unitat 1_comunicació
DESCRIPTION
power sobre els elements de la comunicació, funcions del llenguatge, etcTRANSCRIPT
Unitat 1: la comunicació i el llenguatge.
OBJECTIU GENERAL: Reconèixer el procés de comunicació a partir dels elements que componen el procés.
COM ASSOLIR-HO: 1. Conèixer els elements bàsics de la comunicació.2. Recordar la interacció existent entre els elements. 3. Identificar les funcions del llenguatge en l’acte comunicatiu a
través de la pràctica de casos. 4. Esquematitzar els tipus de registres i practicar textos per
recordar-los.
Elements de la comunicació
context
missatge
codi
canal
EMISSOR RECEPTOR
CONDICIONS DE L’ACTE COMUNICATIU
CLAR, COHERENT, ENTENEDOR I PRECÍS.
EL RECEPTOR HA D’INTERPRETAR CORRECTAMENT EL MISSATGE.
LA REALITAT HA DE SER ADEQUADA AL CONEIXEMENT DEL RECEPTOR. TAMBÉ CAL CONÈIXER EL CODI.
Cadascun dels signes orals que componen una llengua.
La+casa+de+la+Núria+està+lluny. El significant i el significat del signe lingüístic
t-e-l-è-f-o-n
Significat
El signe lingüístic
Significant
LES FUNCIONS DEL LLENGUATGE
SEGONS LES INTENCIONS DEL PARLANT:
EMISSOR
f. emotiva
RECEPTOR
f. conativa
Missatgef. poètica
Contextf. referencial
Codif. metalingüística
Canalf. fàtica
LES FUNCIONS DEL LLENGUATGE
FUNCIÓ EMOTIVA
Expressa emocions o sentiments de l’emissor.
Uf! Que cansat que estic!Uf! Que cansat que estic!
LES FUNCIONS DEL LLENGUATGE
FUNCIÓ CONATIVA
Pretén una determinada reacció per part del receptor.
Què et passa?
LES FUNCIONS DEL LLENGUATGE
FUNCIÓ POÈTICA
Vol crear un efecte estètic.
En ma terra del Vallès
Tres turons fan una serra,
Quatre pins un bosc espès,
Cinc quarteres, massa terra.
Com el Vallès, no hi ha res!
Pere Quart
LES FUNCIONS DEL LLENGUATGE
FUNCIÓ FÀTICA
Assegura la comunicació entre l’emissor i el receptor.
Oi?, m’explico?;
sí, sí… és clar.
LES FUNCIONS DEL LLENGUATGE
FUNCIÓ REFERENCIAL
Dóna informació sobre la situació comunicativa.
El director signa la carta.
LES FUNCIONS DEL LLENGUATGE
FUNCIÓ METALINGÜÍSTICA
Fa referència a l’ús que es dón al llenguatge per parlar de si mateix o d’un altre llenguatge.
El verb ser és atributiu.
ELS REGISTRES
Totes les llengües són diverses i flexibles; no són uniformes.
La variació està determinada per característiques de dos tipus:
1. Les que afecten els parlants.
2. Les que es produeixen en l’acte comunicatiu (variació estilística). REGISTRES
REGISTRES
FACTORS QUE DETERMINEN L’ACTE COMUNICATIU O ELS REGISTRES:
TEMÀTICA CANAL NIVELL DE FORMALITAT INTENCIONALITAT
REGISTRES
La temàtica
Allò de què es parla.
Hi ha temes especialitzats o generals.
Conversa quotidiana: alcohol.
Terme mèdic precís: etanol.
REGISTRES
El canal
Els elements materials qu participen en la comunicació.
Cal diferenciar els canals de la llengua oral (el so) i els de la llengua escrita (símbols gràfics).
REGISTRES
Formalitat
Depèn del grau de confiança que hi ha entre els interlocutors.
Ho sabrem pel tractament triat (tu, vostè…) i algunes expressions (tu mateix…).
Les relacions familiars mostren informalitat i les relacions públiques mostren formalitat.
REGISTRES
Intencionalitat
Es refereix al propòsit del discurs, és a dir, a allò que es pretén aconseguir: informar, persuadir, convèncer, argumentar…
La tipologia textual analitza els diferents tipus de textos segons el propòsit comunicatiu (narrar, descriure, argumentar…).
TIPUS DE REGISTRES
REGISTRES FORMALS
Registre cientificotècnic
Registre literari
REGISTRES NO FORMALS
Registre col·loquial
Registre vulgar
Ús de la llengua elaborat i correcte. •Ús de la llengua poc elaborat.
REGISTRES FORMALS
REGISTRE CIENTIFICOTÈCNIC
Tema: es fa servir per textos simbòlics (lògica), en les ciències experimentals, tècniques i les ciències humanes (dret, economia).
Canal: bàsicament l’escrit. En conferències es fa servir el canal oral. Mai és espontani.
Nivell de formalitat: alt. El llenguatge és objetctiu i impersonal.
Intencionalitat: els textos científics pretenen informar,explicar. Funció referencial.
Trets lingüístics:a) monosèmics (un sol significat).b) neologismes.c) oracions enunciatives. d) oracions passives i passives reflexes. e) formes no personals (tercera persona
del singular, primera del plural). f) estalvi d connectors.
El propi de les creacions literàries. L’objectiu principal és crear bellesa, emoció, plaer.
La funció que predomina és la poètica.
REGISTRES FORMALS
Tema: gran varietat de temes.
EL REGISTRE LITERARI
Canal: sol ser escrit. Tot i que a les novel·les trobem diàlegs, propis del registre col·loquial, mai tindrà l’autenticitat de les converses espontànies.
Nivell de formalitat: sempre serà alt, tot i que pot variar i no serà homogeni com sí ho són els textos científics.
Intencionalitat: és estètica. Intenta incidir en l’estat emocional del receptor.
Trets lingüístics:
1) Termes polisèmics.
2) Lèxic culte i ric.
3) Presència d’arcaismes, dialectismes i manlleus.
4) Alt nivell d’elaboració sintàctica.
5) Ús de figures retòriques (comparacions, metàfores…) que afegeixen expressivitat.
6) Adquisició d’un significat addicional de les paraules que provoquen suggestió.
REGISTRES NO FORMALS
REGISTRE COL·LOQUIAL
1. Situacions quotidianes, per tant, és universal i bàsic.
2. Totes les llengües en tenen i el domina tot parlant.
3. Depèn molt del context.
4. A causa de l’ús del registre col·loquial per part del mitjans de comunicació, es tendeix a formalitzar cada vegada més, sobretot el lèxic.
REGISTRES NO FORMALS
EL REGISTRE COL·LOQUIAL•Tema: pot ser qualsevol. No ha de ser de la vida quotidiana obligatòriament.
•Canal de comunicació: oral i espontani. Només s’escriu en notes personals adreçades a algú conegut.
•Nivell de formalitat: informal. Els textos solen ser pot elaborats.
•Intencionalitat: transmetre informació, mantenir i reforçar el contacte social i per això és tan important l’ús del llenguatge corporal. • Trets lingüístics:
1. Lèxic limitat, repetitiu, genèric, poc exacte i precís.
2. Sintaxi simple, ús de juxtaposades i coordinades.
3. Ús d’expressions incorrectes.
REGISTRES NO FORMALS
EL REGISTRE VULGAR
Se sembla al registre col·loquial però es diferencia en:
1. És propi dels grups socials considerats baixos i grups marginals.
2. Els mots es refereixen a temes tabús
REGISTRES NO FORMALS
EL REGISTRE VULGAR
•Tema: temes variats i propis de la vida quotidiana. Temes tabús.
•Canal: oral. Espontani, gens preparat. Si s’escriu, normalment es fa en castellà.
•Nivell de formalitat: molt baix. Molta confiança entre els interlocutors.
•Intencionalitat: suscitar escàndol en molts casos. • Trets lingüístics:
1) Mots grollers.
2) Rebuig dels eufemismes.
3) Poca elaboració normativa.