informe ambien tal per a la modificaciÓ … · informe ambiental per a la modificaciÓ puntual del...

MD

INMODIFI

’ORDES

NFORMICACIÓENACSECTO

ME AMÓ PUNIÓ MU

OR CA

MBIENNTUALUNICIPAN ROQ

PER A

INDITE

NTAL PL DEL PAL DEQUET

A:

EX

PER APLA G

E TOR-INDIT

A LA GENER

RDERATEX

Ma

RAL A AL

arç 2011

INFORME AMBIENTAL PER A LA MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA GENERAL D’ORDENACIÓ MUNICIPAL AL SECTOR CAN ROQUET - INDITEX

INFORME AMBIENTAL

ÍNDEX

1 INTRODUCCIÓ ............................................................................................................................... 3 2 PERFIL AMBIENTAL DE L’ÀMBIT ................................................................................................ 4

2.1 EMPLAÇAMENT ...................................................................................................................................... 4 2.2 DESCRIPCIÓ FÍSICA............................................................................................................................... 4

2.2.1 MEDI INERT ....................................................................................................................................... 4 2.2.1.1 Aire ................................................................................................................................................................. 4 2.2.1.2 Clima .............................................................................................................................................................. 6 2.2.1.3 Sòl ................................................................................................................................................................ 13 2.2.1.4 Aigua ............................................................................................................................................................ 16 2.2.1.5 Processos .................................................................................................................................................... 24

2.2.2 MEDI BIÒTIC ................................................................................................................................... 29 2.2.2.1 Vegetació i hàbitats ..................................................................................................................................... 29 2.2.2.2 Fauna ........................................................................................................................................................... 34 2.2.2.3 Espais naturals protegits ............................................................................................................................. 35 2.2.2.4 Connectivitat ecològica ................................................................................................................................ 35

2.2.3 MEDI PERCEPTUAL........................................................................................................................ 37 2.2.3.1 Paisatge ............................................................................................................................................................ 37 2.2.3.2 Recursos científico-culturals ............................................................................................................................. 39

2.2.4 MEDI SOCIOECONÒMIC ................................................................................................................ 39 2.2.5 PLANEJAMENT URBANÍSTIC......................................................................................................... 43

3 MAPA DE VULNERABILITAT AMBIENTAL ............................................................................... 46 4 ACTUACIÓ PROPOSADA ........................................................................................................... 47

4.1 DESCRIPCIÓ DE L’ACTUACIÓ ............................................................................................................ 47 4.2 JUSTIFICACIÓ DEL CANVI DE NORMES ............................................................................................ 48

4.2.1 DESCRIPCIÓ DE LES ALTERNATIVES CONSIDERADES I ANÀLISI ........................................... 48 4.2.2 JUSTIFICACIÓ DE L’ALTERNATIVA ESCOLLIDA ......................................................................... 48

4.3 DETERMINACIÓ DELS REQUERIMENTS AMBIENTALS SIGNIFICATIUS ....................................... 49 4.3.1 MARC NORMATIU ........................................................................................................................... 49 4.3.2 OBJECTIUS DE LA MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PGOUM DE TORDERA ................................ 50

5 EFECTES SOBRE EL MEDI ........................................................................................................ 52 5.1 IMPACTES AMBIENTALS DE L’ACTUACIÓ PROPOSADA ............................................................... 52

5.1.1 ACCIONS GENERADORES D’IMPACTE AMBIENTAL .................................................................. 52 5.1.2 ELEMENTS DEL MEDI SUSCEPTIBLES DE REBRE IMPACTES ................................................. 52 5.1.3 MATRIU D’IDENTIFICACIÓ DELS IMPACTES ............................................................................... 54 5.1.4 DESCRIPCIÓ DELS IMPACTES ..................................................................................................... 55

5.1.4.1 Clima i atmosfera ......................................................................................................................................... 55 5.1.4.2 Soroll ............................................................................................................................................................ 56 5.1.4.3 Hidrologia ..................................................................................................................................................... 57 5.1.4.4 Medi natural ................................................................................................................................................. 57 5.1.4.5 Geologia i sòls ............................................................................................................................................. 58 5.1.4.6 Socioeconomia ............................................................................................................................................ 58 5.1.4.7 Paisatge ....................................................................................................................................................... 58 5.1.4.8 Residus ........................................................................................................................................................ 59 5.1.4.9 Energia......................................................................................................................................................... 59 5.1.4.10 Valoració dels impactes sense aplicació de mesures correctores .............................................................. 59

5.2 MESURES CORRECTORES PROPOSADES ....................................................................................... 62 5.2.1 CLIMA I ATMOSFERA ..................................................................................................................... 62 5.2.2 SOROLL ........................................................................................................................................... 63

Pàgina 1


INFORME AMBIENTAL

5.2.3 HIDROLOGIA ................................................................................................................................... 63 5.2.4 MEDI NATURAL ............................................................................................................................... 65 5.2.5 GEOLOGIA I SÒLS .......................................................................................................................... 67 5.2.6 SOCIOECONOMIA........................................................................................................................... 68 5.2.7 PAISATGE ........................................................................................................................................ 68 5.2.8 RESIDUS .......................................................................................................................................... 69 5.2.9 ENERGIA.......................................................................................................................................... 69

6 BALANÇ AMBIENTAL DE LA MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PGOUM DE TORDERA .......... 71 6.1 CLIMA I ATMOSFERA ........................................................................................................................... 71 6.2 SOROLL ................................................................................................................................................. 71 6.3 HIDROLOGIA ......................................................................................................................................... 71 6.4 MEDI NATURAL ..................................................................................................................................... 72 6.5 GEOLOGIA I SÒLS ................................................................................................................................ 73 6.6 SOCIOECONOMIA ................................................................................................................................. 73 6.7 PAISATGE.............................................................................................................................................. 73 6.8 RESIDUS ................................................................................................................................................ 74 6.9 ENERGIA................................................................................................................................................ 74

7 CONCLUSIONS ........................................................................................................................... 75 8 SÍNTESI DE L’ESTUDI ................................................................................................................ 77

Pàgina 2


INFORME AMBIENTAL

Pàgina 3

1 INTRODUCCIÓ

L’objecte de la present Memòria és avaluar des de la vessant ambiental, la modificació puntual del Pla General d’Ordenació Urbanística Municipal de Tordera en el sector Can Roquet - Inditex, situat al sud del municipi limitant amb el terme municipal de Palafolls.

L’informe identificarà els impactes, i els efectes negatius que la modificació pugui provocar sobre el medi, tot especificant les mesures correctores necessàries per a la seva mitigació o minimització.

El tràmit de la modificació puntual del PGOU s’executarà mitjançant dos expedients urbanístics: un pel sector anomenat Fibracolor i un altre pel sector anomenat Can Roquet - Inditex. Tot i així, considerant que ambdós sectors formaran una única unitat industrial, l’informe ambiental ha avaluat la incidència del conjunt format per aquests sectors.

La principal transformació però, es farà en el sector Fibracolor, on es portarà a terme la consolidació de l’ampliació del centre logístic que l’empresa Inditex ja té en el sector Can Roquet – Inditex, situat al sud d’aquest.

Gràfic 1. Àmbit del sector

Sector Fibracolor

Sector Can Roquet-Inditex

Zona d’estudi

FONT: G5INC Integral d’Arquitectura i Urbanisme


INFORME AMBIENTAL

Pàgina 4

2 PERFIL AMBIENTAL DE L’ÀMBIT

2.1 EMPLAÇAMENT

Tordera una és una vila situada a l’Alt Maresme, dins de la província de Barcelona, situada a la dreta del Riu Tordera, del qual rep el seu nom, i es troba a una distància de 36 km. de Girona i a 64 km. de Barcelona.

El seu terme municipal és el més gran de la comarca, amb aproximadament 84 km2, i limita amb els municipis de Palafolls, Santa Susanna, Pineda de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Celoni, Fogars de la Selva, Maçanet de la Selva, Lloret de Mar i Blanes.

L’àmbit d’estudi, amb una superfície de 425.023 m2 ( 206.649,75 m2 corresponents al sector Fibracolor i 218.372,98 m2 del sector Can Roquet – Inditex) està situada al sud de la vila de Tordera, i resta delimitat per la carretera N-II, el riu Tordera, i per les Rieres de Reixac i Vallmanya. (Veure plànol 01: Situació, emplaçament i índex).

2.2 DESCRIPCIÓ FÍSICA

2.2.1 MEDI INERT

2.2.1.1 Aire

Les mesures sobre la qualitat de l’aire de la zona situada a l’àmbit d’estudi s’obtenen a partir de les dades recollides en els aparells de mesura que formen part de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA). Aquesta xarxa es constitueix com l’eina bàsica per conèixer el nivell de la qualitat de l’aire a Catalunya.

A la comarca només consta una estació que formi part de la XVPCA, situada al municipi de Mataró. Tot i que els valors obtinguts en aquesta estació no poden ser extrapolables als que enregistrats a Tordera, s’han utilitzat per a caracteritzar la qualitat de l’aire en l’àrea d’estudi de forma orientativa.

Taula 1. Valors d’ICQA (Mataró 2006)

Març (del 8 al 13)

Juny (del 21 al 26)

Setembre del 20 al 26)

Desembre (del 13-19)

ICQA 46 34 45 50

FONT: Elaboració pròpia a partir de les dades del Dep. de Medi Ambient. 2007

El valor que pren l’Índex de Qualitat Ambiental indica que aquesta és millorable.

D’altra banda l’àmbit en el que es troba l’actuació es caracteritza per la presència de diverses activitats industrials, pertanyents als municipis de Tordera i Palafolls que tenen certa incidència relacionada amb els nivells de qualitat atmosfèrica de la zona d’estudi.


INFORME AMBIENTAL

Pàgina 5

Per altra banda, la Generalitat de Catalunya elabora els mapes de Capacitat del Territori (MVCT). Aquests permeten avaluar la incidència dels contaminants emesos a l’atmosfera en una zona determinada. Es disposa de mapes de capacitat per als següents contaminants CO, NOx, partícules, SO2 i identificant-se l’àmbit de l’ordenació com de capacitat moderada enfront l’NOx i alta per a la resta.

Gràfic 2. Mapes de capacitat

Mapa capacitat CO Mapa capacitat NOx Mapa capacitat PST Mapa capacitat SO2

FONT: Departament de Medi Ambient i Habitatge. 1999

Destacar els valors referents a CO, els quals arriben a assolir una capacitat restringida dins l’àrea d’estudi, el que suposa que la ubicació de noves activitats serà restringida en base als valors d’aquest contaminant, ja que s’estima que podrien superar-se els valors límits legislats podent afectar a la qualitat de l’aire i la salut de les persones. També cal destacar els valors obtinguts de PST (partícules en suspensió totals) els quals fan que la zona d’estudi presenti una capacitat alta.

2.2.1.1.1 Soroll

Des del gener del 2008, el municipi de Tordera disposa d’una ordenança municipal reguladora dels sorolls i vibracions. Aquesta ordenança és d’aplicació per a qualsevol activitat pública o privada que origini sorolls i/o vibracions, que estigui emplaçada o s'exerceixi en l'àmbit del terme municipal, com ara el trànsit, les màquines, les instal·lacions, les obres, etc.

La zona d’estudi està classificada com a zona de sensibilitat acústica baixa per a ser una zona amb un predomini de sòl industrial. Els valors màxims admissibles per a aquesta classificació són de 70 dB durant el dia (de 7 a 21 hores) i el vespre (de 21 a 23 hores) i 60 dB durant la nit ( de 23 a 7 hores).


INFORME AMBIENTAL

Pàgina 6

Gràfic 3. Mapes de capacitat acústica

FONT: Ordenança de soroll i vibracions de Tordera, 2008.

2.2.1.2 Clima 2.2.1.2.1 Interpretació general

A Catalunya hi ha una gran diversitat climàtica deguda, sobretot, a l’altitud, a la disposició del relleu i a la distància del mar. A la diversitat climàtica general, cal afegir-hi la gran variació climàtica en petits sectors de l’espai, sobretot als llocs de fort gradient altitudinal.

A Catalunya hi ha dos grans tipus de clima, el mediterrani i l’atlàntic. Tots dos es subdivideixen en d’altres, especialment en relació amb el relleu, i així es parla de clima, mediterrani o atlàntic, de terra baixa, de muntanya mitjana i d’alta muntanya.

Els estius es caracteritzen per ser calorosos i secs, mentre que els hiverns solen ser temperats, amb poques pluges i freqüents inversions tèrmiques. Segons consulta efectuada a l’Atles Climàtic de Catalunya podem catalogar el tipus de clima de Palafolls i Santa Susanna com Sec Subhumit, tal i com mostra la següent figura:


INFORME AMBIENTAL

Pàgina 7

Gràfic 4. Tipus de clima (índex d’humitat Thornthwaite1)

FONT: Dades de la web del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya

La proximitat del mar es configura com un factor clau en la definició del clima de la zona donat l’efecte tampó que la seva influència exerceix sobre les temperatures tant a l’estiu com a l’hivern, i que fa que els valors d’humitat siguin elevats.

No es disposa de cap estació meteorològica del Servei Meteorològic de Catalunya a l’àmbit d’estudi, no obstant, per tal de caracteritzar el clima, analitzarem les dades obtingudes de l’estació automàtica de meteorologia més propera. Dins de la mateixa comarca del Maresme, existeixen 4 estacions meteorològiques automàtiques situades en els municipis de Malgrat de Mar, Vilassar de Mar, Cabrils i Dosrius.

Gràfic 5. Estacions meteorològiques a la comarca del Maresme

FONT: Dades de la web del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya

L’estació situada al municipi de Malgrat de Mar és la més propera a l’àmbit d’estudi, i per tant, s’utilitzarà per a caracteritzar la zona.

1 Aquest índex ve definit, segons Thornthwaite, per la diferència entre l’índex d’humitat (relació percentual entre la suma dels excedents mensuals d’aigua i les necessitats anuals d’aquest líquid expressades per evapotranspiració potencial) i el 60% de l’índex d’aridesa (relació semblant entre el dèficit anual d’aigua expressar per la suma dels dèficits mensuals i la necessitat anual d’aigua). Thornthwaite definí 9 tipus de clima o regions d’humitat, vuit de les quals es troben representades a Catalunya.


INFORME AMBIENTAL

Pàgina 8

Taula 2. Característiques de les estacions meteorològiques de Malgrat de Mar

FONT: Servei meteorològic de Catalunya

2.2.1.2.2 Circumstàncies específiques

Vent

Per disposar de les dades de vent del municipi, s’ha consultat el nou Mapa Eòlic de Catalunya elaborat pel Servei Meteorològic de Catalunya, i que té una resolució espacial de 200 metres, és a dir, proporciona informació del vector vent a tot el territori cada 200 metres. Per aconseguir-ho, s'ha processat la informació del període 1980-2000. També s'ha tingut en compte la complexa orografia del territori català. Els resultats s'han validat comparant els valors obtinguts pels càlculs amb els valors del vent mesurats a diferents torres meteorològiques.

A continuació s’observen els valors de vent mitjà anual a 60 i a 80 metres d’altitud per la zona d’estudi extretes del Mapa de Recursos Eòlics.


INFORME AMBIENTAL

Pàgina 9

Gràfic 6. Vent Mitjà Anual a 60 m altitud (km/h, m/s)

FONT: Mapa de Recursos Eòlics de Catalunya. 2004

Gràfic 7. Vent Mitjà Anual a 80 m d’altitud (km/h, m/s)

FONT: Mapa de Recursos Eòlics de Catalunya 2004

La direcció dominant del vent és del nord – nord - oest (NNW, amb una freqüència del 31,4%), mentre que els vents més forts són, en mitjana, els de l’est (E, amb una velocitat mitjana de 3,7 m/s).


INFORME AMBIENTAL

Pàgina 10

Taula 3. Direcció i Velocitat mitjana dels vents (2006-2008)

N NNE NE ENE E ESE SE SSEVV 2,4 2,6 2,5 3,3 3,7 2,9 2,8 2,9DV 10,00% 2,50% 1,50% 3,00% 3,80% 3,80% 3,10% 3,80%

S SSW SW WSW W WNW NW NNWVV 2,7 3,4 3,2 2,5 1,7 1,2 3,3 3,2DV 4,90% 8,30% 11,30% 3,40% 0,80% 0,50% 6,50% 31,40%

FONT: Elaboració pròpia a partir de les dades del Servei meteorològic de Catalunya (estació Malgrat de Mar)

Gràfic 8. Velocitat (esquerra) i Direcció(dreta) mitjana dels vents (2006-2008)

0,00%5,00%10,00%15,00%20,00%25,00%30,00%

NE

ENE

E

ESE

SE

SSES

SSW

SW

WSW

W

WNW

NW

35,00%N

NNENNW

0

1

2

3 NE

ENE

E

ESE

SE

SSES

SSW

SW

WSW

W

WNW

NW

4N

NNENNW

FONT: Elaboració pròpia a partir de les dades del Servei meteorològic de Catalunya (estació Malgrat de

Mar)

Temperatura

El règim de temperatures de l’àrea d’estudi és el típic del clima mediterrani, amb una mitjana anual de 14,3ºC en el període 1900-2008, que es pot considerar com a suau. Tot i les fluctuacions sofertes al llarg del anys, la tendència experimentada en el període de temps estudiat és d’augmentar progressivament.

Gràfic 9. Mitges de les temperatures mitges anuals

y = 0,019x + 15,09

16,0

16,5

)

13,5

14,0

14,5

15,0

15,5

1990

1991

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

Tmpe

ratura (ºC



INFORME AMBIENTAL

Pàgina 11

Gràfic 10. Mitjana de les mitjanes mensuals de les temperatures mitjanes mensuals


Mar)

Els dies de calor poden perllongar-se fins als mesos d’octubre i novembre iniciant-se els mesos d’abril o maig. Contràriament, els dies freds comencen el novembre i poden durar fins a l’abril i, excepcionalment, fins al maig.

El següent gràfic mostra les dades de les temperatures màximes i mínimes registrades a l’estació de Malgrat de Mar durant el període 1990-2008.

Gràfic 11. Mitjana de les mitjanes mensuals de les temperatures màximes i mínimes diàries (1990-2008)

0

5

10

15

20

25

Temeratura (ºC)


Precipitacions

Pel que fa a les precipitacions, la mitjana anual dels darrers 19 anys està en 623,7 mm/any (1990-2008). Cal destacar que analitzant la mitjana anual de precipitacions dels darrers 5 anys, es constata una disminució d’aquestes, acumulant un total de 557,1 mm/any (1994-2008).


INFORME AMBIENTAL

Pàgina 12

Les dades relatives a les precipitacions registrades a l’àrea d’estudi són les típiques del clima mediterrani, que es caracteritza per una marcada irregularitat en el règim de precipitacions.

La irregularitat en la distribució de les pluges al llarg d’un mateix any, fa que dins del clima mediterrani es pugui parlar d’una estació seca i una d’humida, amb màxims pluviomètrics a la tardor després d’una època d’important sequera (l’estiu). Així, les pluges no es reparteixen regularment durant tot l’any, sinó que hi ha uns mesos on precipita la major part de la pluja anual.

Gràfi Gràfic 12. Evolució de les mitjanes de precipitacions mitjanes acumulades

mensualment

c 13. Evolució de les mitjanes de precipitacions mitjanes acumulades

anualment

0

20

40

60

80

100

120

140

160

180

Precipitació acumulada (m

m)

0

200

400

600

800

1000

1200

1990

1991

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

Precipitació acumulada (m

m)


Mar)

Els mesos de sequera són molt pronunciats i es produeixen sempre a partir de maig fins a l’agost (tempestes aïllades estiuenques). Destacable és el cas de la tardor, que esdevé el període amb el risc d’inundacions més gran. Aquestes últimes pluges, que apareixen a partir del mes de setembre, són originades pels vents càlids del sud-est carregats d’humitat de la massa marítima escalfada durant l’estiu. El gràfic següent mostra les precipitacions mensuals acumulades en 24 hores en l’àrea d’estudi.

Gràfi Gràfic 14. Evolució anual de les mitjanes de les màximes precipitacions en 24 h

c 15. Evolució mensual de les mitjanes de les màximes precipitacions en 24 h

0

50

100

150

200

250

300

350

400

450

500

1990

1991

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

Precipitació aculumada (m

m)

0

10

20

30

40

50

60

70

Precipitació acumulada en

24 h



INFORME AMBIENTAL

Pàgina 13

2.2.1.3 Sòl 2.2.1.3.1 Geomorfologia

El sistema mediterrani és la unitat del relleu català paral·lela a la costa de la Mediterrània que s’estén des de la desembocadura del Ter fins al sud de l’Ebre, on enllaça amb el Sistema Ibèric. La seva llargària és d’uns 330 km i la seva direcció, de nord-est a sud-oest, condiciona el traçat de la costa catalana.

A la zona central del sistema, entre el Penedès i el riu Tordera, es distingeixen tres subunitats:

• dues alineacions muntanyoses, la serralada Prelitoral i la Serralada Litoral • una franja de terres més planes, la Depressió Prelitoral

Gràfic 16. Tall Topogràfic

FONT: Elaboració pròpia

Orogràficament, la vila de Tordera es caracteritza per estar ubicada, en part, sobre la plana al·luvial de la Tordera (una tercera part de la superfície del municipi) i sobre les elevacions que tanquen la vall fluvial de la Tordera (dues terceres parts de la superfície del municipi), d’on cal destacar el Turó de N’Alomar amb 701 metres com a punt més elevat del municipi.

La zona d’estudi es troba situada sobre la plana al·luvial de la Tordera, de manera que presenta valors de pendent molt baixos (de 2 metres). (Veure plànol 02: Geologia).

2.2.1.3.2 Geologia i litologia

Litològicament, la zona d’estudi, al estar situada sobre la plana al·luvial de la Tordera, està composta per sediments quaternaris provinents de la sedimentació fluvial, corresponent en pràcticament la seva totalitat a litologies de l’epígraf Qt1, format per terrasses al·luvials de graves, sorres i lutites, tot i que també s’hi troba, tot i que testimonialment l’epígraf Qt0-1 a la part més propera a la riba del riu.

Massís del Montseny

Matagalls 1.697m.

Turó de l’home 1.712m.

Serres Pre-litoral. Serres litoral.

Serra egre de Montn759m.

Dep. Pre-litoral. Àm

bit d

’est

udi


INFORME AMBIENTAL

Pàgina 14

Gràfic 17. Mapa geològic 1/50.000

FONT: Base cartogràfica digital del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya

(2004)

2.2.1.3.3 Edafologia

Els tipus de sòls predominants a la zona d’estudi són els següents:

- Xerorthents: Són entisòls (poc edafitzats amb endopedió de diagnòstic quasi inexistent on el contacte amb la roca mare superficial és gairebé superficial) propis de zones muntanyoses.

- Xerochrepts: Són inceptisòls (poc evolucionats amb horitzons superficials d’alteració i acumulació de matèria orgànica parcialment humificada, carbonats o sílice) que presenten un horitzó A de tipus òcric i un horitzó B que pot ser de diversos tipus (càlcic, càmbic, petrocàlcic, etc.). Poden originar-se sobre substrats de naturalesa molt diversa (materials esquistosos, carbonatats, granítics).


INFORME AMBIENTAL

Pàgina 15

Gràfic 18. Caracterització de sòls de la comarca de l’Alt Empordà (GI01) segons la Classificació “soil taxonomy” USDA, 1987

FONT: Atlas digital de comarcas de suelos del sistema español de información de suelos del SEIS.net

Pel que fa a l'àmbit d’estudi els sòls detectats són: ordre subordre grup associació

Entisol Orthent Xerorthent/Xerochrept 46 Ustorthent amb inclusions (<10%) de paleorthid (m)

Segons el substrat descrit i coincidint amb la tipologia de sòls que correspon, aquests es caracteritzen per ser sòls poc evolucionats.

2.2.1.3.4 Espais d’Interès Geològic

Segons l’Inventari d’Espais d’Interès Geològic de Catalunya, l’àmbit d’estudi no acull cap dels espais inclosos en el mateix.

Tot i així, al nord-oest del terme municipal de Tordera s’identifica el geotop de les Mines d’Hortsavinyà (al Montnegre).

ÀMBIT APROX. D’ESTUDI


INFORME AMBIENTAL

Pàgina 16

Gràfic 19. Situació dels Espais d’Interès Geològic més propers

FONT: Cartografia del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya

2.2.1.4 Aigua 2.2.1.4.1 Xarxa hidrogràfica

Hidrogràficament, la zona d’estudi es caracteritza per estar situada a la riba del riu Tordera, i per tant, dins la conca del Tordera, amb rieres tributàries que drenen l’àrea del Montnegre i aboquen cap al riu.

La xarxa de drenatge superficial de l’àrea d’estudi presenta unes característiques determinades clarament per la geologia i la climatologia de la Serralada litoral en el sector del Maresme. Així, l'estructura geològica i la naturalesa litològica han configurat l'existència de petites conques de gran pendent i recorregut curt, recolzades sobre materials poc permeables en les zones de capçalera i permeables en la part baixa. El clima clarament mediterrani aporta a les rieres un règim estacional pluvial, és a dir, porten aigua o bé augmenten de cabal quan hi ha hagut pluges i, per tant, ho fan de forma irregular.

La Tordera neix al massís del Montseny, a la vall de Sant Marçal, i discorre 24 km per la comarca del Vallès Oriental, entre el Montseny i el Montnegre, seguint una línia de falles. Quan el riu troba una nova falla fa un gir de 90° i s'encara cap al mar. En aquest punt entra al Maresme per on recorre 27 km fins arribar a la Mediterrània, on desemboca entre Malgrat i Blanes.

Drena principalment els massissos del Montseny, Montnegre, Guilleries i la plana de la Selva. La conca hidrogràfica té uns 894 km2 i presenta una morfologia lobulada, poc allargada, amb major desenvolupament superficial i hídric en el sector Nord. El curs alt del riu, comprès entre el seu naixement i Sant Celoni, es caracteritza per una circulació torrencial deguda als forts pendents que presenta el relleu. Les aigües són turbulentes, tenen un gran poder erosiu i transporten els materials erosionats. El curs mitjà, entre Sant Celoni i Hostalric, passa per indrets de pendents més suaus on el

Àmbit d’estudi


INFORME AMBIENTAL

corrent no és tan fort, tot i que encara té un cert poder erosiu i de transport. El curs baix l'inicia a l'arribada a Fogars de Tordera, on el riu canvia de rumb en direcció al mar i augmenta de cabal respecte els altres trams, disminueix de velocitat i, en conseqüència, es produeix una sedimentació que dóna lloc a una plana fluvial, actualment ocupada per conreus. A la part baixa del curs, a banda i banda hi ha zones situades topogràficament més baixes que el riu, de manera que en èpoques de cabal abundant el nivell freàtic topa amb la superfície i provoca que els prats i clapes de vegetació de ribera s'inundin i es formin aiguamolls. Aquestes àrees inundades són drenades a través de canals artificials de desguàs.

A la desembocadura i com a resultat de l'aportació de materials es forma un petit delta, de tipus arrodonit, d'uns 8 km2, malgrat que la seva extensió és molt variable a causa de les freqüents intrusions marines. Recentment, els aports del riu han disminuït a causa del poc cabal, ja que l'aigua és extreta amb finalitats industrials i agrícoles. Aquest fet comporta que el poder erosiu del mar sigui més gran que la capacitat de sedimentar del riu.

La Tordera és un riu de règim típicament pluvial, és a dir, influenciat per la precipitació de la zona. Existeix, com a mínim, una revinguda anual, localitzada generalment entre els mesos de setembre i novembre. És el curs amb major cabal i porta aigua de forma força constant al llarg de l'any, el seu cabal mitjà és de l'ordre dels 5,65 m3/s, tot i que presenta una gran irregularitat intraanual i interanual, arribant a l'hivern i primavera als 10 m3/s (Gutiérrez, 1998).

A part del Tordera, l’àrea d’estudi està limitada per la Riera de Vallmanya i per l’afluent d’aquesta, la riera de Reixac, que pocs metres més avall desguassen les seves aigües al Tordera. Es tracta de cursos d’aigua de caràcter mediterrani que romanen secs la major part de l’any, i tenen com una de les seves principals funcions la de desguassar les aigües des de les zones més elevades cap als cursos principals, així com d’altres funcions que s’analitzaran en altres apartats d’aquest informe.

Així doncs, dins dels cursos fluvials presents cal destacar la Tordera degut que és l’únic per el qual discorre aigua de manera quasi permanent. La resta de rieres i torrents presents a l’àrea d’estudi presenten un caràcter marcadament mediterrani, amb una gran irregularitat en el transport d’aigua superficial en funció de les precipitacions. Tot i així, la seva funció de regulació de l’aqüífer, l’aportació de sorres a les platges i com a corredors ecològics entre la muntanya i el litoral són essencials. (Veure plànol 03: Xarxa hidrogràfica).

Pàgina 17


INFORME AMBIENTAL

Pàgina 18

Gràfic 20. Xarxa hidrogràfica de l’àrea d’estudi


Quant a l’abastament d’aigües, aquestes procedeixen del riu Tordera, de l'Estació de Tractament d'Aigua Potable de Palafolls i de la Instal·lació de Tractament d'Aigua Marina (ITAM) del delta de la Tordera.

Qualitat de les aigües superficials

Segons consulta realitzada a la cartografia IMPRESS, s’han analitzat les pressions existents (que poden provocar impactes), els impactes mesurats, i el risc d’incompliment dels objectius de la Directiva marc de l’aigua (2000/60/CE) a Catalunya.

Així doncs, en el tram comprés entre la confluència de la riera de Santa Coloma fins a la confluència de la riera de Vallmanya, l’anàlisi de totes les pressions sobre la massa d’aigua és mitjana, degut a la presència mitjana d’endegaments i usos urbans i a la presència, tot i estar classificada com a baixa, de zones forestals en zones inundables i de la DQO d’abocaments biodegradables (totals).

Analitzant els impactes comprovats, aquests resulten ser nuls en el tram analitzat objecte d’estudi. Tot i així, de l’anàlisi d’impactes probables en resulta un estat ecològic deficient així com una qualitat segons elements biològics i segons elements hidromorfològics també deficient. Per altre banda però, la qualitat segons els elements fisicoquímics és bona. Com a resultat d’aquests indicadors, s’obté que els impactes probables sobre la massa d’aigua del tram comprès en la zona d’estudi és mitjà.

Riera de Vallamya Riu Tordera

Riera de Reixac


INFORME AMBIENTAL

Pàgina 19

Com a resultat de l’avaluació de la pressió sobre la massa d’aigua i de l’anàlisi global dels impactes (comprovats i probables) se’n desprèn un risc mitjà d’incompliment dels objectius de la Directiva marc de l’aigua (2000/60/CE).

La riera de Reixac disposa d’una estació de control de la qualitat de les aigües superficials, dins el terme municipal del municipi de Tordera (TO055C050), ubicada a les següents coordenades 478152, 4615731, just al límit del sector de Can Roquet.

D’aquesta es poden extreure dades que indiquen l’evolució dels paràmetres de qualitat. El valor a analitzar és l’ISQA, que agrega cinc paràmetres fisicoquímics de caire general com són: la temperatura, la matèria orgànica (oxidabilitat al permanganat), les matèries en suspensió, l’oxigen dissolt i la conductivitat, que pren els valors recollits a continuació:

Taula 4. Evolució dels paràmetres de qualitat

2000 2001 2002 2003 2004 2005

ISQA 65 (juny) 68(novembre)

50 (juny) 65(novembre)

79 (juny) 52 (gener) 64 (març) 47(novembre)

46 (març) 64 (maig)

40(maig) 31(setembre) 39(novembre)

FONT: Agència Catalana de l’Aigua

L’índex pot prendre valors entre 0 (en els punts en els que la qualitat és mínima) i 100 (on la qualitat és màxima). S’observa que la major part dels valors són superiors a 50. Cal destacar el cas dels valors enregistrats per l’any 2005 en els que l’ISQA és sempre inferior a 40. De forma puntual s’observen valors d’ISQA inferiors a 50 els anys 2003 i 2004.

De la mateixa manera es poden analitzar els valors obtinguts per als paràmetres que fan referència a l’amoni, els nitrits, els fosfats, els nitrats, els clorurs i els sulfats.


INFORME AMBIENTAL

Pàgina 20

Gràfic 21. Evolució dels paràmetres de qualitat

0,00

5,00

10,00

15,00

20,00

25,00

27/06

/2000

22/11

/2000

21/06

/2001

27/11

/2001

11/06

/2002

13/01

/2003

17/03

/2003

25/06

/2003

18/11

/2003

15/03

/2004

19/05

/2004

13/09

/2004

08/03

/2005

11/05

/2005

19/09

/2005

07/11

/2005

mg/

l

Fosfats aigües molt eutrofitzades

Els valors obtinguts per als fosfats superen els 0,5 mg/l en gairebé totes les analítiques. Amb el que es dedueix que les aigües estan molt eutrofitzades.

0,00

5,00

10,00

15,00

20,00

25,00

30,00

27/06

/2000

22/11

/2000

21/06

/2001

27/11

/2001

11/06

/2002

13/01

/2003

17/03

/2003

25/06

/2003

18/11

/2003

15/03

/2004

19/05

/2004

13/09

/2004

08/03

/2005

11/05

/2005

19/09

/2005

07/11

/2005

mg/

l

Nitrats sense eutrofització elevats símptomes eutrofització

Els resultats pel que fa als nitrats indiquen que en molt poques ocasions el valor del paràmetre es corresponen amb aigües no eutrofitzades. La major part en presenten símptomes .

0,000,200,400,600,801,001,201,40

13/01

/2003

17/03

/2003

25/06

/2003

18/11

/2003

15/03

/2004

19/05

/2004

13/09

/2004

08/03

/2005

11/05

/2005

19/09

/2005

07/11

/2005

mg/

l

Nitrits aigües netes aigües contaminades. Toxicitat

Gairebé totes les analítiques realitzades indiquen que les aigües estan molt contaminades i tenen un grau de toxicitat elevat per als organismes, cosa que s’agreuja en l’últim període.

0,00

5,00

10,00

15,00

20,00

25,00

30,00

27/06

/2000

22/11

/2000

21/06

/2001

27/11

/2001

11/06

/2002

13/01

/2003

17/03

/2003

25/06

/2003

18/11

/2003

15/03

/2004

19/05

/2004

13/09

/2004

08/03

/2005

11/05

/2005

19/09

/2005

07/11

/2005

mg/

l

Amoni alguns desequilibris Molt contaminades. Tòxiques

La major part dels valors es corresponen amb aigües molt contaminades i amb un elevat grau de toxicitat aguda per als organismes. Delectant-se valors més elevats al llarg de l’any 2005.


INFORME AMBIENTAL

0200400600800

10001200140016001800

27/06

/2000

21/06

/2001

11/06

/2002

13/01

/2003

17/03

/2003

25/06

/2003

18/11

/2003

15/03

/2004

19/05

/2004

13/09

/2004

08/03

/2005

11/05

/2005

19/09

/2005

07/11

/2005

mg/

l

Clorurs netes excés salinitat

La majoria dels valors es corresponen amb aigües netes o amb algun desequilibri. Només en el 2005 hi ha un pic de salinitat que es correspon amb aigües salabroses.

0

200

400

600

800

1000

1200

27/06

/2000

21/06

/2001

11/06

/2002

13/01

/2003

17/03

/2003

18/11

/2003

25/06

/2003

15/03

/2004

19/05

/2004

13/09

/2004

08/03

/2005

11/05

/2005

19/09

/2005

07/11

/2005

mg/

l

Sulfats estrès

No hi ha cap valor que indiqui que aquest paràmetre pot produir estrès a les comunitats.

FONT: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Agència catalana de l’Aigua. 2007

D’aquestes dades es dedueix que la qualitat de l’aigua de la riera de Reixac és dolenta i que al llarg dels últims anys s’ha produït un empitjorament. S’observa però una millora pel que fa a l’eutrofització del sistema en detectar-se una disminució d’aquests dels fosfats i dels nitrats al llarg del període considerat.

2.2.1.4.2 Hidrologia subterrània

Les aigües subterrànies constitueixen un recurs hidràulic d'innegable importància en tot el territori de Catalunya i especialment en les zones en què, tant per raons geogràfiques i de pluviometria com per problemes de qualitat, les aigües superficials disponibles són escasses.

L'aprofitament dels aqüífers ha derivat en molts casos cap a extraccions indiscriminades que posen en perill la mateixa existència del recurs, per efecte d'un descens constant dels nivells freàtics que en les zones costaneres comporta, freqüentment, un grau important d'intrusió marina i de salinització.

L’àrea d’estudi queda englobada dins de l’aqüífer del Baix Tordera, el qual forma part dels Al·luvials de la Baixa Tordera i Delta.

Pàgina 21


INFORME AMBIENTAL

Pàgina 22

Els aqüífers inclosos en aquesta massa d'aigua són l’aqüífer Superficial de la Baixa Tordera i l’aqüífer Profund de la Baixa Tordera, amb els codis 4031A13 i 4031A14 respectivament.

L’aqüífer superficial de la Tordera Baixa té uns 150 m d’amplada al seu inici a la confluència de la Tordera amb la riera de Santa Coloma fins arribar als 5000 m al delta, amb una superfície total d’uns 21 Km2. El seu gruix és variable entre 10 i 30m i augmenta d’aigües amunt a aigües avall.

La potència de l'aqüífer Profund de la Baixa Tordera (4031A14) (SDT3). és variable, entre 10 i 20 m, i augmenta de aigües amunt a aigües avall. Té una amplada mitjana de 1000 m al seu inici, aigües avall a la confluència de la Tordera amb la riera de Santa Coloma, i una longitud de 11 Km fins arribar al mar, amb una superfície total d’uns 11 Km2.

Les característiques de la massa d’aigua subterrània a la qual pertany l’aqüífer que forma part de l’àrea estudi es recullen a continuació.

Taula 5. Caracterització de les aigües subterrànies

Codi massa d'aigua subterràniaNom massa d'aigua subterràniaFitxa de la massa d'aiguaÀrea hidrogeològicaSuperfície total (Km2)Superfície aflorant (km2)Tipologia litològica dominantCaracterístiques hidràuliques principalsAqüífers mulicapa?Tipus de circulació dominant

Permeabilitat (m/d)Transmisivitat (m2/d)Coeficient d'emmagatzematgeRelació amb els cursos superficials?Tipologia predominant de relació superficialZones humides dependents?Masses d'aigua superficials dependents

Fàcies hidroquímiques

Piezometria

35Al·luvials de la baixa Tordera i DeltaEnllaç fitxa de la massa d'aigua4032626Al·luvialAqüífers lliures i confinats associats amb predomini del lliure.SíPorósFlux subterrani paral·lel a les aigües superficials, NO - SE.El sistema profund és paral·lel al superficial.

50 - 650600 - 35000,0068 - 20SíCursos predominantment influents: el riu Tordera i rieres i afluents relacionadesSíNo es coneixen zones humides depenents significativesBicarbonatada Càlcica i/o Magnèsica (aqüífer Superficial de la Baixa Tordera);Clorurada i/o Sulfatada Sòdica (Aqüífer Profund de la Baixa Torderade Mar)

FONT: Agència Catalana de l’Aigua


INFORME AMBIENTAL

Pàgina 23

Gràfic 22. Unitats hidrogeològiques a l’àmbit d’estudi

FONT: Elaboració pròpia a partir de les bases del Departament de Medi Ambient i Habitatge

Qualitat de les aigües subterrànies

A l’àrea d’estudi es localitzen 4 punts de control de les aigües subterrànies, els quals estan gestionats per l’Agència Catalana de l’Aigua.

Gràfic 23. Punts de control d’aigüessubterrànies

FONT: Elaboració pròpia a partir de les bases del Departament de Medi Ambient i Habitatge


INFORME AMBIENTAL

Pàgina 24

Segons consulta realitzada a la cartografia IMPRESS, s’han analitzat les pressions existents (que poden provocar impactes), els impactes mesurats, i el risc d’incompliment dels objectius de la Directiva marc de l’aigua (2000/60/CE) a Catalunya.

Així doncs, de la massa d’aigua subterrània pertanyent a l’aqüífer del Baix Tordera i Delta, l’anàlisi de totes les pressions sobre la massa d’aigua és alta, degut a la presència elevada d’agricultura intensiva en els camps de conreu situats sobre la seva àrea de captació, els abocaments industrials, els sòls contaminats i les captacions d’aigua entre altres.

Analitzant els impactes comprovats, aquests resulten ser alts, tan pel que fa a l’estat químic, degut principalment per les concentracions de nitrats (superiors a 50 mg/l) i de metalls, a més, s’han enregistrat valors puntuals d’accés d’amoni, clorurs, organoclorats i sulfats, i com per l’estat quantitatiu, amb afectacions locals als nivells piezomètrics, sobretot en zones litorals i en les rieres de l’aqüífer quaternari.

Com a resultat de l’avaluació de la pressió sobre la massa d’aigua i de l’anàlisi global dels impactes (comprovats i probables) se’n desprèn un risc alt d’incompliment dels objectius de la Directiva marc de l’aigua (2000/60/CE).

2.2.1.5 Processos 2.2.1.5.1 Erosionabilitat

Segons consulta realitzada a l’Inventario Nacional de Erosión del Suelo del Ministerio de Medio Ambiente, el grau d’erosionabilitat a la zona d’estudi és el que es mostra a continuació:

Gràfic 24. Nivells erosius de la zona d’estudi (grau – pèrdues Tm/ha/any)

Erosió laminar (grau – pèrdues

Tm/ha/any)

Erosió de

vessants

10-25

25-50 Mig

Baix


INFORME AMBIENTAL

Pàgina 25

Erosió dels vessants

pluviomètrics

Erosió de la

llera del riu

FONT: Inventario Nacional de Erosión del Suelo (Ministerio de Medio Ambiente)

Es pot concloure que la zona d’estudi té un grau d’erosió baix. Tot i així, cal tenir en compte que la major part de la zona d’estudi ja està urbanitzada, quedant només una petita superfície situada al nord sense urbanitzar, de manera que el grau d’erosionabilitat actual és pràcticament nul.

2.2.1.5.2 Inundabilitat

En quant a la inundabilitat, la Modificació Puntual inclou un Estudi d’Inundabilitat, que determina les zones inundables per períodes de retorn de l’ordre dels 10, 50, 100 i 500 anys.

Gràfic 25. Delimitació de l’espai fluvial

FONT: PEF de la Tordera. ACA.

Així, una part de la zona d’estudi es inundable per un període de retorn relativament proper, tractant-se d’avingudes amb retorn de 10 anys. Per a períodes de retorn de 500 anys, s’inundaria tot el sector objecte d’estudi. (Veure plànol 04: Inundabilitat).

Baix

Alt Alt

Mig


INFORME AMBIENTAL

Pàgina 26

L’any 2001 l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) va realitzar un estudi per a la redacció del pla especial d’emergències per inundacions de Catalunya (INUNCAT), que estava destinat a definir les línies d’inundació corresponent a 500, 100 i 50 anys de període de retorn en els rius més importants de les conques internes de Catalunya, així com les zones potencialment inundables des d’un punt de vista geomorfològic. De la cartografia generada, al respecte de les zones potencialment inundables, si considerem l’àmbit d’aquest estudi s’obté el següent:

Gràfic 26. Delimitació de les zones inundables

FONT: Cartografia de l’INUNCAT

Segons la cartografia de delimitació de les zones inundables per període de retorn de 50, 100 i 500 anys, de l’INUNCAT, l’àrea d’estudi està catalogada com a àrea inundable per a períodes de retorn de 50 anys amb perill alt i afectació a tota la zona objecte d’estudi. Això fa recomanable la realització d’un estudi d’inundabilitat que avaluï el risc potencial i les mesures a adoptar en cas d’inundació.

La modificació puntual ja incorpora un estudi de inundabilitat per a la zona afectada per aquesta.

2.2.1.5.3 Risc d’incendi forestal

Els incendis forestals constitueixen una de les principals pertorbacions que pateixen els ecosistemes terrestres de la regió mediterrània.

Tordera queda inclòs els termes municipals declarats com a zones d’alt risc d’incendi forestal pel Decret 64/1995, de 7 de març, entre el 15 de juny i el 15 de setembre ambdós inclosos. Per aquest motiu, forma part de l’Associació Corredor-Montnegra juntament amb 9 municipis més inclosos en el parc natural per tal de planificar i gestionar els boscos del Corredor- Montnegre, i molt especialment dels alzinars, suredes, pinedes de pi pinyer.

Tanmateix, per avaluar el risc d’incendi de la vegetació, s’utilitza un mapa de risc que representa la possibilitat d’incendi de la vegetació existent. La inflamabilitat és la capacitat d’entrar en ignició de la vegetació existent. (Veure plànol 05: Mapa

ZONA D’ESTUDI


INFORME AMBIENTAL

Pàgina 27

d’inflamabilitat.). Pel que fa aquest factor dins l’àmbit d’estudi s’identifiquen les següents cobertes:

Gràfic 27. Mapa d’inflamabilitat de la zona d’estudi

FONT: Cartografia del Departament de Medi Ambient i Habitatge

Com es pot observar en el mapa anterior dins l’àmbit d’estudi predomina l’improductiu artificial en la zona on actualment hi ha ubicat Fibracolor i Inditex. Tot i així, a la part nord, hi ha una petita superfície catalogada com a conreus.

Segons la incidència de la vegetació en la propagació i el comportament del foc, que depèn de les característiques físiques i estructurals dels combustibles forestals, es realitza una tipificació dels models de combustible. (Veure plànol 06: Mapa de combustibilitat). En la zona d’estudi s’identifiquen els següents models:


INFORME AMBIENTAL

Pàgina 28

Gràfic 28. Mapa de combustibilitat de la zona d’estudi


Com es pot veure en el mapa de combustibilitat, a la zona d’estudi el model predominant és l’improductiu artificial, corresponent a les zona on actualment s’ubiquen els sectors industrials de Fibracolor i Inditex. A la part nord, i corresponent a una zona no urbanitzada s’hi identifica el model de conreus.

En base a l’agrupació dels conceptes del perill d’ignició i el de propagació, s’obté el “Mapa de Perill bàsic d’incendi forestal”, que també té en compte factors històrics, orogràfics i climàtics identificant quatre zones de risc d’incendi (baix, moderat, alt i molt alt). (Veure mapa 07: Mapa de risc d’incendi forestal).


INFORME AMBIENTAL

Pàgina 29

Gràfic 29. Mapa de perill bàsic d’incendi forestal per a la zona d’estudi


L’àmbit d’estudi està classificat com a zona de baix risc d’incendi forestal degut a la baixa presència de masses boscoses i de cobertes d’alta inflamabilitat i combustionabilitat.

2.2.2 MEDI BIÒTIC

2.2.2.1 Vegetació i hàbitats

Segons el mapa de cobertes de Catalunya, a l’àrea d’estudi hi predomina la categoria de polígon industrial ordenat, corresponen a les zones on hi ha ubicada la zona industrial actual de Fibracolor i la d’Inditex. Juntament a aquestes es localitzen dues zones corresponents a plantes de tractament d’aigües residuals, una d’elles pertanyent a la indústria Fibracolor i l’altre a la EDAR de Tordera. Així doncs, dins d’aquesta àrea la vegetació és escassa sinó nul·la.

Estenent-se en el perímetre sud de l’àrea d’estudi, es localitza una franja formada per matollars de formacions de ribera. També se’n localitza una petita superfície a la zona nord de l’àrea d’estudi.

Per altre banda, al nord de la zona objecte d’estudi s’ubica una àrea formada per conreus herbacis abandonats, on es localitzen restes de matollars i de massa arbòria poc compacta. (Veure plànol 08: Cobertes del sòl).


INFORME AMBIENTAL

Pàgina 30

La tipologia de cobertes identificades a la zona d’estudi bé determinada pel grau d’antropització de la zona a la que es troba, la qual es caracteritza per a ser una zona amb un alt grau d’industrialització.

Així doncs, les espècies predominants al nord de l’àrea d’estudi es recullen a continuació:

Taula 6. Espècies vegetals identificades a l’àmbit

Estrat arbori

Pinus pinea Pi pinyoner Pinus halepensis Pi blanc Cupressus sempervirens Xiprer Salix babylónica Desmai Populus nigra Pollancre Fraxinus angustifolia Freixe de fulla petita Prunus cerasifera Pruner de pisardi Robínia pseudoacacia Falsa acàcia Populus tremula Trèmol

Estrat arbustiu

Phillyrea angustifolia Aladern de fulla estreta Cotoneaster dammeri Cotoneaster Pittosporum tobira Pitospor Rhamnus alaternus Aladern Rubus ulmifolius Esbarzer Erica arborea Bruc boal Cistus salviifolius Estepa borrera

Estrat herbaci

Smilax aspera Arítjol Hedera helix Heura Chrysanthemum leucanthemum Margarita Rosmarinus officinalis Romaní Hedera hèlix Heura

Desmai Pruner

de pisardi

Pi blanc

Pitospor

Cotoneaster


INFORME AMBIENTAL

Heura Margarita


Es corresponen amb les espècies que s’identifiquen en els boscos de clima mediterrani i zones properes a cursos fluvials. Les clapes arbustives s’alternen amb petits nuclis arboris configurant un mosaic territorial de baixa diversitat.

Pel que fa a la vegetació de ribera, aquesta es localitza al marge de la Tordera i la N-II, que delimiten l’àmbit d’estudi. Es poden trobar espècies com:

Límit de l’àmbit pel nord

El canyís, (Phragmites australis), l’al·loc (Vitex agnus-castus), o la canya de Sant Joan (Arundo donax) són presents en ambdós marges del riu Tordera.

Al tractar-se d’una zona amb una forta pressió antròpica els efectes es deixen notar perquè les cobertes estan integrades per matollars o per prats.

Per altre banda, al sud del sector de Can Roquet - Inditex, recentment s’ha portat a terme un projecte de renaturalització de la vegetació de ribera de les rieres de Reixac i Vallmanya, el qual ha consistit en l’eliminació de la vegetació al·lòctona present, formada per masses vegetals de canyissars i exemplars de Robina pseudoacacia i Cortadellia selloana, i posteriorment es va procedir a crear filtres verds, consistents en col·locar gabions i diverses capes de vegetació halòfila específica dins la riera i de forma perpendicular al flux de l’aigua, i en la plantació de bosc de ribera autòcton de la zona a les ribes.

Pàgina 31


INFORME AMBIENTAL

Pàgina 32

D’altra banda, les cobertes vegetals de major importància romanen fora de l’àmbit d’estudi, es segreguen i s’estructuren a l’entorn de camins rurals que comuniquen les masies i explotacions agrícoles del voltant.

Així doncs, a les zones no urbanitzades es localitzen conreus herbacis i de no regadiu de regadiu amb límits formats per matollars i petites masses boscoses formades per pinedes de pi pinyer, suredes, alzinars i boscos caducifolis de ribera amb formacions de matollars de ribera prop de les zones rierenques.

Gràfic 30. Mapa de cobertes de Catalunya



INFORME AMBIENTAL

Pàgina 33

Dins del límits de l’àrea d’estudi no es localitza cap zona classificada com a Hàbitat d’Interès Comunitari, tot i així a la zona més propera a l’àrea d’estudi si que s’identifiquen diferents hàbitats classificats com a tals, entre ells, la zona de la Tordera, classificada, en el tram més propera a l’àrea d’estudi com a “Rius mediterranis intermitents amb gespes nitròfiles. (Veure plànol 09: Hàbitats d’Interès Comunitari).

Gràfic 31. Hàbitats d’Interès Comunitari


Dins els Hàbitats d’Interès Comunitari es diferencien els prioritaris i els no prioritaris, entenent els primers, com aquells hàbitats amenaçats de desaparició i que la seva conservació suposa una especial responsabilitat per la UE.

Tot i així, els hàbitats naturals d'interès comunitari (prioritaris o no) no són hàbitats naturals protegits, sinó catalogats. Allò que s'ha de garantir és la conservació d'unes mostres territorials d'aquests hàbitats mitjançant la seva inclusió en la xarxa d'espais Natura 2000. El fet que en una part del territori hi hagi un o diversos hàbitats d'interès comunitari no és condició única perquè en aquell lloc en concret se n’hagi de garantir la conservació.

Dins de l’àrea d’estudi no es localitza cap Hàbitat d’Interès Comunitari classificat com a Prioritari, però si que hi ha una petita superfície catalogada com a tal situada a un quilòmetre al nord del sector objecte d’estudi, pertanyent a “Vernedes i altres boscos de ribera (Alno-Padion).


INFORME AMBIENTAL

2.2.2.2 Fauna

En el present estudi, no s’han efectuat mostreigs de camp, ja que la reduïda extensió del tram i la ja esmentada antropització de la zona, no permeten distingir comunitats faunístiques, ni tan sols determinar si la fauna que pogués identificar-se habita o nidifica a la zona afectada.

S’han associat amb cadascuna de les comunitats vegetals identificades, aquelles espècies animals que típicament s’hi troben en aquestes comunitats, i que hagin estat identificades al municipi.

Per la seva proximitat a la Tordera i a zones de prats i conreus, cal considerar la presència de nombrosos invertebrats com els gasteròpodes i els insectes, sobretot durant les èpoques primaverals i estiuenques, així com la presència esporàdica d’amfibis (Gripau comú, Bufo bufo; Gripau d’esperons, Pelobates cultripes; Tòtil, Alytes obstetricans; Granota verda, Rana perezi; etc.), a en aquelles èpoques que el cabal del riu és més important. També es d’espera trobar la presència de nombrosos rèptils (Sargantana ibèrica, Podarcis hispanica; Sargantana de paret, Podarcis muralis; Dragó, Tarentola mauretanica; etc.) degut a la presència d’espais oberts i assolellats amb rocams i parets.

Pel que fa als mamífers, per les característiques de la zona, només és d’esperar trobar la presència de petits mamífers rosegadors com els ratolins de bosc (Apodemus sylvaticus), el ratolí de camp (Mus spretus), els talps (Talpa europea) i d’altres insectívors com les musaranyes (Crocidura rússula), tot i que també es pot trobar la rata de claveguera (Rattus norvegicus) i la ratapinyada (Pipistrellus pipistrellus). Altres mamífers que es podrien visualitzar a l’àrea d’estudi de forma ocasional serien l’eriço (Erinaceus europaeus), el conill de bosc (Oryctolagus cuniculus) o la llebre (Lepus europaeus).

Els ocells són els vertebrats més abundants degut a que existeix un gran nombre d’espècies vinculades tan a hàbitats urbans com a hàbitats agro-forestals i fluvials. Així doncs podem trobar espècies pròpies del mosaic agro-forestal dels voltants com ara la garsa (Pica pica), la mallerenga blava (Parus major), la mallerenga carbonera (Parus caerueleus), la merla (Turdus merula), el rossinyol (Luscinia megarrhynchos), el pit-roig (Erithacus rubecula), etc. Però també és d’esperar trobar espècies com el colom (Columba livia), l’oreneta (Hirundo rústica), el pardal comú (Passer domesticus), etc., els quals són característics de zones més poblades i antropitzades. Per altra banda, la presència de la Tordera pot afavorir a l’aparició de la merla d’aigua (Cinclus cinclus) o la cureta torrentera (Motacilla cinerea) entre altres.

L’estat legal de la fauna citada en aquest apartat condiciona la seva conservació i el seu grau de protecció. Així doncs, dins l’àrea d’estudi cal considerar la Llei 22/2003,

Pàgina 34


INFORME AMBIENTAL

de protecció dels animals, el Catàleg nacional d’Espècies Amenaçades, la Directiva Hàbitats amb la Directiva d’aus, el Conveni de Berna, el Conveni de Born, etc.

2.2.2.3 Espais naturals protegits

Tot i que l’àmbit queda pròxim a alguns espais inclosos dins del PEIN, com el del Montnegre Corredor, les intervencions associades a la modificació puntual del planejament no tenen cap afectació sobre aquests.

Pel que fa a les mostres d’espais inclosos en la Xarxa Natura 2000, aquests poden haver estat proposats com a Zones d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA), d'acord amb la Directiva 79/409/CEE, o com a Llocs d'Importància Comunitària (LIC), d'acord amb la Directiva 92/43/CEE. Els més propers pertanyen a l’espai anomenat com a Riu i Estanys de la Tordera (ES5110007), que integra gran part de la llera del riu i està considerat com a Lloc d’Importància Comunitària.

El límit de llevant de l’àmbit objecte d’estudi es situa pràcticament adjacent a l’espai Riu i Estanys de la Tordera (Cadi ES511007), tal i com es mostra a gràfic anterior, de la Xarxa Natura 2000, proposat com a lloc d’importància comunitària (LIC).

Cap dels hàbitats d’Interès Comunitari propers a l’àrea d’estudi, com ja s’ha comentat a l’apartat 2.2.2.1 d’aquest mateix informe, està catalogat com a prioritari. El més proper roman a les rieres de Vallmanya, es tracta de les vernedes i altres boscos de ribera afins (Alno-Padion) (91E0).

D’altra banda, a partir de la cartografia dels hàbitats d’interès comunitari en el territori català basada en la interpretació i adaptació de la classificació d’hàbitats de la Unió Europea que proposa el document “CORINE biotopes manual”, editat per la Comissió europea el 1991, en la directiva 92/43/CEE, 97/62/CEE, en el Manual d’Interpretació dels Hàbitats de la UE i en l’informe sobre les correspondències entre els hàbitats de Catalunya i els hàbitats d’interès comunitari. En la zona d’estudi no s’identifica cap hàbitat proposat en el document “CORNIE biotopes manual”. (Veure plànol 10: Figures de protecció).

Quant als espais inclosos dins de l’Inventari de les Zones Humides de la Generalitat de Catalunya, el més proper correspon als Estanys del Tordera-Braç esquerre de l'illa del Tordera (codi 0220500). Aquests no queden afectats pel Pla de Millora Urbana.

2.2.2.4 Connectivitat ecològica

El fet que l’àmbit d’estudi quedi encaixat en una zona al voltant de la qual es combinen les activitats industrials amb els usos residencials, limita les relacions de connectivitat biològica que es poden donar al llarg del mateix. Les principals relacions de connectivitat de l’àmbit es canalitzen al llarg dels cursos fluvials que estructuren l’entorn (la Tordera, la riera de Reixac i la riera de Vallmanya).

Pàgina 35


INFORME AMBIENTAL

Pàgina 36

Especialment important com a connector és la presència del riu Tordera, que recull les aigües de diverses rieres que estructuren el territori. Un altre sector rellevant per a la determinació de les relacions de connectivitat és la zona agrícola del Pla de Sota Vila, que permet el creuament de la Tordera, connectant amb la conca de la riera de Valldemaria. S’observen pocs eixos connectors entre les zones forestals de l’entorn.

Pel que fa a l’àmbit en el que s’ubica l’actuació, aquest roman rodejat de grans infraestructures que malmeten la seva permeabilitat, com és el cas de la N-II i les zones edificades que el rodegen. Així doncs, presenta una connectivitat limitada, ja que s’encaixa en un cul de sac que només permet connexions en la seva zona nord.

Relacions de connectivitat Gràfic 32.


Actualment, els usos industrials i residencials desenvolupats en el propi sector d’estudi i a les immediacions, han trencat la seva naturalitat creant un efecte barrera que dificulta la seva funcionalitat com a connector. A més a més, el tancament de les parcel·les mitjançant balles de reixes metàl·liques i murs de formigó, juntament amb l’antropització dels rials, completen la incompatibilitat d’aquest sector com a connector, deixant la zona nord de l’àrea d’estudi reduïda a una illa verda sense possibilitats de connexió i amb l’única funcionalitat d’actuar com a petit pulmó verd de caràcter residual. (Veure plànol 07: Cobertes del sòl).


INFORME AMBIENTAL

2.2.3 MEDI PERCEPTUAL

2.2.3.1 Paisatge

En un període molt curt de temps el paisatge ha passat de la concepció clàssica que entenia el paisatge com simple transfons de l’activitat humana a la concepció actual on el paisatge es defineix com un recurs, com quelcom que s’ha de protegir en ser susceptible de deteriorar-se. Qualsevol modificació realitzada sobre els factors que caracteritzen un medi determinat, es reflectirà, amb freqüència, de forma immediata, sobre el paisatge.

Dins del sector considerat les unitats de paisatge identificades són:

Industrial: tenint en compte que l’àrea d’estudi està catalogada com a zona industrial situada en el polígon industrial de Fibracolor, el paisatge situat a l’oest de l’àrea d’estudi també és industrial, amb la presència de parcel·les industrials o d’indústries aïllades. Per altre banda, al sud del sector objecte d’estudi, es localitza el polígon industrial Mas Puigverd pertanyent al terme municipal de Palafolls, el qual compren industries mitjanes i grans de diversos sectors.

Agrícola: situats a les parts més baixes i propers a les ribes de la Tordera i de les diferents rieres tributàries a aquesta, sobre les terres més fèrtils s’han desenvolupat històricament zones de conreu d’extensió petita i gran en el municipi. Les explotacions agrícoles porten associades un seguit d’infraestructures i serveis, les típiques masies que es poden trobar disperses al llarg de tot el territori i que també doten el paisatge d’importants elements culturals i historicoartístics.

Fluvials: la zona d’estudi queda delimitada per a tres cursos fluvials. Per l’est discorre la Tordera i pel sud i sud-oest les rieres de Vallmanya i Reixac respectivament, si bé presenten una irregularitat i intermitència en els seus cabals d’aigua transportada. Aquest fet proporciona unes condicions específiques en les que es desenvolupen unes espècies concretes.

Forestal: les masses forestals properes a l’àrea d’estudi es localitzen a les parts més elevades del municipi. La principal massa forestal es situa a l’oest d’aquesta i pertany al parc natural del Montnegre-Corredor.

Residencial: al nord-est de la zona d’estudi, a l’altre costat de la carretera N-II es localitza el nucli urbà principal de Tordera i el nucli urbà de Fibracolor, adjacent a l’àrea d’estudi. A més, es localitzen usos residencials a diverses zones properes de l’àmbit d’estudi, si bé son construccions més aïllades, envoltades per zones de cultius.

Pàgina 37


INFORME AMBIENTAL

Pàgina 38

Gràfic 33. Unitats del paisatge


En l’àmbit d’estudi, les nombroses actuacions urbanístiques i d’infraestructures fan que es pugui considerar una qualitat estètica mitjana-baixa. Es tracta en conjunt, d’una àrea força urbanitzada i afectada per infraestructures. Pel que fa a la valoració de l’àmbit d’estudi es base als següents criteris de qualitat:

- Naturalitat: el paisatge conserva un grau de naturalitat mitjà-baix, degut a la presència dels polígons industrials de Tordera i Palafolls i la carretera N-II, tot i que es troba en una vall fluvial envoltada de una plana agrícola i una important zona forestal a les parts on el relleu comença a aparèixer.

- Relleu i morfologia: la zona d’estudi es caracteritza per dibuixar un relleu totalment pla.

- Presència d’aigua: no hi ha presència de masses d’aigua dins l’àrea d’estudi, tot i que aquesta està limitada per la Tordera i les rieres de Vallmaya i Reixac. Aquests cursos fluvials presenten un grau de naturalitat mig.

- Actuacions humanes: a l’àrea d’estudi s’hi localitzen dues activitats industrials ja existents, una de les quals actualment no està en funcionament. Per altre banda, a l’entorn de l’àrea d’estudi s’hi localitzen nombroses infraestructures i actuacions humanes, com poden ser altres polígons industrials i zones residencials. A més, actuant de límit nord, discorre la carretera N-II.

En conjunt, l’àrea d’estudi pròpiament dita presenta no presenta un grau de naturalitat elevat, sinó al contrari, al tractar-se d’una zona ja industrial.


INFORME AMBIENTAL

Pàgina 39

Qüestions com el pendent i l’altimetria (descrits anteriorment) intervenen en la definició de la conca visual, ja que l’àmbit d’estudi es troba situat en una zona plana. En aquest sentit s’ha elaborat un mapa, que considerant el factor de l’orografia determina un seguit d’àrees incloses en la conca visual. Així, aquesta avarca les línies de visió representades de color verd, mentre que les línies vermelles representen les zones no visibles des de l’àmbit d’estudi. (Veure plànol 11: Altimetria. Pendents)

Gràfic 34. Mapa de conques visuals


2.2.3.2 Recursos científico-culturals

2.2.3.1.1 Elements arquitectònics

A nivell del patrimoni arquitectònic, no consta cap element constructiu inventariat o protegit al registre de Patrimoni.

2.2.4 MEDI SOCIOECONÒMIC

La població censada a Tordera l’any 2010 va ser de 15.641 habitants, segons les dades disponibles a l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat).

Una ullada històrica a l’evolució de la demografia del municipi mostra com, tot i patir petites fluctuacions, la població es va mantenir estable durant el segle XIX i bona part del segle XX. No va ser fins a finals d’aquest últim que la població va augmentar considerablement.


INFORME AMBIENTAL

Pàgina 40

Gràfic 35. Evolució de la població

02000400060008000

1000012000140001600018000

nº hab

itan

ts

0

2000

4000

6000

8000

10000

12000

14000

16000

18000

nº hab

itan

ts

FONT: Idescat

Els últims anys tots els municipis de l’Alt Maresme han guanyat població de forma constant, situant-se per sobre de la mitjana comarcal. Tordera ha tingut un creixement similar als altres municipis de l’Alt maresme, tot i que Palafolls i Santa Susanna són el municipis que van experimentar un augment demogràfic més elevat.

Taula 7. Evolució de la població a l’Alt Maresme (1998-2006)

CalellaMalgrat de

MarPalafolls

Pineda de Mar

Santa Susanna

Tordera

2006 17.679 17.531 7.583 25.504 2.939 13.4202005 16.927 16.833 7.098 24.702 2.868 12.5972004 16.008 16.162 6.631 23.539 2.681 11.7192003 15.400 15.614 6.329 22.843 2.413 10.8502002 14.530 14.933 6.010 21.958 2.258 10.3252001 13.814 14.246 5.638 20.871 1.996 10.1052000 13.055 13.686 5.235 20.057 1.908 9.7981999 12.503 13.277 4.940 19.209 1.779 9.5061998 12.187 13.012 4.612 18.585 1.660 9.181

Var. 98‐06 45,00% 34,70% 64,40% 37,20% 77,00% 46,20%

FONT: Pla director de promoció econòmica de l’Ajuntament de Santa Susanna (maig 2007)

Els moviments naturals i migratoris són els responsables del l’evolució de la població. El primer, informa sobre el potencial de creixement endogen d’un municipi, en ser el resultat de la relació entre el nombre de naixements amb el de defuncions. El segon fa una aproximació a la potencialitat externa del municipi, segons si aquest es configura com atractor o expulsor de població. Aquest últim factor està directament lligat amb el dinamisme laboral i al dinamisme residencial.

El factor responsable del creixement demogràfic ha estat la immigració de població resultant de l’expansió de l’àrea metropolitana de Barcelona. Així doncs, la taxa de creixement migratori ha estat al voltant del 22,6%. En contrapartida, la taxa de creixement natural registrada és molt inferior, situant-se al voltant del 0,29%.


INFORME AMBIENTAL

Pàgina 41

Taula 8. Fluxos de població. Taxes per mil habitants (1996-2001)

Naixements DefuncionsCreixament Natural

Saldo migratori

Creixement total

Calella 10,65 11,45 -0,8 29,56 28,75

Malgrat de Mar 9,48 9,16 0,32 21,97 22,3

Palafolls 15,33 6,63 8,7 58,59 67,29

Pineda de Mar 10,96 6,98 3,98 25,8 29,78

Santa Susanna 9,96 7,29 2,67 62,71 65,38

Tordera 8,37 8,08 0,29 22,6 22,89

Maresme 10,58 7,77 2,81 17,46 20,27

FONT: Pla director de promoció econòmica de l’Ajuntament de Santa Susanna (maig 2007)

La distribució de població per edats a l’àrea d’estudi, ens mostra que, a l’any 2001 (últimes dades disponibles), hi havia el 14% de la població entre els 0 i 14 anys, un 70% entre els 15 i 64 anys, i un 17% que tenia 65 anys o més. Valors semblants a l’estructura poblacional comarcal, tot i que a la resta de la comarca, la població compresa entre els 0 i els 14 anys és lleugerament inferior (15,23%), i en canvi, la de 65 anys o més és lleugerament superior (14,57%).

Taula 9. Quadre comparatiu de la piràmide d’edats de Tordera i el Maresme (1996 i 2001)

Tordera Maresme2001 2001

Edats

0-14 13,99% 15,23%15-64 69,01% 70,19%>65 17,00% 14,57%

Població 10.116 356.545

FONT: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Idescat

Els indicadors que s’extreuen de la taula de distribució de la població per edats són els següents:

Taula 10. Indicadors demogràfics (2001)

Indicador Tordera MaresmeÍndex d'infància 23,91% 15,23%Índex de joventut 37,47% 19,43%Índex de vellesa 29,07% 14,57%Índex de senectut 8,55% 9,64%Índex d'envelliment 1,22 0,80Conceptes:Índex d'infància= (P<15/P)*100índex de joventut= ((14>P<30)/P)*100Índex de vellesa= (P>64/P)*100Índex de senectut ((P>84)/(P>64))*100Índex d'envelliment ((P>64)/(P<15))*100

FONT: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Idescat

La població depenent, és a dir la constituïda pels vells i els joves, de l’àrea d’estudi és de casi el 40%, repartida amb el 13,99% entre infants i joves de 0 a 14 anys, i


INFORME AMBIENTAL

Pàgina 42

amb el 17% entre la població de 65 anys i més. Aquesta dada és especialment significativa, sobretot a la franja de població de 0 a 14 anys, i si a més tenim en compte l’índex de joventut, s’observa que la població de l’àrea d’estudi tendeix a rejovenir-se. Tanmateix, cal destacar que una gran part de la població dependent de 65 anys i més, tenen més de 84 anys.

Considerant els sectors econòmics generadors d’ocupació per l’any 2001 (últimes dades disponible) s’observa el següent:

Gràfic 36. Distribució de l’ocupació (any 2001)

3%

34%

14%

49%

agricultura indústria construcció serveis

0%

5%

10%

15%

20%

25%

30%

35%

FONT: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’IDESCAT i de la Diputació de Barcelona.

El sector amb un major pes era el dels serveis ocupant el 49% de la població activa del municipi. El sector econòmic minoritari era el de l’agricultura amb només el 3% de la població activa, tot i que seguint la tendència descrita des del 1991, avui dia ocuparà un percentatge encara inferior a aquest. La indústria era el segon sector en importància, amb un 34%, mentre que la construcció representava el 10%.

Darrerament però, la crisi econòmica que es pateix arreu, ha fet incrementar any rere any el nombre de persones en edat de treballar ocupades.

Això es reflecteix en la variació del nombre d’aturats registrats des de l’any 2005 fins al 2010 pel departament de treball de la Generalitat de Catalunya.


INFORME AMBIENTAL

Pàgina 43

Taula 11. Atur registrat (2005-2010)

% 2005 % 2010 % VariacióMenors de 20 anys 3,49% 2,25% 60,00%De 20 a 24 anys 9,60% 7,09% 83,64%De 25 a 29 anys 12,39% 11,30% 126,76%De 30 a 34 anys 16,93% 15,09% 121,65%De 35 a 39 anys 10,65% 14,95% 249,18%De 40 a 44 anys 12,91% 11,86% 128,38%De 45 a 49 anys 8,90% 11,16% 211,76%De 50 a 54 anys 7,33% 10,04% 240,48%De 55 a 59 anys 10,47% 10,04% 138,33%Major de 59 anys 7,33% 6,25% 111,90%

TOTAL 148,69% FONT: Diputació de Barcelona. Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya.

2.2.5 PLANEJAMENT URBANÍSTIC

El Pla General d’Ordenació de Tordera de l’any 2003 constitueix la Revisió del Pla General de Tordera aprovat definitivament per la Comissió d’Urbanisme de Barcelona en sessió de 17 d’octubre del 1984, i la seva adaptació a la legislació vigent a Catalunya en matèria urbanística.

L’àmbit de la Modificació Puntual del Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) de Tordera, correspon, als terrenys situats al marge esquerra del riu Tordera i fora del nucli urbà, separat d’aquest, per la carretera N-II.

Segons el planejament vigent, els terrenys es concentren en tres àmbits:

Gràfic 37. Zonificació de l’àmbit d’estudi

FONT: Mapa urbanístic de Catalunya

Industrial Fibracolor

Can Roquet

Depuradora


INFORME AMBIENTAL

- Àmbit industrial Fibracolor: la superfície total del sector és de 212.437 m2 i és classificat com a sòl urbà. En aquesta zona es localitza l'àrea industrial de l'empresa Fibracolor, per tant l’ús predominant d’aquest àmbit és l’industrial. En aquesta zona industrial també es admès l’ús terciari comercial, les oficines pròpies de l'empresa i l'activitat industrial desenvolupada, l’ús de magatzem per els materials i productes de l'empresa i l'activitat industrial desenvolupada. Només s'admet un habitatge per tot el sector.

A la zona classificada com a zona industrial és on s’ubica l’empresa Fibracolor. La zona qualificada com a zona d’ús comercial de gran superfície es situa al llarg de la carretera N-II i té la funció de cobrir les necessitats de la circulació. Els usos permesos són l’ús comercial, de mitjà i gran comerç sempre i quan d’acord amb el Pla territorial sectorial d'equipaments comercials (PTSEC).

També hi han dues parcel·les classificades com a Parcs i Jardins que compleixen les funcions d’espai de lleure i expansió pels habitants de Tordera, I al sud-est del sector és localitza un parcel·la qualificada com a zona d’Evacuació i tractament d’aigües residuals ja que forma part del Sistema General de Clavegueram del municipi.

- Àmbit Can Roquet: el sector de Can Roquet es troba al sud-est del sector industrial de Fibracolor i és classificat com a sòl urbanitzable. Es permeten els usos industrials d'obtenció, transformació i transport, i també s’admeten el usos d'emmagatzematge, d’oficines i tallers de reparació. A més no es permet cap habitatge en aquest sector. Dins d’aquest sector existeixen principalment tres diferents: zona Industrial Can Roquet – Inditex, Equipament Inditex; i Parcs i Jardins.

Pàgina 44


INFORME AMBIENTAL

Pàgina 45

Taula 12. Quadre de superfícies del sector de Can Roquet

Sistemes generals Superfície % Sector

Sist.de Parcs i Jardins 45.139 m² 24,4%

Equipaments 12.157 m² 6,6%

Viari 3.071 m² 1,7%

Sistema de Sanejament 466 m² 0,3%

Sist.de P. i J. - Proteccions 5.638 m² 3,1%

TOTAL 66.471 m² 36,0%

Sòl privat Superfície % Sector

118.226 m² 64,0%

Total Superfície % Sector

184.697m² 100,0%

Total sostre edificable: 121.900m²

Densitat d'habitatge: 0 hab/ Ha

Índex d’edificabilitat del sector: 0,66 m²/m² (sostre/sòl)

Sistema d’actuació: compensació

Aprofitament: mig (10%)

SECTOR DE CAN ROQUET

FONT: Ajuntament de Tordera (web)

- Àmbit Depuradora: Sector classificat com a sòl urbà i la seva qualificació és d’evacuació i tractament d'aigües residuals. La superfície total és de 24.258 m2.

Aquests sectors s’han desenvolupat a través del Pla Especial de Reforma Interior de Fribracolor. Aquest Pla estableix que s’han de reservar, com a mínim, els sòls que acompleixin els següents percentatges sobre l'extensió global: 12% per a parcs i jardins públics, 8% per a equipaments i un 25% per a vialitat i estacionaments.


INFORME AMBIENTAL

Pàgina 46

3 MAPA DE VULNERABILITAT AMBIENTAL

S’ha elaborat un mapa de vulnerabilitat ambiental classificant les zones de l’àmbit d’estudi en base a la vulnerabilitat ambiental Alta, Mitja o Baixa.

L’anàlisi de la vulnerabilitat de la zona d’estudi es realitzarà a escala 1:5.000, emprant cartografia realitzada pel Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya així com els resultats obtinguts en l’Estudi del Medi.

Es considerarà vulnerabilitat ambiental alta:

1 Corredor biològic: quan el traçat del vial trenqui un dels corredors biològics establerts al llarg del territori o alteri de forma irreversible les funcions de connector ecològic. Com a element de connexió ecològica s’inclourà el recorreguts del rials, rieres, rius.

2 Les cobertes vegetals de pins i els hàbitats d’interès prioritari.

Es considerarà vulnerabilitat ambiental moderada

1 Les zones de conreu en actiu, tant a l’aire lliure com en hivernacles.

2 Les zones amb activitat residencial i comercial.

Es considerarà vulnerabilitat ambiental baixa

1 Els sòls nus.

2 Els prats i les zones degradades per la intensa presència humana.

3 Les zones d’activitat industrial

4 Les vies de comunicació (carreteres, ferrocarrils, etc,)

5 La resta de zones no incloses en cap de les anteriors.

El plànol amb la delimitació de les àrees de sensibilitat s’adjunta a la cartografia del present estudi. (Veure plànol 012: Vulnerabilitat ambiental).


INFORME AMBIENTAL

Pàgina 47

4 ACTUACIÓ PROPOSADA

4.1 DESCRIPCIÓ DE L’ACTUACIÓ

L’actuació proposada pretén classificar i delimitar els usos de l’àmbit d’estudi per tal d’ampliar el sector industrial existent al sector Can Roquet – Inditex.

El planejament proposat per aquest sector és el següent:

Gràfic 38. Planejament proposat

Sector 1 Fibracolor

Sector 2 Fibracolor

Sector 1 Can Roquet - Inditex

Sector 2 Can Roquet

- Inditex Sup. Industrial 157.880,41 m2 2.747 m2 142.851,67 m2 78,73 Sup. Equipaments 1.250 m2 -- 14.442,64 m2 -- Sup. Zones verdes 45.825 m2 3.040 m2 60.886,08 m2 497,40 Sup. Vialitat + aparcament 1.694,45 m2 -- 4.537,34 m2 --

TOTAL 212.437,23 m2 223.293,86 m2 FONT: G5INC Integral d’arquitectura i urbanisme

El desenvolupament de les noves necessitats de l’empresa Inditex suposa un desenvolupament econòmic no només pel municipi de Tordera, sinó també per als municipis veïns.

Amb l’article 97 del DL 1/2010, de tres d’agost es portaran a terme les modificacions del planejament urbanístic que procedeixin sempre que en les mateixes es justifiqui


INFORME AMBIENTAL

Pàgina 48

la necessitat de la iniciativa, la oportunitat i la conveniència en relació als interessos públics i privats concurrents.

L’activitat que té previst desenvolupar Inditex consistirà en una ampliació del seu centre logístic.

4.2 JUSTIFICACIÓ DEL CANVI DE NORMES

4.2.1 DESCRIPCIÓ DE LES ALTERNATIVES CONSIDERADES I ANÀLISI

A la modificació puntual del PGOUM de Tordera en el sector de Inditex-Fibracolor, les alternatives considerades són dues, d’una banda l’alternativa 0 que suposaria mantenir el planejament vigent, i l’alternativa de la realització de la modificació puntual.

Alternativa 0

La no intervenció sobre aquest sector suposa el manteniment dels usos actuals del sòl i de la delimitació dels àmbits que actualment es defineixen en el planejament vigent.

Alternativa de realització de l’activitat

El desenvolupament d’aquesta activitat permetrà ordenar els tres àmbits descrits actualment en el PGOUM i les característiques urbanístiques i edificatòries. A més, no compromet els objectius marcats en el Pla General d’Ordenació Municipal per a aquesta zona, ja que es conservarà, majoritàriament els usos industrials i es redefinirà i distribuirà la superfície de zona verda.

D’altra banda, es configura com l’ampliació de nous llocs de treball, directe i indirecte al municipi de Tordera i les seves rodalies.

4.2.2 JUSTIFICACIÓ DE L’ALTERNATIVA ESCOLLIDA

S’escull l’alternativa a partir de la qual es realitzarà la modificació puntual del PGOUM en el municipi, degut a aquesta pretén d’una banda, clarificar l’ordenació i els límits de l’àmbit donant-li una major seguretat jurídica i clarificant diverses imprecisions tant de la pròpia ordenació com dels límits de l’àmbit, i d’altra banda, concretar l’esmentada ordenació del sector per facilitar la implantació de les noves activitats logístiques de l’empresa desprès del tancament de Fibracolor.

L’activitat que substituirà la purament industrial de l’antiga fàbrica, té mes relació amb les activitats logístiques ja existents que amb les de treball industrial de FIBRACOLOR.

Per això, les implantacions edificatòries son d’un caràcter totalment diferent del purament industrial. L’activitat logística requereix de volums i implantacions més


INFORME AMBIENTAL

compactes ja que l’emmagatzemen actualment te uns requeriments tecnològics de molt alt nivell.

L’objectiu de la modificació es adaptar la normativa existent sense modificacions substancials ni increments d’edificabilitat, a les noves necessitats.

4.3 DETERMINACIÓ DELS REQUERIMENTS AMBIENTALS SIGNIFICATIUS

4.3.1 MARC NORMATIU

Entre les consideracions de caràcter ambiental que haurà de complir el desenvolupament de la modificació ambiental estan totes aquells disposicions de caràcter internacional, nacional o autonòmic, entre les que es troben les següents:

• Directiva 2001/42/CE, del Parlament Europeu i del Consell, relativa a l’avaluació dels efectes de determinats plans i programes sobre el medi ambient.

• Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei d’Urbanisme de Catalunya.

• Llei 9/2006, de 28 d’abril, sobre avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient.

• Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el reglament de la Llei d’Urbanisme.

• Reial Decret legislatiu 2/2008, de 20 de juny, pel qual s’aprova el text refós de la llei del sòl.

• Llei 6/2009, de 28 d’abril, d’avaluació ambiental de plans i programes.

A nivell local, l’ordenació de l’àmbit de la modificació puntual recollirà les directrius i limitacions establertes per les ordenances, entre les que es troben les següents:

• Ordenança general de contribucions especials

• Ordenança reguladora de circulació de vehicles i vianants i catàleg d'infraccions i sancions

• Ordenança reguladora recollida selectiva matèria orgànica RSU

• Ordenança reguladora per a la prevenció i control del mosquit (tigre)

Pàgina 49

http://www.tordera.cat/ARXIUS/DOCS/Ordenances06/0rdenanca_general_de_Contribucions_Especials_2006.pdf

http://www.tordera.cat/ARXIUS/ordenances/Ord._Reguladora_de_Circulacio_i_cataleg_sancions_2007__nova_.pdf

http://www.tordera.cat/ARXIUS/ordenances/Ord._Reguladora_de_Circulacio_i_cataleg_sancions_2007__nova_.pdf

http://www.tordera.cat/ARXIUS/ordenances/Ordenanca_reguladora_recollida_selectiva_materia_organica_RSU.pdf

http://www.tordera.cat/ARXIUS/ordenances/2009/ordenanca_PER_A_LA_PREVENCIO_I_CONTROL_DEL_MOSQUI_T.pdf


INFORME AMBIENTAL

• Ordenança reguladora del manteniment de les condicions de seguretat i salubritat de les obres en curs o aturades i els solars no edificats

• Ordenança reguladora municipal d'arbrat, zones verdes i espais naturals

• Ordenança reguladora de sorolls i vibracions.

• Reglament de la deixalleria municipal

• Ordenança reguladora de la intervenció integral de l'administració municipal en les activitats i instal·lacions

4.3.2 OBJECTIUS DE LA MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PGOUM DE TORDERA

A continuació es desglossen els objectius generals del Pla Especial:

1. Racionalitzar el consum del sòl.

- S’evitarà l’alteració innecessària de sòl conservant la permeabilitat i l’estabilitat d’aquest, evitant l’asfaltat de les zones a on no sigui estrictament necessari.

- La modificació puntual no repercutirà en accés en les relacions de connectivitat ecològic que es donen entre aquest espai i els adjacents tot conservant la màxima massa arbòria possible i mantenint així la funció estructuradora del territori.

- Els usos previstos en l’àmbit diversifiquen l’economia de la zona i integren aquest espai ordenant-lo adequadament i en consonància amb la resta del municipi.

2. Compatibilitzar el planejament amb el cicle de l’aigua i racionalitzar el seu ús en el marc d’un model territorial globalment eficient.

- Es compensa la creació de superfícies impermeables mitjançant la reserva d’espais en el que es puguin infiltrar aigües pluvials i mantenir-se la recàrrega de l’aqüífer.

- Fomentar l’estalvi i la reutilització de l’aigua així com establir mesures per a la protecció de l’aqüífer enfront possibles contaminacions.

- Preveure els sistemes d’abastament d’aigües i de tractament d’aigües residuals necessaris per tal de no posar en perill la qualitat de l’aigua.

Pàgina 50

http://www.tordera.cat/ARXIUS/ordenances/2009/Edicte__text_ordenanca.pdf



http://www.tordera.cat/ARXIUS/ordenances/2009/ordenanca_arbrat_Tordera.pdf

http://www.tordera.cat/ARXIUS/ordenances/2009/ordenanca_arbrat_Tordera.pdf

http://www.tordera.cat/ARXIUS/ordenances/2009/ORDENANCA_DE_SOROLLS_I_VIBRACIONS_DE_2008_complerta_.pdf

http://www.tordera.cat/ARXIUS/ordenances/2009/REGLAMENT_DEIXALLERIA.pdf

http://www.tordera.cat/ARXIUS/ordenances/2008/Microsoft_Word___Ordenanca_reguladora_de_la_intervencio_integral_de_l_administracio_municipal_en_les_activitats_i_instal.lacions.pdf

http://www.tordera.cat/ARXIUS/ordenances/2008/Microsoft_Word___Ordenanca_reguladora_de_la_intervencio_integral_de_l_administracio_municipal_en_les_activitats_i_instal.lacions.pdf


INFORME AMBIENTAL

3. Minimitzar els efectes del planejament sobre la qualitat de l’aire i el canvi climàtic, i reduir les immissions de substàncies contaminants.

- La planificació d’aquest espai integra el factor mobilitat el qual ja contempla millores en la mobilitat de la zona.

- Es considerarà l’aplicació de sistemes que fomentin l’eficiència i l’estalvi energètics tant en els sistemes d’enllumenat exteriors com interiors.

4. Prevenir i corregir la contaminació acústica, lumínica i electromagnètica.

- Reduir l’impacte acústic sobre les zones residencials derivat del pas de turismes i de vehicles pesats.

- S’integraran les consideracions recollides en la legislació sectorial per tal de limitar la contaminació lumínica produïda per l’activitat, especialment en els sistemes d’enllumenat exteriors.

5. Fomentar el reciclatge i reutilització dels residus i facilitar la disponibilitat d’instal·lacions adequades per al seu tractament i/o dipòsit. Minimitzar l’impacte de la construcció sobre el cicle dels materials.

- S’integraran els aspectes relatius a la gestió dels residus generats durant l’execució de les obres, però també en les activitats que es desenvolupin en l’àmbit d’actuació, tot establint-se els criteris necessaris per evitar la contaminació de la zona per infiltració o arrossegament de residus.

6. Minimitzar l’impacte sobre la biodiversitat territorial.

- Es delimitaran les franges necessàries per al manteniment de la biodiversitat de la zona a través del tamponament dels corredors existents.

- Es restauraran totes les zones afectades per les obres restituint-les a les seves condicions originals i aplicant vegetació autòctona.

7. Integrar el paisatge en tots els processos de planejament territorial urbanístic i garantir-ne la qualitat i conservant la biodiversitat.

- L’actuació en aquest sector actua a favor d’evitar la fragmentació territorial ja que es tracta d’un espai entre ja industrial. Altres ubicacions tindrien un major impacte ja que generarien una major fragmentació territorial.

Pàgina 51


INFORME AMBIENTAL

5 EFECTES SOBRE EL MEDI

5.1 IMPACTES AMBIENTALS DE L’ACTUACIÓ PROPOSADA

En aquest apartat s’identifiquen els impactes que generaran les actuacions derivades de l’actuació proposada per la modificació puntual del PGOUM de Tordera en el sector de Fibracolor.

5.1.1 ACCIONS GENERADORES D’IMPACTE AMBIENTAL

Entre les accions que generaran impacte ambiental sobre el medi en el que es preveu la realització de la modificació puntual del PGOUM diferenciarem les que són pròpiament tasques d’obra (Accessos obra, Instal·lacions de maquinaria i personal, Ocupació de terrenys, Desbrossada del terreny i decapatge de terres vegetals, Moviments de terres, Excavació i acopis, Obres de drenatge, Instal·lacions, Gestió de residus, fums i olors,...) i les que generaran impacte un cop finalitzades les obres d’execució. Es tractarà d’impactes associats amb la fase d’explotació dels desenvolupaments.

5.1.2 ELEMENTS DEL MEDI SUSCEPTIBLES DE REBRE IMPACTES

En aquest apartat es defineixen els aspectes i components del medi ambient de la zona, susceptibles de rebre impactes per part de les accions esmentades en l’apartat anterior.

Els components inventariats en el cas que ens ocupa són els següents:

− Medi Físic: Aire, sòls, geologia, hidrologia.

− Medi Biològic: Vegetació i fauna.

− Medi Socioeconòmic: Urbanisme, patrimoni i economia.

A continuació es mostren els components de cadascun dels factors ambientals.

Pàgina 52


INFORME AMBIENTAL

Qualitat de l'aireSorollM icroclimaCapacitat agro lògicaProcessos erosiusProductivitatCanvi d'úsRecurs mineralsValors geològicsGeomorfo logiaRecurs hídricsQualitat de l'aiguaAquífersXarxa de drenatgeFloraBoscsM atollarsEspècies singularsEspècies pro tegidesInvertebratsPeixosAusM amífersConnectorsXarxa de comunicacionsUrbanismePaisatgeReserves naturalsEspais protegitsM onumentsJaciments arqueològicsArquitecturaQualitat de vidaTràficSeguretat vialSalutPoblacióValor del sò l

FAUNA

TERRITORI

PATRIM ONI

ECONOM IA

AIRE

SÒLS

GEOLOGIA

HIDROLOGIA

VEGETACIÓ

Pàgina 53


INFORME AMBIENTAL

Pàgina 54

5.1.3 MATRIU D’IDENTIFICACIÓ DELS IMPACTES

A la següent fitxa es mostra la identificació dels impactes inventariats, segons les accions del projecte i els components ambientals.

IDENTIFICACIÓD'IMPACTES A O D A M V D E G F I E F

C C E C O I R L E U N D UC U S O V A E E S M V I NE P B P I L N C T S E F CS A R I M S A T I R I IS C O S E T R Ó I S C OO I Ç N G I I AS O A I T E C D O O C A

D S I E

N

L I MO T A P D T O Ó EB E R E A R R NR R I E T E S TA R S T S

E T T R IN A E R DY L C E U

A S S S

FACTORS AMBIENTALSQualitat de l'aire X X X X X XSoroll X X X XM icroclimaCapacitat agro lògicaProcessos erosius X X X X X XProductivitatCanvi d'ús X X X X X XRecurs minerals X XValors geològicsGeomorfo logia X X XRecurs hídrics X XQualitat de l'aigua X X XAquífersXarxa de drenatge X X X X X X XFlora X X X X XBoscs X X X X XM atollars X X X X XInvertebratsPeixosAus XM amífers X X X X XConnectors X X X XXarxa de comunicacions XUrbanisme XPaisatge X XReserves naturalsEspais protegitsM onumentsJaciments arqueològicsArquitecturaQualitat de vida XTràficSeguretat vial XSalutPoblacióValor del sò l X

C= COM PATIBLE M =M ODERAT S=SEVER CR=CRITIC

FAUNA

TERRITORI

PATRIM ONI

ECONOM IA

ACCIONS DEL PROJECTE

AIRE

SÒLS

GEOLOGIA

HIDROLOGIA

VEGETACIÓ


INFORME AMBIENTAL

5.1.4 DESCRIPCIÓ DELS IMPACTES

A continuació es descriuen els impactes inventariats.

5.1.4.1 Clima i atmosfera

Durant la construcció de les obres es produiran augments en els nivells de pols a l’atmosfera, degut als moviments de materials i terres, excavacions i terraplenatges i a la circulació de camions. Aquestes operacions també comportaran un increment en les vibracions.

Es produirà també una generació de partícules en suspensió i d’emissions de contaminants d’hidrocarburs durant l’execució de les obres.

Un cop finalitzades les obres, l’atmosfera de la zona experimentarà un lleuger increment de emissió de partícules en suspensió i d’emissió de contaminants, respecte de les condicions actuals ja que serà l’àmbit en el que es donaran les relacions de mobilitat generades pel nou desenvolupaments.

Tot i així, cal tenir present que la majoria del sòl objecte d’estudi ja compte amb una indústria actualment en funcionament i amb una segona que ho estava recentment. Per tant, els nivells d’emissions seran similars als actuals.

Pel que fa a la contaminació lumínica, segons el mapa de flux instal·lat a la comarca del Maresme està entre els 1 i els 5 lm/m2. Essent el flux total emès d’entre 10.000 i 20.000 klm. La instal·lació dels sistemes d’enllumenat exterior de la instal·lació que finalment ocupi l’espai podrà incrementar l’emissió de contaminació lumínica si no es té en compte la direcció de la il·luminació i el nivell de lluminària de disseny.

Pàgina 55


INFORME AMBIENTAL

Pàgina 56

Gràfic 2. Mapa municipal de la contaminació lumínica


5.1.4.2 Soroll

Es produiran augments en els nivells de soroll ambiental degut als treballs de construcció de les diferents fases que desenvoluparan les actuacions previstes quan es desenvolupi el sector.

Aquest soroll estarà associat a la circulació de camions, però també a les operacions de moviments de terres i a les de construcció de la indústria i pavimentacions. El fet que a l’àmbit d’estudi només hi hagi una petita superfície actualment no urbanitzada, amb una coberta de sòl assimilable a conreus herbacis abandonats en la qual es localitzen molt poques unitats arbustives i arbòries, fa que les operacions de desbrossada i tala que s’hagin de realitzar no provoquin un impacte acústic gaire acusat. Si que es pot produir un major impacte acústic en el moment de l’enderroc de la fàbrica actual de Fibracolor.

Finalitzades les obres, l’increment en el nivell de soroll només serà provocat per l’increment de mobilitat en el sector. Tot i així l’impacte respecte les condicions actuals no serà important ja que ens trobem dins d’una zona industrial i que de forma adjacent al sector passa la carretera N-II, la qual porta associada un gran volum de desplaçaments.

http://www.am.ub.es/contaminacio-luminica/premsa/clmunicipi.jpg�


INFORME AMBIENTAL

5.1.4.3 Hidrologia

L’execució transforma en impermeable les parcel·les actualment no urbanitzades, tot i que aquestes només representen una petita superfície del total de sòl de l’àmbit d’estudi, la resta del qual actualment ja és totalment impermeable. Així doncs, la pèrdua d’infiltració d’aigua al sòl no produirà una disminució de la recàrrega de l’aqüífer susceptible de tenir en compte.

Tampoc es produiran impactes importants corresponents a l’increment de l’escorrentia superficial com a conseqüència de la urbanització del sector, ni a la captació d’aigua ni la generació d’aigües residuals, les quals es podran assimilar a consums i produccions aigües urbanes.

Altres impactes susceptibles de produir-se són l’abocament de restes d’obra a les zones properes a l’àmbit de desenvolupament. També existeix el risc d’abocaments accidentals de substàncies com els olis, ciments, productes químics, combustibles, formigó, etc., que infiltrant-se, poden afectar a la qualitat dels cursos superficials com la Tordera i les rieres de Vallmanya i Reixac o a les aigües subterrànies.

El projecte de construcció de les instal·lacions que es projectin en l’àmbit d’estudi hauran de tenir en compte el possible efecte sobre les masses d’aigua.

En l’execució de les obres, existeix també un cert risc a que es produeixin arrossegaments de materials com acopis de terres, residus i altres per l’ocurrència de precipitacions intenses.

5.1.4.4 Medi natural

A l’àrea d’estudi no es localitza cap hàbitat d’interès comunitari o zona natural protegida, atès que només resta una petita superfície de conreus herbacis abandonats en la qual hi ha un nombre reduït de matolls i de peus arboris com són ser el pollancre (Populus nigra), el freixe de fulla petita (Fraxinus angustifolia) i el desmai (Salix babylónica). En conjunt, el sector presenta poca conservació al tractar-se d’una zona residual entre la N-II i la zona industrial de dins el mateix àmbit d’estudi.

Tot i així, adjacent a l’àrea d’estudi es troben mostres d’hàbitats inclosos en la Xarxa Natura 2000. És el cas de la Tordera i la part nord de la riera de Vallmanya, que formen part dels “Rius i Estanys de Tordera”.

La modificació puntual preveu urbanitzar la zona actualment ocupada per aquesta reduïda zona natural, deixant però una superfície de 94.472 m2 de zona verda (22% del total de la zona d’estudi).

Així doncs, la modificació puntual portarà associada la disminuir de la superfície de les cobertes vegetals de l’àrea d’estudi. D’altra banda, les zones limítrofes amb les

Pàgina 57


INFORME AMBIENTAL

d’obres, properes a la Tordera, patiran un empobriment de les seves cobertes vegetals tot i no quedar directament afectades pels desenvolupaments i actuacions previstos.

L’afectació a la zona, de cert caràcter tampó, no afectarà de manera important el mosaic agroforestal que estructura part de les relacions de connectivitat ecològica de la zona, degut al seu actual estat de conservació i els usos actuals que l’envolten.

Amb la urbanització d’aquest espai es provocarà un desplaçament de les espècies animals degut a l’alteració de les condicions dels hàbitats d’aquests degut principalment a les incidències de les obres.

En la fase de funcionament dels desenvolupaments es produirà una alteració de les condicions en les que es troba el medi, sobretot pel que fa referència a la freqüentació humana del sector relacionada amb els usos industrials que es puguin produir.

A la zona que ocuparan els desenvolupaments no es té constància de cap jaciment arqueològic o arquitectònic que pugui quedar afectat per les operacions de l’obra.

5.1.4.5 Geologia i sòls

Caldrà realitzar moviments de terres per tal de construir els desenvolupaments previstos, tot hi que no alteraran l’orografia de l’àmbit en el que s’emmarca l’actuació degut a que l’àrea d’estudi es troba en una zona amb un relleu planer.

Les operacions de moviment de terres podran propiciar l’inici de processos erosius durant la fase d’obra. D’altra banda, el canvi d’usos del sòl només es produirà en les parcel·les situades al nord de l’àrea d’estudi degut a que la majoria ja tenen un ús industrial.

5.1.4.6 Socioeconomia

El projecte comporta un impacte positiu al respecte d’aquest vector ja que permetrà la creació de nous llocs de treball no només per a la població i activitat comercial del municipi de Tordera, sinó que ajudarà a dinamitzar l’economia comarcal i provincial.

5.1.4.7 Paisatge

En quant a l’impacte paisatgístic, s’haurà de tenir en compte quin és l’impacte generat per l’alteració de les cobertes i per la fragmentació de les unitats paisatgístiques que integren l’àmbit.

Quant a la intervenció territorial en l’àmbit, la tipologia de les edificacions que finalment s’implantin i la integració de tots els elements artificials en el medi que s’hi ubiquin, determinaran l’estructura resultant, que en el cas que ens ocupa, al estar ubicat en una zona industrial ja existent, l’impacte serà menor.

Pàgina 58


INFORME AMBIENTAL

Pàgina 59

Podem distingir entre dos tipus d’alteracions paisatgístiques, les de caràcter definitiu i les temporals. Quant a les afectacions de caràcter definitiu trobem les que tenen a veure amb les modificacions de la morfologia com les associades a la construcció de les edificacions i equipaments. Pel que fa a les alteracions temporals, destaca la presència de maquinària, les instal·lacions auxiliars, els acopis de terra, etc.

5.1.4.8 Residus

Quant a la generació de residus, les operacions d’execució de les obres augmentaran tant la producció de residus com la tipologia d’aquests (embalatges, cartrons, formigó, material absorbent, draps bruts, aerosols, olis, combustibles, filtres,...). Molts d’aquests residus poden comportar un risc de contaminació del sòl, i de les aigües superficials i subterrànies.

D’altra banda es preveu que un cop desenvolupades les actuacions previstes, aquestes també tinguin associada una producció de residus, les tipologies dels quals hauran de ser gestionades en la seva majoria com a residus municipals.

5.1.4.9 Energia

Els consums energètics s’incrementaran com a conseqüència de la realització de les operacions d’obra, tant pel que fa a l’electricitat com als combustibles líquids.

Un cop realitzades les actuacions previstes, el consum energètic es veurà incrementat en la proporció que correspongui a les activitats realitzades en tot l’àmbit. L’increment en els consums previstos dependrà de la tipologia energètica que s’utilitzi i l’ús que es faci d’aquesta.

5.1.4.10 Valoració dels impactes sense aplicació de mesures correctores

A la fitxa de la pàgina següent es mostra la valoració dels impactes resultants, SENSE TENIR EN CONSIDERACIÓ L’ESTABLIMENT DE MESURES CORRECTORES. Aquesta matriu permet identificar les accions del projecte sobre les quals cal establir mesures correctores.

La valoració qualitativa dels possibles impactes es farà classificant-los en compatible, moderat, sever o crític:

- Impacte ambiental compatible: la recuperació del medi es preveu immediata un cop finalitzades les activitats, per tant no caldrà adoptar mesures correctores.

- Impacte ambiental moderat: la recuperació del medi ambient no precisa mesures correctores ni protectores intensives i la tornada a l’estat inicial del medi no requereix molt de temps.


INFORME AMBIENTAL

- Impacte ambiental sever: la recuperació de les condicions ambientals del medi exigeix adoptar mesures correctores, amb tot, aquesta recuperació requereix d’un llarg període de temps.

- Impacte ambiental crític: la magnitud de l’efecte és superior al límit acceptable. Es produeix una pèrdua permanent de la qualitat de les condicions ambientals i sense possibilitat de recuperació, fins i tot amb l’adopció de mesures correctores.

En general es preveu l’establiment de mesures correctores quan la valoració de l’impacte es qualifica com a Moderat o Sever, tot i així també s’establiran mesures per a minimitzar aquells possibles impacte que tot i considerar-se compatibles, amb l’assoliment de certes accions poden disminuir el seu possible impacte ja de per sí mínim. No s’ha inventariat cap impacte que es pugui qualificar com a Crític.

Pàgina 60


INFORME AMBIENTAL

Pàgina 61

IDENTIFICACIÓD'IMPACTES A O D A M V D E G F I E F

C C E C O I R L E U N D UC U S O V A E E S M V I NE P B P I L N C T S E F CS A R I M S A T I R I IS C O S E T R Ó I S C OO I Ç N G I I AS O A I T E C D O O C A

D S I E

N

L I MO T A P D T O Ó EB E R E A R R NR R I E T E S TA R S T S

E T T R IN A E R DY L C E U

A S S S

FACTORS AMBIENTALSQualitat de l'aire M M C M MSoroll M M M MM icroclimaCapacitat agro lògicaProcessos erosius M M M M M MProductivitatCanvi d'ús C C C C C CRecurs minerals C CValors geològicsGeomorfo logia C C CRecurs hídrics C CQualitat de l'aigua C C CAquífersXarxa de drenatge C C C C C C C CFlora S S S S SBoscs S S S S SM atollars S S S S SInvertebratsPeixosAus CM amífers C C C C CConnectors M M M MXarxa de comunicacions CUrbanisme CPaisatge M MReserves naturalsEspais protegitsM onumentsJaciments arqueològicsArquitecturaQualitat de vida CTràficSeguretat vial CSalutPoblacióValor del sò l M

C= COM PATIBLE M =M ODERAT S=SEVER CR=CRITIC

C

VEGETACIÓ

FAUNA

TERRITORI

PATRIM ONI

ECONOM IA

ACCIONS DEL PROJECTE

AIRE

SÒLS

GEOLOGIA

HIDROLOGIA


INFORME AMBIENTAL

5.2 MESURES CORRECTORES PROPOSADES

5.2.1 CLIMA I ATMOSFERA

Per tal de minimitzar les afectacions que es produeixin sobre el clima i l’atmosfera, es proposen les següents mesures correctores a aplicar durant la fase d’execució de les obres.

- Evitar els moviments de terres i de càrrega i descàrrega en situacions de vents forts o molt forts

- Cobrir amb lones els camions que transportin terres

- Realitzar regs periòdics d’accessos i plataformes de treball

L’increment en les emissions de contaminants que es produeixin un cop finalitzats els desenvolupaments, no es podran minimitzar mitjançant l’aplicació de mesures correctores. Aquest increment d’emissions però, no suposarà una alteració important sobre la qualitat global del medi atmosfèric en el que s’ubica l’àmbit de la modificació puntual. L’àmbit en el que s’emmarca l’actuació està envoltat de zones urbanes, industrials i de vies de comunicació amb un important flux de mobilitat, de manera que les emissions generades per l’activitat representaran una aportació petita respecte les ja existents.

L’increment de les emissions relacionades amb els desplaçaments dels usuaris de les zona es compensarà amb l’aplicació de mesures que permetin disminuir la utilització del vehicle privat i fomentin altres mitjans més sostenibles, com els desplaçaments a peu o en bicicleta.

D’alta banda, les actuacions projectades també tindran en compte l’aplicació de criteris per evitar la contaminació lumínica, per això caldrà incorporar les determinacions i limitacions establertes en la Llei 6/2001 de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenat per a la protecció del medi nocturn, així com el Decret 82/2005 de 3 de maig pel qual s’aprova el Reglament que desenvolupa aquesta Llei. El projecte d’instal·lació de l’enllumenat exterior ha de tenir en compte en els criteris de minimització de la contaminació lumínica en la selecció de les làmpades i lluminàries.

Les làmpades menys contaminants són les de vapor de sodi de baixa pressió i les de vapor de sodi d’alta pressió perquè emeten dins de l’espectre del visible i no produeixen residus contaminants.

Quant a les lluminàries, cal tenir en compte la reducció del Flux d’Hemisferi superior instal·lat, és a dir, evitar l’emissió de llum a la part superior de la lluminària perquè no s’utilitza, es malbarata i incrementa la contaminació lumínica. Per aquesta finalitat les

Pàgina 62


INFORME AMBIENTAL

més adequades són les lluminàries apantallades, que eviten il·luminar per sobre de l’horitzontal.

5.2.2 SOROLL

En la fase d’execució de les obres es proposa l’aplicació de les següents mesures correctores:

- Escollir la ubicació del parc de maquinària, de les instal·lacions d’obra i de les zones d’acopi i emmagatzematge de terres i materials d’obra per minimitzar les molèsties a la població

- Delimitar els horaris de treball a la zona d’afectació

- Reduir el soroll procedent de la maquinària pesant, garantint un correcte manteniment de la maquinària

- Fer un seguiment dels nivells sonors provocats durant les obres

Les mesures a aplicar durant la fase de funcionament consistiran en el compliment de les limitacions establertes en la normativa sectorial que correspongui. No es proposen mesures correctores per minimitzar l’impacte acústic tot i que caldrà considerar l’aplicació de paviment sonorreductor i elements reguladors de la velocitat per tal de disminuir l’impacte acústic causat pel trànsit rodat.

5.2.3 HIDROLOGIA

En la fase d’execució de les obres es proposa l’aplicació de les següents mesures correctores:

- Localitzar les zones destinades al parc de maquinària i acumulació temporal de terres i altres materials d’obra, a la màxima distància dels rials.

- Adequar zones específiques per a la neteja de les cubes de formigó i per a l’abocament de restes de formigó i substrats asfàltics, equipats amb basses decantació i assecatge. Aquestes restes s’han de transportar fins a un centre de tractament autoritzat.

- Localitzar les zones destinades al parc de maquinària i acumulació temporal de terres i altres materials d’obra, a la màxima distància dels torrents

Pàgina 63


INFORME AMBIENTAL

- Adequar zones específiques per a la neteja de les cubes de formigó i per a l’abocament de restes de formigó i substrats asfàltics, equipats amb basses decantació i assecatge. Aquestes restes s’han de transportar fins a un centre de tractament autoritzat.

- Dimensionar correctament totes les obres que abastin la zona saturada dels aqüífers en el cas que aquestes es donin, de manera que afectin mínimament el flux subterrani. Reduir l’efecte pantalla de les obres de fonamentació.

- Impermeabilitzar les zones del parc de maquinària i les instal·lacions d’obra i els espais destinats a l’acopi i emmagatzematge temporal de terres, materials d’obra i residus. S’impermeabilitzaran també les basses de decantació

- Encintar i delimitar l’àmbit de realització de les obres per tal de protegir la llera de les rieres que voregen l’espai i conservar la major superfície de bosc de ribera intacte.

- Com l’actuació s’emmarca en un entorn de gran importància hídrica, amb la presència de l’aqüífer protegit de la Tordera i els tres cursos fluvials molt propers, l’execució de les obres haurà de garantir les vies de drenatge natural de les aigües per tal de no afectar el cabal aportat en condicions naturals o minimitzar-lo en el menor grau possible.

Pel que fa a l’explotació de les construccions que es preveuen en l’àmbit d’estudi caldrà integrar els criteris d’edificació sostenible fer la recollida d’aigües pluvials o aplicar sistemes per a la reducció dels consums en el mateix edifici (airejadors, dipòsits d’aigües pluvials, reutilització d’aigües, ...). Tanmateix es pot estudiar la utilització de les aigües pluvials per al reg de les zones verdes contingudes en el projecte, cosa que disminuiria els consums d’aigua. O bé la reutilització de les aigües pluvials en els sanitaris en un moment per tal de disminuir els requeriments hídrics.

Caldrà tenir en compte la tipologia d’espècies vegetals a aplicar en l’adequació de les zones verdes per tal que aquestes siguin les adequades al clima mediterrani, tinguin unes demandes hídriques baixes i una resistència a les altes temperatures elevada. Es tractarà d’aplicar criteris de xerojardineria (aplicant espècies mediterrànies per reduir el consum d’aigua al mínim) i d’instal·lar sistemes de reg eficients i programables (com ara per degoteig o microaspiració).

Un cop finalitzades les obres haurà d’assegurar-se el manteniment de les vies de drenatge natural per tal de mantenir la qualitat i la quantitat de les aigües superficials. Especialment important serà el tractament que es donarà a aquelles zones properes als cursos fluvials, sobretot a la Tordera. Aquests hauran de dimensionar-se de tal manera que tinguin la capacitat suficient per al desguàs dels cabals previstos, i amb l’ample suficient perquè mantinguin les seves funcions com a connector biològic.

Pàgina 64


INFORME AMBIENTAL

D’altra banda, la construcció de les superfícies impermeables comportarà una disminució de la taxa d’infiltració i per tant de la recàrrega dels aqüífers. S’aplicaran tècniques per compensar aquesta disminució en la taxa d’infiltració, com la utilització de paviment que permeti la infiltració de les aigües pluvials en les zones on no hi hagi risc de producció d’abocaments, o bé terra, i la minimització de les superfícies impermeables a les zones on sigui estrictament necessari. Les zones amb risc potencial per a l’ocurrència d’abocaments seran degudament impermeabilitzades i les aigües es recolliran per tal de direccionar-les al clavegueram i tractar-les adequadament.

Les extraccions d’aigua de l’aqüífer hauran de complir les consideracions i limitacions establertes pel Pla d’ordenació i declaració definitiva de sobreexplotació de l’aqüífer al·luvial de la Tordera mitjana i dels aqüífers de la baixa Tordera. Aprovat per l’Edicte de 26 de setembre de 2003. Segons els quals el municipi de Tordera queda dins dels polígons de gestió de l’aqüífer profund. El polígon de Tordera es declara especialment protegit.

En qualsevol cas, tant l’abastament com el sanejament de les aigües residuals seran certificats per les companyies pertinents.

5.2.4 MEDI NATURAL

Quant a les mesures que es duran a terme per minimitzar els impactes que afecten aquest vector durant l’execució de les obres, s’enumeren a continuació:

- Delimitar físicament la superfície d’afectació.

- Localització i delimitació de les zones que s’ocuparan de forma temporal.

- Adequació d’un espai verd a l’àmbit de la Tordera.

Es pot considerar la salvaguarda de determinats exemplars vegetals de forma prèvia a l’inici de les obres per tal d’emprar-los en les posteriors operacions de restauració de l’àmbit. Aquesta mesura disminuirà el nombre d’exemplars que posteriorment haurien d’adquirir-se i es constituiria com una forma de conservar part de la biodiversitat existent a l’àmbit.

D’altra banda, les intervencions hauran de preservar la major franja de bosc de ribera que sigui possible per minimitzar les alteracions sobre les funcions com a connector biològic. Es tracta de reservar com a zona verda el marge dret de la Tordera, i de no projectar intervencions sobre aquesta franja. La reserva d’aquests espais actuarà en favor de la preservació de les mostres d’hàbitats inclosos a la Xarxa Natura 2000 que hi ha al llarg del curs fluvial. En aquest sentit la modificació puntual reserva la franja de terrenys adjacents a l’espai Riu i Estanys de Tordera, de la Xarxa Natura 2000, qualificats com a zona verda, per tal de garantir una transició adequada vers el mateix.

Pàgina 65


INFORME AMBIENTAL

Pàgina 66

En aquest aspecte, les zones verdes previstes preservaran els peus arboris autòctons preexistents, excepte que es justifiqui el contrari. Així mateix, en l’adequació d’aquestes zones verdes es recomana la utilització de vegetació autòctona, pròpia de la zona.

El vial paral·lel al riu Tordera actuarà de límit de l’àrea d’estudi, així doncs, tindrà una funció de franja de protecció de la vegetació de ribera i del propi riu en l’àmbit de nou desenvolupament.

Per altre banda, degut a que el tancament de la zona industrial es construirà a aproximadament uns 25 metres del vial paral·lel al Tordera, es crearà una zona verda d’aproximadament 17.597 m2 entre aquests, que actuarà de pantalla visual, reduint-ne l’impacte del sector des de l’altre banda del riu Tordera.

Per a l’adequació de la zona verda d’aquest àmbit s’adequarà amb espècies autòctones, per afavorir la conservació de l’estructura del terreny i evitar-ne l’erosió. Espècies com:

Espècie Estrat arbori Pinus pinea Quercus ilex ssp. ilex Estrat arbustiu Rhamnus alaternus Quercus coccifera Rosmarinus officinalis Spartium junceum Juniperus oxycedrum

Gràfic 3. Localització de l’àmbit de la zona verda.



INFORME AMBIENTAL

Per tal de reduir l’efecte sobre la fauna dels cursos fluvials propera a la zona d’estudi (dins la zona d’estudi no hi ha reproducció faunística) de les intervencions associades al desenvolupament de la modificació puntual, s’integrarà el període de reproducció de la fauna en la planificació de les intervencions. El que comportarà que les intervencions es realitzin fora dels períodes reproductors de la fauna que es situen en termes generals entre el febrer i el juny.

5.2.5 GEOLOGIA I SÒLS

Les actuacions per minimitzar els impactes que durant la realització de les obres seran les següents:

- Delimitació física de l’àmbit d’afectació de les obres i localització de les zones d’ús temporal allà on es trobin les de mínima afectació ecològica, paisatgística i social.

- Reutilització dels sobrants de terres en la mateixa obra per al reompliment dels punts on sigui necessari. En cas que no es puguin reutilitzar a la mateixa obra s’empraran en la restauració d’activitats extractives abandonades o vigents amb programa de restauració aprovat.

- S’utilitzaran com a zones de préstec de terres les extraccions a cel obert degudament legalitzades per la Generalitat de Catalunya d’acord amb la Llei 12/1981 i el Decret 343/1983 i que disposin del corresponent pla de restauració aprovat o en fase d’execució.

- Aplicar les mesures de restauració vegetal i paisatgística de forma immediata sobre les noves superfícies que es puguin crear, mitjançant l’estesa de terra vegetal i la hidrosembra d’espècies herbàcies autòctones de la zona.

- Sanejar el terreny que pugui ser afectat per abocaments accidentals i retirar les terres mitjançant un gestor autoritzat de residus.

Per tal de determinar si el sòl de l’àmbit d’estudi necessita un projecte de descontaminació de sòl, paral·lelament a la redacció del present informe, s’està elaborat un informe d’avaluació preliminar del sòl, tal i com dictamina el RD 9/2005, de 14 de gener, segons el qual s’estableix la relació d’activitats potencialment contaminants del sòl, els criteris i estàndards per a la declaració dels sòls contaminats.

En el cas que la qualitat del sòl sigui l’adequat, la terra procedent del decapatge de la superfície haurà de conservar-se en les condicions adequades perquè sigui apta per a la seva reutilització en les operacions de restauració paisatgística.

Pàgina 67


INFORME AMBIENTAL

Els talussos i desmunts generats per la consolidació del sector hauran d’estar revestits dels materials que sigui necessari en cas que el pendent requereixi d’algun tipus d’intervenció que asseguri la seva estabilitat.

5.2.6 SOCIOECONOMIA

En termes generals l’impacte que provoca la modificació puntual sobre aquest vector és positiu i per tant no es preveuen mesures correctores. Les úniques alteracions que es produiran sobre aquest vector són les temporals associades a la realització de les obres, que ja es minimitzaran per l’aplicació de les mesures correctores especificades en els anteriors apartats.

D’altra banda, hi haurà un increment de l’oferta d’ocupació que millorarà l’actual escassetat provocada per la recent crisis econòmica.

5.2.7 PAISATGE

Les activitats que es realitzaran en la fase d’execució de les obres requeriran de l’aplicació de les següents mesures correctores per tal de minimitzar l’impacte que provoquen sobre el medi:

- Localitzar les zones d’ús temporal en llocs de mínima afectació paisatgística i integració de les zones destinades a les instal·lacions temporals de l’obra mitjançant la construcció de motes o cavallons perimetrals.

- Un cop finalitzades les operacions de l’obra s’hauran de netejar les zones alterades així com també s’haurà de procedir a la restauració vegetal i paisatgística.

- S’hauran de clausurar i restaurar els accessos provisionals perquè recuperin les seves característiques inicials.

Les mesures correctores comportaran la integració del vector paisatgístic en el disseny de les edificacions i la urbanització dels sectors en els que es troben aquestes. Es recomana seguir la pauta de disseny que té l’actual zona industrial per tal de no incrementar la gamma cromàtica que hi ha en l’àmbit i facilitar la integració de la nova edificació. Tanmateix, s’observa que l’impacte derivat dels nous desenvolupaments serà moderat, ja que quedarà integrat dins d’una zona ja industrial.

Mesures com la recuperació d’espècies vegetals de l’àmbit per reutilitzar-les en la restauració posterior, ja contemplades en el vector de medi natural, contribuiran a que aquest espai adquireixi una major coherència amb l’entorn en el que s’ubica.

D’altra banda també es podran aplicar pantalles verdes vegetals en totes les zones en les que es consideri adient per tal de millorar la integració paisatgística de la intervenció.

Pàgina 68


INFORME AMBIENTAL

5.2.8 RESIDUS

Les activitats que es realitzaran en la fase d’execució de les obres requeriran de l’aplicació de les següents mesures correctores per tal de minimitzar l’impacte que provoquen sobre el medi:

- S’hauran de preveure els espais i contenidors necessaris per a l’emmagatzematge de les fraccions de residus que es generaran en el decurs de les obres.

- Definició i execució d’un pla de gestió de residus d’obra i control de la seva aplicació.

- Segregació de les diferents tipologies de residus d’obra per a facilitar la seva recuperació o tractament posterior.

- Contractació d’un o més transportistes de residus autoritzats per l’Agència Catalana de Residus de la Generalitat de Catalunya per a la recollida i tractament de totes les tipologies de residus generades.

- Contractació d’un o més gestors de residus autoritzats per l’Agència Catalana de Residus de la Generalitat de Catalunya per a la recollida i tractament de totes les tipologies de residus generades.

- Els residus d’enderroc i residus de la construcció que es generin en l’execució de les obres s’haurien de gestionar en les instal·lacions autoritzades per l’Agència de Residus de Catalunya i d’acord amb la normativa vigent en matèria de residus: Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora dels residus i el Decret 201/1994, de 26 de juliol, regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció.

D’acord amb el que disposa l’article 43 de la Llei 6/1993 de 15 de juliol, reguladora dels residus, caldrà preveure la reserva d’espais suficients en la xarxa viària per a la col·locació de contenidors o altres equipaments necessaris per a optimitzar les operacions de recollida i transport de residus.

5.2.9 ENERGIA

Les actuacions per minimitzar els impactes que es duran a terme durant la realització de les obres seran les següents:

- Seguiment dels consums energètics

- Manteniment adequat de la maquinària de l’obra per tal d’evitar consums en excés.

Pàgina 69


INFORME AMBIENTAL

Pàgina 70

Caldrà donar compliment als paràmetres d’ecoeficiència establerts pel Decret 21/2006, de 14 de febrer, pel qual es regula l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis.

Així doncs, pel que fa a l’explotació de les edificacions projectades, caldrà tenir en compte la tipologia de materials emprada així com analitzar el seu consum energètic. Altres consideracions sobre disseny bioclimàtic, s’incorporaran com a elements passius en els projectes. Aquestes fan referència tant a l’orientació de l’edifici com al disseny de les obertures, entre altres o al tractament diferenciat de les façanes de l’edifici en funció de la radiació solar rebuda.

També s’avaluarà la possibilitat d’utilitzar energies renovables, que contribuiran a disminuir l’impacte del consum energètic associat a les noves construccions i es recomana l’aplicació de sistemes d’energia solar tèrmica.

Es procurarà l’aplicació sistemes d’elevada eficiència energètica (bombetes i tipologies de fanals) sobretot pel que fa a l’enllumenat públic. Es promourà la utilització d’enllumenat d’elevada eficiència a l’interior de les estances i equipaments previstos en l’àmbit de la modificació puntual. Tanmateix es recomana la generalització en la utilització de reguladors de flux, equips d’encesa i apagada automàtica per a la il·luminació exterior, i la instal·lació de temporitzadors i detectors de presència en zones d’ús comunitari.


INFORME AMBIENTAL

6 BALANÇ AMBIENTAL DE LA MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PGOUM DE TORDERA

6.1 CLIMA I ATMOSFERA

Els impactes sobre el clima i l’atmosfera seran de certa magnitud en la fase d’execució de les obres, mentre que en la fase de funcionament els impactes disminuiran la seva magnitud i no tindran moltes conseqüències sobre el medi receptor.

Durant la fase d’obra es preveu un increment en les emissions associades als moviments de terra, els quals es minimitzaran mitjançant l’aplicació de les accions minimitzadores descrites en l’apartat anterior i una vegada finalitzades les obres, aquest desapareixerà. Per altre banda, durant la fase de funcionament, hi haurà un increment de la mobilitat donada la naturalesa de les activitat que es preveuen desenvolupar i un augment dels desplaçaments ocasionats. Tot i així, aquest no augmentarà l’impacte ocasionat per les emissions procedents dels vehicles, tenint en compte que fins fa relativament poc temps, l’actual fabrica de Fibracolor ja atreia i/o generava un gran volum de desplaçaments diaris.

Per tal de minimitzar l’impacte que es produirà sobre la contaminació lumínica hauran de complir-se les determinacions de la legislació sectorial corresponent. Pel que fa a l’elecció de les lluminàries i de les làmpades es recomana la utilització de les de vapor de sodi i tenir en compte l’emissió de llum per sobre de l’horitzontal.

6.2 SOROLL

Es produirà un increment de soroll en la fase d’execució de les obres amb una certa repercussió ja que han de realitzar-se importants moviments. En la fase de funcionament es preveu impacte acústic associat a l’augment de mobilitat, ocasionada per activitats industrial, que hi haurà al sector. Cal tenir en compte però que la zona es troba dins d’un sector ja industrial.

Les mesures correctores a aplicar estan orientades, com en el vector anterior, a minimitzar els efectes durant la fase d’execució de les obres. Un cop finalitzades les obres, l’impacte acústic que generarà l’àmbit serà de poc magnitud i no es considera necessària l’aplicació de mesures minimitzadores que no siguin la utilització de paviment sonoreductor, d’elements reguladors de la velocitat o el compliment de les limitacions establertes en la legislació sectorial corresponent.

6.3 HIDROLOGIA

La construcció de les edificacions es projecten sobre l’àmbit de l’aqüífer protegit del baix Tordera. El fet produirà la impermeabilització d’una petita superfície de la parcel·la situada al nord de la zona d’estudi, la resta de l’àmbit actualment ja està

Pàgina 71


INFORME AMBIENTAL

Pàgina 72

urbanitzat. És de notòria importància el possible impacte que hi pugui haver com a conseqüència dels abocaments accidentals de substàncies, que afectarien les aigües superficials i les subterrànies.

D’altra banda, el fet que les obres es realitzin dins l’àmbit d’un aqüífer protegit fa que les intervencions es regeixin sota el que disposa el Pla d’Ordenació i declaració definitiva de sobreexplotació de l’aqüífer al·luvial de la Tordera mitjana i dels aqüífers de la baixa Tordera.

Per tal de minimitzar els impactes es proposen un seguit de mesures correctores, moltes de les quals minimitzen l’afectació sobre el medi de les operacions d’execució d’obra. Serà molt important el manteniment de les vies de drenatge natural al llarg de la realització de les obres donada la proximitat a la que es troben els cursos fluvials inventariats en el perfil ambiental.

Les noves implantacions tindran associat un increment dels consums d’aigua, cal tenir en compte que l’actual fàbrica de Fibracolor, sobre la qual s’instal·larà la nova activitat, era una activitat amb consum d’aquest recurs. Tot i que la nova instal·lació no serà una gran consumidora d’aigua, es recomana la integració dels criteris d’edificació sostenible en les edificacions previstes, així com minimitzar la impermeabilització de superfícies mitjançant la instal·lació de paviment que permeti la infiltració de les aigües pluvials. Altres mesures que es poden aplicar són criteris de xerojardineria, el que implicarà l’elecció d’espècies vegetals adequades al clima mediterrani per a l’adequació de zones verdes o les operacions de restauració paisatgística, que reduiran els consums d’aigua. Un cop aplicades aquestes mesures l’impacte provocat sobre la hidrologia es considerarà compatible.

La instal·lació de sistemes per a la recollida de les aigües pluvials permetria la serva reutilització en les operacions de reg.

6.4 MEDI NATURAL

Es produeix una afectació sobre les cobertes vegetals residuals de la zona, tot i que aquestes presenten un grau baix de naturalitat, així com en les zones en les que s’ubicarà el parc de maquinària i les altres instal·lacions temporals de l’obra. També hi haurà un cert desplaçament de les espècies de fauna.

Les mesures correctores a aplicar durant la fase d’execució de les obres minimitzaran els efectes que aquestes puguin tenir sobre el medi així com restaurar els impactes que no es puguin evitar. Especialment important serà la protecció del bosc de ribera del marge dret de la Tordera, que mantindrà les seves condicions de naturalitat en el major grau que sigui possible per tal que puguin continuar desenvolupant les funcions com a connectors biològics.


INFORME AMBIENTAL

Per tal d’integrar les noves superfícies en l’entorn, de forma prèvia a l’inici de les obres es seleccionaran alguns exemplars de les espècies vegetals per tal de reutilitzar-los. La reutilització d’aquests exemplars es farà tant en els talussos com en els desmunts i la plantació d’hidrosembres, arbustos o arbres anirà en funció de la pendent del talús.

D’altra banda, la recuperació vegetal de les zones modificades per les obres integraran el criteri de l’estalvi d’aigua.

6.5 GEOLOGIA I SÒLS

Les operacions contemplades a la fase d’obra podran provocar inestabilitats o propiciar l’ocurrència de processos erosius. D’altra banda l’ocupació temporal o permanent de diferents sectors de territori comportaran la pèrdua de sòl i de les primeres capes en les que es troben les terres vegetals.

A banda de les mesures correctores associades a les intervencions d’obra (delimitació, utilització de préstecs i abocadors adequats,...) es preveu minimitzar l’impacte aplicant també pautes com la restauració paisatgística en paral·lel a la realització de les obres, la reutilització de sobrants en la mateixa obra o el decapatge de la primera capa de terra vegetal per a la seva posterior reutilització.

D’altra banda, les noves superfícies generades per les obres d’urbanització de l’àmbit seran tractades per minimitzar la incidència dels processos erosius, sobretot en aquells casos en els que es creïn talussos o zones de pendent.

Cal fer esment que el present informe porta associat un estudi de descontaminació de sòls, que en el cas que aquest conclogui la necessitat de procedir a realitzar un procés de descontaminació dels sòl, una vegada finalitzades les obres la qualitat del sòl del nou sector haurà sofert una millora qualitativa, i per tant, s’haurà produït un impacte positiu en l’àmbit.

6.6 SOCIOECONOMIA

Els impactes que provocarà sobre aquest vector seran de caire positiu. Permetent l’increment de l’oferta d’ocupació.

6.7 PAISATGE

Es preveuen un seguit d’impactes que tindran caràcter provisional i d’altres que tindran caràcter permanent. Els impactes provisionals són els associats a la realització de les obres i entre els permanents la introducció de nous elements en el paisatge (edificis i superfícies ). La construcció de les diferents edificacions poden tenir impacte visual sobre alguns receptors situats sobretot al nord-est i al sud-oest de la intervenció degut principalment als diferents usos que es donen el els sol

Pàgina 73


INFORME AMBIENTAL

situats en aquestes direccions. Tot i així, els principals usos que actualment es donen a l’àrea d’estudi ja són industrials, de manera que l’impacte serà moderat.

La previsió de les mesures correctores d’impacte paisatgístic inclou la restauració de totes aquelles zones afectades per la realització de les obres. Així com la restauració de les zones emprant les espècies pròpies de la zona (matollar i bosc) amb l’objectiu d’integrar paisatgísticament les noves superfícies. Caldrà tenir en compte també l’elecció de materials i colors per tal de minimitzar l’impacte sobre aquest vector.

6.8 RESIDUS

Es preveu que hi hagi un increment en la producció de residus, tan durant la fase d’obra, els quals una mala gestió d’aquests pot provocar un augment del risc de contaminació del sòl i del sistema hídric, tan en la fase de funcionament, els quals seran assimilables a urbans, en contrapartida als generats durant el funcionament de l’actual fàbrica de Fibracolor.

Per tal de minimitzar aquests riscos s’aplicaran mesures en la fase d’execució de les obres (preveient espais i contenidors adequats), i es contractaran els transportistes i gestors adequats.

6.9 ENERGIA

Com a impacte sobre l’energia es preveu un increment tant en l’execució de les obres com en la fase posterior d’explotació.

Entre les mesures correctores considerades es troba el seguiment dels consums energètics i el manteniment de la maquinària per tal de detectar els moments en que s’estan produint consums excessius. D’altra banda, es recomana que en la construcció de les noves edificacions s’incorporin elements d’arquitectura bioclimàtica tant en el disseny de les estructures, com en l’aplicació d’energies renovables per tal de minimitzar els consums energètics. Quant a l’explotació dels elements construïts, es recomana emprar sistemes d’elevada eficiència en l’enllumenat ja que seran els responsables del major consum.

Pàgina 74


INFORME AMBIENTAL

7 CONCLUSIONS

Un cop analitzats els impactes i les mesures correctores proposades, la seva adequació als objectius plantejats en la memòria ambiental permet establir el següent:

1. El desenvolupament d’aquesta activitat permetrà unificar els tres àmbits descrits actualment en el PGOUM i les característiques urbanístiques i edificatòries. A més, no compromet els objectius marcats en el Pla General d’Ordenació Municipal per a aquesta zona, ja que es conservarà, majoritàriament els usos industrials i es redefinirà i distribuirà la superfície de zona verda, que actualment es troba en un estat de degradació de les seves característiques naturals.

2. L’àmbit d’actuació no afecta a cap espai natural inclòs en el PEIN (Pla Especial d’Interès Natural), tot i que limita amb l’espai Riu i Estanys de la Tordera (Codi ES5110007) de la Xarxa Natura 2000, proposat com a lloc d’importància comunitària (LIC).

3. L’execució de les obres comportarà un seguit d’impactes sobre els diferents elements del medi, l’aplicació de les mesures correctores previstes en els apartats d’aquest document faran que l’impacte global de les actuacions sigui compatible.

4. El fet que el la modificació puntual qualifiqui la franja de terrenys adjacent a l’espai Riu i Estanys de la Tordera (Codi ES5110007) de la Xarxa Natura 2000 com a zona verda, garanteix una transició adequada vers al mateix.

5. En l’àmbit d’actuació s’hi identifiquen terrenys de caràcter agrícola, residuals, actualment ocupats per vegetació ruderal amb alguns peus esparsos de pollancre (Populus nigra), desmai (Salix babylonica), xiprer (Cupressus sempervirens), freixe de fulla petita (Fraxinus angustifolia), pruner de pisardi (Prunus cerasifera) i falsa acàcia (Robínia pseudoacacia). També s’hi identifiquen sòl actualment ja d’ús industrial, un d’ells actualment sense funcionament.

6. Per tal de compensar la pèrdua de coberta vegetal derivada de l’execució de la modificació puntual es preveuen diverses mesures compensatòries que a més contribuiran a l’atenuació d’altres impactes. Entre les mesures està la reserva de la franja paral·lela al curs de la Tordera, la creació de bosquets en els talussos i desmunts que sigui possible i el transplantament de determinades espècies vegetals presents en l’àmbit d’estudi per tal d’integrar l’actuació resultant en el medi.

Pàgina 75


INFORME AMBIENTAL

7. Pel que fa a la utilització de recursos, la instal·lació de la xarxa d’aigües separativa permet estudiar la possibilitat de reutilitzar les aigües pluvials en el reg de les zones verdes creades en el sector, així com la recirculació d’aquestes en un moment donat per a la seva utilització en els sanitaris.

8. L’elecció de les espècies vegetals tindrà en compte maximitzar l’estalvi de recursos. També s’aplicaran mesures per a la minimització dels consums energètics derivats de l’enllumenat, mitjançant l’aplicació de sistemes que no emetin per sobre de l’horitzontal i de la utilització de llums de vapor de sodi. La memòria també recomana que el disseny de la nau integri altres consideracions de l’arquitectura bioclimàtica, com l’orientació o el tractament diferencial de façanes, l’obertura de finestrals, etc. que repercutiran positivament per reduir el consum de recursos.

9. L’impacte que provoca la modificació puntual sobre el vector socio-econòmic és positiu i per tant no es preveuen mesures correctores.

Pàgina 76


INFORME AMBIENTAL

8 SÍNTESI DE L’ESTUDI

La memòria ambiental conté una descripció en la que s’inventarien els elements necessaris per tal d’elaborar el perfil ambiental del sector objecte de la Modificació puntual del PGOUM de Tordera en el sector de Fibracolor. El límit de l’àmbit l’estableixen els vials de la N-II, el riu Tordera i les rieres de Vallmanya i Reixac. Destaca el fet que la zona objecte d’estudi es troba sobre l’aqüífer protegit de la baixa Tordera.

En termes generals l’impacte que produeix el desenvolupament de la modificació puntual del PGOUM de Tordera sobre el sector de Fibracolor comporta un impacte de baixa magnitud ja que tot i eliminar una superfície actualment no urbanitzada, aquesta presenta una coberta corresponent a conreus actualment abandonats amb un nivell de degradació mitjà. A més, cal tenir present que la major part de l’àmbit actualment ja es troba sobre sòl industrial, i està ubicat en un sector eminentment dedicat a aquest sector, juntament amb el polígon industrial adjacent ubicat en el terme municipal de Palafolls.

Pel que respecte als vectors ambientals, si bé és cert que durant la fase d’obra aquests poden augmentar el risc d’impacte, com és el cas de les emissions atmosfèriques, sobretot degut a l’emissió de partícules sòlides, al risc de contaminació de la xarxa hídrica, sobretot la superficial i en contrapartida la subterrània degut a diversos vessaments, els residus, o un augment significatiu del soroll, aquests pràcticament desapareixeran una vegada finalitzada aquesta fase i s’iniciï la de funcionament degut a la tipologia d’instal·lació que es pretén ubicar en aquest àmbit.

Cal tenir present, que gran part de la zona d’estudi actualment està ocupada per la fàbrica de Fibracolor, que si bé ara no està en funcionament, fa relativament poc temps que si que ho estava, i el seu funcionament provocava un impacte major al que el futur desenvolupament previst pot provocar degut a les característiques tècniques d’ambdues activitats.

Amb l’establiment de mesures minimitzadores i correctores, tant en la fase d’obres com en la de funcionament, es preveu reduir considerablement els impactes que es puguin produir.

Remarcar que la modificació puntual del PGOUM portarà associat un impacte positiu sobre el vector socioeconòmic degut a que permetrà l’establiment d’una activitat que permetrà dinamitzar l’economia del municipi i la de les rodalies.

Pàgina 77


INFORME AMBIENTAL

Pàgina 78

Així doncs, en quan als impacte analitzats es considera que el medi receptor té capacitat per acollir aquest nou desenvolupament sense afectar els espais claus per a la conservació de la biodiversitat de la zona.

Xavier Irigoyen Morán

Barcelona, Març de 2011

PLÀNOLS

informe ambien tal per a la modificaciÓ … · informe ambiental per a la modificaciÓ puntual del...

Documents