Laia Talavera i Mònica Ruiz

CIUTATS ROMANES

EMPÚRIES

Empúries va ser una ciutat grega i romana ubicada a la comarca gironina de l’Alt Empordà, concretament al municipi de l’Escala.

Ubicació geogràfica

Municipi de l’Escala

ELS ÍBERSL’Empordà estava habitat des de l’Edat de

Bronze pels indigetes.La seva cultura i la seva economia, basada en

l’agricultura i la ramaderia, eres poc desenvolupades.

Vivien en indrets elevats situats entre aiguamolls. Un d’ells, ubicat en un istme, és l’actual Sant Martí d’Empúries.- S. VII aC: aquest assentament tenia relacions

comercials amb fenicis, etruscos i grecs.

Habitants preromans

ELS GRECSS. VII aC: arribada primers navegants grecs

des de Focea (Àsia Menor).El seu objectiu era

ampliar el seu comerç icolonitzar noves terres.

Des d’una de les sevescolònies, Massàlia (actualMarsella), arribaren a Sant Martí d’Empúries.

Mapa de Focea a l’Àsia Menor (actual Turquia).

Sant Martí d’Empúries: assentament ben situat, proper al riu Fluvià i fàcil de defensar.

Els grecs s’estableixen de forma pacífica amb les tribus (indigets) que hi habitaven.

Aquest assentament s’anomena Palaiàpolis (“ciutat antiga”).

Segona meitat s. VI aC: el ràpid creixement de població grega els obliga a buscar un nou indret, aquest cop a terra ferma.

La “ciutat nova” s’anomenarà Neàpolis.

La funció comercial que adquireix es demostra amb el nom atorgat pels grecs: Empórion (“port comercial”).

Empórion es va convertir en una ciutat portuària i en un important nucli urbà.

RESTES NEÀPOLIS- Muralla- Torre molt elevada anomenada talaia.- Askleípeion: centre terapèutic religiós al déu de la medicina Asclepi.

RESTES NEÀPOLIS- Tres temples

· temple dedicat a Asclepi, on

es trobà una estàtua del déu.

· santuari Serapíeion dedicat als déus egipcis Isis i Zeus Serapis.- Àgora i stoà- Indústria de salaons, on es salava el peix.- Petit mercat (macellum) i cisterna d’us públic.- Habitatges privats- Escullera hel·lenística

S. III aC: arribada romans a la P. Ibèrica per frenar els cartaginesos durant la 2ª Guerra Púnica.

218 aC: Gneu Corneli Escipió: funda el primera base militar romana al nord de l’Empórion grega.

Els indigets no accepten els romans.195 aC: Marc Porci Cató elimina aquest focus de

resistència i estableix el primer campament militar estable, el qual acabà sent una ciutat.

S. I aC: la ciutat romana i la ciutat grega s’uneixen física i jurídicament coma Municipium Emporiae.

L’ EMPÓRION ROMANA

Ciutat romana

MUNICIPIUM EMPORIUM

Neàpolis

Palaiàpolis

Empúries tingué una gran importància en l’àmbit comercial. Els romans de rendes més altes eren qui controlaven les principals activitats econòmiques.

A partir del s. I dC la ciutat entrà en decadència per diversos factors: L’inutilització del port Els conseqüents canvis dels fluxos comercials

marítims L’esplendor de Bàrcino i Tarraco, que relegaren

Empúries en un segon lloc.

• A partir del s.III, la població del Municipium Emporiae es traslladà a l’antiga Palaiàpolis, l’actual Sant Martí d’Empúries.

L’estructura d’Empúries era un rectangle de 700 metres per 350 metres limitat per una muralla.

Tenia una superfície de 20 hectàrees dividida en moltes insules.

Constava dels dos carrers principals propis de les ciutats romanes: el cardus i el decumanus.

DISTRIBUCIÓ URBANÍSTICA

Part de la muralla incloent una de les portes de sortida.La muralla era un mur

recte sense torres dividit en dos parts: la inferior, formada per blocs grans de pedra, i la superior, formada formigó de sorra, calç i pedres petites.

RESTES

Una de les portes de sortida d’Empúries

Gran part del fòrum:Temple capitolí, dedicat a la triada

capitolina (Júpiter, Juno i Minerva). Era pròstil i tetràstril i s’elevava sobre un podi pràcticament desaparagut.

Dos temples petits dedicats al culte imperial.

Part nord: pòrtic en forma d’U elevat sobre un criptopòrtic (part subterrània que funcionava com a magatzem).

Part est: basílica i cúria.Part oest: tretze botigues (tabernae).

Zona residencial amb tres grans domus privades:

L’anomenada Domus 1: es construí en torn a un pati central (atri) al qual s’accedia a través d’un passadís. Al voltant de l’atri s’ubicaven les diferents estances de la domus. També constava d’una zona més austera destinada al servei domèstic.

Les tres domus consten de bells jardins, pintures murals i mosaics, varis d’ells molt ben conservats. En una de les dependències es trobà el conegut mosaic del Sacrifigi d’Ifigènia, avui dia conservat al Museu Nacional d’Arqueologia de Barcelona.

1. Fòrum2. Mosaics3. Sacrifici d’Ifigènia

1

32

Les termes, les qual constaven de diferents piscines,un vestuari (apoditarium),un forn (praefurnium) i l’hipocaust.

Possible teatre.A l’exterior de les muralles:

Un amfiteatre, amb capacitat per 3000 espectadors, de forma oval i envoltat per un pòrtic.

Una palestra o gimnàs. Una gran necròpoli a l’oest i sud de la ciutat.

BÀRCINO

Bàrcino estava situada al barri Gòtic de l’actual Barcelona, en una plana entre els rius Besòs i Llobregat , delimitada pel mar Mediterrani i per la serralada de Collserola al bàndol oposat.

Ubicació geogràfica

BARCELONA

Collserola

Besòs

MarMediterraniLlobreg

at

Primeres restes preromanes: finals del Neolític (fa 4000 anys).

ELS LAIETANSEls laietans eren un poblat iber que

s'estengué per gran part del litoral català.Aquest poble s’assentà en dos indrets de

l’actual Barcelona: als peus de la muntanya de Montjuïc, en una població anomenada Laie, i en un petit turó anomenat Mons Tàber (a l‘actual Ciutat Vella), en un poblat que anomenaren Barkeno.

Habitants preromans

Existeixen dues llegendes sobre la fundació de Barcelona:

Una d’elles atribueix la fundació a Hèrcules. Segons la llegenda, aquest inicià una expedició amb Jason i els argonautes des de Grècia per trobar el velló d’or. Durant el viatge es desencadenà una tempesta i la novena barca desaparegué. Jason encarrega a Hèrcules la recerca de la nau. Finalment fou trobada a les faldes de Montjuïc, on els tripulants havien començat la fundació d’una ciutat. Hèrcules decidí anomenar-la Barca Nona (“Barca novena”).

L’altra atribueix la fundació l’any 230 aC a Almícar Barca, o bé al seu fill, Anníbal Barca, l’any 218aC. Li haurien atribuït el nom de Barkenon, Barcelino o Barci Nova en relació amb la seva estirp.

• Totes dues llegendes, però, no tenen una base històrica o arquitectònica, motiu pel qual no poden ser donades com a certes.

Hèrcules, fundador llegendari de Bàrcino

La ciutat romana de Bàrcino fou fundada per August entre els anys 15 aC i 5 aC.

Un cop es finalitzaren les guerres entre els romans i el poblats del nord d’Hispània, August atorgà als soldats llicenciats que hi participaren part de les terres on s’ubica actualment Barcelona.

El nom oficial de la ciutat fundada fou Colonia Julia Augusta Faventia Paterna Barcino. Colonia = Bàrcino fou una colònia romana. Julia Augusta = fou fundada per August,

de la família Julia.

Colonia Julia Augusta Faventia Paterna Barcino

Faventia Paterna = els primers romans que s’establiren a la ciutat pertanyien a aquestes famílies.

Barcino = nom amb el qual els laietans designaren el Mons Tàber, Barkeno, on s’elevà la ciutat romana.

Imatge aèria del barri de Ciutat Vella, on s’ubicava l’antic Mon Tàber.

Distribució urbanísticaL’estructura de Barcelona era un rectangle,

les cantonades del qual estaven retallades per adaptar-se al turó on es localitzava.

La seva superfície no superava les 10 hectàrees.

Constava dels dos carrers principals propis de les ciutats romanes: el Cardo Maximus, corresponent avui dia als carrers del Call i Llibreteria, i el Decumanus Maximus, localitzat als actuals carrers del Bisbe i de la Ciutat.

A l’encreuament d’ambdues vies s’ubicava el fòrum de la ciutat, actualment situat a la façana oest de la plaça Sant Jaume.

El recinte estava delimitat per muralles amb torres.

L’accés a la ciutat era possible gràcies a quatre portes, cada una ubicada a un dels extrems dels carres principals.

Tant aquests darrers com els carrers secundaris eres bastant amples i constaven de clavegueres. Estaven disposats en forma de quadrícula.

Plànol de Bàrcino

Part de la muralla:Les restes que avui dia es conserven daten

dels anys 270 al 300 dC. Aquesta muralla fou construïda sobre una

altra de pitjor infraestructura.Constava de vàries torres de

vigilàncies rectangulars a més a més d’unes altres circulars a banda i banda de les portes d’accés a la ciutat.

Restes

Quatre de les torres de la muralla . Entre les dues semicirculars s’ubicava una de les portes de la ciutat, la qual donava pas al Decumanus Maximus , en l’actual carrer del

Bisbe.

Part del fòrum de la ciutat: En ell s’hi situava un gran

temple de l’any I aC, dedicat possiblement a l’emperador August, fundador de la ciutat.

El temple, de 35 m. de llarg per 17’5 m. d’amplada, s’elevava sobre un podium, del qual únicament es conserva la seva part posterior.

Només es conserven quatre de les columnes que formaven el temple i part del seu arquitrau. Tot i així sabem que el conjunt era hexàstil i perípter.

Columnes del temple conservat,

d’estil coríntic

Dos aqüeductes subministraven aigua a la ciutat: un des de Collserola i l’altre provinent del Besòs.

Ambdós es creuaven en una de les portes de la muralla, la que donava accés al Decumanus Maximus per el carrer del Bisbe. En aquest punt s’hi reconstruí una arcada de l’estructura.

A la planta baixa de la Casa de l’Ardiaca també es conserven restes d’un dels aqüeductes.

En el carrer Duran i Bas es localitzaren quatre arcades més, definides clarament en la paret d’una casa.

1. Restes arcades carrer Duran i Bas.

2. Arcada reconstruïda al costat del carrer del Bisbe.

3. Restes de l’aqüeducte de la Casa de l’Ardiaca.

1

2 3

S’han trobat diverses restes de domus, sobretot a la Plaça del Rei i zones pròximes, actualment visibles a Museu d’Història de la ciutat.

Entre aquestes domus es conservaren varis mosaics, com el de les tres Gràcies i el de la cursa del circ.

Cursa del circ Les Tres Gràcies

Bàrcino també constava d’unes termes:Foren construïdes i finançades per Luci Minici

Natal i el seu pare el s. II dC.Es localitzen a la plaça de Sant Miquel,

pròxima a l’antic Decumnus Maximus. Cal destacar la rellevància de Luci Minici, únic

barceloní que guanyà uns Jocs Olímpics en l'antiguitat.

Es creu que Bàrcino també gaudia d’un amfiteatre i un teatre a les afores.

El primer s’hauria construït a la zona de les Rambles.

Per últim cal destacar l’antiga necròpolis de la ciutat romana.

Com era propi de les ciutats romanes, la necròpolis es localitzava a les afores de les seves muralles.

S’han conservat molts elements funeraris, concretament 85.

La necròpolis es localitza a l’actual plaça de la Vila de Madrid, molt a prop de les Rambles.

Restes de la necròpolis de la plaça Vila de Madrid.

ALTRES RESTES D'HISPÀNIA

A la Península Ibèrica s’han conservat moltes restes de l’antiga Hispània. En el present treball presentarem certs jaciments de gran rellevància

que mostren la magnificència de l’estada romana en territori ibèric.

Aqüeductes

Aqüeducte de Segòvia

És probablement l’aqüeducte millor conservat de tot l’antic Imperi Romà. Fou construït entre finals del s. I dC i principis del s. II dC. La seva altura i el seu nombre d’arcs varia en funció del seu recorregut, però la zona més coneguda (foto), mesura aproximadament 29 m. d’alçada i consta de dos fileres d’arcades.

ViesVia Augusta

Va se la via més llarga d’Hispània. Amb 1500km. de llarg, comença als Pirineus catalans i finalitza a Cadis.

Via de la Plata

Va ser una ruta romana que comunicava Mérida amb Astorga (Lleó).Tot i el seu nom, no era un ruta comercial argentera. El seu nom original era Balath, terme àrab que significa “ruta empedrada”.

PontsPont del Diable (Martorell)

Situat sobre el riu Llobregat, aquest pont només conserva una arcada d'origen romà. Dona continuïtat a la Via Augusta.

Pont de Segura (província de Càceres)

Situat sobre el riu Eljas. Només els dos arcs laterals són d’origen romà. Fou construït el s. II dC. Dona continuïtat a la Via de la Plata.

Muralles

Muralla de Lugo

Longitud de 2100 m.Amplada: 4 – 7 m.Altura: 8 – 12 m.85 torres, la majoria semicirculars (foto).Construïda a base de pedres de granit i pissarra.Accés a través de diferents portes.

Teatres

Teatre de Itàlica (Santiponce, Sevilla)

Construït entre els anys 30 – 37 aC, amb remodelacions a posteriori. Tenia capacitat per a 3000 espectadors. Consta d’una càvea de 77’70 m. de diàmetre i una orquestra de 26 m. de diàmetre. Fou realitzat bàsicament de formigó. Conservat en bon estat, presenta pràcticament totes les parts pròpies d’un teatre romà.

Amfiteatres

Amfiteatre de Segòbriga

Capacitat per 6000 espectadors. És l’amfiteatre millor conservat a la zona interior d’Hispània. La seva planta és el·líptica. Com s’observa l’esquema, constava de les parts bàsiques d’un amfiteatre. En la seva història ha sigut utilitzat també com a magatzem i cantera.

Circs

Circ de Toletum (Toledo)

Fou construït el s. I dC, sota l’imperi d’August. Tenia capacitat per 15000 – 30000 espectadors. Feia 422 m. de llarg per 112 m. d’amplada. S’ubicava a fora dels límits de la ciutat. La seva descoberta permeté comprovar la importància de Toledo en època romana.

Termes

Termes de Segòbriga

Termes de Baetulo (Badalona)

TemplesTemple de Vic

Construït el s. II dC. És hexàstil, car consta de sis columnes frontals, concretament corínties. Consta a més a més d’una columna lateral a les dues bandes de la façana principal. La cel·la no presenta columnes adossades. El conjunt s’eleva sobre un podium obert per unes escales a l’entrada de l’edifici.