informe de sostenibilitat ambiental preliminar de … · 4.1.5 edafologia ... informe de...

INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL PRELIMINAR DE LA MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA GENERAL DE LLEIDA EN L’ÀMBIT "TORREBLANCA - QUATRE PILANS"

MEMÒRIA PÀG. 1

ÍNDEX

1 INTRODUCCIÓ................................................................................................3 1.1 OBJECTE...................................................................................................... 3 1.2 MARC LEGAL ................................................................................................. 3 1.3 ANTECEDENTS................................................................................................ 6 1.4 MARC GENERAL DELS TREBALLS ........................................................................... 7

2 PRESENTACIÓ DEL PLA .....................................................................................9 2.1 DADES GENERALS............................................................................................ 9 2.2 RELACIÓ AMB ALTRES PLANS I PROGRAMES.............................................................. 9

2.2.1 Planejament general de Lleida.................................................................... 9 2.2.2 Pla Territorial parcial de Ponent.................................................................10

2.3 RELACIÓ D’USOS I NECESSITATS. .........................................................................11 2.4 ÀMBIT I EVOLUCIÓ PROBABLE SENSE PLANEJAMENT. ALTERNATIVA 0...............................12

3 CRITERIS I OBJECTIUS AMBIENTALS GENERALS....................................................... 14 3.1 DIRECTRIUS I MESURES AMBIENTALS DELS SAE .........................................................15 3.2 DERIVATS DEL PLANS RELACIONATS......................................................................17

3.2.1 PGM Lleida ..........................................................................................17 3.2.2 Pla territorial parcial de Ponent .................................................................20

4 ESTUDI DEL MEDI .......................................................................................... 23 4.1 DESCRIPCIÓ DEL MEDI RECEPTOR.........................................................................23

4.1.1 Geografia i topografia .............................................................................23 4.1.2 Climatologia ........................................................................................23 4.1.3 Geomorfologia......................................................................................27 4.1.4 Geologia i hidrogeologia ..........................................................................27 4.1.5 Edafologia ...........................................................................................29 4.1.6 Hidrologia superficial i subterrània..............................................................30 4.1.7 Atmosfera ...........................................................................................32 4.1.8 El medi natural .....................................................................................34 4.1.9 Paisatge .............................................................................................41 4.1.10 Patrimoni cultural..................................................................................44 4.1.11 Medi sòcio – econòmic i ordenament territorial ...............................................47

4.2 ANÀLISI DE RISCOS .........................................................................................60 4.2.1 Risc d’Incendis Forestals ..........................................................................60 4.2.2 Risc d’inundació....................................................................................62 4.2.3 Risc geològic ........................................................................................62 4.2.4 Risc químic..........................................................................................63 4.2.5 Risc transport de mercaderies perilloses .......................................................64

5 REQUERIMENTS AMBIENTALS DERIVATS DE LA SENSIBILITAT DE L’ÀMBIT........................ 65 5.1 INTRODUCCIÓ I METODOLOGIA ...........................................................................65


MEMÒRIA PÀG. 2

5.2 INTERPRETACIÓ DELS NIVELLS DE SENSIBILITAT........................................................66 5.3 ÀMBITS DELIMITATS ........................................................................................67

6 CRITERIS I OBJECTIUS AMBIENTALS ESPECÍFICS...................................................... 73 6.1 FORMULACIÓ DE CRITERIS I OBJECTIUS AMBIENTALS ESPECÍFICS ....................................73

6.1.1 Criteris d’implantació .............................................................................73 6.1.2 Aspectes de sostenibilitat.........................................................................75 6.1.3 Altres criteris. Gestió de les obres programades. .............................................75

7 ALTERNATIVES. JUSTIFICACIÓ DE LA SOLUCIÓ ADOPTADA......................................... 76 8 TRÀMIT I CONCLUSIONS .................................................................................. 80

8.1 TRÀMIT.......................................................................................................80 8.2 CONCLUSIONS...............................................................................................80


MEMÒRIA PÀG. 3

1 INTRODUCCIÓ

El present Informe de Sostenibilitat Ambiental preliminar s’emmarca en el procediment d’avaluació de la “Modificació puntual del Pla General de Lleida en l'àmbit ‘Torreblanca- Quatre Pilans” i es redacta per tal de definir les actuacions de caràcter ambiental que permetin una correcta integració en l’entorn, en aquest estadi inicial.

L’àmbit del planejament se centra al municipi de Lleida, comarca del Segrià, i inclou una zona de sòl no urbanitzable.

1.1 OBJECTE

L’objecte del present informe de sostenibilitat preliminar és el desenvolupament del aspectes ambientals en relació a la modificació del Pla General de Lleida per a permetre la implantació d’un sector d’activitats econòmiques en l’àmbit de les finques anomenades “Torreblanca – Quatre Pilans”.

1.2 MARC LEGAL

El marc legislatiu que determina la redacció del present document és:

• DECRET 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei d'Urbanisme

• Ley 9/2006, de 28 de abril, sobre evaluación de los efectos de determinados planes y programas en el medio ambiente

• Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, constitutiu del Text refós de la Llei d’Urbanisme de Catalunya.

• DIRECTIVA 2001/42/CE, de 27 de juny, relativa a l’avaluació de determinats plans i programes en el medi ambient.

Concretament el Decret legislatiu 1/2005 , estableix com en la seva disposició transitòria sisena estableix:

Mentre no es transposi la Directiva 2001/42/CE, del Parlament Europeu i del Consell, relativa a l'avaluació dels efectes de determinats plans i programes sobre el medi ambient, sens perjudici del que estableixi la legislació sectorial, el règim d'avaluació ambiental aplicable a les figures de planejament urbanístic no resoltes definitivament en el moment de l'entrada en vigor de la Llei 10/2004 és el següent:

1. Són objecte d'avaluació ambiental:

a) Els plans d'ordenació urbanística municipal i llurs revisions.

b) Les modificacions del planejament urbanístic general que alterin la classificació o qualificació urbanística del sòl no urbanitzable si la classificació o qualificació urbanística resultant comporta un canvi en els usos d'aquest sòl.

c) El planejament urbanístic derivat per a la implantació en sòl no urbanitzable de construccions destinades a les activitats de càmping, així com el planejament urbanístic derivat que es formuli per a la implantació en sòl no urbanitzable d'equipaments i serveis comunitaris no compatibles amb els usos urbans, d'instal·lacions i obres necessàries per a la prestació de serveis tècnics, d'estacions de subministrament de carburants i de prestació d'altres serveis de la xarxa viària.


MEMÒRIA PÀG. 4

d) Els plans parcials de delimitació.

e) Els instruments de planejament o llurs modificacions que estableixin el marc per a autoritzar projectes sotmesos a avaluació d'impacte ambiental d'acord amb el que estableix la legislació sectorial.

Per tant, el planejament que es proposa es troba en els supòsits del citat decret, comportant el tràmit d’avaluació ambiental.

L’article 115, del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei d'urbanisme, estableix el procediment en la tramitació dels documents urbanístics:

Article 115. Procediment d’avaluació ambiental dels plans urbanístics

L’avaluació ambiental dels instruments de planejament urbanístic que hi estiguin sotmesos s’integra en el procediment establert en la Llei d’urbanisme per a llur formulació i tramitació, d’acord amb les següents regles:

a) Prèviament a la presentació a tràmit del pla urbanístic per a la seva aprovació inicial, l’òrgan o persones que el promoguin han de sol·licitar a l’òrgan ambiental l’emissió del document de referència que determini, un cop efectuades les consultes necessàries, l’abast de l’informe de sostenibilitat ambiental i els criteris, objectius i principis ambientals aplicables, i identifiqui les administracions públiques afectades i el públic interessat. A aquests efectes, cal presentar a l’òrgan ambiental un avanç de l’instrument de planejament amb el contingut que assenyala l’article 106 d’aquest Reglament. En el cas que l’avanç se sotmeti a informació pública, bé perquè sigui preceptiu, bé voluntàriament, la sol·licitud del document de referència a l’òrgan ambiental es formula simultàniament a la informació pública de l’avanç. En qualsevol dels casos indicats, si l’òrgan ambiental no resol sobre la sol·licitud en el termini d’un mes des de la seva presentació, es poden continuar les actuacions.

b) L’informe de sostenibilitat ambiental, amb el contingut que correspongui a cada una de les figures de planejament, d’acord amb el què estableix, si s’escau, la legislació aplicable en matèria d’avaluació ambiental i amb el què estableix aquest Reglament respecte als informes ambientals dels plans, ha de formar part de la documentació de l’instrument de planejament objecte d’aprovació inicial.

c) L’informe de sostenibilitat ambiental se sotmet a informació pública, durant un termini mínim de 45 dies, conjuntament amb l’instrument de planejament del qual forma part, després de la seva aprovació inicial i, simultàniament, s’han d’efectuar les consultes que procedeixin, d’acord amb el que estableixi el document de referència.

d) El pla objecte del següent acord d’aprovació ha d’incorporar una memòria ambiental, en la qual, tenint en compte l’informe de sostenibilitat ambiental i el resultat de les consultes realitzades, s’ha de valorar la integració dels aspectes ambientals en la proposta d’ordenació. La memòria ambiental la realitzen l’òrgan o persones que promoguin el pla i requereix l’acord de l’òrgan ambiental, sense el qual no es pot entendre produït per silenci administratiu el següent acord d’aprovació que correspongui. A aquests efectes, cal lliurar a l’òrgan ambiental la proposta de memòria ambiental, juntament amb la resta de documents del pla exigits per aquest Reglament, que integren la proposta que ha de ser objecte del següent acord d’aprovació, i l’òrgan ambiental ha de resoldre sobre la proposta de memòria ambiental en el termini d’un mes des que li hagi estat presentada. En el cas que l’òrgan ambiental no estigui conforme amb la proposta de memòria, ha d’assenyalar quins aspectes han de ser esmenats, completats o ampliats i ha de donar la seva conformitat a la proposta de memòria ambiental esmenada.


MEMÒRIA PÀG. 5

e) Correspon a l’òrgan competent per a l’aprovació definitiva de l’instrument de planejament de què es tracti la presa en consideració de l’informe de sostenibilitat ambiental i de la memòria ambiental del pla per a l’adopció de la resolució que correspongui. Aquesta presa en consideració s’ha de fer constar en l’acord d’aprovació definitiva mitjançant una declaració, amb el contingut que estableix la legislació aplicable.

L’article 106 estableix:

Article 106. Informació pública de l’avanç de l’instrument de planejament

106.2 L’avanç de l’instrument de planejament ha de contenir:

d) Si l’instrument de planejament està sotmès a avaluació ambiental, un informe ambiental preliminar per tal que l’òrgan ambiental pugui determinar l’amplitud, nivell de detall i grau d’especificació de l’informe de sostenibilitat ambiental. Sens perjudici del què pugui establir la normativa sobre avaluació ambiental de plans i programes, l’informe ambiental preliminar, quan es tracti del pla d’ordenació urbanística municipal, ha de contenir els aspectes assenyalats en les lletres a i b de l’article 70 d’aquest Reglament i, quan es tracti de plans urbanístics derivats, ha de contenir els aspectes assenyalats en les lletres a i b de l’apartat 1 de l’article 100 d’aquest Reglament.

Alhora, Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei d'urbanisme, en el seu article, 70, estableix els continguts dels Informes de Sostenibilitat Ambiental:

Informe de sostenibilitat ambiental

En el cas de formulació o revisió del pla d'ordenació urbanística municipal, i en els casos de modificacions sotmeses a avaluació ambiental, l'informe ambiental que preveu la Llei d'urbanisme ha de tenir la naturalesa i contingut de l'informe de sostenibilitat ambiental que regula la normativa sobre avaluació ambiental de plans i programes, amb el grau d'especificació que estableixi l'òrgan ambiental en el document de referència, i, en tot cas, amb el contingut mínim següent:

a) Determinació dels requeriments ambientals significatius en l'àmbit del pla, el què inclou:

1r. La descripció dels aspectes i elements ambientalment rellevants de l'àmbit objecte de planejament i del seu entorn.

2n. La determinació dels objectius, criteris i obligacions de protecció ambiental, aplicables en l'àmbit del pla, establerts en la normativa internacional, comunitària, estatal, autonòmica o local, o en els instruments de planejament territorial, els plans directors urbanístics o altres plans o programes aplicables.

3r. La definició dels objectius i criteris ambientals adoptats en la redacció del pla, d'acord amb els requeriments ambientals assenyalats en els apartats anteriors i amb els principis i directrius establerts als articles 3 i 9 de la Llei d'urbanisme, els quals han de referir-se, entre d'altres aspectes, a la sostenibilitat global del model d'ordenació; al cicle de l'aigua; a la biodiversitat territorial, la permeabilitat ecològica i el patrimoni natural; a la qualitat del paisatge; a la qualitat de l'ambient atmosfèric; i a la contaminació acústica i lluminosa.

Aquests objectius ambientals han de ser formulats de forma jerarquitzada en funció del seu grau d'importància relativa.

b) Justificació ambiental de l'elecció de l'alternativa d'ordenació proposada, el què inclou:

1r. La descripció de les característiques de les alternatives considerades.


MEMÒRIA PÀG. 6

2n. L'anàlisi, per a cada alternativa considerada, dels efectes globals i dels de les seves determinacions estructurals, d'acord amb els objectius i criteris ambientals als què es refereix l'apartat 1.c) d'aquest article.

3r. La justificació ambiental de l'elecció de l'alternativa seleccionada.

c) Descripció ambiental del pla d'acord amb l'alternativa d'ordenació adoptada, incloent:

1r. Una síntesi descriptiva del contingut del pla amb expressió de les seves determinacions amb possibles repercussions significatives sobre el medi ambient.

2n. La identificació i quantificació dels sòls objecte de transformació i de les demandes addicionals de recursos naturals i d'infraestructures de sanejament, de gestió de residus i similars derivades de l'ordenació proposada.

3r. La descripció de les mesures previstes per al foment de la preservació i la millora del medi ambient.

d) Identificació i avaluació dels probables efectes significatius (secundaris, acumulatius, sinèrgics, a curt o llarg termini, permanents i temporals, positius i negatius i d'altres) de l'ordenació proposada sobre el medi ambient, incloent:

1r. Els efectes sobre els recursos naturals.

2n. Els efectes sobre els espais i aspectes identificats d'acord amb l'apartat 1.

3r. Els efectes ambientals derivats de la mobilitat generada per l'ordenació prevista pel pla.

e) Avaluació global del pla i justificació del compliment dels objectius ambientals establerts, el què comprèn:

1r. La verificació i justificació detallades de la congruència del pla amb els requeriments ambientals assenyalats a l'apartat 1.

2n. L'avaluació global del pla, tenint en compte l'anàlisi comparativa dels perfils ambientals inicial i resultant de l'àmbit del pla, d'acord amb l'apartat anterior i les jerarquies entre objectius ambientals establertes en l'apartat 1.c).

3r. Descripció de les mesures de seguiment i supervisió previstes.

f) Síntesi de l'estudi, consistent en un resum del seu contingut que ha de contenir una ressenya dels objectius i criteris ambientals fixats, i l'explicació justificada de l'avaluació global del pla.

En base al marc legal definit, el present document es redacta seguint el PLEC DE PRESCRIPCIONS TÈCNIQUES PER ALS CONTRACTES DE CONSULTORIA I ASSISTÈNCIA TÈCNICA PER A LA REDACCIÓ DE DOCUMENTS AMBIENTALS DEL PLANEJAMENT URBANÍSTIC, redactat per l’Institut Català del Sòl.

1.3 ANTECEDENTS

A partir de l’experiència del polígons industrials promoguts per l'Institut Català del Sòl arreu de Catalunya al llarg dels seus 25 anys d'existència, amb uns 143 sectors i un total de 4.128 hectàrees, s'està definint i impulsant, actualment, un nou tipus d'espais “acuradament dissenyats, ben integrats en el territori, amb un destacat nivell de serveis i d'una qualitat prou alta com per oferir no només una ubicació convenient des del punt de vista econòmic, sinó també per contribuir a afegir valor als productes que s'hi generen” (Institut Català del Sòl, 8 novembre 2007). Aquests espais són els anomenats Sectors d’Activitats Econòmiques (SAE).


MEMÒRIA PÀG. 7

Per a determinar de quina manera s’han de planificar i desenvolupar aquests nous sectors, s’han proposat un seguit de criteris recollits en el “Llibre d’estil dels Sectors d’Activitats Econòmiques” (2007):

• Comptar amb una dimensió gran i una situació estratègica en nodes de fàcil accessibilitat, que permeti millorar la mobilitat, minimitzar els desplaçaments i potenciar l'ús del transport públic

• Preveure sectors dotats de bones infraestructures que responguin a criteris de sostenibilitat ambiental i ús de fonts d'energies renovables.

• Disposar d'una estructura versàtil amb varietat de parcel·les i illes per permetre possibles transformacions futures

• Ser coherent tant amb les necessitats econòmiques com amb les necessitats socials de la zona

• Integrar-se en el territori i el paisatge, tant pel que fa a l'arquitectura com a les mesures de qualitat ambiental per evitar un impacte ecològic

Entre els objectius marc que orienten el llibre d’estil hi ha:

• Millorar la qualitat ambiental, les condicions de vida, l’estímul i la motivació en el treball en els emplaçaments destinats al desenvolupament d’activitats econòmiques.

• Promoure una millor arquitectura i habitabilitat en els sectors per tal de facilitar millors condicions en el treball i el benestar, i alhora reduir l’estrès físic i psicològic dels usuaris.

• Adequar-se a les noves demandes del sistema socioproductiu de flexibilitat “de” i “en” la producció (ajustos constants en els productes, processos i volums de fabricació) conciliant-la amb les exigències en les condicions de treball.

• Atendre a les diverses sol·licitacions empresarials que necessiten espais coherents amb es economies d’aglomeració, especialització, diversificació o commuting, essent eficients en el balanç econòmic d’inversió per a la creació dels sectors.

En aquest sentit, el nou SAE “Torreblanca-Quatre Pilans” es vol desenvolupar com un referent en l’aplicació dels objectius especificats en el llibre d’estil, lligats bàsicament a renovar el concepte i el caràcter dels nous sectors d’activitats econòmiques.

La ubicació d’aquests àmbit es fa que sigui especialment significatiu la relació que pugui tenir amb la ZEPA de Torreribera, que llinda amb el seu límit Nord. En aquest sentit, s’hauran de valorar també, les mesures correctores establertes en l’Estudi d’Impacte ambiental de la variant sud de Lleida, i les mesures addicionals establertes en la Declaració d’Impacte Ambiental en relació aquest projecte.

1.4 MARC GENERAL DELS TREBALLS

En el present document s’inclouen els treballs de l’Informe de Sostenibilitat Ambiental preliminar, i s’estructura en els següents apartats:

• Primer capítol d’Introducció

• Segon capítol de Presentació del Pla, on es descriuen els trets bàsics o paràmetres del present Pla, així com la relació amb altres plans i programes. També es valora l’alternativa 0, o l’evolució de l’àmbit de planejament sense actuació.

• El tercer capítol de Criteris i objectius ambientals del Pla.

• El quart capítol, d’Estudi del medi receptor, que incorpora l’anàlisi de l’àmbit del Pla.


MEMÒRIA PÀG. 8

• Cinquè capítol de definició dels principals efectes ambientals, on de la interacció amb els objectius del planejament se’n deriven els aspectes més rellevants a tenir en compte.

• Sisè capítol és el de Criteris i objectius ambientals específics, on es fa una valoració de l’àmbit en relació als usos pretesos, i es defineixen els criteris ambientals pel seu desenvolupament, tant derivats de la pròpia sensibilitat de l’àmbit, com de les prescripcions del document de referència.

• Setè capítol és el de Alternatives, i justificació de la solució adoptada on es descriuran les diferents propostes d’ordenació i es procedirà al seu anàlisi i discussió fins arribar a la solució adoptada. Aquest procés estarà d’acord amb la formulació estratègica del planejament i es desenvoluparà de forma proporcional al grau d’anàlisi de l’àmbit de l’actuació.

• El vuitè capítol és de descripció de la solució adoptada.

• El novè capítol, és el d’avaluació, i de descripció de les mesures de correcció.

• El desè capítol és de supervisió, on es descriu l’estratègia de seguiment de les mesures ambientals definides.

• El onzè capítol és el d’avaluació final del planejament

• El darrer capítol, és en de tràmit i conclusions on es farà una breu descripció del tràmit previst per al planejament, fent referència als documents redactats i la situació d’aquests en l’àmbit del pla o programa on és inclòs. També s’exposaran les conclusions del document preliminar fent referència als aspectes més rellevants.


MEMÒRIA PÀG. 9

2 PRESENTACIÓ DEL PLA

2.1 DADES GENERALS

L’àmbit de la modificació de PGM correspon a una superfície de 240,81 Ha, les quals estan situades al sud-est del municipi de Lleida, en una zona anomenada Torre Blanca i Quatre Pilans. Els terrenys delimitats dins l’àmbit de la modificació corresponen geogràficament amb sòls classificats de sòl no urbanitzable segons planejament vigent.

L’àmbit de la modificació es troba delimitat al nord per la carretera N-240. Al sud, la línia del ferrocarril de Barcelona a Lleida. Mentre que en els límits est i oest s’han traçat sengles línies rectes d’orientació nord-est a sud-oest, des del km. 84,7 de la N-240 cap a la Femosa, i del km. 86 a los Quatre Pilans, respectivament. Dins del sector hi queden les granges de l’Agropecuària de Lleida del Segrià S.A., i nombrosos habitatges aïllats.

2.2 RELACIÓ AMB ALTRES PLANS I PROGRAMES

2.2.1 Planejament general de Lleida

El Ple de l’Ajuntament de Lleida aprovava per unanimitat el 29 d’abril de 1994 la revisió del Pla General Municipal de 1979. Actualment, el planejament vigent, el Pla General de Lleida, està aprovat definitivament per resolució del Conseller de Política Territorial i Obres Públiques de data 23/12/1998 i donada la conformitat al Text Refós reeditat, per la mateixa autoritat, segons Resolució de data 7/5/1999, havent-se publicat l’acord d’aprovació definitiva en el DOG núm. 2895 de data 25/5/1999, del qual en data 16/1/2003 per Resolució del Conseller de Política Territorial i Obres Públiques s’aprovà el darrer Text refós, havent publicat l’anterior resolució i el text normatiu del Pla general en el DOGC núm. 3924 de data 14/7/2003.

El conjunt de sòl classificat de sòl urbà té una extensió de 1.750,81 Ha, el que representa aproximadament el 8,25% de tot el terme municipal (de 212,30 km2).

Respecte al sòl urbanitzable, de sòl urbanitzable amb urbanització executada n’hi ha unes 32,93 ha, en dos sectors, mentre que de sòl urbanitzable amb procés d’urbanització, n’hi ha 153,77 ha previstes en 3 sectors.

Ja s’està tramitant una modificació del PGM a Gardeny, que suposa una superfície de 24,35 ha, per la qual cosa només es poden incorporar unes 325,81 ha a la superfície de sòl classificat pel planejament general com a sòl urbà i del classificat com a sòl urbanitzable sense superar un 20% del total de sòl urbà vigent, i per tant, sense que constitueixi una revisió de planejament general.


MEMÒRIA PÀG. 10

Sector de Torreblanca – Quatre Pilans, a l’est del nucli de Lleida

2.2.2 Pla Territorial parcial de Ponent

El municipi de Lleida es troba englobat en el Pla Territorial parcial de Ponent, aprovat el juliol de 2007 (ACORD GOV/94/2007, de 24 de juliol, pel qual s'aprova definitivament el Pla territorial parcial de Ponent (Terres de Lleida), DOGC núm. 4982 05-10-2007).

Pla Territorial Parcial de Ponent (Segrià)


MEMÒRIA PÀG. 11

En l’entorn de l’àmbit es troben dos tipus de zones:

• Sòl de protecció especial. PEIN i/o xarxa Natura 2000.

Mas de Melons - Alfés, amb 6.422,86 ha. Bon exemple del paisatge estèpic del país. Alternança de conreus de secà i fragments importants de vegetació espontània: erms de teròfits i timonedes. Poblaments d’espècies de fauna estepària excepcionals a les terres catalanes: terrerola vulgar, ganga, torlit. Sistema d’assentaments. Àrees especialitzades. Ús industrial i logístic.

• Sòl de protecció especial. Sòl de valor natural i de connexió.

42. Banquetes del Canal d’Urgell - connexió serra de Vilobí. Permet la continuïtat entre la Serra de Vilobí i el Pla de Lleida. Ambient frescal del domini de la roureda, espais fluvials i sèquies de rec amb trams d’arbredes. Ocells de ribera com el teixidor i l’oriol.

70. Altres. Alguns són els darrers reductes de vegetació natural en sectors amb alta necessitat de protecció, que actuen com a refugi per a la flora i fauna, a la vegada que poden tenir un paper important de pont entre els connectors. Uns altres són zones d’interès geològic. Els espais són els següents: Hàbitats de pastures mediterrànies xerofítiques anuals i vivaces i matollars halonitròfils a Lleida, els Alamús i Albatàrrec, tots ells retalls d’hàbitats d’interès comunitari prioritari.

La resta de l’àmbit queda com a espais oberts sense cap especialització.

Com a infraestructures previstes, es pot esmentar un enllaç ferroviari nou entre el futur eix ferroviari transversal, que en el tram de Lleida a Bell-lloc d’Urgell s’enllaça amb la línia de ferrocarril actual de Barcelona a Lleida, i que es trobarà a l’oest de l’àmbit d’estudi.

2.3 RELACIÓ D’USOS I NECESSITATS.

El present document és una modificació del PGM vigent, i per tant s’entén que no es deriva dels usos previstos per aquest en l’àmbit de Torre Blanca – Quatre Pilans. Hi ha altres necessitats motivades per la voluntat de les administració actuants i/o promotors del planejament, i que en general són pel desenvolupament d’un nou sector d’activitats econòmiques de grans dimensions, per la qual és necessari modificar el planejament.


MEMÒRIA PÀG. 12

2.4 ÀMBIT I EVOLUCIÓ PROBABLE SENSE PLANEJAMENT. ALTERNATIVA 0

En el present apartat no s’estableix cap delimitació del territori ni implica cap ordenació interior de l’àmbit del planejament. Només defineix el seu àmbit genèric i pretén preveure la seva evolució probable sense l’aplicació del present pla, que en aquest cas és una modificació puntual de planejament general.

Fotografia aèria. (Font: Institut Cartogràfic de Catalunya)

En l’entorn de l’àmbit destaquen tres usos bàsics, que són:

• L’agrícola de regadiu, amb conreus herbacis, horts, i fruiters. Els conreus herbacis de farratges, regats amb pivots, es poden veure els seus àmbits circulars a la fotografia aèria. També hi ha fruiters, que es mostren com a grups d’arbres en fileres compactes. Finalment hi ha basses de reg que agafen l’aigua de la sèquia de la Femosa, a l’Oest, i del canal auxiliar d’Urgell, a l’Est. I prop de les masies, amb parcel·les més fraccionades i nombrosos horts.

• L’àmbit de Torrefalguera i Torre Blanca, a l’Oest, on els usos són fonamentalment de secà amb reg de suport, concretament de conreus herbacis. Destaca en la fotografia aèria pel color marró clar.

• El ramader, amb algunes granges prou importants al mig de l’àmbit, amb ramaderia intensiva i estabulada, bàsicament porcí, així com algun ramat de ramaderia extensiva que aprofita les pastures i els rostolls dels cereals.

Des d’una perspectiva dels usos actuals, l’evolució de l’àmbit és el manteniment de les activitats tradicionals, sense ser possible establir escenaris diferents dels actuals, en el propi àmbit, ni generant efectes diferits sobre un entorn més o menys immediat. En tot cas, la sol·licitud dels usos del planejament, d’activitat econòmica, comporten, com alternativa i des d’un punt de vista ambiental, uns notables efectes diferencials sobre el sector, com és obvi.

L’alternativa de modificació, no ho és com a la modificació dels usos tradicionals actuals, sinó com a resposta a la demanda estratègica, d’un nou sector d’activitat, i que es relaciona amb una important aposta a l’àmbit de les comarques de ponent, centrat a Lleida, on s’hi ha afegit en els últims temps múltiples actuacions, ja operatives, o en construcció, com l’arribada del TGV, o el nou aeroport de Lleida Alguaire, la variant sud de Lleida, o el que li confereix el Pla Territorial, suportat en l’àmbit concret amb una forta aposta pel transport ferroviari.


MEMÒRIA PÀG. 13

Per tant, des d’una formulació de resposta a la demanda, no tant immediata, sinó estratègica i de devolució, centrada a Lleida, i com a contrapunt a l’àmbit metropolità i costaner, la concentració de l’activitat econòmica en un gran sector, es valora com una millor alternativa, que la regeneració sobre uns sectors existents i en gran manera desenvolupats amb models actualment superats.

A partir d’aquí, i com a resposta d’aquesta demanda, en un àmbit concret del municipi de Lleida, s’ha de desenvolupar la discussió d’alternatives quant a emplaçament d’aquest gran sector estratègic. Aquesta discussió, desenvolupada en l’apartat 7 del present document, convergeix, per motius urbanístics, territorials, i de mobilitat, integrant el mode ferroviari com element principal, i els ambientals, en l’àmbit exposat. En aquests sentit, s’ha de dir que els motius ambientals no es tracten realitzant l’avaluació de diferents emplaçaments proposats, sinó valorant la idoneïtat del que s’ha presentat, en comparació amb tots els possibles dins l’àmbit del municipi de Lleida, o en el seu defecte, assegurant que no presenta valors ambientals superiors i en cap cas excloents pels usos proposats.


MEMÒRIA PÀG. 14

3 CRITERIS I OBJECTIUS AMBIENTALS GENERALS

El present planejament es desenvolupa en coherència amb el concepte de desenvolupament urbanístic sostenible definit en l’article 3 de la Llei d’Urbanisme, i als articles 2 i 3 del reglament que la desenvolupa. Aquests respectivament són:

Article 3. Concepte de desenvolupament urbanístic sostenible

1. El desenvolupament urbanístic sostenible es defineix com la utilització racional del territori i el medi ambient i comporta conjuminar les necessitats de creixement amb la preservació dels recursos naturals i dels valors paisatgístics, arqueològics, històrics i culturals, a fi de garantir la qualitat de vida de les generacions presents i futures.

2. El desenvolupament urbanístic sostenible, atès que el sòl és un recurs limitat, comporta també la configuració de models d’ocupació del sòl que evitin la dispersió en el territori, afavoreixin la cohesió social, considerin la rehabilitació i la renovació en sòl urbà, atenguin la preservació i la millora dels sistemes de vida tradicionals a les àrees rurals i consolidin un model de territori globalment eficient.

3. L’exercici de les competències urbanístiques ha de garantir, d’acord amb l’ordenació territorial, l’objectiu del desenvolupament urbanístic sostenible.

Article 2. Principis generals de l’actuació urbanística

Els principis que informen i presideixen l’actuació urbanística són els següents:

a) El d’ordenació i ús del sòl i del subsòl de conformitat amb el principi de desenvolupament urbanístic sostenible.

Article 3. Concepte de desenvolupament urbanístic sostenible

L’exercici de les competències urbanístiques i, en particular, de la potestat de planejament, es regeix pel principi de desenvolupament urbanístic sostenible definit a l’article 3 de la Llei d’urbanisme, el qual té com a objectiu la utilització racional del territori, a fi de garantir la qualitat de vida de les generacions presents i futures, i comporta conjuminar les següents finalitats:

a) La utilització del sòl atenent a la seva naturalesa de recurs natural no renovable, el què comporta la configuració de models d’ocupació del sòl que:

1r. Afavoreixin la compactació urbana, evitin la dispersió de la urbanització i les edificacions en el territori mitjançant la previsió dels creixements en continuïtat amb el teixit urbà existent, i considerin la conservació, la rehabilitació i la recuperació de les trames urbanes i del parc immobiliari.

2n. Fomentin la implantació de sistemes de transport col•lectiu i la mobilitat sostenible en general.

3r. Afavoreixin la preservació i millora dels sistemes de vida tradicionals a les àrees rurals, i comportin una gestió adequada del sòl no urbanitzable i, particularment del sòl agrari, que reconegui les seves funcions productives, territorials i paisatgístiques.

4t. Afavoreixin la preservació i consolidació de la identitat del territori.


MEMÒRIA PÀG. 15

5è. Consolidin un model de territori globalment eficient.

b) L’atenció a les necessitats socials d’accés a l’habitatge, la previsió i modernització de les infraestructures, la millora dels equipaments existents així com la previsió de nous equipaments de manera que hi hagi una oferta adequada quantitativament i espacialment amb relació als habitatges; el desenvolupament del sistema productiu, i el foment de la diversitat econòmica i de la capacitat per a fer front als canvis socials i les innovacions tecnològiques.

c) La cohesió social, mitjançant la regulació de l’ús del sòl de forma que es fomenti la mescla equilibrada de grups socials, usos i activitats i es garanteixi el dret dels ciutadans i ciutadanes a gaudir d’un habitatge digne i adequat.

d) La cohesió territorial, amb l’objecte d’afavorir l’accés equitatiu de la ciutadania a les rendes i serveis bàsics amb independència del lloc de residència.

e) La protecció i gestió adequada del medi ambient i del patrimoni natural, mitjançant la preservació de les funcions ecològiques del sòl, la millora de la qualitat ambiental, la gestió del paisatge per tal de preservar-ne els valors, la utilització racional dels recursos naturals i el foment de l’eficiència energètica mitjançant l’elecció dels emplaçaments i l’ordenació de manera que tinguin en consideració les condicions geogràfiques i climàtiques que poden influir en l’estalvi energètic i el millor manteniment de les edificacions.

f) La protecció del patrimoni cultural, mitjançant la conservació, recuperació i millora dels immobles que l’integren, dels espais urbans rellevants, dels elements i tipologies arquitectònics singulars, dels paisatges de valor cultural i històric i de les formes tradicionals d’ocupació humana del sòl.

3.1 DIRECTRIUS I MESURES AMBIENTALS DELS SAE

L’any 2007 l’Institut Català del Sòl va elaborar un Llibre d’estil per al desenvolupament dels Sectors d’Activitats Econòmiques, i en què es determinen algunes directrius i mesures ambientals a tenir en compte.

Per la gestió integral dels Sectors d’Activitat Econòmica, caldrà tenir la previsió de la implementació de l’Avaluació Ambiental Estratègica (AAE) com una eina de gestió ambiental que pretén integrar els criteris de sostenibilitat en el seu disseny i gestió. Basada en un enfocament proactiu, ha de permetre posar al mateix nivell els aspectes ambientals, socials i econòmics des de les primeres fases del procés de presa de decisions, per tal de treure’n el màxim profit per l’eficiència socioeconòmica i ecològica dels nous sòls ocupats per la indústria o els espais de producció econòmica.

Caldrà la previsió de metodologies de parametrització de l’Avaluació Ambiental Estratègica, que defineixen un sistema d’indicadors per tal de determinar la idoneïtat d’un territori per desenvolupar el sector, recolzant-se sobre sistemes GIS per tal de gestionar la informació, i fer-ne el seguiment i control successius.

Aquesta formulació es concreta en un seguit de directrius i mesures:


MEMÒRIA PÀG. 16

DIRECTRIUS

Es defineixen, prèviament, els objectius òptims que configurarien un Sector d’Activitat Econòmica (SAE) de referència des del punt de vista de la qualitat ambiental i de la gestió sostenible del territori partint de les pautes que per a l’edificació sostenible planteja el Leadership in Energy & Environmental Design (LEED), US Green Building Rating System, US green Building Council, de l’octubre de 2005.

• El sector d’activitat estarà construït sobre terrenys marginals.

• Establir un model d’ocupació del sòl que minimitzi el consum del sòl i que en racionalitzi l’ús, per tal d’afavorir la diversitat del territori i mantenir la referència de la seva matriu biofísica.

• Conservar la biodiversitat territorial i els elements d’interès natural, promoure’n l’ús sostenible per garantir i col·laborar a la funcionalitat ecològica.

• Integrar el paisatge existent en tots els processos de planejament territorial, per preservar les seves qualitats com a valor social i actiu econòmic del territori.

• Garantir la permeabilitat als sistemes naturals i no generar cap impacte

• Compatibilitzar el planejament amb el cicle natural de l’aigua

• Minimitzar l’ús d’aigua potable i la generació d’aigües residuals, captant l’aigua que s’utilitza, reciclant-la i retornant-la al cicle natural depurada,

• Procurar que les activitats estiguin estructurades i organitzades de manera que s’estableixen sinèrgies en els processos productius,

• Establir estratègies conjuntes comunes

• S’optarà per una bona gestió de la mobilitat amb localitzacions ben accessibles, amb atenció a la intermodalitat del transport, minimitzant desplaçaments, afavorint els sistemes de transport que no utilitzen combustibles fòssils, i afavorint el transport públic com a òptim per la reducció de la contaminació.

• Assolir un bon nivell d’eficiència energètica,

• Els materials seran 100% reciclats o renovables i d’origen local,

• Reduir la generació de residus, fomentar el reciclatge i la reutilització dels residus urbans

• Minimitzar l’ús d’aigua potable i la generació d’aigües residuals, captant l’aigua que s’utilitza, reciclant-la i retornant-la al cicle natural depurada,

• Prevenir i corregir la contaminació acústica, lumínica i electromagnètica.

MESURES

1. Respecte a la biodiversitat territorial, permeabilitat ecològica, patrimoni natural i qualitat ambiental

Estratègies d’adquisició del sòl i programació del sector.

Estratègies de selecció del lloc.

Estratègies per establir compatibilitats amb les servituds territorials.

2. Estratègies de tractament dels límits

Estratègies de tractament dels límits.

Delimitació i optimització de les relacions entre sector i territori suport.

Estratègies de configuració dels espais exteriors.

3. Gestió dels recursos hídrics. Cicle de l’aigua

Gestió completa del cicle de l’aigua.


MEMÒRIA PÀG. 17

Prevenir els riscs hidrològics i d’inundabilitat, determinar les mesures de laminació i dipòsit

d’aigües per puntes pluviomètriques.

Implantació de sistemes de desbast i filtratge de les aigües pluvials.

Ajustar les superfícies de regadiu.

Promoure la reutilització de les aigües grises.

4. Ecoeficiència, energia i atmosfera

Establir els nivells mínims d’eficiència energètica.

Promoure l’increment de la producció d’energies renovables.

Reduir la contaminació lumínica.

Reduir la contaminació acústica.

Ordenar adequadament les instal·lacions de radiocomunicació i del transport de l’energia elèctrica.

Evitar l’efecte ‘illa calor’.

Conformació de les parcel·les afavorint la doble orientació dels edificis.

5. Gestió dels residus

Portar els residus generats de les excavacions i de les demolicions cap a gestors que permetin el seu reciclatge directe evitant l’ús d’abocadors.

Establir nivells mínims d’utilització de materials reciclables i materials procedents de processos

de reciclatge.

Incrementar la utilització de materials autòctons en la construcció.

Fomentar la creació d’una comunitat d’abocaments per gestionar les depuradores.

Implantar xarxa separativa als edificis i clavegueram diferenciat,

Disposar d’arquetes de separació de greixos i sòlids,

Preveure el volum i els tipus de residus que es generaran,

Disposició de punts de recollida de residus de cadascun dels espais dels usuaris del sector,

Disposar de contenidors de recollida selectiva de residus amb totes les fraccions agrupades.

Possibilitar el compostatge en les zones verdes del sector.

6. Promoure plans i programes d’avaluació i seguiment ambiental en la gestió dels SAE’s.

7. Promoure plans de gestió ambiental durant el procés d’execució del SAE.

8. Respecte a la normativa del planejament,

3.2 DERIVATS DEL PLANS RELACIONATS

3.2.1 PGM Lleida

El Pla General de Lleida, de 1995, del qual es va aprovar definitivament un text refós el 16 de gener de 2003, estableix una sèrie d’objectius en relació als diferents àmbits. Dins l’àmbit de la modificació puntual la totalitat dels sòls estan qualificats de zona agrícola de recs antics (R2), amb una petita àrea com a Reservori Natural (RH). També s’ha proposat un Corredor Ecològic, que dóna continuïtat des del canal auxiliar d’Urgell, creuant el Grealó i cap a les Fonts, tot i que s’ha definit enmig de conreus i seguint una sèquia molt petita i totalment canalitzada.

Concretament per a cada un d’ells estableix els següents:


MEMÒRIA PÀG. 18

ART. 216 ZONA AGRÍCOLA DE RECS ANTICS - CLAU R2

1. Definició

Comprèn les unitats de paisatge de l’horta de Pinyana i de l’horta del Canal d’Urgell. Aquesta zona inclou, majoritàriament, les àrees dels recs antics de l’horta i dels recs iniciats el segle passat, que són testimoni de la implantació històrica dels usos agrícoles en aquest territori. Les característiques principals són una parcel·lació petita, una forta implantació d’equipaments comunitaris, una densa xarxa de camins rurals i per la presència d’abundants edificacions.

Les condicions d’aptitud agrícola dels sols, per a una tecnologia d’alta freqüència, destaquen el 37 % dels sòls d’aquesta zona com a sòls d’excel·lent o de bona aptitud agrícola, i un 15 % de sòls són classificats com a marginals per a l’agricultura per les seves condicions pedològiques.

Per les seves característiques agronòmiques i culturals és una zona a potenciar com àrea agrícola periurbana de qualitat i com a zona d’interès per a usos lúdics i socials.

S’entendrà que existeix un nucli de població quan, en un radi de 100 metres, es vulneren les normes sobre superfície de les finques i s’acompleixen les condicions especificades en l’article.

2. Condicions d’ús

En aquesta zona de sòl rural, es consideren usos compatibles:

• Usos residencials

habitatge familiar rural i habitatge unifamiliar.

• Usos de serveis

establiment hoteler

recreatiu

aquests usos sols s’acceptaran en aquesta zona donant servei a la carretera, prèvia tramitació d’un pla especial i sempre i quan se situïn en la zona de protecció de la carretera i que compleixin els condicionants establerts per aquesta protecció

• Equipaments: únicament s'autoritzaran aquests usos prèvia tramitació d'un pla especial que justifiqui la necessitat d'emplaçament de l'equipament en sòl rural

• Usos agraris:

conreus

edificacions ramaderes:

magatzems agrícoles

agroturisme

coberts agrícoles

indústries agropecuàries

• Usos mediambientals:

conservació

restauració ambiental

educació ambiental

recerca

lleure

• Usos de tipus especial:

activitats extractives: segons regulació específica


MEMÒRIA PÀG. 19

instal·lacions de tractament de residus

serveis funeraris

Els usos d' estacions de servei, aparcaments i servei de les obres públiques sols s’acceptaran en aquesta zona donant servei a la carretera, prèvia tramitació d’un pla especial i sempre i quan se situïn en la zona de protecció de la carretera i que compleixin els condicionants establerts per aquesta protecció.

L’ús logístic en la seva modalitat de serveis de transport (Art. 91.3 de les Normes urbanístiques) s’acceptarà en aquesta zona, prèvia la tramitació d’un Pla especial informat favorablement per la Demarcació de Carreteres de l’Estat a Catalunya, per a totes aquelles finques que tinguin accés directe a la N-II i tinguin així mateix una superfície superior al doble de la finca mínima (30.000 m2).

ART. 269 RESERVORIS NATURALS

1. Definició

Són aquelles àrees que, per les seves condicions geomorfològiques, ecològiques o paisatgístiques, tenen un especial interès natural en el conjunt del territori. Són àrees generalment reduïdes o que suporten altres activitats de forma predominant, però amb alguna característica natural que les fa remarcables, com per exemple, arbredes consolidades, formes del relleu característiques o indrets puntuals d’elevat pendent amb vegetació natural i afectats per processos erosius.

Les condicions de protecció afecten directament a la conservació de les condicions naturals que han determinat la seva protecció, sense perjudici de les activitats i usos que actualment es realitzen.

2. Condicions d'ús

S'admeten els mateixos usos de la zona en la que estigui el reservori sempre i quan la realització de les activitats permeses no alteri, elimini o perjudiqui el valor natural que determina la protecció.

Les ampliacions, reformes o instal·lacions de nova planta que afectin un reservori hauran de justificar, en un apartat del projecte, les mesures que s'han contemplat per conservar els valors naturals que determina la protecció.

ART. 270 CORREDORS ECOLÒGICS:

1. Definició

Els corredors ecològics són espais on la funció predominant és la connexió biològica o paisatgística entre diferents punts del territori, a través dels quals es canalitzen preferentment els fluxos de desplaçament dels éssers vius

El disseny dels corredors té en compte les necessitats de conservació de la diversitat biològica autòctona, considerant les necessitats de les espècies sensibles a la fragmentació dels hàbitats i a determinades activitats antròpiques.

L’establiment dels corredors ecològics és una acció bàsica que afavoreix la conservació de la biodiversitat en ambients molt modificats per l’activitat humana com són els ambients agraris, predominants a l’àrea de Lleida. Els corredors ecològics actuen de forma complementària i sinèrgica amb la delimitació d’àrees interès natural aïllades físicament, a les que connecten.

Els corredors ecològics constitueixen una xarxa de corredors múltiples que enllacen fragments d’hàbitat que naturalment estarien connectats, per tal d’oferir redundància i vies múltiples de desplaçament, el que assegura el funcionament en paisatges amb probabilitats altes d’alteració.


MEMÒRIA PÀG. 20

Els corredors ecològics estan formats per un eix sobre el que es reconstrueixen hàbitats naturals i una franja de protecció de 300 metres sobre la que s'estableixen mesures preventives específiques de protecció ambiental.

2. Titularitat dels espais afectats per la protecció de corredor

La titularitat dels espais afectats per la protecció de corredors pot ser pública o privada.

En el cas de que propietaris privats vulguin acollir-se als criteris de gestió establerts per a les franges de corredors ecològics, s’establirà un conveni de gestió amb el propietari.

En aquells casos en els que la continuïtat i funcionalitat d’un corredor pugui veure’s en perill, l’ajuntament podrà accedir a la titularitat de l’espai segons les determinacions de la llei.

3. Condicions d'ús

L'ús principal dels corredors ecològics és el mediambiental, essent compatible l'ús agrícola sempre i quan no afecti la continuïtat i la funcionalitat dels corredors.

S’establiran, per a les franges afectades pels corredors ecològics, programes específics de foment de l'agricultura integrada, de l’aplicació de productes fitosanitaris no agressius per al medi ambient segons catàleg del DARP i de manteniment dels marges amb vegetació del cultiu. Es poden establir també punts en els quals serà necessària la revegetació amb espècies autòctones i la restauració dels hàbitats.

La reforma o construcció d’una infrastructura lineal que travessi corredors ecològics, requerirà un estudi de l'impacte ambiental i una proposta de restauració de la vegetació i de tractament de permeabilització biològica específic per aquests punts.

Els corredors ecològics que coincideixen en el seu traçat amb infrastructures lineals, com les variants, tenen un sentit de tractament dissuasiu dels talussos i els entorns de les infrastructures per potenciar els fluxos de desplaçament biològic que s’allunyen del nucli urbà. En aquests corredors la restricció d’usos no és d’aplicació i únicament impliquen el tractament específic de la vegetació i els espais lliures per potenciar el desplaçament pels marges externs de les infrastructures.

4. Desenvolupament

L’Ajuntament de Lleida podrà redactar un Pla Director que desenvolupi la xarxa de corredors establint els criteris i bases de gestió per aconseguir les finalitats establertes en aquest apartat.

3.2.2 Pla territorial parcial de Ponent

El Pla territorial Parcial defineix en aquest context territorial un sòl de valor natural i de connexió, seguint la sèquia de la Femosa, tot i que la major part de l’àmbit està considerat com a sòl de protecció preventiva. En la següent figura es veu l’estructura d’aquests espais, a nivell comarcal.


MEMÒRIA PÀG. 21

L’àmbit en la zona d’influència de la modificació de planejament correspon, al voltant de la sèquia de la Femosa, a:

42. Banquetes del Canal d’Urgell- connexió serra de Vilobí. Permet la continuïtat entre la Serra de Vilobí i el Pla de Lleida. Ambient frescal del domini de la roureda, espais fluvials i sèquies de rec amb trams d’arbredes. Ocells de ribera com el teixidor i l’oriol.

El sòl de protecció especial ha de mantenir la condició d’espai no urbanitzat i, per tant, ha de ser classificat com a sòl no urbanitzable pels plans d’ordenació urbanística municipal. De tota manera, si fos convenient, es podria incloure alguna peça dins d’algun sector o polígon per tal de garantir definitivament la seva condició d’espai obert mitjançant la cessió i la incorporació al patrimoni públic que poden resultar del procés de gestió urbanística corresponent.

Respecte de les actuacions en sòl no urbanitzable que es poden autoritzar a l’empara dels punts 4 i 6 de l’article 47 del Text refós de la Llei d’urbanisme (Decret legislatiu 1/2005) s’entendrà que el sòl de protecció especial està sotmès a un règim especial de protecció al que fa referència el punt 5 de l’esmentat article, i que seran incompatibles totes aquelles actuacions d’edificació o de transformació de sòl que puguin afectar de forma clara els valors que motiven la protecció especial.


MEMÒRIA PÀG. 22

Per al sòl de protecció preventiva:

El Pla atorga la protecció preventiva a la resta de terrenys de l’àmbit de les Terres de Lleida classificats com a sòl no urbanitzable pel planejament urbanístic que no formen part dels de protecció especial o territorial.

El Pla considera que cal protegir preventivament aquest sòl, sense perjudici que, mitjançant el planejament d’ordenació urbanística municipal i d’acord amb l’estratègia que el Pla assigna a cada assentament, es puguin delimitar àrees per a ésser urbanitzades i edificades, si escau.

També, el Pla preveu la possibilitat que, més enllà de les estratègies establertes per a cada nucli, es puguin admetre, en casos justificats, implantacions d’activitats o instal·lacions de valor estratègic general i d’especial interès per al territori, a través del procediment determinat per les Normes d’ordenació territorial per a garantir una avaluació suficient dels pros i contres de la iniciativa.


MEMÒRIA PÀG. 23

4 ESTUDI DEL MEDI

L’estudi del medi es divideix en dos apartats bàsics:

• Descripció del medi receptor.

• Anàlisi de riscos.

En general tota l’exposició de la descripció del medi parteix del treball de camp realitzat i de l’anàlisi territorial portat a terme, per a cada un dels sectors, a través de la cartografia temàtica, i que inclou, hidrologia, tant superficial com subterrània, geologia, geomorfologia, concretant pendents i orientacions, ecosistemes, fauna, i hàbitats d’interès comunitari, incendis, usos del sòl i, patrimoni cultural, i sòcio- economia.

4.1 DESCRIPCIÓ DEL MEDI RECEPTOR

4.1.1 Geografia i topografia

La zona a estudiar es troba en la seva totalitat dins la província de Lleida, concretament a la comarca del Segrià. Se situa sobretot en la seva totalitat al terme municipal de Lleida.

La zona d’estudi ocupa una superfície d’unes 240,81 ha.

L’orientació de l’àmbit és d’O a E, quedant delimitades per les coordenades següents:

COORDENADES QUE DEFINEIXEN L’ÀMBIT

SW NE

Coordenada X 307.092 309.064

Coordenada Y 4.606.428 4.607.502

4.1.2 Climatologia

En aquest apartat s’analitzen els aspectes següents:

• Temperatura

• Precipitació

• Vents

El clima del Segrià té una marcada tendència continental, amb un règim pluviomètric molt inferior al del conjunt de Catalunya i forts contrasts de temperatura, que ratllen els 40 ºC a l'estiu. Els freds de l'hivern no són gaire extrems a causa de la baixa altitud; però el fenomen de la boira tan típica del Segrià fa que l'oscil·lació tèrmica sigui mínima (i, per tant, les temperatures màximes són molt baixes) durant un període llarg i continuat.

El tipus de clima és < -40 a -20 Semiàrid (D).


MEMÒRIA PÀG. 24

Les dades climàtiques s’han obtingut de la següent estació:

ESTACIONS METEOROLÒGIQUES CONSULTADES

Estació Altitud (m) Latitud Longitud Període Organisme gestor

Lleida-Bordeta 165 41° 36' 3.6596" 0° 38' 48.2491" 1997-2008 XAC

Les dades referents a agressivitat de la pluja s’han extret de la publicació de l’antic ICONA “La agresividad de la lluvia en España”, i són les referents a Lleida (Segrià).

4.1.2.1 Temperatura

Pel que fa al règim termomètric, l’àrea d’estudi presenta temperatures caloroses a l’estiu, amb un màxim al mes d’agost (mitjana de les màximes de 29,6ºC), i un hivern fred, amb temperatures mínimes sota zero força freqüents (uns 57 dies a l’any), concentrades bàsicament entre els mesos d’octubre a abril, i amb mínimes absolutes al voltant dels -7 a -12ºC als mesos de novembre a març.

Es pot observar que els mesos de juliol i agost són els més càlids de l’any, amb temperatures mitjanes entre 21,5 i 21,1º C, mentre que els mesos de desembre, gener i febrer són els més freds amb mitjanes entre els 4,9 i 6,7º C.

DADES DE TEMPERATURES (ºC)

Concepte Bordeta - Lleida

Temperatura mitjana anual 13,8

Temperatura mitjana de les màximes 21,1

Temperatura mitjana de les mínimes 7,1

Màxims i mínims de les temperatures absolutes mensuals:

Màxim absolut AGO 39,3

Mínim absolut DES –11,7

Amplitud tèrmica: P.E.T.H.

Hivern 7,9

Primavera 15,0

Estiu 15,0

Tardor 14,4


MEMÒRIA PÀG. 25

T E M P E R A T U R A

0,02,55,07,5

10,012,515,017,520,022,525,027,530,0

GEN FEB MAR ABR MAI JUN JUL AGO SET OCT NOV DES

º C

T. M A XT. M INT. M ITJA

4.1.2.2 Precipitació

La zona és molt seca, amb una precipitació anual que està al voltant dels 285,6 mm, amb un màxim clar a la primavera i un mínim durant l’estiu. La irregularitat interanual de les precipitacions és força acusada, com correspon a un clima mediterrani, però també ho és la variació intermensual.

DADES DE PRECIPITACIÓ (mm)

Concepte Bordeta - Lleida

Precipitació mitjana anual 285,6 mm

Màxims i mínims de les mitjanes mensuals:

Màxim absolut ABR 53,4 mm

Mínim absolut 0,0 mm

Règim pluviomètric estacional: P.T.H.E.

Hivern 23,1 %

Primavera 35,0 %

Estiu 16,2 %

Tardor 25,7 %


MEMÒRIA PÀG. 26

P R E C I P I T A C I O

0,0

10,020,0

30,0

40,050,0

60,0

70,0

80,090,0

100,0

GEN FEB MAR ABR MAI JUN JUL AGO SET OCT NOV DES

MM

P. EF

P. TOT

La freqüència de les precipitacions és d’uns 105,75 dies a l’any, dels quals poc més de 82 dies amb una quantitat significativa (> 1mm), i varia entre 4 i 9 dies de pluja al mes.

Les nevades són un fenomen poc freqüent a la zona d’estudi.

Les dades referents a agressivitat de la pluja són les referents a Lleida (Segrià), corresponent a 94 J.m-2.cm.h-1.

4.1.2.3 Vent

Segons les dades meteorològiques caracteritzades a l’àmbit, la velocitat mitjana del vent és de 0,8 m/s.

És durant el començament de primavera, i concretament durant el mes d’abril, quan hi ha els valors màxims de velocitat mitjana del vent (7,3 m/s). A nivell de valors absoluts és també durant l’abril quan s’assoleixen els valors màxims, arribant a 23,9 m/s.

Els valors mínims de velocitat mitjana de vent s’assoleixen a la tardor i l’estiu, concretament durant els mesos d’octubre i d’agost, amb ratxes màximes mitjanes de 4,51 i 4,57 m/s, respectivament.

V E N T

0,002,505,007,50

10,0012,5015,0017,5020,0022,5025,0027,5030,0032,5035,00

GEN MAR MAI JUL SET NOV

m/s

V . M ITJ M AXV .M À X.AB S


MEMÒRIA PÀG. 27

Les direccions del vent predominants a Lleida són NE, SW i WNW. Aquest últim, el cerç, es canalitza a la vall de l’Ebre amb ràfegues de fins a 80 km/h. El mes més ventós és el juny, i el que menys el desembre. A la primavera, a més, es donen les velocitats més altes, amb 2,4 m/s al mes d’abril. La mescla de vents superiors a 2,2 m/s amb temperatures inferiors als 5º C provoquen pèrdues als conreus per gelada. A la primavera també es produeixen pèrdues en cereals per vents secs i forts.

4.1.3 Geomorfologia

L’àmbit d’estudi es troba íntegrament a la plana de Lleida, en una zona amb terrasses altes i mitjanes, i vessants sobre materials terciaris associats. Els relleus es caracteritzen per terrasses altes amb plataformes residuals quaternàries. Entre aquestes terrasses es troben cubetes de sobreexcavació ocupades per nivells de cons i glacis més baixos, en les quals han quedat alguns turons testimoni, anomenats localment tossals. Aquests tossals s’originen per l’erosió de les roques més febles (lutites), i deixant les més fortes (gresos).

A les ribes del Segre es troben les terrasses més baixes i les planes d’inundació, amb un relleu típic d’una vall al·luvial. Les planes d’inundació i les diferents terrasses es connecten mitjançant vessants d’enllaç.

Tota la zona està dominada per conreus de regadiu, amb camps de cereals i camps amb fruiters. Geomorfològicament, el relleu de gairebé tot l’àmbit és molt pla, sense cap tossal que en sobresurti.

L’altitud discorre entre els 164 i els 187 m d’altitud entre la sèquia de la Femosa a Torre Falguera, i prop dels Magraners.

4.1.4 Geologia i hidrogeologia

En el present apartat es du a terme una aproximació a les característiques geològiques de l’àrea d’estudi, de forma resumida.

Des del punt de vista geològic, la zona d’estudi es troba dins la unitat morfoestructural de la Depressió de l’Ebre, la qual és reblerta per dipòsits sedimentaris de caràcter continental endorreic de fàcies detrítiques fines d’una edat oligocena (entre 24 i 33 milions d’anys), és a dir, del Terciari. Concretament de l’Oligocè superior i Miocè inferior, que formaven ventalls al·luvials procedents dels Pirineus. Bàsicament està composat d’argiles vermelles entre les que s’intercalen freqüents nivells de gres.

Una part d’aquesta formació terciària es troba coberta per nivells de terrasses quaternàries originades pel riu Noguera Ribagorçana, aleshores les terrasses estan formades per sorres, argiles i graves. En altres casos, i en zones més interiors, els materials del substrat resistent es troben entapissats per nivells de materials detrítics corresponents a dipòsits col·luvials (a les zones més deprimides), o bé per nivells d’alteració superficial (a les zones més abruptes).

4.1.4.1 Caracterització zonal geològico-geotècnica

La zona d’estudi es troba a la depressió de l’Ebre. L’origen d’aquesta depressió es deu a la col·lisió de les plaques Euroasiàtica i la subplaca Ibèrica, al final de l’era mesozoica, fa uns 70 milions d’anys, i que va originar l’alçament dels Pirineus. En una segona línia de serralades es van començar a formar el sistema Mediterrani o Serralada Costanera Catalana i la Serralada Ibèrica, que entremig van deixar una gran àrea no deformada i ocupada per un mar que comunicava amb l’oceà Atlàntic. En aquest mar hi desembocaven els rius d’aquests sistemes muntanyosos, Pirineus al Nord, la serralada costanera al sud i a l’est, i el sistema ibèric, a l’oest i al sud, aportant sediments que


MEMÒRIA PÀG. 28

primer van donar lloc a un gran llac tancat, i finalment a l’actual depressió de l’Ebre. També va patir un seguit de busaments que fan que es trobin materials més vells cap als extrems que no pas a l’interior.

Com que els sediments provinents dels Pirineus empenyien amb més força, aleshores l’eix de la depressió es va anar desplaçant cap al sud i cap a l’oest. Així, la distribució de les roques sedimentàries a la Depressió de l’Ebre fa que es trobin elements més grollers en contacte amb les serralades, com a conglomerats, i una composició d’elements mitjans i més fins a més distància de les serralades, amb gresos i lutites. A l’eix de la depressió en haver-hi una evaporació de l’aigua del llac, es dóna una sedimentació evaporítica, formant calcàries evaporítiques i guixos, mentre que entre aquesta zona i la sedimentació detrítica fina es van desenvolupar formacions intermèdies, com les margues.

El riu Ebre, durant el miocè, va pujar la capçalera fora del sistema mediterrani i va causar la captació del drenatge de la depressió de l’Ebre, configurant el relleu actual. Al voltant de Lleida i tota la zona d’estudi, el riu Segre és el que configura el relleu principal, erosionant les roques sedimentàries, de manera que la plana es troba només a 150 m d’altitud, malgrat la distància que hi ha amb el mar, mentre que els materials més resistents formen les elevacions que dominen aquestes planes, formant els altiplans principals de la Segarra i les Garrigues, i les plataformes del Pla d’Urgell.

Els Pirineus encara van patir un nou procés tectònic que va originar un plec anticlinal vorejant pel nord i que va donar lloc a la Serra Llarga, la serra de Bellmunt i la d’Almenara.

4.1.4.2 Estratigrafia

L’estudi geològic de la zona es troba en la mateixa formació geològica sedimentària, amb influència de sèquies i canals inferiors. Els materials són de roques lutítiques i margoses horitzontals, distribuïts en un seguit de terrasses fluvials més o menys planes, amb alguns relleus aïllats en forma de tossals més o menys punxeguts, o plataformes de cim pla. El drenatge interior és gairebé inexistent, formant-se cubetes on l’aigua es podia entollar i desenvolupant sedimentació evaporítica.

A continuació es descriuen, breument, les principals característiques d’aquests materials, de més antics a més recents:

TRAM PLA DE TORREBLANCA – QUATRE PILANS:

• POmgc4. Lutites vermelles i ocres amb intercalacions de gresos. Els gresos són de mida de gra mig a fi. S'ordenen en seqüències granodecreixents, amb superfícies de reactivació i d'acreció lateral i estratificació encreuada en solc i planar. La cimentació és de tipus calcària i guixosa. Són dipòsits de reompliment de canals i de plana d'inundació. Edat: Catià. Ocupa la major part de l’àmbit, tota la zona més plana ocupada per conreus.

• Qt0-1. Graves, sorres i lutites. Representa els sediments més moderns: llera actual, plana d'inundació ordinària i terrassa més baixa, entre 0 i 2 metres per damunt del nivell del riu. En general aquests dipòsits s'organitzen en seqüències granodecreixents, amb graves a la base i sediments cada cop més fins cap al sostre. Equival lateralment a Qpa (plana al·luvial i deltaica actual) i a part de Qr (dipòsits de les lleres de les rieres actuals). Edat: Holocè recent. Forma el material dels fons de les sèquies de la Femosa i secundàries.

• Qac. Graves amb matriu sorrenca i argilosa. Agrupa els materials de peu de mont (derrubis de pendent i fàcies proximals de ventalls al·luvials) recolzats als relleus principals i que formen acumulacions importants. La seva composició litològica depèn de la del relleu associat. En general consisteixen en fragments angulosos inclosos en una matriu d'argiles, generalment


MEMÒRIA PÀG. 29

vermelles. Corresponen a dipòsits de tipus mixt: col·luvials i al·luvials. Edat atribuïda: Holocè recent. També es troba al fons de la sèquia de la Femosa, al límit sud de l’àmbit.

4.1.4.3 Elements d’interès geològic

D’acord amb el Catàleg d’Elements d’Interès Geològic (“Espais d’Interès Geològic. Projecte d’Inventari i Catàleg de Geòtops i Geozones de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge”) a l’entorn de la zona d’estudi no hi ha cap element catalogat.

4.1.5 Edafologia

El present estudi de sòls té l’objectiu d’inventariar, qualificar, i localitzar les diferents tipologies de sòls en l’àmbit d’estudi.

Els sòls de la zona d’estudi es caracteritzen per tenir un règim tèrmic de tipus tèrmic i un règim d’humitat de tipus arídic, propis de zones temperades de climes semiàrids. La temperatura mitjana anual del sòl es troba entre 8 i 15º C, mentre que el règim d’humitat es caracteritza pel manteniment humit dels 50 cm superiors de sòl durant menys de 45 dies consecutius, amb un període eixut estival que es perllonga més enllà dels 45 dies seguits. A més, es caracteritza per la poca disponibilitat d’aigua natural.

Els sòls dominants dins l’àmbit d’estudi són de tipus bru calcari amb importants fenòmens de descarbonatació. Taxonòmicament, el substrat edàfic és rendziniforme amb predominança de terres fusques al nord, i terres fusques àrides al sud. Es tracta d’una àrea amb afloraments de guix.

A grans trets es poden diferenciar, segons la seva situació en el context de l’àmbit, dos grans zones de sòls:

• Sòls al·luvials. Constitueixen zones de dipòsit dels cursos fluvials. Aquests sòls s’organitzen en terrasses situades a diferents nivells, amb materials dipositats pels rius com còdols, sorres i llims. El tipus de sòl que s’hi formen són bruns calcaris si els materials són de naturalesa calcària o bé bruns càlcics si els materials són de naturalesa silícica. Al costat dels cursos d’aigua, bàsicament de la sèquia de la Femosa. La formació dels sòls és un procés lent en què intervenen molts factors que fan que el sòl resultant no depengui només de la roca mare sobre la qual s’ha format, sinó també de processos erosius i de transport, del clima i de les activitats que l’home desenvolupi.

• Sòls agrícoles. Pràcticament tot l’àmbit està ocupat per sòls agrícoles. Aquests sòls es van formar a partir de la meteorització dels materials terciaris. També són sòls bruns calcaris, d’elevat interès agronòmic. La seva fertilitat es deu en part a la textura, predominantment franca-argilosa i franca-arenosa, i a una bona capacitat de retenció de l’aigua. En aquesta banda del Segre, solen contenir força matèria orgànica, a més d’estar ben dotats pel que fa al calci i al magnesi, amb nivells de fòsfor força alt, per qual cosa són sòls molt fèrtils.

Cal destacar la importància de l’altitud i de l’orientació sobre la formació d’aquests sòls que es reparteixen a la zona d’estudi.

Els principals sòls compresos dins l’àmbit d’estudi pertanyen a tres ordres: Entisòls, Inceptisòls, i Aridisòls.

ENTISÒLS

L’ordre dels entisòls (Entisols) agrupa sòls amb un perfil gens diferenciat. Això significa que el desenvolupament dels horitzons és inexistent o mínim, i comporta que no hi hagi endopedions de diagnòstic.


MEMÒRIA PÀG. 30

Dins d’aquest s’han classificat sòls dels grups dels Orthents. D’aquests sòls recents se’n troba un subordre:

• Xerorthents

Són els entisòls que es troben en vessants de pendent accentuat, de manera que s’afavoreix l’erosió i el rejoveniment continuat del perfil per pèrdua de materials. Són sòls gens diferenciats i d’escàs interès agrícola.

Es troben poc estesos en alguns marges de l’àmbit d’estudi.

INCEPTISÒLS

L’ordre dels Inceptisòls agrupa sòls amb un desenvolupament edàfic més elevat, amb presència d’horitzons.

Quant la geomorfologia ho permet i l’erosió no ha estat massa intensa, l’horitzó A pren fondàries superiors al grup anterior, que poden arribar fins a un màxim de 35 cm a causa dels aports col·luvials tant als tossals de l’àmbit com en alguns marges. Apareix un horitzó B d’alteració més o menys profund, que descansa sobre el material originari.

L’horitzó d’alteració, de tipus càmbric, es caracteritza per la presència de productes de meteorització (argiles i òxids de ferro), de manera que mostren coloracions brunes-vermelloses i canvis d’estructura. En ocasions poden tenir, a més, horitzó d’acumulació de carbonats. Depenent de la riquesa en matèria orgànica, aquests sòls es cataloguen dins els subordre Xerocherpts (no gaire rics en matèria orgànica), o Xerumbrepts (contenen un epipedió ric en matèria orgànica).

ARIDISÒLS

L’ordre dels aridisòls (Aridisols) agrupa sòls afectats per salinitat o per afloraments de guixos, es tracta de sòls clímax estacionals. Hi manca aigua. De color molt fosc de les estepes i gairebé tots ells tenen un epipedió mòl·lic, o sigui, ric en humus i amb bases de Calci i Magnesi. En general, se solen formar sota vegetació perenne amb gramínies o sota boscos caducifolis, i sobre una roca calcària.

4.1.6 Hidrologia superficial i subterrània

4.1.6.1 Aigües superficials

L’àmbit d’estudi, en el marc de la Divisió territorial hidràulica de Catalunya, es troba a les conques intercomunitàries, demarcació de Ponent, de la conca de l’Ebre, concretament a la conca del Segre.

A l’àmbit no hi ha cap torrent ni curs d’aigua natural, només la sèquia de la Femosa, i algunes basses de reg. També, a prop, hi ha una font, la Pleta, però que du aigua de xarxa.

En hidrologia, segons el cabal aportat pel riu i l’època d’aportació màxima, es distingeixen dos tipus de règim de cabals: pirinenc (amb una crescuda durant l’època del desglaç, i un cabal màxim a la primavera) i mediterrani (en què creix més a la tardor amb les pluges). Les rieres o reguers de la traça tenen totes un règim mediterrani en què no duen gens d’aigua bona part de l’any, i poden patir crescudes durant les tempestes.

Els cursos d’aigua es poden classificar, segons l’anàlisi i numeració de l’estructura de la xarxa de drenatge, de manera que segons les unions i bifurcacions que els corrents d’aigua tenen amb altres es poden obtenir diferents models. Segons el model d’Horton (1945), es considera que un riu té el mateix ordre des que neix fins al final, mentre que segons el model d’Strahler (1964), l’ordre


MEMÒRIA PÀG. 31

augmenta a mesura que ho fan el nombre de tributaris. En ambdós models s’accepta que el nombre de segments de cada ordre en una conca determinada manté una seqüència geomètrica, això és la Llei de bifurcació d’Horton.

En el projecte en estudi no s’intercepten cursos d’aigua naturals, i per això no s’ha determinat la superfície, longitud ni aportació de cap sèquia per tractar-se únicament de canalitzacions per al rec.

4.1.6.2 Aigües subterrànies

La nova Directiva Marc en Política d'Aigües de la Unió Europea, coneguda amb el nom de Directiva Marc de l'Aigua, aprovada pel Parlament Europeu i el Consell el 23 d’octubre de 2000, i publicada al DOCE el 22 de desembre de 2000 (2000/60/CE), defineix les masses d’aigua com unitats de gestió sobre les que es realitzarà el programa de mesures per tal d’assolir els objectius establerts en la citada Directiva Marc de l’Aigua. En aquest sentit, es caracteritzen 53 masses d’aigua subterrànies a Catalunya.

L’àmbit de d’estudi es localitza sobre la massa d’aigua “(47) Al·luvial del Baix Segre”, que es caracteritza i tipifica de la manera següent:

IDENTIFICACIÓ I LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICA

Concepte Definició

Demarcació hidrogràfica Lleida

Conca hidrogràfica El Segre

Municipis inclosos parcialment Montoliu de Lleida, Balaguer, Albesa, la Granja d'Escarp, Corbins, Aitona, Vallfogona de Balaguer, Albatàrrec, Massalcoreig, Soses, Almenar, Camarasa, Seròs, Alguaire, Torrelameu, Vilanova de la Barca, Sudanell, Os de Balaguer, Torres de Segre, la Portella, Alfarràs, Menàrguens, Lleida, Ivars de Noguera,, Algerri, Alcoletge, Alcarràs, Térmens

Àrea hidrogeològica/ques 206 Àrea de l’oligocè detrític de Lleida

Extensió total (km2) 191

Extensió aflorant (km2) 191

Delimitació geogràfica S’identifica amb els al·luvials dels rius Noguera Ribagorçana (d’Alfarràs cap el S) i Segre (des de Sant Llorenç de Mongai cap el S). El límit aigües avall està poc més avall de la confluència del riu Cinca i el Segre, que desguassa a la cua de l’embassament de Riba-roja. En aquest indret s’acaba l’al·luvial, coincidint aproximadament amb el límit administratiu de Catalunya.

Tipologia litològica dominant Al·luvial

Altres tipologies litològiques -

Característiques hidràuliques dominants: Aqüífers lliures

Altres característiques -

No hi ha aqüífers protegits (Decret 328/88, d’11 d’octubre). No s’han representat en plànols.


MEMÒRIA PÀG. 32

La Unitat Hidrogeològica de l’àrea de Lleida (206), és un sistema aqüífer format per dipòsits detrítics de l’oligocè. Queda enclavat entre l’anticlinal de guixos de Barbastre i els dipòsits lacustres. Es poden distingir dos conjunts:

• Els materials detrítics continentals que són materials poc permeables, presenten una matriu argilosa i ciment carbonatat o silícic, per la qual cosa no presenten deus importants.

• Els materials de sedimentació marina que a escala general actuen com a límits de baixa permeabilitat.

Els aqüífers presents a la zona d’estudi es desenvolupen en sediments detrítics bàsicament de la sèquia de la Femosa i proximitats del riu Segre.

MASSES D’AIGUA AFECTADES PER LES ZONES VULNERABLES A LA CONTAMINACIÓ PER NITRATS D’ORIGEN AGRARI (DIRECTIVA 91/676/CEE I NORMATIVA DERIVADA)

Tot l’àmbit d’estudi i camps del voltant, està dins les zones vulnerables a la contaminació per nitrats, segons Decret 476/2004, de 28 de desembre, pel qual es designen noves zones vulnerables en relació amb la contaminació de nitrats procedents de fonts agràries (DOGC 4292, 31-desembre-2004), i en relació a l’aqüífer al·luvial del Segre

4.1.7 Atmosfera

4.1.7.1 Qualitat de l’aire

La qualitat de l’aire en un indret està relacionat bàsicament amb dos factors, les activitats que puguin emetre contaminants, i la meteorologia que fa dispersar aquests contaminants.

La vigilància i control de la contaminació atmosfèrica a Catalunya es porta a terme per mitjà de la “Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica a Catalunya” (XVPCA), adscrita al departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya.

Hi ha una estació propera a l’àmbit inclosa a la Xarxa de Control d’on es poden extrapolar les dades, a la ciutat de Lleida.

ESTACIONS DE VIGILÀNCIA DE LA QUALITAT DE L'AIRE

Cd Adreça Municipi Compostos analitzats

AB C/ Bisbe Irurita - C/ Pius XII Lleida (Segrià) CO, SO2, NOx, PST, H2S, HCT, O3

En tractar-se d’un polígon industrial, existeix la possibilitat potencial de superar alguns valors de contaminació, que caldrà evitar prenent les mesures correctores adequades.

4.1.7.2 Contaminació lumínica

La contaminació lluminosa està regulada per la Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi, i pel Decret 82/2005, de 3 de maig, pel qual s’aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei 6/2001. D’altra banda, el Departament de Medi Ambient i Habitatge va aprovar el mes de 19 de desembre de 2007 el mapa de la protecció del medi envers la contaminació lluminosa a Catalunya.


MEMÒRIA PÀG. 33

D’acord a la vulnerabilitat a la contaminació lluminosa, l’àmbit afectat pel planejament es pot dividir en:

• Zona E1: sòls no urbanitzables dins un espai d’interès natural, o d’un espai de xarxa Natura 2000. A Lleida només hi ha el sector de Mas de Melons, dins el LIC, ZEPA i PEIN dels Secans de Mas de Melons-Alfés. Prou allunyat de l’àmbit d’estudi.

• Zona E2: sòls no urbanitzables fora d’un espai d’interès natural, o d’un espai natural de protecció especial, o d’un espai de xarxa Natura 2000. Tot l’àmbit d’estudi.

• Zona E3: àrees que el planejament urbanístic qualifica com a sòl urbà o urbanitzable. El veïnat dels Magraners al costat occidental, i el polígon industrial del Camí dels Frares.

• Zona E4: àrees incloses en sòl urbà d’ús intensiu a la nit en activitats comercials, industrials o de serveis, i també vials urbans principals. No s’ha inclòs cap àmbit en tot el municipi de Lleida.

4.1.7.3 Exposició a camps radioelèctrics i electromagnètics

Per tal d’ordenar la implantació territorial de les instal·lacions de telefonia mòbil i altres instal·lacions de radiocomunicació, així com establir les mesures de prevenció i control necessàries per aquestes instal·lacions, es va aprovar el Decret 148/2001, de 29 de maig, d’ordenació ambiental de les instal·lacions de telefonia mòbil i d’altres instal·lacions de radiocomunicació (DOGC núm. 3404 7-06-2001). A nivell estatal és vigent el Real Decreto 1066/2001, de 28 de septiembre, por el que se aprueba el reglamento que establece condiciones de protección del dominio público radioeléctrico, restricciones a las emisiones radioeléctricas y medidas de protección sanitaria frente a emisiones radioeléctricas.

L’ajuntament de Lleida, l’1 de juliol de 2005, va aprovar definitivament la modificació de l’ordenança municipal per a la instal·lació i funcionament d’instal·lacions de radiocomunicació (BOP 103, 30-juliol-2005).

S’estableix un nivell màxim de densitat de potència de 2 Wats/m2 (900 Mhz), o 4 Wats/m2 (1.800 Mhz).

No hi ha línies elèctriques de transport en l’àmbit, la més pròxima passa paral·lela a la N-240 dins el sector de Torreribera. Per les noves línies s’hauria de preveure els traçats evitant la proximitat a usos sensibles i preveient com a mínim els següents nivells de camp magnètic:

VALORS LÍMITS DE CAMP MAGNÈTIC RECOMANATS

Casos Valor límit Descripció

General 100 µT -

10 µT Quan temps exposició > 4h/dia

3 µT Aplicable a línies, vivendes i infraestructura social de nova construcció Casos especials

1 µT En zones específiques d'infants (guarderies, parcs…)


MEMÒRIA PÀG. 34

4.1.8 El medi natural

4.1.8.1 Flora i vegetació

Biogeogràficament, la zona d’estudi es troba plenament dins la regió mediterrània. Segons els territoris fisiogràfics es troba dins el territori sicòric, que abasta les terres de Lleida, des de la Segarra a la franja de ponent, caracteritzada per un clima de tendència continental, molt sec i contrasta, amb hiverns freds i estiu calorosos. Els dominis de vegetació corresponen a la vegetació de muntanya i terres baixes mediterrànies. Concretament, es troben els dominis del país del carrascar típic, i al límit amb el domini del país de la màquia continental, cap al sud i a l’oest.

VEGETACIÓ POTENCIAL

La zona de Torreblanca i Quatre Pilans es troba just al límit entre dos dominis de vegetació diferents. Per una banda, el país del carrascar típic (Quercetum rotundifoliae), que s’estendria als vessants dels turons, per altra, el país de la màquia continental de garric i arçot (Rhamno-Quercetum cocciferae).

Seguint el curs d’aigua del riu Segre, i en menor grau de les sèquies, el domini dels boscos i herbassars de ribera septentrionals (Lamio-Alnetum glutinosae), una de les comunitats més malmeses i alterades.

VEGETACIÓ ACTUAL

La comarca del Segrià ha estat molt explotada pels conreus des de temps immemorials. Tota la superfície més aplanada s’ha ocupat per conreus i n’han desaparegut els escassos boscos primaris que hi devien haver o la vegetació de màquia de garric i arçot. A tota la superfície de l’àmbit, conreada, només queda vegetació natural als marges i vora la sèquia de la Femosa, o és associada als conreus (plantes arvenses, nitròfiles, etc.). Puntualment, les basses de reg permeten el desenvolupament de vegetació aquàtica (helofítica, etc.).

Boscos

No queda res de vegetació forestal, excepte algun arbre vora les sèquies, en algun marge, o prop de les masies.

Bosquines

De la vegetació potencial, sobretot la màquia de garric i arçot (Rhamno-Quercetum cocciferae subass. cocciferetosum), no en queden testimonis ni als marges.

Queden alguns arbusts com l’aladern (Rhamnus alaternus), la ginestera vimenera (Retama sphaerocarpa) o, de forma més estesa, la botja pudent (Artemisia herba-alba), camforada (Camphorosma monspeliaca) i d’altres matolls nitròfils o nitrohalòfils, espernellac (Santolina chamaecyparissus), argelaga (Genista scorpius), salvió blener (Phlomis lychnitis), timó (Thymus vulgaris), pastures seques amb espart bord (Lygeum spartum), etc.

Vegetació de ribera

Només es pot considerar com a vegetació de ribera, l’associada a les basses de reg, així com els marges de la sèquia de la Femosa, amb major humitat. Vegetació helofítica (canyís Phragmites communis, boga Typha), creixenars, i herbassars nitròfils de vora de riu (amb epilobis, etc.), joncs bovals (Juncus shoebaenus), així com canyars d’Arundo donax. També hi ha algun tamariu (Tamarix sp.), i pollancres (Populus sp.).


MEMÒRIA PÀG. 35

Prats

Hi ha alguns prats, que apareixen com a comunitats xerofítiques dominades per gramínies vivàcies com el llistonar (Phlomido-Brachypodietum retusi) i l'espart (Lygeum spartum). En alguns indrets aquestes formacions s'han anat degradant fins constituir comunitats nitrohalòfiles amb el siscall (Salsola vermiculata), la botja pudent (Artemisia herba-albae) i amb la camforada (Camphorosma monspeliaca). També s’hi ha pogut identificar l’ensopeguera nebulosa (Limonium catalaunicum var procerum).

Vegetació ruderal i agrícola

Quasi tota la zona en estudi, es troba ocupada actualment per camps de conreu, de regadiu, amb conreus de farratges i fruiters, i de secà, amb conreus de cereals. Aquests regadius, en part es reguen mitjançant pivots força grans per a plantar farratges.

Associada a aquests conreus, hi ha una vegetació segetal, sobretot comunitats segetals de terra baixa (Secalion mediterraneum), en els conreus més secs, mentre que als camps de regadiu i conreus arboris hi creixen comunitats del Solano-Polygonetalia. En alguns marges i en parcel·les no cultivades, s’hi fan comunitats ruderals del Chenopodietalia i del Thero-Brometalia.

ESPÈCIES PROTEGIDES

La protecció de la flora a Catalunya està regulada, en primer lloc, per la normativa catalana (Ordre 5-nov-1984; i Ordre 28-oct-1986)1, com a espècies protegides hi ha el boix grèvol (Ilex aquifolium), el teix (Taxus baccata), i la flor de neu (Leontopodium alpinum), així com a espècie regulada la genciana groga (Gentiana lutea) i el margalló (Chamaerops humilis).

Dins els espais del PEIN també hi ha un seguit d’espècies protegides a cada espai, segons el Decret 328/1992, del Pla d’Espais d’Interès Natural de Catalunya.

També cal tenir en compte les espècies incloses als annexos II i IV de la Directiva 92/43 d’Hàbitats.

Fa molt poc s’acaba d’aprovar el Decret 172/2008, de 26 d'agost, de creació del Catàleg de flora amenaçada de Catalunya (DOGC 5204, 28 d’agost de 2008). Fora de la zona d’estudi es poden citar les espècies del catàleg següents: Gypsophila tomentosa, Limonium costae, catalogades en l’Annex I com “En perill d’extinció”. Localitzades cap a Bell-lloc i Bellvís.

A la zona d’estudi no s’ha trobat cap espècie protegida dins cap de les categories.

4.1.8.2 Forests públics

Els Forests d'Utilitat Pública són figures de protecció definides per les lleis forestals estatals, com la Llei 43/2003, de 21 de novembre, de Monts (que deroga l’antiga Llei de Monts, de 8 de juny de 1957) i el Decret 485/62, de 22 de febrer, pel qual s'aprova el Reglament de Monts (actualment vigent mentre no s’aprovin unes normes de la nova Llei 43/2003) i per la Llei 6/1988, de 30 de març, forestal de Catalunya.

No hi ha cap Forest ni a l’àmbit d’estudi ni a les proximitats.

1 Ordre de 5 de novembre de 1984, sobre protecció de plantes de la flora autòctona amenaçada a Catalunya Ordre de 28 d’octubre de 1986, per la qual es regula el verd ornamental nadalenc i es protegeix el boix grèvol


MEMÒRIA PÀG. 36

4.1.8.3 Arbres monumentals

No hi ha arbres declarats monumentals o d’interès local (segons l’Ordre de 19 d’abril de 1991, per la qual es declaren arbres monumentals i es dóna publicitat a l’inventari dels arbres declarats d’interès local, actualitzat recentment per l’Ordre MAH/228/2005, de 2 de maig, de declaració d'arbres monumentals i d'actualització de l'inventari dels arbres i arbredes declarats d'interès comarcal i local), en tot l’àmbit d’estudi ni a prop.

4.1.8.4 Fauna

La zona d’estudi presenta una fauna típicament mediterrània, amb algunes espècies montanes de distribució Paleàrtica.

Tot i que bona part de la zona d’estudi es troba ocupada per conreus, els conreus de regadiu poden tenir més interès per a la fauna, com a zona d’alimentació, sobretot durant l’hivern.

L'àrea d'estudi també es troba pròxima a una de les vies de migració més importants i que segueix el riu Segre i voltants, per la qual cosa s’hi poden observar moltes espècies de pas, tant a la primavera com a la tardor.

Seguidament es descriu de forma molt resumida, i per grups taxonòmics, la fauna vertebrada:

OCELLS

Els ocells són un dels grups de vertebrats que permet un estudi i seguiment més fàcil, per la qual cosa permeten, a llarg termini, fer-ne un seguiment i comprovar canvis en la seva població o en els usos del territori. Per tot això, els ocells són els animals que es detallen millor en els informes ambientals.

A la zona d’estudi aquest grup presenta una gran diversitat d’espècies, en part degut a la presència d’una varietat d’hàbitats diferents (conreus, curs fluvial i zones humides, etc.), però sobretot per ser una zona de pas en migració i d’hivernada.

D'entre els ocells cal separar les espècies que crien a la zona, les que hi hivernen o hi busquen menjar, i les que hi passen en època de migració.

La zona pròxima a Lleida, per trobar-se prop del riu Segre, es troba enmig d’una bona ruta migratòria. Alguns dels ocells en pas es paren al riu Segre o zones humides pròximes. Un dels ocells més grossos que es poden observar per la zona és la cigonya blanca (Ciconia ciconia), espècie que cria als pobles pròxims i que busca menjar als camps.

Entre els ocells més grossos en migració, nombrosos rapinyaires com l’aligot vesper (Pernis apivorus), el milà negre (Milvus migrans), l’àliga marcenca (Circaetus gallicus), l’esmerla (Falco columbarius), etc.

A les basses o pantans de reg, hi ha algunes espècies aquàtiques. Hi crien algunes parelles d’espècies com l’ànec collverd (Anas platyrhynchos), la polla d’aigua (Gallinula chloropus), el balquer (Acrocephalus arundinaceus). També hi ha presència d’espècies com el bernat pescaire (Ardea cinerea), l’esplugabous (Bubulcus ibis), etc.

Entre els rapinyaires destaquen l’aligot (Buteo buteo), molt abundant a l’hivern, el xoriguer comú (Falco tinnunculus), típic de zones de conreu, sovint se’l veu caçar sobre les carreteres a la recerca d’alguna sargantana o fins i tot algun petit ocell atropellat. L’astor (Accipiter gentilis) i l’esparver (Acipiter nisus), típics de zones boscoses, i l’àguila marcenca (Circaetus gallicus), espècie estival que s’alimenta principalment d’ofidis. Altres espècies només han estat detectades més rarament


MEMÒRIA PÀG. 37

com l’àguila daurada (Aquila chrysaetos), i l’àguila calçada (Hieraaetus pennatus), que sembla en expansió a la Catalunya central, i present en la zona.

L’esparver cendrós (Circus pygargus), i l’arpella pàl·lida (Circus cyaneus) poden veure’s als camps de Tortreblanca, però sense haver-ne confirmat la seva cria.

Entre els rapinyaires nocturns destaquen el mussol (Athene noctua) i l’òliba (Tyto alba), espècies que crien a la zona d’estudi i que pateixen el risc d’atropellament. El xot (Otus scops) és l’espècie de rapinyaire nocturn més petita, que només es troba a l’estiu i és força abundant a la zona. Una espècie que havia estat molt comuna, el mussol banyut (Asio otus), ha reduït molt els seus efectius i ha desaparegut de bona part de la zona d’estudi.

Una de les espècies de més interès de tota la zona d’estudi és la trenca (Lanius minor). Catalunya té pràcticament tota la població de trenques de la península ibèrica, amb 14 parelles l'any 2002 al Segrià (unes 7 parelles crien a la zona pròxima de Torre Ribera), a més d'un nucli a l'Alt Empordà, on fins l'any 2001 hi havia 4 parelles. Juntament amb el petit nucli aragonès, localitzat a la comarca de la Llitera i estimat en menys de 5 parelles l'any 2001, formen la població més occidental de la distribució mundial d'aquesta espècie.

Des del punt de vista legal, s'ha recatalogat recentment l'espècie dins el Catálogo Nacional de Especies Amenazadas, incloent-la en la màxima categoria: "En peligro de extinción" (B.O.E., nº 134, p.19647-48). En el Libro Rojo de los Vertebrados de España, se situa la trenca en la màxima categoria segons els criteris de la UICN: 'Crític' (CR). Així mateix, està pendent d'aprovació el Pla de Recuperació de la Trenca a Catalunya.

La situació actual de l'espècie és molt delicada a causa del baix nombre de parelles, i a la fragmentació de la seva àrea de distribució, així com pel fet de tractar-se de la població més occidental de tota l'àrea de distribució mundial. A Catalunya, la principal amenaça que afecta l'espècie és la pèrdua d'hàbitat (construcció d'infraestructures, entre d’altres).

Als camps de Torrefalguera, just al sud de Torre Ribera, es poden trobar algunes de les espècies amb requeriments ecològics més estrictes, i amb major importància ecològica com: el gaig blau (Coracias garrulus), i el torlit (Burhinus oedicnemus), que encara manté bones poblacions, sobretot als aquests secans, podent-ne observar grans estols a l’hivern. Més abundant, l’abellerol (Merops apiaster).

A l’àmbit de Torreblanca i Quatre Pilans, tot i això, dominen les espècies de caire generalista, típiques d’espais oberts. En estar molt pròxim a zones urbanes, hi ha molta presència d’espècies antropòfiles, com estornells (Sturnus unicolor), garses (Pica pica), pardals (Passer domesticus), coloms (Columba livia), gralla (Corvus monedula), etc. També hi ha presència d’espècies com perdiu roja (Alectoris rufa). Als tossals més secs encara hi crien algunes espècies mediterrànies, com les cogullades (Galerida sp.), el cruixidell (Miliaria calandra), el còlit ros (Oenanthe hispanica), el tallarol de capnegre (Sylvia melanocephala), etc.

Finalment hi ha moltes espècies de petits passeriformes que només es poden observar a la zona d'estudi en època de migració, com seria el cas de la cuereta groga (Motacilla flava), la cotxa cua-roja (Phoenicurus phoenicurus), el bitxac rogenc (Saxicola rubetra), el mosquiter de passa (Phylloscopus trochilus) o el mastegatatxes (Ficedula hypoleuca), totes elles espècies abundants durant la migració. Altres espècies són més escasses en migració i solen aturar-se en llocs més oberts, com per exemple el trobat (Anthus campestris), el còlit gris (Oenanthe oenanthe), o necessiten ambients amb vegetació aquàtica, com la boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus).

AMFIBIS

A la zona d’estudi es poden trobar a les sèquies i basses de reg. Aquestes zones són de gran interès per als amfibis, amb presència sobretot de la granota verda (Rana perezi), o el gripau comú (Bufo bufo).


MEMÒRIA PÀG. 38

Com a espècies protegides més escasses, el tòtil (Alytes obstetricans), així com el gripau corredor (Bufo calamita), relativament estès però amb poblacions molt petites.

RÈPTILS

Els rèptils més comuns a la zona d’estudi, són les sargantanes, sobretot la sargantana de paret (Podarcis hispanica), i la sargantana cuallarga (Psammodromus algirus). Entre els llangardaixos destaca la presència del llangardaix ocel·lat (Lacerta lepida).

Pel que fa a les serps, les més comunes són la serp verda (Malpolon monspessulanus), i la serp blanca (Elaphe scalaris), mentre que a les sèquies i basses també hi viu la serp d’aigua (Natrix maura). Totes, espècies inofensives i que són un gran aliat per als pagesos en mantenir un control de les poblacions de rosegadors.

MAMÍFERS

Aquest grup no presenta gaire diversitat d’espècies a la zona d’estudi, pel fet del seu grau d’humanització, de totes maneres s’hi troben des de petits micromamífers i rat-penats fins a grans mamífers com el porc senglar (Sus scrofa), encara que esporàdicament.

De les espècies presents a la zona, entre els insectívors cal destacar l’eriçó fosc (Erinaceus europaeus), i altres espècies més petites com la musaranya comú (Crocidura russula) i la musaranya nana (Suncus etruscus), ambdues relativament comuns a la zona.

Entre els rosegadors, destaca el ratolí de bosc (Apodemus sylvaticus), i sobretot el ratolí mediterrani (Mus spretus) i el ratolí domèstic (Mus musculus) i el mediterrani (Mus spretus).

Del grup dels lagomorfs hi són presents el conill (Oryctolagus cuniculus) i la llebre (Lepus europaeus). Aquesta última més abundant a l’espai veí de Torreribera.

També s’hi troben algunes espècies de carnívors, encara que relativament escasses, com la guineu o rabosa (Vulpes vulpes), el toixó (Meles meles), la geneta (Genetta genetta) o la fagina (Martes foina). Aquestes espècies són força generalistes i es troben en gairebé tota mena d’ambients, ja siguin forestals, o bé ambients oberts o de riberes.

INVERTEBRATS TERRESTRES

No es pot citar cap espècie remarcable.

ESPÈCIES PROTEGIDES I CATEGORIES D’AMENAÇA

A Catalunya és vigent la Llei 22/2003, de 4 de juliol, de protecció dels animals, mentre que a nivell estatal el Reial Decret 439/1990, de 30 de març, pel qual es regula el Catàleg Nacional d’Espècies Amenaçades, actualitzat per la Ordre MAM/2784/2004, de 28 de maig. De totes elles es poden remarcar les espècies que es troben catalogades en diverses categories d’amenaça.

Pel que fa a espècies estrictament protegides, segons els Decret 328/1992, del Pla d’Espais d’Interès Natural, no se’n troba cap.

Els criteris de catalogació de les diferents espècies se solen basar en la seva situació a nivell internacional, a Europa o a Espanya. Aquesta situació pot anar des de poblacions estables o en situació favorable, fins a espècies en regressió o en perill d’extinció. Aquestes categories d’amenaça són les que han servit per a incloure cada espècies en els annexos de les Directives comunitàries europees, com la Directiva d’Aus, o la Directiva d’Hàbitats. També és molt important el recull fet en el Libro rojo de los Vertebrados de España (Blanco, 1992). Recentment s’ha publicat el Libro rojo de las Aves de España (Madroño, A., González, C. & Atienza, J.C. Eds. 2004).


MEMÒRIA PÀG. 39

Segons la Directiva d’Aus, l’annex més important seria l’”I”, que inclou les espècies que precisen de mesures de conservació de l’hàbitat. A la zona d’estudi s’hi troben algunes espècies c om el gaig blau, o la trenca, a la majoria només presents durant la migració, com alguns rapinyaires, i algunes limícoles.

Apart dels ocells, pels altres grups de vertebrats es pot tenir en compte la seva inclusió en la Directiva d’Hàbitats:

• espècies incloses en l’annex II, que correspon a les espècies protegides que han de ser objecte de mesures de conservació de l’hàbitat. Només s’hi troba algun rat-penat.

• incloses a l’annex IV, com a espècies estrictament protegides. Alguns amfibis i rèptils, i de mamífers, també els rat-penats, i l’eriçó.

Tot l'àmbit en estudi es troba fora de la zona de protecció del trencalòs (Gypaetus barbatus) (Decret 282/1994, de 29 de setembre, pel qual s’aprova el Pla de recuperació del trencalòs a Catalunya.).

Tampoc hi ha cap tram de la zona d’estudi que estigui dins l’àmbit de protecció de la llúdriga (Lutra lutra), segons l’Ordre MAB/138/2002, de 22 de març, per la qual s’aprova el Pla de conservació de la llúdriga. De totes maneres al municipi de Lleida, ja s’ha tornat a detectar al Segre, per la Mitjana.

4.1.8.5 Connectivitat i corredors naturals

Per a poder conservar la biodiversitat d’una zona, cal mantenir els hàbitats i la integritat física però també és important que aquest espai no estigui aïllat. O sigui, cal garantir la connectivitat amb espais naturals propers per a permetre el pas d’animals i plantes, i que així es puguin relacionar genèticament i assegurar la seva supervivència.

Aquestes xarxes ecològiques no són més que ambients prou ben conservats tan de petites àrees naturals, com de cursos fluvials o d’espais agrícoles gestionats de manera adequada.

L’efecte de la fragmentació, que afecta tant als hàbitats com a les espècies que hi viuen, es deixa sentir de manera més forta prop de zones nucli, o espais d’interès per a la conservació de la biodiversitat. Tot i que a vegades els rius o algunes carenes muntanyoses o de rocallam poden suposar una barrera natural en els ecosistemes, la fragmentació més important és deguda a la urbanització i a la construcció d’infraestructures viàries o de comunicació.

CORREDORS NATURALS A L’ÀMBIT DE TORREBLANCA I QUATRE PILANS

Per a poder localitzar les àrees potencialment més favorables per actuar de corredors biològics, s’ha dut a terme una anàlisi paisatgística tenint en compte els usos del sòl i algunes característiques del territori que afavoreixen el moviment a la fauna.

La localització d’aquests espais de connectivitat ecològica s’ha obtingut gràcies a la combinació dels plànols de cobertes, o d’usos del sòl, en què a major cobertura arbòria i de vegetació natural es dóna refugi a més espècies; així com a la proximitat a cursos fluvials, que també atrauen moltes espècies i fins i tot les canalitzen; sumat a les característiques físiques del terreny on carenes, tallafocs, barrancs, etc., faciliten el pas a moltes espècies.

Gràcies a la informació obtinguda del Mapa de Cobertes del Sòl de Catalunya (Centre de Recerca en Ecologia i Aplicacions Forestals 2001), al mapa d'informació hidrogràfica, així com a les característiques del relleu de la base topogràfica, s’ha pogut obtenir una imatge de les zones més bones per a la connectivitat ecològica a tot el municipi de Lleida.


MEMÒRIA PÀG. 40

Tota la zona objecte d’estudi és molt àmplia i amb una homogeneïtat de paisatges i comunitats vegetals dominats pels conreus, de regadiu amb farratges i alguns fruiters, no gaire bona per a la connectivitat ecològica. Afegit a la proximitat d’una gran ciutat, amb pobles veïns i urbanitzacions disperses pel territori, creuades per nombroses infraestructures viàries.

Només la sèquia de la Femosa, i l’espai natural veí de Torreribera, garanteixen la connectivitat a la zona més pròxima. Aquests espais ja s’han inclòs com a espais d’interès ecològic i de connectivitat en el Pla territorial de les terres de Ponent.

4.1.8.6 Hàbitats

En aquest apartat es tenen en compte els hàbitats d’interès comunitari (HIC) inclosos en la Directiva d’Hàbitats (92/43/CEE). Els hàbitats han estat inventariats seguint el Manual de Biòtops CORINE, però els codis usats segueixen el Centre Temàtic Europeu per a la Conservació de la Natura (ETC/NC), i que ha estat transposat a Catalunya pel Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya (programa MiraMon). En principi la inclusió d’aquests hàbitats no implica cap categoria de protecció legal, sinó la recomanació de preservar una mostra prou gran com per garantir-ne la conservació (cosa que es fa incloent-los en la Xarxa Natura 2000).

No hi ha hàbitats d’interès comunitari recollits al Sistema d’Informació Ambiental (SIA) del Departament de Medi Ambienti Habitatge de la Generalitat de Catalunya, tot i que als plànols apareixen grafiats a les seves proximitats:

• Codi 1430. Matollars halonitròfils (Pegano-Salsoletea). No prioritari. Present en petites mostres en alguns erms de Torrefalguera.

• Codi 5330. Matollars termomediterranis i predesèrtics. No prioritari.

• Codi 6220. Prats mediterranis rics en anuals, basòfils (Thero-Brachypodietalia). Prioritari. També present en algunes clapes de Torrefalguera.

4.1.8.7 Espais naturals

No es troba en cap espai natural de protecció especial, ni espai d’interès natural (Decret 328/1992 del PEIN), ni Xarxa Natura 2000, ni zona humida.

No hi ha cap espai natural de protecció especial al municipi de Lleida. El més proper és la Reserva natural parcial del Mas de Melons, a uns 7 km al sud.

Els espais d’interès natural més pròxims a l’àmbit d’estudi, inclosos en el Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) (Decret 381/1992, i que desenvolupa la Llei 12/1985 d’Espais Naturals), són els Secans de Mas de Melons-Alfés, concretament el sector de Torreribera, a l’altra banda de la carretera N-240.

Cal tenir en compte, també, la xarxa d’espais de valor natural i de connexió ecològica del Pla Territorial parcial de les terres de Ponent. Un d’aquests espais més propers, a l’altra banda de la carretera N-240, és:

• 2. Torre Ribera-Moredilla. Zona de cultius regats pel canal d’Urgell, amb nombrosos marges i fileres arbrades. Espai de màxima importància per a la trenca. Les banquetes arbrades del canal tenen també un alt interès paisatgístic i biològic.

Mentre que dins l’àmbit d’estudi, i de forma parcial, s’afecten:

• 42. Banquetes del Canal d’Urgell-connexió serra de Vilobí. Permet la continuïtat entre la Serra de Vilobí i el Pla de Lleida. Ambient frescal del domini de la roureda, espais fluvials i sèquies de rec amb trams d’arbredes. Ocells de ribera com el teixidor i l’oriol.


MEMÒRIA PÀG. 41

• 70. Altres. Alguns són els darrers reductes de vegetació natural en sectors amb alta necessitat de protecció, que actuen com a refugi per a la flora i fauna, a la vegada que poden tenir un paper important de pont entre els connectors. Uns altres són zones d’interès geològic. Els espais són els següents: Hàbitats de pastures mediterrànies xerofítiques anuals i vivaces i matollars halonitròfils a Lleida, els Alamús i Albatàrrec, tots ells retalls d’hàbitats d’interès comunitari prioritari.

4.1.8.8 Xarxa Natura 2000

L’objectiu global de la Directiva hàbitats, és “contribuir a garantir la biodiversitat mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres en el territori europeu dels estats membres”. Per al compliment d’aquest objectiu global, la Directiva s’estructura en dos grans objectius més concrets:

a). La creació de la xarxa Natura 2000 per a la conservació dels hàbitats naturals i dels hàbitats de les espècies (articles 3 al 11).

b). El sistema de protecció global de les espècies (articles 12 al 16 i 22).

Natura 2000 es compon de dos tipus d’espais:

• Les zones especials de conservació (ZEC). Les ZEC són designades pels estats membres d’acord amb la Directiva hàbitats (article 4.4). Prèviament a aquesta designació, però, cal que la Comissió, de conformitat amb els estats membres, classifiqui com a llocs d’importància comunitària (LIC) els espais proposats (article 4.2).

• Les zones d’especial protecció per a les aus (ZEPA).

De moment s’ha aprovat la proposta d’espais a presentar a la Comunitat Europea de la regió alpina i alguns de la regió mediterrània, però des de l’any 2004, es va començar a tramitar una proposta d’ampliació de la Xarxa Natura 2000 en què s’amplien alguns límits dels espais ja aprovats, i on se’n proposen alguns de nous. Tan espais LIC com ZEPA.

L’espai LIC i ZEPA més proper a la zona d’estudi són els Secans de Mas de Melons-Alfés (Codi ES0000021), concretament el sector de Torreribera.

4.1.9 Paisatge

La normativa que regula el paisatge és la Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge. Aquesta llei té per objecte el reconeixement, la protecció, la gestió i l’ordenació del paisatge, de manera que el paisatge s’integri en el planejament i en les polítiques d’ordenació territorial i urbanístiques. Desenvolupada pel Decret 343/2006, de 19 de setembre, pel qual es desenvolupa la Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge, i es regulen els estudis i informes d’impacte i integració paisatgística.

La Llei del paisatge crea el Catàleg de Paisatge, com un instrument nou per a la introducció d’objectius paisatgístics en el planejament territorial a Catalunya, així com en les polítiques sectorials.

L'Observatori del Paisatge va elaborar el Catàleg de paisatge de Terres de Lleida, el 31 d'octubre de 2006. En aquest Catàleg, la zona d’estudi es troba integrada, en la unitat 21 (Plana d’Urgell).

La unitat 21, de la Plana d’Urgell, està caracteritzada per “relleus molts suaus i horitzons rectilinis, dilatats fins on es perd la vista. Sovint a l’hivern aquesta plana resta embolcallada per una boira baixa i persistent, mentre que a l’estiu es veu enterbolida per la calitja pròpia dels països subàrids”. “Antigament tenia la grisor de l’anomenada estepa, on l’única nota destacable


MEMÒRIA PÀG. 42

era la cinta de verdor exhuberant que a manera d’oasi envoltava els rius que la travessen. Modernament, però, les planes han estat conquerides pels regadius a gran escala i han transformat aquestes terres cerealistes en hortes i vergers, espais oberts i ordenats de fruiters i cultius herbacis extensius, on predominen les línies rectes. Les diferents textures dels cultius llenyosos i herbacis es combinen amb la densa xarxa de regadiu procedent del canal d’Urgell”. “La intensa activitat econòmica configura un paisatge dinàmic i canviant”.

La caracterització del paisatge s’estructura en els punts següents:

• Anàlisi a través dels factors formadors

• Delimitació de les unitats de paisatge

• Sensibilitat de les unitats de paisatge

4.1.9.1 Anàlisi a través dels factors formadors

Es desenvolupa l’estudi del paisatge a través dels factors que intervenen en la seva formació, amb la finalitat d’entendre la seva lògica, d’esbrinar el seu funcionament. Cada un dels factors per separat explica la història d’un lloc i permet intuir la seva evolució, tots junts formen el paisatge.

LA GEOMORFOLOGIA

Està caracteritzada per quatre unitats:

• Les sèquies i canals que creuen el territori pel mig.

• El domini de conreus de regadiu, sobretot farratges, fruiters i horts. Destaca la zona de reg amb pivots, que des de l’aire deixa cercles visibles de molt lluny.

• Alguns tossals i marges més secs, així com la plana de Torrafalguera més seca.

• Les zones urbanitzades, bàsicament habitatges aïllats, i algunes granges.

L’AIGUA

Té un paper relativament important en la lectura del paisatge de la traça, per la presència del canal auxiliar d’Urgell, la sèquia de la Femosa, i altres canals i regs menors. També hi ha algunes basses de reg, les més grosses a Torre-Blanca i pantà de Vall-Comapnys.

La sèquia de la Femosa és l’únic curs fluvial que ha modelat una mica el paisatge.

LA VEGETACIÓ

La vegetació s'estructura en tres tipologies:

• Els canals i sèquies i les seves basses de reg, a la vora dels quals hi ha una mica de vegetació de ribera.

• Algun petit tossal i marges més secs

• Vegetació associada als conreus. Conreus de secà a Torrefalguera, i domini de regadiu a la resta de l’àmbit.

L’AGRICULTURA

L’agricultura domina la pràctica totalitat de la zona d’estudi, sobretot els conreus de regadiu, tan de cereals i farratges, com de fruiters, amb alguns petits horts. També hi ha conreu de secà i cereals a Torrefalguera.


MEMÒRIA PÀG. 43

Hi ha moltes edificacions lligades a l’activitat agrícola, com masies i coberts escampats, així com granges de bestiar.

LES INFRAESTRUCTURES

La carretera N-240 forma el límit nord-est de l’àmbit d’estudi.

Dins l’àmbit hi ha el camí d’Artesa de Lleida – Els Alamús, amb nombrosos altres camins.

4.1.9.2 Delimitació de les unitats de paisatge

A partir d’aquest marc general es poden establir dues grans unitats incloses en l’àmbit d’estudi. Aquestes dues zones són les que defineixen el caràcter del territori i prevalen per sobre dels diferents usos que es van superposant, amb major o menor ordre, i que acaben de configurar el paisatge actual:

• Unitat dels conreus de secà i de reg de suport de Torre-Blanca i Torrefalguera, amb algunes granges i masies escampades, i resseguit per algunes sèquies i canals de reg. És la zona més plana i amb els camps més extensos, de cereal, i que bona part de l’any manté un color terrós que es veu de molt lluny.

• Unitat dels conreus de regadiu de petita extensió del Grealó, a l’est del camí d’Artesa de Lleida als Alamús, amb conreus de menor superfície en una zona de major pendent. Hi ha fruiters, alguns horts, i farratges, hi ha una major presència d’arbres, i es reguen amb aigua del canal auxiliar d’Urgell. També hi ha habitatges disseminats. Al voltant del camí de Lleida a Artesa de Lleida, també hi ha una franja de conreus de regadiu, regats per la sèquia de la Femosa, i amb alguns habitatges concentrats en petits barris.

4.1.9.3 Sensibilitat de les unitats de paisatge

Respecte el paisatge, la zona d’estudi es troba en una zona planera al sud-est de la ciutat de Lleida, al costat del nucli urbà dels Magraners, i al sud de la carretera N-240.

Hi ha la superfície més planera d’aquest sector ja prou pla entre Lleida, els Alamús i Artesa de Lleida. S’emmarca entre la N-240 i la via de ferrocarril de Barcelona – Lleida.

La sensibilitat de les unitats de paisatge s'estima en base al tipus de projecte que s'ha de desenvolupar. En aquest cas, la implantació d’una sector d’activitat econòmica, que ocupa una gran superfície urbanitzada en una zona de conreus, comportaran la transformació del paisatge que amb el caràcter eminentment agrícola i pla de tot el territori es traduirà en un paisatge més fragmentat i humanitzat. La proximitat a la carretera N-240 i a un polígon industrial, redueix aquest impacte. Es pot donar un nou límit, una franja, sobre el paisatge dominant on s’implanta, ja que actualment a ambdós cantons de la N-240, i a l’est dels Magraners, el paisatge és agrícola.

A més de les característiques pròpies de les unitats de paisatge definides, la sensibilitat del paisatge ve condicionada per la visibilitat, pel nombre d'observadors que poden percebre els canvis que s'originaran. Si s'esquematitza el paisatge actual, com una base predominant de camps de conreu, amb una gran superfície urbanitzada nova, i valorant:

• La proximitat de zones urbanes, especialment el barri dels Magraners, i polígon industrial del Camí dels Frares, amb un nombre d'espectadors pròxims força elevat, i que augmenta pels espectadors que utilitzen la infraestructura viària de pas entre Lleida i Tarragona.

• La visibilitat mitja des dels tossals envoltants, amb un nombre d'espectadors prou elevat. Destaca el tossal de la Moradilla vora el nucli dels Alamús, i lo Tossal, sobre el canal auxiliar d’Urgell a l’est de l’àmbit.


MEMÒRIA PÀG. 44

Es pot concloure tot el paisatge definit dins l'àmbit d’estudi del planejament com a sensible.

4.1.10 Patrimoni cultural

S’ha realitzat un inventari dels béns culturals presents inventariats a l’àmbit d’estudi que ha constat de tres fases:

• Consulta de cartes arqueològiques i bases de béns arquitectònics inventariats, als serveis d’inventari arqueològic i arquitectònic de la Direcció General de Patrimoni Cultural, del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

• Consulta de les memòries d’intervenció arqueològiques realitzades a Lleida.

• Consulta de béns inventariats al municipi que defineix l’àmbit, contemplats en el planejament.

• Verificació de camp dels diferents jaciments, i prospecció superficial de tot l’àmbit del projecte com a noves zones d’ocupació prevista.

A cada un d’ells es fa referència al marc legal de protecció.

Els béns resultants d’aquesta primera fase dels treballs s’han englobat en els capítols d’Arqueologia i paleontologia, i Patrimoni històrico-artístic.

Per altra banda, s’han estudiat altres tipus d’elements, recollits en el capítol de recursos culturals de caràcter civil, que responen a quatre tipologies:

• Edificis o recintes de caràcter religiós (Ermites, Cementiris, ...), no inventariats.

• Camins ramaders, en referència a la Llei 3/1995, de 23 de Març, de vies pecuàries

• Senders de Gran Recorregut (GR), seguint, en general, camins històrics.

• L’àmbit del PEIN, considerat com espai de caràcter cultural en referència a la Llei 12/1985 d’Espais Naturals, de la Generalitat de Catalunya, i ja citat a l’apartat del medi natural.

• La informació obtinguda es reflexa sobre la planimetria a escala 1:5.000 (Originals A1), dividida en jaciments de caràcter arqueològic, elements de caràcter històrico-artístic i recursos culturals de caràcter civil.

Pel que fa al patrimoni cultural, dins l’àmbit de planejament no hi ha cap jaciment arqueològic, ni bé arquitectònic catalogat.

4.1.10.1 Marc legal aplicable

La legislació autonòmica catalana estableix un seguit de figures de protecció dels béns integrants del Patrimoni Cultural Català. Destaca la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni català, desplegada recentment pel Decret 78/2002, de 5 de març, del Reglament de protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic.

Destaquen les següents figures:

Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN). Són els béns més rellevants del patrimoni cultural català. Es classifiquen en:

• Monument històric

• Conjunt històric

• Jardí històric

• Lloc històric

• Zona d’interès etnològic


MEMÒRIA PÀG. 45

• Zona arqueològica

• Zona paleontològica

• Estan declarats BCIN els castells de Catalunya (disposició addicional primera de la Llei 9/1993 del Patrimoni Cultural Català).

• La incoació de l’expedient de declaració d’un BCIN comporta l’aplicació immediata i provisional del règim de protecció establert per als BCIN ja declarats (article 9.2 de la Llei 9/1993 del Patrimoni Cultural Català).

Bé Catalogat (BC) - Bé Cultural d’Interès Local (BCIL)

• Són aquells béns del patrimoni cultural català que malgrat la seva significació i importància no compleixen les condicions pròpies dels BCIN.

• La catalogació dels béns immobles s’efectua mitjançant la seva declaració com a BCIL.

• Tota catalogació de béns immobles ha de contenir els jaciments del terme municipal que hagin estat declarats espai de protecció arqueològica (article 15.1 de la Llei 9/1993 del Patrimoni Cultural Català.). Sota aquesta denominació es consideren aquells llocs no declarats d’interès nacional on, per evidències materials, per antecedents històrics o per altres indicis, es presumeix l’existència de restes arqueològics o paleontològics (article 49.1 de la Llei 9/1993 del Patrimoni Cultural Català).

• Segons la disposició addicional primera de la Llei 9/1993 del Patrimoni Cultural Català els béns radiats a Catalunya que hagin estat declarats d’interès cultural (BIC) o hagin estat inclosos a l’Inventari General de Béns Mobles d’acord amb la Llei de l’estat 16/1985, de 25 de juny, del patrimoni històric espanyol, passen a tenir respectivament la consideració de BCIN o de BC. Els béns immobles que en el moment de l’entrada en vigor de la Llei 9/93 estiguin inclosos en catàlegs de patrimoni cultural incorporats a plans urbanístics passen a tenir, excepte si són BCIN, la consideració de BCIL.

4.1.10.2 Inventari

Els antecedents que es tenen de Béns Culturals d’Interès Nacional, Jaciments Arqueològics, Jaciments Paleontològics i Patrimoni Arquitectònic, documentats a la zona d’estudi, són de cap jaciment arqueològic, ni del patrimoni arquitectònic que puguin quedar afectats amb major o menor mesura per l’elaboració del projecte de sector d’activitats econòmiques.


MEMÒRIA PÀG. 46

JACIMENTS ARQUEOLÒGICS

Fruit de la consulta de les Cartes arqueològiques dels municipis que defineixen l’àmbit, no es localitza cap jaciment arqueològic ni dins ni prop de l’àmbit. Els més pròxims són els següents:

JACIMENTS ARQUEOLÒGICS

Núm. Nom Cronologia Municipi Marc legal 1 Tossal de Moradilla Bronze Final a Ferro-Ibèric (900-200 aC.) Lleida

2 Fonteta de Grealó Des de Romà República a Romà Alt Imperi (-150 / 100)

Lleida

3 La Femosa I Des de Ferro-Ibèric Antic a Ferro-Ibèric Final (-650 / -50)

Lleida

4 La Femosa II-III Des de Ferro-Ibèric Antic a Ferro-Ibèric Final (-650 / -50)

Romà (-218 / 476)

Lleida

5 Tossal del pobre Des de Bronze Final a Ferro-Ibèric (-1200 / -50)

Des de Romà República a Romà Alt Imperi (-218 / 192)

Lleida

6 Tossal Llarg Ferro-Ibèric Final (-200 / -50) Lleida

PATRIMONI ARQUITECTÒNIC

D’igual manera, consultant la base documental del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, no es troba cap element inventariat ni protegit.

Al municipi de Lleida la majoria dels jaciments són d’estil rural i es troben compresos entre els segles XVIII i XX.

A la taula següent es mostren els diferents elements inventariats més pròxims:

ELEMENTS INVENTARIATS DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC

Núm. Nom Cronologia Municipi Marc legal 1 Torre de Moredilla Segle XVIII Lleida BCIL

2 Hangar i torre de control dels Magraners

1930 Lleida BCIL

3 Els Magraners Segle XX Lleida

JACIMENTS PALEONTOLÒGICS

Les consultes realitzades han estat les següents:

1. Patrimoni Cultural, Patrimoni Arqueològic.

2. Museu de Geologia de Barcelona.

3. Museu de l’Institut de Paleontologia Miquel Crusafont.


MEMÒRIA PÀG. 47

No es té constància de l’existència de Jaciments Paleontològics que puguin veure’s afectats a la zona d’estudi.

RECURSOS CULTURALS DE CARÀCTER CIVIL

Els recursos culturals de caràcter civil responen a tres tipologies:

Edificis o recintes de caràcter mortuori

S’han inventariat 1 cementiris, corresponent al municipi de:

• Lleida (cementiri de la Bordeta),

Vies pecuàries

S’ha consultat a la Subdirecció General de Boscos, del Departament de Medi Ambient i Habitatge, Generalitat de Catalunya, per a la localització de vies pecuàries classificades.

S’han classificat camins ramaders al municipi de Lleida, i segons la Llei 3/1995, de 23 de març, de Vies pecuàries. Cal tenir en compte que en aquesta zona es troben algunes de les pastures d’hivern més importants de Catalunya, encara que els últims anys s’han reduït en gran manera el nombre de caps de bestiar, i pràcticament ja no es du a terme la transhumància en aquesta zona.

A Lleida hi ha 5 camins classificats:

• carrerada reial de Cerdera a Alcoletge

• carrerada reial del Terme

• carrerada de la Comtessa

• carrerada del Malgovern

• carrerada de l’Horta.

La carrerada de la Comtessa passa pel límit oest de l’àmbit més general del SAE, seguint la travessia d’Artesa de Lleida, i va d’Alcoletge a la Torre de Ramí.

Senders de Gran Recorregut

No hi ha cap sender de gran recorregut en tot el terme municipal, essent el més proper el GR-3 que segueix pel marge dret del riu Segre. Tampoc hi ha altres camins marcats.

4.1.11 Medi sòcio – econòmic i ordenament territorial

4.1.11.1 Sòcio – economia

L’estudi sòcio- econòmic s’estructura en dos grans apartats:

• Població

• Activitats


MEMÒRIA PÀG. 48

L’àrea en estudi queda definida pel municipi:

• Lleida

INDICADORS

Nom de l’entitat Lleida

Superfície (km2) 212,29

Densitat (hab2004/km2) 564,96

Nombre Entitats població 8

Altitud (metres) 155

Coordenades UTM (m) UTMx 302.200

Coordenades UTM (m) UTMy 4.610.300

L’estudi es desenvolupa dins de la comarca del Segrià. Comarca molt extensa, a l’extrem de ponent de Catalunya, l’eix de la qual (NE-SO) és la vall baixa del Segre, que li dóna nom.

L’economia s’ha basat tradicionalment en la rica agricultura, la ramaderia i les activitats industrials derivades concentrades sobretot a Lleida, que és un important centre de serveis supracomarcal (amb forta influència a l'Aragó). El turisme hi té una infraestructura escassa, encara que la ciutat rep molts visitants atrets pel patrimoni monumental.

Totes les dades han estat facilitades per l’Institut d’Estadística de Catalunya, tant per consulta directe o via www.idescat.cat, així com per l’Observatori Socioeconòmic de Lleida (www.lleidaestadistiques.info).

POBLACIÓ

L’estudi de la població inclou quatre apartats:

• Tendència demogràfica

• Estructura

• Migracions

• Distribució.

Tendència demogràfica

Es realitza un estudi de la tendència demogràfica dels diferents municipis de l’àmbit en estudi, on s’analitza:

• L’evolució del creixement net en els següents períodes; 1986 a 1991, 1991 a 1996 i finalment de 1996 a 2001.

• Tipus de creixement mig en el citats períodes.

L’evolució del creixement de la població, presenta diferents tendències entre els diferents períodes estudiats. Així, a grans trets, fins a mitjans del 1980s, es va anar creixent de forma continuada. Entre el 1986 al 1991, Lleida, presenta un clar creixement. Del 1991 al 1996, el creixement net és negatiu, mantenint la mateixa població total pròxima als 112.000 habitants, però amb un màxim l’any 1995 i uns 114.396 habitants, per la qual cosa, del 1995 al 1996 es van perdre gairebé uns 2.000 habitants. Del 1996 al 2001, torna a recuperar-se una tendència a l’alça, però amb algunes pèrdues segons l’any.


MEMÒRIA PÀG. 49

La tendència del creixement, per a Lleida i segons els diferents períodes estudiats es el següent;

CREIXEMENT PER 1000 HABITANT (1986-1991)

Municipi Naixements Defuncions Creixement natural

Saldo Migratori Creixement net

Lleida 10,71 8,16 2,63 5,41 8,04

Els municipi de Lleida presenta una tendència a l’alça. Aquesta tendència es fruit d’una taxa natural de creixement en el citat període i, sumat al saldo migratori, que és positiu.




Lleida 10,26 8,99 1,27 -1,37 -0,1

El municipi de Lleida presenta un decreixement al llarg del període 1991-96. Aquest decreixement és produït per un saldo migratori negatiu.




Lleida 10,12 8,99 1,13 -0,86 0,27

En el període de 1996 i 2001, Lleida ha experimentat un creixement net de la població, fruit d’un creixement natural de la població.

Estructura de la població

S’analitza l’estructura a partir de les piràmides de població agrupant els habitants per classes d’edat de 5 anys, per a Lleida. Les dades es refereixen a l’any 2001:

% Dones

-1% 1% 3% 5% 7%

0 a 4 anys

10 a 14 any s

20 a 24 any s

30 a 34 any s

40 a 44 any s

50 a 54 any s

60 a 64 any s

70 a 74 any s

80 a 84 any s

90 a 94 any s

% Homes

-7% -5% -3% -1%

0 a 4 any s

10 a 14 any s

20 a 24 any s

30 a 34 any s

40 a 44 any s

50 a 54 any s

60 a 64 any s

70 a 74 any s

80 a 84 any s

90 a 94 any s

LLEIDA

% Dones

0% 2% 4% 6%

0 a 4 anys

10 a 14 anys

20 a 24 anys

30 a 34 anys

40 a 44 anys

50 a 54 anys

60 a 64 anys

70 a 74 anys

80 a 84 anys

90 a 94 anys

% Homes

-6% -4% -2% 0%

0 a 4 anys

10 a 14 anys

20 a 24 anys

30 a 34 anys

40 a 44 anys

50 a 54 anys

60 a 64 anys

70 a 74 anys

80 a 84 anys

90 a 94 anys

SEGRIÀ

Aquests gràfics contenen trets comuns a moltes zones del territori català, les quals es troben en un procés de regressió, encara que en realitat els últims 5-10 anys hi ha hagut un creixement net positiu, però en bona part a causa del saldo migratori, no d’un creixement natural. Malgrat el creixement positiu, s’observa l’envelliment de la població, representada per una piràmide on la


MEMÒRIA PÀG. 50

base cada cop és més estreta, i amb un eixamplament a les classes de 30-40 anys, a causa de l’increment de la natalitat en la dècada dels 60 i 70.

Es pot observar la tendència al creixement de natalitat en la filera dels menors de 5 anys, que ja supera als majors. I les bases de la piràmides sembla que tendeixen a invertir la tendència.

Moviments migratoris

LLEIDA

-100%

-75%

-50%

-25%

0%

25%

50%

75%

100%

Comarca Provincia Catalunya Espanya

-100%

-75%

-50%

-25%

0%

25%

50%

75%

100%

Catalunya Espanya

SEGRIÀ

A continuació es descriuen els moviments migratoris en funció de l’origen i destí de la població per a Lleida:

La població del municipi de Lleida, prové de la mateixa província amb un 42% i la resta d’Espanya amb un 52%.

En quant al destí de la població, la tendència de la població és variable, on no existeix un destí majoritari clar. En aquest sentit, la resta de la comarca és el destí de la majoria de la població de Lleida, amb un 54%.

Pel que fa a la població estrangera, d’uns 3.000 estrangers censats l’any 2000, més de la meitat procedien de l’Àfrica, i una quarta part d’Amèrica, sobretot Sud-Amèrica.

Distribució de la població

DENSITAT I NOMBRE D’HABITANTS

Nom de l’entitat Lleida SEGRIÀ

Superfície (km2) 212,29 1.396,65

Densitat (hab2004/km2) 564,96 131,71

Nombre d’habitants (2004) 119.935,35 183.954

Pel que fa a la superfície i nombre d’habitants, Lleida és un municipi amb força superfície i amb un nombre d’habitants elevat, cosa que suposa una densitat pròxima als 565 hab/km2, molt per sobre de la mitjana comarcal.


MEMÒRIA PÀG. 51

ACTIVITATS

Els sectors d’activitat presenten la següent distribució per a Lleida i pels dos períodes estudiats, anys 1991 i 2001.

POBLACIÓ PER GRANS SECTORS D’ACTIVITAT % (1991)

Municipi Agricultura Ind/Energia Construcció Serveis

Lleida 6 21 8 65

Font: Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT)

POBLACIÓ PER GRANS SECTORS D’ACTIVITAT % (2001)

Municipi Agricultura Ind/Energia Construcció Serveis

Lleida 4,17 13,15 11,33 71,36

Font: Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT)

LLEIDA

621

8

65

413 11

71

0102030405060708090

100

Agricultura Ind/Energia Construcció Serveis

En aquest sentit, la representació dels sectors d’Agricultura i Indústria/Energia, han experimentat una regressió entre el període de 1991 i el 2001. Mentre que la representació dels sectors de la Construcció i Serveis han experimentat un increment en els últims deu anys. Aquesta tendència és comuna per a altres municipis veïns.

El major pes específic, pel 2001, està representat pel sector Serveis amb 71%, mentre que el sector Agricultura només representa un 4%. La indústria va baixa del 21% al 13% en només 10 anys, al mateix temps que augmentava la construcció (del 8 a l’11%). Destaca l’alta representació del sector Serveis, per sobre de la resta dels sectors.

4.1.11.2 Usos del sòl

La metodologia per l’anàlisi dels usos del sòl ha seguit les següents fases:

1. Informació relativa al tipus de coberta del sòl extreta del Mapa de Cobertes del Sòl de Catalunya (Centre de Recerca i Aplicacions Forestals 2001).

2. Treball de camp per a verificar la informació reflectida en els plànols.

3. Definició de classes per a la caracterització dels usos, que de més a menys implicació en el territori són:

Agrícola de regadiu


MEMÒRIA PÀG. 52

Zones urbanes

Vies de comunicació

Rius i Rieres

Agrícola secà

Forestal

Sòls nus

Zones esportives i de lleure

Zones degradades

Activitats extractives

Les àrees i distribucions dels usos del sòl es refereixen únicament a l’àmbit d’estudi.

USOS TRADICIONALS. AGRICULTURA I BOSCOS

La distribució dels usos del sòl en superfície segueix l’ordre detallat, que comporta també la següent distribució espaial:

• Agrícola de regadiu, que ocupa la major part del territori, en bona part molt pla.

• ús forestal i sòls nus, ocupat per matollar i vegetació que ocupa els vessants dels tossals i trams més pendents.

• Zones urbanes i industrials, acompanyades de vies de comunicació que van ocupant bona part de les zones planes pròximes a l’àmbit.

En general hi ha una alternança entre sòl forestal i agrícola, predominant un o l’altre en funció del relleu. En tot cas, tot l’àmbit es pot descriure com eminentment agrícola.

Agricultura

Es tracten sota dos aspectes, per tal de definir la distribució espacial, dispersió, i superfícies mitjanes de les explotacions.

• Parcel·lació

• Dimensions segons superfície total

Les dades es presenten en nombre d'explotacions en cada classe, per tal de caracteritzar la seva estructura i unitats.

PARCEL·LACIÓ

EXP. TOTAL SUP PARCEL·LACIÓ (explotacions)

Municipi Número Parcel·la Ha 1 2-3 4-5 6-14 15-29

>30

Lleida 1.330 4.212 14.054 556 1.070 765 939 443 439

SEGRIÀ 7.248 34.598 112.778 1.906 2.158 1.276 1.575 267 66

Definició ‘Parcel·la’: Extensió de terra sota un sol límit, és a dir, envoltada de terreny, edificis o aigua que no pertanyin a l’explotació.

Font: Cens Agrari, 1999 (Institut d’Estadística de Catalunya)

La parcel·lació dóna una idea de la fracturació del terreny agrícola i de la dispersió de les explotacions.


MEMÒRIA PÀG. 53

En l’àmbit d’estudi els valors més probables es troben entre les 2 i 3 parcel·les per explotació, seguit de les 6-14 parcel·les.

Aprofitaments

Les dades es presenten en superfície (ha) en cada classe d’aprofitament:

SUPERFÍCIE AGRÍCOLA UTIL (S.A.U) Ha.

Municipi Total Herbacis Fruiters Oliva Vinya Prats

Sec. Reg Sec. Reg Sec. Reg Sec. Reg Sec Sec Reg

Lleida 1.165 11.410 906 5.355 109 4.549 145 138 1.360 72 44

SEGRIÀ 33.458 56.478 16.411 29.993 6.076 24.088 10.956 952 15 249 114

Nota: Diferenciem els aprofitaments segons l’activitat:

Superfície agrícola útil (SAU): és el conjunt de les terres llaurades i de les terres per a pastures permanents. Les terres llaurades inclouen els conreus herbacis, els guarets, les hortes familiars, i les terres dedicades a conreus llenyosos amb aprofitament agrícola.

No Superfície agrícola útil, o altres terres, que inclouen:

Espècies arbòries forestals, distingint entre comercials (Com), i no comercials (N.Com), segons la seva destinació sigui la venda o el consum propi, la protecció del medi natural, o del terreny.

La diferència entre la superfície total No SAU i la superfície de Forest, representa els erms, espartars i matolls, terres que no han rebut cap tipus de feina ni cap aprofitament ramader

Font: Cens Agrari, 1999

En general, per al municipi de Lleida, els més grans aprofitaments es donen pels conreus herbacis de regadiu, bàsicament conreus farratgers i seguit de molt a prop prenent molta importància els fruiters de regadiu, bàsicament els fruiters de clima temperat, destacant les pereres.

En el Pla General de Lleida, es contempla tot el sector de Torreblanca, Quatre Pilans i el Grealó, com d’”agrícola regs antics”, sense protecció agrícola.

La distribució de la NO SAU, segueix la següent tendència:

NO SUPERFICIE AGRICOLA ÚTIL (S.A.U) Ha.

Municipi Total Sup. Forestal Erm Espartar Matoll Altres

Exp. Ha Exp. Ha Exp. Ha Exp. Ha Exp. Ha Exp. Ha

Lleida 830 1.355 24 340 148 222 0 0 16 202 744 592

SEGRIÀ 4.581 21.781 305 5.326 854 3.386 3 6 456 5.486 3.742 7.577

Font: Cens Agrari, 1999

La no superfície agrícola, al municipi de Lleida, corresponen bàsicament a superfície forestal, entre d’altres seguit dels erms i el matollar. Superfície forestal que correspon en bona part a plantacions forestals o marges de rius.


MEMÒRIA PÀG. 54

Ramaderia

Es presenten el nombre d’explotacions ramaderes, amb el total d’Unitats Ramaderes (UR), amb el desglossament relatiu a cada tipus d’aprofitament:

RAMADERIA. UNITATS RAMADERES (U.R)

N UR Boví Oví Capri. Porcí Aus Conills Equí

Lleida 255 43.156 8.516 1.260 12 29.750 3.554 49 16

SEGRIÀ 1.495 430.528 52.096 6.720 145 232.756 138.464 265 91

En el municipi de Lleida, els majors aprofitaments ramaders corresponen al Porcí, que supera de bon tros a la resta d’aprofitaments, a l’igual que passa a tota la comarca del Segrià.

El tipus d’explotació és intensiva, i el bestiar es troba en granges o recintes closos.

ZONES URBANITZADES

Es distingeixen dos tipus de zones urbanitzades: les zones urbanes, i les zones industrials.

Com a zones urbanitzades consolidades tradicionals, s’inclouria tot el municipi que defineix l’àmbit: Lleida. El nucli urbà principal no es troba prop de l’àmbit, però si alguns dels barris de l’esquerra del Segre, els Magraners, i la Bordeta.

A més, hi ha nombroses edificacions aïllades o petits nuclis, lligats en la seva major part a l’agricultura i la ramaderia. Amb algunes granges més grans.

Com a zones industrials hi ha alguns dels polígons més grans de Lleida, com el polígon dels Magraners, i el més recent del Camí dels Frares.

ACTIVITATS EXTRACTIVES I ÀREES DEGRADADES

Per analitzar la possible procedència dels àrids i les graves necessaris pel desenvolupament de les obres d’urbanització s’ha realitzat un estudi per mitjà del qual s’han obtingut les dades de les principals activitats extractives ubicades a prop de la zona contemplada en aquest Estudi.

Hi ha un total de 21 extraccions properes a la carretera N-240, i es troben ubicades en un radi d’uns 5 km a banda i banda de l’àmbit d’estudi. Cal destacar que la majoria d’aquestes explotacions es troben actualment en actiu, i bàsicament exploten graves.

Aquesta informació ha estat obtinguda del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya: extcata.mmz.


MEMÒRIA PÀG. 55

A continuació es presenta una llista on es proporciona la informació d’aquestes pedreres o graveres, tot indicant les següents dades: nom de l’explotació, coordenades x i y, àrea total en m2 de l’explotació, i el recurs que s’extreu.

ACTIVITATS EXTRACTIVES LEGALITZADES

Nom Coord X Coord Y Area total (m2) Recurs explotat

ALCOLETGE 306945,12 4611824,93 111897,542 GRAVES

SAN CARMELO 306399,62 4611365,68 52944,168 GRAVES

SEGRE II 306564,51 4611524,6 15594,224 GRAVES

CABO GRAVERAL 306886.3 4611360.6 56859.912 GRAVES

AMPLIACIÒ JOVÉ 306855,31 4611909,31 35681,681 GRAVES

SEGRE I 306991,15 4612118,42 15008,106 GRAVES

MIRALBÒ 306795,18 4612169,81 111366,476 GRAVES

AMPLIACIÓ MIRALBÒ 306854,25 4612338,93 6982,985 GRAVES

ELS ALAMÚS 311052.2 4611296.3 119992.066 GRAVES

AMPL. BOSCH 01LA20060208

314108.2 4608738.9 50840.262 GRAVES

PRÉSTEC VINQUIN 313995.6 4607436.0 9033.597 GRAVES

BELL-LLOC LA20050055 313947.4 4608288.5 22729.736 GRAVES

AMPL. BOSCH 01LA20060208

314124.3 4608771.0 50840.262 GRAVES

CONDE 312049.4 4605473.7 54410.853 SORRES

SERRA DE LA PENA 311840.3 4604122.6 80145.091 GRAVES

BONET-BESORA LL20020813

308768.2 4603768.8 14445.503 GRAVES

GARRÓS-SIMÓ 306371.6 4604347.8 38043.014 GRAVES

SERRA DE PUIGDEVALL 304393.3 4607677.3 28820.001 GRAVES

EL CATALÀ 306950.7 4602739.4 265595.27203978 GRAVES

EL CATALÀ. AMPLIACIÓ 01 306805.9 4602996.7 59867.92576788 GRAVES

DANS (PROJ.EXTRACC.DEMATERIAL)

306436.0 4603157.6 34087.96716789 GRAVES


MEMÒRIA PÀG. 56

PLANEJAMENT URBANÍSTIC

L’entorn del nou sector d’activitats econòmiques es troba en la seva pràctica totalitat sobre sòl de tipus no urbanitzable segons la planificació territorial.

El municipi afectat pel projecte urbanístic disposa de Pla General.

FIGURA DE PLANEJAMENT URBANÍSTIC VIGENT AL MUNICIPI DE L’ÀMBIT

Municipi Figura Any aprovació

Lleida PGLL1 2001 (text refós)

1 PGLL = Pla General de Lleida. Municipal d’Ordenació Urbana i Territorial 1995-2015

El Pla General de Lleida distingeix entre: Zones i Sistemes. Entre les zones defineix 4 tipus de sòls, en funció del seu ús:

• S’entén com a Sòl Urbà els terrenys associats als nuclis de població ja existents.

• Els terrenys classificats com a Sòl Urbanitzable programat són aquells que es troben en situació d’urbanització futura ja establerta.

• Els terrenys dins la classificació de Sòl Urbanitzable no programat són on actualment no està definida cap actuació d’urbanització.

• Finalment els terrenys classificats com a Sòl No Urbanitzable (sòl rural), són aquells què no podran ser destinats a finalitats diferents de l’agrícola, forestal, ramadera, paisatgística i, en general, als vinculats a la utilització dels recursos naturals. S’estableixen diverses categories de Sòl No Urbanitzable segons l’ús característic que tingui el sòl i el tipus de protecció que se li assigna.

Les categories de sòl no urbanitzable que es troben en l’àrea d’estudi són:

• Zona de protecció agrícola (R1). L’Horta de Lleida.

• Zona agrícola de regs antics (R2). La resta de conreus des de la N-IIa fins a l’A-2, i tots els conreus entre Alcoletge i Albatàrrec.

• Àrees d’interès natural (AIN). Bàsicament el riu Segre i el Rec de la Femosa, i el Canal Auxiliar d’Urgell o Sèquia Quarta des del polígon del Camí de les Forques fins a Torre-ribera.

Com ja s’ha esmentat, també s’assenyala la xarxa de corredors naturals, i els reservoris naturals. Com a corredor natural es marquen els marges de la variant est de Lleida.

Aquesta classificació correspon al Pla General de Lleida, Municipal d’Ordenació Urbana i Territorial 1995-2015, text refós aprovat definitivament l’any 2001.

4.1.11.3 Pla territorial parcial de Ponent

En data 24 de juliol de 2007 el Govern de Catalunya va aprovar definitivament el Pla territorial parcial de Ponent (Terres de Lleida). L'Acord de Govern i la normativa del Pla es van publicar en el DOGC núm. 4982 de 5 d'octubre de 2007 a l'efecte de la seva executivitat immediata.

En el Pla Territorial Parcial de Ponent, en què es troba el Segrià, dins el sistema d’espais oberts s’hi han distingit les categories de sòl següents:

• sòl de protecció especial


MEMÒRIA PÀG. 57

S’inclouen en aquesta classe aquells espais en què concorren valors que justifiquen un grau de protecció altament restrictiu de les possibilitats de transformacions que els poguessin afectar. Comprèn aquells sòls que formen part d’àmbits de protecció establerts en la normativa sectorial i aquells que el Pla considera que cal preservar pel seu valor com a peces i connectors d’interès natural i també per la seva funció específica en l’equilibri mediambiental, com és el cas de les àrees de recàrrega dels aqüífers.

• sòl de protecció territorial

S’inclouen en aquest tipus de sòl aquells terrenys que sense assolir el grau de valors naturals, agraris i mediambientals que tenen els sòls de protecció especial convé preservar, en principi, de la transformació per algun dels següents motius:

a) Existència de riscos geològics, d’inundabilitat o d’altres afectacions que fan inadequat el seu aprofitament urbanístic i que per la seva extensió o significació territorial convingui assenyalar.

b) Valor paisatgístic, identitari, d’estructuració territorial o d’interès social a regular pels catàlegs i directrius del paisatge o per plans directors urbanístics.

c) Valor per activitats econòmiques estratègiques compatibles amb el sòl no urbanitzable.

d) Valor de reserva per raons de localització, connectivitat, topografia i condicions de l’àrea per a possibles infraestructures o equipaments d’interès estratègic en el futur.

• sòl de protecció preventiva

S’inclouen en aquest tipus els sòls classificats com a no urbanitzables en el planejament urbanístic que no hagin estats considerats de protecció especial o de protecció territorial. El Pla considera que cal protegir preventivament aquest sòl, sense perjudici que mitjançant el planejament d’ordenació urbanística municipal, i en el marc que les estratègies que el Pla estableix per a cada assentament, es puguin delimitar àrees per a ésser urbanitzades i edificades, si escau.

També el Pla preveu la possibilitat que, més enllà de les estratègies establertes per a cada nucli, es puguin admetre, en casos justificats, implantacions d’activitats o instal·lacions de valor estratègic general i d’especial interès per al territori, a través del procediment que el Pla determina en l’article 1.14 per a garantir una avaluació suficient dels pros i contres de la iniciativa.

A partir de la metodologia referida i de les consideracions fetes anteriorment, el Pla adopta una xarxa d’espais de valor natural i de connexió complexa, completa i contínua. A més dels espais d’interès natural amb figura de protecció sectorial, en formen part els següents:

• 2. Torre Ribera-Moredilla. Zona de cultius regats pel canal d’Urgell, amb nombrosos marges i fileres arbrades. Espai de màxima importància per a la trenca. Les banquetes arbrades del canal tenen també un alt interès paisatgístic i biològic.

• 42. Banquetes del Canal d’Urgell-connexió serra de Vilobí. Permet la continuïtat entre la Serra de Vilobí i el Pla de Lleida. Ambient frescal del domini de la roureda, espais fluvials i sèquies de rec amb trams d’arbredes. Ocells de ribera com el teixidor i l’oriol.

• 70. Altres. Alguns són els darrers reductes de vegetació natural en sectors amb alta necessitat de protecció, que actuen com a refugi per a la flora i fauna, a la vegada que poden tenir un paper important de pont entre els connectors. Uns altres són zones d’interès geològic. Els espais són els següents: Hàbitats de pastures mediterrànies xerofítiques anuals i vivaces i matollars halonitròfils a Lleida, els Alamús i Albatàrrec, tots ells retalls d’hàbitats d’interès comunitari prioritari.


MEMÒRIA PÀG. 58

El Pla atorga protecció territorial a aquells sòls no urbanitzables que, sense assolir el grau de valors naturals i ambientals que tenen els sòls de protecció especial, convé preservar en principi de la transformació per algun dels següents motius:

• Existència de riscos naturals.

• Valor paisatgístic o identitari a regular pel Catàleg i les directrius de paisatge de Ponent.

• Valor de reserva estratègica deguda a la localització, connectivitat i condicions de l’àrea.

Els sòls inclosos dins la categoria de sòl no urbanitzable de protecció territorial, restaran dins el sòl no urbanitzable de manera indefinida, en tant que hi hagi altres alternatives de sòl de menor valor o més adients, excepte aquells usos que es consideri que pel seu especial interès públic general –que depassi l’esfera local– i estratègic sigui adient localitzar-los dins aquest sòl.

Bàsicament els marges de la Sèquia de la Femosa, i canal Auxiliar d’Urgell. A causa del risc d’inundació que presenten aquestes zones planes.

4.1.11.4 Serveis i infraestructures

SERVEIS

Els serveis es concentren al llarg del traçat de la carretera, tant directament per ocupació dels terrenys en què actualment s'ubiquen com indirectament per necessitats constructives: gàlibs d'operació de la maquinària. Aquest últim tipus d'afecció s'ha contemplat a fi de garantir unes mínimes i bàsiques mesures de seguretat durant l'execució dels treballs.

Es detecten els següents serveis que en un principi podrien resultar afectats:

• Línies telefòniques

• Línies elèctriques de baixa tensió

• Canalitzacions de gas

• Oleoducte

• Conduccions d’aigua potable

• Ferrocarril

• Xarxa de regs

INFRAESTRUCTURES

Les carreteres pròximes al projecte de modificació, objecte del present estudi, són radials cap a la ciutat de Lleida, amb l’excepció de les variants de l’A-2.

CARRETERES EXISTENTS

Carretera Tram

Eixos est-oest

AP-2, E-90 Autopista de Saragossa – Lleida - Barcelona. Eix Mediterrani

LL-11 A-2 – Lleida

L-900 Connexió LL-11 als Mangraners cap a Lleida


MEMÒRIA PÀG. 59

CARRETERES EXISTENTS

Carretera Tram

Eixos sud-nord

N-240 Tarragona a Donostia i Bilbo per Lleida

A més de carreteres, pròxim a la zona d’estudi també hi passen alguns eixos ferroviaris, com el ferrocarril de Barcelona a Madrid, passant per Lleida i Saragossa, així com el Tren d’Alta Velocitat (TAV) de Madrid a Lleida, ja en funcionament.

CAMINS RURALS

Dins l’àmbit en estudi existeix una gran xarxa de camins rurals.

Els camins rurals de la zona d’estudi permeten accedir a les finques rurals, comunicar diferents veïnats, etc. Alguns d’aquests camins es troben catalogats com a “camí ral”, i alguns ja s’ha comentat anteriorment que servien de camí ramader.

Segons planejament, la xarxa de camins rurals del terme de Lleida es regularà específicament mitjançant el “Pla director dels camins de l’Horta”, podent-ne fer-hi millores o adequacions de seguretat.

Els camins principals de la zona d’estudi són, d’est a oest:

• camí d’Alcoletge a Artesa de Lleida

• camí vell de Lleida als Alamús

• travessia d’Artesa de Lleida

• camí dels Magraners

• camí de la Bordeta a la Torre del Ribera

• camí de la Femosa


MEMÒRIA PÀG. 60

4.2 ANÀLISI DE RISCOS

Es consideren els següents riscos en l’àmbit del planejament:

• Risc d’incendis

• Risc d’inundació

• Riscos geològics

• Risc químic

Un dels objectius de l’anàlisi ambiental és la identificació de les àrees de risc. Així, en l’article 10.3 del Reglament parcial de la Llei d'Urbanisme, s’estableix que l’anàlisi ambiental preceptiu en la documentació i tramitació d’un pla urbanístic ha de comportar la delimitació de les àrees de risc per a la seguretat i el benestar de les persones, prèviament identificades per les administracions sectorials competents.

4.2.1 Risc d’Incendis Forestals

El marc legal que regula la prevenció dels incendis, està contingut bàsicament en:

• Decret 64/1995 de 7 de març, pel qual s’estableixen mesures de prevenció d’incendis forestals.

• Decret 130/1998 de 12 de maig de Mesures de prevenció d'incendis forestals en les àrees d'influència de carreteres

Tot i que el present projecte es tracta d’un sector d’activitats econòmiques, també s’hi inclouen els accessos, per la qual cosa es poden agafar com a base els requeriments del Decret 130/1998, on s'estableixen un seguit d'estudis en l'àmbit dels estudis d'impacte ambiental i manteniment. Aquests són:

• Combustibles forestals i inflamabilitat.

• Anàlisi de la continuïtat i superfície de les masses forestals.

• Anàlisi de les dades dels incendis i de les causes.

Per altra banda, el Decret 64/1995, inclou el municipi de Lleida, com a zona d’alt risc d’incendi forestal.

COMBUSTIBLES FORESTALS I INFLAMABILITAT

Combustibilitat

Les diferents claus de combustible corresponen a les formacions següents, essent possibles models mixts per a la seva caracterització:

MODELS DE COMBUSTIBLE DE LES FORMACIONS VEGETALS

Vegetació Descripció Model

Zones urbanitzades Coincidint amb alguns habitatges, i poblacions fora de l’àmbit d’estudi.

R1

Vegetació de ribera Matollar de la vegetació de ribera de sèquies i basses

4, 5

Conreus 1, 3, R2

Matollars 5, 6


MEMÒRIA PÀG. 61

La interpretació del grau de combustibilitat de les diferents formacions vegetals és la següent:

COMBUSTIBILITAT DE LES FORMACIONS DETECTADES

Model Combustibilitat

Model 1 Mitja

Model 3 Mitja

Model 4 Alta

Model 5 Baixa

Model 6 Alta

R1 Molt Baixa

R2 Molt Baixa

L’àmbit d’estudi es caracteritza amb una combustibilitat global Mitja, pel predomini de conreus de secà que una part de l’any tenen una combustibilitat alta, encara que una altra part de l’any molt baixa. Els matollars dels marges dels tossals presenten una combustibilitat més elevada, però en superfícies petites i molt localitzades.

La vegetació de ribera dels marges de les basses i sèquies, a causa del predomini de matollars, presenta una combustibilitat alta.

Inflamabilitat

Fa referència a la facilitat d’ignició, és a dir, a la facilitat amb què a partir d’una brasa s’inicia el foc.

Els models d’inflamabilitat presents al municipi del projecte en estudi, són el 2, 6 i 7 i 8. Els valors més elevats es deuen als conreus en forma de rostolls i als matollars mediterranis dels tossals. La vegetació de ribera pròxima a les sèquies i basses de reg es correspon a un model 2, amb espècies poc inflamables.

En general, es pot caracteritzar la inflamabilitat de les formacions vegetals de l’àmbit d’estudi, com de tipus 2, 6, 7 i 8, és a dir, espècies moderadament inflamables o inflamables durant l’estiu.

ANÀLISI DE LES CAUSES

Tota la zona està molt poc afectada per incendis, per la presència majoritària de conreus de regadiu i la manca de vegetació natural arbustiva o forestal. Alguns incendis s’han originat per negligències, en cremar marges o rostolls, però són de poca extensió

S’ha consultat el Servei d’Agents Rurals, Prevenció d’incendis forestals, del Departament de Medi Ambient i Habitatge, dels incendis forestals dels anys 1993 al 2003, al terme municipal de Lleida.

El càlcul de l’índex de causalitat pel municipi és:

ÍNDEX DE CAUSALITAT DELS INCENDIS FORESTALS

Municipi Negligències Naturals Accident Desconegudes Intencionats TOTAL INDEX

Lleida 1 3 1 5 1,54


MEMÒRIA PÀG. 62

Aleshores la interpretació del coeficient de perillositat per municipis, resulta:

PERILLOSITAT DE LES CAUSES DELS INCENDIS FORESTALS

Municipi Perillositat

Lleida BAIXA

CONCLUSIONS

Quant als incendis forestals, i pel que respecta als models de combustible, l’àmbit d’estudi està dominat per l’R2. La combustibilitat resultant és baixa. Respecte als models d’inflamabilitat, predomina el 7, el que dóna com a resultat una inflamabilitat resultant és alta. Per últim, destacar que la causalitat resultant és baixa.

Les possibilitats d’estendre’s els incendis per la continuïtat de masses forestals és molt baixa, per la inexistència de masses forestals, i per la fragmentació que suposen els mateixos conreus, amb una bona xarxa de sèquies i canals amb aigua.

El risc d’incendi forestal de l’àmbit del projecte es pot considerar BAIX en general, amb un risc reduït a tot el municipi de Lleida.

4.2.2 Risc d’inundació

A l’àmbit d’estudi de Torre Blanca i Quatre Pilans, no hi ha cap curs d’aigua natural, excepte la sèquia de la Femosa, canalitzada en la seva major part, i que presenta un risc d’inundabilitat més elevat. Aquesta sèquia creua carretera N-240 venint de Torre-ribera. Una altra branca deriva del canal auxiliar d’Urgell, passant pel Grealó. En cas de pluges fortes es poden produir episodis d’inundació als seus marges, podent-se estendre més o menys donat el poc pendent que presenta tota la zona, per això es va canalitzar i es van fer algunes basses de reg que ajudessin a laminar aquesta aigua. L’article 9.2 de la Llei 10/2004 de modificació de la llei d’urbanisme de Catalunya, estableix que “És prohibit d'urbanitzar i d'edificar en zones inundables i en zones de risc per a la seguretat i el benestar de les persones, salvant les obres vinculades a la protecció i la prevenció dels riscs”.

Dins l’àmbit o a prop, no hi ha cursos superficials que presentin ni un cabal ni una conca gaire extensa, per tant el risc de danys per inundacions és molt baix, en base als criteris definits pel Decret 305/2006, en el seu article 6.

El Pla d’emergències per inundacions a Catalunya (INUNCAT), es va aprovar segons l’Acord GOV/82/2006, de 22 d’agost, pel qual s’aprova el Pla especial d’emergències per inundacions de Catalunya (INUNCAT). El municipi de Lleida presenta un risc moderat d’inundació, per això s’ha recomanat que elabori un Pla d’Actuacions Municipals (PAM) d’inundacions, pel risc a les proximitats del Segre, molt lluny de l’àmbit d’estudi.

4.2.3 Risc geològic

La caracterització geològica, morfològica i climàtica del sector, es caracteritza per ser un relleu amb pendents molt suaus en la major part de l’àmbit, sobretot a la zona de Torrefalguera i tota la meitat nord. Tot i així, hi ha alguns petits tossals, i alguns marges, sobretot cap a l’extrem sud i a l’est, fora de l’àmbit de modificació, amb pendents més forts i sobre materials que tenen un cert comportament geològic inestable, bàsicament graves. Per aquest motiu, serà necessària la


MEMÒRIA PÀG. 63

realització d’estudis geotècnics que fixin les condicions per excavar, realitzar rebliments i determinar el drenatge superficial i de fons que garanteixin la seva estabilitat.

4.2.4 Risc químic

El desenvolupament de la societat occidental en els darrers anys s'ha produït principalment gràcies als avenços tecnològics, alguns dels quals han permès l'obtenció de productes que en part fan possible gaudir de l'actual nivell de vida. Els medicaments, els detergents, les pintures, les fibres tèxtils, els plàstics, els carburants i molts altres s'obtenen a partir de processos industrials diversos, tots de naturalesa química. El risc tecnològic originat pels processos s'anomena risc químic.

El fet de viure en una àrea on hi ha indústries que produeixen, manipulen, transporten o emmagatzemen productes químics implica un risc, és a dir, la possibilitat que es produeixi un accident que tingui repercussions a l'exterior de la indústria.

És necessari conèixer i valorar correctament aquest risc. La legislació obliga les empreses i l'Administració a explicar clarament les característiques del risc. El Govern de la Generalitat de Catalunya va aprovar el Plaseqcat, en l’ACORD GOV/17/2007, de 6 de febrer, pel qual s'aprova el Pla especial d'emergència exterior del sector químic de Catalunya (PLASEQCAT). (DOGC 4822, de 15.2.2007), per tal de fer front a les emergències per accidents greus amb substàncies perilloses que es produeixin a Catalunya. En aquest sentit, estableix que els municipis amb possibilitat de tenir alguna afectació elaborin el seu corresponent Pla d’Actuació Municipal (PAM), tot distingint entre municipis als quals se’ls recomana l’elaboració del seu PAM i aquells obligats a elaborar-lo.

Fig 1. Risc químic per municipis a Catalunya. PLASEQCAT.


MEMÒRIA PÀG. 64

El municipi de Lleida, es troba en un àmbit de Catalunya amb un nivell de risc poc elevat, amb una sola indústria amb un risc potencial alt. Lleida tampoc està obligat ni recomanat a elaborar un Pla d’actuació municipal pel risc químic.

El risc químic no comporta mesures específiques en l’àmbit del planejament. La inclusió en el present document és únicament de caràcter informatiu, fent-se constar per donar compliment al Decret 287/2003, de 4 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament parcial de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme.

4.2.5 Risc transport de mercaderies perilloses

L’anàlisi del flux del TRANSCAT posa de manifest que, per la carretera N-240, al passar pel municipi de Lleida, no es registra flux significatiu de vehicles amb mercaderies perilloses. Les vies més conflictives i pròximes són l’autovia A-2, amb un flux molt important, i l’autopista AP-2, amb un flux important. Justament la carretera N-240 ha servit en algun cas, per a desviar el trànsit en activar el Transcat a Lleida per accidents a l’A-2.

En tot cas, d’acord amb el TRANSCAT, el municipi no està obligat a elaborar el corresponent Pla d’Actuació Municipal (PAM) per accidents en el transport de mercaderies perilloses i per gestionar aquest risc, però és recomanable incloure-ho en fer un PAM.


MEMÒRIA PÀG. 65

5 REQUERIMENTS AMBIENTALS DERIVATS DE LA SENSIBILITAT DE L’ÀMBIT

5.1 INTRODUCCIÓ I METODOLOGIA

La definició de la sensibilitat ambiental té per objectiu establir quin són els àmbits que permeten amb un major nivell acollir els usos previstos.

En aquest cas es defineixen els criteris per a la Modificació del POUM per acollir un sector d’activitats econòmiques.

El marc de treball, se centra bàsicament, i en una primera anàlisi, en l’àmbit del nucli de Lleida.

El plànol de sensibilitat ambiental s’ha realitzat sobre cartografia 1:5.000, amb l’addició de múltiples criteris. En principi l’organització bàsica ha estat la següent:

1. MEDI FÍSIC

Geomorfologia. Pendents

Geomorfologia. Orientacions

Hidrologia superficial. Rius i rieres

2. MEDI NATURAL

Cobertes del sòl

Hàbitats d’interès prioritari

Espais d’especial protecció.

3. MEDI CULTURAL

Patrimoni arqueològic

Patrimoni arquitectònic

4. MEDI TERRITORIAL

Usos del sòl

Planejament urbanístic

Xarxa de camins (Camins ramaders, GR, xarxa bàsica d’incendis forestals)

A cada un d’aquests plànols temàtics, i en funció de les subclasses definides, s’associa un nivell de sensibilitat. Les classes de sensibilitat o d’acollida són quatre, que correspondrien als nivells d’afecció si s’ocupessin amb l’ús previst:

SENSIBILITAT

Codi Sensibilitat Nivell d’acollida

1 Baixa Alta

2 Mitjana Mitjana

3 Alta Baixa

4 Molt Alta Excloent


MEMÒRIA PÀG. 66

La composició final del plànol es fa per l’addició dels diferents plànols temàtics, quedant com a sensibilitat final la més alta del polígon d’intersecció. És a dir, en un àmbit d’intersecció de dos sensibilitats diferents, respecte a dos conceptes, en el plànol de sensibilitat ambiental queda grafiada la més alta dels dos conceptes.

5.2 INTERPRETACIÓ DELS NIVELLS DE SENSIBILITAT

En les següents taules es mostren els nivells associats, per als diferents plànols temàtics definits. En aquests, a més dels aspectes específics derivats del valor del medi, té especial importància el planejament urbanístic actual.

Per altra banda, no és possible incloure en l’estat actual dels treballs, la sensibilitat respecte a riscos geològics.

Dels aspectes del medi estudiats, es presenta la seva sensibilitat associada en el present estudi:

SENSIBILITAT ASSOCIADA PER A L’ELABORACIÓ DEL PLÀNOL DE SENSIBILITAT

MEDI Concepte SENSIBILITAT

ADD B M A MA

MEDI FÍSIC

Geomorfologia. Pendents (1) P <5%

5 %< P < 10 %

10 %< P < 20 %

> 20 %

Geomorfologia. Orientacions Zones de solana + 0

Zones d’obaga + 1

Zones planes + 0

MEDI NATURAL

Boscos densos Cobertes del sòl

Boscos clars

Matollars

Prats i herbassars

Cobertes del sòl Zones nues

Conreus i Fruiterars

Zones urbanitzades


Zones d’extracció minera


MEMÒRIA PÀG. 67

SENSIBILITAT ASSOCIADA PER A L’ELABORACIÓ DEL PLÀNOL DE SENSIBILITAT

MEDI Concepte SENSIBILITAT

ADD B M A MA

MEDI NATURAL

Hàbitats d’interès prioritari Codi 1430. Matollars halonitròfils (Pegano-Salsoletea). No prioritari

Codi 6220. Prats mediterranis rics en anuals, basòfils (Thero-Brachypodietalia). Prioritari

MEDI CULTURAL

Patrimoni arqueològic Catalogat

Patrimoni arquitectònic Catalogat

MEDI TERRITORIAL

Planejament urbanístic Sol Urbà

Sol Urbà industrial

Sòl no urbanitzable

Usos del sòl Forestal

Agrícola

Sòl nu

Prats i herbassars

Zones urbanes consolidades


MEDI TERRITORIAL

Camins Tradicionals Camins ramaders

senders Gran o petit recorregut

LLEGENDA SENSIBILITAT:

ADD. S’addiciona n graus de sensibilitat, al polígon d’intersecció amb conceptes del mateix subcapítol.

B: Sensibilitat BAIXA

M: Sensibilitat MITJANA

A: Sensibilitat ALTA

MA: Sensibilitat MOLT ALTA.

5.3 ÀMBITS DELIMITATS

En base a la metodologia definida s’ha establert la sensibilitat de cada un dels àmbits en estudi, incloent en alguns casos aspectes qualitatius que tenen una difícil valoració a nivell superficial, com els aspectes relacionats amb el paisatge, o certs conflictes de límit en relació a usos. Tots aquests aspectes, a més dels que determinen els nivells més alts de sensibilitat, s’han relacionat i descrit en els plànols.


MEMÒRIA PÀG. 68

A més del plànol de sensibilitat, que respon als anteriors criteris, s’ha relacionat aquells aspectes més destacats, i que s’han estructurat en tres apartats:

1. Elements interiors, on es fa una descripció bàsica dels usos més destacats del sector.

2. Fronteres, on es defineixen els límits del sector. L’objecte d’aquesta distinció fa referència a la influència que pot tenir l’àmbit que delimita el sector en el propi sector, i a l’inrevés.

3. Elements que passen o servituds territorials, fent referència a elements pels quals el sector ha de ser permeable, condicionant en molts casos les propostes d’ordenació.

Finalment, es conclou en una diagnosi, expressant els punts forts i punts febles de cada sector, i concretant els objectius i criteris ambientals per a cada un dels sectors previstos.

Al final, s’inclou el corresponent plànol de sensibilitat, per a una millor comprensió. Aquest també es repeteix al final del document plànols.

ELEMENTS INTERIORS. USOS DEL SÒL

L’àmbit de Torrefalguera, se situa a l’Est del municipi de Lleida. És una àmbit predominantment agrícola de regadiu i de secà, però que suporta unes fortes pressions, que han derivat en uns usos en general força marginals, que contrasten amb la seva posició geomorfològica privilegiada, i amb un valor potencial del paisatge també molt elevat. Tot i això, el Pla Territorial de les terres de Ponent, no les defineix com a sòl de protecció especial, només com de protecció preventiva.

Vista panoràmica dels camps de Torrefalguera i Torre Blanca

Ramat d’ovelles a les pastures de Torrefalguera i Torre Blanca

A més dels propis camps de conreu, destaquen com elements de valor:

• En general la seva posició geomorfològica, essent de les terres més planes de l’entorn i amb major extensió continuada.


MEMÒRIA PÀG. 69

• La sèquia de la Femosa, que si bé no té una llera definida i que en bona part s’ha canalitzat en forma de sèquia, manté un cert valor ambiental i paisatgistic al conjunt del sector. Aquesta pot generar inundabilitat en el seu àmbit proper.

Les sèquies de retorn, en aquests àmbits de regadiu, generalment responen a antigues lleres naturals. Aquestes, tot i haver-se integrat en la xarxa de regadiu, no han perdut el seu paper de drenatge en cas d’episodis de pluja, i per tant el seu caràcter inundable.

Sèquia de la Femosa. Aigües amunt de la granja del Vilanova

• Relictes de vegetació climàcica, bàsicament alguns petits tossals i erms, en els marges dels camps de conreu.

A aquests elements de valor sobre un suport de camps de conreu de regadiu, se li contraposen un seguit d’usos i activitats certament agressives:

Alguns barris de cases, vora el camí d’Artesa de Lleida als Alamús, i cap al Grealó, amb algunes masies i horts concentrats. Aquests barris disposen de serveis, i els habitatges estan ben consolidats. La urbanització en general és inexistent o precària.

Barri amb cases i horts vora el camí d’Artesa de Lleida

• Hi ha les granges de l’empresa Agropecuària del Segrià, S.A., al mig del sector a Torrefalguera, i vora la carretera N-240. S’ha tallat l’accés directe per la carretera N-240, i s’ha d’entrar pel camí d’Artesa de Lleida als Alamús. Els camps pròxims a les granges es reguen amb grans pivots que permeten plantar farratges, com blat de moro. Les granges fan preveure un possible


MEMÒRIA PÀG. 70

impacte per contaminació de nitrats en cas d’aportació excessiva de dejeccions ramaderes, comú a tot l’àmbit territorial del Segrià

Granges de l’Agropecuària del Segrià s.a., i pivots de reg, al mig del sector de Torrefalguera

Sistema de reg a Torrefalguera, al fons Torre Ribera

• Als costat dels camí d’Artesa de Lleida als Alamús hi ha algunes plantacions de fruiters, sobretot d’aquest camí fins a la via de ferrocarril, i cap al canal auxiliar d’Urgell. Fruiters regats per les aigües del canal auxiliar d’Urgell i per la Sèquia de la Femosa.

Fruiters i masies vora el camí d’Artesa de Lleida als Alamús

• Finalment, hi ha algunes zones marginals, amb petits abocament de terres i runes.


MEMÒRIA PÀG. 71

ELEMENTS DE LÍMIT

El sector de Torreblanca – Quatre Pilans, definirà noves frontera, entre el sòl urbà, en aquest cas industrial, i el sòl rural. Per tant, és un objectiu la definició límit de qualitat, i generar espais que permetin una relació sense tensions entre l’espai urbà i el sòl rural, i especialment amb aquells elements d’especial valor.

Així, mentre el límit sud és la via de ferrocarril de Lleida a Barcelona, i el límit nord la carretera N-240, els límits est i oest són sengles línies rectes enmig d’una zona de conreus de regadiu, en un primer estadi. Com a àmbit més general del SAE es proposen uns límits més ben definits, en base a aspectes rellevants del territori.

Com elements de límit s’ha de destacar, en el límit nord, i de més valor:

• EIN, LIC i ZEPA de Torreribera, amb el nom de Secans de Mas de Melons – Alfés. Es tracta de conreus, però amb presència d’espècies d’ocells estèpics que tenen una distribució molt restringida a tot Catalunya, la més important és la trenca (Lanius minor), i també el gaig blau (Coracias garrulus). Aquestes espècies s’alimenten, també, als camps de Torreribera i Quatre Pilans.

La relació que s’estableixi entre el nou àmbit industrial i la zona ZEPA, és clau per la coexistència dels dos usos. Per tant, seran importants les mesures de contenció, definides, en aquest cas, com a coixí entre els dos àmbits, mantenint la funcionalitat ecològica dins al límit de protecció de l’espai.

Camps de Torreribera, dins l’EIN, LIC i ZEPA dels Secans de Mas de Melons - Alfés

• Un altre element de límit que es pot esmentar, un petit veïnat al sud de la via del ferrocarril de Barcelona a Lleida. Caldrà aplicar mesures de reducció del soroll causat per les activitats del SAE.

• La carretera N-240, de Lleida a Tarragona, i en què caldrà aplicar mesures integradores del paisatge.

SERVITUDS TERRITORIALS. PERMEABILITATS

Les permeabilitats es deriven de:

• Cursos superficials, i concretament, el de la sèquia de la Femosa, que travessa l’àmbit, d’est a oest, amb una branca de nord a sud com a drenatge des del tossal de la Moradilla. Aquesta sèquia defineix, a més d’un àmbit de risc, tot i la seva petita conca, la servitud del DPH, i alhora la necessitat d’una certa folgança com a suport dels sistemes naturals lligats als hàbitats i de connectivitat.


MEMÒRIA PÀG. 72

• Continuïtats visuals a través de les planes. Tot l’àmbit de Torreblanca i Quatre Pilans, manté una continuïtat del paisatge rural més o menys extens, sent en aquest sector juntament amb l’àmbit proper de Torre Ribera, el de major importància.

• Tal com s’ha exposat, el PGM reconeix aquest àmbit, i especialment el vessant Oest, com a part d’un espai de Protecció Especial d’interès Natural i Ambiental, que es relaciona amb el que s’ha exposat en l’epígraf anterior.

SENSIBILITAT. DIAGNOSI

Molts són els elements que determinen la sensibilitat d’aquest àmbit, i per tant generaran criteris específics a considerar en l’ordenació i concepció d’aquest sector:

1. Configuració d’un nou paisatge de límit, i per tant de definir elements de contenció i transició que permetin una delimitació sense tensions entre el sòl urbà i el sòl rural.

2. Continuïtat de paisatge amb els espais veïns de Torreribera, a nord, la Femosa, a sud, Fontanet, a l’oest, i el Grealó, a l’est , amb una escala territorial.

3. Cert risc d’inundabilitat lligat a la sèquia de la Femosa.

4. Conflictes de límits amb alguns petits veïnats pròxims.

5. Compatibilitat de l’actuació amb la possibilitat d’afecció a vegetació i hàbitats de cert interès, lligada als cursos d’aigua, a la sèquia de la Femosa, i algunes pastures i prats de vegetació natural com a zona d’alimentació d’espècies estèpiques, com la trenca i el gaig blau.

6. Pèrdua de sòl agrícola.

7. Gestió de l’obra, quant a:

Residus generats durant la construcció, per l’existència d’edificacions que s’hauran de demoldre.

Aspectes a considerar en la gestió de l’obra, per les relacions externes que s’hi puguin produir donat l’encaix enmig de comunicacions viàries i ferroviàries freqüentades. En tot cas hauran de ser d’aplicació les mesures previstes per a la millora de la qualitat de l’aire, i concretament PM-10.


MEMÒRIA PÀG. 73

6 CRITERIS I OBJECTIUS AMBIENTALS ESPECÍFICS

En base als efectes definits es proposen els criteris i objectius específics. La formulació d’aquests criteris, i donada l’extensió i nombroses localitzacions dels sectors definits és general, adaptada als usos específics d’habitatge i construcció. De fet, aquests objectius són una formulació adaptada pròpia de LEED-NC Green Building Rating System. For New Construction & Major Renovations. US Green Building Council.

En els següent apartat es fa una relació general dels criteris i objectius perseguits, i en un segon apartat i per a cada un dels sectors, en funció de la diagnosi realitzada, es detallen aquells que tenen una especial significació.

En tot cas, n’hi ha que seran d’aplicació per a tots els sectors, pel seu caràcter general. Aquests fan referència als en alguns casos a criteris d’implantació. Els criteris i objectius de sostenibilitat i relacionats amb la construcció són generals a tots els àmbits

6.1 FORMULACIÓ DE CRITERIS I OBJECTIUS AMBIENTALS ESPECÍFICS

Es preveu una sèrie de criteris i objectius ambientals per tal de garantir la millor implantació.

També podria ser aconsellable establir directrius bàsiques en la gestió d’obres i manteniment de les instal·lacions, amb la finalitat de limitar els danys al medi ambient amb aquestes activitats temporals.

Per tant, aquests criteris i objectius, es diferencien en tres capítols:

• Criteris d’implantació

• Criteris de sostenibilitat

• Altres criteris. Aspectes relacionats amb la gestió de les obres.

En el següent llistat es fa un recull dels principals criteris i objectius, que poden relacionar-se amb la present modificació de planejament, incorporant alhora els definits en el document de referència.

6.1.1 Criteris d’implantació

GEOLOGIA I GEOMORFOLOGIA

1. No afectar geòtops o punts d’interès geològic.

2. Es preveurà amb tendència a disminuir la possibilitat de grans moviments de terres, especialment aquells que generin necessitats de préstecs i abocadors, per evitar la necessitat d’afeccions indirectes. En general, s’haurà de tendir a actuacions equilibrades en terres, o en cas contrari, preveure les zones de préstec o abocador.

3. Evitar la generació de grans pendents, amb criteris d’estabilitat geotècnica i de possibilitat d’integració.

EDAFOLOGIA I SÒLS

4. Evitar l’afecció a primelands, o sòls de major valor agrícola.


MEMÒRIA PÀG. 74

5. Evitar pèrdues de sòl excessives, pels pendents establerts, i per tant es definiran aquests per tal d’assolir pèrdues de sòl, de fins a moderades durant les obres, fins a baixes o nul·les un cop en ús el sector. Els criteris de moderades, baixa i nul·la es regeix segons FAO-PNUMA.

HIDROLOGIA SUPERFICIAL

6. Evitar els riscos hidrològics.

7. Evitar la contaminació de les aigües superficials.

8. Mantenir les condicions hidrològiques de la conca, ja sigui a través de la regulació d’usos o la definició de mesures de contorn.

HIDROLOGIA SUBTERRÀNIA

9. Limitar els efectes sobre la quantitat, tot assegurant les condicions prèvies de recàrrega.

MEDI NATURAL

10. Evitar l’afecció d’àmbits amb comunitats vegetals i espècies d’interès o protegides, i/o millorar-ne les condicions actuals.

11. Evitar en la mesura del possible l’afecció a hàbitats d’interès comunitari, especialment els prioritaris.

12. Evitar l’afecció directa i indirecta d’espais protegits tals com: Espais Naturals de Protecció Especial, espais inclosos en el Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN); Xarxa Natura 2000, és a dir LIC (Lloc d’Importància Comunitària) i ZEPA (Zona d’Especial Protecció per a les Aus) i Zones Humides, incloses en el catàleg de zones humides del Departament de Medi Ambient i Habitatge.

13. Garantir la connectivitat ecològica, a través dels espais de major valor, i definint les mesures de permeabilitat necessària per a la fauna.

14. Establir directrius de restauració, especialment pel que fa referència a les espècies vegetals, per evitar la dispersió d’espècies invasores.

15. Millorar en general els espais degradats.

16. Preservar, millorar i recuperar el paisatge en general, atenent en tot cas a aquelles unitats de major interès.

MEDI CULTURAL

17. Compatibilitzar els usos del territori amb la preservació d’elements protegits o catalogats d’interès arquitectònic i arqueològic, també dels béns culturals de caràcter civil com llocs d’aplecs, camins ramaders, senders o altres.

18. Ordenar el territori, especialment els espais lliures integrant aquests elements culturals de major interès.

MEDI TERRITORIAL

19. Ordenar mantenint l’estructura territorial, com a base pel manteniment de processos més complexos.

20. Preservar i millorar la xarxa de comunicacions locals.


MEMÒRIA PÀG. 75

21. Preveure la compatibilitat dels usos previstos pel pla amb els seus límits, per evitar efectes indirectes a tercers. Incorporar els elements de contenció dins del límit de l’àmbit de treball.

6.1.2 Aspectes de sostenibilitat

Els aspectes de sostenibilitat venen relacionats amb l’ús del nou sector, i en principi correspondrien a:

1. Cicle de l’aigua, amb el foment de l’estalvi i promovent, en el cas que sigui possible la reutilització.

2. Eficiència i estalvi energètic.

3. Gestió de residus

En tots els casos, i específicament en el cas d’un sector industrial com el que ens ocupa, aquesta gestió estarà determinada per l’activitat implantada i per tant dependrà del tràmit d’autorització ambiental.

6.1.3 Altres criteris. Gestió de les obres programades.

A més d’aquests criteris, podria també ser aconsellable establir directrius bàsiques en la gestió d’obres i manteniment de les instal·lacions, amb la finalitat de limitar els danys al medi ambient amb aquestes activitats temporals. En principi doncs es marca un sòl objectiu, que inclou un seguit de recomanacions.

1. Incorporar els criteris de sostenibilitat i respecte al medi ambient en la realització de les obres de construcció.

Establir els criteris d’ubicació de les instal·lacions auxiliars, vies de penetració i camins de accés, préstecs i abocadors, amb la finalitat de reduir l’afecció a zones d’especial sensibilitat i limitar l’ocupació de les obres a l’estrictament necessària.

Definir els mecanismes de control de l’erosió i els sediments, en les superfícies generades, i la seva relació amb el medi hidrològic.

Adaptar el ritme de les obres, especialment l’inici, si és el cas , als requeriments de la fauna.

Establir una correcta gestió de terres.

Establir una correcta gestió dels residus generats durant la construcció.

Control del soroll, tant durant les obres

Control de la qualitat atmosfèrica, també durant les obres.

Afavorir la reutilització i el reciclatge amb l’elecció de materials i l’adopció de les millors tècniques constructives.


MEMÒRIA PÀG. 76

7 ALTERNATIVES. JUSTIFICACIÓ DE LA SOLUCIÓ ADOPTADA

El sector de Torreblanca-Quatre Pilans, forma part del Programa de sòl 2005-2008 que estan executant els departaments de Política Territorial i Obres Públiques, i Medi Ambient i Habitatge, a través de l’Institut Català del Sòl. Es tracta d’un potent pla d’activació de sòl residencial i industrial que incidirà de forma efectiva en el desenvolupament econòmic i social de Catalunya els propers anys, i alhora que donarà coherència territorial als assentaments que es proposen.

L’Institut Català del Sòl conjuntament amb l’Ajuntament de Lleida, davant l’interès per a la instal·lació d’un gran sector d’activitats econòmiques i industrials en el municipi de Lleida, ha estudiat i avaluat les possibles alternatives d’ubicació per tal de fer viable la operació.

La primera decisió, en l’àmbit més proper de Lleida, com a punt de confluència de les principals infraestructures de mobilitat, d’accessibilitat, és definir quin àmbit és el més adequat.

En aquesta primera discussió, és la totalitat del sector (700 ha.) per les quals es proposa ubicació, sent el present document el pas inicial de la tramitació allò que permet el planejament actual, i per tant aproximadament 200 ha.

El llibre d’estil dels SAE, estableix les directrius i mesures del planejament i projecte que defineixen les noves pautes sobre “com han de ser”, “on s’han d’ubicar” i “quins patrons han de seguir” els nous sectors, des d’una perspectiva integral d’ordenació, construcció i gestió.

La formulació del nou sector, des del punt de vista més proper, s’ha avaluat el reequilibri industrial del municipi. S’ha considerat necessari reservar una part del sector industrial actual ubicat en sòl urbanitzable per la ubicació d’activitats de dimensió inferior que donin sortida a les necessitats locals. Per altra banda, la ubicació d’una gran indústria de caire territorial, la qual generarà una important mobilitat i on les connexions amb l’estructura viària principal és un element bàsic, s’ha considerat més adequat ubicar-la en la zona allunyada dels nuclis urbans pròxims, però en contacte directe amb les connexions viàries principals del municipi.

Des d’un punt de vista ambiental, s’ha fet una avaluació de tot el municipi de Lleida, com a àmbit extens, verificant que la proposta d’ubicació feta en l’àmbit del concurs que precedeix a la present tramitació, és la millor dins aquest àmbit, o en tot cas, presenta valors ambientals similars a altres emplaçaments possibles.

L’avaluació ambiental es fonamenta en el plànol de sensibilitat ambiental, on conflueixen múltiples criteris, estrictament ambientals, i on s’addicionen d’altres derivats del planejament territorial, que des d’una lògica local no quedarien reflectits. Alhora, els plànols de sensibilitat ambiental s’han desenvolupat prenent de referència dos escenaris, un amb el planejament actual, i l’altre només amb els usos consolidats. Aquesta comparació permet veure el grau de consolidació dels àmbits planejats, i com és obvi, l’àmbit de 700 ha, tot i preveure la consolidació d’espais en desenvolupament no és possible.

De l’avaluació prèvia es desprèn que únicament hi ha dos àmbits possibles:

• L’exposat, de Torreblanca i Quatre Pilans.

• Un àmbit al pol oposat de Lleida, confrontant amb el municipi d’Alpicat.

Ambdós àmbits presenten, quant a extensió i valors ambientals certa compatibilitat ambiental, i per tant serien alternatives vàlides per a la implantació del nou planejament.

Des d’una escala àmplia les característiques físiques de l’àmbit a modificar, terrenys plans i de grans dimensions, la seva proximitat a la ciutat de Lleida, i la seva posició amb façana als eixos principals de comunicació que passen per Lleida, la carretera N-240, la variant est i sud, la línia de


MEMÒRIA PÀG. 77

ferrocarril de Barcelona a Lleida, ha propiciat que es considerés aquest l’àmbit com a ubicació adequada per a la implantació del sector d’activitats econòmiques de grans dimensions.

Quant a encaix territorial, destaca també el paper de límit, o de frontera que té bona part del sector previst. Així, mentre el límit sud és la via de ferrocarril de Lleida a Barcelona, i el límit nord la carretera N-240, els límits est i oest són sengles línies rectes enmig d’una zona de conreus de regadiu, en un primer estadi.

També te una especial importància la nova via prevista de l’eix tranversal ferroviari, amb un alt component de transport de mercaderies. En aquets supòsit, també l’àmbit de Torreblanca- Quatre Pilans presenta una situació molt més favorable, i fins i tot definitiva, presentant-se doncs com el millor emplaçament, tant per l’oferta per carretera, com especialment per l’oferta ferroviària, que permet la coherència de la proposta com a plataforma intermodal.

Definit l’àmbit, i com a decisió estratègica de gestió, es va proposar el desenvolupament preliminar de tot l’àmbit en la seva màxima expansió, i per tant 700 ha, garantint una major coherència en la proposta.


MEMÒRIA PÀG. 78

Conseqüentment, aquesta incorpora els aspectes ambientals en la seva ordenació, resolent fonamentalment:

• El pas del torrent de la Femosa, com a estructura de connectivitat territorial principal, contemplada en el Pla Territorial Parcial. En aquest cas, sol·licita una redefinició dels límits resultat d’una lectura de major detall.

Aquest espai, ha de contemplar, tant els usos lligats a la connectivitat territorial definida pel Pla, i per tant es sustentaria sobre un sistema ambiental, i el paper d’espais lliure, lligat al sector, però també a un àmbit superior, quedant doncs com a sistema d’espais lliures.

• Les connexions transversals lliures contemplades en el Pla Territorial, i alhora les reserves definides en el POUM de Lleida, que es defineixen com estructuradors dels espais lliures interiors.

• Finalment, hi ha una altra servitud ambiental de límit, en tot el front amb la ZEPA de Torreribera. La modificació sembla que ha de ser qui inclogui les mesures suficients per a mantenir l’integritat funcional de la ZEPA En aquest sentit, es reserva un espais de contenció, i que també prenent significació estrictament com a Sistema Ambiental.

En base al plànol de sensibilitat ambiental, que presenta l’acollida del territori per a la implantació del nou sector, s’ha proposat la zonificació del sector.

Un segon nivell de decisió, és considerant l’àmbit extens quines són les primeres 200 ha que entren en una primera fase. Aquesta decisió s’ha de prendre més en una clau interna, i per tant, pot fins i tot resultar en una delimitació, que llegida fora del context general del SAE, pugui presentar un aspecte de desconnexió o aïllament en relació al nucli de Lleida.

Tres són els criteris que determinen l’àmbit de la primera fase de desenvolupament:

• Usos sol·licitats, o de major demanda, que són els logístics

• La coherència de la vialitat general del sector.

• Mobilitat

En base a aquests tres criteris és la peça central la que permet un major èxit en la primera fase de desenvolupament del sector, donat que inclou la major part de les activitats logístiques, s’emmarca entre els dos vials principals transversals al sector, i finalment, i de forma principal, inclou la nova estació de mercaderies prevista.

Zona logística Vialitat principal Estació ferrocarril


MEMÒRIA PÀG. 79

Proposta de modificació

En un últim nivell de decisió, es formularien les alternatives d’ordenació específica del sector, que haurà de tenir coherència amb la definició de la sensibilitat ambiental específica de l’àmbit proposat. Atenent a unes directrius que segueixin un principi comú bàsic, o alternativa estratègica, de contenir els efectes ambientals potencials en l’interior del propi sector, evitant afeccions fora dels seus límits.

La conversió de l’ús actualment agrícola del terrenys de l’àmbit a un futur ús industrial i logístic comporta la modificació del traçat dels camins i recs existents. Tenint en compte el valor ecològic i de connectivitat de la principal sèquia que creua l’àmbit, la Femosa, s’ha considerat adient conservar un sistema d’espais lliures que preservi la sèquia de la Femosa i franja envoltant, tal i com ja preveu el PGM vigent del municipi i el pla territorial de les terres de Ponent. També s’assegura la preservació del drenatge i connector ecològic d’un ramal de la sèquia de la Femosa, que baixa de Torreribera i drena les aigües del Tossal de la Moradilla en sentit N-S.

Un aspecte clau també és la dimensió i geometria que hauria de tenir la franja de límit amb la nova ZEPA. Per tal de delimitar-la, s’ha modelitzat el soroll generat per la via de limit, que es resoldria amb el desdoblament de la N-240. S’escull el soroll com un bon indicador de pertorbació, tot i que també s’ha d’assegurar l’apantallament visual, i la contaminació lumínica. Aquest últim fet és especialment important, donat que la façana enfrontada a la N-240, és la que té un major ús comercial, i per tant, uns majors nivells d’il·luminació.

Tots aquests fets convergeixen en la necessitat de desdoblar la N-240 cap a l’interior del SAE, assegurant un marge prou extens per a permetre la convivència sense tensions dels dos usos.

Així, l’objectiu és garantir uns nivells de soroll en la ZEPA coherents amb els valors de protecció, i per tant de màxim 60 dB(A) diürn, recomanable 55 dB(A).

La modelització resulta amb una franja de 50 metres d’amplada, amb un pendent del 10 % que eprmeti una elevació en el límit de la infraestructura de fins a 4-5 m., que alhora garanteix l’ocultació visual.

En les següents taules es mostra el resultat de la modelització.

E S T U D I D E S O R O L L I N F O R M E D E S O S T E N I B I L I T A T A M B I E N T A L P R E L I M I N A R D E L S E C T O R D E T O R R E B L A N C A - Q U A T R E P I L A N S , A L L E I D A

Àmbit planejament Animacions tridimensionals àmbit planejament

Transversal núm. 1

Transversal núm. 2

Transversal núm. 3

Planta nivells de soroll Transversal núm. 4

Transversal_1

Transversal_2

Transversal_3

Transversal_4

65 dB

60 dB

55 dB400 m de l'eix 200 m de l'eix

ÀMBIT PLANEJAMENT

E S T U D I D E S O R O L L I N F O R M E D E S O S T E N I B I L I T A T A M B I E N T A L P R E L I M I N A R D E L S E C T O R D E T O R R E B L A N C A - Q U A T R E P I L A N S , A L L E I D A

Secció transversal "tipus" sense mota de terraProposta mesura correctora mota de terra 50 m d'amplada

Secció transversal tipus amb mota de terra

Detall de la mota de terra Animació tridimensional proposta apantallament

Transversal núm. 1 sense mesures correctores Transversal núm. 1 amb mesures correctores

Transversal núm. 2 sense mesures correctores Transversal núm. 2 amb mesures correctores

Transversal núm. 3 amb mesures correctores Transversal núm. 3 sense mesures correctores

Planta nivells de soroll amb mesures corretores (marlet de terra) Transversal núm. 4 sense mesures correctores Transversal núm. 4 amb mesures correctores

Transversal_1

Transversal_2

Transversal_3

Transversal_4

Mota de terra

Mota de terra

Distància 50 metres

2H

1V

Mota de terra 2H:1V

Mota de terra 2H:1V

Àmbit Planejament

10H

1V

50 m de l'eix

200 m de l'eix

100 m de l'eix

200 m de l'eix

55 dB50 dB45 dB


MEMÒRIA PÀG. 80

8 TRÀMIT I CONCLUSIONS

8.1 TRÀMIT

El present document, Informe de Sostenibilitat Ambiental Preliminar, és el primer pas en el procediment d’avaluació ambiental. Aquest, juntament amb l’avanç de planejament, que s’acompanya, i sotmès a consulta, precedeix a la formulació del Document de Referència per part de l’administració ambiental, en aquest cas, el Departament de Medi Ambient i Habitatge.

Un cop formulat el Document de referència, per part de l’administració ambiental, es formularà la modificació de planejament, portant a terme en conseqüència l’Informe de Sostenibilitat Ambiental.

Aquests documents conjuntament, i un cop aprovats inicialment per part de l’Ajuntament, es posaran a exposició pública.

Amb les determinacions de l’exposició pública, i dels informes sectorials que correspongui, es portarà a terme la redacció definitiva de la modificació de planejament i de l’Informe de Sostenibilitat Ambiental. En el mateix moment es portarà a terme conjuntament amb l’òrgan ambiental la redacció de la Memòria Ambiental.

Prèvia aprovació del DMAH, acompanyarà el planejament per a la seva aprovació provisional per part de l’Ajuntament.

Finalitzat aquests procés es trametrà als Serveis Territorials d’Urbanisme per a la seva aprovació definitiva.

8.2 CONCLUSIONS

Dels estudis preliminars realitzats es pot concloure que el planejament es pot ajustar a l’àmbit on s’allotja, permetent la implantació d’un gran sector d’activitats econòmiques estratègic, adoptant mesures tant en la implantació com en la seva gestió evitant o disminuint les tensions amb el territori.

Des d’un punt de vista d’implantació s’ha de garantir els elements territorials que passen, com connectivitat, continuïtat de paisatge, estructura del drenatge i infraestructures. El manteniment d’aquestes servituds territorials són claus per a permetre una correcta implantació.

Altra cosa són els efectes derivats de l’explotació, i especialment la possibilitat que els efectes ambientals superin l’àmbit del planejament. En tot cas, es poden definir una sèrie de mesures o actuacions, inherents a la pròpia planificació, que donen resposta als efectes ambientals més significatius detectats per la proposta.

Concretament fan referència a la implantació:

• Canvis de les condicions hidrològiques de la conca, preveient la realització de laminació d’aigües dins el sector, considerant tant pluges ordinàries com extraordinàries.

Manteniment de les continuïtats territorials, en aquest cas lligades al torrent de la Femosa. De fet, el nou planejament és una oportunitat per a la recuperació de l’entitat de curs superficial, en un àmbit agrícola que li ha comportat una important pressió, i incorporant-lo a la xarxa de reg, pel transport de retorns. Aquest fet és comú a les zones de drenatge.


MEMÒRIA PÀG. 81

• Definició de les fronteres, especialment amb la ZEPA de Torre Ribera. En principi les mesures de contenció s’haurien d’internalitzar en el sector, i fins i tot, a través de la gestió del propi sector, establir mesures de gestió derivades de la pèrdua d’hàbitat.

• Efectes sobre el paisatge, que han de comportar certes recomanacions en la definició morfològica del nou sector, tant de talussos, i la gestió de terres, per tal de donar coherència als límits de la proposta amb el paisatge rural circumdant, seguint el mandat del POUM, i especialment també en relació a l’àmbit de la ZEPA.

Altres efectes, ja no fan referència tant a la implantació, i es centren més en l’explotació, i concretament:

• Cicle de l’aigua

Tractament de les aigües residuals, amb la construcció d’una nova planta de tractament.

Tractament físic de les aigües pluvials per a preveure el seu reaprofitament, tant per a l’activitat econòmica com en el manteniment dels espais lliures de façana del nou sector

Establir mecanismes de gestió, que permetin l’aprofitament de sinèrgies entre activitats, permetent la utilització de l’aigua en diversos cicles, i limitant els tractaments als usos concrets.

• Energia, de la mateixa manera que en el cas del cicle de l’aigua, l’entitat de la proposta ha de permetre la valorització d’aspectes de gestió que en altres casos no són viables. En aquest sentir, es podran plantejar:

Valorització de cobertes per aprofitament energètic, com fotovoltaic o eòlic.

Sinèrgies quant als processos industrials, amb aprofitaments directes o indirectes d’energies sobrats (tèrmica, ...)

Centralització de serveis energètics en el sector.

Altres aspectes més generals es poden desprendre de:

• Soroll, preveient no sobrepassar els límits legislats fora dels del propi planejament, per tal d’evitar conflictes d’usos.

• Olors, en el mateix sentit que l’anterior, tot i que dependrà de les activitats, tot assumint una certa mancança de referents legislats per establir uns llindars acceptables.

• Qualitat atmosfèrica, que de la mateixa manera que l’anterior dependrà de les activitats a implantar, i per tant s’haurà de resoldre en els projectes d’activitats concrets.

• Impacte lumínic, establint la zonificació lumínica per evitar efectes sobre principalment el SNU, i específicament la ZEPA de Torreribera.

La proposta general del sector, vol, a més de garantir una correcte integració de la implantació del nou sector, que aquest estigui també emetent a la seva gestió ambiental, aprofitant sinèrgies entre les diferents activitats, quant al cicle de l’aigua, l’energia a la gestió dels residus, posant en valor també els espais lliures, allotjant aquestes mesures de contenció.

La gestió del sector és també clau en els aspectes ambientals transcendint una transferència d’una infraestructura més o menys ben construïda i mantinguda per un període determinat. En aquest sentit els serveis ambientals poden ser els catalitzadors, augmentant la sostenibilitat del sector, i en definitiva disminuint les traces sobre el territori envoltant.

Ignasi Grau Roca

ENGINYER AGRÒNOM

BARCELONA, OCTUBRE DE 2008

informe de sostenibilitat ambiental preliminar de … · 4.1.5 edafologia ... informe de...

Documents