1© V

ICE

NS

VIV

ES

T 2N

OU

PO

LIS

4.

Res

um

s d

els

apar

tats 1. Liberalisme i nacionalisme

n El liberalisme és un corrent ideològic i una doctrina política i econòmica, basada en aquests principis:

– La sobirania nacional, que posseeix el conjunt de ciutadans (nació) a través de represen-tants elegits mitjançant sufragi (vot).

– La separació de poders, que evita la seva concentració en una mateixa persona (tirania).

– Una constitució, que garanteix els drets i llibertats dels ciutadans.

– El dret de propietat, que assegura als ciutadans que puguin disposar lliurement dels seus béns.

n Les revolucions liberals van posar fi a l’absolutisme i van donar origen a l’Estat liberal, en forma de monarquia o república parlamentària.

n El nacionalisme defensa el dret de les nacions d’exercir la seva sobirania i de crear el seu propi Estat. La nació és un conjunt d’individus que posseeixen una sèrie de llaços culturals propis (llengua, tradicions, passat, religió) i que desitgen viure en comú.

.............................................................................................................................................................

2. Els inicis de la Revolució francesa (1789-1792)n Les causes de la Revolució francesa van ser diverses:

– Males collites i el conseqüent augment dels preus i del malestar popular.

– Greu crisi financera.

– Impopularitat del sistema de privilegis, que marginava políticament la burgesia i allibera-va l’aristocràcia de pagar impostos.

n Davant de la proposta fiscal de la monarquia, que pretenia fer pagar impostos als privile-giats, ells van exigir que es convoquessin els Estats Generals. Allà, el Tercer Estat va demanar el vot per persona i no per estament. Davant de la negativa, es van erigir en Assemblea Nacional.

n La radicalització popular (l’assalt a la Bastilla i la revolta antisenyorial) va fer que Lluís XVI hagués de reconèixer la legalitat de l’Assemblea Nacional Constituent.

n La fase inicial de la Revolució, la monarquia constitucional (1789-1792), va destacar per:

– L’abolició dels privilegis feudals i la promulgació de la Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà.

– La promulgació de la Constitució de 1791: separació de poders, sobirania nacional, igual-tat legal dels ciutadans i sufragi censatari.

– Formació d’una Assemblea Legislativa, en la qual es van redactar noves lleis revolu-cionàries per garantir la igualtat de tots els ciutadans.

– Expropiació dels béns eclesiàstics (desamortització) i separació de l’Església i l’Estat.

.............................................................................................................................................................

Revolucions liberals i moviments nacionalistes (1789-1871)

2© V

ICE

NS

VIV

ES

T 2N

OU

PO

LIS

4.

Res

um

s d

els

apar

tats 3. La primera República francesa (1792-1799)

n La república democràtica (1792-1794) presenta dues fases diferenciades:

– Convenció girondina: es va instituir per sufragi universal masculí. Va condemnar i ajus-ticiar el rei, que havia intentat fugir, i també va haver d’enfrontar-se a les pressions de l’absolutisme exterior i a les revoltes contrarevolucionàries internes.

– Convenció jacobina: Va ser la fase de més radicalització política i social, dirigida per Ro-bespierre. Va establir el sufragi universal directe, va aprovar mesures de suport als sectors populars (sans-culottes), va potenciar l’exèrcit i va impulsar la política del Terror. El 1794, la burgesia va propiciar un cop d’Estat i va acabar amb el seu poder.

n A la república burgesa (1794-1799), la burgesia conservadora va recuperar el poder i va pre-tendre tornar als principis de 1791. Va establir un govern (Directori) que va haver d’enfrontar-se a les pressions de la noblesa i de les classes populars. El 1799 el general Bonaparte va fer un cop d’estat i hi va posar fi.

.............................................................................................................................................................

4. El període napoleònic (1799-1815)n Napoleó va inaugurar el Consolat (1799-1804). El seu govern personalista es va dirigir a con-

solidar la revolució burgesa moderada: va restablir el liberalisme, va firmar un concordat amb l’Església, va centralitzar l’administració, va reformar la Hisenda i el sistema d’ensenyament, i va promulgar nous codis (civil, penal, de comerç).

n L’aspecte més destacat del seu període va ser l’expansió territorial: bona part d’Europa va ser annexionada o va quedar sota la influència francesa. Allà es van imposar les noves idees revolucionàries (consagració de la llibertat i de la igualtat legal, implantació de la llibertat econòmica i religiosa, dret a la propietat).

n L’ocupació francesa va desencadenar forts sentiments nacionals. Les noves idees liberals van ser utilitzades als països ocupats per lluitar precisament contra la presència francesa.

n La derrota de Napoleó es va iniciar a Rússia i a Espanya, i va concloure a la batalla de Water-loo. A partir de 1815 es va prefigurar el retorn a l’Antic Règim.

.............................................................................................................................................................

5. Restauració i revolucions liberals (1815-1848)n El Congrés de Viena (1814-1815) va reunir les potències que van vèncer Napoleó amb

l’objectiu de posar fi a l’expansió de les idees liberals i restaurar l’absolutisme monàrquic a tot Europa.

n El tractat de la Santa Aliança (1815) va establir un acord d’ajuda mútua entre els monarques absoluts davant de possibles amenaces del liberalisme.

n No obstant això, entre 1820 i 1848 l’absolutisme es va haver d’enfrontar amb vàries revolu-cions de caràcter liberal i nacionalista.

n El 1820 hi va haver una primera onada de revolucions liberals. Entre 1829 i 1835 hi va haver la segona explosió revolucionària, originada a França i que va significar la implantació de sistemes polítics liberals.

n Les revolucions de 1848 van comportar el triomf dels ideals democràtics i el reconeixement de drets dels treballadors. A Hongria, Bohèmia, el Nord d’Itàlia i la Confederació Germànica van tenir, a més, un caràcter nacionalista contra els imperis.

.............................................................................................................................................................

Revolucions liberals i moviments nacionalistes (1789-1871)

3© V

ICE

NS

VIV

ES

T 2N

OU

PO

LIS

4.

Res

um

s d

els

apar

tats 6. Els moviments nacionalistes

n El Congrés de Viena no va tenir en compte la identitat nacional de molts pobles d’Europa. Per això, en aquests territoris, les revolucions liberals van anar acompanyades de reivindica-cions nacionalistes.

n Els moviments d’independència més importants es van donar a Grècia (Imperi otomà), Bèl-gica (Països Baixos) i a les colònies espanyoles d’Amèrica continental, que es van rebel·lar contra la metròpoli.

n La unificació italiana es va desenvolupar entre 1859 i 1870. El regne del Piemont, governat per Cavour, va iniciar el procés, que va suposar una guerra contra Àustria i l’annexió dels Estats italians.

n En la unificació d’Alemanya, dividida en 36 Estats, van rivalitzar Àustria i Prússia. Entre 1861 i 1874, Prússia, amb Otto von Bismarck com a canceller, va resoldre el problema amb guerres contra Dinamarca, Àustria i França.

.............................................................................................................................................................

Revolucions liberals i moviments nacionalistes (1789-1871)