les ciutats medievals

Download Les ciutats medievals

Post on 05-Jul-2015

24.669 views

Category:

Documents

2 download

Embed Size (px)

TRANSCRIPT

  • 1. Autors: Alumnes de 2n ESOAssignatura: Socials Tema 2 Professor: Albert FerraronsCurs: 2011/2012Les Ciutats Medievals

2. Rotaci triennal: Es divideix el camp en 3 parts. A una part es plantava untipus de conreu, a la segonapart un altre tipus de conreu ila tercera es deixava enguaret (descans). Cada any, sanava rotant. Amb aquest sistema,saprofiten 2/3 del camp. 3. Rotaci triennal 4. Millors einesMol de vent DallaArada Normanda (amb rodes)Mol fariner hidrulic 5. Les ciutats no eren regulars, el edificis es construen al primer lloc quees podia. 6. A mesura que laciutat creixia, lesmuralles samplia-ven.Plnol de les 3 Muralles deBarcelona 7. Plnol de les 3 Muralles de Barcelona sobre el traat actual de la ciutat 8. Els carrers eren molt estrets i irregulars. La zona ms important era la plaa,que s on estava lesglsia major i el mercat. 9. Les condicions higiniques eren molt dolentes: Les persones vivien amb animals. Les cases estaven molt juntes. No hi havia clavegueram. La brutcia provocava malalties. Hi havia molta diferncia entre les cases dels nobles i les cases dels no privilegiats. 10. Els incendis eren freqents perqu sutilitzava fusta en la construcci de les cases. Incendi de la ciutat de Londres 11. Reconstrucci digital duna ciutatmedieval 12. Les cases del privilegiats solien ser depedra i tenien dues plantes: Planta alta: hi havia les habitacions, elsal, la cuina i una petita capella. Planta baixa: hi havia un pati on estrobava el celler, un graner on esguardava el menjar dels animals i elsestables. Les dones decoraven les cases i tenienservei: cuiners, servents... 13. Les cases del poble eren de fusta i tova. Aquestes cases estaven fetes de materials inflamables: es podien cremar fcilment. Els llits solien ser grans i hi dormiatota la famlia. Els matalassos eren de palla. 14. Els artesans eren el sector ms nombrs a lesciutats. Lessevescases teniendues plantes: A la planta baixa, hihavia el taller botiga.A la planta alta, hihavia les habitacions.Podia haver-hi tambgolfes on tamb shitreballava. 15. Els gremis eren agrupacions de treballadors dun mateix ofici. Gremi deGremi de sastressabaters 16. Tots els artesans dungremi solien tenir elsseus tallers al mateixcarrer. Per aix, avui algunscarrers conserven elnom del gremimedieval. 17. La funci dels gremis era regular i controlar: Els preus. Els horaris. La qualitat dels productes. Els treballadors de cada taller. Daquesta manera, no hi havia competncia entre elsartesans. 18. Un taller artes estava format per: Mestre: amo del taller. Oficial: treballador expert. Rebia un petit salari. Aprenent: jove que aprenia lofici. Vivia a casa del mestre. El negoci es passava de pares a fills. Laprenent podia arribar a obrir el seu propi taller o seguirsempre amb el mestre. 19. A les ciutats, el comer es feia al mercat, queestava a la plaa central. Als mercats, hi anaven els pagesos pera intercanviar els seus productesagrcolesi ramaders. A algunes ciutats, el mercat es feia uns dies determinats de la setmana. 20. Les fireseren mercatsperidics (es feien nomsun cop cada cert temps)on es compraven i veniengrans quantitats deproductes. Es feien fora de la ciutat ihi anava gent de totesbandes. 21. Als mercats i les fires,hihavia moltesmonedes diferents. Hi havia persones alsMonedes de la Corona de Castellamercatsquesencarregavendecanviar les monedes:eren els canviadors.Monedes de la Corona dArag 22. Qui eren els burgesos? Els burgesos eren personesriques,pernoprivilegiats, per molts diners que tinguessin. Es dedicaven el comer i les finances: erenmercaders, banquers, comerciants, prestamistes,canviadors... No eren privilegiats, per tampoc depenien de capsenyor feudal. Reclamaven participar en poltica, ja queconsideraven injust, no poder participar-hi malgratles seves riqueses. 23. A les ciutats, tamb hi vivienminories socials. Per exemple,els jueus, una minoriareligiosa que vivien en barrisallats, anomenats calls.Carrers del call jueu de Barcelona 24. Imatges del call jueu de Girona, el ms important de Catalunya 25. Les ciutats estaven governadespels privilegiats, que feienassemblees per decidir sobre elsassumptes de la ciutat. Ajuntament: era ledifici on feienles assemblees. Faana de lAjuntament medieval de Batlle (alcalde): era el cap deBarcelona, anomenat Casa de la Ciutatlassemblea. 26. Com es governava a Barcelona? El Consell de Cent era la institucide govern de Barcelona, s a dir,era lassemblea de 100 privilegiatsde la ciutat que es reunien al Salde Cent de lAjuntament per decidirsobre els assumptes de Barcelona. Actualment, el Consell de Cent s elnom dun conegut carrer de laciutat. El Sal de Cent 27. A finals de lEdat Mitjana, els clergues deixen de ser els nicsque sabien llegir i escriure. A les grans ciutats, moltes escoles es van convertir enuniversitats. A Europa, les ms destacadesvan ser: La Universitat de Bolonya (Itlia). La Universitat de Pars (Frana). La Universitat dOxford (Anglaterra). Universitat dOxford 28. Aquest canvi en els coneixements vaser grcies a les obres filosfiques delAntiguitat (dels grecs i romans), queshavien perdut i van tornar a arribara Europa a travs de les traduccionsrabs. Tot i aix, els estudis a les universitatseren molt llargs i noms una petitapart de la poblaci es podiapermetre estudiar a una universitat. 29. A Catalunya, tamb es va crear una universitat a lEdat Mitjana: la universitat de Lleida.

View more