art clàssic grècia
TRANSCRIPT
ART CLÀSSIC
Grècia
MARC HISTÒRIC I CULTURAL
La cultura grega ens ha arribat filtrada per cultures posteriors, especialment la romana, que va estudiar, interpretar i divulgar les obres artístiques, filosòfiques, científiques i literàries de la civilització grega i en certa manera ens l’ha fet més propera.
LA GRÈCIA CLÀSSICA:
El medi geogràfic
http://www.xtec.net/~sgiralt/ianua.htm
Origen de la civilització hel·lènica: Cultures cretense i micènica
Civilització minoica o cretense (2600-1400 aC)
Civilització micènica (1600-1200 aC)
http://www.youtube.com/watch?v=j-aiclwP6PY&NR=1
MARC HISTÒRIC I CULTURAL
Des del segle XVIII, gràcies als estudis de J.J. Wincklemann la història de Grècia es divideix en els períodes següents:
PERÍODE GEOMÈTRIC o FOSC (segles IX- VIII aC)
PERÍODE ARCAIC (segles VII-VI aC) PERÍODE CLÀSSIC (segles V-IV aC) PERÍODE HEL·LENÍSTIC (segles IV-I aC)
ÈPOCA ARCAICA
ÈPOCA ARCAICA: Al llarg d’aquest període històric apareix la POLIS (ciutat-estat) i es van fundar nombroses colònies gregues a la Mediterrània.
Hi va haver una concentració important al sud d’Itàlia i Sicília (Magna Grècia).
També es fundaren colònies a la costa sud de França i la costa mediterrània de la península ibèrica (Emporion).
PERÍODE CLÀSSIC
Una de les conseqüències de les GUERRES MÈDIQUES (499-479 aC), que enfrontaren grecs i perses va ser l’hegemonia exercida per Atenes sobre bona part de les polis gregues.
Aquest fet coincideix amb el moment de màxim esplendor artístic i cultural d’aquesta ciutat.
PERÍODE CLÀSSIC
La GUERRA DEL PELOPONÈS (431-404 aC) enfrontà les ciutats d’Atenes i Esparta.
A partir d’aquest moment la POLIS, com a sistema polític entrà en crisi i propicià que el conjunt de Grècia estigués sota el control dels Macedonis amb Filip II primer i Alexandre el Gran després.
Època clàssica (segles V-IV aC)
Apogeu de les grans polis, que absorbiren els febles veïns en lligues o confederacions. Destacaren Atenes (democràcia), que unificà l’Àtica, i Esparta, estat militaritzat i aristocràtic.Guerres mèdiques (lluita contra els perses per la llibertat) i guerres del Peloponès (guerra civil entre Atenes i Esparta i es seus respectius partidaris). Atenes fou derrotada.
Guerres mèdiques Guerres del Peloponès (431-404 aC)
Època d’esplendor d’Atenes. Segle de Pericles, d’Esquil, de Sòflocles, d’Eurípides, d’Heròdot, Sòcrates... Atenes s’omple de grans i magnífics edificis (Acròpolis).Política exterior agressiva d’Atenes, que porta el 431 aC a la guerra del Peloponès, que acaba amb la imposició de l’hegemonia d’Esparta.
ÈPOCA HEL·LENÍSTICA
L’ÈPOCA HEL·LENÍSTICA està marcada per les campanyes militars d’Alexandre el Gran cap a Orient i per l’expansió de la cultura grega, la qual influirà enormement en les diferents cultures orientals (Egipte, Persia, Àsia Menor, Siria, Babilonia etc.)
Es considera que aquesta etapa finalitzà amb la conquesta romana de Grècia.
Època hel·lenística (segles IV-I aC)Expansió del regne de Macedònia. Conquestes d’Alexandre el Gran, que derrota a l’Imperi persa.
Mosaic trobat a Pompeia d’Alexandre lluitant contra els perses.
Bust d’Alexandre, còpia d’una escultura de Lisip (330 aC)
Els Estats Hel·lenísticsLa mort d’Alexandre provocà llargs enfrontaments entre els seus generals, que acabaren disgregant l’imperi en diferents estats, coneguts com hel·lenístics. Malgrat la inestabilitat política fou un període de gran desenvolupament econòmic i cultural (unió occident amb orient).
PERIODITZACIÓ DE L’ART GREC
PERÍODE ARCAIC (Segle VII-475 aC Es comencen a fixar els estils arquitectònics i s’inicia una evolució estilística en l’art grec.
PERÍODE CLÀSSIC (475 aC – 323 aC) Entre la fi de les guerres mèdiques i la mort d’Alexandre el Gran. Moment de màxim esplendor.
PERÍODE HEL·LENÍSTIC (323 aC – 31 aC): Els diferents regnes macedonis es veuen fortament influenciats per la cultura grega.
ART CRETENC o MINÒIC (2600-1400 aC) ARQUITECTURA: Els palaus són els elements
més importants. Estan concebuts com a petites ciutats al voltant
d’un pati rectangular. Les columnes vermelles amb un fust que
augmenta de diametre des de la base, amb un capitell format per un equí de motllura convexa i un àbac quadrat representen un antecedent de l’estil dòric.
Columnes del palau de Cnossos
Equí de moltllura convexa
Àbac quadrat
ART CRETENC o MINÒIC (2600-1400 aC)
A l’interior dels palaus minoics hi havia nombroses pintures al fresc que representaven escenes de la vida quotidiana i de la natura.
Aquestes pintures estan influenciades per la pintura egípcia, però presenten un millor domini del moviment.
Pel que fa a l’escultura, només s’han conservat petites estatuetes de bronze, marfil i argila.
La ceràmica característica és la de CAMARES, amb motius geomètrics.
Pintures del palau de Cnossos
Ceràmica de Camares
L’ART MICÈNIC (1600 -1200 aC)
Les muralles de les ciutats micèniques es caracteritzen per la utilització de grans blocs de pedra (porta dels lleons de Micenes)
Els MEGARONS micènics constitueixen un antecedent dels posteriors temples grecs.
Estaven formats per una estança rectangular tancada (domos) precedida per un vestíbul (prodomos) i un pòrtic amb columnes.
L’ART MICÈNIC (1600 -1200 aC)
Un altre element constructiu important d’època micènica són els THÓLOS, tombes dels prínceps micènics.
Tenien planta circular i estaven coberts per una falsa cúpula (tomba d’Atreu).
Es tracta de l’antecedent dels temples circulars grecs.
Planta d’un megaron
Reconstrucció del megaron de Pilos
Acròpolis de Micenes
Porta dels lleons de Micenes
Màscara d’Agamemnon
CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE L’ART GREC
La frase “L’home és la mesura de totes les coses” del filòsof grec Protàgores conté molts dels elements propis de l’art grec.
L’art grec fuig del monumentalisme que caracteritza l’art d’algunes cultures orientals com l’egipcia i buscarà la bellesa a partir de l’harmonia i la proporcionalitat en relació amb l’ésser humà.
L’URBANISME GREC
Els dos elements definitoris de l’urbanisme grec són l’ACRÒPOLIS i l’ÀGORA.
A l’ACRÒPOLIS es concentraven els edificis de caràcter sagrat de la polis.
L’ÀGORA o plaça pública estava lligada estretament al desenvolupament de la democràcia. En ella es duien a terme les assemblees polítiques, les trasaccions mercantils o l’administració de justícia.
Acròpolis d’Atenes
L’URBANISME GREC Cal destacar el projecte d’HIPÒDAM de MILET
per a la reconstrucció de la ciutat de MILET l’any 475 aC, destruïda pels perses.
Aquest va influir en la construcció de ciutats posteriors.
La ciutat presenta un traçat ORTOGONAL amb carrers rectilinis que s’encreuen en angle recte.
L’ARQUITECTURA GREGA Els arquitectes grecs van intentar crear uns
edificis a escala humana. Buscaran constantment la bellesa a partir de
l’EQUILIBRI i l’HARMONIA entre els diferents elements arquitectònics.
L’arquitectura grega és ARQUITRAVADA (predomini de línies horitzontals i verticals).
L’ARQUITECTURA GREGA
S’estructuren a partir de la superposició de tres elements fixos: PODI, COLUMNA i ENTAULAMENT.
Aquest darrer es divideix en ARQUITRAU, FRIS i CORNISA i estaria cobert per un FRONTÓ.
L’ARQUITECTURA GREGA
Els grecs van utilitzar càlculs matemàtics complexos amb finalitats estètiques.
Van corregir nombroses il·lusions òptiques, corbant de forma imperceptible alguns elements rígids de l’edifici.
La més destacable és l’ENTÀSI , bombament suau al centre del fust de la columna amb l’objectiu que l’ull humà la percebi com a recta.
L’ARQUITECTURA GREGA
En base a les diferències en la forma del capitell, el fust, la presència o no de base i el gruix i la decoració de l’arquitrau, el fris i la cornisa podem parlar de tres ordres arquitectònics:
DÒRIC: A partir del segle VII aC. JÒNIC: A partir del segle VI aC. CORINTI: A partir del segle IV aC.
Columnes d’ordre dòric , jònic i corinti
Temple d’Atena Niké (421 aC)
Temple jònic Temple dòric
Temple d’Atena a Paestum (500 aC)
Santuari d’Atena Pronaia a Delfos (370-360 aC)
Temple circular (Thólos)
L’ARQUITECTURA RELIGIOSA
El TEMPLE és la construcció religiosa més característica.
A l’interior es guardava la imatge d’una divinitat. Els primers temples eren de fusta, més
endavant ja es van començar a construir en marbre blanc.
La forma del temple grec (planta rectangular) deriva directament del MÉGARON micènic.
L’ARQUITECTURA RELIGIOSA Els temples grecs es dividien en tres espais ben
diferenciats: PRONAOS: Precedeix l’accés al lloc sagrat del
temple. NAOS: Espai sagrat que albergava la imatge de
la divinitat. OPISTÒDOM: Cambra on es solia guardar el
tresor del temple.
L’ARQUITECTURA RELIGIOSA
Segons el nombre de columnes construïdes a les façanes parlem de temple DÍSTIL (2), TETRÀSTIL (4), HEXÀSTIL (6), OCTÀSTIL (6) o DECÀSTIL (10).
Segons el nombre de files de columnes que envolten el perímetre del temple parlem de temple PERÍPTER (una fila), DÍPTER (dues línies) o PSEUDOPERÍPTER si les columnes estan adossades al mur.
L’ARQUITECTURA RELIGIOSA
Altres tipologies de temple són les següents: AMFIPRÒSTIL: Si té columnes a les dues
façanes del temple. PRÒSTIL: Si només té columnes en una de les
façanes. ÀPTER IN ANTIS: Si les columnes coincideixen
amb l’entrada al temple.
Planta de la ciutat de MiletDiferents plantes de temples grecs
L’ARQUITECTURA CIVIL L’edifici més característic de l’arquitectura civil
grega és el TEATRE. Els teatres es dividien en 3 parts: Les grades o CÀVEA. Per construir-les
s’aprofitava el desnivell d’una muntanya. Tenien forma semicircular.
L’ESCENA: Espai on es representava l’obra. L’ORQUESTRA: Situada entre la càvea i
l’escena, on hi havia el cor.
L’ARQUITECTURA CIVIL
Altres edificis civils van ser els ESTADIS i les STOAÍ (pòrtics coberts, precedent de les places porxades actuals)
orquestra
escenaprosceni
càvea
Planta del teatre d’Epidaure
Teatre d’Epidaure (330 aC)
L’ESCULTURA GREGA
Els dos materials més utilitzats van ser el marbre i el bronze.
Els artistes grecs van el·laborar escultures EXEMPTES i RELLEUS (als timpans de frisos i altars).
El tema principal tractat pels escultors grecs va ser LA FIGURA HUMANA.
Les escultures gregues estaven pintades (avui perduda).
L’ESCULTURA GREGA (INICIS)
Les primeres escultures apareixen al segle VIII aC .
Es tracta de petites figures de caràcter religiós, fetes de marfil, terracota o cera (base utilitzada per elaborar les de metall).
També destaquen els XOÀNON: Imatges religioses fetes de fusta.
ESCULTURA GREGA ARCAICA
Es caracteritza per la representació de figures masculines nues (koúroi) que representaven atletes i figures femenines vestides (kórai) que representen sacerdotesses.
Es tracta d’escultures que estilísticament estan influïdes per l’escultura oriental: rigidesa, frontalitat, esquematisme i monumentalitat (algunes arriben a fer 3m)
PERÍODE CLÀSSIC (Segles V – IV aC)
Podem parlar de dos períodes: Segle V: Els artistes (POLICLET, MIRÓ I
FIDIES) busquen assolir un ideal de bellesa humana a partir de le representació del COS HUMÀ a partir de l’aplicació de CÀNONS de proporció matemàtica entre el cap i la resta del cos.
La musculatura és arrodonida i la posició del cos està a mig camí del repòs i el moviment (CONTRAPPOSTO), trencant la simetria.
ESCULTURA GREGA PERÍODE CLÀSSIC (Segles V – IV aC)
Segle IV: També anomenat POSTCLÀSSIC. Els artistes (PRAXÍTELES, ESCOPES I LISIP)
busquen mostrar els sentiments a partir de l’expressivitat dels rostres.
PERÍODE HEL·LENÍSTIC (Segles IV– I aC)
L’equilibri i serenitat clàssiques deixen pas a escultures caracteritzades per la tensió, el moviment i l’expressió dels sentiments.
Durant aquest període es representen GRUPS ESULTÒRICS.
També apareixen el RETRAT i l’ANÈCDOTA, on el realisme substitueix l’idealisme anterior.
Diadumen de Policlet (430 aC)
Nen de l’espina (200 aC)
Laoocont i els seus fills (segle III – II aC)
LA PINTURA I LA CERÀMICA
La pintura grega es redueix pràcticament a la PINTURA sobre CERÀMICA.
Podem parlar de tres períodes: PERÍODE GEOMÈTRIC (segles X-VIII aC): La
ceràmica es decora amb motius geomètrics i lineals.
A finals del segle VIII apareix la figura humana de forma esquematizada.
LA PINTURA I LA CERÀMICA CERÀMICA ARCAICA (segles VII-V aC): Hi ha dues
fases:
A) Ceràmica de FIGURES NEGRES sobre fons vermell. Es representen sobretot escenes mitològiques.
B) Ceràmica de FIGURES VERMELLES sobre fons negre.Es representen sobretot escenes de la vida quotidiana.
CERÀMICA CLÀSSICA (segle V aC): Hi ha un domini de la ceràmica de figures vermelles sobre fons negre.
Ceràmica geomètricaCeràmica de figures negres
Ceràmica de figures vermelles
EL MOSAIC
Apareix per primera vegada a Mesopotamia i d’aquí passà a Grècia.
El moment de màxim esplendor va ser el període hel·lenístic.
A l’antiga Grècia hi havia dos tipus de mosaic: El mosaic de CÒDOLS: Es feia amb petits
còdols blancs o acolorits. El mosaic de TESSEL·LES (opus tesselatum).
EL MOSAIC
Amb el temps es van fer servir tessel·les més petites (opus vermiculatum) en un intent de buscar un resultat visual similar al de la pintura.
Mosaic de la casa dels dofins a l’illa de Delos (s. II aC)
ACTIVITATS - Solucions L’element constructiu característic dels palaus
minoics són les columnes vermelles, que augmenten el seu diametre des de la base.
Guardar la imatge d’una divinitat. De fusta. Pronaos, Naos i Opistòdom. Monòpter. Hipodàmic/Ortogonal. 475 aC. Hipòdam de Milet. Geomètrica (segles X-VIII aC), Arcaica (segles
VII-V aC) i Clàssica (segle V aC).
ACTIVITATS - Solucions Còdols i Tessel·les. Els primers utilitzaven petits
còdols blancs o lleugerament acolorits i el segon petites peces tallades de forma regular, la mida d’aquestes es va anar reduint de forma progressiva buscant un efecte semblant al de la pintura.
1-ACROTERI, 2-GÀRGOLA, 3- ENTAULAMENT, 4- MÈTOPA, 5-TRÍGLIF, 6-
ÀBAC, 7- EQUÍ, 8- COLLARÍ, 9- TAMBOR, 10- TIMPÀ, 11- FRONTÓ, 12- CORNISA, 13- FRIS, 14-ARQUITRAU, 15- CAPITELL, 16- FUST, 17- ESTILÒBATA, 18 ESTEREÒBATA.
ACTIVITATS - Solucions MÈTOPA: Espai quadrat i llis que forma part del fris d’un
entaulament d’estil dòric entre dos TRÍGLIFS. TEMPLE PERÍPTER: Temple envoltat per una línia de
columnes. CONTRAPPOSTO: Equilibrar el cos d’una escultura al
voltant d’un eix vertical. Persegueix evitar la simetria i la frontalitat de les esculture d’època arcaica. La figura està a mig camí entre la posició de repòs i la de moviment.
TEMPLE AMFIPRÒSTIL: Temple amb columnes a les dues façanes del temple.
OPISTÒDOM: Nau posterior del temple grec, normalment adossada a la Naos, on es guardava el tresor del temple.
TAMBOR: Peça en què es divideix el fust d’una columna.
ACTIVITATS - Solucions FRIS: Part de l’entaulament del temple grec ubicat entre la cornisa i
l’arquitrau i format per MÈTOPES i TRÍGLIFS. CARIÀTIDE: Escultures femenines utilitzades com a element
sustentador de l’entaulament. ÀBAC:Peça superior del capitell sobre la qual descansa
l’ARQUITRAU. XOANA: Estàtues gregues fetes de fusta corresponents al període
geomètric. CAPITELL: Part superior d’una columna sobre la que s’assenta
l’arquitrau. Es divideix en collarí, equí i àbac. ÈNTASI: Lleu bombament de les columnes en el centre de les
mateixes de manera que per efecte de la perspectiva sembli recta. DÒRIC:Ordre arquitèctònic grec més antic. Les columnes dòriques
no tenen base, presenten estries amb cantells vius i un capitell senzill, sense decoració.
ACTIVITATS - Solucions ACRÒTERA: Element ornamental situat a l’extrem del
FRONTÓ. ACRÒPOLI: Àrea de la ciutat on es situen els edificis sagrats. FUST: Tronc de la columna comprès entre la base i el capitell. ORQUESTRA: Espai central circular d’un teatre grec, situada
entre la CÀVEA i l’ESCENA, que era ocupat pel COR. TRÍGLIF: Part rectangular del FRIS d’estil dòric. S’alternava
amb les MÈTOPES FRONTÓ: Part de dalt de la façana dels temples grecs. Tenia
forma triangular, a l’interior trobem el TIMPÀ. GÀRGOLA: Desguàs d’una teulada amb forma animal o
humana.
PARTENÓ FITXA TÈCNICA TÍTOL: Partenó. AUTOR: ICTINOS i CAL·LÍCRATES, sota la
supervisió de FÍDIES. CRONOLOGIA: Segle V (entre el 447 i el 438 aC) ESTIL: Clàssic grec. Estil dòric. TIPOLOGIA: Temple MATERIALS: Marbre del Pentèlic i fusta. LOCALITZACIÓ: Acròpoli d’Atenes.
CONTEXT HISTÒRIC
La seva construcció s’atribueix als arquitectes ICTINOS i CAL·LÍCRATES (també va construir el temple d’Atenea Niké a l’Acròpoli), sota la supervisió de FÍDIES (autor dels relleus del frontó i de l’estatua de la deesa).
El Partenó substituí un temple anterior construït abans de les guerres mèdiques i destruït pels perses. Estava dedicat a Atena, deesa protectora de la ciutat.
CONTEXT HISTÒRIC
Es construí en època de PERICLES, moment de gran esplendor cultural a ciutat d’Atenes.
La construcció es va finançar amb els tributs que Atenes cobrava als seus aliats de la LLIGA DE DELOS.
Arquitectes:Ictinos i Cal.lícrates
Cronologia: 447-432 a C
Localització: Acròpolis d’Atenes
Estil: grec clàssicMaterials: marbre i fustaSistema constructiu: arquitravatDimensions: 69,5 m x 31 m; columnes, 19,5 m (alt) x 1,8 diàmetre base
31 m
69,5 m
10,5 m alt
1,8 m diàmetre base
EL PARTENÓ
L’Acròpolis d’Atenes
L’Acròpolis d’Atenes. Reconstrucció
Partenó
Erectèon
Propileus
Niké Àptera
DESCRIPCIÓ FORMAL S’aixeca sobre dos ESTEREÒBATS i un
ESTILÒBAT. Aquests dos elements constitueixen l’escalinata que dona accés a l’edifici.
Es tracta d’un temple OCTÀSTIL, PERÍPTER I AMFIPRÒSTIL.
Té 8 columnes a les dues façanes principals, 17 a les laterals i dos pòrtics interiors de 6 columnes a cadascuna de les façanes principals.
Espai exterior del Partenó
Temple octàstil (8 columnes façana principal) amb dos pòrtics hexàstils (segona filera de 6 columnes a cada façana). Perípter (tot envoltat de columnes) amb 17 columnes als laterals.
Concebut per ser vist des de fóra
DESCRIPCIÓ FORMAL
Les columnes són d’ordre DÒRIC. No tenen base. El fust està format per TAMBORS superposats i està decorat amb estries d’ARESTA VIVA.
Entre el fust i el capitell trobem una motllura còncava difícil d’apreciar anomenada COLLARÍ.
El capitell no té decoració i està format per l’EQUÍ i l’ÀBAC, que sustenta l’ENTAULAMENT.
DESCRIPCIÓ FORMAL L’ENTAULAMENT està format per un
ARQUITRAU llis i sense ornamentació. A sobre trobem el FRIS, en què s’alternen els TRÍGLIFS i les MÈTOPES. Sobre el fris s’aixeca la CORNISA.
Sobre la CORNISA, a les dues façanes principals s’aixeca un FRONTÓ triangular, coberts amb una coberta de dos aiguavessos.
Els CAPITELLS, l’ENTAULAMENT i el FRONTÓ estaven pintats de colors vermells, daurats i blaus
Parts de l’ordre dòric
estereobat
fust
estries d’aresta viva
capitell
arquitrau
cornisa
frontó
columna
entaulament fris (tríglif i mètopes)
timpà
estilobat
El Partenó: Elements de suport i suportats
Columnes dòriques i murs Entaulament compost
d’arquitrau, fris i cornisa que recorre tot el perímetre (horitzontal)
Coberta inclinada de dues aigües (2 façanes) i frontons triangulars
Espai exterior: l’entaulament i les columnes dòriques
DESCRIPCIÓ FORMAL L’interior del temple estava dividit en dues
sales, NAOS i OPISTÒDOM, separades per un mur.
S’accedia a la NAOS a través d’un pòrtic de 6 columnes (HEXÀSTIL).
L’espai entre el pòrtic i la NAOS s’anomenava PRONAOS.
La NAOS era el lloc sagrat on es guardava la imatge de la deesa ATENA, feta per FÍDIES.
DESCRIPCIÓ FORMAL La NAOS estava envoltada per dos pisos de
columnes en forma de U. Les portes i les finestres de la NAOS estaven
disposades de manera que quan sortís el sol, aquest il·lumines l’estatua.
A l’OPISTÒDOM s’hi accedia també a través d’un PÒRTIC de 6 columnes. A l’interior hi havia 4 columnes jòniques i es guardava el tresor del temple.
ENTORN I INTEGRACIÓ URBANÍSTICA
El PARTENÓ és el temple principal de l’Acròpoli d’Atenes. Està situat al lloc més elevat i la resta de temples es van construir al seu voltant.
La façana principal està orientada a l’est (sortida del sol) i dona l’esquena a l’entrada al recinte de l’Acròpoli.
Espai interior del Partenó
Cela-la
Sala gran (nao o cel.la)
Opistòdom (tresor)
Estàtua d’Atena
http://www.xtec.es/~sgiralt/labyrinthus/atena/atena_act.htm
FUNCIÓ, CONTINGUT I SIGNIFICAT La funció del PARTENÓ ha anat canviant al llarg
de la història. La seva construcció marca l’inici de la
reconstrucció de l’Acròpoli d’Atenes, que havia estat destruida pels perses durant les guerres mèdiques.
Durant el segle V dC va ser un temple cristià dedicat a Santa Sofia.
Durant l’ocupació catalanoaragonesa (s. XIV) va estar dedicat a Santa Maria de Cetines.
FUNCIÓ, CONTINGUT I SIGNIFICAT
Durant la dominació turca (s. XV) el PARTENÓ es va convertir en Mesquita.
Durant la guerra turco-veneciana (s. XVII) va ser convertit en polvorí i parcialment destruït per una bomba.
L’any 1779, l’ambaixador anglès Lord Elgin es va endur nombroses escultures que avui dia es troben al British Museum de Londres.
FUNCIÓ CONTINGUT I SIGNIFICAT Els relleus del FRONTÓ, obra de Fídies
mostraven diversos episodis de la vida d’ATENA. A les MÈTOPES del FRIS exterior es
representaven les quatre lluites mitològiques: CENTAUROMÀQUIA, LA GUERRA DE TROIA, AMAZONOMÀQUIA i GIGANTOMÀQUIA.
El fris que envoltava la cel·la on hi havia l’estatua de la deesa estava esculpit amb la processó de les GRANS PANATENEES,que es celebrava cada quatre anys.
El Partenó era profusament decorat amb escultures de Fídies o dels seus deixebles
Façana principal (est) “Naixement d’Atena” Frontó
occidental “Disputa Atena i Posidó”
Estàtues dels frontons
Naixement d’Atena (frontó oriental)
Disputa d’Atena i Posidó pel domini de l’Àtica (frontó occidental)
Les Panatenees, de Fídies i els seus deixebles, és l’obra culminant del període clàssic. Gran habilitat per individualitzar cada figura.
Les mètopes: Eren escultures individuals en relleu. N’hi havia 92, 32 a cada costat i 14 als extrems. Les mètopes es separaven per un ornament arquitectònic anomenat tríglif.Avui se’n conserven 19.
Escenes de la Centauromàquia (alt relleu)
Reconstrucció del fris i les mètopes
FUNCIÓ CONTINGUT I SIGNIFICAT Els constructors van dur a terme una sèrie de
CORRECCIONS ÒPTIQUES per corregir les distorsions generades per la perspectiva.
Una lleugera curvatura ascendent de l’ESTILÒBAT i l’ENTAULAMENT.
L’ÈNTASI: lleuger bombament de les columnes dòriques.
Les columnes dels extrems estan més separades que la resta. Tenen un diametre superior i estan lleugeramen inclinades cap a l’interior.
Correccions òptiques: Per evitar la sensació que l'edifici sembli pesat a l'espectador.
En el Partenó tot és equilibri, harmonia de les proporcions, ordre, i construcció racional.
L'amplada de les mètopes disminueix progressivament i de manera quasi imperceptible a partir del centre. Les mètopes dels laterals són més amples.L'estilobat no és
uniforme, sinó que els angles se situen 11 cm. més baix que el mig. El mateix s'esdevé amb l'arquitrau. Aquesta curvatura servia per augmentar l'estabilitat de l'edifici.
L'alçària de l'arquitrau, del fris i de la cornisa és un terç de l'alçària de la columna
Les distàncies que separen les columnes no són iguals; també estan lleugerament inclinadescap al centre i cap a l'interior.
El fust té l’èntasi.
Les seves dimensions estan motivades pel desig de construir un gran temple a la divinitat protectora i de plasmar la grandesa de la polis i el poder de l'estat.
Sunion
MODELS I INFLUÈNCIES
El Partenó és una sintesi de la TRADICIÓ DÒRICA (austeritat) i la NOVETAT JÒNICA (esveltesa).
Les correccions òptiques del Partenó també són presents en el Temple de la CONCÒRDIA d’Agrigent.
Es tracta d’una sintesi perfecta entre ARQUITECTURA i ESCULTURA.
Temple de la Concòrdia a Agrigent, Sicília (s. V aC)
ERECTÈON FITXA TÈCNICA: TÍTOL: Erectèon. AUTOR: Mnèsicles (s. V aC) CRONOLOGIA: segle V aC (421- 405 aC) ESTIL: Jònic. grec clàssic. TIPOLOGIA: temple. MATERIAL: marbre del Pentèlic. LOCALITZÁCIÓ: Acròpoli d’Atenes.
Erectèon
Localització de l’Erectèon: l’Acròpolis d’Atenes
Est
Nord
Sud
Oest
CONTEXT HISTÒRIC I CULTURAL
Mnèsicles va ser contemporani de PÈRICLES i construí ELS PROPILEUS.
La llegenda diu que el sostre dels Propileus li va caure a sobre i que es guarí gràcies a ATENA, que mostrà a Pèricles una herba guaridora.
La construcció s’inicià durant la GUERRA del PELOPONÈS.
Les cariàtides s’atribueixen a un deixeble de FÍDIES.
DESCRIPCIÓ FORMAL
L’edifici presenta quatre façanes diferents: PORTAL PRINCIPAL (est): 6 columnes
jòniques. PÒRTIC OEST: 4 columnes jòniques
adossades. PÒRTIC NORD: 4 columnes jòniques frontals i
2 laterals (1 a cada costat). PÒRTIC SUD: Pòrtic de les Cariàtides.
Pòrtic est (6 columnes). Es tracta del pòrtic principal.
Pòrtic nord (6 columnes, 4 frontals i 2 laterals)
Pòrtic oest (4 columnes adossades
Pòrtic sud (cariàtides)
Espai exterior
Pòrtic nord (6 columnes) nivell inferior
Pòrtic hexàstil de llevant (6 columnes de 6,58m)
Pòrtic Cariàtides (sud)
Façana occidental
Elements de suportColumnes jòniquesMursCariàtides
La columna jònica
. Té base
. El capitell té dues volutes. El fust és més esvelt. Fust acanalat amb arestes planes
DESCRIPCIÓ FORMAL
Totes les columnes suporten un entaulament format per un arquitrau de 3 franges, un fris i una cornisa.
El SANTUARI PRINCIPAL disposava d’un frontó i una coberta de dos aiguavessos.
Els dos PÒRTICS ANNEXOS presenten una coberta plana.
Elements suportats
DESCRIPCIÓ FORMALEl temple s’estructura a partir de la unió de dos espais:
A) SANTUARI D’ATENA (pòrtic hexàstil i altar a la cel·la interior)
B) Cel.les destinades al culte de POSIDÓ i ERECTEU. En aquest cas el pòrtic d’entrada (nord) quedà desplaçat per la ubicació de l’OLIVERA D’ATENA. Una porta lateral comunica el pòrtic amb el vestíbul.
Al costat sud trobem el pòrtic de les cariàtides.
Pòrtic hexàstil
Santuari d’Atena
olivera
Pòrtic de les cariàtides (tomba de Cècrops)
vestíbul
Cel·les de Posidó i Erecteu
Pòrtic nord
Les cariàtides
ENTORN I INTEGRACIÓ URBANÍSTICA
El temple s’adapta perfectament al relleu irregular de l’ACRÒPOLI i es relaciona armonicament amb la resta d’edificis.
Està situat a l’oest del PARTENÓ. suposadament està ubicat en el lloc on
POSIDÓ amb el seu trident va fer brollar una font d’aigua i a prop de l’olivera que va fer florir ATENA.
Funció
L’Eretèon fou edificat per donar un lloc a la pràctica de vells cultes, que després de la construcció del Partenó havien quedat sense santuari. Per tant és un edifici religiós.
FUNCIÓ CONTINGUT I SIGNIFICAT L’Erectèon era un temple dedicat a ATENA,
POSIDÓ, CÈCROPS I ERECTEU (rei d’Atenes de qui pren el nom, fundador de les PANATENEES, festes en honor d’ATENA).
Segons la llegenda ZEUS volia escollir la divinitat protectora de la ciutat i va organitzar una competició en què participaren POSIDÓ i ATENA.
Es tractava de dur a terme un prodigi. POSIDÓ va clavar el seu trident a la roca i va fer brollar una font d’aigua salada i ATENA va fer créixer una olivera sobre la roca.
FUNCIÓ CONTINGUT I SIGNIFICAT Cècrops, primer rei d’Atenes, trià com a
vencedora a ATENA, i la ciutat adoptà el seu nom. CARIÀTIDES reben aquest nom en
commemoració de les dones de CÀRIA. Aquestes van ser agafades com a esclaves pels
grecs durant les guerres mèdiques per haver ajudat els perses i indiquen on es troba la tomba de CÈCROPS.
Actualment els manquen els braços, però en el seu moment lluïen braçalets i joies i s’aguantaven les vestimentes amb les mans.
FUNCIÓ CONTINGUT I SIGNIFICAT Durant l’edat mitjana va tenir la consideració
d’església. Els turcs durant el segle XV van utilitzar els
blocs de les parets per construir una residència particular.
Durant la revolució grega de 1827 el pòrtic nord va quedar destruït i només tres de les sis caríatides van quedar a l’emplaçament original.
L’any 1852 un terratrèmol enderrocà parcialment l’edifici.
MODELS I INFLUÈNCIES Sembla ser que les Caríatides es van inspirar
en una COLUMNA que a dalt de tot tenia tres dones i que es va trobar a la vora del santuari de Delfos.
Les Caríatides han inspirat nombroses ESTÀTUES d’època romana, renaixentista i neoclàssica. Per ex. Nimfeu de la Villa Giulia (1551-1553) de Bartolomeo Ammannati.
Nimfeu de la Villa Giulia (1551-1553), de Bartolomeo Ammannati
ATENA ÀPTERA o ATENA NIKÉ FITXA TÈCNICA TÍTOL: Atena Àptera o Atena Niké. AUTOR: Cal·lícrates (actiu durant el segle V a.C.) CRONOLOGIA: 421 a.C. (projectat l’any 449 a.C.) TIPOLOGIA: temple. MATERIALS: marbre de la pedrera del Pentèlic. ESTIL: grec clàssic. LOCALITZACIÓ: Acròpoli d’Atenes.
Temple d’Atena Niké
BIOGRAFIA I CONTEXT HISTÒRIC
CAL·LÍCRATES va viure i treballar en època de PÈRICLES, moment de màxim esplendor d’ATENES des d’un punt de vista cultural.
Particípà en la construcció de les MURALLES de la ciutat i del PARTENÓ.
La construcció del temple va ser iniciativa del general atenès CIMÓ II, rival polític de PÈRICLES.
BIOGRAFIA I CONTEXT HISTÒRIC
El projecte és del 449 a.C. No es construí fins l’any 421 a.C., després de la mort de Pèricles, un cop iniciada la GUERRA DEL PELOPONÈS.
Desconeixem l’autoria dels autors de la decoració escultòrica. Es creu que serien deixebles de l’escola de FÍDIES.
Una part de la decoració escultòrica ha estat atribuïda a l’escultor CAL·LIMA.
DESCRIPCIÓ FORMAL
Es tracta d’un temple AMFIPRÒSTIL i TETRÀSTIL.
S’aixeca sobre un ESTILÒBAT que reposa sobre un ESTEREÒBAT de 3 graons.
La cel·la interior presenta PILASTRES IN ANTIS a l’entrada.
Les columnes són JÒNIQUES. Estan formades per una BASE amb dues motllures: TOR (convexa) i ESCÒCIA (còncava).
DESCRIPCIÓ FORMAL El FUST és MONOLÍTIC (d’una sola peça) i estar
decorat amb ESTRIES de CANTELLS PLANS. Els capitells estan decorats amb VOLUTES. L’ ENTAULAMENT consta d’un ARQUITRAU de 3
franges, un FRIS amb relleus continus i una CORNISA.
A sobre hi havia el FRONTÓ i les ACRÒTERES.
Estereobat
Base (tor i escòcia)
Fust amb estries d’aresta plana
Capitell amb volutes
Arquitrau
Fris decorat amb relleus
Cornisa
Ordre Jònic
DESCRIPCIÓ FORMAL
La COBERTA era a dos aiguavessos. No s’ha conservat.
A l’interior hi havia una ESCULTURA de FUSTA POLICROMADA que representava la Victòria (NIKÉ) sense ales (ÀPTERA).
Segons la llegenda va ser representada sense ales per a que no pogués abandonar mai Atenes.
ENTAULAMENT-Cornisa-Fris de relleu continu-Arquitrau de tres franges
COLUMNES JÒNIQUES- Capitell decorat amb volutes.-Fust monolític.-Estries de cantells plans.-Base (tor i escòcia)
PLATAFORMA (estilòbat) sobre un estereòbat de tres graons
Descripció formal dels elements externs
Descripció formal (planta)
-Temple amfipròstil i tetràstil.- Entrada a la naos amb dues pilastres i antis
Pilastres i antis
ENTORN I INTEGRACIÓ URBANÍSTICA
Es troba al costat dels PROPILEUS, obra de Mnèsicles. Aquests donaven accès a l’ACRÒPOLI.
Estava orientat cap a l’EST, cap a la sortida del sol.
Cal·lícrates es va haver d’adaptar a l’espai assignat, per això l’estructura del temple pràcticament es redueix a la NAOS.
L’Acròpoli dominava la ciutat d’Atenes. Estava ubicada sobre una plataforma natural de 156 m d’altitud.
FUNCIÓ, CONTINGUT I SIGNIFICAT
Era un ALTAR dedicat a ATENA NIKÉ, deesa de la SAVIESA i l’ESTRATEGIA en la guerra i patrona de la ciutat (funció votiva).
Es va construir per commemorar el tractat de pau amb els perses signat l’any 449 i que posava fi a les GUERRES MÈDIQUES.
Les cerimònies religioses es feien a l’exterior. A l’interior hi havia la IMATGE de la divinitat i el
TRESOR.
FUNCIÓ, CONTINGUT I SIGNIFICAT
PAUSÀNIAS (s.II) descriu l’escultura d’ATENA amb una POMA a la mà dreta i un CASC a l’esquerra.
Durant l’EDAT MITJANA els blocs de marbre són utilitzats per fortificar l’Acròpoli.
Durant la GUERRA TURCO-VENECIANA del segle XVII quedà pràcticament destruït.
Es restaurà durant el segle XIX.
FUNCIÓ, CONTINGUT I SIGNIFICAT
Els relleus del FRIS s’elaboraren entre el 421 i el 415 a.C. Es tracta d’escenes de les GUERRES MÈDIQUES, la GUERRA DEL PELOPONÈS, la GEGANTOMÀQUIA i la CENTAUROMÀQUIA.
L’any 407 el fris es redecorà amb escenes d’una processó d’ATENA i el seu sèquit (nikai), portant animals per al sacrifici. En aquests relleus s’utilitzà la tècnica dels DRAPS MOLLS.
Fragment del fris del temple d’Atena Niké.
-Es tracta de la deesa Victòria treient-se una sandàlia.
-S’utilitza la tècnica anomenada dels draps molls.
- Aquesta tècnica ens permet intuir les formes del cos sota la roba.
FUNCIÓ, CONTINGUT I SIGNIFICAT
Els FRONTONS, desapareguts, també estaven decorats amb escenes de la vida d’Atena.
L’any 1998 es restaurà i els relleus originals foren traslladats al MUSEU DE L’ACRÒPOLI d’ATENES.
MODELS I INFLUÈNCIES Juntament amb l’ERECTÈON és el temple jònic
més representatiu. A Delfos trobem hi ha dos altars votius anteriors:
el TRESOR dels ATENESOS i el TRESOR dels SIFNIS.
La VICTÒRIA solia estar personificada en la imatga d’ATENA. Se la representava amb una PALMA o GUIRLANDA a la mà i ALES (VICTÒRIA DE SAMOTRÀCIA).
Tresor dels atenesos (500-490 a.C.) a Delfos.Es construí per commemorar una victòria atenesa durant les Guerres Mèdiques.
Victòria de Samotràcia (Museu del Louvre, Paris)
- És una escultura d’època hel·lenística (c. 190 a.C.)- Es pensa que formava part de la decoració de la proa d’una vaixell).
TEATRE D’EPIDAURE FITXA TÈCNICA TÍTOL: Teatre d’Epidaure. AUTOR: Policlet el Jove. CRONOLOGIA: segle IV aC (350 aC). ESTIL: grec clàssic. TIPOLOGIA: Teatre. MATERIAL: Pedra. LOCALITZACIÓ: Epidaure, al Peloponès (Grècia).
Teatre d’Epidaure
CONTEXT HISTÒRIC
Es va construir a mitjans del segle IV aC. El seu autor va ser POLICLET EL JOVE, nét
de l’escultor POLICLET i autor del temple circular d’EPIDAURE.
DESCRIPCIÓ FORMAL
Aprofita el desnivell d’una petita muntanya. La seva estructura constructiva es divideix en
tres parts: ORQUESTRA, CÀVEA i les construccions escèniques PROSCENI i ESCENA.
ORQUESTRA: Es tracta d’un espai circular. Té el terra de sorra i en els seus inicis tenia un altar de pedra al centre dedicat al déu grec DIONÍS.
DESCRIPCIÓ FORMAL CÀVEA: Té uns 120 m de diàmetre i s’aixeca 24 m
aprofitant el pendent de la muntanya.Es divideix en dues zones dividides per un passadís perimetral anomenat DIAZOMA.La part de baix estava dividida en 12 parts separades per 13 escales radials. Tenia 34 grades.La part superior tenia 22 parts de 20 grades.Hi havia 2 tipus de seients: Els del poble (grades llises) i els de les personalitats polítiques ( amb respatller i braços).
DESCRIPCIÓ FORMAL CONSTRUCCIONS ESCÈNIQUES: Feien
tangent amb l’ORQUESTRA. Podem parlar de dos espais:
ESCENA: Edifici de dos pisos amb un balcó d’usos diversos depenent dels decorats davanters. Aquest espai també servia de vestidor i magatzem als actors.
PROSCENI: Era una plataforma situada entre l’ORQUESTRA i l’ESCENA, que era on es desenvolupava l’acció de l’obra.
Koilon o càvea
Vint-i-dues escales radials
Passadís entreles grades o diathoma
orchestra
ProskénionLloc elevat on actuaven els aactors
Escena Passadís (pàrodoi)
Trenta-quatre grades
Tretze escales radials
Estructura del teatre d’Epidaure
120 m
20,3 m
Vint grades
Vistes de les grades de la càvea
Seients amb respatller i braços
L’aforament era d’unes 15.000 persones aproximadament
Els murs laterals d’Epidaure (contenció del terreny)
Passadissos laterals d’accés al teatre. Pàrodes
ENTORN I INTEGRACIÓ URBANÍSTICA
El TEATRE d’EPIDAURE es troba als afores de la ciutat actual de PIDHAVRO.
Aprofita el pendent de la muntanya. Podem afirmar doncs que està perfectament integrat amb l’entorn paisatgístic que l’envolta.
FUNCIÓ, CONTINGUT I SIGNIFICAT El teatre grec neix com a conseqüència de les
festes que a la primavera i a l’hivern es celebraven en honor del déu DIONÍS.
L’acció teatral es desenvolupava al PROSCENI. davant una arquitectura artificial, pintada o utilitzant el paisatge de fons com a decorat.
L’ESCENA era una petita edificació utilitzada com a suport dels decorats. També era utilitzat pels actors com a magatzem i vestidors.
FUNCIÓ, CONTINGUT I SIGNIFICAT L’ORQUESTRA era el lloc que ocupava el cor. L’acústica era molt bona i es podia sentir els
actors des de qualsevol part de la CÀVEA. Epidaure era un lloc famós perquè estava a
prop del santuari d’ESCULAPI, déu grec de la medicina.
En època hel·lenística el culte a aquest déu va créixer i el santuari era visitat per molts malalts de l’hel·lade.
MODELS I INFLUÈNCIES El teatre d’Epidaure permet seguir l’evolució en
la construcció de teatres en època hel·lenística, moment en què s’introdueixen alguns canvis:
Es van incrementar les dimensions de la CÀVEA.
Es va aixecar el PROSCENI. l’ORQUESTRA va passar a ser semicircular.
Aquestes modificacions serveixen de model als teatres seguit grecs i romans posteriors (Teatre de SEGESTA, segle III aC)
Teatre de Segesta, a Sicília (s. III aC)
ALTAR DE ZEUS A PÈRGAM
FITXA TÈCNICA TÍTOL: altar de Zeus. AUTOR: desconegut. CRONOLOGIA: (180-160 aC) ESTIL: hel·lenístic. TIPOLOGIA: altar. MATERIAL: marbre. LOCALITZACIÓ: Pergamonmuseum (Berlin).
CONTEXT HISTÒRIC DE L’OBRA És una obra d’època HEL·LENÍSTICA(180-
160 aC) feta en marbre. No es coneix l’autor, però és atribuible a la
SEGONA ESCOLA DE PERGAM, que destacà pel seu monumentalisme i teatralitat.
Sabem que van treballar més de 40 escultors en el FRIS. Es tracta, però, d’un treball molt UNIFORME.
CONTEXT HISTÒRIC DE L’OBRA Es va descobrir en unes excavacions
arqueològiques a finals del segle XIX i es va traslladar a Berlin peça per peça l’any 1930.
Es tracta de l’altar més gran de l’antiguitat. Del total del conjunt, a nosaltres només ens ha
arribat la façana principal. La segona escola Pergàmica coincideix amb el
regnat d’EUMENES II (197-169 aC), que el feu aixecar per commemorar les seves victòries al PONT i a BITÍNIA.
Altar de Zeus (Pergamonmuseum, Berlin)
Reconstrucció de l’altar de Zeus
A
B
Part conservada
DESCRIPCIÓ FORMAL L’altar de Zeus constava d’un PODI de planta
gairebé quadrada. A sobre s’aixecava una COLUMNATA JÒNICA
amb ENTAULAMENT i COBERTA PLANA, decorada amb animals fantàstics i mitològics.
La façana oest tenia forma de “U” i presentava una escalinata que conduïa a un pati interior tancat on hi havia l’ALTAR DELS SACRIFICIS. Aquesta escalinata envoltava tot el podi per la part de baix.
Planta de l’altar de Zeus
Part conservada
-A: escalinata que enenvolta el podi per la part de baix
A
B
Part perduda
-B: pati amb altar a cel obert
-Planta quasi quadrada (38,6 x 36 m)Pati
Columnata jònica
Descripció formal
- Elements de suport
Gran pòdium massís (uns 7 m alt) amb una gran escala, del qual en forma part el gran fris, en comptes de formar-ne de l’entaulament.
Murs de càrrega del pòdium
Columnata jònica
sobre
- Elements suportats
-Les columnes sostenen un entaulament pla, coronat per animals fantàstics i mitològics (acròteres) i amb forma d’U. -Sistema arquitravat: predomini línia recta (horitzontal) Desproporció entre alçada
pòdium i columnata
DESCRIPCIÓ FORMAL
La part exterior del podi estava decorada amb un FRIS CONTINUAT d’ALT RELLEU de 120 metres de llarg.
La part consevada del fris exterior té com a tema la GIGANTOMÀQUIA (episodi mitològic en què s’enfronten els deus de l’Olimp i els Titans).
La composició destaca pel seu DINAMISME.
DESCRIPCIÓ FORMAL
Les figures apareixen entrellaçades amb actitud violenta. Cal destacar el treball pel que fa a la MUSCULATURA, l’EXPRESSIVITAT dels rostres i el MOVIMENT dels vestits.
Les CARES INTERIORS estaven decorades amb un FRIS dedicat a TÈLEF, fundador de la nissaga atàlida.
Relleus del fris
-Figures retorçades.-Ritme violent, convulsiu. -Musculatures en tensió. -Vestidures desplegades en totes direccions. Expressions facials torturades
ENTORN I INTEGRACIÓ URBANÍSTICA
L’altar de Zeus era a la part superior de l’Acròpòli de la ciutat de Pèrgam (a l’actual Turquia).
Estava situat a sobre d’una terrassa i s’hi accedia a través d’un PROPILEU.
La façana principal es conserva al Pergamonmuseum de Berlin.
Localització de l’altar de Zeus
Mapa i maqueta de l’acròpoli de Pèrgam
Lloc de l’altar
Construït sobre la segona terrassa de l’ acròpoli. Avui dia només es conserven els fonaments.
FUNCIÓ, CONTINGUT I SIGNIFICAT L’altar de Zeus a Pèrgam complia dues funcions: RELIGIOSA (el rei atàlida Eumenes II volia donar
gràcies a Zeus per les seves victòries militars a Bitínia i el Pont) i POLÍTICA: el tema de la GEGANTOMÀQUIA representa la lluita dels déus olímpics (ordre) contra els gegants (irracionalitat). Els déus olímpics representarien el poble atàlida (vencedors) i els gegants els bàrbars (vençuts).
El fris de l’interior estaria dedicat al fundador del llinatge atàlida, TÈLEF, fill d’Heràcles.
InterpretacióLa Gigantomàquia: lluita del principi dels temps entre els déus, representants del l’ordre, contra els gegants, les forces del desordre i el caos.
Alcioneu el gegant és arrossegat pels cabells per Atena, separant-lo de Gea, la seva mare.
Atena Gea, semienfonsada en els seus dominis, implora pel seu fill.
Victòria alada que deixa clar qui ha triomfat en el combat.
MODELS I INFLUÈNCIES L’altar de Zeus a Pèrgam, tot i la seva
monumentalitat, segueix el patró d’aquest tipus de monuments. S’inspira en l’altar de Zeus a Olimpia.
El model narratiu d’aquestes escenes constitueixen un precedent de la columna Trajana.
El dinamisme, teatralitat i expressivitat dels frisos són característiques que reapareixeran durant el Barroc.
Columna de Trajà (Roma)
Apol·lo i Dafne, de Gianlorenzo Bernini David, de Gianlorenzo Bernini
KOUROS D’ANAVYSSOS KORÉ DEL PEPLUM
FITXA TÈCNICA TÍTOL: Kouros d’Anavyssos i Koré del Pèplum. AUTOR: desconegut. CRONOLOGIA: 510 aC / 500 aC. ESTIL: grec arcaic. TIPOLOGIA: escultura exempta. MATERIALS: marbre / marbre policromat de Paros. TEMA: votiu o escultura funerària. LOCALITZACIÓ : Museu Arqueològic Nacional
(Atenes) / Museu de l’Acròpoli (Atenes).
Kouros d’ Anavyssos
Cleobis i Bitó
Kore del pèplum
Les korai (en singular koré = noia)
CONTEXT HISTÒRIC I CULTURAL Segons la mitologia DÈDAL va aprendre l’ofici
d’escultor a EGIPTE i posteriorment va treballar a CRETA.
Segons el mite va ser el primer a fer caminar les seves escultures, gràcies a la posició avançada d’una de les seves cames.
Els contactes comercials i cultural amb EGIPTE i ORIENT estan perfectament documentats a partir del segle VII aC.
CONTEXT HISTÒRIC I CULTURAL
Molts dels elements propis de l’escultura egípcia estan presents en l’escultura grega d’època arcaica:
MOVIMENT D’UNA EXTREMITAT INFERIOR RIGIDESA. SIMETRIA. FRONTALITAT. HIERATISME.
DESCRIPCIÓ FORMAL
Ambdúes comparteixen una sèrie de característiques comunes: SIMETRIA, FRONTALITAT i l’ús de la GEOMETRIA a l’hora de representar alguns elements corporals.
SIMETRIA: Si tracem un eix vertical podem dividir les escultures en dues meitats iguals.
La simetria només es trenca en el cas del Kouros amb el peu avançat i en el cas de la Koré amb la posició del braç.
DESCRIPCIÓ FORMAL FRONTALITAT: Tant el rostre com el cos
presenten una posició frontal. En el cas de la Koré, el gerro i la túnica o
peplum (els plecs cauen en vertical) també contribueixen a aquesta frontalitat.
ELEMENTS GEOMÈTRICS: Són apreciables en la cabellera, en els ulls ametllats, el tors o els relleus de la roba de la Koré.
La Koré conserva restes de PINTURA als cabells, al rostre i al brodat de la túnica.
Ulls ametllats
Esquematisme geomètric dels cabells
TEMÀTICA Durant la Grècia Arcaica, la figura FIGURA
MASCULINA ATLÈTICA despullada va ser esculpida amb molta freqüència.
Es tracta de representacions d’ATLETES que havien resultat VENCEDORS en els JOCS OLÍMPICS.
El Kouros d’Anavyssos presenta una inscripció esculpida a la base, que ens diu que a més a més de commemorar una victòria esportiva, es tracta d’una estàtua funerària feta en honor del jove KROISOS, mort en combat.
TEMÀTICA
En el cas de la Koré, es tracta d’una estàtua VOTIVA.
Aquestes solien portar alguna fruita, flor o animalet en una de les mans.
Sempre anaven vestides.
MODELS I INFLUÈNCIES L’escultura grega d’època arcaica pren com a
model l’ESTATUÀRIA EGÍPCIA. Des dels inicis presenta algunes novetats: la
NUESA en el cas dels KOÚROI i la no utilització d’un suport posterior.
Un altre antecedent són les anomenades XÓANA o XÓANON, escultures de fusta anteriors al segle VII aC.que presenten algunes característiques de l’escultura d’època arcaica: RIGIDESA i la GEOMETRIA de les formes.
MODELS I INFLUÈNCIES
Més endavant, l’escultura arcaica evoluciona cap a formes més NATURALISTA, que ja deixen veure alguns elements propis de l’escultura d’època classica (s. V i IV)
Tríada de Micerinos (2500 aC) Efebus de Crítios (480 aC)
GUERRERS DE RIACE FITXA TÈCNICA TÍTOL: Guerrers de Riace. AUTOR: desconegut. CRONOLOGIA: segle V aC. (460-430 aC) ESTIL: grec clàssic. TIPOLOGIA: escultura exempta. MATERIAL: bronze a la cera perduda (fosa). TEMA: guerrers. LOCALITZACIÓ: Museo Nazionale di Reggio di
Calabria.
Zeus del Cap Artemision (S. V aC)
L’Auriga
fragment d’un conjunt votatiu que
comprenia el carro, el cavall i el noi;
fou trobat al Santuari d’Apol·lo a
Delfos (s. V aC.)
CONTEXT CULTURAL DE L’AUTOR
No sabem amb certesa qui va ser l’autor d’aquestes dues escultures.
Alguns estudiosos han plantejat que podrien ser obra D’ALCÀMENES, deixeble de FIDIES i POLICLET.
També hi ha qui planteja que podrien ser obra de PITÀGORES de REGGIO.
CONTEXT CULTURAL DE L’AUTOR
Fonts de l’antiguitat el consideren inventor de la composició en X i primer escultor en representar fidelment detalls com venes i tendons.
Les fonts antigues diuen que hi havia escultures com aquestes als carrers i temples de les ciutats.
Els romans les apreciaven molt i se les emportaven a Roma.
Moltes es van fondre al llarg de l’Edat Mitjana per aprofitar-ne el metall.
.
Foren trobats el 1972 de manera
fortuïta a les aigües de la mar Jònica,
a uns tres-cents metres de la costa
al territori de la Comune de Riace, a
Calàbria.
Aparegueren, junts, a 7 o 8 metres
de profunditat
DESCRIPCIÓ FORMAL Les dues escultures mostren dos homes NUS, en
TENSIÓ i en posició FRONTAL. Després de la fosa es van afegir detalls realistes fets
amb altres materials: PESTANYES DE COURE, DENTS DE PLATA, ulls de IVÒRI i PASTA VITREA.
Quan es van trobar, al guerrer B ja li mancava un ull. La llança, l’espasa i l’escut de les dues escultures,
tampoc es van arribar a trobar mai.
DESCRIPCIÓ FORMAL
La frontalitat dels dos cossos es veu trencada per un lleuger CONTRAPPOSTO, que els confereix DINAMISME , especialment al guerrer A, ja que aquest gira el cap en direcció contrària a la cama flexionada.
Als cabells encara es pot apreciar un cert ESQUEMATISME GEOMÈTRIC.
DESCRIPCIÓ FORMAL
L’artista coneixia força bé el cos humà: s’aprecia en la musculatura (braços, tors i esquena), els tendons (mans) i les venes (braços i mans) que proporcionen NATURALITAT al conjunt.
Guerrer A
- Representa home més jove, nu- Expressió més arrogant, tranquil·la - Contrapposto, cos equilibrat- Gira lleugerament el cap cap a la dreta.
Guerrer B:
-Representa home més gran-Solidesa i experiència-Cert cansament-Expressió ferotge-Contrapposto
Composició
Els seus braços esquerres
doblegats pels colzes,
conserven restes del
lligat d’un escut, els seus
braços drets cauen al
llarg del cos amb
naturalitat i tenen la mà
tancada, fent el gest
d’agafar una llança o una
espasa.
Llavis de coure Dents de plata
Pestanyes de coure
Els ulls
estaven fets
de ivori i pasta
vitrea
Gran naturalisme.
Se li veuen les
venes i els
tendons dels
braços, mans i
peus.
Barbes rinxolades
bronzes de 2,05 m. d’alçada i pesen 400 quilos
Contrapposto
TEMÀTICA
Les dues escultures es van trobar entre les restes d’un naufragi a prop de la costa sud italiana.
El vaixell es devia dirigir propablement cap a alguna ciutat de la MAGNA GRÈCIA.
Darrerament s’ha associat aquest dos guerrers amb els dos guerrers ÀIAX de la guerra de TROIA.
TEMÀTICA El guerrer A ha estat associat amb ÀIAX OILEU,
soldat castigat per Atena per la seva crueltat. El guerrer B ha estat associat amb ÀIAX
TELAMÓ, amic d’AQIL·LES, que després de la mort d’aquest s’acabà suicidant.
Altres interpretacions apunten cap a CÀSTOR i PÒL·LUX, fills de Zeus o cap a TIDEU i AMFIARAU, relacionats amb la guerra de TEBES.
MODELS I INFLUÈNCIES
Es tracta d’un dels pocs bronzes grecs conservats que són ORIGINALS i han proporcionat informació sobre la tècnica de la FOSA en l’escultura grega.
Són escultures de transició entre l’escultura arcaica (FRONTALITAT, RIGIDESA, ÚS DE LA GEOMETRIA) i l’escultura clàssica (major DINAMISME, NATURALISME present en els detalls anatòmics).
DISCÒBOL DE MIRÓ FITXA TÈCNICA TÍTOL: Discòbol. AUTOR: Miró (actiu entre el 440 i el 480 a.C.) CRONOLOGIA: 460 a.C. ESTIL: grec clàssic. TIPOLOGIA: escultura exempta. MATERIALS: original de bronze; còpia romana de
bronze. TEMA: ideal anatomic atlètic. LOCALITZACIÓ: Museo Nazionale Romano (Roma).
Visió lateral Visió posterior
Altres obres de Miró
Atena i Màrsies
BIOGRAFIA DE L’AUTOR Miró va ser un dels escultors més importants de
la Grècia clàssica. Va treballar a l’Atenes de Pèricles (segle V). Va fer la major part de la seva producció en
BRONZE. Coneixem la seva obra gràcies a CÒPIES
ROMANES. Les seves obres tenen un gran NATURALISME,
DINAMISME i equilibri de PROPORCIONS.
DESCRIPCIÓ FORMAL
Miró trenca amb la FRONTALITAT i RIGIDESA de l’escultura arcaica.
El cos descriu una “S” que recorre la figura de dalt a baix.
Els BRAÇOS estan estesos i descriuen un ARC.
Miró equilibra la composició fent que el braç que manté agafat el disc faci de CONTRAPÈS amb la cama en què es recolza l’altre braç.
Descripció formal
El cos descriu una “S” que recorre la figura de dalt a baix
Els arcs descriuen un arc
El braç que sostè el disc fa de contrapès del que es recolza en el genoll. Aquest fet aporta equilibri a la composició Mostra la
musculatura en tensió en el moment anterior al llençament del disc
DESCRIPCIÓ FORMAL Destaca el treball ANATÒMIC de Miró, que
marca tots els músculs en tensió. El cap, però, presenta reminiscències de
l’època arcaica: HIERATISME DEL ROSTRE i GEOMETRITZACIÓ DELS CABELLS.
En l’original de bronze no va caldre cap tipus de suport, fet que va ser necessari en la còpia de marbre per mantenir l’equilibri de l’obra.
A la còpia de marbre s’hi va haver d’afegir un tronc per tal de suportar el pes de l’escultura.
Volia evitar la simetria.
Miró excel·lí sobretot com a bronzista.Copia romana de marbre.
Geometrització dels cabells.
Certa calma inexpressiva en el rostre que recorda el
hieratisme dels kóuroi Que recor
TEMÀTICA - INTERPRETACIÓ L’escultura representa un jove atleta, JACINT,
en el moment de màxima tensió abans de llençar el disc.
En aquella època els atletes gaudien d’una gran fama i el seu cos representava un model de bellesa.
Aquest tema ja havia estat tractat pels escultors grecs, però els atletes eren representats drets, balancejant el disc (1r temps)
TEMÀTICA - INTERPRETACIÓ
Miró intenta representar el moment en què l’atleta gira tot el cos sobre si mateix (2n temps), previ al llançament del disc.
El que Miró representa és no és una bellesa REAL, sinó una bellesa IDEAL.
Segons PLATÓ el món terrenal era una reproducció imperfecta d’un altre MÓN IDEAL supraterrenal.
-Aquest tipus d’escultures es feia per homenatjar els vencedors dels jocs olímpics.
-No guardava mai cap versemblança amb l’atleta. Els artistes grecs intentaven plasmar en les seves obres la bellesa ideal.
Durant el segle V estava en boga la teoria de Plató de que el mon terrenal era reflex imperfecte d’ un mon ideal supraterrenal.
MODELS I INFLUÈNCIES
La CERÀMICA PINTADA i les ESTATUETES PETITES DE BRONZE són de de gran importància per entendre l’escultura de marbre, tant des d’un punt de vista formal com temàtic.
En aquestes l’artista gaudia de més LLIBERTAT CREATIVA i feia propostes que després serien adoptades per l’escultura en marbre.
MODELS I INFLUÈNCIES
La TENSIÓ MUSCULAR i la relació de l’obra amb l’ESPAI que l’envolta són dues aportacions importants de Miró a la història de l’escultura.
Escenes esportiven plasmades en ceràmica
DORÍFOR FITXA TÈCNICA TÍTOL: Dorífor (portador de llança). AUTOR: Policlet (Argos, actiu al segle V a.C.) CRONOLOGIA: 430 a.C. TIPOLOGIA: escultura exempta. MATERIALS: original en bronze. Còpia romana en marbre. MIDES: 2,12 m d’alt. ESTIL: grec clàssic. TEMA: esportiu. LOCALITZACIÓ: Museo Archeologico Nazionale (Nàpols).
Dorífor Còpia en bronze del Dorífor del museu Pushkin a Moscú
BIOGRAFIA I CONTEXT HISTÒRIC Policlet va ser un dels escultors més aclamats
de la Grècia clàssica. Va ser deixeble d’AGELADES, escultor d’Argos
juntament amb Fídies i Miró, amb els quals competí a l’Atenes del segle V.
Es va formar en les idees PITAGÒRIQUES sobre els nombres.
En la creació del seu CÀNON va combinar l’observació de la NATURA i el raonament MATEMÀTIC.
BIOGRAFIA I CONTEXT HISTÒRIC
La major part de la seva obra estava feta en BRONZE, però també va elaborar escultures en MARBRE, OR i IVÒRI.
Elaborà nombroses escultures d’atletes nus que havien participat en els jocs olímpics.
Recollí els seus pensaments sobre les proporcions del cos en un LLIBRE, avui perdut.
Diadumen (450 a.C.)Discòfor (450-440 a.C.)
Altres obres de Policlet
DESCRIPCIÓ FORMAL Policlet esculpí un jove atleta dempeus, nu, que
amb el braç esquerra sosté una llança (no conservada).
Un petit SUPORT enganxa el braç dret a la cama. Una SOCA a l’alçada de la cuixa que contribueix
a sostenir el pes de l’escultura. En la COMPOSICIÓ té en compte el CÀNON
anatòmic: el COS havia de tenir l’alçada de 7 vegades el CAP.
DESCRIPCIÓ FORMAL
Altres elements propis del CÀNON són els següents:
El ROSTRE es divideix en 3 parts iguals: la zona del FRONT, la situada entre el FRONT i la punta del NAS i la que va del NAS a la BARBETA.
El PEU fa tres vegades el palmell de la MÀ. L’ARC TORÀCIC i el PLEC ENGONAL són arcs
d'un mateix cercle.
DESCRIPCIÓ FORMAL A través del CONTRAPPOSTO, Policlet aconsegueix
equilibrar els elements dinàmics i els estàtics de l’obra. El TORS està tens, el MALUC DRET aixecat i la
CAMA ESQUERRA flexionada. L’ESPATLLA ESQUERRA queda més elevada que la DRETA.
Al TORS, les línies de la musculatura queden marcades.
DESCRIPCIÓ FORMAL
Tant en GEST com en el tractament del CABELL s’aprecia una voluntat NATURALISTA.
El ROSTRE expressa SERENITAT.
Cànon de Policlet: El cos havia de tenir l’alçada de set vegades el cap. El cap es dividia en 3 parts (front, nas i mentó). El peu havia de fer tres vegades el palmell de la mà. L’arc toràcic i el plec engonal formen un cercle.
Descripció formal
-Naturalitat en el gest i el tractament dels cabells.
-La musculatura del tors està perfectament marcada
Contrapposto:-Equilibri entre la posició de moviment i la de repòs.-Maluc dret aixecat.-Cama esquerra lleugerament flexionada.-Espatlla esquerra una mica més elevada que la dreta, equilibrant el conjunt.
Descripció formal
TEMÀTICA El dorífor ens mostra un ATLETA just en el
moment anterior a la seva participació en la prova de llançament de llança.
Mostra l’equilibri entre VIGOR CORPORAL i INTEL·LIGÈNCIA i els valors del COS i els de l’ESPERIT.
L’atleta no mostra VANITAT ni ORGULL (actituds recriminables en aquella època) sinó SERENITAT.
MODELS I INFLUÈNCIES
POLICLET parteix de treballs de finals del període ARCAIC, que perseguien proporcionar vida a les escultures.
Influí en els seus contemporanis i més endavant ho farà en l’escultura ROMANA i alguns autors del RENAIXEMENT com Miquel Àngel.
Efebus de Crítios (480 aC)
August de Prima Porta(14 d.C.)
David de Miquel Àngel(1501-1504)
EL NAIXEMENT DE VENUS (1485) de SANDRO BOTTICELLI (Galleria degli Uffizi, Florència)
HERMES AMB DIONÍS INFANT FITXA TÈCNICA TÍTOL: Hermes amb Dionís infant. AUTOR: Praxitel·les (Atenes, actiu segle IV). CRONOLOGIA: 350-330 a.C. ESTIL: postclàssic. TIPOLOGIA: escultura exempta. MATERIAL: marbre. TEMA: mitològic. LOCALITZACIÓ: Museu Arqueològic (Olimpia)
BIOGRAFIA I CONTEXT HISTÒRIC
Praxiteles era fill de l’escultor Cefisòdot el Vell. Va treballar habitualment amb MARBRE i
contribuí a que aquest material es tornés a posar de moda en detriment del bronze.
El període de màxima activitat d’aquest artista es situa entre el 370 i el 340 aC.
Destaquen les seves reproduccions de la deesa VENUS (destaca la Venus de Cnido o Venus al bany). Va ser l’introductor del nu femení.
BIOGRAFIA I CONTEXT HISTÒRIC
Històricament, el model polític de la POLIS ha entrat en crisi i Grècia és a punt de caure sota el control dels macedonis.
Treballà fonamentalment a la ciutat d’ATENES.
Altres obres de Praxitel·les
Afrodita de Cnidos (360 a.C. Sàtir en repòs (365 a.C.)
DESCRIPCIÓ FORMAL
Hermes apareix DEMPEUS. Li manca una part del BRAÇ DRET . L’altre es recolza sobre el TRONC d’un arbre
cobert amb una TÚNICA. Amb aquest mateix braç sostè la figura de DIONÍS infant al qual mira amb tendresa.
Un SUPORT transversal uneix la figura d’Hermes i el tronc per poder aguantar el pes de l’escultura.
DESCRIPCIÓ FORMAL Al igual que Policlet, Praxiteles utilitza el
CONTRAPPOSTO en la composició. Aixeca un dels malucs i flexiona la cama
contrària, creant una CORBA en “S” invertida i que s’ha anomenat CORBA PRAXITELIANA.
La CORBATURA de la figura d’Hermes contrasta amb la VERTICALITAT del tronc amb la túnica i del petit Dionís.
DESCRIPCIÓ FORMAL El nen DIONÍS no s’adequa a models reals, sinó
que segueix les proporcions pròpies dels ADULTS.
La TÚNICA presenta una caiguda dels plecs molt NATURAL. Per aconseguir-ho, Praxitel·les utilitza la tècnica dels DRAPS MOLLS.
També crea jocs de LLUM i OMBRES a partir d’un modelat suau dels muscles del cos (SFUMATO), aconseguint que aquests guanyin en DELICADESA.
Atenció als sentiments
i a les emocions. Tendresa en la mirada
Corba praxiteliana(equilibri moviment-repós)
Humanització dels déus
Sfumato
Tronc d’arbre cobert amb una
túnica Tècnica dels draps molls
Gran expressivitat
Naturalisme i
delicadesa en el
tractament anatòmic
Anàlisi formal
- Contrast entre sinuositat figura Hermes i verticalitat Dionís i túnica(sobre arbre per suportar l’escultura)
- Llum uniforme sobre la superfície del cos d’Hermes, creant-hi modulacions i subtils matisos, menys als plecs del mantell i als cabells (zones clarobscur)
Anàlisi formal
TEMÀTICA / INTERPRETACIÓ
Hermes i Dionís infant s’inspira en la MITOLOGIA grega.
Apareixen dues divinitats: HERMES era el déu del comerç i el missatger dels déus. DIONÍS era el déu del vi. Ambdós eren fills de ZEUS i per tant germanastres.
Dionís era fill de Zeus i de la princesa de Tebes SÈMELE.
TEMÀTICA / INTERPRETACIÓ Durant la seva infantesa i adolescència, Dionís va
ser perseguit per HERA, esposa de Zeus. Zeus va transformar Dionís en nen i va manar
Hermes que el dugués al mont NISA, perquè en tinguessin cura les NIMFES. L’obra recull aquest moment.
Segons una altra versió, ZEUS va rescatar DIONÍS del ventre de la seva mare i el va guardar durant nou mesos en una incisió a la seva cuixa.
TEMÀTICA / INTERPRETACIÓ DIONÍS es conegut amb el sobrenom de
DITIRAMBE (qui ha traspassat la porta dues vegades).
Després el va lliurar HERMES ja que temia la venjança d’HERA i aquest el va lliurar als reis de L’ORCOMEN ATAMANT i INO per a que el criessin.
L’historiador grec Pausànies explica que aquesta escultura decorava el temple d’HERA a OLÍMPIA.
TEMÀTICA / INTERPRETACIÓ
Es va trobar l’any 1877 durant unes excavacions arqueològiques.
L’escultura tenia les cames mutilades i li faltava part del braç dret amb què mostrava un GOTIM de RAÏM a DIONÍS.
Probablement es va fer per commemorar la pau entre ELIS y ARCÀDIA, ja que Dionís era el patró d’Elis i Hermes el d’Arcàdia.
MODELS I INFLUÈNCIES
Praxiteles va seguir els CÀNONS de bellesa apareguts en època clàssica i en particular el de POLICLET.
Es considera que la seva obra en certa manera és precursora de l’estil HEL·LENÍSTIC.
Els déus de les seves escultures apareixen amb actituds HUMANES i expressen EMOCIONS i sentiments.
MODELS I INFLUÈNCIES
Va influir en l’obra d’artistes com ESCOPES i LISIP (Postclassicisme) i en altres artistes del renaixement.
Apoxiòmenos de Lisip (s. IV a.C.) , Museo Pío-Clementino (Ciutat del Vaticà)
Lisip fixà un cànon en què el cos havia de fer set caps i mig.
Hèrcules en repòs, de Lisip (s. IV a.C.)Sàtir en repòs, de Praxitel·les (365 a.C.)
LAOOCONT I ELS SEUS FILLS FITXA TÈCNICA TÍTOL: Laoocont i els seus fills. AUTOR: Agesandre, Polidor i Atenodor de Rodes (pare i
fills respectivament). CRONOLOGIA: segle III-II a.C. ESTIL: hel·lenístic grec. TIPOLOGIA: escultura exempta. MATERIAL: original de bronze; còpia romana de marbre. TEMA: mitològic. LOCALITZACIÓ: Musei Vaticani.
Laoocont i els seus fills
CONTEXT HISTÒRIC I CULTURAL Cap a l’any 1957 es van trobar a SPERLONGA, a
prop de Nàpols, a l’antiga sala de banquets del palau d’estiu de l’emperador TIBERI, diversos GRUPS ESCULTÒRICS que representaven escenes basades en L’ODISSEA d’Homer.
Els noms d’AGESANDRE, POLIDOR i ATENODOR (pare i fills respectivament) estan gravats en un dels conjunts de característiques similars al de Laoocont.
CONTEXT HISTÒRIC I CULTURAL
Aquests conjunts es van datar en en el segle I dC, datació que també ha estat acceptada en el cas del conjunt de Laoocont i els seus fills.
L’obra va ser trobada l’any 1506 entre les runes de la DOMUS AUREA de Neró.
Va ser trobada per RAFAEL, que la va mostrar a MIQUEL ÀNGEL, el qual va quedar molt impressionat tant per la composició com pel dramatisme de l’obra.
CONTEXT HISTÒRIC I CULTURAL
Dins l’etapa hel·lenística podem diferenciar quatre escoles: PERGAM, RODES, TRALLES i ALEXANDRIA.
Durant aquest període s’abandonen els MODELS CLÀSSICS a favor de temes més rics i diversos.
Grup d’Sperlonga que representa Ulisses cegant el cíclope Polifem
Gàlata ferit (escola de Pèrgam)
Escola de Rodes
Laoocont i els seus fills Victòria de Samotràcia
DESCRIPCIÓ FORMAL
L’escena gira al voltant de la figura del sacerdot LAOOCONT, que lluita per alliberar-se de l’atac de dues SERPS.
A banda i banda té els seus dos fills que també lluiten inutilment per alliberar-se.
El DINAMISME i l’EXPRESSIVITAT són les dues característiques més importants d’aquest grup escultòric.
DESCRIPCIÓ FORMAL COMPOSICIÓ: Les tres figures s’organitzen a
partir d’una PIRÀMIDE, formada pels caps dels tres personatges. El vèrtex superior és el cap de Laoocont.
Una línia diagonal creua el grup. Parteix del colze dret de Laoocont i va a parar al peu contrari.
Les dues serps uneixen les tres figures i aporten DINAMISME a l’obra, contribuint a augmentar la sensació de MOVIMENT i TENSIÓ dels cossos.
DESCRIPCIÓ FORMAL
Els cossos presenten una MUSCULATURA molt treballada seguint el model de les escultures del període clàssic.
Pel que fa a l’EXPRESSIVITAT de l’obra es trenca amb els cànons de serenitat i equilibri de l’època clàssica.
Els autors volen reflectir el PATIMENT (pathos) dels personatges, especialment el de Laoocont.
Composició piramidal
Diagonal que
travessa tota
l'escultura i marca el
moviment
Les serps uneixen les
tres figures
Anatomia musculosa.
Gran tensió
Cossos contorçats.
Moviment violent
Composició
Dolor del sacerdot troià
Boca
oberta
Arrugues en el
rostre
Ulls enfonsats
Volums molt
marcats
Expressió turmentada (PATHOS)
TEMÀTICA / INTERPRETACIÓ
El tema està relacionat amb la guerra de TROIA.
Laoocont va advertir els Troians sobre el perill que representava el CAVALL que els grecs suposadament havien ofert a POSIDÓ en la seva retirada.
Dues serps van sorgir del mar i el van matar juntament amb els seus fills.
TEMÀTICA / INTERPRETACIÓ
Els troians van interpretar aquest fet com un càstig diví i van entrar el cavall a la ciutat, seguint les suggerències de SINÓ, que els va convéncer dient-los que era un regal d’ATENA que havien d’acceptar si no volien que la ciutat fos destruïda.
TEMÀTICA / INTERPRETACIÓ Sobre la mort de Laoocont hi ha dues versions: Una que no té res a veure amb la guerra de
Troia. Segons aquesta Laoocont era un sacerdot d’APOL·LO que va ser castigat per casar-se sense permís del déu.
L’altra l’explica el poeta romà VIRGILI a L’ENEIDA. Segons aquest, ATENA, partidària de la victòria grega, va ser qui va enviar les serps per convèncer els troians de la veritat de la història de Sinó.
MODELS I INFLUÈNCIES L’escultura hel·lenística és hereva de la clàssica en molts
aspectes com per exemple l’estudi de l’ANATOMIA HUMANA.
MIQUEL ÀNGEL s’inspirà en l’obra per elaborar el MOISÈS TENSIÓ, DINAMISME, EXPRESSIVITAT, composició
utilitzant les LÍNIES DIAGONALS, són aspectes de l’escultura hel·lenística que reapareixen durant el BARROC, especialment en l’obra de Gianlorenzo BERNINI.
.
Fragment del relleu de l’altar de Zeus a Pèrgam, que ens mostra al gegant Alcineu sent arrossegat pels cabells per la deesa Atena.
El rapte de Proserpina
Apol·lo i Dafne
Escultures de Gian Lorenzo Bernini
Moisès de Miquel Àngel Buonarroti
Laoocont de El Greco