JOHN RU5KIN

ELS LLIRISDEL

]ARDl DE LA REINATRADUIT DE L'rNGLÈS PER MANUEL DE MONTOLIU

SEGONA EDICIÓ

BARCELONA

BIBLIOTECA POPULAR DE « L'AVENÇ»

Tipografia .L'Avenç., Rambla de Catalunya, 24

ENDREÇA

A vosaltres, dònes catalanes, noies enci­seres, mares dolces i abnegades, jaies vene­rables que sou la joia i la pau de les nostresllars; a vosaltres, que endolciu amb les cari­cies i l'exquisida solicitut de les vostresmans el cansament i les ferides dels nostrescombats; a vosaltre¡, que amb els vostrescants adormidors ens porteu la primemonada d'armonia al nostre esperit, i ambels afalacs de la vostra veu el primer raigde llum a la nostra inteligencia; a vosal­tres, malhauradament ta1"!tpoc considera­des per una societat desagraída, que en totel vostre tresor de saviesa oculta no sabveure re més que una màquina util pera lesfeines més humils i limitades del nostre in­terior, i que us nega, contra tota justicia,

6 Ruskin

una real participació en la gran obra deprogrés de l'esperit humà, separant-vos perun abim insondable dels ideals de l'homeen comptes de fer-vos fidels companyes icooperadores de la seva activitat; a vosal­tres, despulles malhaurades d'esclavitutsseculars, dormides encara en mig dels critsvictoriosos d'emancipació que us fan ar­ribar germanes vostres nascudes en terresmés afortunades; esperant que aquestesparaules fervoroses del gran apostol inglèspuguin servir-vos no sols de nou element debenestar al nostre interior, emperò tambéde catecisme de deslliurança moral, d'enco­ratjament en els vostres esforços de reivin­dicació, i de camí pera arribar a la plenaconciencia de la vostra dignitat i de la vos­tra missió, principi i fonamen t del vostremillorament material, moral i social; vosdedica 'l seu humil treball, destinat a enri­quir-vos amb una nova bellesa interior quejàrà encara més seductora la que ara cons­titueix el vostre i el nostre orgull,

EL TRADUCTOR

La conferencia traduida que porta 'I 110md'ELs LLIRIS DEL JARDí DE LA REINA es la segonad'una serie de tres conferencies donades en 1865a Oxford i que en Ruskin publicà plegades sota 'Ititol alegoric de Sesame and Lilies, es a dir, lo utili lo bell. La primera d'elles s'adreça als homes, iel seu titol, El Tresor del Rei, ja indica'l seu es·perit; educar l'inteligencia de l'home fins quepugui conèixer els veritables tresors que'l faranRei dins de sa limitada esfera. La segona, que,traduida, veu avui la llum pública, s'adreça ales dònes, ja en forma de clara exposició de totlo que constitueix llur elevada dignitat, ja enforma de crida fervorosa pera que aixamplin elll'esfera social l'apostolat de llur missió purifica·dora. La terça abarca 'ls dos sexes i fixa l'orien­tació de l'activitat humana en general. El Misteride la vida i les seves arts es el seu nom.

Precedeix la conferencia un fragment delproleg general que en Ruskin posà a les tresconferencies; fragment que completa admirable·ment el còs de solida doctrina que s'hi exposa.L'excelenta traducció que'n va fer D. ClaudiGrau, i que publicà Universitat Catalana en elnum. 7, m'ha excusat de Ja feina d'una' novatraducció.

A UNA NOIA

Veus-aquí com parlaria jo a una ñoiaque tingués prou confiança en mi peracreure lo que li digués i pera fer lo queli aconsellés:

En primer lloc estigueu ben segurad'una cosa: per grans que siguin els vos­tres coneixemen ts, siguin els que siguinels vostres avantatges naturals, i per moltbona que sigueu, no heu pas estat escu­llida pel Déu que us va crear, d'entretotes les al tres noies de la terra, pera es­ser especialment informada sobre la sevanaturalesa i caracter.

No sou pas nascuda en un puntllumi­nós de la superficie del món, ont unateologia perfecta us pugui esser exposa­da desde'l començament de la vostra jo-

10 Ruskin

venesa, ant tal lo que us ensenyin siguiveritat i tot lo que us facin fer sigui just.De totes les conviccions insolents i follesque podrien d'una manera o d'una altrapenetrar en vostre petit cor vanitós, i do­minar-lo, la més presumptuosa i la mésfolla es el figurar-vos que haveu estatprou estimada del cel i afavorida del destípera néixer al mateix moment i a l'indretprecís en que la pura veritat divina haestat deslliurada dels errors de les na­cions; i que'l vostre pare ha vingut pro­videncialment a comprar una casa enel just veinat del cloquer sota'l qualaquesta veritat immaculada i definitivadevia esser proclamada en tota sa esplen­dor. No ho creieu pas, nena: no es pasaixí. Al contrari, el fet es (per molt queus desagradi, a mi'm plau força) que vós,arn b tots els vostres bonics vestits, aireelegant, bons sentiments i santes aspira­cions, no sou ni una gota més estimadao considerada pel gran Creador i Mestreque qualsevol noieta selvatge roja, negrao blava, que corre lliure i nua per lesselves pestilents o per les abrusades sorresdel desert; i que de les dues sou vós pro­bablement la que sabeu menys de Déu,perq uè la sola diferencia es que 10 poc

Els lliris del jardi de la Reina J ¡

que ella'o peosa es just, meotre!¡,que totlo que vós eo peoseu es fals.

Aquesta es, doocs, Ja primera cosa deque us deveu convèncer, això es, que 00

esteu pas perfectament informada sobre lamés obscura de,totes les materies, i que,si voleu conduir-vos amb modestia i con­veniencia, val més que no n'enraoneu.

Veus-aquí ara la segona cosa de quepodeu estar segura: per bona que sigueu,teniu defectes; per curta que sigueu,podeu, en part al menys, descobrir quinssón; i, per petits que siguin, deveu esfor­çar-vos, sense massa pena, emperò ambconstancia, en desJIiurar'-vos-en. I, perpoca confiança que'm tingueu, creieu-meen això: siguin els que's vulguin els de­fectes que us trobeu, no més n'hi ha dosde realment importants: l'ociositat i lacrudeltat.

Potser sou orgullosa? Bé! En po­dem treure molt bon partit de l'orgull,mentres no sigui orgull religiós. Pots<:rsou vanitosa? Es sumament probable,i molt agradós pera 'ls que tenen gusten lloar-vos. Potser sou un poc envejos<,?Realment això es una cosa molt lletja;més, en fi, també ho som tots nosaltres.Potser, també, sou un poc maliciosa?

[2 Ruskin

Això m'interessa de debò, i ben segurque si us c_onegués afegiria al goig de lavostra conversa. Més, qualsevulga altresdefectes que pagueu tenir, teniu el deurede no esser inuti! i de no esser crude!. Sies que hi ha un punt en el qual, durantsis mil anys de reflexions sobre °l bé i elmal, els savis i els bons hagin convingut,o que tots successivament hagin descobertper experiencia, es aquest: que les perso­nes ocioses i crudels són entre totes lesque a Déu menys agraden; que la sevaprimera ordre es: «Treballa mentres tensclaror», i la segona: «Sigues m isericor­diós mentres tens misericordia».

Treballa mentres tens claror, i sobretot la claror del matí. Hi ha poques cosesque·m deixin més parat que·1 no sentírmai ,dir els vells als joves lo preciosa quees llur jovenesa. Devegades se planyensentimentalment de llurs jorns passats;devegades prudentment els obliden; so­vint, follament renyen als joves; sovint,més follament encara, els afalaguen;sovint, en fi, per comble de follia, elscontrarien i els reprimeixen; però, quepoques vegades avisen o vigilen! Recor­deu, doncs, que jo, al menys, us he avi­sat que la felicitat de la vostra vida, la

Els lliris del jardí de la Reina 13

seva força i el seu paper i importancia enla terra i en el cel depenen de com passeuara 'ls vostres dies. No han d'esser pas diestristos: lluny d'això, el primer deure dela joventut es de sentir goig i donar·lo;però han d'esser, en el sentit més pregonde la paraula, dies solemnials. No hi hasolemnitat més fonda, pera un esperitjust, que la de l'aurora. I no es unicamenten aquest hermós sentit, sinó també perllur mateix caracter i metode, que hand'esser dies solemnials. Prengueu el vos­tre diccionari llatí, cerqueu-hi la paraula«solemnis», penetreu el vostre esperit delsentit ,d'aquesl terme, i remembreu quecada dia de la vostra jovenesa determinairrevocablement pera'l bé o pera'l mal elcaracter i la conducta de la vostra ànima,ja determinant santes costums de dolça ipreciosa observancia, o enfondint més imés els solcs pera la sembra del dolor.Vigileu, per tant, que no passi dia qued'una manera o altra no devingueu unacriatura millor; i, pera això fer, comenceuper descobrir lo que ara sou. No us con­tenteu pas amb una vaga meditació sobreaixò: agafeu ploma i paper i escriviu-hiuna descripció de vós mateixa tant exactacom pogueu, i afegiu-hi la data. Si no

Ruskin

goseu fer-ho, demaneu-vos per què nogoseu, i proveu de guanyar prou forçad'ànima pera poder-vos mirar de fit a lacara, i tant la del còs com la de l'esperit.

No dubto que es més agradable demirar el rostre que no pas l'esperit; peròjustament això fa que aquest necessitimés vigilancia. Així, tingueu sempre dosmiralls damunt del vostre tocador, i ser­viu-vas-en cada dia pera polir amb totacura'l vostre esperit i el vostre còs. Vncoparreglats pera'l dia, no hi penseu més: aixícom els cabells s'esbullaran entorn de lesorelles, també'l vostre humor i els vos­tres pensaments seran esbullats amb eltreball del dia, i bé podran devegadesnecessitar un retoc; però no vui pas joque porteu sempre amb vós una pintaespiritual de'butxaca: contenteu-vos ambpolir-vos bé al matí.

Escriviu, doncs, francament lo quevós sou, o al menys lo que penseu esser.No insistiu sobre les faltes inevitables,que, com us acabo de dir, són de pocaimportancia, i que una vida dreta benaviat haurà suprimit o atenuat; però po­seu tot l'esforç de la vostra reflexió endeterminar pera què sou bona, i lo que'spot fer de vós. Veureu que la senzilla

Els lliris del jardf de la Reina IS

resolució de no esser inutil, i l'honratdesig d'ajudar als altres, us milloraran avós mateixa de la manera més prompta imés delicada. Així, comenceu per consi­derar totes les vostres facultats com amedis d'ajudar als altres; llegiu atenta·ment en el volum Sesame and Lilies elsparagrafs 19,74,75 i 79, i comprendreu10 que vui dir amb relació a les llengües ia la musica. Sobre tot en musica, veureuben aviat l'avantatge que hi ha en esserservicial; es probable que, per ben pocdotada que sigueu, tingueu la suficientveu i orella pera sostenir en una peça deconcert una nota de mitjana extensió;veus-aquí, doncs, la primera cosa de quecal assegurar·vos de que sou capaç.

Eduqueu la vostra veu, procureu quesigui clara i ajustada, i no us preocupeude l'efecte o l'expressió. Si teniu algunsentiment que valgui la pena d'esser ex­pressat, ja's veurà en el vostre cant; peròes molt probable que de moment no tin­gueu gaires sentiments que necessitin unaexpressió particular; i l'unic afany quedeveu tenir es el fer de la vostra veu unpetit instrument ben clar de só que pu­gui oferir als demés la nota que'ls cal.Lo mateix en dibuix: tant aviat com po-

16 Ruskin

gueu reproduir exactament la forma dequalsevol objecte, i així explicar-ne '1 ca­racter a una altra persona, o donar-nel'aspecte clar i interessant pera una cria­tura, començareu a fruir l'art vivamenti per ell mateix; i tots els vostres habitsmentals i facultats espirituals guanyaranen precisió; emperò si us esforceu sola­ment en fer dibuixos aparatosos pera re­bre compliments o figures bufones perdiversió, poc o cap interès tindrà peravós el vostre art: no tindrà'l més petitvalor educatiu.

Després, a més d'aquesta feina delica­da, prengueu la resolució de fer cada diaquelcom d'util en el sentit vulgar de laparaula. Estudieu a fons primer l'econo­mia de la cuina, els avantatges i els in­convenients dels principals elements del'alimentació, així com Ja més senzilla imillor manera de preparar-los. Quan tin­gueu temps, aneu a ajudar a cuinar a lesfamilies pobres, ensenyeu-los a treure'lmillor partit possible de cada cosa, i afer poc, però bo. Proveu de conduir-les apoc a poc a maneres polides i agradoses,tracteu d'obtenir que fins les més rus­tegues tovalles estiguin plegades arn bcompte, i guarnides amb un parell de

Els lliris del jardí de la Reina [7

flors del jardí. Si conseguiu que's posinunes tovaJies nétes amb plats Jluents aldamunt, amb un bon guisat al mig fetam b les vostres mans, podreu demanarpermís pera dir una curta acció de gra­cies; i limiteu per ara fins aquí 'I vostreministeri religiós.

A més, reserveu una part del dia(tant petita com valgueu, però sensemancar-hi mai) pera fer forts i bonicsvestits pera 'ls pobres. Aprecieu les bonesqualitats de totes les teles usuals, i feu-hotot de lo més bo que trobeu, a qualsevolpreu. Tinc moltes raons pera desitjar queho feu així; tantes, que no us-e les pucdi rara: fieu-vos de mi, i assegureu-vosde que tot lo que compreu es tot lo bopossible; i si, pel vergonyós estat del co­merç modern, no podeu per cap preuprocurar-vos teles bones, compreu ales­hores les materies primeres, feu filar iteixir per algunes dónes pobres, fins queti ngueu tela de tota confiança; després,cada dia, feu algun vestit util, cositamb els vostres prop ris dits, tant acaba­iadarnent com se pugui; brodeu-lo oguarniu-lo moderadament amb fi treballd'agulla, tal com una noia pugui estarorgullosa d'haver-ho fet; acumuleu a

2

lS Ruskin

casa vostra aquestes coses fins que sentiuparlar d'honrada gent que necessiten ves·tits, lo que sovint serà'l trist cas; i, finssi passa que us enganyin i doneu aquests

vestits a gent dolenta, i us diuen que'ls

han portat tot seguit a empenyar, no ushi amaineu, pensant que al Mont dePietat han de vendre-ls an algú que 'lsnecessita, Això no es de compte vostre:

la sola cosa que us importa es que quan

vegeu una criatura mig nua, tingueusempre vestits bons i nous pera donar·li, i

que'ls seus pares consentin que'ls dugui.Sinó, considereu com han arribat an

aquest estat d'esperit, perquè aquest esun punt del qual us serà més saludable

enterar-vos que de moltes altres materiesd'investigació. I quan haureu fet això uncert temps, començareu a compendre'l

sentit d'un, al menys, dels capitals de la

vostra Biblia (Proverbi XXXI), sensenecessitat de cap curiós comentari, ni de

cap sermó ni meditació. Amb aquests,doncs, com també, naturalment, amb elsaltres medis que pagueu trobar en la

vostra llar, deveu emplear utilment" lomillor de la vostra força durant la majorpart del dia, de manera que a la fi d'ellpagueu dir amb tant d'orgull com qualse-

Els lliris del jardí de la Reina 19

vol pagès, que no heu pas menjat el pa,de la ganduleria.

He dit, en segon lloc, que no haveud'esser crude!.

Potser creieu que no hi ha gairesocasions d'esser-ho; i, realment, jo bé 'mpenso que no es probable que sigueudeliberadament dolenta envers cap cria­tura; més, si no sou deliberadamentbona envers totes les criatures, sereu so­vint crudel amb moltes d'elles. erudel enpart per manca d'imaginació (facultatmolt més rara i més feble en la dóna queen l'home), i sobre tot en nostre temps,mercès al subtil encoratjament que'lnostre egoisme troba en la doctrina reli­giosa que ensenya que tot lo que nasal·tres avui suposem esser un mal, seràmenat a una bona fi; doctrina que dónaper resultat practic, no certament la dis­minució dels nostres esforços pera apar­tar els mals immediats, sinó -I perme­tre'ns de restar satisfets amb la contem­plació de llurs ultimes conseqüenciesquan afligeixen als demés.

No es probable que 'Is metodes per­feccionats moderns d'ed ucació mentalpermetin per molt temps als joves quecreixin en la persuasió de que, en qual-

20 Ruskin

sevol perill o dissort, podran esperaresser salvats per la Providencia de Déu,mentres que llurs veíns seran perdutsper la seva improvidencia; més per llargtemps encara 'lsjoves poden esser allu­nyats de l'acció justa i bona, i acostumatsa soportar en l'ocasió llurs propries pe­nes, i sempre les dels altres, amb follapaciencia, a causa d'una falsa concepcióde l'eternal i incurable natural€sa delmal real. Observeu, doncs, amb comptela qüestió. Hi ha graus de pena, com hiha graus de dubte, que's poden dominartotalment, i que semblen esser simple­ment formes de prova o disciplina salu­dables. Els vostres dits us formiguegenquan sortiu en un matí de gelada, peròsón molt més calents després; els vostresmembres, fadigats per un treball saluda­ble, senten molt més el plaer del repòs;esteuatormentada cert tem ps per l'esperaobligada d'un bé promès, i us semblamolt més dolç quan arriba. Més, passatcert limit, no podreu aguantar la prova.Deixeu que'l fred s'apoderi massa de IÇlvostra mà, i els dits cauran fets pols.Fadigueu-vos, no més una vegada, fins al'agotament absolut de les vostres forces,i en tota la vostra vida ja no recobrarà'l

Els lliris del jardí de la Reina 21

vostre còs el seu vigor. Deixeu que l'a­margor d'una afecció de cor passi d'uncert punt, i el cor es mort pera sempremés.

Ara bé: la veritable naturalesa delmal consisteix en que es irremediable.Significa sofriment o pecat, qual termees la mort; i certament, tant com ho sa­bem o podem imaginar, hi ha moltesclasses de pena o de pecat que sols podenacabar així. Certament som nosaltressers ignorants i cegos, i no podem veurequines lIevors de bé radiquen en els so­friments o en el crim' presents; però loque no podem saber no 'ns importa. Esconcebible que as,assins i farsants pu­guin esser elevats en algun món allu­nyat a una humanitat més alta que ells nohaurien pogut assolir sense l'homicidi ola falsetat; més no es pas aquesta l'hi po­tesi que ha de guiar les nostres accions,

Hi ha, en veritat, una esperança mi­llor: la de que'l captaire que arrocegasa miseria per davant les nostres portespugui un jorn entrar en portes de perlesfines pera esser aconhortat; més el mes­tre quals paraules són la nostra sola au­toritat que'ns permet de pensar així, noha mai ell mateix infligit el sofriment

zz Ruskin

com una benedicció, ni ha despedit elsfamolencs sense nodrir-los, els feritssense curar-los. .

Creieu-me, doncs: el sol veritableprincipi d'accióé\quí es considerar el béi el mal com definits pel nostre sentitnatural d'amdós, i esforçar-se en fer créi­xer l'un i vèncer l'altre, arn b tant de cor ide zel com si no hi hagués veritablementaltre món que aquest. Però, sobre tot,deslliureu-vos de la fe absurda de que'lcel ha d'intervenir pera corretgir elsgrans errors, mentres deixa que ses lleissegueixin llur curs pera castigar els pe­tits. Si feu un guisat sense mirar-vas-hi,no espereu pas que la Providencia'l facigustós, i, així, tampoc espereu que simalgasteu amb follies de jovent la vostravida, la divinitat intervingui a la fi peraportar.ho tot a bon terme. Jo us ho dicpositivament: el món no es fet d'aquestamanera; les conseqüencies de les gransfaltes són tant segures com les de lespetites, i la felicitat de tota la vostra vidai de totes les vides sobre les quals teniupoder, depèn tant rigorosament del vos­tre propri sentit comú i discreció coml'excelencia i bon ordre de la festa d'undia.

Els lliris del jal'di de la Reina 23

Penseu atentament i coratjosamenten aquestes coses, i les trobareu verita­bles: en havent-les trobades així, penseutam bé atentament en là vostra posició enla vida. Jo suposo que pertanyeu a laclasse mitja o superior, i que reculareu al'idea de davallar a una esfera inferior.Podeu imaginar-vos que no recularieu;es més: si sou bona, coratjosa i ramanti­ca, potser realment no ho farieu; peròno seria dolent que ho fessiu. Suposo,doncs, que teniu bons aliments, que ha­biteu en cambres boniques, gasteu vestitsbufons, que teniu el poder d'obtenirqualsevol plaer sà i racional; ademés, souprobablement amable i agraída, i esteuacostumada a remerciar Déu cada diaper totes aquestes coses. Més, per què'lremercieu? Serà perquè creieu que enaquestes coses, ig~alment que en les vos­tres conviccions rel igioses, ell us ha fetala seva favorida. ~ Es aquest el veritablesenti t de la vostra acció de gracies:«Senyor, jo·t remercío de no esser pascom són altres noies; no de que jo dejunidues vegades a la setmana mentres ellesse regalen, sinó de que jO'm regali setvegades a la setmana mentres elles deju­nen»?! esteu ben segura que sigui aques·

Ruskin

ta acció de gracies agradable al vostrePare celestial? Suposeu que una de lesvostres veritables germanes terrenals,L1ucia o Emilia,siguin llençades de lacasa del vostre pare mortal, i les vegeufamolenq ues, desamparades, cor-trenca­des; i que cada matí, entrant en lacambra del vostre pare, li diguessiu:«Que n'ets de bo, Pare, de donar-me ami lo que negues a la L1ucia !». Esteusegura que, qualsevol que fos l'enuig queel vostre pare tingués con tra la vostragermana, li agradaria aquesta acció degracies o que li plauria aquesta lloança?Més ben dit: esteu ni tant sols seguraque sou talment la seva favorida? Su­poseu que durant tot aquest temps ell.estima la pobra Llucia tant com vósmateixa, que no fa més que provar-vosper medi de la seva pena, i que potserno està del tot enfadat amb ella, sinóprofondament en utjat amb vós, i tant méscom més l'en remercieu. ¿No fóra bo quepensessiu, i ben seriosament, en aq uestasituació vostra, sobre tot si voleu creureen aquest text sobre'l qual als ec1esiasticsels agrada tant poc predicar: «que difi·cilment aquells que posseeixen riquesesentraran en el reialme de Déu»? No hi

'Els lliris del jardí de la Reina 25

creieu pas ara, car altrament estarieumenys contenta de la vostra posició, ino hi creureu del tot fins que compren­gueu que·l reialme de Déu significa «nomenjar i beure, sinó justicia, pau i goigen l'Esperit Sant», ni fins que sapigueutam bé que un tal goig no consisteix ne­cessariament en anar a l'iglesia i en can­tar himnes, sinó que pot esser goig enuna dança, goig en una broma, goig enqualsevol cosa que haveu merescut pos­seir o que dongueu de bon grat, peròmai goig en res que us separi, com perun extrany favor, dels vostres germans,que us exalti per llurs degradacions, useximeixi de llurs penes, o us afalaguidurant llur dissort.

Penseu-hi, doncs, i em sembla que unjorn sentireu també, no aquesta morbidapassió de pietat que us convertiria enllna negra germana de caritat, sinó·l focconstan t de bondat perpetual que faràde vós una germana de caritat blanca iJluminosa. No es que vulgui censurar-les:ja sé lo bones que són les germanes decaritat i lo molt que 'ls devem; però totesaq uestes pietats professionals (exceptefins al punt en que la distinció o associa­ció siguin necessaries pera l'efectivitat

Ruskin

del treba!!) són en principi falses, i en lapràctica simples pegats en les nafres d'unmal que mai hauriem d'haver permèsque existís, mentres que encoratgen Jafrivolitat de la multitut de dònes menysexcelents, portant-les a creure que, o bésón bones pera seguir la bandera negra,o bé no són bones pera res. Porteu unhabit, en tot cas, si així us plau; peròque sigui alegre i escaient; i, sense de·claració velada o fan tasiosa, sigueu sem·pre de cor una germana de caritat.

ELS LLIRIS DEL JARDÍ DE LA REINA

«Sies feliç, arid desert; que'ldesert sia joiós i floreixi com ellliri; i els esteri ls paratges del.Tardà s'extendran ca berts deboscuria.lO ISAÍEs, XXXV, I (Se­tanta).

51. Serà convenient, potser, comque aquesta conferencia es continuaciód'una altra anterior, que us exposi breu­ment l'intenció general d'amdues, Lesqüestions que us he presentades a la pri.mera, això es, com i què cal llegir, ragenamdues d'una altra més fonda, quem'esforçava pera que us la proposessiua vosaltres mateixos: Per què cal llegir?

A mi 'm cal que sentiu, com jo, quequalsevulga avantatge que actualmentpaguem posseir en quant a la difusió del'instrucció i de la li tera tura, serà degu-

Ruskin

dament aprofitat per qualsevol de nosal·tres solament en el cas en que sapiguemclara men tron t porta l'instrucció i quèensenya la literatura.

Fóra'l meu desig que comprenguessiuque tant una educació ben conduida comlectures ben escullides porten a la pososessió d'un poder sobre 'ls malconduits iels no lletrats, i que aquest poder, segonsla seva mesura, es verament reial, i con­fereix, séns dubte, la més pura reialesaque puga existir entre 'ls homes. Mas·ses de les altres reialeses, en efecte (mal­grat distingir-se per insígnies visibles ipoder material), són o bé espectrals o bét¡raniques. Espectrals, es a dir, ombres iapariencies de reialesa, buides com lamort, tant sols «portant un simulacre decorona reial» I; tiraniques, es a dir, subs­tituint llur propia voluntat a la llei dela iusticia i de l'amor per la qual tot reiveritable governa.

52. Hi ha, doncs, repeteixo,-i, comm'es menester fixar en vosaltres aquestaidea, començaré amb ella pera finir igual­men t arn bella, - hi ha una sola especiepura de reialesa, una inevitable i eterna

I) Milto,?: Paradís perdut, cant lI, vers Ó37.

Els lliris del jardt de la Reina 29

especie, sia O no sia coronada, es a dir,la reialesa que consisteix en un estatmoral més fórt, en un estat intelectualmés veritable que'l dels altres, i, per con­següent, en una facultat de guiar-los ieducar-los. Fixeu-vos en aquesta paraulaestat. Generalment s'usa en un sentitinexacte. Literalment significa la posiciói l'estabilitat d'una cosa; i Ja plena forçad'aquesta paraula se troba en sa derivadaestatut, la cosa incommobible. La ma­jestat o «l'estat» d'un rei, i el dret del seureialme a nomenar-se un estat depenende l'immobilitat d'amdues coses, de queno hi hagi cap tremolor, cap osci!ació;són establertes i entronisades sobre unfonament de llei eternal, que re pot al·terar ni ensorrar.

53. Estant, doncs, convençuts quetota la literatura i tota l'educació són sola·ment utils en quant terrdeixen a afermaraquesttranquil, benefactor, iperaixòreialpoder, primer sobre nosaltres mateixos,i després, pel nostre propri intermedi,sobre tot lo q ue"ns vol ta, vaig a pregar-vos

3°

de considerar amb mi, primeramentquinapartespecial o quina classe d'aquesta reialautoritat, eixint d'una noble educació,poden posseir les dònes; i fins a qui n punttambé estan destinades a un veritablepoder reial, no solament .en llurs casals,sinó més que tot dins de llur esfera; i, sielles comprenen i exerceixen rectamentaquesta reial i graciosa influencia, enquin sentit l'ordre i la bellesa resultantsd'aquest benigne poder vénen a justi­ficar el mot de Jardins de la Reina queapliquem a l'esfera sobre la qual regnacadascuna d'elles.

54, Però ara, al començar, ens tro­bem amb una molt fonda qüestió que,anc que pugui semblar extrany, resta.entre molts de nosaltres totalment inde­cisa, amb tot i sa grandissima impor­tancia,

No podem fixar lo que té d'esser elpoder reial de la dòna fins q ue'ns haguemacordat en lo que té d'esser llur ordina­ri poder. No podem considerar com l'e­ducació les pot adaptar a un deure moltextens, fins que haguem convingut loque sia llur deure extricte i constant.Mai com al present s'han deixades anarmés folles teories, ni s'han permeses tan-

Els lliris del jardf de la Reina ]1

tes di vagacions de la fantasia sobre aq ues­ta materia. Les relacions entre la naturade l'home i de la dòna, llurs diferentscapaci tats d'in tellecte o de vi nu t, sem blaque encara no han estades mai judicadesamb completa unanimitat. Se sent parlarde la missió i dels drets de la Dòna, comsi aquests poguessin separar-se de la mis­sió i deis drets de l'Home; com si ella iel seu senyor fossin cria tures de diferen tespecie i de drets irreconciliables. Això,al cap-d'avall, es fals. I no menys falsa,potser encara més insensatament falsa (ivui així anticipar lo que espero provar),es l'idea que la dóna es solament l'om­bra i la consemblant serventa del seusenyor, devent-li una cega i servil obe­diencia, i sostinguda ensems en sa debi­litat per la preeminencia Je la fortalcsade l'home.

Aquest es el més insensat de tots elserrors respecte a la Dóna, la qual es fetapera esser la companya de l'home; comsi ell pogués esser ajudat efectivamentper una ombra o dignament per llnaesclava.

55. Provem, doncs, d'arribar a unaclara i armoniosa idea (cal que sia armo­niosa si es vera) de lo que són l'esperit

32 Ruskin

i la virtut femenins, en potencia i en fun­ció, respecte als de ¡'home; i de com llursrelacions, rectament acceptades, ajuden imultipliquen el vigor i l'honor i ¡'auto­ritat d'amdós elements.

I ara'm cal repetir una cosa que ja hedita en la d¡lrrera conferencia, a saber:que la primera u¡iiilat de l'educació erael fer-nos aptes pera consultar els méssa vis i més grans homes sobre tots elspunts de seriosa dificultat; que l'usarsaviamen l dels lli bres con sis tia en acud iran ells com una ajuda, quan nostre en­teniment i pQder de pensament s'erenerrats; en deixar-nos guiar per ells en elcop de vista més ample, en la concepciómés pura que ja nostra propria, i rebred'ells J'nnanim sentencia deis jutges iconsells de tot temps, contra la nostr,;,solitaria i inestable opinió.

Fern Llna altra aquesta expe-riencia, 'Vejam is mé,; grans, els méssavis, els més b,)¡Li cor de totes les edatsestan d'ac,,¡,j d'alguna manera sobreaquest punt; escoitem el testimoni quehan deixat respecte a lo que ells creienque constitueix Ja ycra dignitat de Jadòna i la classe d 'aj uda q uc de II a l'home.

56, Comencem consultant Shakes­peare.

Els lliris del jardi de la Reina 33

Fem constar primerament amb totasinceritat que Shakespeare no té heroes:solament té heroínes. No hi ha cap figu­ra enterament heroica en tot el seu teatre,fóra del lleuger esboç d'Enric V, exage­rat per les necessitats de l'escena, i l'en­cara més lleuger de Valentí en Els dosgentils homes de Verona. En sos dramesmés treballats i perfectes no trobem capheroe. Othello n'hauria estat un, si nohagués estada la seva simplicitat massagran, que feia d'ell la victima de qual.sevulga baixesa tramada al seu voltant.Amb tot, ell es l'unic exemple una micaaproximat al tipus heroic. Coriolà, Cesar,Antoni, se sostenen amb una força ma·laltiça, i a la fi cauen per llurs vanitats;Hamlet es indolent i ensopidament refle­xiu; Romeu es un noi impacient; el Mar­xant de Venecia se sotsmet languidamenta la fortuna adversa; Kent, en el ReiLear, es enterament noble de cor, peròmassa ferestec i inculte pera esser de realutilitat en el moment crític, i tomba alcap-d'avall al pur ofici de criat; Orlando,no menys noble que Kent, es la desespe­rant joguina de la sort, seguit, confortat,salvat per Rosalinda. AI contrari,. troba­rem dificilment un drama de Shakcspea-

3

34 Ruskin

re ont no figuri una dòna perfecta, in·commobible en una gran esperança i enun designi infalible: Cordelia, Desdemo­na, Isabel, Herminia, Imogena, la reinaCaterina, Perdita, Sylvia, Viola, Rosa·linda, Helena, r ultimament, i potser lamés corprenedora, Virgilia, totes sónsense màcula, concebudes dins del tipusmés heroic d'humanitat.

I observeu en segon lloc.La catastrofe de tots els drames es

sempre '1 resultat de la follia o de la faltad'un home; la redempció, si n'hi ha, esdeguda a la saviesa i a la virtut d'unadòna; i, en cas de fallar aquesta, no n'hiha cap. La ca tastrofe del rei Lear es degu­da al seu propri mancament de seny, a saimpacienta vanitat, al desconeixementde ses filles; la virtut de sa unica fillabona l'hauria salvat de tots els agravis deles altres, si ell no l'hagués llençada llunyde sa presencia; tal com passa, ella gaire­bé l'arriba a salvar.

No cal recordar l'historia d'Othel1o,ni l'un ica feblesa del seu amor tant po­tent, ni l'inferioritat de la seva percepcióintelectual relativament i tot a la d'unafigura de segon terme del drama, Emilia,que mor llençant un te~rible testimoni

Els lliris del jardí de la Reina 35

contra'l seu error: «Oh quin estupidassassí! Què tenia que veure aquest boigamb una dóna tant excelent?».

AI Romeu i Julieta la savia i engi­nyosa estratagema de la dóna fineix enun horrible desastre mercès a l'aixela­brada impaciencia del seu marit. Al Cantd'hivern i a Cimbelilla, la prosperitat i l'e·xistencia de dos casals de princeps, des­truides pels anys i menaçades de mortper les follies dels marits, són, a la fi,redimides per la paciencia i saviesa exi·mia de l'esposa. En Mesura per mesura,l'injusticia dels jutges i la corrompudacovardia del germà s'oposen a l'honrade­sa i rara puresa d'una dòna. En el Corio­là, el corisell de la mare, seguit a temps,hauria salvat el seu fill de tot mal; el seuoblit momentani es sa ruina; i el precmaternal, a ]a fi escoltat, el salva, nocertament de la mort, sinó de continuarvivint com destructor de la seva patria.

I què diré de J ulia, constan t con trala volubilitat d'un amant que es no mésque un minyó entremaliat? D'Helena,fidel, malgrat la petulancia i els ultratgesd'un jove aixelabrat? ¿De la pacienciad'Hero, de la passió de Beatriu i de laserena i afectuosa saviesa de l'ignorant

Ruskin

donzella 1 que, en mig de l'apartament,la ceguera i les venjatives passions delshomes, apareix, com un angel de pau,pera redimir amb sa sola presencia i des­fer arn b el seu somrís les forces infernalsdel crim?

58. Observeu, ademés, que entre lesprincipals figures dels drames de Shakes­peare no més hi ha una dóna feble, Ofe­lia. Si arriba la paorosa catastrofe final,es a causa de que Ofelia manca a Hamleten el moment critic i no es, no pot esserde natura propria pera guiar-lo quanmés la té de menester. Finalment, ambtot i haver-hi tres dónes dolentes entre'lsprincipals personatges, Lady Macbeth,Regan i Goneril, ens fan l'impressió com­pleta d'horribles excepcions a les lleisordinaries de la vida; d'una influenciafatal tant gran, en proporció, com elpoder pera'l bé que elles han abandonat.

Tal es, en línies generals, el testimo­ni de Shakespeare referent a la posiciói al caracter de les dónes en la vida huma­na. Ell les presenta com infaliblementfidels i savi·es conselleres, incorruptible­ment justos i purs models, fetes a posta

1) Porcia en El Mercader de Venecia.

Els lliris del jardí de la Reina 37

pera santificar adhuc quan elles no podenredimir.

59' No obstant no poder absoluta­ment comparar-se a Shakespeare en elconeixement de la natura humana, imenys encara en sa intuició de les causesi dels camins del destí, vos vui pregar dedemanar consell a Walter Scott, escrip­tor que ha ofert el més ample cop devista sobre les condicions i maneres co­muns de pensar de la societat moderna.

Abans de tot, deixaré de banda, comde poca valua, els seus escrits en prosa,merament romantics; i anc que -ls pri­mers poemes romantics sien ben hermo­sos, 11 ur significació es de poc pes, noessent altra que la que hi ha en els idealsd'un adolescent. Però ses obres mestres,begudes en el fons de la vida escocesa,porten un efectiu testimoni. Dintre llurmassa total hi ha solament tres homesque atenyen el tipus heroic', Dandie Din­mont! Rob Roy i Claverhouse; d'aquests,

I) A fi de fer plenament comprensible la mevaaserci6, hauria d'haver fet esment de les varies feblesesque rebaixen l'ideal d'altres grans caracters d'home enles noveles de Waverley: ¡'egoisme i l'estretesa~ depensament de Redgauntlet; l'esquifit entusiasme reli.giós d'Eduard Glendenning, i altres per l'istil. l també

38 Ruskin

l'un es un agricul tor de la fron tera; l'al­tre es un bandoler; el terç, un soldatd'una mala causa. I aquests toquen l'idealde l'heroisme solament per llurs coratgei fe, i ensems per un fort, però inculteo erradament aplicat, poder intelectual;d'altra banda 'ls homes més joves de Wal­ter Scott no són més que elegants jogui~

nes de la fortuna capritxosa, i solamentamb l'ajuda, o per pur accident, d'aq uestafortuna sobreviuen, però sense vence·ls,als perills en que ells involuntariamentse troben. Un caracter sencer i disci­plinat, ferm en un designi saviamentconcebut, o lluitant amb les formes d'unmal hostil, obertament reptat i resoluda­ment sotmès, d'això no hi ha senyalentre ses figures d'home. En cambi, enses figures de dòna, - en els caractersd'Ellen Douglas, Flora Mac lvor, RosaBradwardine, Caterina Seyton, DianaVernon, Lilia Redgauntlet, Alicia Brid­geworth, Alicia Lee i Jeanie Deans,-

hauria hagut de fer notar qué hi ha molts caractersperfectes esboçats alguna volta en el fons del paisatge;entre ells (i acceptem joiosament aquesta mostra decortesia a l'Inglaterra i als seus soldats) hi ha unsoficials inglesos: el colonel Gardiner, el colonel Talbot

el colonel l'<Iannering.

Els lliris del jardí de la Reina 39

al costat d'una infinida varietat de gra­cia, tendresa i inteligencia, trobem entotes elles un absolutament infalible iinevitable sentit de la dignitat i de lajusticia; un hardit, prompte, incansableesperit de sacrifici davant i tot de lesapariencies del deure, i molt més davantde ses reals manifestacions; i, finalment,una serena saviesa dins la passió profon­dament reprimida, que fa quelcom mésque protegir els objectes d'aquesta d'unerror momentani; que, en un mot, insen·siblement forma, anima i exalta'l caracterdels indignes amants, fins a tal extrem,que al final de l'historia 'ns arribem aconformar a tenir prou paciencia peraescoltar resignadament l'historia de llursèxits immerescuts,

Així, doncs, en tots els casos, sia ambScott, sia amb Shakespeare, es la dònaqui vigila, ensenya i guia 'I joven t; no esmai, per res del món, l'home qui vigilaoqui educa la seva companya.

60. Prenguem ara, emperò més ra­pidament, un testimoni més seriós i pro­fon: el dels grans italians i grecs. Jaconeixeu bé 'I plan del gran poema delDant; ja sabeu que es un poema d'amordedicat a sa estimada morta, un cant de

Ruskin

lloança envers la que ha vetllat sempreper la seva ànima. Rendint-se solamenta la pietat, mai a l'amor, amb tot, ella'lsalva de la destrucció, el salva de l'infern.Ell marxa eternaJment esgarriat, presadel desesper; ella davalla dels cels en saajuda i durant l'ascensió al Paradís es elseu mestre, interpretant-li les més dificilsveritatIJ, divines i humanes, i portant-lode la mà, pròdiga en reprensi'ons, d'es­trella en estrella.

No insistiré sobre la concepció delDant: si comencés no podria acabar; ade­més, no ho crec oportú, perq uè la podrieuinterpretar com una desenfrenada fanta­sia de poeta. Per això més m'estimollegir-vos uns curts versos serenamentmeditats d'un cavaller de Pisa endreçatsa la dama del seu pensament, ben carac­teristics dels sentiments de tota la gentnoble del tretzèn segle, conservats entremolts altres records de l'honor i amorcavallerescs, i espigolats per Dante Ros­settí entre'ls escrits dels primitius poetesitalians:

«Car vet-aquí! la teva llei m'imposaque'I meu amor sia manifestament peraservir-te i honorar-te, i així ho faig; i em

Els lliris del jardf de la Reina 41

sento plenament joiós d'esser acceptatcom servidor de la teva regla.

»Fins exteriorment i tot, me sentotot transportat, d'ençà que'l meu voleres de servir, oh flor de joia, la teva exce­Iencia. 1 em sem bla que res pugui maide la vida causar-me pena o disgust.

»1 es que en tu descansen tots elsmeus pensaments i tots els meus sentits;i de tu brollen totes les virtuts, com deles dèus d'una font; car lo que tu dónes esla perfecta saviesa i l'honor séns màcula;cada sobirana virtut es un tu distinta,omplint la perfecció del teu reialme.

»Madona, d'ençà que duc impresa enel meu cor la teva imatge encisera, lameva vida s'escorre solitm'ia dins de lallum brillant i al lloc mateix de la Veritat;aquesta vida, que fins ara, dolça realitat,anava a les palpentes entremig de lesombres d'un lloc entenebrit ant molteshores i molts dies servava rarament unrecord del bé.

»Més ara'I meu servatge a tu es con­sagrat, i em sento en plenitut de joia ide pau. De bestia ferestega só devinguthome, d'ençà que visc pel teu amor.»

61. Vosaltres penseu, potser, que un

Rus/¡in

cavaller grec tindria de la dòna un con­cepte més baix que'l d'aquest aimadorcristià. La seva subjecció espiritual Ja­vant d'elles no era, en veritat, tant abso­luta; però ha estat solament a causa dt:que no haguessiu pogut seguir-me tantfacilment en la descripció de llur caracterpersonal, que us he triades les dònes deShakespeare en com ptes de les de l'an tigaGrecia; car en altre cas m'hauria calgutno més citar, com exemples dels princi­pals tipus ideals de fe i de bellesa huma­nes, el cor candorós de mare i d'esposad'Andromaca; la divina, anc que menys­preada, saviesa de Cassandra; l'enjoga­çada afabilitat i la sim plicitat de vida dela feliç princesa Nausica; la pau conjugalde la de Penelope, amb els ulls semprefits en la mar; la sempre pacient, deci­dida i desesperadament abnegada pietatfraternal i filial d'Antigona; el silenciósacotament d'anyell d'Ifigenia; i, final­ment, l'espectació del resorgiment reve­lat a l'ànima dels grecs pel retorn a lallum d'aquella Alcestis ja amortallada,la qual, pera salvar el seu marit, passàserenament al travers de totes les angoixesde la mort.

62. Jo podria multiplicar els testi-

Els lliris del jardí de la Reina 4:>

manis d'aquesta classe si'l temps m'hopermetés. Pendria, per exemple, a Chau­cer i us faria veure per què escrigué unaLlegenda de les Bones Dònes, però no laLlegenda dels Bons Homes. Us citariaSpenser i us mostraria com tots els seusseductors cavallers són devegades enga­nyats i devegades vençuts; mentres quel'ànima d'Una no està mai enfosquida, ila llança de Britomart no es mai rompu­da. Per altra part, també podria recularfins als simbols mitologies dels tempsmés primitius i mostrar-vos com el granpoble, - per una de quals princeses, se­gons se conta, fou educat el L1egisladorde tota la terra, en lloc d'esser-ho per sapropria raça; - com aquest gran pobleegipci, el més savi de tots, donà al seuEsperit de la Saviesa la forma d'unadòna, i posà en sa destra, com simbol,una llançadora de teixir; i com el nom ila forma d'aquest esperit, adoptat, adorati obeit pels grecs, devingué l'Athena del'elm coronat d'oliva i ombrivol escut, aqual culte deveu fins avui tot lo queteniu com més preuat en art, en litera­tura o en models de virtut patria.

63- Però no vui esgarriar-me enaquest distant i mitic element: us pre-

44 Ruskin

garé no més que dongueu el seu llegitimvalor al testimoni d'aquests grans poetesi homes del món, unanims, com veieu,en aquest assumpte. Us vui demanar sipot suposar·se qUI; aquests homes, en lacapdal obra de llur vida,. se diverteixenforjant-se una ficticia i frevola opiniósobre les relacions entre l'home i la dóna;en veritat, pitjor que ficticia o frevola,car una cosa pot esser imaginaria i ambtot desitjable, si ella es possible; peróllur ideal de la dóna es, relativament ala nostra idea vulgar del matrimoni,completament indesitjable. La dóna,diem, no es pas cridada a guiar, ni tantsols a pensar per sí mateixa. L'home esel destinat sempre a esser el més savi; ellté d'esser el pensador, el director, el su­perior tant en coneixement i en discreciócom en poder.

64. No es molt important el fer unaidea clara en nostres esperits sobre aques­ta matcria? Qyi està equivocat, aquestsgrans homes o nosaltres? Shakespeare iEschyl, Dant i Homer, no han fet mésque vestir nines pera la nostra diversió?No nines precisament, sinó més aviat ab­surdes visions, qual realisació, si fospossible, portaria l'anarquia a totes les

Els lliris del jardí de la Reina 45

llars i l'enrunament de totes les afeccions.Però, si voleu suposar això, preneu comultim recurs l'evidencia dels fets, propor­cionat pel mateix cor humà. En totes lesepoques cristianes que han estat remar­cables per llur puresa o progrés hi hahagut una absoluta submissió, una de­vota obediencia per part de l'aimador asa estimada. Dic obediencia, no mera­ment entusiasme i adoració intelectual,sinó absoluta submissió, rebent de la dònaestimada, anc que sia jove, no sols l'en­coratjament, la gloria i la recompensa detot treball, sinó també, sempre i quanhi hagi lloc a triar o alguna qüestió di­ficil de resoldre, la direcció de tot treball.Aquesta cavalleria, a quals abusos i des­honor se deuen principalment tot lo quees crudel en la guerra, injust en la paui corromput i ignoble en les domestiquesrelacions; a quals original puresa i poderdevem la simultania defensa de la fe, dela justicia i de l'amor; aquesta cavalleria,dic, comana, com primer fonament dela vida honorable, la subjecció del jovecavaller a l'autoritat, anc que sia frevolai lleugera, de sa dama. l es que'ls crea­dors d'aquesta institució comprenguerenque'l primer i fatal impuls de tot cor

46 Ruskin

noble i cavallerós es el de servir cega·ment l'aimada; que allí ant manquenaquesta vera fe i esclavitut, hi nien ne­cessariament les passions perverses; i queaquesta encisada. obediencia a l'unicamor de sa joveniut implica la santifica­ció de tota la força de l'home i la perse­verancia de tots els seus ideals. I es així,no perquè aquesta obediencia hagi d'essersense perill i honorable, adhuc quan sepresta a quelcom d'indigne, sinó perquèha d'esser impossible a tot jove d'ànimanoble - com efectivament es impossiblepera tot home ben criat - d'estimar qual.sevulga persona qual benevol consell nopugui escoltar o qual suplicant comandano pugui obeir.

65. No insistiré més sobre aquestpunt, car penso que, al cap·d'avall, per­toca al vostre saber determinar lo que haestat, i a vostre cor sentir lo que hauriad'esser. No podeu pas pensar que'l fetd'esser la mà de sa dama la que ajustaval'armadura al cavaller fos una mera hu­morada d'una moda romantica. Es elsimbol d'una veritat eternal; es a dir, quel'armadura espiritual no està ben fixadaal cor, mentres no l'ha lligada la mà d'unadóna; i es tant sols quan ho ha fet flui-

Els /liris del jardí de la Reina 47

xament que's perd l'honor de l'home. Noconeixeu aquestes delitoses paraules? Jovoldria que totes les senyoretes inglesesles aprenguessin de cor:

Ah la dòna pròdiga! Ella que podriaposar el just preu a sa dolça persona,sabent que ell no té altre remei que pagar,com ha venut a preu tant baix el Paradís?Per què ha donat per res el seu dò impreuable?Per què ha fet malver el pa i ha vessat el vi,que, gastats cadascú amb el degut estalvi,haurien fet de les besties homes, i dels homes

[déus? I

66. Tot lo dit referent a les relacionsdels amants, crec que es perfectament ac­ceptable pera totes vosaltres. Però lo quemassa sovint ens fa dubtar es l'oportuni­tat de contin ua r aq uestes relacion s du­rant tota la vida. Les trobem naturalstractant-se d'enamorats, peró no tractant­se de marit i muller. En altres paraules,creiem que's deu un reveren t i tendrehomenatge a la dóna de qual afecció po­dem encara dubtar i qual caracter se'nsmanifesta no més que parcialment i adistancia; i que aquest respecte i aq uesthomenatge han de desaparèixer quan

I) Coventry Patmore,

48 Ruskin

l'afecció de la dòna es devinguda, com­pletament i sense reserves, nostra, i quanhavem talment estudiat i provat el seucaracter que ja no temem de confiar-li lafelicitat de la nostra vida. No veieu quantignoble es tot això ¡ quant insensat? Nosentiu que'l matrimoni, quan es vera·ment matrimoni, es no més que'l segellque marca la solemnial transició del ser­vei temporal al servei perdurable, i de lapassió passatgera a l'amor eternal?

67. Però, i com, preguntareu, se potconciliar aquesta funció de guia atribui­da a la dóna amb la veritable subjeccióde l'esposa? Senzillament es que la sevamissió es la de guiar, no la de determi­nar. Deixeu· me provar de mostrar-vosbreument com me sembla que cal dis­tingir aquestes dues funcions.

Esestupid, i estupid sense excusa, par­lar de la superioritat d'un sexe sobrel'altre, com si fossin coses semblantspera poder esser com parades. Cadascúd'ells té lo que 1'altre no té: l'un com­pleta l'altre i es completat per ell; nosón semblants en res, i la felicitat i laperfecció d'amdós depenen de que cadas­cú d'ells demani a l'altre i d'ell rebi loque aquest pot solament donar.

Els lliris del jardí de la Reina 49

68. Veus-aquí en breus paraulesquins són llurs diferents caracters. Elpoder de l'home es actiu, progressiu,defensiu. Ell es per eminencia l'actor, elcreador, el descobridor, el defensor. Eldestí de la seva inteligencia es l'especu­lació i l'invenció; el de la seva energiaes l'aventura, la guerra i la conquesta,sempre que la guerra sia justa i la con­questa necessaria. La dòna, emperò, esfeta pera regnar, no pera combatre; i laseva inte\igencia es aposta, no pera l'in­venció o creació, sinó pera ordenar, arre­glar i decidir. Ella veu les qualitats deIescoses, llurs exigencies i llur lloc degut.Sa gran funció es la Lloança; no entra encap lluita, però adjudica infaliblement1acorona del combat. Pel seu ofici i lloc ladòna's troba a l'abric de tot perill i temp­tació. L'home, en sa ruda tasca, en plemón, deu afrontar tots eIs perills i totesles proves: an el!) doncs, el fracas, elsagravis, l'inevitable error; tot sovint had'esser ferit o_vençut, sovint esgarriat isempre endurit. Més ell guarda la dònade tot això: dins de casa seva, governadaper ella, a menys que ella mateixa hohagi cercat, no pot entrar cap perill, captemptació, cap causa d'error o de pecat.

50 Ruskin

En això's regonelx la veritable llar:en que es el lloc de la pau, el racer ants'es a l'abric no sols de tot mal, sinótambé de tot esglai, dubte i divisió. Queno sia això, i ja no serà llar. Que les an­sietats de la vida forana penetrin allídins; que's permeti als desconeguts, alsindiferents, als de cor lleuger o esperithostil del món exterior traspassar elllin­dar, i aleshores deixarà tàmbé d'esserllar: llavors es solament una part delmón exterior que haureu cobert ambuna teulada i ant haureu encès un foc.Però si verament es un lloc sagrat, untemple vestal, un altar sobre'l qual vet­llen els Déus Familiars, en presencia delsquals ningú pot comparèixer sinó aquellque ells puguin acullir amb amor; si esaixò, i la teulada i el foc són puramentsimbolics d'una ombra i d'una llum mésnobles, -l'ombra de la roca sobre unaterra arida, la llum del far sobre una martempestuosa,-llavors aquell racer s'haguanyat i ha justificat el nom gloriósde llar.

l allí ont se troba una veritable esposa,la llar es al seu voltant. Pot esser sola­ment la llum de les estrelles la que brillisobre'l seu cap; pot esser la cuca· de-llum

Els lliris del jardl de la Reina 51

sobre l'herba humida l'unic foc que denit tingui als seus peus; i, amb tot, la llares allí ant ella es. I pera una noble dónas'aixampla molt lluny al seu entorn, mi­llor que si fos coberta de cedre o pintadade porpra i d'or, espargint sa dolça cla­ror molt li uny pera aquells q ne altra­ment viurien sense llar.

69. Tal es, doncs, jo n'estic con ven-~ut (i no n'estareu també tots vosaltres?),el lloc propri· de la dóna; tal es sonveritable poder. Però ¿no veieu que peraexercir-lo cal que ella-fins ant arribinles forces d'una criatura humana - siaincapable d'error? Allí ant ella gover­ni, cal que tot sia just: o tot o res. Ellaté d'esser perpetualment, incorruptible­ment, bona; instintivament, infalible­ment, savia; savia, no pera'l seu propriconreu, sinó pera'l seu propri renuncia­ment; savia, no en el sentit de que ellapugui colocar-se per damunt del seu ma­rit, sinó en el de que no pugui jamaiallunyar-se del seu costat; savia, no ambl'estretesa d'un insolent i egoista orgull,sinó amb l'apassionada gentilesa d'un in­tinidament variable, a causa d'esser inti­nidament aplicable, esperit de modestaservibilitat: la vera i noble volubilitat de

Ruskin

la dòna. En el sentit elevat, «La donnaè mobile», no «Qual pium'al vento», nitampoc «Variable com l'ombra de l'alberinquiet i tremolós», sinó variable comla llum, destriant-se en raigs bells i se~

rens, que pren el color de tot lo que ellatoca i que ho sublima ensems.

II

70. He provat fins aquí de mostrar­vos quin hauria d'esser el lloc i quin elpoder de la dòna. Ara seguidament cer·carem quina classe d'educació serà lamés aposta pera fer-la assolir l'un il'al tre.

I si creieu que es aquesta la veritableconcepció del seu ofici i la seva dignitat,no serà dificil investigar el metode d'e­ducació que la faria apta pera'l primer il'elevaria a la segona.

El primer dels nostres deures ambella-cap persona entenimentada 'n dub·tarà-es assegurar-li una educació fisicaque pugui afermar sa salut i perfeccio­nar sa bellesa, car el més alt refinamentd'aquesta bellesa es inassolible sense l'es­plendor de l'activitat i de la força delica-

Els lliris del jardí de la Reina 53

da. Perfeccionar sa bellesa, dic, i aixíaugmentar el seu poder: mai serà massagran ni escamparà massa lluny sa llumsagrada. Recordeu-vos solament que totallibertat del còs es vana pera produir be·llesa sense una corresponent llibertat delcor. Hi ha dos passatges d'aquest poetaque's distingeix, me sembla, de tots elsaltres, no per sa potencia, sinó per saexquisida justesa de penetració t, que'nsportaran fins a les dèus i ens descriuranen poques silabes la complexió de la be­llesa femenina. Vui llegir-vos les estrofesintroductories, però la darrera es la quevui que fixi més la vostra atenció:

«Tres anys ella cresqué al sol i a lapluja; després digué la Natura: flor mésencisadora no s'es vista mai sobre la ter·ra. Jo vui pendre aquest infant al meucarrec: serà meva, i èn faré una dónacriada per mi mateixa.

»Jo mateixa seré pera la meva predi­lecta la llei i l'impuls; a la montanya ial pla, per la terra i pel cel, a la clarianai al boscatge, la 90nzella amb mi sentirà

I) Wordsworth.

Ruskin

un poder omnipresent pera encendre oapaibagar.

»Els nuvols flotants li prestaran llurmajestat, el salzer sa vincladiça; ni maideixarà de veure,adhuc en els movimentsde la tempesta, la'gracia que emmotllaràles formes de la donzella per una silen­ciosa simpatia.

»1 sentiments vitals de joia faran créi·xer el seu cós de regina i ompliran elsseus pits virginals. Aquests pensaments,jo 'ls donaré a la Llucia, mentres ella i jovisquem junts en aquesta vall tranquila.»

«Vitals sentiments de joia.» Fixeu­vos-hi bé. Hi ha mortals sentiments dejoia, peró 'ls naturals són vitals, necessa­ris a la veritable vida.

I cal que sien sentiments de joia, sihan d'esser vitals. Mai podreu fer gracio­sa una noia si no la feu primeramentfeliç. No hi ha una sola mortificació im­posada a una noia de bon natural, no hiha una sola restricció que vingui a con­trariar els seus instints d'amor i d'esforç,que no resti indeleblement escrita en elseu rostre, amb una duresa veramentdeplorable, que apagarà la llum als ullsignocen ts i treurà l'encís al front virginal.

Els lliris del jardl de la Reina 55

71. Això en quant als medis. Araobserveu la fi. Veus-aquí, presa del ma­teix poeta, i en dues soles !inies, unaperfecta descri péió de la bellesa de ladóna:

Una fesomia en la que's troben reunitsdoJços records i dolces esperances '.

El perfecte encís del semblant d'unadóna pot solament consistir en aquestaserena majestat que encomana la memo­ria d'anys feliços i aprofitats, plens dedolços records, unida an aquest esperitinfantivol, encara més august, semprerublert de prometences, sempre fecon entransformacions, obert i modest alhora,i brillant de l'esperança de coses millorspera guanyar i donar. No hi ha pas se­nectut mentre hi hagi encara aquestaesperança: es una eterna joventut.

72. Així, doncs, deveu primeramentmodelar sa forma fisica; i aliavars, en laproporció que us permeti la força que,vagi guanyant, omplir i trempar el seuesperit amb totes les coneixences i pensa­ments que tendeixin a afermar el seu

1) Wordsworth: A true woman

56 Ruskin

natural sentit de justicia i a refinar el seunatural instint d'amor.

Caldrà donar-li tots aquells coneixe­ments que la puguin fer apta pera com­pendre i adh uc pera aj udar la tasca del'home; i, no obstant, se lí hauran dedonar, no com a coneixements, no comsi fossin o poguessin esser pera ella unobjecte d'estudi, sinó solament com aconreu del seu sentiment i del seu cri­teri. No es de cap importancia, com amotiu d'orgull o de propria perfecció,que sapiga o no moltes llengues; peròes del més gran in terès que sapiga rebreamb exquisida amabilitat un extrangeri compendre la dolçor de la llengua d'unextranger. No es gens important pera'lseu propri llustre i dignitat que ella siainstruïda en aquesta o en aquella cien­cia; però ho es moltissim que estiguieducada en els habits d'una justa refle­xió; que sapiga compendre la significa­ció, la necessitat, l'encís de les lleis natu­rals, i que pugui al menys seguir un delscamins d'investigació científica fins aassolir el llindar d'aquesta amarga Valld'Humiliació, dins la qual solament elsmés savis i hardits dels homes podendescendir, creient-se perpetualment uns

Els lliris del jardí de la Reina 57

infants recullint conquilles en una plat­ja sense fites. No es de gaire conseqüen­cia'l nombre de noms i situacions deciutats, o el àe dates d'esdeveniments, oel de noms de personatges celebres queella pugui conèixer,-no es pas l'objectede l'educació de la dòna convertir-la enun diccionari i-però es essencialmentindispensablé que aprengui a entrar ambtota l'ànima en l'historia que llegeixi;que fixi vitalment en sa brillant imagi­nació 'ls seus passatges; que distingeixi,amb la finor del seu instint, les circums­,tancies patetiq ues i les relacions drama­tiques que l'escriptor mateix molt sovintno fa més que eclipsar amb els seus rao­naments i desarmonisar amb la sevacomposició. Cal que descobreixi l'ocultajustícia de les divines recompenses, i queaprengui a apercibir, al travers de l'obs­curitat, el fatal fil de foc que lliga l'erroramb la seva retribució. Però, sobre tot, seli ha d'ensenyar a extendre 'ls limits dela seva simpatia an aquesta historia que,al moment mateix en que ella respiraapaciblement, està determinada perasempre més; a la calamitat actual, que siper ella fos deplorada com cal, no reviu­ria mai més en l'avenir. Ella tindria d'e-

58 Ruskin

xercitar-se a sí mateixa en imaginar elsefectes que sentiria sobre -I seu pensamenti la seva conducta, si fos quotidianamentportada a la presencia del sofriment, queno per estar amagat a la vista deixa d'es­ser menys reaL Cal fer-li compendrequelcom del no-res del petit món en elqual ella viu i estima, en proporció a l'al­tre en el qual Déu viu i estima; i cal ense­nyar-li solemnialment la virtut de noafeblir els seus pensaments de pietat enproporció a l'extensió i al nombre queells abracin; i la de no apaibagar el fer·vor de ses pregaries, anc que no tinguinper objecte portar una urgent conso­lació a la pena del seu mari t o del seufill, llavors que són endreçades en bé deles multituts d'aquells queno tenen nin­gú que'ls estimi, «en bé d'aquells queestan desolats o deprimits» l,

73. Fins aquí, jo penso, he obtingutel vostre assentiment: potser que ara jano estareu més amb mi en lo que jo crecmés important, que encara -m resta dir.

Hi ha una ciencia perillosa pera lesdònes, una ciencia que elles han d'evitarde tractar profanament: la de la Teolo-

I) Llibre d'oracions de l'Iglesia anglicwa.

Els lliris del jardí de la Reina 59

gia', Es ben extrany, i tristamentextrany,que mentres les dónes, en general, sónprou modestes pera dubtar de llur com­petencia i pera aturar-se al llindar d'aque~lles cíencíes ont cada pas es segur i de­mostrable, se capbucin, sense cap sospitade llur incompetencia, dins la ciencia enla qual els més grans homes han tremolati els més savis han errat. Es ben extranyque elles, volenterosament i orgullosa,puguin lligar tot lo que en elles pot haverde viciós o de foll, de petulancia, d'orgullo de cega incomprensió, en un feix amar­gant de mirra consagrada. Es extrany, encriatures nades pera esser l'Amor visible,que, allí ont poden menys compendre,vulguin condemnar de primer entuvi ipensin recomanar-se per elles mateixes allur Senyor, enfilant-se peniblement pelsgraons del seu trono de Jutge pera com­partir-lo arn b Ell. I es encara més extranyque's puguin creureconduides per l'Es­perit del Consolador a uns habits de pen­sament que devénen en elles un elementde pertorbació domestica; i que gosinconvertir els déus familiars del Cristia-

I) Tot aquest passatge se refereix particularment aprotestants ingleses. - ( N. del T. )

60 Ruskin

nisme en repulsius idols de llur propriacreació: espirituals nines que elles vestei·xen segons llur capritxo, als quals llursmarits han de girar l'esquena amb ofèsmenyspreu, per por d'esser empaitatsamb crits en el cas de que gosessin tren­car-los.

74. Jo crec, doncs, amb aquesta ex­cepció, que l'educació d'una noia hauriad'esser aproximadament, en quant alcurs i a la materia dels estudis, la matei­xa que la d'un noi, però amb una com­pletament distinta direcció. Una dòna,en qualsevol rang de la societat que ocu­pi, té de saber tot loquesapiga probable­ment ei seu marit, però saber"ho de dife­renta manera. El domini de l'home esen els coneixements fundats i progres­sius: el de la dòna, en els generals i aco­modats a una utilitat quotidiana i pràc­tica.No vui pas dir amb això que sovintno sia millor pera l'home apendre lescoses a la faisó femenina, es a dir, peral'utilitat immediata, i cercar de discipli­nar i educar el seu poder mental enaquelles branques de la ciencia que seranmés endavant les més propries pera·l ser­vei de la societat; però, parlant en gene­ral, un home té de saber a fons qualsevol

Els lliris del jardl de la Reina 6[

llengull O ciencia que estudii, mentres queuna dóna té de saber la mateixa llenguao ciencia, solament, emperò, en quant lafacin· apta pera simpatisar amb les afi­cions del seu marit i amb les dels seusmillors amics.

75. Amb tot, observeu, tot lo quesapiga ho ha de saber tant acuradamentcom les seves forces ho permetin. Hi hauna grossa diferencia entre 'ls coneixe­ments elementaris i els coneixements su­perficials, entre un ferm començament iuna feble temptativa pera abastar-ho tot.Una dóna pot sem pre aj udar el seu maritamb lo que ella sab, adhuc essent pocacosa; amb lo que ella sapiga a mitges oignori del tot, no podrà fer més queamoinar-lo.

I, en veritat, si tingués d'haver-hialguna diferencia entre l'educació d'unanoia i la d'un noi, jo diria que, d'amdós,la noia necessita esser iniciada la prime­ra, ja que sa inteligencia's desvetlla mésaviat, en els pregons i seriosos coneixe­ments; i que'ls seus coneixements litera­ris haurien d'esser, no pas més, sinómenys frevols, a proposit pera afegir lesqualitats de paciencia i seriositat a lesseves naturals penetració de pensament i

Ruskin

vivor d'esperit, i també pera servar-la enuna elevada i pura esfera de pensament.No entraré ara en la qüestió de la tria dellibres: tingueu compte solament que,quan obri'l prestatge de la llibreria, elsseus llibres no s'encastellin en sa faldahumids encara de la recent i lleugeraescuma de la Font de la Follia.

76. Ni que fos de la Font de la Fan­t-asia; car respecte an aq uesta malaltiçatemptació de llegir noveles, no es lo quepugui haver de dolent en una novela loque hauriem de témer, sinó l'interèsdesmesurat que excita. La novela méstonta nO es pas tant embrutidora comles baixes formes de la literatura religiosaexcitant; i la pitjor novela no es pas tantcorruptora com la falsa historia, la falsafilosofia o els falsos assaigs polítics. Peròla millor novela devé perillosa si, mercèa l'excitació que produeix, arriba a treu·re-ns tot interès pera'l curs ordinari dela vida i ens encén una set malaltiça deviure escenes en les quals no serem maicridats a figurar.

77. Jo parlo solament de bones no­veles; i la nostra moderna literatura n'esparticularment rica en models. Ben lle­gits, en veritat, aquests llibres, tenen una

Els lliris del jardí de la Reina 63

seriosa utilita t, perquè no són altra cosaque tractats d'anatomia i quimica morals,estudis de la natura humana en els seuselements. Però jo no atribueixo gaireimportancia an aquesta funció: són rara­ment llegits amb prou seriositat pera quepuguin complir-la. Tot lo més que fan,ordinariament, es aixamplar quelcom lacaritat de les lectores candoroses o lamalavolença de les malicioses; car cas­cuna trobarà en la mateixa novela ali­ment pera ses propries inclinacions. Lesque sien naturalment orgulloses i enve­joses apendran de Thackeray a menys­prear l'humanitat; les que sien natural­ment afables, a compadir-la; les que siennatu ral ment su perficials, a riure-se·n.També poden prestar-nos les noveles ungran servei, presentant davant nostre,d'una manera viva, una veritat humanaque fins llavors haviem apercebuda con­fosament; però la temptació de lo pinto­resc en l'exposició es tant forta que moltsovint els mellors novelistes no la podendominar. Ens fan veure les coses tantexageradament per un sol costat i tantapassionadament, que llur vatalitat esmés aviat perniciosa que bona.

78. Sense voler aquí aventurar-me

Ruskin

a decidir fins a quin grau pot la lecturade noveles esser permesa, deixeu-me, almenys, afinñar clarament això: que, sianovela o poesia o historia lo que's llegei­xi, s'han de triarIes lectures, no en vistadel mal de que són exemptes, sinó envista de lo bo que hi ha en elles. Mésclar: tot el perill i tot el mal que puguitrobar-se escampat i amagat en un llibrepotent no fa mai cap mal a una noia debon natural; però, en carn bi, la buidord'un escriptor l'oprimeix i la seva ama­ble futilitat la degrada. Deixeu-la pene­trar en una bona llibreria de vells classicsi no hi haurà pas necessitat de triar. Poseu11 uny de la vostra filla les revistes i nove­les modernes; que vagui lliurement dinsde la vella llibreria tots els dies de pluja,i deixeu-l'hi sola. Ella sola trobarà lo queJj serà bo: vosaJtres no ho podrieu. Carentre l'educació del caracter d'una noiai Ja d'un noi hi ha precisament aquestadiferencia: podreu esculpir un noi en laforma que us plagui, com ho podeu feramb la pedra, o forjar-lo a cops de martell,si es de millor qualitat, com ho feu ambuna peça de bronzo. Però una noia nola podreu esculpir ni forjar en cap forma.Ella creix com les flors; se marcirà sense

Els lliris del jardí de la Reina 65

sol; se coll-torcerà en sa tija, com unnard, si no li doneu prou aire; caurà iajeurà'l seu cap a la pols, si la deixeusense ajuda en certs moments de la sevavida; peró no la podreu encadenar: ellaté de pendre la seva propria beUa formai el seu propri camí, si'l1 pren algun, ien l'esperit i en el cós ha de tenir sempre

Els seus moviments familiars, lleugers i lliures,i un caminar de llibertat virginal I.

Deixeu-la lliure en la biblioteca, hedit, com un cervo en mig dels camps.Aquest coneix les males herbes mil vega­des milJor que tots vosaltres, i les bonestambé; i en podrà menjar cj.'amargues ide punxantes, bones pera ell, que vosal­tres haurieu judicat dolentes.

79. En materia d'art, poseu davantd'ella 'ls més bells models; adestreu-Iatotal i acuradament en totes les perfec­cions, de manera que sia capable decompendre més de lo que executa. En­tenc per bells models els més veritables,els més simples, els més utils. Noteu béaquests epítets: s'apliquen a totes les

I) Wordsworth: A true woma1l.

5

66 Ruskin

arts. Apliqueu-los a la musica, que es deles arts aq uella a la qual menys sem blenpoder-se aplicar. Els més veritables, çó es,aquells les quals notes més estrictamenti fidel revelen el sentit de les paraules oel caracter d'uria determinada emoció;els més sim pies, çó es, aq uells en elsquals la significació i la melodia s'expres­sen amb les més poques i més significati­ves notes que sia possible; i, finalment,els més utiJs, çó es, la musica, que fa mésbelles les paraules més escuJlides, queles fixa dins la nostra memoria, encisant­les amb la gloria del llur propri só ique'ns les acosta frec a frec del cor en elmoment que les necessitem.

80. Però no es solament en les ma·teries i en la direcció que l'educació dela dòna ha d'esser tant seriosa com la del'home: també ho ha d'esser més essen­cialment encara en el seu esperit. Totspugeu generalment les vostres filles comsi haguessin d'esser uns mobles de luxe,i després us planyeu de llur frivolitat,Doneu 'an elles els mateixos avantatgesque doneu a 11 urs germans; desvetlleu-hiels mateixos grans instin ts de virtut;ensenyeu·los tam bé que'l valor i la veritatsón els fonaments de llur esser. ¿Creieu

Els lliris del jardí de la Reina 67

vosaltres que elles no respondrien a lavostra crida, sinceres i coratjoses comsón encara, sabent com sabeu que difi·dIment se troba en aquest reialme cristiàuna escola de noies ant el coratge i lasinceritat de les colegiales tingui (bonacosa hi manca) la meitat de l'importan­cia que's concedeix a la ]]ur manerad'entrar en una habitació; sabent comsabeu que tot el sistema de la societat,respecte a la faisó d'establir-les a la vida,es un corromput flagell de covardia id'impostura, - covardia de no gosar dei­xar-les viure o estimar, si no es segons lavoluntat de llurs veíns, - d'impostura,per la mania de fer lluir davant els ullsde les noies, pera la satisfacció del nostrepropri orgull, tot el resplendor de la mésperversa vanitat del món, en el precísmoment en que la plena felicitat de llurfutura existencia depèn de la llur virtutde restar exemptes de tot enIJuernament?

81. Doneu·los, en fi, no solamentnobles ensenyances, sinó també noblesmestres. Tots vosaltres voleu saber méso menys, abans d'enviar els vostres noisal col·legi, quina classe d'home "ia'l mes­tre; qualsevol classe d'home que sia, almenys li doneu plena autoritat sobre

68 Ruskin

vostre fill i li demostreu un cert respecte;si ve a dinar a casa vostra, nO'1 fareu passeure en una taula apart. Sabeu tambéque, en el seu col'legi, l'immediat tutorde vostre noi està baix la direcció d'unaltre més alt tu tor, envers el qual senti ufonda veneració. No tractareu pas elDegà de Christ Cburch o el Rector de laTrinitat com a inferiors '.

Però, quins mestres doneu a les vos­tres filles i quin respecte mostreu enversies institutrios que 'ls haveu escullides?¿Com voleu que una noia dongui l'impor­tancia deguda a sa propria conducta i asa manera de pensar, si confieu la totalformació del seu caracter moral i in tel ec­tual.a una persona que consentiu siatractada pels vostres criats am b menysrespecte del que usen ambla vostra pri­mera cambrera (com si l'ànima de lavostra filla fos una càrrega menys impor­tant que les especies i les confitures), i ala qual penseu conferir un gran honorper deixar-la alguns vespres seure en elsaló, al vostre costat?

82. Aquesta es, doncs, l'ajuda que

I) Tingui-s present que's tracta d'Anglaterra i quetals consideracions no són, desgraciadament, gens apli­cables al nostre país. - (N. del T.)

Els lliris del jardi de la Reina 69

poden proporcionar·li la literatura i l'art.Però hi ha encara una altra ajuda de laqual ella no podria prescindir; una ajudaque tota sola es estada devegades méspoderosa que totes les al tres influencies:l'aj uda de la verge i bella natura. Escolteuaixò sobre l'educació de Joana d'Arc:

«L'educació d'aquesta pobra noia fouhumil, segons el judici vulgar; fOli ine­fablement gran, segons una més purafilosofia; i si ja no es bona pera la nostraedat, es perquè fóra inaccessible peranosaltres ...

»Després dels seus espirituals avan­tatges, contribuiren a la seva formació'lsavantatges dè la seva situació. La fontde Domremy era a la vora d'un boscim mens, tan t encisat de fades q ue'l rectordel poble se veia obligat a dir·hi missaun cop a l'any, amb la fi de mantenir·lesdins de termes prudents...

»Però 'ls boscos de Domremy eren lagloria de l'encontrada, car en ells sojor­naven misteriosos poders i an tics secretsque' Is omplien d'un misteri tragic. Hihavia abadies i finestres d'abadies «sem­blants als temples morescs dels Indis»,que exercien encara un poder feudaltant a la Turena com a les Dietes ger-

70 Ruskin

maniques. Aquestes tenien campanes dedolces veus que atravessaven els boscosmoltes llegües a l'entorn pels maitins i lesvespres, cantant cascuna sa somniadallegenda. Aquestes abadies eren en proureduit nombre i prou escampades perano torbar en absolut la pregona sale tatde l'encontrada; noresmenys eren prouspera extendre una xarxa de cristiana san­tedat sobre lo que altrament hagués po­gut semblar un desert pagà» I.

Actualment, es veritat, no podeu te­nir aquí al centre d'Anglaterra boscosprofans de divuit milles; però podrieu,potser, guardar encara una fada o duespera'ls vostres fills, si així ho desitjaveu.Però, es que verament ho desitgeu? Su­poseu que cascú de vosaltres té, al l'acerde la seva casa, un jardí prou gran perajugar-hi 'ls vostres infants, amb un pratque'ls dongués suficient espai pera cór­rer; res més que això; i que no poguessiucambial' de domicili; però que, si aixímés vos estimaveu, poguessiu doblar lesvostres rendes o q uadru picar·les, obrintun pou de carbó al mig del camp i

I) Quincey (Joana d'Arc), pres de Michelet ( Histo·ria de França J.

Els lliris del jardí de la Reina 7 I

convertint els ramells de flors en muntsde cok. Ho farieu? Jo crec que no. I usconfessaré que farieu molt malament, siaixò feieu, anc que us augmen tés lesvostres rendes, no en la proporció delquatre, sinó en la del seixanta per cent.

83. No obstant, això es lo que esteufent en tota l'Anglaterra. Tota la nostraterra es solament un petit jardi, prou es­paiós, tot just, pera que'ls vostres infantspuguin córrer pels camps, si a tots elshi deixessiu córrer efectivament. Peròaq uest petit jardí vosaltres el convertirieuen un alt forn i l'omplirieu de munts decendres, si poguessiu; i aquests infantsvostres, no vosaltres, ne sofririen. Car lesfades no seran totes exilades: hi ha fadesde forn com n'hi ha de bosc, i llurs pri­mers dons semblen esser «les agudes sa·getes del poderós»; però'ls darrers són«les brases de les ginesteres» '.

84, Jo no puc, amb tot (i això que nohi ha re en aquesta materia que jo sentimés fondament), imprimir aquesta veri­tat en les vostres inteligencies; car femtant poc ús del poder de la natura men­ères encara la tenim, que dificilment sen-

I) Psalm CXX.

Ruskin

tim que ja l'havem perduda. Just a l'al­tra vora de la Mersey teniu els vostresSnowdon i Menai Straits, i més enllà deles maresmes d 'Anglesey, aq uesta ferre­nya roca de granit, esplendida amb saespadada cresta i el peu enfonsat dins lespregoneses del mar, i que un temps cre­gueren sagrada; un diví promontori mi­rant cap a ponent: el Holyhead o Head·land, que no deixa encara d'infondre unreligiós esglai quan sa roja resplendorbrilla al travers de la tempesta. Aquestessón les montanyes, aquestes són les ba­dies i els golfs blaus, que entre'ls anticsgrecs haurien estat sempre estimats, sem­pre exercint una inevitable influenciasobre l'esperit nacional. Aq uest Snowdones el vostre Parnas; però, on t són les se­ves Muses? Aquest Holyhead es la vostrailla d'Egina; però, ont es el seu Tempiede Minerva?

85. Voleu que us llegeixi lo que laMinerva cristiana acomplí sota l'ombradel vostre Parnas, cap a l'any r848? Esuna concisa descripció d'una escola deGales que's troba a la pago 26r de l'infor­mació sobre (jaies, publicada pel Comitèdel Consell d'Educació. Aquesta escolaes a la vora d'una vila d'uns 5.000 habi­tants:

Els lliris del jardí de la Reina 73

«Vaig visitar una classe més nombro­sa, la majoria de quals alumnes erennovells a l'escola. Tres noies confessarenmés d'una vegada que mai havien sentitparlar del Crist, i dues d'elles que nohavien mai sentit dir res de Déu. Ducsentre sis creien que'l Crist vivia encarasobre la terra (es veritat que haurienpogut tenir una idea pitjor encara); tresno sabien res de la crucifixió. Quatreentre set no coneixien els noms dels me­sos, ni'l nom bre dels dies de l'any. Notenien cap noció de l'adició més enllà dedos i dos, o tres i tres; llurs inteligencieseren totalment buides.»

Ah vosaltres dónes de l'Anglaterra!Desde la princesa d'aquest país de Galesfins a la més humil de vosaltres, no pen·seu pas que us sia possible conduir elsvostres propris infants a llur sojorn depau, mentres aquests estiguin escampatsper les montanyes com ovelles sense pas­tor. No penseu tampoc que les vostresfilles puguin ¡uribar a la veritat de llurpropria humana bellesa, mentres els llocsencisadors que Déu va fer pera esser llurescola i llur camp de jóc s'extenguin de­solats i profanats. No podeu pas ben ba­tejar-les en les vostres fonts baptismals,

74 Ruskin

pregones d'un pam, si no les bategeuensems en les dolces aigües que'l granLlegislador fa brollar sens treva de lesroq ues de nostra terra nadiva; aigües queun pagà hauria aqorades en llur puresa ique vosaltres adoreu solament profanant­les. No podeu pas conduir dignament elsvostres fills als vostres mesquins altars,tallats per les vostres destrals, mentresels blavencs, ombrius altars que rumbe­gen pels cels, -les montanyes que sos­tenen el trono de la vostra i]Ja, - mon·tanyes damunt les quals un pagà hauriavist els poders ceJoestials, amagats en cadaespirall de nuvol, - romanen pera vasa]·li-es sense inscripció; altars erigits, noa un Déu desconegut, sinó per un Déudesconegut.

III

86. Fins aquí hem tractat de la na·tura de la dóna, de la seva educació itambé del seu ofici dins la llar, i de sareialesa. Ara tenim d'entrar dins la dar­rera i més ampla qüestió. Quina es laseva missió reial respecte a l'Estat?

Generalment tots som del parer que'lsdeures de l'home són publics, i els de la

Els lliris del jardí de la Reina 75

dóna privats. No es, emperó, exactamentaixí. Un home té una missió o un deurepersonal referent a sa propria llar, i unamissió o un deure public, que es la natu­ral expansió del primer, referent a l'Estat.D'igual manera la dóna té una missió oun deure personal respecte a sa propriallar, i una missió o un deure public, quees tam bé l'expansió del primer.

Ara, l'obra de l'home dins sa llar es,com ja s'ha dit, l'assegurar-ne'l manteni­ment, el progrés i la defensa; Ja de ladóna, l'assegurar-ne l'ordre, el benestar ila bellesa.

Expandim ara arn dues funcions. Eldeure de l'home, com membre d'una co­munitat, es el d'ajudar al manteniment,al progrés, a la defensa de Ja societat. Eldeure de la dóna, com membre de lacomunitat, es el d'ajudar a l'ordre, al be­nestar i al bell ornament de la societat.

Lo que un hom es a la porta de sacasa, defensant-la, si així es menester,contra tot insult i tot saqueig, aixó ma­teix, no amb menys, sinó amb més abne­gació, té d'esser a la porta de sa patria,deixant sa llar, si així convé, a mercè dellladre, pera complir amb el seu deuremés important.

Ruskin

I, d'igual manera, lo que es la dònadins de casa seva, com centre de l'ordre,com consol de la dissort i com espill dela bellesa, també ho té d'esser fóra de sesparets, ant l'ordre, es més dificil, la dis­sort més imminent i la bellesa més rara.

I així com díns el cor humà hi ha_sempre un instint de tots els seus deures

reals, - un ínstint que no's pot ofegar,sinó tot 10 més tòrcer i corrompre si sel'aparta de sa vera fi; - així com hi haaquest potent instint d'amor que, degu­dament disciplinat, sosté totes les sante­dats de la vida, i, mal dirigit, les somou(i fatalment té de fer l'una o l'altra cosa),així mateix hi ha dins del cor humà uninextingible instint: l'amor al poder, que,degudament endreçat, manté tota la ma­jestat de la llei i de la vida, i mal portatles anorrea.

87- Pregonament arrelat en l'íntimavida del cor de l'home i de la dòna, Déul'hi ha plantat i Déu l'hi guarda. Tantvanament com falsa blasmeu o rebutgeuel desig de poder. Per Déu i per l'homedesitgeu-lo tant com pagueu. Però, quinpoder? Aquesta es la qüestió. Poder dedestruir? El de la grapa del lleó i el del'halè del serpent? No, certament. Poder

Els lliris del jardí de la Reina 77

de guarir, de redimir, de guiar, de pro­tegir. El poder del ceptre i de l'escut; elpoder de la mà reial que guareix ambel seu contacte, que lliga'l dimoni i des­lliura'l captiu; el del trono que s'asseusobre la roca de la Justícia i del que·sdavalla solament pels camins de la Mise­ricordia. No ambicioneu totes un podercom aquest? No cerqueu totes un tronocom aquest? I no aspireu totes a deixard'esser mestresses, pera esser regines?

88. Es ja de molt temps ençà que lesdònes d'Anglaterra s'atribuïren univer­salment un titol, pertanyent abans tantsols a la noblesa, i que, havent durantmolt temps acceptat usualment el simpletitol de «gen tlewoman », Com correspo­nent al de «gentleman», insistiren peraassolir el privilegi d'assumir el titol deLady, que propriament correspon exclu­sivament al de Lord I.

Jo no les critico per això, però sísolament per l'estretesa de ]Jur motiu.

I) Jo àesitjaria que hi hagués una veritable oràreàe cavalleria instituiàa pel nostre jovent anglès de certacategoria, en la qU:lI tant els nois com les noies serien,a una certa edat, armats cavallers i consagrades dames:dignitats que no serien assolibles més que per provesevidents de caracter i garanties manifestes de bon com·

Ruskin

Voldria que elles haguessin desitjat i re­clamat el titol de Lady sempre que recla­messin, no solament el titol, sinó mésaviat la missió i el deure significats perell: Lady significa «donadora de pa» iLord significa «defensor de la llei», iamdós titols fan referencia, no a la lleiestablerta ala casa ni al pa que's dónadins la familia, sinó a la llei establertapera la multitut i al pa que's parteixentre la multitut. Talment, que un Lorden tant tindrà legal dret an aquest titolen quant sia'l defensor de la justiciadel Senyor dels Senyors (del Lord delsLords); i una Lady no tindrà legal dretal seu titol sinó en tant que presti als po­bres representants del seu Mestre aquellaajuda q uc a u'nes dónes fou una vegadapermès de prestar, servint-lo amb llurspropris béns, an aq uest ma teix Mestreen persona; sinó en tant que ella puguiesser regoneguda partint el pa, com Ellmateix ho féu una vegada.

pliment, i que's perdrien baix la convicció, per partdels superiors, de qualsevol acte deshonorable. Unainstitució com aquesra, amb tots els ~eus nobles resul ..tats, seria enterament possible en una nació ont s'esti­més l'honor. Oe que això no sia possible entre nogaltresno's dedueix pas el descredit del projecte.

Els lliris del jardí de la Reina 79

89. I aquest benfactor i legal domi­ni, aq uest poder del «Domin us» o «Se­nyor de la casa» i el de la «Domina» o«Senyora de la casa», es gran i venera­ble, no pel nombre d'aquells dels qualsdescendeix genealogicamen t, sinó pelnombre d'aquells que abraça dins delseu imperi; es sempre objecte d'una res·pectuosa adoració per tot ont sa dinastiaestigui fonamentada sobre'l seu deure, isa ambició sia proporcionada a sa beneH·cencia. La vostra fantasia frueix amb elpensament d'esser grans i nobles senyoresamb un llarg seguici de vassalls. Està bé:mai podrieu esser massa nobles, i el vostreseguici mai seria massa nombrós. Peròposeu esment que' I vostre segu ¡ci esti­gui format de vassalls als quals serviu ialimenteu, no emperò d'esclaus que usserveixin i us alimentin a vosaltres; i quela multitut que us obeeix sia compostad'aquells a qui hagueu consolats, nooprimits; dels a qui hagueu redimits, nocaptivats.

90. I això que es cert en quant aldomini inferior o familiar, es igualmentcert del domini reial: aquesta més altadignitat vos serà assolible si ensems ac·cepteu el més alt deure. Rex et Regina,

80 /f..usñln

Rei i Reina " es a dir, «els dreturers»,«els cumplidors del dret»; se diferencíende la Lady i del Lord solament en quellur poder es suprem sobre l'esperit comsobre' l còs; en qlle ells no sols nodreixeni vesteixen, sinó també dirigeixen i ense­nyen. Ben segur que,adhuc sense saber­ho, cascuna de vosaltres està entronisadaen' més d'un cor; i no la podeu renunciaraquesta corona; sempre n'haureu d'esserde regines: regines pera'lsvostresamants;regines pera 'ls vostres marits i els vostresfills; regines voltades del més alt misteripera'l món que desconeixeu, que s'incli·na, i s'ínclinarà sempre, d<lvant de lacorona de murtra i el ceptre immaculatdel reialme femení. Més, ai I massa sovintsou regi nes ocioses i negligen ts, prenen tla vostra majestat en les coses més insig­nificants, mentres l'abdiqueu en les mésgrans i deixeu l'anarquia i la violen­cia campar en llibertat entre'ls homes,menyspreant el poder que teniu compresent del Princep de tota Pau, que lesdolentes entre vosaltres traeixen i lesbones obliden.

«Princep de Pau.» Fixeu-vos en

I) En francès en l'original.

Els lliris del jardí de la Reina 81

aquest nom. Quan els reis i també'lsnobles i els jutges de la terra governenen el seu nom, cascú en son petit do­mini i en sa limitada esfera, llavors,efectivament, reben d'ell el poder. No hiha altres monarques fóra d'aquests; unamonarquia altra que la llur es solamentanarquia; aq uells que verament governen«Dei gratia~) tots són princeps, sí, prin­ceps o prÍ'1ceses de pau. No hi ha capguerra en el món, ni cap injusticia, de laque vosaltres, oh dònes, nO'n siau res­ponsables; no perquè l'bagueu provocadavosaltres, sinó perquè no l'haveu volgudaimpedir. Els homes, per llur natura,són inclinats a la lluita: lluitaran perqualsevol causa, o per cap cansa. A vos­altres pertoca l'esculJir·los la causa, i eldescompartir·los quan no n'hi hagi cap.No hi ha cap sofriment, cap injustícia,cap miseria sobre la terra, la culpa de lesquals no recaigui en darrer terme sobrevosaltres. Els homes poden soportar lavista d'aquestes coses; més vosaltres nohaurieu de poder-la soportar. Els homesles poden trepitjar sense simpatia en]Jur camp de batalla; però'ls homes sónfebles de simpatia i pobres d'esperança.Sou vosaltres sO]è1ment qui podeu sentir

6

Ruskin

les pregoneses de la pena i concebir elsmedis pera guarir-la. En comptes d'in­tentar fer-ho així, més aviat ne fugiu; vostanqueu dins els murs de vostres parcs idarrera les portes de vostres jardins; i usconte-n teu de saber q uc més enllà hi hatot un món en estat selvatge; un món desecrets que teniu por de penetrar; unmón de sofriments que teniu por de con­cebir.

92. Tinc de confessar-vos que aquestes pera mi absolutament el més sorpre­nent entre'ls fenomens de l'hurnanitat.A mi nO'm sorprenen els abims ant, uncop desviada del seu honor, pot caurel'humanitat; nO'm sorprèn la mort del'avar, quals mans, en afluixant-se, dei­xen escórrer' l'or; no 'm sorprèn la vidadel crapulós que camina am b la mortallaenrotllada als :ieus peus; 110' m sorprèn cicrim comès per una soja mà contra unasola victima, consumat per l'assassí entrela foscor de la via ferrià o a l'ombra deles canyes de Ja llacuna; no om sorprenentampoc els milers d'assassinats comesoscontra les multituts, ostentosament, a laplena llum del dia, pel frenesí de les na­cions i els incommensurables i inconce­bibles crims amuntegats desde l'infern

Ets lliris del jardí de la Reina 83

fins al cel per llurs sacerdots i llurs reis.Peró es sorprenent pera mi-oh, i quantsorprenent! - veure entre vosaltres unatendra i delicada dóna, amb el seu fillals braços, dotada d'un poder sobre ell isobre'l seu pare, més pur que l'aire delcel i més fort que les mars del planeta,­què dic?, més que tot aixó: dotada d'unaplenitut de benedicció que'l seu marit novoldria pas baratar ni amb tota la terramateixa, baldament fos feta tota ella d'unmacís i perfecte adamant; - me sorprèn,repeteixo, veure-la abd icar tota aquestamajestat pera jugar a rivalitats i a vani·toses preferencies amb la veína del costat.Es sorprenent, verament sorprenent,veure·la, amb tots els candorosos senti·ments que l'omplen de frescor, sortirtots els matins al seu jardí pera entrete·nir-se amb les vores de ses fiors predilec­tes i redreçar llurs capcirons, ja migmarcits, amb el somrís de la felicitat alseu visatge i sense cap nuvol al seu front,tot perquè hi ha un petit mur al voltantdel seu lloc de pau, l, amb tot, ella sab,dins el seu cor, si volgués no més cercar­hi pera saber-ho, que més enllà d'aquestpetit mur cobert de roses l'herba sel·vatge, fins l'horitzó, es arrebaçada per

Ruskin

homes en agonia i aplanada i enrogidapeis torrents de llur sang.

93. ¿ Us haveu aturat alguna vegadaen la fonda significació que s'oculta, oque al menys pot esser llegida, si aixíus sem bla millor', en la nostra costumd'espargir flors davant d'aquells quecreiem plenament feliços? Suposeu quees solament pera fer-los concebir la falsaesperança de que la felicitat els cauràsempre així, a dojo, a llurs peus? De queper tot arreu ant passin trepitjaran her­bes de dolça sentor i l'espadat roquisserels esdevindrà blana catifa de roses? Desegur que si ells creuen això, tindran,ben al contrari, de caminar per damuntd'espines i herbes amargantes, i l'unicasuavitat pera llurs peus serà la de la neu.Però no es així com cal interpretar-ho:hi ha una millor significació al fons d'a­questa vella costum. El camí d'una dònabona es certament sembrat de flors; mésaquestes se drecen darrera -ls seus passos,no al davant llur. «Sos peus han tocatels prats i han deixat les margueridesrosades.»

94. Vosaltres pensareu que això esno més que una fantasia d'enamorat,falsa i vana. Si pogués, em però, esser

Els lliris del jardí de la Reina 85

veritat? Pensareu, potser, que també esuna altra fantasia de poeta allò de que

La lleugera rosella redreça'l capetacariciada suaumetit per ses aeries petjades.

Però es ben poca cosa dir d'una dòna,solamen t, que ella no destrueix re pertot ant passa. Ella hauria de revifar. Lesroselles haurien de florir i no decantar·sequan ella passa, Penseu que m'estic entre­tenin t en folles hi perboles? Perdoneu­me: re d'això. Expresso lo que vui dir,com un flematic inglès, amb absolutafredor i sinceritat. Tots haveu sentit dir(i jo crec que en aquesta frase hi haquelcom més q uc fantasia, però deixem-lapassar com una metafora) que les flors només floreixen bé en el jardí d'aquell quiles estima. Ja sé que vosaltres voldríeuque això fos veritat. Realment, penseuvosaltres que fóra un deli tós encís poderencomanar a les vostres flors una mésbrillant frescor amb un amorós esguardde vostres ulls, més delitós encara si lavostra mirada tingués el poder no sola­ment d'animar-les, més encara 'I de pro­

"tegir-les; si poguessiu manar al pugód'anar-se'n i al cuc de no fer mal; si po-

86 Ruskin

guessiu manar a la rosada de caure-lsassobre durant la secada i dir al vent demig-jorn durant la glaçada: «Vine, tu,mig-jorn, i alena en el meu jardí, carles aromes ne fugen~>. No fóra això, se­gons vosaltres, una gran cosa ? I ¿no pen­seu que sia encara una €osa més granque pagueu fer tot això (i molt més quetot això!) pera unes flors més gentilsque aq uelies; flors que podrien beneir-vosper haver-les vosaltres beneídes, i que usestimarien per haver-les vosaltres estima­des; flors que tenen ulls com els vostres,i pensaments com els vostres, i videscom les vostres; que, un cop salvades,vos salven pera sempre més? Es aquestun poder mesquí? Lluny, al lluny, entreles maresmes i les roques; lluny, al lluny,entre la fosca de terribles carrecs, aques­tes febles floretes estan ajegudes, ambtotes llurs fresques fulles esquinsades iamb llurs tiges colltortes. No davallareumai fins elles? No les colocareu en ordreen llurs petits i flairosos marges? No lesabrigareu, quan tremolin, contra la vio­lencia del vent? El matí seguirà al matípera vosaltres, no emperò pera elles; il'alba s'aixecarà pera contemplar, lluny,al lluny, aquestes frenetiques Dances de

Els lliris del jat'di de la Reina 87

la Mort 1; però cap aurora s'aclarirà peraalenar sobre aquests marges vivents devioletes camperoles, de lliga· bosc i roses­veres; n i pera cridar-vos al travcrs de lavostra finestra (no donan t-vos el nom de

I) Alusió a Un article del Monúng Post delIa deMarç de 1865, retallat i conservat per l'autor i transcriten una de les notes de la conferencia Dels t1~esors delsReis, que reproduim: «Eis salons de la senyora C., quefeia ·]s honors de la casa amb una gracia i eleganc¡adestrament imitades, estaven .plens a· vessar de prin­ceps~ ducs, marquesos i comtes, es a dir, la mateixasocietat masculina que's troba a les soirées de la prin­cesa iVletternich i de Mme. Drouyn de Lhuys. Algunspars inglesos i altres membres del Parlament hi erenpresents i se:nblava -que fruissin vivament d'aquestaescena joiosa i follament inconvenient. Al segon pis lestaules del sopar estaven carregades de tots els menjarsdelicats i propris de l'estació. A fi quC'1s nostres lec­tors puguin fer-se cabal del finissim àpat del demi­monde parisenc, copiaré'l menu del sopar que fou ser­víl cap a Ics quatre de matinada a tots els convidats,que no baixaven de 200. Chil.teau Yquem superieur,Joannisberg, Laffitc, Tokay, Champagne de les marquessuperinrs, foren prod-gats durant tota la festa. Desprésdel sopar se reprengué'l ball am b més calor, i acabà a lesset amb una cadena diabolica i un Cal/can infernal(abans que les fresques prades apareguessin als ullsmig-oberts del matí). Servei del mati. Veus-aquí'lmenu:Consommé de volaille à la Bagration. - Seize horsd'reuvre variés.-Bvuchées à la Tailleyrand.-Saumonsfroids, sauce ravigote. - Filets de Breuf en Bellevue,­Timbales milanaises, chaufroid de gibier. - Dindestfuffées. - Patés de foie gras, buissons d'écrevisses,salades venitíennes. - Gelées blanchcs aux fruits, gil.­teaux Mancini, parisiens et parisiennes. - Fromagesglacés.- Ananas. - Dessert.»

88 Ruskin

la dama del poeta inglès, sinó'l nom dela gran Matilde del Dant, la qual a la voradel feliç Letheu estava trenant garlandesde flors, dient-vos:

Vine, Maud, vine al jardí,que'¡ negre rat-penat ja se'n fugí,i el lligabosc escampa dolça flaire,i ei perfum de les roses omple l'aire',

No baixareu entre eiles? Entre aques­tes dolces coses vivents, ¿qual novell co­ratge, sorgint de la terra, amb el pregoncolor del cel al damunt d'ell, se redreçaamb la força d'un airós campanar, i qualpuresa, nèta de tota pols, s'esponcella,de rebrot en rebrot, en una Hor de pro­mesa? Eiles se giren vers vosaltres i pelavosaltres, La dofinella escolta: «Jo hosento, jo ho sento». I el lliri murmura:<do espero» "

95. ¿Vos haveu adonat que he pas­sats per alt dos versos quan vos he llegitaquella primera estrofa? Penseu potserque 'ls he oblidats? Escolteu-los, doncs:

I) Tennyson: Maud.2) ¡dem ¡dem,

Els lliris del jardi de la Reina 89

Vine, Maud, vine al jardí,que'lnegre rat-penat ja se-n fugí.Vine, Maud, vine al jardí;a la porta, tot sol, j o soc ací I.

¿Qui es aquest, vos demanareu vosal­tres, que es a la porta d'aquest delitósjardí, tot sol, esperant-vos? ¿No haveusentit mai parlar, no d'una Maud, sinód'una Magdalena, que davallà a puntad'alba al seu jardí, i trobà algú, esperanta la porta, que elia suposà esser el jardi­ner? No l'haveu cercat sovint vosaltres?¿N o l'ha veu cercat debades en tre les tene­bres de Ja nit, a les portes d'aquest anticjardí ant es plantat el glavi flamejant?Ell no hi es mai alli; més a la porta d'a·quest altre jardí Ell s'està sempre espe­rant - esperant pendre la vostra mà­prest a davallar pera veure 'Is fruits de lavall, veure si la vinya ha florit i el ma­graner s'es esponcellat. Allí veureu ambEll els petits sarments de les vinyes quela seva mà guia; allí veureu brostar elmagraner ant la seva mà llença'l gra sag­nós; i ill~s' lJUe·.~¡xò: veureu els estolsdels angels guardians, els quals, amb llursales, fan fugir els aucel!s afamats lluny

I) Tennyson: Malld.

9° Ruskin

dels camps que Ell ha sembrats, cridant­se 'ls uns als altres entre les fileres delsceps, i dient: «Traieu-nos fòra les gui­neus, les petites guineus que despullenles vinyes, car l~s nostres vinyes tenentendres els raims» '.

Oh! Vosaltres regines, regines entreles montanyes rialleres i els boscos ver­dejants de la vostra terra, ¿ permetreuque mentre les guineus hi tenen balmesi els aucells de I:aire hi tenen nius, enles vostres ciutats hagin de cridar lespedres con tra vosaltres que elles són elsunics coixins ant el Fill de l'Home potreposar eI seu ca p?

I) Cantic dels Can tics, Ii, IS.

TAULA

Endreça. .

A una noia.

Els lliris del jardí de la Reina

5

9

27

OBRES DEL TRADUCTOR

PIes.

Nova Primavera, poemaliric.Pri-

meres poesies. 2

Llibre d'Amor. Cants intims 2

DANT ALLIGHIERI: La Vida Nova,

amb tots els sonets i cançons 0'50

JOHN RUSKIN: Els lliris del jardí de

la Reina (segona edició) . 0'50

CHATEAUBRIAND: AtalR.