JOAN CARRERAUn bisbe del poble

JOAN CARRERAUn bisbe del poble

JOAquim FERRER FRANCEsC TERuEl

La reproducci total o parcial daquesta obra

per qualsevol procediment, compresos la

repografia i el tractament informtic, resta

rigorosament prohibida sense lautoritzaci dels

propietaris del copyright, i estar sotmesa a les

sancions establertes a la llei.

Primera edici: desembre de 2014

Coberta:

dels textos: Joaquim Ferrer i Francesc Teruel

daquesta edici:

Editorial Mediterrnia

Casp, 108, 8

08010 Barcelona

editorial@editorialmediterrania.cat

www.editorialmediterrania.cat

ISBN: 978-84-

DL: B-

ndex

Prleg .................................................................................................................7

Introducci ......................................................................................................11

Captol I. Naixement i primers anys dinfantesa ...........................................13

Captol II. Els anys del Seminari ....................................................................29

Captol III. Les primeres Parrquies i els moviments de base ......................49

Captol IV. Cristians en la difcil lluita pels drets humans ...........................99

Captol V. Parrquies, escoles i el document Arrels cristianes de Catalunya ................................................................................................135

Captol VI. El bisbe Joan ...............................................................................169

Captol VII. La darrera etapa ........................................................................241

Captol VIII. La mort del bisbe Joan i el ress popular ..............................295

7

7PRlEg

J oaquim Ferrer i Francesc Teruel, autors del llibre que el lector o lectora t a les mans, han culminat un treball intens per oferir-nos la biografia de qui fou bisbe auxiliar de Barcelona, Joan Carrera Planas (Cornell de Llobregat, Baix Llobregat,1930 Barcelona, Barcelons, 2008). El qui tots co-neixem i recordem com a bisbe Joan s una figura entranyable, molt nostra, ben present en el record de moltes persones de la nostra societat pel seu exemplar servei cvic i religis. Diverses iniciatives de tot ordre, nascudes en els darrers anys en la nostra societat i en comunitats cristianes, palesen la persistncia del seu record en la conscincia de molta gent.

Aquesta biografia, com manifesten els seus autors, t tres grans objectius. En primer lloc, mostrar el coneixement que tenia el bisbe Joan Carrera de la societat i saber la valoraci que en feia. La societat nascuda de la Guerra Civil, que ell visqu en la seva infncia, i que evolucion fins a la transici i la con-solidaci de la democrcia; la societat en la qual ell va viure i va expressar la fe cristiana, com a jove estudiant, com a prevere i com a bisbe, amb una partici-paci molt intensa, justificada per les circumstncies especials de la seva vida.

El segon objectiu s mostrar lesfor del biografiat al servei de la recupera-ci de la identitat i la cultura catalanes, continuant lesfor de totes les persones que volien construir una terra nova. s ben significatiu que leditorial que ell va crear recolls precisament aquesta denominaci de clares ressonncies bbliques. Un nom cal destacar sobretot com a mestre de pensament de Joan Carrera: Carles Card, a qui jo mateix vaig tenir locasi de tractar sovint en els darrers anys de la seva vida, un tracte facilitat tamb per un fet circumstancial, el de viure tots dos al mateix carrer del barri barcelon del Guinard.

El tercer objectiu dels autors s mostrar que, tota aquesta acci, el bisbe Joan la va fer amb una notable qualitat intellectual. I, significativament, la va

8 9

dur a terme no des duna vida dedicada a lestudi o lensenyament, sin enmig duna constant dedicaci pastoral, primer com a rector de parrquies sobretot a barris populars de la Barceloneta, Badalona i lHospitalet i desprs com a bisbe auxiliar de tot larquebisbat de Barcelona. Ell mateix es definia sobretot com a home dacci, duna acci pastoral i social.

Tanmateix, el secret de tota la seva activitat estava motivada i alimenta-da per la seva fe cristiana, pel seu amor a lEsglsia i pel seu servei sacerdotal i episcopal de bon pastor, a imitaci de Jess Bon Pastor.

Els autors daquesta biografia formen part de les persones que he esmentat a linici daquestes ratlles, persones que reberen el missatge dels seus escrits i el testimoni comproms de la seva vida, una vida que noms es pot explicar des dun triple comproms de fidelitat: a Crist, a Catalunya i als pobres, sobretot al mn obrer. Amb aquest treball seu, els autors desitgen que el bisbe Joan sigui ms conegut i el seu exemple pugui ajudar moltes altres persones.

Conscients de la dificultat descriure la biografia duna personalitat tan propera en el temps, els autors shan imposat una autodisciplina exemplar. Han deixat parlar sobretot els fets, els esdeveniments, i els han interpretat sempre que els ha estat possible amb les mateixes paraules del bisbe Joan Carrera. En aquesta tasca, la capacitat comunicativa del nostre bisbe els ha estat de gran ajuda. Cal reconixer en Joan Carrera un gran do com a comunicador. Ho mostren els centenars darticles que va publicar, setmana rere setmana, a Ca-talunya Cristiana sota la rbrica Ara mateix, recollits en un volum per Mons. Joan E. Jarque, fundador daquest setmanari juntament amb Mn. Francesc Malgosa. Des daquesta perspectiva, podrem dir que els autors han construt una veritable autobiografia, lautobiografia que el bisbe Carrera no va escriure i que segurament no desitjava escriure. Per aix mateix, em sembla molt valus el servei que ens ofereixen amb aquest llibre.

Llegint aquestes pgines, sem fa proper el sacerdot rector de la parrquia de Sant Antoni de Llefi i de Sant Isidre de lHospitalet, i el bisbe auxiliar de Barcelona, per les relacions que hi vaig mantenir durant aquells anys i especi-alment com a bisbe auxiliar que mha ajudat molt amb el seu consell i amb la seva collaboraci en el meu ministeri de pastor daquesta Esglsia de Barcelona.

El bisbe Joan Carrera Planas era molt hum, molt fraternal, un home de Jess de Natzaret; en una paraula, un cristi i un pastor profundament evanglic. Joan Carrera, com a sacerdot i com a bisbe, fou entre nosaltres un defensor duna acci pastoral oberta i acollidora dels immigrants i un gran advocat de

8 9

les manifestacions de la religiositat popular en uns anys en qu aquesta era mirada amb una excessiva actitud de sospita per determinats membres del clergat. Aprofitant les vacances, tenia el costum de fer viatges a Andalusia per copsar sobre el terreny el tarann dels immigrants vinguts a Catalunya, per tal de poder-los comprendre i servir millor. Home profundament montserrat, era alhora profundament popular. Venia del poble senzill i treballador ho eren els seus avis i els seus pares i tenia el do de connectar instintivament amb el poble. El seu propsit, tant en la vida pastoral com en tota relaci humana, era practicar incansablement el consell evanglic que demana no trencar la canya esquerdada i no apagar el ble que fumeja. Era profundament hum en tot.

Em plau agrair als autors daquest llibre el seu esfor per recollir una mplia documentaci a fi dexplicar-nos amb el realisme de les dades i els fets la biografia del bisbe Joan Carrera. I demano a Du que tots els que sacostin a aquestes pgines, tot seguint la trajectria vital del biografiat, senriqueixin en la seva vocaci humana i cristiana. Aix s el que ms plaur al bisbe Joan quan ho vegi des del cel.

+ Llus Martnez SistachCardenal Arquebisbe de Barcelona

11

11

iNTROduCCi

A lhora de triar un tema destudi s ben lgic fixar tamb les caracters-tiques que es volen subratllar-ne. Aix doncs, quan ens proposrem fer la biografia de mossn Joan Carrera, que fou bisbe auxiliar de Barcelona en els darrers anys de la seva vida, tamb fixrem amb claredat quins eren els grans captols de la trajectria daquest valus sacerdot en la seva acci davant els desafiaments dunes poques que presentaren dificultats especfiques i davant les quals sempre trob els camins per expressar el testimoni cristi.

Per tant, en comenar la biografia de Joan Carrera sens va fer evident que calia explicar lptica global de la seva acci en favor de totes les aspiraci-ons daquest poble a la seva llibertat a travs del missatge cristi i amb la plena comprensi de la pluralitat que es dna en la nostra societat.

Igualment, tamb vam ser conscients que la biografia havia de descriure la seva acci relacionada amb els problemes socials i amb la necessria recerca del dileg per assolir la justcia. Carrera tri sempre lesfor en aquest camp, amb iniciatives arriscades que es proposaven enfortir la cohesi social i fer possible una societat ms cristiana, s a dir, ms fraternal.

Finalment, per no menys important, la biografia havia de ser una opor-tunitat per tal que el lector mesurs la qualitat intellectual de Joan Carrera i el penetrant i suggeridor estil dels seus nombrosos escrits.

En resum, doncs, aquesta biografia de Joan Carrera t tres grans objectius: explicar el coneixement i la valoraci que feia de la societat en la qual visqu i express la fe cristiana; destacar lesfor que va dur a terme per ser al costat dels que volen construir una nova terra, i, finalment, revelar la notable qualitat intellectual que traspuaven tots els seus actes.

12 13

Els autors daquesta biografia formen part dels qui en un lloc o altre reberen els comentaris de Carrera, el seu testimoni comproms, i ara en con-feccionar aquestes pgines volem donar-li les grcies i contribuir en el que puguem a donar-lo a conixer i que ajudi daltres.

12 13

Captol I

NAixEmENT i PRimERs ANys diNFANTEsA

E n la dcada dels anys trenta del segle passat, la comarca del Baix Llo-bregat registrava un increment creixent a favor de la industrialitzaci, tot i que lagricultura hi continuava ben present grcies als fruiters, la vinya i els cereals. Era un equilibri que permetia mantenir una poblaci estable: el 1860 aplegava 39.035 habitants; el 1900, 46.191, i el 1930, 49.460.

En el bell mig daquesta comarca, a Cornell de Llobregat, hi va nixer Joan Carrera Planas el 12 de maig de 1930. En la inscripci al Registre Civil es diu que el naixement shavia produt al carrer Rubi i Ors nmero 43 daquesta localitat, i que neren els pares Josep Carrera Fans, natural de Sant Joan Desp, de 26 anys, forner, i Josefina Planas Costa, natural de Sant Feliu de Llobregat, de 22 anys, tots dos vens de Cornell de Llobregat. Aquesta s la primera dada que tenim del nostre biografiat.

La segona dada s la del seu bateig a lesglsia de Santa Maria de Cornell el dia 25 de maig. Li administr el sagrament el rector mossn Joan Pal. Els padrins foren lavi patern, Joan Carrera Ballester, i lvia materna, Maria Costa Llans. Fou inscrit amb els noms de Joan i Antoni dels avis, i el de Josep del pare.

lENTORN FAmiliAR

El jove matrimoni format per Josep i Josefina que acabava de rebre la gran alegria dun primer fill havia iniciat una trajectria que tot semblava in-dicar que seria recorreguda al llarg de molts anys. Shavien casat a Sant Feliu de Llobregat, don era Josefina, el 15 doctubre de 1928.

Josep procedia duna famlia de forners. El seu pare, Joan Carrera Ballester, havia obert a Sant Joan Desp un forn conegut entre la poblaci amb el nom de

14 15

1 - El seu pare, forner, en un dia de feina, al mig del grup

14 15

Casament dels pares

16 17

cal Roda, perqu els propietaris procedien de Roda de Ter, a la comarca dOsona. La mare, Teresa Fans Vives, era de Sant Just Des-vern. Van tenir cinc fills: Miquel, Marina, Teresa, Remei i Josep.

Joan Carrera Ballester fou home emprenedor: a part del forn de Sant Joan Desp, situat primer al carrer Major i posteriorment al de Baltasar dEspanya, nom del primer notari daquella localitat, el 9 de febrer de 1928 sollicit autoritzaci a lAjuntament de Cornell de Llobregat per instal-lar-hi un forn de coure pa amb la intenci que fos dirigit pel seu fill Josep. Desprs de laprovaci en el Ple de lAjuntament, el 14 de maig va rebre lautoritzaci per engegar aquest projecte, i daquesta manera obr el Forn de Sant Joan. En el Registre de la Contribuci Industrial de 1929 hi figura com a

propietari dun forn intermitent. El 14 de novembre de 1929 sollicit una nova autoritzaci a lAjuntament de Cornell de Llobregat. Aquesta vegada demanava perms per obrir una botiga o punt per a vendre pa al barri de Camprecis, un negoci que aniria a crrec del seu fill Miquel Carrera Fans. El 28 de desembre li fou concedit el perms per obrir-lo.

En aquells anys, els propietaris de cal Roda anaven a vendre pa amb la tartana a poblacions limtrofs, com ara Cornell, on van fer una bona clientela.1 Tamb anaven a vendre a Barcelona, al mercat dHostafrancs i al de la Concepci.2

1. El Baix Llobregat. Sant Joan Desp. Recull Grfic 1888-1965. LAbans, 2003.2. Testimoni dAnna Fahr, muller de Miquel Carrera.

Edifici forn Sant Joan al carrer Rubio i Ors de Cornella de Llobregat.

16 17

La famlia de Josefina vivia a Sant Feliu de Llobregat. El pare, Antoni Planas i Pons, era de Sant Andreu de Llavaneres i feia de jardiner de confiana al Palau Falguera dels Marquesos de Castellbell daquella localitat. La muller, Maria Costa Llans, era del carrer del Carme de Badalona. En aquella poca, els jardiners vivien en una casa a dins de la mateixa finca on treballaven, i all el matrimoni tingu dues filles, Joaquima i Josefina. Joan Carrera recordava: El meu avi tenia els seus estalvis, i la meva via, que era ms llesta, com sol passar, sempre li deia: Un dia o altre haurem de marxar, vs a saber quan, haurem de preparar alguna cosa. I es va arribar a comprar una vinya i va llogar quatre o cinc casetes a la gent que comenava a arribar de Mrcia. Aleshores, per, els marquesos els van treure de mala manera, perqu els va convenir. I els meus avis van tenir un gran disgust. Desprs va esclatar la guerra i els murcians daquells pisets que els ajudaven a viure amb el lloguer van dir que shavia acabat, que no shavia de pagar als amos. O sigui que aquell pobre home va quedar desesperat entre els poderosos que lhavien tret i els revolucionaris que no li pagaven el lloguer. Tamb t el seu suc aix.3 Segons un familiar, lavi era molt treballa-dor, a les mans hi tenia clivelles que li arribaven a los. Quan el van treure del Palau Falguera, agaf un camp i compr un cavallet per llaurar.4 Era prim, amb els cabells ja blancs, no era amic de tertlies.5

En conjunt, eren gent amb les seves famlies i les seves feines, amb illusions, preocupacions i projectes. Joan Carrera, recordant el tarann del marc familiar, deia: Alguna vegada he dit que segurament els meus avis, que anaven a missa cada diumenge, mai no van saber com es deia el bisbe de Barcelona. Probable-ment no en sabien el nom. Aix s relatiu! En certa manera, hi ha una part de la relativitzaci drstica de la jerarquia, que ja la fa el progressisme, per tamb nhi ha una altra de molt ms personal, i ms sana, que ve duna pertinena normal a lEsglsia, tranquilla. La gent amb molta ms naturalitat tampoc dna tanta importncia a lEsglsia. Ja sap que, pel fet que el bisbe faci aix o all altre, no hi creur ms o menys. Per sort, hi ha un plantejament molt ms vital.6

El Forn de Sant Joan de Cornell de Llobregat era situat al carrer Major nmero 45 (posteriorment, carrer de Rubi i Ors) i, al costat, en una casa

3. Qu pensa Joan Carrera. Entrevistat per Francesc Romeu. Dria editors, 2009.4. Testimoni dAntoni Plana.5. Testimoni de Lloren Casanoves.6. Qu pensa Joan Carrera. Entrevistat per Francesc Romeu. Dria editors, 2009.

18 19

semblant, al nmero 43, hi vivien en Josep, la Josefina i el petit Joan. Aix es recull al full de lempadronament municipal de l1 de desembre de 1930. La numeraci de les cases ha canviat diverses vegades al llarg dels anys. Posteri-orment, aquelles cases foren enderrocades i al seu lloc, amb la numeraci 76 i 78, shi va construir limmoble que hi ha en lactualitat.

Per un gran trasbals sacsej tota la famlia i especialment la jove parella i el petit Joan: el 21 de febrer de 1931 mor duna pneumnia gripal el pare del nostre biografiat, Josep Carrera i Fans, amb noms 27 anys; lgicament, aquest fet motiv que tant la mare com el nen haguessin de canviar el que fins aleshores havia estat el trfec quotidi. Possiblement, la defunci de Josep Car-rera ha datribuir-se a lepidmia de grip que afectava molts pasos europeus. La premsa daquells mesos en porta nombroses notcies. No fou una epidmia com lanomenada grip espanyola del 1918, per fou tamb important.

El RETORN A sANT FEliu dE llObREgAT i Els ANys dE guERRA

Josefina Planas no es va veure capa de continuar mantenint lactivitat del forn i amb el petit Joan es trasllad a viure amb els avis a Sant Feliu de Llobregat, concretament al carrer Josep Maria de Molina nmero 42, que era conegut popularment com el carrer dels arbres perqu durant una poca fou lnic carrer de la localitat que en tenia de plantats. Lhabitatge, que tenia una petita eixida, constava duna planta baixa, on vivien els avis, i un primer pis, que ocuparen la mare i el fill.

Josefina, que havia estudiat al collegi de les Monges Mercedries de Sant Feliu, tamb hi envi el seu fill, a la classe de prvuls. Molts anys desprs, quan se celebr el 125 aniversari del collegi, hi assist el ja aleshores bisbe Joan, i la Mare Directora, Concepci Vall, comenta que Carrera els va explicar que tenia ben viu el record daquella escola, on, ben a prop de casa, aprengu les primeres lletres i devocions.

En el Padr General dHabitants de lany 1936 consta que en la casa del carrer dels Arbres hi vivien els avis Antoni Planas Pons i Maria Costa Llans, la Josefina i el petit Joan, sobre el qual es puntualitza que va a estudi. Durant la guerra, el 23 dagost de 1938, mor lavi.

Quan Josefina retorn a Sant Feliu obr una senzilla perruqueria a la mateixa casa on vivien. Posteriorment, en esclatar la guerra, a Sant Feliu sor-

18 19

ganitz la fbrica dita de les caretes, perqu produa proteccions antigs. La indstria que organitz lAjuntament de Sant Feliu i que ms sescau de ser inclosa en la denominaci de indstries de guerra, encara que sigui de carcter defensiu i no pas ofensiu, s la de les caretes antigs que sinstall en unes quadres de Can Bertrand.7 Justament, entre el personal que hi treballava hi figurava Josefina Planas, amb un salari setmanal de 36 pessetes.

Daquests temps de guerra hi ha un interessant article escrit per Joan Carrera molts anys desprs8 en memria de Joan Pelegr, que fou company destudi i de jocs en la seva infantesa i posteriorment prevere com ell. Eren vens i les seves famlies mantenien una gran amistat. En lesmentat article, Carrera recull algunes de les seves impressions daquells anys de violncia: Havem vist la guerra amb ulls de nens: lesglsia enderrocada..., mestres amb pistola a la cintura..., aquelles ttriques guixades amb quitr a lentrada dalgunes cases: aqu hi ha un feixista..., leliminaci o locultaci preventives dimatges i des-tampes religioses a les famlies..., desprs, molts soldats al carrer... i, cap al final, aquelles llargussimes corrues de refugiats per la carretera, que venien de lArag amb carros tirats per mules i amb cabres i ovelles fermades al darrere. (...) Ja s que aquests no sn els arguments de fons de la tragdia daquells anys, per sn imatges vives del temps de guerra a Sant Feliu de Llobregat, que colpiren la meva astorada retina infantil i sem clavaren definitivament a la memria. Tamb guardo el record de la gana, i el del meu avi, mort aleshores, que, en el desvari de lagonia, demanava pa blanc...

Desprs de la guerra, Josefina treball a les monges franceses del collegi Bon Salvador de Sant Feliu fent dauxiliar en una mena de residncia per a dones, la majoria de les quals eren franceses molt trasbalsades pels efectes de la Segona Guerra Mundial.9 Desprs tamb treball en la fbrica de pells que sinstall all on hi havia hagut la fbrica de les caretes. Josefina era una dona molt senzilla, riallera, no es queixava de res, vermelleta de cara, pausada, feli amb el que tenia.10 A les sis de la tarda plegava i una estona ms tard feia la visita al Santssim.11 En el Padr de 1940, Josefina consta com a obrera fabril.

7. Josep Flavi, Del temps de la guerra. Indstries de guerra. Revista Va i Ve, maig 1988.8. Ara mateix. Catalunya Cristiana, 9 gener 1992.9. Testimoni de Glria Plana.10. Testimoni dAnna Fahr, muller de Miquel Carrera.11. Testimoni de Joan Torras i Maria Ferret.