grècia clàssica religió

62
Grècia Clàssica Religió

Upload: arritatanet

Post on 29-Jun-2015

138 views

Category:

Education


1 download

DESCRIPTION

Petita introducció a la religió dels grecs

TRANSCRIPT

Page 1: Grècia clàssica religió

Grècia Clàssica

Religió

Page 2: Grècia clàssica religió

La religió grega

Page 3: Grècia clàssica religió

• Cada polis grega tenia cultes a déus diferents, encara que hi ha déus per a tot Grècia, Els PANHEL·LÈNICS.

• Els grecs es creien descendents d’un avantpassat comú, HEL·LEN, fill de DEUCALIÓ.

• Els déus olímpics es deien així perquè tret d’Hades que vivia als inferns, vivien al mont Olimp (Muntanya de Tessàlia).

• En temps dels escriptors HOMER i HESÍODE s’unifiquen els déus i es crea el PANTEÓ OLÍMPIC amb déus comuns per tots els grecs.

Page 4: Grècia clàssica religió
Page 5: Grècia clàssica religió

–ZEUS / JÚPITER > Déu dels déus, casat amb HERA. Era molt enamoradís i va tenir molts fills. El seu atribut és el llamp–HERA / JUNO > Germana i esposa de

ZEUS, deessa de la fecunditat; magrana i paó són els seus atributs.–POSIDÓ / NEPTÚ > Germà de ZEUS i déu

del mar, Atributs: trident i cavall marí.–HÈSTIA / VESTA > Germana de ZEUS amb

la qual va tenir PERSÈFONE. És deessa de l’escriptura. Atributs: Espiga, falç i torxa.

Page 6: Grècia clàssica religió
Page 7: Grècia clàssica religió
Page 8: Grècia clàssica religió
Page 9: Grècia clàssica religió
Page 10: Grècia clàssica religió

–HERMES / MERCURI > Fill de ZEUS i MAIA, fa de missatger dels déus i porta les ànimes dels mortals als inferns. Atributs: ales, vareta d’or (CADUCEU) i capell–ATENA / MINERVA > filla de ZEUS i de METIS

deessa de la guerra, les arts i de la saviesa. Atributs òliba, casc i armes.–HEFEST / VULCÀ > Fill d’HERA sense intervenció

de déu ni mortal, era deforme al seu naixement, déu del foc. Atributs: Martell, enclusa i tenalles.–APOL·LO / APOL·LO > fill de ZEUS i LETO, déu de

la llum, endevinació i salut: Atributs: Arc, llorer i lira.

Page 11: Grècia clàssica religió
Page 12: Grècia clàssica religió
Page 13: Grècia clàssica religió
Page 14: Grècia clàssica religió
Page 15: Grècia clàssica religió

–AFRODITA / VENUS > Filla de ZEUS i DIONE, va néixer de l’escuma del mar, deessa de l’amor i la bellesa. Atributs; Colom, poma i petxina.–ARES / MART > Fill de ZEUS i HERA, déu de la

guerra. Atributs: Casc, escut i espasa.–ARTEMIS / DIANA > Germana bessona

d’APOL·LO, deessa de la caça i la fertilitat. Atributs: Lluna, arc, cérvol i gos.–DIONÍS / BACUS > Fill de Zeus i na princesa

Tebana, déu del vi i el teatre: Atributs: Raïm, copa.

Page 16: Grècia clàssica religió
Page 17: Grècia clàssica religió
Page 18: Grècia clàssica religió
Page 19: Grècia clàssica religió
Page 20: Grècia clàssica religió

• Característiques dels déus grecs:–Es representen de forma humana

(Antropomorfisme).–Mateixes qualitats i defectes que

els humans.–Són immortals.–Per damunt dels déus hi ha el destí.–Tenen poders especials.

Page 21: Grècia clàssica religió

• Altres déus:–PERSÈFONE / PROSERPINA > Filla de

ZEUS i DEMÈTER raptada per HADES.–ASCLEPI / ESCULAPI > Fill d’APOL·LO

protector de la salut, el seu atribut és la serp.

• EROS / CUPIDO > Fill d’HERMES i AFRODITA, déu de l’amor, els seus atributs són l’arc i les fletxes.

Page 22: Grècia clàssica religió
Page 23: Grècia clàssica religió
Page 24: Grècia clàssica religió
Page 25: Grècia clàssica religió

• Divinitats col·lectives– Les tres ERÍNIES / FURIES que viuen a l’infern.– Les tres MOIRES / PARQUES que regulen el

destí de cada persona.– Les MUSES, filles de ZEUS i MNEMÒSINE,

inspirador de la poesia, l’art i la ciència.– Les tres CÀRITES / GRÀCIES filles de ZEUS i

EURÍNONOME que repartien la bellesa i simpatia entre les persones i dansen en els banquets dels déus.

Page 26: Grècia clàssica religió
Page 27: Grècia clàssica religió
Page 28: Grècia clàssica religió
Page 29: Grècia clàssica religió
Page 30: Grècia clàssica religió

–Les NIMFES, representen la fecunditat de la naturalesa i criden les noies als boscos i les muntanyes.–Les MÈNADES o BACANTS que

acompanyen a Bacus–Els SÀTIRS / FAUNES, SILVANS, SILENS que

vigilen els boscos acompanyats de DIONÍS, són meitat home, meitat animal. MÀRSIES fou el sàtir més famós, escorxat per APOL·LO. PAN era el sàtir protector dels pastors.

Page 31: Grècia clàssica religió
Page 32: Grècia clàssica religió
Page 33: Grècia clàssica religió
Page 34: Grècia clàssica religió

• Els herois• Persones nascudes d’un déu i un mortal.–ODISSEU / ULISSES marxa de Troia i fundà

Roma.–AQUIL·LES només el seu tendó el feia

mortal.–ENEES–HÈRACLES fill de ZEUS i una mortal famós

pels 12 treballs, la maça i el lleó són els seus atributs.

Page 35: Grècia clàssica religió
Page 36: Grècia clàssica religió
Page 37: Grècia clàssica religió
Page 38: Grècia clàssica religió
Page 39: Grècia clàssica religió

–TESEU fill de POSIDÓ i una mortal que va matar el MINOTAURE–ARIADNA filla del rei MINOS i PASÍFAE que

va ajudar a TESEU a sortir del laberint.–PERSEU fill de ZEUS i una mortal i que va

tallar el cap de la MEDUSA.–ORFEU fill del rei de Tràcia i la musa

CAL·LIOPE . Gràcies al so de la seva música va treure la seva muller EURÍCIDE dels inferns, però que la va perdre quan va girar el cap.

Page 40: Grècia clàssica religió
Page 41: Grècia clàssica religió
Page 42: Grècia clàssica religió
Page 43: Grècia clàssica religió
Page 44: Grècia clàssica religió

• El culte d’aquests déus es feia amb pregàries i cerimònies davant dels temples.• Pregaven drets amb els braços oberts al Cel

i inclinats es dirigien als déus de l’infern.• Les pregàries acompanyades de sacrificis i

ofrenes.• Dues classes de sacrificis:– Incruents > Ofrenes d’aliments– Cruents > Sacrificis d’animals

Page 45: Grècia clàssica religió
Page 46: Grècia clàssica religió

–Cruents > Sacrificis d’animals• Animals domèstics pels déus celestials• Animals negres pels déus de l’infern•Mascles pels déus, femelles per les

deesses.•Molts déus tenien animals en exclusiva:–DEMÈTER > Tortugues–POSIDÓ > Bous–AFRODITA > Coloms–ÀRTEMIS > Cérvoles

Page 47: Grècia clàssica religió
Page 48: Grècia clàssica religió

• No hi ha sacerdots, són magistrats escollits en les assembles anualment.

• Les festes eren actes civils i religiosos amb exaltació religiosa i patriòtica.

• Esport i literatura o teatre eren essencials en aquestes festes.

• Cada polis celebrava festes als seus déus, però hi ha festes per a tot Grècia. Les PANHEL·LÈNIQUES, com les OLIMPÍADES celebrades cada 4 anys en honor a ZEUS.

Page 49: Grècia clàssica religió
Page 50: Grècia clàssica religió

• Les festes més importants:– Les PANATENEES celebrades al més de maig en honor

a ATENA– Les Grans PANATENEES cada 4 anys molt semblant a

les Olimpíades, però només a Atenes.• Gran processó• Sacrificis d’animals• Les dones teixien un mantell per la deessa > PEPLE• Jocs esportius i literaris

– Les TESMOFÒRIES en honor a DEMÈTER i a la seva filla PERSÈFONE a l'octubre

– Les DIONISÍAQUES en honor a DIONÍS i on va sorgir el teatre grec.

Page 51: Grècia clàssica religió
Page 52: Grècia clàssica religió
Page 53: Grècia clàssica religió
Page 54: Grècia clàssica religió

• La religió grega no omplia plenament les aspiracions humanes i neixen filosofies exotèriques amb una esperança desprès de la mort:–Misteris ELEUSINIS–Cultes DIONISÍACS–ORFISME

Page 55: Grècia clàssica religió

• L’oracle de Delfos– Oracle més famós de Grècia dedicat a Apol·lo ja que

aquest hi va matar la serp PITÓ.– Les sacerdotesses del temple eren les PITONISSES en

honor a l’antiga serp La sessió adivinatòria de l’oracle es feia al dia 7 de cada més quan es commemorava el naixement d’Apol·lo i l’illa de Delos.

– La sacerdotessa PITIA es purificava amb un bany a les aigües de la font CASTÀLIA i bevia aigua de la font CASOTIS.

– Els sacerdots acompanyen a la pitonissa, mentre els fidels han de pagar un pastís de mel PELANÓS o l’equivalent en diners.

– Després tots junts van al temple de la Via sacra.

Page 56: Grècia clàssica religió
Page 57: Grècia clàssica religió
Page 58: Grècia clàssica religió

– Després tots junts van al temple de la Via sacra.– En la cerimònia ha de sacrificar un cabrit, abans es ruixava

amb aigua freda i si tremolava es feia la cerimònia, en cas contrari no.

– L’animal sacrificat s’enterrava al temple sota les màximes:– Coneix-te a tu mateix– Res en excés

– Els consultants esperen en la gran sala del temple un per un baixen una escala per consultar amb la pitonissa que està darrera d’una cortina tocant l’ÒMFAL asseguda en un trípode i subjectant una branca de llorer.

– La pitonissa entra en trànsit, respon a les preguntes en primera persona, com si fos el mateix Apol·lo, la resposta s’escriu en vers pels sacerdots i amb text ambigu per assegurar d’alguna manera l’oracle.

– HERÒDOT ens ha deixat una gran col·lecció d’oracles.

Page 59: Grècia clàssica religió
Page 60: Grècia clàssica religió
Page 61: Grècia clàssica religió
Page 62: Grècia clàssica religió

fi