CIVILITZACIÓ ROMANA: apunts i activitats

Download CIVILITZACIÓ ROMANA: apunts i activitats

Post on 10-Apr-2015

533 views

Category:

Documents

8 download

Embed Size (px)

TRANSCRIPT

<p>LA CIVILITZACI ROMANA</p> <p>1.- ELS ORGENS DE ROMA: a) Histric: - Ciutat fundada per pagesos i pastors llatins als turons propers a la riba del riu Tber, prop duna illa (Tiberina) i dun gual que permetia travessar-lo. - Per protegir-se dels enemics, etruscs (al nord) i grecs (al sud)es va edificar damunt set turons i es va tancar amb una muralla que els unia. - Al principi els romans es dedicaven a lagricultura i la ramaderia per, degut a la seva ubicaci com a lloc de pas entre el nord i el sud es va convertir en un enclavament comercial important. b) Llegendari - Els bessons Rmul i Rem, descendents de lheroi troi Enees van edificar la ciutat al lloc on els havia alletat una lloba quan havien estat abandonats al riu en acabar de nixer. - Rmul va matar el seu germ Rem i es va proclamar primer rei de Roma (any 753 a.C.). 2.- POCA DE LA MONARQUIA: a) Fase romana: - El rei tenia mxims poders: administrava justcia, manava lexrcit i era el summe sacerdot. - Governava amb lajuda dun Senat, format pels membres de les famlies aristocrtiques. b) Fase etrusca: - Els etruscs, un poble del nord, van conquerir la ciutat i la van controlar durant el segle VI a.C. - Durant aquesta poca es va urbanitzar Roma, construint ponts, aqeductes, cases, temples de pedra, una gran muralla i el primer sistema de clavegueram. c) Economia: - La base fou lagricultura i la ramaderia, encara que a la ciutat shi van establir molts artesans i comerciants.. d) Estructura social: - Els primers pobladors de Roma sagrupaven en gens, famlies que procedien dun avantpassat com, fundador de la ciutat. - El grup redut de famlies que pertanyien a una gens eren anomenats patricis, rics propietaris de terres que ben aviat van monopolitzar el poder poltic i religis. - El grup ms nombrs de la poblaci eren els plebeus, els estrangers, pagesos, artesans i comerciants que no tenien drets poltics ni propietats territorials. e) Causes del derrocament de la monarquia: - El domini etrusc de Roma va afavorir els plebeus. - Els patricis van perdre els seus drets poltics i es revoltaren, provocant lexpulsi dels etruscs. ACTIVITATS 1.- Quin perode de temps comprn al histria de Roma? En quines grans etapes podem dividir la seva histria? Quina s la durada de cadascuna delles? 2.- Explica quina circumstncia va permetre a Roma convertir-se en un enclavament econmic? 3.- Quin tipus de govern va tenir la Roma primitiva? 4.- Qui eren els etruscs? Quines millores es van produir a Roma durant el seu domini? 5.- Qu diferenciava els patricis dels plebeus?</p> <p>3.- POCA DE LA REPBLICA: Desprs de lexpulsi dels etruscs, els patricis romans van introduir un sistema de govern aristocrtic anomenat repblica (cosa pblica), molt semblant a la democrcia grega (limitada). a) Distribuci del poder: - Durant la repblica el poder de la monarquia queda repartit entre tres institucions: Comicis: reuni dels ciutadans romans en assemblea per elegir els magistrats, proposar lleis... Noms els patricis hi podien participar. Magistrats: exercien els diversos crrecs de govern i eren escollits anualment. Els magistrats ms importants eren els cnsols, que presidien el senat i els comicis. Senat: format per tres-cents antics cnsols, era el centre de la vida poltica de Roma. Ratificava les lleis i resolia els afers de poltica exterior i les finances. - Durant dos-cents anys els plebeus van lluitar per tenir els mateixos drets que els patricis fins que van aconseguir el dret de triar un representant, el trib de la plebs, per defensar els seus interessos. - Ms envant els plebeus aconseguiren una compilaci escrita i pblica de les lleis de Roma (Llei de les Dotze Taules) i, posteriorment, laccs als crrecs pblics. - Per participar en la vida poltica shavia de tenir fortuna prpia, per tant era una oligarquia. b) Estructura social: - Els dos grups socials que es mantenen sn els patricis, amb drets poltics, i els plebeus, que aconseguiren augmentar els seus drets poltics i socials a les acaballes de la repblica. - Durant les conquestes romanes apareix un nou grup social, els cavallers, plebeus que shavien enriquit amb les guerres, el comer i les finances. - Apareix un nombrs grup desclaus, sense llibertat personal ni cap dret. Sencarregaven de fer les feines ms dures al camp, les mines i lluitar com gladiadors. - Els esclaus podien convertir-se en lliberts si compraven la llibertat o lamo els alliberava. c) Lexpansi de Roma: - Desprs dalliberar-se dels etruscs, els romans van conquerir militarment tota Itlia (500-250 aC). - Entre el 264 i el 146 a.C. Roma es va enfrontar a Cartago, que havia conseguit dominar la mediterrnia occidental (guerres Pniques). En vncer, els romans sannexionaren tot el territori cartagins i imposaren el seu domini sobre el Mediterrani occidental, - Entre els segles II a.C. i I d.C. conqueriren Grcia, el Mediterrani oriental, Hispnia, la Gl.lia, Britnia i algunes provncies dEuropa central. d) La crisi de la repblica (segle I a.C.): - Les riqueses de les conquestes beneficiaren els patricis i els cavallers, la qual cosa provoc una major desigualtat entre rics i pobres. - Les grans extensions de terres conquerides i ls desclaus en les feines provoquen preus molt baixos en els productes i la major part dels pagesos es van arrunar. - Es produeixen lluites socials i revoltes desclaus. Molts generals amb tropes prpies intenten solucionar el problema, provocant guerres civils entre els seus partidaris. - Lany 48 a.C. un general, Juli Csar es proclamat dictador perpetu, assumint tot el poder. ACTIVITATS 6.- Per qu es va proclamar la repblica a Roma? 7.- Observa el quadre de la pgina 197 del llibre de text i explica la funci de cada una de les magistratures. 8.- Quines persones formaven el Senat? i els comicis? Quina funci tenia cada instituci 9.- Quins grups socials hi havia a Roma? Explican les caracterstiques. 10.- Qu diferenciava un esclau duna persona lliure? Com podia ser lliure un esclau? 11.- Amb quin poble es va enfrontar Roma per dominar el Mediterrani? Quin nom rep aquest conflicte? 12.- Per qu van anomenar els romans Mare Nostrum la Mar Mediterrnia? 13.- Quines van ser les principals conseqncies socials de les conquestes? 14.- Quins conflictes es varen produir?</p> <p>4.- POCA DE LIMPERI: A la mort de Juli Csar (44 a.C.) es va produir una guerra civil entre partidaris del sistema dictatorial (Octavi) i del sistema republic (Marc Antoni) de la qual en va sortir vencedor el primer, al qual el Senat va proclamar August (elegit pels dus) lany 27 a.C. Octavi August inaugura un nou sistema poltic, lImperi, concentrant tots els poders civils, militars i religiosos en la seva persona, organitzant el culte imperial. a) La pax romana: - Els segles I i II d.C. van constituir lpoca en qu limperi va assolir la mxima expansi territorial, prosperitat econmica i desenvolupament cultural. - LImperi es va dividir en un conjunt de provncies que pagaven impostos a Roma. b) La romanitzaci: - Roma va transmetre a tots els territoris que va anar conquerint els trets poltics, econmics, socials i culturals que la caracteritzaren i es va basar en diversos instruments: La fundaci i desenvolupament de ciutats que estenen les formes de vida romanes. Ls del llat com a idioma com per a tots els pobles conquerits. La construcci duna xarxa de calades per afavorir el trfic comercial. Lacci dels governants que van imposar lautoritat de Roma all on actuaven. c) Crisi i caiguda de limperi: - Durant el segle III d.C. limperi es va haver denfrontar a nombrosos problemes: El cessament de les conquestes, que minvaren larribada de riqueses i desclaus. Les fronteres es van tornar insegures a causa dels atacs dels pobles brbars. Es van produir molts desordres poltics i militars. Els emperadors perden autoritat. La falta desclaus provoc un descens de lactivitat agrcola i la runa pels pagesos. El comer va disminuir i la producci artesana qued estancada. - Per controlar millor tota la situaci lEmperador Teodosi va dividir limperi entre els seus dos fills Arcadi i Honori, lany 395 d.C., sorgint els imperis dorient i doccident. d) Les invasions brbares: - Al comenament del segle V les tribus germniques van penetrar a lImperi Rom liderades pels huns, un poble procedent de les estepes asitiques. - Els pobles invasors (sueus, vndals, alans, ostrogots, visigots, francs...) es van instal.lar a limperi i hi van fundar regnes independents. ACTIVITATS 15.- Quines diferencies hi ha entre el sistema de govern republic i limperial? 16.- Explica en qu va consistir i quines conseqncies va tenir la pau romana. 17.- A qu sanomena romanitzaci? Esmenta els instruments que la van fer possible. 18.- Quins elements van conduir a la crisi de limperi a partir del segle III? 19.- Quins pobles brbars penetraren a lImperi? Quin altre poble els va empnyer? 5.- LECONOMIA: a) Lagricultura: - Fou la principal font de riquesa de Roma i del seu imperi, basada en el cultiu del blat, la vinya, lolivera i dalgunes hortalisses i fruites. - Els romans van introduir noves tcniques de cultiu com larada i els sistemes de regadiu. - La terra estava distribuda en petites parcel.les cultivades per pagesos propietaris o en grans extensions de terres (latifundis) propietat de patricis i treballades per esclaus. b) La indstria: - Va ser molt variada, assolint un alt grau de perfecci tcnica. Destacaren en lelaboraci de cermica, producci dobjectes de vidre, orfebreria, forja, fabricaci darmes i indstria txtil. c) El comer:</p> <p>- La seguretat en les comunicacions i laugment de la producci agrcola i artesana van afavorir el comer entre les terres de limperi. - El desenvolupament comercial va ser possible grcies a la construcci duna xarxa de calades que facilitaven la comunicaci i el tenir una moneda que sutilitzava a totes les terres de limperi. ACTIVITATS 20.- Quina va ser la principal riquesa de Roma i del seu imperi 21.- Indica els factors que afavoriren lactivitat comercial de Roma. 22.- Per qu la moneda va ajudar el desenvolupament comercial? 6.- LA RELIGI: - Els romans van practicar una religi politeista en la que es van anar combinant diferents tipus de cultes al llarg de la seva histria: Cultes familiars dedicats als dus protectors de la casa (lars), de la vida (penats) i als esperits dels avantpassats (manes). Es feien en un altar domstic anomenat larari. Cultes mitolgics basats directament en la religi grega de la qual noms canviaren els noms dels dus. Culte imperial, segons el qual totes les persones lliures hi havien de participar per demostrar la seva fidelitat a Roma i a lemperador. - Al segle I a.C. aparegu a la provncia de Palestina el cristianisme, nova religi monoteista basada en els ensenyaments de Jess de Natzaret. ACTIVITATS 23.- En qu es distingeix la religi cristiana de la romana? 24.- Investiga qu eren els auspicis. I els prodigis? 7.- LART ROM: El poble rom tenia un gran sentit prctic i una preocupaci per la funcionalitat de les coses, per aix sels considera ms enginyers i constructors que artistes. a) urbanisme: - Les ciutats romanes estaven emmurallades i els carrers sestructuraven en nsules (illes de cases). - Tenien dos carrers principals (cardo i decumanus) que es creuaven en una gran plaa (frum). a) arquitectura: - Shi mesclen elements arquitectnics grecs amb tcniques apreses dels etruscs com larc i la volta. - Les construccions i obres pbliques romanes es poden classificar, segons la seva utilitat, en: * Obres de comunicaci: calades, ponts i aqeductes. * Espais ldics i de reuni: basliques, termes, teatres, amfiteatres i circs. * Monuments commemoratius: columnes, mausoleus, arcs de triomf i temples. c) Mosaics i retrats: - La majoria dels grans edificis pblics i cases particulars decoraven el trespol amb mosaics i omplien les parets de pintures al fresc, cridant latenci la vivacitat dels colors i els sentit del moviment i del ritme. - Els romans van dominar lescultura, imitaci de la grega i introduiren el retrat, que era molt realista, amb una gran qualitat tcnica i subtilesa psicolgica. ACTIVITATS 25.- Quines sn les principals caracterstiques de lart rom? 26.- De quins pobles van prendre elements artstics els romans? 27.- Investiga qu s un aqeducte, una terma, una baslica i un amfiteatre. 28.- En qu va ser innovadora lescultura romana respecte de la grega?. 29.- Per qu es feien servir els mosaics? I les pintures? 8.- ELS POBLES PREROMANS;IBERS I CELTES:</p> <p>Entre els segles XI i VI a.C., pobles indoeuropeus varen penetrar a la Pennsula pels Pirineus cercant terres on assentar-se. Els primers grups es varen establir a la zona de Catalunya i a la vall de lEbre, per llavors es varen desplaar cap a la Meseta i a les regions del nord. a) Els ibers: - Els ibers eren els pobles que ocupaven les terres de lest peninsular. - Aquests pobles tenien moltes influncies dels pobles colonitzadors, amb els quals mantenien intercanvis comercials. - La seva economia es basava en lagricultura (cereals, oliveres, vinya i llegums), per tamb es dedicaven a la ramaderia (cabres, ovelles). - Coneixien el regadiu, es dedicaven a la mineria, encunyaven moneda i tenien escriptura prpia. b) Els celtes - Les regions del centre, oest i nord de la Pennsula eren habitades, abans de larribada dels romans, per pobles que coneixem amb el nom de celtes i celtibers. - Els celtes eren ramaders nmades i agricultors que coneixien la metallrgia del ferro. - Desconeixien lescriptura i produen poques manifestacions artstiques. - Els celtes vivien en poblats petits, coneguts com a castrum. 9.- INVASIONS I COLONITZACIONS: - Al comenament del I millenni a.C., un seguit de pobles del Mediterrani interessats en la riquesa minera de la Pennsula Ibrica, varen arribar a les costes de lest i del sud peninsular i hi varen establir colnies. - Els fenicis, provinents de lactual Lban, varen establir colnies al sud, com Gdir (Cadis) i Malaca (Mlaga). - Els grecs varen fundar diverses colnies a la Pennsula: Rhode, Emprion, Hemeroskopeion, Heraclia... - A partir del segle VI, Cartago, una colnia fencia convertida en potncia martima i comercial, va substituir els fenicis en la seva expansi. 10.- LA CONQUESTA ROMANA DHISPNIA: a) Causes: - Les guerres entre Roma i Cartago pel domini del Mediterrani occidental (Guerres Pniques) varen ser lorigen de locupaci romana de la Pennsula Ibrica. - Lany 238 a.C., els cartaginesos, comandats pel general Amlcar Barca, varen desembarcar a Gdir (Cadis) i en pocs anys varen aconseguir conquerir la poblaci del sud-est peninsular (fundaci de Cartago Nova). - El 220 a.C., Annbal, fill dAlmlcar, va planejar la conquesta de Roma amb una expedici delefants. - Els romans varen enviar els seus exrcits a la Pennsula per combatre els cartaginesos, i els varen derrotar i expulsar el 202 a.C. b) Fases: - La primera fase (218-202 a.C.) dexpansi romana a Hispnia va significar el domini de la costa mediterrnia de la Pennsula. - A la segona fase (202-154 a.C.) varen dominar la zona oriental de la Pennsula. - La tercera fase (154-133 a.C.) es va caracteritzar per les guerres contra els pobles de la Meseta...</p>