2  

Autors peruans 

• Alarcón, Daniel. Ciudad de payasos.                                                     

• Alegría Ciro. Cuentos andinos.                                                              

• Bambarén, Sergio. La Música del silencio. 

• Bayly, Jaime. Los Amigos que perdí. 

• Bayly, Jaime. El Canalla sentimental. 

• Bayly, Jaime. El Huracán lleva tu nombre. 

• Bayly, Jaime. Morirás mañana. 

• Bayly, Jaime. La Noche es virgen. 

• Bayly, Jaime. Los Últimos días de "La Prensa" 

• Bayly, Jaime. Y de repente, un ángel. 

• Benavides, Jorge Eduardo. Un Millón de soles. 

• Bryce Echenique, Alfredo. A trancas y barrancas. 

• Bryce Echenique, Alfredo. La Amigdalitis de Tarzán. 

• Bryce Echenique, Alfredo. La Esposa del Rey de las Curvas. 

• Bryce Echenique, Alfredo. El Huerto de mi amada. 

• Bryce Echenique, Alfredo. Dándole pena a la tristesa. 

• Bryce Echenique, Alfredo. Reo de nocturnidad 

• Bryce Echenique, Alfredo. La Última mudanza de Felipe Carrillo  

• Bryce Echenique, Alfredo. La Vida exagerada de Martín Romaña 

• Bryce Echenique, Alfredo. Crónicas perdidas.                          

• Bryce Echenique, Alfredo. Entre la soledad y el amor.                  

• Bryce Echenique, Alfredo. Permiso para sentir.                   

• Castaneda, Carlos. La Rueda del tiempo : los chamanes del antiguo México y sus 

pensamientos acerca de la vida, la muerte y el universo                                   

• Ciro Alegría. Cuentos andinos                                                                        

• Fetzer, Erika. Sabores del Perú : la cocina peruana desde los incas hasta nuestros días.                                     

• Ortega, Julio. Rubén Darío.                                                                     

• Ortiz Rescaniere, Alejandro . Mitologías amerindias.                                 

• Ortiz Rescaniere, Alejandro.  El Quechua y el aymara.                                

• Palma, Ricardo. Tradiciones peruanes.                                     

• Ribeyro, Julio Ramón. La Palabra del mudo.                                  

3  

• Ribeyro, Julio Ramón. Prosas apàtrides. 

• Roncagliolo, Santiago. Abril rojo.  

• Roncagliolo, Santiago. Óscar y las mujeres. 

• Roncagliolo, Santiago. Pudor.  

• Trelles Paz, Diego. Bioy. 

• Vallejo, César. Los Heraldos negros.                                   

• Vallejo, César. Poesía completa. 

• Vallejo, César. Trilce.  

• Varela, Blanca. Poesía escogida : 1949‐1991.                      

• Vargas Llosa, Mario. Cartas a un joven novel∙lista. 

• Vargas Llosa. La Casa verde. 

• Vargas Llosa, Mario. La Ciudad y los perros. 

• Vargas Llosa, Mario. La Civilización del espectáculo. 

• Vargas Llosa, Mario. Conversación en la catedral. 

• Vargas Llosa, Mario. Los Cuadernos de don Rigoberto 

• Vargas Llosa, Mario. La Fiesta del Chivo. 

• Vargas Llosa, Mario. La Guerra del fin del mundo. 

• Vargas Llosa, Mario. El Hablador. 

• Vargas Llosa, Mario. El Héroe discreto. 

• Vargas Llosa, Mario. Historia de Mayta 

• Vargas Llosa, Mario. Israel, Palestina : paz o guerra santa.              

• Vargas Llosa, Mario. El Lenguaje de la pasión.                                     

• Vargas Llosa, Mario. Lituma en los Andes. 

• Vargas Llosa, Mario. Lletra de batalla per Tirant lo Blanc.                      

• Vargas Llosa, Mario. El Loco de los balcones : teatro.                              

• Vargas Llosa, Mario, Mario. Odiseo y Penélope.                                             

• Vargas Llosa, Mario. El Paraíso en la otra esquina. 

• Vargas Llosa, Mario. El Pez en el agua.                                               

• Vargas Llosa, Mario. ¿Quién mató a Palomino Molero? 

• Vargas Llosa, Mario. El Sueño del celta. 

• Vargas Llosa, Mario. La Tentación de lo imposible : Victor Hugo y "Los Miserables".   

• Vargas Llosa, Mario. Travesuras de la niña mala. 

• Vargas Llosa, Mario. La Verdad de las mentiras.                                

• Vargas Llosa, Mario. El Viaje a la ficción : [el mundo de Juan Carlos Onetti].      

4  

 

• Villanes Cairo, Carlos. La Batalla de los árboles.  

• Wiener, Gabriela . Nueve lunas 

• Wiener, Gabriela. Sexografías. 

 

Sobre Perú 

• Arditto, Melissa. P de Perú.                                                                                       

• Sender, Rafael. Lima.                                               

• Pérez Babot, Carmen. Bety, ahijada del viento : vivir en Lima.                         

• Mallorquí, César. La Pedra inca. 

• Madrid : Estudios de Política Exterior. Perú : historia, política, sociedad, economía, 

cultura.                                                                                                                     

• Ramon Girona. El Còndor i les estrelles : conte peruà.                                     

• Jerez, Francisco de. Verdadera relación de la conquista del Perú.               

• Perú : historia, política, sociedad, economía, cultura. Guía de política exterior 

• Shah, Tahir. Un Rastro de plumas : en busca de los hombres pájaro del Perú    

• Fernández Bueno. Lorenzo. Kuelap : la última ciudad perdida de Perú.    

• Bayo, Ciro. Chuquisaca o la plata perulera.                                         

                  

                    

 

 

 

 

 

 

 

 

 

5  

Vols saber més d’aquests escriptors?  César Vallejo 

 César Abraham Vallejo Mendoza, més conegut com a César Vallejo (Santiago de Chuco, 16 de març de 1892  ‐ París, 15 d'abril  de  1938),  va  ser  un  poeta  peruà  en  llengua castellana. Renovador de  la poesia en  castellà, Mariátegui el va definir com "el poeta d'una estirpe, d'una  raça",  i va afirmar que "en Vallejo es troba, per primera vegada en  la nostra  literatura,  sentiment  indígena  virginalment expressat".  Ciro  Alegría,  el  novel∙lista,  va  ser  alumne  de primària del poeta a la seva entrada a l'escola.  

 Obra:  Poesia 

• Los heraldos negros (1918). • Trilce (1922). • España, aparta de mí este cáliz (1939, publicat després de la seva mort). • Poemas humanos (1923‐1938, publicat després de la seva mort). 

 Narrativa 

• Escalas melografiadas (Lima, 1923, contes). • Fabla salvaje (Lima, 1923, novel∙la). • Hacia el reino de los Sciris  • El Tungsteno (Madrid, 1931, novel∙la) • Paco Yunque (escrit el 1931 però publicat el 1951, conte). • El niño del carrizo (no acabat). • Viaje alrededor del porvenir (no acabat). • Los dos soras (no acabat). • El vencedor (no acabat). • César Vallejo. Novelas y cuentos completos. 

  http://ca.wikipedia.org/wiki/C%C3%A9sar_Vallejo   

 

Centespa

EscasNo secastela locidentencuasu mllantoNo ecada"encllegaperupoetNo edefotópicque hnegrPerotristesalieentuAl cemusinicarla seQuizáValle 

tenario del anyola 

Por

sa reaccióne sabe si Céellana, naciócalidad de Stidad de estuentro de domáxima rado más honds fácil celeb año con unuentro de drse a la fechanos tienena. s que Vallejrmados porco peruano.hacer"? ¿Qos: "Hay go ése pareceeza depresivron cuandosiasmos. Eselebrar a Vaicalidad o uragüenses ansibilidad aá por ello soejo. El poeta

nacimiento

Gustavo Go

n oficial en Lésar Vallejo,ó el 15 o el Santiago dete país. De aos mundos"dicalidad: fudo por la trabrar a Césarna conmemdos mundosha oficial den dificultade

jo no former el uso de s. ¿Qué polítuien aquí nolpes en la ve ser el probva que atrao fueron escsto es en grallejo no se sna lírica sinal recordar aaguzada a eson escasos a se presta m

       

o de César V

orriti. 16 de

Lima ante la, supremo p16 de marzl Chuco, al nahí que 199" y del "cente expresiónagedia de Esr Vallejo. Enmoración anus y del centeel centenaries en dar la

e parte del ssegunda matico no ha reo ha glosadvida, tan fueblema de loviesa a sus critos; la soman parte todsale de las t complicacia Darío o Nesa sombría los fastos omal a la pom

6 

Vallejo, poe

marzo de 1

a evocaciónpoeta peruazo de 1892, norte de Pe92 haya sidotenario de Vn pura del tspaña en 19n Perú, dondual, 1992 haenario del nio (se discut nota precis

sentimientoano, formanepetido aqudo alguna veertes... Yo ns peruanos poemas mámbra pesimdavía la reatribulacioneiones, comoeruda. Por erealidad. oficiales pormpa. 

eta del dolo

1992

n del escritoano y una cuhoy o tal veerú. El poetao declaradoVallejo", porágico silen936. de la tradicia sido declanacimiento te si fue el 1sa para cele

o nacional. Sn parte esenuello de "haez el primerno sé"? en su celebás vigorososmista que sualidad de Pees cotidianao pueden hael contrario

r el centena

or indio y la 

or peruano.umbre de laez ayer hacea es hoy un  en Lima "aoeta que llevcio del indio

ón burocráarado a la vede César Va15 o el 16 debrar a su m

Sus versos, ncial de la cay, hermanor verso de Lo

bración de Vs; la estrechbyace en suerú de ahoras a través dacer chilenoo, se vuelve 

rio del naci

 tragedia 

. a lírica e 100 años,rasgo vital 

año del vó el mestizo y también

ática bautizaez el año deallejo". Perode marzo), lomás grande 

con frecuecultura del o, muchísimos heraldos

Vallejo: la hez de dondus mayores a. de una os o la cabeza y

miento de 

 en de la 

zaje n el 

a el o, al os 

ncia 

mo s 

de 

y con 

7  

La provincia de Santiago de Chuco, en la sierra norteña de Perú, hoy fuertemente afectada por la insurrección de Sendero Luminoso, celebrará con alguna ceremonia y recitales el centenario del más ilustres de sus hijos. Pero en el resto de Perú, los homenajes se circunscriben por lo general a la prensa escrita; y en ésta el tono es entre asordinado, patético y dubitativo.  Carta inédita En la semana anterior, la revista Oiga publicó una carta inédita de Vallejo, posiblemente la última, escrita el 15 de marzo de 1938 a un hacendado de Trujillo (Perú), desde el hospital en París pidiéndole ayuda económica, que nunca llegó, para pagar la convalecencia (Vallejo murió el 15 de abril de ese año). Y Somos, la revista del diario El Comercio, publicó el sábado una nota sobre Las mujeres de Vallejo, que resulta, salvo episodios aislados, el predecible relato de desventuras y contrastes. En El Suplemento del diario Expreso de ayer, su editor, Umberto Jara, se pregunta en la nota editorial: "¿Está vigente VallejoT'. Y se responde: "Es muy probable que no ( ... ) El Perú ha cambiado tanto que ( ... ) el mestizo de ahora es muy distinto al de ayer ( ... ). El mestizo triunfante de hoy ( ... ), semejante en su origen y en lo fisico a Vallejo, ha arrebatado espacios que antes no le pertenecían y exige lo suyo. ¿Cómo podría reconocerse en el verso abatido de César Vallejo? ( ... ) Ésa es la pena que le faltaba al poeta de la tristeza en el centenario de su nacimiento". El diario La República, en cambio, en el encabezado del suplemento especial que dedicó a Vallejo define a éste como "un poeta que llega a los 100 años deslumbrantemente vivo". Vallejo permanece vivo, y con frecuencia incómodamente vivo. Quizá por eso los intentos de negarlo. Con la voz penetrante e incómoda del vidente, César Vallejo le habla al Perú de hoy, y lo revela.  http://elpais.com/diario/1992/03/16/cultura/700700420_850215.html 

 

   

8  

Ciro Alegría Bazán 

 Ciro Alegría Bazán, más conocido como Ciro Alegría (n. Sartimbamba, departamento de La Libertad, 4 de noviembre de 19092  ‐ m. Chaclacayo, 17 de  febrero de  1967)  Fue  un  escritor,  político  y  periodista peruano.  

Es uno de los máximos representantes de la narrativa indigenista,  marcada  por  la  creciente  conciencia sobre  el  problema  de  la  opresión  indígena  y  por  el 

afán  de  dar  a  conocer  esta  situación,  cuyas  obras  representativas  son  las  llamadas “novelas de la tierra”.  En ese sentido es autor de las siguientes novelas:  

• La serpiente de oro (1935),  • Los perros hambrientos (1939)  • El mundo es ancho y ajeno (1941) 

siendo esta última su obra cumbre y la novela capital de la literatura hispanoamericana, que ha tenido innumerables ediciones y traducciones a muchos idiomas. Al margen de sus méritos literarios, se le recuerda por su calidad humana y su bonhomía, salpicada de un humor muy peculiar. Hijo de hacendados ricos y blancos, él se consideraba un cholo serrano, ya que nació en la sierra y convivió durante sus primeros años con indios y cholos, peones y empleados de los inmensos latifundios pertenecientes a su familia. De ese recuerdo de su infancia y de los relatos que oyó entonces nacieron sus grandes novelas indigenistas. De sus padres recibió una educación liberal, que contrastaba con aquel ambiente en que creció.  Ciro Alegría es uno de los representantes más destacados del Grupo Norte que surgiera en la primera mitad del siglo XX en la ciudad de Trujillo. 

 

http://es.wikipedia.org/wiki/Ciro_Alegr%C3%ADa  

   

9  

Alfredo Bryce Echenique 

Alfredo Marcelo Bryce Echenique (Lima, 19 de febrero de 1939) es un escritor peruano, célebre por novelas como Un mundo para Julius, La vida exagerada de Martín Romaña o No me esperen en abril. En septiembre del 2012, ganó el Premio FIL de Literatura en Lenguas Romances, 

Biografía Nacido dentro de una prominente familia de banqueros, sus padres fueron Francisco Bryce Arróspide y Elena Echenique Basombrío de Bryce. Su tatarabuelo, José Rufino Echenique, fue presidente del Perú en 1851, y su familia está relacionada con la francesa Flora Tristán y con el barón Clemens Althaus de Hesse.Bryce Echenique, educado en el seno de la oligarquía limeña, cursó sus estudios primarios, en el Inmaculado Corazón, y secundarios, en el Santa María Marianistas y, luego, tras un 

incidente en este colegio por el que hubo de ser hospitalizado, ingresó al San Pablo, un internado británico en Lima. En 1957, ingresó a la Universidad Nacional Mayor de San Marcos y se licenció en Derecho, obteniendo el título de Doctor en Letras en (1977).  Fue profesor durante algún tiempo en el Colegio San Andrés (ex Anglo‐Peruano) donde enseñó Castellano y Literatura. Viaje y estancia en Europa 

En 1964, se trasladó a Europa y residió en Francia —en París se diplomó en La Sorbona en Literatura francesa clásica (1965) y contemporánea (1966), Magister en Literatura por la Universidad de Vincennes (1975)—, Italia, Grecia y Alemania. Desde 1984 hasta 2010 radicó en España, aunque solía pasar largas temporadas en su tierra natal. En 1968, el general Juan Velasco Alvarado asumió el poder en el Perú y dos años después, en 1970, nacionalizaba el Banco Internacional del Perú, de la que su padre había sido gerente y su abuelo presidente, lo que perjudico enormemente a su familia. Regresó brevemente al Perú en 1999, y abandonó el país ante el clima político reinante.  Volvió a Barcelona en 2002 y publicó tres años más tarde su segundo libro de memorias, Permiso para sentir, en el que denuncia ácidamente la transformación de Perú. Bryce Echenique se ha declarado seguidor de los argentinos Julio Cortázar y Manuel Puig, y de los peruanos Julio Ramón Ribeyro y César Vallejo, porque "introdujeron y produjeron el mundo de los sentimientos y el humor, tópicos muy escasos dentro de la literatura latinoamericana de entonces". 

La narrativa de Bryce Echenique, entre lo delirante, lo añorante y lo grotesco, está poblada de simpáticos personajes que se mueven como un poco perdidos en un mundo laberíntico, en medio del humor más fino y la ironía más tierna.  

10  

Bryce Echenique es un maestro de la palabra, a la que domina y recrea, concediéndole nuevos significados. Su fino humor es reconocido tanto en América Latina como en Europa. Todas sus obras están llenas de personajes que él conoció personalmente. El escritor está de acuerdo con los críticos que han dicho que los cuatro temas principales de su obra son "el amor, la soledad, la enfermedad (la depresión, muy concretamente) y la felicidad" y por eso los ensayos recogidos en Entre la soledad y el amor pretenden ser, según sus propias palabras, "una meditación cuando menos honda sobre el núcleo ardiente de mis libros pero también sobre lo que yo considero cuatro experiencias fundamentales de todo ser humano". Su obra ha recibido importantes premios y ha sido traducida a diversos idiomas. 

Acusaciones de plagio Bryce Echenique protagonizó, en la primera década del presente siglo, un escándalo relacionado con el plagio de artículos periodísticos, y el 9 de enero de 2009, un tribunal administrativo peruano lo condenó a pagar una multa de 177 500 soles (unos 42 mil euros), por el plagio de 16 textos pertenecientes a 15 autores,3 varios de los cuales aparecieron originalmente en medios españoles, entre ellos, uno de Sergi Pàmies publicado en La Vanguardia y otro en El Periódico de Extremadura. 

http://es.wikipedia.org/wiki/Alfredo_Bryce_Echenique 

Algunes obres de l’autor • Un mundo para Julius • Tantas Veces Pedro • La última mudanza de Felipe Carrillo • Dos señoras conversan • Reo de nocturnidad • La amigdalitis de Tarzán • El huerto de mi amada • Las obras infames de Pancho Marambio • Dándole pena a la tristesa 

 

                                                      

 

11  

Mario Vargas Llosa    

Mario Vargas Llosa (Arequipa, Perú 1936) és un novel∙lista, articulista, assagista i polític peruà de naixement, però que compta amb  la doble nacionalitat espanyola  i peruana des de 1993. 

Biografia Nascut a la ciutat peruana d'Arequipa el 28 de març de 1936. Fill d'Ernesto Vargas Maldonado i de Dora Llosa Ureta, els quals es van separar abans que ell naixés.  Provinent  d'una  família  de  classe mitjana, de ben petit va viatjar, amb la seva mare, a la ciutat boliviana de Cochabamba on  va  viure  tota  la  seva infància  i  va  cursar  els  seus  primers  estudis  en  el Col∙legi La Salle d'aquesta ciutat. Durant el govern de  José  Luis  Bustamante  y  Rivero  el  seu  avi  va obtenir un càrrec polític a  la ciutat de Piura per  la qual  cosa  va  retornar  al  Perú  amb  tota  la  seva 

família, instal∙lant‐se en aquesta ciutat. El 1946 va conèixer al seu pare, que residia a la ciutat de Lima. A Piura va cursar els seus estudis primaris al Col∙legi Salesià d'aquesta ciutat. Traslladat a  Lima,  va  estudiar  al  col∙legi  La  Salle  i,  durant  dos  anys,  al  Col∙legi Militar  Leoncio Prado, on va tenir com a professor de francès el poeta surrealista César Moro. L'estiu anterior al  seu últim any en el  col∙legi, Vargas  Llosa es va  iniciar en  l'ofici de periodista. Abandonà  el  col∙legi militar  per  continuar  els  seus  estudis  a  la  ciutat  de Piura, on va treballar en la publicació del periòdic local La Industria i on, d'altra banda, es  va  portar  a  terme  la  representació  teatral  de  la  seva  primera  obra  dramàtica  La huida del Inca. Durant el govern de Manuel A. Odría va  ingressar a  la Universitat Nacional Major de San Marcos, on va estudiar alguns cursos de Dret  i va acabar  la carrera de Lletres. La seva vocació d'escriptor s'anava consolidant a l'una que la seva carrera com periodista anava cedint pas a les seves noves obligacions. 

Trasllat a Europa  El 1958 va obtenir la beca d'estudis "Javier Prado" que el va permetre viatjar a Madrid a l'any següent. Va cursar estudis de doctorat a la Universitat Complutense de Madrid, i va obtenir el Doctorat en Filosofia i Lletres. En 1959 va publicar un conjunt de contes sota  el  títol  de  Los  jefes,  que  va  obtenir  el  "Premi  Leopoldo  Arias",  instanl∙lant‐se immediatament a París. 

12  

Va suscitar l'atenció com escriptor per primera vegada amb la seva novel∙la La Ciudad y los Perros  (1962) basada en  les  seves pròpies vivències adolescents com a cadete al Col∙legi Militar Leoncio Prado. La seva obra sovint critica la jerarquia de castes socials i racials vigent encara avui en el Perú i a l'Amèrica Llatina. Molts dels seus escrits són de naturalesa autobiogràfica, com La Casa Verde (1966) i La tía Julia y el escribidor (1977).  La seva ambiciosa novel∙la històrica La guerra del  fín del mundo  (1981) té  lloc en  les profunditats del sertao brasiler del segle XIX,  i es basa en fets autèntics de  la història del Brasil. El 1965  retornà al seu país per contreure matrimoni amb Patricia Llosa, cosina seva, amb  la  qual  va  tenir  tres  fills.  Va  retornar  a  Europa,  i  va  residir  a  París,  Londres  i Barcelona.  El  1974  va  retornar  de  nou  al  Perú  i  va  fer  incursions  en  el  periodisme televisiu com a conductor del programa polític "La Torre de Babel". 

Incursió política  

A  la dècada de 1980 Vargas Llosa es va tornar políticament actiu  i va causar  sorpresa per  les seves posicions neoliberals de dreta,  ja que  la intel∙lectualitat de l'època es caracteritzava pel seu públic esquerrà. El  1983  va  ser  nomenat  pel  llavors  President del  Perú,  Fernando  Belaúnde  Terry,  president 

de  la  Comissió  Investigadora  del  Cas  Uchuraccay,  la  missió  de  la  qual  era  aclarir l'assassinat de vuit periodistes per part d'uns comuners. El 1987 davant els  intents del govern aprista d'Alan García de nacionalitzar  la banca peruana, Vargas Llosa es va perfilar com a líder polític, encapçalant la protesta contra aquesta acció. Va  iniciar  la  seva  carrera política  i es  va presentar  com  candidat a  la Presidència  del  Perú  el  1990. Durant  gran  part  de  la  campanya  electoral,  va  ser  el candidat  favorit,  no  obstant  això,  el  sobtat  creixement  de  la  popularitat  d'Alberto Fujimori,  qui  fins  a  15  dies  abans  de  l'elecció  apareixia  amb menys  del  10%  de  les preferències,  va  forçar  una  segona  volta  electoral  en  la  qual  Vargas  Llosa  va  ser derrotat. Després de les eleccions es va instal∙lar a la ciutat de Madrid. El govern del PSOE li va concedir  la  nacionalitat  espanyola  el  1993,  sense  que  hagués  de  renunciar  a  la peruana, per la qual cosa manté ambdues. És membre de la Reial Acadèmia Espanyola de la Llengua. Mario Vargas Llosa és un dels primers firmants del Manifest per la llengua comuna de juny de 2008. 

                                                                                          

13  

Retorn a l'escriptura 

Vargas Llosa va tornar a ocupar‐se de la literatura amb el seu llibre autobiogràfic El pez en  el  agua  (1993),  Los  cuadernos  de  don  Rigoberto  (1996),  i  El  paraíso  en  la  otra esquina (2002). Al  llarg  de  la  seva  carrera  literària  Vargas  Llosa  ha  rebut  innumerables  premis  i distincions, on cal destacar els dos màxims guardons que es concedeixen en l'àmbit de les  llestres  hispàniques:  el  Premi  Rómulo Gallegos  de  1967  i  el  Premi  Cervantes  el 1994.  Cal  destacar  també  el  Premi Nacional  de Novel∙la  del  Perú  el  1967;  el  Premi Príncep d'Astúries de  les  Lletres el 1986,  juntament amb Rafael  Lapesa Melgar, pels seus  extraordinaris  dots  de  fabulació  literària,  la  riquesa  i  varietat  de  la  seva  obra, animada  d'un  esperit  de  llibertat  creadora,  i  el  seu  domini  de  l'idioma;  i  el  Premi Planeta de 1993 per la seva novel∙la Lituma en los Andes. L'any 2010 l'Acadèmia Sueca li va concedir el Premi Nobel de Literatura. 

Obra de ficció pùblicada 

• Los jefes (1959) • La ciudad y los perros (1963) • La casa verde (1966), Premi Rómulo Gallegos • Los cachorros (1967) • Conversación en La Catedral (1969) • Pantaleón y las visitadoras (1973) • La tía Julia y el escribidor (1977) • La guerra del fin del mundo (1981) • Historia de Mayta (1984) • ¿Quién mató a Palomino Molero? (1986) • El hablador (1987) • Elogio de la madrastra (1988) • Lituma en los Andes (1993), Premi Planeta • Los cuadernos de don Rigoberto (1997) • La fiesta del chivo (2000)  • El paraíso en la otra esquina (2003)  • Travesuras de la niña mala (2006) • El sueño del celta (2010) • El héroe discreto (2013) 

   https://ca.wikipedia.org/wiki/Vargas_Llosa 

 

14  

Jaime Bayly 

 Jaime  Bayly  Letts  (Lima,  19  de  febrer  del 1965) és un escriptor i periodista peruà. Bayly  és  el  tercer  d'una  família  de  deu germans.  Començà  estudiant  dret  a  la Pontificia Universidad Católica del Perú, però va decidir canviar a la carrera de periodisme. Quan encara era  jove  i a causa de profundes discrepàncies  amb  el  seu  pare,  va marxar  a 

casa dels seus avis i va entrar al diari La Prensa per influència de sa mare, amb només quinze anys d'edat. Hi va establir vincles amb joves promeses peruanes, en un moment en què Perú passava de la dictadura a la democràcia. Establí un vincle especial amb el periodista peruà Federico Salazar, amb el qual manté fins ara una estreta amistat i pel qual demostra una profunda admiració. Als 18 anys va començar a entrevistar personatges polítics en el programa Pulso, del Canal 5,  i després va passar a entrevistar personalitats cèlebres, per  suggeriment de Genaro Delgado Parker. El  1990,  ja  amb  Alan  García  fora  del  poder,  torna  a  Perú  per  donar  suport decididament al candidat liberal Mario Vargas Llosa, qui perdria de manera estrepitosa en les eleccions presidencials amb el FREDMO. Aquesta  proximitat  al  notable  escriptor  peruà  li  permet  d'estrènyer  vincles  amb  la família Vargas Llosa i iniciar una intensa amistat amb el seu fill Álvaro. La  publicació  de  la  seua  primera  novel∙la, No  se  lo  digas  a  nadie,  el  1994,  va  estar acompanyada  d'un  gran  escàndol  al  Perú  perquè  tractava  obertament  no  només  la seva orientació bisexual  i afició a  les drogues, sinó també perquè destapava diversos personatges de l'ambient artístic i polític peruà com a gais a l'armari o cocaïnòmans. La família de Bayly va intentar impedir la publicació del llibre oferint‐li una suma de diners que  ell  va  rebutjar  finalment,  preferint  ‐com  passaria  moltes  voltes  en  el  futur‐ l'escàndol. El desembre del 2006 mor son pare, Jaime Bayly Llona, exbanquer i home de negocis. La seua exesposa Sandra, les seues filles Camila i Paola i sa mare el van acompanyar en el funeral. Ha sigut presentador en diversos programes de televisió des del 1993, conegut com "el noi terrible de la televisió" perquè s'hi va iniciar als 18 anys i perquè molts polítics s'ho pensaven  bé  abans  d'anar  al  seu  programa  a  causa  de  les  seues  preguntes  hàbils  i opinions directes.    Els seus programes al∙ludeixen generalment a la ironia. Intenten tractar tota mena de temes i entrevistats. El 1994, després de l'escàndol desencadenat per la publicació de 

15  

la seva primera novel∙la, va emigrar als Estats Units, on va treballar per al Canal Sur  i posteriorment per a la CBS en espanyol. En  les eleccions del 2001 va  suggerir en una campanya muntada amb Álvaro Vargas Llosa el vot en blanc perquè no estava d'acord amb cap dels dos candidats de la segona volta: Alejandro Toledo i Alan García.  El 2006 va ser un dels periodistes de dreta, juntament amb Cecilia Valenzuela, que va mostrar  obertament  la  seva  postura  en  contra  de  la  postulació  a  la  presidència d'Ollanta Humala a  les eleccions presidencials de Perú,  suggerint usar el mètode del mal menor i votar per Alan García. En  l'actualitat condueix programes d'entrevistes a Lima, Miami  i Buenos Aires  i és, a més, columnista de diversos mitjans de premsa. El maig del 2007 va rebre a Miami el Visibility Award de l'associació contra la difamació de gais i lesbianes, GLAAD, com a reconeixement a l'obertura amb què assumí, com a personatge públic, la seva bisexualitat.  Carrera literària     

Va iniciar la seva carrera en un gelat hivern madrileny, quan tenia 25  anys,  el  1994,  orientat  per  l'escriptor  Mario  Vargas  Llosa. Aquest el va  introduir a  l'editorial espanyola Seix barral, amb  la qual va publicar Bayly  les seves primeres  tres novel∙les. El 1997 en va publicar la quarta, La noche es virgen, aquesta vegada amb l'editorial Anagrama. Amb aquesta novel∙la va guanyar el Premi Herralde de Novela, atorgat per  l'editorial esmentada. Les seves tres  obres  següents  les  publicaria  també  en  Anagrama. Finalment,  el  2002,  va  publicar  la  seva  vuitena  novel∙la  amb 

l'Editorial Planeta, casa editora amb  la qual publicaria també  les seues dues novel∙les posteriors  i  amb  la qual manté  vincles en  l'actualitat.  La  seva desena novel∙la,  Y de repente, un ángel, va quedar finalista en el Premi Planeta 2005, perdent el primer lloc davant Passiones romanas, de Maria de la Pau Janer. Moltes  novel∙les  de  Bayly  giren  al  voltant  dels  temes  de  l'homosexualitat  i  la drogoaddicció. Uns altres elements recurrents en  les seves obres són els escenaris de la ciutat de Lima, l'alta societat i els conflictes en les relacions interpersonals, on també es presenten postures diferenciades pel que fa a  la qüestió religiosa. Aparentment va contra el sistema quan tracta aquests temes controvertits; però quan frega els temes socials  i polítics evidencia el  seu conservadorisme a ultrança en defensa del  sistema que ell mateix sembla que contradiu i que el va fer famós com a escriptor "rebel".      

16  

Obres publicades Novel∙les 

• 1994 ‐ No se lo digas a nadie  • 1995 ‐ Fue ayer y no me acuerdo • 1996 ‐ Los últimos días de La Prensa (Premi Arzobispo Juan de San Clemente) • 1997 ‐ La noche es virgen (Premi Herralde de Novela 1997) • 1999 ‐ Yo amo a mi mami • 2000 ‐ Los amigos que perdí • 2001 ‐ Aquí no hay poesía • 2002 ‐ La mujer de mi hermano) • 2004 ‐ El huracán lleva tu nombre • 2005 ‐ Y de repente, un ángel (Finalista del Premi Planeta 2005) • 2008 ‐ El canalla sentimental • 2009 ‐ El cojo y el loco • 2010 ‐ Morirás mañana: El escritor sale a matar (vol.1, vol2, vol3) • 2013 ‐ La lluvia del tiempo 

Altres • 2001 ‐ Aquí no hay poesía (Poemari) • 2002 ‐ El Francotirador (Crònica periodística).                                               

 https://ca.wikipedia.org/wiki/Jaime_Bayly  

                            

17  

Sabies que.....? Literatura peruana   

S'inicià amb  l’obra d’un excepcional cronista d’Índies,  l’inca Garcilaso de la Vega, que amb els seus Comentarios Reales o Historia  General  del  Perú  (1609‐13)  donà  una  indiscutible categoria literària al gènere i superà no sols els qui escriviren sobre la conquesta del Perú (Pedro Cieza de León, Agustín de Zárate  i Pedro  Sarmiento de Gamboa)  sinó  la  totalitat dels cronistes d’Índies. El barroc a penes tingué ressò al Perú fora d’algun  escriptor  religiós  i  del  gongorista  Juan de  Espinosa Medrano, bilingüe, a qui s’atribueix Ollantay  i que és autor d'Apologético en favor de don Luis de Góngora (1662).                                          

 A partir del 1599 (que fou creada la primera companyia de comediants a Lima) i durant tot el s. XVII, el teatre tingué una gran importància; les obres representades eren d’autors castellans,però també d’americans que tractaven de temes locals: s’hi destacaren Lorenzo de las Llamosas i Pedro de Peralta Barnuevo. Com a exponent dels corrents enciclopedistes francesos hi ha Pablo de Olavide y Jáuregui, però tingué més importància com a home polític que com a home de lletres.  La prosa essencialment narrativa s’inicià a partir del moviment romàntic i sota el signe del costumisme o del realisme; s’hi destaquen Narciso Aréstegui, Fernando Casos i Ricardo Palma, així com la novel∙lista Clorinda Matto de Turner, que planteja per primer cop a fons el problema de les col∙lectivitats índies del Perú.  Fins al Modernisme no hi ha cap poeta d’importància: Manuel González Prada, que inicià una nova consciència política, alhora s’anticipa a l’esperit del Modernisme.  Dins el Modernisme cal citar José Santos Chocano i José María Eguren. L’avantguarda s’inicià sota el signe del marxisme preconitzat per l’assagista José Carlos Mariategui, director de la revista Amauta (1926‐30) i sota la influència dels llibres d’Alberto Hidalgo, un peruà resident a Buenos Aires.   César  Vallejo  fou  el  gran  poeta  de  l’avantguarda  que aconseguí  com  ningú  de  combinar  el  parnassianisme  i  el simbolisme amb el més profund realisme peruà.  Artistes  de  la  prosa  foren:  Ventura  García  Calderón, Abraham  Valdelomar  i  César  Falcón.  En  la  generació immediata,  la  poesia  es  mou  entre  la  recerca  d’una sensibilitat nova pels  camins del dadaisme,  creacionisme  i surrealisme, o bé es decanta  cap  a una  línia  compromesa peruanista o política; el  tema principal de  la primera és el 

César Vallejo 

L’Inca Garcilaso de la Vega

18  

mestissatge  com  a  essència  de  la  nacionalitat  peruana,  i  de  la  segona  els esdeveniments  de  la  Guerra  Civil  d’Espanya  i  les  agressions  feixistes  i  nazis  que provocaren  la Segona Guerra Mundial. En prosa domina  la narrativa realista al servei de temes indigenistes, regionalistes o bé urbans.  S'hi destaquen Ciro Alegría i José María Arguedas, que tractaren del problema de l’indi amb un realisme d’actitud socialista. Tot seguit apareix  la denominada “generació del 50”, molt  influïda  en  poesia  pel  surrealisme  i  en  narrativa  per  Joyce, Kafka,  Proust, l’existencialisme  i  la narrativa nord‐americana del  segle XX.  Sebastián  Salazar Bondy fou el gran propulsor d’aquesta generació, que cerca en narrativa especialment camins diferents de  l’indigenisme  i que  considera que novel∙lar és  fascinant no  sols des del punt  de  vista  creatiu,  sinó  vital.  Formen  aquesta  generació: Eleodoro Vargas Vicuña, Carlos  Zavaleta Rivera,  Julio Ramón Ribeyro,  Enrique  Congrains  Martín,  Luis  Loayza,  Oswaldo Reinoso  i,  sobretot,  Mario  Vargas  Llosa,  que  arrela  en  els narradors peruans anteriors o coetanis i porta a la culminació, a la difusió internacional, un procés netament i essencialment peruà.  Posteriorment ha  sorgit un nou  grup de narradors  entre  els quals es destaquen Alfredo Bryce Echenique, Miguel González Viaña  i  Julio Ortega,  també  poeta  i  dramaturg,  així  com  els nous  poetes  Javier  Heraud,  Winston  Orrillo,  Rodolfo Hinostroza, Mirko Laner i Abelardo Sánchez, entre d’altres.   

http://www.enciclopedia.cat/enciclop%C3%A8dies/gran‐enciclop%C3%A8dia‐catalana/EC‐GEC‐0131417.xml?s.q=literatura+peruana#.UvO7cKJg_0U 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Sebastián Salazar Bondy. Gran propulsor de la “generació del 50” 

19  

Sabies que..........? Lima  Capital del Perú i del departament de Lima Població: 8.769.000 h La ciutat, situada sobre la riba esquerra del riu Rímac, a 13 km de l’oceà Pacífic, i el port d’el Callao formen una extensa aglomeració.  Situada a 150 m sobre el nivell de la mar, a l’est s’alcen dos turons, San Cristóbal i San Agustino, pertanyents als contraforts andins, on s’ha instal∙lat un gran nombre de població i ha creat barris molt populosos.  La població ha tingut un fort creixement al llarg del segle: de 140 000 habitants el 1908 passà a més de tres milions el 1972. Ha estat centre administratiu i comercial d’una gran importància i ha donat lloc a un gran desenvolupament cultural: la Universitat de San Marcos (fundada el 1551) és la de més renom dins l’Amèrica Llatina.  Té indústries tèxtil, química, alimentària i de construccions mecàniques. El port d’el Callao és el primer del país. Hi ha aeroport, i hi passa la carretera Panamericana i el ferrocarril.  Fundada per Francisco Pizarro (1535), cresqué ràpidament durant el s. XVI. Les mines d’argent properes la convertiren en el centre urbà més important de l’alt Perú, i esdevingué la capital del virregnat del Perú. La competència de Buenos Aires debilità la seva expansió. Fou un dels més ferms baluards dels reialistes, fins el 1821, que el general San Martín l’ocupà.  Capital de la República, fou ocupada pels xilens (1881‐83), i continuà com a capdavantera de l’oligarquia conservadora peruana, enfront dels liberals i de les masses camperoles.  

 Entre els monuments destaquen la catedral (1598‐1625), destruïda en part pel terratrèmol del 1746 i reconstruïda el 1758, i nombroses esglésies dels s. XVI‐XVIII, d’un estil que barreja el Renaixement i el mudèjar, com les dels convents de Santo Domingo, de San Francisco, de San Agustín i de San Pedro. 

 

 

 

 

http://www.enciclopedia.cat/enciclopèdies/gran‐enciclopèdia‐catalana/EC‐GEC‐0037275.xml?s.q=lima# 

 

 

Exterior del monestir de Santo Domingo, a Lima, Perú© X. Pintanel 

20  

Articles de premsa....... El Mapa Literario de Lima, un recorrido histórico y sentimental por la ciudad 

EFE – Lima   06/02/2014 Publicat a El diario.es 

El Mapa Literario de Lima será la brújula que guíe a partir de hoy el redescubrimiento de pasajes emblemáticos del centro de la ciudad que sirven de escenario en obras de autores como Mario Vargas Llosa, Alfredo Bryce Echenique o José María Arguedas. "Buscamos proponer una mirada alternativa del centro de Lima para que, de algún modo, la gente encuentre otro significado de su ciudad", declaró a Efe Kristel Best Urday, quien junto a Renzo Farje fue curadora de este proyecto que se presenta hoy en la Casa de la Literatura Peruana.  Para Best Urday, el Mapa Literario es una "herramienta" para que los transeúntes que recorren día a día las calles de Lima se conviertan en "lectores de su ciudad", sabiendo que ciertos lugares fueron puntos de encuentro para artistas o espacios que inspiraron novelas, poemas y ensayos.  Los curadores decidieron que la ruta debía de crearse bajo un criterio cronológico de 56 puntos y que los primeros 14 serían "puntos de ficción", es decir, constituirían lugares mencionados en novelas, ensayos y poemas de reconocidos autores peruanos, extractos que han sido citados en el mapa.  Así ubicaron a la novela "El Sexto", de José María Arguedas, en el punto número 3 del mapa, por haber recreado un diálogo en las céntricas avenidas Alfonso Ugarte y Bolivia "Huerto cerrado" de Alfredo Bryce Echenique fue situado como el punto número seis del recorrido "ficticio", por mencionar al Café Dominó, que hasta hace pocos años se ubicaba en el famoso Jirón de la Unión, del centro de la ciudad, y hoy está en la cercana Plaza San Martín.   

Este serà uno de los puntos  indicados en el mapa. (Foto: Andina) 

21  

En "Conversación en La Catedral", el Premio Nobel Mario Vargas Llosa menciona el bar Negro‐Negro, que también estaba en la Plaza San Martín, para recrear un diálogo, por lo que también fue incluido en la ruta literaria. Los otros 42 puntos del mapa son librerías, imprentas, bares, centros culturales y bibliotecas que han sido referentes para la producción cultural y artística de Lima en los siglos XX y XXI. En ese sentido, en el mapa se destacan dos lugares representativos de la vida cultural y bohemia capitalina, como son el bar Cordano, célebre punto de encuentro de reconocidos poetas, que aún funciona hoy a un lado del Palacio de Gobierno, así como el ya desaparecido bar Palermo. También se ubican lugares como la ya mencionada Plaza San Martín, que aparece en la novela "En octubre no hay milagros" del narrador Oswaldo Reynoso, y el emblemático río Rímac, que es fuente de inspiración en la poesía del escritor Cesáreo Martínez. La investigación, que contempla un marco temporal extenso desde 1930 hasta la actualidad, determinó 100 puntos emblemáticos, aunque Best Urday precisó que "solo se pudo incluir 56 en el mapa por limitaciones de espacio". 

"Este solo es un primer paso. Hay muchos puntos más por añadir en el mapa", indicó la experta antes de asegurar que existen planes para continuar con la investigación y ampliarla desde un formato virtual para superar las limitaciones del formato impreso. "Por ahora, la idea es que el que desee venga a La Casa de la Literatura, recoja su mapa y solo con esa guía recorra el centro y se sorprenda con lo que cada calle o lugar aguarda", añadió. Best Urday señaló que "este trabajo también está inspirado en otras experiencias" de ciudades como Buenos Aires, Madrid, París y Santiago. "Creímos que Lima también merecía una ruta bajo un criterio literario, cultural e histórico", dijo. En Perú, además del Mapa Literario de Lima, ya existen otras guías y rutas dedicadas a la vida y la producción artística del poeta César Vallejo, del novelista José María Arguedas y del galardonado Mario Vargas Llosa. 

http://www.eldiario.es/cultura/Mapa-Literario-Lima-recorrido-sentimental_0_226077584.html

22  

Feria del Libro 2013: todas las novedades que no te puedes perder Por Efe. El Comercio.  06/08/ 2013  Este año, la feria, que es auspiciada por el grupo El Comercio, brindará más de 800 actividades culturales, tendrá más de 330 stands de libros, 175 expositores peruanos y 21 países ofrecerán más de 100 mil títulos en libros originales. Puerto Rico es el invitado especial. En conferencia de prensa, representantes de la Cámara Peruana del Libro, gestora del evento, explicaron que se tenía previsto superar los 3 millones de dólares en transacciones comerciales en la edición 2013.  Cómics y novedades peruanas. Como ya se ha convertido en tradición, este año también se realizará el Salón del Cómic.  Como invitado especial estará Dennis O’Neil, escritor de los libros de historietas “Green Lantern/Green Arrow”, “Batman”, “The Shadow” y “The Question”. Además, nos visitará desde Argentina el gran caricaturista, Ángel “Lito” Fernández. En cuanto a las novedades de escritores nacionales: serán presentados los nuevos títulos de Daniel Alarcón, Jaime Bayly, Silvia Núñez del Arco, Raúl Tola y Rodolfo Hinostroza.  Feria del Libro de Lima recaudó S/.10 millones en ventas La edición 2013 del evento cultural congregó a a 450 mil visitantes y puso a la venta 100 mil títulos.  

La edición 18 de la Feria del Libro de Lima (FIL) recaudó 10 millones de soles (3,5 millones de dólares)  en  ventas  durante  sus  17  días  de funcionamiento, entre el 19 de  julio y el 4 de agosto  pasado,  informó  hoy  la  institución  en un comunicado.   

La fiesta del libro, que tuvo este año a Puerto Rico como el país invitado, recibió a 450 mil visitantes y albergó 330 estands que ofrecieron al público 100 mil títulos. Los cuatro libros más vendidos son cuatro publicaciones peruanas: “Yo, Pedro”, del cantante peruano Pedro Suárez Vertiz, “El club de la muerte” del dramaturgo Aldo Miyashiro, “La salud ¡Hecho fácil!” del oncólogo Elmer Huertas y “La lluvia del tiempo” del periodista Jaime Bayly. La FIL albergó a 76 escritores de América, Europa y Asia y contó con más de 800 actividades como presentaciones de libros, charlas y conciertos. Como parte de la delegación puertorriqueña de la feria estaban Eduardo Lalo, José Luis Vega, Héctor Feliciano, Jannette Becerra, Mercedes López‐Baralt y Mayda Colón.  http://elcomercio.pe/luces/arte/feria-libro-2013-estas-son-novedades-que-trae-evento-cultural-noticia-1599472