40

TA

RD

OR

- H

IVER

N 2

010

NÚMERO 40 • TARDOR - HIVERN DE 2010

PPobles amb encantobles amb encant

L

3

Jaume Gilabert i TorruellaPresident de la Diputació de Lleida

tres

L’any 1716 naixia a la Noguera Gaspar de Portolà, explorador i fundador deles ciutats de San Diego i Monterrey, valerós home d’armes que assolí el càrrecde governador de Califòrnia i alhora persona pietosa que destinà una part del’herència a la construcció d’un hospici d’orfes, avui seu de la Diputació.Quasi tres segles més tard, els papers han canviat i les Terres de Lleida, bressolde l’insigne capità, s’han convertit al seu torn en un territori per descobrir...canviant, això sí, el cavall i l’espasa pel cotxe i la màquina fotogràfica!

Encara que qui diu cotxe, diu esquís, bicicleta, tren turístic o, simplement, unbon calçat per recórrer els paratges naturals, els pobles amb encant i el ricpatrimoni monumental d’una terra que, a hores d’ara, s’ha convertit ja en unacontrada de referència per a “descobridors” de tota mena: senderistes,esquiadors, entusiastes dels esports d’aventura, apassionats de l’art medieval,entusiastes de la bona cuina... Per a tots aquells, en definitiva, qui volen viureintensament l’experiència d’endinsar-se en un territori que ofereix mil i unracons per descobrir. I si aquells exploradors d’antany disposaven de mapesrudimentaris per moure's pel territori, nosaltres us oferim una revista, l’AraLleida, per ajudar-vos a decobrir els encants d’aquestes terres.

Per descobrir l’aventura blanca que hom pot viure a la superfície esquiablemés gran de l’Estat, amb un total d’onze estacions d’esquí que aporten 450quilòmetres de pistes. Per descobrir també que la ciutat de Lleida és punt dereferència d’una expressió artística singular: una Fira de Titelles que ha assolit,amb vint edicions celebrades, prestigi mundial.

Per descobrir que el poderós atractiu de l’arquitectura religiosa de les nostrescomarques (exemplificat en el monestir medieval d’Avinganya) va lligat a labellesa de la seva arquitectura tradicional (ben palesa en la recentment creadaxarxa de “pobles amb encant” de Lleida). Per descobrir igualment els tocscelestials de la trobada de campaners d’Ós de Balaguer o, passant del so a laimatge però sense moure’ns de àmbit celestial, per descobrir els increïblescontrastos visuals d’un crespuscle o d’una albada a les Terres de Lleida.

Per descobrir el sorprenent llegat andalusí que ens mostra el Museu Comarcalde la Noguera o la valuosa col·lecció de tapissos flamencs del Museu deLleida. I per descobrir, en fi, que Lleida no és només la terra natal de figureshistòriques com Gaspar de Portolà, sinó també de personatges ben actualscom la televisiva Mònica López, coneguda “dona del temps”, o el motociclistaMarc Márquez, vigent campió mundial de 125 cc.

Sens dubte, Lleida ha estat terra de descobridors, i és una terra que val la penadescobrir.

Terra de descobridors,terra per descobrir

Tierra para descubrirEn 1716 nacía en la Noguera Gaspar de Portolà,explorador que llegó a ser gobernador deCalifornia. Casi tres siglos más tarde, los papeleshan cambiado y las Tierras de Lleida se hanconvertido a su vez en un territorio para descubrir.Para descubrir la aventura blanca que se puedevivir en la mayor superficie esquiable del Estado.Para descubrir que la ciudad de Lleida es punto dereferencia de una expresión artística singular: laFeria de Títeres de prestigio mundial.

Para descubrir que la belleza de la arquitecturareligiosa (el monasterio de Avinganya) correpareja a la de su arquitectura tradicional (la red de“pueblos con encanto” de Lleida). Para descubrirlos toques celestiales del encuentro decampaneros de Ós de Balaguer o, pasando delsonido a la imagen, para descubrir los increíblescontrastes visuales de una puesta de sol o de unamanecer en las Tierras de Lleida. Para descubrirel sorprendente legado andalusí del MuseoComarcal de la Noguera o la valiosa colección detapices flamencos del Museo de Lleida. Paradescubrir que Lleida no es sólo la tierra natal defiguras históricas (como Gaspar de Portolà), sinotambién de personajes actuales como MònicaLópez, conocida mujer del tiempo, o el pilotoMarc Márquez, campeón mundial de 125 cc.

Sin duda, Lleida ha sido tierra de descubridores,y es una tierra que vale la pena descubrir.

A land to discoverIn 1716, Gaspar de Portolà, the explorer whowould later become Governor of California, wasborn in La Noguera. Almost three centuries later,the roles have changed and the Lands of Lleidahave themselves become a territory for people todiscover. They can discover the white adventurethat can be experienced at the largest skiable areain Spain. They can discover that the city of Lleida,which is a point of reference for a truly unique formof artistic expression: the prestigious Puppet Fair.

They can discover the beauty of both its religious(including the monastery of Avinganya) andtraditional architecture (Lleida’s network of“charming villages”). They can discover thecelestial chimes of the bell ringers of Ós deBalaguer or, passing from sound to image, they candescribe the incredible visual contrasts of thesunrises and sunsets of the Lands of Lleida. Theycan discover the surprising Moorish legacy of theLocal District Museum of La Noguera or thepriceless collection of Flemish tapestries held atthe Museum of Lleida. They can discover thatLleida is not only just the native land of historicalfigures (including Gaspar de Portolà), but also ofmodern-day celebrities, such as the well-knownweather forecaster, Mònica López, and the 125 ccworld motorcycle champion, Marc Márquez.

Lleida, without any doubt, has been a land ofdiscoverers that is waiting to be discovered.

DIRECCIÓ: Sebastià Tamarit MontagudCOORDINACIÓ: Sílvia Solano Castarlenas

TEXTOS: Diego Aránega, FrancescGuillaumet, José Carlos Monge, M. ConxaMontagud, Marta Puigarnau, Quim Pujals,Sílvia Solano, Sebastià Tamarit, Joan Tort

IMATGE: Ajuntaments de les Terres deLleida, arxiu Ferran Boneu, Ramon Baylina,Castells de Lleida SL, Centre de Titelles,Lorenza Daverio, Defoto, Diputació deLleida, estacions d’esquí, IRPA, SantiIglesias, Museu de Lleida, Álvaro Novo,Oficines de Turisme, Patronat de Turismede les Terres de Lleida, Edith Petroni, JordiV. Pou, Toni Prim, Real Fábrica de Tapices,RTVE, Laurent Sansen, Marisa Tartera,Francesc Tur, Jordi Uriach

PORTADA: Taüll (Francesc Tur)

DISSENY I INFOGRAFIA: Josep M. CazaresIL·LUSTRACIÓ “Mites de Ponent”:Sebastià Tamarit Barrull

HUMOR: Víctor Rivas

ASSESSORIA DE TURISME:Àngel Vidal, Josep Cabasés i Juli Alegre

CORRECCIÓ: Jordi VidalTRADUCCIÓ ANGLÈS: Malcolm Hayes

NÚMERO 40 • TARDOR - HIVERN DE 2010

18per Joan Tort

ENCANTADORSNeix una xarxa de pobles singulars

ADMINISTRACIÓ:Serveis de Comunicació Lleida, SLRambla de Ferran, 34, 1r B (25007 Lleida)Telèfon 973 22 15 96 - Fax 973 22 16 01e-mail: silvia@scomunicacio.com

EDICIÓ GRÀFICA: NORPRINT ®

DISTRIBUCIÓ: Diputació de Lleida

WEB: www.lleidatur.com

E-MAIL: lleidatur@lleidatur.com

Dipòsit legal: L.768.91

© de les fotografies, les il·lustracions i els textos: els autors

És prohibida la reproducció total o parcial dels continguts

d'aquesta publicació sense l'autorització de l'editor i dels

autors

Telèfon 973 24 54 08. Fax 973 24 55 58

4

6per José Carlos Monge

LA FESTA DE LA NEUEsquí al Pirineu de Lleida

5

32per M. Conxa Montagud

XX ANIVERSARI DE LA FIRA DE TITELLESPetits personatges, grans espectacles

50per Diego Aránega

AVINGANYA, de convent trinitaria centre d’arqueologia

82per l'equip editor

RECEPTESHostal Bertran (Salàs de Pallars)Cal Roig (Arsèguel)

79per l'equip editor

NOTÍCIES DEL PATRONAT

47LLIBRES TURÍSTICSper l’equip editor

42per Sílvia Solano

ENTREVISTAMÒNICA LÓPEZ

57SEU VELLA,tapissos nousper Sebastià Tamarit

73PERSONATGE HISTÒRICGaspar de Portolàper Marta Puigarnau

48MITES DE PONENT

per Joan Bellmunt

84MUSEU COMARCALDE LA NOGUERAper Francesc Guillaumet

60NATURA EN ESTAT PUREl cel: tot un espectacleper l’equip editor

40MARC MÁRQUEZCampió del món de 125 ccper Sílvia Solano

60A TOC DE CAMPANA. Trobadade Campaners d’Os de Balaguerper l’equip editor

DIRECCIÓ: Sebastià Tamarit MontagudCOORDINACIÓ: Sílvia Solano Castarlenas

TEXTOS: Diego Aránega, FrancescGuillaumet, José Carlos Monge, M. ConxaMontagud, Marta Puigarnau, Quim Pujals,Sílvia Solano, Sebastià Tamarit, Joan Tort

IMATGE: Ajuntaments de les Terres deLleida, arxiu Ferran Boneu, Ramon Baylina,Castells de Lleida SL, Centre de Titelles,Lorenza Daverio, Defoto, Diputació deLleida, estacions d’esquí, IRPA, SantiIglesias, Museu de Lleida, Álvaro Novo,Oficines de Turisme, Patronat de Turismede les Terres de Lleida, Edith Petroni, JordiV. Pou, Toni Prim, Real Fábrica de Tapices,RTVE, Laurent Sansen, Marisa Tartera,Francesc Tur, Jordi Uriach

PORTADA: Taüll (Francesc Tur)

DISSENY I INFOGRAFIA: Josep M. CazaresIL·LUSTRACIÓ “Mites de Ponent”:Sebastià Tamarit Barrull

HUMOR: Víctor Rivas

ASSESSORIA DE TURISME:Àngel Vidal, Josep Cabasés i Juli Alegre

CORRECCIÓ: Jordi VidalTRADUCCIÓ ANGLÈS: Malcolm Hayes

NÚMERO 40 • TARDOR - HIVERN DE 2010

18per Joan Tort

ENCANTADORSNeix una xarxa de pobles singulars

ADMINISTRACIÓ:Serveis de Comunicació Lleida, SLRambla de Ferran, 34, 1r B (25007 Lleida)Telèfon 973 22 15 96 - Fax 973 22 16 01e-mail: silvia@scomunicacio.com

EDICIÓ GRÀFICA: NORPRINT ®

DISTRIBUCIÓ: Diputació de Lleida

WEB: www.lleidatur.com

E-MAIL: lleidatur@lleidatur.com

Dipòsit legal: L.768.91

© de les fotografies, les il·lustracions i els textos: els autors

És prohibida la reproducció total o parcial dels continguts

d'aquesta publicació sense l'autorització de l'editor i dels

autors

Telèfon 973 24 54 08. Fax 973 24 55 58

4

6per José Carlos Monge

LA FESTA DE LA NEUEsquí al Pirineu de Lleida

5

32per M. Conxa Montagud

XX ANIVERSARI DE LA FIRA DE TITELLESPetits personatges, grans espectacles

50per Diego Aránega

AVINGANYA, de convent trinitaria centre d’arqueologia

82per l'equip editor

RECEPTESHostal Bertran (Salàs de Pallars)Cal Roig (Arsèguel)

79per l'equip editor

NOTÍCIES DEL PATRONAT

47LLIBRES TURÍSTICSper l’equip editor

42per Sílvia Solano

ENTREVISTAMÒNICA LÓPEZ

57SEU VELLA,tapissos nousper Sebastià Tamarit

73PERSONATGE HISTÒRICGaspar de Portolàper Marta Puigarnau

48MITES DE PONENT

per Joan Bellmunt

84MUSEU COMARCALDE LA NOGUERAper Francesc Guillaumet

60NATURA EN ESTAT PUREl cel: tot un espectacleper l’equip editor

40MARC MÁRQUEZCampió del món de 125 ccper Sílvia Solano

60A TOC DE CAMPANA. Trobadade Campaners d’Os de Balaguerper l’equip editor

6

Text: Josep Carles Monge Fotos: estacions d’esquí, Pyrenair, Francesc Tur

La festa de la neu

7

Com en el millor dels teatres del món, que no deixen resa la improvisació per tal que tot estigui a punt el dia del’estrena, les estacions d’esquí lleidatanes treballen durantmolts mesos, abans que comencin a caure els primer flocsde neu, cuidant fins a l’últim detall, perquè el seu públic,els esquiadors, ho trobin tot a punt per practicar el seuesport favorit, l’esquí, sense que els falti de res. Tot i quel’escenari ja és de Primera Divisió, les estacions del Pirineu

de Lleida fan un gran esforç addicional cada any per millorarencara més unes instal·lacions impecables. El públic éssempre exigent i, per això mateix, es mostra disposat atornar-hi una vegada i una altra perquè sap que les pisteslleidatanes li donen tot el que necessita. L’obra, no perconeguda, és menys apreciada, tenim la millor neu. Totestà a punt. La gran festa de la neu ja és aquí i ha arribatel moment de gaudir-ne.

6

Text: Josep Carles Monge Fotos: estacions d’esquí, Pyrenair, Francesc Tur

La festa de la neu

7

Com en el millor dels teatres del món, que no deixen resa la improvisació per tal que tot estigui a punt el dia del’estrena, les estacions d’esquí lleidatanes treballen durantmolts mesos, abans que comencin a caure els primer flocsde neu, cuidant fins a l’últim detall, perquè el seu públic,els esquiadors, ho trobin tot a punt per practicar el seuesport favorit, l’esquí, sense que els falti de res. Tot i quel’escenari ja és de Primera Divisió, les estacions del Pirineu

de Lleida fan un gran esforç addicional cada any per millorarencara més unes instal·lacions impecables. El públic éssempre exigent i, per això mateix, es mostra disposat atornar-hi una vegada i una altra perquè sap que les pisteslleidatanes li donen tot el que necessita. L’obra, no perconeguda, és menys apreciada, tenim la millor neu. Totestà a punt. La gran festa de la neu ja és aquí i ha arribatel moment de gaudir-ne.

8

es estacions lleidatanes, conscientsque tenir les seves instal·lacions enun estat impecable atreu els seus

fidels, els volen donar quelcom més a cadanova temporada. Per això preparen una sèriede novetats, tant en infraestructura com enactivitats i serveis. Tot plegat per mantenirles pistes del Pirineu de Lleida com la desti-nació preferida dels esquiadors catalans,espanyols i, cada cop més, d’altres païsosdel món.

Aquestes inversions i millores no són mésque la continuació de la línea mantingudaals últims anys, com explica Joaquim Alsina,president de l’Associació Catalana d’Estacionsd’Esquí de Muntanya (ACEM). “Les estacionscatalanes, conscients de l’important paperque tenen a les valls de muntanya, tant desdel punt de vista econòmic com social, estanfent ja fa molts anys un esforç d’inversióimportantíssim. Les estacions són empresesque no reparteixen resultats. Tots els beneficisgenerats, quan hi ha un anybo de neu i fred, es reinver-teixen en les mateixes esta-cions, ampliant i millorant elssistemes de producció de neu,instal·lant remuntadors nouso substituint-ne d’antics per

altres de més còmodes i ràpids, invertint enaparcaments nous, etc.”, explica.

Per tot això, Alsina creu que “en aquestsmoments tenim un sector madur, amb unnombre d’usuaris prou estabilitzat tenint encompte les condicions climatològiques decada temporada” i afegeix que “el nostrerepte ara és garantir que les generacionsfutures incrementin aquestes xifres i per aixòcreiem que cal que tots, estacions d’esquí iorganismes oficials, apostem per enfortir lesactivitats escolars a la natura i en especiall’esquí escolar”.

Així, Baqueira Beret, tot i els tempseconòmicament difícils, manté la línia inver-sora dels últims anys per continuar essentuna estació de referència a l’Estat i ha invertitper aconseguir-ho més d’onze milions d’eurosen millores. La novetat estrella per a aquestatemporada és la construcció d’un nou tele-cadira desembragable de 6 places, que porta

per nom Jorge Jordana, i que uneix la zonad’Orri amb el Cap de Baqueira, en el puntmés alt possible de l’estació. Dóna accés atota la muntanya, incloent-hi pistes emble-màtiques molt apreciades pels esquiadors,com Escornacabres o Manaud. És la primeravegada que es podrà accedir a la cara nordde l’estació amb un sol remuntador, que, amés a més, permetrà descongestionar elstelecadires de Mirador i Pla de Baqueira,com també millorar el retorn de Beret aBaqueira 1.800 i, sobretot, de Beret a Bonai-gua. Aquesta inversió ha representat 6,5milions d’euros.

La segona novetat d’aquesta estació emble-màtica és l’obertura de quatre pistes novesi tres itineraris nous, el que fa que, en total,Baqueira Beret tingui ara un total de 120quilòmetres de pistes abalisades i trepitjades,14 quilòmetres d’itineraris, 7 quilòmetresmés de circuits de fons i una inesgotablesuperfície per a la pràctica del fora pista.

Però no solament hi haaquestes novetats a Baqueira.Per tal que els esquiadors s’hitrobin encara més còmodes,l’estació ha dut a terme unarevisió a fons de tres cafeteries,

L

“Les estacions estan fent un esforç d’inversióimportantíssim en l’ampliació i la millora dels

sistemes de producció de neu, enremuntadors nous, en aparcaments nous, etc.”

Baqueira Beret a la cota 1.500. L’estació ha invertit més d’onze milions en les seves instal·lacions aquesta temporada.

9

les que són situades a Beret i a les cotes 1.800i 2.200, i s’ha remodelat completament el Pàrrecd’Orri. Igualment, s’han substituït dos màquinestrepitjaneu per unes altres amb una major capa-citat de trepitjar i s’ha instal·lat així mateix unsistema de GPS a tota la seva flota. El pàrquingd’Orri també s’ha ampliat un 25 per cent, pertal de donar cabuda a més vehicles.

A Boí Taüll, l’estació situada a la Vall de Boí, elque permet als seus visitants gaudir de la incom-parable ruta del Romànic, també hi ha forçanovetats, amb la línia de continua inversió imillora que els seus responsables porten a termeen els últims anys. Entre les principals novetatsque presenta aquesta estació per a aquesta

temporada destaca la posada en marxa d’unaEscola d’esquí.

Els esquiadors que vagin a Boí Taüll tambétrobaran que s’ha agençat la carretera del Resorta l’estació i el pàrquing, a més a més d’una novasenyalització, com també l’organització de nousesdeveniments esportius amb modalitats quecada cop tenen més seguidors, tals com elFreestyle o el telemark. L’estació continua oferintun ampli programa d’activitats après-ski i, coma gran atractiu complementari, els seus visitantspoden gaudir de l’oportunitat de visitar les nouesglésies de la vall, declarades Patrimoni de laHumanitat per la UNESCO l’any 2000. Sensdubte, val la pena dedicar una bona estona a

A la imatge,surfistes de neu a

l’estació de BoíTaüll, una modalitatque cada vegada té

més adeptes.

8

es estacions lleidatanes, conscientsque tenir les seves instal·lacions enun estat impecable atreu els seus

fidels, els volen donar quelcom més a cadanova temporada. Per això preparen una sèriede novetats, tant en infraestructura com enactivitats i serveis. Tot plegat per mantenirles pistes del Pirineu de Lleida com la desti-nació preferida dels esquiadors catalans,espanyols i, cada cop més, d’altres païsosdel món.

Aquestes inversions i millores no són mésque la continuació de la línea mantingudaals últims anys, com explica Joaquim Alsina,president de l’Associació Catalana d’Estacionsd’Esquí de Muntanya (ACEM). “Les estacionscatalanes, conscients de l’important paperque tenen a les valls de muntanya, tant desdel punt de vista econòmic com social, estanfent ja fa molts anys un esforç d’inversióimportantíssim. Les estacions són empresesque no reparteixen resultats. Tots els beneficisgenerats, quan hi ha un anybo de neu i fred, es reinver-teixen en les mateixes esta-cions, ampliant i millorant elssistemes de producció de neu,instal·lant remuntadors nouso substituint-ne d’antics per

altres de més còmodes i ràpids, invertint enaparcaments nous, etc.”, explica.

Per tot això, Alsina creu que “en aquestsmoments tenim un sector madur, amb unnombre d’usuaris prou estabilitzat tenint encompte les condicions climatològiques decada temporada” i afegeix que “el nostrerepte ara és garantir que les generacionsfutures incrementin aquestes xifres i per aixòcreiem que cal que tots, estacions d’esquí iorganismes oficials, apostem per enfortir lesactivitats escolars a la natura i en especiall’esquí escolar”.

Així, Baqueira Beret, tot i els tempseconòmicament difícils, manté la línia inver-sora dels últims anys per continuar essentuna estació de referència a l’Estat i ha invertitper aconseguir-ho més d’onze milions d’eurosen millores. La novetat estrella per a aquestatemporada és la construcció d’un nou tele-cadira desembragable de 6 places, que porta

per nom Jorge Jordana, i que uneix la zonad’Orri amb el Cap de Baqueira, en el puntmés alt possible de l’estació. Dóna accés atota la muntanya, incloent-hi pistes emble-màtiques molt apreciades pels esquiadors,com Escornacabres o Manaud. És la primeravegada que es podrà accedir a la cara nordde l’estació amb un sol remuntador, que, amés a més, permetrà descongestionar elstelecadires de Mirador i Pla de Baqueira,com també millorar el retorn de Beret aBaqueira 1.800 i, sobretot, de Beret a Bonai-gua. Aquesta inversió ha representat 6,5milions d’euros.

La segona novetat d’aquesta estació emble-màtica és l’obertura de quatre pistes novesi tres itineraris nous, el que fa que, en total,Baqueira Beret tingui ara un total de 120quilòmetres de pistes abalisades i trepitjades,14 quilòmetres d’itineraris, 7 quilòmetresmés de circuits de fons i una inesgotablesuperfície per a la pràctica del fora pista.

Però no solament hi haaquestes novetats a Baqueira.Per tal que els esquiadors s’hitrobin encara més còmodes,l’estació ha dut a terme unarevisió a fons de tres cafeteries,

L

“Les estacions estan fent un esforç d’inversióimportantíssim en l’ampliació i la millora dels

sistemes de producció de neu, enremuntadors nous, en aparcaments nous, etc.”

Baqueira Beret a la cota 1.500. L’estació ha invertit més d’onze milions en les seves instal·lacions aquesta temporada.

9

les que són situades a Beret i a les cotes 1.800i 2.200, i s’ha remodelat completament el Pàrrecd’Orri. Igualment, s’han substituït dos màquinestrepitjaneu per unes altres amb una major capa-citat de trepitjar i s’ha instal·lat així mateix unsistema de GPS a tota la seva flota. El pàrquingd’Orri també s’ha ampliat un 25 per cent, pertal de donar cabuda a més vehicles.

A Boí Taüll, l’estació situada a la Vall de Boí, elque permet als seus visitants gaudir de la incom-parable ruta del Romànic, també hi ha forçanovetats, amb la línia de continua inversió imillora que els seus responsables porten a termeen els últims anys. Entre les principals novetatsque presenta aquesta estació per a aquesta

temporada destaca la posada en marxa d’unaEscola d’esquí.

Els esquiadors que vagin a Boí Taüll tambétrobaran que s’ha agençat la carretera del Resorta l’estació i el pàrquing, a més a més d’una novasenyalització, com també l’organització de nousesdeveniments esportius amb modalitats quecada cop tenen més seguidors, tals com elFreestyle o el telemark. L’estació continua oferintun ampli programa d’activitats après-ski i, coma gran atractiu complementari, els seus visitantspoden gaudir de l’oportunitat de visitar les nouesglésies de la vall, declarades Patrimoni de laHumanitat per la UNESCO l’any 2000. Sensdubte, val la pena dedicar una bona estona a

A la imatge,surfistes de neu a

l’estació de BoíTaüll, una modalitatque cada vegada té

més adeptes.

10

admirar aquestes joies de la història de l’art aCatalunya.

Alsina, president de l’ACEM, explica que, engeneral, les millores a les estacions s’han centraten diverses línies. “Primer, en la formació delstreballadors del sector per tal de garantir laseguretat de les nostres estacions. Els complexoscatalans van veure la necessitat de garantir laformació de tots els seus treballadors i ja fa mésde 12 anys es va crear, dintre de l’ACEM, elprimer, i per ara únic, centre de formació delsector.” Però, segons explica Alsina, també s’hafet un treball important “en la millora de laqualitat de la neu amb l’adquisició de ma-quinària de tractament de neu cada vegada méssofisticada, que ha passat de trepitjar la neu atractar-la oxigenant les seves partícules i esmi-colant el gel que es pot produir pels canvis detemperatura”.

Així mateix, a l’estació d’Espot també s’haefectuat un gran esforç per fer encara mésatractiva i còmoda la seva instal·lació i per aixòs’han canviat els dos telesquís que hi havia perun telecadira nou de quatre places, amb unacapacitat per transportar 2.200 persones cadahora. Aquesta nova instal·lació, que té 1.100metres de longitud, permet accedir amb mésfacilitat a la cota més alta, sobretot als debutantsi als practicants d’skateboard, als quals això elsresultava més complicat. Espot guanya així encomoditat i veu complida una antiga reivindi-cació, la de facilitar aquest accés a la part mésalta de l’estació a tots els nivells d’esquí, ja quefins ara tan sols aquells esquiadors amb mésexperiència podien gaudir d’un paisatge depostal.

L’esforç inversor dels responsables de GranPallars també ha fet possible que la pista deldarrere d’aquesta estació sigui, a partir d’ara,innivada amb neu artificial, a més que tambéhi ha una nova pista a la zona de la Pala. A mésa més, la desaparició dels dos telesquís esmentats

La major part de lesestacions del Pirineu

lleidatà ofereixenpaquets a la neu per al

turisme familiar.

Descens per les pistes de Port-Ainé, al Pallars Sobirà.

11

La marca Gran Pallars aplega les estacions de Port-Ainé, Tavascan i Espot Esquí. En qualsevol de totes tres, la diversió està assegurada.

fa que la pista on eren situats sigui ara moltmés ampla, el que facilita encara més lapràctica de l’esquí.

Gran Pallars també presenta aquesta tempo-rada diverses novetats a l’estació de Port-Ainé, que també gestiona. Així, en aquestaaltra instal·lació del Pallars hi ha un llac nouamb molta capacitat d’aigua, que permetràmillorar la seva producció de neu artificial,al mateix temps que els seus canons tambétenen ara molta més potencia, garantint lapresència de neu en qualsevol moment dela temporada.

Amb la finalitat que els seus esquiadorsgaudeixin de més comoditats,els responsables del complexhan instal·lat unes taquillesnoves, situades al costat del’hotel, el que els permet donarun millor servei als seus visi-tants, que, així mateix, trobaran

a la seva disposició una terrassa nova, moltmés gran, al mateix hotel. Igualment, s’hafet més còmoda la cafeteria de la cota 2.000i s’ha millorat l’snowpark, per tal que elspracticants d’aquesta modalitat esportiva,que no para de créixer, es trobin encara méscòmodes, atès que, a més a més, l’estacióha tingut en compte l’especificitat del materialque fan servir aquests clients, que trobaranara més espai i més adequat a la seva moda-litat.

Un aspecte que tampoc no obliden aquestesinstal·lacions pallareses és l’organització decompeticions esportives, apartat aquest alqual ja en les últimes temporades han dedicat

una atenció especial. Així, les pistes d’EspotEsquí acolliran, el 2013, el Campionat delMón de Telemark, tot i que tant aquest 2011com el 2012 ja prepararan l’organitzaciód’aquest esdeveniment amb proves de laCopa del Món. També hi haurà Campionatd’Espanya d’Snowboard i el que ja és tot unclàssic a les seves pistes, la cada cop méspopular Tamarro Race.

Al Solsonès, les pistes de Port del Comteesperen els esquiadors amb diverses novetats.La que més destaca és la construcció del noutelesquí Els Galls amb una nova zona desortida. Aquesta estructura, amb una llargadade 1.000 metres i que supera un desnivell

de 250, té una capacitat pertransportar 600 esquiadors cadahora. El pàrquing de la zona ElsGalls-Sucre s’ha ampliat i aradisposa de 300 places noves ia més a més presenta més mursde protecció i més zones as-

“Les pistes d’Espot Esquí acolliran l’any 2013el Campionat del Món de Telemark i durantel 2011 i el 2012, proves de la Copa del Món

d’aquesta modalitat”

10

admirar aquestes joies de la història de l’art aCatalunya.

Alsina, president de l’ACEM, explica que, engeneral, les millores a les estacions s’han centraten diverses línies. “Primer, en la formació delstreballadors del sector per tal de garantir laseguretat de les nostres estacions. Els complexoscatalans van veure la necessitat de garantir laformació de tots els seus treballadors i ja fa mésde 12 anys es va crear, dintre de l’ACEM, elprimer, i per ara únic, centre de formació delsector.” Però, segons explica Alsina, també s’hafet un treball important “en la millora de laqualitat de la neu amb l’adquisició de ma-quinària de tractament de neu cada vegada méssofisticada, que ha passat de trepitjar la neu atractar-la oxigenant les seves partícules i esmi-colant el gel que es pot produir pels canvis detemperatura”.

Així mateix, a l’estació d’Espot també s’haefectuat un gran esforç per fer encara mésatractiva i còmoda la seva instal·lació i per aixòs’han canviat els dos telesquís que hi havia perun telecadira nou de quatre places, amb unacapacitat per transportar 2.200 persones cadahora. Aquesta nova instal·lació, que té 1.100metres de longitud, permet accedir amb mésfacilitat a la cota més alta, sobretot als debutantsi als practicants d’skateboard, als quals això elsresultava més complicat. Espot guanya així encomoditat i veu complida una antiga reivindi-cació, la de facilitar aquest accés a la part mésalta de l’estació a tots els nivells d’esquí, ja quefins ara tan sols aquells esquiadors amb mésexperiència podien gaudir d’un paisatge depostal.

L’esforç inversor dels responsables de GranPallars també ha fet possible que la pista deldarrere d’aquesta estació sigui, a partir d’ara,innivada amb neu artificial, a més que tambéhi ha una nova pista a la zona de la Pala. A mésa més, la desaparició dels dos telesquís esmentats

La major part de lesestacions del Pirineu

lleidatà ofereixenpaquets a la neu per al

turisme familiar.

Descens per les pistes de Port-Ainé, al Pallars Sobirà.

11

La marca Gran Pallars aplega les estacions de Port-Ainé, Tavascan i Espot Esquí. En qualsevol de totes tres, la diversió està assegurada.

fa que la pista on eren situats sigui ara moltmés ampla, el que facilita encara més lapràctica de l’esquí.

Gran Pallars també presenta aquesta tempo-rada diverses novetats a l’estació de Port-Ainé, que també gestiona. Així, en aquestaaltra instal·lació del Pallars hi ha un llac nouamb molta capacitat d’aigua, que permetràmillorar la seva producció de neu artificial,al mateix temps que els seus canons tambétenen ara molta més potencia, garantint lapresència de neu en qualsevol moment dela temporada.

Amb la finalitat que els seus esquiadorsgaudeixin de més comoditats,els responsables del complexhan instal·lat unes taquillesnoves, situades al costat del’hotel, el que els permet donarun millor servei als seus visi-tants, que, així mateix, trobaran

a la seva disposició una terrassa nova, moltmés gran, al mateix hotel. Igualment, s’hafet més còmoda la cafeteria de la cota 2.000i s’ha millorat l’snowpark, per tal que elspracticants d’aquesta modalitat esportiva,que no para de créixer, es trobin encara méscòmodes, atès que, a més a més, l’estacióha tingut en compte l’especificitat del materialque fan servir aquests clients, que trobaranara més espai i més adequat a la seva moda-litat.

Un aspecte que tampoc no obliden aquestesinstal·lacions pallareses és l’organització decompeticions esportives, apartat aquest alqual ja en les últimes temporades han dedicat

una atenció especial. Així, les pistes d’EspotEsquí acolliran, el 2013, el Campionat delMón de Telemark, tot i que tant aquest 2011com el 2012 ja prepararan l’organitzaciód’aquest esdeveniment amb proves de laCopa del Món. També hi haurà Campionatd’Espanya d’Snowboard i el que ja és tot unclàssic a les seves pistes, la cada cop méspopular Tamarro Race.

Al Solsonès, les pistes de Port del Comteesperen els esquiadors amb diverses novetats.La que més destaca és la construcció del noutelesquí Els Galls amb una nova zona desortida. Aquesta estructura, amb una llargadade 1.000 metres i que supera un desnivell

de 250, té una capacitat pertransportar 600 esquiadors cadahora. El pàrquing de la zona ElsGalls-Sucre s’ha ampliat i aradisposa de 300 places noves ia més a més presenta més mursde protecció i més zones as-

“Les pistes d’Espot Esquí acolliran l’any 2013el Campionat del Món de Telemark i durantel 2011 i el 2012, proves de la Copa del Món

d’aquesta modalitat”

D’INTERÈS

12

ARANSATel.: 973 29 30 51 - 639 51 04 63Web: www.aransaski.catE-mail: info@aransaski.cat

BOSC DE VIRÓSTel.: 630 82 75 36Web: www.yetiemotions.comE-mail: yetiemotions@yetiemotions.com

LLESTel.: 973 29 30 49 - 639 38 02 33Web: www.lles.netE-mail: estacio@lles.net

la Seu d'Urgell

Puigcerdà

A Saragossa /Bilbao/Madrid

A València

Balaguer

Tàrrega

Alfarràs

Tremp

la Poblade Segur

Benavarri

el Pont de Suert

PontsArtesa de Segre

Vielha

SortMontferrerAdrall

Bassella

Ripoll

Ribes de FreserBerga

Torà

Abrera

CalafCervera

LLEIDAManresa

Llavorsí

Solsona

A-2

AP-2

C-16

C-13

C-13

C-14

C-14C-53

C-14

A-26

A-14

C-16C-55

EIX

C-26

C-55

Baqueira Beret

Tavascan

LladorreEsterrid'Àneu

Martinet

Aransa Lles

Tuixent-la Vansa

Port del Comte

Boí Taüll

St. Joan de l'Erm

Espot Esquí

Port-Ainé

Bosc de Virós

ESQUÍ ALPÍ ESQUÍ NÒRDIC

A Barcelona

A Girona

A Tarragona

COM ARRIBAR-HI

BAQUEIRA BERETTel.: 973 63 90 25Web: www.baqueira.esE-mail: baqueira@baqueira.es

BOÍ TAÜLL RESORTTel.: 902 406 640 - 973 69 60 44Web: www.boitaullresort.comE-mail: reservas@boitaullresort.es

ESPOT ESQUÍTel.: 973 62 40 58 - 902 190 192Web: www.granpallars.comE-mail: info@granpallars.com

PORT-AINÉTel.: 973 62 76 07 - 902 190 192Web: www.granpallars.comE-mail: info@granpallars.com

PORT DEL COMTETel.: 973 49 23 01Web: www.portdelcomte.netE-mail: esqui@portdelcomte.net

SANT JOAN DE L’ERMTel.: 973 29 80 15Web: www.santjoandelerm.comE-mail: info@santjoandelerm.com

TAVASCANTel.: 973 62 30 79Web: www.tavascan.netE-mail: tavascan@tavascan.net

TUIXENT-LA VANSATel.: 973 37 00 30 - 973 29 82 43Web: www.tuixent-lavansa.comE-mail: info@tuixent-lavansa.comE-mail:yetiemotions@yetiemotions.com

PATRONAT DE TURISME

Rambla de Ferran, 18, 3r - 25007 LLEIDATelèfon: 902 101 110

Web: www.lleidatur.com

D’INTERÈS

12

ARANSATel.: 973 29 30 51 - 639 51 04 63Web: www.aransaski.catE-mail: info@aransaski.cat

BOSC DE VIRÓSTel.: 630 82 75 36Web: www.yetiemotions.comE-mail: yetiemotions@yetiemotions.com

LLESTel.: 973 29 30 49 - 639 38 02 33Web: www.lles.netE-mail: estacio@lles.net

la Seu d'Urgell

Puigcerdà

A Saragossa /Bilbao/Madrid

A València

Balaguer

Tàrrega

Alfarràs

Tremp

la Poblade Segur

Benavarri

el Pont de Suert

PontsArtesa de Segre

Vielha

SortMontferrerAdrall

Bassella

Ripoll

Ribes de FreserBerga

Torà

Abrera

CalafCervera

LLEIDAManresa

Llavorsí

Solsona

A-2

AP-2

C-16

C-13

C-13

C-14

C-14C-53

C-14

A-26

A-14

C-16C-55

EIX

C-26

C-55

Baqueira Beret

Tavascan

LladorreEsterrid'Àneu

Martinet

Aransa Lles

Tuixent-la Vansa

Port del Comte

Boí Taüll

St. Joan de l'Erm

Espot Esquí

Port-Ainé

Bosc de Virós

ESQUÍ ALPÍ ESQUÍ NÒRDIC

A Barcelona

A Girona

A Tarragona

COM ARRIBAR-HI

BAQUEIRA BERETTel.: 973 63 90 25Web: www.baqueira.esE-mail: baqueira@baqueira.es

BOÍ TAÜLL RESORTTel.: 902 406 640 - 973 69 60 44Web: www.boitaullresort.comE-mail: reservas@boitaullresort.es

ESPOT ESQUÍTel.: 973 62 40 58 - 902 190 192Web: www.granpallars.comE-mail: info@granpallars.com

PORT-AINÉTel.: 973 62 76 07 - 902 190 192Web: www.granpallars.comE-mail: info@granpallars.com

PORT DEL COMTETel.: 973 49 23 01Web: www.portdelcomte.netE-mail: esqui@portdelcomte.net

SANT JOAN DE L’ERMTel.: 973 29 80 15Web: www.santjoandelerm.comE-mail: info@santjoandelerm.com

TAVASCANTel.: 973 62 30 79Web: www.tavascan.netE-mail: tavascan@tavascan.net

TUIXENT-LA VANSATel.: 973 37 00 30 - 973 29 82 43Web: www.tuixent-lavansa.comE-mail: info@tuixent-lavansa.comE-mail:yetiemotions@yetiemotions.com

PATRONAT DE TURISME

Rambla de Ferran, 18, 3r - 25007 LLEIDATelèfon: 902 101 110

Web: www.lleidatur.com

13

faltades, el que fa més fàcil i còmode l’accésa les pistes.

Igualment, s’han instal·lat 500 metres deguardarails a diferents pàrquings i s’ha arranjatuna àrea per a autocaravanes. El client trobarànovetats i millores a la terrassa de l’hotel,com també a les cafeteries de Sucre i Estivella.Quant a les millores a pistes, a causa de laconstrucció del mencionat telesquí, hi haara una nova variant a la part inferior de lapista Rasa Coma per connectar-hi. Tambés’ha prolongat la pista La Serp amb 1.600metres, el que permet que els esquiadors demenys nivell puguin fer servir el telecadiradel Querol.

Nous equipaments i nous serveis per a unesquiador que, amb el pas dels anys, tambéha canviat, com explica Joaquim Alsina. “Si

agafem un període de temps prou llarg hemde dir que el client de les estacions d’esquíha passat de ser majoritàriament un espor-tista amant de la muntanya, per al qual elcomponent d’aventura era important, a serun consumidor d’oci esportiu. Aquest canviha fet que les estacions en certa manerahagin passat de veure els clients com acòmplices d’una aventura –l’aventura enpart compartida de fer funcionar una estaciód’esquí no és un repte menor– a ser clients.Clients que en ser cada vegada més exigentsens fan millorar any rere any com a empre-ses, grans o petites, com fan que el conjuntd’operadors de les valls de muntanya, hote-lers, restauradors, etc., incrementin cons-tantment la seva oferta i qualitat fins a sercapdavanters en l’àmbit espanyol i podercompetir amb destinacions punteres delsAlps.”

I si en la modalitat de l’esquí alpí les estacionslleidatanes són tot un paradís per a l’esquiadoro la gent a la qual agrada tant la neu com lamuntanya, les comarques lleidatanes sónigualment un punt de trobada imprescindibleper als qui opten per la pràctica de l’esquínòrdic o de fons. Lleida té al seu territorimés estacions nòrdiques que qualsevol altrepunt de Catalunya i d’Espanya i les sevesinstal·lacions atreuen esquiadors fidels ienamorats d’una manera d’esquiar que atrapairremissiblement el qui la practica.

Les estacions d’esquí nòrdic no requereixengrans inversions ni grans infraestructures peral seu funcionament. Tot i així, els seusresponsables també fan una feina notableels mesos previs al començament de la tem-porada, que inclou el mateix estiu, època enla qual també es fa una important tasca de

A Tavascan es pot practicar tant l’esquí alpí com el nòrdic, com també l’snowboard.

manteniment a les seves pistes. Es tractad’estacions adaptades a l’entorn on es trobeni, per això mateix, el seu principal valorrecau en una riquesa paisatgística inigualable,ja que habitualment es troben situades aparcs naturals o espais d’interès natural.

Els principals esforços d’aquestes estacionsvan encaminats a dotar-se d’unes infraestruc-tures mínimes que garanteixin un bon fun-cionament, com també desenvolupar activi-tats a les zones pròximes als refugis, per talde mantenir activitats al llarg de l’any iaconseguir un desenvolupament sosteniblede l’espai. La mateixa situació dintre d’espaishabitualment protegits limita la construccióde grans infraestructures que, d’altra banda,tampoc no necessiten. El que sí que han fetels últims anys les estacions de nòrdic, i hocontinuen fent, és dotar-se de tot el que puguinecessitar l’esquiador. Tot i això, les estacionscatalanes han invertir de cara a aquesta nova

temporada un total de 872.000 euros endiferents millores.

Així, les diferents estacions de nòrdic presen-ten la seva millor cara aquesta temporada.A Lles s’ha instal·lat un nou sistema de vendai gestió dels forfets que, a més a més, estàunificat amb la resta d’estacions de fons deCatalunya. També s’ha instal·lat un lector depas per als forfets de la temporada i, com ala resta d’estacions, hi ha una webcam itambé s’han fet obres a l’estructura del nouedifici de serveis.

A l’estació d’Aransa s’ha col·locat una teuladanova a l’edifici del restaurant, a Sant Joan del’Erm s’han millorat les instal·lacions interiorsdel refugi i Tuixent disposa d’una nova mà-quina trepitjaneu, s’ha ampliat el circuit pera la pràctica de raquetes i també s’han fetobres a l’edifici de serveis. A Guils, com ala resta d’estacions nòrdiques s’ha fet una

important tasca de manteniment tant alscircuits d’esquí com al de raquetes.

A Tavascan s’han renovat els equips de lloguerde material d’esquí nòrdic, s’ha ampliat lazona innivada a tots els circuits d’esquí nòrdici Bosc de Virós igualment ha millorat l’edificide serveis i, a les seves instal·lacions, s’hafet una important ampliació al circuit detrineus amb gossos, una de les modalitats dequè també es pot gaudir a molts indrets delPirineu lleidatà.

En tots el casos, tant a les instal·lacionsd’esquí alpí com a les de nòrdic, els visi-tants trobaran una gran quanti tatd’activitats amb les quals complementar leshores dedicades a l’esquí, com també nom-broses excursions per conèixer, aprofitantla visita a la neu, racons dels Pirineus llei-datans que ja no abandonaran mai més elsseus cors.

“Hi haurà un abans i un després de l’obertura de l’aeroportd’Alguaire pel que fa al turisme de neu al Pirineu de Lleida.”Així ho creu Àngel Vidal, director del Patronat de Turismede la Diputació de Lleida, convençut que la presència aLleida d’aquesta infraestructura “ens portarà turistes quefins ara no teníem, tant de la resta de l’Estat com del’estranger. L’aeroport ens permet posicionar-nos millor almapa internacional”.

De fet, des d’Ara Lleida ja s’han començat a fer accionsespecífiques mostrant l’oferta de neu del Pirineu lleidatàa les Illes Balears i, aprofitant els nous vols previstos,també es faran a Santiago de Compostel·la, les Illes Canàriesi Madrid, entre d’altres. “Tenim la possibilitat d’ampliarel ventall de turistes i entre els mercats on pensem quepodem atreure esquiadors hi ha el britànic i el rus”, afegeixVidal.

El responsable d’Ara Lleida afirma que “Alguaire ha de serel millor aeroport dels Pirineus per aterrar, perquè té avan-

tatges que no tenen d’altres, com per exemple, que aquestprimer any no es cobren taxes aeroportuàries”. A més amés, assegura que “la logística per traslladar els turistes alPirineu és molt bona, ja que en una hora i mitja o dues,depenent de la destinació, ja s’arriba a pistes. També larecollida de maletes és molt més ràpida. Tot això fa quepuguem donar un salt qualitatiu pel que fa a l’arribada deturistes de neu”, afegeix Vidal, qui es mostra convençutque, via Alguaire, “tindrem un guany de milers d’esquiadorsque ara no tenim”. Per la seva situació, creu que Alguairepot afavorir totes les zones on hi ha les estacions: Ribagorçai Aran, el Pallars i l’Alt Urgell, situades a una distància entreuna hora i mitja o dues hores.

Un altre aspecte que permetrà guanyar visitants a lesestacions lleidatanes són les Setmanes Blanques escolars.Àngel Vidal opina que “pot anar molt bé per arrodonir latemporada d’esquí, ja que són més d’un milió d’infants quefaran aquestes vacances, un volum prou important i que fapensar en unes perspectives molt bones”, conclou.

A la neu, via Alguaire

Port del Comte.

Las estaciones de esquí leridanas,conscientes de que tener susinstalaciones en un estado impecableatrae a sus fieles, han preparado unaserie de novedades tanto en infra-estructura como en actividades yservicios. Todo para mantener las pistasdel Pirineo de Lleida como el destinopreferido de los esquiadores catalanes,españoles y, cada vez más, de otrospaíses del mundo.

Estas inversiones y mejoras no son másque la continuación de la líneamantenida en los últimos años, comoexplica Joaquim Alsina, presidente dela Asociación Catalana de Estacionesde Esquí de Montaña (ACEM). Alsinacree que “en estos momentos tenemosun sector maduro, con un número deusuarios bastante estabilizado teniendoen cuenta las condiciones climato-lógicas de cada temporada” y añadeque “nuestro reto aún es garantizarque las futuras generacionesincrementen estas cifras y por esocreemos que es necesario que todos,estaciones de esquí y organismosoficiales, apostemos por fortalecer lasactividades escolares en la naturalezay en especial el esquí escolar”.

Baqueira Beret ha invertido paraconseguirlo más de once millones deeuros en mejoras. La novedad estrellapara esta temporada es la construcciónde un nuevo telesilla desembragable

de 6 plazas que une la zona de Orricon el Cap de Baqueira, en el puntomás alto posible de la estación. Estainversión ha representado 6,5 millonesde euros. La segunda novedad es laapertura de cuatro nuevas pistas y tresnuevos itinerarios, lo que hace que,en total, Baqueira Beret cuente ahoracon 120 kilómetros de pistas balizadasy pisadas, 14 kilómetros de itinerariosy 7 kilómetros más de circuitos defondo.

Entre las principales novedades quepresenta para esta temporada Boí Taüll,la estación ubicada en el valle de Boí,destaca la puesta en marcha de unaescuela de esquí. Los esquiadores quevayan a Boí Taüll también encontraránque se ha acondicionado la carreteradel Resort a la estación y el parking,además de una nueva señalización,así como la organización de nuevosacontecimientos deportivos de lasmodalidades de Freestyle o telemark.

En la estación de Espot se hancambiado los dos telesquís que habíapor un telesilla nuevo de cuatro plazas,con una capacidad para transportar a2.200 personas cada hora. Gran Pallarstambién presenta esta temporada variasnovedades en la estación de Port-Ainé,que también gestiona. Así, en esta otrainstalación del Pallars hay un nuevolago con mucha capacidad de agua,que permitirá mejorar su producción

de nieve artificial, a la vez que suscañones también tienen ahora muchamás potencia, garantizando lapresencia de nieve en cualquiermomento de la temporada. Además,las pistas d’Espot Esquí albergarán en2011 pruebas de la Copa del Mundode Telemark. También habrá elCampeonato de España de Snowboard.

En la comarca del Solsonès, las pistasde la estación de Port del Comteesperan a los esquiadores con variasnovedades. La que más destaca es laconstrucción del nuevo telesquí ElsGalls con una nueva zona de salida.En cuanto a las mejoras en pistas,debido a la construcción del men-cionado telesquí existe ahora unanueva variante en la parte inferior dela pista Rasa Coma para conectar.También se ha prolongado la pista LaSerp con 1.600 metros, lo que permiteque los esquiadores de menor nivelpuedan utilizar el telesilla del Querol.

Y si en la modalidad del esquí alpinolas estaciones leridanas son todo unparaíso para el esquiador o la gente ala que le gusta tanto la nieve como lamontaña, las comarcas leridanas sonigualmente un punto de encuentroimprescindible para los que optan porla práctica del esquí nórdico o defondo. Los principales esfuerzos deestas estaciones, que han invertido untotal de 872.000 euros en varias

mejoras, van encaminados a dotarsede unas infraestructuras mínimas quegaranticen un buen funcionamiento,así como desarrollar actividades enlas zonas próximas a los refugios, paramantener actividades a lo largo delaño y conseguir un desarrollosostenible del espacio.

En Lles se ha instalado un nuevosistema de venta y gestión de losforfaits que, además, está unificadocon el resto de estaciones de fondode Cataluña. También se ha instaladoun lector de paso para los forfaits detemporada y, como en el resto deestaciones, hay una webcam y tambiénse han realizado obras en la estructuradel nuevo edificio de servicios.

En Aransa se ha colocado una nuevacubierta en el edificio del restaurante,en Sant Joan de l’Erm se han mejoradolas instalaciones interiores del refugioy Tuixent cuenta con una nuevamáquina pisanieve, se ha ampliado elcircuito para la práctica de raquetas ytambién se han realizado obras en eledificio de servicios. En Tavascan sehan renovado los equipos de alquilerde material de esquí nórdico y se haampliado la zona innivada en todoslos circuitos de esquí nórdico y Boscde Virós ha mejorado igualmente eledificio de servicios y se ha hecho unaimportante ampliación en el circuitode trineos con perros.

La fiesta de la nieve

15

Observant el paisatge blanc de Boí Taüll.

Conscious of the importance of having theirinstallations in impeccable condition in order tomaintain the loyalty of their skiers, the ski resortsof Lleida have introduced a series of novelties interms of infrastructure, activities and services. AsJoaquim Alsina, President of the Catalan Associationof Mountain Ski Resorts (ACEM) explains, theseinvestments and improvements are just a continuationof the policy that they have been following overrecent years. Alsina adds that “we believe that it isnecessary for all of us to focus on providing schoolactivities in natural settings and, in particular, topromote ski schools”.

Baqueira Beret has invested more than eleven millionEuros in these improvements. The star novelty forthis season has been the construction of a new 6-seater detachable chair-lift, which connects the Orrizone to Cap de Baqueira at the highest point in the

resort. The second novelty has been the opening offour new slopes and three new routes. Amongst themain novelties presented this season by Boí Taüll,the ski resort located in the Vall de Boí, it is importantto highlight the opening of a new ski school. At theEspot ski resort, the two platter lifts that used to bethere have been replaced by a new four-place chair-lift. Gran Pallars also offers several novelties at itsPort Ainé resort this season; these include a new,large capacity lake which will make it possible toproduce a much greater quantity of artificial snow.At Port del Comte, the most important novelty hasbeen the construction of the new platter lift at ElsGalls and a new start area.

The main initiatives undertaken by the cross countryski resorts, which have invested a total of € 872,000,have focused on providing the minimuminfrastructure required to guarantee their improved

operation. This has implied developing activities inareas near shelters with the aim of providingactivities throughout the year and thereby achievingthe more sustainable development of thesurrounding space. At Lles, a new ski pass sale andmanagement system has been installed which hasalso been linked to the other cross-country skiresorts in Catalonia. A device has also been installedthat reads season ski passes and, as at other skiresorts, a webcam has been set up and work hasbeen carried out on the structure of the new servicebuilding. At Aransa, a new roof has been put onthe restaurant building; at Sant Joan de l'Erm, theinstallations inside the shelter have been improved;and at Tuixent, the snow-shoe circuit has beenexpanded. At Tavascan, the snow zone has beenextended on all the Nordic skiing circuits and atBosc de Viròs the dogsled circuit has also receivedan important extension.

16

The snow festival

Étant conscientes de l'importance d'avoir des stationsdans un état impeccable pour fidéliser leurs clients,les stations de ski de Lleida ont mis en place unesérie de nouveautés, améliorant aussi bien leursinfrastructures que les activités et services proposés.Ces investissements et améliorations ne sont que lacontinuation de la dynamique de ces dernièresannées, comme l'explique Joaquim Alsina, présidentde l'Association Catalane des Stations de Ski deMontagne (ACEM). Alsina ajoute : « nous croyonsqu'il est nécessaire de miser sur le renforcement desactivités scolaires en nature, notamment le skiscolaire”.

Baqueira Beret a fait des investissements pour unevaleur superiéure à onze millions d'euros enaméliorations afin d'atteindre ces objectifs. La vedettedes nouveautés de la saison est la construction d'unnouveau télésiège débrayable à 6 places qui unit la

zone d'Orri avec le Cap de Baqueira, sur le point leplus élevé de la station. La deuxième nouveauté estl'ouverture de quatre pistes et de trois nouveauxitinéraires. Parmi les principales nouveautés queprésente pour cette saison Boí Taüll, la station situéedans la vallée de Boí, on remarquera l'ouvertured'une école de ski. Sur la station d'Espot les deuxtéléskis ont été remplacés par un télésiège neuf àquatre places. Gran Pallars présente égalementplusieurs nouveautés sur la station de Port Ainé, entreautres la construction d'un nouveau lac avec unegrande capacité d'eau permettant d'améliorer laproduction de neige artificielle. Les nouveautés àPort del Compte sont le nouveau téléski Els Gallsainsi qu'une nouvelle zone de sortie.

Les stations de ski de fond ont investit au total 872.000euros, dirigeant leurs efforts vers l'acquisition d'unminimum d'infrastructures pour garantir un bon

fonctionnement des pistes et pour développer desactivités dans des zones proches aux refuges. Cesinnovations permettent à la station de rester ouvertetoute l'année et d'obtenir ainsi un développementdurable de l'espace. À Les, un nouveau système deventes et de gestion des forfaits a été instauré, unifiéau reste des stations de Catalogne. On a égalementinstallé un lecteur de passages pour les forfaits de lasaison et, comme dans le reste des stations, unewebcam. En outre, des travaux dans la structure dunouveau bâtiment de services ont été terminés. ÀAransa la toiture du bâtiment qui abrite le restauranta été refaite; à Sant Joan de l'Erm les installationsintérieures du refuge ont été améliorées et à Tuixentle circuit pour les balades en raquettes a été élargi.À Tavascan la surface enneigée a été agrandie surtous les circuits de ski nordique. À Bosc de Viròs ily a eu des travaux importants pour agrandir le circuitpour traîneaux à chiens.

La fête de la neige

17

18

EncantadorsNEIX UNA XARXA DE POBLES SINGULARS

Prop d'una trentena de petits pobles lleidatans han constituït una associació pertreballar conjuntament en un nou producte turístic d'alta qualitat. Volen desenvoluparels seus nuclis com a referents de la qualitat i la sostenibilitat per créixer i atreurevisitants d'arreu. Són els Pobles amb Encant de Lleida.

Text: Joan Tort Fotos: ajuntaments de les poblacions, Castells de Lleida SL, Defoto,Jordi V. Pou, Laurent Sansen, Francesc Tur

19

Canejan (la Val d’Aran).

18

EncantadorsNEIX UNA XARXA DE POBLES SINGULARS

Prop d'una trentena de petits pobles lleidatans han constituït una associació pertreballar conjuntament en un nou producte turístic d'alta qualitat. Volen desenvoluparels seus nuclis com a referents de la qualitat i la sostenibilitat per créixer i atreurevisitants d'arreu. Són els Pobles amb Encant de Lleida.

Text: Joan Tort Fotos: ajuntaments de les poblacions, Castells de Lleida SL, Defoto,Jordi V. Pou, Laurent Sansen, Francesc Tur

19

Canejan (la Val d’Aran).

20

A les imatges superiors, Organyà, Castellbó i Arsèguel, a l’Alt Urgell.

a és una realitat. Lleida disposa d'una xarxade pobles amb encant. Es tracta d'una ini-ciativa pionera a Catalunya i a l'Estat per

crear un nou producte turístic.Res més fàcil i, a la vegada, tan complex,

com reunir sota una sola marca un conjunt depobles petits, d'uns 1.000 habitants, que espromocionaran conjuntament arreu com a indretssingulars pels seus valors paisatgístics, patrimonialsi històrics o culturals i amb una característicacomuna, que és el pilar del projecte: la qualitat.

Una qualitat que no és només formal o dedisseny, sinó que arribarà al detall. Per aconseguir-ho caldrà la implicació dels veïns i els empresaristurístics d'aquests pobles. De fet, ja l'estanaconseguint perquè la Xarxa de Pobles ambEncant està acumulant adhesions i parteix de labase d'un encaix perfecte entre el Patronat deTurisme Terres de Lleida de la Diputació, queapadrina i assessora l'associació, els alcaldes iregidors dels pobles adherits, i els veïns d'aquestsnuclis. A més, ja compten amb suports a laGeneralitat i al govern central. Tots units.

Per tant, si hem de definir la Xarxa de Poblesamb Encant hem de dir que és una plataformade cooperació entre municipis petits que volenpromoure el seu desenvolupament econòmic,social i turístic sota criteris de sostenibilitat i fer-

ho mitjançant la protecció, la conservació i lavalorització del patrimoni cultural i natural, inclòsl'immaterial.

Ja són 31 els nuclis i municipis que hanoptat per formar part de la Xarxa, però n'hi hauns quants més que estudien la proposta. L'adhesióés voluntària, i si la resposta és positiva i es rati-fica amb un acord de ple implica "un compromísferm per treballar conjuntament, en xarxa", segonsexplica la presidenta de la Xarxa, la primeratinenta d'alcalde de la Vall de Boí, Esther Isús.El compromís també implica assumir la respon-sabilitat que comporta formar-ne part per estara l'altura dels requisits mínims que es demanen,sobretot per mantenir aquests barems de qualitat.

I què es pretén? Doncs crear un producted'excel·lència i únic, però a la vegada mantenirla personalitat i les característiques de cada pobleassociat. "No volem fer pobles copiats, sinóprioritzar una qualitat a partir de la conservaciódel que tenim, la sostenibilitat del que volemmillorar, i cuidar el detall per als visitants queens triïn", explica Isús.

Per què embolicar-se en aquest projecte?Doncs, ben senzill. Lleida ha passat de ser lagran desconeguda de Catalunya i arreu a ser undels territoris més emergents del nou turismeque s'imposa al món. I és que hi ha un clar canvi

“La Xarxa de Pobles amb Encant ja té 31 municipisassociats per crear un producte d’excel·lència i únic”

J

21

Peramola, sobre aquestes línies,i Tuixén i Arfa, al costat, són dues localitats mésde l’Alt Urgell que formen part de la Xarxa de

Pobles amb Encant.

20

A les imatges superiors, Organyà, Castellbó i Arsèguel, a l’Alt Urgell.

a és una realitat. Lleida disposa d'una xarxade pobles amb encant. Es tracta d'una ini-ciativa pionera a Catalunya i a l'Estat per

crear un nou producte turístic.Res més fàcil i, a la vegada, tan complex,

com reunir sota una sola marca un conjunt depobles petits, d'uns 1.000 habitants, que espromocionaran conjuntament arreu com a indretssingulars pels seus valors paisatgístics, patrimonialsi històrics o culturals i amb una característicacomuna, que és el pilar del projecte: la qualitat.

Una qualitat que no és només formal o dedisseny, sinó que arribarà al detall. Per aconseguir-ho caldrà la implicació dels veïns i els empresaristurístics d'aquests pobles. De fet, ja l'estanaconseguint perquè la Xarxa de Pobles ambEncant està acumulant adhesions i parteix de labase d'un encaix perfecte entre el Patronat deTurisme Terres de Lleida de la Diputació, queapadrina i assessora l'associació, els alcaldes iregidors dels pobles adherits, i els veïns d'aquestsnuclis. A més, ja compten amb suports a laGeneralitat i al govern central. Tots units.

Per tant, si hem de definir la Xarxa de Poblesamb Encant hem de dir que és una plataformade cooperació entre municipis petits que volenpromoure el seu desenvolupament econòmic,social i turístic sota criteris de sostenibilitat i fer-

ho mitjançant la protecció, la conservació i lavalorització del patrimoni cultural i natural, inclòsl'immaterial.

Ja són 31 els nuclis i municipis que hanoptat per formar part de la Xarxa, però n'hi hauns quants més que estudien la proposta. L'adhesióés voluntària, i si la resposta és positiva i es rati-fica amb un acord de ple implica "un compromísferm per treballar conjuntament, en xarxa", segonsexplica la presidenta de la Xarxa, la primeratinenta d'alcalde de la Vall de Boí, Esther Isús.El compromís també implica assumir la respon-sabilitat que comporta formar-ne part per estara l'altura dels requisits mínims que es demanen,sobretot per mantenir aquests barems de qualitat.

I què es pretén? Doncs crear un producted'excel·lència i únic, però a la vegada mantenirla personalitat i les característiques de cada pobleassociat. "No volem fer pobles copiats, sinóprioritzar una qualitat a partir de la conservaciódel que tenim, la sostenibilitat del que volemmillorar, i cuidar el detall per als visitants queens triïn", explica Isús.

Per què embolicar-se en aquest projecte?Doncs, ben senzill. Lleida ha passat de ser lagran desconeguda de Catalunya i arreu a ser undels territoris més emergents del nou turismeque s'imposa al món. I és que hi ha un clar canvi

“La Xarxa de Pobles amb Encant ja té 31 municipisassociats per crear un producte d’excel·lència i únic”

J

21

Peramola, sobre aquestes línies,i Tuixén i Arfa, al costat, són dues localitats mésde l’Alt Urgell que formen part de la Xarxa de

Pobles amb Encant.

22

Canejan (a dalt) i Les (a sota) són Pobles amb Encant de la Val d’Aran.

en el món de les vacances i el lleure is'ha acabat la dicotomia de platja i neu.Ara hi ha moltes i noves varietats deturisme que Isús qualifica de "consumirterritori" en el sentit ampli de la paraulai a partir del patrimoni natural, històrico cultural. També el de la pau i la tran-quil·litat, de l'amabilitat dels pobles i laseva gent i de les infinites opcions quedes d'un d'aquests pobles encantadorss'ofereixen per menjar com mai o passejarentre art romànic o carrers medievals,per exemple.

Tot plegat comportarà un estímul iun revulsiu per a l'economia d'aquestspobles que fins fa quatre dies vivien d'unturisme molt cenyit a la temporada demuntanya o bé del sector agrari i ramader.Caldrà temps. Aquests projectes tan am-biciosos no arriben a l'èxit en quatre diesi, per tant, a poc a poc i sense parar, se-gons expliquen els mateixos alcaldesimplicats.

Dels 31 socis que s’hi podencomptabilitzar actualment, la majoriapertanyen a les comarques del Pirineu,gairebé una vintena, però de mica enmica des de la plana es va veient aquestprojecte com una realitat amb força iil·lusió. Presentem-los. Són Arfa, Arsèguel,Peramola i Organyà a l'Alt Urgell. Boí,Durro i Taüll a l'Alta Ribagorça. Prullansa la Cerdanya i Salàs de Pallars al Jussà.I al Sobirà s'hi han adherit Espot, Gerride la Sal, la Guingueta, Llavorsí i Tírvia,mentre que de la Val d'Aran hi són Ca-nejan i Les. Ja al Pla, ens trobem ambMontfalcó Murallat a la Segarra, Guimerài Vallbona de les Monges a l'Urgell.Aquests van ser els pioners del 2009,sorgits a partir d'una primera convocatòriad'ajuts de la Diputació, precisament perinvertir en aquesta qualitat, aquest detall,i per constituir la Xarxa de Pobles ambEncant de Lleida. Enguany, coincidintamb la segona convocatòria de subven-cions, ja s'hi han sumat els pobles d'Alòsde Balaguer, Esterri d'Àneu, Àreu, Mont-sonís, Tavascan, Tiurana, Tuixén, Verdú,Ribelles, Florejacs, Castellbó i Barruera.

La xarxa ha superat ja les primeresetapes, com la redacció i l’aprovació delsestatuts i la constitució formal del'associació com a entitat sense ànim delucre. Amb els requisits legals assolits ésel moment de començar a treballar. I jas'ha fet amb la convocatòria periòdica

A la Cerdanya, el municipi dePrullans ja ha entrat a formar part

de la nova xarxa.

23

L’Alta Ribagorça té, fins ara, quatrepoblacions representades dins de l’associació:Barruera i Durro (imatges superiors), Boí (a l’esquerra) i Taüll.

22

Canejan (a dalt) i Les (a sota) són Pobles amb Encant de la Val d’Aran.

en el món de les vacances i el lleure is'ha acabat la dicotomia de platja i neu.Ara hi ha moltes i noves varietats deturisme que Isús qualifica de "consumirterritori" en el sentit ampli de la paraulai a partir del patrimoni natural, històrico cultural. També el de la pau i la tran-quil·litat, de l'amabilitat dels pobles i laseva gent i de les infinites opcions quedes d'un d'aquests pobles encantadorss'ofereixen per menjar com mai o passejarentre art romànic o carrers medievals,per exemple.

Tot plegat comportarà un estímul iun revulsiu per a l'economia d'aquestspobles que fins fa quatre dies vivien d'unturisme molt cenyit a la temporada demuntanya o bé del sector agrari i ramader.Caldrà temps. Aquests projectes tan am-biciosos no arriben a l'èxit en quatre diesi, per tant, a poc a poc i sense parar, se-gons expliquen els mateixos alcaldesimplicats.

Dels 31 socis que s’hi podencomptabilitzar actualment, la majoriapertanyen a les comarques del Pirineu,gairebé una vintena, però de mica enmica des de la plana es va veient aquestprojecte com una realitat amb força iil·lusió. Presentem-los. Són Arfa, Arsèguel,Peramola i Organyà a l'Alt Urgell. Boí,Durro i Taüll a l'Alta Ribagorça. Prullansa la Cerdanya i Salàs de Pallars al Jussà.I al Sobirà s'hi han adherit Espot, Gerride la Sal, la Guingueta, Llavorsí i Tírvia,mentre que de la Val d'Aran hi són Ca-nejan i Les. Ja al Pla, ens trobem ambMontfalcó Murallat a la Segarra, Guimerài Vallbona de les Monges a l'Urgell.Aquests van ser els pioners del 2009,sorgits a partir d'una primera convocatòriad'ajuts de la Diputació, precisament perinvertir en aquesta qualitat, aquest detall,i per constituir la Xarxa de Pobles ambEncant de Lleida. Enguany, coincidintamb la segona convocatòria de subven-cions, ja s'hi han sumat els pobles d'Alòsde Balaguer, Esterri d'Àneu, Àreu, Mont-sonís, Tavascan, Tiurana, Tuixén, Verdú,Ribelles, Florejacs, Castellbó i Barruera.

La xarxa ha superat ja les primeresetapes, com la redacció i l’aprovació delsestatuts i la constitució formal del'associació com a entitat sense ànim delucre. Amb els requisits legals assolits ésel moment de començar a treballar. I jas'ha fet amb la convocatòria periòdica

A la Cerdanya, el municipi dePrullans ja ha entrat a formar part

de la nova xarxa.

23

L’Alta Ribagorça té, fins ara, quatrepoblacions representades dins de l’associació:Barruera i Durro (imatges superiors), Boí (a l’esquerra) i Taüll.

24

Al Pallars Sobirà s’han adherit a la xarxa vuit poblacions. Sobre aquestes línies la Guinguetad’Àneu i a sota, Tírvia.

de juntes, aproximadament una al mes,per anar superant més etapes i revisar "insitu" les situacions particulars de cadasoci, com també amb la creació de duescomissions de treball: la de màrquetingi promoció i la de qualitat. La primera lapresideix Joan Pallarès, alcalde de Pera-mola, que ja treballa per cercar aliancesi establir un pla de comunicació quederivi en la promoció dels municipisassociats. La segona comissió està a càrrecd'Antoni Fiol, alcalde d'Organyà, i seràla responsable de la selecció d'aspirantsa incorporar-se a l'associació, la inspecciói també el suport als adherits. A més,establirà els barems i el nivell de qualitatnecessaris per entrar i mantenir-se coma membre dels Pobles amb Encant deLleida. L'associació està pensada, inicial-ment, per a poblacions lleidatanes, peròels estatuts ja s'han redactat de maneraque no es tanca la porta a una ampliaciócap a la resta de Catalunya.

Els socis paguen una quota fixa iuna segona aportació d’acord amb elshabitants que tenen. Aquests fons ser-veixen per posar en marxa les actuacions,com l'elaboració d'una pàgina web, unplànol de serveis i de localització i tambéper encarregar estudis i projectes, desd'un logotip fins a programes de senyali-tzació, o treballar conjuntament per acon-seguir que companyies de serveis elsfacilitin el desviament o el soterramentde línies elèctriques o bé que els conte-nidors de recollida de residus no se situïndavant o a la vista de monuments i llocsemblemàtics dels pobles. Isús explicavaque "ens preocupa el detall, el petit detall",segons la presidenta de la xarxa.

I és que la feina és immensa, peròengrescadora, segons els alcaldes, ja quees vol filar prim en aquest treball conjunt,establint criteris en el creixement delsnuclis, en la tipologia d'urbanització ien les restauracions i rehabilitacions, pertal que façanes noves o reformades nodistorsionin la personalitat del poble, perexemple. També el tipus de senyalització,les ornamentacions florals, la carta decolors de façanes o els materials empratsen les obres. Un altre aspecte serà que

“Senyalització,ornamentació floral,

color de les façanes...,cal cuidar els detalls”

25

Àreu, a la instantània superior, i Espot, a la inferior.

els pobles tinguin el seu punt d'informacióen el qual faciliti l'acolliment als visitantsi, a la vegada, es pugui rebre tot tipusd'informació dels nuclis que formen partde l'associació. És a dir, intentar homo-geneïtzar i crear una certa harmonia enel tractament estètic però, com deia Isús,sense crear còpies.

El model francèsEls municipis associats de Lleida tenen,però, un referent força valuós. Es tractade "Les Plus Beaux Villages", els poblesmés bells de França. Una associaciócreada el 1982 com una alternativa aldespoblament rural. L'entitat francesadisposa ja de 154 pobles distribuïts en21 regions. La seva estratègia passa perla qualitat, amb una trentena de requisitsmínims establerts en una carta de qualitat,també la sensibilització i la promoció i,finalment, el desenvolupament, potenciantels actius culturals, patrimonials i naturalsi també estimulant els agents econòmicsdel territori per a la creació d'un producteturístic sostenible.

24

Al Pallars Sobirà s’han adherit a la xarxa vuit poblacions. Sobre aquestes línies la Guinguetad’Àneu i a sota, Tírvia.

de juntes, aproximadament una al mes,per anar superant més etapes i revisar "insitu" les situacions particulars de cadasoci, com també amb la creació de duescomissions de treball: la de màrquetingi promoció i la de qualitat. La primera lapresideix Joan Pallarès, alcalde de Pera-mola, que ja treballa per cercar aliancesi establir un pla de comunicació quederivi en la promoció dels municipisassociats. La segona comissió està a càrrecd'Antoni Fiol, alcalde d'Organyà, i seràla responsable de la selecció d'aspirantsa incorporar-se a l'associació, la inspecciói també el suport als adherits. A més,establirà els barems i el nivell de qualitatnecessaris per entrar i mantenir-se coma membre dels Pobles amb Encant deLleida. L'associació està pensada, inicial-ment, per a poblacions lleidatanes, peròels estatuts ja s'han redactat de maneraque no es tanca la porta a una ampliaciócap a la resta de Catalunya.

Els socis paguen una quota fixa iuna segona aportació d’acord amb elshabitants que tenen. Aquests fons ser-veixen per posar en marxa les actuacions,com l'elaboració d'una pàgina web, unplànol de serveis i de localització i tambéper encarregar estudis i projectes, desd'un logotip fins a programes de senyali-tzació, o treballar conjuntament per acon-seguir que companyies de serveis elsfacilitin el desviament o el soterramentde línies elèctriques o bé que els conte-nidors de recollida de residus no se situïndavant o a la vista de monuments i llocsemblemàtics dels pobles. Isús explicavaque "ens preocupa el detall, el petit detall",segons la presidenta de la xarxa.

I és que la feina és immensa, peròengrescadora, segons els alcaldes, ja quees vol filar prim en aquest treball conjunt,establint criteris en el creixement delsnuclis, en la tipologia d'urbanització ien les restauracions i rehabilitacions, pertal que façanes noves o reformades nodistorsionin la personalitat del poble, perexemple. També el tipus de senyalització,les ornamentacions florals, la carta decolors de façanes o els materials empratsen les obres. Un altre aspecte serà que

“Senyalització,ornamentació floral,

color de les façanes...,cal cuidar els detalls”

25

Àreu, a la instantània superior, i Espot, a la inferior.

els pobles tinguin el seu punt d'informacióen el qual faciliti l'acolliment als visitantsi, a la vegada, es pugui rebre tot tipusd'informació dels nuclis que formen partde l'associació. És a dir, intentar homo-geneïtzar i crear una certa harmonia enel tractament estètic però, com deia Isús,sense crear còpies.

El model francèsEls municipis associats de Lleida tenen,però, un referent força valuós. Es tractade "Les Plus Beaux Villages", els poblesmés bells de França. Una associaciócreada el 1982 com una alternativa aldespoblament rural. L'entitat francesadisposa ja de 154 pobles distribuïts en21 regions. La seva estratègia passa perla qualitat, amb una trentena de requisitsmínims establerts en una carta de qualitat,també la sensibilització i la promoció i,finalment, el desenvolupament, potenciantels actius culturals, patrimonials i naturalsi també estimulant els agents econòmicsdel territori per a la creació d'un producteturístic sostenible.

26

Gerri de la Sal, sobre aquestes línies, i Esterri d’Àneu i Llavorsí, a les imatges inferiors.

27

Per tant, és un referent clar i un model per a la novaxarxa lleidatana. I, de fet, ja hi ha hagut un primer viatgelleidatà a aquesta associació francesa i ara esperen queels tornin la visita. La delegació lleidatana va visitar la seude l'associació a Clermond Ferrand i diversos municipisadherits a “Les Plus Beaux Villages”. També es van entrevistaramb alcaldes d'aquests indrets, els quals els van demostrarla viabilitat de la xarxa i les oportunitats de desenvolupamentque generen al territori. L'entitat francesa dels bells poblestambé ha servit de model per a altres projectes similarsa Bèlgica i al Canadà. També a Itàlia i al Japó han començatiniciatives semblants.

Tavascan completa, fins ara, la sèrie de pobles del Pallars Sobirà “amb encant”. A sota, dues fotos de Salàs de Pallars, al Pallars Jussà.

Organyà

VAL D’ARAN

PALLARSSOBIRÀALTA

RIBAGORÇA

PALLARS JUSSÀ

ALT URGELL

CERDANYA

SOLSONÈS

NOGUERA

SEGRIÀ PLA D’URGELL

SEGARRAURGELL

GARRIGUES

Arsèguel

Peramola

Tuixén

Arfa

Prullans

Durro

BoíTaüll

CanejanLes

Tavascan

GuimeràVerdú

Vallbona deles Monges

MontfalcóMurallat

MontsonísAlòs de Balaguer

Tiurana

Ribelles

CastellbóBarruera

Salàs de Pallars

Espot

Gerride la Sal

la Guingueta

Llavorsí

Esterri d’Àneu

TírviaÀreu

POBLES AMB ENCANT

Florejacs

“No volem fer pobles copiats,sinó prioritzar una qualitat a

partir de la conservació del quetenim”, explica Esther Isús.

26

Gerri de la Sal, sobre aquestes línies, i Esterri d’Àneu i Llavorsí, a les imatges inferiors.

27

Per tant, és un referent clar i un model per a la novaxarxa lleidatana. I, de fet, ja hi ha hagut un primer viatgelleidatà a aquesta associació francesa i ara esperen queels tornin la visita. La delegació lleidatana va visitar la seude l'associació a Clermond Ferrand i diversos municipisadherits a “Les Plus Beaux Villages”. També es van entrevistaramb alcaldes d'aquests indrets, els quals els van demostrarla viabilitat de la xarxa i les oportunitats de desenvolupamentque generen al territori. L'entitat francesa dels bells poblestambé ha servit de model per a altres projectes similarsa Bèlgica i al Canadà. També a Itàlia i al Japó han començatiniciatives semblants.

Tavascan completa, fins ara, la sèrie de pobles del Pallars Sobirà “amb encant”. A sota, dues fotos de Salàs de Pallars, al Pallars Jussà.

Organyà

VAL D’ARAN

PALLARSSOBIRÀALTA

RIBAGORÇA

PALLARS JUSSÀ

ALT URGELL

CERDANYA

SOLSONÈS

NOGUERA

SEGRIÀ PLA D’URGELL

SEGARRAURGELL

GARRIGUES

Arsèguel

Peramola

Tuixén

Arfa

Prullans

Durro

BoíTaüll

CanejanLes

Tavascan

GuimeràVerdú

Vallbona deles Monges

MontfalcóMurallat

MontsonísAlòs de Balaguer

Tiurana

Ribelles

CastellbóBarruera

Salàs de Pallars

Espot

Gerride la Sal

la Guingueta

Llavorsí

Esterri d’Àneu

TírviaÀreu

POBLES AMB ENCANT

Florejacs

“No volem fer pobles copiats,sinó prioritzar una qualitat a

partir de la conservació del quetenim”, explica Esther Isús.

28

Tot plegat comença entre el 2006i el 2007, quan des de Turisme de laDiputació de Lleida es planteja aquestprojecte com un nou producte de futurper als petits nuclis del territori. XavierMoncayo, aleshores director del Patronat,llença una idea que l'actual responsablede l'ens autònom, Àngel Vidal, ha recolliti materialitzat. L'inici s'articula mitjançantun programa de subvencions que haatorgat fins avui 325.000 euros per crearel primer nucli de municipis interessatsa posar en marxa aquest nou producteturístic.

L'èxit es començava a albirar, perquèla convocatòria va rebre una allau de

peticions. I és que només aquest any esvan rebre 77 sol·licituds. Cada ens localsubvencionat rep una mitjana entre 3.000i 12.000 euros, d’acord amb el projectepresentat. Un primer pas per començara arreglar coses a partir de les basesestipulades pel Patronat i que, per esmen-tar alguns exemples, es tracta de construircasetes per als contenidors d'escombraries,rehabilitacions i millores d'espais públics,enjardinaments o se-nyalització turística.

Amb les dues convocatòries tanca-des i la vintena de pobles ja inscrits a laxarxa, al juny d'enguany es constitueixformalment a Lleida l'associació i alsetembre es reuneixen a la Vall de Boí

per primera vegada la junta, les comissionsi els socis. La xarxa comença a caminaramb pas ferm. Com es deia anteriorment,ja hi ha hagut contactes amb direccionsgenerals de la Generalitat, que han cele-brat la iniciativa i compromès el seusuport. El mateix que ha passat amb laSecretaria d'Estat de Turisme, un organismeque, fins i tot, no descarta prendre lainiciativa lleidatana com a model per aun pla pilot per a tot l'Estat espanyol.Des d'aquesta secretaria, a més, es podrienarticular ajudes complementàries per alsmunicipis de la xarxa, incorporant-losals programes de desenvolupament turísticdel govern central.

Guimerà, sobre aquestes línies, Verdú i Vallbona de les Monges, a sota, són els pobles amb encant de l’Urgell.

D’INTERÈS

Associació de Pobles amb EncantPatronat de Turisme - Diputació de Lleida

http://www.lleidatur.comlleidatur@lleidatur.com

Telèfon: 902 10 11 10   Fax: 973 24 55 58

29

Una línia de treball destacada ésla sensibilització ciutadana, i és que comexplica la presidenta de l'associació,Esther Isús, “no solament ens fixem l'ob-jectiu de treballar en xarxa entre municipisi institucions, sinó també amb la compli-citat dels veïns i les empreses del territoriperquè a tots ens beneficiarà i a tots ensafecta”. I els primers resultats també sónsatisfactoris: “la gent s’hi està engrescanti molt”, afegeix Isús. Posar flors a finestresi balcons, per exemple, és una contribuciósenzilla i efectiva que també es plantejacom una línia d'actuació i, a la vegada,és una de les actuacions que implica elveïnat dels Pobles amb Encant. Això sí,

també es vol cuidar aquest detall i mirarquines espècies són les més adequadesper a cada indret. Cal destacar també elpatrimoni immaterial que cada nucli jaté arrelat i que és un valor que cal con-servar i potenciar. En són molts i diversosi en alguns casos han agafat embranzidaen els darrers anys, com per exemplefestes com la de la verema de Verdú ola medieval de Guimerà, per esmentar-ne dues de la Plana de Lleida, però tambéhi ha les falles del Pirineu, per mencionaraltres propostes.

L'Associació de Pobles amb Encantde Lleida ja existeix, de fet, des de fasegles, però ara s'han aliat voluntàriament,

treballen per establir els criteris bàsicsper formar-ne part, plantejar un programad'acció potent per donar-se a conèixeri art icular un projecte turíst icd'excel·lència. És engrescador, innovadori ja comença a donar resultats. Segurque ens deixaran encantats.

A la Noguera pertanyen a la xarxa Ribelles, Montsonís (imatges superiors), Alòs de Balaguer (foto inferior esquerra) i Tiurana (pàgina següent).A sota, Florejacs (la Segarra).

28

Tot plegat comença entre el 2006i el 2007, quan des de Turisme de laDiputació de Lleida es planteja aquestprojecte com un nou producte de futurper als petits nuclis del territori. XavierMoncayo, aleshores director del Patronat,llença una idea que l'actual responsablede l'ens autònom, Àngel Vidal, ha recolliti materialitzat. L'inici s'articula mitjançantun programa de subvencions que haatorgat fins avui 325.000 euros per crearel primer nucli de municipis interessatsa posar en marxa aquest nou producteturístic.

L'èxit es començava a albirar, perquèla convocatòria va rebre una allau de

peticions. I és que només aquest any esvan rebre 77 sol·licituds. Cada ens localsubvencionat rep una mitjana entre 3.000i 12.000 euros, d’acord amb el projectepresentat. Un primer pas per començara arreglar coses a partir de les basesestipulades pel Patronat i que, per esmen-tar alguns exemples, es tracta de construircasetes per als contenidors d'escombraries,rehabilitacions i millores d'espais públics,enjardinaments o se-nyalització turística.

Amb les dues convocatòries tanca-des i la vintena de pobles ja inscrits a laxarxa, al juny d'enguany es constitueixformalment a Lleida l'associació i alsetembre es reuneixen a la Vall de Boí

per primera vegada la junta, les comissionsi els socis. La xarxa comença a caminaramb pas ferm. Com es deia anteriorment,ja hi ha hagut contactes amb direccionsgenerals de la Generalitat, que han cele-brat la iniciativa i compromès el seusuport. El mateix que ha passat amb laSecretaria d'Estat de Turisme, un organismeque, fins i tot, no descarta prendre lainiciativa lleidatana com a model per aun pla pilot per a tot l'Estat espanyol.Des d'aquesta secretaria, a més, es podrienarticular ajudes complementàries per alsmunicipis de la xarxa, incorporant-losals programes de desenvolupament turísticdel govern central.

Guimerà, sobre aquestes línies, Verdú i Vallbona de les Monges, a sota, són els pobles amb encant de l’Urgell.

D’INTERÈS

Associació de Pobles amb EncantPatronat de Turisme - Diputació de Lleida

http://www.lleidatur.comlleidatur@lleidatur.com

Telèfon: 902 10 11 10   Fax: 973 24 55 58

29

Una línia de treball destacada ésla sensibilització ciutadana, i és que comexplica la presidenta de l'associació,Esther Isús, “no solament ens fixem l'ob-jectiu de treballar en xarxa entre municipisi institucions, sinó també amb la compli-citat dels veïns i les empreses del territoriperquè a tots ens beneficiarà i a tots ensafecta”. I els primers resultats també sónsatisfactoris: “la gent s’hi està engrescanti molt”, afegeix Isús. Posar flors a finestresi balcons, per exemple, és una contribuciósenzilla i efectiva que també es plantejacom una línia d'actuació i, a la vegada,és una de les actuacions que implica elveïnat dels Pobles amb Encant. Això sí,

també es vol cuidar aquest detall i mirarquines espècies són les més adequadesper a cada indret. Cal destacar també elpatrimoni immaterial que cada nucli jaté arrelat i que és un valor que cal con-servar i potenciar. En són molts i diversosi en alguns casos han agafat embranzidaen els darrers anys, com per exemplefestes com la de la verema de Verdú ola medieval de Guimerà, per esmentar-ne dues de la Plana de Lleida, però tambéhi ha les falles del Pirineu, per mencionaraltres propostes.

L'Associació de Pobles amb Encantde Lleida ja existeix, de fet, des de fasegles, però ara s'han aliat voluntàriament,

treballen per establir els criteris bàsicsper formar-ne part, plantejar un programad'acció potent per donar-se a conèixeri art icular un projecte turíst icd'excel·lència. És engrescador, innovadori ja comença a donar resultats. Segurque ens deixaran encantats.

A la Noguera pertanyen a la xarxa Ribelles, Montsonís (imatges superiors), Alòs de Balaguer (foto inferior esquerra) i Tiurana (pàgina següent).A sota, Florejacs (la Segarra).

30

Ya es una realidad. Lleida dispone deuna red de pueblos con encanto. Setrata de una iniciativa pionera en Ca-taluña y a nivel estatal para crear unnuevo producto turístico. Nada másfácil, y a la vez tan complejo, comoreunir bajo una única marca un con-junto de pueblos pequeños, de unos1.000 habitantes, que se promociona-rán conjuntamente por todo el mundocomo lugares singulares por sus valorespaisajísticos, patrimoniales e históricoso culturales. Y todos ellos con unacaracterística común, que es el ejevertebrador del proyecto: la calidad.

Una calidad que no es solamente for-mal o de diseño, sino que se aplicaráhasta en el más mínimo detalle. Paraconseguirlo será necesaria la implica-ción de los vecinos y empresariosturísticos de estos pueblos. Una im-pliación que de hecho ya se está lo-grando porque la Red de Pueblos conEncanto está acumulando adhesiones,partiendo siempre de la filosofía deconseguir un encaje perfecto entre elPatronato de Turismo de la Diputación,que apadrina y asesora la asociación,los alcaldes y concejales de los pueblosadheridos y los vecinos de estos. Ade-más, la red ya cuenta con el apoyo dela Generalitat y del gobierno central.

Si hay que definir la Red de Puebloscon Encanto, podemos afirmar que esuna plataforma de cooperación entrepequeños municipios que quieren pro-

mover su desarrollo económico, socialy turístico bajo criterios de sostenibili-dad y mediante la protección, conser-vación y valorización del patrimoniocultural y natural, incluido el inmate-rial.

Ya son 31 los núcleos y municipiosque han optado por formar parte dela red, aunque hay unos cuantos másque están estudiando la propuesta. Yalguno se preguntará: ¿Cuál es el ob-jetivo de esta iniciativa? La respuesta:crear un producto de excelencia, unproducto único, pero manteniendo lapersonalidad y las características decada pueblo asociado.

De los 31 socios que se contabilizanactualmente, la mayoría pertenecen alas comarcas del Pirineo, casi unaveintena, aunque poco a poco tambiénlas comarcas meridionales van impli-cándose con fuerza e ilusión en esteproyecto. En el ámbito de la montañatenemos Arfa, Arsèguel, Peramola yOrganyà en el Alt Urgell; Boí, Durroy Taüll en la Alta Ribagorça; Prullansen la Cerdanya y Salàs de Pallars enel Jussà. En el Sobirà se han adheridoEspot, Gerri de la Sal, La Guingueta,Llavorsí y Tírvia, mientras que de laVal d'Aran tenemos Canejan y Les. Yaen las comarcas del sur, encontramosMontfalcó Murallat en la Segarra, asícomo Guimerà y Vallbona de les Mon-ges, en el Urgell. Estos fueron los pio-neros en 2009, surgidos a partir de

una primera convocatoria de ayudasde la Diputación, precisamente parainvertir en esa calidad y ese detalleque define la Red de Pueblos conEncanto de Lleida. Este año, coinci-diendo con la segunda convocatoriade subvenciones, ya se han sumadolos pueblos de Alòs de Balaguer, Esterrid'Àneu, Àreu, Montsonís, Tavascan,Tiurana, Tuixén, Verdú, Ribelles, Flore-jacs, Castellbó y Barruera.

La red ha superado ya las primerasetapas, como la redacción y aproba-ción de los estatutos y la constituciónformal de la asociación como entidadsin ánimo de lucro. Se han creadodos comisiones de trabajo: la de mar-keting y promoción y la de calidad.La primera está presidida por JoanPallarès, alcalde de Peramola, que yatrabaja para buscar alianzas y estable-cer un plan de comunicación quederive en la promoción de los muni-cipios asociados. La segunda comi-sión está a cargo de Antoni Fiol, al-calde de Organyà, y es la responsablede la selección de los aspirantes aincorporarse a la asociación, de laslabores de inspección y de dar apoyoa los adheridos. Además, establecerálos baremos y el nivel de calidad ne-cesarios para entrar y mantenerse co-mo miembro de los Pueblos con En-canto de Lleida.

La labor es inmensa, ya que se pre-tende marcar una serie de criterios en

el crecimiento de los núcleos, en latipología de urbanización y en lasrestauraciones y rehabilitaciones, afin, por ejemplo, de que fachadasnuevas o reformadas no distorsionenla personalidad del pueblo. Tambiénse definirá el tipo de señalización, lasornamentaciones florales, la carta decolores de fachadas o los materialesusados en las obras. Además, los pue-blos tendrán su punto de informaciónpara facilitar la acogida de visitantesy, al mismo tiempo, para recibir todotipo de información de los nucleosque forman parte de la asociación. Elobjetivo es intentar homogeneizar ycrear cierta armonía en el tratamientoestético, pero sin crear ”copias”.

Los municipios asociados de Lleidatienen un referente bastante valioso.Se trata de "Les Plus Beaux Villages",los pueblos más bellos de Francia, unaasociación creada en 1982 como al-ternativa al despoblamiento rural. Laentidad francesa cuenta ya con 154pueblos, distribuidos en 21 regiones.Su estrategia pasa por la excelencia,con una treintena de requisitos míni-mos establecidos en una carta de ca-lidad, así como por la sensibilizacióny la promoción y, por último, por eldesarrollo socioeconómico, potencian-do los activos culturales, patrimonialesy naturales y también estimulando losagentes económicos del territorio paraque creen un producto turístico soste-nible.

ENCANTADORES

Tiurana

31

Lleida has established a network of charming villagesas part of a pioneering initiative within Cataloniaand Spain to create a completely new tourism product.This initiative brings together a series of small villages,all with around 1,000 inhabitants, under a commonbrand and seeks to promote them worldwide asunique locations with specific scenic, historicaland/or cultural heritage value and which share onecommon characteristic, which is the cornerstone ofthe project: quality. The Network of Charming Villagesis an initiative that is gaining more and more adeptsand is based on a perfect partnership between theDiputació de Lleida's Patronat de Turisme (TouristBoard) of the Lands of Lleida, which sponsors andadvises this association and the mayors, local officialsand inhabitants of the villages concerned. The initiativealso has the support of both the Generalitat deCatalunya and Spain's central government.

If we have to define this Network of Charming Villages,we could say that it is a platform for cooperation

between small municipalities that want to promotetheir economic, social and touristic developmentaccording to sustainable criteria and to do this whileat the same time protecting, conserving and enhancingtheir cultural and natural heritage, including the itsintangible component.

So far, 31 small nuclei and municipalities have chosento form part of the network. They are: Arfa, Arsèguel,Peramola and Organyà in L' Alt Urgell; Boí, Durro andTaüll in L'Alta Ribagorça; Prullans in La Cerdanya andSalàs de Pallars in El Pallars Jussà; the villages of Espot,Gerri de la Sal, La Guingueta, Llavorsí and Tírvia in ElPallars Sobirà; Canejan and Les in the Val d'Aran; andMontfalcó Murallat in La Segarra and Guimerà andVallbona de les Monges in L'Urgell, down on the LleidaPlain. These settlements were the pioneers whoresponded to the Diputació's first call for participationin 2009, spurred on by the opportunity to invest inquality and detail and to form part of Lleida's Networkof Charming Villages. This year, coinciding with the

second call for participation, the villages of Alòs deBalaguer, Esterri d'Àneu, Àreu, Montsonís, Tavascan,Tiurana, Tuixén, Verdú, Ribelles, Florejacs, Castellbóand Barruera also joined the network.

There is an enormous amount of work to do becausethe objective is to establish criteria for the growth ofthese nuclei, the nature of their urban development,and how they are restored and rehabilitated, so thatany new or reformed facades do not modify thepersonalities of these settlements. Questions such asthe type of signposting, floral decoration and thecolours and materials to be used on the facades willalso be controlled. Another important factor is thatthese villages will have information points to facilitatethe reception of visitors and where it will also bepossible to find a full range of information about thedifferent villages that form part of the association. Inother words, the intention is to homogenise andharmonise the aesthetics of these settlements, butwithout creating carbon copies.

CHARMING VILLAGES

Lleida a créé un réseau de villages de charme, uneinitiative pionnière en Catalogne et dans l'étatespagnol pour lancer un nouveau produit touristique.Réunir sous une seule marque un ensemble de petitsvillages, d'environ 1000 habitants, qui seront promusen groupe dans le monde entier en tant que sitessinguliers, grâce à leurs valeurs paysagistes,patrimoniales et historiques ou culturelles et avecune même caractéristique, essentielle pour ce projet:la qualité. Le Réseau de Villages de Charme comptede plus en plus d'adhérents et part de la base d'unaccord parfait entre le Patronat de Turisme Terres deLleida de la Diputació, qui parraine et donne conseilà l'association, les maires et les conseillers des villagesadhérents, et les habitants des villages. L'associationreçoit également le soutien de la Generalitat et dugouvernement central.

S'il fallait donc définir le Réseau de Villages deCharme, il faudrait commencer par dire qu'il s'agitd'une plateforme de coopération entre petits villages

voulant promouvoir leur développement économique,social et touristique avec des critères de durabilitéet ce, avec la protection, conservation et mise envaleur du patrimoine culturel et naturel et en incluant,bien sûr, le patrimoine immatériel.

Actuellement 31 hameaux et villages font partie duRéseau. Il s'agit d'Arfa, Arsèguel, Peramola et Organyàdans L'Alt Urgell. Boí, Durro et Taüll dans L'AltaRibagorça. Prullans dans la Cerdagne et Salàs dePallars dans El Pallars Jussà; dans El Pallars Sobirà sesont adhérés Espot, Gerri de la Sal, La Guingueta,Llavorsí et Tírvia; dans le Val d'Aran, Canejan et Les.Dans la plaine, il y a Montfalcó Murallat dans LaSegarra, Guimerà et Vallbona de les Monges dansl'Urgell. Ces villages furent les pionniers en 2009,surgis d'un premier appel à candidature pourbénéficier des aides de la Diputació, pour justementinvestir dans cette qualité, ce détail et pour constituerle Réseau de Villages de Charme de Lleida. Cetteannée, suite au deuxième appel à candidature, se

sont ajoutés les villages d'Alòs de Balaguer, Esterrid'Àneu, Àreu, Montsonís, Tavascan, Tiurana, Tuixén,Verdú, Ribelles, Florejacs, Castellbó et Barruera.

Le travail est immense, car il est prévu d'établirdes critères de croissance de ces centres urbains,de typologie d'urbanisation et de restauration etréhabilitation afin que, par exemple, les façadesneuves ou réformées n'affectent pas la personnalitédu village. On veillera aussi au type de panneaux,aux ornements floraux, à la palette de couleursdes façades ou aux matériaux utilisés pour lestravaux. Un autre aspect sur lequel il faudratravailler sera que les villages aient leur point derenseignements facilitant l'accueil aux visiteurs etpermettant aussi de recevoir toute l'informationnécessaire sur les villages qui font partie del'association. C'est-à-dire que le but et d'essayerd'homogénéiser et de créer une certaine harmoniedans le traitement esthétique sans pour autant encréer des copies.

CHARMANTS

Montfalcó Murallat (la Segarra).

30

Ya es una realidad. Lleida dispone deuna red de pueblos con encanto. Setrata de una iniciativa pionera en Ca-taluña y a nivel estatal para crear unnuevo producto turístico. Nada másfácil, y a la vez tan complejo, comoreunir bajo una única marca un con-junto de pueblos pequeños, de unos1.000 habitantes, que se promociona-rán conjuntamente por todo el mundocomo lugares singulares por sus valorespaisajísticos, patrimoniales e históricoso culturales. Y todos ellos con unacaracterística común, que es el ejevertebrador del proyecto: la calidad.

Una calidad que no es solamente for-mal o de diseño, sino que se aplicaráhasta en el más mínimo detalle. Paraconseguirlo será necesaria la implica-ción de los vecinos y empresariosturísticos de estos pueblos. Una im-pliación que de hecho ya se está lo-grando porque la Red de Pueblos conEncanto está acumulando adhesiones,partiendo siempre de la filosofía deconseguir un encaje perfecto entre elPatronato de Turismo de la Diputación,que apadrina y asesora la asociación,los alcaldes y concejales de los pueblosadheridos y los vecinos de estos. Ade-más, la red ya cuenta con el apoyo dela Generalitat y del gobierno central.

Si hay que definir la Red de Puebloscon Encanto, podemos afirmar que esuna plataforma de cooperación entrepequeños municipios que quieren pro-

mover su desarrollo económico, socialy turístico bajo criterios de sostenibili-dad y mediante la protección, conser-vación y valorización del patrimoniocultural y natural, incluido el inmate-rial.

Ya son 31 los núcleos y municipiosque han optado por formar parte dela red, aunque hay unos cuantos másque están estudiando la propuesta. Yalguno se preguntará: ¿Cuál es el ob-jetivo de esta iniciativa? La respuesta:crear un producto de excelencia, unproducto único, pero manteniendo lapersonalidad y las características decada pueblo asociado.

De los 31 socios que se contabilizanactualmente, la mayoría pertenecen alas comarcas del Pirineo, casi unaveintena, aunque poco a poco tambiénlas comarcas meridionales van impli-cándose con fuerza e ilusión en esteproyecto. En el ámbito de la montañatenemos Arfa, Arsèguel, Peramola yOrganyà en el Alt Urgell; Boí, Durroy Taüll en la Alta Ribagorça; Prullansen la Cerdanya y Salàs de Pallars enel Jussà. En el Sobirà se han adheridoEspot, Gerri de la Sal, La Guingueta,Llavorsí y Tírvia, mientras que de laVal d'Aran tenemos Canejan y Les. Yaen las comarcas del sur, encontramosMontfalcó Murallat en la Segarra, asícomo Guimerà y Vallbona de les Mon-ges, en el Urgell. Estos fueron los pio-neros en 2009, surgidos a partir de

una primera convocatoria de ayudasde la Diputación, precisamente parainvertir en esa calidad y ese detalleque define la Red de Pueblos conEncanto de Lleida. Este año, coinci-diendo con la segunda convocatoriade subvenciones, ya se han sumadolos pueblos de Alòs de Balaguer, Esterrid'Àneu, Àreu, Montsonís, Tavascan,Tiurana, Tuixén, Verdú, Ribelles, Flore-jacs, Castellbó y Barruera.

La red ha superado ya las primerasetapas, como la redacción y aproba-ción de los estatutos y la constituciónformal de la asociación como entidadsin ánimo de lucro. Se han creadodos comisiones de trabajo: la de mar-keting y promoción y la de calidad.La primera está presidida por JoanPallarès, alcalde de Peramola, que yatrabaja para buscar alianzas y estable-cer un plan de comunicación quederive en la promoción de los muni-cipios asociados. La segunda comi-sión está a cargo de Antoni Fiol, al-calde de Organyà, y es la responsablede la selección de los aspirantes aincorporarse a la asociación, de laslabores de inspección y de dar apoyoa los adheridos. Además, establecerálos baremos y el nivel de calidad ne-cesarios para entrar y mantenerse co-mo miembro de los Pueblos con En-canto de Lleida.

La labor es inmensa, ya que se pre-tende marcar una serie de criterios en

el crecimiento de los núcleos, en latipología de urbanización y en lasrestauraciones y rehabilitaciones, afin, por ejemplo, de que fachadasnuevas o reformadas no distorsionenla personalidad del pueblo. Tambiénse definirá el tipo de señalización, lasornamentaciones florales, la carta decolores de fachadas o los materialesusados en las obras. Además, los pue-blos tendrán su punto de informaciónpara facilitar la acogida de visitantesy, al mismo tiempo, para recibir todotipo de información de los nucleosque forman parte de la asociación. Elobjetivo es intentar homogeneizar ycrear cierta armonía en el tratamientoestético, pero sin crear ”copias”.

Los municipios asociados de Lleidatienen un referente bastante valioso.Se trata de "Les Plus Beaux Villages",los pueblos más bellos de Francia, unaasociación creada en 1982 como al-ternativa al despoblamiento rural. Laentidad francesa cuenta ya con 154pueblos, distribuidos en 21 regiones.Su estrategia pasa por la excelencia,con una treintena de requisitos míni-mos establecidos en una carta de ca-lidad, así como por la sensibilizacióny la promoción y, por último, por eldesarrollo socioeconómico, potencian-do los activos culturales, patrimonialesy naturales y también estimulando losagentes económicos del territorio paraque creen un producto turístico soste-nible.

ENCANTADORES

Tiurana

31

Lleida has established a network of charming villagesas part of a pioneering initiative within Cataloniaand Spain to create a completely new tourism product.This initiative brings together a series of small villages,all with around 1,000 inhabitants, under a commonbrand and seeks to promote them worldwide asunique locations with specific scenic, historicaland/or cultural heritage value and which share onecommon characteristic, which is the cornerstone ofthe project: quality. The Network of Charming Villagesis an initiative that is gaining more and more adeptsand is based on a perfect partnership between theDiputació de Lleida's Patronat de Turisme (TouristBoard) of the Lands of Lleida, which sponsors andadvises this association and the mayors, local officialsand inhabitants of the villages concerned. The initiativealso has the support of both the Generalitat deCatalunya and Spain's central government.

If we have to define this Network of Charming Villages,we could say that it is a platform for cooperation

between small municipalities that want to promotetheir economic, social and touristic developmentaccording to sustainable criteria and to do this whileat the same time protecting, conserving and enhancingtheir cultural and natural heritage, including the itsintangible component.

So far, 31 small nuclei and municipalities have chosento form part of the network. They are: Arfa, Arsèguel,Peramola and Organyà in L' Alt Urgell; Boí, Durro andTaüll in L'Alta Ribagorça; Prullans in La Cerdanya andSalàs de Pallars in El Pallars Jussà; the villages of Espot,Gerri de la Sal, La Guingueta, Llavorsí and Tírvia in ElPallars Sobirà; Canejan and Les in the Val d'Aran; andMontfalcó Murallat in La Segarra and Guimerà andVallbona de les Monges in L'Urgell, down on the LleidaPlain. These settlements were the pioneers whoresponded to the Diputació's first call for participationin 2009, spurred on by the opportunity to invest inquality and detail and to form part of Lleida's Networkof Charming Villages. This year, coinciding with the

second call for participation, the villages of Alòs deBalaguer, Esterri d'Àneu, Àreu, Montsonís, Tavascan,Tiurana, Tuixén, Verdú, Ribelles, Florejacs, Castellbóand Barruera also joined the network.

There is an enormous amount of work to do becausethe objective is to establish criteria for the growth ofthese nuclei, the nature of their urban development,and how they are restored and rehabilitated, so thatany new or reformed facades do not modify thepersonalities of these settlements. Questions such asthe type of signposting, floral decoration and thecolours and materials to be used on the facades willalso be controlled. Another important factor is thatthese villages will have information points to facilitatethe reception of visitors and where it will also bepossible to find a full range of information about thedifferent villages that form part of the association. Inother words, the intention is to homogenise andharmonise the aesthetics of these settlements, butwithout creating carbon copies.

CHARMING VILLAGES

Lleida a créé un réseau de villages de charme, uneinitiative pionnière en Catalogne et dans l'étatespagnol pour lancer un nouveau produit touristique.Réunir sous une seule marque un ensemble de petitsvillages, d'environ 1000 habitants, qui seront promusen groupe dans le monde entier en tant que sitessinguliers, grâce à leurs valeurs paysagistes,patrimoniales et historiques ou culturelles et avecune même caractéristique, essentielle pour ce projet:la qualité. Le Réseau de Villages de Charme comptede plus en plus d'adhérents et part de la base d'unaccord parfait entre le Patronat de Turisme Terres deLleida de la Diputació, qui parraine et donne conseilà l'association, les maires et les conseillers des villagesadhérents, et les habitants des villages. L'associationreçoit également le soutien de la Generalitat et dugouvernement central.

S'il fallait donc définir le Réseau de Villages deCharme, il faudrait commencer par dire qu'il s'agitd'une plateforme de coopération entre petits villages

voulant promouvoir leur développement économique,social et touristique avec des critères de durabilitéet ce, avec la protection, conservation et mise envaleur du patrimoine culturel et naturel et en incluant,bien sûr, le patrimoine immatériel.

Actuellement 31 hameaux et villages font partie duRéseau. Il s'agit d'Arfa, Arsèguel, Peramola et Organyàdans L'Alt Urgell. Boí, Durro et Taüll dans L'AltaRibagorça. Prullans dans la Cerdagne et Salàs dePallars dans El Pallars Jussà; dans El Pallars Sobirà sesont adhérés Espot, Gerri de la Sal, La Guingueta,Llavorsí et Tírvia; dans le Val d'Aran, Canejan et Les.Dans la plaine, il y a Montfalcó Murallat dans LaSegarra, Guimerà et Vallbona de les Monges dansl'Urgell. Ces villages furent les pionniers en 2009,surgis d'un premier appel à candidature pourbénéficier des aides de la Diputació, pour justementinvestir dans cette qualité, ce détail et pour constituerle Réseau de Villages de Charme de Lleida. Cetteannée, suite au deuxième appel à candidature, se

sont ajoutés les villages d'Alòs de Balaguer, Esterrid'Àneu, Àreu, Montsonís, Tavascan, Tiurana, Tuixén,Verdú, Ribelles, Florejacs, Castellbó et Barruera.

Le travail est immense, car il est prévu d'établirdes critères de croissance de ces centres urbains,de typologie d'urbanisation et de restauration etréhabilitation afin que, par exemple, les façadesneuves ou réformées n'affectent pas la personnalitédu village. On veillera aussi au type de panneaux,aux ornements floraux, à la palette de couleursdes façades ou aux matériaux utilisés pour lestravaux. Un autre aspect sur lequel il faudratravailler sera que les villages aient leur point derenseignements facilitant l'accueil aux visiteurs etpermettant aussi de recevoir toute l'informationnécessaire sur les villages qui font partie del'association. C'est-à-dire que le but et d'essayerd'homogénéiser et de créer une certaine harmoniedans le traitement esthétique sans pour autant encréer des copies.

CHARMANTS

Montfalcó Murallat (la Segarra).

32

Text: M. Conxa Montagud Fotos: Centre de Titelles de Lleida, Laurent Sansen, Santi Iglesias

Petits personatges,grans espectacles

El Centre de Titelles de Lleida assoleix el 25è aniversariamb la consolidació de la Fira de Titelles, referent artísticd’àmbit internacional, com a principal fita

33

32

Text: M. Conxa Montagud Fotos: Centre de Titelles de Lleida, Laurent Sansen, Santi Iglesias

Petits personatges,grans espectacles

El Centre de Titelles de Lleida assoleix el 25è aniversariamb la consolidació de la Fira de Titelles, referent artísticd’àmbit internacional, com a principal fita

33

34

La Fira és unesdeveniment obert

al municipi, ambsessions en escenaristancats però també

en espais públics–carrers i places–

de la ciutat.

algrat viure en una època en què les tecnologies més avançades abasten tots elsàmbits socials, àdhuc el de la diversió, encara resten representacions artístiques quehan sabut conservar –sense renunciar a noves formes d’expressió– l’encant i laingenuïtat de temps passats. És el cas dels titelles, un gènere que actualment estàpensat per al gaudi tant dels infants com dels adults. Hom percep que, darrere elsvariadíssims, bonics i sovint sorprenents titelles moderns, s’amaga l’originalitat i lasensibilitat dels seus creadors. Creadors que són veritables mags de l’estilisme mésaudaç, sovint sense haver perdut la gràcia i la senzillesa dels seus orígens.

És una experiència realment gratificant copsar l’expressió embadalida de la quitxallaen contemplar les emocionants aventures i desventures d’uns personatges fabricatsper mans humanes, amistosos els uns i hostils els altres, que arriben al cor dels petitsmés que els mateixos éssers vius. Els titelles han assolit avui una perfecció tal, quefins i tot l’espectador adult pot arribar fàcilment a emocionar-se amb les seves històries.

M

35

“A més d’organitzarla Fira, el Centre deTitelles produeix icrea espectacles dequalitat, molts delsquals han esdevingutveritables clàssics”

Els espectacles –la majoria de titelles, però també de teatre d’objectes i de teatre visual– estan pensats per a tot tipus de públic, des de l’infantil a l’adult.

La ciutat de Lleida pot vanar-se de ser, actualment, un referent important d’aquestasingular manifestació artística, i ho pot fer gràcies a dos fets: l’existència d’un prestigiósCentre de Titelles i la celebració d’una Fira de Titelles de primeríssima qualitat i defama internacional. Una tira amb una trajectòria llarga i rica: des del seu naixement,el maig del 1990, impulsada pel Centre de Titelles i patrocinada per l’Ajuntament deLleida, la trobada titellaire ha acollit 420 companyies –108 d’estrangeres i la resta del’Estat espanyol– i un total de 780 sessions públiques. Una fira, al mateix temps, ambun present i un futur força prometedors: la darrera edició, sense anar més lluny, varegistrar 30 companyies nacionals i internacionals, 500 professionals (entre artistes iprogramadors) i més de 30.000 espectadors.

I una fira, finalment, que no solament aposta per la quantitat, sino també, i sobretot,per la qualitat, com ho confirma l’acurada selecció dels espectacles exhibits i laprogramació d’un ampli ventall d’activitats paral·leles, com els Premis Drac d’Or, unsguardons atorgats per diferents jurats; la Fira del Llibre de les Arts Escèniques; la Firad’Artesans, exposicions, jornades tècniques, reunions professionals, etc. A més a més,els aparadors de l’Eix Comercial de Lleida acullen cada any una exposició de titelles

34

La Fira és unesdeveniment obert

al municipi, ambsessions en escenaristancats però també

en espais públics–carrers i places–

de la ciutat.

algrat viure en una època en què les tecnologies més avançades abasten tots elsàmbits socials, àdhuc el de la diversió, encara resten representacions artístiques quehan sabut conservar –sense renunciar a noves formes d’expressió– l’encant i laingenuïtat de temps passats. És el cas dels titelles, un gènere que actualment estàpensat per al gaudi tant dels infants com dels adults. Hom percep que, darrere elsvariadíssims, bonics i sovint sorprenents titelles moderns, s’amaga l’originalitat i lasensibilitat dels seus creadors. Creadors que són veritables mags de l’estilisme mésaudaç, sovint sense haver perdut la gràcia i la senzillesa dels seus orígens.

És una experiència realment gratificant copsar l’expressió embadalida de la quitxallaen contemplar les emocionants aventures i desventures d’uns personatges fabricatsper mans humanes, amistosos els uns i hostils els altres, que arriben al cor dels petitsmés que els mateixos éssers vius. Els titelles han assolit avui una perfecció tal, quefins i tot l’espectador adult pot arribar fàcilment a emocionar-se amb les seves històries.

M

35

“A més d’organitzarla Fira, el Centre deTitelles produeix icrea espectacles dequalitat, molts delsquals han esdevingutveritables clàssics”

Els espectacles –la majoria de titelles, però també de teatre d’objectes i de teatre visual– estan pensats per a tot tipus de públic, des de l’infantil a l’adult.

La ciutat de Lleida pot vanar-se de ser, actualment, un referent important d’aquestasingular manifestació artística, i ho pot fer gràcies a dos fets: l’existència d’un prestigiósCentre de Titelles i la celebració d’una Fira de Titelles de primeríssima qualitat i defama internacional. Una tira amb una trajectòria llarga i rica: des del seu naixement,el maig del 1990, impulsada pel Centre de Titelles i patrocinada per l’Ajuntament deLleida, la trobada titellaire ha acollit 420 companyies –108 d’estrangeres i la resta del’Estat espanyol– i un total de 780 sessions públiques. Una fira, al mateix temps, ambun present i un futur força prometedors: la darrera edició, sense anar més lluny, varegistrar 30 companyies nacionals i internacionals, 500 professionals (entre artistes iprogramadors) i més de 30.000 espectadors.

I una fira, finalment, que no solament aposta per la quantitat, sino també, i sobretot,per la qualitat, com ho confirma l’acurada selecció dels espectacles exhibits i laprogramació d’un ampli ventall d’activitats paral·leles, com els Premis Drac d’Or, unsguardons atorgats per diferents jurats; la Fira del Llibre de les Arts Escèniques; la Firad’Artesans, exposicions, jornades tècniques, reunions professionals, etc. A més a més,els aparadors de l’Eix Comercial de Lleida acullen cada any una exposició de titelles

36

La Julieta i en Joan, anima mater del Centre. A sota, la fira inclou espectacles variats, de titelles tradicionals a expressions artístiques avantguardistes.

fets pels escolars amb materials reciclats, una manera original de donar la benvingudaals assistents a la fira i de fomentar la creativitat de la mainada i la seva especialrelació amb els seus tradicionals amics, els titelles.

Cal incidir en el doble vessant del projecte, adreçat al gran públic però també alsector professional: des de la seva creació, la Fira de Titelles ha treballat per ser unmercat per a la professió titellaire –un punt de trobada i de contacte entre companyiesi programadors– i alhora una plataforma de divulgació artística, amb l’afegitó delvalor festiu que li dóna la nombrosa assistència de públic. La trobada ha esdevingutja tot un referent i una necessitat per als professionals del sector ja que, per les sevescaracterístiques, és única a tot l’Estat espanyol. I ha sabut també assolir un gran prestigiinternacional, com ho demostra la quantitat de països que han “aportat” companyiesa la fira: Alemanya, Bèlgica, el Brasil, Dinamarca, França, Holanda, Itàlia, Portugal,Rússia, Suïssa, Txèquia o la Xina, entre molts altres.

“Per Lleida han passatcompanyies de païsoscom Holanda, la Xina,el Brasil, Itàlia, Suïssa,Dinamarca, França,Alemanya, Rússia,Portugal o Txèquia”

37

Exposició sobre Mowgli, l’infant de la jungla, obra coproduïda pel Centre (foto superior) i espectacleparticipatiu en un dels espais emblemàtics de Lleida, la plaça Sant Joan (foto inferior).

I d’altra banda parlem d’una activitat que atreu milers d’espectadors de dins i forade Lleida i que és totalment oberta a la ciutat, que des de sempre ha programatespectacles en espais tancats però també en escenaris a l’aire lliure: una fira que, endefinitiva, ha obert el seu cor i els seus carrers i places a l’art titellaire.

Una mica d’històriaCal, però, fer una mica d’història en homenatge als autèntics “pares” d’aquest patrimoniartístic lleidatà. El Centre de Titelles va ser creat el 1986 per Joan Andreu i JulietaAgustí. Ell, il·lustrador, escenògraf, dramaturg i creador de l’Escola de Titelles del’Institut del Teatre de Barcelona i professor d’aquesta entitat 17 anys. Ella, psicòloga,pedagoga i gestora cultural. Aquesta parella, entusiasta des de sempre del móntitellaire, va saber revitalitzar-lo i promocionar-lo en un període en què aquestaexpressió artística no passava pel seu millor moment. Van viatjar per diversos païsosd’Europa i d’altres continents per tal de familiaritzar-se amb les tècniques més

“Des de la sevacreació, l’any 1990,la Fira de Titelles haacollit més de 400companyies i quasi800 representacionspúbliques”

Imatges d’un taller per a infants a càrrec de l’artistaitalià Dario Moretti (a dalt) i de la Fira del Llibre deles Arts Escèniques (a sota).

36

La Julieta i en Joan, anima mater del Centre. A sota, la fira inclou espectacles variats, de titelles tradicionals a expressions artístiques avantguardistes.

fets pels escolars amb materials reciclats, una manera original de donar la benvingudaals assistents a la fira i de fomentar la creativitat de la mainada i la seva especialrelació amb els seus tradicionals amics, els titelles.

Cal incidir en el doble vessant del projecte, adreçat al gran públic però també alsector professional: des de la seva creació, la Fira de Titelles ha treballat per ser unmercat per a la professió titellaire –un punt de trobada i de contacte entre companyiesi programadors– i alhora una plataforma de divulgació artística, amb l’afegitó delvalor festiu que li dóna la nombrosa assistència de públic. La trobada ha esdevingutja tot un referent i una necessitat per als professionals del sector ja que, per les sevescaracterístiques, és única a tot l’Estat espanyol. I ha sabut també assolir un gran prestigiinternacional, com ho demostra la quantitat de països que han “aportat” companyiesa la fira: Alemanya, Bèlgica, el Brasil, Dinamarca, França, Holanda, Itàlia, Portugal,Rússia, Suïssa, Txèquia o la Xina, entre molts altres.

“Per Lleida han passatcompanyies de païsoscom Holanda, la Xina,el Brasil, Itàlia, Suïssa,Dinamarca, França,Alemanya, Rússia,Portugal o Txèquia”

37

Exposició sobre Mowgli, l’infant de la jungla, obra coproduïda pel Centre (foto superior) i espectacleparticipatiu en un dels espais emblemàtics de Lleida, la plaça Sant Joan (foto inferior).

I d’altra banda parlem d’una activitat que atreu milers d’espectadors de dins i forade Lleida i que és totalment oberta a la ciutat, que des de sempre ha programatespectacles en espais tancats però també en escenaris a l’aire lliure: una fira que, endefinitiva, ha obert el seu cor i els seus carrers i places a l’art titellaire.

Una mica d’històriaCal, però, fer una mica d’història en homenatge als autèntics “pares” d’aquest patrimoniartístic lleidatà. El Centre de Titelles va ser creat el 1986 per Joan Andreu i JulietaAgustí. Ell, il·lustrador, escenògraf, dramaturg i creador de l’Escola de Titelles del’Institut del Teatre de Barcelona i professor d’aquesta entitat 17 anys. Ella, psicòloga,pedagoga i gestora cultural. Aquesta parella, entusiasta des de sempre del móntitellaire, va saber revitalitzar-lo i promocionar-lo en un període en què aquestaexpressió artística no passava pel seu millor moment. Van viatjar per diversos païsosd’Europa i d’altres continents per tal de familiaritzar-se amb les tècniques més

“Des de la sevacreació, l’any 1990,la Fira de Titelles haacollit més de 400companyies i quasi800 representacionspúbliques”

Imatges d’un taller per a infants a càrrec de l’artistaitalià Dario Moretti (a dalt) i de la Fira del Llibre deles Arts Escèniques (a sota).

38

avançades i per participar en un gran nombre de festivals itrobades internacionals.

Fruit d’aquesta recerca vocacional, va sorgir un projecte singulari pioner, tot un projecte de vida: el Centre de Titelles de Lleida,un ens que des del seu inici es va proposar divulgar l’art delstitelles, tant en qualitat de taller de producció i creaciód’espectacles com de motor de dinamització social. Al llarg dela seva trajectòria, el centre ha creat una vintena d’espectacles,molts dels quals –En Patufet, La Jana i els tres óssos, Gúlliver alpaís de Lil·liput, etc.– han esdevingut veritables clàssics. D’altreshan estat coproduïts i presentats al Teatre Nacional de Catalunyai al Gran Teatre del Liceu: és el cas de Mowgli, l’infant de lajungla, El Retaule de Nadal i Els músics de Bremen. O tambéEn Jan Titella, que es representa, any rere any, al Palau de laMúsica de Barcelona.

Va ser en el tercer any de la seva existència, sempre amb afanyinnovador i per promoure l’afició i el gaudi d’aquest gènere

entre el públic, que el centre va crear la Fira de Titelles deLleida, una trobada que ha convertit la ciutat en paradigma del’art titellaire, un art que, a propòsit, no té res de menor. Peròen Joan Andreu i la Julieta Agustí, esperits incansables, no parende cercar reptes nous: ara mateix estan treballant en la creaciód’un Museu de Titelles, digne complement de la seva prolíficaobra, curulla de sensibilitat artística i de tècnica audaç.

Tots aquells qui conserven la capacitat d’emocionar-se ambfantasies infantils i no tan infantils faran bé d’apropar-se a laFira de Titelles de Lleida. Una munió de petits personatges ide gran espectacles us esperen!

La fira ha registrat en les darreres edicions xifres espectaculars: 30 companyies estatals i estrangeres,500 professionals (entre artistes i programadors) i prop de 30.000 espectadors.

CENTRE DE TITELLES DE LLEIDAPlaça de l’Hort de Santa Teresa, 1 - 25002 Lleida

Tel. 973 27 02 40 - Fax 973 26 45 15E-mail: centre@titelleslleida.com

Web: www.firatitelles.com

D’INTERÈS

Si hablamos de marionetas, la ciudadde Lleida puede jactarse de ser unreferente importante en este ámbito, ylo puede hacer gracias a la existenciade un prestigioso Centre de Titelles(Centro de Títeres) y a la celebraciónde una Feria de Títeres de famainternacional y que acoge cada año 30compañías nacionales e internacionales,500 profesionales y más de 30.000espectadores.

Cabe destacar que los organizadoresde la Feria no sólo apuestan por lacantidad, sino también por la calidad,como lo confirma la cuidadosaselección de los espectáculos exhibidosy la programación de un amplioabanico de actividades paralelas, comolos Premios Drac d’Or, la Feria del Librode las Artes Escénicas, la Feria deArtesanos, exposiciones, jornadastécnicas, reuniones profesionales, etc.Hay que incidir en la doble vertiente

del evento, dirigido al gran públicopero también al sector profesional:desde su creación, la Feria de Títeresha trabajado para ser un mercado parala profesión (un punto de encuentroentre programadores y compañías) y ala vez una plataforma de divulgaciónartística. Un encuentro que se haconvertido en un referente para losprofesionales del sector ya que, por suscaracterísticas, es único en el Estado.Y que ha logrado también un granprestigio internacional, como lodemuestra la cantidad de países quehan “aportado” compañías a la feria:Alemania, Bélgica, Brasil, Dinamarca,Francia, Holanda, Italia, Portugal, Rusia,Suiza, Chequia o China, entre otros.

Por otro lado hablamos de una actividadque atrae miles de espectadores dedentro y fuera de Lleida y que se haabierto totalmente a la ciudad, ya quedesde siempre ha programado

espectáculos en espacios cerrados perotambién en escenarios al aire libre: unaferia que, en definitiva, ha abierto sucorazón y sus calles y plazas al arte delas marionetas.

El centro cumple 25 añosSería injusto no hablar de los auténticos“padres” de este patrimonio artísticoleridano. El Centre de Titelles fue creadoel 1986, hace ahora 25 años, por JoanAndreu y Julieta Agustí. Él, ilustrador,escenógrafo, dramaturgo y creador dela Escuela de Títeres del Instituto delTeatro de Barcelona. Ella, psicóloga,pedagoga y gestora cultural. Esta pareja,entusiasta del mundo titiritero, suporevitalizarlo y promocionarlo en unmomento en que esta expresión artísticano pasaba por su mejor momento.Viajaron por países de Europa y otroscontinentes para familiarizarse con lastécnicas más avanzadas y para participaren festivales y encuentros internacionales.

Fruto de esta búsqueda vocacional,surgió un proyecto singular y pionero,todo un proyecto de vida: el Centre deTitelles de Lleida, un ente que desdesu inicio se propuso divulgar el arte delos títeres, tanto en calidad de taller deproducción y creación de espectáculoscomo de motor de dinamización social.A lo largo de su trayectoria, el centroha creado una veintena de espectáculos,muchos de los cuales (En Patufet, Janay los tres osos, Gúlliver en el país deLiliput, etcétera) se han convertido enverdaderos clásicos.

Fue en el tercer año de su existencia,siempre con afán innovador y parapromover la afición y el disfrute de estegénero entre el público, que el centrocreó la Feria de Títeres de Lleida, unagran manifestación lúdica y culturalque ha convertido la ciudad enparadigma del arte titiritero, un arteque, por cierto, no tiene nada de menor.

SWhen we speak about puppets, the city of Lleidacan boast the fact that it has become an importantpoint of reference. It can do so thanks to its prestigiousCentre de Titelles (Puppet Centre) and its internationallyfamous Feria de Títeres (Puppet Fair), which bringstogether 30 national and international companies,500 professionals and over 30,000 spectators everyyear. It is important to stress that the organisers of theFair are not only interested in providing quantity, butalso quality; this is amply confirmed by the widerange of parallel activities on offer and the care withwhich the individual shows, and indeed the wholeprogramme, are selected.

It is also important to stress the two sides to this event,which is aimed at the general public but also at theprofessional sector: since its creation, the Feria deTíteres has worked hard to become a market placefor the profession (a meeting point for programmersand companies) and a platform for artistic diffusion.

This meeting has become an important reference forprofessionals from the sector because it is the onlyevent of its type in Spain. We should also mentionthat this is an activity that attracts thousands ofspectators from both within and outside Lleida andone that has completely opened to the city, as it has

always included not only indoor shows but alsooutdoor performances.

It would be unfair not to mention the authentic “parents”of this piece of Lleida’s artistic heritage. The Centre deTitelles was founded 25 years ago, in 1986, by JoanAndreu and Julieta Agustí. Three years later, this pairof puppet-lovers, who have always been keen toinnovate and to find new ways of promoting publicinterest in this genre, created the Lleida’s Feria deTíteres: a mixture of fun and culture that has made thecity a paradigm for the art of puppetry; an art whichcertainly does not have anything minor about it.

SMALL CHARACTERS, GREAT SHOWS

PEQUEÑOS PERSONAJES, GRANDES ESPECTÁCULOS

Lorsqu’on parle de marionnettes, la ville de Lleidapeut se vanter d’être une référence importante dansce domaine, grâce au prestigieux Centre de Titelles(centre de marionnettes) qu’elle abrite, ainsi qu’à laFoire aux Marionnettes, de renommée internationale,accueillant chaque année 30 compagnies nationaleset internationales, 500 professionnels et plus de30.000 spectateurs. On remarquera que les organi-sateurs de la Foire ne misent pas uniquement sur laquantité mais aussi sur la qualité, fait que confirmentune sélection soignée des spectacles présentés etune programmation incluant de nombreuses activitésparallèles. Cet évènement a en effet un double

versant: il est d’une part adressé au grand public etd’autre part, au secteur professionnel. Depuis sacréation, la Foire aux Marionnettes a travaillé pourdevenir un marché pour les professionnels (un pointde rencontre entre programmeurs et compagnies)et à la fois une plateforme de divulgation artistique.

Une rencontre qui est devenu petit à petit uneréférence parmi les professionnels du secteur, carses caractéristiques le rendent unique dans l’étatespagnol. Nous parlons également d’une activitéqui attire des milliers de spectateurs et qui est ouvertesur toute la ville; en effet, dès le début, les spectacles

ont toujours été programmés aussi bien dans desespaces fermés que sur des scènes en plein air.

Il serait injuste de ne pas parler des vrais «pères» dece patrimoine artistique de Lleida. Le Centre deTitelles fut fondé en 1986 par Joan Andreu et JulietaAgustí. Ce couple, enthousiasmé par le monde desmarionnettes et toujours dans un esprit innovateuret soucieux de transmettre cette passion au publiccréa trois ans après la Foire aux Marionnettes deLleida, une grande manifestation ludique et culturellequi a fait de la ville un paradigme de l’art des ma-rionnettes; un art qui, par ailleurs, n’a rien de mineur.

PETITS PERSONNAGES, GRANDS SPECTACLES

39

38

avançades i per participar en un gran nombre de festivals itrobades internacionals.

Fruit d’aquesta recerca vocacional, va sorgir un projecte singulari pioner, tot un projecte de vida: el Centre de Titelles de Lleida,un ens que des del seu inici es va proposar divulgar l’art delstitelles, tant en qualitat de taller de producció i creaciód’espectacles com de motor de dinamització social. Al llarg dela seva trajectòria, el centre ha creat una vintena d’espectacles,molts dels quals –En Patufet, La Jana i els tres óssos, Gúlliver alpaís de Lil·liput, etc.– han esdevingut veritables clàssics. D’altreshan estat coproduïts i presentats al Teatre Nacional de Catalunyai al Gran Teatre del Liceu: és el cas de Mowgli, l’infant de lajungla, El Retaule de Nadal i Els músics de Bremen. O tambéEn Jan Titella, que es representa, any rere any, al Palau de laMúsica de Barcelona.

Va ser en el tercer any de la seva existència, sempre amb afanyinnovador i per promoure l’afició i el gaudi d’aquest gènere

entre el públic, que el centre va crear la Fira de Titelles deLleida, una trobada que ha convertit la ciutat en paradigma del’art titellaire, un art que, a propòsit, no té res de menor. Peròen Joan Andreu i la Julieta Agustí, esperits incansables, no parende cercar reptes nous: ara mateix estan treballant en la creaciód’un Museu de Titelles, digne complement de la seva prolíficaobra, curulla de sensibilitat artística i de tècnica audaç.

Tots aquells qui conserven la capacitat d’emocionar-se ambfantasies infantils i no tan infantils faran bé d’apropar-se a laFira de Titelles de Lleida. Una munió de petits personatges ide gran espectacles us esperen!

La fira ha registrat en les darreres edicions xifres espectaculars: 30 companyies estatals i estrangeres,500 professionals (entre artistes i programadors) i prop de 30.000 espectadors.

CENTRE DE TITELLES DE LLEIDAPlaça de l’Hort de Santa Teresa, 1 - 25002 Lleida

Tel. 973 27 02 40 - Fax 973 26 45 15E-mail: centre@titelleslleida.com

Web: www.firatitelles.com

D’INTERÈS

Si hablamos de marionetas, la ciudadde Lleida puede jactarse de ser unreferente importante en este ámbito, ylo puede hacer gracias a la existenciade un prestigioso Centre de Titelles(Centro de Títeres) y a la celebraciónde una Feria de Títeres de famainternacional y que acoge cada año 30compañías nacionales e internacionales,500 profesionales y más de 30.000espectadores.

Cabe destacar que los organizadoresde la Feria no sólo apuestan por lacantidad, sino también por la calidad,como lo confirma la cuidadosaselección de los espectáculos exhibidosy la programación de un amplioabanico de actividades paralelas, comolos Premios Drac d’Or, la Feria del Librode las Artes Escénicas, la Feria deArtesanos, exposiciones, jornadastécnicas, reuniones profesionales, etc.Hay que incidir en la doble vertiente

del evento, dirigido al gran públicopero también al sector profesional:desde su creación, la Feria de Títeresha trabajado para ser un mercado parala profesión (un punto de encuentroentre programadores y compañías) y ala vez una plataforma de divulgaciónartística. Un encuentro que se haconvertido en un referente para losprofesionales del sector ya que, por suscaracterísticas, es único en el Estado.Y que ha logrado también un granprestigio internacional, como lodemuestra la cantidad de países quehan “aportado” compañías a la feria:Alemania, Bélgica, Brasil, Dinamarca,Francia, Holanda, Italia, Portugal, Rusia,Suiza, Chequia o China, entre otros.

Por otro lado hablamos de una actividadque atrae miles de espectadores dedentro y fuera de Lleida y que se haabierto totalmente a la ciudad, ya quedesde siempre ha programado

espectáculos en espacios cerrados perotambién en escenarios al aire libre: unaferia que, en definitiva, ha abierto sucorazón y sus calles y plazas al arte delas marionetas.

El centro cumple 25 añosSería injusto no hablar de los auténticos“padres” de este patrimonio artísticoleridano. El Centre de Titelles fue creadoel 1986, hace ahora 25 años, por JoanAndreu y Julieta Agustí. Él, ilustrador,escenógrafo, dramaturgo y creador dela Escuela de Títeres del Instituto delTeatro de Barcelona. Ella, psicóloga,pedagoga y gestora cultural. Esta pareja,entusiasta del mundo titiritero, suporevitalizarlo y promocionarlo en unmomento en que esta expresión artísticano pasaba por su mejor momento.Viajaron por países de Europa y otroscontinentes para familiarizarse con lastécnicas más avanzadas y para participaren festivales y encuentros internacionales.

Fruto de esta búsqueda vocacional,surgió un proyecto singular y pionero,todo un proyecto de vida: el Centre deTitelles de Lleida, un ente que desdesu inicio se propuso divulgar el arte delos títeres, tanto en calidad de taller deproducción y creación de espectáculoscomo de motor de dinamización social.A lo largo de su trayectoria, el centroha creado una veintena de espectáculos,muchos de los cuales (En Patufet, Janay los tres osos, Gúlliver en el país deLiliput, etcétera) se han convertido enverdaderos clásicos.

Fue en el tercer año de su existencia,siempre con afán innovador y parapromover la afición y el disfrute de estegénero entre el público, que el centrocreó la Feria de Títeres de Lleida, unagran manifestación lúdica y culturalque ha convertido la ciudad enparadigma del arte titiritero, un arteque, por cierto, no tiene nada de menor.

SWhen we speak about puppets, the city of Lleidacan boast the fact that it has become an importantpoint of reference. It can do so thanks to its prestigiousCentre de Titelles (Puppet Centre) and its internationallyfamous Feria de Títeres (Puppet Fair), which bringstogether 30 national and international companies,500 professionals and over 30,000 spectators everyyear. It is important to stress that the organisers of theFair are not only interested in providing quantity, butalso quality; this is amply confirmed by the widerange of parallel activities on offer and the care withwhich the individual shows, and indeed the wholeprogramme, are selected.

It is also important to stress the two sides to this event,which is aimed at the general public but also at theprofessional sector: since its creation, the Feria deTíteres has worked hard to become a market placefor the profession (a meeting point for programmersand companies) and a platform for artistic diffusion.

This meeting has become an important reference forprofessionals from the sector because it is the onlyevent of its type in Spain. We should also mentionthat this is an activity that attracts thousands ofspectators from both within and outside Lleida andone that has completely opened to the city, as it has

always included not only indoor shows but alsooutdoor performances.

It would be unfair not to mention the authentic “parents”of this piece of Lleida’s artistic heritage. The Centre deTitelles was founded 25 years ago, in 1986, by JoanAndreu and Julieta Agustí. Three years later, this pairof puppet-lovers, who have always been keen toinnovate and to find new ways of promoting publicinterest in this genre, created the Lleida’s Feria deTíteres: a mixture of fun and culture that has made thecity a paradigm for the art of puppetry; an art whichcertainly does not have anything minor about it.

SMALL CHARACTERS, GREAT SHOWS

PEQUEÑOS PERSONAJES, GRANDES ESPECTÁCULOS

Lorsqu’on parle de marionnettes, la ville de Lleidapeut se vanter d’être une référence importante dansce domaine, grâce au prestigieux Centre de Titelles(centre de marionnettes) qu’elle abrite, ainsi qu’à laFoire aux Marionnettes, de renommée internationale,accueillant chaque année 30 compagnies nationaleset internationales, 500 professionnels et plus de30.000 spectateurs. On remarquera que les organi-sateurs de la Foire ne misent pas uniquement sur laquantité mais aussi sur la qualité, fait que confirmentune sélection soignée des spectacles présentés etune programmation incluant de nombreuses activitésparallèles. Cet évènement a en effet un double

versant: il est d’une part adressé au grand public etd’autre part, au secteur professionnel. Depuis sacréation, la Foire aux Marionnettes a travaillé pourdevenir un marché pour les professionnels (un pointde rencontre entre programmeurs et compagnies)et à la fois une plateforme de divulgation artistique.

Une rencontre qui est devenu petit à petit uneréférence parmi les professionnels du secteur, carses caractéristiques le rendent unique dans l’étatespagnol. Nous parlons également d’une activitéqui attire des milliers de spectateurs et qui est ouvertesur toute la ville; en effet, dès le début, les spectacles

ont toujours été programmés aussi bien dans desespaces fermés que sur des scènes en plein air.

Il serait injuste de ne pas parler des vrais «pères» dece patrimoine artistique de Lleida. Le Centre deTitelles fut fondé en 1986 par Joan Andreu et JulietaAgustí. Ce couple, enthousiasmé par le monde desmarionnettes et toujours dans un esprit innovateuret soucieux de transmettre cette passion au publiccréa trois ans après la Foire aux Marionnettes deLleida, une grande manifestation ludique et culturellequi a fait de la ville un paradigme de l’art des ma-rionnettes; un art qui, par ailleurs, n’a rien de mineur.

PETITS PERSONNAGES, GRANDS SPECTACLES

39

40

Marc MárquezCAMPIÓ DEL MÓN DE 125 CC

El lleidatà Marc Márquez es va proclamar campió del món dels125 cc, el passat dia 7 de novembre, en aconseguir la quartaplaça en el Gran Premi del País Valencià que es va disputar alcircuit “Ricard Tormo” de Xest. D’aquesta manera Márquez, ambnomés 17 anys, s'ha convertit en el campió del món més jovede la història del motociclisme espanyol, mentre que és el segoncampió del món que donen les Terres de Lleida, després queEmili Alzamora va aconseguir la mateixa fita l’any 1999.

El pilot de Cervera va començar l’aventura de les dues rodes alsquatre anys, després que el seu pare, un gran afeccionat almotociclisme, li regalés per Reis la seva primera moto. Desprésva ser una KTM 50 de segona mà, amb la qual va continuargaudint de l'enduro i a més es va estrenar en motocròs. L’any2000 va fer el salt a les proves d'asfalt i el 2003 Márquez es vaestrenar en 125 amb una Honda 125 GP. El 2004 l'equip es vaanomenar RACC Cajamadrid i van entrar a formar-ne part elsmecànics de Monlau amb el lleidatà Emili Alzamora, que es vaconvertir en el seu mànager.

L’any 2006 va acabar vuitè el Campionat d'Espanya de Velocitati una temporada després va continuar en aquesta competició,però aquesta vegada amb KTM. El 2008 es va estrenar en elCampionat del Món de 125 cc, però una caiguda li va provocarla fractura del braç i no va poder sortir en les primeres curses.

Va ser llavors quan va començar a assaborir els podis i es vaconvertir en el pilot més jove de la història del motociclisme endiverses proves: al Gran Premi d'Anglaterra, al Campionat delMón a França i a Jerez el 2009, etc. Així fins arribar a la fitaactual: el segon pilot més jove de la història en aconseguir elmundial (després de Loris Capirossi) i el primer més jove del’Estat espanyol.

Marc Márquez s’ha mostrat molt satisfet amb el triomf i ha agraïta tot l’equip, a Emili Alzamora, a la seva família, als patrocinadors(l’Ara Lleida ho és) i a tots els seguidors i amics el suport i l’ajutque sempre li han brindat. A Cervera, a la festa que van organitzaral jove campió del món, li van demostrar que té molts i bonsamics i que els cerverins se senten orgullosos del Marc. A l’acteno hi va faltar el president de la Diputació de Lleida, JaumeGilabert, qui va manifestar l’orgull i la satisfacció de patrocinari alhora admirar tot un campió del món, Marc Márquez.

Text: Sílvia Solano Fotos: Monlau Competición, Repsol Media

MARC MÁRQUEZ, CAMPEÓN DEL MUNDO DE 125 CC

El leridano Marc Márquez se proclamó campeón del mundo delos 125 cc, el pasado día 7 de noviembre, al conseguir la cuartaplaza en el Gran Premio del País Valenciano que se disputó enCheste. Márquez, con sólo 17 años, se ha convertido en elcampeón del mundo más joven de la historia del motociclismoespañol, mientras que es el segundo campeón del mundo quedan las Tierras de Lleida, después de que Emili Alzamora (suactual manager) consiguió el mismo hito en 1999.

41

MARC MÁRQUEZ, 125 C.C. WORLD CHAMPION

Lleida's Marc Márquez was proclaimed 125 C.C. World Championon 7th November after finishing 4th in the Grand Prix of Valencia,which took place at the Cheste circuit. Márquez, at only 17 yearsold, has become the youngest world champion in the history ofSpanish motorcycle racing. He is the second world motorcycleracing champion from the Lands of Lleida, as Emili Alzamora(his manager) achieved the same honour back in 1999.

MARC MÁRQUEZ, CHAMPION DU MONDE DE 125 C.C.

Le pilote Marc Márquez de Lleida a été proclamé champion dumonde de 125 c.c. le 7 novembre dernier, lorsqu'il obtint laquatrième place au Grand Prix de Valence qui eut lieu à Cheste.Márquez est devenu, à seulement 17 ans, le plus jeune championdu monde dans l'histoire du motocyclisme espagnol, et il est ledeuxième champion du monde originaire des Terres de Lleida,après Emili Alzamora (son manager actuel), qui obtint le mêmeprix en 1999.

A l’esquerra, Màrquez el dia que es va proclamar campió del món al circuït de València. En aquesta pàgina, els dos lleidatans campions del món de 125 cc, EmiliAlzamora (ho va ser l’any 1999) i Marc Márquez (2010). A la foto de la dreta, Márquez amb el president de la Diputació, Jaume Gilabert; Alex Crivillé, Isidre Esteve,Emili Alzamora i l’alcalde de Cervera, Joan Valldaura.

40

Marc MárquezCAMPIÓ DEL MÓN DE 125 CC

El lleidatà Marc Márquez es va proclamar campió del món dels125 cc, el passat dia 7 de novembre, en aconseguir la quartaplaça en el Gran Premi del País Valencià que es va disputar alcircuit “Ricard Tormo” de Xest. D’aquesta manera Márquez, ambnomés 17 anys, s'ha convertit en el campió del món més jovede la història del motociclisme espanyol, mentre que és el segoncampió del món que donen les Terres de Lleida, després queEmili Alzamora va aconseguir la mateixa fita l’any 1999.

El pilot de Cervera va començar l’aventura de les dues rodes alsquatre anys, després que el seu pare, un gran afeccionat almotociclisme, li regalés per Reis la seva primera moto. Desprésva ser una KTM 50 de segona mà, amb la qual va continuargaudint de l'enduro i a més es va estrenar en motocròs. L’any2000 va fer el salt a les proves d'asfalt i el 2003 Márquez es vaestrenar en 125 amb una Honda 125 GP. El 2004 l'equip es vaanomenar RACC Cajamadrid i van entrar a formar-ne part elsmecànics de Monlau amb el lleidatà Emili Alzamora, que es vaconvertir en el seu mànager.

L’any 2006 va acabar vuitè el Campionat d'Espanya de Velocitati una temporada després va continuar en aquesta competició,però aquesta vegada amb KTM. El 2008 es va estrenar en elCampionat del Món de 125 cc, però una caiguda li va provocarla fractura del braç i no va poder sortir en les primeres curses.

Va ser llavors quan va començar a assaborir els podis i es vaconvertir en el pilot més jove de la història del motociclisme endiverses proves: al Gran Premi d'Anglaterra, al Campionat delMón a França i a Jerez el 2009, etc. Així fins arribar a la fitaactual: el segon pilot més jove de la història en aconseguir elmundial (després de Loris Capirossi) i el primer més jove del’Estat espanyol.

Marc Márquez s’ha mostrat molt satisfet amb el triomf i ha agraïta tot l’equip, a Emili Alzamora, a la seva família, als patrocinadors(l’Ara Lleida ho és) i a tots els seguidors i amics el suport i l’ajutque sempre li han brindat. A Cervera, a la festa que van organitzaral jove campió del món, li van demostrar que té molts i bonsamics i que els cerverins se senten orgullosos del Marc. A l’acteno hi va faltar el president de la Diputació de Lleida, JaumeGilabert, qui va manifestar l’orgull i la satisfacció de patrocinari alhora admirar tot un campió del món, Marc Márquez.

Text: Sílvia Solano Fotos: Monlau Competición, Repsol Media

MARC MÁRQUEZ, CAMPEÓN DEL MUNDO DE 125 CC

El leridano Marc Márquez se proclamó campeón del mundo delos 125 cc, el pasado día 7 de noviembre, al conseguir la cuartaplaza en el Gran Premio del País Valenciano que se disputó enCheste. Márquez, con sólo 17 años, se ha convertido en elcampeón del mundo más joven de la historia del motociclismoespañol, mientras que es el segundo campeón del mundo quedan las Tierras de Lleida, después de que Emili Alzamora (suactual manager) consiguió el mismo hito en 1999.

41

MARC MÁRQUEZ, 125 C.C. WORLD CHAMPION

Lleida's Marc Márquez was proclaimed 125 C.C. World Championon 7th November after finishing 4th in the Grand Prix of Valencia,which took place at the Cheste circuit. Márquez, at only 17 yearsold, has become the youngest world champion in the history ofSpanish motorcycle racing. He is the second world motorcycleracing champion from the Lands of Lleida, as Emili Alzamora(his manager) achieved the same honour back in 1999.

MARC MÁRQUEZ, CHAMPION DU MONDE DE 125 C.C.

Le pilote Marc Márquez de Lleida a été proclamé champion dumonde de 125 c.c. le 7 novembre dernier, lorsqu'il obtint laquatrième place au Grand Prix de Valence qui eut lieu à Cheste.Márquez est devenu, à seulement 17 ans, le plus jeune championdu monde dans l'histoire du motocyclisme espagnol, et il est ledeuxième champion du monde originaire des Terres de Lleida,après Emili Alzamora (son manager actuel), qui obtint le mêmeprix en 1999.

A l’esquerra, Màrquez el dia que es va proclamar campió del món al circuït de València. En aquesta pàgina, els dos lleidatans campions del món de 125 cc, EmiliAlzamora (ho va ser l’any 1999) i Marc Márquez (2010). A la foto de la dreta, Márquez amb el president de la Diputació, Jaume Gilabert; Alex Crivillé, Isidre Esteve,Emili Alzamora i l’alcalde de Cervera, Joan Valldaura.

42

Mònica LópezText: Sílvia Solano Fotos: Marisa Tartera - Arxiu

Comarcal Alt Urgell, TVC, TVE

Mònica López Moyano, la flamant dona

del temps de TVE, és filla de la Seu

d’Urgell, on va viure fins que als 17

anys va marxar fora per estudiar la

carrera de Físiques. Es va donar a

conèixer a TV3, on reconeix que va

tenir molt bons mestres i va aprendre

molt, i fa un parell d’anys la van fitxar

a TVE com a responsable del

departament de Meteorologia. I axí,

gairebé cada dia faci el temps que faci,

se’ns cola a la sobretaula amb la seva

particular predicció meteorològica.

“Lleida ho té tot per al turisme”

“DONA DEL TEMPS” DE TVE

43

42

Mònica LópezText: Sílvia Solano Fotos: Marisa Tartera - Arxiu

Comarcal Alt Urgell, TVC, TVE

Mònica López Moyano, la flamant dona

del temps de TVE, és filla de la Seu

d’Urgell, on va viure fins que als 17

anys va marxar fora per estudiar la

carrera de Físiques. Es va donar a

conèixer a TV3, on reconeix que va

tenir molt bons mestres i va aprendre

molt, i fa un parell d’anys la van fitxar

a TVE com a responsable del

departament de Meteorologia. I axí,

gairebé cada dia faci el temps que faci,

se’ns cola a la sobretaula amb la seva

particular predicció meteorològica.

“Lleida ho té tot per al turisme”

“DONA DEL TEMPS” DE TVE

43

44

La Mònica torna a la seva ciutat natal sempre que pot, a respirar aire pur del Cadí i a gaudir de les moltes meravelles de la Seu.

– Com va ser que et va atreure la meteorologia i com et vasconvertir en "la dona del temps"?

Vaig decidir estudiar física pel meu profe de l'institut; eragenial, ens contava la ciència amb històries, símils, anècdotes...La física m'apassiona, em va encantar la carrera i, malgrat eldur que van ser els cinc cursos, tornaria a fer-la si tingués unaaltra vegada 17 anys. De petita sempre vaig voler ser 'senyo',explicava mates a les meves nines (pobres...). El cert és quemai no em vaig imaginar com a 'dona del temps', encara quefer el temps a televisió crec que conjuga a la perfecció lesmeves dues passions, ensenyar+ciència, però en una aulaenorme!

Estava a l’últim curs de carrera i es buscava gent per engegarun canal temàtic de meteorologia a Via Digital. El responsable,el meu antic cap Tomàs Molina, tenia el meu currículum i emva cridar. Allà vaig començar, parlant fluixet perquè elsteleespectadors no sentissin que malament que ho feia. Vanser temps difícils, de molts nervis, molta paciència de totl'equip. La majoria dels “meteos” no teníem experiència i alsSAM (Serveis Audiovisuals de Meteorologia d’ActivaMultimedia)vam aprendre molt. D'allà vam sortir molts dels qui ensdediquem a això a Espanya.

– TV3 va ser una bona escola, amb referents importants coma companys i grans gurús de la comunicació com Josep Cuní?

“He tingut la sort de treballar amb dos grans monstresde la comunicació: Tomàs Molina i Josep Cuní”

45

“Intento apropar el llenguatge al teleespectador,ser divulgativa, canviar una mica el look...”

La veritat és que de Tomàs Molina vaig aprendre gairebé totel que sé, gairebé..., he, he... Amb ell vaig començar el 97 ivam estar treballant junts fins al 2008, quan vaig venir a TVE.El cert és que he tingut la sort de treballar estretament ambdos grans monstres de la comunicació, Tomàs i Josep Cuní;saben traspassar la pantalla i arribar al teleespectador, cadascunen el seu àmbit, són del millor –i amb diferència– que hi haen el panorama audiovisual.

– A TVE, com a responsable del temps, quines novetats hasintroduït?

D'entrada, quan hi vaig arribar, es tractava de fer el temps, elde tota la vida, amb el seu nucli dur intacte, rigorositat total

i màxim encert. El canvi: el valor afegit, el llenguatge, apropar-lo al teleespectador, posar-hi dosis de divulgació, canviar unamica el look, la tecnologia que hi ha darrere..., tot això sotala mirada atenpta de l'audiència. De moment, el feedbackque tenim és molt positiu i els índexs d'audiència són moltbons.

– Cada vegada més, la Meteo adquireix major rellevànciainformativa a les diferents cadenes. A què ho atribueixes?

La meteorologia et serveix per planificar una mica tot, des dequè li posaràs al petit per anar al cole o què faràs el cap desetmana. També cal tenir en compte tota la gent que viu odepèn la seva feina del temps, des de la gent de camp al paleta

López amb el seu equip actual de Televisió Espanyola on la van fitxar l’any 2008 com a cap del departament de Meteorologia.

44

La Mònica torna a la seva ciutat natal sempre que pot, a respirar aire pur del Cadí i a gaudir de les moltes meravelles de la Seu.

– Com va ser que et va atreure la meteorologia i com et vasconvertir en "la dona del temps"?

Vaig decidir estudiar física pel meu profe de l'institut; eragenial, ens contava la ciència amb històries, símils, anècdotes...La física m'apassiona, em va encantar la carrera i, malgrat eldur que van ser els cinc cursos, tornaria a fer-la si tingués unaaltra vegada 17 anys. De petita sempre vaig voler ser 'senyo',explicava mates a les meves nines (pobres...). El cert és quemai no em vaig imaginar com a 'dona del temps', encara quefer el temps a televisió crec que conjuga a la perfecció lesmeves dues passions, ensenyar+ciència, però en una aulaenorme!

Estava a l’últim curs de carrera i es buscava gent per engegarun canal temàtic de meteorologia a Via Digital. El responsable,el meu antic cap Tomàs Molina, tenia el meu currículum i emva cridar. Allà vaig començar, parlant fluixet perquè elsteleespectadors no sentissin que malament que ho feia. Vanser temps difícils, de molts nervis, molta paciència de totl'equip. La majoria dels “meteos” no teníem experiència i alsSAM (Serveis Audiovisuals de Meteorologia d’ActivaMultimedia)vam aprendre molt. D'allà vam sortir molts dels qui ensdediquem a això a Espanya.

– TV3 va ser una bona escola, amb referents importants coma companys i grans gurús de la comunicació com Josep Cuní?

“He tingut la sort de treballar amb dos grans monstresde la comunicació: Tomàs Molina i Josep Cuní”

45

“Intento apropar el llenguatge al teleespectador,ser divulgativa, canviar una mica el look...”

La veritat és que de Tomàs Molina vaig aprendre gairebé totel que sé, gairebé..., he, he... Amb ell vaig començar el 97 ivam estar treballant junts fins al 2008, quan vaig venir a TVE.El cert és que he tingut la sort de treballar estretament ambdos grans monstres de la comunicació, Tomàs i Josep Cuní;saben traspassar la pantalla i arribar al teleespectador, cadascunen el seu àmbit, són del millor –i amb diferència– que hi haen el panorama audiovisual.

– A TVE, com a responsable del temps, quines novetats hasintroduït?

D'entrada, quan hi vaig arribar, es tractava de fer el temps, elde tota la vida, amb el seu nucli dur intacte, rigorositat total

i màxim encert. El canvi: el valor afegit, el llenguatge, apropar-lo al teleespectador, posar-hi dosis de divulgació, canviar unamica el look, la tecnologia que hi ha darrere..., tot això sotala mirada atenpta de l'audiència. De moment, el feedbackque tenim és molt positiu i els índexs d'audiència són moltbons.

– Cada vegada més, la Meteo adquireix major rellevànciainformativa a les diferents cadenes. A què ho atribueixes?

La meteorologia et serveix per planificar una mica tot, des dequè li posaràs al petit per anar al cole o què faràs el cap desetmana. També cal tenir en compte tota la gent que viu odepèn la seva feina del temps, des de la gent de camp al paleta

López amb el seu equip actual de Televisió Espanyola on la van fitxar l’any 2008 com a cap del departament de Meteorologia.

que treballa a l'aire lliure. A més hi ha molts afeccionats enpla professional a la meteorologia. Aquells que miren tots elscanals, consulten Internet i fan els seus propis pronòstics cadadia. És que el temps sempre interesa... A més, hi ha elsincondicionals del temps, que ho són pel tipus d'informacióper si mateixa, la meteorologia té aquell punt màgic i científicalhora.

– Indirectament, per mitjà de les fotografies que et propor-cionen els televidents, promociones l'espectacularitat de lesTerres de Lleida i de tot Catalunya.

La veritat és que tenim diversos 'fotògrafs meteorològics' fidelsa Lleida que ens envien imatges pràcticament a diari. Concre-tament dos: Xavier des d'Ivars d'Urgell, i Ramón, des de Sort.Tots dos ens donen l'oportunitat degaudir de paisatges espectaculars, elprimer del Pla i el segon del Pirineu.

– Vas néixer a la Seu d'Urgell. Quinsrecords tens de la teva terra? La visitessovint?

Torno a la Seu quan puc, continuenvivint allà la meva mare, la meva neboda i persones moltespecials de la meva vida. Els records, tots els de la mevainfantesa i adolescència. Me'n vaig anar amb 17 anys, aestudiar la carrera. Recordo molt el fred de l'hivern, quan esgelava la neu, quan les castanyes poblaven el terra a la tardor,el piragüisme al Segre...Sempre m'impressiona el Cadí quan arribo, sempre gaudeixode l'aire que fa olor d'aire, del fred sec... De fet, el temps aMadrid s'assembla bastant al de la Seu, bé, menys en això del'aire...

– Les Terres de Lleida tenen una climatologia favorable perpracticar turisme?

Lleida ho té tot per al turisme. El paisatge és brutal. Hem depujar muntanyes, centenars de quilòmetres per fer trekking opassejar. Podem esquiar a les millors pistes. Hi ha molta ofertade turisme rural... Jo passo el Nadal cada any en una preciosacasa del Prepirineu lleidatà.

– Quin és el teu racó favorit de Lleida meteorològicament iturísticament parlant?

Doncs la Seu, com no! Us recomano visitar-la, a la tardor estàpreciosa, i heu d'anar a veure la catedral, és espectacular il'única catedral romànica que es conserva a Catalunya. També

és cita obligadíssima la Fira de Sant Er-mengol, a mitjan octubre. En el marc dela fira hi ha la Fira de Formatges Artesansdel Pirineu. Hi ha representats formatgersartesans de tot el Pirineu i es poden tastarmés de 100 varietats de formatges dife-rents. A més, s’hi pot trobar molts altresproductes artesans, embotits, melmelades,pa, coques, mel… És que m'encanta

menjar, se'm nota, veritat?

– I per finalitzar i abusant de la confiança: quin hivern ensespera a les Terres de Lleida?

La veritat és que els pronòstics estacionals a les nostres latitudses compleixen poc, així que, més que previsió, un desig: quefaci el temps que toca, que faci fred, que nevi a muntanya i quepasseu un hivern feliç a l’escalfor de la llar i al costat de lafamília.

“Tenim fotògrafsmeteorològics fidels a

Lleida que ens fan gaudirde paisatges espectaculars”

46

que treballa a l'aire lliure. A més hi ha molts afeccionats enpla professional a la meteorologia. Aquells que miren tots elscanals, consulten Internet i fan els seus propis pronòstics cadadia. És que el temps sempre interesa... A més, hi ha elsincondicionals del temps, que ho són pel tipus d'informacióper si mateixa, la meteorologia té aquell punt màgic i científicalhora.

– Indirectament, per mitjà de les fotografies que et propor-cionen els televidents, promociones l'espectacularitat de lesTerres de Lleida i de tot Catalunya.

La veritat és que tenim diversos 'fotògrafs meteorològics' fidelsa Lleida que ens envien imatges pràcticament a diari. Concre-tament dos: Xavier des d'Ivars d'Urgell, i Ramón, des de Sort.Tots dos ens donen l'oportunitat degaudir de paisatges espectaculars, elprimer del Pla i el segon del Pirineu.

– Vas néixer a la Seu d'Urgell. Quinsrecords tens de la teva terra? La visitessovint?

Torno a la Seu quan puc, continuenvivint allà la meva mare, la meva neboda i persones moltespecials de la meva vida. Els records, tots els de la mevainfantesa i adolescència. Me'n vaig anar amb 17 anys, aestudiar la carrera. Recordo molt el fred de l'hivern, quan esgelava la neu, quan les castanyes poblaven el terra a la tardor,el piragüisme al Segre...Sempre m'impressiona el Cadí quan arribo, sempre gaudeixode l'aire que fa olor d'aire, del fred sec... De fet, el temps aMadrid s'assembla bastant al de la Seu, bé, menys en això del'aire...

– Les Terres de Lleida tenen una climatologia favorable perpracticar turisme?

Lleida ho té tot per al turisme. El paisatge és brutal. Hem depujar muntanyes, centenars de quilòmetres per fer trekking opassejar. Podem esquiar a les millors pistes. Hi ha molta ofertade turisme rural... Jo passo el Nadal cada any en una preciosacasa del Prepirineu lleidatà.

– Quin és el teu racó favorit de Lleida meteorològicament iturísticament parlant?

Doncs la Seu, com no! Us recomano visitar-la, a la tardor estàpreciosa, i heu d'anar a veure la catedral, és espectacular il'única catedral romànica que es conserva a Catalunya. També

és cita obligadíssima la Fira de Sant Er-mengol, a mitjan octubre. En el marc dela fira hi ha la Fira de Formatges Artesansdel Pirineu. Hi ha representats formatgersartesans de tot el Pirineu i es poden tastarmés de 100 varietats de formatges dife-rents. A més, s’hi pot trobar molts altresproductes artesans, embotits, melmelades,pa, coques, mel… És que m'encanta

menjar, se'm nota, veritat?

– I per finalitzar i abusant de la confiança: quin hivern ensespera a les Terres de Lleida?

La veritat és que els pronòstics estacionals a les nostres latitudses compleixen poc, així que, més que previsió, un desig: quefaci el temps que toca, que faci fred, que nevi a muntanya i quepasseu un hivern feliç a l’escalfor de la llar i al costat de lafamília.

“Tenim fotògrafsmeteorològics fidels a

Lleida que ens fan gaudirde paisatges espectaculars”

46

150 ans du train à LleidaEnviron 320 images de trains, surtout à vapeur, guident lelecteur dans un voyage à travers le chemin de fer à Lleidadepuis 1860. Les photos ont été recueillies et expliquéespar Antoni Nebot et Vidal Vidal présente l'aspect humaind'un moyen de transport qui a transformé la vie économiqueet sociale du XXe siècle.

Guide touristique. Notions de baseL'auteur explique en détail les grands changements vécuspar le secteur du tourisme ces dernières années et analysecomment ces changements agissent sur un guide touristique:la spécialisation des marchés (tourisme rural, gastronomique,culturel, écologique, d'aventure, d'achat etc.), la motivationet le leadership dans les dynamiques de groupe, le profilprofessionnel du guide, l'impact de l'internet, etc.

Inés et le bonheurEn 1944, Monzón prépare à Tolouse la plateforme de l'UnionNationale Espagnole et dispose d'une armée prête à envahirl'Espagne et à établir un gouvernement républicain à Vielha.Inés, enfermée dans la maison de son frère à Lleida, entendl'annonce de l'opération Reconquista d'Espagne sur RadioPirenaica.

150 anys del tren a Lleida.Unes 320 imatges de trens, especialment avapor, guien el lector en un viatge pel móndel ferrocarril a Lleida d’ençà de la seva arri-bada, el 1860. Les fotografies han estat reco-llides i explicades per Antoni Nebot. Al costatd’aquesta col·lecció gràfica única, l’escriptorVidal Vidal mostra el rostre més humà d’unmitjà de transport que ha transformat la vidaeconòmica i social del segle XX.

150 anys del tren a Lleida. Antoni Nebot iVidal Vidal. Pagès Editors. 1a edició, juny 2010.240 pàgines.

Guía turístico. Nociones básicas.L’autor explica fil per randa els grans canvisque s’han produït en el turisme en els darrersanys i analitza com afecten la figura del guiaturístic: l’especialització en àmbits de mercat(turisme rural, gastronòmic, cultural, ecològic,d’aventures, de compres, etc.), la motivació iel lideratge en les dinàmiques de grup, el perfilprofessional del guia, l’impacte d’Internet, laformació del guia en la societat del coneixe-ment, la psicologia i el màrqueting turístic,etc.

Guía turístico. Nociones básicas. Carles Vernet.Editorial Laertes. 1a edició, 2010. 234 pàgines.

Inés y la alegría.El 1944, el comunista Carlos Monzón preparaa Tolosa de Llenguadoc la plataforma de laUnió Nacional Espanyola i té un exèrcitd’homes disposats a envair Espanya. Un d’ells,Galán, creu que és possible establir un governrepublicà a Vielha. Inés, que viu reclosa ivigilada a la casa del seu germà, delegat pro-vincial de Falange a Lleida, escolta l’anuncide l’operació Reconquesta d’Espanya a RadioPirenaica.

Inés y la alegría. Almudena Grandes. TusquetsEditores. 1a edició, setembre 2010. 736 pàgi-nes.

150 años del tren en LleidaUnas 320 imágenes de trenes, especialmente a vapor, guíanal lector en un viaje por el mundo del ferrocarril en Lleidadesde 1860. Las fotografías han sido recogidas y explicadaspor Antoni Nebot y Vidal Vidal muestra el rostro máshumano de un medio de transporte que transformó la vidaeconómica y social del siglo XX.

Guía turístico. Nociones básicasEl autor explica con todo detalle los grandes cambios quese han producido en el turismo en los últimos años y analizacómo afectan a la figura del guía turístico: la especializaciónen ámbitos de mercado (turismo rural, gastronómico, cultural,ecológico, de aventuras, de compras, etc.), la motivacióny el liderazgo en las dinámicas de grupo, el perfil profesionaldel guía, el impacto de Internet, la formación del guía enla sociedad del conocimiento, la psicología y el marketingturístico, etc.

Inés y la alegríaEn 1944, Monzón prepara en Toulouse la plataforma de laUnión Nacional Española y dispone de un ejército dispuestoa invadir España y establecer un gobierno republicano enVielha. Inés, recluida en la casa de su hermano en Lleida,escucha el anuncio de la operación Reconquista de Españaen Radio Pirenaica.

47

÷÷÷÷÷÷÷÷÷÷÷÷÷÷÷÷÷÷÷÷÷÷

150 years of the train in LleidaSome 320 images of trains, and especially steam trains, willguide readers on a trip through the world of the railway inLleida since 1860. The photographs, which have beencollected and explained by Antoni Nebot and Vidal Vidal,show the most human face of a means of transport thattransformed the economic and social life of the 20thcentury.

Tourist Guide: basic notionsThe author explains in great detail the major changes thathave occurred in the world of tourism over recent yearsand analyses how they have affected the figure of the touristguide: specialisation in different sectors of the market (rural,gastronomic, cultural, ecological, adventure and shoppingtourism, etc.), motivation and leadership in group dynamics,the professional profile of the guide, the impact of theInternet, training the guide in the knowledge society, etc.

Inés and happinessIn 1944, Monzón prepares the platform for the SpanishNational Union in Toulouse and readies an army to invadeSpain and establish a republican government in Vielha. Inés,who is shut away in her brother's house in Lleida, hears theannouncement of the operation to Reconquer Spain on RadioPirenaica.

÷÷÷÷÷÷÷÷÷÷÷÷÷÷÷÷÷÷÷÷÷÷

I T E S D E P O N E N TmSANT MIQUEL DE LA TOSCA

Totes les terres catalanes anaven quedant arreu netes de la presènciadels sarraïns, la reconquesta que dura que dura, però anà tirantendavant. A poc a poc les nostres terres tornaven a recuperar lasobirania d’aquells a qui pertanyien, els catalans.

Però..., sí, hi havia un però. No hi havia manera de fer fora elssarraïns que quedaven a la nostra terra, i que s’havien establert aSiurana. La seva situació estratègica ho feia molt difícil, mes elscomtes no desistiren pas de prendre aquell bastió, i per aixòcomençaren a preparar l’assalt, tot concentrant grans forces a lesGarrigues, la nostra terra, que serviria de “trampolí” per a l’assaltdefinitiu.

No és d’estranyar, doncs, que se cerqués un bon paratge, on lestropes passessin desapercebudes, és a dir, fora dels ulls dels moriscs,i que al lloc hi hagués aigua abundosa, car tant homes comcavalleries en tenien necessitat.

Sembla un xic difícil de parlar d’aigua abundant a les Garrigues,però als nostres avantpassats reconqueridors no els fou difícil trobar-la.

Entre la Pobla de Cérvoles i el Vilosell hi havia (encara avui)un paratge que reunia aquestes condicions, farratge, aiguai espai per fer-hi estada les forces. Aquest exèrcit vingutde Lleida acampà, doncs, al peu de la serra anterior deSiurana, i el mateix Ramon Berenguer IV, amb la sevacort hi féu cap.

Allí hi havia espai i aigua, rebent una de les fonts quebrollava el nom de “font de la reina”, en record del’estança de tan digna personalitat pels nostresparatges. Però seguint amb la llegenda, hem de dirque si nombroses eren les tropes que fins aquí

havien arribat, no és menys cert que Ramon Berenguer, que tambéhi era, veia molt difícil l’assalt a Siurana, per la qual cosa invocàfervorosament la protecció de sant Miquel, reconegut guerrercelestial, per tal que l’empresa que anava a dur a terme l’endemà,temerària com era, tingués el seu ajut, a fi de poder-ne sortir bé.La devoció a sant Miquel d’aquells cristians catalans del segle XIIanava paral·lela amb la de sant Jordi, que ja 80 anys abans la trobemremarcada en les nostres terres. Així, doncs, s’encomanaren a talcelestial protecció, sota l’espasa de sant Miquel, per tal d’assolirl’endemà l’objectiu previst. Això era el 8 de maig de 1153.

Aquell dia les tropes es lliuraren a una desenfrenada tasca depreparació de l’assalt, mentre els caps es dedicaven a la preparacióestratègica del fet. Després d’una jornada tensa, decidiren anar totsa descansar, per tal que l’endemà estiguessin reposats per a l’esforç.

Però quan ja només els sentinellesquedaven en peu, veierenavançar per un caminet unhome mig nu, amb elcos ple de

Text: Joan Bellmunt i Figueres Il·lustració: Sebastià Tamarit i Barrull

diverses nafres purulentes. El nafrat, que tenia les cames més primesque una canya, s’adreçà vers el campament, per tal de demanarmenjar als sentinelles, car la seva manca d’ali-ment també erapalesa.

Els soldats de guàrdia l’agafaren un per cadabraç i el dugueren a vora la llar de foc, pertal que es refés, tot anant a buscar un tros depa per a donar-li.

Les paraules dels sentinelles amb el vagabundforen escoltades per Berenguer, que estavadintre la seva tenda, però sense dormir,encomanant-se per la lluita del dia següent.Pres de la curiositat per veure qui podia seren aquelles hores de nit, sortí fora, i a l’acostar-se al foc veié l’home ple de nafres. En adonar-se de com estava, féu portar vi per a rentar-liles ferides, al mateix temps que li posà la capadamunt les espatlles.

El mateix Berenguer, ens diu la llegenda, rentà les nafres i curà elnouvingut, tot comminant-lo a menjar per tal que es recuperés.

Una vegada rentat de les ferides i reconfortat, el mateix Berenguerl’invità a entrar a la seva tenda per tal que descansés, tot dient-lique el dia següent podia quedar-se al campament, mentre ellsanirien vers Siurana per tal de reconquerir aquell territori queencara quedava a mans dels sarraïns, la qual cosa era com unaespina per a la terra catalana que calia treure.

Fitat dintre la tenda, el vell vagabund escoltava totes les explicacionsque li eren fetes.

Després d’una estona de diàleg, el cabdill cristià instà l’home queintentés dormir, car necessitava descansar.

- I vós, que no dormiu? – féu l’home.

- No, jo aquesta nit no dormiré, car he d’encomanarles meves tropes per tal que demà aconsegueixin

de prendre Siurana, i pregar perquè no sofrimni morts ni ferits, car la vida dels homes ésmolt valuosa, així que no puc dormir, passaréla nit en vetlla.

Davant d’aquestes paraules, el vell nafrat queja estava ajaçat, s’aixecà tot canviant el seu

aspecte que es tornà jove i robust, i digué:

- Jo estaré demà amb vosaltres a la lluita, car josóc sant Miquel, aquell que tu invocaves, però hevolgut veure com era la teva caritat, venint finsaquí en forma de vell, nu i malalt; tu m’has acollit,has rentat les meves ferides i m’has donat la tevacapa i la teva tenda. Per aquest acte de caritatjo et dic que conquerireu Siurana. Jo estaré alvostre costat – I dient això desaparegué.

I ens conta tot l’entorn que així fou, les tropescristianes assoliren de conquerir Siurana.

El temps, els anys, passaren, però en el record,en la llegenda perduraren aquests fets, i allíen aquell paratge, amb els anys, s’hi aixecàuna ermita de la qual en té el patronatgel’arcàngel. La seva orientació, així com laposició de l’altar, amb l’arcàngel portant unaespasa flamígera amenaçant les crestes deles muntanyes vers Siurana, continuà en eltemps tenint un gran significat i un

permanent record d’aquell fet desprésde la reconquesta.

I T E S D E P O N E N TmSANT MIQUEL DE LA TOSCA

Totes les terres catalanes anaven quedant arreu netes de la presènciadels sarraïns, la reconquesta que dura que dura, però anà tirantendavant. A poc a poc les nostres terres tornaven a recuperar lasobirania d’aquells a qui pertanyien, els catalans.

Però..., sí, hi havia un però. No hi havia manera de fer fora elssarraïns que quedaven a la nostra terra, i que s’havien establert aSiurana. La seva situació estratègica ho feia molt difícil, mes elscomtes no desistiren pas de prendre aquell bastió, i per aixòcomençaren a preparar l’assalt, tot concentrant grans forces a lesGarrigues, la nostra terra, que serviria de “trampolí” per a l’assaltdefinitiu.

No és d’estranyar, doncs, que se cerqués un bon paratge, on lestropes passessin desapercebudes, és a dir, fora dels ulls dels moriscs,i que al lloc hi hagués aigua abundosa, car tant homes comcavalleries en tenien necessitat.

Sembla un xic difícil de parlar d’aigua abundant a les Garrigues,però als nostres avantpassats reconqueridors no els fou difícil trobar-la.

Entre la Pobla de Cérvoles i el Vilosell hi havia (encara avui)un paratge que reunia aquestes condicions, farratge, aiguai espai per fer-hi estada les forces. Aquest exèrcit vingutde Lleida acampà, doncs, al peu de la serra anterior deSiurana, i el mateix Ramon Berenguer IV, amb la sevacort hi féu cap.

Allí hi havia espai i aigua, rebent una de les fonts quebrollava el nom de “font de la reina”, en record del’estança de tan digna personalitat pels nostresparatges. Però seguint amb la llegenda, hem de dirque si nombroses eren les tropes que fins aquí

havien arribat, no és menys cert que Ramon Berenguer, que tambéhi era, veia molt difícil l’assalt a Siurana, per la qual cosa invocàfervorosament la protecció de sant Miquel, reconegut guerrercelestial, per tal que l’empresa que anava a dur a terme l’endemà,temerària com era, tingués el seu ajut, a fi de poder-ne sortir bé.La devoció a sant Miquel d’aquells cristians catalans del segle XIIanava paral·lela amb la de sant Jordi, que ja 80 anys abans la trobemremarcada en les nostres terres. Així, doncs, s’encomanaren a talcelestial protecció, sota l’espasa de sant Miquel, per tal d’assolirl’endemà l’objectiu previst. Això era el 8 de maig de 1153.

Aquell dia les tropes es lliuraren a una desenfrenada tasca depreparació de l’assalt, mentre els caps es dedicaven a la preparacióestratègica del fet. Després d’una jornada tensa, decidiren anar totsa descansar, per tal que l’endemà estiguessin reposats per a l’esforç.

Però quan ja només els sentinellesquedaven en peu, veierenavançar per un caminet unhome mig nu, amb elcos ple de

Text: Joan Bellmunt i Figueres Il·lustració: Sebastià Tamarit i Barrull

diverses nafres purulentes. El nafrat, que tenia les cames més primesque una canya, s’adreçà vers el campament, per tal de demanarmenjar als sentinelles, car la seva manca d’ali-ment també erapalesa.

Els soldats de guàrdia l’agafaren un per cadabraç i el dugueren a vora la llar de foc, pertal que es refés, tot anant a buscar un tros depa per a donar-li.

Les paraules dels sentinelles amb el vagabundforen escoltades per Berenguer, que estavadintre la seva tenda, però sense dormir,encomanant-se per la lluita del dia següent.Pres de la curiositat per veure qui podia seren aquelles hores de nit, sortí fora, i a l’acostar-se al foc veié l’home ple de nafres. En adonar-se de com estava, féu portar vi per a rentar-liles ferides, al mateix temps que li posà la capadamunt les espatlles.

El mateix Berenguer, ens diu la llegenda, rentà les nafres i curà elnouvingut, tot comminant-lo a menjar per tal que es recuperés.

Una vegada rentat de les ferides i reconfortat, el mateix Berenguerl’invità a entrar a la seva tenda per tal que descansés, tot dient-lique el dia següent podia quedar-se al campament, mentre ellsanirien vers Siurana per tal de reconquerir aquell territori queencara quedava a mans dels sarraïns, la qual cosa era com unaespina per a la terra catalana que calia treure.

Fitat dintre la tenda, el vell vagabund escoltava totes les explicacionsque li eren fetes.

Després d’una estona de diàleg, el cabdill cristià instà l’home queintentés dormir, car necessitava descansar.

- I vós, que no dormiu? – féu l’home.

- No, jo aquesta nit no dormiré, car he d’encomanarles meves tropes per tal que demà aconsegueixin

de prendre Siurana, i pregar perquè no sofrimni morts ni ferits, car la vida dels homes ésmolt valuosa, així que no puc dormir, passaréla nit en vetlla.

Davant d’aquestes paraules, el vell nafrat queja estava ajaçat, s’aixecà tot canviant el seu

aspecte que es tornà jove i robust, i digué:

- Jo estaré demà amb vosaltres a la lluita, car josóc sant Miquel, aquell que tu invocaves, però hevolgut veure com era la teva caritat, venint finsaquí en forma de vell, nu i malalt; tu m’has acollit,has rentat les meves ferides i m’has donat la tevacapa i la teva tenda. Per aquest acte de caritatjo et dic que conquerireu Siurana. Jo estaré alvostre costat – I dient això desaparegué.

I ens conta tot l’entorn que així fou, les tropescristianes assoliren de conquerir Siurana.

El temps, els anys, passaren, però en el record,en la llegenda perduraren aquests fets, i allíen aquell paratge, amb els anys, s’hi aixecàuna ermita de la qual en té el patronatgel’arcàngel. La seva orientació, així com laposició de l’altar, amb l’arcàngel portant unaespasa flamígera amenaçant les crestes deles muntanyes vers Siurana, continuà en eltemps tenint un gran significat i un

permanent record d’aquell fet desprésde la reconquesta.

50

Text: Diego Aránega Fotos: Laurent Sansen

AVINGANYADE CONVENT TRINITARI A CENTRE D’ARQUEOLOGIA

51

El Centre d’Arqueologia d’Avinganya de Seròs (Baix Segre) té com aseu l’antic convent de la Santíssima Trinitat, orde religiós que es dedicàa alliberar captius cristians segrestats pels musulmans en temps de lescroades. Després d’anys d’abandó, ruïna i oblit, el temple, rehabilitat perla Diputació de Lleida, es reivindica ara i reclama l’atenció dels visitants.

50

Text: Diego Aránega Fotos: Laurent Sansen

AVINGANYADE CONVENT TRINITARI A CENTRE D’ARQUEOLOGIA

51

El Centre d’Arqueologia d’Avinganya de Seròs (Baix Segre) té com aseu l’antic convent de la Santíssima Trinitat, orde religiós que es dedicàa alliberar captius cristians segrestats pels musulmans en temps de lescroades. Després d’anys d’abandó, ruïna i oblit, el temple, rehabilitat perla Diputació de Lleida, es reivindica ara i reclama l’atenció dels visitants.

52

olt poca gent sap que el primer convent a la penínsulaibèrica de l’Orde de la Santíssima Trinitat dedicat a laRedempció de Captius va ser fundat pel mateix Sant Joan

de Mata el 1201 al Baix Segre (el Segrià), vora la petita localitatde Seròs, ben prop de l’Aiguabarreix, allà on es fonen els rius Segrei Cinca. L’antiga Casa Trinitària d’Avinganga té avui dia, passats elssegles, un posat orgullós i fins i tot presumit. Encara que de mideshumils, la seva estructura complexa (potser una mica capriciosa)ha sobreviscut a l’abandó i a l’espoli i ara, gràcies a la inversió dela Diputació de Lleida i sobretot a la feina dels arqueòlegs del’Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI), es reivindica com un monumentcabdal en aquest indret ponentí, on es troben nombrosos tresorsarqueològics que cal descobrir i gaudir-ne.

Sota l’esguard del sempre solitari Montmaneu i a tocar de lacarretera que connecta Seròs i la Granja d’Escarp, el convent (semblaser que segons la regla trinitària no es pot anomenar monestir, toti que els cartells de la carretera així ho anuncien) enlluerna, aprimera vista, amb el seu campanar quadrat i el seu absis cepat irobust. Cal, però, visitar el seu interior per fer un tast de la història(i de les històries) que acull aquest temple, singular i desconegut.L’església primitiva d’Avinganya, dedicada a Nostra Senyora delsÀngels, fou d’una senzillesa que encara es pot apreciar amb unacerta emoció. I aquesta sensació no és pas gratuïta si es recordaque aquesta va ser la humil morada d’un grup de frares especialitzatsen l’alliberament de cristians empresonats pels exèrcits musulmanso pels pirates nord-africans. Efectivament, l’Orde de la SantíssimaTrinitat va ser fundat precisament per alliberar i protegir els cavallerscristians ja fos pagant diners que provenien d’almoines i donatiuso, com a últim recurs, els frares fins i tot arribaven a bescanviar-sepels captius (val a dir, com a anècdota, que els trinitaris vanaconseguir redimir dels moros un escriptor llavors desconegut:Miguel de Cervantes Saavedra).

Per fer-se una idea de tot plegat, paga la pena veurel’audiovisual previ a la visita que, amb efectes especials (llums querecorren murs i capelles i fums que exsuden del soterrani), escenificabona part de la història d’Avinganya. Un grapat d’actors afeccionatsponentins representen, entre d’altres, Joan de Mata, Constança deMontcada i fins i tot el mateix Yahya Ibn Ganiya, emir de Valènciai Múrcia, el qual va ser propietari al segle XI d’una torre agropecuàriaen aquest mateix indret. Ibn Ganiya, segurament no cal dir-ho,donà nom a Avinganya. A l’interior del presbiteri del convent, cobertper una ingràvida volta apuntada, encara queden restes de pinturesde gust mudèjar que donen fe de la forta influència de la culturaislàmica al Baix Segre molt temps després de la conquesta cristiana.

Com dèiem, en aquells temps de violentes croades era habitualque molts cavallers cristians foren segrestats i portats al nord d’Àfrica,on els musulmans els feien esclaus o els empresonaven per demanar-ne un rescat. Sembla ser que un d’aquells captius fou Pere de Bellvís,el qual havia rebut la finca d’Avinganya com a recompensa perparticipar en la reconquesta de les terres de Lleida (Medina Larida).La providència (divina o no) va voler que Pere de Bellvís fos alliberatpels monjos trinitaris i, agraït, va donar la finca d’Avinganya al frarefrancès Joan de Mata, el qual fundà a Seròs, com ja s’ha dit, el

M

El claustre pertany al segle XVII i es caracteritza per l’extrema sobrietat. A sota, detallde la portada principal barroca, oberta al primitiu absis del s. XIII.

53

La Diputació de Lleida, mitjançant l’Institut d’EstudisIlerdencs, s’ocupa de la rehabilitació i la conservaciód’Avinganya. A sota, les darreres llums del dia amb elMontmaneu vigilant al fons.

52

olt poca gent sap que el primer convent a la penínsulaibèrica de l’Orde de la Santíssima Trinitat dedicat a laRedempció de Captius va ser fundat pel mateix Sant Joan

de Mata el 1201 al Baix Segre (el Segrià), vora la petita localitatde Seròs, ben prop de l’Aiguabarreix, allà on es fonen els rius Segrei Cinca. L’antiga Casa Trinitària d’Avinganga té avui dia, passats elssegles, un posat orgullós i fins i tot presumit. Encara que de mideshumils, la seva estructura complexa (potser una mica capriciosa)ha sobreviscut a l’abandó i a l’espoli i ara, gràcies a la inversió dela Diputació de Lleida i sobretot a la feina dels arqueòlegs del’Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI), es reivindica com un monumentcabdal en aquest indret ponentí, on es troben nombrosos tresorsarqueològics que cal descobrir i gaudir-ne.

Sota l’esguard del sempre solitari Montmaneu i a tocar de lacarretera que connecta Seròs i la Granja d’Escarp, el convent (semblaser que segons la regla trinitària no es pot anomenar monestir, toti que els cartells de la carretera així ho anuncien) enlluerna, aprimera vista, amb el seu campanar quadrat i el seu absis cepat irobust. Cal, però, visitar el seu interior per fer un tast de la història(i de les històries) que acull aquest temple, singular i desconegut.L’església primitiva d’Avinganya, dedicada a Nostra Senyora delsÀngels, fou d’una senzillesa que encara es pot apreciar amb unacerta emoció. I aquesta sensació no és pas gratuïta si es recordaque aquesta va ser la humil morada d’un grup de frares especialitzatsen l’alliberament de cristians empresonats pels exèrcits musulmanso pels pirates nord-africans. Efectivament, l’Orde de la SantíssimaTrinitat va ser fundat precisament per alliberar i protegir els cavallerscristians ja fos pagant diners que provenien d’almoines i donatiuso, com a últim recurs, els frares fins i tot arribaven a bescanviar-sepels captius (val a dir, com a anècdota, que els trinitaris vanaconseguir redimir dels moros un escriptor llavors desconegut:Miguel de Cervantes Saavedra).

Per fer-se una idea de tot plegat, paga la pena veurel’audiovisual previ a la visita que, amb efectes especials (llums querecorren murs i capelles i fums que exsuden del soterrani), escenificabona part de la història d’Avinganya. Un grapat d’actors afeccionatsponentins representen, entre d’altres, Joan de Mata, Constança deMontcada i fins i tot el mateix Yahya Ibn Ganiya, emir de Valènciai Múrcia, el qual va ser propietari al segle XI d’una torre agropecuàriaen aquest mateix indret. Ibn Ganiya, segurament no cal dir-ho,donà nom a Avinganya. A l’interior del presbiteri del convent, cobertper una ingràvida volta apuntada, encara queden restes de pinturesde gust mudèjar que donen fe de la forta influència de la culturaislàmica al Baix Segre molt temps després de la conquesta cristiana.

Com dèiem, en aquells temps de violentes croades era habitualque molts cavallers cristians foren segrestats i portats al nord d’Àfrica,on els musulmans els feien esclaus o els empresonaven per demanar-ne un rescat. Sembla ser que un d’aquells captius fou Pere de Bellvís,el qual havia rebut la finca d’Avinganya com a recompensa perparticipar en la reconquesta de les terres de Lleida (Medina Larida).La providència (divina o no) va voler que Pere de Bellvís fos alliberatpels monjos trinitaris i, agraït, va donar la finca d’Avinganya al frarefrancès Joan de Mata, el qual fundà a Seròs, com ja s’ha dit, el

M

El claustre pertany al segle XVII i es caracteritza per l’extrema sobrietat. A sota, detallde la portada principal barroca, oberta al primitiu absis del s. XIII.

53

La Diputació de Lleida, mitjançant l’Institut d’EstudisIlerdencs, s’ocupa de la rehabilitació i la conservaciód’Avinganya. A sota, les darreres llums del dia amb elMontmaneu vigilant al fons.

convent de la Santa Trinitat el 1201. Tot seguit, va consagrar elstemples de Lleida (1202) i d’Anglesola (1204).

Però els trinitaris van patir ben aviat una greu crisi econòmicaque els va obligar a tancar alguns dels seus convents. La famíliaMontcada, que llavors senyorejava les terres del Baix Segre, vadecidir finançar la comunitat religiosa trinitària. Fou així com lagermanastra de Jaume I el Conqueridor, Constança de Montcada,fundà l’any 1250 un convent femení a Avinganya, el qual tambéva ser el primer que va obrir l’orde trinitari a la península. Com acontrapartida, els Montcada van convertir l’església en el seu panteófamiliar i, per tant, van fer importants reformes a l’edifici, sobretotal segle XIV. Llavors s’hi van construir dues capelles gòtiques, lamés gran de les quals, la del Remei, és una mena d’església per simateixa, on encara resplendeixen l’escut dels Montcada i la creutrinitària.

L’altra capella, al sud, és força més petita. Ambdues aixoplu-gaven nínxols que van ser espoliats i destrossats. Miraculosament,es van descobrir fragments de dos sepulcres que ara resten exhibitsal Museu de Lleida. Es diu que un dels trossos el va aportar demanera certament misteriosa una parella quan es va casar a la SeuVella de Lleida.

Una nova crisi, al segle XVI, va tornar a afectar la casaconventual i la comunitat va quedar reduïda a dues monges.Aleshores l’orde va tornar a obrir un noviciat masculí i això vacomportar noves reformes i la construcció del campanar, del claustrei dels edificis laterals que encara resten dempeus. Malauradament,al segle XIX, durant la guerra del Francès, el convent fou destruït iamb la desamortització dels béns eclesiàstics passà a ser propietatparticular a partir del 1835. L’edifici restà abandonat i ruïnós i el1936 la finca i el convent van ser subhastats i venuts per 3.333,34pessetes. Finalment, el 1940 va quedar com a propietat de laDiputació de Lleida. Les imatges de l’edifici d’aquella època, quees poden veure a l’audiovisual, són colpidores. Ben bé sembla queel convent hagués estat bombardejat. El temple va ser saquejat iespoliat, sobretot per algunes persones de la contrada, les qualsaprofitaven pedres i columnes per construir casa seva (els anys 80van robar amb nocturnitat i traïdoria les dues columnes queemmarcaven la porta barroca del temple que servia d’escenografiafotogràfica als nuvis de les rodalies).

Però el 1986, la Diputació de Lleida i la Generalitat deCatalunya van emprendre el procés de recuperació i rehabilitacióde la casa, al mateix temps que el Servei d’Arqueologia de l’Institutd’Estudis Ilerdencs (IEI) va iniciar la recerca i les excavacions, queencara es desenvolupen. Val a dir, per ser justos amb la gent dela comarca, que des de llavors, molts veïns han retornat pecesinteressants. Encara es recorda quan, per exemple, va aparèixera la porta del convent un sac amb un escut dels Montcada i duesescultures.

Finalment, la Diputació de Lleida constituí el 1996 el Centred’Arqueologia d’Avinganya, l’objectiu del qual és divulgar l’activitatarqueològica entre els escolars i entre el públic en general i investigarel ric patrimoni històric del Baix Segre. Ben aviat, l’edifici tambéacollirà el Centre d’Interpretació del Territori del Baix Segre, de

54

manera que tornarà a recuperar la capitalitat i la importància que l’antigacasa trinitària va tenir durant gairebé 800 anys.

Després de veure l’audiovisual, la visita a Avinganya reserva unagran sorpresa. Al peu de la capella del Sant Crist, a terra, hi ha uninversemblant accés a una cripta arqueològica (absteniu-vos-en elsclaustròfobs) que permet submergir-se en les entranyes de l’edifici. Allàes pot veure, a través d’una petita finestra, la cripta de la famíliaMontcada, totalment espoliada, i, al costat mateix, una ossera on esvan trobar les restes de més de cent persones (frares i notables). Ladegradació dels ossos dels cadàvers assenyala que la majoria patiaartrosi, a causa, sens dubte, de la humitat de la boira que domina desempre aquesta plana propera a l’Aiguabarreig.

La cripta també amaga un altre atractiu majúscul i misteriós: doscapitells, un d’ells bellíssim, que formen part dels fonaments d’unaantiga ampliació del temple. Potser les monges trinitàries van decidirque aquestes peces eren massa ostentoses i que, per tant, contravenienla regla de l’orde, de manera que els artístics capitells van ser reciclatsi soterrats com vulgars maons de pedra. Tanmateix, les excavacions vantreure a la llum aquestes peces i s’ha determinat que, abans de reutilitzar-les, sostenien un arc triomfal a la primitiva església. Un dels capitellsés troncocònic, sense cap decoració, però l’altre té forma antropomòrfica.

Dues curiositats d’Avinganya: capitell antropomorf que es potcontemplar a la cripta arqueològica, i una de les claus dela nau central, que representa la coronació de la Mare de Déu.

D’INTERÈS

55

Vista general del temple amb un esplèndid campanar quadrat. Avinganya es troba envoltat de fruiters, ben a prop de l’Aiguabarreig.

El Centre d’Arqueologia d’Avinganya és situat a la subcomarca delBaix Segre (el Segrià), 30 km al sud de Lleida i a 2 km de Seròs, enuna zona d’especial interès geogràfic (Aiguabarreig dels rius Segrei Cinca), històric (gran diversitat i densitat de jaciments arqueològics),ecològic (vegetació i fauna singulars) i econòmic (agricultura intensivai mineria del carbó).

Visita i muntatge audiovisualHoraris:Dissabtes: de les 11.00 a les 14.00 hores (de l’1 d’octubre al 30d’abril) i de les 17.00 a les 20.00 hores (de l’1 de maig al 30 desetembre).Diumenges i festius: de les 11.00 a les 14.00 hores (tot l’any).De dilluns a divendres: de 9.00 a 14.00 hores (visita concertada).

Entrada: gratuïta.

Ruta arqueològica pel Baix Segre:La ruta s’inicia a Avinganya i es visiten els jaciments arqueològicsde Roques de Sant Formatge, Gebut, Vil·la Fortunatus i el Bobalaro Bobalà.

Per a més informació i per concertar visita:Servei d’Arqueologia de l’IEI (tel. 973 27 15 00)arqueolo@diputaciolleida.cat - www.fpiei.cat

Es tracta del rostre d’una mena de follet amb barret que es posa lesdues mans al cap, com si estigués sorprès o espantat. Té uns ulls gransi expressius que van ser de color blau però que, segons sembla, unvisitant desaprensiu va cremar amb un encenedor. L’origen i el significatd’aquesta escultura és tot un enigma. Fins i tot diuen que podria haverarribat d’un altra església, ja que els trinitaris, molt austers, no acostu-maven a decorar els seus convents. Sigui com sigui, el cert és que aquestcuriós capitell antropomorf ha esdevingut la imatge més emblemàticai coneguda del convent d’Avinganya.

Una vegada fora de la cripta, es pot fer una passejada tranquil·lapassejada pel claustre del segle XVII, d’una gran sobrietat. La meitat éscoberta per un porxo, mentre que un lateral resta obert al carrer, alpaisatge de pomeres i presseguers. En una banda, hi ha l’edifici del’antiga hostatgeria dels monjos i, a prop, les restes d’un molí d’oli delsegle XVIII.

En un racó del claustre, finalment, es poden albirar els vestigisde la base de la torre islàmica de Yahya Ibn Ganiya. D’aquella època,el Servei d’Arqueologia de l’IEI ha tret a la llum, molt recentment, partd’una estructura andalusina de gruixudes parets de tàpia. A poc a poc,doncs, es va recuperant el passat d’un monument que, sens dubte, téun gran futur.

convent de la Santa Trinitat el 1201. Tot seguit, va consagrar elstemples de Lleida (1202) i d’Anglesola (1204).

Però els trinitaris van patir ben aviat una greu crisi econòmicaque els va obligar a tancar alguns dels seus convents. La famíliaMontcada, que llavors senyorejava les terres del Baix Segre, vadecidir finançar la comunitat religiosa trinitària. Fou així com lagermanastra de Jaume I el Conqueridor, Constança de Montcada,fundà l’any 1250 un convent femení a Avinganya, el qual tambéva ser el primer que va obrir l’orde trinitari a la península. Com acontrapartida, els Montcada van convertir l’església en el seu panteófamiliar i, per tant, van fer importants reformes a l’edifici, sobretotal segle XIV. Llavors s’hi van construir dues capelles gòtiques, lamés gran de les quals, la del Remei, és una mena d’església per simateixa, on encara resplendeixen l’escut dels Montcada i la creutrinitària.

L’altra capella, al sud, és força més petita. Ambdues aixoplu-gaven nínxols que van ser espoliats i destrossats. Miraculosament,es van descobrir fragments de dos sepulcres que ara resten exhibitsal Museu de Lleida. Es diu que un dels trossos el va aportar demanera certament misteriosa una parella quan es va casar a la SeuVella de Lleida.

Una nova crisi, al segle XVI, va tornar a afectar la casaconventual i la comunitat va quedar reduïda a dues monges.Aleshores l’orde va tornar a obrir un noviciat masculí i això vacomportar noves reformes i la construcció del campanar, del claustrei dels edificis laterals que encara resten dempeus. Malauradament,al segle XIX, durant la guerra del Francès, el convent fou destruït iamb la desamortització dels béns eclesiàstics passà a ser propietatparticular a partir del 1835. L’edifici restà abandonat i ruïnós i el1936 la finca i el convent van ser subhastats i venuts per 3.333,34pessetes. Finalment, el 1940 va quedar com a propietat de laDiputació de Lleida. Les imatges de l’edifici d’aquella època, quees poden veure a l’audiovisual, són colpidores. Ben bé sembla queel convent hagués estat bombardejat. El temple va ser saquejat iespoliat, sobretot per algunes persones de la contrada, les qualsaprofitaven pedres i columnes per construir casa seva (els anys 80van robar amb nocturnitat i traïdoria les dues columnes queemmarcaven la porta barroca del temple que servia d’escenografiafotogràfica als nuvis de les rodalies).

Però el 1986, la Diputació de Lleida i la Generalitat deCatalunya van emprendre el procés de recuperació i rehabilitacióde la casa, al mateix temps que el Servei d’Arqueologia de l’Institutd’Estudis Ilerdencs (IEI) va iniciar la recerca i les excavacions, queencara es desenvolupen. Val a dir, per ser justos amb la gent dela comarca, que des de llavors, molts veïns han retornat pecesinteressants. Encara es recorda quan, per exemple, va aparèixera la porta del convent un sac amb un escut dels Montcada i duesescultures.

Finalment, la Diputació de Lleida constituí el 1996 el Centred’Arqueologia d’Avinganya, l’objectiu del qual és divulgar l’activitatarqueològica entre els escolars i entre el públic en general i investigarel ric patrimoni històric del Baix Segre. Ben aviat, l’edifici tambéacollirà el Centre d’Interpretació del Territori del Baix Segre, de

54

manera que tornarà a recuperar la capitalitat i la importància que l’antigacasa trinitària va tenir durant gairebé 800 anys.

Després de veure l’audiovisual, la visita a Avinganya reserva unagran sorpresa. Al peu de la capella del Sant Crist, a terra, hi ha uninversemblant accés a una cripta arqueològica (absteniu-vos-en elsclaustròfobs) que permet submergir-se en les entranyes de l’edifici. Allàes pot veure, a través d’una petita finestra, la cripta de la famíliaMontcada, totalment espoliada, i, al costat mateix, una ossera on esvan trobar les restes de més de cent persones (frares i notables). Ladegradació dels ossos dels cadàvers assenyala que la majoria patiaartrosi, a causa, sens dubte, de la humitat de la boira que domina desempre aquesta plana propera a l’Aiguabarreig.

La cripta també amaga un altre atractiu majúscul i misteriós: doscapitells, un d’ells bellíssim, que formen part dels fonaments d’unaantiga ampliació del temple. Potser les monges trinitàries van decidirque aquestes peces eren massa ostentoses i que, per tant, contravenienla regla de l’orde, de manera que els artístics capitells van ser reciclatsi soterrats com vulgars maons de pedra. Tanmateix, les excavacions vantreure a la llum aquestes peces i s’ha determinat que, abans de reutilitzar-les, sostenien un arc triomfal a la primitiva església. Un dels capitellsés troncocònic, sense cap decoració, però l’altre té forma antropomòrfica.

Dues curiositats d’Avinganya: capitell antropomorf que es potcontemplar a la cripta arqueològica, i una de les claus dela nau central, que representa la coronació de la Mare de Déu.

D’INTERÈS

55

Vista general del temple amb un esplèndid campanar quadrat. Avinganya es troba envoltat de fruiters, ben a prop de l’Aiguabarreig.

El Centre d’Arqueologia d’Avinganya és situat a la subcomarca delBaix Segre (el Segrià), 30 km al sud de Lleida i a 2 km de Seròs, enuna zona d’especial interès geogràfic (Aiguabarreig dels rius Segrei Cinca), històric (gran diversitat i densitat de jaciments arqueològics),ecològic (vegetació i fauna singulars) i econòmic (agricultura intensivai mineria del carbó).

Visita i muntatge audiovisualHoraris:Dissabtes: de les 11.00 a les 14.00 hores (de l’1 d’octubre al 30d’abril) i de les 17.00 a les 20.00 hores (de l’1 de maig al 30 desetembre).Diumenges i festius: de les 11.00 a les 14.00 hores (tot l’any).De dilluns a divendres: de 9.00 a 14.00 hores (visita concertada).

Entrada: gratuïta.

Ruta arqueològica pel Baix Segre:La ruta s’inicia a Avinganya i es visiten els jaciments arqueològicsde Roques de Sant Formatge, Gebut, Vil·la Fortunatus i el Bobalaro Bobalà.

Per a més informació i per concertar visita:Servei d’Arqueologia de l’IEI (tel. 973 27 15 00)arqueolo@diputaciolleida.cat - www.fpiei.cat

Es tracta del rostre d’una mena de follet amb barret que es posa lesdues mans al cap, com si estigués sorprès o espantat. Té uns ulls gransi expressius que van ser de color blau però que, segons sembla, unvisitant desaprensiu va cremar amb un encenedor. L’origen i el significatd’aquesta escultura és tot un enigma. Fins i tot diuen que podria haverarribat d’un altra església, ja que els trinitaris, molt austers, no acostu-maven a decorar els seus convents. Sigui com sigui, el cert és que aquestcuriós capitell antropomorf ha esdevingut la imatge més emblemàticai coneguda del convent d’Avinganya.

Una vegada fora de la cripta, es pot fer una passejada tranquil·lapassejada pel claustre del segle XVII, d’una gran sobrietat. La meitat éscoberta per un porxo, mentre que un lateral resta obert al carrer, alpaisatge de pomeres i presseguers. En una banda, hi ha l’edifici del’antiga hostatgeria dels monjos i, a prop, les restes d’un molí d’oli delsegle XVIII.

En un racó del claustre, finalment, es poden albirar els vestigisde la base de la torre islàmica de Yahya Ibn Ganiya. D’aquella època,el Servei d’Arqueologia de l’IEI ha tret a la llum, molt recentment, partd’una estructura andalusina de gruixudes parets de tàpia. A poc a poc,doncs, es va recuperant el passat d’un monument que, sens dubte, téun gran futur.

El Centro de Arqueología de Avinganyade Seròs (Bajo Segre) tiene como sedeel antiguo convento de la SantísimaTrinidad. El primer convento en lapenínsula ibérica de la Orden de laSantísima Trinidad dedicada a la Re-dención de Cautivos fue fundado porSan Juan de Mata en 1201 cerca deSeròs (el Segrià). El convento sorpren-dre, a primera vista, con su campanariocuadrado y su ábside robusto. La iglesiaprimitiva de Avinganya fue de unasencillez que aún se puede apreciarcon cierta emoción.

Un audiovisual previo a la visita esce-nifica buena parte de la historia deAvinganya. En el interior del presbiterio

aún quedan restos de pinturas de gustomudéjar que dan fe de la fuerte in-fluencia de la cultura islámica en elBajo Segre mucho tiempo después dela conquista cristiana. Constança deMontcada fundó en 1250 un conventofemenino en Avinganya, que tambiénfue el primero que abrió la orden tri-nitaria en la península. Los Montcadaconvirtieron la iglesia en su panteónfamiliar y, por tanto, realizaron impor-tantes reformas en el edificio, sobretodo en el siglo XIV. En esa época seconstruyeron dos capillas góticas.

En el siglo XVI la orden volvió a abrirun noviciado masculino, lo quecomportó nuevas reformas y la cons-

trucción del campanario, del claus-tro y de los edificios laterales queaún quedan en pie. En el siglo XIX,durante la guerra de la Independen-cia, el convento fue destruido y conla desamortización de los bieneseclesiásticos pasó a ser propiedadparticular a partir de 1835. El edifi-cio quedó abandonado y ruinoso yen 1936 la finca y el convento fue-ron subastados. Finalmente, en 1940quedó como propiedad de la Dipu-tación de Lleida. En 1986 la Diputa-ción y la Generalitat de Catalunyaemprendieron el proceso de recupe-ración y rehabilitación de la casa, almismo tiempo que el Servicio de Ar-queología del Instituto de Estudios

Ilerdenses (IEI) inició las excavacio-nes, que aún se desarrollan. Final-mente, la Diputación de Lleida cons-tituyó en 1996 el Centro deArqueología de Avinganya y prontoel edificio también albergará el Cen-tro de Interpretación del Territoriodel Bajo Segre. Después de ver elaudiovisual, la visita a Avinganya re-serva una gran sorpresa. Al pie de lacapilla del Santo Cristo existe un ac-ceso a una cripta arqueológica de lafamilia Montcada que esconde doscapiteles, uno de ellos bellísimo.Una vez fuera de la cripta, se puederealizar un tranquilo paseo por elclaustro del siglo XVII, de una gransobriedad.

The Archaeological Centro of Avinganya de Seròs(Baix Segre) has its base at the former convent of theHoly Trinity, which was founded near Seròs (El Segrià)by Saint Juan de Mata in 1201. At first sight theconvent provokes surprise with its square belfry androbust apse. An audiovisual presentation prior to thevisit sets the scene by explaining part of Avinganya'shistory and inside the chancel there are still someremains of Mudéjar paintings. Constança of Montcadafounded a female convent at Avinganya in 1250 andthis was also the first convent established by theTrinitarian order on the Iberian Peninsula. The Mon-tcada family subsequently used the church as their

family pantheon, making important modificationsto the building in the process, particularly in the14th century.

In the 16th century, the Trinitarian order opened amale novitiate which was accompanied by moremodifications and the construction of the bell tower,the cloister and the side buildings that still remainto this day. After years of abandon, in 1986, theDiputació de Lleida and the Generalitat de Catalunyabegan the process of recovering and rehabilitatingthe building and, at the same time, the ArchaeologicalService of the Institut d'Estudis Ilerdenses (IEI - Institute

of Lleida Studies) began a series of excavations thatare still going on today. Finally, in 1996, the Diputacióde Lleida constituted the Archaeological Centre ofAvinganya; the building will soon also house theCentre for Interpreting the Territory of Baix Segre.After watching the audiovisual, the visit to Avinganyareserves a great surprise. At the foot of the chapel ofthe Holy Christ, there is an access to the archaeolo-gical crypt belonging to the Montcada family, whichconceals two capitals, one of which is exceptionallybeautiful. Once out of the crypt, it is possible to takea leisurely stroll through the very sober 17th centurycloister.

AVINGANYA, FROM A TRINITARIAN CONVENT TO AN ARCHAEOLOGICAL CENTRE

AVINGANYA, DE CONVENTO TRINITARIO A CENTRO ARQUEOLÓGICO

Le Centre d'Archéologie d'Avinganya de Seròs (ElBaix Segre) a pour siège l'ancien couvent de la SainteTrinité, fondé par Saint Jean de Matha en 1201 prèsde Seròs (El Segrià). Le couvent surprend, à premièrevue, par son clocher carré et son abside robuste. Undocument audiovisuel projeté avant la visite présenteune bonne partie de l'histoire d'Avinganya. Àl'intérieur du presbytère, on trouve encore des restesde peintures de style mudéjar. Constança de Mont-cada fonda en l'an 1250 un couvent de femmes àAvinganya, qui était également le premier que l'ordretrinitaire ouvrait dans la péninsule ibérique. LesMontcada firent de l'église leur panthéon familial et

entreprirent ainsi d'importantes réformes dans lebâtiment, notamment au XIVe siècle.

Au XVIe siècle, l'ordre rouvrit un noviciat masculinqui entraina de nouvelles réformes et la constructiondu clocher, du cloître et des bâtiments latéraux quisont encore debout de nos jours. Après des annéesd'abandon, en 1986, la Diputació de Lleida et laGeneralitat de Catalunya entamèrent le processusde récupération et réhabilitation de la maison, à lamême époque à laquelle le Service d'Archéologiede l'Institut d'Estudis Ilerdencs (IEI) commençait lesexcavations qui sont encore en cours aujourd'hui.

Finalement, la Diputació de Lleida constitua en 1996le Centre d'Archéologie d'Avinganya et ce mêmebâtiment abritera bientôt le Centre d'Interprétationdu Territoire d'El Baix Segre.

Après la projection du document audiovisuel, lavisite d'Avinganya réserve une grande surprise. Auxpieds de la chapelle du Saint Christ, il existe un accèsà une crypte archéologique de la famille Montcada, qui abrite deux chapiteaux dont un notamment, estd'une grande beauté. À l'extérieur de la crypte, il ya une belle promenade le long du cloître du XVIIesiècle qui est d'une grande sobriété.

AVINGANYA, DE COUVENT TRINITAIRE À CENTRE ARCHÉOLOGIQUE

56

57

Seu Vella, TAPISSOS “NOUS”

El “renaixement” dels tapissos que un dia decoraven els murs interiorsde la Seu Vella ja és una realitat. Dotze de les quinze peces que formenla col·lecció –propietat del Capítol de la catedral de Lleida i en dipòsital Museu de Lleida Diocesà i Comarcal des del 2001– han estatsotmesos a un acurat procés de neteja i restauració que ha permès

que aquestes valuoses peces flamenques, sorgides al s. XVI delsreputats tallers de Brussel·les, puguin ser contemplades en tota laseva esplendor. Després de l’exitosa exposició celebrada del 7 de maigal 3 d’octubre a la Seu Vella, una mostra de la col·lecció és exhibidaara al Museu de Lleida.

Text: S. Tamarit Fotos: DeFoto, Museu de Lleida, IRPA, Real Fábrica de Tapices de Madrid

58

esprés de l’espectacular exposició quees va poder veure enguany a la Seu Vella deLleida –i que va reunir també peces d’altresprocedències–, els tapissos han tornat al Museude Lleida, que té cura de la seva conservaciói exhibició (encara que, per raons d’espai ide conservació preventiva, el recinte museísticen mostra únicament tres, els quals s’anirancanviant de manera rotatòria).

Però, tal com explica la directora delmuseu, Montse Macià, el procés de recuperaciópatrimonial d’aquestes obres no és solamentun tema de conservació, “sinó que també hacomportat la posada en valor de tota la col·lec-ció de tapissos i permetrà la difusió i l’exhibiciódels teixits tant dins del museu com a d’altresindrets; tenim ara una col·lecció única i singulara disposició d’institucions i col·lectius que lasol·licitin”. Macià incideix igualment que larestauració ha anat acompanyada d’una inves-tigació acurada de cada peça (la iconografia,l’estil, el cromatisme, el taller d’origen, etc.) ide l’edició d’un catàleg on es dóna a conèixerel resultat de la recerca.

Fruit de l’acord signat l’any 2006 entreel Departament de Cultura de la Generalitat,el Museu de Lleida i “la Caixa”, la restauració–pagada per aquesta entitat financera, que haaportat 600.000 €– es va fer a dues de lesentitats més prestigioses d’aquest àmbit,l’Institut Royal du Patrimoine Artistique deBrussel·les i la Fundación Real Fábrica deTapices de Madrid. Tècnicament, el tractamentdels tapissos, afectats per diverses “patolo-gies”—brutícia acumulada, mutilació d’al-gunes parts, degradació causada per l’acciódel temps i dels homes (oxidació, decoloracióper la llum, estrips i forats), intervencions an-teriors no sempre idònies—, ha estat complex.

Com explica Núria Gilart, conservadora-restauradora del museu, un procés d’aquesttipus requereix una anàlisi prèvia que detectales zones problemàtiques i indica el tipus desanejament que cal aplicar. Normalment esfa una neteja per immersió en aigua, utilitzantsabons especials i aplicant un assecat naturalper evaporació, mentre que les zones mésdelicades requereixen una aspiració especialamb filtres. Quant a la restauració, es fa enun teler, on s’afegeix el teixit neutre de con-solidació als estrips i als forats i on es reforçael suport, també de roba, del tapís (la peça esva enrotllant a mesura que avançal’arranjament).

D

Fragment del tapís La suplicació de Mestra abans i després de la restauració a l’IRPA. Observeu a sota lasensible millora en zones com la part davantera del vestit vermell de la figura de l’home.

59

CATEDRAL ANTIGUA, TAPICES NUEVOS

Los tapices flamencos del siglo XVI de la Seu Vella (CatedralAntigua) de Lleida han recuperado su esplendor. Fruto deun acuerdo entre la Generalitat, el Museo de Lleida y “laCaixa” (entidad que ha aportado 600.000 €), la colecciónde 15 tapices ha sido sometida a un completo proceso delimpieza y restauración. Según Montse Macià, directora delmuseo (el centro que custodia las piezas), “el proceso derecuperación de las obras conlleva su puesta en valor ypermitirá su difusión y exhibición tanto dentro del museocomo en otros lugares”. La restauración ha ido acompañadade una investigación detallada de las piezas, afectadas por“patologías” diversas (suciedad, mutilación parcial, degra-dación). Tras un análisis previo, se ha realizado una limpiezapor inmersión en agua, utilizando jabones especiales yaplicando un secado natural por evaporación, y la rehabi-litación, en un telar especial donde se ha añadido tejidoneutro de consolidación a los descosidos y agujeros y dondese refuerza el soporte, también de ropa, del tapiz.

OLD CATHEDRAL, NEW TAPESTRIES

The 16th century Flemish tapestries of the Lleida’s Seu Vella(Old Cathedral) have recovered their original splendour. Asa result of an agreement between the Generalitat, theMuseum of Lleida and “la Caixa” (which contributed €600,000), the collection of 15 tapestries has been subjectedto a process of thorough cleaning and restoration. Accordingto Montse Macià, the head curator of the Museum (thecentre where the pieces are kept), “the process of recoveringthe works has also helped to increase their value and willhelp to promote them and further their dissemination andexhibition”. The restoration work has been accompaniedby detailed research on the tapestries as well as measuresto deal with their various “pathologies” (which includeddirtiness, partial mutilation, and general degradation). Afterprevious analysis, the tapestries were first cleaned byimmersion in water, using special soaps, then naturallydried, by evaporation, and finally rehabilitated. The rehabi-litation process entailed hanging the tapestries on a specialloom, using a neutral fabric to replace tears and cover holes,and then applying more cloth to provide greater support.

CATHÉDRALE ANCIENNE, TAPISSERIES NEUVES

Les tapisseries flamandes du XVI siècle de la Seu Vella(ancienne cathédrale) de Lleida ont récupéré leur splendeur.Fruit d’un accord entre la Generalitat, le Musée de Lleidaet “La Caixa” (entité qui a contribué avec 600.000€), lacollection de 15 tapisseries a été soumise à un processusde nettoyage et de restauration complet. D’après MontseMacià, directrice du Musée (centre qui garde les pièces),“le processus de récupération des œuvres entraîne leur miseen valeur et permettra leur diffusion et exposition». Larestauration a été accompagnée d’une recherche détailléedes pièces affectées par différentes « pathologies » (saleté,mutilation partielle, dégradation). Après avoir fait uneanalyse, on a procédé à un nettoyage par immersion dansde l’eau, en utilisant des savons spéciaux, puis au séchage,moyennant une méthode naturelle par évaporation. Finale-ment, la réhabilitation a été faite sur un métier à tisserspécial et en ajoutant un tissu neutre de consolidation surles décousus et les trous qui a permis également de renforcerle support, aussi en tissu, de la tapisserie.

Les 15 peces actualment conservades al Museu de Lleida pertanyena quatre sèries: "Vicis i virtuts" (El fill pròdig), "Mitologia" (Jàson i Medea,La suplicació de Mestra, El matrimoni de Mestra i Egeu i Teseu), "Davidi Betsabé" (Betsabé va a la casa de David, David envia Uries a la mort,Uries s'acomiada de Betsabé, Natan reprèn David i Mort del fill deDavid i Betsabé) i "Història d'Abraham" (La vocació d'Abraham, El faraórestitueix Sara a Abraham, Comiat d'Abraham i Lot, Abraham enviaElièzer a buscar muller per a Isaac i Rebeca ofereix aigua a Elièzer).

Els tapissos, cal dir-ho, són solament un dels molts motius pervisitar el Museu de Lleida, equipament modern que sedueix el visitantamb una exposició permanent de més de mil obres. Obres que representenuna amena lliçó de l’evolució del territori per mitjà de les sevesmanifestacions artístiques, des de la Prehistòria fins al segle XIX. Sensdubte, una cita inajornable!

Foto superior, restauració d’un teixit en un teler especial de la Real Fábrica de Tapices deMadrid. A sota, fragment del tapís El fill pròdig.

D’INTERÈS

MUSEU DE LLEIDA, DIOCESÀ I COMARCALC/ Sant Crist, 1. 25002 Lleida

Tel.: 973 28 30 75 - E-mail: museu@museudelleida.catWeb: http://www.museudelleida.cat/

58

esprés de l’espectacular exposició quees va poder veure enguany a la Seu Vella deLleida –i que va reunir també peces d’altresprocedències–, els tapissos han tornat al Museude Lleida, que té cura de la seva conservaciói exhibició (encara que, per raons d’espai ide conservació preventiva, el recinte museísticen mostra únicament tres, els quals s’anirancanviant de manera rotatòria).

Però, tal com explica la directora delmuseu, Montse Macià, el procés de recuperaciópatrimonial d’aquestes obres no és solamentun tema de conservació, “sinó que també hacomportat la posada en valor de tota la col·lec-ció de tapissos i permetrà la difusió i l’exhibiciódels teixits tant dins del museu com a d’altresindrets; tenim ara una col·lecció única i singulara disposició d’institucions i col·lectius que lasol·licitin”. Macià incideix igualment que larestauració ha anat acompanyada d’una inves-tigació acurada de cada peça (la iconografia,l’estil, el cromatisme, el taller d’origen, etc.) ide l’edició d’un catàleg on es dóna a conèixerel resultat de la recerca.

Fruit de l’acord signat l’any 2006 entreel Departament de Cultura de la Generalitat,el Museu de Lleida i “la Caixa”, la restauració–pagada per aquesta entitat financera, que haaportat 600.000 €– es va fer a dues de lesentitats més prestigioses d’aquest àmbit,l’Institut Royal du Patrimoine Artistique deBrussel·les i la Fundación Real Fábrica deTapices de Madrid. Tècnicament, el tractamentdels tapissos, afectats per diverses “patolo-gies”—brutícia acumulada, mutilació d’al-gunes parts, degradació causada per l’acciódel temps i dels homes (oxidació, decoloracióper la llum, estrips i forats), intervencions an-teriors no sempre idònies—, ha estat complex.

Com explica Núria Gilart, conservadora-restauradora del museu, un procés d’aquesttipus requereix una anàlisi prèvia que detectales zones problemàtiques i indica el tipus desanejament que cal aplicar. Normalment esfa una neteja per immersió en aigua, utilitzantsabons especials i aplicant un assecat naturalper evaporació, mentre que les zones mésdelicades requereixen una aspiració especialamb filtres. Quant a la restauració, es fa enun teler, on s’afegeix el teixit neutre de con-solidació als estrips i als forats i on es reforçael suport, també de roba, del tapís (la peça esva enrotllant a mesura que avançal’arranjament).

D

Fragment del tapís La suplicació de Mestra abans i després de la restauració a l’IRPA. Observeu a sota lasensible millora en zones com la part davantera del vestit vermell de la figura de l’home.

59

CATEDRAL ANTIGUA, TAPICES NUEVOS

Los tapices flamencos del siglo XVI de la Seu Vella (CatedralAntigua) de Lleida han recuperado su esplendor. Fruto deun acuerdo entre la Generalitat, el Museo de Lleida y “laCaixa” (entidad que ha aportado 600.000 €), la colecciónde 15 tapices ha sido sometida a un completo proceso delimpieza y restauración. Según Montse Macià, directora delmuseo (el centro que custodia las piezas), “el proceso derecuperación de las obras conlleva su puesta en valor ypermitirá su difusión y exhibición tanto dentro del museocomo en otros lugares”. La restauración ha ido acompañadade una investigación detallada de las piezas, afectadas por“patologías” diversas (suciedad, mutilación parcial, degra-dación). Tras un análisis previo, se ha realizado una limpiezapor inmersión en agua, utilizando jabones especiales yaplicando un secado natural por evaporación, y la rehabi-litación, en un telar especial donde se ha añadido tejidoneutro de consolidación a los descosidos y agujeros y dondese refuerza el soporte, también de ropa, del tapiz.

OLD CATHEDRAL, NEW TAPESTRIES

The 16th century Flemish tapestries of the Lleida’s Seu Vella(Old Cathedral) have recovered their original splendour. Asa result of an agreement between the Generalitat, theMuseum of Lleida and “la Caixa” (which contributed €600,000), the collection of 15 tapestries has been subjectedto a process of thorough cleaning and restoration. Accordingto Montse Macià, the head curator of the Museum (thecentre where the pieces are kept), “the process of recoveringthe works has also helped to increase their value and willhelp to promote them and further their dissemination andexhibition”. The restoration work has been accompaniedby detailed research on the tapestries as well as measuresto deal with their various “pathologies” (which includeddirtiness, partial mutilation, and general degradation). Afterprevious analysis, the tapestries were first cleaned byimmersion in water, using special soaps, then naturallydried, by evaporation, and finally rehabilitated. The rehabi-litation process entailed hanging the tapestries on a specialloom, using a neutral fabric to replace tears and cover holes,and then applying more cloth to provide greater support.

CATHÉDRALE ANCIENNE, TAPISSERIES NEUVES

Les tapisseries flamandes du XVI siècle de la Seu Vella(ancienne cathédrale) de Lleida ont récupéré leur splendeur.Fruit d’un accord entre la Generalitat, le Musée de Lleidaet “La Caixa” (entité qui a contribué avec 600.000€), lacollection de 15 tapisseries a été soumise à un processusde nettoyage et de restauration complet. D’après MontseMacià, directrice du Musée (centre qui garde les pièces),“le processus de récupération des œuvres entraîne leur miseen valeur et permettra leur diffusion et exposition». Larestauration a été accompagnée d’une recherche détailléedes pièces affectées par différentes « pathologies » (saleté,mutilation partielle, dégradation). Après avoir fait uneanalyse, on a procédé à un nettoyage par immersion dansde l’eau, en utilisant des savons spéciaux, puis au séchage,moyennant une méthode naturelle par évaporation. Finale-ment, la réhabilitation a été faite sur un métier à tisserspécial et en ajoutant un tissu neutre de consolidation surles décousus et les trous qui a permis également de renforcerle support, aussi en tissu, de la tapisserie.

Les 15 peces actualment conservades al Museu de Lleida pertanyena quatre sèries: "Vicis i virtuts" (El fill pròdig), "Mitologia" (Jàson i Medea,La suplicació de Mestra, El matrimoni de Mestra i Egeu i Teseu), "Davidi Betsabé" (Betsabé va a la casa de David, David envia Uries a la mort,Uries s'acomiada de Betsabé, Natan reprèn David i Mort del fill deDavid i Betsabé) i "Història d'Abraham" (La vocació d'Abraham, El faraórestitueix Sara a Abraham, Comiat d'Abraham i Lot, Abraham enviaElièzer a buscar muller per a Isaac i Rebeca ofereix aigua a Elièzer).

Els tapissos, cal dir-ho, són solament un dels molts motius pervisitar el Museu de Lleida, equipament modern que sedueix el visitantamb una exposició permanent de més de mil obres. Obres que representenuna amena lliçó de l’evolució del territori per mitjà de les sevesmanifestacions artístiques, des de la Prehistòria fins al segle XIX. Sensdubte, una cita inajornable!

Foto superior, restauració d’un teixit en un teler especial de la Real Fábrica de Tapices deMadrid. A sota, fragment del tapís El fill pròdig.

D’INTERÈS

MUSEU DE LLEIDA, DIOCESÀ I COMARCALC/ Sant Crist, 1. 25002 Lleida

Tel.: 973 28 30 75 - E-mail: museu@museudelleida.catWeb: http://www.museudelleida.cat/

60

Text: equip editor Fotos: Ramon Baylina, Santi Iglesias, Álvaro Novo, Jordi V. Pou

El cel:El cel:tot un espectacletot un espectacle

L’escriptora anglesa Virginia Woolf escrivia: “Només elcel sap per què l’estimem tant”. Certament, la màgia i elmisteri que amaga el firmament, amb la seva immensitat,la seva singularitat i el fet que ens regali constantmentformes, colors i aspectes tan diversos, fan que es converteixien quelcom enigmàtic i estimat alhora. Viatjar a qualsevolindret del món i observar els cels de cada racó forma partdel bagatge que ens emportem dels llocs que visitem.Perquè, qui no ha fotografiat mai una romàntica posta desol, un espectacular arc de Sant Martí o el caprici delsnúvols amb formes i colors diversos?

Un cop més, en aquesta selecció d’imatges recollim la naturaen estat pur, tot i que aquesta vegada amb l’objectiu mirantal cel. Ramon Baylina, Santi Iglesias, Álvaro Novo i Jordi V.Pou ens ofereixen una acurada tria d’instantànies de lesTerres de Lleida que se centren en les múltiples postals quesovint presenta el cel tant a la plana com a la muntanya.

Els regals acostumen a comprar-se; la natura, però, ensn’ofereix constantment i sense cap mena d’embolcall.Gaudiu, doncs, d’aquests presents que trobareu en lespròximes pàgines.

61

� Impressionant descàrregaelèctrica sobre la zona d’Alfési Torres de Segre, captadades de Lleida.

60

Text: equip editor Fotos: Ramon Baylina, Santi Iglesias, Álvaro Novo, Jordi V. Pou

El cel:El cel:tot un espectacletot un espectacle

L’escriptora anglesa Virginia Woolf escrivia: “Només elcel sap per què l’estimem tant”. Certament, la màgia i elmisteri que amaga el firmament, amb la seva immensitat,la seva singularitat i el fet que ens regali constantmentformes, colors i aspectes tan diversos, fan que es converteixien quelcom enigmàtic i estimat alhora. Viatjar a qualsevolindret del món i observar els cels de cada racó forma partdel bagatge que ens emportem dels llocs que visitem.Perquè, qui no ha fotografiat mai una romàntica posta desol, un espectacular arc de Sant Martí o el caprici delsnúvols amb formes i colors diversos?

Un cop més, en aquesta selecció d’imatges recollim la naturaen estat pur, tot i que aquesta vegada amb l’objectiu mirantal cel. Ramon Baylina, Santi Iglesias, Álvaro Novo i Jordi V.Pou ens ofereixen una acurada tria d’instantànies de lesTerres de Lleida que se centren en les múltiples postals quesovint presenta el cel tant a la plana com a la muntanya.

Els regals acostumen a comprar-se; la natura, però, ensn’ofereix constantment i sense cap mena d’embolcall.Gaudiu, doncs, d’aquests presents que trobareu en lespròximes pàgines.

61

� Impressionant descàrregaelèctrica sobre la zona d’Alfési Torres de Segre, captadades de Lleida.

62

� La lluna darrere del Tèsol espia el poble de Son.

63

� La capital del Segrià amb un cumulonimbus apocalíptic.

� Mamatocúmuls a Esterri d’Àneu.

62

� La lluna darrere del Tèsol espia el poble de Son.

63

� La capital del Segrià amb un cumulonimbus apocalíptic.

� Mamatocúmuls a Esterri d’Àneu.

64

� Càlida posta de sol al Port de la Bonaigua.

� Impressionant arc de Sant Martí a La Boscana de Mollerussa.

65

� Els darrers rajos del sol il·luminen els altocúmuls que vaguen sobre Gardeny.

� Núvols lenticulars a Arrós de Cardós.

64

� Càlida posta de sol al Port de la Bonaigua.

� Impressionant arc de Sant Martí a La Boscana de Mollerussa.

65

� Els darrers rajos del sol il·luminen els altocúmuls que vaguen sobre Gardeny.

� Núvols lenticulars a Arrós de Cardós.

66

A toc decampana

Text: Joaquim M. Pujals Fotos: Santi Iglesias

Os de Balaguer celebra des de fa 24 anys la Trobada de Campaners,

on es reivindica un ofici secular que lluita per allunyar-se de la desaparició.

67

66

A toc decampana

Text: Joaquim M. Pujals Fotos: Santi Iglesias

Os de Balaguer celebra des de fa 24 anys la Trobada de Campaners,

on es reivindica un ofici secular que lluita per allunyar-se de la desaparició.

67

68

Des de fa 24 anys, Os de Balaguer aplega cada any al voltant d’un centenar de campaners d’arreu de l’Estat i fins i tot de l’estranger.

urant segles, les campanes van serel gran mitjà de comunicació de

masses dels nostres pobles i ciutats. En estarsituades normalment als campanars de lesesglésies, la seva funció principal era religiosa:convocaven amb diferents tonades a misses,casaments, funerals i la resta de celebracionslitúrgiques. Però també informaven lapoblació de festes i cerimònies laiques, denaixements i defuncions, i l’alertaven d’atacsenemics, incendis, epidèmies, tempestes id’altres perills.

No és gens exagerat afirmar que la vidaquotidiana es desenvolupava a toc decampana. Els pics que cridaven adeterminades oracions marcaven també elmoment de llevar-se, dinar o anar-se’n al llit.Els senyals horaris dels campanars eren laprincipal mesura del temps en un món sense

rellotges ni mòbils. Quan les ciutats estavenenvoltades de muralles, era especialmentimportant l’avís de tancament de les portes.Els instruments també establien els tocs dequeda (l’expressió al·ludeix precisament also de les campanes). En alguns pobles, hihavia uns senyals específics per al momentde tornar a casa els infants, per canviar elsllocs de pastura dels ramats o per difondreque una dona tenia complicacions en elpart...

Mitjançant un llenguatge elaborat, elcampaner, mestre d’un ofici secular quepassava de pares a fills, transmetia molta mésinformació de la que ens podem imaginarels llecs: en el cas de les defuncions, elsressons arribaven a precisar si havia estatd’un home, una dona o un infant, el barri onvivia, i fins i tot... la categoria del funeral!

Com passa amb els altres idiomes, cadaterritori té el seu. El codi d’un poble “nomésel podien interpretar els seus veïns... A cincquilòmetres, ja no l’entenien!”, explica MariaJosé Huete, de la junta de la Confraria deCampaners de Catalunya. I també el seuaccent: hi ha una manera catalana de tocarles campanes, amb repics rimats, no gairellargs, i sense fer que l’estri volti mai 360graus, com es fa en altres llocs. Aquí, abansde fer-les sonar, els campaners les posen aseure, és a dir, boca amunt, i després lesdeixen caure totes alhora.

Per poder-les tocar a la catalana, lescampanes tenien un contrapès de fusta o depedra que en permetia conservar l’equilibriboca amunt. Però des del s. XIX, i perinfluència alemanya, es va substituir en moltesper un de ferro –material del qual també es

D

69

va començar a fer el jou, que fins llavors erade fusta-. Els nous elements metàl·lics en vanalterar el so i el seu mal ús va fer que moltess’esquerdessin. El segle XX va portar elsmotors elèctrics, que van anar arraconant lafeina dels campaners.

La mateixa paraula que identifica unade les característiques tòpiques dels catalans,seny, també serveix per referir-se a lacampana, però no sabem si hi ha una relacióentre un i altre significat (sembla, però, queprovenen d’arrels diferents). El seny majorés la campana principal d’un temple. I elmestre de seny, l’artesà que fon i dóna formaals grans vasos de bronze.

Com tantes altres coses que, haventacompanyat la vida de desenes degeneracions, s’han extingit en pocs anys acausa dels nous models de vida, el tocar de

les campanes va estar prop de desaparèixerde les nostres viles. Però campanes icampaners resisteixen, i al petit poble d’Osde Balaguer, a la Noguera, han descobert unpunt de trobada des d’on es treballa perpreservar aquest llegat.

Des de fa 24 anys, la localitat acullcada darrer cap de setmana d’abril la Trobadade Campaners, principal esdevenimentd’aquest tipus a Catalunya –el 2011, però,en coincidir aquestes dates amb la SetmanaSanta, la trobada s’avançarà als dies 9 i 10

del mateix mes–. “Tot va començar quanl’alcalde i el mossèn d’aleshores van volerretre un homenatge al campaner local.L’homenatge es va estendre als dels poblesveïns, i com que va anar bé, l’any següentes va dedicar als de tota la comarca... i ja noha parat de créixer”, explica l’alcalde actual,Ignasi Cortés.

En algunes edicions s’ha arribat acomptar amb la presència d’un centenar decampaners procedents de Catalunya, d’altresindrets d’Espanya –amb destacada presènciadels valencians, que a la seva terra sónespecialment actius– i fins i tot d’algun altrepaís europeu. Els darrers anys, però, la xifras’ha reduït a una seixantena: la majoria decampaners són gent gran, i el temps noperdona. També n’hi ha alguns per als qualsel viatge és massa llarg o complicat. Cortés

“La Confraria deCampaners de Catalunyacol·labora estretament

amb la Trobada”

Campanes i campaners resisteixen al pas del temps i les tradicions i es donen cita a la petita població de la Noguera.

68

Des de fa 24 anys, Os de Balaguer aplega cada any al voltant d’un centenar de campaners d’arreu de l’Estat i fins i tot de l’estranger.

urant segles, les campanes van serel gran mitjà de comunicació de

masses dels nostres pobles i ciutats. En estarsituades normalment als campanars de lesesglésies, la seva funció principal era religiosa:convocaven amb diferents tonades a misses,casaments, funerals i la resta de celebracionslitúrgiques. Però també informaven lapoblació de festes i cerimònies laiques, denaixements i defuncions, i l’alertaven d’atacsenemics, incendis, epidèmies, tempestes id’altres perills.

No és gens exagerat afirmar que la vidaquotidiana es desenvolupava a toc decampana. Els pics que cridaven adeterminades oracions marcaven també elmoment de llevar-se, dinar o anar-se’n al llit.Els senyals horaris dels campanars eren laprincipal mesura del temps en un món sense

rellotges ni mòbils. Quan les ciutats estavenenvoltades de muralles, era especialmentimportant l’avís de tancament de les portes.Els instruments també establien els tocs dequeda (l’expressió al·ludeix precisament also de les campanes). En alguns pobles, hihavia uns senyals específics per al momentde tornar a casa els infants, per canviar elsllocs de pastura dels ramats o per difondreque una dona tenia complicacions en elpart...

Mitjançant un llenguatge elaborat, elcampaner, mestre d’un ofici secular quepassava de pares a fills, transmetia molta mésinformació de la que ens podem imaginarels llecs: en el cas de les defuncions, elsressons arribaven a precisar si havia estatd’un home, una dona o un infant, el barri onvivia, i fins i tot... la categoria del funeral!

Com passa amb els altres idiomes, cadaterritori té el seu. El codi d’un poble “nomésel podien interpretar els seus veïns... A cincquilòmetres, ja no l’entenien!”, explica MariaJosé Huete, de la junta de la Confraria deCampaners de Catalunya. I també el seuaccent: hi ha una manera catalana de tocarles campanes, amb repics rimats, no gairellargs, i sense fer que l’estri volti mai 360graus, com es fa en altres llocs. Aquí, abansde fer-les sonar, els campaners les posen aseure, és a dir, boca amunt, i després lesdeixen caure totes alhora.

Per poder-les tocar a la catalana, lescampanes tenien un contrapès de fusta o depedra que en permetia conservar l’equilibriboca amunt. Però des del s. XIX, i perinfluència alemanya, es va substituir en moltesper un de ferro –material del qual també es

D

69

va començar a fer el jou, que fins llavors erade fusta-. Els nous elements metàl·lics en vanalterar el so i el seu mal ús va fer que moltess’esquerdessin. El segle XX va portar elsmotors elèctrics, que van anar arraconant lafeina dels campaners.

La mateixa paraula que identifica unade les característiques tòpiques dels catalans,seny, també serveix per referir-se a lacampana, però no sabem si hi ha una relacióentre un i altre significat (sembla, però, queprovenen d’arrels diferents). El seny majorés la campana principal d’un temple. I elmestre de seny, l’artesà que fon i dóna formaals grans vasos de bronze.

Com tantes altres coses que, haventacompanyat la vida de desenes degeneracions, s’han extingit en pocs anys acausa dels nous models de vida, el tocar de

les campanes va estar prop de desaparèixerde les nostres viles. Però campanes icampaners resisteixen, i al petit poble d’Osde Balaguer, a la Noguera, han descobert unpunt de trobada des d’on es treballa perpreservar aquest llegat.

Des de fa 24 anys, la localitat acullcada darrer cap de setmana d’abril la Trobadade Campaners, principal esdevenimentd’aquest tipus a Catalunya –el 2011, però,en coincidir aquestes dates amb la SetmanaSanta, la trobada s’avançarà als dies 9 i 10

del mateix mes–. “Tot va començar quanl’alcalde i el mossèn d’aleshores van volerretre un homenatge al campaner local.L’homenatge es va estendre als dels poblesveïns, i com que va anar bé, l’any següentes va dedicar als de tota la comarca... i ja noha parat de créixer”, explica l’alcalde actual,Ignasi Cortés.

En algunes edicions s’ha arribat acomptar amb la presència d’un centenar decampaners procedents de Catalunya, d’altresindrets d’Espanya –amb destacada presènciadels valencians, que a la seva terra sónespecialment actius– i fins i tot d’algun altrepaís europeu. Els darrers anys, però, la xifras’ha reduït a una seixantena: la majoria decampaners són gent gran, i el temps noperdona. També n’hi ha alguns per als qualsel viatge és massa llarg o complicat. Cortés

“La Confraria deCampaners de Catalunyacol·labora estretament

amb la Trobada”

Campanes i campaners resisteixen al pas del temps i les tradicions i es donen cita a la petita població de la Noguera.

70

calcula que a Catalunya en queden “unsnoranta o cent, encara que molts ja noexerceixin”.

Però encara hi ha esperança: a cadatrobada participen uns quants infants i jovesque en volen prendre el relleu. “N’han vingutfins i tot de set o vuit anys”, recorda Huete,qui considera que el món campaner estàregistrant una recuperació progressiva: “Cadavegada hi ha més colles, i els turistes ruralsque es queixen que les campanes elsmolesten són quatre”.

Juntament amb els artistes, també esdesplacen al poble milers de personesinteressades en les campanes, en les tradicionsculturals en general, o simplement curiosos.Algun any han envaït els carrers d’Os cincmil visitants, i el dinar de germanor, quepreparen les dones del poble, n’ha aplegat

un miler. Són xifres considerables si tenimen compte que el nombre d’habitants d’aquestpoble de l’oest de la Noguera, arraulit al peude la serra del Montsec, és només d’unsquatre-cents!

L’èxit de la iniciativa va impulsar lacreació l’any 1987 de la Confraria deCampaners de Catalunya, amb seu a SantaMaria de Bellpuig de les Avellanes, unaabadia amb orígens al s. XII que hi ha aquatre quilòmetres d’Os. La presència a ladirecció de la confraria d’un monjo de

Montserrat va permetre que moltes de lesseves reunions tinguessin lloc al monestirbarceloní. L’entitat, que té més d’un centenarde membres, vetlla per la conservació i ladifusió del món de la campana, col·laboraamb l’Ajuntament en l’organització de latrobada anual i edita periòdicament la revistaEl Batall (que es pot llegir per internet).

El programa de l’esdeveniment sempreinclou, el dissabte, el pregó de la festa i unconcert al vespre. Però el diumenge és elgran dia. Després de la rebuda als campanersvisitants i d’un esmorzar popular, té lloc unaexhibició de tocs a càrrec de cada mestre.Segueixen una missa cantada i el dinar, enel qual participen tots els assistents, desprésdel qual s’homenatja els campaners presents,que reben obsequis i distincions. La festas’acaba amb un ball.

El món campaner està registrant una recuperació progessiva i les noves generacions “apunten bones maneres”, segons els organitzadors.

“L’Ajuntament preparala Sala Temàtica de les

Campanes en unaestança del castell”

71

Durant la jornada dominical té llocals carrers del poble una fira de fonedors iinstal·ladors de campanes. També hi hademostracions d’oficis antics i parades deproductes artesans. Alguns anys s’ha realitzatla fosa d’una campana tal com es feia desde l’Edat Mitjana. D’aquesta manera, latrobada ha permès dotar de campanesdiverses esglésies i ermites dels encontorns.De fet, no existeix encara un cens de lescampanes catalanes –s’està fent–, però hiha més de 20.000 esglésies i edificis reli-giosos susceptibles de tenir-ne.

Per a l’edició del 2011 no estaràencara enllestit, però de cara a l’any següentl’Ajuntament espera haver culminat un vellprojecte: un museu campaner instal·lat enuna estança gòtica que s’ha habilitat alrehabilitat castell que corona el poble.L’obra civil de la Sala Temàtica de lesCampanes, en la qual es treballa des de faun any llarg, ja està gairebé acabada, i s’hapogut completar amb ajut financer de lesadministracions central i autonòmica.

Tot i que ja fa uns anys que s’hiexposaven provisionalment algunes peces,ara falta desenvolupar la part dels continguts,per a la qual l’Ajuntament ha demanattambé ajuts i assessorament. Serà el primermuseu dedicat a aquest tema a Catalunya.“A Cantàbria i Valladolid ja hi ha museusdedicats a les campanes, com n’hi ha aFrança i Itàlia. Però nosaltres volem centrar-nos més en la figura del campaner, explicarque era un veritable comunicador. I tambéparlar dels campanars”, explica l’alcalde.

Al creixement de les collescampaneres –a les Terres de Lleida destacala de Cervera–, la incorporació de jovesaprenents que poden garantir el futur del’ofici, una festa anual plenamentconsolidada i el primer museu monogràficdel país cal afegir que, el gener del 2010,la Generalitat va declarar el so de lescampanes Patrimoni Cultural Immaterial deCatalunya, una decisió que el protegeix deles denúncies i les demandes presentadesels darrers anys per alguns ciutadans alsquals molestava. Sembla que, de moment,les campanes no deixaran de volar a casanostra. I a Os de Balaguer en tenen bonapart de la culpa.

Diverses imatges de la trobada: campaners de totes les edats mostrant les seves habilitatsi un artesà del vidre confeccionant una campana.

70

calcula que a Catalunya en queden “unsnoranta o cent, encara que molts ja noexerceixin”.

Però encara hi ha esperança: a cadatrobada participen uns quants infants i jovesque en volen prendre el relleu. “N’han vingutfins i tot de set o vuit anys”, recorda Huete,qui considera que el món campaner estàregistrant una recuperació progressiva: “Cadavegada hi ha més colles, i els turistes ruralsque es queixen que les campanes elsmolesten són quatre”.

Juntament amb els artistes, també esdesplacen al poble milers de personesinteressades en les campanes, en les tradicionsculturals en general, o simplement curiosos.Algun any han envaït els carrers d’Os cincmil visitants, i el dinar de germanor, quepreparen les dones del poble, n’ha aplegat

un miler. Són xifres considerables si tenimen compte que el nombre d’habitants d’aquestpoble de l’oest de la Noguera, arraulit al peude la serra del Montsec, és només d’unsquatre-cents!

L’èxit de la iniciativa va impulsar lacreació l’any 1987 de la Confraria deCampaners de Catalunya, amb seu a SantaMaria de Bellpuig de les Avellanes, unaabadia amb orígens al s. XII que hi ha aquatre quilòmetres d’Os. La presència a ladirecció de la confraria d’un monjo de

Montserrat va permetre que moltes de lesseves reunions tinguessin lloc al monestirbarceloní. L’entitat, que té més d’un centenarde membres, vetlla per la conservació i ladifusió del món de la campana, col·laboraamb l’Ajuntament en l’organització de latrobada anual i edita periòdicament la revistaEl Batall (que es pot llegir per internet).

El programa de l’esdeveniment sempreinclou, el dissabte, el pregó de la festa i unconcert al vespre. Però el diumenge és elgran dia. Després de la rebuda als campanersvisitants i d’un esmorzar popular, té lloc unaexhibició de tocs a càrrec de cada mestre.Segueixen una missa cantada i el dinar, enel qual participen tots els assistents, desprésdel qual s’homenatja els campaners presents,que reben obsequis i distincions. La festas’acaba amb un ball.

El món campaner està registrant una recuperació progessiva i les noves generacions “apunten bones maneres”, segons els organitzadors.

“L’Ajuntament preparala Sala Temàtica de les

Campanes en unaestança del castell”

71

Durant la jornada dominical té llocals carrers del poble una fira de fonedors iinstal·ladors de campanes. També hi hademostracions d’oficis antics i parades deproductes artesans. Alguns anys s’ha realitzatla fosa d’una campana tal com es feia desde l’Edat Mitjana. D’aquesta manera, latrobada ha permès dotar de campanesdiverses esglésies i ermites dels encontorns.De fet, no existeix encara un cens de lescampanes catalanes –s’està fent–, però hiha més de 20.000 esglésies i edificis reli-giosos susceptibles de tenir-ne.

Per a l’edició del 2011 no estaràencara enllestit, però de cara a l’any següentl’Ajuntament espera haver culminat un vellprojecte: un museu campaner instal·lat enuna estança gòtica que s’ha habilitat alrehabilitat castell que corona el poble.L’obra civil de la Sala Temàtica de lesCampanes, en la qual es treballa des de faun any llarg, ja està gairebé acabada, i s’hapogut completar amb ajut financer de lesadministracions central i autonòmica.

Tot i que ja fa uns anys que s’hiexposaven provisionalment algunes peces,ara falta desenvolupar la part dels continguts,per a la qual l’Ajuntament ha demanattambé ajuts i assessorament. Serà el primermuseu dedicat a aquest tema a Catalunya.“A Cantàbria i Valladolid ja hi ha museusdedicats a les campanes, com n’hi ha aFrança i Itàlia. Però nosaltres volem centrar-nos més en la figura del campaner, explicarque era un veritable comunicador. I tambéparlar dels campanars”, explica l’alcalde.

Al creixement de les collescampaneres –a les Terres de Lleida destacala de Cervera–, la incorporació de jovesaprenents que poden garantir el futur del’ofici, una festa anual plenamentconsolidada i el primer museu monogràficdel país cal afegir que, el gener del 2010,la Generalitat va declarar el so de lescampanes Patrimoni Cultural Immaterial deCatalunya, una decisió que el protegeix deles denúncies i les demandes presentadesels darrers anys per alguns ciutadans alsquals molestava. Sembla que, de moment,les campanes no deixaran de volar a casanostra. I a Os de Balaguer en tenen bonapart de la culpa.

Diverses imatges de la trobada: campaners de totes les edats mostrant les seves habilitatsi un artesà del vidre confeccionant una campana.

Durante siglos, las campanas fueronel medio de comunicación de masasde nuestros pueblos y ciudades.Situadas normalmente en loscampanarios de las iglesias, su funciónprincipal era la religiosa: convocabancon diferentes toques a misas, bodas,funerales, etc. Pero también infor-maban de ceremonias laicas, denacimientos y defunciones, alertabande ataques enemigos, incendios,epidemias, tormentas y otros peligros.Incluso algunos pueblos tenían señalesespecíficas para cambiar los lugaresde pastoreo del ganado o para avisarque una mujer tenía complicacionesen el parto. Mediante un elaboradolenguaje, el campanero, maestro deun oficio secular que pasaba de padresa hijos, transmitía más de lo quepodamos imaginar: en el caso dedefunciones, se podía precisar si erahombre, mujer, niño, el barrio dondevivía e incluso la categoría del funeral.

Maria José Huete, de la junta de laConfraria de Campaners de Catalunya,explica que cada territorio tenía sucódigo y su acento. Una maneracatalana de tocar las campanas es conrepiques rimados, no muy largos y sinque den la vuelta 360º. Aquí, antes dehacerlas sonar, los campaneros lasponen boca arriba y las sueltan todasa la vez. Pero el siglo XX aportó losmotores eléctricos, que fueronarrinconando el trabajo de loscampaneros.

Campanas y campaneros resisten enel pequeño pueblo de Os de Balaguer,en la Noguera, donde desde hace 24años, en abril, se celebra el Encuentrode Campaneros, único acontecimientode este tipo en Cataluña. En algunasediciones se han llegado a reunir uncentenar de profesionales procedentesde Cataluña, España e incluso algúnpaís europeo. En toda Cataluña, el

alcalde de Os de Balaguer, IgnasiCortés, calcula que actualmentequedan entre noventa y ciencampaneros, aunque algunos ya noestén en activo. La participación infantily de los jóvenes cada vez es mayor y,según Huete, el mundo campaneroestá registrando una progresivarecuperación.

El éxito del Encuentro de Campaneros,que reúne unas cinco mil personas enesta población de sólo cuatrocientoshabitantes, impulsó la creación en elaño 1987 de la Confraria deCampaners de Catalunya, con sede enSanta Maria de Bellpuig de lesAvellanes. La entidad, con más de uncentenar de miembros, vela por laconservación y difusión del mundo dela campana, colabora con elAyuntamiento en la organización dele n c u e n t r o a n u a l y e d i t aperiódicamente la revista El Batall.

El programa anual incluye, el sábado,el pregón de la fiesta y un concierto,mientras que el domingo, después deldesayuno popular, se da paso a laexhibición por parte de cadacampanero. Por las calles de lapoblación se realiza una feria defundidores e instaladores de campanas,demostraciones de oficios antiguos,puestos de productos artesanos, etc.

El Ayuntamiento está culminando unviejo proyecto: un museo campaneroinstalado en una estancia gótica delrehabilitado castillo del pueblo. La SalaTemática de los Campaneros será elprimer museo dedicado a este temaen Cataluña y buena parte de él estarácentrada en la figura del campanerocomo comunicador, según explica elalcalde. A todo ello hay que añadirque, este año, la Generalitat ha declaradoel sonido de las campanas PatrimonioCultural Inmaterial de Cataluña.

For centuries, bells offered the main means of masscommunication in villages, towns and cities. Theywere mainly located in the bell towers of churchesand their main function was religious: with theirdifferent peels announcing masses, weddings andfunerals, etc. They were also used to inform of secularevents, such as births and deaths, and to warn peopleof enemy attacks, fires, epidemics, storms and otherdangers. Maria José Huete, a member of the boardof the Confraternity of Bell-Ringers of Catalonia,explains that each territory had its own code andaccent. But then the 20th century brought with it

electric motors, which largely took away the workof bell-ringers.

However, the bells and bell-ringing tradition havesurvived in the village of Os de Balaguer, La Noguera,where for the last 24 years the month of April haswitnessed a Meeting of Bell-Ringers in what is theonly event of its kind in Catalonia. Some of thesemeetings have brought together as many as a hundredprofessionals from all over Catalonia and Spain andeven from some other countries. Ignasi Cortés, theMayor of Os de Balaguer calculates that there are

currently between ninety and one hundred bell-ringers in Catalonia, although some of them are nolonger active. Even so, bell-ringing is currentlyexperiencing something of a revival. In 1987, thesuccess of the Meeting of Bell-Ringers, which bringstogether about five thousand people in this smallvillage, led to the creation of the Confraternity ofBell-Ringers of Catalonia, a group that activelycollaborates in the organisation of the festival. Thelocal council is also working to finish the constructionof the Bell-Ringers Theme Hall, which will be thefirst museum in Catalonia dedicated to this activity.

AT THE RING OF THE BELL

A TOQUE DE CAMPANA

Des siècles durant, les cloches furent le moyen decommunication de masse de nos villages et nosvilles. Situées normalement dans les clochers deséglises, leur fonction principale était religieuse: ellesconvoquaient, au son de différents coups, aux messes,mariages, enterrements etc. Mais elles informaientégalement des cérémonies laïques, des naissanceset des décès, prévenaient des attaques ennemies,des incendies, des épidémies, des orages et autresdangers. Maria José Huete, membre du conseil dela Confrérie des Artisans Campanaires de Catalogne,explique que chaque territoire avait son propre codeet son accent. Le XXe siècle apporta les moteurs

électriques, qui petit à petit laissèrent de côté letravail des artisans campanaires.

Cloches et artisans campanaires résistent encoredans le petit village d'Os de Balaguer, dans LaNoguera, où depuis 24 ans a lieu la Rencontred'Artisans Campanaires, celle-ci étant le seul évè-nement de ce type en Catalogne. Certaines éditionsde cette rencontre ont réussi à rassembler unecentaine de professionnels venant de Catalogne, dureste l'Espagne et même d'autres pays européens.Le maire d'Os de Balaguer, Ignasi Cortés, estimequ'en Catalogne il reste actuellement entre quatre-

vingt-dix et cent artisans campanaires, bien quecertains ne soient plus en activité. Cependant, lemonde des artisans campanaires est en récupérationprogressive. Le succès de la Rencontre d'ArtisansCampanaires, qui réunit environ cinq mille personnesdans ce village de quatre-cent habitants, a encouragé,en 1987, la création de la Confrérie des ArtisansCampanaires de Catalogne, qui collabore activementà l'organisation de la fête annuelle. Par ailleurs, laMairie est en train de terminer la construction de laSalle Thématique des Artisans Campanaires á Os deBalaguer, premier musée en Catalogne consacré àce thème.

AU SON DES CLOCHES

72

Confraria de Campaners de CatalunyaWeb: www.confrariacampaners.cat

Ajuntament d’Os de BalaguerTel.: 973 43 80 04 Fax: 973 43 81 29Web: www.ccnoguera.cat/osbalaguerE-mail: ajuntament@osbalaguer.ddl.net

Trobada de CampanersWeb: www.trobadacampaners.com

D’INTERÈS

Durante siglos, las campanas fueronel medio de comunicación de masasde nuestros pueblos y ciudades.Situadas normalmente en loscampanarios de las iglesias, su funciónprincipal era la religiosa: convocabancon diferentes toques a misas, bodas,funerales, etc. Pero también infor-maban de ceremonias laicas, denacimientos y defunciones, alertabande ataques enemigos, incendios,epidemias, tormentas y otros peligros.Incluso algunos pueblos tenían señalesespecíficas para cambiar los lugaresde pastoreo del ganado o para avisarque una mujer tenía complicacionesen el parto. Mediante un elaboradolenguaje, el campanero, maestro deun oficio secular que pasaba de padresa hijos, transmitía más de lo quepodamos imaginar: en el caso dedefunciones, se podía precisar si erahombre, mujer, niño, el barrio dondevivía e incluso la categoría del funeral.

Maria José Huete, de la junta de laConfraria de Campaners de Catalunya,explica que cada territorio tenía sucódigo y su acento. Una maneracatalana de tocar las campanas es conrepiques rimados, no muy largos y sinque den la vuelta 360º. Aquí, antes dehacerlas sonar, los campaneros lasponen boca arriba y las sueltan todasa la vez. Pero el siglo XX aportó losmotores eléctricos, que fueronarrinconando el trabajo de loscampaneros.

Campanas y campaneros resisten enel pequeño pueblo de Os de Balaguer,en la Noguera, donde desde hace 24años, en abril, se celebra el Encuentrode Campaneros, único acontecimientode este tipo en Cataluña. En algunasediciones se han llegado a reunir uncentenar de profesionales procedentesde Cataluña, España e incluso algúnpaís europeo. En toda Cataluña, el

alcalde de Os de Balaguer, IgnasiCortés, calcula que actualmentequedan entre noventa y ciencampaneros, aunque algunos ya noestén en activo. La participación infantily de los jóvenes cada vez es mayor y,según Huete, el mundo campaneroestá registrando una progresivarecuperación.

El éxito del Encuentro de Campaneros,que reúne unas cinco mil personas enesta población de sólo cuatrocientoshabitantes, impulsó la creación en elaño 1987 de la Confraria deCampaners de Catalunya, con sede enSanta Maria de Bellpuig de lesAvellanes. La entidad, con más de uncentenar de miembros, vela por laconservación y difusión del mundo dela campana, colabora con elAyuntamiento en la organización dele n c u e n t r o a n u a l y e d i t aperiódicamente la revista El Batall.

El programa anual incluye, el sábado,el pregón de la fiesta y un concierto,mientras que el domingo, después deldesayuno popular, se da paso a laexhibición por parte de cadacampanero. Por las calles de lapoblación se realiza una feria defundidores e instaladores de campanas,demostraciones de oficios antiguos,puestos de productos artesanos, etc.

El Ayuntamiento está culminando unviejo proyecto: un museo campaneroinstalado en una estancia gótica delrehabilitado castillo del pueblo. La SalaTemática de los Campaneros será elprimer museo dedicado a este temaen Cataluña y buena parte de él estarácentrada en la figura del campanerocomo comunicador, según explica elalcalde. A todo ello hay que añadirque, este año, la Generalitat ha declaradoel sonido de las campanas PatrimonioCultural Inmaterial de Cataluña.

For centuries, bells offered the main means of masscommunication in villages, towns and cities. Theywere mainly located in the bell towers of churchesand their main function was religious: with theirdifferent peels announcing masses, weddings andfunerals, etc. They were also used to inform of secularevents, such as births and deaths, and to warn peopleof enemy attacks, fires, epidemics, storms and otherdangers. Maria José Huete, a member of the boardof the Confraternity of Bell-Ringers of Catalonia,explains that each territory had its own code andaccent. But then the 20th century brought with it

electric motors, which largely took away the workof bell-ringers.

However, the bells and bell-ringing tradition havesurvived in the village of Os de Balaguer, La Noguera,where for the last 24 years the month of April haswitnessed a Meeting of Bell-Ringers in what is theonly event of its kind in Catalonia. Some of thesemeetings have brought together as many as a hundredprofessionals from all over Catalonia and Spain andeven from some other countries. Ignasi Cortés, theMayor of Os de Balaguer calculates that there are

currently between ninety and one hundred bell-ringers in Catalonia, although some of them are nolonger active. Even so, bell-ringing is currentlyexperiencing something of a revival. In 1987, thesuccess of the Meeting of Bell-Ringers, which bringstogether about five thousand people in this smallvillage, led to the creation of the Confraternity ofBell-Ringers of Catalonia, a group that activelycollaborates in the organisation of the festival. Thelocal council is also working to finish the constructionof the Bell-Ringers Theme Hall, which will be thefirst museum in Catalonia dedicated to this activity.

AT THE RING OF THE BELL

A TOQUE DE CAMPANA

Des siècles durant, les cloches furent le moyen decommunication de masse de nos villages et nosvilles. Situées normalement dans les clochers deséglises, leur fonction principale était religieuse: ellesconvoquaient, au son de différents coups, aux messes,mariages, enterrements etc. Mais elles informaientégalement des cérémonies laïques, des naissanceset des décès, prévenaient des attaques ennemies,des incendies, des épidémies, des orages et autresdangers. Maria José Huete, membre du conseil dela Confrérie des Artisans Campanaires de Catalogne,explique que chaque territoire avait son propre codeet son accent. Le XXe siècle apporta les moteurs

électriques, qui petit à petit laissèrent de côté letravail des artisans campanaires.

Cloches et artisans campanaires résistent encoredans le petit village d'Os de Balaguer, dans LaNoguera, où depuis 24 ans a lieu la Rencontred'Artisans Campanaires, celle-ci étant le seul évè-nement de ce type en Catalogne. Certaines éditionsde cette rencontre ont réussi à rassembler unecentaine de professionnels venant de Catalogne, dureste l'Espagne et même d'autres pays européens.Le maire d'Os de Balaguer, Ignasi Cortés, estimequ'en Catalogne il reste actuellement entre quatre-

vingt-dix et cent artisans campanaires, bien quecertains ne soient plus en activité. Cependant, lemonde des artisans campanaires est en récupérationprogressive. Le succès de la Rencontre d'ArtisansCampanaires, qui réunit environ cinq mille personnesdans ce village de quatre-cent habitants, a encouragé,en 1987, la création de la Confrérie des ArtisansCampanaires de Catalogne, qui collabore activementà l'organisation de la fête annuelle. Par ailleurs, laMairie est en train de terminer la construction de laSalle Thématique des Artisans Campanaires á Os deBalaguer, premier musée en Catalogne consacré àce thème.

AU SON DES CLOCHES

72

Confraria de Campaners de CatalunyaWeb: www.confrariacampaners.cat

Ajuntament d’Os de BalaguerTel.: 973 43 80 04 Fax: 973 43 81 29Web: www.ccnoguera.cat/osbalaguerE-mail: ajuntament@osbalaguer.ddl.net

Trobada de CampanersWeb: www.trobadacampaners.com

D’INTERÈS

E R S O N A T G E SP

73

Estàtua de Gasparde Portolà a Balaguer.

Text: Marta Puigarnau Fotos: Ajuntaments, Arxiu Ferran Boneu, Edith Petroni, Toni Prim, Francesc Tur, Marisa Vernet

L’empremta de Lleida en terres americanesGASPAR DE PORTOLÀ:

74

Quatre de les localitats que històricament han reivindicat ser el poble natal deGaspar de Portolà: Balaguer (amb la casa a la plaça Mercadal), Arties (casa dels

Portolà on ara hi ha el Parador), Àger i Castellnou de Montsec.

“(...) hem d’estar agraïts a aquest Cavallercatòlic i discret jutge, que amb la seva compassióhagi alleugerit els nostres sofriments (...) Elgovernador no només ens va tractar amb totacortesia com el Rei ordenava sinó que ens vaaprovisionar amb tot el necessari per al viatge(...) lamentant que la seva posició li obligués adur a terme l’ordre d’expulsió”.

mb aquests mots descriu el pare Ducrue,cronista de la Companyia jesuïta, de quina

manera el capità de Dragons del Regiment“España”, Gaspar de Portolà, va dur a terme lamissió encomanada d’arrestar i deportar elsjesuïtes de les missions de l’Alta Califòrnia pertal de lliurar-les a franciscans i dominics.

Paraules que corroboren les reiterades mostresd’estima i respecte sincer cap a Portolà per partde subordinats i companys. De fet, les cròniquesrevelen que aquest explorador i militar va donaren tot moment exemple de disciplina id’autoritat demostrant sempre que el seucomandament no era d’un absolutisme despòtic,atès que participava com tots els seus homes enles mateixes penes i privacions. Les cròniquess’adrecen a ell amb respecte i consideracióanomenant-lo “el nostre comandant” i mostrantcap a ell la consideració i l’afecte que la sevacategoria humana i els seus trets personals li vancomportar. Amb tot, la fulla de serveis militars deGaspar de Portolà i de Rovira no suma brillantsaccions guerreres ni mencions heroiques en elseu comportament professional. Més aviatrecorda la història d’un de tants nobles catalansen fidel i abnegat servei al Rei i a Espanya. Defet, la formació castrense i el concepte estricte

de l’honor i l’obligació van perfilar lapersonalitat de Gaspar de Portolà i de Rovira,nascut a la casa que els Portolà que tenien a laplaça Mercadal el 1717. Era fill de Francesc dePortolà i de Subirà, baró de Castellnou deMontsec, del llinatge dels Portolà, quedisposaven de possessions a Àger, Balaguer iArties (Val d’Aran).

Quan tenia 17 anys, el 1734, fou nomenatalferes de Dragons del Regiment de Villaviciosa.Durant la guerra de successió d’Àustria, prenguépart en les campanyes d’Itàlia i el 1749s’incorporà al Regiment de Numància, amb elgrau de tinent de Dragons i Granaders. Lluità a

A

75

La família Portolà va viure fa més de 250 anys al que ara és el Parador d’Arties. Allà es pot contemplar una estàtua exterior de l’explorador i una petita capella ambun preciós retaule policromat dedicat a Sant Antoni on hi ha esculpit l’escut d’armes familiar.

la guerra dels Set Anys i també participà en lacampanya militar de Portugal fins que el 1764 fouascendit a capità de Dragons del regiment“Espanya” del Virregnat de Nova Espanya (Mèxic).

El 1767 fou enviat a la Baixa Califòrnia i investitgovernador polític i militar d’aquell territori. Lesseves dots d’administrador i de bon capità fan queencapçali l’expedició el 1768 a l’Alta Califòrniaper expulsar els jesuïtes, frenar l’avançament rus ibritànic i organitzar una expedició cap al nord pertrobar Monterrey.

Tenint en compte que la descoberta i lacolonització de l’Alta Califòrnia tenen lloc quanl’expansió d’Espanya havia iniciat ja la sevadecadència, podria dir-se que és la darreraempresa portada a terme per Espanya a Amèrica, iper tant podem considerar Gaspar de Portolà comel darrer conqueridor.

L’objectiu no era altre que el d’establir colònies enaquell indret, específicament a San Diego i

74

Quatre de les localitats que històricament han reivindicat ser el poble natal deGaspar de Portolà: Balaguer (amb la casa a la plaça Mercadal), Arties (casa dels

Portolà on ara hi ha el Parador), Àger i Castellnou de Montsec.

“(...) hem d’estar agraïts a aquest Cavallercatòlic i discret jutge, que amb la seva compassióhagi alleugerit els nostres sofriments (...) Elgovernador no només ens va tractar amb totacortesia com el Rei ordenava sinó que ens vaaprovisionar amb tot el necessari per al viatge(...) lamentant que la seva posició li obligués adur a terme l’ordre d’expulsió”.

mb aquests mots descriu el pare Ducrue,cronista de la Companyia jesuïta, de quina

manera el capità de Dragons del Regiment“España”, Gaspar de Portolà, va dur a terme lamissió encomanada d’arrestar i deportar elsjesuïtes de les missions de l’Alta Califòrnia pertal de lliurar-les a franciscans i dominics.

Paraules que corroboren les reiterades mostresd’estima i respecte sincer cap a Portolà per partde subordinats i companys. De fet, les cròniquesrevelen que aquest explorador i militar va donaren tot moment exemple de disciplina id’autoritat demostrant sempre que el seucomandament no era d’un absolutisme despòtic,atès que participava com tots els seus homes enles mateixes penes i privacions. Les cròniquess’adrecen a ell amb respecte i consideracióanomenant-lo “el nostre comandant” i mostrantcap a ell la consideració i l’afecte que la sevacategoria humana i els seus trets personals li vancomportar. Amb tot, la fulla de serveis militars deGaspar de Portolà i de Rovira no suma brillantsaccions guerreres ni mencions heroiques en elseu comportament professional. Més aviatrecorda la història d’un de tants nobles catalansen fidel i abnegat servei al Rei i a Espanya. Defet, la formació castrense i el concepte estricte

de l’honor i l’obligació van perfilar lapersonalitat de Gaspar de Portolà i de Rovira,nascut a la casa que els Portolà que tenien a laplaça Mercadal el 1717. Era fill de Francesc dePortolà i de Subirà, baró de Castellnou deMontsec, del llinatge dels Portolà, quedisposaven de possessions a Àger, Balaguer iArties (Val d’Aran).

Quan tenia 17 anys, el 1734, fou nomenatalferes de Dragons del Regiment de Villaviciosa.Durant la guerra de successió d’Àustria, prenguépart en les campanyes d’Itàlia i el 1749s’incorporà al Regiment de Numància, amb elgrau de tinent de Dragons i Granaders. Lluità a

A

75

La família Portolà va viure fa més de 250 anys al que ara és el Parador d’Arties. Allà es pot contemplar una estàtua exterior de l’explorador i una petita capella ambun preciós retaule policromat dedicat a Sant Antoni on hi ha esculpit l’escut d’armes familiar.

la guerra dels Set Anys i també participà en lacampanya militar de Portugal fins que el 1764 fouascendit a capità de Dragons del regiment“Espanya” del Virregnat de Nova Espanya (Mèxic).

El 1767 fou enviat a la Baixa Califòrnia i investitgovernador polític i militar d’aquell territori. Lesseves dots d’administrador i de bon capità fan queencapçali l’expedició el 1768 a l’Alta Califòrniaper expulsar els jesuïtes, frenar l’avançament rus ibritànic i organitzar una expedició cap al nord pertrobar Monterrey.

Tenint en compte que la descoberta i lacolonització de l’Alta Califòrnia tenen lloc quanl’expansió d’Espanya havia iniciat ja la sevadecadència, podria dir-se que és la darreraempresa portada a terme per Espanya a Amèrica, iper tant podem considerar Gaspar de Portolà comel darrer conqueridor.

L’objectiu no era altre que el d’establir colònies enaquell indret, específicament a San Diego i

76

Conjunt escultòric encapçalat per Portolà, que representa els participants en l’expedició a Califòrnia el 1769 (és situat al passeig de Ronda de Lleida, intersecció ambel carrer Cardenal Cisneros). A la dreta, església de Sant Pere Apòstol on suposadament descansen les restes de Gaspar de Portolà.

Monterrey. L’expedició, en la qual hi haviaa més de soldats, colons i missioners comel Pare Joan Crespí, va marxar el gener del1769 amb les naus San Carlos i San Antonio.A primers de juliol van arribar a San Diego,el 2 d’agost a Los Ángeles, el 19 a SantaBárbara, a San Simeón el 13 de setembre ia San Francisco el 31 d’octubre. Amb motiude l’arribada a San Diego i amb la sevaparquedat habitual, Portolà explica en el seudiari: “En aquest dia es va arribar a SanDiego, donant gràcies a Déu, de no haverperdut ni un home amb tants treballs inecessitats que s’han passat, sense tenir méssocors humà que veient-nos en l’extremanecessitat de matar mules per al nostre precísmanteniment”.La presa de possessió de Monterrey va serfinalment assolida en una expedició posteriorel 24 de maig de 1770, acompanyat aquestavegada pel Pare Juníper Serra, amb qui vatravar una sòlida amistat.

Un cop finalitzada amb èxit la tascaencomanada, Portolà va lliurar el càrrec degovernador a Pedro Fages, nascut a Guissona,

i va deixar enrere Califòrnia per sempre més.Com a recompensa per haver annexionatl’Alta Califòrnia al Virregnat de Nova Espanya,el 1776 Portolà va ser distingit amb el rangde tinent coronel de Dragons “Espanya” i

fins al 1785 va ocupar el càrrec degovernador de Puebla, data en què demanael trasllat al Regiment de Numància, aBarcelona, atesa la seva malmesa salut coma conseqüència de la seva estada en terresamericanes.

Gaspar de Portolà, que havia viscut solter iallunyat de la seva família, sent en els seusdarrers anys de vida la necessitat d’apropar-se un altre cop a la seva terra i estar amb elsseus per gaudir del descans dels últims diesde vida. Així doncs, havent quedat lliure elcàrrec de tinent de rei de la plaça i castellsde la ciutat de Lleida, Portolà la demana i liés concedida pel rei Carles IV el 7 de febrerde 1786. Al poc temps, cau malalt i decideixatorgar testament en un document quereflecteix la grandesa d’ànim d’aquest lleidatàil·lustre, del seu concepte de l’honor, de laseva estima cap a les Terres de Lleida i delgran afecte envers les persones mésnecessitades, atès que va llegar tota la sevafortuna de 300.000 reals a la ciutat “d’acordels sembli convenient aplicant en destinacionspies o convenients a la utilitat pública que

SABIES QUÈ...

– El descobriment de Califòrnia és undels fets històrics menys coneguts de totala conquesta d'Amèrica, si bé en aquestindret tothom venera i lloa Gaspar dePortolà. Hotels, teatres, clubs i fins i totmarques de productes comercials portenel seu nom. Cada any se celebra aCalifòrnia el Festival Portolà, en el decursdel qual es reconstrueix el seguici de laseva famosa “marxa”. Un centenar degenets, vestits com fa més de 200 anysho feien Portolà i els Voluntaris Catalansque l'acompanyaren, recorre fidelmentel seu itinerari tot al llarg del CaminoReal, des de la badia de San Diego alport de San Francisco.

– L'Associació d'Amics de Gaspar dePortolà estudia la restauració de la casadels Portolà a Àger amb l'objectiud'impulsar el turisme cultural d'aquestavila.

A Pacífica (Califòrnia) es vaerigir l’any 1988 l’estàtua queSubirach va crear percommemorar el 200 aniversaride la mort de Gaspar dePortolà. A la foto superior espot veure el recentmentdesaparegut Dr. Ferran Boneu(segon per la dreta), entrediverses autoritats catalanes.A la imatge de la dreta, quadrede Portolà vestit de militar, alParador d’Arties.

77

sigui del seu grat”. Amb els seus béns es vadisposar construir finalment un hospici d’orfes,avui seu de la Diputació de Lleida. Al finald’aquesta curta malaltia, Portolà, el darrerconqueridor d’Amèrica que va dur l’empremtade Lleida a terres americanes, va morir a laseva residència de Lleida el dia 10 d’octubrede 1786 i va ser enterrat a l’església de SantFrancesc, avui de Sant Pere.

Després de més de dos segles de la sevamort, la figura de Portolà resta ben viva tant

al continent americà com a casa nostra. Enaquest sentit, l’Associació d’Amics deGaspar de Portolà, de la qual és portaveul’actual Baró de l’Albi, Carles de Montoliu,vetlla per mantenir el llegat històric d’aquestconqueridor lleidatà i difondre i potenciarels vincles entre Catalunya i Califòrnia. Ésaixí que l’entitat va celebrar en el seu dia el200 aniversari de la declaració de l’AltaCalifòrnia com a domini de la corona ennom del rei Carles III i, més recentment, hapromogut l’agermanament entre Barcelona

i San Francisco, una relació en la quals’uneixen interessos culturals, econòmics icientífics. Per la seva banda, Lleida estàagermanada amb la ciutat de Monterrey,que va ser la capital de Califòrnia fins queaquest territori passà a dependre dels EstatsUnits d’Amèrica.

FERRAN BONEU COMPANYS IN MEMORIAM

Vaig tenir el plaer de conèixer el Dr. FerranBoneu dues setmanes abans del seu traspàs.Em va rebre al seu domicili, on, fent un esforçencomiable a causa de les seves limitacionsen qüestió de mobilitat, m’havia preparatnombrós material gràfic per publicar en aquestarticle. Envoltats de llibres per tot arreu i ambPortolà omnipresent a cada racó d’aquellesprestatgeries, el Dr. Boneu em va explicar perquè un metge un bon dia es va enamorar deGaspar de Portolà i el va captivar per sempre.“Sóc de Balaguer –em va dir–, de les mateixes

arrels que aquest personatge fascinador. Voliasaber d’ell, d’aquella figura oblidada pertothom. I vaig començar a investigar:hemeroteques, llibres, viatges...”.

El Dr. Boneu ens ha deixat i amb la sevadesaparició Gaspar de Portolà ha quedat orfed’un dels més grans estudiosos i divulgadorsde la seva figura. Però també nosaltres ensquedem un xic orfes i buits, perquè amb ellhem perdut molta informació més sobre aquestexplorador, aventurer i conqueridor, la qualens estava reservant per publicar en un altrellibre. “Dr. Boneu, voldria reproduir el testament

de Portolà a la revista, però no sé on el puctrobar”, li vaig dir. “El tinc jo –em va contestar–,però cada cosa al seu temps.” El temps, aquellaparaula que ens persegueix cada dia i que enun moment deixa de tenir cap menad’importància. El temps, aquell que li ha faltatal Dr. Boneu per acabar de descobrir la sevagran obra, la de Gaspar de Portolà.

Aventurer, explorador i conqueridor.Gràcies, Dr. Boneu.

Sílvia SolanoCoordinadora revista Ara Lleida

D’INTERÈS

Associació Amics Gaspar de PortolàTel. 973 40 20 45 Fax: 973 40 07 35president@amicsgaspardeportola.org

76

Conjunt escultòric encapçalat per Portolà, que representa els participants en l’expedició a Califòrnia el 1769 (és situat al passeig de Ronda de Lleida, intersecció ambel carrer Cardenal Cisneros). A la dreta, església de Sant Pere Apòstol on suposadament descansen les restes de Gaspar de Portolà.

Monterrey. L’expedició, en la qual hi haviaa més de soldats, colons i missioners comel Pare Joan Crespí, va marxar el gener del1769 amb les naus San Carlos i San Antonio.A primers de juliol van arribar a San Diego,el 2 d’agost a Los Ángeles, el 19 a SantaBárbara, a San Simeón el 13 de setembre ia San Francisco el 31 d’octubre. Amb motiude l’arribada a San Diego i amb la sevaparquedat habitual, Portolà explica en el seudiari: “En aquest dia es va arribar a SanDiego, donant gràcies a Déu, de no haverperdut ni un home amb tants treballs inecessitats que s’han passat, sense tenir méssocors humà que veient-nos en l’extremanecessitat de matar mules per al nostre precísmanteniment”.La presa de possessió de Monterrey va serfinalment assolida en una expedició posteriorel 24 de maig de 1770, acompanyat aquestavegada pel Pare Juníper Serra, amb qui vatravar una sòlida amistat.

Un cop finalitzada amb èxit la tascaencomanada, Portolà va lliurar el càrrec degovernador a Pedro Fages, nascut a Guissona,

i va deixar enrere Califòrnia per sempre més.Com a recompensa per haver annexionatl’Alta Califòrnia al Virregnat de Nova Espanya,el 1776 Portolà va ser distingit amb el rangde tinent coronel de Dragons “Espanya” i

fins al 1785 va ocupar el càrrec degovernador de Puebla, data en què demanael trasllat al Regiment de Numància, aBarcelona, atesa la seva malmesa salut coma conseqüència de la seva estada en terresamericanes.

Gaspar de Portolà, que havia viscut solter iallunyat de la seva família, sent en els seusdarrers anys de vida la necessitat d’apropar-se un altre cop a la seva terra i estar amb elsseus per gaudir del descans dels últims diesde vida. Així doncs, havent quedat lliure elcàrrec de tinent de rei de la plaça i castellsde la ciutat de Lleida, Portolà la demana i liés concedida pel rei Carles IV el 7 de febrerde 1786. Al poc temps, cau malalt i decideixatorgar testament en un document quereflecteix la grandesa d’ànim d’aquest lleidatàil·lustre, del seu concepte de l’honor, de laseva estima cap a les Terres de Lleida i delgran afecte envers les persones mésnecessitades, atès que va llegar tota la sevafortuna de 300.000 reals a la ciutat “d’acordels sembli convenient aplicant en destinacionspies o convenients a la utilitat pública que

SABIES QUÈ...

– El descobriment de Califòrnia és undels fets històrics menys coneguts de totala conquesta d'Amèrica, si bé en aquestindret tothom venera i lloa Gaspar dePortolà. Hotels, teatres, clubs i fins i totmarques de productes comercials portenel seu nom. Cada any se celebra aCalifòrnia el Festival Portolà, en el decursdel qual es reconstrueix el seguici de laseva famosa “marxa”. Un centenar degenets, vestits com fa més de 200 anysho feien Portolà i els Voluntaris Catalansque l'acompanyaren, recorre fidelmentel seu itinerari tot al llarg del CaminoReal, des de la badia de San Diego alport de San Francisco.

– L'Associació d'Amics de Gaspar dePortolà estudia la restauració de la casadels Portolà a Àger amb l'objectiud'impulsar el turisme cultural d'aquestavila.

A Pacífica (Califòrnia) es vaerigir l’any 1988 l’estàtua queSubirach va crear percommemorar el 200 aniversaride la mort de Gaspar dePortolà. A la foto superior espot veure el recentmentdesaparegut Dr. Ferran Boneu(segon per la dreta), entrediverses autoritats catalanes.A la imatge de la dreta, quadrede Portolà vestit de militar, alParador d’Arties.

77

sigui del seu grat”. Amb els seus béns es vadisposar construir finalment un hospici d’orfes,avui seu de la Diputació de Lleida. Al finald’aquesta curta malaltia, Portolà, el darrerconqueridor d’Amèrica que va dur l’empremtade Lleida a terres americanes, va morir a laseva residència de Lleida el dia 10 d’octubrede 1786 i va ser enterrat a l’església de SantFrancesc, avui de Sant Pere.

Després de més de dos segles de la sevamort, la figura de Portolà resta ben viva tant

al continent americà com a casa nostra. Enaquest sentit, l’Associació d’Amics deGaspar de Portolà, de la qual és portaveul’actual Baró de l’Albi, Carles de Montoliu,vetlla per mantenir el llegat històric d’aquestconqueridor lleidatà i difondre i potenciarels vincles entre Catalunya i Califòrnia. Ésaixí que l’entitat va celebrar en el seu dia el200 aniversari de la declaració de l’AltaCalifòrnia com a domini de la corona ennom del rei Carles III i, més recentment, hapromogut l’agermanament entre Barcelona

i San Francisco, una relació en la quals’uneixen interessos culturals, econòmics icientífics. Per la seva banda, Lleida estàagermanada amb la ciutat de Monterrey,que va ser la capital de Califòrnia fins queaquest territori passà a dependre dels EstatsUnits d’Amèrica.

FERRAN BONEU COMPANYS IN MEMORIAM

Vaig tenir el plaer de conèixer el Dr. FerranBoneu dues setmanes abans del seu traspàs.Em va rebre al seu domicili, on, fent un esforçencomiable a causa de les seves limitacionsen qüestió de mobilitat, m’havia preparatnombrós material gràfic per publicar en aquestarticle. Envoltats de llibres per tot arreu i ambPortolà omnipresent a cada racó d’aquellesprestatgeries, el Dr. Boneu em va explicar perquè un metge un bon dia es va enamorar deGaspar de Portolà i el va captivar per sempre.“Sóc de Balaguer –em va dir–, de les mateixes

arrels que aquest personatge fascinador. Voliasaber d’ell, d’aquella figura oblidada pertothom. I vaig començar a investigar:hemeroteques, llibres, viatges...”.

El Dr. Boneu ens ha deixat i amb la sevadesaparició Gaspar de Portolà ha quedat orfed’un dels més grans estudiosos i divulgadorsde la seva figura. Però també nosaltres ensquedem un xic orfes i buits, perquè amb ellhem perdut molta informació més sobre aquestexplorador, aventurer i conqueridor, la qualens estava reservant per publicar en un altrellibre. “Dr. Boneu, voldria reproduir el testament

de Portolà a la revista, però no sé on el puctrobar”, li vaig dir. “El tinc jo –em va contestar–,però cada cosa al seu temps.” El temps, aquellaparaula que ens persegueix cada dia i que enun moment deixa de tenir cap menad’importància. El temps, aquell que li ha faltatal Dr. Boneu per acabar de descobrir la sevagran obra, la de Gaspar de Portolà.

Aventurer, explorador i conqueridor.Gràcies, Dr. Boneu.

Sílvia SolanoCoordinadora revista Ara Lleida

D’INTERÈS

Associació Amics Gaspar de PortolàTel. 973 40 20 45 Fax: 973 40 07 35president@amicsgaspardeportola.org

78

La formación castrense y el concepto estricto delhonor y la obligación perfilaron la personalidad deGaspar de Portolà i de Rovira, nacido en la casa quelos Portolà tenían en la plaza Mercadal en 1717. Erahijo de Francesc de Portolà i de Subirà, barón deCastellnou de Montsec, del linaje de los Portolà, quetenían posesiones en Àger, Balaguer y Arties.

Cuando tenía 17 años, en 1734, fue nombrado alférezde Dragones del Regimiento de Villaviciosa. Durantela guerra de sucesión de Austria, tomó parte en lascampañas de Italia y en 1749 se incorporó alRegimiento de Numancia, con el grado de tenientede Dragones y Granaderos. Luchó en la guerra delos Siete Años y también participó en la campañamilitar de Portugal hasta que en 1764 fue ascendidoa capitán de Dragones del regimiento “España” delVirreinato de Nueva España (México). En 1767 fueenviado a la Baja California e investido gobernadorpolítico y militar de aquel territorio. Sus dotes deadministrador y de buen capitán hacen que encabecela expedición en 1768 a la Alta California para

expulsar a los jesuitas, frenar el avance ruso y británicoy organizar una expedición hacia el norte paraencontrar Monterrey. De hecho, se puede considerarGaspar de Portolà como el último conquistadorespañol.

El objetivo no era otro que el de establecer coloniasen aquel lugar. A primeros de julio de 1769 laexpedición llegó a San Diego, el 2 de agosto a LosÁngeles, el 19 a Santa Bárbara, a San Simeón el 13de septiembre y a San Francisco el 31 de octubre.La toma de posesión de Monterrey fue finalmenteconseguida en una expedición posterior el 24 demayo de 1770.

Una vez finalizada con éxito la labor, Portolà entregóel cargo de gobernador a Pedro Fages, nacido enGuissona, y dejó atrás California para siempre jamás.Como recompensa por haber anexionado la AltaCalifornia al Virreinato de Nueva España, en 1776Portolà fue distinguido con el rango de tenientecoronel de Dragones “España” y hasta 1785 ocupó

el cargo de gobernador de Puebla, fecha en la quepide el traslado al Regimiento de Numancia, enBarcelona.

Gaspar de Portolà siente en sus últimos años de vidala necesidad de acercarse otra vez a su tierra y estarcon los suyos para disfrutar del descanso de lospostreros días de vida. Así pues, habiendo quedadolibre el cargo de teniente de rey de la plaza y castillosde la ciudad de Lleida, Portolà la pide y le esconcedida por el rey Carlos IV el 7 de febrero de1786. Al poco tiempo, cae enfermo y decide legartoda su fortuna de 300.000 reales a la ciudad deLleida. Con sus bienes se construyó un hospicio dehuérfanos, hoy sede de la Diputación de Lleida.

Al final de esta corta enfermedad Portolà, el últimoconquistador de Amèrica que llevó la huella deLleida a tierras americanas, murió en su residenciade Lleida el día 10 de octubre de 1786 y fueenterrado en la iglesia de Sant Francesc, hoy deSant Pere.

GASPAR DE PORTOLÀ: la huella de Lleida en tierras americanas

Gaspar de Portolà i de Rovira was born in 1717 ina house owned by the Portolà family which waslocated in the Plaça Mercadal in Balaguer. In 1734,at the age of just 17, Gaspar was made SecondLieutenant of the Dragoons in the VillaviciosaRegiment. During the War of the AustrianSuccession, he took part in the Italian campaignsand in 1749 he joined the Numancia Regiment,with the rank of Lieutenant of the Dragoons andGrenadiers. He fought in the Seven Years War andalso participated in the military campaign inPortugal until 1764, when he was promoted toCaptain of the Dragoons in the “España” Regiment

of the Viceroyalty of New Spain (Mexico). In 1767,he was sent to Baja California where he was madepolitical and military governor of the territory. In1768, his skills as both an administrator and acaptain led him to head an expedition to AltaCalifornia to expel the Jesuits, hold off Russian andBritish advances and organise an expeditiontowards the north, where he found and tookcontrol of Monterrey, in 1770.

In recompense for having annexed AltaCalifornia for the Viceroyalty of New Spain, in1776, Portolà was given the rank of Lieutenant

Colonel of the “España” Dragoons and until1785 he held the position of Governor ofPuebla. It was also in this year that herequested a transfer to the NumanciaRegiment, which was based in Barcelona. In1786, he was made King’s Lieutenant of thesquare and castles of the city of Lleida. Portolà,the last “conquistador” of America, who hadcarried the mark of Lleida to the lands ofAmerica, died at his residence in Lleida on10th October 1786 and was buried in thechurch of Saint Francis, which is known thechurch of Saint Peter.

GASPAR DE PORTOLÀ: the mark of Lleida in the lands of America

Gaspar de Portolà i de Rovira naquit dans la maisonde famille des Portolà, sur la place Mercadal, en1717. Lorsqu’il eut 17 ans, en 1734, il fut nomméSous-lieutenant de Dragons du Régiment deVillaviciosa. Pendant la guerre de succession enAutriche, il prit part aux campagnes d’Italie et en1749 il s’incorpora au Régiment de Numancia,avec le grade de Lieutenant de Dragons etGrenadiers. Il prit part à la guerre des Sept Ans etparticipa également à la campagne militaire duPortugal jusqu’à ce qu’en 1764 il fut promuCapitaine de Dragons du régiment “España” de la

Vice-royauté de Nueva España (Mexique). En 1767il fut envoyé en Basse Californie et fut investigouverneur politique et militaire de ce territoire.Ses capacités d’administrateur et de bon capitainele menèrent à diriger l’expédition de 1768 enHaute Californie pour expulser les jésuites, freinerl’avancée russe et britannique et à organiser uneexpédition vers le nord pour arriver jusqu’àMonterrey, où il prit possession en 1770.

En tant que récompense pour avoir annexé laHaute Californie à la Vice-royauté de Nueva

España, en 1776 Portolà reçut la distinction deLieutenant Colonel de Dragons “España” etjusqu’en 1785 il occupa le poste de gouverneurde Puebla, date à laquelle il demanda le transfertau Régiment de Numancia, à Barcelone. En 1786il fut nommé Lieutenant du Roi de la place etdes châteaux de la ville de Lleida. Portolà, ledernier conquistador d’Amérique qui portal’empreinte de Lleida en terres américaines,mourut dans son domicile de Lleida le 10octobre 1786 et fut enterré à l’église de SantFrancesc, devenue de Sant Pere.

GASPAR DE PORTOLÀ: la trace de Lleida en Amérique

O T Í C I E S P A T R O N A T

79

L’Aeroport Lleida-Alguaire, gran oportunitatturística de futur per a les comarques lleidatanes

“Nou horitzó turístic amb l’AeroportLleida-Alguaire” és el títol de la novenasessió del Fòrum “Manel Martín”, queorganitza el Patronat de Turisme de laDiputació de Lleida, i que va tenir llocel passat 23 de novembre amb la partici-pació d’un centenar de persones entreempresaris, tècnics i turoperadors turís-tics. Durant la sessió de debat i d’opinióels diferents ponents van posar de mani-fest que l’Aeroport Lleida-Alguaire és

una oportunitat per al sector turístic deles comarques lleidatanes i un projectede país i de destinació que s’ha de cons-truir entre tots. També es va concloureque aquesta infraestructura pot esdeve-nir en un futur l’aeroport de càrrega deCatalunya. A les taules rodones hi vanparticipar el director general de Ports,Aeroports i Costes de la Generalitat,Oriol Balaguer, i el president de Pyre-nair, Hugo Puigdefábregas, entred’altres.

El Tren dels Llacstanca amb un 94%

d’ocupacióEl Tren dels Llacs ha tancat la seva sego-na temporada amb 4.315 passatgers (un23% més que els 3.529 que hi va haverdurant el 2009) en les 21 expedicionsque ha fet del 2 d’abril al 16 d’octubred’aquest any (excepte del 10 de juliol al10 de setembre per la climatologia). Te-nint en compte que el total de placesofertes ha estat de 4.592, l’ocupació mi-tjana se situa en el 94%. Quant al’origen dels passatgers, gairebé la mei-tat ha vingut de la demarcació de Barce-lona (46,4%), seguits de prop dels llei-datans (41,8%). La tercera procedènciaés Tarragona ciutat (4,7%) i la quarta, laresta de l’Estat i d’altres països (4,6%).

El Tren de los Lagos ha cerrado su segundatemporada con 4.315 pasajeros (un 23% másque los 3.529 que hubo en 2009) en las 21expediciones que ha realizado del 2 de abrilal 16 de octubre de este año (excepto del 10de julio al 10 de septiembre por laclimatología). Teniendo en cuenta que eltotal de plazas ofertadas ha sido de 4.592,la ocupación media se sitúa en el 94%. Casila mitad de los pasajeros ha venido de lademarcación de Barcelona (46,4%).

� EL TREN DE LOS LAGOS CIERRA CONUN 94% DE OCUPACIÓN

� THE LAKES TRAIN CLOSES ITSSEASON WITH A TAKE UP RATE OF 94%

The Lakes Train closed its second seasonwith 4,315 passengers (23% more than the3,529 who travelled on it in 2009) who tookpart in the 21 outings that it embarked uponfrom 2nd April to 16th October this year (itdid not run from 10th July to 10thSeptember because of the weather). Bearingin mind the fact that the total number oftickets on offered for sale was 4,592, theaverage take up was about 94%. Almost halfof these passengers (46.4%) came from theBarcelona area.

“Nuevo horizonte turístico con elAeropuerto Lleida-Alguaire” es el título dela novena sesión del Foro “Manel Martín”,que organiza el Patronato de Turismo de laDiputación de Lleida, y que tuvo lugar el23 de noviembre con la participación de uncentenar de personas entre empresarios,técnicos y touroperadores turísticos. Duran-

te la sesión de debate y de opinión losponentes pusieron de manifiesto que elaeropuerto es una oportunidad para el sectorturístico de las comarcas leridanas y unproyecto de país y de destino que tiene queconstruirse entre todos. También se concluyóque la infraestructura puede convertirse enel aeropuerto de carga de Cataluña.

� THE AIRPORT, A GREAT OPPORTUNITY FOR TOURISM IN LLEIDA

“The new tourist horizon offered by theLleida-Alguaire airport” was the title of theninth session of the “Manel Martín” Forum,which was organised by the Patronat deTurisme of the Diputació de Lleida. This tookplace on 23rd November and enjoyed theparticipation of around a hundred people,including businessmen, technical experts

and tour operators, all associated with thetourism sector. During the debate andopinion session, the speakers stressed thatthe airport represents an opportunity forthe tourism sector of the comarques (localdistricts) of Lleida and forms part of anational project that must be constructedwith everyone working together.

� EL AEROPUERTO, GRAN OPORTUNIDAD TURÍSTICA DE FUTURO PARA LLEIDA

� L'AÉROPORT, GRANDE OPPORTUNITÉ TOURISTIQUE POUR LLEIDA

“Nouvel horizon touristique avec l'aéroportLleida-Alguaire” est le titre de la neuvièmesession du Forum “Manel Martín”, organisépar le Patronat de Turisme de la Diputacióde Lleida, qui eut lieu le 23 novembre dernieret auquel ont participé une centaine depersonnes (entrepreneurs, techniciens ettour-opérateurs touristiques). Au cours de

la session de débat, les rapporteurs ontsouligné que l'aéroport est une opportunitépour le secteur touristique de Lleida et sesdifférentes contrées, ainsi qu'un projet depays et de destination, à la constructionduquel tout le monde doit participer. Cetteinfrastructure pourrait devenir l'aéroportcargo de la Catalogne.

� LE TRAIN DES LACS TERMINE LASAISON AVEC 94% D'OCCUPATIONLe Train des Lacs a fermé sa deuxième saisonavec 4.315 passagers (23% de plus parrapport aux 3.529 de 2009) sur les 21expéditions faites entre le 2 avril et le 16octobre de l'année en cours (hormis du 10juillet au 10 septembre pour des raisonsclimatologiques). Tenant compte du fait quele nombre de places proposées a été de 4.592,l'occupation moyenne se situe autour de94%. Quasiment la moitié des passagersvenaient de la région de Barcelone (46,4%).

Solsona acull la 9a Nit del Turisme i el lliurament dels Premis Lleidatur 2010

80

La ciutat de Solsona va acollir el passat 18d’octubre la celebració de la 9a Nit del Tu-risme de les Terres de Lleida, una festa queorganitza el Patronat de Turisme de la Dipu-tació de Lleida amb caràcter biennal. Enguanyla trobada, que s’ha fet per primera vegadafora de la ciutat de Lleida, ha estat presididapel conseller d’Innovació, Universitats i Em-presa de la Generalitat de Catalunya, JosepHuguet, i pel president de la Diputació deLleida, Jaume Gilabert, i ha comptat ambuna assistència de 300 persones entre em-presaris, tècnics, representants institucionalsi agents turístics de les comarques lleidatanes.Durant la vetllada es van lliurar els PremisLleidatur 2010 en reconeixement als mèrits

i a la tasca de promoció, impuls i desenvo-lupament del sector turístic de les Terres deLleida. Entitats i institucions locals de Solsonavan col·laborar en la celebració de l’acte,com l’Ajuntament de Solsona, el ConsellComarcal del Solsonès, el Gremi d’Hostaleriade Solsona, el Gremi d’Artesans Alimentarisdel Solsonès, l’Oficina de Turisme de Solsona,els Geganters de Solsona, la Colla Geganteradel Carnaval i l’Associació de Festes delCarnaval de Solsona. També hi van col·laborarla Federació d’Hostaleria de Lleida i les DOLes Garrigues i Costers del Segre.

La relació de premis és la següent: Premi ala Promoció, al Patronat de la Vall de Boí;

Premi a l’Impuls, a l’Aeroport de Lleida-Al-guaire; Premi a la Trajectòria Personal, aDolors Garrigasait, de l’Hotel Sant Roc deSolsona; Premi a la Iniciativa, a Lo PontsRestaurant, de Ponts; Premi a la Tradició, al’Hotel Les Fonts del Cardener, de la Comai la Pedra, a la comarca del Solsonès; Premia la Innovació, a Slow Food Terres de Lleida,associació amb seu a Balaguer; Premi Me-diambiental, a l’empresa turística Photo-logistics de Solsona; Premi a les Instal·lacions,a Finca Prats Hotel Golf & Spa de Lleida, i,finalment, Premi Especial, al Centred’Observació de l’Univers del Montsec(COU), situat a Àger, a la comarca de laNoguera.

La ciudad de Solsona acogió el pasado 18de octubre la celebración de la 9ª Nochedel Turismo de las Tierras de Lleida, unafiesta que organiza el Patronato de Turismode la Diputación de Lleida con carácterbienal. Este año el encuentro, que se hahecho por primera vez fuera de la ciudadde Lleida, ha sido presidido por el consejerode Innovación, Universidades y Empresade la Generalitat de Catalunya, JosepHuguet, y por el presidente de laDiputación de Lleida, Jaume Gilabert, yha contado con una asistencia de 300personas entre empresarios, técnicos,

representantes institucionales y agentesturísticos de las comarcas leridanas.Durante la velada se entregaron losPremios Lleidatur 2010 en reconocimientoa los méritos y a la tarea de promoción,impulso y desarrollo del sector turístico delas Tierras de Lleida.

La relación de premios es la siguiente:Premio a la Promoción, al Patronato delValle de Boí; Premio al Impulso, alAeropuerto de Lleida-Alguaire; Premio ala Trayectoria Personal, a DolorsGarrigasait, del Hotel Sant Roc de Solsona;

Premio a la Iniciativa, a Lo PontsRestaurant, de Ponts; Premio a laTradición, al Hotel Les Fonts del Cardener,de La Coma i la Pedra, en la comarca delSolsonès; Premio a la Innovación, a SlowFood Tierras de Lleida, asociación consede en Balaguer; Premio Medioambiental,a la empresa turística Photo-logistics deSolsona; Premio a las Instalaciones, a FincaPrats Hotel Golf & Spa de Lleida, y,finalmente, Premio Especial, al Centro deObservación del Universo del Montsec(COU), situado en Àger, en la comarca dela Noguera.

� SOLSONA ACOGE LA 9ª NOCHE DEL TURISMO DE LAS TIERRAS DE LLEIDA Y OTORGA LOS PREMIOS LLEIDATUR 2010

O T Í C I E S P A T R O N A T

81

Premi Especial, al Centre d’Observació de l’Univers del Montsec

� 9th NIGHT OF TOURISM AND LLEIDATUR 2010 PRIZES

On 18th October, Solsona hosted the 9th edition of the Night of Tourismof the Lands of Lleida, the biennial event organised by the Patronat deTurisme of the Diputació de Lleida. This edition was presided over by MrJosep Huguet, Councillor responsible for Innovation, Universities andCompanies, and by Mr Jaume Gilabert, President of the Diputació deLleida; it was attended by some 300 people. During the evening, thefollowing Lleidatur 2010 Prizes were awarded in recognition of meritand work associated with fostering the promotion and development ofthe tourism sector in the Lands of Lleida: Prize for “Promotion” for thePatronat del Vall de Boí; Prize for “Fostering the Development of Tourism”for the Lleida-Alguaire Airport; Prize for “Personal Trajectory” forDolors Garrigasait of the Hotel Sant Roc, Solsona; Prize for “Initiative”for Lo Ponts Restaurant, Ponts; Prize for “Tradition” for Hotel LasFuentes del Cardener, La Coma i la Pedra, in El Solsonès; Prize for“Innovation” for Slow Food Tierras de Lleida, an association based inBalaguer; Prize for “Natural Environment” for the tourism companyPhoto-logistics, Solsona; Prize for “Installations” for Finca Prats HotelGolf & Spa, Lleida; and finally, the “Special Prize” for the Centre forObserving the Universe (COU), Montsec, which is located at Àger.

� 9ème NUIT DU TOURISME ET PRIX LLEIDATUR 2010

Solsona a accueilli le 18 octobre dernier la célébration de la 9ème Nuitdu Tourisme des Terres de Lleida, organisée par le Patronat de Tourismede la Diputació de Lleida et qui a lieu tous les deux ans. La rencontrea été présidée par le conseiller d'Innovation, Universités et Entreprisede la Generalitat de Catalunya, Josep Huguet, et par le président de laDiputació de Lleida, Jaume Gilabert. Environ 300 personnes ont assistéà cet évènement. Au cours de la soirée, les Prix Lleidatur 2010 auxmérite, à l'impulsion et au travail de promotion et développement dusecteur touristique des Terres de Lleida ont été remis: Prix à la Promotion,au Patronat de la Vallée de Boí ; Prix à l'impulsion, à l'aéroport deLleida-Alguaire; Prix à la Trajectoire Personnelle, à Dolors Garrigasait,de l'Hôtel Sant Roc de Solsona; Prix à l'Initiative, à Lo Ponts Restaurant,de Ponts; Prix à la Tradition, à l'Hôtel Las Fuentes del Cardener, de laComa i la Pedra, dans El Solsonès; Prix à l'Innovation, à Slow FoodTerres de Lleida, association ayant son siège à Balaguer ; PrixEnvironnemental, à la société touristique Photo-logistics de Solsona;Prix aux Installations, à Finca Prats Hotel Golf & Spa de Lleida, et,finalement, Prix Spécial au Centre d'Observation de l'Univers du Montsec(COU), qui se trouve à Àger, dans La Noguera.

Premi a les Instal·lacions, a Finca Prats Hotel Golf & Spa de Lleida. Premi a la Tradició, a l’Hotel Les Fonts del Cardener,de la Coma i la Pedra.

Premi a la Iniciativa, a Lo Ponts Restaurant, de Ponts. Premi a l’Impuls, a l’Aeroport de Lleida-Alguaire. Premi Mediambiental, a l’empresa turística Photo-logisticsde Solsona.

Premi a la Innovació, a Slow Food Terres de Lleida. Premi a la Trajectòria Personal, a Dolors Garrigasait, de l’HotelSant Roc de Solsona i el projecte Canalda.

Premi a la Promoció, al Patronat de la Vall de Boí.

Solsona acull la 9a Nit del Turisme i el lliurament dels Premis Lleidatur 2010

80

La ciutat de Solsona va acollir el passat 18d’octubre la celebració de la 9a Nit del Tu-risme de les Terres de Lleida, una festa queorganitza el Patronat de Turisme de la Dipu-tació de Lleida amb caràcter biennal. Enguanyla trobada, que s’ha fet per primera vegadafora de la ciutat de Lleida, ha estat presididapel conseller d’Innovació, Universitats i Em-presa de la Generalitat de Catalunya, JosepHuguet, i pel president de la Diputació deLleida, Jaume Gilabert, i ha comptat ambuna assistència de 300 persones entre em-presaris, tècnics, representants institucionalsi agents turístics de les comarques lleidatanes.Durant la vetllada es van lliurar els PremisLleidatur 2010 en reconeixement als mèrits

i a la tasca de promoció, impuls i desenvo-lupament del sector turístic de les Terres deLleida. Entitats i institucions locals de Solsonavan col·laborar en la celebració de l’acte,com l’Ajuntament de Solsona, el ConsellComarcal del Solsonès, el Gremi d’Hostaleriade Solsona, el Gremi d’Artesans Alimentarisdel Solsonès, l’Oficina de Turisme de Solsona,els Geganters de Solsona, la Colla Geganteradel Carnaval i l’Associació de Festes delCarnaval de Solsona. També hi van col·laborarla Federació d’Hostaleria de Lleida i les DOLes Garrigues i Costers del Segre.

La relació de premis és la següent: Premi ala Promoció, al Patronat de la Vall de Boí;

Premi a l’Impuls, a l’Aeroport de Lleida-Al-guaire; Premi a la Trajectòria Personal, aDolors Garrigasait, de l’Hotel Sant Roc deSolsona; Premi a la Iniciativa, a Lo PontsRestaurant, de Ponts; Premi a la Tradició, al’Hotel Les Fonts del Cardener, de la Comai la Pedra, a la comarca del Solsonès; Premia la Innovació, a Slow Food Terres de Lleida,associació amb seu a Balaguer; Premi Me-diambiental, a l’empresa turística Photo-logistics de Solsona; Premi a les Instal·lacions,a Finca Prats Hotel Golf & Spa de Lleida, i,finalment, Premi Especial, al Centred’Observació de l’Univers del Montsec(COU), situat a Àger, a la comarca de laNoguera.

La ciudad de Solsona acogió el pasado 18de octubre la celebración de la 9ª Nochedel Turismo de las Tierras de Lleida, unafiesta que organiza el Patronato de Turismode la Diputación de Lleida con carácterbienal. Este año el encuentro, que se hahecho por primera vez fuera de la ciudadde Lleida, ha sido presidido por el consejerode Innovación, Universidades y Empresade la Generalitat de Catalunya, JosepHuguet, y por el presidente de laDiputación de Lleida, Jaume Gilabert, yha contado con una asistencia de 300personas entre empresarios, técnicos,

representantes institucionales y agentesturísticos de las comarcas leridanas.Durante la velada se entregaron losPremios Lleidatur 2010 en reconocimientoa los méritos y a la tarea de promoción,impulso y desarrollo del sector turístico delas Tierras de Lleida.

La relación de premios es la siguiente:Premio a la Promoción, al Patronato delValle de Boí; Premio al Impulso, alAeropuerto de Lleida-Alguaire; Premio ala Trayectoria Personal, a DolorsGarrigasait, del Hotel Sant Roc de Solsona;

Premio a la Iniciativa, a Lo PontsRestaurant, de Ponts; Premio a laTradición, al Hotel Les Fonts del Cardener,de La Coma i la Pedra, en la comarca delSolsonès; Premio a la Innovación, a SlowFood Tierras de Lleida, asociación consede en Balaguer; Premio Medioambiental,a la empresa turística Photo-logistics deSolsona; Premio a las Instalaciones, a FincaPrats Hotel Golf & Spa de Lleida, y,finalmente, Premio Especial, al Centro deObservación del Universo del Montsec(COU), situado en Àger, en la comarca dela Noguera.

� SOLSONA ACOGE LA 9ª NOCHE DEL TURISMO DE LAS TIERRAS DE LLEIDA Y OTORGA LOS PREMIOS LLEIDATUR 2010

O T Í C I E S P A T R O N A T

81

Premi Especial, al Centre d’Observació de l’Univers del Montsec

� 9th NIGHT OF TOURISM AND LLEIDATUR 2010 PRIZES

On 18th October, Solsona hosted the 9th edition of the Night of Tourismof the Lands of Lleida, the biennial event organised by the Patronat deTurisme of the Diputació de Lleida. This edition was presided over by MrJosep Huguet, Councillor responsible for Innovation, Universities andCompanies, and by Mr Jaume Gilabert, President of the Diputació deLleida; it was attended by some 300 people. During the evening, thefollowing Lleidatur 2010 Prizes were awarded in recognition of meritand work associated with fostering the promotion and development ofthe tourism sector in the Lands of Lleida: Prize for “Promotion” for thePatronat del Vall de Boí; Prize for “Fostering the Development of Tourism”for the Lleida-Alguaire Airport; Prize for “Personal Trajectory” forDolors Garrigasait of the Hotel Sant Roc, Solsona; Prize for “Initiative”for Lo Ponts Restaurant, Ponts; Prize for “Tradition” for Hotel LasFuentes del Cardener, La Coma i la Pedra, in El Solsonès; Prize for“Innovation” for Slow Food Tierras de Lleida, an association based inBalaguer; Prize for “Natural Environment” for the tourism companyPhoto-logistics, Solsona; Prize for “Installations” for Finca Prats HotelGolf & Spa, Lleida; and finally, the “Special Prize” for the Centre forObserving the Universe (COU), Montsec, which is located at Àger.

� 9ème NUIT DU TOURISME ET PRIX LLEIDATUR 2010

Solsona a accueilli le 18 octobre dernier la célébration de la 9ème Nuitdu Tourisme des Terres de Lleida, organisée par le Patronat de Tourismede la Diputació de Lleida et qui a lieu tous les deux ans. La rencontrea été présidée par le conseiller d'Innovation, Universités et Entreprisede la Generalitat de Catalunya, Josep Huguet, et par le président de laDiputació de Lleida, Jaume Gilabert. Environ 300 personnes ont assistéà cet évènement. Au cours de la soirée, les Prix Lleidatur 2010 auxmérite, à l'impulsion et au travail de promotion et développement dusecteur touristique des Terres de Lleida ont été remis: Prix à la Promotion,au Patronat de la Vallée de Boí ; Prix à l'impulsion, à l'aéroport deLleida-Alguaire; Prix à la Trajectoire Personnelle, à Dolors Garrigasait,de l'Hôtel Sant Roc de Solsona; Prix à l'Initiative, à Lo Ponts Restaurant,de Ponts; Prix à la Tradition, à l'Hôtel Las Fuentes del Cardener, de laComa i la Pedra, dans El Solsonès; Prix à l'Innovation, à Slow FoodTerres de Lleida, association ayant son siège à Balaguer ; PrixEnvironnemental, à la société touristique Photo-logistics de Solsona;Prix aux Installations, à Finca Prats Hotel Golf & Spa de Lleida, et,finalement, Prix Spécial au Centre d'Observation de l'Univers du Montsec(COU), qui se trouve à Àger, dans La Noguera.

Premi a les Instal·lacions, a Finca Prats Hotel Golf & Spa de Lleida. Premi a la Tradició, a l’Hotel Les Fonts del Cardener,de la Coma i la Pedra.

Premi a la Iniciativa, a Lo Ponts Restaurant, de Ponts. Premi a l’Impuls, a l’Aeroport de Lleida-Alguaire. Premi Mediambiental, a l’empresa turística Photo-logisticsde Solsona.

Premi a la Innovació, a Slow Food Terres de Lleida. Premi a la Trajectòria Personal, a Dolors Garrigasait, de l’HotelSant Roc de Solsona i el projecte Canalda.

Premi a la Promoció, al Patronat de la Vall de Boí.

82

RESIDÈNCIACASA DE PAGÈS CAL ROIG

Ctra. Nacional 260, cruïlla d’Arsèguel25722 ARSÈGUEL

Tel. 973 38 40 17 / 606 24 40 68

Preparació:

Daurar el rodó –salat i empebrat eldia abans– en una cassola amb olid’oliva. Un cop daurat, afegir-hi laceba i més tard el tomàquet;després el conyac, el vi i unamiqueta d’aigua per ajudar aentendrir la carn.

L’endemà, un cop fred, tallar arodanxes i regar amb el suc de lacocció prèviament passat pelcolador xinès. Deixar fer xup-xup afoc lent una bona estona. En darrerl loc afegir-hi les panses i elspinyons i ja estarà llest per servir.

Tall rodóde Cal Roig

Preparación:Dorar el redondo –salpimentado el díaanterior– en una cazuela con aceite de oliva.Una vez dorado, añadir la cebolla y mástarde el tomate; después, el coñac, el vino yun poquito de agua para ayudar a ablandarla carne.

Al día siguiente, una vez frío, cortar a lonchasy regar con el zumo de la cocciónpreviamente pasado por el colador chino.Dejar hacer chup-chup a fuego lento un buenrato. En último lugar añadir las pasas y lospiñones y ya estará listo para servir.

Ingredientes:• 1 redondo de ternera • 2 cebollas medianas• 2 tomates • 1 copa de vino blanco • 1 copa decoñac • 1/2 vaso de agua • 50 g de pasas • 50 gde piñones • aceite de oliva • sal • pimienta negramolida

Redondo de Cal RoigPreparation:Cook the round-cut beef in a casserole dish-having seasoned it with salt and pepper theprevious day- with olive oil, until it is golden.Once golden, add the onions and, a littlelater, the tomatoes; then add the brandy, wineand a little water, to help to keep the meattender. The next day, when it is cold, cut themeat into slices and then cover them withthe sauce that the meat had cooked in, havingfirst strained the sauce through a conicalsieve. Leave to simmer for a good time on aslow flame. Finally, add the raisins and pinekernels and the dish is then ready to serve.

Ingredients:• 1 joint of round-cut beef • 2 medium-sizedonions • 2 tomatoes • 1 glass of white wine• 1 glass of brandy • 1/2 glass of water • 50g of raisins • 50 g of pine kernels • olive oil •salt • ground black pepper

Round-cut beefPreparation:Faites dorer la viande -salez et poivrez laveille- dans une casserole avec de l'huiled'olive. Lorsqu'elle est dorée ajoutez lesoignons et les tomates; ajoutez ensuite lecognac, le vin et un peu d'eau pour ramollirla viande.

Le lendemain, lorsque la préparation estfroide, coupez la viande en tranches et arrosezavec le jus de cuisson que vous aurez passéau chinois. Laissez mijoter à feu doux un bonmoment. Ajoutez en dernier les raisins secset les pignons et servez.

Ingredients:• 1 rond de veau • 2 oignons moyens • 2tomates • 1 verre de vin blanc • 1 verre decognac • 1/2 verre d'eau • 50 g de raisinssecs • 50 g de pignons • huile d'olive • sel •poivre noir moulu

Rond de veau

Ingredients:

� 1 tall rodó de vedella� 2 cebes mitjanes � 2 tomàquets � 1 copa de vi blanc � 1 copade conyac � 1/2 got d’aigua � 50 g de panses � 50 g de pinyons � oli d’oliva � sal� pebre negre mòlt

Preparación:Sacar el tallo de las berenjenas, enjuagarlas ypartirlas por el medio, a lo largo. Sacar ytrinchar la pulpa. Reservar. Freírlas hasta quequeden doradas. A continuación, freír lacebolla en una cazuela, añadir la carne picaday sofreir conjuntamente. Añadir el tomatepelado y picado y la pulpa de berenjena. Dejarenfriar, salpimentar y rellenar las berenjenas.Verter por encima la bechamel y rallar un pocode queso. Poner unos 15-20 minutos al horno,previamente calentado, hasta que quede biengratinado.

Ingredientes:• 4 berenjenas • 150 g de carne de ternera picada •150 g de carne de cerdo picada • 1 cebolla trinchadaa cortes finos • un tomate • sal • aceite • pimienta• leche y harina para la bechamel • 100 g de quesorallado o queso de cabra para gratinar

Berenjenas rellenas al estilode la abuela

83

Preparació:

Treure la tija de les albergínies, esbandir-les i partir-les pel mig, al llarg. Treure lapolpa vigilant que no es trenqui i trinxar-la. Reservar. Tot seguit, fregir-les fins quequedin daurades per l'interior. Fregir laceba en una cassola amb una mica d'oli.Afegir-hi la carn picada i sofregir-ho totjunt remenant perquè es f regeix iuniformement. Afegir-hi la tomata peladai picada i després la polpa d'albergínia.Deixar-ho refredar i, un cop fred, omplirles albergínies amb aquest farciment.Salpebrar i farcir les albergínies amb elfarc iment . Abocar per damunt labeixamel i ra t l lar-hi una mica deformatge. Posar-ho uns 15-20 minuts alforn, prèviament escalfat, fins que quediben gratinat.

Ingredients:

� 4 albergínies � 150 g de carn de vedella picada � 150 g de carn de porc picada � 1 ceba trinxadaa talls fins � una tomata � sal � oli � pebre � llet i farina per a la beixamel � 100 g de formatge ratllato formatge de cabra per gratinar

Preparation:Remove the stems from the aubergines, rinsethem, and cut them in half lengthwise. Removeand chop up the flesh and then leave it to oneside. Fry the aubergines until they are golden.Then, fry the onion, add the mince andcontinue to fry lightly. Add the tomato, afterfirst peeling and chopping it, and then theaubergine flesh. Leave to cool, season withsalt and pepper, and then stuff the aubergines.Pour on béchamel sauce and add a little gratedcheese. Cook “au gratin” in a pre-heated ovenfor 15-20 minutes until it is ready.

Ingredients:• 4 aubergines • 150 g minced beef • 150 gminced pork • 1 chopped onion • 1 tomato •salt • oil • pepper • milk and flour • 100 ggrated cheese or goat's cheese for cooking “augratin”

Grandmother's stuffedaubergines

Preparation:Enlevez la queue des aubergines, rincez-leset coupez-les en deux dans la longueur. Videzles aubergines, écrasez la chair et mettez-lade coté. Faites dorer les aubergines dans lapoêle. Faites revenir les oignons, ajoutez laviande hachée et faites sauter. Ajoutez lestomates pelées et écrasées et la chair desaubergines. Laissez refroidir, salez, poivrez etremplissez les aubergines avec ce mélange.Versez de la béchamel par dessus et ajoutezdu fromage râpé. Mettez au four préchauffépendant environ 15-20 minutes.

Ingredients:• 4 aubergines • 150 g de viande de veauhachée • 150 g de viande porc hachée • 1oignon haché • une tomate • sel • huile •poivre • lait • farine • 100 g de fromage râpéou de fromage de chèvre pour gratiner.

Aubergines farcies façongrand-mère

RESTAURANTHOSTAL BERTRAN

Raval de la carretera, 925693 SALÀS DE PALLARS

Tel. 973 67 61 00

Albergínies farcidesa l’estil de la padrina

82

RESIDÈNCIACASA DE PAGÈS CAL ROIG

Ctra. Nacional 260, cruïlla d’Arsèguel25722 ARSÈGUEL

Tel. 973 38 40 17 / 606 24 40 68

Preparació:

Daurar el rodó –salat i empebrat eldia abans– en una cassola amb olid’oliva. Un cop daurat, afegir-hi laceba i més tard el tomàquet;després el conyac, el vi i unamiqueta d’aigua per ajudar aentendrir la carn.

L’endemà, un cop fred, tallar arodanxes i regar amb el suc de lacocció prèviament passat pelcolador xinès. Deixar fer xup-xup afoc lent una bona estona. En darrerl loc afegir-hi les panses i elspinyons i ja estarà llest per servir.

Tall rodóde Cal Roig

Preparación:Dorar el redondo –salpimentado el díaanterior– en una cazuela con aceite de oliva.Una vez dorado, añadir la cebolla y mástarde el tomate; después, el coñac, el vino yun poquito de agua para ayudar a ablandarla carne.

Al día siguiente, una vez frío, cortar a lonchasy regar con el zumo de la cocciónpreviamente pasado por el colador chino.Dejar hacer chup-chup a fuego lento un buenrato. En último lugar añadir las pasas y lospiñones y ya estará listo para servir.

Ingredientes:• 1 redondo de ternera • 2 cebollas medianas• 2 tomates • 1 copa de vino blanco • 1 copa decoñac • 1/2 vaso de agua • 50 g de pasas • 50 gde piñones • aceite de oliva • sal • pimienta negramolida

Redondo de Cal RoigPreparation:Cook the round-cut beef in a casserole dish-having seasoned it with salt and pepper theprevious day- with olive oil, until it is golden.Once golden, add the onions and, a littlelater, the tomatoes; then add the brandy, wineand a little water, to help to keep the meattender. The next day, when it is cold, cut themeat into slices and then cover them withthe sauce that the meat had cooked in, havingfirst strained the sauce through a conicalsieve. Leave to simmer for a good time on aslow flame. Finally, add the raisins and pinekernels and the dish is then ready to serve.

Ingredients:• 1 joint of round-cut beef • 2 medium-sizedonions • 2 tomatoes • 1 glass of white wine• 1 glass of brandy • 1/2 glass of water • 50g of raisins • 50 g of pine kernels • olive oil •salt • ground black pepper

Round-cut beefPreparation:Faites dorer la viande -salez et poivrez laveille- dans une casserole avec de l'huiled'olive. Lorsqu'elle est dorée ajoutez lesoignons et les tomates; ajoutez ensuite lecognac, le vin et un peu d'eau pour ramollirla viande.

Le lendemain, lorsque la préparation estfroide, coupez la viande en tranches et arrosezavec le jus de cuisson que vous aurez passéau chinois. Laissez mijoter à feu doux un bonmoment. Ajoutez en dernier les raisins secset les pignons et servez.

Ingredients:• 1 rond de veau • 2 oignons moyens • 2tomates • 1 verre de vin blanc • 1 verre decognac • 1/2 verre d'eau • 50 g de raisinssecs • 50 g de pignons • huile d'olive • sel •poivre noir moulu

Rond de veau

Ingredients:

� 1 tall rodó de vedella� 2 cebes mitjanes � 2 tomàquets � 1 copa de vi blanc � 1 copade conyac � 1/2 got d’aigua � 50 g de panses � 50 g de pinyons � oli d’oliva � sal� pebre negre mòlt

Preparación:Sacar el tallo de las berenjenas, enjuagarlas ypartirlas por el medio, a lo largo. Sacar ytrinchar la pulpa. Reservar. Freírlas hasta quequeden doradas. A continuación, freír lacebolla en una cazuela, añadir la carne picaday sofreir conjuntamente. Añadir el tomatepelado y picado y la pulpa de berenjena. Dejarenfriar, salpimentar y rellenar las berenjenas.Verter por encima la bechamel y rallar un pocode queso. Poner unos 15-20 minutos al horno,previamente calentado, hasta que quede biengratinado.

Ingredientes:• 4 berenjenas • 150 g de carne de ternera picada •150 g de carne de cerdo picada • 1 cebolla trinchadaa cortes finos • un tomate • sal • aceite • pimienta• leche y harina para la bechamel • 100 g de quesorallado o queso de cabra para gratinar

Berenjenas rellenas al estilode la abuela

83

Preparació:

Treure la tija de les albergínies, esbandir-les i partir-les pel mig, al llarg. Treure lapolpa vigilant que no es trenqui i trinxar-la. Reservar. Tot seguit, fregir-les fins quequedin daurades per l'interior. Fregir laceba en una cassola amb una mica d'oli.Afegir-hi la carn picada i sofregir-ho totjunt remenant perquè es f regeix iuniformement. Afegir-hi la tomata peladai picada i després la polpa d'albergínia.Deixar-ho refredar i, un cop fred, omplirles albergínies amb aquest farciment.Salpebrar i farcir les albergínies amb elfarc iment . Abocar per damunt labeixamel i ra t l lar-hi una mica deformatge. Posar-ho uns 15-20 minuts alforn, prèviament escalfat, fins que quediben gratinat.

Ingredients:

� 4 albergínies � 150 g de carn de vedella picada � 150 g de carn de porc picada � 1 ceba trinxadaa talls fins � una tomata � sal � oli � pebre � llet i farina per a la beixamel � 100 g de formatge ratllato formatge de cabra per gratinar

Preparation:Remove the stems from the aubergines, rinsethem, and cut them in half lengthwise. Removeand chop up the flesh and then leave it to oneside. Fry the aubergines until they are golden.Then, fry the onion, add the mince andcontinue to fry lightly. Add the tomato, afterfirst peeling and chopping it, and then theaubergine flesh. Leave to cool, season withsalt and pepper, and then stuff the aubergines.Pour on béchamel sauce and add a little gratedcheese. Cook “au gratin” in a pre-heated ovenfor 15-20 minutes until it is ready.

Ingredients:• 4 aubergines • 150 g minced beef • 150 gminced pork • 1 chopped onion • 1 tomato •salt • oil • pepper • milk and flour • 100 ggrated cheese or goat's cheese for cooking “augratin”

Grandmother's stuffedaubergines

Preparation:Enlevez la queue des aubergines, rincez-leset coupez-les en deux dans la longueur. Videzles aubergines, écrasez la chair et mettez-lade coté. Faites dorer les aubergines dans lapoêle. Faites revenir les oignons, ajoutez laviande hachée et faites sauter. Ajoutez lestomates pelées et écrasées et la chair desaubergines. Laissez refroidir, salez, poivrez etremplissez les aubergines avec ce mélange.Versez de la béchamel par dessus et ajoutezdu fromage râpé. Mettez au four préchauffépendant environ 15-20 minutes.

Ingredients:• 4 aubergines • 150 g de viande de veauhachée • 150 g de viande porc hachée • 1oignon haché • une tomate • sel • huile •poivre • lait • farine • 100 g de fromage râpéou de fromage de chèvre pour gratiner.

Aubergines farcies façongrand-mère

RESTAURANTHOSTAL BERTRAN

Raval de la carretera, 925693 SALÀS DE PALLARS

Tel. 973 67 61 00

Albergínies farcidesa l’estil de la padrina

gU I A D E M U S E U S

84 85

Text: Francesc Guillaumet Fotos: Museu Comarcalde la Noguera, Jordi V. Pou

DE LA MADINAA LA CIUTAT

L’historiador Isa b. Ahmad al-Rasi donava testimoni l’any 284 del’Hègira (897-898) dels fets succeits a la Marca Superior d’al-Andalus.En aquest mateix text, on es narra com el senyor de la FronteraSuperior Lubb b. Ahmat al-Qasi va ferir de mort el comte de BarcelonaGuifré el Pilós (el noble que, segons la llegenda, va originar amb laseva pròpia sang les Quatre barres catalanes), l’historiador esmentavaper primera vegada la construcció del castell de Balaguer “en elsdistrictes de la llunyana Lleida”. Aquesta crònica dóna una visió dela història d’una Catalunya a vegades diferent de la que estemacostumats a escoltar, però en tot cas d’una Catalunya que va teniren el llegat andalusí un dels seus principals puntals. I del llegatandalusí del país és del que parla, precisament, l’exposició De lamadina a la ciutat que des de l’any 1995 es pot veure al MuseuComarcal de la Noguera de Balaguer.

El Museu Comarcal de la Noguera,un referent del passat andalusí

gU I A D E M U S E U S

84 85

Text: Francesc Guillaumet Fotos: Museu Comarcalde la Noguera, Jordi V. Pou

DE LA MADINAA LA CIUTAT

L’historiador Isa b. Ahmad al-Rasi donava testimoni l’any 284 del’Hègira (897-898) dels fets succeits a la Marca Superior d’al-Andalus.En aquest mateix text, on es narra com el senyor de la FronteraSuperior Lubb b. Ahmat al-Qasi va ferir de mort el comte de BarcelonaGuifré el Pilós (el noble que, segons la llegenda, va originar amb laseva pròpia sang les Quatre barres catalanes), l’historiador esmentavaper primera vegada la construcció del castell de Balaguer “en elsdistrictes de la llunyana Lleida”. Aquesta crònica dóna una visió dela història d’una Catalunya a vegades diferent de la que estemacostumats a escoltar, però en tot cas d’una Catalunya que va teniren el llegat andalusí un dels seus principals puntals. I del llegatandalusí del país és del que parla, precisament, l’exposició De lamadina a la ciutat que des de l’any 1995 es pot veure al MuseuComarcal de la Noguera de Balaguer.

El Museu Comarcal de la Noguera,un referent del passat andalusí

86

Fragments d'arcs polilobulats amb restes de decoració pintada del palau taifa de Balaguer (s. XI).A sota, restes de canals d'aigua dels jardins del castell Formós de Balaguer (s. XIV), amb projectilsde bombarda (s. XV) i tenalla d'emmagatzematge (s. XIV).

Sala introductòria del museu,on es troba informació sobre el

poblament hispano-visigota les Terres de Lleida.

exposició s’estructura en tres parts bendiferenciades. La primera narra l’arribada del’islam a Catalunya i, també, l’important llegatvisigot d’aquesta part de la Noguera. És aquíon la producció del Museu Comarcal de laNoguera parla d’al-Andalus, de com avançala conquesta cristiana i, també, del comtatd’Urgell. Per mitjà del relat de l’exposició –jaen la segona part– el visitant s’endinsa en laimportància de la ciutat andalusina i en lescaracterístiques que havia de tenir aquestapoblació. El Pla d’Almatà, un antic campamentandalusí situat en un important enclavamentestratègic i paisatgístic, serveix per parlar del’organització del Balaguer musulmà. El Plad’Almatà, anomenat l’Empúries islàmica perla potència que amaga sota el subsòl, és unantic enclavament àrab que al segle VIII va ferles funcions de campament militar en un indretsituat sobre el riu Segre que controlava unaimportant via de comunicació cap a lamuntanya. La directora del Museu, CarmeAlòs, explica que quan la frontera entre laCatalunya andalusina i la Catalunya feudal esva estabilitzar, el Pla d’Almatà es va convertiren madina. És a dir, en la ciutat àrab perexcel·lència. La madina de Balaguer, que vaarribar a la seva esplendor al segle XI, reuniatotes les característiques que havia de teniruna ciutat islàmica. A l’exposició, per mitjàde mapes i dels materials trobats en lessuccessives campanyes d’excavació deljaciment, es dóna fe de quins eren aquestselements que pivotaven entre el mercat, elcastell, el cementiri i la mesquita. La directoradel Museu de la Noguera recorda que ja hi hareferències al nom del Mercadal molt abansque la presència de la plaça que avui s’haconvertit en un dels punts neuràlgics deBalaguer. I és que, segons Carme Alòs, el Plad’Almatà ja disposava d’un mercat important–hi ajudava segurament la seva posició

L’

Sobre aquestes línies, guixeries del segle XI del palau taifade Balaguer. A l’esquerra, imatge de la sala del museu

dedicada a la ciutat feudal de Balaguer.

estratègica al costat del camí de Lleida– i també d’un castellque es va convertir en palau. De les restes d’aquest castell, queposteriorment seria la residència dels comtes d’Urgell, en dónafe l’exposició amb alguns elements ornamentals que es vanconservar malgrat la destrucció a què el van sotmetre les tropesde Ferran d’Antequera quan van assetjar la fortalesa per retreJaume d’Urgell el Dissortat. Explica Carme Alòs que el castellde Balaguer, com a centre de poder, va acollir un palau moltric decorat amb materials procedents directament del taller deMedina Azara de Còrdova. L’exposició De la madina a la ciutattambé explica el creixement de la ciutat cap al vessant de laserra –l’actual centre històric de Balaguer– quan el Pla d’Almatàes va anar abandonant progressivament, un abandó que hapermès, d’alguna manera, que les seves restes es trobin en unespai que, tret d’algunes excepcions, s’ha mantingut verge, i unabandó que va donar pas a la ciutat actual.

87

“L’exposició De la madina a la ciutat

explica el creixement de la ciutat

cap a l’actual centre històric”

86

Fragments d'arcs polilobulats amb restes de decoració pintada del palau taifa de Balaguer (s. XI).A sota, restes de canals d'aigua dels jardins del castell Formós de Balaguer (s. XIV), amb projectilsde bombarda (s. XV) i tenalla d'emmagatzematge (s. XIV).

Sala introductòria del museu,on es troba informació sobre el

poblament hispano-visigota les Terres de Lleida.

exposició s’estructura en tres parts bendiferenciades. La primera narra l’arribada del’islam a Catalunya i, també, l’important llegatvisigot d’aquesta part de la Noguera. És aquíon la producció del Museu Comarcal de laNoguera parla d’al-Andalus, de com avançala conquesta cristiana i, també, del comtatd’Urgell. Per mitjà del relat de l’exposició –jaen la segona part– el visitant s’endinsa en laimportància de la ciutat andalusina i en lescaracterístiques que havia de tenir aquestapoblació. El Pla d’Almatà, un antic campamentandalusí situat en un important enclavamentestratègic i paisatgístic, serveix per parlar del’organització del Balaguer musulmà. El Plad’Almatà, anomenat l’Empúries islàmica perla potència que amaga sota el subsòl, és unantic enclavament àrab que al segle VIII va ferles funcions de campament militar en un indretsituat sobre el riu Segre que controlava unaimportant via de comunicació cap a lamuntanya. La directora del Museu, CarmeAlòs, explica que quan la frontera entre laCatalunya andalusina i la Catalunya feudal esva estabilitzar, el Pla d’Almatà es va convertiren madina. És a dir, en la ciutat àrab perexcel·lència. La madina de Balaguer, que vaarribar a la seva esplendor al segle XI, reuniatotes les característiques que havia de teniruna ciutat islàmica. A l’exposició, per mitjàde mapes i dels materials trobats en lessuccessives campanyes d’excavació deljaciment, es dóna fe de quins eren aquestselements que pivotaven entre el mercat, elcastell, el cementiri i la mesquita. La directoradel Museu de la Noguera recorda que ja hi hareferències al nom del Mercadal molt abansque la presència de la plaça que avui s’haconvertit en un dels punts neuràlgics deBalaguer. I és que, segons Carme Alòs, el Plad’Almatà ja disposava d’un mercat important–hi ajudava segurament la seva posició

L’

Sobre aquestes línies, guixeries del segle XI del palau taifade Balaguer. A l’esquerra, imatge de la sala del museu

dedicada a la ciutat feudal de Balaguer.

estratègica al costat del camí de Lleida– i també d’un castellque es va convertir en palau. De les restes d’aquest castell, queposteriorment seria la residència dels comtes d’Urgell, en dónafe l’exposició amb alguns elements ornamentals que es vanconservar malgrat la destrucció a què el van sotmetre les tropesde Ferran d’Antequera quan van assetjar la fortalesa per retreJaume d’Urgell el Dissortat. Explica Carme Alòs que el castellde Balaguer, com a centre de poder, va acollir un palau moltric decorat amb materials procedents directament del taller deMedina Azara de Còrdova. L’exposició De la madina a la ciutattambé explica el creixement de la ciutat cap al vessant de laserra –l’actual centre històric de Balaguer– quan el Pla d’Almatàes va anar abandonant progressivament, un abandó que hapermès, d’alguna manera, que les seves restes es trobin en unespai que, tret d’algunes excepcions, s’ha mantingut verge, i unabandó que va donar pas a la ciutat actual.

87

“L’exposició De la madina a la ciutat

explica el creixement de la ciutat

cap a l’actual centre històric”

Ceràmiques andalusines (s. XI) de Balaguer i moneda d'or del rei Àkhila (s. VIII) delBovalar (Seròs). A la dreta, excavacions al Pla d’Almatà, campament andalusí quees convertí en madina i arribà a la màxima explendor al s. XI.

88

Però el Museu Comarcal de la Noguera, un referent de primer ordreper explicar el passat andalusí del país, no oblida tampoc lesmanifestacions més contemporànies. La sala d’exposicions temporalsacull múltiples exposicions d’artistes joves i, també, d’autors jaconsolidats. I és que encara que el 80 per cent del fons del museupertanyi al camp de l’arqueologia –l’equipament no solament custodiales peces del Pla d’Almatà i de les excavacions fetes a Balaguer, sinótambé d’altres jaciments de la comarca– l’entitat també té un importantfons d’art de l’Ajuntament de Balaguer, que inclou més de 300 obres.El llegat etnològic de la comarca, amb material històric de lesdonacions fetes per propietaris de masies, o una col·lecció tèxtil ambroba del segle XVIII fins al segle XX, són altres elements del patrimonique guarda el Museu Comarcal de la Noguera.

Com a eina de suport al territori, el museu també té un laboratori derestauració que es posa a disposició dels investigadors que excavena Balaguer i la comarca. No menys important és la biblioteca auxiliaramb sales de consulta perquè els investigadors puguin completar elsestudis arqueològics amb tot el material bibliogràfic necessari. I coma centre d’investigació –un museu no solament està dedicat a lesexposicions–, el Museu de la Noguera també ha publicat diversoscatàlegs i llibres que donen fe del passat arqueològic de la Noguera,una comarca que, segons conta Carme Alòs, és molt rica en jaciments.“Quan punxem a la plaça Sant Salvador o al Mercadal sempre surtmaterial”, recorda la directora del museu. I és que Balaguer éstestimoni de la història, una història que comença precisament quanLubb b. Ahmat al-Qasi va ferir de mort Guifré el Pilós.

D’INTERÈS

Museu Comarcal de la Noguera  Plaça dels Comtes d'Urgell, 5  - 25600 Balaguer

Tel.: 973 44 51 94   Fax: 973 44 50 53E-mail: info@musecn.comWeb:www.museucn.com

Horari d’estiu: (d’abril a octubre) de dimarts a dissabte, d’11.00 h a 14.00h i de 18.30 h a 20.30 h. Diumenges i festius, d’11.00 h a 14.00 h.

Horari d’hivern: (de novembre a març) de dimarts a dissabte, d’11.00 h a14.00 h i de 17.30 h a 19.30 h. Diumenges i festius, d’11.00 h a 14.00 h.

l a N o g u e r a

COM ARRIBAR-HI

C-53C-13

C-26

C-26

C-13

LP-3322

A Lleida A Mollerussa A Tàrrega

A Andorra

A Tremp

Alfarràs

Térmens

Bellcaire d’UrgellN-230

A VielhaBALAGUER

Alguaire

Del legado andalusí de Cataluña es de lo que habla la exposición De la medinaa la ciudad que desde el año 1995 se puede ver en el Museo Comarcal de laNoguera de Balaguer. La muestra se estructura en tres partes bien diferenciadas.La primera narra la llegada del islam a Cataluña y, también, el importante legadovisigodo de esta parte de la Noguera. A través del relato de la exposición –ya enla segunda parte– el visitante se adentra en la importancia de la ciudad andalusíy en las características que debía tener esta población. El Pla d’Almatà, unantiguo enclave árabe que en el siglo VIII hizo las veces de campamento militar,sirve para hablar de la organización del Balaguer musulmán. La medina deBalaguer, que llegó a su máximo esplendor en el siglo XI, reunía todas lascaracterísticas que debía tener una ciudad islámica con su mercado, el castillo,el cementerio y la mezquita. La exposición De la madina a la ciudad tambiénexplica el crecimiento de la ciudad hacia la falda de la sierra –el actual centro

histórico de Balaguer– cuando el Pla d’Almatà se fue abandonandoprogresivamente.

Pero el Museo Comarcal de la Noguera tampoco olvida las manifestaciones máscontemporáneas. La sala de exposiciones temporales alberga múltiples muestrasde artistas jóvenes y, también, de autores ya consolidados. Aunque el 80 porciento del fondo del museo pertenece al campo de la arqueología, la entidadtambién tiene un importante fondo de arte del Ayuntamiento de Balaguer, queincluye más de 300 obras. El legado etnológico de la comarca, con materialhistórico de las donaciones realizadas por propietarios de masías, o una coleccióntextil con ropa del siglo XVIII hasta el XX, son otros elementos del patrimonioque guarda el museo. El equipamiento también tiene un laboratorio de restauracióny una biblioteca auxiliar con salas de consulta.

Museo Comarcal de la Noguera: De la medina a la ciudad

Le legs arabe andalou de Catalogne est le thème del'exposition De la madina à la ville que l'on peutvisiter depuis 1995 au Musée Régional de la Noguera.L'exposition est divisée en trois parties biendifférenciées. La première explique l'arrivée de l'Islamen Catalogne ainsi que l'importance du legswisigothique dans cette partie de la Noguera. Enpoursuivant le récit que présente l'exposition, ladeuxième partie décrit aux visiteurs l'importance dela vie andalouse et les caractéristiques spécifiques deshabitants de cette région. El Pla d'Almatà, ancienneenclave arabe qui au VIIIe siècle servit de campementmilitaire, permet d'expliquer l'organisation de la ville

de Balaguer à son époque musulmane. La madina deBalaguer, qui atteint sa splendeur maximale au XIesiècle, avait toutes les caractéristiques propres d'uneville musulmane, avec son marché, le château, lecimetière et la mosquée. L'exposition De la madinaà la ville raconte également comment la ville s'agranditvers le flanc de la montagne –actuellement le centrehistorique de Balaguer– lorsque le Pla d'Almatà futpetit à petit abandonné.

Néanmoins, le Musée Régional de la Noguera n'oubliepas les manifestations plus contemporaines. La salledes expositions temporaires accueille de nombreuses

expositions de jeunes artistes ainsi que d'auteurs déjàconfirmés. Bien que 80% du fonds du musée soitconsacré au domaine de l'archéologie, l'entité a aussiun fonds d'art important appartenant à la Mairie deBalaguer, qui inclut plus de 300 œuvres. Le legsethnologique de la région, constitué entre autres parle matériel historique provenant des dons depropriétaires de maisons paysannes ou par unecollection textile avec des vêtements du XVIIIe auXXe siècles, fait également partie du patrimoine dumusée. Le musée est aussi équipé d'un laboratoire derestauration et d'une bibliothèque auxiliaire avec dessalles de consultation.

89

Musée Régional de la Noguera: De la madina à la ville

Since 1955, it has been possible to see the exhibition“From the madina to the city” at the Local DistrictMuseum of la Noguera in Balaguer. The exhibition isdivided into three clearly defined parts. The first tellshow Islam first reached Catalonia and also explainsthe important Visigoth legacy in this part of la Noguera.In the second part of the exhibition, the visitor candiscover the importance of the Moorish city and thecharacteristics of the people who would have livedthere. The Almatà Plain, an ancient Arab enclave whichserved as a military camp in the 8th century, providesan insight into the organisation of Muslim Balaguer.

The madina of Balaguer, which reached the height ofits splendour in the 11th century, had all of thecharacteristics that an Islamic city had to have, witha market, castle, cemetery and mosque. The exhibition“From the madina to the city” also explains the growthof the city towards the foot of the uplands -the presenthistoric centre of Balaguer- when the Almatà Plainwas progressively abandoned.

And the Local District Museum of la Noguera has notforgotten more contemporary manifestations of historyand culture. The temporary exhibition halls house

numerous works by young artists as well as by alreadyconsolidated authors. Although 80% of the museumcollections belong to the field of archaeology, thisentity also has an important art collection belongingto the Ajuntament de Balaguer (Local Council), whichincludes over 300 works. The ethnological legacy ofthe local district also includes other historic materialand heritage items donated by the owners of localfarms, as well as a textile collection with clothes fromthe 18th to the 20th centuries. The amenities alsoinclude a restoration laboratory and an auxiliary librarywith reading rooms.

The Local District Museum of la Noguera: “From the madina to the city”

Ceràmiques andalusines (s. XI) de Balaguer i moneda d'or del rei Àkhila (s. VIII) delBovalar (Seròs). A la dreta, excavacions al Pla d’Almatà, campament andalusí quees convertí en madina i arribà a la màxima explendor al s. XI.

88

Però el Museu Comarcal de la Noguera, un referent de primer ordreper explicar el passat andalusí del país, no oblida tampoc lesmanifestacions més contemporànies. La sala d’exposicions temporalsacull múltiples exposicions d’artistes joves i, també, d’autors jaconsolidats. I és que encara que el 80 per cent del fons del museupertanyi al camp de l’arqueologia –l’equipament no solament custodiales peces del Pla d’Almatà i de les excavacions fetes a Balaguer, sinótambé d’altres jaciments de la comarca– l’entitat també té un importantfons d’art de l’Ajuntament de Balaguer, que inclou més de 300 obres.El llegat etnològic de la comarca, amb material històric de lesdonacions fetes per propietaris de masies, o una col·lecció tèxtil ambroba del segle XVIII fins al segle XX, són altres elements del patrimonique guarda el Museu Comarcal de la Noguera.

Com a eina de suport al territori, el museu també té un laboratori derestauració que es posa a disposició dels investigadors que excavena Balaguer i la comarca. No menys important és la biblioteca auxiliaramb sales de consulta perquè els investigadors puguin completar elsestudis arqueològics amb tot el material bibliogràfic necessari. I coma centre d’investigació –un museu no solament està dedicat a lesexposicions–, el Museu de la Noguera també ha publicat diversoscatàlegs i llibres que donen fe del passat arqueològic de la Noguera,una comarca que, segons conta Carme Alòs, és molt rica en jaciments.“Quan punxem a la plaça Sant Salvador o al Mercadal sempre surtmaterial”, recorda la directora del museu. I és que Balaguer éstestimoni de la història, una història que comença precisament quanLubb b. Ahmat al-Qasi va ferir de mort Guifré el Pilós.

D’INTERÈS

Museu Comarcal de la Noguera  Plaça dels Comtes d'Urgell, 5  - 25600 Balaguer

Tel.: 973 44 51 94   Fax: 973 44 50 53E-mail: info@musecn.comWeb:www.museucn.com

Horari d’estiu: (d’abril a octubre) de dimarts a dissabte, d’11.00 h a 14.00h i de 18.30 h a 20.30 h. Diumenges i festius, d’11.00 h a 14.00 h.

Horari d’hivern: (de novembre a març) de dimarts a dissabte, d’11.00 h a14.00 h i de 17.30 h a 19.30 h. Diumenges i festius, d’11.00 h a 14.00 h.

l a N o g u e r a

COM ARRIBAR-HI

C-53C-13

C-26

C-26

C-13

LP-3322

A Lleida A Mollerussa A Tàrrega

A Andorra

A Tremp

Alfarràs

Térmens

Bellcaire d’UrgellN-230

A VielhaBALAGUER

Alguaire

Del legado andalusí de Cataluña es de lo que habla la exposición De la medinaa la ciudad que desde el año 1995 se puede ver en el Museo Comarcal de laNoguera de Balaguer. La muestra se estructura en tres partes bien diferenciadas.La primera narra la llegada del islam a Cataluña y, también, el importante legadovisigodo de esta parte de la Noguera. A través del relato de la exposición –ya enla segunda parte– el visitante se adentra en la importancia de la ciudad andalusíy en las características que debía tener esta población. El Pla d’Almatà, unantiguo enclave árabe que en el siglo VIII hizo las veces de campamento militar,sirve para hablar de la organización del Balaguer musulmán. La medina deBalaguer, que llegó a su máximo esplendor en el siglo XI, reunía todas lascaracterísticas que debía tener una ciudad islámica con su mercado, el castillo,el cementerio y la mezquita. La exposición De la madina a la ciudad tambiénexplica el crecimiento de la ciudad hacia la falda de la sierra –el actual centro

histórico de Balaguer– cuando el Pla d’Almatà se fue abandonandoprogresivamente.

Pero el Museo Comarcal de la Noguera tampoco olvida las manifestaciones máscontemporáneas. La sala de exposiciones temporales alberga múltiples muestrasde artistas jóvenes y, también, de autores ya consolidados. Aunque el 80 porciento del fondo del museo pertenece al campo de la arqueología, la entidadtambién tiene un importante fondo de arte del Ayuntamiento de Balaguer, queincluye más de 300 obras. El legado etnológico de la comarca, con materialhistórico de las donaciones realizadas por propietarios de masías, o una coleccióntextil con ropa del siglo XVIII hasta el XX, son otros elementos del patrimonioque guarda el museo. El equipamiento también tiene un laboratorio de restauracióny una biblioteca auxiliar con salas de consulta.

Museo Comarcal de la Noguera: De la medina a la ciudad

Le legs arabe andalou de Catalogne est le thème del'exposition De la madina à la ville que l'on peutvisiter depuis 1995 au Musée Régional de la Noguera.L'exposition est divisée en trois parties biendifférenciées. La première explique l'arrivée de l'Islamen Catalogne ainsi que l'importance du legswisigothique dans cette partie de la Noguera. Enpoursuivant le récit que présente l'exposition, ladeuxième partie décrit aux visiteurs l'importance dela vie andalouse et les caractéristiques spécifiques deshabitants de cette région. El Pla d'Almatà, ancienneenclave arabe qui au VIIIe siècle servit de campementmilitaire, permet d'expliquer l'organisation de la ville

de Balaguer à son époque musulmane. La madina deBalaguer, qui atteint sa splendeur maximale au XIesiècle, avait toutes les caractéristiques propres d'uneville musulmane, avec son marché, le château, lecimetière et la mosquée. L'exposition De la madinaà la ville raconte également comment la ville s'agranditvers le flanc de la montagne –actuellement le centrehistorique de Balaguer– lorsque le Pla d'Almatà futpetit à petit abandonné.

Néanmoins, le Musée Régional de la Noguera n'oubliepas les manifestations plus contemporaines. La salledes expositions temporaires accueille de nombreuses

expositions de jeunes artistes ainsi que d'auteurs déjàconfirmés. Bien que 80% du fonds du musée soitconsacré au domaine de l'archéologie, l'entité a aussiun fonds d'art important appartenant à la Mairie deBalaguer, qui inclut plus de 300 œuvres. Le legsethnologique de la région, constitué entre autres parle matériel historique provenant des dons depropriétaires de maisons paysannes ou par unecollection textile avec des vêtements du XVIIIe auXXe siècles, fait également partie du patrimoine dumusée. Le musée est aussi équipé d'un laboratoire derestauration et d'une bibliothèque auxiliaire avec dessalles de consultation.

89

Musée Régional de la Noguera: De la madina à la ville

Since 1955, it has been possible to see the exhibition“From the madina to the city” at the Local DistrictMuseum of la Noguera in Balaguer. The exhibition isdivided into three clearly defined parts. The first tellshow Islam first reached Catalonia and also explainsthe important Visigoth legacy in this part of la Noguera.In the second part of the exhibition, the visitor candiscover the importance of the Moorish city and thecharacteristics of the people who would have livedthere. The Almatà Plain, an ancient Arab enclave whichserved as a military camp in the 8th century, providesan insight into the organisation of Muslim Balaguer.

The madina of Balaguer, which reached the height ofits splendour in the 11th century, had all of thecharacteristics that an Islamic city had to have, witha market, castle, cemetery and mosque. The exhibition“From the madina to the city” also explains the growthof the city towards the foot of the uplands -the presenthistoric centre of Balaguer- when the Almatà Plainwas progressively abandoned.

And the Local District Museum of la Noguera has notforgotten more contemporary manifestations of historyand culture. The temporary exhibition halls house

numerous works by young artists as well as by alreadyconsolidated authors. Although 80% of the museumcollections belong to the field of archaeology, thisentity also has an important art collection belongingto the Ajuntament de Balaguer (Local Council), whichincludes over 300 works. The ethnological legacy ofthe local district also includes other historic materialand heritage items donated by the owners of localfarms, as well as a textile collection with clothes fromthe 18th to the 20th centuries. The amenities alsoinclude a restoration laboratory and an auxiliary librarywith reading rooms.

The Local District Museum of la Noguera: “From the madina to the city”

90

INFORMACIÓ TURÍSTICA (Oficines de Turisme)

ÀgerPunt d’Informació del MontsecPl. Major, 1 - 25691 ÀgerTel. 973 45 50 96 - Fax 973 45 52 16www.montsec.info / turisme@montsec.cat

AgramuntPl. del Pou, s/n - 25310 AgramuntTel. 973 39 10 89 www.agramunt.catturisme@agramunt.cat

ArbecaOficina de Turisme-Espai Cèsar MartinellCooperativa del CampC/ Lleida, s/n - 25140 ArbecaTel. 973 16 00 08 - 973 16 00 00www.arbeca.org / turismearbeca206@arbequina.coop

ArtiesC/ dera Mòla, s/n - 25599 ArtiesTel. 699 96 90 44 www.torismearan.org

BalaguerPl. Comtes d’Urgell, 5 - 25600 BalaguerTel. 973 44 51 94 - Fax 973 44 50 53www.balaguer.cat / turisme@balaguer.net

Baronia de RialbC/ Monestir, 125747 Gualter, La Baronia de RialbTel. 973 46 02 34 - Fax 973 46 21 25www.baroniarialb.catturisme@baroniarialb.cat

Barruera, Vall de BoíPg. Sant Feliu, 43 - 25527 BarrueraTel. 973 69 40 00 - Fax 973 69 41 21www.vallboi.com / vallboi@vallboi.com

Bellpuig• Punt d’informació municipalConvent de Sant BartomeuCtra. Belianes, s/n - 25250 BellpuigTel. 973 32 02 92www.bellpuig.cat / bellpuig.cultura@gencat.cat• Oficina municipalC/ Homenatge a la Vellesa, 6 - 25250 BellpuigTel. 973 32 05 36www.bellpuig.cat / oficinaturisme@bellpuig.cat

Bellver de CerdanyaPatronat de Turisme de Bellver de CerdanyaPl. Sant Roc, 9 - 25720 Bellver de CerdanyaTel. - Fax 973 51 02 29www.bellver.org / bellver@bellver.org

Borges Blanques, lesConsell Comarcal de les GarriguesAv. Francesc Macià, 5425400 Les Borges BlanquesTel. 973 14 26 58 - Fax 973 14 01 06www.turismegarrigues.com / turisme@garrigues.cat

BossòstPg. Eduard Aunós, 14 - 25550 BossòstTel. 973 64 72 79 http://bossost.ddl.net

CerveraC/ Major, 115 - 25200 CerveraTel./Fax 973 53 13 03www.lasegarra.org / turisme@ccsegarra.cat

Coll de NargóPl. de l’Ajuntament, 1 - 25793 Coll de NargóTel. 973 38 30 48www.cllnargo.com / consorci.paleoentorn@gmail.com

Erill-la-VallCentre del Romànic de la Vall de BoíCarrer del Batalló, 5 - 25528 Erill-la-VallTel. 973 69 67 15- Fax 973 69 67 14www.centreromanic.com

Esterri d’ÀneuC/ Major, 40, bis - 25580 Esterri d’ÀneuTel. 973 62 63 45www.esterrianeu.cat / turisme@esterrianeu.cat

GuimeràPl. Major, s/n - 25341 GuimeràTel. 973 30 35 25www.guimera.cat / turisme@guimera.cat

GuissonaPl. Vell-Pla, 7 - 25210 GuissonaTel./Fax 973 55 14 14www.guissona.net / turisme@guissona.cat

Gósol (Berguedà)Oficina de Turisme de Gósol (Berguedà)C/ del Conseller Agustí Querol i Foix, s/n25716 GósolTel. 973 37 00 16/55 - Fax 973 37 00 11http://gosol.ddl.net / cmuntanya@minorisa.es

Isona i la Conca DellàC/ del Museu, 4 - 25650 IsonaTel. 973 66 50 62 - Fax 973 66 42 28www.parc-cretaci.com / ofturisme@parc-cretaci.com

Ivars d’UrgellOficina de Turisme de l’Estany d’Ivars i Vila-sanaEstany d’Ivars i Vila-sana (zona aparcaments)Tel. 973 71 13 13 - Fax 973 60 04 77www.estanyivarsvilasana.catinfo@estanyivarsvilasana.cat

La Guingueta d’ÀneuConsorci de Turisme Vall d’ÀneuC/ Carretera, s/n. Edif. Ajuntament25597 La Guingueta d’ÀneuTel./Fax 973 62 65 68www.vallsdaneu.org / vait@svt.es

LesAv. Sant Jaime, 36 - 25540 LesTel. 973 64 73 03www.torismeles.com / torismeles@torismeles.com

LlavorsíCtra. Vall de Cardós, s/n25595 Llavorsí - Tel. 973 62 22 17http://llavorsi.ddl.net

Lleida• Turisme de LleidaC/ Major, 31 bis - 25007 LleidaTel. 902 25 00 50 - Fax 973 70 04 80www.turismedelleida.cat / infoturisme@paeria.es• Turisme Generalitat de CatalunyaC/ Edil Saturnino, 1 (davant estació Lleida-Pirineus)25007 LleidaTel. 973 03 29 97 / 973 24 88 40ot.lleida@gencat.net• Oficina de Turisme de la Seu VellaTuró de la Seu Vella. Edifici Canonja, s/n - 25004 LleidaTel. 973 23 84 46ot.lleida@gencat.net

Mollerussa• Oficina de Turisme del Pla d'UrgellPrat de la Riba, 1 (edifici Can Niubó)25230 MollerussaTel. 973 71 13 13 - Fax: 973 60 04 77www.plaurgell.cat / turisme@plaurgell.cat• Oficina de Turisme de l’Espai Cultural dels Canals d’UrgellAv. Jaume I, 1 – 25230 MollerussaTel. 973 60 03 97 – Fax  973 60 39 98mcaba@canalsurgell.org

OrganyàPl. de les Homilies, s/n - 25794 OrganyàTel. 973 38 20 02 - Fax 973 38 35 36www.organya.cat

Os de BalaguerPortal del Montsec:Punt d’Informació Monestir de les AvellanesCarretera C-12, Km 181 - 25612 Os de BalaguerTel. 973 43 80 06 - Fax 973 43 80 38avellanes@maristes.org

Pobla de Segur, laAv. Verdaguer, 35 - 25500 La Pobla de SegurTel. 973 68 02 57 - Fax 973 68 02 57www.pobladesegur.cat / turisme@pobladesegur.cat

Pont de Suert, el• Patronat Comarcal de TurismeAv. Victoriano Muñoz, 48 - 25520 El Pont de SuertTel. 973 69 04 02 / 34 902 10 15 16 Fax 973 69 05 75www.turismealtaribagorca.cat / pturisme@ccar.ddl.net• Oficina Municipal de TurismeAv. Victoriano Muñoz, 22 - 25520 El Pont de SuertTel. 973 69 06 40 / 973 69 00 05www.elpontdesuert.com / turisme@elpontdesuert.cat

PontsPatronat Municipal d'Iniciatives de PontsPl. Planell, 6 - 25740 PontsTel. 973 46 22 33 - Fax 973 46 02 77http://ponts.ddl.net / patronat@ponts.cat

PuigcerdàPatronat de Turisme de la CerdanyaCruïlla N-152 amb N-26017520 Puigcerdà (Girona)Tel. 972 14 06 65 - Fax 972 14 05 92www.cerdanya.org / info@cerdanya.org

SalardúTrauèssa de Balmes, 2 - 25598 SalardúTel. 973 64 51 97www.torismearan.org / o.s.torisme@aran.org

Sant Llorenç de MorunysCtra. de Berga, s/n - 25282 Sant Llorenç de MorunysTel./Fax 973 49 21 81www.lavalldelord.com / info@lavalldelord.com

SeròsOficina Catalana de Turisme OrnitològicPl. de les Escoles, 1 - 25183 SeròsTel. 973 78 00 09 - Fax 973 78 01 67birding@lleidatur.com

Seu d’Urgell, la• Turisme de la SeuAv. Valls d’Andorra, 33 - 25700 La Seu d’UrgellTel. 973 35 15 11 - Fax 973 36 01 56www.turismeseu.com / info@turismeseu.com•Turisme Alt UrgellPg. Joan Brudieu, 15 - 25700 La Seu d’UrgellTel. 902 15 47 15 / 973 35 31 12Fax 973 35 27 88www.alturgell.cat / turisme@alturgell.ddl.net

SolsonaCtra. de Bassella, 1 - 25280 SolsonaTel. 973 48 23 10 - Fax 973 48 19 33www.turismesolsones.come-mail: turisme@turismesolsones.com

SortOficina Comarcal de Turisme del Pallars SobiràCamí de la Cabanera, s/n - 25560 SortTel. 973 62 10 02 - Fax 973 62 10 03www.pallarssobira.info / turisme@pallarssobira.cat

Tàrrega• Oficina comarcalC/ Agoders, 16 - 25300 TàrregaTel. 973 50 07 07 - Fax 973 50 06 66www.urgell.cat / turisme@urgell.cat• Oficina municipalPl. Major, 1 - 25300Tel. 973 31 16 08www.tarrega.cat / ajuntament@tarrega.cat

TavascanCtra. de Tavascan, s/n25577 TavascanTel. 973 62 30 79www.tavascan.info / tavascan@tavascan.net

Torre de Capdella, laPatronat Municipal de Turisme de la Vall FoscaCasa Consistorial. C/ Únic, s/n25515 La Torre de CapdellaTel. 973 66 30 01 - Fax 973 66 31 45www.vallfosca.net / turisme@vallfosca.net

TrempAjuntament - Pl. de la Creu, 1 - 25620 TrempTel. 973 65 00 09/05 - Fax 973 65 20 36www.ajuntamentdetremp.catturisme@ajuntamentdetremp.cat

TuixénAjuntament - Pl. Serra del Cadí, 1 - 25717 TuixénTel. 973 37 00 30 - Fax 973 37 02 16ofiturisme@tuixent.ddl.net

UtxesaPl. de l’església, s/n25170 Torres de SegreTel. 973 79 27 89 / 60 05www.utxesa.com / utxesa@utxesa.com

València d’ÀneuAv. del Port de la Bonaigua, 925587 València d’ÀneuTel. 973 62 60 38 - Fax 973 62 63 41http://altaneu.ddl.netajuntament@altaneu.ddl.net

Vallbona de les MongesPg. de Montesquiu, s/n25268 Vallbona de les MongesTel. 973 33 05 67 / 34 973 33 02 60http://vallbona.ddl.netajuntament@vallbonadelesmonges.cat

Vall de CardósCamí Comunidor, s/n - 25570 Ribera de CardósTel. 973 62 32 39 - Fax 973 62 31 22www.valldecardos.orgajuntament@vallcardos.ddl.net

VerdúPlaça del Bisbe Comelles, 13 - 25340 VerdúTel. 973 34 72 16 - Fax 973 34 70 55www.verdu.cat / turisme@verdu.cat

Vielha• Torisme Val d’AranCtra. de Gausac, 1 - 25530 VielhaTel. 973 64 06 88 Fax 973 64 30 60www.torismearan.org / torisme@aran.org• Oficina de Informacion Toristicadera Val d'AranC/ Sarriulera, 10 - 25530 VielhaTel. 973 64 01 10 Fax 973 64 03 72www.torismearan.org / o.torisme@aran.org

40

TA

RD

OR

- H

IVER

N 2

010

NÚMERO 40 • TARDOR - HIVERN DE 2010

PPobles amb encantobles amb encant