1. Moviments cinematogrfics Cultura Audiovisual Estela Martnez 1r BAT A 2. ndex Les vanguardes cinematogrfiques Expressionisme alemany Neorealisme itali La nouvelle vague francesa 3. LES VANGUARDES CINEMATOGRFIQUES Els nous moviments s'inicien amb una ruptura i evolucionen a travs de l'expressi funcional. Per cap avantguarda mor, i els seus ensenyaments i provocacions acaben siguent incorporades. s el cas de Cinema vrit, coincident amb els postulats del neorealisme, rescatat pels cineastes avantguardes i reivindicar pels directors de moviment Dogma 95. 4. LES VANGUARDES CINEMATOGRFIQUES Un cas tamb de renovaci general en l industria en les Vantguardes va ser el free cinema, nouvelle vague, cinema novo, junge deutsche i nou cinema espanyol. 5. EXPRESSIONISME ALEMANY A principis del segle XX una tendncia antinaturalista arrenca amb fora en el panorama alemany: s l'expressionisme; un moviment que tenint com a precedents a Goya i Munch, intenta expressar la seva visi de manera subjectiva. 6. EXPRESSIONISME ALEMANY L'expressionisme entra al cinema amb obres com: El Gabinet del Doctor Caligari- 1919, Nosferatu-1922 i Metropolis-1926. Aquest corrent va ser el ms influent en el final de la primera guerra mundial. 7. EXPRESSIONISME ALEMANY La Universum Film Aktiengesellschaft, formada el 1917 amb la finalitat de relitzar pellcules caracterstiques de la cultura alemanya i films per a l'educaci nacional. Els fins propagandistes s'hi van sumar els comercials. 8. EXPRESSIONISME ALEMANY T com a principal caractersticac consistir en l'intent de representaci oposada al naturalisme i lobservaci dels fets i successos externs, fent mfasi en el que s subjectiu. 9. EXPRESSIONISME ALEMANY Nosferatu: el seu autor fou F.W Murnau. A la ciutat de Wisborg viuen felios, el jove Hutler i la seva dona Ellen que acaba amb una pesta provocada pels vampirs. La obra forma part del cinema mut. 10. EXPRESSIONISME ALEMANY Metropolis: lany 2000, a la ciutat de Metropolis la societat estaba dividida en dues classes: els que tenen el poder, que controlen mitjans de comunicaci i els treballadors, que viuen en condicions infrahumanes. El seu autor va ser Fritz Lang. 11. NEOREALISME ITALI Va ser un moviment cinematogrfic sorgit un cop finalitzada la Segona Guerra Mundial. Es va inicicar en un grup de crtica de la revista Cinema com per exemple Michelangelo, Antonioni, Luchino, Visconti, Puccini, Giusseppe de Santis i Pietro Ingrao. Acaba en el final de la postguerra. 12. NEOREALISME ITALI Principis terics: No t cap contingut poltic intrnsec, cosa que afecta la intencin de oferir una imatge objetiva de la realista. Hi ha un fort pes en el moviment feixista del pas. Es barreja el cristianisme amb el marxisme humanista. 13. NEOREALISME ITALI Alguns dels autors ms destacats van ser: Rossellini- Roma citt aperta, Vittorio de Sica- Ladri di biciclette i Federico Fellini- La Strada. 14. NEOREALISME ITALI Eviten trames i histries dun cinema ms accesible i clssic en favor de plantejaments ms durs en qu es vegi reflectida la dura realitat dels protagonistes. Opta per una esttica documental. 15. NEOREALISME ITALI Utilitzen localitzacions reals. Actors no professionals per als papers principals. Llenguatge coloquial. Deixen de banda lartifici, rodatge o illuminaci en favor dun estil ms lliure. 16. NOUVELLE VAGUE FRANCESA s una etiqueta inventada lany 1958 per Franois Giroud a la revista Express per descriure un grup de joves cineastes que debuten brillantement, al marge dels corrents tradicionals de la professi. 17. NOUVELLE VAGUE FRANCESA Grcies a las cmeres lleugeres de 8mm i 16mm i a les noves emulsions ms sensibles, va ser posible rodar sense illuminaci artificial, sense necesitat de muntar grans escenografies. Alexandre Astruc proclama el cmera-stylo. s el cinema dautor. 18. NOUVELLE VAGUE FRANCESA Posseir un bagatge cultural cinematogrfic important. Forjar el seu estil a travs de la crtica en la revista Cahiers du Cinma. Defensar el cinema nord-americ dHawks,Ford,Hitchcock, etc; i el cinema realista i visual de Renoir, Bresson, Tati, etc. 19. NOUVELLE VAGUE FRANCESA La preparaci terica i el desig de renovar el cinema els va impulsar a redescobrir la mirada de la cmera i el poder creador del muntatge. En les seves pellcules tracten la condici humana desoladorament allada en el marc de la societat burgesa de la postguerra.Per a ells el cinema ha estat una espcie dautoconeixement personal. 20. NOUVELLE VAGUE FRANCESA Es roden en exteriors i interiors naturals, amb cmera a lespatlla. Aporten un nou s de la fotografia, que es serveix en interiors duna illuminaci indirecta. s un cinema realista que tracta sobre temes morals.