Muralla romana. Torre del Bisbe

DADES DE LA INTERVENCI Ubicaci Carrer del Bisbe , 5 I Plaa Nova Districte Ciutat Vella Nom singular Muralla romana. Torre del Bisbe Dates 22 febrer- 5 mar de 2010 13-30 setembre de 2010 Tipus Preventiva Codi 018/1 o Motiu Restauraci i adequaci del monument Promotor/Propietari Arquebisbat de Barce lona Empresa adjudicatria Chroma Rehabilitacions integrals, SL Direcci tcnica Cristina Thi , Alessandro Ravotto Restauradors Cristina Mart, Amaya Sancha , Pilar Carbn Anlisi de morters Jos Luis Prada, Nuria Guasch (C ETEC -Patrimonil Aixecament de plani-metria i digitalitzaci de plnols Julio Nieto Fotografia Alessandro Ravotto

Cronologia : Segles lli-IV. Paraules clau: poca baiximperial. Torre 76. Muralla romana. Barcino.

En el curs d'uns treballs de consolidaci de faana, es va dur a terme la documentaci arqueolgica de l'alat de l'anomenada Torre del Bisbe, corresponent a la torre nm. 76 del recinte baiximperial de Barcino1

Per aquesta tasca, s'ha fet servir el mtode de registre normalment utilitzat a l'arqueologia del subsl que, mitjanant unes poques adaptacions, va demostrar sser una eina insubstituble a l'hora de interpretar tamb "l'estratigrafia del sobreviscut".

Aix doncs, ha estat possible documentar un gran nombre d'elements constitutius de l'estructura, diferenciats en unitats estratigrfiques positives (paraments, rebliments i revestiments) i negatives (obertures i enderrocs), a partir dels quals es pot reconstruir gran part de l'evoluci del conjunt arquitectnic. A ms, s'han agafat mostres del material cermic, ltic i dels lligants i revestiments per tal de poder dur a terme eventuals exmens analtics en un futur.

En aquest article preliminar s'anticipen algunes de les conclusions a propsit dels aspectes estructurals propis de la construcci romana, deixant a banda, de moment, les transformacions que l'estructura original va sofrir al llarg dels segles, l'estudi de les quals s'haur de completar amb les adequades comparacions crono-tipolgiques dels elements arquitectnics i amb la revisi del material documental d'arxiu.

L'estructura s'inclou en el conjunt monumental de la porta del nord-oest del recinte rom. Una intervenci arqueolgica duta a terme en aquest mateix sector al 1973 juntament amb les informacions derivades de l'observaci dels detalls conservats a l'interior de la casa de l'Ardiaca- va permetre interpretar que es tractava d 'una porta trfora amb un pas central ms ample i dos passos laterals per a vianants, a la qual estava associada -possiblement des d 'una poca propera a la

1. Tot i que la intervenci es va realitzar durant l 'any 2010, s'ha considerat oport incloure-la en aquest Anuari d'Arqueologia i Patrimoni 2011 ats que l'article no va poder estar a punt per a l'edici de l' any anterior a causa dels estudis que s'estaven realitzant.

108 I Anuari d'Arqueologia 2011

Fragments de material constructiu cermic utilitzat a cornises originals de la torre.

seva creaci- una estructura cap a l'interior la ciutat destinada possiblement a l'allotjam del cos de gurdia.

La torre objecte de la intervenci forma del recinte baiximperial adossat a la prime muralla, la construcci del qual va comen segons les investigacions ms recents. cap a finals del segle III dC.

La torre t planta semicircular i la seYa pan inferior, com la resta de l'estructura bab rial, es conforma com un cos mass fo per un parament d'opus quadratum, que e aquest indret assoleix aproximadament e -d'alria, i un rebliment d'opus caemen' -Un gran pany del parament, corre poue una franja vertical en el sector ms prope a l'entrada a la ciutat, forma part d'una reconstrucci -possiblement duta a terme amb posterioritat all823- per tal d' adeq el volum arquitectnic de la torre una . que es va enderrocar l'arc d'uni entre torres, construt a comenament del

Per sobre d'aquest cos i de la seva co motllurada i conservada en mnima par. torre presenta quatre pisos superpo els quals s'observen un seguit de rep"r:u-iin-...: afegits, substitucions i obertures de llum posteriors a la fase originria. El re\es-

d'una finestra al pis per sobre del

' en opus quadratum.

ms ests, tot i que amb evidents senyals de degradaci, s constitut per un "encintat" de morter imitant una disposici de carreus regulars, aplicat en compliment d'un dictamen dell889 que tenia per finalitat homogenetzar l'aparell de la torre, afectada per l'activitat edilcia al llarg dels segles. Aquesta intervenci decimonnica, que fou part d'una important restauraci, preveia tamb la creaci de noves cornises de divisi entre els pisos, la posici de les quals no coincideix exactament amb la de les cornises en s fins al moment.

L'esfondrament natural de l'encintat i les operacions de repicat i consolidaci dutes a terme al llarg de la intervenci objecte d'aquest article van permetre tenir una idea fora precisa de l'aspecte de la torre en poca romana i van revelar detalls estructurals de notable importncia.

La pertinena dels diversos elements arquitectnics a l'obra romana es va establir basant-se en les relacions estratigrfiques documentades, en la comparaci amb els exemples coneguts al llarg del recinte i en l'anlisi autptic dels morters2.

?"JdCi entre els morters s'ha dut a terme mitjanant una anlisi visual. Pel que fa de laboratori, de moment ha estat tractada noms una mostra pertanyent als P'!l~~at"DG ms superficials que no corresponen a la fase romana. Jos Luis PRADA, Nuria

Esttulio de unas capas de revoco o enlucido y sus posibles reparaciones en una torre de la -.na de Barcelona, Barcelona, CETEC-Patrimoni, 2010 (indit).

En aquest ltim cas cal esmentar que, entre el gran nombre de morters identificats, el lligant rom s fora distingible mostrejat no noms entre les juntes de l'aparell, sin tamb darrere d'uns carreus que es van extreure deliberadament entre els elements constructius de les cornises ms antigues. La seva identificaci amb l'obra romana est recolzada per la comparaci amb el morter extret d'altres llocs del conjunt episcopal, on la torre o el tram de muralla adjacent van ser afectats en el passat per retalls i obertures que van posar al descobert el nucli interior d'opus caementicium.

Com ja havien posat de manifest les excava-cions al llarg del recinte emmurallat, es tracta d'un morter blanc, molt dur i ric en cal; la granulometria dels inerts, entre els quals desta-quen els de color ocre i de vries tonalitats de gris, est compresa, mi~anament, entre els 0,2 i 1 mm.

Aix doncs, l'obra romana preveia per sobre del cos masss tres pisos buits -fet que constitueix, fins ara, l'nic cas en el conjunt del recinte rom conegut- amb finestres amb arc de mig punt anlogues a les documentades a la majoria de les torres conservades.

El parament est format per filades de petits carreus no del tot regulars. Les seves dimen-sions mi~anes poden variar lleugerament segons els panys de la faana. S'han docu-

Intervencions arqueolgiques 1109

Restes d'una finestra al tercer pis per sobre del masss en opus quadratum. mentat sectors on l'alria mitjana dels carreus,

amidada sobre una vintena d 'elements, s de 10 cm; altres on l'alria mitjana s de 13 cm i altres encara, de 14 cm. En tot cas, l'alria de cada carreu a tot el parament est compresa majorit:liament entre els 10 i els 15 cm, fet que dna al conjunt un aspecte fora homogeni. Cada pis est rematat per una cornisa formada per dues filades de material constructiu cer-mic encaixat en el parament mateix i disposat en tres filades: en el cas de la cornisa, entre el segon i el tercer pis i en dues filades a la resta de les cornises. Les cornises van ser repicades en el passat per tal d'eliminar-ne el sortint, possiblement quan, a finals del segle XIX, es van

3. Identificades com e ls tipus 5 i 6 pe r Lino DIAS, Arquitectura com tij o lo em Tongobriga: es tudo dos ma teriais das termas y d os aparelhos d os muros, d ins Christian Rico, Manuel BENDALA GALN, Lourdes Ro LDN GMEZ (eds. ), Elladrillo y sus derivados en la poca romana, Madrid, Mo nografas de arquitectu ra ro mana, 4, 1999, pg. 283-285.

110 I Anuari d'Arqueologia 2011

reemplaar a causa del seu precari estat de conservaci. Un parell de peces cermique mostrejades van resultar sser fragments d'Ulli elements arquitectnics amb uns encaixos perfilats, anlegs a aquells utilitzats en le construccions termals, que troben parallels fora convincents amb altres exemples a la Pennsula Ibrica.3

Pel que fa a les finestres, totes tapiades i par-cialment desmuntades en poques posterio __ no se n 'ha documentat cap al nivell del prime pis, possiblement degut a la substituci d 'un gran pany de parament durant l'esmentada restauraci del segle XIX, que va afectar gran part de la banda nord-oest, i per la presncia d 'una obertura cap a la banda nord-est que coincideix justament amb el sector on es troba una finestra original al pis superior. No e poc excloure, tanmateix, que l'encintat del e le XIX, tot i que molt degradat, encara estigui cobrint eventuals i minses restes arquitect-niques de les finestres.

Al segon pis es van documentar les reste de tres finestres, separades entre elles aproxima-dament lm, rematades per un arc de mig punT format per dovelles amb secci trapezodaL La part occidental de la faana de la torre _ -englobada en les dependncies del Palau de Bisbe i no va ser afectada per la present inter-venci. Es desconeix, per tant, si existei..xen restes de ms finestres en aquest pis. Cal esmentar que l'espai disponible, calculat en la base del permetre de l'estructura i tenin-en compte la distncia que separa les obe documentades, s compatible amb la presnoa de, al menys, una finestra ms, que hauria garantit el contacte visual amb la to talita[ de l'espai al voltant de la torre en la eYa fase originria.

Al tercer pis queden noms cinc dmell de l'arc d'una finestra, que hauria de corr -pondre, entre la srie de tres que e \-an documentar al pis inferior, a l'obertura central, encara que una mica desplaada cap al oest. La presncia de panys on el revestiment del segle XIX encara es conserva podria ocultar ms restes, tot i que l'obermra en poques posteriors de tres llums en aqu pis va deixar poc espai a eventuals elemen arquitectnics originals.

Ms amunt d 'aquest pis, per sobre de l'1 -cornisa cermica, la densitat dels afeg i reparacions d'poca posterior i la pre ncia del revestiment que encara cobreix ecto extensos, impedeix treure conclusion fiabl -sobre la terminaci de l'obra romana. s possible, tanmateix, que preveis una 1tima

planta delimitada per un parapet d'una alria menor respecte al mur actual que envolta el terrat, tal i com s'observa en un conegut gravat d'Alexandre Laborde de comenaments del segle xrx.

En definitiva, la intervenci va permetre docu-mentar uns aspectes estructurals de l'obra baix-imperial que fins ara eren noms hipottics, com ara: la presncia d'un tercer pis cobert, la disposici de les finestres a les torres de planta semicircular i la pertinena de les cornises cermiques a la fase original, a manca, per, de la necessria comprovaci arqueolgica.4

Tot i que no es puguin extrapolar directament aquestes observacions a la resta de les portes del recinte, aquestes dades constitueixen tanmateix uns valuosos indicis en base als quals orientar les futures recerques.

Finalment, independentment dels resultats positius d'aquesta intervenci, cal insistir sobre el fet que l'aplicaci de la tcnica d 'investigaci

arqueolgica es configura com la ms adequada tamb en el marc de les tasques de documentaci de l'alat. El mtode permet disposar d 'un registre estandaritzat, ordenat en una srie de fitxes d'unitats estratigrfiques, la utilitat del qual no s'exhaureix amb la interpretaci de l'arqueleg, sin que ofereix una base objectiva per l'elaboraci d 'ulteriors estudis que, eventualment, s'encarregaran de ratificar o corregir aspectes puntuals. ,.., Alessandro Ravotto

BIBLIOGRAFIA

Alberto BALIL. Las mura/las romanas de Barcelona. Anejos de Archivo Espaol de Arqueologa 11. Madrid . 1961.

Albert o BAUL, Co/onia lu/ia Augusta Paterna Faventia Barcino. Madrid. Instituta Espaol de Arqueologa. Consejo Superior de lnvestigaciones Cientficas. 1964.

Li no DIAS, Arquitectura com tijolo em Tongobriga: estudo dos materiais das termas y dos aparelhos dos muros, dins Christian R1co. Manuel BENDALA GALN, Lourdes RoLDN GM EZ [edsi. El /adri/lo y sus derivados en /a poca romana. Madrid, Monografas de arquitectura romana, 1999, pg. 277-290.

Adolf FLO RENSA FERRER, Las mural/as romanas de la ciudad, Barcelona , 1958.

Jos Oriol GRANADOS GARCiA, Estudios de arqueologa romana barcelonesa: la puerta decumana o del noroeste, Pyrenae. 12 [19761. pg. 157-173. Jos Oriol GRANADOS GARCiA, La torre de flanqueo SO de la puerta decumana de la colonia de Barcino , Noticiaria Arqueo/gico Hispanico, 9 [1980), pg. 425-445.

d. en una especulaci acceptada desprs tamb pe r Alberto Balil, j a havia suposat o riginal de la torre havia de ser semblant a aquella que es conserva en la Ian Archibald RICHMOND, Five Town-walls in Hispania Citerior, Thej ournal o] ~XXI (1931), pg. 95; Alberto BA.LIL, Cotonia Iulia Augusta Paterna Faventia ladrid, Instituto Espaol de Arqueologia, CSIC, 1964, pg. 94. La presncia de cmmiques en la fase romana ja havia estat assumida per AdolfFLORENSA, Las

nas de la ciudad, Barcelona, 1958, s/p.

Tiziano MANNONI , Elisabetta CRUSI, Analisi stratigrafica del costruito>>, dins Caratteri costruttivi de/Cedi/izia storica, Genova, 1994, pg . 65-71

Magda MRIA SER RANO, Joan Claudi MINGUELL, Breu histria de/ Palau Episcopal de Barcelona, Barcelona, Metamorfosi Arquitectes, 2008. s/p.

Jos Luis PRADA, Nu ria GuASCH, Estudio de unas capas de revoco o enlucido y sus posib/es reparaciones en una torre de la mural/a romana de Barcelona, Barcelona, Centre de Tecnologia per a la conservaci del Patrimoni [CETEC)-Patrimoni , 2010 [indit). Ferran PuiG, Isabel RoD,