gargallo. el profeta

Download Gargallo. El Profeta

Post on 08-Jul-2015

9.669 views

Category:

Education

0 download

Embed Size (px)

TRANSCRIPT

  • Documentaci general

    Catalogaci:Autor: Pablo Gargallo (1881-1934)Ttol: El profetaCronologia: 1933Localitzaci: hi ha diverses reproduccions (Centre dArt Reina Sofia, Madrid; Museu Gargallo, Saragossa...)Estil: cubisme

    Anlisi material:Dimensions: 235 cm (alt) x 65 cm x 50 cmMaterial: bronze Tcnica: fosa Formes: exemptaTipologia: dempeusCromatisme: monocroma El Profeta

  • Tcnica i estil de Gargallo:

    Sel considera lintroductor del buit com element del volum.Substitu el marbre o el bronze pel ferro.Don gran dramatisme expressiu a les seves obres.Cre un nou llenguatge escultric.

    A Pars sinteress per lescultura de Rodin. Es form en el noucentisme, i deriv entre el modernisme de formes arrodonides i la simplicitat cubista.El primer pas en la seva experimentaci el don cap al 1907, fent servir coure i planxes metlliques. La tradici familiar de la forja es veu clarament en la seva obra, aix com la seva vocaci cubista. Artistes que linfluren en aquest camp foren: Archipenko, Brancusi i Modigliani. Gargallo creia en la necessitat dinvestigar i no quedar-se en repeticions i solucions conegudes.

    Lescultura cubista represent una nova manera dentendre lespai, deixava de ser quelcom merament compacte i masss per atorgar importncia a larticulaci i al buit.

  • Anlisi formalReconeixement visual i descripci

  • Grans proporcions (2,35 m.) Dempeus amb les cames obertes i ben afermada a terra Cobert el cos amb una pell Porta un bast en el bra esquerre El bra dret, amb la m oberta, laixeca amb fora desafiadoraGest terrible i amenaadorrostre ferotge Profeta = figura que t poders supraterrenals i ens comunica missatges de bon o mal auguri

  • Composici:

    Lescultura sestructura al voltant dun eix central format pel cap, la columna vertebral i la cama esquerra. Daquest eix surten les altres parts del cos, formant corbes i contracorbes (matria i absncia de matria).

    Les cames formen slides lnies rectes que afermen la figura al terra. Tamb forma una recta, que segueix ms o menys la lleugera diagonal de la cama dreta, el bast que du a la m esquerra.

    Les corbes que predominen sn les de la pell de xai que el cobreix, els dos braos i lespatlla esquerra.

    Estructura simple i complexa a la vegada.

    Composici equilibrada, entre zones cncaves i convexes, entre lnies rectes i corbes...

  • El profeta est format per lmina plana, tub ondulat i buits estratgics.Concepte invertit: el que en loriginal era relleu, en lescultura s pla o buit:Galta esquerra: volum absent (buit) acotat per elements corbats.La major fora expressiva es troba al cap del profeta, la boca oberta, mostrant el crit.Escultura del buit, del forat, contrari a la norma que s donar forma al volum.Volums

  • Nou llenguatge escultric, nou concepte despai escultricUni interior i exterior s un dibuix de ritmes en lespai, on el buit es torna ple i all masss esdev silueta tan important s lespai ple com les formes intudes ocupades pels foratsJoc harmonis de lnies parabliques, de corbes i contracorbes, de formes ovals, cncaves i convexesEsttica cubista i llenguatge expressionistaLa llum llisca per les superfcies convexes, es reflecteix en les cncaves i passa, com laire, a travs dels espais buit.

    A linterior shi creen zones de clarobscur.

    Els buits augmenten lexpressivitat de la imatge, i li donen moviment, creant espais canviants i dinmics.

    Observat des de diferents plans segueix sent el mateix, en quant al gest i lexpressi.

  • Interpretaci

    El profeta representa un home que crida, una figura poderosa, amenaant, amb el gest ferm del seu bra dret ens convida a seguir-lo. T lactitud de lorador, que es troba en el moment culminant del seu discurs, ple de passi, i que t els peus slidament afermats al terra, contrastant amb la fora expressiva dels seus dos braos, el que aixeca i el que sost el bast amb fermesa.

    Representa un home que transmet un missatge clar, decidit, i que incita a lacci dels qui lescolten, tant si s perqu el segueixin com si s perqu creguin all que els diu. El seu carcter, dur i agressiu, sens transmet perfectament, la qual cosa la converteix en una obra tamb expressionista, i la vara que sost s el smbol del guia, si b la tcnica s cubista. Pot ser Sant Joan Baptista, la veu que clama al desert, recobert amb la seva tradicional pell de camell i amb el seu bast.

    Paradoxalment Gargallo mai va poder veure fos en bronze el seu Gran profeta, que s com tamb es coneix aquesta escultura, i que es considera la seva obra mestra i la ms emblemtica. Per problemes econmics va haver de conformar-se amb pintar de fosc el motlle de guix per imitar lefecte final duna escultura de bronze. Lobra es va fondre lany 1936, dos anys desprs de la mort de lartista.

  • Funci

    El profeta, al estar feta en bronze permet realitzar-ne cpies idntiques, va ser concebuda per ser exhibida en galeries dart o museus o per decorar espais pblics.

  • Gargallo afirmava que el volum no surt de la massa, sin del buit. Lespai del voltant no solament penetra a la pea, sin que assumeix el paper de volum. Les escultures estan fetes daire. Hi ha un dileg entre el ple i el buit, una fusi de la matria i lespai... 1931, Arlequ1933, Homenatge a Marc Chagall

  • La idea de Gargallo dexperimentar amb el cubisme li va sorgir una nit de 1907 en que va dormir a lestudi de Picasso, al costat de Les senyoretes dAviny, considerat el primer quadre cubista de la histria. Gargallo saixec amb noves idees per la seva escultura.Gargallo va ser el primer escultor, cronolgicament parlant, que juntament amb Picasso i Juli Gonzlez va descobrir el buit escultric. Les aportacions estilstiques de tots tres, que shavien conegut a Barcelona i es van retrobar a Paris , van permetre un intercanvi de coneixements que va afavorir-los molt. Les formes geomtriques del cubisme van propiciar noves formes escultriques de ferro, del qual Gargallo i Gonzalez eren grans mestres; ells dos van influir en Picasso i el van introduir en les possibilitats que tenia el treball amb ferro.

  • Pablo Gargallo va nixer a Maella (Saragossa) el 1881. Els seus pares es traslladaren a Barcelona quan tenia 7 anys, per la qual cosa molts el consideren un escultor catal, tot i que mai va perdre les arrels amb el seu poble natal. Als 13 anys entr daprenent al taller dEusebi Arnau, lescultor modernista de les nimfes del Palau de la Msica. Comen a freqentar Els Quatre Gats, on conegu artistes de l'poca, com Picasso. El 1902 guany una beca per anar a Pars, i quan torna a Barcelona fa la primera exposici individual, el 1904. El 1912 s'install a Pars on conegu a Magal Tartanson, jove costurera amb la que es cas el 1915, desprs de ser rebutjat com a voluntari en la Gran Guerra per motius de salut.

  • El seu prestigi an en augment, i el 1920 fou nomenat professor de lEscola Tcnica dOficis Artstics de la Mancomunitat de Catalunya. Mentre va fent una obra cada cop ms innovadora. A l'Exposici de 1921 a Barcelona presenta una mplia mostra de la seva obra dinspiraci realista i simblica, i incorpor el buit a lescultura, fet que li don fama mundial. Quan puja al poder Primo de Rivera, el 1924 Gargallo es va veure obligat a dimitir com a professor de lEscola per solidaritat amb un company acomiadat. Llavors torn a Pars, i no tornar a Espanya ms que breus temporades. Lltima fou per una exposici de la seva obra, el 1934, a Barcelona, on va obtenir un gran xit. Quan anava a Reus per rebre un homenatge va caure malalt de bronconeumonia i mor al desembre de 1934.

  • Retrat de joveneta, 1898 Nu reclinat, 1900Gargallo tamb fou un bon dibuixant

  • Escenari del Palau de la Msica Catalana

    Les flors de maig allusi a la can dAnselm Clav La cavalcada de les walkries de R. Wagner Bust dAnselm Clav Bust Beethoven msica catalana msica internacional Larc de la boca de lescenari desapareix i queda noms suggerit pels dos conjunts escultrics de grans proporcions fets per Gargallo.

  • Gran ballarina 1929 ferro retallat MNAC Gargallo utilitz cartons retallats a partir del quals talla les peses en metall

  • Picasso, 1913El conegu a Barcelona i es varen fer gran amicsMaternitat, 1922Obra feta quan va nixer la seva filla

  • Petita ballarina, 1924 Estudi pel profeta, 1926

  • Ballarina espanyola,1927 Ballarina, 1928

  • Kiki Montparnasse, 1928 Mascara-star, 1928

  • La seva aportaci a lescultura avantguardstica s el treball en metall no fos (xapa de metall). El repte que planteja Gargallo s, doncs, el de donar volum i diversitat de punts de vista a la xapa, totalment aliena al concepte de massa.

  • 1931, Ur

    1934, David