sever - carta de bisbe sever - text continu sense notes

of 21 /21
CARTA DEL BISBE SEVER Menorca, any 417 dC Versió en català traduïda del llatí per JOSEP AMENGUAL I BATLE BARCELONA FUNDACIÓ BERNAT METGE 1987

Author: miquel-angel-maria

Post on 07-Apr-2015

148 views

Category:

Documents


5 download

Embed Size (px)

TRANSCRIPT

CARTA DEL BISBE SEVERMenorca, any 417 dC

Versi en catal traduda del llat per JOSEP AMENGUAL I BATLE

BARCELONA FUNDACI BERNAT METGE 1987

CARTA DEL BSIBE SEVER

1

SEVER, BISBE, necessitat de la misericrdia de Du i el darrer de tots als santssims i beatssims senyors bisbes, preveres, diaques i a la universal fraternitat de tot lorbe de la terra, salut eterna en Crist, Redemptor nostre.

I. JUSTIFICACI DE LA CIRCULAR I DESCRIPCI DE LA SITUACI GEOGRFICO-RELIGIOSA DE MENORCA 1. La proclamaci de les gestes del Crist Com sia que larcngel Rafel ens adverteix que s cosa digna descobrir i proclamar les obres de Du, s, per tant, perills callar i amagar els miracles del Crist, els quals cobren major atractiu si es comuniquen amb un llenguatge corrent i senzill. En efecte, la brillant formosor de la virtut senterboleix si hom la maquilla i tenyeix amb un discurs exhuberant. s per aquest motiu que jo comenar a contar a la vostra beatitud amb un estil no recercat, sin verdic, les meravelles que Crist ha obrat entre nosaltres. 2. Situaci de Menorca i sentit providencial de la seva petitesa Lilla de Menorca s una de les Balears, el nom de les quals ha estat divulgat entre tots els pobles pels escrits dels autors profans. Rau a mitjan lloc del bra de mar que hi ha entre la Mauritnia Cesariense i la Hispnia. Es troba reclosa per unes dimensions fora estretes, s a dir, t una llargria de trenta mil passes per una amplria daproximadament deu mil. He advertit tot aix, perqu es pugui reconixer de part de tothom que el Senyor no solament elegeix all que s menyspreable del mn per all que es refereix als homes, ans tamb per all que respecta els llocs. A aquesta illa, que s la darrera de totes per la seva

CARTA DEL BSIBE SEVER

2

petitesa, magror i esquerperia tal com els noms imposats ho donen a entendre, els cartaginesos hi fundaren dues ciutats, situades en lnia recta, una a cada extrem: Iamona, orientada cap a ponent i Magona, que mira cap a llevant. Per a aquests llocs, a mi, el darrer dels mortals, fa poc mhan imposat la crrega de loici episcopal. 3. Contraposada evoluci religiosa a Iamona i a Magona Ara b, Iamona encara conserva lantic do de Du, que en ella no hi puguin habitar els jueus. Molts ho han prets temerriament; per, com diuen els antics, o els ha expulsat una malaltia imprevista, o els ha fet desaparixer una mort sobtada o, fins i tot, els ha xapat un llamp, de tal manera que la notria fama daquests incidents ha fet tal por als jueus, que no tornen intentar-ho. No ens sembla que aix no es pugui creure, per tal com no shi troben ni raboses, ni llops, ni cap casta danimals nocius, mentre que hi ha una gran abundncia daquelles bsties bones per a menjar. Aix encara s ms admirable, si hom t present que hi ha fora serps i escorpins, els quals han perdut tota fora danyosa. Doncs, mentre a Iamona, encara que sia de pas, no hi gosa romandre-hi cap jueu que per la seva feresa i malcia amb ra hom els compara amb els llops i les raboses, al contrari, Magona estava infestada de tants de jueus que sn com serps i escorpins, que diriament lesglsia de Crist era mortificada per ells. Ara b, aquell privilegi corporal suara sens ha convertit en espiritual, de manera que, com est escrit, aquella cris descurons, ferida de sobte per una fora divina, ha vomitat aquell ver de la incredulitat.

II. INICI DE LA CONFRONTACI AMB ELS JUEUS 4. Larribada de les relquies de Sant Esteve a Magona, detonador de lenfrontament Efectivament, quasi pels mateixos dies en qu jo, encara que indigne, he assolit lepiscopat, un prevere que excel.leix per la seva santedat, venint de Jerusalem, romangu no gaire temps a Magona i, en no poder traslladar-se a les Hispnies, com era el seu desig, resolgu navegar de bell nou cap a frica. Ell, que havia projectat portar a les Hispnies les relquies del beat mrtir Esteve, descobertes recentment, les diposit a lesglsia de lanomenada ciutat; cosa que, sens dubte, fou per inspiraci del mrtir. Havent-les-hi dipositades, immediatament sencengu amb el seu amor aquell foc que el Senyor vingu a

CARTA DEL BSIBE SEVER

3

calar a la terra i que volgu que crems amb fora. A linstant la nostra tebior es transform en fervor i el nostre cor sencengu pel cam, com est escrit. Llavors ens abrusava el zel e la fe i ens excitava lesperana de salvar aquella multitud. 5. Lentusiasme anijueu sestn a Iamona Finalment, de seguida deixrem de saludar-los i no sols romprem el tracte familiar, ans ms encara el dany de lantiga aparena de caritat sha convertit en un odi temporal; per pe amor de la salvaci eterna. A totes les places hi havia bregues conra els jueus sobre la Llei i a totes les cases es mantenien disputes sobre la fe.

6. Diversitat entre el patronus Teodor i el dels cristians, Sant EsteveEl poble jueu recolzava sobretot lautoritat i destresa dun tal Teodor, el qual era lhome ms important daquella ciutat, no just entre els jueus, sin tamb entre els cristians, per la seva fortuna i pels crrecs civils. s que entre ells fou doctor de la llei i, per emprar un terme seu, havia estat pare dels pares. Dins la ciutat havia exercit tots els crrecs municipals, havia estat ja defensor i encara avui s patr del municipi. Per altra banda, els cristians, com a ms humils desperit i de forces que eren, per superiors pel vigor de la veritat, imploraven lajut del seu patr Esteve, fins que els dos expercits, havent ja concertat el dia de la disputa, es retiraren per a una treva.

7. Treva a causa de lestada de Teodor a MallorcaEls jueus estaven ansiosos esperant que Teodor torns de lilla de Mallorca, a la qual casualment shavia encaminat, per a visitar les seves propietats. En les seves forces descansava confiada tota la sinagoga. Ell, perqu li havien enviat uns emissaris, retorn de seguida i, amb la seva autoritat, nespant molts; per no va extingir, sin solament apaivag lincendi de la disputa, que es reecengu amb ms violncia, de manera que la flamarada de la fe abrus la ciutat vena. I, perqu es compls el proverbi de Salom: el germ que ajuda el germ ser exaltat com una ciutat ferma i elevada, molts de servents de Crist, sens plnyer-se per la fatiga del cam, decidiren consagrar les seves forces a aquesta lluita.

CARTA DEL BSIBE SEVER

4

8. Diversitat dels preparatius per a la confrontaciEl memorial adjunt a aquesta carta demostra amb quines armes ens preparvem mentre sesperava la batalla. No us el fem conixer per a donar llions a ning, perqu ms aviat les necessitem i les esperem certament de la vostra beatitud, sin que ho hem fet perqu hom pugui adonar-se de la gran preocupaci que hem tingut, segons la mesura de les nostres possibilitats, per la confrontaci que habem assumit. Per Crist, el regne del qual no es fonamenta en les paraules, sin en la fortalesa, sens que nosaltres pronuncissim una sola paraula, tot ho dugu a terme, i sense cap suor per la confrontaci, conced al seu exrcit aquesta victria que ning no podia desitjar ni esperar. Els jueus, estimulats pels exemples dels temps de Macabeu, estaven dispostos a morir per defensar el seu patrimoni (religis). Aix, no solament comenaren a repassar els llibres, sin que tamb carregaren cap a la sinagoga garrots, pedres, dardellsi tota casta de projectils per a repel.lir amb les forces corporals, si la situaci ho requers, lhost dels cristians, equipada amb la fora de lEsperit Sant.

III. ELS SOMNIS PROFTICS

9. La teoria sobre els somnisMentre es fan aquests preparatius i per una i altra banda sordeix la guerra propera amb un gran esment, ambds exrcits foren advertits per innombrables somnis totalment independents; si no fes cap esment dells, em semblaria que hauria amagat no poca part de la glria divina. Si Lluc, autor de la sagrada histria, hi va incloure el somni del sant apstol Pau, dient que lhome de Macednia se li fu present en una visi durant la nit, suplicant-li que lajuds i, advertit per aquesta visi, lapstol va canviar el dest del seu viatge, adreant-se cap a Macednia, com no ser de major glria de nostre Senyor Jesucrist, el qual sha dignat revelar a aquests menuts i indignes servents all que fou descobert al benaurat apstol Pau, i que lescriptura no volgu encobrir? Per aix, en ra de la brevetat, no sia que entri cansament a la vostra beatitud, inclour solament dos somnis.

CARTA DEL BSIBE SEVER

5

10. El somni de la verge Teodora i del bisbe Sever: el camp ermEntre nosaltres hi ha una dona devota, religiosssima, que es diu Teodora, la qual, per la virginitat del seu cos, la puresa dels seus designis i tamb pel significat del seu nom, mereix ser presa com a tipus de lesglsia. En una visi nocturna, vei que una viuda nobilssima a m, que no pels meus mrits, sin per do de la bondat divina, exerceixo lepiscopat, em feia arribar unes spliques, mitjanant una carta, amb les quals moferia tots els seus camps demanant-me que els sembrs. Amb un somni semblant, Crist sha dignat advertir-me a mi, que sc el darrer e tots els pecadors, perqu mafanys a sembrar: una altra viuda nobilssima, de la qual no hi ha cap dubte que tenia laspecte de la sinagoga, em suplicava que amb diligncia conrs els seus camps fets un erms, car el temps de la sembra era avanat. Qui s aquesta altra viuda nobilssima, sin aquella que, condemnant impiament Crist, amb gran crueltat es fu viuda a si mateixa? El sentit daquest doble somni s el mateix. s prou sabut que, abans que passessin una trentena de dies, des de la nostra visi, tot i que nosaltres nignorssim la interpretaci, comunicrem els nostres somnis als germans.

11. El somni de Teodor: el lle de Jud i la matronaEntre els jueus i per admirable pla de la providncia divina, en un sol home es donava la conjunci del nom de Teodor amb lexercici del meu ofici. Teodor, que era el summe sacerdot del poble incrdul, va contar el que havia vist no solament als jueus, sin tamb a una parenta, matrona principal de la ciutat i tamb a molts de cristians, molt abans que es compls el temps. Deia: anant jo, com de costum, cap a la sinagoga, dotze homes, allargant-me les mans, em digueren: On vas? All hi ha un lle. Quan vaig sentir el nom de lle em vaig posar a tremolar; tanmateix, mentre em disposava a fugir, vaig trobar on ficar-me i hi vaig veure uns monjos que cantaven salms amb suavitat admirable. Amb aix, el meu terror fou ms gran, de forma que, si no hagus entrat a la casa dun jueu anomenat Rubn i dall no hagus partit de pressa cap a la matrona-parenta, de cap manera no mhauria alliberat de lnsia daquell terror mortal. A mi, extenuat, ella em va reanimar en el seu si i em va alliberar ensems del perill i de la por. Aquest somni seu s prou clar i no necessita interpretaci. Qui s el lle, sin aquell lle de la tribu de Jud, larrel de David? Qui s la parenta, sin aquella de la qual est escrit: Una s la meva parenta? Noms quedava obscur el fet que shavia amagat a casa de Rubn jueu, quan se sentia

CARTA DEL BSIBE SEVER

6

perseguit pel lle, el que ens fou aclarit de manera evident pel mateix lle que va aterrir per a salvar, cosa que ja explicarem al seu lloc.

IV. LA CONFRONTACI A MAGONA

12. Arribada de Sever a Magona. Els jueus rebutgen la proposta de disputa sobre la LleiAra, per seguir el fil de la narraci, dir que es va congregar, preparada per a partir, una multitud de servents de Du de la ciutat de Iamona major de la que es creia que hi habitava. La gentada prengu la difcil caminada amb tant dentusiasme, que feren les trenta mil passes amb agilitat, com si es tracts danar a fer una berenada a un paratge delicis de les afores. Aix arribrem a Magona; immediatament vaig enviar uns clergues per anunciar la meva vinguda als jueus pregant-los que es dignessin venir a lesglsia. Ells em feren arribar un sorprenent avs amb el qual ens assabentaren que aquell dia no els convenia entrar a lesglsia penso que era per a no contaminar-se, essent que era un dissabte, festivitat que si lhaguessin violada dalguna manera, haurien encorregut en el mxim dels crims. Pel meu compte vaig replicar que, si aix ho preferien, em podrien esperar a la sinagoga, ats que ells trobaven que entrar a lesglsia era una mcula, nosaltres no volem que es tinguessin per obligats a fer un treball servil en dissabte. Havia de tenir lloc una senzillssima disputa sobre la Llei; no es tractava de provocar bregues i, sobretot, no shi havien de mesclar xafarderies; i, si no era per ganes devitar amb astcia la concertaci, que ens donessin una simple excusa, mostrant en quin precepte es prohibeix que en dia de festa es dugui a la conversa tota aquesta qesti. A la meva proposta respongueren amb grandssima oposici; per, finalment, intimidats per aquell lle, comparegueren a la casa on mhostatjava. Llavors els vaig dir: Per qu, us demano, germans, com si fssim lladres, heu acumulat quantitats de pedres i tota mena darmes, tot i trobar-nos a una ciutat regida per les lleis romanes? Nosaltres hem dut els llibres per ensenyar; vosaltres espases i garrots per a matar. Nosaltres volem salvar-vos i en canvi vosaltres ens voleu destruir. No trobo gens raonable que cadasc treballi per a una batalla tan diferent. Veig que vosaltres teniu set de la nostra sang; nosaltres, en canvi, volem la vostra salvaci. Ells, esglaiats per aquestes paraules, negaven els fets i als nostres, que afirmaven que les coses eren aix, els responien negant-ho amb juraments. Llavors, jo, per a desfer el nus de la disputa que shavia encetat, vaig dir: quan una cosa es pot provar amb els ulls, quina necessitat tenim dels juraments?

CARTA DEL BSIBE SEVER

7

Anem, doncs, a la sinagoga i vegem si la vostra afirmaci es fonamenta en el perjuri o en la veritat, cosa que es comprovar i en sereu testimonis vosaltres mateixos.

13. Els cristians destrueixen la sinagogaEns encaminrem cap a la sinagoga i, plens dimmensa alegria, cantvem per la plaa un himne a Crist. El salm que, amb goig admirable, tamb cantaven els jueus fou aquest: La seva memria senfonsa estrepitosament, en canvi el Senyor resta per sempre. Per, abans que arribssim a la sinagoga, algunes dones jueves, crec que per voluntat de Du, feren exhibici de gran valentia, per tal dexcitar la nostra mansuetud, des duna altura comenaren a tirar damunt nosaltres pedres esferedores. I, cosa admirable, caient com una calbruixada sobre una gernaci ben apinyada, no en feriren ni tan sols en tocaren cap de nosaltres. Aqu, aquell lle terrible llev una mica la mansuetud als seus anyells. Tots, encar que endebades ens hi oposrem, comenaren a agafar pedres i, fent cas oms de ladvertncia del pastor, essent que era un de sol el mbil que els impulsava, el zel de Crist i no la ira, cregueren que havien datacar llops amb banyam; tanmateix no hi ha cap dubte que aix esdevingu per voluntat daquell que s lnic i bon Pastor. Finalment, no fos cosa que sembls que havia concedit una victria cruenta al seu ramat, cap dels jueus no fou ats [per cap pedra] i ni tan sols cap dells maliciosament gos fingir-ho, com solen fer. De tota manera, com sigui que hem devitar del tot la mentida, he dassenyalar que solament un dels cristians fou trobat que volgu assemblar-se a aquell Acam que, estant sota les ordres de Jess Nave havia cobdiciat les despulles destinades a lextermini. Efectivament, un esclau dun cristi havia vingut atret pel bot i no per lamor de Crist, com ell mateix es vei obligat a reconixer. Solament ell, mentre volgu robar algun objecte de la sinagoga, satregu la pedra densopec: un dels nostres tir un mac, com si es tracts (de ferir) un jueu, que, havent pegat al cap daquell (esclau), fou lavs que records qui s el seu Cap, o sia, Crist. I encara que la nafra no fou perillosa, no obstant aix loblig a descobrir el seu desig de furtar i amb aquest cstig tots es tingueren per advertits per tal de no tacar-se de manera semblant. Havent-se retirat els jueus, prengurem la sinagoga i ning no tan sols no agaf res, sin que ni els pass per lenteniment. Tots els seus objectes, exceptuats els llibres i largent [sagrat], feren flamada amb la mateixa sinagoga. Per tal que no fossin malmenats pels jueus, nosaltres prengurem els llibres sants, en canvi els tornrem la plata per tal de no donar-los motiu de queixa pel nostre lladrocini o pel dany seu.

CARTA DEL BSIBE SEVER

8

14. Acci de grcies i pregriaAbrusada la sinagoga, amb espant dels jueus, ens dirigrem a lesglsia entonant himnes i, mentre donvem grcies a lautor de la nostra victria, amb plors suplicvem que el Senyor assols les coves de la incredulitat i que la infidelitat daquells cors tenebrosos fos venuda per la llum.

V. LA INTIMIDACI: LA CONVERSI DELS PRIMOGNITS

15. RubnI no hi hagu cap dilaci en el resultat. Lendem i perqu en tot es mantingus la conformitat amb els noms, un cert jueu anomenat Rubn, fou elegit pel Senyor perqu fos el primognit de tots. Ell, pegant un crit benet, que alegr el cor de tots, demanava que fos deslliurat de la creena jueva. Immediatament, constitut primognit de Jacob, reb el signe de la salvaci, des daleshores em fa costat i, tot col.laborant amb nosaltres, increpava lobstinada duresa de tots.

16. Es prepara la conversi de TeodorSi no merro, havien passat tres dies, durant els quals els nostres havien perseverat en la pregria i els jueus en la incredulitat. Desprs daquest temps, envoltat de la seva tropa, Teodor comparegu al lloc on solament quedaven les parets de la sinagoga, que ms tard esbucaren els jueus que havien cregut. Al mateix lloc, amb mi, es congreg la multitud dels cristians. All, com que Teodor comen a disputar sobre la Llei amb gran audcia i es reia dels arguments que se li oposaven i els desfeia per complet; el poble cristi, veient que no el podien vncer amb paraules humanes, implor lauxili del cel. Tots, clamant a cor, amb la major cridadissa, digueren a lunson: Teodor, creu en Crist!. Per admirable misericrdia del liberalssim Senyor, encara que li demanssim coses petites, ell ens en concedia de majors. Fou un meravells miracle de lOmnipotent, el qual dins loda dels jueus canvi el sentit del nostre clamor. El qui, un temps, fu que quatre leprosos ocupessin el campament del rei de Sria que assetjava Samaria i el qui, per mitj de Gede desbarat les hosts dels madianites i don als seus tres-cents homes una victria sense treball, fent que pel terror

CARTA DEL BSIBE SEVER

9

lestol dels enemics es destrus amb les mtues envestides, aix fu ara que aquest crit fos ents pels jueus que ens encerclaren de manera ben diversa de com era proferit pels nostres. Tots ells pensaven que shavia cridat: Teodor ha cregut en Crist!. Daquesta manera, pensant que el cabdill de la seva incredulitat shavia convertit a la fe de Crist, tots comenaren a tremolar, quan no hi havia cap motiu per tenir por. Les seves dones, escambuixant-se els cabells, corren amb crits ferotges, acusant i repetint el nom de Teodor, dient: Teodor, qu has fet!. Els homes, uns fugiren dels abruptes turons i cap a les escletxes de les muntanyes; altres, pels carrerons de la mateixa ciutat, cercaven un rac on amagar-se. El mateix Teodor, ferit per lespant, veia que sacomplia sobre el seu poble la sentncia divina: Fuig limpiu, sense que ning el persegueixi. Per no era que ning no persegus. Els encalava certament aquell lle terrible que, des de dins la sinagoga, per mitj dels monjos havia proferit aquell bramul, amb el qual havia esverat els enemics que es resistien, com havia estat revelat a Teodor. Teodor es trobava prcticament al mateix lloc on abans, segons el somni, li havia entrat la por del lle. I, com que cercava la causa daquell espant, sent solament el nom del nostre Lle i no experiment, com ell temia, cap ferotgia, veia solament els monjos que entonaven salms; desassistit de tots els seus, preparava la fuita i ja ho donava a les cames. Veient-lo posset per la por i no sols amb els colors perduts, ans tamb la veu, el piadosssim Rubn se li acost amb diligncia i, adreant-se-li amb expressions suaus, lexhortava a la fe de Crist i, per confortar-lo en el seu temor, li proposava lexemple de la prpia confersi, la csaa de la seva fe, a la qual shavia acostat per mor de la por del lle, semblava que comenava a obrir-se. Per, per tal qeu nosaltres ho contem tot amb fidelitat i vosaltres, que no cerqueu lafectaci de les paraules sin la veritat, la sentiu amb ms gust, transcriur les paraules del mateix Rubn, sense restar-los-hi res de llur senzillesa. Li deia: De qu tens por, senyor Teodor? Si vols seriosament trobar-te segur i desitges sentir-te respectat i ric, creu en Crist, aix com jo hi he cregut. Tu ara ests dret; jo, en canvi, massec entre els bisbes. Si tu creguessis, tu thi asseuries i jo estaria dret davant teu. Sentint aquestes reconvencions amb profunda atenci, Teodor ens digu: Far all que vosaltres voleu; rebeu aquesta promesa; per permeteu-me que primer em dirigeixi al meu poble, per tal que tregui major profit de la meva conversi amb la dels altres. Aquesta promesa fou rebuda amb incomparable gaubana per part de tots. Uns, tirant-se cap a ell, el besaven a la boca i al coll; uns altres labraaven suaument; altres li estrenyien la m dreta amb la seva o somplien de goig de poder parlar amb ell. Teodor part cap a casa seva gojs de la nostra incomparable acollida; per no se nan lliure duna profunda intranquillitat, perqu per ms que sentia que havia

CARTA DEL BSIBE SEVER

10

entrat a la casa de Rubn mitjanant la seva promesa, lentrada encara era trepidant, perqu no havia arribat a casa la parenta que, al cap de tres dies, el reb en el seu si maternal i lalliber de qualsevol motiu de preocupaci. Per la nostra banda, segons el costum, ens encaminrem a lesglsia, cantant i entonant lhimne: Benet el Pare de les misericrdies i el Du de tot consol; que ha donat aigua al nostre cap i als nostres ulls una font de llgrimes perqu plorssim els ferits del nostre poble.

17. Primeres conversions massivesAcabades les celebracions i sortits de lesglsia, veirem que ens venia a lencontre una gran multitud de jueus. Tots unnimement demanaven rebre de mi, indigne pastor, el signe de Crist. Retornats, per tant, a lesglsia i donant grcies al Senyor misericordis, a linstant signrem els seus fronts amb la senyal de la salvaci.

VI. ELS PRODIGIS a) Prodigis psicolgics

18. Fuita i conversi de Meleci i dInnocenciQuina llengua podr explicar tot el que per la fora de Crist esdevingu a aquells que fugiren a les muntanyes o a les coves, sobretot tenint present que cadascun t la particular histria de la seva conversi? I, aix com ens s impossible dir-ho tot, tamb seria ingratitud ometre-ho tot. Per tant, ajudat per les vostres oracions, us contar un miracle de Crist, tal com nosaltres lhem conegut mitjanant el testimoni dhomes del tot fiables i segurs. Dos jueus principals, o sia, Meleci, germ de Teodor i Innocenci, que recentment havia vingut a aquesta illa amb els seus servents, fugint de la desfeta de les Hispnies, com ells mateixos ho afirmen, desprs de lemissi sagrada dels juraments, shavien refugiat a una cova o, ms ben dit, a una caverna, ajuntant-se a dos jueus nascuts a casa humil; aquells els havien elegit capdavanters de la fuga comuna. Tremolosos i plens dnsia, romangueren alguns instants al mateix lloc; per, havent enviat a la ciutat aquells dos que per la seva edat eren ms falaguers i coratjosos, per tal que sinformessin, ells restaren all tots sols. Llavors el primer, Meleci, digu: Com s aix, germ, que no puc treure del meu cor aquella paraula que,

CARTA DEL BSIBE SEVER

11

segons la nostra religi, s blasfmia? Des que el poble dels cristians crid que el meu germ shavia convertit, no em ve al cor ms que aquesta expressi, que fins avui mera ignorada per complet: Crist, en el teu nom!. Com ms la vull apartar, tant ms vivament shi fica. I respongu Innocenci: Aquesta expressi que, com s ben notori, mai abans no estigu en ton cor, ni tampoc no la pronunci la teva boca, no en va, precisament ara, ha penetrat tan fortament a la teva ment, si s com tu dius. Penso que aix ve de Du; per treballa per fer desaparixer aquestes faules, de tal manera que et vegis lliure daquestes idees molestes. De seguida Meleci comen a fer uns murmuris i a produir uns renous confusos, de tal forma que Innocenci sadon que lluitava amb la seva ment, no solament a travs de les convulsions del rostre, sin tamb a travs dels moviments de tot el cos. Llavors vei que tot all li aprofitava no poc, i hi afeg ms: comen a dir paraules vulgars i malsonants; arrufant el nas, aspirant laire, es pos a fer renous descomposts i a fer befa amb rialles repugnants. Per aquests desequilibris no pogueren esborrar del seu cor el nom de Crist, perqu el foc de la salvaci li havia penetrat fins al ms ntim de les seves entranyes. I digu: Qu he de fer, Innocenci? Aquests remeis produeixen lefecte contrari. No puc esborrar dins meu el nom de Crist, ni amb paraules grosseres, ni amb renous repugnants i blasfems. Creu-me, sento que un altre no satura de ficar-me el nom de Crist amb clamor incessant a loda del meu cor que, endebades, cerco tancar. A aquestes paraules de Meleci, Innocenci respongu daquesta forma: El poble cristi ha testimoniat, com ho he sentit amb les meves odes, que el teu germ Teodor, que et guanya en cincia, reputaci i edat, sha convertit a la fe de Crist. Ser possible que tu, emps per lexemple fraternal, no abandonis la religi jueva? Per qu restem encara en aquesta terrible solitud? Durant quant temps podrem resistir amb lescassedat de queviures, sobretot quan aquells dos joves que hem enviat a la ciutat es torben a retornar i els nostres esclaus desconeixen per complet el lloc on hem arribat? Amb quin profit ens infligim la pena duna mort tan enutjosa? Quina ra hi ha perqu ens consumim per la fam, ens abrusem per la set, i ens enravenem amb la gelada? I, per qu, al final, hem de suportar el silenci horrible daquesta immensa solitud que ja ens cau damunt? Per ventura fugim de les cadenes dels lladres o de les espases dels brbars? s possible que un poble tan compassiu, que lhem vist plorar per nosaltres, desitgi la nostra sang? Fem memria, per favor, per veure quants nhan ferit, quants de nosaltres nhan injuriat i tornem cap a aquells inofensius i que en res no hem experimentat com enemics i ser el que Du voldr. A tot aix, Meleci replic: Germ, Innocenci, tu que no solament ets ents en la literatura llatina, sin que tamb ho ets en la grega i que medites assduament la Llei, veig que thas oblidat dall que diu el profeta

CARTA DEL BSIBE SEVER

12

Ezequiel: Lnima que pequi, ser la que morir? Si, certament, has llegit aix, per qu penses que lexemple del teu germ Teodor em pugui atreure a la fe de Crist? Ell t la seva nima i aix tamb t el seu pecat, pecat que no em far cap mal, si jo no deixo el Du dels meus pares. Poso per testimoni aquell que tragu els nostres pares de la terra dEgipte, que jo, si no em trobs impedit per les inclemncies de lhivern, prenent un vaixell qualsevol, emigraria onsevulla. No em det lapreci a les meves propietats, ni lamor als fills, la prdua dels quals em resultaria lleugera, solament per no veurem emps a negar el Du dels nostres pares. Per aix, trobo una soluci vana que pensis que hem de retornar a la ciutat; madmira que un home prudentssim com tu no hagi arribat a preveure quina seria la nostra sort, si Teodor, tot i ser la columna de la nostra sinagoga, ha estat obligat a apostatar. Trobo molt ms raonable que anem, amb ms seguretat, a la meva finca i que de cap manera no ens fiquem dins la mirada dels cristians. All podrem estar amagats fins que arribi el temps oport per emigrar a terres estranyes, com sia que a aquesta illa lodi per la nostra religi ha crescut de tal manera que, qui no deixa la seva ptria, no pot seguir en la fe dels seus pares. Per qu no ens exiliem voluntriament, ja que tal com van les coses, encara que no ho volgussim ens hi empenyeria lodi dels ciutadans?. Confirmada aquesta decisi amb lassentiment dambds, emprengueren la tasca del cam que havien elegit. Per, mentre seguien el caminoi estretssim de llurs cavil.lacions, els seus ulls ofuscats per les tenebres, perderen el senderol que seguien desma, anaren a parar entre espinalers i llocs sense sortida, perqu o pegaven a un precipici o la impedien les roques. Desprs dhaver-se espenyat el cos amb grosses nafres, els agaf primer una tal angnia i desprs una tan gran desesperaci i por, que es veieren obligats a reconixer que all els succea per aquest just judici de Du, a causa de la seva incredulitat. En aquestes circumstncies, tenint les cames esgalabrades, invocant el nom de Crist, que abans els venia sense voler i lhavien rebutjat, prengueren el cam que contracor i sense pretendre-ho els condu a la ciutat. Havent-hi arribat amb neguit i esporuguits, amb curiositat inquireixen totes les coses i escolten que Teodor encara s jueu i que no havia sofert cap violncia de part del poble cristi, com ells havien cregut. Astorats i no sabent-se avenir del que a ells mateixos havia ocorregut, encaminaren llurs passes cap a la casa de Teodor, on els reb quan tot just acabaven de dinar i els pregunt tot duna per quin motiu shavien separat dell i havien deixat la ciutat, i pogu assabentar-se de tota la trama de tots els esdeveniments, amb ms rialles que admiraci.

CARTA DEL BSIBE SEVER

13

19. Pnic i conversi de Galileu, Flori i CeciliLendem, al moment que Teodor es disposava a exhortar el seu poble i a incitar-los a la fe de Crist, per contra, hagu daguantar un aldarull dels jueus que lincitaven a la conversi; perqu no nhi havia quasi cap que no manifests pblicament que havia experimentat la fora del Crist. Doncs b, dins la seva assemblea un joven cos del mateix Teodor, anomenat Galileu perqu, com hem dit repetidament, sha de guardar fins i tot la correspondncia entre el misteri dels esdeveniments i els noms, amb gran neguit comen a cridar aix: A tots us poso per testimonis, que jo no puc continuar essent jueu, perqu dins la nostra heretat hi tinc copropietaris cristians, amb els odis dels quals possiblement periria, si volgus romandre dins el judaisme. Per tant, aodnant-me del perill que corre la meva vida, tot duna me nanir cap a lesglsia, per tal devitar la mort que sem va preparant. Pensant Galileu que daquesta manera saferrava al temps, quan explicava les causes de la seva conversi, en realitat inconscientment sexpressava sobre la mort eterna, encara no hi penss gens. Aferrant-se a aquestes raons, un home honest i de reconeguda preeminncia, no solament entre els jueus, ans tamb dins tota la ciutat, fins al fet que acabava de ser elegit defensor de la ciutat, Cecili, reconegu que Galileu parlava segons veritat, i que ell mateix tenia les mateixes causes per tmer cosa semblant. Amb aquestes paraules afeg tanta confiana a lesmentat jove que, a la vista de tots, amb una correguda rapidssima, vol cap al refugi del nostre Galileu, com si volgus guanyar la joia de la fe i deman a la meva humil persona que lallistssim amb el seu nom. En canvi Cecili, essent pare dels jueus, desprs duna consulta ms reposada amb el seu germ Flori, igualment pare dels jueus, adreant-se a la sinagoga, segons hem sentit, comen daquesta manera: Jo, que desprs de Teodor, sc el primer en categoria dins la sinagoga, altrament de com ho ha fet el jove Galileu, no em decideixo i manifesto amb tremolor, sin que exhorto i recomano a tots i proclamo que, deixat lerror del nostre mal cam, si s possible, tots plegats ens incorporem a la fe eclesistica. Per tant, aix com a vosaltres Crist no us atreu amb tanta fora i encara que rebutgeu tan gran salvaci, no us podem fer cap violncia, de manera semblant jo i el meu germ Flori amb tota la nostra famlia, deixant els enganys daquesta religi nostra que no podem mantenir ms, ens adherirem als cristians i a la seva fe, els quals, encara que fos amb innombrables argumentacions de lEscriptura, no solament no et vencerien a tu, Teodor, que ets el ms expert, sin que tampoc no en convencerien cap, si no seguissin la veritat que mai no pot ser venuda.

CARTA DEL BSIBE SEVER

14

Amb aquest to, segons sabem, va parlar Cecili al seu poble, i nosaltres rebrem amb exultaci indescriptible molts de jueus que amb ell sacostaren a la fe de Crist el mateix dia. b) Prodigis del nou xode

20. Conversions massivesEls prodigis del cel que esdevingueren, aix com reconec que no els sabr contar dignament, tampoc no vull silenciar-los. Prop de lhora setena, comenrem a celebrar solemnement la missa del Senyor. Perqu entre que exhortvem i apuntvem, car registrrem els noms dels jueus que venien a la fe de Crist, el poble (cristi) alimentat espiritualment per tals aliments, no es recordava del menjar corporal i aix ens pass la major part del dia. Mentre amb mi tot el poble comenava la missa a lesglsia, que s situada un poc a les afores de la ciutat, en la qual reposen les relquies de Sant Eteve recentment trobades, dos monjos que reposaven damunt lherba del camp de davant lesglsia, foren elegits pel Senyor com a testimonis dels seus miracles. Un home respectable, anomenat Juli, acompanyat amb un altre, anava des de la ciutat cap a lesglsia i quan passava davant dells, de sobte, un dels monjos vei el senyal del miracle i qued fora de si proferint un clamor estrany; als que es giraven cap a ell, allargant la m els mostrava el que havia vist, puix no ho podia explicar de paraula. Era un globus tot resplendent, duna envergadura poc ms o menys igual a lestatura dun home, semblant a uns vasos que anomenem alfbies. Era tanta la seva claretat i resplandor que, al germ que en fou el primer testimoni, com ell mateix ho ha contat, li sembl que queia el sol. Aix, tal com fou vist per ells, descendia lentament darrera la baslica, dins la qual, amb mi, estava reunit tot el poble. Ells cregueren que era tan a prop que el mateix germ, excitat per lesglai, comenava a crrer, pensant que el globus havia caigut darrera la baslica; per, detingut per laltre germ, satur. Aquell, que tamb ho havia vist, assegurava que havia tingut lloc ms lluny; per ms que no nestava del tot segur. Unes dones, aleshores jueves, entre les quals hi havia la muller daquell Meleci, del qual hem parlat, afirmaven haver vist all mateix, com si caigus sobre la baslica, mentre elles guaitaven des de lestana superior de la casa seva. Per respecte al que es vei, encara no sha aclarit si fou un ngel o el mateix Sant Esteve. El mateix dia, devers lhora quarta, o sia poc abans que aquest senyal es manifests, fu un calabruix petitssim, que els nadius daquesta illa, en llengua vernacla, anomenen argistinum; en caigu una quantitat fins ara desconeguda. Com que comen a

CARTA DEL BSIBE SEVER

15

desprendre una aroma de mel, molts dels qui lhavien emparat pel carrer, el tastaren i el trobaren ms dol que la mel. Molts dels qui lassaboriren daquesta fais, veient que el mateix dia els fills dIsrael havien sortit de lEgipte de la seva incredulitat i de la seva esclavitud, comparaven aquest esdeveniment amb els signes que llegim a lxode i cregueren que a favor daquest poble, que mereix ja el nom de vertader Israel, perqu mir Du amb cor creient, sha renovat el prodigi del mann; igualment, molts pensaren que havia aparegut la columna de foc que anava al capdavant dels pares al desert, per tal que tamb als fills que sortiren del vertader Egipte i del forn de ferro, com est escrit, els fos la capdavantera en el cam que du a la vida. Com ho testifica la lectura de lxode, la semblana dels signes no discrepava gens: en efecte, all que cregurem que era neu, sassemblava a la llavor de coriandre menut i tenia sabor de mel i all que aparegu s ben clar que tenia la forma de columna de foc. Sabem que ambds signes foren manifestats als germans que quedaren a Iamona. Perqu la pluja de mel la tastaren molts als quals fou donat lenteniment per a cercar i el paladar per a tastar i la columna daquella llum blanqussima penetr per la mirada de molts que Du consider dignes. Per la qual cosa es dna a entendre que els jueus seran visitats per la llum de la fe pertot arreu del mn. Perqu, a nosaltres que vivim en aquesta illa o, per dir-ho de qualque manera, habitem en aquest microcosmos, ens ha il.luminat un resplendor tan gran de la grcia celestial, que la visi dels signes ha estat perceptible fins a lexrem de la nostra terra.

21. Conversi de TeodorLendem, lextrema expectaci general era una advertncia a Teodor perqu dons compliment a la seva promesa. Ell, amb al.legacions que considerava justes, creia que havia de diferir la realitzaci dels desigs de tothom, perqu deia que abans volia dur aqu la seva esposa que havia deixat a lilla de Mallorca, no fos cosa que, si ella sadonava que el seu marit shavia convertit sense el seu consentiment, no se separs tan matrimonialment com religiosament, persuadida i pertorbada, sobretot, pels raonaments de la seva mare, que encara vivia, com sol succeir dins lobstinaci daquesta infidelitat. Mentre Teodor feia aquesta explicaci als cristians, que sanaven convencent, els jueus ja convertits insistien amb un avalot enverinat; aix, eliminat tot pretext dilatori, tal com ho havia vist en els

CARTA DEL BSIBE SEVER

16

somnis, amb prestesa es reuni amb la mare-parenta. I, darrera dell, havent desaparegut tot obstacle, tota la sinagoga entr dins lesglsia. Qui ho podia sospitar!, aquells experts doctors de la Llei cregueren sense cap disputa ni cap discussi sobre les Escriptures. Bastava demanar si volien rebre la fe de Crist i a linstant manifestaven que desitjaven creure en Crist i fer-se cristians.

22. Conversi dun vell de cent-dos anysUn vell que, segons diuen, tenia cent-dos anys i que els havia passat en la seva incredulitat, tot i sentir-se decrpit, per coratjs amb lesperana de la vida futura, sense intercanviar ni un parell de paraules, digu que, a les acaballes de la seva vida, volia retornar a la infncia espiritual per la fe de Crist i ens instava que els seus membres consumits per la vellesa, com ms aviat millor, fossin regenerats pel baptisme.

23. Conversi duns jueus transentsHi havia uns jueus que, havent desembarcat all, es trobaven en trnsit, els quals, mentre observaven lestat del temps i la direcci dels vents, tot i tenir lavinentesa de fer-se a la mar, preferiren creure.

24. Fuga i conversi dArtemsiaCrist, per a manifestar encara ms la seva glria, permet que, per algun temps, tres dones jueves nobilssimes, restessin en la duresa de la seva incredulitat. Artemsia, filla de Litori, que reg no fa gaire aquesta provncia i, segons sembla, ara s comes, sorpresa per la conversi del seu marit Meleci, havent deixat la casa del seu esps, amb una amiga, dida seva, i algunes esclaves, sense atendre la seva feblesa femenina, es fug a una cova que, encara que es trobi a una vinya, no obstant aix est situada a un indret relativament apartat. Hi havia all una premsa petita i nova i un cup acabat de fer, que semblava ser dalguna manera figura del poble creient. Perqu, pensem i veiem que els jueus havien de rebre el most del Nou Testament, no com odres vells, sin com btes noves. Aquella matrona contrariada pel seu marit, inflexible, hi romangu durant dos dies; quan, a lalbada del tercer dia, com era costum, envi una esclava a cercar aigua al cup, que shavia recollit abans durant la pluja, per rentar-se la cara; ella, quan comen a tmer que feia lolor i tenia

CARTA DEL BSIBE SEVER

17

el sabor dol de la mel, comen a enfadar-se i amb indignaci preguntava a la serventa per quin motiu havia posat mel dins la gerra. Desprs per a convncer la criada que ho negava, lacompany al cup del qual prengu, amb les mans, una mica daigua, de la que havia emprat els dos dies abans i sadon que shavia convertit en dolcssim sabor de mel. De seguida crid les altres dones que eren amb ella i els deman que tamb la tastessin, no fos cosa que solament un gust viciat del seu paladar aparents aquella dolor. Totes la tastaren i els vingu un tal plaer que jutjaren que no es tractava daigua endolcida amb mel, sin de mel purssima que noms conservava les aparences daigua. Excitades per lestupefacci rebuda, mentre es disposaven per a tornar a la ciutat, mogudes per la curiositat, tastaren tamb la rosada que havia caigut damunt les herbes i tingu un gust semblant. Arribada a la ciutat, aquella matrona ho cont tot al seu marit i per mitj dell a tothom i, de seguida, sense cap resistncia, accept la fe de Crist. Precisament el mateix dia en qu lesposa de Meleci fou obligada a explusar laspror de la incredulitat per la fora de la mel, precisament aquell mateix dia en qu lesmentada filla dIsrael, duta al desert, experiment com lantic llac de Mar shavia endolcit quan se li fic la creu, de la mateixa guisa tota lesglsia exhal un meravells i realment celestial perfum, de tal manera que, si ja abans, solament alguns, en qualque mesura, havien experimentat la presncia de lEsperit Sant, ara ja en gaud tota la fraternitat.

25. Conversions intermitentsTamb caus ladmiraci de tots que per aquells mateixos dies, tot i estar el cel constantment estirat, caigueren unes ruixades intensssimes, que precedien els jueus que espaiadament sacostaven a la fe de Crist, de tal forma que nosaltres ens adonrem daquesta circumstncia i entre nosaltres humorsticament diem: Ja plou, estigueu segurs que alguns jueu vindran a la fe de Crist i, cosa admirable, quasi sempre, mentre encara diem aquelles coses, alguns jueus tocaven la porta; cosa gens destranyar, car que com est escrit que Du far caure una pluja espontnia al seu poble, les agradables ruixades que queien anunciaven el poble que havia de creure.

CARTA DEL BSIBE SEVER

18

VII. LA PREGRIA COM A DARRER RECURS PER A LA CONVERSI

26. Resistncia de les donesHi havia encara dues dones que es resistien a crrer darrera el perfum de Crist. Eren lesposa dInnocenci, del qual hem parlat ms amunt, i la seva venerable germana, viuda, segons s ben notori, la qual, tot duna que sadon que el marit de la seva germana, Innocenci, shavia convertit, davall a un vaixell, decisi que no solament vrem permetre, sin que ms aviat la vrem suggerir, puix no es doblegava cap a la fe de Crist ni per les paraules ni pels miracles.

27. Resistncia i conversi de lesposa dInnocenciLesposa dInnocenci durant quasi quatre dies rebia la paraula de salvaci amb loda ben sorda. Rebutjat tota medicina, es trobava aclaparada per la incurable malaltia de la incredulitat. No podent-la fer canviar, ni les comminacions ni les spliques del seu esps Innocenci; no commovent-se tampoc per les seves llgrimes, demanant-li-ho el matix Innocenci, tota la multidud de la fraternitat es reun a la casa on habitava, perqu tenia un gran dol pel fet que la resistncia duna sola muller frustrs una alegria tan complida, es pensava que la seva germana ja shavia fet a la mar. Com que ficant soles paraules dines les odes sordes, res no aconsegurem, ens dirigrem al reconegut refugi de la pregria; aix les spliques que rebutjava la impietat humana, les traspassrem a la misericrdia celestial. Daquesta fais lexrcit del nostre cabdill Jess sabraon amb les conteses del cant dhimnes i de pregries contra Amalec, lenemic, fins que shavia fet prop de lhora tercera. Arribat aquest moment, hem de confessar que, plens de desesperaci, ens disposvem a retirar-nos; per traient de bell nou totes les forces, reemprengurem la pregria i, prostrats en terra plorrem llargament i, quan a la conclusi de loraci, tot el poble respongu amb lAmn, ella afeg que volia creure i fer-se cristiana. Una volta que aquella havia quedat alliberada dels llaos del diable, nosaltres, plens de goig, ens retirrem als nostres estatges.

CARTA DEL BSIBE SEVER

19

28. Fuita i conversi de la cunyada dInnocenciFinalment, lendem, o sia el vuit des que rem vinguts, decidrem regressar a Iamona, emportant-nos els abundosos trofeus de tan insigne victria. Per tot just ens havem equipat pel cam, i ja deixvem la ciutat, el Senyor afeg al seu poble lnic goig que li mancava, com a provement per a la caminada. En efecte, aquella viuda familiar dInnocenci havia desembarcat de la mar, tot duna saferr als meus genolls i amb llgrimes demanava lajut de la nostra fe. Jo li vaig fer: Com, dona, volgueres deixar els teus germans amb tanta lleugeresa?. Ella em respongu: Tamb Jons profeta volgu fugir de davant el Senyor, tanmateix, encara que a contracor, hagu de complir la voluntat de Du. Per tant, rep-me i no solament a mi, sin tamb rep aquestes dues rfenes i alimenta-les amb Crist. I, suplicant-ho patticament em lliurava amb llgrimes les seves dues tendres filles. Qui no havia de plorar de goig? A qui no arrabassaria llgrimes la grandesa de lalegria? Vaig rebre lovella, lnica que sabem que shavia esgarriat de tota la multitud, amb la doble prole i la vaig conduir a la guarda de Crist.

VIII. CONCLUSI: LA CONVERSI DELS JUEUS MAGONTANS,PRELUDI DE LA CONVERSI DE TOT EL POBLE JUEU

29. El fruit acomplert al cap de vuit diesCertament, durant aquests vuit dies en qu totes aquestes coses han succet, abans de la Quaresma nosaltres gaireb hem celebrat la festivitat de la Pasqua. Tenim constncia que foren agregades a lesglsia cinc-centes quaranta nimes. No considero va ni superflu afegir al final, tot i que he oms molts de detalls per la seva infinita quantitat, que cap de la muni de Iamona, ats que tants de dies abans vingu, havent hagut de crrer trenta mil passes, no pos de banda aquesta empresa per feines domstiques o per ra de procurar-se aliments, o per enyorana dels infants.

30. El que era un erms fructificaI encara hom sha de congratular ms per tal com el poble jueu, que tant de temps havia roms un erms, ara, una volta arrabassades les espines de la incredulitat i rebuda la

CARTA DEL BSIBE SEVER

20

llavor de la paraula, contempla el nixer dun multiplicat fruit de justcia, de manera que ens alegrem amb lesperana de tantes messes. Perqu on hem arrabassat la frondosa selva de la incredulitat, al seu lloc hi han brostat esponeroses obres de fe: (els jueus) primer esbucaren els fonaments de la sinagoga i, a continuaci, per a edificar una nova baslica, no solament aporten el capital, sin que carreguen les pedres damunt les seves espatlles.

31. Dataci i profecia dels esdeveniments menorquinsSpiga la vostra beatitud que tots aquests esdeveniments comenaren, per la fora del Senyor Nostre Jesucrist, el dia quart abans de les nones de febrer i arribaren al seu termini al cap de vuit dies, desprs de lonz consolat del senyor Honori i del segon de Constanci home famosssim. Si escolteu, doncs, amb comprensi la paraula daquest pecador, revestiu-vos del zel del Crist contra els jueus, no per a la seva condemnaci eterna, sin per a llur salvaci. Tal volta arriba el temps ja anunciat per lApstol que, havent-se convertit la totalitat dels gentils tot Israel se salvar. I, tal vegada, el Senyor volgu encendre aquesta espira des daquest extrem de la terra, perqu tot lorbe del mn sabrandi amb lincendi de la caritat, per a consumir la selva de la infidelitat.