4 | 2008 | TARDOR |

Ciutats4 | 2008 | TARDOR |

Ciutats

ABANDONO DE LA DISTOPÍA •©©ALEXIS URUSOFF RAMOS

CrèditsEditora: Heloise BucklandDirecció creativa: Alexis Urusoff Ramos

Redacció i correció: Mariano Carrizo, OlgaLlobet, Marta Moreno i Míriam Salvatierra

Comitè Editorial: Teresa Franquesa, AntoniGrau, Oriol Lladó, Josep-Lluís Moner,Cristina Monge, Paula Pérez, Inma Pruna,Coia Sanchez, Montse Santolino i MarcVilanova

Impressió: El Tinter (certificació ISO9001,14001 i EMAS)

Imprès en paper reciclat. Octubre de 2008

Dipòsit legal B-23656-07 ISSN 1887-7230

www.rce-barcelona.net · es@rce-barcelona.net

Gestió i subscripcions:Barcelonya SCCLVia Laietana 45, esc. b, pral. 2a(08003) Barcelonabarcelonya.com · host@barcelonya.comtel: (+34) 93 424 5202 · fax: (+34) 93 301 2831

Si vols participar en Educació i Sostenibilitat, proposar continguts, subscriure-t'hi o col·laborar en la distribució, posa't en contacte amb es@rce-barcelona.net

“La culpa de tot és dels grans” 4Francesco Tonucci, fundador del projecte La Ciutat dels Nens, exposa lesnecessitats de treballar cap a una nova filosofia de govern de la ciutat,baixant els ulls a l’alçada dels nens.

Què van fer les sargantanes i els dragons? 8Jordi Sargatal i Vicens, director de Territori i Paisatge de l’Obra Social deCaixa Catalunya, convida els centres escolars a aprendre de la biodiversitaturbana i a crear ciutats més vives.

Desenvolupament urbà sostenible 13Rafael Tuts, Lars Reutersward i Helen Andreasson, d’ONU-Hàbitat, revelenels desfasaments que hi ha entre les agendes d’investigació i educació, i elsdesafiaments reals de la reurbanització de la pobresa.

Una dura lliçó per ser apresa 21Ana Lucia de Oliveira, arquitecta i urbanista, analitza els efectes de lamegarepresa Yacyretá sobre ciutats a Paraguai i Argentina, i reflexiona sobreels impactes del model de formació actual.

La ciutat com a aventura iniciàtica 32Jordi Borja, director del Programa Gestió de la Ciutat de la UniversitatOberta de Catalunya, proposa que per promoure la “bona educació” hemde denunciar la “mala educació” dels adults i de les institucions, i crearespais per a la formació crítica sobre la ciutat existent.

Una competició per la sostenibilitat? 37Oriol Lladó, periodista ambiental, proposa rigor i complexitat en l’educacióper poder filtrar els missatges dels mitjans de comunicació i anar més enllàde la propaganda de les ciutats ecoetiquetades.

Breus, iniciatives educatives per al nostre futur urbà

Recursos pedagògics 40Entrevista a Salvador Rueda 44director de l’Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona i autor de diversosarticles i llibres.

Visions 2050 “Com imagines la teva ciutat el 2050?” 46Calendari d’urbanització i sostenibilitat 49Recomanem llibres i documentals sobre ciutats 50Petjada ecològica d’aquesta revista 51

Aquesta revista està publicada amb llicència Creative Commons, Reconeixement-Nocomercial-Compartir. Se’n pot copiar, distribuir i comunicar públicament el contingut, i fer-neobres derivades, sempre que se’n reconeguin els crèdits, es doni la mateixa llicència a les

obres derivades i no s’usin els continguts per a finalitats comercials. Les fotografies amb aquesta llicència tenenl'identificatiu ©©; la resta de fotografies no tenen permís dels seus autors per ser reproduïdes o distribuïdes.creativescommons.org

índexnúm. 4 ciutats tardor 2008

La infografia de la portada,“Abandono de la distopía”(abandó de la distòpia), és unacomposició de dues fotografies:

Salto va ser presa a Bahia RioParaguaçu (Brasil), per Edson, unfotògraf somiador que harecorregut mes de deu milquilòmetres en una bicicleta desegona mà, a qui vaig conèixerdurant una fira de permacultura aPortugal.

La silueta urbana d'una ciutatfuturista pertany a un clàssic delcinema de ciència ficció(Metròpoli, Fritz Lang, 1927); s’hiveu la dominant Nova Torre Babel,símbol del poder panòptic delcapitalisme, que finalmentsucumbeix davant els obrersrebels.

alexis urusoff ramos

“SALTO” • © EDSON PERDIGUERO LARA

El Comitè Editorial no assumeix la responsabilitat de les opinions expressades pels autors dels articles de la revista.

Segons els experts, el 23 de setembred’enguany hem consumit tots elsrecursos que la naturalesa ha generatper a tot aquest any. En aquestesmateixes dates, els mitjansdeclaraven en crisi l’economia global.Les connexions entre aquests duesnotícies? Són múltiples i complexes,però hi ha una cosa certa en totplegat, amb més del 50% de lapoblació mundial concentrada enciutats, podem dir que el futur ésurbà.

D’una banda, les nostres ciutatsostenten la major concentració deconsum, edificació, tràfic, crim,pol·lució i generació de residus permetre quadrat; però, d’altra banda, escaracteritzen per la densitat iintensitat amb què generen iintercanvien coneixement, cultura icreativitat.

“M’imagino la meva ciutat ambvehicles voladors, parcs portàtils, il’aigua l’aconseguiran els robots. Joseré astronauta, volaré a la lluna itreballaré a l’espai en el sector delturisme.” Juan Manuel, 8 anys,Bogotà.

En primer lloc, qui millor que elsnens per dissenyar els canvis radicalsque cal fer a la ciutat? Si la ciutat ésun bon lloc des del punt de vista d’uninfant (pot jugar al carrer, es pottrobar amb els amics, moure’sfàcilment, enfilar-se als arbres i, perquè no, somniar i veure dracs pelscarrers...), serà també un bon lloc pera tothom. Qui és que no vol gaudir decarrers segurs, d’un transport públiceficient i accessible, de zones verdes,d’espais oberts i vitals? Donar alsinfants veu i vot en la planificacióurbanística és fer un bon pasendavant. En aquesta edició de larevista destaquem altres possibilitatsdiverses per desenvolupar lacapacitat dels joves per transformar laciutat, vegeu com a exemples elsecosafaris, els programes de lideratgeurbà i el mapeig de la biodiversitaturbana, entre altres.

D’altra banda, si centrem la nostraatenció en les ciutats més pobres delmón, on els processos d’urbanització

són més accelerats i en molt casosestan fora de control, podem estartranquils pensant que tenim elsrecursos pedagògics necessaris peratendre aquestes realitats urbanes?Sabem prou sobre eldesenvolupament urbà sostenible, eldret a l’habitatge, la gestió dels riscos,l’autosuficiència comunitària, lagovernança urbana i les connexionsque hi ha entre l’economia rural i laciutat? Per què no es prioritzenaquests temes en els plans d’estudidels nostres futurs empresaris,ecòlegs, enginyers i polítics?

Tornant al futur, i amb una miradamés positiva... què tenen en comúFriedberg (Alemanya), Dongtan (laXina) i Portland (Oregon, EUA)? Totesaquestes ciutats figuren en un delsdiversos índex d’“ecociutats”, peròatès que hi ha tantes maneres demesurar la sostenibilitat i tanta“xerrameca” respecte d’això, començaa ser necessari que siguem totsplegats una mica més rigorososdavant les manifestacions sobrequina és la ciutat més sostenible, ique sapiguem aprendre a distingir elgenuí “eco” de la futura “ciutat”.

En el moment de publicar aquestaedició s’estan reunint, en el quartFòrum Urbà Mundial, a la Xina, mésde 12.000 líders mundials i expertsper discutir sobre la urbanització i lesseves conseqüències. Parlaran delpaper de l’educació? Esperem que hofacin! Mentrestant, aquí presentemun compendi d’idees i recursos per aprofessors i educadors, en la primeralínia del nostre ftur urbà.

Heloise Buckland

FOTOGRAMA DE METRÒPOLI, FRITZ LANG

Tornem al bosc?

tardor 2008 · ciutats

4

REFLEXIONS

Amés, la ciutat que proposen s’as-sembla en gran mesura a les ciutatsantigues. El conegut arquitecte ita-lià Renzo Piano, davant la pregunta

de com s’imaginava la ciutat del futur, va res-pondre: «El més semblant possible a la del pas-sat». No es tracta d’adoptar una actitud ro-màntica o nostàlgica, sinó de reivindicar elpaper de lloc públic de la ciutat, la seva funciócom a punt de trobada i d’intercanvi, com aemplaçament de les diversitats que ha anatperdent fins a arribar als nostres dies. La ciutatrenaixentista neix com a alternativa al modelmedieval del castell, basat en el principi de laseparació: dins dels murs hi havia els rics i po-derosos senyors feudals, i fora dels murs, el po-ble dels serfs de la gleva, dels camperols al ser-vei dels poderosos. La ciutat trenca aquestesquema i s’erigeix al voltant d’una plaça, sím-bol de l’espai públic. En aquesta plaça s’hi ubi-

quen el palau governamental i la catedral, itambé allí cobra vida el mercat, símbol de tro-bada i d’intercanvi. La ciutat històrica no té zo-nes separades per a diverses categories. Elsseus carrers resulten bells perquè estan for-mats per les riques mansions delsnobles, construïdes per grans ar-quitectes, i per les humils casesdels artesans. La diversitat faque la ciutat resulti rica i boni-ca. Com ocorre en els ecosis-temes: un ecosistema seràsa i amb vida si és complexi articulat, si cadascuna deles seves parts interactuaamb les altres.Durant les últimes dècades,després de la Segona Guer-

ra Mundial, lesciutats han aconse-

guit trair la seva prò-pia naturalesa adoptant

un model de separació i es-pecialització. Els centres històrics

s’han anat despoblant, han emergit lesperifèries, s’han creat barris per als pobres ibarris per als rics, barris dormitori, zones perla cultura, àrees de treball. En aquesta ciutatmoderna, pensada per a un ciutadà adult,home i treballador, el cotxe s’ha convertit enprotagonista absolut. Els automòbils han afa-vorit que la ciutat renunciï a l’espai públic, al’aire net, al silenci, a l’estètica.

Francesco TonucciResponsable del

projecte internacionalLa C iutat dels Nens,Institut de Ciències iTecnologies de la

Cognició del ConsellNacional

d’Investigacionsd’Itàlia

Davant els greus problemes desostenibilitat mediambiental ide degradació social,ecologistes, sociòlegs,psicòlegs i metges proposenimposar canvis urgents perretornar l’habitabilitat a lesnostres ciutats. En treballaramb els nens, sorprèn descobrirque la ciutat que ells demanen inecessiten s’assembla molt a laciutat de què parlen els expertsen la matèria.

La ciutat dels nens és una ciutat sostenible

«La culpade tot és dels grans»

REFLEXIONSEducació

i Sosten

ibilitat

5

En aquesta ciutat adequada als ciutadansadults i treballadors, la majoria dels ciutadansse senten exclosos. De fet, si recorrem els car-rers d’una ciutat, ja sigui gran o petita, difícil-ment podrem trobar nens que circulin lliure-ment, discapacitats que es desplacin en cadi-ra de rodes o persones d’edat avançada. Aques-tes categories de persones han quedat exclo-ses de l’espai públic i s’han creat per a elles es-pais separats i especialitzats, que compten

amb serveis per a ancians, per als discapaci-tats o per als nens (des de l’escola infantil, finsa la guarderia o ludoteca).

El dret a jugar En aquesta ciutat, els nens són els principalsperjudicats, ja que no poden exercir el seu dretmés important, reconegut en l’article 31 de laConvenció sobre els Drets del Nen de 1989: eldret a jugar. Per poder jugar, un nen hauria de

DIB

UIX D

EL TA

LLER ARTESANAL U

RQUIA-M

ARU (V

ENEÇUELA

) • FELIP

E G

ARCIA

tardor 2008 · ciutats

6

REFLEXIONS

poder sortir sol de casa amb els seus amics i viu-re l’experiència de l’aventura, del descobriment,de la sorpresa, dels obstacles, del risc. Provar lesmels de la victòria i la humiliació de la derro-ta. Conèixer gent nova, llocs desconeguts,però especialment, conèixer-se a si ma-teix. Tot això seria possible si no hi ha-gués adults acompanyant-los, vigilant-los. Lamentablement, aquesta opciós’ha fet tremen-dament difícilen l’actualitat.Un nen d’unpaís desenvolu-pat passa proba-blement tot elseu temps entreel col·legi, elsdeures, les classes de la tarda(d’idiomes, esport, música, ball, etc.) ila televisió o l’ordinador, sense tenir, si mésno, la possibilitat de viure experiències per sisol o amb els seus amics i amigues. D’aquestamanera, desapareixen de la vida dels nens lesproves, les dificultats, el risc. Davant la pregun-ta «Què és el joc per a un nen?», la coneguda psi-coanalista Françoise Dolto va respondre: «Po-dria dir-se que és gaudir de la realització d’undesig superant els riscos».Aquesta situació implica greus conseqüènciesevolutives, els dramàtics efectes de les qualss’observen sovint en l’adolescència. En no ha-ver pogut trobar els riscos corresponents ambtres, cinc o vuit anys, s’acumula el desig de risc,de proves, de perill, que esclatarà en la prime-ra ocasió en què la noia o el noi de tretze o ca-torze anys tingui les claus de casa o una moto.I llavors ens sorprenem i ens espantem ambles nombroses víctimes de molt curta edat ales carreteres, amb els casos desconcertants debullying al col·legi, amb els inicis cada vegadamés precoços en el món del tabac, de l’alcoholi de la droga, i amb els incomprensibles i inac-ceptables suïcidis d’adolescents.

La ciutat dels nens A causa d’aquesta situació de malestar, de de-teriorament i de perill, vam engegar ara ja fadisset anys el projecte de La Ciutat dels Nens,que proposa que qui governin les ciutats de-manin ajuda als nens. Els animem a assumir-ho com un nou paràmetre (en lloc del modeldel ciutadà adult, home i treballador) per po-der valorar i canviar la ciutat partint del con-venciment que una ciutat adaptada als nensés una ciutat millor per a tots.(1)

Es tracta de donar la paraula als nens, de de-manar-los consell, d’escoltar-los i de tenir encompte les seves opinions. Consisteix també aretornar la seva autonomia als nens, a perme-tre’ls exercir plenament la ciutadania a la qual

tenen dret recorrent lliurement l’espai públicde la ciutat. Si això ocorre, els nens tornaran aviure les experiències necessàries, es faran mésautònoms i necessitaran menys joguines,menys tele i menys classes de tarda. Permenys diners, els nens es diverteixen més icreixen més sans.(2)

Si els nens tornen a viure amb autonomiaa la ciutat, a anar al col·legi amb els amics i

no amb els pares, a jugar al barri,anant als llocs que millor s’a-daptin als jocs que triïn i nonomés als jardins creats es-pecialment per a ells, acon-seguirem un canvi impor-

tant. La ciutat esdevindrà més segura.Nosaltres, els adults, neguem l’autono-

mia als nostres nens perquè laciutat és perillosa, però en reali-tat la ciutat és perillosa perquèha rebutjat els nens. La pre-sència dels nens als carrers ia les places obliga els ciuta-

dans a fer-se’n càrrec, a ser res-ponsables i solidaris. Als municipis de la ciutatde Buenos Aires, una àrea suburbana de grandegradació i perill ambiental, en què es va des-envolupar l’experiència Recorreguts segurs capa l’escola, es va poder registrar un descens demés del 50% en l’activitat delictiva.(3)

Què proposen els nens?Després de més de quinze anys d’experiènciaamb consells de nens i després d’haver reco-llit centenars de propostes infantils, podem as-segurar que els nens italians, espanyols i ar-gentins comparteixen algunes necessitats i in-quietuds. A continuació, posem com a exem-ple tres de les peticions més freqüents.

L’espai públic Els nens no volen espais especialment dedicatsa ells, que romanguin sempre iguals i on neces-sitin anar acompanyats dels pares. Volen utilit-zar els espais reals de la ciutat, juntament ambla resta de persones: adults i ancians, i extreu-re’n així els seus propis espais i experiències.L’espai és públic sempre que estigui viu i siguifreqüentat. És públic si correspon als interes-sos diversos de les diverses categories i genera-cions de persones. És públic si es pot recórrer,si és suficientment segur, de manera que unnen, un ancià o un discapacitat se sentin en laseva pròpia ciutat. És públic si és bell. Un nendeia que «El simple fet d’anar al col·legi és bo-nic, però els carrers també han de ser bonics».

Menys cotxes Els nens tenen un gran conflicte amb els cot-xes. Els vehicles ocupen el seu espai de joc, fanque el carrer sigui perillós, cosa que justifica la

REFLEXIONSEducació

i Sosten

ibilitat

7

prohibició de sortir sols. Un nen d’una ciutatitaliana va formular la proposta següent a l’al-calde: «En aquesta ciutat hi ha molts aparca-ments per a cotxes, per què no els repartim? Lameitat de l’espai per als cotxes, i l’altra meitat,per als nens». La proposta va ser acollida ambun somriure condescendent, però s’estava in-corrent en un error. La proposta era sàvia, ihauria millorat la ciutat per a tots, no nomésper als nens.

El dret a jugar Els nens demanen poder jugar, jugar un tempsadequat i tots els dies. No entenem per què calanar al col·legi tots els dies durant moltes ho-res (article 28 de la Convenció), a casa s’han defer els deures i així, no queda temps per jugar.Si una ciutat es posés l’objectiu de garantir lapossibilitat de jugar a tots els nens, hauria d’e-liminar totes les prohibicions que hi ha actu-alment als llocs públics i als espais de les co-munitats (són il·legítimes després de la Con-venció). Hauria de tancar els espais de joc i per-metre que es jugui als llocs públics (voreres,carrers, places, jardins). S’hauria de potenciarl’autonomia dels nens. Una nena de Súria, mu-nicipi de la província de Barcelona, deia que«Els espais per jugar són sempre horitzontalsi no ens podem amagar», i un de Buenos Airesapuntava que «Una plaça, per ser bona per alsnens, ha de ser sense gaire seguretat».

Com a conclusió, una nena de Rosario, Argen-tina, va dir que: «La culpa de tot és dels grans.Cal posar límits als grans». Una frase terrible,però, si observem la degradació ambiental deles nostres ciutats, el percentatge creixent demalalties molt greus i la pobresa d’experièn-cies en què viuen els nostres acabalats nens,podem considerar-la falsa o exagerada?

Referències(1) El projecte va néixer a Fanno, Itàlia, i desde l’any 2006 ha estat coordinat per l’Insti-tut de Ciències i Tecnologies de la Cogniciódel Consell Nacional d’Investigacions. Aaquest projecte s’hi han adherit més decent ciutats italianes i estrangeres, queconformen la xarxa «Les ciutats dels nens»,amb Roma com a ciutat principal.www.lacittadeibambini.org

(2) Els nens de les nostres ciutats s’exposen algreu perill de l’obesitat infantil, provocadaespecialment per la vida sedentària a lescases, al cotxe i davant del televisor. Els pe-diatres estan també d’acord amb el projec-te, atès que promou l’autonomia dels nensperquè puguin anar sols al col·legi o a ju-gar amb els seus amics.

(3) Segons l’indicat pel responsable de segure-tat de la ciutat de Buenos Aires en un con-grés públic el juliol de 2005.

BARRI · FE

LIPE G

ARCIA

tardor 2008 · ciutats

8

REFLEXIONS

Igual que el pentinat, el paisatge el mode-la l’espècie humana. Inicialment, fa uns500.000 anys, quan es començava a con-cretar el poblament humà a Catalunya,

el paisatge del nostre país era bàsicament na-tural, fruit de la pròpia evolució de la vegeta-ció i de la fauna, que seguien les estrictes i evo-lucionades lleis naturals dels ecosistemes,sense intervenció humana, fet que avui dianomés passa en alguns racons amagats delplaneta. Els humans encara no tenien capaci-tat de transformar, cosa que van aprendre a feraviat amb l’ajut del foc, però encara tenien po-ques possibilitats de “pentinar” el territoriamb conreus i pastures, amb camins i pobles, imés tard amb grans infraestructures i ciutats.Actualment els ecosistemes continuen funcio-nant, evidentment, seguint els seus ritmes na-turals, però la intervenció humana ha estat, iés, profunda, enorme, a petita escala, i aratambé a escala global. L’home ha exterminat

espècies o n’ha introduït de noves, n’ha do-mesticat d’altres, ha capgirat hàbitats sencers,i així com antigament tot això es feia, per for-ça, de manera lenta, en els darrers segles s’hafet d’una manera tan ràpida que moltes espè-cies no s’han pogut adaptar, no han resistit ihan desaparegut de zones concretes, o s’hanextingit per sempre més del planeta.Entre els paisatges, ja siguin naturals o huma-nitzats, destaquen els paisatges vius, els pai-satges que es mouen gràcies a la fauna que elspobla, ja que són capaços de subministrar mésemocions, i per tant de seduir-nos mi-llor ambientalment. La sabana afri-cana, per exemple, és estèticamentpreciosa, però no tindria el poderd’atracció que té i no seria tan bonicasi no fos pels milers de grans animals que li do-nen vida, que la fan moure, que són testimo-ni de la seva riquesa. És evident que la faunadóna vida al paisatge.

Lliçons de la biodiversitat urbana

El paisatge és l’aspecte que donem al territori. Si,fent un símil, suposéssim que el territori és elnostre cap, el paisatge seria el pentinat que es facadascú. Així, hi hauria cabelleres molt naturals,que serien com els boscos poc tractats; pentinatsmolt elaborats, que serien els conreus anualsben condicionats; caps pelats com les zones deroca o les erosionades, i així podríem anarrepassant i comparant pentinats i paisatges.

Jordi Sargatal i VicensDirector de Territori i

Paisatge, Obra Social deCaixa Catalunya.

Què van ferles sargantanesi els dragons?

REFLEXIONS

Biodiversitat urbana

Catalunya ha quedat com un país on encaraes conserven prou mostres de biodiversitat, enambients naturals i rurals, però la biodiversi-tat també és ben present en ambients urbans,el que coneixem com a biodiversitat urbana. De fet, els ambients rurals primer i els urbansdesprés han anat ocupant espais dels am-bients naturals, evidentment amb més omenys fortuna. Hi ha zones urbanes molt “ver-des” i altres d’absolutament massificades, onés difícil que pugui perviure o es reinstal·li capespècie animal o vegetal autòctona.En els llocs on les zones urbanes, pobles o ciu-tats de primera residència, o les urbanitzades,diguem-ne així, de les segones residències, te-nen bones connexions amb els sistemes natu-rals i hi ha prou hàbitats propicis (els matei-xos edificis, carrers arbrats, parcs, petites zo-nes “naturals”, etc.), la fauna i la flora autòcto-nes hi han tornat, o potser ja s’hi havien que-dat.Què van fer les sargantanes i els dragons (es-pècies amb poca capacitat de dispersió)? Re-sistir en alguna escletxa de natura o reocuparels nous hàbitats de pedra artificial?Els ocells com les orenetes cuablanques o lescotxes fumades devien tornar-hi de mica enmica, en veure que les parets dels pobles i ciu-tats s’assemblaven força als seus roquissarsnaturals, i que hi podien fer el niu encara ambmés seguretat, a causa de la menor presènciad’enemics naturals. Però de seguida apareix elfactor humà, i en alguns llocs aques tes espè-cies, i altres, han estat ben rebudes i són res-

Educació

i Sosten

ibilitat

9

CURIÓS • ©© EDUARD DURANY

pectades, i en altres trenquen el niu de les ore-netes i encara escopetegen a tot tipus d’ocell.Sempre dic que, si a les botigues venessin unsaparells autònoms i autosuficients que cadadia es mengessin 10 g de mosques i mosquitsde la vora dels llocs on els instal·les, hi hauriabufetades per anar-los a comprar. I això és elque fan les orenetes cuablanques, i el cost éspetit, només cal deixar-les criar sota algun co-bert o balconada, i encara cal afegir-hi la qües-tió dels excrements, molt localitzats en eltemps (setmanes de cria de maig a juliol) i enl’espai (sota el niu), que a més es poden opti-mitzar, ja que són un adob excepcional. En llocd’anar a comprar fertilitzant per a les plantesa una botiga, les orenetes ens el porten a casa,bo i regalat!

El Projecte OrenetesLes orenetes, per criar, necessiten llocs ade-quats on fer els nius, fang per construir-los iinsectes per menjar. Tot això, si ens hi fixem,està lligat a bons indicadors de salut ambien-tal. Les cases on les orenetes poden fer nius se-gur que estan més integrades i són saludables;si hi ha fang a prop vol dir que hi ha zones na-turals o naturalitzades; i si hi ha insectes permenjar vol dir que a la zona hi ha bones con-dicions per a la vida en general. Encara que elsinsectes de vegades molesten, normalment elsllocs d’on han desaparegut totalment és perles poques o nul·les condicions de salut am-biental que tenen.La presència d’orenetes cuablanques, el nom-bre de parelles nidificants, hauria de ser unmés dels indicadors que permeten saber elgrau d’habitabilitat i de qualitat ambiental delsllocs. A més de saber el nombre de no sé quan-tes coses tenim per capita, també seria bo co-nèixer quantes parelles d’oreneta cu ablancatenim per habitant als nostres pobles i ciutats.Això seria un veritable indicador de dues co-ses: de salut ambiental i de civilització, de res-pecte a les orenetes i als seus nius.Per tot això, des de Territori i Paisatge, amb lacol·laboració de l’Institut Català d’Ornitolo-gia, hem engegat el Projecte Orenetes.1 Estracta de censar anualment el nombre de pa-relles nidificants a tots els pobles i ciutats deCatalunya. I això ho pot fer tothom, i sobre-tot els escolars, que d’aquesta manera tambéaprenen el nom i la situació dels carrers, apre-nen dels ocells, fan estadística, poden treba-llar l’àrea de llengua, i una cosa molt impor-tant: poden ajudar a canviar les condicionsambientals o de civilització del seu poble, po-den aprendre a gestionar i provocar canvis.Amb nius artificials poden fer tornar les ore-netes, si al seu poble no en tenen, i amb cam-panyes de protecció poden evitar que la gentels destrossi els nius.

Els altres veïnsDes del Departament d’Educació Ambientalde Territori i Paisatge, amb el suport del De-partament d’Educació de la Generalitat i lacol·laboració de Victòria Comunicació i Tha-lassia Estudis Ambientals, estem treballant enun material de suport pedagògic que anome-nem “Els altres veïns”.Segur que a tocar de moltes escoles o institutshi ha conreus, rierols, bosquets, vores de mar,o el mateix pati o edifici, on es poden estudiaraquests altres veïns, aquestes mostres precio-ses de biodiversitat, en forma de formiguers,colònies de sargantanes i dragons, granotes enuna petita bassa, nius d’orenetes i de malle-rengues, talpons i eriçons, etc. Es tracta d’es-tudiar i aprendre a apreciar i estimar tota laflora i la fauna que ens envolta i que ha resis-

tardor 2008 · ciutats

10

REFLEXIONS

CARTELL DE CASA

D’OREN

ETES · CAIXA DE CATALU

NYA

REFLEXIONS

tit, i que hem d’ajudar a viure entre nosaltres,com a bons veïns.

Racons de paisatge, bocins debiodiversitatInicialment, l’objectiu principal de Territori iPaisatge ha estat adquirir territori per gestio-nar. Així, durant aquests deu primers anys de

vida s’han comprat 24 espais a Catalunya, quesumen unes 8.000 ha. També s’han signatacords de custòdia del territori per un total de140.000 ha. Tot plegat representa un 4,5% delterritori català. Estem molt contents dels ob-jectius assolits, però queda molta feina per ferencara, i cal implicar-hi tota la societat.La custòdia del territori és un concepte que hade beneficiar fiscalment tots els propietaris ogestors del territori català que utilitzen bonespràctiques agrícoles, ramaderes o forestals ales seves finques. Es tracta que, si una perso-na o família cuida, posem per cas, 100 ha depaís amb el seu paisatge i la seva biodiversitat,i les cuida bé, la resta de societat la compen-sem amb la desgravació fiscal.Si s’aconsegueix instaurar el concepte de cus-tòdia tindrem un país més ben gestionat, ja

Educació

i Sosten

ibilitat

11

que donarem eines i incentius als propietarisi gestors, però, així i tot, quedaran moltes pe-tites propietats privades però oblidades, retallsde propietats públiques oblidades entre car-reteres i rotondes. Molts racons de paisatgeque podem mantenir i potenciar com a bocinsde biodiversitat. I això ho poden fer les esco-les i instituts, els agrupaments escolta, els cen-

tres excursionistes, les ONG ambientals, les as-sociacions de veïns (per què no es pot fer cus-tòdia dels parcs i zones verdes?), etc.Amb tot això, i sobretot amb el màxim de com-plicitats --i les persones que us dediqueu al’ensenyament sou una peça bàsica--, espe-rem i desitgem que podrem tenir un país mésbonic i sobretot més viu.

Jordi Sargatal és director de l’Àrea de Territorii Paisatge des dels inicis, el 1998. Va ser impul-sor i director del Parc Natural dels Aiguamollsde l’Empordà des de la seva creació, el 1984,fins al 1998. Ha publicat llibres i articles sobreocells i natura en general, i ha estat un dels treseditors dels set primers volums del Handbookof the Birds of the World.(1)www.orenetes.cat

COLOMS A LA CIUTAT • ©© EDUARD DURANY

tardor 2008 · ciutats

12

BREUS

L’Escola Pia d’Olot, dins l’actuació“Oberts al nostre barri”, ha incorpo-rat una nova aula al centre. Es tractade l’adopció d’una plaça adjacent al’escola, la plaça Clarà, que s’utilitzacom a aula. L’Ajuntament s’ha fetcòmplice del projecte i ha fet algu-nes millores en aquest espai públic.El projecte s’emmarca dins el pro-grama Escoles Verdes del Departa-ment de Medi Ambient de la Gene-ralitat de Catalunya i busca quel’educació rebuda a l’escola serveixiper formar els alumnes com a ciuta-dans i ciutadanes compromesosamb l’entorn on vivim. La plaça estàsituada en un entorn molt proper al’escola, i per treballar-hi, tantalumnes com professors han hagutde conèixer l’espai remodelat, ana-litzar-ne les mancances i reprendreel compromís d’apadrinament del’escultura de la maternitat de Clarà.En aquesta nova aula a l’aire lliure,es fan les trobades per classes, les re-unions del Parlament Verd i les tro-bades amb la Regidoria de MediAmbient, que han servit per arribar

a compromisos de civisme envers laplaça i que han generat activitats ar-tístiques, científiques i de sensibilit-zació diverses.

Aquest, però, no és l’únic centre dela zona que ha treballat per transfor-mar el seu entorn més immediat, jaque l’IES Bosc de la Coma de la ma-teixa població ha repoblat una zonaverda adjacent al seu centre quepertany al Parc Natural de la Garrot-xa i ha fet la nomenclatura de les es-pècies més característiques per pre-sentar la seva proposta de millora del’espai al consistori. Altres centresde les comarques gironines s’handecantat per adoptar escultures oper declarar arbres monumentals.

L’objectiu final d’aquestes actua-cions és desenvolupar el sentit deresponsabilitat amb l’entorn, per fo-mentar d’aquesta manera una gestiómés acurada del medi i desenvolu-par un esperit democràtic que capa-citi els ciutadans a actuar. La comu-nitat educativa ha fet, doncs, un pasmés enllà de les parets del centre.

“MAQUETES DE VILASANA I MARINA DEL BRUT · PARVULARI SANT MARC”

“Vilasana” o “Marina del Brut”?

Les escoles que participen en el pro-grama de l’Agenda 21 Escolar de l’A-juntament de Barcelona fa temps queengeguen projectes per reflexionar alvoltant dels diferents models de ciu-tat possibles i les propostes que desde l’escola es poden fer per tenir unaciutat més sostenible.

En aquest cas, els nens i les nenesdel Parvulari Sant Marc de Sarriàhan creat una maqueta per refle-xionar sobre diferents models dedesenvolupament de les ciutats in-ventant i construint dues ciutats

imaginàries al seu pati: Vilasana iMarina del Brut.

Els habitants de Vilasana estimen laseva terra i saben tenir-ne cura, com-parteixen els seus recursos naturals,l’aire que respiren és pur, les energiesque utilitzen provenen de fonts reno-vables. Respecten els altres éssersvius. Redueixen, reutilitzen i reciclenles deixalles que generen, fan exerci-ci, tenen una alimentació saludable,han crescut amb valors i s’ajuden en-tre ells, de manera que aconseguei-xen el món que desitgen.

Marina del Brut, en canvi, és unavila contaminada i contaminant.Els seus habitants es despreocupende com produeixen l’energia queconsumeixen, malbaraten l’aigua,barregen les escombraries. Transi-ten tot el dia, però mai no fan ser-vir el transport públic, mengen ali-ments transgènics, fan poc exerci-ci i es compliquen la vida els unsals altres.

En quina de les dues volem viure?

� (+34) 93 256 2599www.bcn.es/agenda21/a21escola

Adoptem una plaça,ens obrim al barri � (+34) 93 415 11 12

www.mediambient.gencat.net

THE PA

LM TR

EE AND TH

E BENCH · ©

© VICTO

R BAYON

REFLEXIONSEducació

i Sosten

ibilitat

13

sostenibledesenvolupament

urbà

En l’actualitat, la meitat de la huma-nitat viu en ciutats i al voltant demil milions de residents en zonesurbanes viuen en barris marginats.

La urbanització de la pobresa és, per tant,un dels desafiaments més aclaparadors delsegle XXI. Les ciutats ofereixen oportuni-

tats, però la major part del desenvolupa-ment urbà és molt nociu, segregat i poc efi-cient. Per invertir aquesta tendència cal dis-posar d’institucions que donin suport algovern i d’uns règims normatius sensats,que ofereixin infraestructures públiques iserveis socials.

sostenible

Afrontar la urbanització de la pobresa

Rafael Tuts,Lars Reutersward iHelen AndreassonONU-Hàbitatwww.unhabitat.org

desenvolupamenturbà

BOY AND THE GREEN WALL, MATHURA, ÍNDIA • © UDIT KULSHRESTHA

Afrontar la urbanització de la pobresa

Per invertir els patrons de desenvolupament urbà no sostenibles caldran grans canvisen l’educació. Els estudis duts a terme en quatre subregions revelen considerablesdesfasaments entre les agendes d’investigació actuals, els programes d’estudisd’educació superior i els desafiaments del desenvolupament urbà sostenible. ONU-Hàbitat està intensificant les seves iniciatives per fomentar l’educació per aldesenvolupament sostenible, millorar l’accés a l’educació bàsica de qualitat, reorientarels programes d’educació existents, augmentar la comprensió i la conscienciaciópúbliques, i proporcionar mitjans per a la creació de capacitat i la formació.

Per fer front als ràpids nivells d’urbanització,les ciutats necessiten líders, administradorsi personal capaç d’adoptar enfocaments in-novadors i sòlids de planificació, desenvolu-pament, gestió i finançament del creixementper a tots els ciutadans i ciutadanes.L’Assemblea General de Nacions Unides ha createl Programa de Nacions Unides per als assenta-ments humans, ONU-Hàbitat, amb l’objectiude fomentar pobles i ciutats socialment i me-diambientalment sostenibles per proporcionarun habitatge adequat a totes les persones. Percomplir aquest objectiu, s’haurien de fomentarenfocaments proactius que incloguessin unaforta orientació cap a la qualitat i una gammad’oportunitats educatives formals rellevants perals professionals urbans. Això implica ajudar afer que les universitats i els organismes profes-sionals estableixin connexions amb les profes-sions urbanístiques i siguin rellevants per a elles.

Estudis d’abast en quatre subregionsONU-Hàbitat ha dut a terme quatre estudissubregionals(1) per ajudar a dissenyar inter-vencions que puguin destacar la rellevànciad’algunes institucions d’educació terciàriaseleccionades per la manera d’afrontar elsdesafiaments a què han de fer front els pla-nificadors i els administradors relacionatsamb la planificació i el desenvolupament ur-bans sostenibles.Els estudis ofereixen una perspectiva tantquantitativa com qualitativa de les iniciativesd’educació superior a les quatre subregions,que inclouen des de nous cursos de màsterfins a programes regionals d’educació conti-nuada. A continuació es resumeixen algunesde les conclusions més destacades.Cal portar les interaccions professionals mésenllà dels departaments de geografia, arqui-tectura, enginyeria i entorn edificat, perquèincloguin aspectes econòmics, socials, legals,empresarials i governamentals.Cal implementar programes de creació de ca-pacitat més específics i flexibles que tinguinen compte els ràpids canvis de les necessitatsdels administradors municipals, i que tambéhaurien d’incloure participants de l’àmbit dela comunitat.Els estudis destaquen la necessitat d’invertiren processos que incloguin l’educació, l’ense-nyament, la investigació, la pràctica professio-nal i la política a través d’un marc d’interac-ció, finançament i gestió del coneixement, demanera que les agendes de les intervencions,tant en investigació com en desenvolupament,estiguin basades en la demanda.Els estudis també posen en relleu una sèrie deprometedores iniciatives regionals d’educa-ció, investigació i suport professional disse-nyades per enfortir els vincles entre el mónacadèmic i el professional.

tardor 2008 · ciutats

14

REFLEXIONS

Educació i sostenibilitat

El compromís d’ONU-Hàbitat en els camps del’educació i la sostenibilitat inclou la col·labo-

ració amb institucions d’educació terciària enxarxes d’intercanvi mutu de coneixement icreació de capacitat, com el disseny de pro-grames d’estudis perquè les universitats in-cloguin el desenvolupament urbà sostenible,així com el disseny i la impartició de formacióper a funcionaris del govern local i professio-nals d’aquest camp.

Coneixement, habilitats i actituds perassolir els objectius dedesenvolupament del mil·lenniONU-Hàbitat ha entrat en contacte amb milinstitucions acadèmiques i instituts de forma-ció a propòsit del desenvolupament de l’Infor-me global sobre els assentaments humans de

THE TAILOR OF CHANDNI CHOWK, DELHI, ÍNDIA • © UDIT KULSHRESTHA

REFLEXIONS

l’agència. Durant la dècada passada, ONU-Hà-bitat s’ha centrat a millorar el coneixement, leshabilitats i les actituds dels funcionaris del go-vern local i els membres de la societat civil en

tota una gamma d’àrees temàtiques, que in-clouen aspectes de lideratge i govern, i que es-tan orientades a permetre’ls assolir els objec-tius de desenvolupament del mil·lenni de re-ducció de la pobresa i desenvolupament sos-tenible.Aquest suport s’ha basat en el concepte decrear capacitat per crear capacitat i s’ha ob-tingut mitjançant l’organització de tallers re-gionals per al desenvolupament d’estratègiesde creació de capacitat, la coordinació de re-unions de grups d’experts per analitzar l’a-valuació de les necessitats de formació, eldesenvolupament de guies i manuals genè-rics amb col·laboradors nacionals, la realit-zació de tallers de formació de formadors i

de planificació d’accions, i l’ajuda prestadaa les institucions de formació en el disseny ila implementació de programes de formaciónacionals.Noranta institucions nacionals i regionals deformació i creació de capacitat de quaranta pa-ïsos s’han beneficiat d’aquest suport financer,tècnic, metodològic o catalitzador. L’experièn-cia d’un projecte permanent de planificació es-tratègica urbana en cinquanta petits pobles d’E-gipte subratlla l’eficàcia de la creació de capa-citat quan aquesta es dissenya com a aprenen-tatge a partir de l’experiència i s’integra en unainiciativa de desenvolupament permanent. Enaquest cas, el procés de planificació a escala na-cional va proporcionar el punt d’entrada i el ve-hicle per a la creació de capacitat. Mitjançantla formació d’equips professionals i d’expertsen recursos compromesos a donar suport a lesiniciatives de planificació municipals, es vanpoder crear capacitats, utilitzar-les tot seguit icomençar a integrar-les, tant a la pràctica de laplanificació com al món acadèmic.La cooperació entre ONU-Hàbitat i els seuscol·laboradors en matèria d’educació i soste-nibilitat cobreix un ampli espectre d’activitats,entre les quals s’inclouen la millora de l’accésa una educació bàsica de qualitat (per exem-ple, els programes d’educació sobre l’aigua, elsanejament i la higiene basats en valors hu-mans en ciutats africanes i asiàtiques), la re-orientació dels programes d’educació exis-tents (per exemple, les universitats col·labora-dores d’Hàbitat), l’augment de la comprensiói la conscienciació públiques (per exemple, elFòrum Urbà Mundial) i la facilitació de mit-jans per a la creació de capacitat i la formació(per exemple, la creació d’un nou centre deformació a Corea per al desenvolupamenturbà sostenible a la zona d’Àsia i el Pacífic).El propòsit de la Xarxa de DesenvolupamentUrbà Sostenible (SUD-Net) és ajudar a millo-rar els resultats dels governs nacionals, les au-toritats locals i altres grups d’interès en el des-envolupament de ciutats habitables, produc-tives i inclusives. L’objectiu a llarg termini deSUD-Net consisteix a millorar l’adaptació alcanvi climàtic i mitigar-lo, i preparar per a aixòles ciutats dels països en via de desenvolupa-ment, a través del diàleg polític, el desenvolu-pament d’eines, la creació de capacitat i l’as-sistència tècnica directa als països.La col·laboració d’Hàbitat amb les universitatsés un mitjà per augmentar la cooperació ambinstitucions d’educació superior, així com perfacilitar l’intercanvi i la col·laboració entre uni-versitats disposades a fomentar el desenvolu-pament social i mediambientalment sosteni-ble dels pobles i les ciutats dels països desen-volupats i en via de desenvolupament.ONU-Hàbitat treballa amb les universitatscol·laboradores d’Hàbitat per crear capacitat

Educació

i Sosten

ibilitat

15

THE TAILOR OF CHANDNI CHOWK, DELHI, ÍNDIA • © UDIT KULSHRESTHA

en les institucions d’ensenyament i investi-gació d’educació terciària per al desenvolu-pament sensat d’assentaments humans quecobreixin les necessitats rellevants en el seucontext. Això inclou la coordinació d’inter-canvis i el treball amb institucions d’educa-ció terciària per millorar la quantitat i la qua-litat de la investigació i la formació en desen-volupament urbà sostenible, amb l’objectiude fer que aquest coneixement sigui més ac-cessible i rellevant als participants de l‘àmbitmunicipal.

Nous programes d’estudis i plataformesmultisectorialsEls resultats de la cooperació a llarg terminisón la integració dels principis del desenvo-lupament urbà sostenible en els programesd’estudis dels departaments universitaris re-llevants i la creació de plataformes actives peral diàleg i la col·laboració entre les universi-tats, el govern local, la societat civil, les co-munitats i el sector privat entorn dels des-afiaments i les oportunitats del desenvolupa-ment urbà sostenible. Així mateix, els resul-tats es reflecteixen en col·laboracions la fina-litat de les quals és consolidar l’educació peral desenvolupament urbà sostenible a les uni-versitats, la qual cosa facilita que personalclau de les universitats i les associacions pro-fessionals es mostri més segur, compromès iinformat respecte als enfocaments de desen-volupament urbà sostenible. Entre les novesiniciatives es troba el desenvolupament deprogrames professionals interdisciplinaris fle-xibles de grau i altres col·laboracions innova-dores entre l’ensenyament, la recerca i la pràc-tica professional. A continuació es comentenalguns dels resultats inicials:El treball de recerca de la Universitat de Cièn-cies i Tecnologia de Noruega i la Universitat deMakerere d’Uganda alimenta els estudis sec-torials en els quals es fonamenta el nou Plamestre de Kampala.La Universitat Politècnica d’Hèlsinki impar-teix una sèrie d’assignatures sobre comunitatssostenibles per a professionals joves i profes-sionals que es troben a la meitat de la seva car-rera, en col·laboració amb ONU-Hàbitat, elPrograma de Nacions Unitat per al Medi Am-bient (PNUMA), la Universitat de Nairobi il’Institut Asiàtic de Tecnologia de Bangkok.S’està desenvolupant un nou programa demàster de Reconstrucció i DesenvolupamentUrbà en col·laboració amb la Universitat deVenècia, per preparar els professionals urbansper als desafiaments que afronten les ciutatsdesprés d’un desastre.La Universitat de Colúmbia Britànica estàcreant un ambiciós sistema global de gestiódel coneixement urbà anomenat Habitat Ar-chives, un arxiu en línia per a un món en pro-

cés d’urbanització, que permetrà als planifi-cadors, als administradors i a altres professio-nals relacionats amb l’edificació de ciutats te-nir accés a un coneixement una experiènciamés grans en la pràctica dels assentaments hu-mans.L’Escola Tècnica Superior Chalmers ha esta-blert acords amb la Universitat de Nairobi i laUniversitat de Maseno a Kisumu, Kenya, rela-tius a mòduls educatius conjunts “basats en larealitat”. Això ha generat programes educati-us conjunts des del 2005 i tutories conjuntesdels candidats a doctorat.

El camí que s’ha de seguirONU-Hàbitat aspira a continuar invertint enel desenvolupament de programes d’estudissobre el desenvolupament urbà sostenibleamb universitats i ampliar les seves col·labo-racions amb institucions d’educació terciària.Així mateix, en l’actualitat ONU-Hàbitat estàanalitzant els resultats dels estudis subregio-nals, amb l’objectiu de prioritzar les zones d’in-tervenció d’un programa d’ajuda global. Esprestarà una atenció especial a les possibilitatsde fonamentar-se en les xarxes subregionalsexistents d’universitats i professionals urbans.Per destacar la importància de la urbanitzaciócom un dels temes clau de l’educació per aldesenvolupament sostenible dins del sistemade Nacions Unides, el PNUMA i ONU-Hàbitatorganitzaran conjuntament la reunió, el 2009,del Comitè Interagències de la Dècada sobreEducació per al Desenvolupament Sostenible,liderat per la UNESCO (2004-2015), que secentrarà en l’educació per a la urbanitzaciósostenible.En la quarta sessió del Fòrum Urbà Mundial(del 3 al 6 de novembre, a Nanjing, la Xina), elgrup actual d’universitats col·laboradoresd’Hàbitat, així com les universitats en procésd’adquisició de l’estatus d’universitat col·la-boradora d’Hàbitat, es reuniran per debatreels seus diferents enfocaments de treball res-pecte al desenvolupament urbà sostenible.Hem d’insistir, tanmateix, que les iniciativesprevistes en el sector de l’educació no s’hau-rien de considerar de manera aïllada. L’edu-cació per si mateixa serà insuficient com a ve-hicle per arribar al desenvolupament urbà sos-tenible si les institucions, les normes i elsmarcs legals no donen suport al foment deldesenvolupament urbà sostenible.

Referències(1)Les quatre subregions són el sud d’Àfrica (8països del SADEC), el sud-est asiàtic (6 pa-ïsos de l’ASEAN), l’Àfrica occidental (6 pa-ïsos de la Unió Econòmica i Monetària del’Àfrica Occidental, UEMOA) i l’AmèricaCentral (5 països del Mercat Comú Centrea-mericà, MCCA).

tardor 2008 · ciutats

16

REFLEXIONS

Educació

i Sosten

ibilitat

BREUS

Pedalant, duent somnis

L’Ajuntament de Còrdova, a travésde les delegacions de ParticipacióCiutadana i Educació i Infàn-cia, va introduir el sectorinfantil dins el modelconsensuat amb elConsell del MovimentCiutadà de PressupostParticipatiu. Les nenes iels nens s’impliquen en unprocés educatiu i participen en l’e-laboració del pressupost munici-pal aportant les seves prioritats.Aquest procés es dinamitza a tra-vés del Servei Municipal de Ludo-teques localitzat als centres cívicsmunicipals, les escoles de primà-ria, les associacions de pares i ma-res (AMPA) i els agents infantils quefan d’enllaç entre l’escola i la ludo-teca. Els infants de 8 a 12 anys tras-lladen les propostes per mitjà defitxes participatives. La propostatant educativa com participativas’adreça especialment als nivellseducatius de 3r i 6è de primària.Les conselleres d’Educació i In-fància i Participació Ciutadana esreuneixen amb les AMPA i els di-rectors del centres per dinamitzarel procés al seu districte. La infor-mació del procés s’envia a tots elscentres de primària perquè nensi nenes revisin la relació de pro-postes i puguin fer noves aporta-cions mitjançant la col·locaciód’urnes a les escoles. A les assem-blees de priorització es convo-

la ciutat onels nens decideixen

El Consell Infantil de

Edson Perdiguero Lara, de 26anys, nascut a Xile, va tenir elsomni de retratar la vida quo-tidiana, els somnis i les lluitesde les persones a través d’unviatge ecològic. Va recórrer3.100 km en una bicicleta desegona mà en les zones deChapada Veadeiros, Golás,Diamantina, Bahia i Itacaré, alBrasil. A més de treure fotos,al llarg del viatgi Edson va es-criure uns 70 poemes amb unenfocament sociocultural i

ambiental sobre les realitatsde les persones que viuen enles zones rurals del Brasil,amb l’ambició d’exposaraquestes realitats a la ciutat,al final del seu viatge.

http://olhares.aeiou.pt

sis

sostenibles

ILE DE LA CITÉ: ©© GADL

ciutats

quen tots els nens i nenes dela ciutat perquè escullin trespropostes infantils. Enaquestes assemblees, s’escu-llen també tres consellers itres conselleres infantils, queassisteixen al Consell Infan-til de la Ciutat, on s’ordenenles propostes viables de cadadistricte, en què es priorit-zen els criteris de solidaritati equilibri territorial.

� (+34) 957 211 100www.ayuncordoba.es

VOTAR: ©

© LLU

NA DIVI FIGUERAS

El Learning for Sustainable Cities Project va co-mençar amb la idea d’ajudar els joves a explorarel concepte de ciutats sostenibles identificantoportunitats perquè ells mateixos siguin agentsde canvi. Des de l’any 2001, un grup d’educadorstant del Sud com del Nord ha estat identificantbones pràctiques en l’àmbit de la ciutat sosteni-ble i ha treballat amb les escoles locals per se-leccionar els materials educatius. El projecte haestat coordinat des de Manchester (Regne Unit),amb col·laboradors a Banjul (Gàmbia), Brescia(Itàlia), Curitiba (Brasil), Halifax (el Canadà) iMumbai (l’Índia), i ha partit sempre de l’ense-nyament i l’aprenentatge continu amb l’enfoca-ment educatiu de l’educació per al desenvolu-pament sostenible.

Aquesta experiència no només ha generat un nu-cli comú de recursos pedagògics i estudis de cas,sinó que està acompanyada de cursos de forma-ció específics per al professorat, per tal de fer mésefectiva la metodologia i els materials de treball.A la web, adreçada tant a estudiants com a alum-nes interessats en la sostenibilitat, hi podem tro-bar els resultats de l’experiència d’aquest projec-te que té lloc simultàniament en sis punts delmón, de manera que els alumnes de les diferentsescoles no solament poden ser agents de canvidel seu entorn més immediat, sinó que tambépoden intercanviar les experiències pròpies.

� (+44) 161 921 8020 · www.dep.org.uk/scities

17

tardor 2008 · ciutats

18

BREUS

El programa de l’Aula Munici-pal d’Educació Ambiental de laciutat andalusa de Granadapretén desenvolupar capaci-tats per conèixer i comprendrela ciutat, interpretar i valorarels processos, canvis i proble-mes que hi tenen lloc, i poten-ciar les actituds de respecte icura del medi urbà, i la parti-cipació ciutadana.El programa consisteix fona-mentalment en una sèrie d’iti-neraris ecològics per diferentszones de la ciutat en què elsparticipants entren en contac-te directe amb la realitat urba-na desenvolupant un procésde recerca propi i fent-ne unaanàlisi crítica i global.

A banda, l’equip d’innovaciópedagògica Huerto Alegre, apartir d’aquesta experiència,ha redactat una sèrie de mate-rials d’educació ambiental enl’àmbit urbà, Mi pueblo, miciudad, el lugar donde yo vivo,per a la Conselleria de MediAmbient de la Junta de Anda-lucía que des de l’any 1990desenvolupa juntament ambla Conselleria d’Educació iCiència el programa ALDEAd’educació ambiental. Tambécoordinen el programa de lesEcoescuelas en l’àmbit d’An-dalusia oriental.

� (+34) 958 228 496 www.huertoalegre.com

L’IESMarianao deSant Boi de Llo-bregat és un centre com-promès amb la salut i lasostenibilitat que partici-pa en diversos programescom el d’Escoles Verdesdel Departament de MediAmbient de la Generalitatde Catalunya des de l’any1998. Aquest centre ha re-but la certificació me-diambiental ISO 14.001, iés el primer i de momentl’únic centre educatiupúblic de tot l’Estat espa-nyol que disposa dels re-quisits fixats internacio-nalment per fer una ges-tió sostenible. Es tractad’un sistema voluntarique li permetrà avaluar i

mi-llorar el seu

comportament ambiental. Aquesta certi-ficació ha estat atorgadamitjançant una auditoriaexterna, i ha estat possi-ble gràcies a la tasca re-alitzada per les comis-sions Ambiental i deQualitat, la implicaciódels coordinadors de lesàrees de Manteniment,Administració i Prevencióde Riscos Laborals, Con-sergeria i l’alumnat. Abanda, el centre participaen ell Pla comunitari debarri, i referma així el seupaper clau en la formaciói la integració social.

� (+34) 93 640 7858www.marianao.com

“Mi pueblo, mi ciudad, un huerto alegre”

1a escola amb

ISO14.001a Catalunya

EL NIÑ

O D

E LAS PIN

TURAS, G

RANADA • ©

© G

ABRIEL G

ARCÍA PEIR

Ó

©© TAPE ART

L’abril de 2008, al districte d’Horta-Guinardó de la ciutatde Barcelona va tenir lloc la primera Setmana d’EducacióAmbiental d’Horta-Guinardó, fruit d’una proposta fetades de la Xarxa 0-18, formada per tots els centres educati-us públics de la zona. Aquesta iniciativa ha estat un treball conjunt en què hanparticipat els alumnes, els mestres, les famílies i els res-ponsables dels centres de recursos pedagògics. La inicia-tiva partia amb l’objectiu de difondre l’educació per a lasostenibilitat entre tots els centres educatius públics, pertal de conscienciar alumnes, mestres i famílies, intercan-viar experiències que es duen a terme en aquest àmbit, idonar a conèixer alguns dels recursos de què es disposades de cada centre educatiu. Els diferents centres han or-ganitzat xerrades, exposicions, visites, tallers, jocs i gim-canes, presentacions de diferents estudis i activitats lúdi-ques. L’experiència ha servit no solament per compartirvivències i recursos sinó per teixir i enfortir les relacionsentre els centres, les famílies i els veïns del barri.

� (+34) 93 415 1112 · mediambient.gencat.net

©© KARIN SKILL

La Xarxa 0-18 aHorta-GuinardóLa Xarxa 0-18 aHorta-Guinardó

Educació

i Sosten

ibilitat

19

BREUS

L’esquerda digital és una manifestació mésde les desigualtats que hi ha al planeta i correparal·lela a altres fractures com les diferèn-cies entre la vida al camp i la vida a les ciutats.En un context de profundes desigualtats so-cioeconòmiques, la formació acadèmica enl’àmbit de la tecnologia i la ciència ha estatbasada en una concepció d’aquestes disci-plines de manera neutra, desproveint-lesdels vessants socials i de desenvolupamenthumà just i sostenible amb les quals estan ín-timament lligades. L’anàlisi dels llibres detext de tecnologia d’educació secundàriamostra un “currículum ocult” que, sota unaaparent neutralitat, transmeten una idea in-gènua de la tecnologia, centrada en una visióoccidental de les necessitats de consum delsmercats dels països del Nord i sense conside-rar l’esquerda digital.

Per tal que el professorat de secundària in-corpori una visió integradora a l’aula de tec-nologia, són necessàries unes eines metodo-lògiques que permetin dissenyar activitatsdocents pròpies amb un enfocament propide l’educació per al desenvolupament. Faci-litar al professorat de secundària els recur-sos necessaris per impartir la tecnologiaamb una visió més integradora implica teniren compte aspectes cognitius (coneixementde la realitat, comprensió de la interdepen-dència global, anàlisi de les desigualtats,etc.) i morals (promoció de valors com la so-lidaritat, el respecte, la valoració positiva dela diversitat, el reconeixement dels drets fo-namentals, etc.).

Des de l’Associació Catalana d’EnginyeriaSense Fronteres es va iniciar el 2007 una líniade formació del professorat d’aquesta àrea através de la preparació en el taller “L’Aula deTecnologia i els Objectius del Mil·lenni”, i dela creació d’una xarxa de professorat a Cata-lunya que interactua amb professorat uni-versitari i altres agents de cooperació. Final-ment, s’ha publicat l’estudi Integració de latecnologia per al desenvolupament humàen l’ensenyament secundari obligatori so-bre la situació dels llibres de text de tecnolo-gia a secundària, que podeu consultar isol·licitar a l’entitat.

� (+34) 93 302 2753 · wwww.esf-cat.org

En el marc de la ConvencióCatalana pel Canvi Climàtices va celebrar la jornada de re-flexió Universitats Catalanes iCanvi Climàtic a la UPC pertal de proposar accions quehan de dur a terme les univer-sitats catalanes per mitigar lesemissions de CO2 durant elperíode 2008-2012. Com a tre-ball previ, s’han fet entrevis-tes a responsables acadèmicsi de gestió de les universitatscatalanes, per tal de recollirles accions existents. En totals’han recollit més de vuitanta

accions i les que més impac-te tenen són les relacionadesamb la reducció de residus, lamobilitat d’estu diants i l’es-talvi d’energia. Sobre aquestsas pectes, cal remarcar que elpaper de les universitats dinsdels entorns urbans és el deprovocar un efecte de pol ver-tebrador de la sostenibilitatdins les ciutats, promovent eltransport sostenible i la ges-tió eficient dels seus edificis,tant pel que fa a les necessi-tats energètiques com al con-sum de recursos naturals.

Pols de la sostenibilitat urbana?Universitats catalanes

www.edusost.cat

Formació de formadors

fractures entreel camp i la ciutat

CURS D’ENERGIA SOLAR AL PERÚ · ENGINYERA SENSE FRONTERES

ONE STEP AHEAD: ©© FARRUKH YOUNUS

tardor 2008 · ciutats

20

BREUS

L’espai físic de l’ensenyament superiortranscendeix al compliment d’un pro-grama de necessitats: la qualitat de launiversitat és la de la seva arquitectura,cosa que es pot comprovar des d’unexer cici de revisió històrica i cultural.Per això, la planificació d’un Campuss’ha d’escometre des de l’afany perl’ex cel·lència, tant en el seu perfil in-tern com en la relació amb la ciutat.Però l’excel·lència s’ha de comprome-tre, així mateix, amb la seva projeccióexterna. Un campus és el millor vehi-cle per comunicar a l’entorn qualitatsinherents a la seva pròpia essència:harmonia espacial, sensibilitat res-pecte a l’àmbit urbà i cura mediam-biental. D’aquí neixen els conceptesde campus didàctic i campus sosteni-ble, que han estat germen per a dosprojectes recents.

(1) Campus de Villamayor, Universi-tat de Salamanca (1r Premi del De-signshare - The International Forumfor Innovative Schools, 2005)El paradigma del campus didàctic ésuna proposta innovadora en què ar-quitectura i naturalesa superen el seupaper d’escenaris passius i passen aser temes en ells mateixos, de maneraque serveixen com a matèria curricu-lar que imprimeix coherència compo-sitiva i qualitat mediambiental. Uncampus arriba a la condició de “didàc-tic” si assoleix –més enllà de la sevafunció com a contenidor docent–, cul-minar la missió de transmetre inten-cionadament valors vinculats a la sevaconfiguració urbanística i arquitectò-nica. Aquests valors enriqueixen elsusuaris del campus (siguin o no uni-versitaris), i participen en la construc-ció d’un hàbitat exemplar en el seumodel vivencial.L’arquitectura universitària s’ha d’eri-gir en lliçó respecte al context ciutadà,i ha de promoure la innovació quan

s’implanti i creixi en sectors no conso-lidats. El Campus de Villamayor actua-rà com a estímul de desenvolupamentsocioeconòmic i cultural del municipiveí. Proposa una composició arqui-tectònica harmonitzada amb la natu-ralesa (on sobresurt l’esplèndida llerafluvial del Tormes) per fondre arqui-tectura i medi ambient en un corpusúnic, que serveixi de matèria per a lainvestigació (acollirà la Facultat deCiències Ambientals).

(2) Projecte de campus sostenible aSan Agustín de Guadalix (concursrestringit, 3r Premi, 2007)La proposta busca generar un espai enquè les energies renovables es facinpresents com a aval de sostenibilitat, is’expressin externament a manera desenyal d’identitat de l’entitat titular(Iberdrola). El Campus s’organitza entres sectors: Espai-Sol, Espai-Aigua iEspai-Vent, que representen i promo-cionen les energies renovables del’empresa. El disseny resol l’aportaciói el manteniment energètic global, i laseva solució urbanística i arquitectò-nica busca manifestar els valors d’a-questes energies, la solar, l’eòlica i lahidràulica, a través d’una composiciócompromesa en la forma i en el llen-guatge dels seus elements. Es va assu-mir la sostenibilitat com a premissaconceptual, en el sentit d’interiorit-zar-la des de la taula de l’arquitectecom una actitud, més que com unconjunt de recursos tècnics. En matèria de vincles urbanístics, la

sostenibilitat és més sòlida com millorinterrelació hi hagi entre campus i ciu-tat. La inconsolidació actual de l’en-torn va obligar a planificar una futuraexpansió centrífuga, de manera queactués com a inductor de desenvolu-paments urbans, en què es creés unteixit conjunt ex novo.No hi ha res menys sostenible que laduplicitat d’equipaments entre uni-versitat i ciutat.Si, per contra, es com-parteixen usos i instal·lacions (esport,cultura, serveis, etc.) s’optimitzen lesinversions i es redueix el cost de man-teniment global, al mateix temps quees transmet el valor de la comuniód’interessos que ha de presidir la iden-titat universitària i urbana.En un àmbit més tècnic, la sostenibili-tat es va traduir en la previsió d’ener-gies renovables, l’adequada orienta-ció dels edificis (solejament, règim devents), les solucions bioclimàtiques(façanes tipus i cobertes ecològiques),el disseny d’espais lliures (espècies ve-getals autòctones), la gestió de residusi l’èmfasi en el transport públic, entrealtres factors. Aquest “campus sostenible” i l’ante-rior “campus didàctic” volen apartar-se d’una arquitectura excessivamenticònica per a la qual cosa aposten, encanvi, per espais que, per mitjà de laseva silenciosa harmonia, se supedi-tin a la missió essencial: la formacióintegral de l’ésser humà.

Pablo Campos Calvo-SoteloDr. Arq., Universitat Politècnica de Madrid

www.utoplan.com

El campus urbà

“L’arquitectura no pot desentendre’sdels factors naturals i humans; alcontrari, mai no ha de fer-lo... Laseva funció és més aviat posar lanaturalesa cada vegada més prop denosaltres.”

Àlvar Aalto, 1936

paradigmaeducatiu i sostenible

CAMPUS SOSTENIBLE (VISTA DE L’OEST), SAN AGUSTÍN DE GUADALIX, MADRID · UTOPLAN

REFLEXIONS

La presa hidroelèctrica Yacyretá sobreel riu Paraná, propietat de l’Argentinai el Paraguai, és el resultat d’estudis iprojectes realitzats des del 1920 fins a

la data. Es tracta d’un projecte per a l’explota-ció del potencial de generació d’energia delriu, l’ampliació de les condicions de navega-ció i l’augment de regadius --igual com gaire-bé tots els objectius inicials per a la construc-ció de megaobres al planeta.

Les obres civils, finançades pel Banc Mundial,el Banc Interamericà de Desenvolupament i elGovern de l’Argentina, van ser posades enmarxa per l’Entidad Binacional Yacyretá(EBY), creada als anys setanta durant els go-verns militars dictatorials. L’EBY va ser creadaper gestionar i finalitzar la construcció de lapresa, que es va començar el 1983 i encara noha conclòs pel fet d’haver patit molts retardsdeguts a l’elevació dels costos administratius i

Educació

i Sosten

ibilitat

21

Ana Lucia de OliveiraArquitecta i urbanista,estudianta del màster enSostenibilitat de laUniversitat Politècnicade Catalunya i becàriaMAEC-AECID

L’article inclou extractesd’una entrevista ambJorge Urusoff,coordinador del’Assemblea Binacionald’Afectats per Yacyretá.

Una dura lliçóper ser apresa

Yacyretá, megaprojecte desarrollista al Paraguai

L’“extinció” de l’illa de Yacyretá i els danys irreparables causats a lesciutats d’Encarnación i Posadas, en benefici de la construcció d’unprojecte hidroelèctric, serveixen aquí de mirall per reflectir els impactesgenerats pel model de formació actual.

DONA AMB BEBÈ • © CORTESIA DEL DIARI PRIMERA EDICIÓN

gran desviació de fons. Encarnación al Para-guai i Posadas a l’Argentina, ciutats que patei-xen directament els impactes de la presa, si-tuada a l’illa de Yacyretá, tenen instal·lacionsde 72 km d’extensió, cons tituïdes per una cen-tral hidroelèctrica, resclosa de navegació,abocadors, a més d’altres estructures comple-mentàries.

En el seu actual nivell d’ompliment, a la cotade 76 msnm (metres sobre el nivell del mar),l’embassament ocupa una superfície de

110.000 ha, inunda 52.600 ha i té de potènciainstal·lada 1.710 MW, amb una generació mit-jana anual d’11.200 GWh, i una inversió actu-al de 13.000 milions US$, sense que l’obra es-tigui acabada. Encara hi ha una cota final deprojecte a 83 msnm, que aguditzarà i amplia-rà el doble els impactes generats anterior-ment, en benefici d’augmentar en 990 MW lapotència instal·lada i proveir el 25 % de la de-manda energètica de l’Argentina --la gran be-neficiària de la presa--. Després de l’elevaciócap al nivell final projectat, l’àrea total d’i-

tardor 2008 · ciutats

22

REFLEXIONS

REPRESA YACYRETÁ • © CORTESIA DEL DIARI PRIMERA EDICIÓN

RIU / BALNEARI • © MÓNICA GIMÉNEZ / TALLANT EL RIU • © CORTESIA DEL DIARI PRIMERA EDICIÓN / “OLEROS” • © ARGEO AMEZTOY / PEIX GEGANT • © ARXIU FAMÍLIA ROMÁN

nundació de les terres serà de 122.000 ha, el24% de les quals són en territori argentí i el76% al Paraguai.

Yacyretá és un gran exemple dels projectesque, amb els immensos impactes generats apartir de la construcció de “condicions” per aldesenvolupament, trenquen l’organitzaciónatural construïda en els camps i les ciutats.L’impacte social presenta actualment més de100.000 afectats i 55.000 desplaçats forçats,que han perdut, a més de l’espai físic, el seu es-

pai vital. Abans del projecte vivien d’un sistema local sostenible de treball en la sevacomunitat i veïnat, dependent de la pesca,l’eco sistema de l’entorn del riu, les terres fèr-tils i la flora i la fauna harmòniques per a l’us-defruit comunal.

El procés d’inundació de l’embassament vadestruir la relació sistèmica saludable entre lespoblacions riberenques i el seu hàbitat natu-ral, i a més va generar misèria i fam per a la gentdesplaçada, que moltes vegades migren cap

Educació

i Sosten

ibilitat

23

REFLEXIONS

RIU / BALNEARI • © MÓNICA GIMÉNEZ / TALLANT EL RIU • © CORTESIA DEL DIARI PRIMERA EDICIÓN / “OLEROS” • © ARGEO AMEZTOY / PEIX GEGANT • © ARXIU FAMÍLIA ROMÁN DESALLOTJAMENT • © CORTESIA DEL DIARI PRIMERA EDICIÓN / INUNDATS • © JUAN ROSEGUI / ESCOMBRARIES / PROTESTA / CASES • © ARGEO AMEZTOY

als nuclis urbans més pròxims per mirar de re-conquerir les condicions per viure. Malgrattot, les temptatives de participació dels afec-tats no han aconseguit conquerir un lloc en elprocés decisori de relocació.

Quines propostes faries a l’educació,per a les persones que estan vivintaquesta situació de risc de vida?“No es pot dir a les persones a les quals s’adre-ça l’educació (que en general és la poblaciómés desprotegida) que són elles les causantsdels problemes que creen insostenibilitat;aleshores... Educar-les a elles perquè millorinel que altres fan és com encarar el treball a l’in-revés!

En àmbits on els depredadors caminensolts, què pots ensenyar-los a lesvíctimes?El país (el Paraguai) es troba en un context glo-bal planetari en el qual tampoc no es pot resol-dre de manera aïllada. La desforestació, la so-gització i la contaminació subsegüent tenencausals exògenes: la perversitat de Monsanto il’ètica i la moral dels ‘empresaures’, per exem-ple. Aleshores l’educació hauria de buscar re-cuperar els valors humans de la gent, pro-moure’ls, adequar-los al seu temps i a la sevametodologia per poder sostenir d’alguna ma-nera una certa qualitat de vida que tendeixi amillorar les greus insatisfaccions de les neces-sitats fonamentals de les poblacions. I sensi-bilitzar-los, obrint els seus coneixements, per-què lluitin contra les plagues.

En aquests casos crec que sí: es pot parlar delluitadors en el pla educatiu també, perquè hiha un sens fi de problemes greus que s’han deresoldre. I l’educació ha de servir a l’home permillorar la seva qualitat de vida i defensar-lacom sigui.

Buscar una independència de l’educació per-què arribi a l’ésser humà de manera que puguiaprofitar-la tant com pugui. Que no obeeixi ala destrucció de la seva personalitat i a la sevacastració com a persona desitjosa de millorar id’alliberar-se de les opressions, com ha succe-ït fins ara amb allò educatiu.

Aleshores això implica una lluita: a qui tinguiclar el que ha de fer, jo en dic lluitador, pel fetque coneix la realitat i fa el camí per anar fentcoses. No es pot plantejar una educació soste-nible global, perquè els problemes de cadasector poblacional continent són diferents,les realitats són diferents i els valors que esfan servir són diferents. Fins i tot els actors te-nen rols diferenciats.” (Jorge Urusoff, coordi-nador de l’Assemblea Binacional d’Afectatsper Yacyretá)

Aquí descrivim algunes iniciatives de repara-ció a través de la participació ciutadana i de lacooperació solidària en el cas d’altres preses.La presa hidroelèctrica Itaipú, al riu Paraná,propietat del Brasil i el Paraguai, té el progra-ma “Conreant aigua bona”, que té com a ob-jectius l’eliminació dels punts de contamina-ció; la preservació de la flora i fauna, il’educació ambiental, com a eix transversalque traspassa i unifica les accions adreçades almedi ambient.

Les iniciatives de sostenibilitat ambientaldesenvolupades als municipis de l’àrea d’in-fluència de la presa es basen en els principisde la responsabilitat socioambiental i en unsistema de coresponsabilitat de participacióde la comunitat, institucions, universitats i òr-gans governamentals, ONG i associacions.(1)

Salt Caxias al Brasil, presa sobre el riu Iguaçú,ofereix l’exemple de la construcció del progra-ma de reassentaments en un procés socialparticipatiu. La represa de l’exercici de la de-mocràcia, el suport de partits polítics d’es-querra i d’altres organitzacions afins a aques-ta ideologia van produir la sinergia necessàriaperquè el programa tingués èxit. Va desenvo-lupar també la recuperació de la comunitat através de la construcció d’una agricultura fa-miliar, d’economia i assistència solidàries.

La construcció de Yacyretá ha produït danysque poden figurar en diferents categories d’a-cord amb el criteri valoratiu que es pretenguiusar. Danys socioculturals i danys ambientalsno quantificats respectivament: les pèrduesdel patrimoni cultural construït i immateriald’Encarnación, la pèrdua de la identitat cultu-ral del poble illenc i indígena, dels mitjans desubsistència de la gent, entre moltes altres.Pèrdues de la biodiversitat, d’espècies endè-miques, dels recursos forestals, de la flora i elsseus recursos fitogenètics,(2) dels hàbitats decultura ancestral de les comunitats indígenesi de la terra fèrtil per a l’explotació agrícola. Amés de l’eutrofització, salinització i contami-nació dels recursos hídrics, generada per l’ex-pansió dels nuclis urbans de l’entorn de lapresa i vista com a efecte indirecte no previsten el projecte, la degradació ha generat “zonesmortes” de les aigües costaneres, així anome-nades en l’informe de les Nacions Unides, “INdead water”.(3)

Els gairebé 88 anys d’estudis aportats al pro-jecte de Yacyretá ens conviden a pensar serio-sament sobre la causa d’aquests impactes so-cioambientals de dimensions incalculables.L’exemple de Yacyretá, una de les més de 45mil preses que han afectat uns 80 milions dedesplaçats al món, és un indicador de la mala

tardor 2008 · ciutats

24

REFLEXIONS

REFLEXIONS

formació genètica, reproduïda al llarg delsanys en el nostre sistema educatiu, font de lessolucions insostenibles generades en nom deldesenvolupament econòmic.

Referències- www.yacyreta.info- www.internationalrivers.org- www.boell-latinoamerica.org

- DÍAZ, Peña Elías; STANCICH, Elba(2000). No más daños en Yacyretá. Amigosde la Tierra Argentina, CEDHA, FUNAM,Fundación Proteger, Red de AsociacionesEcologistas de Misiones, Taller Ecologista,BIC, CIEL, IRN, Sobrevivencia, Amigos de laTierra Paraguay.

- TEROL, Guillermo; REID, John (2004).Beneficios y costos de elevar la cota delproyecto hidroeléctrico de Yacyretá. Unestudio de International Rivers Network y

estrategias para la conservación.www.conservation-strategy.org/en/publications/reports

- ZAAR, Miriam Hermi. “La economíasolidaria como solución a la sostenibilidadde la agricultura familiar: el caso de losreasentamientos Crabi, Brasil”. ScriptaNova. Revista Electrónica de Geografía yCiencias Sociales.Universitat deBarcelona. Número extraordinari dedicatal IX Col·loqui Internacional de Geocrítica.www.ub.es/geocrit/sn/sn-24549.htm

(1)www.itaipu.gov.br/aguaboa

(2) fao.org/AG/CGRFA/Spanish/itpgr.htm

(3)IN dead water. Merging of climate changewith pollution, over-harvest, andinfestations in the world’s fishing grounds,Norway. www.grida.no

Educació

i Sosten

ibilitat

25

SALA R

ESCLO

SES REP

RESA YACYRETÁ • © CORTESIA DEL DIARI PRIMER

A EDICIÓN

tardor 2008 · ciutats

26

BREUS

A les grans ciutats africanes, i en gene-ral dels països del Sud, els barris creatsde manera espontània constitueixenmés de la meitat de l’espai urbà. Lamajoria d’aquests barris, normalmentcreats pels fluxos migratoris camp-ciutat de les darreres dècades, pateixuna greu manca de serveis urbans bà-sics atès el seu ràpid creixement.

Des de l’any 2002, l’Associació Catala-na d’Enginyeria sense Fronteres il’ONG camerunesa ERA-Camerountreballen a Yaoundé (Camerun), ambl’objectiu d’incrementar les capaci-tats de les llars situades en aquesteszones de creixement espontani queno tenen accés als serveis urbans bà-sics. Les accions s’articulen mitjan-çant projectes de barri, és a dir, a partird’intervencions basades en l’enforti-ment del teixit social i en la implicació

progressiva dels poders públics en elsbarris marginals. Aquestes accions te-nen com a finalitat que els habitantsprenguin consciència dels seus drets ideures com a ciutadans i, alhora, per-metre que les llars augmentin el seunivell de renda per tal que creixi laseva capacitat per invertir en l’habi-tatge mateix i per pagar els impostos iles taxes municipals.

En l’àmbit d’infraestructures el pro-grama focalitza les seves accions en lesxarxes de serveis bàsics: vialitat i es-pais públics, abastiment d’aigua i sa-nejament. En l’àmbit socioeconòmic,les actuacions se centren a donar em-penta a iniciatives locals que generinocupació als barris i donin resposta alsserveis públics no gestionats per l’Ad-ministració local.

� (+34) 93 302 2753 · www.esf-cat.org

L’Oficina de Seguretat, Salut i Medi Ambientde la Universitat de Barcelona ha dissenyat ielaborat l’exposició “Un planeta per com-partir: La petjada ecològica”, que es potsol·licitar en préstec al Centre de RecursosBarcelona Sostenible. L’exposició calcula lapetjada de la ciutat i de la mateixa institució is’acompanya amb un CD que permet calcu-lar la nostra petjada ecològica, és a dir, la su-perfície que necessitaríem per produir els re-cursos que consumim.

En l’àmbit de la formació interna dins la ma-teixa universitat i encara com a experiènciapilot en algun centre de secundària, aquestservei ha elaborat un seguit de tallers pràc-tics en què, a partir d’un joc de rol, podemconèixer quin impacte tenen sobre el plane-ta les nostres activitats diàries i si la Terradisposa de suficients recursos per mantenirel nostre nivell de vida. El joc usa diferentsperfils d’habitants de Barcelona, segons elsseus hàbits de consum, habitatge, produc-ció de residus o mobilitat.

La petjada de Barcelona

Transformant els barris des de la llar

� (+34) 93 403 4505www.ub.edu

TORRE AGBAR BARCELO

NA • ©© MEGAPIKSEL

EL DIA DE LA DONA, CAMERUN©© ENGINYERIA SENSE FRONTERES

BREUS

Catalunya i Barcelona sónun dels nodes de referènciaen l’actual i futur procés deconstrucció de la nova con-centració urbana a la UnióEuropea: la costa mediter-rània. La Unió Europea dels25 compta avui amb456.791.700 habitants. A latotalitat de les regions cos-teres del Mediterrani es con-centra una població d’apro-ximadament 4580.000 habi- tants. Si el fenomen turísticés l’epítom de l’escena ur-bana contemporània, és es-sencial que les disciplinesresponsables en el seu des-envolupament tractin detransformar aquest feno-men de mercat en un àmbitd’investigació privilegiat.

Per aquest motiu, un equipde professors del Centre deDirecció Turística d’ESADE idel Màster Intelligent Coastde la Universitat Politècnicade Catalunya està duent aterme una recerca amb la fi-nalitat de redefinir el modelturístic i urbanístic de la ciu-tat de Barcelona. Per fer-hohan dissenyat una enquestaadreçada a diferents profes-sionals del sector del turis-me, l’urbanisme i la sosteni-bilitat per reflexionar sobresi el model turístic de la ciu-tat d’ençà el 1980, basat a or-ganitzar grans esdeveni-ments, ha estat un èxit o estàtocant la seva fi.

� (+34) 93 4 51 3 664www.intelligentcoast.es

Educació

i Sosten

ibilitat

27

Turisme, urbanisme, i sostenibilitat

¿conflicte o convivència?

METRÔ SUPERFÍCIE, BRAZIL • ©© GILHERME MARTAROLI

Mapant en verd la ciutat

MAPA VERD DE LA

CIUTAT DE BARCELO

NA • ©

ECOSERVEIS/AJUNTAMENT DE BARCELO

NA

L’organització internacional Green MapSystem dóna suport a l’elaboració delmapa verd d’una ciutat. Es tracta d’un pro-jecte social de participació ambiental.Com a idea, fomenta el diàleg entre els par-ticipants, al barri mateix, i posa les basesperquè el coneixement pugui esdeveniruna acció responsable a favor d’un entornmés saludable. En el transcurs de l’activi-tat, permet desenvolupar habilitats, fo-mentar la creativitat i la iniciativa, i alhoraestimula la capacitat d’organització.

L’objectiu del projecte és fomentar els re-trats comunitaris amb perspectives can-viants, els quals actuen com a extensos in-ventaris per decisions polítiques i guiespràctiques per a residents i visitants. Ja hi hamés de 350 mapes verds publicats. Els ma-pes verds són una guia dels recursos natu-rals i sostenibles per a la vida urbana a lesciutats que permeten conèixer organitza-cions ecologistes, naturistes, de teràpiesnaturals i d’educació ambiental; explorar ivisitar jardins i paisatges urbans d’interèsecològic, espais verds singulars i vistespanoràmiques; gaudir de restaurants i boti-gues d’alimentació natural, i cercar recur-sos i informació ambiental; gaudir deltransport públic i els carrils bici, o bé conèi-xer els punts de reciclatge. Són una einaeducativa molt interessant per conèixer deprop el nostre entorn més immediat que espot emprar tant dins com fora de l’aula.

www.greenmap.org

tardor 2008 · ciutats

28

BREUS

Quan la ciutat educa� (+34) 93 342 7720

edcities.bcn.es

La ciutat compta amb les millors condicionsmaterials per forjar una oferta general de difu-sió dels aprenentatges útils per viure en societati, al mateix temps, pot crear l’escalat més dis-pers de desigualtats en la seva distribució. És,doncs, educativa per se: és inqüestionable quela planificació urbana, la cultura, els centreseducatius, els esports, les qüestions ambientalsi de salut, les econòmiques i les pressupostà-

ries, les que es refereixen a la mobilitat i la viali-tat, a la seguretat, als diferents serveis, les cor-responents als mitjans de comunicació, etc.inclouen i generen diverses formes d’educacióde la ciutadania. En aquest enquadrament, l’educació apareixcom l’acció que va més enllà de les famílies i lesescoles. Tot incloent-les com a factors clau, l’e-ducació comprèn, avui, multitud de paràme-tres i d’agents no reconeguts fins ara i abraçatota la població. La ciutat és, doncs, educadoraquan els seus ciutadans són conscients que lesseves propostes tenen conseqüències actitudi-nals i convivencials i generen valors, coneixe-ments i destreses nous. Per a la ciutat educadora, el gran repte ésaprofundir en l’exercici dels principis i va-lors democràtics mitjançant orientacions iactuacions adequades, introduint en l’orde-

nament juridicopolític propi factors peda-gògics que permetin utilitzar la informació,la participació i l’avaluació com a eixos delsprocessos d’aprenentatge i d’educació, i deconstrucció de ciutadania.Les ciutats educadores es van iniciar com a mo-viment l’any 1990 amb motiu del I Congrés In-ternacional de Ciutats Educadores, celebrat aBarcelona, quan un grup de ciutats representa-des pels seus governs locals va plantejar l’ob-jectiu comú de treballar conjuntament en pro-jectes i activitats per millorar la qualitat de vidadels habitants, a partir de la seva implicació ac-tiva en l’ús i l’evolució de la pròpia ciutat, d’a-cord amb la Carta aprovada de ciutats educa-dores. Posteriorment aquest moviment es vaformalitzar com a Associació Internacional enel III Congrés celebrat a Bolonya l’any 1994.Aquestes ciutats sostenen la visió que tota laciutat és, doncs, en si mateixa, un espai educa-tiu, i tots els seus habitants són agents educati-us, ja que des del moment en què es relacionenels uns amb els altres transmeten valors i acti-tuds. Aquesta concepció de l’espai urbà es con-creta en els Projectes Educatius de Ciutat (PEC),que són un compromís ciutadà amb l’educació,ja que esdevenen un instrument estratègic iparticipatiu, liderat pels governs locals, ambl’objectiu de fer possible i operatiu el conceptede ciutat educadora. És una eina que ajuda adefinir el model de ciutat que es vol i els valorsque el sostenen, a concretar-ne accions i a esta-blir complicitats entre administracions i ciuta-dania per tirar-lo endavant.A les nostres societats, complexes i diverses,l’escola no pot donar resposta en solitari a lesnombroses necessitats educatives que se liplantegen. Necessita vertebrar la seva accióamb la dels altres agents educatius que hi ha a laciutat, al poble o al barri, partint de la premissaque tothom educa. Fer un PEC vol dir situar l’e-ducació en un lloc privilegiat de les preocupa-cions municipals, i obrir un debat públic sobrecom es pot garantir la defensa de valors, comara la igualtat, la diversitat o la llibertat, en defi-nitiva, la sostenibilitat.Les ciutats educadores estan agrupades en unaxarxa internacional AICE formada per més de350 ciutats, que s’organitzen en xarxes territo-rials i temàtiques que treballen els àmbits de latransició escola-treball, les TIC a les ciutatseducadores i la Xarxa Petita Infància. A banda,hi ha una altra xarxa estatal espanyola, RECE,que agrupa les ciutats que estan tirant enda-vant aquests projectes a escala de tot l’Estat.

Processos d’aprenentatge i educació, i de construcció de ciutadania

MURAL EN EL COBACH 28 • ©© LUZ MARÍA NIETO CARAVEO

La idea que l’any 1993 va impulsar setmunicipalitats de la gran metròpoli deSantiago de Xile a unir-se en un con-sorci al voltant del Proyecto Protegefou recuperar de l’oblit i l’abandona-ment la pre-serralada andina com apatrimoni natural per a les genera-cions actuals i futures. Aquesta àrea,que han denominat el Parc Natural dela Pre-serralada de Santiago, té 13.352ha adjacents a la ciutat i és un exemplerepresentatiu a escala mundial de l’e-cosistema mediterrani muntanyós. El projecte té com a objectius millorarel marc legal, institucional i polític percrear una àrea de conservació a la pre-serralada, fer-ne un pla d’ordenació igestió, promoure la consciència am-biental entre la població urbana i fo-mentar la integració del concepte deconservació en el planejament urbà.Amb finançament del Fons per al MediAmbient Mundial FMAM o GEF, Prote-ge ha tirat endavant el projecte Santia-go Contrafuerte, que ha permès la re-dacció del Pla d’ordenació i gestió de lazona, que incorpora els acords institu-cionals assolits amb els propietaris pri-vats i els organismes públics; els estu-dis legals, ambientals i urbanístics; lesexperiències recreatives i d’educacióambiental, i les aportacions d’especia-listes nacionals, internacionals i de laciutadania recollides en tallers partici-patius. En aquest moment s’ha aprovatun pla d’acció per a dos anys, d’acordamb l’Estratègia de Biodiversitat delpaís per unir l‘esforç local-comunitaride Protege amb les accions polítiquesdel govern a escala regional.A Xile el 87% de la població habita encentres urbans i més del 40% (aproxi-madament 6 milions) es concentra aSantiago, la capital. Els principals be-neficiaris del projecte són, doncs, totsels seus habitants. La futura àrea deprotecció pretén mitigar els processosde pèrdua de biodiversitat i degradaciódel paisatge, consolidar una nova àreaverda, que millori el dèficit de la ciutat,contribuir a l’ordenació territorial inte-grant harmònicament els medis natu-

Conservació en el planejament urbàIntercanvi d’experiències educatives

entre Santiago de Xilei Collserolla � (+56) 22750171

www.protege.cl

ral i urbà, i augmentar l’oferta educati-va, recreativa i esportiva conservantaque st patrimoni natural i cultural pera les generacions futures.Un dels aprenentatges més impor-tants de tota la tasca que ha desenvo-lupat l’entitat ha estat la creació d’unaxarxa de suport internacional amb al-tres parcs periurbans i l’educació am-biental. L’any 2003, es va signar unconveni de cooperació amb el consor-ci gestor del Parc de Collserola, ente-nent que es tractava de dos parcs decaracterístiques similars per la pro-ximitat a una gran ciutat i pel prota-gonisme en ambdós dels ecosistemesmediterranis.L’altra fita important que el projecteha assolit en aquest temps és la inau-guració del Centre d’Informació i Edu-cació Ambiental Aguas de Ramón,gràcies a la col·laboració d’Aguas An-dinas, que és la porta d’entrada als iti-neraris i a l’àrea que es vol protegir. Elcentre ofereix visites educatives per aescoles i empreses, i per a la ciutada-nia en general, i recupera els valorshistòrics, ecològics i culturals de lapre-serralada andina.

Educació

i Sosten

ibilitat

29

BREUS

PARQUE NATURAL AGUAS DE RAMÓN, CHILE • ©© PROTEGE

La globalització a través de la inter-connexió creixent del nostre món ac-celera els canvis culturals, socials, tec-nològics i econòmics que vivim en lasocietat. La conseqüència és la neces-sitat que tenen els professionals i estu-diants de formar-se al llarg de la vida(Life Long Learning). Les disciplinestransversals i innovadores aparegudesen el mapa educatiu, com les relacio-nades amb la sostenibilitat, són pro-bablement les que generen més de-manda de formació a distància.Un tipus de formació en què en-tren en joc dimensions noconvencionals, ja que les va-riables temps i espai aquíno són rellevants.

L’associació Eco-Uniondefensa l’educació per ala sostenibilitat comuna de les eines princi-pals per a un canvi cultu-ral de la societat cap a undesenvolupament res-pectuós amb el medi am-bient. En concret, els cursoscurts de formació de post-grau i professional amb temestransversals permeten adaptar-se a les noves tendències del sectoren col·laboració amb les principalsentitats expertes en els camps tractats.

Com a exemple recent d’educació 2.0,Eco-Union ha realitzat el 2008 duesedicions virtuals del Curs d’introduc-ció a l’ecologia urbana i canvi climà-tic. De les 100 persones que han seguitaquesta formació el 25% treballen enadministracions públiques, majorità-riament tècnics municipals; el 25% enempreses privades i consultories o sónautònoms; el 25% són estudiants d’úl-tims cicles o acabats de llicenciar, i el25% restant són treballadors del tercersector. La mitjana d’edat està entre 30 i35 anys, amb més de cinc anys d’expe-riència professional. En general, lesseves motivacions són tant personals

Wiki, blog, xat, veu sobre IP, etc. Cada any apareixen eines noves, anomenades web 2.0, que permeten comuni-car-se de manera més ràpida, més econòmica i amb (relativament) més facilitat. En paral·lel, el nostre entorn

globalitzat provoca canvis complexos i continus que exigeixen l’actualització permanent dels nostres coneixe-ments. Estem realment aprofitant aquestes tecnologies innovadores en el sector de l’educació?

educació 2.0

com professionals. A través de la for-mació contínua busquen evolucionarprofessionalment i/o reciclar-se cap adisciplines més pròximes a les sevesaspiracions personals.

El disseny del curs es basa en els prin-cipis de l’educació ambiental que es

recullen en la Carta de Belgrad de laUnesco. Concretament, aquesta for-mació transversal consta de set mò-duls d’aproximadament cinc horescadascun: canvi climàtic, energia, ai-gua, mobilitat, construcció, espai pú-blic i ecodisseny. En cada mòdul esproposen lectures obligatòries i d’a-profundiment, un exercici pràctic d’a-plicació directa en un entorn proper(casa, feina…), exemples de bonespràctiques i un debat. Al final del curs,en grups o de manera individual, eslliura un treball sobre el municipi decada persona amb una anàlisi delsobstacles i les oportunitats d’aquest

municipi cap a la sostenibilitat. Cadaparticipant és lliure de treballar ambplena flexibilitat horària i amb atenciópersonalitzada, però també hi ha unaplanificació setmanal amb dates delliurament. Quant a eines, es combinal’ús de la plataforma d’aprenentatgevirtual de la UOC i una xarxa social vir-tual pròpia.

En els mesos vinents hi ha previst am-pliar l’oferta formativa amb cursos dediferents formats –cursos intensiusde temporada, cursos avançats– idiversos temes –mobilitat ur-bana sostenible, bioconstruc-ció, ecodisseny, etc–. Per aaixò, es continuarà utilit-zant la filosofia de treballen xarxa i s’implicaran elsmillors experts del sectorprivat, públic i associatiuen cada assignatura ques’ofereixi.

Vistos els resultats positiusde l’educació virtual i les ne-cessitats creixents de forma-ció contínua per part dels tressectors de la societat (Adminis-

tració pública, empreses privades isector civil organitzat, ONG i universi-tats), el Campus per la Pau de la UOCestà desenvolupant, amb la participa-ció activa d’altres entitats com ara Eco-Union o Ecoserveis, la que seràprobablement una de les primeres eco -universitats virtuals del món a abor-dar totes les disciplines del coneixe-ment des d’un vessant sostenibilista.

Enllaços recomanats- www.eco-union.org- Programes lliures de formació

virtual: www.moodle.org- Wiki: www.wetpaint.com/ education- Xarxa Social: www.ning.com- Material educatiu Open Source:www.ocwconsortium.org

- Ecouniversitat Campus per la Pau dela UOC: www.uoc.edu/ cooperacio

tardor 2008 · ciutats

30

BREUS

Noves tecnologies

THETRAN

NYFLIC

KRVERSE(V1.1

):©©

SIOHBAN

CURRAN

Jeremie Fosse y Idoia Arauzo · www.eco-union.org

Educació

i Sosten

ibilitat

31

BREUS

Des de l’any 1973, un grup d’activistes treballa per pro-moure l’agricultura urbana a l’illa de Manhatan. Ocupenles parcel·les devastades del paisatge urbà, conflictives aescala social, i les converteixen en jardins comunitarisamb el lema És la teva ciutat, cava-la!Creuen en el poderde la comunitat, enjardinant per transformar els barris.

Aquest moviment de promoció de l’agricultura urbana aNova York empra la perfecta barreja entre educació, orga-

nització i dret per ajudar la gent a muntar els seus jardinscomunitaris, sostenint els seus grups de base. Un delsprogrames més innovadors és el Youth Mural Projectmitjançant el qual els més joves pinten murals per als jar-dins i es converteixen així en nous líders per a la comuni-tat; l’altre, el Youth, Art & Environment Fellowship Pro-gram, proporciona assessorament i feina als jovesinterns, mentre que ells organitzen la comunitat, fand’horticultors, educadors, etc.

Actualment, tenen més de 600 jardins comunitaris ques’autoorganitzen i són independents entre ells mitjan-çant un grup de voluntaris. Cada setmana, aquests lídersdel veïnat, creatius i decidits, proporcionen un servei alsseus veïns, connectant els més menuts amb la natura,proporcionant verdures fresques i productes de l’hort,plantant arbres i proveint d’espais verds zones de la ciu-tat amb elevades taxes d’asma, cedint un espai per a lagent gran i fent servir aquests espais verds com a aules ex-teriors, és a dir, com a centres ambientals i culturals.

A poc a poc el centre d’aquesta ciutat ha anat guanyantterreny verd i plantes hortícoles que inspiren els via-nants a desenvolupar experiències similars en els seuspropis barris.

L’Institut Jane Goodall, fundat l’any 1977 i avui diapresent a més de cent països, és una organitzacióglobal sense ànim de lucre que persegueix aug-mentar el coneixement, l’empatia i el suport al vol-tant de problemes humans, animals i ambientals,amb la finalitat de produir un canvi cap a un estil devida sostenible. Jane Goodall és una primatòlogabritànica reconeguda internacionalment, ambmés de quaranta anys d’experiència liderant la in-vestigació i conservació dels ximpanzés a l’Àfrica.L’Institut arriba a Espanya l’any 2007 amb marcadavocació educativa al país i amb els objectius d’in-vestigar les espècies en els seus hàbitats naturals ien captivitat, conservar i protegir les espècies i elmedi natural, i fomentar l’educació ambiental, es-pecialment dels més joves, a través del programainternacional Roots & Shoots i a escala espanyolaamb el programa Biodiverciutat.

Aquest programa posa en evidència l’estil de vidapoc sostenible dels països desenvolupats: es gene-ren grans quantitats de residus difícilment degra-dables, es destrueixen o fragmenten els hàbitatsd’altres espècies amb què convivim, amb el conse-qüent empobriment o pèrdua de biodiversitat ge-nètica, d’espècies i d’ecosistemes. El programa d’e-ducació ambiental Biodiverciutat vol informar iconscienciar la població de la riquesa de la biodi-versitat que ens envolta a la ciutat, la més properaque tenim, i la importància de la seva preservació,ajudant a conèixer-la a la població. La dinàmica deles ciutats permet que, a més d’un programa edu-catiu, es pugui combinar com a activitat lúdica.Concursos fotogràfics, suport teòric en format cò-mic, ecosafaris per la ciutat destinats tant a escolescom al públic general, concurs d’ecoiniciativesamb premis com viatges a l’Àfrica, són els altres ele-ments que trobem en el programa.

� (+34) 661 098 392 www.biodiverciutat.org

Ecosafaris per descobrir la

biodiverciutatEscamots verds

enmig de l’asfalt� (+21) 25942155 · www.greenguerillas.org

COMMUNITY GARDEN • ©

© SHELLYS

BUSQUEM LES PISTES • ©© INSTITUT JANE GOODALL

tardor 2008 · ciutats

32

REFLEXIONS

“El ciutadà és el qui s’ha apropiatla ciutat des de la seva infantesa.La ciutat és l’aventura iniciàticaplena de possibilitats ques’ofereix al noi i a la noia i queforma la seva raó i la sevasentimentalitat. És tambéparticipar més o menysconscientment en un procéscol·lectiu: en la gesta conjunta iquotidiana de la construcció dela ciutat com a lloc per conviure ien la lluita permanent contra lestendències disgregadores idestructores, lluita per lesidentitats i els drets que ens fanlliures i iguals...”

Jordi BorjaDirector del Programa

Gestió de la Ciutat de laUniversitat Oberta de

Catalunya.

Aquest paràgraf el vaig escriure fagairebé vint anys. Correspon a lesdarreres ratlles d’un text que vandemanar-me els organitzadors

del Primer Congrés Internacional de la Ciu-tat Educadora (publicat per l’Ajuntament deBarcelona, 1990). Encara el subscric i amb al-guns matisos es pot aplicar al tema de la pu-blicació a la qual va destinat aquest breu arti-cle.

La ciutat actual tendeix a anul·lar la iniciati-va i l’autonomia dels nens i dels adolescents.Aquests viuen gairebé sempre o sota la mira-da de pares, mestres i altres controladorsadults, és a dir, viuen inhibits per l’enemic, obé amb la seva mirada pendent de la televi-sió o dels jocs informàtics, atontats, atorditsper l’addicció passiva a la irrealitat. Cal dirque la ciutat actual no facilita ni l’autonomiani la iniciativa. L’educació ciutadana repre-senta una acció de conquesta sobre un móndesconegut, afrontar el risc, vèncer la pordels altres, entrar progressivament en terri-toris nous, observar i aprendre les pautes queregeixen aquests territoris (que no estan ne-cessàriament escrites en cap manual) i atre-vir-se a transgredir-les. Solament assumiràsprogressivament pautes i normes regulado-res de la convivència si has respost alguna ve-gada al repte de la transgressió i has assumitl’existència de la sanció moral o social, o sim-plement de la repressió institucional.

Però, certament, les nostres ciutats ofereixenpoques oportunitats a l’aventura. De la ma-teixa manera que un excés de desordre pro-voca reaccions socials i polítiques autorità-ries, un excés d’ordre genera violència trans-gressora, ja que elimina els espais i els tempsper practicar transgressions més innòcues. Ia les nostres ciutats hi ha sovint un ordre po-

La ciutat coma aventurainiciàtica

La ciutat coma aventurainiciàtica

REFLEXIONSEducació

i Sosten

ibilitat

33

No tot és la ciutat compacta. A les regions me-tropolitanes de Madrid i Barcelona, en el dar-rer quart de segle XX la població es va man-tenir estable, el sòl urbanitzat es va multipli-car per dos. No sempre hi ha un excés de nor-mes; també en certs casos hi ha un dèficitnormatiu. La suma de sòl urbanitzat o urba-nitzable il·limitat comprat en gran part (lameitat aproximadament) per les entitats fi-nanceres, l’extensió continuada de la xarxaviària per generar plusvàlues i la permissivi-tat (o corrupció) administrativa han permèsl’hipercreixement de la bombolla especula-tiva immobiliària que ara ha esclatat. ¿Tan di-fícil és imposar com a criteri general el crei-xement en continuïtat i, quan convingui, ambaugment de la densitat de la ciutat compac-ta? ¿Les plusvàlues generades pel desenvolu-pament urbà no haurien d’anar a l’erari pú-blic i no als propietaris expectants? ¿La nor-mativa no hauria d’imposar la mixtura sociali funcional, la qualitat dels espais públics, laproximitat de centralitats?

He vist dibuixos de nens de diverses grans ciu-tats que havien viscut en barris degradats dela ciutat compacta i ara viuen en urbanitza-cions perifèriques de blocs i torres aïllats. De-maneu que us dibuixin el seu barri i el vell.Aquest està ple de gent, d’animació, els nenshi juguen, hi ha gossos pel carrer..., i a l’ actu-al solament hi ha ciment. Aquest panoramano és encara el dominant a Catalunya, però sino canvien les dinàmiques actuals, aquestatendència pot imposar-se. Si es vol convertirels adolescents d’aquests barris en tribus vio-lentes, és aquest el camí.

Tornem a casa. Si la ciutat avui no és l’aven-tura iniciàtica, ¿què podem fer? No comen-çar pel final. El problema no és l’educaciódels nois i noies, el problema és la ciutat i lagestió que se’n fa. I, per tant, cal educar-losno per adaptar-los a la ciutat existent, sinóper canviar-la.

Reconèixer els drets a la ciutat és un bon co-mençament de l’educació ciutadana. Vol direxigir a les polítiques públiques que els facinreals i, per tant, donar una formació críticasobre la ciutat existent. ¿Qui ho ha de fer? Pri-mer cal saber què s’ha d’ensenyar i com. Elquè és entendre el dret a l’habitatge i, pertant, saber que, si no es compleix, és per l’es-peculació immobiliària, pels exorbitantsdrets de la propietat privada del sòl, per lacomplicitat de les administracions públiques.O el dret a la qualitat de l’espai públic vol dirqüestionar la prioritat a la mobilitat mitjan-çant el vehicle privat, els processos d’urba-nització extensius, la progressiva privatitza-ció de molts espais de naturalesa pública. El

bre, excloent, tecnocràtic, frígid. Aquest or-dre ja és present a les àrees centrals i als bar-ris populars de la ciutat compacta, com Bar-celona, malgrat la riquesa de l’espai ciutadà,que sembla oferir encara estímuls a la con-questa. Però la circulació ha empobrit els es-pais públics, la voracitat constructora ha eli-minat els territoris de ningú, l’afany norma-tivista ha multiplicat regles repressores sovintabsurdes. Després ens hi referirem.

“ANIMURALS”, 1985, D

AN FO

NTES. SIS ZEB

RES PIN

TADES EN

LA CARRETER

A 580 A

OAKLAND, C

ANADÀ. C

OMISSIO

NAT PER

L’OFIC

INA DE D

ESENVO

LUPAMEN

T COMUNITA

RI D

’OAKLAND I D

IVERSES D

ONACIONS D

E LA COMUNITAT. D

AN FO

NTES. FO

TO: TH

OMAS H

AWK

La ciutat coma aventurainiciàtica

La ciutat coma aventurainiciàtica

dret a viure en zones accessibles, visibles, do-tades d’elements de centralitat vol dir un ur-banisme que s’enfronti a la segregació, quepromogui zones on convisquin poblacions di-ferents, combatre la tendència a crear barristancats que avui es dóna a gran part del món.No fóra una mala idea orientar la necessitat detransgressió que tenen adolescents i joves enaquesta direcció crítica. I fins i tot es poden ex-perimentar propostes alternatives, sobre la cir-culació, la cura del medi ambient, el disseny

d’espais públics, etc. com han fet algunes es-coles, ajuntaments i organitzacions socials.

O, com que es tracta de promoure la “bonaeducació”, una bona manera pot ser denun-ciar la “mala educació” dels adults i de les ins-titucions.

Millorem la circulació: suprimim els cotxes ofi-cials, que circulen com volen i estacionen sen-se mirar prim. Una mesura simbòlica, peròeducadora, és suprimir privilegis. Millorem laneteja de la ciutat: tractem els barris popularscom es tracta els barris “benestants”. Estalvieml’energia: comencem pels grans edificis pú-blics i privats que han optat per viure en cli-mes artificials permanents malversadors inú-tils de recursos (inclosa la UOC).

I evidentment cal educar per a la convivència:denunciem les anomenades “ordenances delcivisme” de l’Ajuntament de Barcelona, que, ennom de la convivència i del dret dels “ciutadanscom cal a no veure allò que els pot desagradar”,

criminalitza una amalgama estrambòtica denetejavidres, grafiteros, immigrants, tops man-ta, prostitutes, patinadors, joves sorollosos, mú-sics incontrolats, gent que dorm, beu o menjaal carrer, pobres que demanen almoina... Co-mencem, doncs, per educar als regidors quevan votar unes ordenances que fan vergonya.

Em demanen els responsables de la revistaque expliqui qui ha d’educar en els drets a laciutat. No ho sé. Tothom. Hem convertit la

ciutat en poc amable i els nens i nenes enanimalets domèstics sempre controlats pelsadults i als quals se’ls porta d’un espai espe-cialitzat a un altre. Hem considerat que elsadolescents són una mena de nens retardats,sovint mimats, sempre vigilats. Els joves elsveiem com abans véiem els adolescents,gent immadura, conflictiva, que cal que elsadults eduquin. Donem facilitats als nens permoure’s per la ciutat. I hem de deixar als ado-lescents que es llancin a la seva conquesta. Ials joves els hem de deixar que facin de for-ça crítica, i els hem de demanar que ens fa-cin també propostes. Que els joves facin dejoves i que els adults d’ara no facin de vellsd’abans. Són ells, els adults, em sembla, elsque més necessiten educar-se sobre els dretsen la ciutat.

Nota de l’ autor. Vull fer constar que el con-tingut de l’ article és exclusiva responsabili-tat meva. La revista Educació i Sostenibilitat,el Centre per a la Sostenibilitat de la UPC iles persones que hi treballen són innocents.

tardor 2008 · ciutats

34

REFLEXIONS

SOLDIERS AND SUITS, MURRALLA DE “THE COMPOST HEAP”· ©© THOMAS HAWK

Les ciutats que n’han tingut voluntathan esdevingut, en els darrers anys,ciutats educadores. L’any 1994 es for-malitzà l’Associació Internacional deCiutats Educadores, amb seu a Barce-lona. A la ciutat de Girona s’inicien, des decomençaments dels vuitanta, accionsper consolidar el paper educatiu delmunicipi i l’any 1993 neix el Programad’Educació Ambiental i Coneixementde la Ciutat. Les diferents actuacionsderivades del Programa s’emmarquenen dos grans àmbits: coneixement dela ciutat i foment de la consciènciaambiental dels ciutadans. Les activi-tats que conformen el programa sónguiades, sovint, per un educador oeducadora.Els resultats ens mostren que els edu-cadors estan molt preocupats pels co-neixements que transmeten, i l’obser-vació externa també ho constata; elseducadors reconeixen la importànciade l’experimentalitat; en canvi, exter-nament no es pot corroborar que elsseus mètodes vagin en aquest camí,justament el contrari. Altres aspectesimportants de l’educació per a la sos-tenibilitat són pràcticament obli-dats: el pensament crític (i reflexiu),el treball col·laboratiu, l’educacióper al medi, la dimensió de futurs.Amb els resultats i els marcs teòricscorresponents arribem a una propos-ta emmarcada en l’educació per a la

sostenibilitat. Es tracta de seixanta-cinc capacitats i destreses. Configurenuna pauta per organitzar un desplega-ment curricular per a la formació. Elseducadors han de desenvolupar habi-litats comunicatives, centrades a sa-ber adaptar els missatges al col·lectiudestinatari i saber seleccionar la infor-mació; han de ser destres a l’hora d’in-centivar el diàleg i han de dominarcomportaments de comunicació noverbal. Igualment, han de valorar com a posi-tiu desenvolupar el pensament crític a

través de les activitats que guien, i hande saber com han de fer-ho. Els educa-dors han de comprendre i saber portara la pràctica una visió holística de la re-alitat, la qual cosa significa entendreel funcionament de la ciutat com unsistema; estar obert als diferentscamps del saber per entendre i enri-quir l’anàlisi de la realitat del mediurbà; comprendre la ciutat com unarealitat a escala local en connexióamb l’escala global; saber integrar lesdimensions ambientals (social, eco-nòmica, política, històrica, cultural,estètica, física i biològica); provocaren els visitants l’eixamplament de lesseves concepcions.Creiem que els educadors han de volerdesenvolupar el compromís amb l’en-torn. Això significa que han de volerestimular el sentiment de pertinènciaa la pròpia ciutat, allunyant el fet de

considerar-la només un context físicaliè als interessos personals; han d’en-tendre la ciutat com un entorn d’apre-nentatge; han de suggerir i buscar fór-mules per exercir una ciutadaniaactiva i responsable; han de saber i vo-ler denunciar les mancances urbanís-tiques, socials i ambientals de la ciu-tat, i no només expressar-ne lesexcel·lències; han de posar de mani-

fest els avantatges i els desavantatgesde viure a la ciutat.També cal incentivar i trobar mo-ments per treballar els valors per a lasostenibilitat. Aquests són els que fanreferència a la ciutadania democràti-ca: respecte, tolerància, participació,responsabilitat i interès per la cosa pú-blica; els que respecten la convivènciai la diversitat de cultures; la solidaritatentre les classes socials i entre els dife-rents barris de la ciutat; les responsa-bilitats individuals i col·lectives percaminar cap a la sostenibilitat.La ciutat històrica és una ciutat patri-monial, i els educadors que hi treba-llen han de poder donar un sentit his-tòric a les qüestions que tracten; hande realçar el valor patrimonial delspaisatges urbans que s’ho mereixen, ino només dels catalogats com a tals;han de presentar i compartir la identi-tat, els costums propis i els orígens dela ciutat amb els visitants; han de co-nèixer i saber aplicar tècniques d’in-terpretació del patrimoni. I tot això,sense oblidar plantejar el futur o elsfuturs possibles de la ciutat, en funcióde les nostres actuacions d’avui.

Rosa M. Medir Huerta i Anna M. Geli de Ciu-rana, Universitat de Girona

www.udg.edu/greca

Educació

i Sosten

ibilitat

35

BREUS

Educadors isostenibilitat en ciutats històriques

CULTURES IN BLUE • ©© LEONARD JOHN MATTHEWS

tardor 2008 · ciutats

36

BREUS

Medcities és una xarxa de ciutats mediter-rànies costaneres creada a Barcelona el1991 per iniciativa del Programa d’AjudaMediterrani Tècnic (METAP) establert pelBanc Mundial, el Banc Europeu d’Inver-sions, la Comissió Europea i el Programade Desenvolupament de les Nacions Uni-des, per tal d’assessorar tècnicament i re-forçar les accions descentralitzades pro-movent la consciència dels problemesambientals urbans, especialment als pa-ïsos del Sud.

El treball en xarxa de Medcities és unaeina per reforçar la capacitat de gestió enl’àmbit del desenvolupament sostenible

de les administracions locals, identifi-cant en quins àmbits és més adient millo-rar les condicions ambientals regionals.

Els principals objectius d’aquesta xarxa deciutats són reforçar la consciència d’inter-dependència i responsabilitat compartidapel que fa a les polítiques ambientals ur-banes a la conca mediterrània; reforçar elpaper i la capacitat tècnica, financera iinstitucional dels municipis en la imple-mentació de polítiques locals de desenvo-lupament sostenible incentivant la cons-cienciació i la participació dels ciutadans iconsumidors, i establir polítiques de co-operació directa per agermanar les ciutatsmediterrànies costaneres.

ciutats mediterrànies

fent pinya

www.medcities.org

MEDITERRÁNEO • ©© REV SANTINO

El Parc Oliver està situat a laperifèria de la ciutat de Sara-gossa, en una zona que comp-ta amb una població aproxi-mada de 12.025 persones,amb problemes urbanístics isocials. Després de moltes re-ivindicacions per part dels ve-ïns, el Parc va ser inaugurat el1993 i l’Associació de Veïns vadecidir fer una campanya d’e-ducació al barri amb l’objec-tiu que aquest espai poguésser gaudit i cuidat per ells ma-teixos.

L’Associació i el Departamentd’Educació Ambiental de l’A-juntament van iniciar un pro-cés de participació perquè totala comunitat, a través de la re-flexió comunitària, definís elspassos que calia seguir. Perquèel mateix barri, a través del seuteixit social, donés forma alprojecte.

Una coordinadora formada pertots els col·lectius socials i cul-turals del barri, així com tèc-nics municipals, definiren unprograma de sensibilització,caracteritzat per ser una expe-riència de participació comu-nitària, per aconseguir l’apro-piació del parc. L’any 1996 es vaconstituir l’associació que ahores d’ara manté la dinamit-zació i que ha permès queaquest parc sigui un espai res-pectat i estimat pel barri, i undels millors de la ciutat.

Aquesta experiència de partici-pació i apropiació comunitàriaha estat seleccionada en el Ca-tàleg de Bones Pràctiques delGovern d’Aragó i classificadaentre les quaranta millors pràc-tiques del món en el III Con-curs de Nacions Unides sobrebones pràctiques per a la millo-ra de l’entorn urbà.

SEEDS OF HOPE • ©© CARF CHILDREN AT RISK FOUNDATION, BRASILSEEDS OF HOPE • ©© CARF CHILDREN AT RISK FOUNDATION, BRASIL

Vivint la ciutat,

vivint el parcwww.parqueoliver.org

El fenomen de les llistes no el trobem nomésen el cas de les ciutats. Fem una ullada a la pu-blicitat? El cotxe amb menys emissions, llegimen l’anunci de la pàgina 7, i a la pàgina 19 tro-bem un altre vehicle que reclama el seu espaide compromís ambiental. En algunes boti guesd’electrodomèstics ja s’assenyala l’eficiènciacom a argument de venda. El nostre venedorde confiança ens pot desafiar, sense ni parpe-

REFLEXIONSEducació

i Sosten

ibilitat

3737

Ciutats sostenibles i ciutats marca

Una competicióper la sostenibilitat?

Les agències de notíciesserveixen aquest tipus denotícia amb una freqüèn-cia no gens excepcional.

Llegeixo, per exemple, una nova notíciaprovinent de la Xina. Avui, un dia qual-sevol, s’està estudiant la conversió d’u-na àrea rural prop de Pequín en la pri-mera ecocity de l’enorme i dinàmicpaís asiàtic. L’article ens explica les in-novacions i les millores que es volen in-troduir i que convertiran aquest indreten paradigma de les coses ben fetes...vet aquí: tot un símbol de la sostenibilitat.Un sistema de tramvia intentarà reduir ladependència de la població del vehicle pri-vat, i això que, com aquell qui diu, fa quatredies el vehicle privat tipus a la Xina anava endues rodes, gràcies a la voluntariosa traccióhumana! La Xina, així doncs, tindrà la ciutatmés sostenible, un títol prou interessant, sino fos perquè, de la mateixa manera que elsmitjans expliquen el cas d’aquesta ciutat xi-nesa, en els últims mesos també han parlatd’altres exemples. N’és un d’especialmentexcèntric Masdar, a Abu Zabi, perquè es des-envolupa al mig del desert i l’impulsa undels principals productors de petroli. Peròtambé hi ha el cas més solvent de Friburg, aAlemanya, o de Portland, als EUA, que ha es-tat escollida la ciutat més sostenible del paísque té el merescut títol de país més malver-sador del món.

La ciutat méssostenible, el cotxe mésestalviador, la neveramés eficient...L‘excel·lència en el campde la sostenibilitat ésun valor de màrquetingcobejat. Té alguninterès pedagògic?

Oriol LladóPeriodista ambientalwww.oriolllado.cat

TRAFFIC

LIGHT TR

EE • ©© JO

DI CRISP

llejar, presentant-nos una darrere l’altra la ne-vera més eficient del món, el rentaplats mésestalviador... fins i tot les companyies elèctri-ques i petrolieres han pres la bandera verdaper presentar els seus productes en una cursaimpensable fa pocs anys i que, sovint, es pre-senta tintada amb la gestualitat inquietant del’esquizofrènia.

L’afició a les llistes respon a una estratègia demàrqueting, és clar, i també ens explica unamica a una part dels humans d’aquest segleque comencem. Competitius, materialistes,ràpids i volàtils. Aquesta reflexió, però, dona-ria per a un altre article o potser per a una en-ciclopèdia sencera.

Tornem a les llistes. El cas és que tot aquestembolic --quina és la ciutat més sostenible?, ila rentadora més eficient?, i el cotxe més estal-viador?... -- té un aspecte positiu i un de nega-tiu. El positiu és que l’excel·lència en el campde la sostenibilitat és un valor de màrquetingcobejat, una marca que interessa turistes i se-dueix inversors, i crea oportunitats de negoci.La part negativa és el soroll, la pitjor de les ei-nes pedagògiques. La confusió en les etique-tes crea desconfiança, no curiositat; la sumade superlatius fa que ens mirem amb sorne-gueria aquestes propostes, no amb ànim deconèixer-ne més detalls. És una llàstima, per-què estirar el fil d’aquesta mena de llistes enshauria de garantir la descoberta de bonespràctiques i de reflexions interessants. El casde Friburg exposat unes línies més amunt téunes garanties evidents, però els casos deWanzhuang, prop de Pequín, i de Masdar,a Abu Zabi, ja són tota una altra cosa. De qui-nes eines disposem per anar més enllà de la

propaganda oficial i institucional, que de bensegur té un pes important en aquests dos ca-sos? Com podem filtrar els missatges per alsinversors de torn que molt probablement con-tenen les dues notícies? Com podem destriarel gra de la palla? Mala peça al teler.

Té sentit aproximar-nos a aquestes llistes totbuscant-hi valors pedagògics? Potser no té ga-ire sentit confiar a aquesta mena de hit-para-des la tasca d’exercir aquest paper. Això, alcapdavall, correspondrà a la comunitat edu-cativa, a les publicacions acadèmiques, a l’Ad-ministració o als gremis de productors i fabri-cants a través de segells i etiquetes, etc.

De fet, aquesta reflexió ens condueix a unatrampa. És que els mitjans i el que publiquenno tenen també un enorme poder educatiu ipedagògic? És clar que sí. En tenen, però ésmés difícil de controlar i ajustar en currícu-lums. Però, finalment, conformen la maneracom mirem les coses, com les interpretem. Fercom si res és una estratègia tan còmoda compoc encertada.

Les classificacions d’objectes o de ciutats hande ser interpretades convenientment. En elmón del periodisme, es viu de fa temps una“espectacularització de la informació” i les llis-tes de “més nets”, “més contaminants”, “méseficients” i un llarg etcètera cada vegada sónmés corrents. Ajuden a simplificar les coses, afer-les més atractives. No és qualsevol cosa,això, a l’hora de plantejar una notícia. Una pri-mera feina per a l’educador i l’estudiant hau-ria d’anar encaminada a enfortir la mirada crí-tica. Aquesta és una feina imprescindible entot el cicle educatiu. No només per saber “lle-

tardor 2008 · ciutats

38

REFLEXIONS

BEIRUT • ©© JAUME URGELL

REFLEXIONS

gir” classificacions, sinó, en general, per saberinterpretar notícies. Saber analitzar és, enaquest cas, la primera aposta pedagògica.

Finalment, descobrirem que, en efecte, algu-nes d’aquestes llistes són prou interessants isí que tenen un valor pedagògic. No serà elcas deWanzhuang o de Masdar, però sí, perexemple, el de Portland. El portal Sustainla-ne.com, dels EUA, manté de fa un temps unespai virtual molt interessant, una barreja dexarxa social i de contenidor d’informació.L’any 2006 van fer la mencionada llista queclassificava la ciutat d’Oregon com la méssostenible dels EUA. L’avantatge, en aquestcas, és que els impulsors de la classificacióexpliquen els criteris que van fer servir demanera entenedora i força exhaustiva. Tot unesforç de transparència.

El lector interessat pot repassar els ítems ana-litzats i fer-se una idea de la complexitat d’a-questa aventura. Tota classificació és, en reali-tat, un joc, una proposta d’organització de larealitat, sempre tan esquiva, sempre tan poli-èdrica. Per això és important poder analitzarels criteris seguits. Per això és una proposta re-comanable fer un cop d’ull a la llista de Sus-tainlane.(1)

Però, és clar, els EUA queden lluny. Lluny en ladistància, lluny en la cultura de consum i enl’organització administrativa i política. Al nos-tre país hi ha algunes iniciatives interessants.El govern de la Generalitat té els Premis deMedi Ambient. El Fòrum Ambiental té en mar-xa, amb abast estatal, els premis Ecocity. La Di-putació de Barcelona, des dels seus Premis ales Iniciatives Locals de Medi Ambient, mirad’assenyalar les bones pràctiques relaciona-des, en aquest cas, amb qüestions d’energia iaigua. La revista Opcions, des d’una perspec-tiva diferent, també contribueix, amb rigor iregularitat, a analitzar els béns de consum desd’una perspectiva sostenibilista.

Potser no és tan espectacular, ja que els cata-lans hem de ser prudents i temerosos, però ésun bon lloc per on començar. Començar què?Coneixement del territori, per exemple. Solu-cions innovadores. Potser alguns d’aquestsmunicipis són a prop de l’institut o l’escola...El premi és, en aquest cas, una excusa per co-nèixer de més a prop una experiència que valla pena seguir, que paga la pena conèixer.

La feina educativa pot tenir també un caràc-ter més proactiu. Potser a través dels crèditsde recerca, a classe es podria treballar un sis-tema d’indicadors que permetés fer una clas-sificació dels barris o veïnats de la ciutat o po-ble que són més sostenibles. Ben lluny de les

notícies comentades, amb tots els seus inte-ressos ocults, aquesta feina podria ser una ma-nera interessant de destriar informació, totpresentant-la de manera comprensible i atrac-

tiva. Tal vegada el fet de construir la llista im-plicaria per a l’alumne la gestió de la comple-xitat. No són matemàtiques, això. Però preci-sament perquè no són matemàtiques, l’elec-ció de les bones pràctiques esdevé més inte-ressant. Fins i tot motiu de debat.

Finalment, i després d’aquesta feina, l’estu-diant tindria una major maduresa per enfron-tar-se als titulars que, dia sí dia també, parlende ciutats més sostenibles, cotxes amb menysemissions o productes o electrodomèstics méseficients.

No serà un guany menor, aquest.

(1)www.sustainlane.com/us-city-rankings

Educació

i Sosten

ibilitat

39

SALUTACIÓ DE SOSTENIBILITAT · ©© PHILIP MCMASTER. EL SÍMBOL "PAU MÉS UN" ERA EL SÍMBOL PER A L'ÈXIT ISEGURETAT DE LES OLIMPÍADES DE BEIJING; 1: VERD 2: HI-TECH 3: PERSONES

tardor 2008 · ciutats

40

RECURSOS PEDAGÒGICS

EDUCACIÓ INFANTIL I PRIMÀRIA

PUBLICACIONS

Mirem la ciutatLlibre il·lustrat sense text que expressa amb sentit de l’hu-mor i profusió de detalls llocs, situacions i espais propersals infants. A partir de 2 anys.

Teresa Ribas i Pilar Casademunt. La Galera Editorial, 1998. www.editorial-lagalera.com (cat.)

Adoptem la ciutatMaterial generat per l’Institut d’Educació de l’Ajunta-ment de Barcelona en col·laboració amb l’Ajuntament deRoma. Inclou el marc de referència, la proposta didàcticai diversos fullets temàtics. Útil per a les escoles de primà-ria que desenvolupen la seva Agenda 21 Escolar.

Institut d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona, 2004.www.bcn.es/agenda21/crbs (cat., it.)

La ciutatLlibre interactiu que permet identificar diferents aspec-tes físics d’una ciutat (una plaça, el metro), aspectes so-cials (maneres de viure, de treballar), històrics i funcio-nals (mobilitat, canonades d’aigua). A partir de 5 anys.

Anne Royer. Editorial Cruïlla, 2007.www.cruilla.cat (cat., esp., franc.)

Quan els infants diuen Prou! L’autor dóna la paraula als nens, i a través de 26 frases re-cull les seves protestes i propostes. El llibre planteja la im-portància d’escoltar els infants i d’estar disposats a defen-sar les seves posicions i necessitats.

Francesco Tonucci. Fundación Germán SánchezRuipérez, 2003.

www.fundaciongsr.es (angl., cat., esp., it.)

Big City Pack Publicació(llibre i pòster) centrada en quatre ciutats:Glasgow, Phnom Penh, Santiago i Dakar, amb activitatsque conviden l’alumnat a relacionar el coneixement de laseva ciutat amb la resta del món. Explora temes com elsmercats i centres comercials, el transport i l’oci.

Oxfam, 1994. publications.oxfam.org.uk (angl.)

La participación de los niños en eldesarrollo sostenible Manual que conté principis i mètodes participatius perimplicar els infants en projectes de medi ambient i dedesenvolupament de la comunitat. Diverses de les expe-riències que es presenten fan referència a la planificació,el disseny i la construcció d’espais i equipaments.

Roger A. Hart. Barcelona: P.A.U. Education, 2001.www.paueducation.com (angl., esp.)

Viatge pels colors de la ciutatExposició guiada per un monitor o monitora en què estreballen els valors i continguts de l’educació per aldesenvolupament. Els espais i temes de l’exposiciósón els següents: l’individu, el grup, la família, l’ali-mentació, l’habitatge, la salut, la ciutat i el món. In-clou material d’orientació per als mestres i una maletadidàctica de jocs.

Món-3. www.ub.es/mon3 (cat.)

MULTIMÈDIA I WEBS

La calle de atrásMaterial didàctic per nivells(primària, secundària i batxi-llerat) sobre la realitat que viu la infància més desfavori-da, especialment sobre els anomenats “nens i nenes delcarrer”. El material es compon d’un quadern didàctic, un

Aquí oferim un recull d’algunsdels múltiples recursos

pedagògics relacionats amb lesciutats, l’ecologia urbana i la

participació ciutadana que hi hadisponibles per als diferents

nivells d’educació. Hem prioritzatels recursos nous, originals,

disponibles en diversos idiomes ifàcils de trobar a través

d’Internet. Cal tenir en compteque alguns d’aquests recursossón aptes per a diversos nivells.L’idioma del recurs s’indica de lamanera següent: angl.: anglès;

cat.: català; esp.: espanyol; eusk.:euskera; franc.: francès; gall.:

gallec, i it.: italià.

Recursos pedagògicsRecursos pedagògicsTHE ILLU

MINATED

CROWD • ©

© SYLVAIN RACICOT

Educació

i Sosten

ibilitat

41

RECURSOS PEDAGÒGICS

CD amb nombrosos recursos, entre ells una pel·lícula pera cada nivell, una exposició fotogràfica i tríptics.

www.jovenestercermundo.org (esp.)

ElectrocityJoc de simulació semblant al SimCity en què els infantspoden practicar les seves habilitats en la gestió d’una ciu-tat, han de procurar energia, aigua i altres recursos alsciutadans, a més de plantar o talar boscos i de saber adap-tar-se a les variacions del clima. Inclou una guia per a pro-fessors.

http://electrocity.co.nz (angl.)

La ciudad de los niños y las niñasPàgina web del projecte “La Citta dei Bambini” coordinatper Francesco Tonucci, amb l’objectiu de crear estructu-res que possibilitin la participació de la infància en la vidalocal, inserint el treball i les opinions dels nens i nenes enla dinàmica dels ajuntaments, i instant-los a participaractivament en la vida democràtica i la transformació de laciutat.

www.lacittadeibambini.org (angl., esp., it.)

Rayuela: Derechos de la InfanciaLa Lliga Espanyola de l’Educació i Cultura Popular ofereixaquesta pàgina web per donar a conèixer els Drets de laInfància, amb l’objectiu que es reconeguin les capacitatsde nens i nenes per actuar com a ciutadans i ciutadanes,donant-los a conèixer els seus drets i permetent-los inte-rioritzar-los i traslladar-los de manera natural a la sevavida quotidiana.www.rayuela.org · www.directorio-guia.congde.org/guiaderecursos (esp.)

PequenetPortal infantil, lúdic, educatiu i participatiu sobre diver-sos temes, entre els quals hi ha el descobriment i el res-pecte pels recursos naturals i per l’entorn natural, social icultural. Ofereix continguts educatius (jocs, passatemps,contes, cançons, dibuixos per pintar i altres activitats) iguies dirigides als docents.

www.pequenet.com (esp.)

Ciudades Amigas de la Infancia - UNICEFEl programa UNICEF de Ciutats Amigues de la Infànciapretén impulsar i promoure l’aplicació de la Convenciósobre els Drets dels Infants en l’àmbit de les entitats lo-cals. Inclou un fòrum d’experts i una biblioteca especia-litzada en infància i municipi.

www.ciudadesamigas.org (angl., esp.)

La bicicleta no es un juego, detectives deltránsitoActivitats i materials didàctics preparats per fer classes al’aula sobre formació ciutadana, transport i valors co-muns.

www.educ.ar (esp.)

Create your futurePàgina web dirigida a la població infantil, dedicada a ferque els nens i nenes pensin i planegin un futur sostenible.Ofereix notícies, narracions i altres recursos educatius.

Publicada per l’ONG Japan for Sustainability. www.kidsforfuture.net (angl.)

NIVELL: EDUCACIÓ SECUNDÀRIA

PUBLICACIONS

Els altres veïns Material d’educació ambiental per promoure el coneixe-ment dels valors biològics dels entorns urbans i la sevaprotecció. Inclou quatre unitats didàctiques complemen-tades amb làmines d’identificació i localització d’espè-cies, murals, realització de tallers i orientació d’itineraris,i manual del professor.

Fundació Territori i Paisatge, 2007.www.caixacatalunya.es/territoriipaisatge (cat.)

Democràcia participativa: hi ha vida mésenllà de les urnes?Proposta didàctica per treballar la democràcia participa-tiva. Es tracta de reflexionar sobre el sistema democràtic iles diferents formes de participar en la presa de decisionsde tot allò que afecta la nostra vida quotidiana.

www.edualter.org/material/actualitat/actualitat.htm (cat.)

Barmi: la formació d’una ciutatmediterrània a través de la història Còmic que explica l’evolució de la ciutat de Barcelona desdels temps dels ibers fins a l’actualitat. S’hi aprecien pan-oràmicament i en detall les transformacions del paisatgederivades de les activitats humanes.

Xavier Hernández, Pilar Comes, Jordi Ballonga.Ediciones Destino, 1990. www.edestino.es (cat.)

Manual de ecología urbana. TresvolúmenesMaterial didàctic dirigit a col·lectius i persones interessa-des en la presa de consciència en la millora ambiental deles nostres ciutats. Inclou un marc teòric de reflexió i unespautes metodològiques per a l’acció: aprendre fent. Tot i estar orientat a la realitat de la ciutat de Màlaga, espot extrapolar a altres realitats.

EcoUrban, 2004.ecourban.org/recursos/documentacion/ecologiaurbana/index.html (esp.)

Mapa emocional de Segovia: la ciudaddesde la mirada de los niñosEl mapa recull una imatge global i intuïtiva del paisatgeurbà a partir de les impressions i les emocions que aquestpaisatge produeix en els joves, que serveixen per enten-dre millor les seves necessitats, detectar les seves carèn-cies i conèixer les seves vivències a la ciutat.

Projecte “De mi escuela para mi ciudad“, 2000.www.segovia.es:8080/escuela/ (esp.)

Mi pueblo, mi ciudad, el lugar donde vivo Material d’educació ambiental en l’àmbit urbà, amb quèes pretén portar a les aules la reflexió, l’estudi i la presa deconsciència sobre els problemes de les ciutats, a través dela investigació, l’observació i l’experimentació.

Equipo Huerto Alegre (Granada). Junta de Andalucía,Consejería de Medio Ambiente.

www.juntadeandalucia.es/medioambiente/ (esp.)

tardor 2008 · ciutats

42

RECURSOS PEDAGÒGICS

Aula Verde. Actividades que pueden darjuego en la educación ambiental en elmedio urbanoAula Verde és una revista d’educació ambiental. El núme-ro 25, titulat “El lugar que habitamos”, està dedicat a lesciutats. Inclou un recull d’activitats dirigides a alumnesde secundària, per tal de tractar la interrelació que hi haentre l’estil de vida a la ciutat i el medi ambient.

Aula Verde, núm. 25. Consejería de Medio Ambiente de laJunta de Andalucía, 2003.

www.juntadeandalucia.es/medioambiente (esp.)

Entre tantos. Guía práctica para dinamizarprocesos participativos sobre problemasambientales y sostenibilidadObra basada en l’experiència i el treball de persones icol·lectius que han reflexionat i experimentat el que sig-nifica la participació en qüestions ambientals. Ofereix ei-nes conceptuals i pràctiques per organitzar processosparticipatius.

Francisco Heras Hernández. Ed. GEA, Valladolid, 2002.www.geaweb.com/monociclos (esp.)

MULTIMÈDIA

SimCityJoc de simulació electrònic sobre la creació i la gestió d’u-na ciutat. A partir de 14 anys.

www.simcity.ea.com (angl., esp.)

Durable et nousJoc de simulació que permet que siguem els gestors de lanostra ciutat i prendre les decisions perquè esdevinguimés sostenible.

www.durable-et-vous.com (franc.)

WEBS

Com volem la Barcelona del futur? Proposta didàctica per a l’estudi del passat, el present i elfutur de la ciutat. A partir de la VIII Audiència Pública, elsnois i noies es formen amb eficàcia en la planificació, laconstrucció i la conservació de Barcelona. S’hi identifi-quen i imaginen diversos escenaris de futur, i els traduei-xen en accions realistes. Inclou material didàctic de su-port al professorat.

Ajuntament de Barcelona, 2002-2003.www.bcn.es/urbanisme/audiencia/ (cat.)

EcoUrbanPàgina web del projecte Educación Ambiental para laSostenibilidad, dirigit a estudiants i professors de secun-dària. El projecte EcoUrban és una proposta que plantejala creació d’una base de recursos educatius per promourel’ús de les noves tecnologies d’informació i comunicació(TIC) en l’educació per a la sostenibilitat en el medi urbà.

www.ecourban.org (esp.)

Ecología UrbanaEl portal web Educ@lia permet calcular la petjada ecolò-gica responent un qüestionari titulat Ecologia Urbana,

que tracta diferents temes(habitatge, menjar, transport,compres i escombraries) i fa el càlcul relacionant el con-sum fet i els residus generats. Conté material de suportsobre ciutadania.

http://educalia.educared.net (esp.)

PODRÀS TROBAR MÉS RECURSOS A:

CENEAM: Centro Nacional de EducaciónAmbiental

www.mma.es/portal/secciones/formacion_educación/ceneam01(angl., cat., esp., eusk., gall., franc.)

Centre de Recursos Barcelona Sosteniblewww.bcn.es/agenda21/crbs (cat., esp.)

Global Dimension WebsiteAquesta web conté una guia de llibres, pel·lícules, pòstersi altres materials didàctics sobre globalització, intercultu-ralitat i medi ambient.

www.globaldimension.org.uk (angl.)

NIVELL: BATXILLERAT I UNIVERSITATS

PUBLICACIONS

El verd urbà: com i per què? Un manual deciutat verdaMonografia que té com a objectiu donar a conèixer qui-nes són les bases i els criteris de creació i mantenimentdels espais verds públics perquè decisors polítics i directi-us n’impulsin la qualitat i perdurabilitat.

Salvador Rueda, Antoni Farrero. Manuals tècnics ipràctics de la Fundació Territori i Paisatge. Col·leccióGestionar per Conservar, 2007.

www.caixacatalunya.es/territoriipaisatge (cat.)

Barcelona: biodiversitat urbanaEl llibre ofereix una aproximació global al funcionamentdels ecosistemes urbans i aporta una radiografia de labiodiversitat de la ciutat, de la situació biogeogràfica, del’evolució històrica i de la fauna i la flora.

Martí Boada i Laia Capdevila. Direcció de Serveisd’Educació Ambiental i Participació. Ajuntament deBarcelona, 2000. www.mediambient.bcn.es (cat.)

Ecociutats. Perspectiva ambientalPublicació monogràfica que analitza les ciutats partintdels diferents vectors, i que recull experiències per tan-car-ne els cicles.

Perspectiva Ambiental, núm. 39. Fundació Terra, 2007. www.ecoterra.org (cat.)

El potencial de sostenibilidad de losasentamientos humanos L’objectiu d’aquest llibre és determinar quins són els ele-ments clau que influeixen en la sostenibilitat d’una locali-tat, poble o ciutat, i que faciliten o dificulten la transfor-mació de les seves dinàmiques socials en dinàmiquesmés sostenibles.

Josep Antequera, Càtedra UNESCO de Sostenibilitat dela UPC, 2005.

www.catunesco.upc.es www.eumed.net/libros/2005/ja-sost/ (esp.)

Educació

i Sosten

ibilitat

43

RECURSOS PEDAGÒGICS

Creando ciudades sosteniblesL’autor aborda el problema del desenvolupament urba-nístic i la planificació de ciutats sostenibles que estiguinen concordança amb l’entorn ecològic. Fa una anàlisidels problemes ambientals urbans i ofereix una originalproposta de solucions pràctiques i realistes.

Herbert Girardet. Ediciones Tilde, 2001.www.tilde.es (angl., esp.)

Libro verde del medio ambiente urbano Anàlisi de la política espanyola de medi ambient urbà:s’analitzen els problemes de les ciutats i les seves causesen enfrontar-se a la globalitat i al problema de la comple-xitat urbana, i finalment es dibuixen les possibles líniesd’acció. Es tracta d’una important contribució al debatsobre el futur de les ciutats.

Document de treball editat pel Ministeri de Medi Ambient, 2007. www.bcnecologia.net (esp.)

El paisaje del hombre: la conformacióndel entorno desde la prehistoria hastanuestros díasDes dels seus inicis, l’ésser humà ha modelat el paisatgeper tal d’expressar o simbolitzar poder, ordre, confort,harmonia, domini, etc., a través de múltiples mitjans,amb diferents escales i composicions, des de petits jar-dins fins a ciutats senceres. Aquest llibre mostra les carac-terístiques de vint-i-vuit cultures diferents i la seva tra-ducció en termes de paisatge.

Geoffrey Jellicoe, Susan Jellicoe. Editorial Gustavo Gili, 2004. www.ggili.com (angl., esp.)

Biodiversidad: sustento y culturas Publicació trimestral independent de l’Uruguai. Es tractad’un compendi d’articles referits a la diversitat biològica icultural a l’Amèrica Llatina: ecologia urbana, drets de lescomunitats, política internacional, recursos genètics,biotecnologia i opcions locals de gestió de recursos.

Edita: GRAIN i REDES-AT. www.grain.org/biodiversidad/ (angl., esp.)

Landscape and Urban PlanningPublicació que aborda temes d’ecologia urbana i usos delsòl, a través d’un enfocament conceptual i científic. Elsarticles tracten sobre processos ecològics i interaccionsdins d’àrees urbanes, i entre aquestes àrees i els sistemesnaturals que les envolten.

www.elsevier.com/locate/landurbplan (angl.)

WEBS

BCN EcologiaPàgina web de l’Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona,dedicada al desenvolupament d’eines integrades, modelsi indicadors urbans per a ciutats més sostenibles. Hi po-deu trobar informació sobre els seus projectes, la meto-dologia i els instruments emprats (simuladors i indica-dors), i també un recull de publicacions relacionades.

www.bcnecologia.net (cat., esp.)

Ciudades para un futuro más sostenible Biblioteca virtual que reuneix documentació sobre tot ti-pus d’accions i experiències a les ciutats i en el territorique millorin les condicions de vida de les persones, se-guint un criteri de sostenibilitat. També ofereix articles,

informes i reflexions teòriques sobre l’estat actual de lesciutats i sobre les alternatives que es plantegen.

Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Madrid(ETSAM). habitat.aq.upm.es (esp.)

EcoUrbanoPortal elaborat per la Red de Redes de Desarrollo LocalSostenible en col·laboració amb el Ministeri de Medi Am-bient. El seu objectiu principal és divulgar projectes, ini-ciatives i instruments que contribueixin a construir ciu-tats més sostenibles.

www.ecourbano.es (esp.)

Portal de la Red Europea deConocimiento UrbanoL’objectiu principal d’aquesta xarxa és fomentar l’inter-canvi de coneixements i experiències relacionades ambel medi urbà, com a eina de suport a la definició de les po-lítiques urbanes. Cada país disposa d’una web per a laseva xarxa nacional.

www.eukn.org/eukn (esp., angl.)

Urban Ecology InstituteOrganització sense ànim de lucre nascuda a l’Escola deDret del Boston College(USA). Promou la salut dels eco-sistemes urbans a través d’educació, investigació i advo-cacia. Conté recursos pedagògics i informació sobre elseu programa d’educació i sobre el seu programa CiutatsNaturals.

www.urbaneco.org (angl.)

Urban Ecology Research Laboratory Centre d’investigació de la Universitat de Washington queestudia l’impacte de patrons de desenvolupament urbàen les condicions ecològiques de l’àrea del Gran Seattle, icom aquests patrons de desenvolupament urbà alterenles condicions ecològiques (composició d’espècies) a tra-vés de canvis físics.

www.urbaneco.washington.edu (angl.)

World Changing. Change Your ThinkingRecull d’experiències d’arreu del món per a un món méssostenible. Inclou un apartat dedicat a ciutats.

www.worldchanging.com (angl.)

ICLEI - Local Governments for SustainabilityPàgina web de l’Associació de Municipis per a la Sosteni-bilitat, formada per 865 ciutats i pobles.

www.iclei.org (angl.)

European Enviroment AgencyLa web de l’Agència Europea del Medi Ambient inclouuna secció sobre medi ambient urbà, on podem trobar in-formes, notícies, informació sobre indicadors, publica-cions i esdeveniments internacionals relacionats amb l’e-cologia urbana.

www.eea.europa.eu/themes/urban (esp., angl.)

Millennium Ecosystem Assessment (EM)Programa de treball internacional dissenyat per recopilari generar informació científica sobre les conseqüènciesdels canvis en els ecosistemes per al benestar humà i lesopcions que tenim per respondre a aquests canvis. Els in-formes contenen un apartat sobre sistemes urbans.

millenniumassessment.org (angl., esp.)

Poques vegades, amb una entrevista de pocmés d’una hora, s’ha transmès una visió tanclara de la situació actual del sistema urbà a laciutat de Barcelona. Asseguts al seu despatx,mentre mantenim una conversa distesa, po-dem observar la platja per la finestra i, ocupanttota la paret principal de l’habitació, el plànolde Barcelona amb un nou projecte en marxa.

Com definiries una “ciutat sostenible”?En primer lloc definiria una “ciutat més soste-nible”. La ciutat més sostenible seria aquellaque fos capaç d’aconseguir el grau de comple-xitat organitzativa màxim amb un consum derecursos mínim.

Salvador Rueda ho concreta amb la fórmulamatemàtica següent:

Sostenibilitat en la ciutat = E/hOn E és el consum de recursos, sintetitzat enl’energia, i h, el grau de complexitat organitza-tiva urbana.

En quin punt es troba el desen volu -pament del trànsit de Barcelona cap a lasostenibilitat respecte als reptes plante-jats en l’Agenda 21 de la ciutat?

Un 65% de l’espai públic és ocupat pel vehicleprivat. Per tant, encara és una assignatura

pendent, no s’ha abordat des del punt de vistade la sostenibilitat. S’han fet i es fan iniciatives,com l’àrea verda en relació amb l’aparcament,o senyalitzacions, però no és suficient. Actual-ment, la ciutat supera els nivells de contami-nació legislats i això obligarà a plantejar unnou model de mobilitat, que ha de passar peruna transformació profunda del sistema detransport públic, per una aposta definida perdesenvolupar les xarxes de bicicletes segures iconnectades amb tota la ciutat, i la necessitatque hi hagi una xarxa per a vianants perquèpuguin travessar la ciutat pels quatre puntscardinals.

Des de l’exposició que es va fer al CCCBl’any 1998, “La ciutat sostenible”, quinsavanços hi ha hagut?Si ho mirem globalment, en aquests momentss’estan fent passos per definir quin és el tipusd’urbanisme, quin és el tipus de model de mo-bilitat, quins són els models relacionats ambuna nova habitabilitat en l’edificació, tot ple-gat en relació amb una nova idea de biodiver-sitat i una nova concepció de fluxos metabò-lics, alhora que es necessita una nova visió pertransformar organitzativament les institu-cions i, per tant, per acomodar la governançaals nous objectius. En un temps prudencial,

tardor 2008 · ciutats

44

E NTR EV I STA

Barcelona, una ciutatmés sostenible?

Salvador Rueda

Entrevista feta perMaria Rosa

González-Siso,Centre per a la

Sostenibilitat de laUniversitat

Politècnica deCatalunya (UPC),i Ana Lucia de

Oliveira, estudiant del Màster en

Sostenibilitat de laUPC

Salvador Rueda ésdirector de l’Agènciad’Ecologia Urbana deBarcelona i autor dediversos articles i llibres,com ara: “Ciutats méssostenibles: l’ecologia iles estratègies empradesper la natura”, “El codi‘genètic’ en els sistemesurbans” i “El futur deBarcelona: lasostenibilitat i elconeixement en un únicmodel”.

trobarem instruments que permetin desenvo-lupar experiències globals en una ciutat.

Sobre el fluxos de coneixement. Siparlem del “codi genètic” en elssistemes urbans, aquesta nova lecturade la ciutat i dels territoris, com podràajudar en la construcció de la culturaurbana sostenible?

Necessitem desenvolupar, de manera siste-màtica, la misticitat d’usos en el conjunt delterritori urbà. Necessitem desenvolupar novesàrees d’oportunitats, que permetin posicio-nar la ciutat en un escenari competitiu basaten la informació i no en el consum de recur-sos, com passa ara. En aquest moment, el que pot oferir una novaestratègia per competir entre territoris, dinsde la ciutat, són les organitzacions (les activi-tats), que són les que atresoren el coneixe-ment; per tant, el que hauríem de fer és aug-mentar la complexitat al màxim perposicionar-nos millor que els altres; això voldir tenir la màxima quantitat possible d’activi-tats extres en coneixement, aquesta seria l’es-tratègia per a mi.

Com podem saber quin és el grau decomplexitat d’una ciutat?Nosaltres hem desenvolupat una tecnologia,un instrument de lectura, un diccionari picto-gràfic, com el xinès o el japonès, per llegir lesciutats. El que fem amb aquest instrument ésobtenir un codi genètic i amb aquest codi lle-gim el grau de complexitat que tenen els teixitsurbans.

L’educació. Si “la insostenibilitat nia enla nostra ment”, com ha de canviar lacultura actual que retroalimenta elmodel insostenible?

Ara pretenem que la cooperació, les sinergies,la solidaritat siguin els elements clau, però pera això necessitem una visió del món que no si-gui lineal, que comporti ser més intel·ligent.La lògica lineal és la lògica en què a un proble-ma es busca una solució sense tenir en comptel’entorn, en què la complexitat no importa,sinó que el que importa és la solució.

Seria molt important educar en la complexi-tat, i estem educant justament en l’especiali-tat, en l’especialització, a aconseguir especia-listes, sense que coneguin l’escenari on hand’incorporar la seva especialització. Tambés’hauria de treballar no tant en la interdiscipli-narietat, sinó en la transdisciplinarietat. A co-nèixer el terreny de joc on després s’han d’apli-car els coneixements que tenim, i això hoproporciona l’ecologia. Per aquest motiu, nos-altres treballem en ecologia urbana, i per aixòens és més fàcil “entendre’ns” amb els urba-

nistes o amb els especialistes en trànsit, o ambels que treballen en l’àmbit de l’energia.

Quines prioritats donaries a lesentitats educatives de Barcelona, tant ales universitats, com als instituts i a lesescoles?

Seguint una mica l’argument anterior, seriadel parer de modificar el marc actual de l’edu-cació, en el sentit d’anar a cercar la complexi-tat en totes les realitats i poder-la entendre. Enaquest moment, tenim un greu problema, l’es-pecialització comporta un seguit de disfun-cions més grans que les solucions que són ca-paços de donar els especialistes, en tots elsàmbits.Per poder abordar la insostenibilitat, la maneraactual d’abordar el món, d’entendre’l, és incom-patible. L’educació servirà en el moment en quèhi hagi una catàstrofe, una situació no volgudade conflicte a no sabem quin nivell; i el que espe-rem és que l’educació serveixi per acomodar-nos-hi al més ràpidament possible, però no percanviar quasi res, aquest és el problema.

Turisme, enemic de la sostenibilitat? El model actual de turisme a Barcelonapot arribar a ser sostenible?El tema de la sostenibilitat o la insostenibilitatés molt relatiu, perquè sense que hi hagi unaexplotació del sistema no hi ha vida. La pre-gunta hauria de ser fins a quin punt podemexplotar els sistemes. Es tracta de conèixer elgrau d’explotació a què podem sotmetre el sis-tema de manera que en garanteixi la renovabi-litat en el temps.La ciutat està preparada per al turisme, la ca-pacitat de càrrega de la ciutat és molt elevada.El problema nostre és que hem superat els lí-mits; perquè hem acumulat la gent en deter-minats indrets i hem sobreexplotat aquests es-pais, hem desvirtuat l’esperit propi de la ciutati la relació dels que hi viuen de manera quoti-diana. Quan això succeeix, s’han de prendremesures; en tot cas, s’ha de desplaçar el turis-me a altres àrees que no són fruit de l’activitatturística, és a dir, s’ha de descentralitzar el tu-risme, s’han d’establir límits determinats queimpedeixin aquestes aglomeracions.Els turisme és bo, sí; però és com una paella, sihi poses sal pot estar molt bona, però si et pas-ses, pot ser immenjable. El turisme porta sangnova; hi ha gent a qui li agrada la ciutat i ve a viu-re-hi, és una injecció econòmica, hi ha gent ques’aparella, etc. Però si hi ha molts turistes, hi hamés carteristes, l’olor dels carrers augmenta,els preus pugen per aprofitar el volum de turis-me, etc. Tot està lligat a la sobreexplotació.El problema del turista és que passa volant, veper un interès molt determinat, la resta no liinteressa. I altre cop s’apliquen les finestres dela consciència de cadascú.

Educació

i Sosten

ibilitat

45

E NTR EV I STA

tardor 2008 · ciutats

46

V I S I ONS 205 0

Valentina Salzedo(8 anys) Bogotà, Colòmbia

M’imagino una ciutat amb menysperill per als animals i que es con-servin les espècies en via d’extinció.Que l’home pugui anar a altres pla-netes a passejar i a viure, i es desco-breixin 58 planetes més, amb hotelsa cada planeta. Que es pugui estu-diar des de casa per mitjà de l’ordi-nador i amb el contacte dels amicssempre. M’imagino menys pobres.

Juan Manuel Manrique(8 anys) Bogotà, Colòmbia

M’imagino la meva ciutat ambvehicles voladors, parcs portàtilsdins d’un aparell tecnològic. Lescases seran de metall i l’aigua l’a-conseguiran els robots. Hi hauràpropulsors perquè l’home puguivolar, jo seré astronauta i volaré a lalluna i treballaré a l’espai en el sec-tor del turisme.

Emy Plasencia(18 anys) Barcelona, Espanya

Els edificis tindran materials dife-rents per protegir-se dels raigssolars, seran edificis robotitzats il’home no haurà de pensar gaire.Els cotxes no utilitzaran petroli, usa-ran plaques solars com a energia. Elsjoves tindran moltes més llibertats.

Salim Espinoza(8 anys) Barcelona, Espanya

La calor serà més forta i haurem devestir una roba especial. Els nensseran més intel·ligents i tota la diver-sió la trobarem a casa, com ara lesconsoles de jocs. L’aire ja no seràtan pur i ja no hi haurà gairesparcs.

Shi Wei(19 anys) Xangai, Xina

Hi haurà més persones a les ciutatsi menys persones al camp. Hi hauràmés contaminació, però crec que latecnologia ajudarà a canviar i amillorar les coses.

Isabella Cardona(8 anys) Atlanta, Estats Units

M’imagino la meva ciutat com unagran ciutat integrada a Atlanta. Laciutat creixerà molt i es convertiràen un barri més d’Atlanta.

Julián Camilo Villa (18 anys) Bogotà, Colòmbia

Jo m’imagino la meva ciutat ambcents d’edificis d’empreses multina-cionals, tot més tecnològic, vehiclesmés moderns, publicitat més “inter-activa” i enfocada a tenir cura delmedi ambient, la pobresa més con-trolada però encara n’hi haurà, siste-mes d’identificació de persones, lamajoria de coses seran reciclables obiodegradables, hi haurà més con-gestió als carrers, més varietat de cul-tures. Jo la veig mes desenvolupada.

Matilda Liu(19 anys) Xangai, Xina

M’imagino la meva ciutat amb méspoblació i amb una àrea territorialmés gran. La gent treballarà a casaseva gràcies als avanços en tecnolo-gia. Les persones es mouran lliure-ment pel món, no hi haurà elsvisats. L’economia i la feina s’inter-nacionalitzaran. Hi haurà tecnolo-gies que ens ajudaran a utilitzaraltres fonts energètiques a part delpetroli.

imagines imagines la teva ciutatla teva ciutat

Com Com

Educació

i Sosten

ibilitat

47

V I S I ONS 205 0

Alba Busquets(15 anys) Barcelona

Pràcticament igual, amb carrersplens d’obres com hi ha ara, i cadadia intentant millorant la ciutat. Lacontaminació estarà a l’ordre deldia, hi haurà un ambient més brut.Tot i que si ara s’apliquessin normesmolt estrictes podria canviar, peròvist el tema, no crec que la cosa can-viï més del que coneixem.

Patricia Lara(17 anys) Bogotà, Colombia

Jo crec que la infraestructura seràmolt millor, tant d’autopistes comde capacitat hotelera, estadis i cosesd’entreteniment, s’aprofitaran mésels recursos del país per al turisme.També milloraran les infraestructu-res per a l’educació, la salut i l’habi-tatge. Serà més organitzada.

Judit Fonts Coromines(15 anys) Barcelona

La imagino amb força més població,i l’augment de població provocaràmés contaminació. Es construiranmés fàbriques i empreses que conta-minaran encara més que les que hiha ara. Crec que aquesta contami-nació farà que el poble perdi tot elseu encant.

Queralt Corominas(17 anys) Barcelona, Espanya

Espero que sigui una mica més grandel que és ara, amb més edificis,però plena d’immigrants perquè siara ja n’hi ha, el 2050 encara n’hihaurà més. Espero que el comerç ila indústria hagin crescut, compa-rant-ho amb com és actualment.

Viviana Jiménez(mare una filla) Bogotà, Colòmbia

Jo m’imagino una ciutat amb moltsparcs i zones de jocs per als nens,somio que els parcs tinguin llacs.M’imagino més mobilitat, mésmoderna, ecològica i segura, potserhi haurà transport aeri dins la ciu-tat. Edificis intel·ligents amb llumsque permetin que es programin,però amb costos adequats.

Malena Pérez(mare de 2 fills) Barcelona, Espanya

La meva ciutat tindrà més construc-cions, menys parcs o tindrà parcsartificials, més vies per a cotxes, lesplatges contaminades, tota la robaserà sintètica, les persones tindranmolts més problemes per resoldreen salut i medi ambient, fins i tot hipodria haver immigració fora delplaneta Terra.

Yoshihiro Uchida(29 anys) Tokio, Japó

Aquí la població està disminuint i enaquest moment hi ha molt pocagent jove, així doncs, la gent hauràde sortir de la ciutat per poder créi-xer professionalment.

el 2050?el 2050?

FUTURO • ©© JOSÉ MARÍA GAMERRO CERRADA

la teva ciutatla teva ciutat

tardor 2008 · ciutats

48

V I S I ONS 205 0

Lin Huyan(futura mamà) Sanya, Xina

Amb més gent i més informació, méssorollosa, molt més comercial i segu-rament hi haurà més pol·lució. Elspreus de l’habitatge pujaran i les alça-des dels edificis, també. En el futur hihaurà més flux de persones, les d’a-quí aniran a viure fora, i les d’altresllocs vindran a la nostra ciutat.

David Farias(pare d’una filla) La Haia, Holanda

M’imagino una ciutat totalmentautomatitzada, inundada de mitjansde comunicació i tecnologia. Unaciutat més plena de gent, però ambsistemes de transport més veloços ieficients. Més net, més organitzat,més “sostenible”.

Candelaria Cesar(29 anys) Barcelona, Espanya

Veig la meva ciutat gris, amb molt desmog, la gent tindrà més malalties.La ciutat s’omplirà de ciment, s’eli-minaran els parcs i les terrasses notindran terra, sinó pedra. Els auto-mòbils ja no usaran petroli, sinó queutilitzaran combustibles reciclatscom l’oli.

Carlos Andrés Castro(32 anys) Bogotà, Colòmbia

M’imagino una ciutat amb controlsambientals molt rigorosos, l’ús del’energia i l’aigua seran prioritatper abastir una població enorme icreixent. El sol i el vent s’utilitzarancom a font d’energia per a desplaça-ments, la construcció serà reciclada il’arquitectura, restaurada.

David Kun(pare d’una filla) Budapest, Hongria

Hi ha dos extrems possibles: en elcas positiu, es reciclarà, s’usaranfotocel·les, es farà un ús adequat deles xarxes hídriques, etc. En el casnegatiu, la ciutat serà desèrtica per-què no s’haurà entès a temps que lavisió de la sostenibilitat és l’úniccamí que ens queda. Quina deixa-rem als nostres fills?

Juan Camilo Bernate(29 anys) Bogotà, Colòmbia

La meva ciutat serà amable i tran-quil·la, caminar pels carrers serà unplaer més que una tortura i l’ésserhumà serà més important que elseu vehicle. Les relacions ambl’Administració pública seran trans-parents i eficients, i seran l’eix d’undesenvolupament que estarà d’a-cord amb les necessitats pròpies deles seves gents.

Ana María Brigard(32 anys) Barcelona, Espanya

M’imagino una ciutat amb sistemesde tractament d’aigües mésmoderns, en què la font principalserà l’aigua tractada i recirculada, nola recol·lecció de l’aigua que ve delsrius, les pluges o els embassaments.

Alejandra Reyes(32 anys) Bogotà, Colombia

Un ambient més verd en la ciutat,més arbres i més flors en els espaispúblics. La seguretat en la ciutat ésd’un 80% i els conflictes violentshauran disminuït en un 60% en elsúltims deu anys. I el més important,els interessos col·lectius primaransobre els individuals.

Yang Fen(26 anys) Sanya, Xina

Continuarà sent un ciutat petita,comparada amb les altres ciutats dela Xina, que tenen 20 milions d’habi-tants. Nosaltres ara som 510.000. Elturisme augmentarà i també la feinai l’economia. La pol·lució serà unproblema que resoldrà el govern.

CALE NDAR IEducació

i Sosten

ibilitat

49x 49

2008/09CALENDARIAquí destaquem alguns dels congressos internacionals

relacionats amb les ciutats i la sostenibilitat.

OCTUBRE

5-14 IUCN WORLD CONSERVATION CONGRESSMés de 8000 líders mundials, responsables de la presa dedecisions sobre desenvolupament sostenible es reuniran aBarcelona durant deu dies per debatre i compartir idees,accions i solucions per a un món més sostenible. Centre deConvencions Internacional de Barcelona (CCIB)

cms.iucn.org

15-17 EMSU 08. A NEW KNOWLEDGE CULTURE. UNIVERSITIESFACING GLOBAL CHANGES FOR SUSTAINABILITYCinquena edició de la sèrie internacional de congressos sobreuniversitats i sostenibilitat. Aquest any un dels temes delcongrés és el paper de la universitat en la generació desistemes urbans més sostenibles. A part de reforçar el rolde les universitats per afrontar reptes socials i ambientals,aquest congrés ofereix un nou model de congrés sostenible,amb un híbrid d’activitats virtuals i presencials, algunes d’ellesorganitzades en els vuit països on s’han establert nodes delCongrés. Universitat Politècnica de Catalunya, UniversitatAutònoma de Barcelona, RCE Barcelona.

www.emsu.org

22-25 9TH WORLD CONGRESS OF METROPOLIS:CONNECTING CITIESCongrés internacional organitzat per l’Associació Metròpoli ambl'objectiu de reunir i posar en contacte els líders de les ciutatsmés grans del món i les organitzacions que treballen dinsd'aquestes ciutats, per tal d'afrontar i trobar solucions alsproblemes i als canvis de les grans ciutats del planeta.Sydney (Austràlia)

es.metropoliscongress2008.com

DESEMBRE

7-9 INTERNATIONAL CONFERENCE ON URBAN, REGIONALPLANNING AND TRANSPORTATION URPT'08 Bangkok, Tailàndia http://wahss.org

ABRIL

22-24 SUE-MOT CONFERENCE 2009: SECOND INTERNATIONALCONFERENCE ON WHOLE LIFE URBAN SUSTAINABILITY AND ITS ASSESSMENTLoughborough, Regne Unit sue-mot.org/conference

NOVEMBRE

3-7 FOURTH SESSION OF THE WORLD URBAN FORUM WUF4.HARMONIOUS URBANIZATION: THE CHALLENGE OFBALANCED TERRITORIAL DEVELOPMENT. Nanjing, ChinaSegons l’antiga filosofia xinesa, l’harmonia implica la moderació il’equilibri en totes les coses. El concepte urbanització harmoniosaproposa per a les ciutats la sincronització i la integració dels bénsfísics, econòmics, ambientals, culturals, polítics, històrics isocials. El Fòrum Urbà Mundial fou establert per les NacionsUnides per examinar un dels problemes més urgents que afrontael món actualment: la ràpida urbanització i el seu impacte sobreles comunitats, ciutats, economies i polítiques.

- Ciutats socialment harmonioses: equitat, inclusió, reducció dela pobresa, sòl i vivenda social.- Ciutats econòmicament harmonioses: infraestructura definançament del desenvolupament urbà, inversió estrangera,economia informal urbana.- Ciutats mediambientalment harmonioses: canvi climàtic;energia i estalvi de recursos; biodiversitat; aigua, sanejament itransport; edificis verds. - Ciutats harmonioses en l’espai: planificació urbana, vinculacióentre les zones urbanes i rurals, desenvolupament regional. - Ciutats històricament harmonioses: patrimoni, cultura,arquitectura, renovació urbana.- Ciutats generacionalment harmonioses: joventut, envellimentde la població, Internet i les TIC, educació i atenció de la salut,esports i música.

www.wuf4.com

GENER

29-30 INTERNATIONAL CONFERENCE ON WATER EFFICIENCY IN URBAN AREAS Würzburg, Alemanya www.otti.de

JUNY

14-18 ICLEI WORLD CONGRESS 2009Edmonton, Alberta, Canadà

www.iclei.org/worldcongress2009

Web general de congressos internacionals sobre ciutatswww.conferencealerts.com/urban.htm

ANTENNENWALD SUNSET· ©© CHRISTIAN KADLUBA

tardor 2008 · ciutats

50

RECOMANEM

La ciutat conquistadaJordi BorjaAlianza Editorial (2003). Cat., esp. Jordi Borja proposa diferents for-mes, estratègies i debats crítics so-bre la intervenció i la innovació

urbanístiques, en una dimensió global i no com unmosaic d’espais desintegrats. Aborda els aspectesmés sociològics i polítics: la ciutat amb les sevespors i les seves fractures, però també amb els seusdesafiaments i les respostes que s’hi donen. I ex-posa què és o què pot ser la ciutadania en la globa-lització, quina innovació política requereix, a quinhoritzó de drets hem d’arribar. La ciutat conquis-tada no com a objecte sinó com a objectiu.

The Art of City MakingChares LandryEarthscan (2006). Angl.La creació d’una ciutat és un art,no una fórmula. Les capacitats ne-cessàries per reencantar la ciutat

van molt més enllà de l’arquitectura, l’enginyeria ila planificació urbana. Després de l’èxit de The cre-ative city, aquest llibre, fomentat en casos d’estudiinternacionals, explica com es pot fer una reava-luació del potencial urbà per adaptar-se a l’evolu-ció constant dels mercats i la migració. Explora lesparadoxes i dilemes que afronten el repte de feruna ciutat “bona”.

Ecologia urbana Jaume TerradasRubes Editorial (2001). Cat., esp.L'ecologia urbana considera quela ciutat, com a entorn viu, és enella mateixa un ecosistema. D'a-

questa manera el llibre tracta, des d'una perspecti-va científica, el fenomen urbà centrant-se en l'es-tudi dels processos i els fluxos que mantenen elmetabolisme de la ciutat. L'autor finalment fa unaexposició de les bases sobre les que se sustentaràla ciutat futura i enuncia els criteris ecològics per ala gestió de les urbs.

CiutatsJeremy SeabrookIntermón Oxfam Edicions (2007).Angl., cat, esp.Jeremy Seabrook ens obre els ullsdavant una realitat: la bomba derellotgeria en què viuen les grans

ciutats del països empobrits: Karachi, el Caire,Nairobi, Yakarta, Sao Paulo, Caracas, Lagos iLima. L’autor combina els retrats de la vida urba-na amb una anàlisi més àmplia del capitalismeglobal contemporani.

Sociedades movedizasPasos hacia una antropologíade las calles

Manuel DelgadoEditorial Anagrama (2007). Esp.

Prosseguint amb la profunda immersió en l’estudidels espais públics iniciada amb El animal público,a Sociedades movedizasManuel Delgado endinsade nou la seva investigació al voltant d’allò que ésurbà. L’autor distingeix entre la ciutat i el que ésurbà, entenent l’urbà com tot el que a la ciutat nopot detenir-se ni quallar, el que és viscós; un modede vida marcat per la proliferació de relacions pre-càries, inestables, fortuïtes, laxes, no estructurades.

A Convenient Truth:Urban Solutions fromCuritiba, BrazilMaria Vaz, Photography Del Bello Pictures52 minutos (2007). Angl., port.

Un documental informatiu i inspirador que explicala innovació en el transport, el reciclatge, els bene-ficis socials, l’habitatge protegit, els parcs estacio-nals i altres processos que han transformat Curiti-ba en una de les ciutats més habitables del món.

ManufacturedLandscapes Jennifer Baichwal, Zeitgeist Films90 min. (2007). Angl., port.Una pel·lícula que segueix el fotò-graf Edward Burtynsky en el seu

viatge pels paisatges urbanitzats de la Xina. Les se-ves fotografies de fàbriques, mines, canteres i re-preses creen una forma d’art dels materials queconsumim i dels residus que generen. La pel·lículadocumenta la revolució industrial massiva de laXina i ens convida a meditar sobre el nostre im-pacte sobre el planeta, i a ser testimonis dels epi-centres de l’emprenedoria i del residu industrial.

En construcción José Luís Guerin125 minutos (2001). Esp. En Construcciónés la història d’u-na transformació, la que viu unbarri popular d’una ciutat euro-pea qualsevol. Concretament, ens

situem al barri Xino de Barcelona, amenaçat perun pla de reforma en el marc del qual comença laconstrucció d’un bloc de vivendes. Passats tresanys de gravacions i construcció de l’edifici, neixaquest documental amb què José Luís Guerin ensmostra com la mutació del paisatge urbà implicatambé una mutació en el paisatge humà.

PELÍCULAS

LIBROS

Educació

i Sosten

ibilitat

51

El diagrama següent presenta la distribució dela petjada ecològica d’aquesta revista amb refe-rències geogràfiques, des del processament deles fibres reciclades per obtenir el paper fins ala distribució de la revista i la gestió dels resi-dus que genera a escala nacional. Cal destacar

particularment que el procés d’impressiónomés compta per al 2,8% de la petjada asso-ciada (realitzat a Barcelona). Així doncs, veiemque la major part de l’impacte generat per larevista correspon al lloc d’origen i processa-ment del paper reciclat.

4

4

4

4

4

4

4

4

4

Motxilla ecològica

Fonts: El Tinter, SAL; Ecological Footprint Network – Ca-nadà; IDESCAT; Petjada ecològica de l’EUPM; Universitatde Massachussets Amherst, USA; The Paper Research In-dustry Association; Dalum Papir A/S Denmark, LjubiljanaDigital Media Lab - Croàcia; KHT Institutionen för Energi-teknik, Suècia; ECODESIGN Company, Engineering andManagement Consultancy GMBH; Ferey, Guillaume.Assessorament: Jaume Enciso, consultor ambiental

La petjada ecològica és un indicador ambien-tal que es defineix com l’àrea de territori eco-lògicament productiva (cultius, pastures, bos-cos o ecosistemes aquàtics) necessària pergenerar els recursos utilitzats i per assimilarels residus i emissions produïts per un deter-minat producte, servei i/o població. La petja-da ecològica s’expressa en hectàrees o qualse-vol indicador de superfície.

Per cada edició de la revista intentem millorarel nostre procés per calcular la petjada demanera més exacta i actualitzada. Es un pro-cés de construcció constant, i aquesta vegadahem tingut en compte un total de 14 processos(vegeu el diagrama).El resultat final és de 6,48 m2 per exemplar iun total de 25.934 m2 pel total dels 4.000exemplars distribuïts d’aquest número.

Petjada ecològica

Distribució de la petjada ecològica

Càlcul total d’exemplars

Nº Exemplars Pàgines Petjada (m2)

Residus (kg)

Aigua (litres)

Electricitat(kWh)

Emissions (kg CO2)

Matèries pri-meres (kg)

1 2000 48 10.664,00 100,70 3.944,11 1.751,87 786,55 559,64

2 3000 56 19.503,00 168,62 6.864,4 3.048,98 1.357,14 974,00

3 4000 54 25.934,00 214,49 8.836,46 3.924,92 1.742,46 1.253,82

MOTXILLA ECOLÒGICA

Càlcul per cada exemplar

Nº Exemplars Pàgines Petjada (m2)

Residus (kg)

Aigua (litres)

Electricitat(kWh)

Emissions (kg CO2)

Matèries pri-meres (kg)

1 2000 48 5,332 0,050 1,890 0,840 0,380 0,27982

2 3000 56 6,501 0,056 1,972 0,876 0,452 0,325

3 4000 54 6,484 0,054 2,209 0,981 0,436 0,313

4 4000 54 6,484 0,054 2,209 0,981 0,436 0,313

MOTXILLA ECOLÒGICA

Hem inclòs No hem inclòs

Obtenció de la matèria primera(cel·lulosa) i el seureciclatge.

Obtenció de la matè-ria primera dels pro-ductes complementà-ries (tinta, etc.).

Producció de paper.

Producció de tinta,planxes d’impressió,draps, líquids mulladors.

Edició, traducció, correcciólingüística.

Impressió i enquadernació.

Disseny i maquetació.

Transport de matèriesprimeres, residus iproducte final.

Aigües residualsproduïdes durant elcicle de producció.

AObtenció de

matèria primera paperpostconsum (Alemanya,Suècia, Noruega iDinamarca)14,02%

GServei d’im-pressió

(Barcelona)2,80%

JGestió deresidus

(Catalunya)2,18% K.1

Transport depaper de Dina -

marca a Barcelona14,1%

K.2Transport de

materials comple-mentaris de Catalunya

a Barcelona0,0001%

K.4Distribució de larevista (de Barce -lona a Cata lunya,Espanya i es tranger)

7,3%

K.3Transport de

residus de Bar ce -lona a Cata lunya

0,28%

BProducció depaper a planta(Odense,Dinamarca) 58,25%

EProducció de

planxes, tinta, plàs-tics, líquids mulladors ibanys reveladors(Catalunya)0,038%

CResidus deproducció(Dinamarca)Sense dades D

Obtenció dematèries primerescomplementàries(Catalunya) Sense

dades

HRedacció,

edició, disseny imaquetació de larevista (Barcelona)Sense dades

FResidus de

producció (Ca -talunya) Se nse

dades

IAcabat de larevista: grapat iplegat (Rubí) Sense dades

PETJADA ECO LÒG I CA

Si teniu cap altre comentari o suggeriment, si us plau poseu-vos en contacte amb nosaltres: es@rce-barcelona.net

EduSost.cat

METROPOLIS • ©© GRAFFITI DE SUBPLO

T / FOTO DE WITNESS_1, SOUTH AUSTRALIA

Assegura la tevaEducació i Sostenibilitat.

Subscriu-t’hi!

FOTO: CULTURAL LANDSCAPE • ©© PER ALEXANDER BODEN

Sí, desitjo subscriure’m a Educació i Sostenibilitat

6 números per 35 € � o 3 números per 20 € � | en català � o en castellà �

Tots els imports tenen inclosos l’IVA i els costos d’enviament dintre d’Espanya .

Forma de pagament

� Ingrés o transferència al c/c: Caixa d’Enginyers 3025 0005 81 14332 40842

� Domiciliació bancària

Senyors, us prego que fins a nova ordre carregueu al compte o llibreta indicat els rebuts que us presentarà Barcelonya, SCCL, en concepte de subscripció a la revista Educació i Sostenibilitat.

Les teves dades

Nom i cognoms:................................................................................................................................................................................................................................

(Raó social): ................................................................................................................................... DNI/NIF: ...............................................................................

Domicili: ........................................................................................................................................... Localitat: ...........................................................................

Codi postal: .................................... Província: ....................................................................... Telèfon: ...............................................................................

Adreça electrònica: ....................................................................................

Envia la teva subscripció:

Per correu a Barcelonya SCCL · Educació i Sostenibilitat # Via Laietana 45, esc. b, pral. 2a, 08003 Barcelona

Per fax a (+34) 93 301 28 31 o per telèfon (+34) 902 001 891 o Per internet a es@rce-barcelona.net

Per subscriure-t’hi, truca al 902 001 891 o visita www.rce-barcelona.net/es

Aquestes dades s’incorporaran a un fitxer de tractament de dades registrat a l’Agència de Protecció de Dades, d’acord amb la Llei 15/1999, la finalitat del qualserà exclusivament la tramesa d’informació sobre activitats vinculades a la revista Educació i Sostenibilitat. Per consultes i informació sobre la base de dades, rec-

tificar-la o cancel·lar-la, pots adreçar-te a host@barcelonya.com. Si no vols rebre informació, per favor, marca aquesta casella. �

ENTITAT OFICINA NÚMERO DE COMPTEDC

...............................................signatura