ciutats romanes (part definitiva)
TRANSCRIPT
Laia Talavera i Mònica Ruiz
CIUTATS ROMANES
EMPÚRIES
Empúries va ser una ciutat grega i romana ubicada a la comarca gironina de l’Alt Empordà, concretament al municipi de l’Escala.
Ubicació geogràfica
Municipi de l’Escala
ELS ÍBERSL’Empordà estava habitat des de l’Edat de
Bronze pels indigetes.La seva cultura i la seva economia, basada en
l’agricultura i la ramaderia, eres poc desenvolupades.
Vivien en indrets elevats situats entre aiguamolls. Un d’ells, ubicat en un istme, és l’actual Sant Martí d’Empúries.- S. VII aC: aquest assentament tenia relacions
comercials amb fenicis, etruscos i grecs.
Habitants preromans
ELS GRECSS. VII aC: arribada primers navegants grecs
des de Focea (Àsia Menor).El seu objectiu era
ampliar el seu comerç icolonitzar noves terres.
Des d’una de les sevescolònies, Massàlia (actualMarsella), arribaren a Sant Martí d’Empúries.
Mapa de Focea a l’Àsia Menor (actual Turquia).
Sant Martí d’Empúries: assentament ben situat, proper al riu Fluvià i fàcil de defensar.
Els grecs s’estableixen de forma pacífica amb les tribus (indigets) que hi habitaven.
Aquest assentament s’anomena Palaiàpolis (“ciutat antiga”).
Segona meitat s. VI aC: el ràpid creixement de població grega els obliga a buscar un nou indret, aquest cop a terra ferma.
La “ciutat nova” s’anomenarà Neàpolis.
La funció comercial que adquireix es demostra amb el nom atorgat pels grecs: Empórion (“port comercial”).
Empórion es va convertir en una ciutat portuària i en un important nucli urbà.
RESTES NEÀPOLIS- Muralla- Torre molt elevada anomenada talaia.- Askleípeion: centre terapèutic religiós al déu de la medicina Asclepi.
RESTES NEÀPOLIS- Tres temples
· temple dedicat a Asclepi, on
es trobà una estàtua del déu.
· santuari Serapíeion dedicat als déus egipcis Isis i Zeus Serapis.- Àgora i stoà- Indústria de salaons, on es salava el peix.- Petit mercat (macellum) i cisterna d’us públic.- Habitatges privats- Escullera hel·lenística
S. III aC: arribada romans a la P. Ibèrica per frenar els cartaginesos durant la 2ª Guerra Púnica.
218 aC: Gneu Corneli Escipió: funda el primera base militar romana al nord de l’Empórion grega.
Els indigets no accepten els romans.195 aC: Marc Porci Cató elimina aquest focus de
resistència i estableix el primer campament militar estable, el qual acabà sent una ciutat.
S. I aC: la ciutat romana i la ciutat grega s’uneixen física i jurídicament coma Municipium Emporiae.
L’ Empórion romana
Ciutat romana
MUNICIPIUM EMPORIUM
Neàpolis
Palaiàpolis
Empúries tingué una gran importància en l’àmbit comercial. Els romans de rendes més altes eren qui controlaven les principals activitats econòmiques.
A partir del s. I dC la ciutat entrà en decadència per diversos factors: L’inutilització del port Els conseqüents canvis dels fluxos comercials
marítims L’esplendor de Bàrcino i Tarraco, que relegaren
Empúries en un segon lloc.
• A partir del s.III, la població del Municipium Emporiae es traslladà a l’antiga Palaiàpolis, l’actual Sant Martí d’Empúries.
L’estructura d’Empúries era un rectangle de 700 metres per 350 metres limitat per una muralla.
Tenia una superfície de 20 hectàrees dividida en moltes insules.
Constava dels dos carrers principals propis de les ciutats romanes: el cardus i el decumanus.
Distribució urbanística
Part de la muralla incloent una de les portes de sortida.La muralla era un mur
recte sense torres dividit en dos parts: la inferior, formada per blocs grans de pedra, i la superior, formada formigó de sorra, calç i pedres petites.
Restes
Una de les portes de sortida d’Empúries
Gran part del fòrum:Temple capitolí, dedicat a la triada
capitolina (Júpiter, Juno i Minerva). Era pròstil i tetràstril i s’elevava sobre un podi pràcticament desaparagut.
Dos temples petits dedicats al culte imperial.
Part nord: pòrtic en forma d’U elevat sobre un criptopòrtic (part subterrània que funcionava com a magatzem).
Part est: basílica i cúria.Part oest: tretze botigues (tabernae).
Zona residencial amb tres grans domus privades:
L’anomenada Domus 1: es construí en torn a un pati central (atri) al qual s’accedia a través d’un passadís. Al voltant de l’atri s’ubicaven les diferents estances de la domus. També constava d’una zona més austera destinada al servei domèstic.
Les tres domus consten de bells jardins, pintures murals i mosaics, varis d’ells molt ben conservats. En una de les dependències es trobà el conegut mosaic del Sacrifigi d’Ifigènia, avui dia conservat al Museu Nacional d’Arqueologia de Barcelona.
1. Fòrum2. Mosaics3. Sacrifici d’Ifigènia
1
32
Les termes, les qual constaven de diferents piscines,un vestuari (apoditarium),un forn (praefurnium) i l’hipocaust.
Possible teatre.A l’exterior de les muralles:
Un amfiteatre, amb capacitat per 3000 espectadors, de forma oval i envoltat per un pòrtic.
Una palestra o gimnàs. Una gran necròpoli a l’oest i sud de la ciutat.
BÀRCINOBarcelona
Bàrcino estava situada al barri Gòtic de l’actual Barcelona, en una plana entre els rius Besòs i Llobregat , delimitada pel mar Mediterrani i per la serralada de Collserola al bàndol oposat.
Ubicació geogràfica
BARCELONA
Collserola
Besòs
MarMediterraniLlobreg
at
Primeres restes preromanes: finals del Neolític (fa 4000 anys).
ELS LAIETANSEls laietans eren un poblat iber que
s'estengué per gran part del litoral català.Aquest poble s’assentà en dos indrets de
l’actual Barcelona: als peus de la muntanya de Montjuïc, en una població anomenada Laie, i en un petit turó anomenat Mons Tàber (a l‘actual Ciutat Vella), en un poblat que anomenaren Barkeno.
Habitants preromans
Existeixen dues llegendes sobre la fundació de Barcelona:
Una d’elles atribueix la fundació a Hèrcules. Segons la llegenda, aquest inicià una expedició amb Jason i els argonautes des de Grècia per trobar el velló d’or. Durant el viatge es desencadenà una tempesta i la novena barca desaparegué. Jason encarrega a Hèrcules la recerca de la nau. Finalment fou trobada a les faldes de Montjuïc, on els tripulants havien començat la fundació d’una ciutat. Hèrcules decidí anomenar-la Barca Nona (“Barca novena”).
L’altra atribueix la fundació l’any 230 aC a Almícar Barca, o bé al seu fill, Anníbal Barca, l’any 218aC. Li haurien atribuït el nom de Barkenon, Barcelino o Barci Nova en relació amb la seva estirp.
• Totes dues llegendes, però, no tenen una base històrica o arquitectònica, motiu pel qual no poden ser donades com a certes.
Hèrcules, fundador llegendari de Bàrcino
La ciutat romana de Bàrcino fou fundada per August entre els anys 15 aC i 5 aC.
Un cop es finalitzaren les guerres entre els romans i el poblats del nord d’Hispània, August atorgà als soldats llicenciats que hi participaren part de les terres on s’ubica actualment Barcelona.
El nom oficial de la ciutat fundada fou Colonia Julia Augusta Faventia Paterna Barcino. Colonia = Bàrcino fou una colònia romana. Julia Augusta = fou fundada per August,
de la família Julia.
Colonia Julia Augusta Faventia Paterna Barcino
Faventia Paterna = els primers romans que s’establiren a la ciutat pertanyien a aquestes famílies.
Barcino = nom amb el qual els laietans designaren el Mons Tàber, Barkeno, on s’elevà la ciutat romana.
Imatge aèria del barri de Ciutat Vella, on s’ubicava l’antic Mon Tàber.
Distribució urbanísticaL’estructura de Barcelona era un rectangle,
les cantonades del qual estaven retallades per adaptar-se al turó on es localitzava.
La seva superfície no superava les 10 hectàrees.
Constava dels dos carrers principals propis de les ciutats romanes: el Cardo Maximus, corresponent avui dia als carrers del Call i Llibreteria, i el Decumanus Maximus, localitzat als actuals carrers del Bisbe i de la Ciutat.
A l’encreuament d’ambdues vies s’ubicava el fòrum de la ciutat, actualment situat a la façana oest de la plaça Sant Jaume.
El recinte estava delimitat per muralles amb torres.
L’accés a la ciutat era possible gràcies a quatre portes, cada una ubicada a un dels extrems dels carres principals.
Tant aquests darrers com els carrers secundaris eres bastant amples i constaven de clavegueres. Estaven disposats en forma de quadrícula.
Plànol de Bàrcino
Part de la muralla:Les restes que avui dia es conserven daten
dels anys 270 al 300 dC. Aquesta muralla fou construïda sobre una
altra de pitjor infraestructura.Constava de vàries torres de
vigilàncies rectangulars a més a més d’unes altres circulars a banda i banda de les portes d’accés a la ciutat.
Restes
Quatre de les torres de la muralla . Entre les dues semicirculars s’ubicava una de les portes de la ciutat, la qual donava pas al Decumanus Maximus , en l’actual carrer del
Bisbe.
Part del fòrum de la ciutat: En ell s’hi situava un gran
temple de l’any I aC, dedicat possiblement a l’emperador August, fundador de la ciutat.
El temple, de 35 m. de llarg per 17’5 m. d’amplada, s’elevava sobre un podium, del qual únicament es conserva la seva part posterior.
Només es conserven quatre de les columnes que formaven el temple i part del seu arquitrau. Tot i així sabem que el conjunt era hexàstil i perípter.
Columnes del temple conservat,
d’estil coríntic
Dos aqüeductes subministraven aigua a la ciutat: un des de Collserola i l’altre provinent del Besòs.
Ambdós es creuaven en una de les portes de la muralla, la que donava accés al Decumanus Maximus per el carrer del Bisbe. En aquest punt s’hi reconstruí una arcada de l’estructura.
A la planta baixa de la Casa de l’Ardiaca també es conserven restes d’un dels aqüeductes.
En el carrer Duran i Bas es localitzaren quatre arcades més, definides clarament en la paret d’una casa.
1. Restes arcades carrer Duran i Bas.
2. Arcada reconstruïda al costat del carrer del Bisbe.
3. Restes de l’aqüeducte de la Casa de l’Ardiaca.
1
2 3
S’han trobat diverses restes de domus, sobretot a la Plaça del Rei i zones pròximes, actualment visibles a Museu d’Història de la ciutat.
Entre aquestes domus es conservaren varis mosaics, com el de les tres Gràcies i el de la cursa del circ.
Cursa del circ Les Tres Gràcies
Bàrcino també constava d’unes termes:Foren construïdes i finançades per Luci Minici
Natal i el seu pare el s. II dC.Es localitzen a la plaça de Sant Miquel,
pròxima a l’antic Decumnus Maximus. Cal destacar la rellevància de Luci Minici, únic
barceloní que guanyà uns Jocs Olímpics en l'antiguitat.
Es creu que Bàrcino també gaudia d’un amfiteatre i un teatre a les afores.
El primer s’hauria construït a la zona de les Rambles.
Per últim cal destacar l’antiga necròpolis de la ciutat romana.
Com era propi de les ciutats romanes, la necròpolis es localitzava a les afores de les seves muralles.
S’han conservat molts elements funeraris, concretament 85.
La necròpolis es localitza a l’actual plaça de la Vila de Madrid, molt a prop de les Rambles.
Restes de la necròpolis de la plaça Vila de Madrid.
TARRACOTarragona
Tarraco ara
actualment està
situada a la
comunitat autònoma
de Catalunya, on es
una província i
lògicament també
forma part
d’Espanya. A
l’antiguitat Tarraco
era a Hispània , que
estava dividida en 3
províncies; d’ on ella
n’era la capital d’una,
la Tarraconense o
Hispania Citerior
Ubicació Geogràfica
Abans de la
romanització, a Tarraco
se la identifica amb un
antic assentament
indígena, que estava
poblat per ibers. Aquets
van tenir contacte
comercial amb els
grecs i fenicis que
estaven assentats a la
costa. Aquesta petita
colònia com menciona
Tit Livi, rebia el nom de
Cesse (Kese).
Ciutat Preromana
L’any 218 aC, els
romans van
saquejar aquesta
colònia després del
primer
enfrontament que
tingueren amb els
cartaginesos en la
segona guerra
púnica. Després
d’aquesta batalla,
els romans crearen
el praesidium de
Tàrraco.
Fundació de la ciutat Romana
L’any 45 aC. Juli Cèsar, després de la seva victoriosa campanya contra els pompeians a Hispània, concedeix el títol de Colònia de Dret Romà a Tàrraco (Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco).
27-24 aC. L’emperador August es va instal·lar a Tarraco durant les campanyes contra els càntabres i els àsturs, i durant tres anys va ser Tarraco la capital de l'Imperi Romà. Les reformes provincials que va fer amb posterioritat la converteixen, a més, en capital de la província Tarraconense, la més gran de tota Hispania. Aquesta vitalitat Tarraco la va mantenir en plenitud fins a mitjans del segle III dC i a partir d’aquests moments, s’inicià un procés de recessió com a conseqüència de la crisi general i de les primeres onades d’invasors germànics.
Els romans van escollir
aquell lloc perquè
disposaven d’un port de
mar i poder comerciar i
també que hi havia un
turó rocós, perfecte per
a la defensa de la ciutat.
Van emmurallar tota la
ciutat i va tenir un
desenvolupament ràpid,
tan en l’àmbit militar
com també el comercial,
procés de prosperitat.
Procés de romanització
1
23
5
6
7
8
La ciutat s’estenia al llarg de la inclinació d’un turó. Per aquest motiu està formada per diverses terrasses: La part més alta, la terrassa intermèdia i la part més baixa.
1- Recinte dedicat al culte imperial2- Fòrum de la província3- Circ4- Amfiteatre5- Fòrum de la colònia6- Teatre7- Zona residencial8- Port (encara que no es veu en la imatge, el port està al costat d’ on he situat el número.
4
Distribució de la ciutat
La construcció de la primera muralla de pedra està datada a inicis del segle II aC i d‘ ella es conserven tres torres: la de l'Arquebisbe, la del Cabiscol i la torre de Minerva.
Sembla que cap als anys 150-125 a.C. va créixer en extensió, altura i amplada. Així va passar a englobar en el seu interior el nucli urbà i hauria perdut ja part del seu caràcter estrictament defensiu. Construïda amb un sòcol de grans pedres ciclòpies o megalítiques, l'alçada de la muralla va augmentar d’altura i també d’amplada
MURALLA
Les muralles són la
construcció més
antiga de la ciutat, bastides
entre els segles III i II aC.
És l'edificació romana més
antiga i millor
conservada. En un
primer moment hem de
imaginar com una
simple estacada de fusta
que havia de protegir la
guarnició militar.
I)RESTES ROMANES
A la graderia es on hi seia el públic i estava elevada en relació a l’arena per el podi, que faria de tanca protectora i alhora facilitava la visió del espectacle
Al segle IV a l’arena es va construir una església en memòria de Fructuós, Auguri i Eulogi, per ser cremats pel fet de ser cristians
Al segle XII s’hi va construir una església consagrada a la Mare de Déu del Miracle.
AMFITEATRE
Es va construir a l’ inici del
segle II dC. Situat fora de
les muralles i molt a prop
de la platja. De forma
el·líptica i amb una té una
capacitat per a 14000
espectadors.
A la superfície central hi era
l’arena on es desenvolupa
l’espectacle i sota hi havia
les fosses, on s’amagaven
els mecanismes necessaris
per a l’espectacle i per on hi
circulaven tant els animals
com els gladiadors.
II)RESTES ROMANES
Es tracta del circ més petit dels conservats a la península, però també el més refinat en la seva estructura.
El circ era el lloc on es desenvolupaven espectacles com les curses de bigues i quadrigues i altres espectacles eqüestres d'entreteniment com exhibicions acrobàtiques.
CIRC
Va ser construït al final del
segle I dC. Forma part del
conjunt del fòrum imperial
de Tarraco. Té 290 m. De
llargada i 67 d’amplada.
La façana de l’edifici estava
formada per una seixantena
de arcades de mig punt
separades per pilastres. Les
restes que en queden són
parts de l’escala que
portava a la graderia i al
soterrani del circ.
III)RESTES ROMANES
Va ser construït a finals del segle I aC, en una zona portuària, a prop del fòrum local, aprofitant unes graderies ja existents.
L'edifici va deixar de funcionar en els últims anys del segle II.
El teatre romels à de Tarraco conserva parcialment tres elements estructurals essencials que defineixen un teatre romà: càvea o graderia, orchestra i scaena. La part millor conservada és la orchestra.
I)BONES
INFRAESTRUCTURES:
Teatre
Aqüeducte
IV)RESTES ROMANES
L’aqüeducte de les Ferreres o també anomenat Pont del Diable, situat a 4km de la ciutat.
Subministrava aigua del riu Gaià a l'antiga Tarraco.
Té 217 m de longitud i 26 m d'alçada i està format per dos ordres d'arcs superposats de maçoneria (amb 11 arcs l'inferior i 25 el superior) i la seva funció és la de salvar un tàlveg en el traçat de la canalització
o Esplèndid monument funerari del segle dC., situat al costat de la Via Augusta a uns 6 km de la ciutat.
o Es tracta d'una torre de planta quadrada i consta de 3 cossos superposats.
o El cos central presenta en la seva façana principal dues representacions del déu funerari Atis, imatges que van ser confoses amb les dels dos germans Escipió, fundadors de la ciutat.
II)BONES INFRAESTRUCTURES:
oTorre de Escipions
•Arc de Berà
V)RESTES ROMANES
• L’Arc de Berà es tracta d’un arc senzill, d’una sola obertura, amb vuit pilastres corínties que sostenen una inscripció que desvela que el monument fou sufragat per Luci Licini Sura segons havia deixat escrit en el seu testament.
• Situat a 20 km. de Tarragona, es tracta d'un arc honorífic, realitzat a finals del segle I aC.
EMÈRITA AUGUSTAMérida
Emèrita Augusta dona
nom a l’actual Mérida,
que està a la comunitat
autònoma de
Extremadura i pertany
a Espanya.
A l’antiguitat va ser una
antiga ciutat romana,
capital de la província
hispana de Lusitanià i
posteriorment capital
de la Diòcesi d‘
Hispània.
Ubicació Geogràfica
Se la va anomenar Colònia Iulia Augusta Emerita pel llegat Publio Carisio, i ordre d'Octavi August, per als soldats emèrits llicenciats de l'exèrcit romà, de dues legions veteranes de les Guerres Càntabres: Legio V Alaudae i Legio X Gemina.
La ciutat va ser la capital de la província romana de Lusitania. S'inicia així un període de gran esplendor del qual donen testimoni els seus magnífics edificis: el teatre, l'amfiteatre, el circ, els temples, els ponts i aqüeductes.
Durant segles i fins a la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, Mèrida va ser un importantíssim centre jurídic, econòmic, militar, cultural i una de les poblacions més florents en època romana.
Al segle III va esdevenir la capital de la Diòcesi Hispaniarum.
Emèrita Augusta
va ser fundada
l’any 25 aC. Per
l’emperador
August.
La situació
d’aquest
assentament era
molt bo, ja que
era al mig del riu
Guadiana.
Fundació de la ciutat Romana
I)Distribució de la ciutat
Era una ciutat envoltada per una muralla de tram irregular. La muralla comptava amb 4 portes d’entrada que corresponien a les sortides dels carrers principals; el cardo i el decumanus. La resta de carrers distribuïen la ciutat en forma quadrícula.
Distribució de la ciutat
Es creu que té un caràcter triomfal. Immers en l'embull constructiva moderna i emmascarat per les cases veïnes, aquest arc s'alça majestuós. En la seva època estava recobert per marbre.
A la ciutat hi havia dos
fòrums:
-El Provincial; s’hi accedia per
l’arc de Trajà. Aquí hi eren
els edificis destinats a
l’administració de la província
ja que Emèrita era capital de
província.
-El Municipal; es on es resolien
els assumptes locals. Es troba
en l’encreuament dels dos
carrers principals. Hi havia
una basílica destinada als
afers judicials i també el
temple de Diana
II)Distribució de la ciutat
I)RESTES ROMANES
És un dels pocs de caràcter religiós que es conserva en bon estat. La seva construcció data de finals del segle I aC. a la època d'August. De planta rectangular, i envoltat de columnes, frontal orientat al fòrum que estava format per un conjunt de sis columnes.
Comptava amb un total de 18 columnes i amb un pou central. Les habitacions, els passadissos estaven pavimentades amb bonics mosaics i dibuixos geomètrics, escenes de la verema o marines.
Al segle IV dC. La casa va ser abandonada i el seu espai va passar a ser una necròpoli.
La prova de la ciutat com
que va prosperar
ràpidament i prova d’això
són les Domus senyorials
de grans dimensions
-Casa de l’ Amfiteatre
-Casa del Mitreu
II)Distribució de la ciutat
• Situada fora de les muralles .• Té u atri central delimitat per
columnes on hi havia el compluvi i l’ impluvi.
• Al costat de l’atri hi havia una habitació amb un gran mosaic, anomenat mosaic cosmològic.
• En aquesta domus hi havia unes termes privades decorades amb mosaics. També hi havia estances subterrànies que semblaven que eren dormitoris d’estiu
En la part posterior de l’escena hi havia cambres, que eren utilitzades pels actor, amb un peristil enjardinat i una petita capella per al culte imperial.
El espectadors es distribuïen, mitjançant passadissos, per les grades o càvea. Els senadors o màximes autoritats ocupaven els llocs de preferència.
Un cop instaurat el cristianisme van ser suprimides les representacions paganes i el teatre va caure en desús durant un temps.
TEATRE
Es el teatre romà més
conservat de la península,
amb un aforament de 6.000
persones. La part més
espectacular és la scaenae
frons, formada per dos
cossos de columnes
corínties. L’espai que hi
havia entre les columnes er
a guarnit per escultures. A
davant hi havia l’escenari o
pulpitum, recobert de fusta
i on es guardaven els
elements d’escena.
II)RESTES ROMANES
L’arena estava envoltada per unes grades. De les tres zones que formaven la càvea només es conserva la inferior ja que les dues superiors s’utilitzaren de cantera per a construir els edificis del voltant.
Aquest edifici estava destinat a les lluites entre gladiadors, entre feres o entre homes i feres.
AMFITEATRE
Amb una capacitat de
15.000 espectadors. VA
ser inaugurat l’any 8 aC.
L’edifici està format per
una pista central, arena,
de forma el·líptica on es
duia a terme
l’espectacle. Al centre hi
havia una gran fossa
amb forma de creu que
servia de magatzem.
III)RESTES ROMANES
Actualment es pot veure l’estructura general del circ, amb la spina central que dividia la pista en dues parts iguals.
Tenia un aforament d'uns 30.000 espectadors distribuïts en un graderia amb la clàssica divisió en càveas marcada per les diferents procedències socials dels seus ocupants.
Un dels espectacles preferits eren les curses de bigues (dos cavalls) i quadrigues (quatre cavalls).
CIRC
Era l’edifici més gran
destinat a espectacles
públics, concretament a
les curses de cavalls que
tant entusiasmaven els
romans. Fou construït al
principi del segle I dC. i a
causa de les seves
dimensions: 400 metres
de llargada per 100
metres d’amplada; es va
edificar fora del recinte
emmurallat.
IV)RESTES ROMANES
A 18km de la ciutat hi havia les termes d’Alange, un important conjunt termal al qual acudien els membres de l’alta societat romana de Mèrida.
El seu estat de conservació es molt bo i avui en dia encara continuen amb funcionament.
Termes d’
Alange
Pont Romà de
Mèrida
V)RESTES ROMANES
El pont Romà de Mèrida sobre el riu Guadiana , era el segon pont més llarg de l’Imperi.
Tenia 1km de longitud i era considerat com la gran porta d’entrada a la ciutat , ja que era una prolongació del decumanus.
Canalitzava l’aigua dels rierols subterranis del nord de la ciutat. La part de conducció subterrània es conserva força bé, però la part externa només queden 3 pilars amb 2 dels seus arcs d’unió.
AQÜEDUCTES:
1. De Sant Llàtzer
2. D’ Aqua Augusta
3. Dels Miracles
VI)RESTES ROMANES
• Portava aigua a la ciutat en un tram de 16km.
• Es el més espectacular i és una magnífica obra d'enginyeria romana. Data del principi del segle I dC. i transportava l’aigua de l’embassament de Prosèrpina situat a uns 5km de la ciutat.
• Encara en subsisteixen 35 gegantins pilars i arcs de granit i maó .
• L’aqüeducte finalitzava en un Castellum aquae a partir del qual es distibuïa l’aigua per la ciutat.
ILERDALleida
Ilerda dona nom a
l’actual Lleida ,
que està a la
comunitat
autònoma
Catalunya i
pertany a
Espanya. També
és la capital de la
província de
Lleida.
Antigament
Ubicació Geogràfica
Iltirta (la Lleida en
temps dels ibers) era la
capital dels ilergetes,
els seus habitants.
Estava sota les ordres
dels cabdills Indíbil i
Mandoni .
Aquesta ciutat es
caracteritza per una
forta oposició a
l’ocupació romana en
els primers anys de
conquesta.
Ciutat Preromana
Però després els dos caps van establir un pacte amb Publi Corneli Escipió, fins que van encapçalar una revolta dels ilergets i altres pobles contra els romans (206-207) per les elevades exigències econòmiques imposades pels romans. La revolta va ser esclafada, Indíbil mort en combat i Mandoni executat
- La fundació de la ciutat
probablement s'ha de
situar a l'inici del segle I
a.C. A l'època d'August va
obtenir el títol de
municipium i, va ser
monumentalitzada
- En començar la segona
guerra púnica els cabdills
ilergets Indíbil i Mandoni
eren aliats d'Anníbal, que
va reclutar guerrers
ilergets per a la seva
expedició contra Roma.
Fundació de la ciutat Romana
Turó de la Seu Vella
RIU SEGRE
Decumanus Maximus
Cardo Maximus
I)Distribució de la ciutat
Muralla
Es considera que la ciutat de Ilerda hi havia dos nuclis urbans: el primer a dalt a la zona de la Seu i l’altre al costat del riu.
-Muralla
- Pont Vell de Lleida
- Restes de Termes
I)RESTES ROMANES
Seu Vella i el Segre van ser els factors principals en la configuració de la ciutat romana de Lleida.
• És tan antic que la seva naixença és embolcallada en la llegenda. Se sap que era ja construït l'any 47 aC. Llavors el pont entra en la història de la mà de Juli Cèsar.
• Era tot de pedra, amb sis arcades i set pilars construït amb reforçats tallamars
• Restes d'uns banys privats excavats en una recent
Fragments de les muralles romanes al Turó de la Seu Vella (S.G.).
ALTRES RESTES D'HISPÀNIA
A la Península Ibèrica s’han conservat moltes restes de l’antiga Hispània. En el present treball presentarem certs jaciments de gran rellevància
que mostren la magnificència de l’estada romana en territori ibèric.
Aqüeductes
Aqüeducte de Segòvia
És probablement l’aqüeducte millor conservat de tot l’antic Imperi Romà. Fou construït entre finals del s. I dC i principis del s. II dC. La seva altura i el seu nombre d’arcs varia en funció del seu recorregut, però la zona més coneguda (foto), mesura aproximadament 29 m. d’alçada i consta de dos fileres d’arcades.
ViesVia Augusta
Va se la via més llarga d’Hispània. Amb 1500km. de llarg, comença als Pirineus catalans i finalitza a Cadis.
Via de la Plata
Va ser una ruta romana que comunicava Mérida amb Astorga (Lleó).Tot i el seu nom, no era un ruta comercial argentera. El seu nom original era Balath, terme àrab que significa “ruta empedrada”.
PontsPont del Diable (Martorell)
Situat sobre el riu Llobregat, aquest pont només conserva una arcada d'origen romà. Dona continuïtat a la Via Augusta.
Pont de Segura (província de Càceres)
Situat sobre el riu Eljas. Només els dos arcs laterals són d’origen romà. Fou construït el s. II dC. Dona continuïtat a la Via de la Plata.
Muralles
Muralla de Lugo
Longitud de 2100 m.Amplada: 4 – 7 m.Altura: 8 – 12 m.85 torres, la majoria semicirculars (foto).Construïda a base de pedres de granit i pissarra.Accés a través de diferents portes.
Teatres
Teatre de Itàlica (Santiponce, Sevilla)
Construït entre els anys 30 – 37 aC, amb remodelacions a posteriori. Tenia capacitat per a 3000 espectadors. Consta d’una càvea de 77’70 m. de diàmetre i una orquestra de 26 m. de diàmetre. Fou realitzat bàsicament de formigó. Conservat en bon estat, presenta pràcticament totes les parts pròpies d’un teatre romà.
Amfiteatres
Amfiteatre de Segòbriga
Capacitat per 6000 espectadors. És l’amfiteatre millor conservat a la zona interior d’Hispània. La seva planta és el·líptica. Com s’observa l’esquema, constava de les parts bàsiques d’un amfiteatre. En la seva història ha sigut utilitzat també com a magatzem i cantera.
Circs
Circ de Toletum (Toledo)
Fou construït el s. I dC, sota l’imperi d’August. Tenia capacitat per 15000 – 30000 espectadors. Feia 422 m. de llarg per 112 m. d’amplada. S’ubicava a fora dels límits de la ciutat. La seva descoberta permeté comprovar la importància de Toledo en època romana.
Termes
Termes de Segòbriga
Termes de Baetulo (Badalona)
TemplesTemple de Vic
Construït el s. II dC. És hexàstil, car consta de sis columnes frontals, concretament corínties. Consta a més a més d’una columna lateral a les dues bandes de la façana principal. La cel·la no presenta columnes adossades. El conjunt s’eleva sobre un podium obert per unes escales a l’entrada de l’edifici.