cultura i civilitzaciÓ greguesok.pdf

1

CULTURA I CIVILITZACI CULTURA I CIVILITZACI CULTURA I CIVILITZACI CULTURA I CIVILITZACI

GREGUESGREGUESGREGUESGREGUES

Cultura i civilitzaciGrec I

Amparo Gasent Moscard2012-2013

2

CONTINGUTS

1. LA GRCIA ARCICA

a. LEdat de Bronze

b. Lanomenada poca obscura

c. Lpica i Homer. Troia. Els herois

2. LA GRCIA CLSSICA

a. Atenes, la democrcia i Pricles

b. Esparta

c. Vida quotidiana: educaci, ritus de pas.

d. Els dus de lOlimp

e. El teatre

3. LA GRCIA HELLENSTICA

a. Alexandre

b. La cincia a Grcia



3

LA GRCIA ARCICA

LEdat de Bronze i lanomenada poca obscura

1. Desprs de veure la Presentaci de Diapositives, contesta a les segents preguntes:

a. Quan va tenir lloc ledat de bronze a lEgeu?

b. Per qu Creta va ser important?



c. Qui va ser Minos?

d. Qui sn els Micnics?

e. Per qu hi ha un perode de temps anomenat poca obscura?

f. Quan va tenir lloc?

g. Qu va passar a Grcia durant lpoca obscura?

h. Tracta didentificar i descriure les segents imatges:

Qui va ser Minos?

Qui sn els Micnics?

Per qu hi ha un perode de temps anomenat poca obscura?

Quan va tenir lloc?

Qu va passar a Grcia durant lpoca obscura?

Tracta didentificar i descriure les segents imatges:

4

Per qu hi ha un perode de temps anomenat poca obscura?



2. Per grups, i amb ajuda de les revistes dHistria, podeu aprofundir en la Grcia

Arcaica. Contesteu els segents qestionaris:

(N 73 HNG)

1. Qu va descobrir Sir Arthur Evans

2. Per qu va ser important econmicament el

3. En quina poca es va construir el palau de

4. Qui va ser Minos? s un personatge real o mtic? Com

5. Qu significa talassocrcia?

quals procedeix).

6. Quin problema va solucionar Minos en el mar Egeu? Quin

problemtica?

7. Quin va ser el procs de destrucci de

8. Quin creus que s l'origen del

(N 63 HNG)

1. Qu entenem per poca

micniques?

2. A qui atribueixen Herdot

3. Qui van ser els doris?

4. L'Edat del Ferro, o po

5. Com era la societat grega

Per grups, i amb ajuda de les revistes dHistria, podeu aprofundir en la Grcia

Arcaica. Contesteu els segents qestionaris:

Arthur Evans en Cnosos?

important econmicament el regne de Minos?

poca es va construir el palau de Cnosos?

Minos? s un personatge real o mtic? Com ho podem saber?

talassocrcia? Explica el seu origen etimolgic (les arrels

6. Quin problema va solucionar Minos en el mar Egeu? Quin mite conta aquesta

de destrucci de la civilitzaci minoica?

s l'origen del mite del laberint del Minotaure?

entenem per poca micnica? A qu es dedicaven els cabdills de

Herdot o Tucdides la destrucci del mn micnic?

? Qu van fer en el segle XII aC?

del Ferro, o poca Fosca, per qu es caracteritza? Per qu es denomina

grega d'aquesta poca? Quin s l'origen de les

5

Per grups, i amb ajuda de les revistes dHistria, podeu aprofundir en la Grcia

saber?

gregues de les

aquesta mateixa

les ciutats

?

denomina aix?

?



6

LPICA GREGA - HOMER

Desprs dhaver vist la presentaci, respon a les segents preguntes.

1. Digues quins sn els gneres literaris grecs, en vers i en prosa.

2. Qui sn els primers autors dpica grega? I les seues obres fonamentals?

3. Quines sn les caracterstiques fonamentals de lpoca?

4. Qu s la qesti homrica ?

5. Quan podem situar els fets ocorreguts a la Ilada i lOdissea?

6. Com sn els herois dHomer?

7. Quin s el tema de la Ilada? I de lOdissea?

LA ILADA: TROIA

La guerra de Troia, realitat o ficci?

Grcia, al segle XII a.C. era un territori no massa frtil a causa de la desforestaci provocada

pels incendis i necessitava, fonamentalment, fusta i blat.

Sabem que al segle XIII a.C. hi havia activitat comercial al mar Egeu, perqu hem sha trobat

cermica micnica a Sria i tauletes dargila amb dates de comer doli i vi. A ms, tamb shan

trobat vaixells micnics enfonsats en aiges de lactual Turquia.



7

Troia estava situada a lestret de lHellespont, lloc molt important perqu controlava laccs al

Mar Negre, una zona molt frtil on creixia el blat i els arbres que els grecs necessitaven per

construir vaixells.

1. s possible, doncs, que els grecs tingueren inters en controlar Troia? Per qu?

2. s versemblant una Guerra de Troia en poca micnica? Podria haver sigut real la

Guerra de Troia a la qual fa referncia Homer en la Ilada? Podem considerar Homer

una font histrica?

Per contestar esta pregunta, hem de fer un reps pels treballs arqueolgics que shan fet al

voltant de Troia.

Reconstrucci Artstica de la Troia dHomer

Heinrich Schliemann, al segle XIX, va ser el primer en anar a buscar la Troia dHomer. Es tracta

duna figura, si ms no, de vida curiosa. Llig el segent article escrit pel professor Xavier Mata,

a la revista SAGUNTINA, que parla de la seua vida, i contesta les preguntes:

a) Com el descriuries?

b) Qu va trobar, realment, al tur on ell suposava que hi havia estat la Troia dHomer?

c) Quines altres ciutats micniques va descobrir?



AO 2008 N 4

SCHLIEMANN, EL MITE FET HOME

BIO G RA F I A

Heinrich Schliemann va nixer el 1822 al nord dAlemanya, nov fill dun pastor protestant, i va morir el 1890 a Npols, duna infecci dot, milionari i arqueleg. Tot el que sesde-v entre les dues dates de la biografia s un seguit frentic de fets, reals i realstics i mtics; i s que Schliemann va fer llegenda de la seua prpia vida. Es va escriure tres autobio-grafies successivament, perfeccionant i reinventant la seua prpia histria en cada nova edici; aix a banda, ens en res-ten milers de cartes entre elles una carteta de 67 pgines a la seua germana i tamb un munt de diaris on conta amb pls i senyals les seues proeses i els seus descobriments. Se sabia protagonista duna gran histria, i se la va muntar ell sol amb una empenta admirable, ell guionista, ell produc-tor i tant!, ell director. Tot seguit sesbossen algunes pinze-llades de lestressant curriculum de Schliemann, el qui passa per ser descobridor de Troia, de Micenes, per no noms.

EL S OMN I D E TRO I A

Contava ell mateix en una de les seues autobiografies que quan tenia huit anys, son pare li va re-galar per Nadal un llibre dHistria Illustrada del Mn; a lepisodi que parlava de la llegenda de Troia safirmava que havia desaparegut qualsevol rastre de la ciutat, i que no podia saber-se ni tan sols si havia existit. Llavors li hauria dit a son pare que algun dia ell la descobriria. El que s cert s que des de ben menut va sentir fascinaci pels poemes homrics ms per la Ilada que per lOdissea i per larqueologia en general. Conta que ell i una amiga, de xiquets, feien excava-cions al voltant de lesglsia del poble, buscant-hi tresors.

L H O M E D E N E G O C IS

La precria situaci financera familiar el va empnyer a treballar des de ben jovenet. Primer en una botiga de comestibles; ac hauria pres un primer contacte amb el grec antic, ja que segons con-ta va entrar un dia a la botiga un moliner completament borratxo recitant fragments sencers dHo-mer en original. Ms tard va voler-se embarcar cap a Veneuela com a aprenent de grumet, per el vaixell va patir un naufragi davant de les costes holandeses. El gir decisiu va vindre, per, quan va entrar a treballar a una empresa dimportaci i exportaci a gran escala. Com a representant de lempresa sen va anar el 1846 a Sant Petersburg i hi va establir un negoci de comer danyil, un colorant blau de gran importncia. Aviat va estendre la importaci i exportaci a molts altres pro-ductes. Hi va tenir residncia fixa durant vora vint anys, i va adquirir la nacionalitat russa. Sense deixar-se els negocis a Rssia, el 1850 va pegar un bot de dos anys a EEUU i hi va fer una fortuna immensa amb la compra-venda dor en pols, a Sacramento, i en accions del ferrocarril. Hi ha qui diu que tamb va fer trfec darmes. Cansat de laventura americana, sen va tornar a Sant Petersburg, on es va casar amb una russa, Jekaterina. El matrimoni es va allargar ms de quinze

SAGUNTINA

anys i no fou mai feli. La fortuna crematstica, per, augmentava desproporcionadament, i amb la Guerra de Crimea (1853-56) i el bloqueig martim que es va imposar a Rssia, Schliemann es va fer dor, ja que controlava ell sol gran part de les importacions que arribaven pel port neutral de Knigs-berg. Schliemann, ara multimilionari, degu pensar que ja era hora de realitzar els seus somnis dinfantesa. I s que aix sempre ho va tenir clar, i no deixa de ser admirable: ell sempre va voler fer-se milionari, per fins al punt que els diners li permeteren plenament i sense obstacles dedicar-se a larqueologia. Ho havia aconseguit, i ho va fer.

EL SOMIAD OR MIL ION ARI ARRIB A A L H LL A DE

El 1858 va fer una primera visita a Grcia que el va engrescar moltssim. El bot definitiu va ser, per, el 1868. Coincidint amb els trmits de divorci amb la seua dona russa i la seua passi per Grcia, sen va anar primer de tot a taca, i desprs va vindre la seua primera visita a Hissarlik (Turquia), el tossal on es troben les runes de Troia. En aquella poca pocs acceptaven que aquest tur fra lemplaament originari de Troia. Schliemann nestava segur, i aviat va obtindre la collaboraci dun arqueleg angls anomenat Frank Calvert. No va tardar a trobar or i joies el tresor de Pram, naturalment. I no va tardar a entrar en conflicte amb les autoritats otomanes. Va fer per traure clandestinament del pas part dels tresors. Actualment, per aquest motiu, les troba-lles de Schliemann es troben disperses per Turquia, Grcia, Alemanya i Anglaterra. Si b Schlie-mann hi va fer troballes importants i va fer el primer estudi un poc metodolgic estratigrfic del jaciment, no va poder ocultar la seua decepci pel poc que havia trobat i pel tamany redut de la seua suposada Troia. Decebut, sen va anar a fer ms excavacions. Va descobrir Micenes, Tirint, va excavar a Citera, les Termpiles, Marat i molts altres llocs. All on anava, excavava, amb per-ms o sense perms. Al marge daltres valoracions, Schliemann passa per ser el descobridor de la civilitzaci micnica a nivell arqueolgic, i el primer que va fer un estudi un poc rigors de les excavacions. Tot aix, per, sense deixar de ser un buscatresors fantasis i expoliador.

MA TRI M ON I P E R E N CRRE C

La seua segona muller la va obtenir literalment per enc-rrec. Acabava de divorciar-se amb bastants problemes de Jekaterina va adquirir temporalment la nacionalitat americana per poder-sen divorciar, i aix sumat a la dria que tenia ja llavors per Grcia, el van dur a dema-nar-li al seu professor de grec modern a Sant Petersburg, que li buscara una dona grega, bella, morena, culta i bo-na coneixedora dHomer. La guanyadora del csting va ser Sofia Engastromenos, trenta anys ms jove que ell, amb qui es va casar el 1869. La pobra va tindre un viatge de noces estressant: el marit ensenyant-li llenges sense parar, cap a Siclia, i cap a Npols, i cap a Roma, i cap a Florncia, i cap a Vencia, i cap a Mnic i cap a Paris... De fet, una mescla de malaltia fsica i una primera crisi matrimonial no li permeteren acabar el viatge a ella, que sen va tornar a Atenes; ell va continuar-lo sol. Amb la seua muller homrica, com li agradava dir, va tin-dre dos fills, Andrmaca i Agammnon. Si b va ser una relaci prou tortuosa, Sofia sempre va recolzar i ajudar el seu marit en excavacions i altres deliris homrics.

Sofia Schliemann abillada amb joies del tresor de Pram

AO 2008 N 4

IL I O U M E L A T H R O N I EL MAUS OLE U SC HL I EMA N N

Schliemann es va establir definitivament a Atenes lany 1871; la capital grega seria la seua residn-cia fixa fins el final de sa vida. No va tardar a emprendre la construcci de dues obres arquitect-niques: la seua casa homrica i el seu mausoleu. La seua casa homrica la va batejar com Ilou mlathron el palau dlion. Hi regnava com un rei homric; els missatges li eren comunicats en grec antic; va rebatejar els seus servents amb noms de la mitologia i histria gregues. La casa t les parets decorades segons pintures de Pom-peia i Hercul; els sostres i el terra de marbre estan decorats amb motius de les seues troballes a Troia i Micenes; les parets i les llindes de les portes tenen cites de poetes grecs; els corredors esta-ven plens de peces reals de les seues excavacions... La casa es va convertir en un centre de la so-cietat atenesa. Quan tenien visita, els seus fills eixien a rebre els convidats parlant-los en grec an-tic. Actualment la casa de Schliemann s el museu de numismtica dAtenes. Visiteu-la a lavingu-da Panepistimou, 12. Schliemann fou soterrat a Atenes al mausoleu que ell mateix havia disenyat. A lentrada es pot llegir la segent inscripci: . s a dir, [Mausoleu dedicat] a lheroi Schliemann. El figura sacomiada de la vida ms figura que mai: lhaurem de recordar com lheroi immortal Schliemann, poders com Agammnon el seu heroi preferit, obstinat i gil com Aquilles, fort i amb empenta com iax, hbil com Ulisses per trobar sempre camins de [re]eixida.

El mausoleu de Schliemann, amb escenes de ba-talla de la guerra de Troia i dell mateix recitant la Ilada a les excavacions davant la mirada atenta de la seua dona.

SC H L I E M AN N I L APRE NE NT AT G E D E L LE NG E S

Des que va comenar la seua vida de negocis, va ser molt conscient del fet que aprendre llenges el podia ajudar molt als seus negocis. Eixa utilitat i una natural afecci per lestudi de llenges, el van dur a desenvolupar tot un mtode daprenentatge autodidacte. Aquest Mtode Schliemann naturalment el va publicar i va proposar-lo a algunes universitats com a alternativa al mtode vigent, consistia bsicament a llegir molt en veu alta; comprendre la llengua en ella mateixa sense fer-ne traduccions; emprar tots els dies una hora per escriure una redacci o reflexi sobre temes que linteressaren, i sota la tutella dun professor per millorar-les; aprendres textos de memria i repassar-los en veu alta les hores segents; al dia segent repassar tot el que sha aprs el dia anterior.

SAGUNTINA

Practicava sistemticament la memria i aprofitava qualsevol ocasi i moment del dia per memoritzar. Es conta duna vegada que estava hospedat en una pensi, i els vens se li van queixar perqu no podien dormir, ja que no parava de donar voltes per lhabitaci repassant en veu alta all aprs durant el dia. Conservem diaris seus escrits en angls, rab, castell, francs, grec, itali, rus, i alguna llen-gua ms. Per exemple, quan estava aprenent angls, segons conta ell mateix, era capa daprendres de memria lIvanhoe, i en Anglaterra anava a missa per aprendre angls, tot repetint-se en veu baixa all que el retor anava dient. Segons ell, va aprendre les segents vint (!) llenges: angls, rab, castell, dans, eslov, francs, grec antic i modern, hebreu, indostan, itali, llat, persa, polons, portugus, rus, snscrit, suec, turc i un poc de xins. Sempre segons el seu propi testimoni, amb el mtode perfeccionat arribava a dominar una llengua en sis setmanes.

Per negocis o per plaer es va recrrer mig mn: tot Europa, Nordamrica i Centramrica, Tun-sia (Cartago), Egipte, Turquia, Orient Prxim, ndia, Xina, Jap. Naturalment all on trobava runes no perdia ocasi per excavar. Quan va morir a Npols un 26 de desembre, havia estat visitant Pom-peia el dia anterior.

Si resseguim tota la biografia de Schliemann des que va comenar la seua vida dhome de ne-gocis als 20 anys! fins que va morir als 68 anys, per b que va tindre com a residncies fixes Sant Petersburg i desprs Atenes, trobem que entre viatges de negocis, de plaer i arqueolgics, no va pa-rar mai quiet en un mateix lloc ms de sis mesos. Era tot aquest moviment motivat per la inquietud de fer, descobrir, resoldre, o hi havia tamb alguna cosa que el rosegava per dins, que el feia estar en perptua fugida dell mateix? Probablement una barreja de les dues coses.

EL S VIA TGE S DE SC HL IE M A N N

P T I C A SC HL IE M A NN

Aquest home fantasis, enrgic, convoiable i entusiasmable, tenia una manera dafrontar les exca-vacions arqueolgiques que s alhora el seu punt fort i dbil. Es va aproximar a larqueologia com una cincia que forma hiptesis i desprs les comprova, tal i com es fa en altres cincies; t el mrit, per tant, dhaver aplicat un cert mtode cientfic a lar-queologia. Ara, tamb s cert que interpretava sistemtica-ment les seues troballes de manera que satisferen les seues hiptesis; si feia falta, es manipulaven alguns elements, can-viant-los o silenciant-los. Les seues ulleres homriques el van dur a fer troballes espectaculars, per tamb a inventar-se fan-tasies sensacionals. Heus ac alguns exemples on Schliemann sens mostra ms que mai com un figura entranyable. (1) A Micenes, dentre moltes altres coses va descobrir aquella esplndida mscara dor dun home barbut: immediatament va afirmar i es va creure que sens dubte era la mscara dA-gammnon. Ara sabem que, de fet, s anterior a lpoca dA-gammnon, per continua anomenant-se com Schliemann va dir. (2) Quan va anar a excavar a taca naturalment a buscar el palau dUlisses i Penlope va desenterrar vint vasos plens de cendres. Conclusi: s prou possible que continguen les cendres dUlisses i Penlope, o dels seus descendents. (3) Quan a Troia va trobar les restes duna porta de muralla i les dues torres dels costats, immediatament ho va batejar com les Portes Escees, davant de les quals van morir Hctor a mans dAquil.les i Aquilles vctima de la sageta que li va disparar al turmell

Xavier Mata Oroval. IES Almenara

8

El filleg Joachim Latacz, al seu treball Troia i Homer. Cap a la resoluci dun enigma, fa la

segent explicaci:

1. Les excavacions al tur de Hissarlik, comenades per Schliemann i continuades per

diversos arquelegs, demostren que s hi havia una ciutat de la qual shan trobat

diversos estrats arqueolgics, s a dir, que la ciutat va estar destruda i reconstruda

fins a nou voltes. A ens dna una idea de la importncia estratgica que tenia, ja que

si b alguna destrucci va poder ser provocada per catstrofes naturals, no totes ho

serien.

2. Per diverses troballes arqueolgiques i textuals, sabem que els nivells VI-VII de Troia

(que correspondria, per dataci, amb la Troia de la qual parla Homer, s a dir, dpoca

micnica), era una ciutat comercial i residencial, on viurien al voltant de 6000

persones.



9

Diu Latacz: A lestret dels Dardanels (Hellespont) hi ha unes condicions extraordinries de

navegaci: entre maig i octubre bufa un fort vent del nord contra els vaixells que volen entrar

al Mar Negre. Aix, junt a les corrents marines, obligava als vaixells a fer llargues pauses en

espera de les condicions idnies per navegar a vela i a rem, ja que lart de la navegaci sols

comenava a dominar-se.

Reconstrucci de vaixell micnic

I continua: Una volta examinat lentorn prxim i lluny de Troia, no saprecia cap altre centre

de poder i economia que poguera competir amb ella. Dit daltra manera: si Troia no hagus

existit, lhaurien dhaver fundat.

3. Les mateixes fonts textuals demostren que els noms dels llocs i els gentilicis dHomer

van existir realment: Troia / Ili i drdans, aqueus o argius (per referir-se als grecs).

Conclusi: lescenari de Troia s histric.

Ara b, lescenari dHomer pot ser real, per, va ser real la Guerra a la qual ell fa referncia? El

filleg Trevor Bryce, en la seua obra The Troyan Wa:, Myth or Reality?, dna els segents

arguments:

1. Per diverses fonts textuals, sabem que al voltant del segle XIII XII a.C. hi havia

relacions comercials i poltiques entre ciutats gregues i dsia Menor.

2. Sabem que durant el mateix perode la ciutat Wilusa (possiblement un equivalent de

Ilios), situada a la regi on es situem Troia, va ser atacada en diverses ocasions.

Qu en penses de tots estos arguments?



10

Latacz conclou que, encara que no hi ha seguretat, s s molt probable que hi hagus una

guerra real entre Grcia i Troia i que Homer la emprara com a font dinspiraci per al seu

poema.

I, per si alg encara dubta que Troia s un tema dactualitat, mireu una notcia apareguda a la

premsa on-line el 18 de Novembre de 2012:

Arquelogos anuncian la excavacin ms ambiciosa que

se haya realizado en Troya Expertos de EE.UU. y Turqua investigarn la veracidad de la guerra descrita en la Ilada. 18/11/2012 - 10:41

Es una de las ciudades ms famosas de la historia antigua. Troya, cuyo

origen en el actual territorio de Turqua se remonta al 3.000 a.C., fue

inmortalizada por Homero en su poema pico Ilada, en el siglo VIII a.C. y

que describa la etapa final del asedio de 10 aos al que fue sometida la urbe

por parte una coalicin de estados griegos. La ciudad y su guerra, que segn

el mito fue gestada por el rapto de la esposa del rey de Esparta a manos de

Paris de Troya, e involucr el uso de un gigantesco caballo de madera para

infiltrar soldados, permanecieron como parte del imaginario por siglos, hasta



11

que el arquelogo alemn Heinrich Schliemann encontr sus ruinas en el

siglo XIX.

Pese a ser considerada por los cientficos como un punto clave para el

desarrollo de la civilizacin, debido a su ubicacin e historia, hasta hoy

menos de la quinta parte de su superficie ha sido excavada. Por ese motivo,

la U. de Wisconsin-Madison (EE.UU.) acaba de anunciar que en 2013

efectuar la expedicin ms ambiciosa realizada hasta ahora en el lugar.

Mediante sofisticadas tecnologas de prospeccin y anlisis de restos, el

proyecto -que tendr la colaboracin de la U. anakkale Onsekiz Mart,

ubicada cerca de las ruinas- pretende responder varios enigmas de esta

ciudad, que estuvo habitada durante casi 4.500 aos, desde la Edad de

Bronce hasta el siglo XIII d.C. Quines fueron los habitantes prehistricos de

esta urbe compuesta por 10 ciudades sobrepuestas, cmo operaba realmente

su lenguaje y cmo vivan sus habitantes son slo algunas de las

interrogantes que se esperan resolver.

William Aylward, arquelogo de Wisconsin-Madison, seala que tras la

destruccin de Troya a fines de la Edad de Bronce-evento que en realidad

habra sido producto de un conflicto desatado en el siglo XI a.C. por parte de

griegos micenos-, la zona fue recolonizada por griegos y romanos, adems de

presenciar la visita y la influencia cultural de conquistadores como Alejandro

el Grande y el general persa Xerxes, principal enemigo de los espartanos en

la famosa batalla de las Termpilas.

Troya es un punto clave de la civilizacin occidental. Nuestra intencin es

aadir nuevas capas de informacin a lo que ya sabemos de la ciudad,

explica Aylward en un comunicado de prensa de su universidad.

Cementerio real

Entre los objetivos de los cientficos se cuenta determinar la ubicacin del

cementerio real de Troya, el cual sigue sin ser descubierto. Adems, se espera

encontrar ms antecedentes prehistricos de la escritura que se empleaba en

Troya, ya que hasta ahora el nico indicio conocido es un pequeo sello



12

metlico de la Edad de Bronce. El objeto fue hallado en 1995 y en una de sus

caras tiene el nombre de un escriba redactado con jeroglficos luwianos,

ligados comnmente a los hititas, un pueblo de Asia Menor.

Los expertos tambin esperan aplicar tcnicas de arqueologa molecular,

incluyendo secuenciacin de ADN y anlisis de protenas para estudiar restos

humanos y animales, adems de residuos en vasijas y antiguas cocinas. La

persistente pregunta sobre la certeza histrica de la guerra de Troya tambin

es digna de una exploracin ms a fondo, afirma Aylward.

TEXTOS

(Traducci de Joan Alberich)

1. Invocaci

Canta, deessa, la clera funesta dAquilleu el Pelida, la qual provoc innombrables sofriments als aqueus i precipit moltes nimes esforades dherois a lHades, i els convertia en pastura dels gossos i menja de les aus. Aix la voluntat de Zeus sacomplia, des que per primer cop senfrontaren barallant-se lAtrida, cap de guerrers, i el div Aquilleu. Ilada, I

2. El catleg de les naus

Digueu-me ara, Muses, que teniu els estatges a lOlimp car vosaltres sou deesses, esteu presents en tot i tot ho sabeu, en canvi nosaltres, la fama, noms la sentim i res no sabem- quins van ser els cabdills i els capdavanters dels dnaus. La multitud, jo no podria enumerar-la ni anomenar-la, encara que tingus deu llenges i deu boques i una veu infatigable, i en el pit uns pulmons de bronze, si les Muses olmpiques, filles de Zeus, portador de lgida, no mhaguessin fet memria de tots els qui anaren al peu de Troia, amb tot, citar els comandaments de les naus des del primer fins al darrer. ... Odisseu condua els magnnims cefallenis que habitaven taca, el Neriton esponers.... ... els estadants duna i altra banda de Samos, els habitants del continent i els de la costa del davant. Aquests eren a les ordres dOdisseu, semblant a Zeus en seny. Ell manava dotze naus de galta rogenca.

Ilada, II

3. El comiat dHctor i Andrmaca

I quan desprs dhaver travessat la gran ciutat, va arribar a les portes Escees, per on havia de sortir a la plana, all, corrent-li a lencontre, va trobar lesposa, rica en regals, Andrmaca, la filla del magnnim Eeci. (...)



13

Ella, doncs, li va sortir a lencontre, i alhora el seguia la criada portant a la sina linfant, tot just una criatura, l Hectrida estimat, bonic igual com un estel, el qual Hctor anomenava Escamandri, i els altres Astanax, perqu Hctor era lnic que protegia lion. En veure el seu fill, ell va somriure en silenci. Andrmaca, feta un devasall de llgrimes, se li pos al costat, li agaf la m, pronunci el seu nom i li va dir: Desventurat, la teva fria et perdr. No tens pietat del teu fillet, encara un infant, ni de mi, desgraciada, que en breu ser la teva viuda, car aviat et mataran els aqueus, atacant-te tots alhora. Per a mi seria millor, si tu em faltessis, que menfonss a la terra. Ja no tindr cap altre consol, quan segueixis el teu dest, sin sofriments. Tampoc no tinc pare ni veritable mare. (...) Hctor, tu ets per a mi pare i mare i venerable germ, tu ets el meu esps coratjs. Aixi, doncs, ara compadeix-te i quedat aqu, a la torre. No deixis el teu infant orfe, ni viuda la teva dona. Atura lexrcit vora la figuera borda, on la ciutat s ms accessible i la muralla resulta ms expugnable. Per all han vingut i han fet tres intents els ms distingits de lexrcit dels dos Aiants i de lillustre Idomeneu, de les tropes dels dos Atrides i de lesforat fill de Tideu. O b alg, bon coneixedor dels oracles, els ho ha dit. O b el seu cor els ho incita i els ho ordena.

El gran Hctor de casc tremols li va dir: Veritablement tot aix em preocupa, dona, per tinc una vergonya terrible davant els troians i troianes, de peples que sarrosseguen, si com un covard mescapoleixo de la guerra. Tampoc mhi incita el meu cor, perqu he aprs a ser sempre valers i a lluitar entre els primers troians, intentant aconseguir gran glria per al meu pare i per a mi mateix. S prou b aix en el meu nim i en el meu cor: vindr un dia en qu segurament desaparegui la sagrada lion, i Pram i el poble de Pram, el de la llana de freixe. Per no em preocupa tant el dolor dels troians en el futur ni el de la mateixa Hcabe ni el del rei Pram ni dels meus germans, que nombrosos i valents, puguin caure a la pols a mans de guerrers enemics, com el teu, quan un dels aqueus de tnica de bronze se tendugui plorosa, i et privi del dia de la llibertat. I potser essent a Argos teixirs la tela per a un altre o potser portars aigua de la font Messeida o de la Hiperea, molt a contracor, i la terrible necessitat taclaparar. I potser alg, quan un dia el vegi vessant llgrimes, dir: Aquesta s lesposa dHctor, el qual en la lluita superava tots els troians domapoltres, quan combatien al voltant dlion. Aix parlar alg un dia, i per a tu ser un nou dolor per manca dun home capa dapartar el teu dia desclavitud. Per tant de bo un munt de terra em cobreixi, ja mort, abans que massabenti dels teus crits o del teu rapte.

Havent parlat aix, lillustre Hctor va estendre els braos al seu fill. Linfant es gir cridant cap al si de la dida de bella cintura, perqu sespant de laspecte del seu pare. Li feien por el bronze i la crinera de crins de cavall, en veure que es movia terriblement el cim del casc. Es van posar a riure el pare i la venerable mare. Tot seguit el gloris Hctor es va treure el casc del cap i, resplendent, el va deixar a terra. Aleshores bes el fill, laixec amb els braos i, suplicant a Zeus i als altres dus, va dir: Zeus i altres dus, concediu-me que aquest fill meu sigui com sc jo, destacat entre els troians, aix de valent en la fora i que governi amb poder sobre lion. I tant de bo que un dia alg digui: Molt ms bo s aquest que no pas el seu pare, quan torni de la guerra. I que porti sangonoses despulles de lenemic mort, i que la seva mare se nalegri en el seu cor.



14

Ilada, VI

4. Lescut dAquilles

Primer de tot va fer un escut enorme i compacte, treballat per tot arreu. A lentorn hi va posar una vora de tres capes brillant com el marbre i hi va afegir un baldric de plata. Lescut tenia cinc capes i hi va gravar molts relleus amb una destressa admirable.

Va representar-hi la terra, el cel, la mar, el sol incansable i la lluna plena, com tamb tots els astres amb els quals el firmament s coronat, les Pliades, les Hades, la fora dOri i lssa, que tamb denominen Carro, la qual all mateix dna voltes i espia Ori, i que s lnica que no participa en els banys dOcan.

Va figurar-hi dues belles ciutats dhomes moridors. En luna hi havia noces i festins. Senduien de les cambres nupcials les nvies, les feien anar per la ciutat a la llum de torxes enceses i entonaven molts himnes de boda. Donaven voltes nois dansadors, al mig dels quals emetien sons flautes i frminxs. Les dones els admiraven dretes, cadascuna a la porta de casa seva. Els homes eren tots a lgora, on havia sorgir una disputa: dos homes discutien per la sanci corresponent, a causa de lassassinat dun home. Lun, explicant-se en veu alta al poble, deia que tot estava pagat, i laltre negava que hagus rebut res. Tots dos desitjaven sentir el veredicte davant un jutge. La gent cridava a favor de tots dos, defensant o b lun o b laltre. Els heralds intentaven refrenar la multitud. Els ancians estaven asseguts en pedrissos polits al cercle sagrat i tenien a les mans els ceptres dels heralds de veu sonora, amb els quals salaven i emetien el dictamen alternativament. Al mig dells hi havia dos talents dor per donar-los al qui pronuncis la sentncia ms recta.

Ilada, XVIII

5. La mort dHctor.

L'gil Aquilleu empaitava Hctor sense parar i no el deixava de petja. Com quan un gos, a la muntanya, persegueix un cadell de crvol, fent-lo fora del ja per valls i per barrancs, i encara que samagui ajupit sota un matoll, no para de crrer



15

seguint-li les petjades fins que el troba, aix Hctor no esquivava el Pelida de peus lleugers.

(...)

Ja no m'escapolir de tu, fill de Peleu, com les tres vegades que fins ara he fugit de tu al voltant de la gran ciutat de Pram sense gosar esperar la teva escomesa. Al contrari, ara el meu nim m'incita a afrontar-te. O et matar o jo ser mort. Apa, doncs, invoquem els dus com a testimonis. Ells seran els millors garants i avaladors dels nostres acords. Jo no t'ultratjar cruelment, si Zeus m'atorga la victria i et llevo la vida, sin que, tan aviat com t'hagi tret les armes illustres, Aquilleu, tornar el teu cadver als aqueus. Tu actua tamb aix.

Mirant-se'l amb un esguard ferreny, Aquilleu de peus lleugers li va dir: Hctor imperdonable, no em parlis de pactes. Com no hi ha juraments lleials entre els lleons i els homes, ni tenen un cor amb els mateixos sentiments els llops i els anyells, sin que contnuament rumien mals l'un contra l'altre, aix tampoc no s possible que tu i jo siguem amics. No hi haur juraments entre nosaltres dos almenys fins que un de tots dos, en caure, sadolli de sang l'infatigable Ares. Recorda't del teu ardiment. Ara ms que mai cal que siguis un combatent valent i esforat. Ja no tens escapatria. Aviat Pallas Atena t'abatr amb la meva llana. Ara pagars totes les penes dels meus companys que tu has matat enfurit amb la pica.

Va parlar i, brandant la llana d'ombra allargada, la hi va tirar. Tanmateix, I'illustre Hctor, en veure-la venir de front, la va esquivar. Aix que se n'adon, es va ajupir. La pica de bronze li va volar per damunt i es va clavar a terra. Pallas Atena la va agafar i novament la va donar a Aquilleu sense que Hctor, pastor de guerrers, se n'adons. Aleshores Hctor va dir a l'irreprotxable Pelida: Has fallat, i s que, Aquilleu semblant als dus, res no sabies del meu dest per revelaci de Zeus. I prou que tu ho afirmaves. En realitat, ets un xerraire i un forjador de mentides perqu jo et tingui por i m'oblidi de la meva fria i del meu coratge. No em clavars la pica a l'espatlla mentre jo fujo, sin que, enardit, enfonsa-me-la de dret en el pit, si una detat t'ho concedeix. Per ara evita la meva llana de bronze. Tant de bo penetri tota sencera en el teu cos. Per als troians, la guerra seria molt ms lleu, si tu et morissis, perqu, per a ells, ets tu el turment ms gros.

Va parlar i, brandant la pica d'ombra allargada, la hi va tirar. Va tocar el Pelida al mig de l'escut i no va fallar. La pica va rebotre lluny de l'escut. Hctor s'irrit pel fet que el seu velo projectil li fugs endebades de la m. Es va quedar abatut i no



16

tenia cap altra pica de freixe a m. Va reclamar Defob d'escut resplendent, cridant-lo en veu alta. Li demanava la llana llarga, per ell no era gens a prop. Hctor ho va comprendre en el fons del seu cor i va dir: Ai, veritablement els dus m'han cridat a la mort. I s que jo em pensava que l'heroi Defob era al meu costat. Per ell s dins la muralla, i, a mi, Atena m'ha enganyat. Ara la mort cruel ja s a prop de mi i no allunyada. No hi ha remei. Certament, des de fa temps, aix era el ms plaent a Zeus i a l'arquer fill de Zeus, els quals benvols em protegien. Ara m'arriba el dest. Per almenys que no mori sense lluita ni glria, sin fent alguna cosa important perqu tamb se n'assabentin les generacions futures.

Havent parlat aix es va treure l'espasa punxeguda, que al costat li penjava grossa i massissa. Va fer un salt encongint-se, com una guila d'alta volada que es dirigeix cap a la plana a travs de nvols foscos per agafar un anyell tendre o una llebre esporuguida. D'aquesta manera Hctor el va atacar brandint una espasa punxeguda. Aquilleu el va escometre i va omplir el seu cor d'una fria ferotge. Per davant es va cobrir el pit amb un escut bell i ben treballat, mentre es movia amb el casc lluent de quatre cimeres, al voltant del qual voleiaven les crins d'or que Hefest havia posat espesses a cada cimera. Tal com avana entre les estrelles en la foscor de la nit l'estel del vespre, que s l'astre ms bell que hi ha al cel, aix sortia una llussor de la punta de la pica ben esmolada que Aquilleu brandava a la m dreta, rumiant la runa per al div Hctor i observant per on el bell cos cediria millor. Tota la seva persona la cobrien les belles armes de bronze que havia tret a l'esforat Ptrocle desprs d'haver-lo matat. Noms se li veia el lloc per on les clavcules separen el coll de les espatlles, la gorja, on la prdua de la vida s rapidssima. All, mentre l'atacava enardit, el fer amb la pica el div Aquilleu, La punta li travess totalment el coll tendre, per la llana de freixe feixuga pel bronze no li va tallar la trquea de tal manera que li va poder dir alguna cosa tot contestant les seves paraules. Va caure a la pols, i el div Aquilleu se'n gloriava: Hctor, quan desarmaves Ptrocle, potser t'imaginaves que estaves salvat i, de mi, no te'n preocupaves gens, perqu jo no era a prop, infeli. Per lluny d'ell, al darrere, a les cncaves naus quedava un defensor molt ms valent, i aquest sc jo, que t'he desfet els genolls. A tu els gossos i les aus t'arrossegaran ignominiosament; en canvi, a ell, els aqueus li retran honors fnebres.

Afeblit, Hctor de casc tremols li va respondre: T'ho demano per la teva vida, pels teus genolls i pels teus pares, no permetis que els gossos em devorin vora les naus dels aqueus, sin accepta bronze i or en abundncia com a dons que el pare i la venerable mare t'oferiran per endur-se a casa el meu cos per tal que a mi, un cop mort, em facin partcip del foc els troians i les esposes dels troians.



17

Mirant-se'l amb un esguard ferreny, Aquilleu de peus lleugers li va dir: Gos, no em supliquis pels genolls ni pels pares. Tant de bo la meva fria i el meu coratge m'impulsessin a fer bocins la teva carn i a menjar-me-la crua per tot el que has fet. No hi ha ning que pugui apartar els gossos del teu cap, ni encara que em portessin aqu a pesar rescats infinits ni deu vegades ni fins i tot vint vegades i tamb me'n prometessin d'altres, ni encara que el Dardnida Pram mans rescatar-te a preu d'or, ni fins i tot aix la teva venerable mare, posant-te en un llit, et plorar, ella que et va infantar, sin que els gossos i les aus se't cruspiran tot sencer.

Hctor de casc tremols moribund li va respondre: A mesura que et vaig mirant et reconec prou b i, s clar, no t'havia de convncer, perqu en el teu interior el cor s de ferro. Amb tot, vigila ara que no esdevinguis motiu d'ira dels dus aquell dia en qu, a les portes Escees, Paris i Febos Apollo et matin, per molt valent que siguis.

Havent parlat aix, el final de la mort el va cobrir. La seva nima, volant des dels seus membres, se'n va anar cap a l'Hades lamentant el seu dest i abandonant el seu vigor i la seva joventut. Quan ja era mort el div Aquilleu va dir: Mor, que jo acceptar el meu dest en el moment que Zeus i els altres dus immortals vulguin que jo fineixi.

Ilada, Cant X.



18

LODISSEA largument

B.1. Com hem vist, a lOdissea Homer no segueix una narraci cronolgica dels fets. Fes un esquema de lordre dels captols en la narraci i, a continuaci, digues en quin ordre cronolgic ocorren en la histria dOdisseu. Episodis: Ciclops; Circe; ol; descens a lHades; retorn a taca; els jocs a Fecia; les sirenes; la matana dels pretendents; la cerca de Telmac; comiat de Calipso; Nausica; engany dOdisseu vestit de porquerol; Escilla i Caribdis; competici de tir amb arc; pau a les illes; saqueig de ciutats a Trcia. ORDRE NARRATIU ORDRE CRONOLGIC



19

1. Mapa: el cam dOdisseu i el cam dEneas.

2. Textos traduts:

a. Escut dAquilles

b. Circe

Els smils, dicci formulria, eptets

3. Els dus olmpics i els corresponents romans. La religi a Grcia i Roma.

4. Els herois i les seues caracterstiques: Hctor, Aquilles, Eneas

5. Les dones a la pica:

a. Andrmaca Penlope - Cresa

b. Helena Lavnia

c. Circe Dido

El matrimoni al mn d'Odisseu Els poemes homrics tenen en relaci a l'estudi de la instituci del matrimoni una limitaci: noms ens parlen del usos de l'aristocrcia, de fet el pblic a quin van dirigts els poemes. Malgrat tot, existeixen en el mn homric dues categories de matrimoni exgam, un de virilocal o patrilocal i un altre d'uxorilocal o matrilocal. Al costat d'aquest apareixen tamb uns patrons matrimonials heterodoxos i menys habituals: el matrimoni per rapte, els matrimonis endgams i les relacions de tipus incestus. En qualsevol cas, sempre s un home el que tutela una dona, essent aquesta una eterna menor d'edat.

La finalitat del matrimoni era, doncs, introduir una dona a un okos per garantir hereus varons legtims. Per a Homer, una casa sense hereu s una casa a mig fer (HOMER, Ilada II, 702).

A) Matrimonis ortodoxos Matrimonis exgams



20

Matrimonis exgams virilocals o patrilocals: s aquest el patr de matrimoni ms freqent i consisteix en el fet que el nuvi ofereix al pare de la nvia o tutor un conjunt de regals o dons (, ) per la nvia, bsicament ramat, per segurament tamb bens sumptuosos com joies, armes o trespeus. Ara b, aquest intercanvi de presents entre pare o tutor i pretendet es du a terme noms amb el vencedor d'una mena de concurs o certmen en el qual varis herois o nobles competeixen i liciten amb regals () per la m de la dona (HOMER, Odissea II, 205-207), sempre de famlia distingida - - (HOMER, Odissea XVIII, 276-279), una manera sense dubte d'establir tamb aliances entre les diferents cases, i una mena d' com el que duen a terme els pretendents amb Penlope (HOMER, Odissea XVI, 391; XXI, 161), una prctica que es va mantenir a Grcia durant l'poca de les tiranies.

La nvia anava a viure a casa del marit o del pare d'aquest, el seu sogre (HOMER, Ilada XXII, 472; Odissea XIX, 528-529) i aquest patr matrimonial exgam i virilocal el trobem tamb en l'univers dels dus (HOMER, Odissea VIII, 285-288).

La dissoluci del matrimoni implicava la devoluci dels dons oferts per la nvia (HOMER, Odissea VIII, 332).

Matrimonis exgams uxorilocals o matrilocals: en aquest cas, s el marit qui s'integra a la casa de la nvia, normalment perqu es tracta d'un okos sense hereus mascles i el sogre busca en un heroi que ha demostrat el seu heroisme, sovint mitjanant una gran gesta ( ), un hereu del seu patromoni, com en el cas de Bellerofont (HOMER, Ilada VI, 191-193). En aquest tipus de matrimoni no cal oferir regals o dons per la m de la nvia. Un cas especial de matrimoni matrilocal s el no consumat entre Odisseu i la princesa fecia Nausica, ja que aquesta s que compte amb germans varons, per la qual cosa Odisseu no podria arribar a ser rei dels feacis mentre a Alcnous li restin fills mascles vius. Dos casos paradigmtics de matrimonis patrilocals sn el de les filles de Pram a Troia (HOMER, Ilada III, 121-124; VI, 242-250; XIX, 291-296) i el de les de Nstor a Pilos (HOMER,Odissea III, 387; III, 450-452), segurament una supervivncia d'una prctica ms arcaica a la habitual famlia nuclear dels poemes. En cap cas, per ens trobem davant de cap supervivncia de matriarcat i no s'ha de confondre aquest amb matrlinealitat o matrilocalitat.

Ilada----------> nombre de matrimonis = 99 ----------> 67% patrilocals/17% matrilocals/16% indeterminats

Odissea----------> nombre de matrimonis = 35----------> 37% patrilocals/6% matrilocals/57% indeterminats

B) Matrimonis heterodoxos: rapte, endogmia i incest De matrimonis per rapte el ms fams s el de Paris i Hlena, per tamb tenim el potencial d'Aquilles amb Briseida, situaci tpica de l'aplicaci d'un s de guerra en el qual la dona s simplement una part del bot.

Pel que fa als matrimonis endgams trobem en els poemes dos casos patrilocals, el d'Alcnous i Arete i el de Diomedes i Egialea, i un de matrilocal, el d'Ifidamant, que es casa amb la seva tieta materna i ha estat vist com una mena d'epiclerat invertit (HOMER, Ilada XI, 221-250).

Pel que fa als matrimonis incestuosos trobem el dels fills i filles d'ol (HOMER, Odissea X, 5-9) i el de Zeus i Hera, un clar missatge moral que ensenyava que aquest s matrimonial noms era vlid entre els dus.



21

El rapte d'Helena (Fra Angelico, 1450, Londres, National Gallery)

C) El concubinat El concubinat s adms per la moral aristocrtica de l'pos (HOMER, Ilada I, 112-113) i apareix ja el terme per a referir-se a la concubina: . De fet, el que existeix al mn homric s una polignia encoberta, s bs s molt ms present a la Ilada que no pas a l'Odissea, on el matrimoni s ms valorat, especialment mitjanant la idealitzaci de la parella Odisseu-Penlope: no hi ha res millor ni ms til que quan marit i muller governen una casa amb una bona avinena en els seus cors (HOMER, Odissea VI, 182-184).

D) La cerimnia No apareix en els poemes cap exemple de cerimnia nupcial, noms del banquet, de fet no hi ha ni un terme per referir-se al matrimoni com instituci, tot i que s ms que probable que hi hagus algun tipus de ritual durant el banquet nupcial, com un ritus de mans o algun pacte segellat amb sang. A Homer significa sempre la cerimnia o el banquet nupcial, mai la instituci del matrimoni. El matrimoni s un acte pblic, publicitat que legitima l'enlla.

L'escut d'Aquilleu

asasasaVa figurar-hi -Hefest- dues belles ciutats d'homes moridors. En l'una hi havia noces () i festins (). S'enduien de les cambres nupcials () les nvies (), les feien anar per la ciutat a la llum de torxes enceses i entonaven molts himnes de boda (). Donaven voltes nois dansadors, al mig dels quals emetien sons flautes i frminxs. Les dones els admiraven dretes, cadascuna a la porta de casa seva. Els homes eren tots a l'gora, on havia surgit una disputa (HOMER, Ilada XVIII, 491-496).

(Traducci de Joan Alberich i Marin )

s tamb possible que la potestat per a concertar aliances matrimonials fos concedida tamb als germans varons de la nvia (HOMER, Odissea XV, 16-18).

Finalment, s possible que el vel fos el smbol de la dona casada (HOMER, Ilada XXII, 466-472).



22

Noces de Paris i Helena (crater corinti provinent d'Itlia, ca. 580; Nova York Metropolitan Museum)

E) Terminologia matrimonial : molt afectiu i referit a matrimonis legtims, o en curs de ser-ho, i amb reconeixement pblic (HOMER, IladaIII, 136-138; Odissea VII, 66-68).

: tamb afectiu (HOMER, Ilada XXI, 479).

: compost de llit () que es tradueix per "companya de llit", esposa o concubina (HOMER, Ilada I, 113-114; Odissea III, 403-404). s el terme ms utilitzat, 58% dels casos a la Ilada, 45% a l'Odissea.

: significa dona, casada o no, i senyora de la casa (HOMER, Ilada XV, 683; Odissea VII, 347).

: s ms arcaic i es pot tradur per esposa o dona casada, tot i que sempre acompanyat del nom del marit en genitiu (HOMER, Ilada III, 122; Odissea IV, 126). Potser es pot relacionar etimolgicament amb "domar, sotmetre".

: nvia o nena (HOMER, Ilada XVIII, 492; Odissea IV, 743).

: company o esposa (HOMER, Ilada IX, 327), molt rar i derivat del verb , "conversar amorosament".

: sogra.

: germana del marit i cunyada.

: dones dels germans i concunyades o dones dels cunyat.

: jove o nora.

Bibliografia

ELISA AVEZZ, "Stilemi associativi e rappresentazioni della parentela nell'Iliade", Quaderni di Storia 9 (1983), pp. 69-97.



23

ANN L. T. BERGREN, "The (Re)marriage of Penenlope and Odysseus: Architecture Gender Philosophy. A Homeric Dialogue", a JANE CARTER I SARAH MORRIS (eds.), The Ages of Homer. A Tribute to Emily Townsend Vermeule,Austin, Texas U. P., 1995, pp. 205-220.

EVA CANTARELLA, "La nell'Odissea", Studi Italiani di Filologia Classica 36 (1964), pp.199-214.

ANNA LUCIA DI LELLO-FINUOLI, "Donne e matrimonio nella Grecia arcaica (Hes. Op. 405-406)", Studi micenei-egeo-anatolici 25(1984), pp. 275-302.

MOSES I. FINLEY, "Marimonio, venta y regalo en los poemas homricos", a La Grecia antigua: economa y sociedad, Barcelona, Editorial Crtica, 1984, pp. 264-278 (article de 1955).

MANEL GARCA SNCHEZ, "El matrimoni en Homer", Auriga 13 (1995), pp. 14-17.

MANEL GARCA SNCHEZ, "El matriarcado fallido: las madres homricas", en CARMEN ALFARO GINER I MARTA TIRADO PASCUAL (eds.), Actas del II Seminario de Estudios sobre la Mujer en la Antigedad, Valncia, Sema-Universitat de Valncia, 2000, pp. 39-64.

MANEL GARCA SNCHEZ, Las mujeres de Homero, Valncia, Sema-Universitat de Valncia, 1999, pp. 51-74.

LOUIS GERNET, "Matrimonios de tiranos", a Antropologa de la Grecia antigua, Madrid, Editorial Taurus, 1980, pp. 299-312 (article de 1954).

FCO. JAVIER GONZLEZ GARCA, EL catlogo de las naves. Mito y parentesco en la pica homrica, Madrid, Ediciones Clsicas, 1997.

KAARLE HIRVONEN, Matriarchal Survivals and Certain Trends in Homer's Female Characters, Helsinki, Annales Scientiarum Fennicae 152, 1968.

W. K. LACEY, "Homeric and Penelope's ", Journal of Hellenic Studies 86 (1966), pp. 55-68.

CLAUDINE LEDUC, "Cmo darla en matrimonio? La novia en Grecia, siglos IX-IV a. C.", a GEORGES DUBY I MICHELLE PERROT, Historia de las mujeres en Occidente: La Antigedad, Madrid, Editorial Taurus, 1991, pp. 252-313 (Roma, 1990).

VELYNE SCHEID, "Il matrimonio omerico", Dialoghi di Archeologia 1979, 60.73.

VELYNE SCHEID-TISSINER, Les usages du don chez Homre, Nancy, Presses Universitaires de Nancy, 1994.

JEAN-PIERRE VERNANT, "EL matrimonio", a Mito y pensamiento en la Grecia antigua, Madrid, Siglo XXI, 1994, pp. 51-79 (La parola del passato 1973, pp. 51-79).

MARC WEINSANTO, "L'volution du mariage de l'Iliade l'Odysse", a Edmond Lvy (ed.), La femme dans les socits antiques. Actes des Colloques de Strasbourg II (mai 1980 et mars 1981), Estrasburg, AECR, 1983, pp. 45-58.

Activitats



24

1) A partir de l'estudi dels tipus de matrimoni en el mn homric, quina valoraci fas de la condici de la dona en el marc de la ra patriarcal? Creus que s encertada l'expressi "dona mercaderia" aplicada als usos conjugals homrics? Justifica la resposta.

2) Creus que s'observa algun canvi en el matrimoni de la Ilada a l'Odissea? Quina s la finalitat del matrimoni?

3) Fes una clssificaci dels diferents usos conjugals. Valora si alguns poden millorar o no la condici de la dona i el perqu.

4) A partir de l'estudi del cas de Penlope, quines creus que sn les raons del pretendents per interessar-se per prendre-la com a esposa? Creus que tenen a veure amb ella mateixa o amb apropiar-se del patrimoni d'Odisseu i de la seva xarxa de relacions entre les diferents cases? Quin s el paper de Telmac?

5) Com explicaries l'expressi "eterna menor d'edat" aplicada a la condici de la dona en els poemes homrics?

6) Creus que el concubinat no s altra cosa que una poligmia o polignia encoberta? Per qu?



cultura i civilitzaciÓ greguesok.pdf

Documents