www.lleidatur.com

FITUR 2017DOSSIER DE PREMSA

2 DOSSIER DE PREMSA FITUR 2017

Val d'Aran

Alt Urgell

Pallars Jussà

Noguera

Andorra CerdanyaLa

Nogu

era Pa

llares

a

Pantà de Terradets

Pantà de Santa Anna

Pantà d'Escales

El Segre

Pantà deSant Llorençde Montgai

El Segre

El Se

gre

El Se

gre

Pantà de la Llosadel Cavall

Pantà de Baserca

Era Garona

Pantà d'Oliana

El Cardener

Pantà de Canelles

Pantà deCamarasa

Pantà de Sant Antoni

Pantà de Rialb

La Noguera PallaresaLa N

ogue

ra R

ibago

rçana

La N

ogue

ra R

ibago

rçana

Pantà de la Torrassa

Estany de Montcortés

Pantà de Sant Ponç

Pantà d’Utxesa

S E R R A D E L M O N T S E C

S E R R A D EB O U M O R T

P

I

R

I

N

E

U

S E R R A D E L C A D Í

Túnel de Vielha

Túnel del Cadí

Alfarràs

Vilaller

Esterri d'Àneu

Llavorsí

La Pobla de Segur

Bellpuig

Maials

Artesa de Segre

Ponts

Bellverde

Cerdanya

Bossòst

Bellcaired'Urgell

Guissona

Sant Llorenç de Morunys

Biosca

Organyà

València d'Àneu

Llívia

Les

Salardú

Arties

Llessui

Gerride la Sal

La Pobleta de Bellveí

Barbens

Castellnou de Seana

Vila-sana

Bagergue

La Guingueta d'Àneu

Seròs

Sant Ramon

BoíTaüll

La Granja

d'Escarp

La Granadella

Lles de Cerdanya

Tírvia

Baquèira

Soses

Vinaixa

Arbeca

AlbesaConcabella

Folquer

Àger

Corçà

Pont de Montanyana

JunedaCiutadilla

Montellà i Martinet

Torres de

Segre Sunyer

Guimerà

Agramunt

Almacelles

Alòs d’IsilAlt Àneu

Caldes de Boí

Barruera

Capdella

Senterada

Isona i Conca Dellà

Tarrojade Segarra

MaldàBelianes

Josai Tuixent

Espot

Tavascan

Gósol

Castelldans

Alcarràs

Vall del riu Llobregós

Alins

Alpicat

Torre deCapdella

Ribera de Cardós

Vallbona deles Monges

Verdú

Menàrguens

La Baroniade Rialb

Gavet dela Conca

Esterri de Cardós

Lladorre

Els Omellsde na Gaia

Torrebesses

Guils de Cerdanya

Fontanals de Cerdanya

Prullans IsòvolGer

Bolvir

Alp

Prats i Sansor

Das

Urús

El Pont de Bar

Arsèguel

CavaAlàs iCerc

Riberad’Urgellet

La Vansa i Fórnols

Fígols i Alinyà

Cabó

PeramolaOliana

Bassella

Sarroca de Bellera

Conca de Dalt

Abella de la Conca

Talarn

Salàs de Pallars

Castellde Mur

Sant Estevede la Sarga

Llimiana

Naut Aran

Es Bòrdes

Vilamós

Arres

CanejanBausen

Baix PallarsSoriguera

Rialp

Farrera

Clariana deCardener

RinerLlobera

Pinell deSolsonès

Castellar dela Ribera

Lladurs

Odèn

La ComaLa Coma i la Pedra

La Pedra

Tiurana

Vilanova de l’Aguda

Oliola

Cabanabona

ForadadaCubells

Vilanova de Meià

Alòs deBalaguer

Camarasa

Les Avellanesi Sta. Linya

Os deBalaguer

Ivars de Noguera

Algerri Castelló deFarfanya

Torrelameu Térmens

Vallfogonade Balaguer

Penelles

La Sentiu de Sió

Bellmunt d’Urgell

Preixens

Sanaüja

Torrefeta iFlorejacs

Ivorra

St. Guim de la Plana

Les Oluges

Els Plansde Sió

Estaràs

St. Guim deFreixenet

Granyanella

Riberad’OndaraGranyena

de SegarraMontornèsde SegarraMontoliu

de Segarra Talavera

Puigverdd’Agramunt

Ossó de SióCastellserà

La Fuliola

Tornabous

AnglesolaVilagrassa

Preixana

Sant Martíde RiucorbNalecPuiggròs

La Floresta

Els OmellonsL’Espluga Calba

Fulleda

Tarrés

El Cogul

L’Albagés

Granyena deles Garrigues

El Soleràs

Els TormsJuncosa

Bovera

Bellaguarda

Cervià de lesGarrigues

L’Albi

El VilosellLa Pobla de Cérvoles

Artesade Lleida

Puigverdde Lleida

Alcanó

Aspa

Albatàrrec

Sudanell

Aitona

Massalcoreig

Almatret

Raimat

Alfés

TorrefarreraRosselló

Torre-serona

Benaventde Segrià

La Portella

Vilanova dela Barca

Corbins

Alcoletge

Els AlamusSidamon

Torregrossa

Fondarella

El Palaud’AnglesolaBell-lloc

d’Urgell

Bellvís

El Poal

Linyola

GolmésVilanova

de BellpuigMiralcamp

Coll de Nargó

Sarroca de Lleida

MontgaiPinós

Ardèvol

La Molsosa

Montferrer i Castellbó

Llardecans

Riu deCerdanya

Port de la Bonaigua

Su

Guixers

Montoliu de Lleida

Gimenells i Pla de la Font

C-1412B

C-1311

Toulouse

Montblanc

Andorra

Ripoll

Perpinyà

Berga

Saragossa/ZaragozaMadrid

Flix / Tortosa

TarragonaBarcelona

Barcelona

Vic / Girona

Manresa

Berga

França / Toulouse

FrançaBagnères-de-Luchon

Benasc/Benasque

Binéfar

França

PARC NACIONALD'AIGÜESTORTES

I ESTANY DE SANT MAURICI

PARC NATURALDE L'ALT PIRINEU

PARC NATURAL DEL CADÍ-MOIXERÓ

Vall d’Àneu

Vall d

e Ca

rdós

Vall d

e Boí

Vall F

osca

Les Valls de Valira

Vall de Lord

Congost de Mont-rebei

Les Valls d’Aguilar

Vall Ferr

era

Vall d’Àger

Congost de Terradets

Congost de Mu

Tàrrega

Balaguer

Les BorgesBlanques

Solsona

Tremp

La Seud'Urgell

Sort

El Pontde Suert

Vielha

Cervera

Lleida

Puigcerdà

Mollerussa

Alta Ribagorça

Pallars Sobirà

Urgell

Segrià

Garrigues

SegarraAragó/Aragón

Estamariu

Almenar

Alguaire

Vilanovade Segrià

Massoteres

SERRA DE SANT MAMET

Solsonès

Torà

Cambrils

Navès

1413

43

87

1817

65

109

21

1211

2221

2625

20192423

1615

Estany d’Ivars i Vila-Sana

Ivarsd’Urgell

Pla d'Urgell

Olius

3DOSSIER DE PREMSA FITUR 2017

Les noves propostes turístiques de les co-marques de Lleida tindran un lloc destacat

en l’oferta turística de Catalunya present a la 37a edició de la Fira Internacional de Turisme-Fitur 2017, que se celebrarà del 18 al 22 de gener a Madrid. La Diputació de Lleida, per mitjà del Patronat de Turisme, serà present a Fitur 2017 per tal de donar a conèixer l’oferta de turisme que proposa la demarcació de Lleida (neu, esports d’aventura, natura, pro-ductes culturals i gastronòmics, etc.), a més de la seva capacitat internacionalitzadora.

El Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida hi participarà dins de l’espai de l’Agència Catalana de Turisme, amb el cór-ner Pirineus, on hi seran presents els consells comarcals de l’Alt Urgell, l’Alta Ribagorça, la Cerdanya, el Pallars Jussà, el Pallars

Sobirà, el Solsonès i la Val d’Aran, i amb el córner Terres de Lleida, amb la participació dels consells comarcals de les Garrigues, la Noguera, el Pla d’Urgell, la Segarra, el Se-grià i l’Urgell.

Les comarques de Lleida exposen la seva oferta turística a FITUR 2017

El Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida donarà a conèixer el projecte “Mo-

turisme Ara Lleida”, pioner a Espanya, per promocionar de manera específica el segment del turisme vinculat amb els aficionats a via-tjar amb moto. En l’actualitat, a la demarcació de Lleida hi ha 40 establiments d’allotjament turístic i altres 28 de restauració, cafeteries i museus, entre d’altres, que ofereixen un seguit de serveis a les seves instal•lacions específicament pensats per atendre les ne-cessitats i facilitar al màxim la comoditat al turista motoritzat. També s’informarà del dis-tintiu, pioner a Catalunya, “Benvinguts! Sen-deristes i cicloturistes”, que s’ha atorgat a 69 establiments d’allotjament turístic de les

comarques de Lleida que acrediten que dis-posen d’un conjunt de serveis que s’adeqüen als amants de les activitats a l’aire lliure i del turisme de natura i, en concret, als practicants de senderisme i cicloturisme.

La plana de Lleida ha creat 35 nous pa-quets turístics experiencials a partir de dife-rents eixos temàtics que són art, astronomia, arquitectura tradicional rural en pedra seca, balnearis, castells, personalitats, cultura, eno-turisme i oleoturisme, fruiturisme i gastrono-mia, història, natura, viles singulars, turisme actiu i vida rural.

D’altra banda, la Diputació de Lleida ha

Novetats

4 DOSSIER DE PREMSA FITUR 2017

senyalitzat cinc rutes d’evasió dels jueus de l’Holocaust pel Pirineu de Lleida i que for-men part del projecte “Perseguits i salvats”. Aquests senders foren usats a la II Guerra Mundial per milers de jueus que van salvar la vida gràcies a les xarxes d’evasió creades per organitzacions de resistència i ajut jueves i gràcies també a la solidaritat dels lleidatans. “Perseguits i salvats” és una iniciativa impul-sada i coordinada per la Diputació de Lleida,

la qual –per mitjà de l’Institut d’Estudis Iler-dencs, el Patronat de Turisme i la col•laboració d’ajuntaments i consells del territori– identifi-ca i senyalitza cinc itineraris per la Val d’Aran, la Cerdanya, l’Alta Ribagorça, l’Alt Urgell i el Pallars Sobirà que foren utilitzats per més de 20.000 jueus durant l’Holocaust. La Diputació de Lleida està impulsant diferents iniciatives per a la internacionalització del projecte “Per-seguits i salvats”.

El Patronat de Turisme promocionarà el conjunt de les 11 estacions d’esquí del

Pirineu de Lleida, que continua representant una de les millors ofertes de neu de l’Estat espanyol, amb 492,90 km, entre alpí i nòrdic, distribuïts en un total de 242 pistes, 94 km de circuits de raquetes i més de 4.200 hectàrees esquiables. Les estacions d’esquí del Pirineu de Lleida han invertit 8,70 milions d’euros per a la temporada 2016/17, una xifra que repre-senta el 80 % de la inversió feta pel conjunt dels complexos d’hivern de Catalunya. La temporada 2015/16 les estacions d’esquí llei-

datanes van rebre el 65,63 % dels esquiadors que van esquiar a Catalunya i el 26,80 % dels que ho van fer a les estacions del conjunt de l’Estat espanyol. Entre les novetats d’aquesta temporada destaca el 50è aniversari de la creació d’Espot Esquí i el 30è aniversari de l’entrada en funcionament de Port Ainé, totes dues al Pallars Sobirà. El Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida, amb una inversió de 400.000 €, promociona la temporada d’esquí a les comarques de Lleida sota el lema “Piri-neu de Lleida, la Catalunya blanca”.

La Diputació de Lleida, per mitjà de l’Institut d’Estudis Ilerdencs i del Patronat de Turis-

me, està treballant en la creació d’un seguit de rutes turístiques a les comarques del Pi-rineu i les Terres de Lleida vinculades amb la figura històrica del lleidatà Gaspar de Portolà, fill d’Os de Balaguer, a la Noguera, i que va ser governador de l’Alta i la Baixa Califòrnia (del 1767 al 1770), explorador i fundador de San Diego i Monterrey, a Califòrnia.

L’empremta de Lleida en terres americanes vol ser una nova oportunitat en el vessant turístic per a la internacionalització de l’oferta de les comarques del Pirineu i les Terres de Lleida mitjançant aquesta figura històrica, molt reco-neguda als Estats Units, tot coincidint amb el

tercer centenari del seu naixement.

Gaspar de Portolà, famós explorador de Cali-fòrnia, era fill d’una família noble de Balaguer amb possessions senyorials a Àger i a Caste-llnou de Montsec, actualment Sant Esteve de la Sarga (el Pallars Jussà), i lligat també amb la Val d’Aran, on la seva família va viure fa més de 250 anys al que és ara el Parador d’Arties. L’any 1785 va tornar de Califòrnia a Catalun-ya i va llegar la seva fortuna de 300.000 rals a la ciutat de Lleida. Amb els seus béns es va construir un hospici d’orfes, a l’edifici que actualment és el Palau de la Diputació de Llei-da, on es recorda aquesta efemèride amb una placa als baixos del palau.

La Seu d’Urgell es convertirà el 2017 en la capital dels esports a la natura, atès

que acollirà el Congrés Europeu d’Esports a la Natura (Nature&Sports Euromeet 2017). D’aquesta manera, es valora el potencial de turisme i esport a la naturalesa que oferei-xen la Seu d’Urgell i la comarca de l’Alt Ur-

gell. Aquest congrés és obert a la participa-ció d’agents vinculats al turisme, l’esport, el medi ambient i el desenvolupament local que té com a objectiu compartir estratègies de desenvolupament en activitats esportives en el medi natural.

Les 11 estacions d’esquí del Pirineu de Lleida, la Catalunya blanca

La Diputació de Lleida treballa en la creació i la internacionalització de ru-tes turístiques vinculades amb la figura de Gaspar de Portolà

La Seu d’Urgell, seu del Congrés Europeu d’Esports a la Natura (Nature&Sports Euromeet 2017)

5DOSSIER DE PREMSA FITUR 2017

Per la seva banda, la Val d’Aran aposta per impulsar diferents proves esportives

per tal d’incrementar la demanda dels seus clients. Entre les competicions que acollirà enguany la Val d’Aran destaquen el final de la Copa del Món d’Esquí de Muntanya, que es disputarà els dies 8 i 9 d’abril a Baqueira Beret, i la Pedals de Foc Non Stop, que ce-lebrarà la seva dotzena edició del 30 de juny al 2 de juliol. Aquesta prova ha estat recone-guda per primera vegada a la història com a Campionat d’Europa de BTT Ultramarathon, de tal manera que ha aconseguit fer un gran pas en la trajectòria del ciclisme europeu. La Pedals de Foc Non Stop és un raid de BTT de quasi 220 quilòmetres i 6.200 metres de

desnivell positiu amb sortida i arribada a la Val

d’Aran i amb un recorregut per l’Alta Ribagor-

ça, el Pallars Jussà i el Pallars Sobirà.

També es promocionarà tota l’oferta de turisme actiu que lideren les comar-

ques lleidatanes en el conjunt de l’Estat espanyol amb 224 empreses, distribuïdes per les 13 comarques del Pirineu i les Terres de Lleida i que ofereixen una cinquantena d’activitats de terra, aire i aigua de dificultat variable i pensades per a públics de tot tipus i edat. El ràfting és el producte estrella de les diferents modalitats de turisme actiu i esports d’aventura, seguit del descens de barrancs. Pel que fa als esports de terra, les activitats de trekking-senderisme i la BTT se situen en la primera posició. Entre les novetats de la tem-porada 2016, la Guingueta d’Àneu, a les Valls d`Àneu, va estrenar el Pirineus Parc Aventura,

el primer bosc vertical d’aventura del Pallars, pensat principalment per a un públic familiar, però també per a grups d’amics, escolars o sortides d’empresa.

La Val d’Aran acollirà el Campionat del Món d’Esquí de Muntanya i la Pedals de Foc Non Stop, reconeguda per primera vegada com a Campionat d’Europa de BTT

Líders en turisme actiu i esports d’aventura amb 224 empreses distribuïdes per tot el territori

Aquest 2017 també tindrà una significació especial la Catalunya Bike Race, la pro-

va de BTT marató de tres etapes en les cate-gories elit, elit fèmina, màster 30, màster 40 i màster 50 que es disputarà entre el 29 de se-tembre i l’1 d’octubre a la localitat de Bellver de Cerdanya, a la Cerdanya lleidatana.

Bellver de Cerdanya, seu de la Catalunya Bike Race

6 DOSSIER DE PREMSA FITUR 2017

Les comarques de Lleida tenen un sor-prenent patrimoni cultural i natural que

ha merescut diferents distincions mundials i s’ha convertit en un atractiu turístic de primer ordre. El desembre del 2015 la UNESCO va atorgar a les falles i les festes del foc la dis-tinció de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. Les falles lleidatanes incloses en la llista són les que se celebren a Boí, Taüll, Erill la Vall, Barruera, Durro, el Pont de Suert, Llesp, Casós, Vilaller i Senet, a l’Alta Ribagor-ça; Arties i Les, a la Val d’Aran; Isil i Alins, al Pallars Sobirà, i la Pobla de Segur, al Pallars Jussà. Aquesta declaració ha atorgat a la Vall de Boí l’honor de tenir dos reconeixements de la UNESCO, atès que el 30 de novembre de 2000 es va declarar el seu conjunt romànic –format per vuit esglésies i una ermita– Patri-moni Mundial.

D’altra banda, el conjunt d’art rupestre del fi-nal de la prehistòria a l’arc mediterrani de la península Ibèrica va ser declarat Patrimoni Mundial el 1998 per la UNESCO. El conjunt engloba 757 jaciments i pintures rupestres. I d’aquests, 16 vestigis arqueològics estan si-tuats a les comarques de Lleida. Sobresurten la cova dels Vilasos a Os de Balaguer, la Cova del Tabac a Camarasa i les pintures rupestres de la Roca dels Moros del Cogul.

D’altra banda, també es promocionarà l’astroturisme, una de les principals bases econòmiques de la zona del Montsec, i més després que fos certificada com a Destinació Turística Starlight i Reserva Starlight, una dis-tinció que atorga la Fundació Starlight, vincu-lada a la UNESCO. El territori disposa del Parc Astronòmic del Montsec (PAM), format per l’Observatori Astronòmic del Montsec (OAM), d’ús científic, i pel Centre d’Observació de l’Univers (COU), dedicat a la formació i la di-vulgació (ús turístic). També la Val d’Aran ha obtingut el reconeixement mundial en con-vertir-se en la primera destinació de muntan-ya del món que té la certificació Biosphere Destination atorgada per l’Institut de Turisme Responsable.

El Consell Comarcal de la Noguera, en col•laboració amb el Consell Comarcal del

Pallars Jussà i l’Agència Catalana de Turis-me, impulsa el Pla Estratègic de Turisme As-tronòmic del Montsec, que preveu una sèrie d’accions i projectes que es faran durant els anys 2017 i 2018 per continuar consolidant el Montsec com una destinació capdavantera a Espanya en turisme astronòmic. El pla inclou la creació de la “Guia de tematització en As-troturisme per als establiments turístics”, el Pla MICE (Meeting, Incentives, Congress & Events) del Montsec, la renovació de les certificacions internacionals de Destinació Turística i Reserva Starlight, el “Bus de les Estrelles” i el I Congrés Internacional de Turisme Astronòmic.

Les comarques de Lleida promocionaran tot el patrimoni cultural i natural que ha estat reconegut per la UNESCO com a Patrimoni de la Humanitat

Pla estratègic de turisme astronòmic del Montsec

7DOSSIER DE PREMSA FITUR 2017

A més de tots aquests reconeixements obtinguts fins ara, la Conca de Tremp-

Montsec aspira aquest any 2017 a ser re-coneguda com a Geoparc Mundial de la UNESCO, atès que és un territori excepcional per a l’observació, l’aprenentatge i el gaudi de les ciències de la terra gràcies a l’alt va-lor del seu patrimoni geològic, paleontològic, miner, arqueològic i astronòmic, que el con-verteixen en un atractiu turístic. L’àmbit terri-torial del Geoparc Conca de Tremp-Montsec comprèn tots els municipis del Pallars Jussà; el municipi de Baix Pallars, al Pallars So-birà; Coll de Nargó, a l’Alt Urgell, i Vilanova de Meià, Camarasa i Àger, a la Noguera. En

aquests paisatges es troba resposta a quins van ser els últims dinosaures d’Europa, com es va formar el Pirineu o quan va començar l’ocupació humana al Pirineu, sota un cel fosc d’una qualitat excepcional que ha merescut el reconeixement de Reserva i Destinació Turís-tica Starlight.

D’altra banda, el Consell de Patrimoni Històric va decidir incloure la candidatura del Turó de la Seu Vella a la llista indicativa de l’Estat que es presentarà a la UNESCO perquè el conjunt monumental pugui optar a ser declarat Patri-moni Mundial.

L’Assemblea General de les Nacions Unides ha aprovat la designació de l’any 2017 com

a Any Internacional de Turisme Sostenible per al desenvolupament. La demarcació de Llei-da afronta aquesta commemoració des d’una situació privilegiada pel que fa a l’àmbit de la sostenibilitat. La Val d’Aran amb el distintiu de Destinació de la Biosfera; el reconeixement del Montsec com a Reserva Starlight; la can-didatura de la Conca de Tremp-Montsec per convertir-se en Geoparc Mundial, i els diver-sos espais naturals protegits repartits per tot el territori fan de la demarcació de Lleida una de les destinacions privilegiades del turisme sostenible. El Pallars Sobirà és la comarca de Catalunya que més superfície protegida té amb el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i el Parc de l’Alt Pirineu i Aran, amb un gran nombre d’hectàrees d’aquests dos espais naturals a la seva demarcació. Als reconeguts actius naturals i paisatgístics

de la zona s’afegeix la tasca del Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida, que po-tencia una gestió sostenible del turisme que beneficiï no només el visitant i el turista sinó també la població i l’economia locals. Es trac-ta d’apostar per una sostenibilitat no entesa com un producte més sinó com una filosofia general de gestió del turisme, present en totes les actuacions i els projectes desenvolupats a les comarques lleidatanes.

La Conca de Tremp-Montsec i la Seu Vella aspiren al reconeixement mundial

Lleida, destinació de turisme sostenible

8 DOSSIER DE PREMSA FITUR 2017

El Parc Natural de l’Alt Pirineu, el més gran de Catalunya, ha fet un pas endavant amb

la posada en marxa d’una sèrie de iniciatives, especialment dirigides al turisme familiar, des-tinades a facilitar als visitants l’estada i el co-neixement del seu patrimoni natural i cultural.

Entre les eines i els recursos nous per dinamit-zar el turisme al parc, molts dels quals digitals, destaquen la posada en marxa del projecte del Pas de l’Óssa i l’ampliació del projecte “Explora el Parc”. El primer és una campanya d’educació i divulgació sobre l’ós bru dirigida al públic familiar i escolar. Quant al projecte “Explora el Parc”, emprès l’any 2013, l’any 2016 s’han iniciat tallers a les escoles per do-nar a conèixer el projecte als més petits. Els alumnes reben un passaport en forma de lli-

bret on se situen i s’expliquen aquells llocs i activitats —centres d’interpretació vinculats al parc, activitats fetes per empreses de guies in-terpretadors acreditades i més de 30 miradors panoràmics— pensats perquè les famílies que visiten el parc interpretin l’entorn i puguin se-gellar el document.

L’Associació Leader de Ponent ha creat la nova marca turística Espais Naturals de

Ponent per promocionar i donar a conèixer deu espais naturals protegits a les comarques de les Garrigues, el Pla d’Urgell, l’Urgell i la zona sud del Segrià, en què es troben espè-cies i paisatges singulars i que tenen un po-tencial per consolidar-se com una atracció de turisme natural.

Aquests espais singulars són l’aiguabarreig del Segre-Cinca, els secans de Mas de Me-lons i Alfés, els secans del Segrià i Utxesa, la serra de Bellmunt-Almenara, els secans de Belianes-Preixana, l’estany d’Ivars i Vila-sana, els Plans de Sió, els Bessons, la vall de Vi-

naixa i les muntanyes de Prades-serra de la Llena. Integren la zona de promoció i divulga-ció conjunta 75 municipis i 104.987 habitants.

L’Agència Catalana de Turisme ha certificat amb el segell d’Equipament Turístic Fami-

liar, dins de l’àmbit de Natura i Muntanya en Família, les estacions de muntanya gestiona-des per Ferrocarrils de la Generalitat de Cata-lunya, entre les quals hi ha Espot Esquí i Port Ainé. Les Valls d’Àneu i la Vall de Boí ja dispo-saven d’aquesta certificació. D’altra banda, la Val d’Aran va rebre el segell de turisme fami-liar, que atorga la Federació Espanyola de Fa-mílies Nombroses (FEFN), en reconeixement a la seva oferta orientada al públic familiar.

Noves iniciatives per promocionar el Parc de l’Alt Pirineu

Nova marca turística per potenciar 10 espais naturals del Pla de Lleida

Segells de turisme familiar

9DOSSIER DE PREMSA FITUR 2017

Catorze municipis de les comarques llei-datanes s’han adherit al projecte “Viles

Florides”, una proposa de la Confederació d’Horticultura Ornamental de Catalunya que distingeix les iniciatives privades o públiques en què la flor i la planta ornamental són pro-tagonistes dels racons, els pobles i les ciutats de Catalunya. Amb el projecte “Viles Florides” es vol propiciar la protecció dels espais verds, la millora de la qualitat de vida dels ciutadans, l’estat i la conservació del mobiliari urbà, la presència de parcs infantils, la consciencia-ció social envers les polítiques de sostenibi-litat mediambiental o el desenvolupament de les economies locals per mitjà de l’atractiu

dels jardins i els parcs urbans. En la iniciativa hi poden participar els municipis, com també qualsevol col•lectiu, empresa o particular amb sensibilitat vers la natura i la cura dels espais verds.

Les comarques del Pirineu i les Terres de Lleida gaudeixen d’una cuina autòctona

rica, variada i marcada, de contrastos, en què el ressorgiment de cuiners nous es combina amb una tradició d’arrels mil•lenàries i són un bon motiu per gaudir dels paisatges de la gastronomia de Lleida.

Les Terres de Lleida disposen de tres res-taurants presents a la Guia Michelin 2017, després que La Boscana de Bellvís, al Pla d’Urgell, hagi obtingut una estrella Michelin. El Malena, situat a Gimenells (el Segrià), i Fo-gony, de Sort (el Pallars Sobirà), han mantin-gut aquesta distinció.

D’altra banda, l’enologia s’ha convertit en un atractiu turístic important a les comarques de

Lleida. Els vins de qualitat –les elaboracions de la DO Costers del Segre– estan aconse-guint en els darrers anys un prestigi tant en l’àmbit estatal com internacional. Les comar-ques lleidatanes disposen des de fa 7 anys de la Ruta del Vi de Lleida, una associació que aplega entitats públiques i privades relaciona-des amb el vi i el turisme i que actualment té més de 80 associats.

Per la seva banda, la comarca de les Garri-gues impulsa el projecte “Oleoturisme”, una

nova oferta adreçada bàsicament al turista cul-tural gastronòmic. La voluntat és desenvolupar un producte de qualitat atractiu vinculat a les activitats turístiques de l’Oli d’Oliva Verge Extra, considerat pels entesos el millor oli d’oliva del món: el de la DOP Les Garrigues. Diversos po-bles han posat en marxa paquets turístics desti-nats a promocionar el patrimoni cultural, la seva gastronomia i els productes locals. Els visitants poden recórrer la Ruta de l’Oli de les Garrigues, comprar oli a les diferents cooperatives i gaudir d’un important patrimoni cultural i gastronòmic,

com també de les nombroses fires que s’hi cele-bren al voltant d’aquest preuat producte i de les Jornades Gastronòmiques que cada any orga-nitza el Consell Comarcal de les Garrigues.

Catorze pobles de Lleida tenen el distintiu de Viles Florides

Gastronomia i enoturisme d’alt nivell

Oleoturisme a les Garrigues

10 DOSSIER DE PREMSA FITUR 2017

La brama del cérvol és un dels espectacles més impressionants de la natura que es

poden observar des de mitjan setembre fins a mitjan octubre a la Reserva Nacional de Caça de Boumort, situada al nord-est de la comarca del Pallars Jussà; al Parc Natural de l’Alt Pirineu, i al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. En els darrers anys, l’observació dels grans ungulats salvatges en zel s’ha convertit en un reclam turístic i diferents agències receptives organitzen ex-cursions perquè els visitants puguin gaudir de l’experiència de la brama. D’altra banda, seguir el rastre de l’ós també ha esdevingut un reclam turístic del Pirineu de Lleida. Des de la seva reintroducció el 1996, els plantígrads

freqüenten la zona lleidatana, en concret els boscos d’Aran, Alt Àneu i Lladorre. A més, Isil, al Pallars Sobirà, acull la Casa de l’Ós dels Pirineus, un centre d’interpretació que permet conèixer l’ós bru i la seva vida als Pirineus ca-talans. També és un centre d’informació del Parc Natural de l’Alt Pirineu.

El Consell Comarcal del Solsonès ha fet les obres de rehabilitació del conjunt

d’esglésies barroques de la comarca amb l’objectiu de millorar l’ús turístic del patrimoni cultural i artístic de manera sostenible. El pro-jecte, anomenat “L’evolució del barroc al Sol-sonès com a element de dinamització turística de la comarca”, pretén afavorir l’accessibilitat a nou esglésies i la millora de punts d’interès barroc de la comarca per fer visitables els seus retaules d’estil barroc.

Les comarques de Lleida atreuen cada any milers d’aficionats a la pesca estatals i

francesos que practiquen aquest esport als rius i als embassaments i, alhora, fan turisme. A la demarcació de Lleida hi ha 85 zones de pesca controlada, més de la meitat de les que hi ha al conjunt de Catalunya.

La ciutat de Lleida inaugurarà a primers del 2017 el Parador de Turisme, a l’edifici del

Roser, el quart establiment hoteler vinculat a aquesta xarxa de turisme d’excel•lència que hi ha a la demarcació lleidatana (els altres tres són a Arties, la Seu d’Urgell i Vielha). El Parador de Turisme de Lleida tindrà 53 habitacions, una d’adaptada, dues habitacions familiars i una suite a més d’un aparcament subterrani.

Ecoturisme. La brama del cérvol i el rastre de l’ós

El Solsonès dóna a conèixer el seu barroc

Nou impuls a la pesca

La ciutat de Lleida tindrà el primer Parador de Turisme l’any 2017

11DOSSIER DE PREMSA FITUR 2017

El Consell Comarcal del Pallars Jussà ens proposa fer la ruta que, sota el nom de Joc

de Dames, ens parla de les dones i els homes que van fer història i ens descobreix què va passar al Pallars als segles XI i XII. Aquesta ruta amb visió integral i amb visió de gènere ens pro-posa, mitjançant una visita guiada, conèixer la historia del castell i la canònica de Mur, Santa Maria de Gerri, Sant Pere del Burgal i Santa Ma-ria d’Àneu.

Sota la denominació de Turistren, es pro-posen una trentena de paquets turístics

vinculats als nous combois i horaris del tren de la Pobla, que es van estrenar l’estiu del 2016 i incorporen uns grans finestrals panorà-mics. Són el resultat d’acords d’ajuntaments i empreses del sector amb Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) i inclouen des de descomp-tes en serveis als qui presentin el bitllet del tren fins a paquets compostos pel trajecte en la línia ferroviària i activitats que requereixen reserva prèvia, com ara excursions amb BTT a la Pobla de Segur, visites a les antigues botigues convertides en museu de Salàs de Pallars i sortides al Centre d’Observació de l’Univers d’Àger, entre d’altres. Aquests trens

nous reforcen el paper turístic de la línia, que en determinats mesos de l’any té un gran atractiu pel recorregut del Tren dels Llacs, itinerari turístic i paisatgístic entre Lleida i la Pobla de Segur. El Tren dels Llacs va tancar la vuitena temporada amb 7.213 passatgers i un 99 % d’ocupació.

Les comarques lleidatanes disposen ac-tualment d’un centenar d’establiments i

equipaments adaptats, la gran majoria a les contrades de muntanya i a la ciutat de Llei-da. Aquest llistat inclou hotels, empreses d’aventura, equipaments de transports, rutes i espais naturals, museus i centres culturals, i estacions d’esquí. L’última novetat ha estat la creació d’un itinerari per a discapacitats fí-sics i visuals a l’estació de Sant Joan de l’Erm (l’Alt Urgell). La demarcació lleidatana ha es-tat objecte de diverses actuacions destinades a millorar l’accessibilitat dels seus espais, des de la instal•lació d’equipaments fins a la creació d’eines virtuals. Lleida ha estat una demarcació molt activa a l’hora d’adaptar la pràctica de l’esquí a persones amb discapa-citat. Estacions com Baqueira Beret i Boí Taüll

tenen diverses facilitats, com ara professors especialitzats, equips adaptats, remuntadors acomodats i tot tipus de material didàctic de suport. Menció a part mereix Tavascan, que va rebre el Premi Turisme de Catalunya 2015 en la categoria d’Innovació, en reconeixement al fet que l’estació d’esquí va ser la primera de tot l’Estat que va disposar d’una sèrie de circuits inclusius anomenats “Sumant Capa-citats”.

Joc de Dames, la visita al Castell de Mur en què les dones prenen el protagonisme

Els nous trens de la Pobla amb vagons panoràmics s’estrenen amb una trentena de paquets turístics

Les comarques de Lleida, amb un centenar d’establiments i equipaments adaptats

12 DOSSIER DE PREMSA FITUR 2017

www.lleidatur.com