les primeres civilitzacions - edebe. ?? · ara les d’egipte i mesopotàmia, que van desenvolupar...

Download Les primeres civilitzacions - edebe. ?? · ara les d’Egipte i Mesopotàmia, que van desenvolupar diver-ses formes d’escriptura. Així es va iniciar el període que els

Post on 03-Feb-2018

216 views

Category:

Documents

2 download

Embed Size (px)

TRANSCRIPT

  • Les primeres civilitzacions 9

    Observa la imatge, atentament i en silenci, durant 30 segons.

    Sense mirar la imatge, redacta una llista de 10 parau-les sobre detalls que hi hagis observat. Poseu-ho en com.

    Desprs, repeteix els passos anteriors: observa nova-ment la imatge i intenta afegir 10 paraules ms a la llista.

    A partir del que hgiu discutit a classe, quins aspectes de la societat egpcia heu descobert?

    Rutina de pensamentDEU VEGADES DOS

    Pintura de la tomba del noble Najt, a Luxor (Egipte). Imperi Nou.

    Durant el neoltic, a les valls dels grans rius dOrient es van anar perfeccionant les tcniques agrcoles, la qual cosa va permetre augmentar les collites. Aquestes societats, ben ali-mentades i amb excedents per comerciar, es van organitzar de forma ms complexa i aviat es van formar les ciutats.

    Cap al IV millenni a.C., algunes daquestes ciutats van donar origen a civilitzacions urbanes prsperes i poderoses, com ara les dEgipte i Mesopotmia, que van desenvolupar diver-ses formes descriptura. Aix es va iniciar el perode que els historiadors denominen Histria Antiga. Malgrat aquest des-envolupament, per, en la major part dEuropa les formes de vida prehistriques van perdurar encara ms de dos mil anys.

    CONTINGUTS

    1. La civilitzaci mesopotmica

    2. Les primeres societats urbanes

    3. La cultura mesopotmica

    4. Egipte, el pas del Nil

    5. El poder del fara

    6. La cultura dels egipcis

    7. Hebreus i fenicis

    Visi 360 El temple dAmon a Karnak

    Aprn a Analitzar la pintura egpcia

    178

  • 179

    Eix cronolgic

    I. babilnic I. B.Imperi assiri I. persa

    5000 a.C. 3000 a.C. 2000 a.C. 1000 a.C. 1 a.C.

    Imperi Mitj Imperi Nou Decadncia

    Ocupaci romana

    Regne dIsrael Regne de Jud

    Imperi Antic

    Sumer Imperi accadi Mesopotmia

    Fenicis

    Emigraci a Canaan Hebreus

    Egipte

    Fundaci de colnies

  • 180 Unitat 9

    1. La civilitzaci mesopotmicaMesopotmia, que en grec significa terra entre rius, se situa a les valls dels rius Tigris i Eufrates, a lOrient Mitj. El neoltic es va iniciar en aquesta regi, on la fertilitat de les terres va permetre el desenvolupa-ment de diverses cultures, anomenades mesopotmiques.

    1.1. En el Creixent Frtil

    El Creixent Frtil s una part de la regi del Prxim Orient i lOrient Mitj que ocupa un espai en forma de lluna creixent entre Mesopotmia, a lest, i Egipte, a loest.

    A la zona de Mesopotmia, el territori era molt rid i desrtic, per esta-va banyat per diversos rius cabalosos com el Tigris i lEufrates que convertien en frtils les terres de les seves ribes. No obstant aix, aquests rius tenien crescudes i provocaven inundacions irregulars i difcils de pre-dir; a ms, en el curs baix es formaven grans zones pantanoses.

    Per evitar les inundacions i ampliar el sl cultivable, els antics habitants de Mesopotmia van haver de construir dics i canals per drenar la terra. A ms, van desenvolupar tcniques dirrigaci (canals, squies, etc.) per regar les terres que quedaven ms allunyades dels rius.

    Amb aquestes condicions, a Mesopotmia es va desenvolupar una so-cietat urbana caracteritzada per laugment dels nuclis habitats (les ciu-tats), la producci artesana diferenciada de lagrcola, la difusi de ls del metall, el desenvolupament de lescriptura (per al control econmic) i la configuraci duna societat desigual.

    1.2. Lagricultura, base del desenvolupament

    El creixement de la civilitzaci mesopotmica va ser possible grcies al desenvolupament duna economia en creixement que es basava en lagricultura.

    Lagricultura. El cultiu de la terra era la principal activitat econmi-ca a Mesopotmia, on es produen collites de cereals i verdures. La terra era propietat de lEstat, per la qual cosa els agricultors que la treballaven havien doferir al rei o al temple una part de la collita com a impost o lloguer per al seu s.

    La ramaderia. La cria danimals, com ara ovelles, carners i vaques, complementava lagricultura. Els ramaders tamb nhavien doferir una part al rei o al temple.

    Lartesania. En els tallers dels artesans selaboraven productes ds bsic, com ara robes o articles de fusta, i tamb de luxe, com joies i perfums.

    El comer. Els excedents agrcoles generats per les collites abun-dants, aix com els productes artesans, es van emprar en lintercanvi amb altres regions. LEstat tamb controlava el comer, ja que in-tervenia directament en la venda dels excedents agrcoles i, a ms, rebia impostos dels artesans i els comerciants.

    Drenar Donar sortida a laigua acumulada, per mitj de canals i canonades.

    Excedent agrcola Quantitat de produc-tes agrcoles que sobrepassen les necessi-tats de subsistncia duna comunitat.

    Tcnica dirrigaci Sistema utilitzat per regar un territori.

    Lexpressi Creixent Frtil va ser emprada per larqueleg James H. Breasted per alludir a la regi del Prxim Orient i lOrient Mitj en la qual van sorgir les primeres civilitzacions.

    Camps de cultiu al costat del riu Tigris. Relleu assiri del palau dAsurbanipal a Kuyunjik (Nnive). Segle VII a.C.

    Creixent Frtil

    ANATLIA

    MemfisM

    AR

    RO

    JA

    Golf Prs ic

    Nnive

    Assur

    Mari

    Accad

    BabilniaKix

    Lagaix

    Uruk Urridu

    R. Tigris

    R. Nil

    Tebes

    MARCSPIA

    MAR NEGRA

    M A R

    M E D I T E R R N I A

    Dese r t

    de

    S r i a

    Dese r t

    d A rb ia

    M e s e t a

    d e l I r a n

    Susa

    Perspolis

    Jerusalem

    ASSRIA

    EGIPTE

    SUMER PRSIA

    Expansi mximade lImperi assiri

    Ciutat Estat deMesopotmia

    R. Eufrates

    N

    0 500 km250

  • 181Les primeres civilitzacions

    Vall del riu Eufrates (Iraq). Envoltada de territori desrtic, la riba del riu contrasta per la seva enorme fertilitat, que permet una intensa explotaci agrcola.

    Lestendard reial dUr

    Lestendard reial dUr estava de-corat amb dos plafons que mos-traven escenes de guerra i de pau.

    En el plaf de la imatge es re-flecteixen lactivitat econmica principal i la jerarquitzaci de la societat, ja que mostra el lliu-rament de productes agrcoles i ramaders, que eren la base de leconomia mesopotmica, al rei i als nobles durant un banquet.

    1. Per qu una part del Prxim Orient i lOrient Mitj es co-neix com Creixent Frtil?

    Consulta un atles i identifica els Estats que actual-ment ocupen la zona de Mesopotmia.

    2. La regi de Mesopotmia est envoltada de desert. Obser-va la fotografia de la vall de lEufrates i explica quins factors naturals van facilitar el desenvolupament de lagricultura.

    3. Aplica la rutina de pensament Deu vegades dos a la imatge de lestendard dUr. A continuaci respon les preguntes:

    Quina era la principal activitat econmica a Mesopo-tmia?

    Quins productes apareixen a lestendard?

    Qui era el propietari de les terres?

    Com es beneficiava de lactivitat econmica?

    Quines altres activitats econmiques no saprecien a lestendard?

    4. Amb la informaci que taporten les imatges, redacta un informe sobre la formaci de la civilitzaci mesopotmi-ca que contingui les paraules segents.

    agricultura - canals - comer - Creixent Frtildics - Estat - excedents - fertilitat - inundacions

    Productes ramaders

    Cortesans Rei Msic

    Desert

    Cultius

    Riu

    +

    Productes agrcoles

    Activitats

  • 182 Unitat 9

    Cabdill Persona que guia i mana un grup de gent, generalment armada.

    Cuneforme Amb forma de tasc. Es re-fereix als carcters de lescriptura meso-potmica.

    Pictograma Signe grfic que representa una idea o un objecte.

    Societat jerarquitzada Societat formada per grups graduats segons el poder que tenen i la seva riquesa.

    http://links.edebe.com/tf

    Simulaci de la ciutat de Babilnia.

    5. Quins edificis es trobaven en una rea allada de la resta de la ciutat?

    Cap al IV millenni a.C., les primitives comunitats agrcoles de Mesopo-tmia es van fer ms grans i organitzades, i els llogarets rurals es van transformar en ciutats de ms de mil habitants.

    2.1. De les ciutats als imperis Les primeres ciutats de Mesopotmia es van organitzar com a ciutats Estat. Cadascuna tenia el seu propi govern i retia culte a uns dus pro-pis.

    El poder poltic estava liderat per cabdills o reis, els quals, juntament amb els sacerdots, dirigien les ciutats i els seus habitants mitjanant codis de lleis. A ms, els reis disposaven dun exrcit (per controlar les ciutats i el territori que les circumdava) i de funcionaris (per a les tasques administratives).

    Ladministraci de les ciutats Estat va generar la necessitat danotar els comptes (impostos, control de collites, etc.) i de deixar constncia de les lleis. Per aix es va desenvolupar lescriptura.

    Les ciutats Estat sovint senfrontaven entre si per aconseguir ms terres i controlar laigua. Algunes van arribar a dominar unes altres i van formar regnes i imperis.

    En la histria de Mesopotmia es van succeir quatre grans imperis que van dominar aquest territori: Sumer, lImperi accadi, lImperi babilnic i lImperi assiri.

    2.2. La societat jerarquitzada A Mesopotmia, lorganitzaci social era molt rgida i estava jerarquit-zada:

    Rei. Era tamb el gran sacerdot. El poder reial provenia directament dels dus, per el rei no era un du. El crrec era hereditari, passava de pares a fills.

    Nobles i sacerdots. Tenien una gran influncia en la poltica i lad-ministraci de la ciutat Estat o lImperi. Molts dells pertanyien a la famlia reial, que ocupava els crrecs ms importants a lexrcit, ladministraci (eren funcionaris dalt rang) i el sacerdoci. Entre els funcionaris,