GRÈCIA CLÀSSICA: apunts i activitats

Download GRÈCIA CLÀSSICA: apunts i activitats

Post on 10-Apr-2015

4.792 views

Category:

Documents

6 download

Embed Size (px)

TRANSCRIPT

<p>EL MN GREC1.- LESPAI FSIC: a) Caracterstiques fsiques: - La civilitzaci grega neix a les costes del mar Egeu (Pennsula Balcnica, territoris dsia Menor i illes properes). - El relleu daquests territoris s muntanys amb valls estretes que dificulten les comunicacions. - Clima mediterrani, sec i calors. b) Conseqncies: - Terra dura i seca que ha de ser traballada durament per poder-ne obtenir laliment necessari. - Agricultura mediterrnia de vinya, olivera, blat i hortalissa. - Molta costa que proporciona pesca abundant i s un mitj ideal de transport que afavoreix el comer. 2.- ORGANITZACI TERRITORIAL: - La civilitzaci grega no t unitat territorial, cada vall o cada illa forma un estat independent comprs per una ciutat i les terres que lenvolten. - Cada ciutat estat independent (polis) t moneda, lleis, govern i exrcit prpis. - Totes les polis comparteixen una mateixa llengua, cultura i religi. - El conjunt de polis gregues rep el nom dHl.lade. 3.- ETAPES DE LA CIVILITZACI GREGA: a) poca obscura (1.200 aC.-800 a.C.): - Es formen les principals polis. Lluites internes. - Sistema poltic: oligarquia (comanden els rics, els propietaris de grans extensions de terres). b) poca arcaica (800 a.C.-500 a.C.): - Es redacten les primeres lleis i apareix la moneda. - Comena la colonitzaci de la mediterrnia. - Es consolida la supremacia militar de la polis dEsparta. c) poca clssica (500 a.C.-336 a.C.): - Primera part del perode: - Unitat de totes les polis davant els atacs dels perses. Guerres Mdiques. - Supremacia dAtenes: aparici del sistema poltic democrtic. - Segona part del perode: - Conflictes entre les polis dAtenes i Esparta pel control del territori. Guerres del Pelopons. - Filip de Macednia aprofita la situaci de guerra civil entre les polis gregues per conquerir-les. d) poca Hel.lenstica (336 a.C.-30 a.C.): - Alexandre el Gran de Macednia conquereix tot limperi persa fins al riu Indus i fins Egipte. - A la mort del monarca es reparteix el seu imperi i es formen els regnes hel.lenstics. - En aquesta poca es produeix una mescla de les cultures grega i oriental.ACTIVITATS</p> <p>1.- Quines etapes de la civilitzaci grega surten a leix cronolgic? 2.- Quants anys comprn cada una de les etapes?</p> <p>ACTIVITATS</p> <p>3.- Quins elements constitueixen la base de la unitat dels grecs? 4.- Defineix el conceptes de: - polis: - hl.lade: 5.- Escriu les tres formes de govern que es varen succeir a les polis gregues. 4.- LEXPANSI DEL MN GREC: LES COLONITZACIONS: Les colnies sn ciutats fundades per grecs, construdes a lestil grec i habitades per grecs en terres llunyanes situades en llocs estratgics per poder-shi establir i arribar acords comercials amb la poblaci nativa. a) Causes: - Augment excessiu de la poblaci a les polis (massa gent per poc menjar). - Escassetat de terres (molts pagesos sense feina ja que la terra era dels rics). - Existncia de lluites socials entre pagesos pobres i propietaris rics (acabades amb lexpulsi dels revoltats que havien danar a cercar altres llocs per viure). - Necessitat dobrir nous mercats (per vendre els excedents agrcoles i artesanals propis de la polis). b) Conseqncies: - Es desenvolupen els sistemes de navegaci. - Els grecs estenen per tota la mediterrnia i les costes del Mar Mort ls del ferro, lalfabet, la moneda, lurbanisme i lart. - Les colnies sindependitzen de les polis dorigen dels fundadors (metrpolis) amb les quals noms mantenen vincles culturals i comercials. ACTIVITATS 6.- Quina diferencia hi ha entre una colonia i una metrpoli? 7.- Explica les causes que van afavorir lemigraci dels grecs 8.-Quines conseqncies t lemigraci grega? 5.- TRANSFORMACIONS ECONMIQUES: - La base de leconomia s lagricultura: blat, olivera, vinya i hortalisses i la producci de vi i oli - A les ciutats martimes es desenvolupa el comer amb les colnies i apareix la moneda com eina dintercanvi entre diferents indrets. La ms important fou el dracma atenenc. - Grcies al comer sestimula el creixement de la indstria artesana (cermica, teixit, armes, joies...) on hi treballa un gran nombre desclaus. 6.- ORGANITZACI SOCIAL: - La societat de les polis gregues estava estructurada segons el poder econmic dels seus habitants: propietaris rics, comerciants, artesans, pagesos i esclaus. - Per tamb segons lorigen i lloc de naixement dels mateixos: homes lliures: ciutadans (varons fills de pares nascuts a la polis, amb drets poltics) metecs (estrangers que pagaven imposts i formaven part de lexrcit) esclaus (Eren la majoria de la poblaci. Estaven sotmesos a lamo. No els consideraven persones. Eren la m dobra base de leconomia grega).ACTIVITATS</p> <p>9.- Fes una relaci dels recursos econmics explotats pels grecs. 10.- Quins dos tipus destructures socials es combinen a les polis gregues? Posa exemples.</p> <p>7.- ORGANITZACI POLTICA: Al llarg de la civilitzaci grega es succeeixen noves formes de govern, en ocasions distintes per a les diferents polis. Les tres ms importants sn: - Monarquia: Sistema de govern segons el qual el poder est en mans duna sola persona. Aquest poder es sol transmetre de manera hereditria. - Oligarquia: Sistema de govern segons el qual el poder est en mans dun petit grup de persones, generalment les ms riques de la societat (aristcrates), i les seves famlies. La resta dels ciutadans mascles, que formaven lexrcit, es podien reunir en assemblea, que noms era escoltada. - Democrcia: Sistema de govern segons el qual el poder est en mans del poble (de la gent que ha de ser comandada). Els crrecs sn elegits, controlats i duren un perode de temps breu. a) Malgrat es considera que Atenes s la polis bressol de la democrcia, es tracta duna democrcia limitada, ja que noms una minoria de la poblaci (els ciutadans) tenen drets poltics i poden participar de les decisions de la polis. Aquesta participaci es fa de forma personal, per tant rep el nom de democrcia directa (tots els ciutadans poden formar part del govern). b) Les institucions democrtiques eren: - LAssemblea (Ekklesa): formada per tots els ciutadans, es reunia per votar les lleis, controlar els pressuposts, prendre decisions importants i elegir els crrecs de govern. - Els magistrats: ciutadans elegits per lAssemblea que socupen dels afers pblics. Els ms importants eren els estrategs (dirigien lexrcit), els arconts (presidien els tribunals) i els tresorers (controlaven la recaptaci dimposts). - Els tribunals populars (Heliea): formats per 6.000 ciutadans majors de 30 anys elegits de forma anual per impartir justcia. ACTIVITATS 11.- Enumera les institucions de la democracia atenesa, identifican la ms important i explican la seva funci. 12.- Per qu es diu que la democrcia atenenca era una democrcia limitada? 13.- Raona quines diferncies existeixen entre les tres formes de govern de les polis gregues. 8.- LA VIDA QUOTIDIANA: - Les ciutats estaven emmurallades i tenien carrers estrets, sinuosos i pudents. No hi havia clavegueres ni sistemes de recollida de fems. Laigua escassejava. - Els habitatges, construts al voltant dun pati central, tenien una o dues plantes fetes de maons de fang i bigues de fusta. No tenien gaire mobiliari per s tenien un espai reservat a les dones (gineceu) i un altre reservat als homes (andrn). - El pare era el cap de famlia. La dona estava sotmesa sempre a un home, el pare quan era fadrna, el marit quan estava casada, o el fill gran si quedava vdua. - La majoria de la poblaci salimentava de smola de cereals, pa, formatge, peix, verdures, ous, olives, figues i fruita. Els rics afegien carn a la resta daliments. ACTIVITATS 14.- Com descriuries una ciutat grega? 15.- Quines eres les dues zones exclusives dun habitatge grec? 16.- Quins eren els aliments habituals en la dieta dels grecs ? 9.- LA RELIGI GREGA: - Els grecs retien culte als mateixos dus (politeisme), que representaven amb aspecte dhomes i dones, (antropomrfics) amb les mateixes virtuts i passions que ells per dotats dimmortalitat. - Habitaven, segons les seves creences, la muntanya ms alta de Grcia, el Mont Olimp.</p> <p>- Les narracions dels fets i de les aventures (amors, disputes, obres...) protagonitzats pels dus i pels herois (personatges llegendaris que eren fills duna divinitat) formen la mitologia. - Els dus poden ajudar o perjudicar els humans, per aix es fan molts rituals en senyal de respecte: - Rituals familiars dirigits pel pare per celebrar qualsevol acte important de la famlia. - Rituals a les ciutats dirigits per sacerdots on es feien ofrenes, sacrificis i processons. - Rituals als santuaris on les polis celebraven ritus comuns (cultes panhel.lnics) com representacions teatrals, competicions esportives (com els Jocs Olmpics en honor al du Zeus) i consultes als oracles (on una pitonisa responia, en nom de les divinitats, les preguntes dels humans sobre el seu futur). ACTIVITATS 17.- Quines dues carcterstiques sn representatives de la religi grega? 18.- Quins tipus de cultes duen a terme els grecs? 19.- Qu s la mitologa? 20.- Explica que eren els oracles. 10.- LART GREC: a) Larquitectura: - Les construccions ms caracterstiques de la cultura grega sn els temples i els teatres. - Els temples grecs, fets de pedra, presenten dimensions humanes i denoten una gran preocupaci per la proporci i lharmonia de les formes. Existeixen tres estils arquitectnics segons la forma i ornamentaci de les columnes</p> <p>lestil dric lestil jnic lestil corinti - Els teatres, on es feien representacions teatrals, estan excavats a la falda duna muntanya i presenten tres zones, la graderia (on seia el pblic), lorquestra (on cantaven i ballaven els msics) i el prosceni (zona on actuaven els actors) b) Lescultura: - Les escultures gregues tenen una funci religiosa (representen divinitats), per aix els artistes tenen preocupaci per la bellesa, la proporci de les formes i lharmonia. Els grecs consideren que la mxima bellesa s la representaci del cos hum, per aix les figures solen ser nues. - Al llarg de la civilitzaci grega lescultura va evolucionar molt, sen distingeixen tres etapes: poca arcaica: figures rgides i tosques representant atletes nus i joves vestides. poca clssica: figures en moviment i perfecci del cos hum. Rostres inexpressius. poca hel.lenstica: figures amb moviments exagerats i sentiments al rostre. ACTIVITATS 21.- Escriu el nombre que correspon als elements dun temple grec. Peristil Cornisa Fris Cel.la Front Entaulament Arquitrau Capitell Columna Coberta Basament</p> <p>Pinta al mapa la zona on es va desenvolupar la civilitzaci grega i localitza-hi les ciutats i els elements geogrfics segents:</p> <p>Pennsula Balcnica Mar Egea Mar Jnica Mar Tirrnica Macednia Pel.lopons Troia Focea Atenes Esparta Micenes Olmpia Eubea Creta Delos</p> <p>Pinta al mapa el territori de limperi dAlexandre el Gran. Desprs escriu el nom de les zones i ciutats segents: EGIPTE MESOPOTMIA PEL.LA IMPERI PERSA NDIA ALEXANDRIA SIA MENOR MACEDNIA BABILNIA</p> <p>ACTIVITATS 22.- Investiga els segents aspectes de les manifestacions artstiques gregues. Els ordres grecs</p> <p>Ordre ___________ La planta del temple grec</p> <p>Ordre ___________</p> <p>Ordre ___________</p> <p>Lescultura grega</p> <p>Nom_________________ s obra de ____________ s de lpoca __________ Perqu _______________ _____________________ _____________________ _____________________</p> <p>Nom________________________ s obra de ___________________ s de lpoca _________________ Perqu ______________________________ ____________________________________ _____________________</p> <p>Nom_________________ s obra de ____________ s de lpoca __________ Perqu _______________ _____________________ _____________________ _____________________</p> <p>Nom________________________ s obra de ___________________ s de lpoca _________________ Perqu _____________________________ ___________________________________</p>