L'ANTIC EGIPTE

Download L'ANTIC EGIPTE

Post on 14-Nov-2014

201 views

Category:

Education

2 download

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Dossier CEIP Pompeu Fabra

TRANSCRIPT

<ul><li> 1. CEIP Pompeu Fabra / Cicle Superior de Primria / Medi 5 / Lantic Egipte 2 </li></ul><p> 2. Les pirmides El tret distintiu ms conegut de lantic Egipte sn les seves pirmides, la ms antiga de les quals fou fer construir pel rei Djoser de la tercera dinastia. Era una pirmide esglaonada situada a SAKKARA, prop del Nil, al sud del Caire actual, i fou el primer monument de pedra del mn. Les grans pirmides construdes durant la quarta dinastia eren a Gizeh, actualment un suburbi al Caire. Les dues ms grans es construren vers el 2500 aC per al rei KEOPS i el seu fill KEFREN. Hom creu que la misteriosa esfinx construda per Kefren era el seu retrat. Aquests monuments cal situar-los entre les realitzacions ms grans i alhora ms intils de la humanitat. Construdes com a tombes per als faraons, les massisses pirmides esgotaren les energies de la naci. Per construir la pirmide funerria de Keops, 100.000 esclaus treballaren durant 20 anys, modelant i transportant 2.300.000 blocs de pedra que pesaven gaireb dues tones i mitja cada un. La base de la pirmide s tant mplia com per enquibir sis camps de futbol. s un quadrat perfecte, amb un marge derror duns 15 millmetres; un veritable tribut a la capacitat matemtica i geomtrica dels egipcis. A lEgipte antic es creia que la mort era linici duna nova vida. La tomba tenia una doble funci: Protegir el cos i les ofrenes. Ser la llar de la seva nova vida. La ciutat dels morts A laltra banda de Nil, a la riba occidental de la ciutat de Tebes (la moderna Luxor), es trobava la CIUTAT DELS MORTS. La majoria de tombes i cementiris de lantic Egipte eren a la riba occidental del Nil, al desert, per no fer malb terra de conreu. Durant la divuitena dinastia, els reis comenaren a ssers enterrats en una remota vall de les muntanyes de Tebes, coneguda avui com la VALL DELS REIS. El primer fara que hi fou enterrat fou Tuthmosis I vers lany 1512 aC, i la majoria de faraons de les dues dinasties segents lhi seguiren. Cada tomba porta un nmero, i la darrera que fou trobada, la nmero 62, s la de TUTANKAMON. A les tombes dels nobles, les parets estan decorades amb escenes plenes de vida i color que representen la vida quotidiana, el treball del camp i altres motius semblants. Les esplndides pintures de les tombes reials tracten noms descenes del rei en companyia dels dus. s curis que els investigadors moderns han aprs quasi tot el que sabem de la vida diria dels antics egipcis grcies a llur manera de morir, de les imatges minuciosament pintades i gravades als murs i del gran nombre dobjectes collocats a les tombes per a s de llurs propietaris a laltra vida. Mmies La conservaci de cossos morts, o momificaci, fou un estrany costum que practicaren el egipcis. Hom extreia primer del cos el cervell i els rgans interns a excepci del cor. Llavors hom macerava el cos, fora del cap, en una soluci de sal o natr al llarg dunes quantes setmanes. El cos era, finalment, rentat, cobert de matries protectores i faixat. Tot el procs durava 70 dies. Lart de la momificaci assol la fita mxima durant les dinasties vint-i-unena i vint-i-dosena, i responia al desig de preservar al mxim la identitat duna persona desprs de la mort. La idea que una persona desaparegus en el no-res esferea els egipcis, els quals arribaren fins i tot a momificar alguns animals. CEIP Pompeu Fabra / Cicle Superior de Primria / Medi 5 / Lantic Egipte 3 3. La tomba de Tutankamon La troballa de la tomba del Fara-nen de Tutankamon, amb la majoria dels seus tresors en el seu interior, fou el ms gran de tots els triomfs arqueolgics. Fou tamb un triomf per a una nova forma darqueologia, molt diferent dels mtodes poc curosos que utilitzaven els primers caadors de tresors. El descobr un pacient i enrgic cavaller angls anomenat Howard Carter. Pels coneixements que tenia sobre les tombes reials, estava segur que encara havia dexistir ms coses per descobrir en la Vall dels Reis. Amb lajuda econmica que li proporcion Lord Carnarvon, un angls, inicia la recerca. Treball durant cinc anys sense trobar res. Lord Carnarvon estigu a punt de deixar-lo. Carter el persuad per continuar un ltim perode dexcavacions. No trigaren molt a excavar lentrada de la tomba. Tres setmanes desprs dhaver trobat la primera empremta, Carter fu la primera obertura en la paret que bloquejava les habitacions-cementiri. Illuminant-se amb un llum de ganxo mir amb curiositat en la foscor. Veu alguna cosa?-Pregunt Lord Carnarvon. S contest- veig coses meravelloses. En efecte, all hi havia ms de 2.000 coses entre les tombes de quatre habitacions, moltes delles dor, com la mscara del rei mort. El 4 de novembre de 1922, la primera cosa que Carter vei fou lentrada a la tomba de Tutankamon. Els seus homes descobriren una petjada quan excavaven sota dalguns rafals. De seguida, Carter endevin que havien trobat all que feia temps que havia estat cercant. Aquests foren els primers tresors que Carter vei quan obr la tomba. Ms tard descriv que havia vist estranys animals, esttues i or; per tot arreu brillava lor, En el centre hi havia un sof daurat en forma de vaca. Aquesta s la mscara morturia de Tutankamon. Es trob sobre el seu cos. CEIP Pompeu Fabra / Cicle Superior de Primria / Medi 5 / Lantic Egipte 4 4. La troballa de la tomba del Fara-nen de Tutankamon, amb la majoria dels seus tresors en el seu interior, fou el ms gran de tots els triomfs arqueolgics. Fou tamb un triomf per a una nova forma darqueologia, molt diferent dels mtodes poc curosos que utilitzaven els primers caadors de tresors. El descobr un pacient i enrgic cavaller angls anomenat Howard Carter. Pels coneixements que tenia sobre les tombes reials, estava segur que encara havia dexistir ms coses per descobrir en la Vall dels Reis. Amb lajuda econmica que li proporcion Lord Carnarvon, un angls, inicia la recerca. Treball durant cinc anys sense trobar res. Lord Carnarvon estigu a punt de deixar-lo. Carter el persuad per continuar un ltim perode dexcavacions. No trigaren molt a excavar lentrada de la tomba. Tres setmanes desprs dhaver trobat la primera empremta, Carter fu la primera obertura en la paret que bloquejava les habitacions-cementiri. Illuminant-se amb un llum de ganxo mir amb curiositat en la foscor. Veu alguna cosa?-Pregunt Lord Carnarvon. S contest- veig coses meravelloses. En efecte, all hi havia ms de 2.000 coses entre les tombes de quatre habitacions, moltes delles dor, com la mscara del rei mort. El 4 de novembre de 1922, la primera cosa que Carter vei fou lentrada a la tomba de Tutankamon. Els seus homes descobriren una petjada quan excavaven sota dalguns rafals. De seguida, Carter endevin que havien trobat all que feia temps que havia estat cercant. Aquests foren els primers tresors que Carter vei quan obr la tomba. Ms tard descriv que havia vist estranys animals, esttues i or; per tot arreu brillava lor, En el centre hi havia un sof daurat en forma de vaca. Aquesta s la mscara morturia de Tutankamon. Es trob sobre el seu cos. Religi i mitologia La religi tingu un paper important en la societat egpcia. CEIP Pompeu Fabra / Cicle Superior de Primria / Medi 5 / Lantic Egipte 5 5. Egipte comptava amb dos dus suprems, RA i OSIRIS. En la mitologia egpcia, el bon du Osiris fou assassinat pel seu germ bess SETH, el qual en trossej el cos. ISIS, la muller dOsiris, en recompongu de bell nou el cos i aix el du ressuscit. Osiris, Isis i llur fill Horus, un du falc, formaren la trinitat al cim del pante. Llurs ajudants principals foren ANUBIS, el du de cap de xacal; THOT, lescriba de cap dibis, i HATHOR, la deessa amb cap de vaca. La jerarquia egpcia Sota el fara, reforant el seu poder, se situaven els nobles, els sacerdots i els funcionaris. El visir, cap dels funcionaris, vigilava el compliment de la llei i imposava lordre social i econmic. Un ampli exrcit descrupolosos escribes, o burcrates, ajudava els funcionaris a controlar lagricultura, la indstria i el comer. Agricultura La major part dels egipcis treballava la terra. Rarament patien gana i llur alimentaci era variada, per fins i tot aquells que no eren de fet esclaus sovint es veien obligats a fer TREBALLS FORATS per al fara. Les collites principals eren lordi, el blat, la fruita i les verdures. Fins i tot els pobres conreaven i menjaven dtils, figues, porros, cebes, alls, cogombres, reves, mongetes i enciams. Hom produa vi a partir de les abundoses vinyes i lordi servia per a fer cervesa. Escriptura egpcia CEIP Pompeu Fabra / Cicle Superior de Primria / Medi 5 / Lantic Egipte 6 6. La planta aqutica anomenada papir creix abundosament a Egipte. El papir proporcion una matria semblant al paer que hom empr pera escriure. Un jonc afilat servia de ploma i el sutge i la goma eren emprats com a tinta. Els egipcis desenvoluparen pictogrames cap a uns JEROGLFICS molt ms clars. Al segle XIX un francs, Jean Champollion, aconsegu de desxifrar-los emprant la PEDRA DE ROSETTA. Arts egpcies La LITERATURA EGPCIA antiga comprn relats mitolgics i histrics, poemes, assaigs morals, textos escolars i propaganda poltica. LART EGIPCI posse formes pro variades. Aix no obstant, hi predomin un estil bastant rgid per fascinant. Larquitectura dels temples i les pirmides mant encara la seva solidesa. Les arts visuals poden contemplar-se en un gran nombre desttues, especialment les del fara Ramss II, aix com en les pintures sobre papir, generalment de tema religis. Els egipcis eren tamb bons joiers. Alfabet egipci Composici de smbols Els smbols que formaven una paraula no havien destar arrenglerats, sin que es podien ajuntar de diverses formes, segons el gust de que escrivia. Dues maneres descriure mama: CEIP Pompeu Fabra / Cicle Superior de Primria / Medi 5 / Lantic Egipte 7 7. LANTIC EGIPTE 1. De qu depenia la vida dels egipcis? 2. Com era considerat el seu Fara? 3. En quantes dinasties est dividida la histria dEgipte? 4. On es trobaven localitzades antigament les pirmides? 5. Per qu les construen? 6. Quants esclaus i durant quant de temps van treballar en la construcci de la pirmide de Keops? 7. Quants camps de futbol caben en la base duna pirmide? 8. Enumera per ordre dimportncia la jerarquia egpcia: 9. Explica breument com era la seva escriptura. 10. Com momificaven els morts? 11. Qu era la ciutat dels morts? 12. Explica breument qu pensaven que passava quan una persona moria. CEIP Pompeu Fabra / Cicle Superior de Primria / Medi 5 / Lantic Egipte 8 8. LANTIC EGIPTE L'ESCRIPTURA EGIPCIA L' escriptura jeroglfica egpcia, t dos tipus bsics de signes: Els ortogrfics i els simblics o jeroglfics, tamb anomenats ideogrames. Els primers formen un alfabet de 24 lletres i els segons sobrepassen els 700. Si pertanys al gnere femen haurs de dibuixar al final del teu nom una dona asseguda. Per, per indicar el gnere mascul haurs de dibuixar un home assegut. Els jeroglfics (ideogrames) egipcis, escrits sobre fulls de papir fabricats amb joncs, eren ideogrfics, s a dir, que lescriptura representava la idea duna cosa. La seva funci s la de transmetre una idea relacionada amb el context en el que apareixen aquests smbols. Lideograma anomenat "La mmia" equival a lexpressi ortogrfica wi que significa mmia, i de twt que significa esttua. La mmia apareix de peu, coberta amb llargues bandes de lli blanc. ALFABET EGIPCI: QUI SC? Jo sc... CEIP Pompeu Fabra / Cicle Superior de Primria / Medi 5 / Lantic Egipte 9 9. LA PINTURA EGPCIA A travs de la pintura, el poble egipci reflecteix la vida quotidiana i els seus costums. Utilitzada principalment per decorar diversos elements arquitectnics i funeraris, s en els murs on es desenvolupa amb ms profusi. Encara que les pintures cobrien les parets de nombroses cases i palaus, les tombes sn, en gran mesura, lnic lloc on es manifesta plenament una part important de les representacions pictriques egpcies, sent, aix mateix, les niques obres murals que shan conservat fins avui. Destaca tamb la illustraci de papirus, especialment la del Llibre dels Morts, on es barregen dibuixos i escriptura. MATERIALS, SUPORTS I TCNIQUES Els pintors obtenien els colors que usaven a partir de substncies naturals. Els ms utilitzats foren: Blancs Emprats, generalment, per a fons i vestits. Procedien de la cal. Saplicaven en capes ms o menys gruixudes per obtenir un grau de transparncia ms o menys gran. Marrons i ocres Molt utilitzats. Es trobaven en les argiles i terres properes a Nil. De la barreja de locre amb el negre sobtenia un to roig fort que susava sempre en els cossos masculins. Ocres i vermells barrejats proporcionaven el rosa adequat per als cossos de les dones. Dun ocre ataronjat, se nobtenia el groc. Blaus i verds Lxid de coure i la malaquita eren les seves fonts principals. Un blau molt pllid es va utilitzar com a fons en les tombes de la XVIII Dinastia. Negres Procedien bsicament del fum i del carb. Molt emprat en perruques, ulls i lnies de retoc. s el color que es conserva pitjor. Els colors sempraven purs, i saplicaven barrejats amb aigua, gomes naturals (resines vegetals), clara dou o cera dabelles, mitjanant pinzells fets de canya esmicolada i fines canyes punxegudes. La pintura egpcia fou essencialment mural; amb ella es cobriren tombes, palaus, cases, encara que noms es conserven les funerries. El pas previ abans de comenar a pintar era el traat duna quadrcula en el mur, que sefectuava amb una corda tibant tenyida de vermell que deixava una lnia discontnua a CEIP Pompeu Fabra / Cicle Superior de Primria / Medi 5 / Lantic Egipte 10 10. la paret. Immediatament es realitzava un primer dibuix, les proves del qual shavien executat abans sobre trossos dargila. Damunt del dibuix saplicaven els colors al tremp, comenant per les parts ms clares (fons, vestits) i acabant amb les ms fosques (cabells, ulls). Lltim pas era retocar els contorns. Vermell, si el fons era clar, i negre si era ocre. CONVENCIONALISMES I TEMES El rostre era dibuixat de perfil, lull (s perfecte i tot ho veu) i el tronc es representaven de front; els malucs, en posici intermdia (ressaltava la zona pbica); i les cames, de perfil. Els dits dels peus, sempre amb el dit gros vist en posici exterior, poques vegades es representaven quan es tractava de dus o de faraons, mentre que es detallaven en la resta dels casos, especialment durant lImperi Nou. El pintor egipci tampoc no es preocupa de la profunditat i el volum. La utilitzaci de colors plans i el desconeixement de les lleis de la perspectiva sn un constant. La pintura esdevenia molt ms rgida i formalista a lhora de representar dus i faraons. En les tombes reials no es veuen escenes de la vida quotidiana. Faraons i reines apareixen al costat dels dus en actitud subordinada. En les tombes dels nobles, el difunt i la seva famlia sn representats en activitats prpies els seu rang: caant o pescant, reunits en grans festes, fent ofrenes als dus, vigilant els esclaus. Les parets de les tombes dels menys poderosos (artesans, comerciants, funcionaris) eren decorades amb escenes de la seva prpia vida diria. Sn les ms espontnies i informals, i permeten destudiar amb detall el...</p>