tema 4 les primeres civilizaciones. mesopotàmia i egipte
Post on 22-Jan-2017
988 Views
Preview:
TRANSCRIPT
-
Departament de Cincies Socials
Tema 4: Les primeres civilitzacions.Mesopotmia i Egipte
3.Egipte antic
1.Introducci. Les primeres civilitzacions fluvials
2.Mesopotmia
-
Departament de Cincies Socials
1. Introducci. Les primeres civilitzacionsfluvials
1.1. L'aparici de l'escriptura
-
Departament de Cincies Socials
Escriptura cuneforme
Codi de lleis d'Hammurabi (1800 aC)
-
Departament de Cincies Socials
1. Introducci. Les primeres civilitzacionsfluvials
1.2. La formaci dels grans imperis
-
Departament de Cincies Socials
-
Departament de Cincies Socials
2. Mesopotmia2.1. Histria de Mesopotmia
-
Departament de Cincies Socials
-
Departament de Cincies Socials
-
Departament de Cincies Socials
A SUMER varen sorgir les primeres ciutats-estat independents: Ur, Uruk,Lagash i Eridu. Eren independents unes de les altres.
-
Departament de Cincies Socials
Reconstrucci de la ciutat d'UR
-
Departament de Cincies Socials
Entre el III i el I millenni a.C., les terres de Mesopotmia varen ser dominadessuccessivament per diversos pobles, que varen crear grans imperis.
REGNE D'AKKAD (III milleni aC)
IMPERI BABILNIC (1800 aC)
-
Departament de Cincies Socials
IMPERI ASSIRI (1300 aC)
IMPERI PERSA (segle VI aC)
-
Departament de Cincies Socials
-
Departament de Cincies Socials
-
Departament de Cincies Socials
2.2. La societat mesopotmica
dos grups
formats peres dedicaven a
formats per
PAGESOS
ARTESANSSOLDATS
-
Departament de Cincies Socials
Pirmide social a Mesopotmia
-
Departament de Cincies Socials
2.3. La cultura mesopotmica
RELIGILa societat mesopotmica era politeista i no creia en la vida desprsde la mort.Els Dus eren antropomorfs i immortals.
-
Departament de Cincies Socials
ENLIL (Dudel vent)
ISHTAR (Deesa del'amor i la guerra)
ENKI (Dude la Terra)
MARDUK(Du de latempesta.Patr de
Babilnia)
ASSUR(Du de la
vida vegetal)
-
Departament de Cincies Socials
2.3. La cultura mesopotmica
ARQUITECTURAEls mesopotmics eren grans constructors, per en queden poquesrestes:
Utilitzaven el ma (totxo) i l'atov) com a materials constructius. Inventaren larc i la volta.
-
Departament de Cincies Socials
2.3. La cultura mesopotmica
A les ciutats mesopotmiques hi destaquen edificis molt importantsque s'utilitzaven per les cerimnies collectives o en els qu hiresidia laristocrcia i la noblesa:
Temples: seu del govern, dels tribunals i de les escoles. Al seuinterior, o a prop, hi havia els ziggurats (santuaris que servien coma observatori astronmic, lloc de culte i dendevinaci).
Palaus: lloc de residncia del rei.
-
Departament de Cincies Socials
TEMPLE MESOPOTMIC:
ZIGGURAT
-
Departament de Cincies Socials
-
Departament de Cincies Socials
PALAU MESOPOTMIC:
Runes del Palau deNabuconodosor II
-
Departament de Cincies Socials
ARQUITECTURA
LES CIUTATS
Les ciutats estaven envoltades de muralles, recobertes de rajoles, itenien quatre portes fortificades. Els carrers eren estrets i amb untraat irregular. Excepcionalment hi havia alguns carrers amples enels que hi residia la poblaci ms rica.
-
Departament de Cincies Socials
Recreaci de la ciutat deBabilnia
Porta d'Ishtar
-
Departament de Cincies Socials
ESCULTURA
Els mesopotmics elaboraven petites esttues i relleus.1. Les esttues: solen ser masculines, ja que representen reis, dus ialts funcionaris.
Gudea,de Lagaix,
rei sacerdot
-
Departament de Cincies Socials
Sargon I
-
Departament de Cincies Socials
2. Els relleus i esteles: se solen realitzar damunt pedra. Temticapoltica i religiosa. Es decoren les morades, portalades, amb escenesmilitars, de victries. Tamb utilitzat amb la cermica vidriada.
-
Departament de Cincies Socials
1. APARICI DE LESCRIPTURA (MESOPOTMIA, 3000 a.C.) = MARCA LINICI DE LAHISTRIA.
2. APAREIXEN ELS PRIMERS GRANS IMPERIS (CIVILITZACIONS FLUVIALS):EGIPTE, MESOPOTMIA, NDIA I XINA.
3. ES CARACTERITZAVEN PER: FORT PODER POLTIC, SOCIETAT MOLTJERARQUITZADA I GRANS OBRES.
4. MESOPOTMIA ESTAVA SITUADA A LES ACTUALS IRAK, IRAN I SRIA: LLOCCLAU PEL COMER I FAVORABLE PER LAGRICULTURA.
5. HI DESTACAREN 4 IMPERIS: SUMERI, ACCADI, ASSIRI I BABILNIC.
6. HI HAVIA 2 GRUPS SOCIALS: PRIVILEGIATS I NO PRIVILEGIATS.
7. LA SOCIETAT MESOPOTMICA ERA POLITEISTA (AMB DUS ANTROPOMORFS IIMMORTALS) I NO CREIA EN LA VIDA DESPRS DE LA MORT.
8. A MESOPOTMIA EREN GRANS CONSTRUCTORS (ARC, VOLTA, ZIGGURAT,TEMPLES, PALAUS, ETC.).
Idees resum bsiques de Mesopotmia
-
Departament de Cincies Socials
3. Egipte3.1. Histria d'Egipte
EGIPTE ANTIC
VORES DEL RIU NIL(NORD-EST D'FRICA)
Gran civilitzaci que neixfa ms de 5.000 anys
s
Important per
el qual Consisteixen
T una longitud de6.671 Km
ABASTIMENT D'AIGUA POTABLEVIA DE COMUNICACI
REGADIU DELS CAMPS DE CULTIU
LA SOCIETAT EGPCIA(DU DEL NIL: HAPI)
DICS I CANALS
TERRES NEGRES
TERRES ROGES
Situada a
Per aprofitar ms l'aigua construren
Franja allargadade terres frtils
Tamb anomenades
Ms enllD'aquestes
Terres nofrtils
(Desert)
Conegudes com
-
Departament de Cincies Socials
-
Departament de Cincies Socials
-
Departament de Cincies Socials
-
Departament de Cincies Socials
-
Departament de Cincies Socials
-
Departament de Cincies Socials
Per controlar el riu, els egipcis vandesenvolupar el clcul i l ageometria, i van establ ir uncalendari de crescudes.
Tamb van crear sistemes dec o m p t a b i l i t a t i t c n i q u e sconstructives i hidruliques.
A l s t e m p l e s e s f e i e n l e sobservacions astronmiques iclculs matemtics: lany va serdividit en 365 dies i el dia en 24p e r o d e s ( m s e n d a v a n tanomenats hores).
NILMETRE
-
Departament de Cincies Socials
EL XADUF
-
Departament de Cincies Socials
-
Departament de Cincies Socials
-
Departament de Cincies Socials
EGIPTE ANTIC
La unificaci de lesTerres Negres del Nil (3.100 aC)
Encapalada pel
3.2. EL FARA
Sorg amb Finalitz amb
La conquesta dels romans (31aC.)
Rei Menes
FARAONS
Eren tractats com a DUS
formaren GRANS DINASTIRES (31) Destacaren les de
KHEOPS, KEFRENI MICER
TUTHMOSISI
I RAMSS II
Els quals
Poseen quasitotes les terres
Dictaven leslleis
Governavenel pas
Controlaven elcomer
Encapalavenl'exrcit
Uns reis anomenats
-
Departament de Cincies Socials
-
Departament de Cincies Socials
-
Departament de Cincies Socials
LA SOCIETAT EGPCIA
Poder poltic i riquesa
Formada per
3.3. LA SOCIETAT EGPCIA
PRIVILEGIATS NO PRIVILEGIATS
tenien
Sotmesos al Fara,Nobles i Sacerdots
estaven
I estava format perPodien ser
NOBLES SACERDOTS
ESCRIBESFARA PAGESOS
ARTESANS
COMERCIANTS
SERVENTS
ESCLAUS
-
Departament de Cincies Socials
-
Departament de Cincies Socials
Sacerdots i funcionaris
Cort del Fara
Escriba
Guerrers
-
Departament de Cincies Socials
comerciants
Artesans
-
Departament de Cincies Socials
Pagesos
Servents
Esclaus
-
Departament de Cincies Socials
3.4. LA RELIGI, LES CREENCES I L'ART EGIPCI
RELIGI
Els egipcis eren politeistes, tot i que el du ms important era: El du Sol; anomenat Ra, Amon o Aton. Altres dus importants als que resaven eren:
Els dus Isis, Osiris, Anubis, Thot o Horus. Resaven tamb a animals (cocodril), a elements naturals
(Nil) i a persones (faraons).
Els egipcis pensaven que els dus eren immortals.
-
Departament de Cincies Socials
Maternitat, vida i mort Mort i ms enll Sol Cel Mort i funerals,guardi de les tombes
Creador del Nil Sabiduria, escriptura,msica
Amor i beguda Salut Violncia i desordre
-
Departament de Cincies Socials
Es creia que els rituals religiosos eren necessaris per mantenirlequilibri de lunivers.
Els rituals religiosos es duien a terme als temples, i cada temple pertanyia a un du. Per aix, a cada temple shi guardava unaesttua dun du diferent.
-
Departament de Cincies Socials
Els temples, des del punt de vista religis, eren la residncia delsdus a la Terra.
A cada temple hi havia un grup de sacerdots que tenien diversesfuncions:
Netejar i vestir lesttua del du. Dur a terme els rituals religiosos. Dur a terme processons al santuari per portar-hi aliments i
begudes com a ofrena a la divinitat.
-
Departament de Cincies Socials
Els temples es construen amb pedra perqu era el material msresistent.
Eren edificis adovellats: sostres plans sostinguts per granscolumnes. No utilitzen mai ni l'arc ni la volta.
Solien ser enormes i tendien a seguir la mateixa estructura.
-
Departament de Cincies Socials
El temple de Luxor
-
Departament de Cincies Socials
El temple de Karnak
-
Departament de Cincies Socials
El temple de Abu Simbel
-
Departament de Cincies Socials
CREENCES
Els egipcis creien en la vida desprs de la mort. Pensaven que eranecessari conservar els cossos per a aquesta segona vida.
-
Departament de Cincies Socials
Al voltant dels sarcfags hi depositaven un aixovar. Aquest aixovarcontenia tot all que el mort pogus necessitar a la segona vida.
Per impedir el robatori dels aixovars, les tombes tenien mltiplespassadissos.
-
Departament de Cincies Socials
LA VIDA DESPRS DE LA MORT
La religi egpcia prometia una vida desprs de la mort:
Els ssers humans estaven formats per un cos i unanima (el ka) i quan el cos moria, el ka passava a la vidadultratomba si el cos havia quedat incorrupte
Per aix, la famlia embalsamava el difunt (momificaci)que desprs de 40 dies es convertia en mmiadissecada i shavia de presentar davant del TribunaldOsiris, que jutjava la seva vida terrenal.
-
Departament de Cincies Socials
-
Departament de Cincies Socials
PROCS DE MOMIFICACI
S'extreia el cervell amb un ferro corb pel nas.
S'extreien les vsceres i es posaven als vasos canopis: el vas canopi amb cap de xacal conservava l'estomac el vas canopi amb cap d'esser hum conservava el fetge el vas canopi amb cap de falc conservava l'intest el vas canopi amb cap de babu els pulmons
S'embalsamava el cadver i es cobria de natr (entre 40 i 80dies aproximadament).
-
Departament de Cincies Socials
-
Departament de Cincies Socials
Es renta el cadver i es cobreix tot el cos de benes de fil (entreles benes s'hi collocaven amulets).
Desprs s'introdua la mmia dins un sarcfag.
Desprs el portaven amb barca funerria fins a la tomba.
En darrer lloc s'havia de presentar davant Osiris per passar elJudici Final.
-
Departament de Cincies Socials
-
Departament de Cincies Socials
LES TOMBES EGPCIES
Mastaba
-
Departament de Cincies Socials
LES TOMBES EGPCIES
Pirmide
-
Departament de Cincies Socials
LES TOMBES EGPCIES
Hipogeu
-
Departament de Cincies Socials
-
Departament de Cincies Socials
LES PIRMIDES DE GIZEH
Als inicis de limperi egipci, els faraons eren enterrats a lespirmides. Les pirmides ms espectaculars sn les de Gizeh onshi enterraren els cossos de Keops, Kefren i Micer.
Tenen uns 5.000 anys dantiguitat, fan 147 metres dalada i cadacostat fa 230 metres a la base.
-
Departament de Cincies Socials
LA VALL DELS REIS I DE LES REINES
Ms tard, els faraons comenaren a enterrar-se en tombessubterrnies excavades davall terra (en hipogeus). Els hipogeusms importants sn els de la Vall dels reis i de les reines.
-
Departament de Cincies Socials
L'ART EGIPCI
Influenciat per
ART
RELIGIS POLTIC
La religiLa vida desprs de la mort
Per podia tenir dos sentits
ESCULTURES I PINTURES
ARTESANS
ESTTUES I PINTURES
Construren i decorarentemples i tombes amb
Exaltaven el poderdels faraons amb
Elaborades per
-
Departament de Cincies Socials
CARACTERSTIQUES DE LA PINTURA I LESCULTURA EGPCIA
Els artistes seguien unes normes i principis molt estrictes.Aquests eren:
Falta de perspectiva Frontalitat Idealitzaci Immobilitat i rigidesa
Bust de Nefertiti
-
Departament de Cincies Socials
Ramss II a la batalla de Qades Temple d'Abu Simbel
-
Departament de Cincies Socials
L'ESCRIPTURA JEROGLFICA
-
Departament de Cincies Socials
PEDRA ROSETTA
Diapositiva 1Diapositiva 2Diapositiva 3Diapositiva 4Diapositiva 5Diapositiva 6Diapositiva 7Diapositiva 8Diapositiva 9Diapositiva 10Diapositiva 11Diapositiva 12Diapositiva 13Diapositiva 14Diapositiva 15Diapositiva 16Diapositiva 17Diapositiva 18Diapositiva 19Diapositiva 20Diapositiva 21Diapositiva 22Diapositiva 23Diapositiva 24Diapositiva 25Diapositiva 26Diapositiva 27Diapositiva 28Diapositiva 29Diapositiva 30Diapositiva 31Diapositiva 32Diapositiva 33Diapositiva 34Diapositiva 35Diapositiva 36Diapositiva 37Diapositiva 38Diapositiva 39Diapositiva 40Diapositiva 41Diapositiva 42Diapositiva 43Diapositiva 44Diapositiva 45Diapositiva 46Diapositiva 47Diapositiva 48Diapositiva 49Diapositiva 50Diapositiva 51Diapositiva 52Diapositiva 53Diapositiva 54Diapositiva 55Diapositiva 56Diapositiva 57Diapositiva 58Diapositiva 59Diapositiva 60Diapositiva 61Diapositiva 62Diapositiva 63Diapositiva 64Diapositiva 65Diapositiva 66Diapositiva 67Diapositiva 68Diapositiva 69Diapositiva 70Diapositiva 71Diapositiva 72Diapositiva 73Diapositiva 74
top related