política ambientalfiscalitat ambiental local, experiències autonòmiques de fiscalitat ambiental i...

Política ambiental i competitivitat de

l'economia catalana

Ignasi Puig VentosaJaume Freire GonzálezLaura Almazor Escartín

ENT Medi Ambient i Gestió

Política ambiental i competitivitat de l'economia catalana

© Generalitat de CatalunyaDepartament de Medi Ambient i HabitatgeSecretaria General

Direcció i coordinacióCristina Jové i SentellesLluís Guitard Sein-EchaluceMeritxell Ferrando CañizaresDepartament de Medi Ambient i Habitatge

Aquest informe és un encàrrec del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya

AutorsIgnasi Puig VentosaJaume Freire GonzálezLaura Almazor Escartín

DissenyEstudi Villuendas + Gómez

Primera ediciósetembre 2007

ImpressióAnglofort, S.A.

Tiratge400 exemplars

Imprès en paper offset 100% reciclat fabricat sense clor ni blanquejants òptics

ISBN: 978-84-393-7564-7

BIBLIOTECA DE CATALUNYADADES CIP

Puig Ventosa, IgnasiPolítica ambiental i competitivitat de l'economia catalana. _ (TEMAH : temesde medi ambient i habitatge ; 2)Text en català, resums en català, castellà i anglès. _ BibliografiaISBN 978-84-393-7564-7I. Freire González, Jaume II. Almazor Escartín, Laura III. Jové i Sentelles,Cristina, dir. IV. Guitard Sein-Echaluce, Lluís, dir. V. Ferrando Cañizares,Meritxell, dir. VI. Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge VII. Títol VIII. Col·lecció: TEMAH ; 21. Desenvolupament econòmic _ Aspectes ambientals _ Catalunya 2. Competència econòmica _ Aspectes ambientals _ Catalunya 3. Catalunya _ Política ambiental330.35:504.06(467.1)

PRESENTACIÓ Som en un moment clau en l'actual context nacional i internacional pel que fa ala percepció general, que comença a tenir tant la comunitat acadèmica com els

mitjans de comunicació, les empreses i la ciutadania en general, de les conseqüèn-cies que els models de producció i consum actuals estan comportant per al nostreplaneta.

Les prediccions de l'ONU sobre els efectes del canvi climàtic ja no apunten capa futurs llunyans, sinó que alerten sobre fenòmens que s'evidencien ja ara, i tam-bé sobre greus conseqüències futures si no es fa res per aturar-lo.

A diferència d'altres períodes, la progressiva inclusió de l'economia dins l'anàlisiambiental ha palesat la necessitat d'actuar també per motius estrictament econò-mics. Així, s'ha demostrat que l'emissió de contaminants o la sobreexplotació de re-cursos naturals generen un cost imposat sobre tota la societat, i especialment so-bre les generacions futures. Els costos que comportaria socialment no emprendrecap acció són majors que els d'aplicar les mesures necessàries per frenar la degra-dació progressiva del medi ambient.

D'altra banda, no cal dir la importància que té per a una economia afavorir la com-petitivitat del seu teixit productiu. La competitivitat és afectada per molts i molt di-versos factors, els quals, atesa la complexitat de l'economia global, en la majoriade casos actuen en diversos sentits, sovint contradictoris. La política ambiental ésun més dels aspectes que hi incideixen, i, com d'altres, pot fer-ho en un sentit po-sitiu o negatiu.

Ara més que mai aquestes dues demandes socials (la cura envers el medi ambienti la competitivitat de les empreses) es demostren no excloents. Prova d'això és l'e-laboració d'aquest document, que ha comptat amb la participació de diversos ac-tors socials del nostre país com són la Cambra de Comerç de Barcelona, ComissionsObreres, Foment del Treball i la Unió General de Treballadors.

En aquest context, els objectius de millora del medi ambient i de millora de lacompetitivitat plantegen un repte important per a la política ambiental dels pròximsanys. Tenim l'oportunitat de fer que les polítiques ambientals influeixin positiva-ment en el desenvolupament de l'economia catalana i la competitivitat de les se-ves empreses. Depèn en bona part de com es dissenyin, però també del comporta-ment ambiental dels que hi són subjectes, i de com responguin a les mesures de-finides per l'Administració.

Indubtablement, caldrà que les polítiques ambientals fomentin maneres de pro-duir i consumir més netes, amb menys impactes ambientals i menys malbaratado-res de recursos. Això exigirà un canvi de conductes, sobretot en aquells àmbits queactualment estan transferint més costos ambientals a la societat. Al mateix temps,les polítiques ambientals també significaran un suport per a les empreses i els pro-ductes més ecològics, cosa que representarà noves oportunitats per a les empresesi un important desenvolupament del sector ambiental.

La sostenibilitat i el desenvolupament econòmic i social no haurien d'entendre'sseparadament. Cal combinar-los de manera que resultin compatibles, per millorard'una manera efectiva el benestar social sense comprometre el desenvolupamentde les generacions futures, és a dir, per avançar cap a un model econòmic mésadaptat a l'entorn.

Francesc Baltasar i AlbesaConseller de Medi Ambient i Habitatge

IGNASI PUIG VENTOSA és doctor en Ciències Ambientals per la UAB, enginyer in-dustrial superior per la UPC i màster en Modelització Ambiental pel King'sCollege London. Està especialitzat en economia ecològica, és autor dels llibresFiscalitat ambiental local, Experiències autonòmiques de fiscalitat ambiental ipropostes per a Catalunya, entre d'altres, i ha publicat diversos articles en re-vistes nacionals i estrangeres: Waste Management, Int. J. Global EnvironmentalIssues, Revista Interdisciplinar de Gestión Ambiental, Crónica Tributaria, Revis-ta Impuestos, Revista de Estudios Regionales, Revista Residuos, Tributos Loca-les, etc. És responsable de l'Àrea d'Economia Ecològica i Fiscalitat Ambientald'ENT Environment and Management.

LAURA ALMAZOR ESCARTÍN és llicenciada en Ciències Ambientals i postgradua-da en Participació Ciutadana i Desenvolupament Sostenible per la UAB. Estàespecialitzada en gestió de residus i també ha treballat en l'àmbit de la fiscali-tat ambiental. Disposa d'algunes publicacions en revistes com Residuos o Tri-butos Locales. Va participar en aquest informe treballant a ENT Environmentand Management. Actualment desenvolupa la seva tasca professional a l'Insti-tut Cerdà.

JAUME FREIRE GONZÁLEZ és llicenciat en Economia per la UB, i doctorand delDepartament d'Economia Aplicada de la UAB. Està especialitzat en economiaambiental i economia regional i urbana. Ha desenvolupat la seva tasca profes-sional com a assistent d'investigació a l'IESE i com a consultor en temes d'eco-nomia de l'aigua per a diverses administracions públiques. Actualment treballaa ENT Environment and Management.

ELS AUTORS

L'elaboració d'aquest document ha comptat amb una co-missió de seguiment creada per la Direcció de Serveis del

Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitatde Catalunya, formada per representants de diferents sectorssocials a Catalunya: Elvira Carles de la Cambra de Comerç deBarcelona, Xavier Fusté i José Manuel Jurado de ComissionsObreres, Alba Cabañas de Foment del Treball i Marta Gonzá-lez d'Unió General de Treballadors, i també Enric Oltra, Cris-tina Jové, Lluís Guitard i Salvador Samitier del Departamentde Medi Ambient i Habitatge. Volem agrair a tothom les se-ves aportacions i comentaris per a la redacció final del docu-ment, si bé qualsevol error o omissió cal atribuir-lo únicamentals autors.

COL·LABORACIONS

I AGRAÏMENTS

ÍNDEX DE TAULESÍNDEX DE GRÀFICS

01

RESUM EXECUTIU

INTRODUCCIÓ. LES RELACIONS ENTRE MEDI AMBIENT I ECONOMIA. ASPECTES CONCEPTUALS, LEGALS I INSTITUCIONALS

2 INDICADORS MACROECONÒMICS I DE SOSTENIBILITAT

3 EFECTES DE LES POLÍTIQUES AMBIENTALS SOBRE LA COMPETITIVITAT

ÍNDEX

10

11

13

19

21

21

22

24

25

28

28

30

31

35

37

37

40

43

44

44

44

47

49

49

50

51

51

52

52

53

54

54

55

1.1 MARC ECONÒMIC

1.1.1 Teories del comerç internacional i competitivitat

1.1.2 La internalització d'externalitats i l'eficiència econòmica

1.1.3 Les corbes de kuznets ambientals

1.1.4 Mesures win-win, ecoeficiència i efecte rebot

1.2 MARC LEGAL I INSTITUCIONAL

1.2.1 Unió europea

1.2.2 Estat espanyol

1.2.3 Catalunya

2.1 CREIXEMENT ECONÒMIC, OCUPACIÓ I COMPETITIVITAT

2.1.1 Creixement econòmic i ocupació

2.1.2 Anàlisi de la competitivitat

2.2 ÍNDEX DE DESENVOLUPAMENT HUMÀ (IDH)2.3 INDICADORS DE SOSTENIBILITAT

2.3.1 Index of sustainable economic welfare (ISEW)

2.3.2 Índex de pressió ambiental (IPA)

3.1 EFECTES DELS DIFERENTS INSTRUMENTS DE POLÍTICA AMBIENTAL SOBRE LA COMPETITIVITAT

3.1.1 Impostos ambientals

3.1.2 Normes ambientals

3.1.3 Subvencions

3.1.4 Inversions públiques mediambientals

3.1.5 Campanyes de comunicació

3.1.6 Altres instruments de política ambiental

3.2 EFECTES DE LA POLÍTICA AMBIENTAL SOBRE LA INNOVACIÓ

3.3 EFECTES DE LA POLÍTICA AMBIENTAL A CURT I A LLARG TERMINI

3.4 EFECTES DE LA POLÍTICA AMBIENTAL SOBRE GRANS EMPRESES I SOBRE PIME

3.5 EFECTES DE LA POLÍTICA AMBIENTAL SOBRE DIFERENTS SECTORS ECONÒMICS

4 COSTOS D'ADOPCIÓ I DE NO-ADOPCIÓ DE LES POLÍTIQUES AMBIENTALS

5 SECTOR AMBIENTAL I COMPETITIVITAT

6 PROPOSTES

7 CONCLUSIONS

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

RESUMEN EJECUTIVO

EXECUTIVE SUMMARY

59

61

61

61

64

65

65

65

67

68

69

70

73

75

75

75

77

79

79

80

83

89

93

101

107

4.1 COSTOS D'ADOPCIÓ DE LES POLÍTIQUES AMBIENTALS

4.1.1 Costos per a les administracions públiques

4.1.2 Costos per a les empreses

4.1.3 Anàlisi dels costos d'adopció a escala macroeconòmica

4.1.4 Algunes estimacions de costos globals d'adopció de les polítiques econòmiques

4.2 COSTOS DE NO-ADOPCIÓ DE LES POLÍTIQUES AMBIENTALS

4.2.1 Costos de no-adopció per a les empreses

4.2.2 Costos de no-adopció pel conjunt de la societat

4.2.3 Avaluació monetària d'impactes

4.2.4 Altres costos no econòmics

4.3 COMPARACIÓ DELS COSTOS D'ADOPCIÓ AMB ELS DE NO-ADOPCIÓ DE LES POLÍTIQUES AMBIENTALS

5.1 CARACTERITZACIÓ DEL SECTOR AMBIENTAL A CATALUNYA

5.1.1 Definició de sector ambiental

5.1.2 Caracterització del sector ambiental a catalunya

5.1.3 Anàlisi de la demanda del sector ambiental. Perspectives de creixement per als pròxims anys

5.2 EL SECTOR AMBIENTAL I LA SEVA INCIDÈNCIA SOBRE LA COMPETITIVITAT DE L'ECONOMIA CATALANA

5.2.1 El sector ambiental com a impulsor de la competitivitat

5.2.2 Els sistemes de gestió mediambiental

10 POLÍTICA AMBIENTAL I COMPETITIVITAT DE L'ECONOMIA CATALANAÍNDEX DE TAULES

ÍNDEX DE TAULES I GRÀFICS

TAULA 1. IDH a Catalunya. Període 1997-2003

TAULA 2. IDH a Espanya. Període 1997-2003

TAULA 3. Indicadors integrats en l'IPA i impactes ambientals representats

TAULA 4. Valor de les importacions respecte del valor dels recursos totals de diferents sectors productius a l'economia catalana i importància de cada sector en el conjunt de l'economia catalana, en termes de valor de la producció. Any 2001

TAULA 5. Valor de les exportacions respecte del valor dels usos totals de diferents productes a l'economia catalana i importància de cada sector en el conjunt de l'economia catalana, en termes de valor de la producció. Any 2001

TAULA 6. Resum del pressupost destinat a política mediambiental per les principals administracions públiques amb incidència sobre Catalunya l'any 2006

TAULA 7. Despeses de capital i explotació relacionades amb la política ambiental de la UE-15(1990-2010). Resultats per a les deu principals directives

TAULA 8. Despeses de capital i explotació relacionades amb la política ambiental de la UE-15(1990-2010). Resultats per estats membres de les deu principals directives

TAULA 9. Ocupació relacionada amb la política ambiental de la UE-15 (1990-2010). Resultats per a les deu principals directives

TAULA 10. Ocupació relacionada amb la política ambiental de la UE-15 (1990-2010). Resultats per Estats Membres de les deu principals directives

TAULA 11. Costos externs del transport a Catalunya. Anys 2001 i 2010

TAULA 12. Evolució del nombre d'empreses que pertanyen al sector ambiental a Catalunya i a Espanya. Anys 1999 i 2006

TAULA 13. Distribució de les empreses del sector ambiental atenent diversos vectors en què desenvolupen la seva activitat

TAULA 14. Productivitat aparent de sectors pertanyents al sector ambiental a Catalunya segons CCAE. Any 2001

43

43

45

55

56

62

62

63

66

67

69

77

78

79

GRÀFIC 1. Efectes de la política ambiental sobre la competitivitat

GRÀFIC 2. Costos externs en la producció i efectes de la política ambiental

GRÀFIC 3. Formalització gràfica de les externalitats negatives

GRÀFIC 4. Corba de Kuznets ambiental

GRÀFIC 5. Evolució del PIB real 1995 - 2003, a Catalunya, Espanya i la UE-15. Base 1995. Índex 1995 = 100

GRÀFIC 6. PIB real per càpita, 1995 - 2003 a Catalunya, Espanya i la UE-15. Base 1995. Índex 1995 = 100

GRÀFIC 7. Creixement del PIB real per càpita a Catalunya i UE-15, 1995-2003. Base 1995

GRÀFIC 8. Estructura sectorial del PIB a Catalunya (% del VAB), 2003. Base 2000

GRÀFIC 9. Evolució de l'ocupació, 1996-2004 a Catalunya, Espanya i la UE-15. Índex 1996 = 100

GRÀFIC 10. Ocupació per grans sectors a Catalunya i a Espanya. Any 2004

GRÀFIC 11. Evolució de l'ocupació per sectors 1995-2003 a Catalunya i a Espanya

GRÀFIC 12. Producció industrial segons nivell tecnològic de l'activitat (% VAB) a Catalunya. Any 2003

GRÀFIC 13. Variació de la producció industrial segons nivell tecnològic de l'activitat (% VAB) a Catalunya i a diferents països de l'OCDE. Període 1995-2000

GRÀFIC 14. Despesa en R+D a Catalunya i a diferents països de la UE, 2001

GRÀFIC 15. Productivitat laboral per hora treballada. Índex 1997 = 100

GRÀFIC 16. Representació gràfica de l'establiment d'un impost pigouvià

GRÀFIC 17. Import anual mitjà de les subvencions ambientalment perjudicials en el conjunt de països de l'OCDE durant els darrers anys

GRÀFIC 18. Evolució de la despesa total i de les inversions del sector públic en protecció ambiental a Espanya. Període 1995-1999

GRÀFIC 19. Evolució de la despesa i de la proporció de la despesa sobre el VAB en proteccióambiental de la indústria a Espanya. Període 1997-2002

GRÀFIC 20. Evolució de la despesa total en protecció ambiental a Catalunya. Període 1995-2001

GRÀFIC 21. Costos de la no-aplicació de polítiques ambientals

GRÀFIC 22. Evolució del volum de facturació anual del sector ambienta

GRÀFIC 23. Evolució del nombre de treballadors vinculats al sector ambiental

GRÀFIC 24. Qualificacions dels treballadors del sector ambiental a Espanya. Any 2000

GRÀFIC 25. Contribució percentual de cada qualificació al creixement de llocs de treball previstos al sector. Any 2000

11POLÍTICA AMBIENTAL I COMPETITIVITAT DE L'ECONOMIA CATALANAÍNDEX DE GRÀFICS

16

23

24

24

37

37

38

38

38

39

39

40

41

41

42

49

51

61

63

64

68

76

76

80

81

ABREVIACIONSARC

BME

BMP

BMS

CCAE

CEMA

CKA

CME

CMP

CMS

CNAE

DMAH

EEUU

EMAS

EORG

EPA

GPI

ICLEI

IDESCAT

IDH

IMD

IMEDES

INE

IPA

IPC

ISEW

OCDE

ONU

PIB

PIME

PNB

PPA

RAEE

RDBF

RFE

RSC

SGMA

TIC

UE

VAB

Agència de Residus de Catalunya

Benefici marginal extern

Benefici marginal privat

Benefici marginal social

Classificació catalana d'activitats econòmiques

Centre per a l'Empresa i el Medi Ambient

Corbes de Kuznets ambientals

Cost marginal extern

Cost marginal privat

Cost marginal social

Classificació nacional d'activitats econòmiques

Departament de Medi Ambient i Habitatge

Estats Units d'Amèrica

Eco-Management and Audit Scheme

European Opinion Research Group

Environmental Protection Agency

Genuine Progress Indicator

International Council for Local Environmental Initiatives

Institut d'Estadística de Catalunya

Índex de desenvolupament humà

International Institute for Management Development

Institut Mediterrani per al Desenvolupament Sostenible

Instituto Nacional de Estadística

Índex de pressió ambiental

Índex de preus al consum

Index of Sustainable Economic Welfare

Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic

Organització de les Nacions Unides

Producte interior brut

Petites i mitjanes empreses

Producte nacional brut

Paritat del poder adquisitiu

Residus d'aparells elèctrics i electrònics

Renda disponible bruta familiar

Reforma fiscal ecològica

Responsabilitat social corporativa

Sistema de Gestió Mediambiental

Tecnologies de la informació i la comunicació

Unió Europea

Valor afegit brut

0RESUM EXECUTIU

0 15

Hi ha una preocupació creixent de la societat respecte de les

pressions que l'activitat econòmica i humana exerceix

sobre el medi ambient

La política ambiental ha d'aconseguir traslladar

al seu responsable (internalitzar) els costos

ambientals o externalitats

No adoptar polítiques ambientals comporta costos

que representen pèrdues de benestar per a la societat

La societat ha d'assumir que perquè una economia pugui perdurar ha de ser,

a més de competitiva, ambientalment sostenible

ment, ja que les reduccions de conta-minació es produeixen allí on és mésbarat assolir-les.

Les normes ambientals són l’instru-ment més estès a la pràctica i es con-sideren eficaces si les sancions i elcontrol són adequats.

Les subvencions poden millorar lacompetitivitat d’una empresa, en lamesura que una injecció d’ingressos lipot permetre reduir preus i, per tant,augmentar quota de mercat. Cal evi-tar, però, les subvencions ambiental-ment perjudicials.

Les campanyes i la conseqüent ma-jor informació ambiental a disposiciódels consumidors poden millorar lacompetitivitat de les empreses mésrespectuoses envers el medi ambient iempitjorar la de les empreses que hosón menys. L’ecoetiquetatge pot con-tribuir a millorar la informació i latransparència, a més d’incentivar elsproductors a ser més respectuosos en-vers el medi ambient.

Altres instruments de política ambien-tal que han demostrat ser molt útils sónels sistemes de bonificació–penalitza-ció i els sistemes de fiança, entre altres.Els primers cerquen afavorir aquellesactivitats o productes ambientalmentmés respectuosos per damunt dels queho són menys, sense suposar una càrre-ga econòmica per al conjunt del sector.Els segons permeten reforçar el compli-ment de la normativa.

Aquells sectors més exposats a la com-petència externa per part de països oregions amb una política ambientalmés laxa són els que poden sentir elsefectes de la política ambiental d’unamanera més intensa. En aquests casos,és important que es tracti d’avançar enl’harmonització de les polítiques am-bientals entre regions i països.

Els costos d’adopció de les polítiquesambientals per a les administracionspúbliques es poden desagregar en cos-tos de creació de les polítiques, d’apli-cació i de control. Aquests costos es di-videixen en costos de personal, costosrelacionats amb inversions com són elscostos de capital, costos de manteni-ment i operatius, costos de subven-cions, costos de transferències, etc.

RESUM

EXECUTIU

Hi ha una preocupació creixent de la so-cietat respecte de les pressions que l’ac-tivitat econòmica i humana exerceix so-bre el medi ambient. Els poders públics,empesos per aquesta demanda social,han d’impulsar polítiques que, sense re-nunciar a l’enfortiment de la competitivi-tat de les empreses i al desenvolupamenteconòmic en general, garanteixin la pro-tecció del medi ambient.

El fet de no assumir un cost ambientalpermet a un productor ser més compe-titiu, però aquesta competitivitat esprodueix a expenses de degradar el me-di ambient, amb totes les implicacionsque això comporta per a la societat, in-closa la seva competitivitat mateixa allarg termini. Aquest fet encara no ésdel tot percebut pels productors, i ésper això que cal evidenciar més profun-dament les relacions entre economia imedi ambient.

La política ambiental ha de perseguirbàsicament evitar o traslladar al seu res-ponsable (internalitzar) els costos am-bientals, que reben el nom d’externali-tats. L’augment dels costos que suposaaixò per a les empreses, en particular pera les més contaminants, pot fer-los aug-mentar preus i, per tant, perdre compe-titivitat. Hi ha, però, altres efectes quecompensen fins i tot amb escreix aquestefecte negatiu inicial: assignació méseficient de recursos, estímul a la innova-ció i, sobretot, millora de la qualitat am-biental, amb totes les repercussions queaixò té sobre el benestar social, la pro-ductivitat dels treballadors, la quantitat ila qualitat dels recursos que ofereix lanatura, etc. Aquests són beneficis queels productors, de manera individual, noperceben del tot, ja que es difonen entretota la societat.

Les administracions públiques tenenalguns instruments per fer política am-biental, amb incidència diversa sobre lacompetitivitat:

Els impostos ambientals poden in-troduir senyals en els preus que aju-den els agents a tenir en compte elscostos de la contaminació sobre elmedi ambient a l’hora de prendre de-cisions de producció o consum. Sóninstruments eficients econòmica-

POLÍTICA AMBIENTAL I COMPETITIVITAT DE L'ECONOMIA CATALANARESUM EXECUTIU

016 POLÍTICA AMBIENTAL I COMPETITIVITAT DE L'ECONOMIA CATALANARESUM EXECUTIU

gorosa. Aquests costos es poden dife-renciar entre aquells que recauen sobreles empreses i aquells que recauen so-bre el conjunt de la societat. Els que re-cauen sobre les empreses es conside-ren en gran part costos d’oportunitat, ésa dir, el fet que una empresa no adopticerts comportaments ambientals fa quedeixi d’obtenir uns beneficis que tindriasi els adoptés. Bàsicament són costosen termes de consum ineficient de re-cursos i de manca d’optimització deprocessos, costos de caràcter institu-cional i costos d’imatge.

Tanmateix, el cost més directe i evi-dent de no-adopció de mesures am-bientals és la sobreexplotació dels re-cursos naturals i la degradació del me-di ambient. Sovint sembla que el siste-ma econòmic obviï que els serveis queproporcionen els ecosistemes ecològicsi l’estoc de capital natural són impres-cindibles per suportar la vida al plane-ta. No té sentit que el sistema econò-mic, que ha d’estar concebut per incre-mentar el benestar social, posi en riscaquest aspecte tan elemental. La quali-tat dels serveis ambientals afecta les

possibilitats de desenvolupament eco-nòmic i, en última instància, la compe-titivitat de les empreses per diversesvies: disponibilitat de recursos produc-tius en quantitat i qualitat suficients,productivitat dels treballadors per te-mes relacionats amb la salut, etc.

Els costos de degradació del medi am-bient derivats de la no-adopció de mesu-res ambientals són complexos d’identifi-car, difusos i de difícil quantificació. Hiha, però, diversos estudis que intentenaproximar valors monetaris a determinatscostos externs d’especial rellevància.

També hi ha un problema de percepciód’alguns costos. Aquells costos que re-cauen en forma pecuniària i de maneradirecta sobre algun agent econòmic pri-vat (despeses) es perceben més fàcil-ment que aquells costos que són difu-sos, es reparteixen entre molts agents isovint no es tradueixen en un pagamentdirecte. En ambdós casos, però, es pro-dueixen pèrdues de benestar. El mateixsucceeix amb els beneficis.

Pel que fa a les empreses, els costosque suporten es poden separar en costosde capital, costos operatius i de mante-niment, i altres costos indirectes. Addi-cionalment, hi ha altres efectes de la po-lítica ambiental que creen dificultatsoperatives a les empreses, que tambéacaben traduint-se en costos. Els princi-pals són els costos legals i transaccio-nals, els canvis en la forma de gestió iles interrupcions de la producció.

En l’àmbit macroeconòmic, la políticaambiental pot produir diversos efectesque poden acabar traduint-se en costoscom són: un augment del nivell depreus (inflació), dèficit comercial,substitució de productes, dissuasiód’inversió productiva, pèrdua de llocsde treball en alguns sectors o canvis enl’estructura productiva.

No adoptar polítiques ambientals tam-bé comporta uns costos. Aquests costosno sempre es tradueixen en diners, pe-rò representen pèrdues de benestar pera la societat, per la qual cosa efectiva-ment són costos i han de ser conside-rats en qualsevol anàlisi econòmica ri-

0 17POLÍTICA AMBIENTAL I COMPETITIVITAT DE L'ECONOMIA CATALANARESUM EXECUTIU

Tot i que a escala d’empresa i a curttermini algunes mesures ambientalspoden produir un increment de costosque faci perdre competitivitat, a llargtermini les polítiques ambientals provo-quen efectes sobre altres variables,com per exemple la innovació, quecompensen aquests costos inicials ifins i tot poden generar avantatgescomparatius que facin que les empre-ses esdevinguin més competitives.

L’objectiu de la política ambiental hade ser reduir les pressions que exerceixl’activitat humana sobre el medi am-bient i aconseguir una compatibilitatentre medi ambient i desenvolupamenteconòmic. Cal tenir present que per alconjunt de la societat no és un bon ne-goci acollir activitats intensives en con-taminació que basen la seva competiti-vitat a degradar el medi ambient, tras-lladant part dels seus costos al conjuntde la societat.

La degradació del medi ambient pro-duïda en els últims segles és un fetsense precedents en la història de laHumanitat. Els seus efectes cada copsón més evidents. Els costos d’una po-lítica ambiental per a les empreses sónfàcilment mesurables, però els costosde la degradació d’allò que ens susten-ta no ho són tant. Malgrat això, no esconcep l’existència d’un sistema econò-mic sense els recursos que necessita.

La societat ha d’assumir que perquèuna economia pugui perdurar ha de serambientalment sostenible, de la matei-xa manera que ja assumeix que tambécal que sigui competitiva. La sostenibi-litat i el desenvolupament econòmic isocial no s’haurien d’entendre separa-dament. El repte és saber combinar-losamb encert, a fi de millorar la qualitatde vida de tothom, generar més equitati cohesió social i avançar cap a un mo-del econòmic més adaptat a l’entorn.

L’aplicació de polítiques ambientals ila creixent consciència ambiental de laciutadania està impulsant el sector am-biental. El sector ambiental té efectespositius sobre l’economia a causa de laimportància creixent en aquest sectorde la mà d’obra qualificada i el seu ca-ràcter fortament innovador per raó deldesenvolupament de nous productes iserveis.

Aquest document mostra diferents pro-postes per millorar la gestió ambiental iel seu efecte sobre la competitivitat. Lesadministracions públiques podrien:

1- Millorar la gestió pública de lesmesures ambientals:

Simplificant els processos burocrà-tics, que sovint són una trava impor-tant, tant per a l’adopció de les mesu-res desitjades com per les dificultatsoperatives que creen a les empreses.

Fent-ne una aplicació progressiva i ca-lendaritzada que permeti a les empresesadaptar-se millor a la regulació imposa-da i millorar l’èxit de les polítiques.

Millorant el tractament diferenciat aempreses grans i PIME per facilitarl’adopció de mesures a les empresesmés petites, que són les que normal-ment tenen més dificultats perquè nodisposen de departaments específicso perquè els seus pressupostos sónmenors.

Potenciant les ajudes a la renovaciótecnològica i vetllant perquè es doniinformació ambiental fidedigna alsconsumidors.

Impulsant el sector ambiental ambdespesa pública, ja que aquest sectorimpulsa les millores ambientals i al-hora el desenvolupament econòmic.

Potenciant la compra verda i fentque la demanda s’orienti cap a pro-ductes respectuosos envers el mediambient.

Millorant la transversalitat de les po-lítiques i integrant la variable ambien-tal dins la resta de polítiques que esportin a terme.

Impulsant l’harmonització amb al-tres àmbits territorials per evitar quela política ambiental generi pèrduesde competitivitat derivades del co-merç entre territoris on no s’aplica lamateixa política ambiental.

2- Millorar l’actual base informativa:elaboració i càlcul per a Catalunya d’ín-dexs de benestar social i sostenibilitat id’indicadors que relacionin innovacióamb política/mesures ambientals, creaciód’indicadors per al sector mediambiental,avaluació de les polítiques ambientals,impuls a la recerca de les relacions entreeconomia i medi ambient, etc.Cal crear una àmplia i sòlida base infor-mativa que constati els efectes econò-mics de la degradació mediambiental.

3- Avançar cap a la internalitzaciódels costos externs:

Aplicant nous impostos ambientals id’altres instruments que afavoreixin lainternalització d’externalitats.

Introduint criteris ambientals en elsimpostos existents i fent que el siste-ma tributari indueixi a comportamentsambientalment respectuosos.

Eliminant les subvencions ambien-talment perjudicials, ja que no és ad-missible potenciar sectors que gene-ren impactes sobre el medi ambient.

Potenciant nous instruments de po-lítica ambiental com els sistemes debonificació–penalització o els siste-mes de fiança, que es caracteritzenper millorar les condicions mediam-bientals i generar poques distorsionseconòmiques.

4- Canvis estructurals: Orientant l’estructura econòmica

cap a produccions d’alt contingut tec-nològic i valor afegit.

Avançant cap a una reforma fiscalecològica.Els canvis estructurals, que s’acaben

produint si es creen les condicionsoportunes, són els que determinaran allarg termini la sostenibilitat tant eco-nòmica com ambiental d’una societat.

Pel que fa al teixit empresarial, mésenllà del lògic compliment de les polí-tiques fixades per l’Administració, lespropostes podrien consistir en l’adop-ció de mesures ecoeficients i d’inicia-tives win-win (reduir l’impacte ambien-tal unitari de cada bé produït) i en lapresa de consciència dels problemesambientals, també des de la perspecti-va de les oportunitats que es podenplantejar.

1INTRODUCCIÓ

LES RELACIONS ENTRE MEDI AMBIENT I ECONOMIA.

ASPECTES CONCEPTUALS, LEGALS I INSTITUCIONALS

1 21POLÍTICA AMBIENTAL I COMPETITIVITAT DE L'ECONOMIA CATALANAINTRODUCCIÓ

ambientals en els països més desenvolu-pats, juntament amb el fenomen de la glo-balització econòmica, ha fet que algunsproductors destinin parts dels seus proces-sos productius a països on hi ha menysrestriccions ambientals.1

Els sectors menys exposats a la compe-tència externa també són subjectes a re-gulacions ambientals que els poden crearcostos més elevats o canvis en les formesde produir amb una possible incidènciasobre la seva rendibilitat econòmica.

1.1.1 TEORIES DEL COMERÇ INTERNACIONAL I LA COMPETITIVITAT

Aquest apartat fa un breu repàs crono-lògic de les principals teories del co-merç internacional i els factors clau enla competitivitat de les regions.

a) Teoria de l’avantatge absolut i l’avan-tatge comparatiu. L’economia clàssicaLes primeres aportacions a la teoria delcomerç internacional, les van realitzarels qui després s’anomenarien mercan-tilistes, durant els segles XVI, XVII iXVIII. Els mercantilistes es van dedicara determinar els avantatges dels inter-canvis comercials per a l’economiad’un país. Van postular a través de ladoctrina del superàvit de la balança co-mercial que un país es beneficiaria delcomerç internacional sempre que el va-lor de les seves exportacions superés elvalor de les importacions. Per aconse-guir-ho, proposaven la intervenció pro-

INTRODUCCIÓ:

LES RELACIONS

ENTRE MEDI AMBIENT

I ECONOMIA.

ASPECTES CONCEPTUALS,

LEGALS I INSTITUCIONALS

1

El gran desenvolupament de les tecno-logies de la informació i la comunica-ció, d’una banda, i la reducció de barre-res al comerç internacional i als fluxosde capital soferts, especialment des demitjans del segle XX, d’una altra, hanimpulsat el creixent fenomen de la glo-balització econòmica.

Les empreses (i els consumidors) obte-nen els productes d’on són més barats icada cop més, les empreses mouen partdels seus processos productius a localit-zacions on poden obtenir avantatges entermes de menors costos o de majors pro-ductivitats, ja sigui per l’accés a matèriesprimeres, l’obtenció de mà d’obra ambsalaris baixos o altament qualificada (enfunció del tipus de producció portada aterme), etc.

Les regions tendeixen a especialitzar-seen l’exportació dels béns i serveis en quèsón comparativament més eficients, jaque poden oferir-la a preus més compe-titius als mercats mundials i obtenirguanys derivats d’aquest comerç.

El problema, des del punt de vista am-biental, radica en el fet que, per poder sercompetitius, molts productors no assumei-xen part dels costos que causen i els tras-lladen a la societat en conjunt. Aquestscostos es manifesten, entre d’altres aspec-tes, en emissions contaminants, aboca-ments incontrolats de residus, creació deriscs ambientals o consum excessiu de re-cursos. L’enduriment de les legislacions

La preocupació creixent de la societat envers la

protecció del medi ambient ha dut els governs a incorporar

objectius ambientals dins els seus programes polítics

El problema de la globalitzacióeconòmica, des del punt de vista

ambiental, rau en el fet que, per poder ser competitius,

molts productors no assumeixenpart dels costos que causen i els traslladen a la societat

en conjunt. Així, certes activitats esdevenen

injustament competitives

La utilització de tecnologies ecoeficients dins els processosproductius és una oportunitat per a les empreses d'obtenir

guanys en termes de costos o de productivitat, i, per tant,

de ser més competitives i alhora més respectuoses

envers el medi ambient

MARC ECONÒMIC

1.1

La preocupació creixent de les societatsenvers la protecció del medi ambient hadut els governs a incorporar objectiusambientals dins els seus programes po-lítics. Aquestes polítiques es materialit-zen en la definició d’objectius a assolir,l’establiment de mesures correctores, elfoment de la conscienciació social,etc., accions que busquen el millor en-caix possible dels sistemes socioeconò-mics amb el seu entorn.Sovint hi ha la percepció en les empre-

ses que les polítiques ambientals, engeneral, generen dificultats operativesque acaben traduint-se en un augmentdels costos productius i, per tant, enuna possible pèrdua de competitivitat.

També són conscients, però, que elrespecte envers el medi és cada copmés una exigència dels consumidors, ique les empreses que no apliquen cri-teris ambientals en el desenvolupa-ment de les seves activitats poden sersancionades per aquests consumidorsa l’hora d’adquirir-ne els productes.L’objectiu d’aquest document és mos-

trar la incidència de les polítiques am-bientals sobre la competitivitat de lesempreses i sobre el desenvolupamentdel conjunt d’una economia com la ca-talana. També es presentaran propos-tes perquè aquesta incidència sigui tanpositiva com sigui possible.

122 POLÍTICA AMBIENTAL I COMPETITIVITAT DE L'ECONOMIA CATALANAINTRODUCCIÓ

diferenciació de productes, economiesexternes, noves tecnologies, existènciad’empreses multinacionals, diferentsgraus de mobilitat internacional delsfactors productius, variació dels gustosdels consumidors, costos de transport oefectes d’aglomeració i de dispersió del’activitat productiva i de la localitzacióresidencial relacionats amb el territori,etc. Això suposa una relaxació de certssupòsits bàsics dels models de compe-tència perfecta en què es basaven lesteories predominants sobre comerç in-ternacional. Totes aquestes aportacionshan donat lloc a diferents teories comara la Nova teoria de l’organització in-dustrial, la Nova teoria del comerç in-ternacional i la Nova geografia econò-mica, amb la vinculació d’economia iterritori. Entre els autors més represen-tatius d’aquestes corrents, cal esmen-tar Joseph E. Stiglitz, Paul Krugman,Timothy Bresnahan, Elhanan Helpman,David Greenaway i Masahisa Fujita.

1.1.2 LA INTERNALITZACIÓ D’EXTER-NALITATS I L’EFICIÈNCIA ECONÒMICA

Els economistes clàssics ja van citar enla formulació teòrica de la competènciaperfecta l’existència de les anomenadesfallades del mercat. Són circumstànciesen què el mercat per si mateix no arribaa la situació òptima d’eficiència assigna-tiva, i, per tant, ha d’intervenir-hi l’Estatper corregir-les (la intervenció de l’Estattambé és necessària per raons redistri-butives). Algunes d’aquestes falladessón la informació incompleta, la inexis-tència d’infinits oferents i demandants ol’existència de monopolis naturals. Perla seva rellevància dins l’informe, estractaran més detalladament dues altresde les fallades del mercat particularmentrellevants des del punt de vista ambien-tal: l’existència de béns col·lectius i lesexternalitats.

Com es veurà a continuació, en presèn-cia de béns col·lectius i d’externalitatsels resultats econòmics obtinguts són in-eficients, de manera que encoratjar lacompetitivitat de les empreses per la viade generar externalitats i d’explotar ex-cessivament béns col·lectius i de lliureaccés pot revertir en un empitjoramentdel benestar i de la competitivitat.

teccionista del Govern per evitar l’en-trada d’importacions i l’estímul a lesexportacions.

Aquesta visió parcial del comerç interna-cional va ser rebatuda durant el segle XVIIIper l’escola clàssica de pensament econò-mic. Adam Smith va publicar l’any 1776la seva Investigació sobre la naturalesa icausa de la riquesa de les nacions on ex-posa, entre altres temes, les seves hipòte-sis sobre comerç internacional, oposades ales dels mercantilistes. Smith defensa laliberalització del comerç internacionalamb l’objectiu d’ampliar mercats i perme-tre una divisió internacional del treball quepermeti guanys a totes les nacions a travésde la teoria de l’avantatge absolut, per laqual un país exporta aquelles mercaderiesque produeix amb costos menors que capaltre país. L’avantatge derivaria d’un me-nor cost laboral, assumint que el treball ésl’únic factor productiu i que és homogeniinternacionalment.

A començaments del segle XIX, algunsautors, entre els quals destaca DavidRicardo, van establir la teoria de l’avan-tatge comparatiu segons la qual un pa-ís s’especialitza en la producció i expor-tació d’aquells béns el cost dels quals,en relació amb el cost d’altres béns enel país mateix, sigui menor al correspo-nent cost relatiu existent en un altre pa-ís. Ricardo va assenyalar les diferènciesen la productivitat dels diferents païsoscom la causa del comerç internacional.

b) Reformulació neoclàssica: el modelHecksher-OhlinEn l’últim terç del segle XIX va comen-çar a prendre rellevància l’escola neo-clàssica. De les nombroses aportacionsd’aquesta escola a les teories del co-merç internacional, cal destacar lesaportacions d’Eli Heckscher i de BertilOhlin, els quals van explicar els avan-tatges comparatius i l’especialitzaciód’un país a partir de la seva dotació re-lativa de factors productius. Se supera-va d’aquesta manera la teoria clàssica,que només considerava el factor treballcom a determinant dels intercanvis in-ternacionals.

c) El corrent heterodoxEn la segona meitat del segle XIX, Karl

Marx va posar en entredit l’escola clàssi-ca de pensament en el seu conjunt. Enaquella època, el capitalisme industrialja havia provocat algunes crisis i des-igualtats socials. Marx va reinterpretar elfenomen del comerç internacional asso-ciant la formació del mercat mundialamb l’enfortiment del capital. Marx afir-mava que l’economia capitalista, a fi dedesenvolupar-se i reforçar-se, necessitaexpandir-se contínuament, cosa que con-dueix inevitablement a la internacionalit-zació de les relacions econòmiques.

Marx es mostra crític amb la idea queel comerç internacional beneficia totsels països. Malgrat els avantatges im-mediats de la millor distribució de re-cursos, s’han de tenir en compte elsimpactes qualitatius en les estructureseconòmiques i socials de cada país. Ladistinció entre països industrials i paï-sos agrícoles pot produir efectes diver-sos i contradictoris. També era crític enla qüestió de la formació de preus, iafirmava que la Relació Real d’Inter-canvi (RRI)2 accentuaria les asimetriesja existents entre països.

d) El comerç internacional en un marcde competència imperfecta: economiesd’escala, diferenciació de producte,economies externes, etc.Durant les últimes dècades del segleXX, s’ha detectat en l’àmbit internacio-nal un creixement molt important delcomerç intraindustrial entre regions, ésa dir, l’intercanvi del mateix producte ode varietats del mateix producte entrepaïsos, a diferència del comerç interin-dustrial,3 que és el que intenten expli-car totes les teories del comerç esmen-tades fins al moment. Aquest fenomens’ha produït sobretot entre els païsosmés industrialitzats.

Això ha suposat que des de mitjananys setanta els economistes hagin in-troduït supòsits de competència imper-fecta dins les seves formulacions teòri-ques del comerç internacional. Aques-tes teories integren els efectes de fenò-mens observats que s’acosten més a larealitat que mostra l’evidència empíri-ca: estructures de mercat monopolísti-ques, oligopolístiques o de competèn-cia monopolística, economies d’escala,


nombre de consumidors, les possibili-tats de consum es redueixen.

La impossibilitat d’exclusió d’algunsbéns, siguin col·lectius o privats, gene-ra el problema dels béns de lliure ac-cés. Hi ha lliure accés quan qualsevolpersona pot utilitzar un bé, en sigui ono el propietari. Si un bé és d’un solpropietari, i aquest pot excloure la res-ta de gent del seu ús, el propietari potdecidir utilitzar-ne una quantitat deter-minada avui i guardar-ne la resta per alfutur. En canvi, si és de lliure accés, laquantitat que no utilitzi avui no sap sien el futur la podrà utilitzar o ja l’hau-rà utilitzada un altre agent, que és elque segurament passarà. Podria dir-seque l’agent s’apropia el benefici quecomporta l’ús, però en canvi no es be-neficia del no-ús. Aquest fet fa que elsagents subvalorin certs béns i, per tant,els sobreexplotin. Com va dir Hardin(1968): “[...] En l’àmbit del medi am-bient, l’home racional troba que la pro-porció de cost dels residus que abocasobre els béns col·lectius és menor queel cost de purificar els seus residusabans d’alliberar-los.”

Els costos de l’explotació dels béns delliure accés acostumen a ser molt supe-riors que els beneficis. El problema ésque els beneficis d’aquesta explotacióes tradueixen en ingressos que percepíntegrament un agent individual explo-tador, mentre que els costos són difu-sos, no es tradueixen en despeses imolt sovint són intangibles. D’aquestamanera, pot ser que certes explotacionsno interessin a la societat en conjunt (jaque costos > beneficis), però que elmercat, sense la intervenció dels po-ders públics, propiciï que continuïn.

ExternalitatsUna de les altres causes de la ineficièn-cia dels mercats i aquella que ens inte-ressa tractar amb major deteniment,perquè és una de les més rellevants desdel punt de vista ambiental, és l’exis-tència d’externalitats.

Les externalitats són tots aquells costoso beneficis derivats del consum o de laproducció que els agents imposen sobretercers. Quan s’imposen costos parlemd’externalitats negatives; si es traslladenbeneficis, les externalitats són positives.

Béns col·lectiusAtenent característiques en el consum,la noció de bé col·lectiu s’oposa a la debé privat. Un bé privat és aquell en quèhi ha rivalitat en el consum, ja que, enconsumir-ne una unitat, el total dispo-nible per al consum queda reduït enuna unitat. En els béns col·lectius, totsels consumidors poden consumir tota laquantitat disponible, aquesta quantitatno es reparteix i, per tant, no hi ha riva-litat en el seu consum. Aquesta defini-ció correspon als béns col·lectius purs.Molts béns ambientals tenen fortes ca-racterístiques de bé col·lectiu pur.

El més comú és que, en consumir unaunitat d’un bé col·lectiu, el total dispo-nible per al consum quedi reduït enmenys d’una unitat, és a dir, que el fetque algú consumeixi una unitat no im-plica que algú altre no pugui consumir-la també, però aquesta segona personano obtindrà aquella unitat de consumen les mateixes condicions en què la vatrobar el primer. Aquests són els bénscol·lectius locals. Un teatre o una ca-rretera són clars exemples d’aquest ti-pus de béns, on, segons augmenta el


Les externalitats negatives són les mésproblemàtiques. Les externalitats am-bientals són casos d’externalitats negati-ves en la seva pràctica totalitat, de ma-nera que hi centrarem l’anàlisi següent.L’abocament de residus o la contamina-ció atmosfèrica són exemples clars onels seus responsables no assumeixenuns costos que traslladen a la resta de lasocietat. Això fa que certes activitats es-devinguin injustament més competitivesi els seus nivells de producció se situïnper damunt del que seria econòmica-ment eficient (Gràfic 2).

En resum, es pot afirmar que hi ha unaexternalitat quan el sistema de preusvigent no recull tota la informació relle-vant, sinó solament una part. Enaquests casos, el cost marginal social4

(CMS) difereix del cost marginal privat(CMP) perquè es produeix un cost mar-ginal extern (CME) (Gràfic 3).

Els CMS són majors que els CMP per-què els costos ambientals que causa elprivat, els assumeix la societat. Aquestfet fa que es produeixi una contamina-ció (c) superior a la “socialment òpti-ma” (indicada en el gràfic amb C*) i elpreu (p) sigui menor al que hi hauria sino es produís l’externalitat (P*). Aixòsucceiria amb béns la producció delsquals genera contaminació i, per tant,seria socialment desitjable que se’nproduís una menor quantitat.

El gràfic assumeix que l’emissió decontaminació és proporcional al nivellde producció, fet que no es dóna ambcaràcter general però que és útil a talld’il·lustració i no invalida les conclu-sions a les quals s’arriba. Igualment, enla realitat, la CMS no és paral·lela a laCMP ni tampoc ha de ser necessària-ment una recta (ja que el CME depèndel nivell de contaminació).

Això fa que siguin necessàries institu-cions reguladores a fi d’internalitzar elscostos i fer assumir als diferents agentsels costos que generen. D’aquesta ma-nera, els mercats aconseguiran una ma-jor eficiència assignativa, i les millorescompetitives de les empreses millora-ran el benestar social i no seran a ex-penses d’aquest benestar.

Alguns autors han proposat que la so-lució a les externalitats és definir dretsde propietat sobre el medi ambientperquè els agents actuïn de manera ra-cional en el seu consum i explotació.De fet, el Teorema de Coase afirmaque, sota certes condicions, la nego-ciació que lliurement facin els titularsd’aquests drets conduirà a nivells òp-tims de contaminació i de producció.5

Tanmateix, el Teorema de Coase es fo-namenta en diverses hipòtesis que noes compleixen en la pràctica: inexis-tència de costos de transacció, partici-pants perfectament definits, nombrereduït d’afectats, tots els agents ambel mateix pes a l’hora de negociar, exis-tència de competència perfecta, assoli-ment d’acords satisfactoris per a totesles parts afectades, etc. Un problemagreu també és que el repartiment delsdrets de propietat es fa entre les gene-racions presents, cosa que deixa debanda les generacions futures. Aquestúltim fet no prendria prou en compteque alguns dels costos ambientals sónirreversibles o que sovint es manifestena llarg termini.

Com es veurà a l’apartat 3.1, la mane-ra com a la pràctica s’afronta el proble-ma de les externalitats mediambientalsés l’adopció de diferents instrumentsde política ambiental, com ara impos-tos, regulacions o d’altres.

1.1.3 LES CORBES DE KUZNETS AMBIENTALS

Aquest apartat fa un repàs breu d’al-guns conceptes clau per entendre lesrelacions entre creixement econòmic ipressions sobre el medi ambient.

Des de començaments dels anys 90,l’anàlisi de les relacions econòmiques iels impactes ambientals ha estat influï-da per la hipòtesi de la Corba de Kuz-nets ambiental (CKA). Aquesta corbasuggereix que la relació entre pressióambiental i renda per càpita adoptauna forma d’U invertida. S’engloba dinsd’un conjunt de teories que postulenque la relació entre el creixement eco-nòmic i el respecte envers el medi am-bient no ha de ser contraposada neces-sàriament (Gràfic 4).

Segons aquesta hipòtesi, l’impacteambiental és baix per a nivells baixosd’activitat econòmica i de renda, creix amesura que augmenta la renda per cà-pita i arriba a un màxim. Per a subse-güents increments de la renda per càpi-ta, l’impacte ambiental comença a re-duir-se.

La forma de la CKA ha estat justifica-da teòricament per l’existència de di-versos factors, que es detallen a conti-nuació:1- Efecte composició: la composició

de l’estructura productiva varia al llargdels estadis de desenvolupament eco-nòmic. Així, en els primers estadis decreixement i quan els nivells de rendaper càpita són baixos, les activitats pri-màries com l’agricultura, la ramaderia,la pesca i les activitats extractives te-nen un pes molt important sobre la pro-ducció total de l’economia. Conformepassa el temps, la indústria adquireixpes. Finalment, quan els nivells de ren-da per càpita són més elevats, predomi-nen les activitats terciàries o de serveis.


Les activitats primàries generen im-pactes sobre el medi, però les activitatsque generen més pressions són les in-dustrials, tant en termes de consum derecursos com d’emissions de residus ide contaminació. El sector dels serveisés el sector que (amb certs matisos, p.e. el turisme) genera un impacte am-biental menor. D’aquí la forma d’U in-vertida associada a la CKA.

2- Progrés tecnològic: conforme unasocietat assoleix nivells de renda percàpita majors genera o adopta tecnolo-gies més eficients que, assolint el ma-teix nivell d’output, consumeixen unaquantitat de recursos menor. L’evolucióde les tecnologies productives tambépot comportar la substitució de recur-sos altament contaminants o escassosper d’altres més respectuosos envers elmedi ambient. Això es relaciona amb elconcepte d’ecoeficiència, que consis-teix bàsicament a produir el mateix uti-litzant menys recursos o generant unmenor impacte sobre el medi (apartat1.1.4).

D’altra banda, la transferència tecnolò-gica que es produeix des dels païsosdesenvolupats cap als països en vies dedesenvolupament (quan es produeix) faque aquests últims emprin tecnologiesmés eficients i menys contaminantsque les que usaven els països que araes consideren més desenvolupats quanestaven en un estadi similar de desen-volupament econòmic.

3- Regulacions ambientals: també s’haargumentat que, en general, els païsosmés desenvolupats tenen normativesambientals més àmplies i estrictes, co-sa que és un factor més que explicariala tendència decreixent que presenta eldarrer tram de la CKA teòrica.

4- Augment dels recursos econòmics: amesura que les societats augmenten elsseus nivells de renda per càpita disposende més recursos per a la cura del mediambient. Aquesta justificació està encerta mesura lligada a les dues anteriors.En aquesta línia es manifesta el BancMundial, que afirma (Banc Mundial,1992) que: “A mesura que els ingressosaugmenten, la capacitat per invertir en

millors condicions ambientals i la dispo-sició a fer-ho també augmenten”.

Cal preguntar-se, però, si aquest plan-tejament teòric es produeix a la pràcti-ca. Hi ha estudis empírics que demos-tren l’existència de la CKA per a deter-minats tipus d’emissions contami-nants.6 Així mateix, s’ha constatat quediversos indicadors, com ara l’accés aaigua neta, la salubritat urbana i laqualitat de l’aire urbà, milloren clara-ment conforme augmenta la renda percàpita. En canvi, altres indicadors em-pitjoren a mesura que augmenta la ren-da per càpita, com per exemple lesemissions de diòxid de carboni, el con-sum de la majoria de recursos o la ge-neració de residus municipals per càpi-ta. La majoria de condicions ambien-tals que milloren amb el creixementeconòmic són aquelles que tenen im-pactes locals i per a les quals els cos-tos de reducció són relativament petitsen termes monetaris i de canvis en l’es-til de vida.7

Alguns investigadors han argumentatque la forma d’U invertida no es pro-dueix a llarg termini, sinó que, tot i queinicialment a partir de determinats ni-vells de renda la pressió sobre el medies redueix, en assolir nivells de rendamés elevats torna a augmentar, i adop-ta una forma de N.8 Per a justificar laforma de N, Opschoor (1990) argumen-ta que una vegada les millores d’efi-ciència econòmica en l’ús dels recursoso les oportunitats de reducció de lacontaminació s’han exhaurit o es tornenmassa cares, el creixement de la rendaper càpita provoca una degradació delmedi. Aquest argument està relacionatamb una de les crítiques principals a laCKA: l’efecte d’escala, que estableixque, conforme les economies creixen,es produeixen efectes negatius sobre elmedi ambient a causa del major con-sum de recursos i la major generació deresidus i substàncies contaminants, co-sa que fa que per aquesta via l’augmentde la renda per càpita tingui un efectenegatiu sobre el medi ambient, inde-pendentment del nivell en què se situï.

Una altra crítica important és que totsovint els mètodes i els models utilit-

zats en els estudis de les CKA han es-tat qüestionats.9 Si bé hi ha certa evi-dència empírica que alguns problemesambientals s’han reduït en alguns paï-sos rics, no s’ha trobat que es complei-xi de manera inequívoca la hipòtesi dela CKA amb caràcter general ni per alsproblemes ambientals més impor-tants.10

Un estudi de Shafik i Bandyopadhyay(1992) mostrava que la confrontació dediferents indicadors de pressió o degra-dació ambiental amb la renda per càpi-ta donava lloc en alguns casos a corbesen forma d’U invertida, però en altresles corbes es mostraven creixents, perla qual cosa la hipòtesi no és generalit-zable a la relació global entre creixe-ment econòmic i medi ambient. Algunsindicadors clau per als quals la rendaper càpita està vinculada a un creixe-ment dels impactes són per exempleles emissions de CO2, la generació deresidus municipals o el consum de granpart dels recursos.

D’altra banda, cal tenir en compte quela degradació ambiental de vegadescomporta canvis irreversibles. La hipò-tesi de la CKA assumeix que un indica-dor pot baixar de la mateixa maneraque puja, cosa que comporta assumirreversibilitat, sense tenir en compteque molts impactes són irreversibles.11

1.1.4 MESURES WIN-WIN, ECOEFICIÈNCIA I EFECTE REBOT

Hi ha mecanismes de millora de lespressions que exerceixen les empresessobre el medi que no deriven d’exigèn-cies de les administracions públiques,sinó que són voluntàriament aplicatsper les empreses mateixes. Això és per-què adoptar-los els genera una reducciódels costos de producció i, per tant,una millora de la seva competitivitat.La difusió d’aquests mecanismes potafectar favorablement la competitivitatglobal del teixit productiu d’una econo-mia i reduir alhora les pressions sobreel medi ambient.

Aquests mecanismes poden englobar-se sota el concepte de win-win(guanyar-guanyar en anglès, és a dir, to-


thom hi guanya), ja que suposen tantuna millora econòmica com una milloraambiental.

Pel que fa a les tecnologies ambien-tals, cal distingir entre:12

1- Tecnologies de final de procés: sónaquelles que tenen la finalitat d’incidirsobre l’impacte ambiental utilitzantuna tecnologia que redueixi les conse-qüències negatives de la producció so-bre el medi. Aquestes mesures acostu-men a comportar un augment dels cos-tos, ja que impliquen haver d’afegirnous mòduls de procés.

2- Tecnologies netes: el procés mateixés dissenyat per reduir els impactes ne-gatius sobre el medi ambient. El dis-seny té l’objectiu de reduir-ne les con-seqüències negatives. Pot contribuir, allarg termini, a reduir els costos de lesempreses.

3- Optimització de processos: consis-teix a millorar l’eficiència dels proces-sos ja existents a fi d’aconseguir una re-ducció de costos i alhora una reduccióde l’impacte ambiental. S’inclouenaquí les mesures de reciclatge (aprofi-tament de productes intermedis, resi-dus, etc.).

a) EcoeficiènciaLa definició d’ecoeficiència que dóna elWorld Business Council for SustainableDevelopment (WBCSD) és la següent:“[...] proporcionar béns i serveis a unpreu competitiu, que satisfacin les ne-cessitats humanes i la qualitat de vida,alhora que redueixen progressivamentl’impacte ambiental i la intensitat de lautilització de recursos al llarg del ciclede vida, fins a un nivell compatibleamb la capacitat de càrrega estimadadel planeta.”

L’ecoeficiència persegueix reduir l’im-pacte ambiental unitari de cada bé pro-duït. Són mesures que poden adoptarles empreses, fins i tot a manca de po-lítiques ambientals públiques (tot ique, evidentment, també en el marc decomplir-les).

La utilització de tecnologies ecoefi-cients dins els processos productius és

una oportunitat per a les empresesd’obtenir guanys en termes de costos ode productivitat i, per tant, de ser méscompetitives i alhora més respectuosesenvers el medi ambient.

En aquest sentit, cal destacar les apor-tacions d’un conjunt d’autors que handesenvolupat el concepte de Factor 4,13

que propugna duplicar el benestar uti-litzant la meitat dels recursos naturals imultiplicar per quatre la seva producti-vitat.14 També defensen que introduircriteris ecològics en els processos deproducció no suposa pèrdues econòmi-ques, sinó beneficis interessants.

Ja hi ha nombrosos exemples d’aplica-ció amb èxit de l’ecoeficiència. Algunsd’aquests àmbits són, entre altres, eldesenvolupament d’hipercotxes, la uti-lització de formats digitals en comptesde paper, l’adopció de regadius gota agota, l’opció de llogar productes quí-mics en comptes de vendre’ls o l’adop-ció d’altres mesures d’estalvi d’aigua ienergia.15

Una gestió ecoeficient de l’empresapot provocar millores en la seva compe-titivitat a causa de la reducció de cos-tos assolida per la via de:16

1- Reduir el consum de recursos mate-rials i energètics.2- Reduir el volum i la toxicitat dels re-

sidus i les emissions generats.3- Reduir el risc d’incompliment de les

lleis i la millora de les relacions ambl’Administració competent.

Un altre avantatge competitiu que potderivar de l’ecoeficiència per a les em-preses, però en aquest cas pel costat dela demanda, és l’increment de les ven-des que pot produir la millora de laimatge corporativa, ja que els consumi-dors valoren cada cop més les produc-cions realitzades sota condicions derespecte envers el medi ambient (vegeucostos d’imatge a l’apartat 4.2.1).

Aquestes mesures tenen un elevat po-tencial, pel fet que aconsegueixen demanera efectiva els objectius de millo-rar la situació competitiva de l’empresai reduir les pressions exercides sobre elmedi ambient. És un concepte molt re-

lacionat amb les noves tecnologies i lainnovació.

Tot sovint, hi ha la percepció que totallò que és més eficient, i per tant potproporcionar beneficis majors en sermés rendible, ja ha estat aplicat per lesempreses i els agents econòmics racio-nals que busquen el seu benefici perso-nal. Aquesta visió fa que sovint no espensi prou en les accions que es podendur a terme per compatibilitzar rendibi-litat econòmica i reducció de pressionsambientals.

Hi ha molts condicionants que fan queles mesures d’ecoeficiència no siguinadoptades. Les raons bàsicament deri-ven de les grans imperfeccions exis-tents en els comportaments dels agentsi dels mercats. És per això que calenmesures decidides dels governs iagents socials per a l’adopció d’aques-tes mesures.

Un informe realitzat l’any 2006 pel Mi-nisteri de Medi Ambient titulat Perfilambiental de España 2005 constata quel’Estat espanyol encara és lluny d’acon-seguir els objectius d’ecoeficiència.17

L’estudi mostra com és urgent fer unconsum més racional de l’aigua, ja queentre 1996 i 2003 el seu consum vacréixer més del que ho va fer el PIB.L’any 2003, l’ús total d’aigua en rega-dius agrícoles va suposar un 77% del’ús total d’aquest recurs. Pel que fa aCatalunya, es consumeixen uns 3.200hm3 anuals d’aigua, i els consums do-mèstics, industrials i comercials vanaugmentar entre 2000 i 2003, tot i queels últims anys s’ha produït una certaestabilització per raó de les mesurescontra la sequera.18

D’altra banda, l’Informe sobre mediambient i desenvolupament sostenibledel DMAH (2006) constata que el crei-xement econòmic dels últims anys s’haproduït a Catalunya i a Espanya a ex-penses d’un consum cada vegada majord’energia i d’un increment de les emis-sions de CO2 associades a aquest con-sum. Entre 1990 i 2003, el consumd’energia primària va augmentar un45% a Catalunya i un 41% a Espanya,


mentre que a Europa només ho va ferun 13%. Aquest creixement, molt méselevat que el creixement del PIB, de-mostra que l’economia ha esdevingutmés ineficient en el consum d’energia.

També d’acord amb l’Informe sobremedi ambient i desenvolupament soste-nible (DMAH, 2006), el consum de pla-guicides per hectàrea a Espanya vaaugmentar un 30% durant el període1997–2004, mentre que a Catalunyaaquest consum va tendir a disminuir,tot i que cal dir que l’any 1999 el con-sum per hectàrea a Catalunya era moltmés elevat. El consum de fertilitzantsva créixer a Espanya un 28,2% entre1995 i 2004. L’evolució d’aquests con-sums apareix vinculada als processosd’intensificació agrària. La pèrdua d’e-ficiència continua mostrant pràctiquesinadequades. A Catalunya, s’observa undescens notable del consum de fertilit-zants durant el període 1995–2003.19

Aquestes dades il·lustren els impor-tants avenços que queden per realitzaren l’àmbit de l’ecoeficiència tant a Ca-talunya com a Espanya.

b) Efecte rebotCom a contrapunt a l’ecoeficiència, caltenir en compte que, tot sovint, les mi-llores tecnològiques que augmenten l’e-ficiència en la utilització dels recursos,i, per tant, redueixen les pressions so-bre el medi, no provoquen en últimainstància l’efecte esperat. La raó d’aixòsón les respostes que tenen els agentssocials després de la millora inicial.

Millores en l’eficiència de l’ús dels re-cursos i l’energia poden tenir un efectesobre la seva demanda. Sovint, un incre-ment d’un 1% en l’eficiència causa unareducció de l’ús del recurs menor queaquest 1%, o, de vegades, fins i tot potcausar un increment en el seu ús.20 Aixòsucceeix quan, en abaratir-se un produc-te o servei perquè es consumeixenmenys recursos en la seva producció, esprodueix un augment de la seva deman-da, que contraresta parcialment o total-ment els guanys en eficiència assolits.

Aquest fenomen és conegut com aefecte rebot (rebound effect) i ha estat

associat molt sovint amb els usos ener-gètics, més concretament en l’anàliside com les millores produïdes en l’efi-ciència de l’ús de l’energia n’afecten elconsum mateix.21

Es poden distingir tres tipus d’efecterebot:22

L’efecte rebot directe es produeixquan s’incrementa l’ús d’un recurs (p.e. d’energia) per una reducció del seupreu a causa d’una major eficiència.

L’efecte rebot indirecte es produeixquan la reducció del cost d’un bé, acausa d’una millora en l’eficiènciad’ús d’un recurs utilitzat en la sevaproducció, provoca que els consumi-dors tinguin més diners per gastar enaltres béns i serveis, i es produeix l’a-nomenat efecte de renda (si el preudels altres béns es manté constant).Pot succeir aleshores que s’incremen-ti la demanda de la resta de béns pro-duïts amb el mateix recurs, cosa quegenera finalment un major ús total delrecurs en àrees no directament rela-cionades amb la millora d’eficiènciaenergètica.

Un tercer tipus d’efecte rebot esprodueix quan els canvis en els preusdels productes i els canvis en les de-mandes causats pels efectes substitu-ció23 i renda es propaguen per tota l’e-conomia i es produeixen ajustamentsen l’oferta i la demanda de tots elssectors. Això produirà efectes en l’e-quilibri general que poden acabar ge-nerant increments en les quantitatsdemandades de certs recursos.

El primer estudi sistemàtic sobrel’efecte rebot va ser realitzat per Khaz-zoom (1980).24 El model se centra enla demanda d’energia de les llars. Apartir d’aquest model, es determinal’elasticitat del preu de la demandad’energia respecte de l’eficiència, és adir, la variació efectiva de la quantitatdemandada d’energia en millorar l’efi-ciència energètica. L’estudi va compro-var que les millores d’eficiència ener-gètica provocaven augments en laquantitat demandada d’energia, és adir, constatava l’existència d’un efecterebot directe.

Diversos estudis empírics realitzats du-rant els anys 80 i 90 van demostrar l’e-xistència d’efectes rebot més o menysimportants. Blair et al. (1984) van es-tudiar l’impacte de les millores de qui-lometratge sobre el consum de gasoli-na, amb un efecte rebot del 21%.Khazzoom (1986) va elaborar un modeleconomètric on integrava la conservacióen l’estimació de la demanda residen-cial d’electricitat; a llarg termini, l’efec-te rebot era del 65%. Dubin et al.(1986) van analitzar 214 residènciesen un programa de millora de l’eficièn-cia dels sistemes de calefacció de lescases amb un efecte rebot entre el 8%i el 13%. Greene (1992) va estudiar elsefectes de l’ús de tecnologies energèti-ques més eficients sobre la utilitzaciódel vehicle i el consum de combustibleamb un efecte rebot d’entre el 5% i el19%.

L’ecoeficiència és desitjable tant per ales empreses com pel medi ambient a fid’assolir un desenvolupament sosteni-ble que permeti un model de creixe-ment econòmic sense tantes pressionssobre el medi. Cal tenir en compte, pe-rò, que si no es gestiona adequadamentl’ecoeficiència pot tenir efectes no des-itjats a causa de l’existència de l’efecterebot.

És important que, coneixent això, els or-ganismes reguladors utilitzin una combi-nació correcta de polítiques ambientalsa l’hora de dissenyar impostos o regula-cions ambientals que estimulin l’ecoefi-ciència desitjada i controlin alhora lapossibilitat que es produeixi un efecterebot (p. e. amb impostos ambientalsque contrarestin la baixada del preu delrecurs), o, si més no, el minimitzin tantcom sigui possible. Si s’aconsegueixcontrolar l’efecte rebot, l’ecoeficiènciaés una via vàlida per aconseguir milloressimultànies en els terrenys ambientals ide la competitivitat.


La presència de recomanacions per in-troduir progressivament les considera-cions ambientals tant en la políticaeconòmica com en la resta de políti-ques amb potencial incidència sobre elmedi ambient és constant. Tanmateix,resulta més difícil identificar la presèn-cia d’aquest tipus de consideracions enla política econòmica.

Aquest apartat revisa el tractament dela variable ambiental dins les polítiquesrelacionades amb la competitivitat a lesdiferents escales geogràfiques.

1.2.1 UNIÓ EUROPEA

Evolució dels instruments utilitzats enla política ambientalLa regulació mediambiental a la UnióEuropea, de bon començament, es rea-litzava pràcticament tota mitjançantd’instruments normatius. La política pú-blica mediambiental comunitària es vainiciar oficialment l’any 1972 en la Ci-mera Europea de París, on es va decidirelaborar el I Programa d’acció en matè-ria de medi ambient. Tot i que aquest iels posteriors programes (fins al sisè, vi-gent en l’actualitat) no han tingut forçanormativa, han marcat les directrius po-lítiques de les futures normes vinculantsde l’actual Unió Europea.

Les directives aprovades són d’obligatcompliment per als estats membres,que han de desenvolupar normativa es-pecífica que en permeti el compliment.

Amb el pas dels anys, els instrumentseconòmics i els voluntaris han anatguanyant pes d’una manera progressi-va, especialment els últims anys.25 El VPrograma d’acció en matèria de mediambient, que l’any 2000 va acabar lavigència, va prestar una atenció espe-cial a intentar provocar comportamentssocials i mediambientals avançats a lesempreses, per la qual cosa va potenciarun conjunt d’instruments voluntariscom els sistemes d’ecoetiquetatge, l’e-cogestió i l’ecoauditoria i els codis deconducta ambiental.

El VI Programa d’acció, titulat Mediambient 2010: el futur és a les nostresmans, cobreix el període que va des de

2001 fins a 2010. Aquest programaplanteja superar l’estratègia estricta-ment legislativa a fi de crear un enfoca-ment estratègic que utilitzi diferentsinstruments i mesures que influeixin enla presa de decisions d’empreses, con-sumidors, polítics i ciutadania.

Política ambiental i política econòmicaAlguns dels antecedents propers quemostren la importància de la considera-ció del medi ambient en l’estratègiaeconòmica de la Unió Europea se si-tuen en la Comunicació de la Comissióal Consell i al Parlament Europeu Con-jugar les nostres necessitats i les nos-tres responsabilitats: integració de lesqüestions mediambientals en la políticaeconòmica [COM/2000/0576 final].

Tradicionalment, la Unió Europea haesgrimit diversos arguments a favord’integrar les qüestions mediambien-tals dins la política econòmica, ha ad-vocat per suprimir aquelles subven-cions que suposen incentius perversosper a la conservació del medi ambient iha instat l’aplicació d’impostos am-bientals que tendeixin a internalitzar elcost derivat dels impactes ambientals afi de, en definitiva, aconseguir que elspreus reflecteixin els impactes que pro-voquen productors i consumidors sobreel medi ambient.

Intervencions específiques posteriorsde la Comissió Europea en matèria decompetitivitat, com la comunicacióCOM (2003) 704 final Algunes qües-tions clau de la competitivitat a Europa:cap a un enfocament integrat, relacio-nen competitivitat i medi ambient, pe-rò en el sentit que “una economia com-petitiva ens donarà els mitjans per sus-tentar el nostre model social i assegurarun elevat nivell de protecció dels con-sumidors, la salut i el medi ambient”.26

També convé esmentar els objectius dela Unió Europea d’ençà de l’adopció del’Estratègia de Lisboa per part del Con-sell d’Europa el març de 2000, ambl’objectiu de posicionar l’economia eu-ropea l’any 2010 com “l’economia ba-sada en el coneixement més competiti-va i dinàmica del món, capaç d’un crei-xement econòmic sostenible, amb més

Tradicionalment, la Unió Europeaha esgrimit diversos arguments a favor d’integrar les qüestionsmediambientals dins la política

econòmica, ha advocat per suprimir aquelles subvencions

que suposen incentius perversosper a la conservació del medi ambient i ha instat l’aplicació

d’impostos ambientals que tendeixin a internalitzar el cost

derivat dels impactes ambientals

MARC LEGAL I INSTITUCIONAL

1.2


i millors llocs de treball, major cohesiósocial i dins del respecte envers el me-di ambient”.27

Com a resultat de la revisió de l’Estra-tègia de Lisboa, l’any 2004, a través del’Informe Kok, per reconduir l’incompli-ment dels objectius de la primera eta-pa, la variable ambiental esdevé undels cinc àmbits prioritaris d’actua-ció.28 S’estableix el compliment de lespolítiques ambientals com un mitjà perproporcionar un clar avantatge competi-tiu pel fet que: “les polítiques mediam-bientals ben concebudes proporcionenoportunitats per a la innovació, creennous mercats i augmenten la competiti-vitat mitjançant una explotació més efi-caç dels recursos i noves possibilitatsd’inversió ”.29

D’acord amb aquesta línia, el desenvo-lupament de tecnologies més eficientspot conduir Europa a una posició cap-davantera i condicionar que, amitjà/llarg termini, la resta de païsosacabin adoptant aquest tipus de tecno-logies, especialment els països en ràpidcreixement, per als quals la pressió am-biental pot actuar com un factor limi-tant. Addicionalment, es considera que“és essencial establir un marc normatiuapropiat per permetre l’adopció de lesinnovacions ecològiques als mer-cats”,30 i també la introducció de crite-ris ambientals en l’actuació de l’Admi-nistració mateixa, mitjançant la con-tractació pública.

Tanmateix, es posa de manifest el pe-rill existent de no emprendre les mesu-res adreçades a la consecució dels ob-jectius de desenvolupament sosteniblea llarg termini, per por que: “llastrin lacompetitivitat d’alguns sectors si lesnacions competidores no adopten me-sures similars”.31 A aquests efectes, elmateix informe recomana que “s’hau-rien de tenir en compte tots els costos ibeneficis, a curt i a llarg termini, aixícom la competitivitat mundial. Això ésindispensable si Europa desitja preser-var el seu lideratge mundial en l’àmbitdel medi ambient sense ignorar la inci-dència que aquest té sobre el creixe-ment i l’ocupació”.32 Finalment, l’infor-me posa un èmfasi especial en les de-

cisions sobre política energètica: “aug-mentar l’eficiència energètica i prosse-guir el desenvolupament de fonts d’e-nergia alternatives no només contri-bueix a reduir aquesta dependència(dependència vers el subministramentde petroli procedent de les importa-cions estrangeres i estimada en un82% per a l’any 2002), sinó que podriaafavorir també la competitivitat de laUE en reduir la factura energètica”.33

Complementàriament, la comunicacióCOM (2005) 24, de 2 de febrer de2005, recull la filosofia de l’InformeKok i proposa el rellançament de l’Es-tratègia de Lisboa, amb el coneixementi la innovació com a factors per aconse-guir creixement econòmic i ocupació.

Pel que fa a la integració del medi am-bient en el marc econòmic, el documentestableix que: “la Unió ha de fer front auna sèrie de reptes relacionats amb elsrecursos i el medi ambient, que, si no estenen en compte, frenaran el seu creixe-ment”;34 a més, emfasitza la necessitatde “fomentar intensament les innova-cions ecològiques, en particular en l’àm-bit dels transports i l’energia”.35

Pel que fa a la innovació ecològica, lacomunicació constata que “... les tec-nologies mediambientals i l’eficiènciaenergètica representen un importantpotencial de sinergia econòmica i me-diambiental, també en termes d’ocupa-ció ”.36

Dins de les accions proposades per di-namitzar el creixement econòmic i l’o-cupació a la Unió Europea en el marcde l’Estratègia de Lisboa rellançada,l’al·lusió a la consideració de la variableambiental queda més restringida queen els documents precedents.37 Bàsica-ment se centra a garantir el subminis-trament energètic a preus competitius,cosa que obliga al desenvolupamentd’alternatives viables a l’actual mercatpetrolífer. Fruit d’aquesta convicció ésel també recent Llibre verd de l’Estratè-gia europea per a una energia sosteni-ble, competitiva i segura.38 Aquest do-cument centra l’atenció a desplegarcompletament els mercats de gas ielectricitat en el marc de la Unió; ga-

rantir la solidaritat energètica entre paï-sos d’acord amb els recursos disponi-bles per garantir-ne el subministra-ment; millorar l’eficiència del consumenergètic per minvar les repercussionsde la instauració del règim de comerçde drets d’emissions de gasos ambefecte d’hivernacle; generar noves tec-nologies que permetin optimitzar l’úsde l’energia en l’àmbit europeu; i, final-ment, generar un debat sobre les alter-natives energètiques possibles, prenenten consideració els seus costos reals.

La Proposta de decisió del ParlamentEuropeu i del Consell per la qual s’es-tableix un Programa marc per a la inno-vació i la competitivitat (2007-2013)constitueix la referència actual en ma-tèria de competitivitat i en relació ambla variable ambiental.39 Aquesta pro-posta planteja que el programa marc decompetitivitat consti de tres subprogra-mes que actualment ja estan en funcio-nament:

Programa per a la iniciativa empre-sarial i la innovació. En el marc d’a-quest programa es reuneixen totes lesiniciatives encarades a potenciar la in-novació empresarial, plantejar unmarc favorable per al posicionamentde les PIME en el mercat global, pro-moure la innovació dins l’àmbit am-biental i facilitar l’adopció de les tec-nologies mediambientals. Des de l’any2004 es treballa en aquesta direccióen el marc del Pla d’acció de les tec-nologies ambientals arreu de la UnióEuropea.40

Programa d’ajuts a les tecnologiesde la informació i la comunicació(TIC). Aquest programa promou elmercat únic europeu de la informaciói el desenvolupament de productes iserveis que puguin aparèixer en el sid’aquest mercat. Complementària-ment, també es volen promoure elsefectes positius que un major desple-gament de les tecnologies de la infor-mació i la comunicació pot tenir entermes organitzatius sobre la resta del’activitat econòmica.

Programa Energia Intel·ligent – Eu-ropa. El compliment del Protocol de


Kyoto per part de la Unió Europea exi-geix actuacions decidides en pro d’u-na major eficiència en l’ús actual del’energia (amb la introducció de novestecnologies i criteris d’ús més racio-nals), però també un foment del des-envolupament d’aquelles alternativesenergètiques de naturalesa renovableque es perfilen com a viables per a laseva introducció progressiva en elmercat europeu (biocombustibles,electricitat de procedència renovable,etc.).

De manera simultània en el temps itambé amb clara incidència sobre elsobjectius de competitivitat, se situa laProposta de decisió del Parlament Eu-ropeu i del Consell relativa al VII Pro-grama marc de la Comunitat Europead’accions d’investigació, desenvolupa-ment tecnològic i demostració (2007-2013).41 La variable ambiental s’ubicaprincipalment en el primer dels quatreprogrames que el Programa marc pre-tén finançar (Cooperació, Idees, Perso-nes i Capacitats), i s’articula en duesde les nou línies prioritàries en què esvol fomentar la investigació: medi am-bient i energia. Pel que fa a aquesta úl-tima línia, es pretén tendir cap a un sis-tema energètic europeu diversificat,que redueixi la dependència vers elscombustibles fòssils. Algunes de les ac-tivitats prioritàries que es volen finan-çar són la investigació sobre hidrogen ipiles de combustible, la generació d’e-lectricitat a partir de fonts renovables,les fonts d’energia renovables per a larefrigeració i la calefacció, els sistemesd’estalvi i d’eficiència energètica, etc.

Pel que fa a la línia de medi ambient,destaquen activitats d’investigació rela-tives al canvi climàtic, el medi ambienti la salut, la conservació i gestió soste-nible dels recursos, les tecnologies am-bientals, els mètodes de previsió, leseines d’avaluació, etc.

La visió del medi ambient recollida desde la perspectiva econòmica tendeix arestringir-se a aquells àmbits estratè-gics que, per raó de la conjuntura eco-nòmica, la normativa, etc., poden exer-cir limitacions importants al desenvolu-pament de l’activitat econòmica.

Finalment i estretament relacionadaamb les implicacions econòmiques dela protecció ambiental, hi ha la Directi-va 2004/35/CE, de 21 d’abril de 2004,sobre responsabilitat mediambiental enrelació amb la prevenció i reparació dedanys mediambientals. Aquesta Direc-tiva, havia de ser transposada al dret in-tern dels estats membres, com a molttard a 30 d’abril de 2007, però l’Estatespanyol encara no ho ha fet en el mo-ment de tancar aquest document (maigde 2007). La Directiva assenyala l’obli-gació de les activitats professionals(aquelles citades a l’annex III de la Di-rectiva) amb riscos potencials sobre lasalut del medi ambient i/o de les perso-nes d’assumir els costos derivats de laprevenció (article 5) i/o reparació (arti-cle 6) dels impactes ambientals queprovoquin les seves actuacions. Aques-ta obligació, d’una banda desaconsellaque determinades activitats continuïnduent a terme les seves actuacions sen-se preveure els possibles efectes sobreel medi ambient i, d’una altra, com ex-posarà el capítol 5, suposarà el desen-volupament d’un nou sector econòmicen l’àmbit de les assegurances de riscambiental i la seva gestió.

El concepte de responsabilitat socialempresarial pot guanyar pes en el con-dicionament de la imatge que la socie-tat té d’una determinada empresa envirtut dels seus compromisos en relacióamb el medi ambient i els impactesque hi ocasioni. D’aquesta manera, lapolítica mediambiental d’una empresaes perfila de manera creixent com unfactor que condiciona les seves oportu-nitats de negoci i, per tant, certs avan-tatges competitius respecte de la restad’empreses del seu sector.

Ajudes europees al finançament d’infraestructuresUn aspecte rellevant a tenir en compteés l’important finançament europeuque han obtingut Catalunya i Espanyaen els períodes 1994-1999 i 2000-2006 per dur a terme inversions me-diambientals (principalment infraes-tructures de gestió de l’aigua i dels re-sidus). Aquestes inversions han provin-gut dels Fons Estructurals i dels Fonsde Cohesió.

La incorporació dels nous membres a laUE amb uns nivells de renda inferiorsals d’Espanya o Catalunya ha provocatque la majoria d’aquests fons es desviïncap a aquests països, cosa que suposa-rà una gran davallada dels fons que esrebran en el període 2007-2013, i enperíodes posteriors. Sens dubte, aques-ta important injecció de fons ha estatun factor que ha suposat una millora dela competitivitat de les economies cata-lana i espanyola, i la seva disminuciópot tenir ara una incidència en la direc-ció oposada.

1.2.2 ESTAT ESPANYOL

El rellançament de l’Estratègia de Lis-boa a escala de tota la Unió Europea ésdeterminant de les directrius que la po-lítica espanyola recull en relació amb lacompetitivitat. En conseqüència, elsvalors en què es basa el Programa na-cional de reformas de España coinci-deixen amb els valors i objectius ex-pressats a escala comunitària. Les prin-cipals línies d’acció que el documentplanteja per assolir les fites de creixe-ment econòmic i ocupació són:

Reforç de l’estabilitat macroeconò-mica i pressupostària

Pla estratègic d’infraestructures itransport (PEIT) i Programa AGUA 42

Augment i millora del capital humàEstratègia d’investigació, desenvolu-

pament i innovació (INGENIO 2010)Més competència, millor regulació,

eficiència de les administracions pú-bliques i competitivitat

Mercat de treball i diàleg socialPla de foment empresarial.

Novament, els principals objectius queen aquest marc es despleguen des delpunt de vista ambiental tenen a veureamb el compliment dels compromisosassumits per Espanya en el Protocol deKyoto i en el Pla nacional d’assignacióde drets d’emissió 2005-2007, i ambla millora de l’eficiència energètica delsector del transport i les infraestructu-res. A causa de les peculiaritats de lavariabilitat en l’oferta del recurs aiguaen el territori, el Programa AGUA parauna atenció especial a la seva distribu-ció i preveu actuacions per garantir elsubministrament i millorar l’assignació


en el seu ús. Finalment, s’adjuntenal·lusions a la racionalització del con-sum i la millora de l’eficiència en l’úsdels recursos naturals, però mancadesde concreció.

A banda de les línies genèriques plan-tejades per la Unió Europea en matèriade desenvolupament i innovació, Es-panya ha desenvolupat un full de rutaen el marc del Pla d’acció de tecnolo-gies ambientals.43 Els principals àmbitsen què es proposa d’incorporar novestecnologies són: canvi climàtic, sosteni-bilitat en l’àmbit urbà, millora dels pro-cessos de producció, aigua, energia isector del transport.

En termes més globals, a Espanya esconstata un dèficit important de la inte-gració de la variable ambiental en laresta d’estratègies i programes. I cal-dria esperar una major transversalitatde la política ambiental més enllà de laprogramació que fa el Ministeri de Me-di Ambient arran de l’aprovació de laLlei estatal 9/2006, de 28 d’abril, so-bre avaluació dels efectes de determi-nats plans i programes en el medi am-bient. Aquesta Llei incorpora els pre-ceptes de la Directiva 2001/42/CE, delParlament Europeu i del Consell, de 27de juny de 2001, relativa a l’avaluaciódels efectes de determinats plans i pro-grames en el medi ambient al dret es-panyol. Això, a grans trets, hauria detraduir-se en la incorporació dels aspec-tes mediambientals en els plans i pro-grames públics que aprovin la resta d’à-rees de govern.

Un altre element condicionant de la in-tegració dels paràmetres ambientals al’àmbit econòmic i, més específica-ment, al sector industrial, ha estat l’a-parició de la Directiva 96/61/CE, delConsell, de 24 de setembre, relativa ala prevenció i al control integrat de lacontaminació. Aquesta Directiva ha es-tat transposada al dret intern espanyolmitjançant la Llei estatal 16/2002, d’1de juliol, de prevenció i control inte-grats de la contaminació. Aquesta nor-ma aporta el concepte d’autoritzacióambiental integrada, instrument queobliga a considerar els vectors ambien-tals (aigua, aire, residus, sòl, etc.) en

els processos de concessió dels permi-sos d’activitats industrials amb un po-tencial d’impacte rellevant.

A aquests efectes, cal també destacarl’aparició del concepte de millors tècni-ques disponibles. Aquestes tècniquessón les que han de ser emprades perdeterminar els límits raonables d’emis-sió dels diferents compostos contami-nants en el marc de les autoritzacionsambientals. I això, juntament amb elcontrol de les emissions d’aquestessubstàncies a l’atmosfera i l’aigua mit-jançant el Registre Estatal d’Emissionsi Fonts Contaminants, constitueix unincentiu important a la millora progres-siva dels nivells d’emissió de les activi-tats.

1.2.3 CATALUNYA

Actualment, i des d’un punt de vista es-tructural, l’organisme responsable de lapolítica d’innovació i competitivitat delteixit empresarial de Catalunya és elCentre d’Innovació i DesenvolupamentEmpresarial (CIDEM). Les seves princi-pals línies d’actuació se centren en:

El foment de la innovacióLa transferència tecnològicaEl desenvolupament empresarialLa localització industrial.

El treball transversal del CIDEM fa queel medi ambient no hi aparegui explíci-tament, si bé, com es veurà més enda-vant, sí que hi apareix en algunes de lesseves propostes.

Complementàriament, el Consorci dePromoció Comercial de Catalunya (COP-CA) promou la internacionalització del’empresa catalana. I, com a confirmaciódel potencial atribuïble al sector del me-di ambient, destaca l’actual Pla per a lainternacionalització de l’empresa catala-na 2005-2008, que exposa que “segonsel potencial d’internacionalització delsdiferents sectors, la capacitat d’actuaciódel COPCA, el creixement històric i l’a-bast dels sectors de Catalunya, es reco-mana que el COPCA actuï de maneraprioritària en sectors com ara: serveisempresarials (principalment tècnics,com ara enginyeria, medi ambient, etc.)[...] entre d’altres”.44

Altres referències que cal tenir encompte en el tractament del medi am-bient en el marc de la competitivitat seciten a continuació.

L’Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalanaEl febrer de 2004, el Govern i les orga-nitzacions sindicals i empresarials deCatalunya van signar la Declaració per aun Acord estratègic per a la internacio-nalització, la qualitat de l’ocupació i lacompetitivitat de l’economia catalana.La declaració reafirma la voluntat de re-forçar la competitivitat econòmica iorientar-la envers un model que generimajor productivitat, més intensiu enconeixement, amb ocupació de quali-tat, un més alt nivell de formació i unamajor capacitat d’adaptació al nou con-text internacional.

L’Acord estratègic per a la internacio-nalització, la qualitat de l’ocupació i lacompetitivitat de l’economia catalanaestructura la seva actuació mitjançantel consens i el compromís entre els di-ferents agents econòmics i socials se-güent: “la necessitat d’augmentar lacompetitivitat –entesa en sentit ampli-mitjançant la millora de la productivitatde l’economia”,45 en un context marcatper la globalització creixent de l’econo-mia, l’ampliació de la Unió Europea i lacompetència de mercats en procés deràpid desenvolupament en el sud-estasiàtic.

L’Acord centra el seu objectiu bàsic apotenciar la competitivitat de l’econo-mia catalana a través de l’increment dela seva productivitat, cosa que duu a in-corporar mesures que:

Incideixin en les condicions bàsi-ques de competitivitat, com ara esti-mulant l’increment de la despesa enR+D+I (recerca, desenvolupament iinnovació) tant en l’àmbit públic comen el privat; potenciant la transferèn-cia de tecnologia a les empreses i fo-mentant el desenvolupament de teixitempresarial de base tecnològica; mi-llorant el rendiment escolar i apropanta l’escola les tecnologies de la infor-mació i el coneixement; potenciant


aquelles actuacions en matèria d’in-fraestructures que afavoreixin la mo-bilitat tant de les persones com de lesmercaderies; consolidant la implanta-ció de les tecnologies de la informaciói el coneixement, tot evitant la fractu-ra digital des del punt de vista territo-rial i social; creant un clima més favo-rable al finançament de l’activitat em-presarial des de tots els àmbits; etc.

Afavoreixin la internacionalitzacióde l’economia catalana, com araatreure inversions i fomentar les ex-portacions i la projecció de la imatgede la indústria pròpia a l’exterior, ambun augment considerable del suportfinancer i institucional.

Millorin la qualitat de l’ocupació i lacohesió social mitjançant l’optimitza-ció de les polítiques actives d’ocupa-ció en funcionament (intermediacióentre oferta i demanda; major conei-xement del mercat de treball i de lesaccions adreçades a la inserció labo-ral) i la generació d’un marc favorableper al desenvolupament de les rela-cions laborals, segons valors com lano- discriminació per raó de gènere oraça, la formació contínua, la garantiade les condicions de salut i seguretat,etc.; finalment, les actuacions a favord’un habitatge assequible, la integra-ció de les persones discapacitades idependents i de les immigrades, o laconciliació de la vida laboral i familiarseran elements que reforçaran la co-hesió social i facilitaran assolir la res-ta d’objectius esmentats.

Val a dir que, malgrat que l’Acord es-menta la necessitat de millorar les in-fraestructures energètiques i ambien-tals (principalment les relatives a lagestió de l’aigua i dels residus), noaprofita una possible visió estratègicadel medi ambient com a sector a poten-ciar i amb pes sobre la competitivitat.De fet, la menció de l’element mediambient en el marc de l’Acord és pràc-ticament inexistent i obvia les recoma-nacions que, des d’àmbits com la UnióEuropea, es realitzen en pro de la sevainclusió dins la resta de polítiques. ACatalunya, l’impuls de la política am-biental resta excessivament focalitzada

en el Departament de Medi Ambient iHabitatge, i això no permet treure proupartit del grau de desenvolupament quemostra el sector ambiental en els da-rrers anys i del seu potencial de creixe-ment (vegeu l’apartat 5).

Altres mesures d’integració de la varia-ble ambiental en la resta de polítiquesLes principals actuacions que ha enge-gat el Departament de Medi Ambient iHabitatge (DMAH) de la Generalitat deCatalunya a favor de la integració delmedi ambient en la resta de polítiqueshan estat:

A. Mesures institucionals:La incorporació de Bones Pràctiques

ambientals a les empreses, la milloradels processos de producció i de l’efi-ciència en l’ús dels recursos i la millo-ra ambiental contínua mitjançant l’a-daptació de sistemes de gestió am-biental als diferents sectors d’activitat.

Des de l’any 1994 fins al setembrede 2006, el Centre per a l’Empresa iel Medi Ambient (CEMA) era l’orga-nisme del DMAH que promovia l’a-dopció d’aquestes pràctiques i pro-cessos. Va prestar suport tècnic i fi-nancer i va difondre progressos i ex-periències que aconseguien les dife-rents empreses i sectors. El CEMAes va dissoldre el 19 de setembre de2006 per Acord de Govern. Les se-ves funcions van quedar repartidesentre el DMAH i l’Agència de Resi-dus de Catalunya (ARC).

El Centre Català del Reciclatge, quedepèn de l’ARC, és un altre organismeque, des de l’any 1999, propugna laincorporació de tècniques de minimit-zació, reutilització i reciclatge dels re-sidus a Catalunya amb la voluntat depromoure la innovació en el sector iincidir en la seva competitivitat. Entreles seves actuacions principals desta-quen la Borsa de Subproductes de Ca-talunya (procura l’ús d’aquells mate-rials derivats de determinades activi-tats industrials que encara poden es-devenir útils en el marc d’altres pro-cessos), l’estimulació del reciclatge ila introducció de l’ecodisseny en pro-ductes d’empreses catalanes.

Amb caràcter més recent i per apli-cació dels preceptes de la Directiva2001/42/CE del Parlament Europeu idel Consell, de 27 de juny, sobre l’a-valuació dels efectes de certs plans iprogrames sobre el medi ambient, elDMAH ha creat les oficines territorialsque hauran de treballar en la incorpo-ració de les consideracions ambien-tals en els plans i programes que pro-mogui la Generalitat de Catalunya ique afectin els sectors detallats a l’ar-ticle 3 per la Llei 9/2006, de 28 d’a-bril. Actualment, hi ha un Avantpro-jecte de llei catalana d’avaluació am-biental de plans i programes. Fins a laseva aprovació, els criteris en què hade basar-se l’avaluació ambiental deplans i programes a Catalunya són elsrecollits per la Llei estatal.

B. Mesures legislatives:Catalunya va ser pionera en la trans-

posició dels preceptes de la Directiva96/61/CE, de 24 de setembre, ambl’aprovació de la Llei 3/1998, de la in-tervenció integral de l’Administracióambiental, que ha contribuït a la in-corporació dels criteris ambientals enels processos d’atorgament de les ne-cessàries autoritzacions per a la realit-zació d’activitats. La Llei 4/2004, d’1de juliol, reguladora del procés d’ade-quació de les activitats d’incidènciaambiental, reconeix una sèrie de dis-funcions procedimentals (i operatives)de la Llei 3/1998 i pretén corregiraquests problemes mitjançant l’ade-quació de terminis i un programa es-glaonat d’actuació que té l’objectiud’agilitar i facilitar tots els processos.

Cal esmentar l’Acord de Governd’11 d’octubre de 2005, pel qual s’a-proven mesures per fomentar l’am-bientalització de la contractació pú-blica de l’Administració de la Genera-litat de Catalunya i de les entitats pú-bliques que hi estan adscrites o vincu-lades. A partir d’aquest Acord, es vacrear una comissió de seguiment del’ambientalització de la contractacióadministrativa, les funcions de la qualsón: completar i desenvolupar les di-rectrius a aplicar en el procés de con-tractació; establir per a cada categoriade contractes els criteris d’adjudica-


ció i les condicions d’execució aplica-bles, i elaborar guies i altres docu-ments que escaiguin sobre l’ambien-talització de determinades categoriesde productes i/o serveis.

El Decret 21/2006, de 14 de febrer,pel qual es regula l’adopció de criterisambientals i d’ecoeficiència en laconstrucció i rehabilitació d’edificis,també forma part de la normativa ques’emmarca dins la política general desostenibilitat del Govern de la Genera-litat de Catalunya.

El Decret planteja, com a primera ac-tuació, el desenvolupament i l’adapta-ció de noves tecnologies, la incidènciaen els usos edificatoris més habituals ila fixació d’uns paràmetres d’ecoefi-ciència que s’agrupen en quatre àm-bits: aigua, energia, materials i siste-mes constructius i residus. És a dir, elsprojectes d’edificació dels edificis hau-ran d’integrar criteris, sistemes cons-tructius, tecnologies i mesures que fa-cin possible un desenvolupament méssostenible del sector. El Decret tambépromou la utilització de productes eco-etiquetats en la construcció i rehabilita-ció dels edificis. Concretament, l’apar-tat 2 de l’article 6 estableix que com amínim una família de productes delsemprats en la construcció de l’edifici(entenent com a família el conjunt deproductes destinats a un mateix ús)haurà de disposar d’una etiqueta ecolò-gica tipus I.

NOTES

1 Es pot produir el que es coneix com a dumpingecològic, que consisteix a exportar productes apreus artificialment baixos aconseguits amb mèto-des productius contaminants i perjudicials per almedi ambient, una manera injusta i fictícia deguanyar competitivitat ja que els costos ambientalsgenerats no s’assumeixen sinó que es traslladen ala societat.2 La Relació Real d’Intercanvi mesura el poder ad-quisitiu de les exportacions d’una economia segonsles importacions. És el quocient entre l’índex depreus de les exportacions i l’índex de preus de lesimportacions. 3 Consistent en l’intercanvi de diferents tipus deproductes entre àrees comercials.4 El concepte de marginalitat fa referència a l’últi-ma unitat produïda o consumida.5 Coase (1960).6 Grossman i Krueger (1992), Selden i Song(1994).7 Rothman (1998).8 Pezzey (1989), Opschoor (1990).9 Stern et al. (1996), Stern i Common (2001).10 Ekins (1997), De Bruyn i Heintz (1999).11 Arrow et al. (1995).12 Chudnovsky i Chidiak (1995).13 von Weizsäcker et al. (1997).14 Altres autors han arribat a propugnar el Factor10. Per a més informació, vegeu la web:http://www.factor10-institute.org.15 von Weizsäcker et al. (1997).16 Fundació Fòrum Ambiental (2000a).17 Ministeri de Medi Ambient (2006).18 Lleonart (2005).19 DMAH (2006).20 Binswanger (2001).21 Khazzom (1986), Brookes (1990), Wirl (1997).22 Greening i Green (1997).23 Una variació en el preu d’un bé provoca canvisen la seva quantitat demandada a favor (augmentde preu) o en contra (si el preu es redueix) de laquantitat demandada d’altres béns.24 Descriu un model d’equilibri parcial amb unúnic servei (energia) donada una estructura de lespreferències (funció d’utilitat).

25 Brío i Junquera (2000).26 Comissió Europea (2003: 3).27 Resum de l’informe “Hacer frente al desafío. Laestrategia de Lisboa para el crecimiento y el em-pleo”, altrament denominat Informe Kok del Grupd‘Alt Nivell, presidit per Wim Kok, novembre de2004. El detall d’algunes accions comunes de laUnió en el marc d’aquesta estratègia es pot consul-tar a la comunicació COM (2005) 330 final, de 20de juliol de 2005.28 Els quatre àmbits restants són la implantacióde la societat del coneixement, el desenvolupa-ment i la potenciació del mercat interior, la creaciód’un clima favorable a l’esperit empresarial i el fo-ment d’un mercat de treball integrador que estimu-li la cohesió social.29 Grup d‘Alt Nivell (2004: 41).30 Grup d‘Alt Nivell (2004: 42).31 Grup d‘Alt Nivell (2004: 43).32 Grup d‘Alt Nivell (2004: 44).33 Grup d‘Alt Nivell (2004: 44).34 Comissió Europea (2005a: 25).35 Comissió Europea (2005a: 25).36 Comissió Europea (2005a: 26).37 Veure COM (2006) 30 final, de 25 de gener de2006.38 COM (2006) 105 final, de 8 de març de 2006.39 COM (2005) 121 final, de 6 d’abril de 2005.40 Vegeu la pàgina web: http://ec.europa.eu/envi-ronment/etap/index_en.htm.41 COM (2005) 119 final, de 6 d’abril de 2005.42 A grans trets, el Programa AGUA pretén una mi-llora de les infraestructures de gestió de l’aiguaexistents, cerca la millora en la depuració de l’ai-gua i l’increment de les quotes de reutilització, itambé el foment de la dessalació com una alterna-tiva de subministrament d’aigua potable.43 Vegeu la pàgina web:http://ec.europa.eu/environment/etap/pdfs/roadmaps/spain_en.pdf.44 Consorci de Promoció Comercial de Catalunya(2005: 47).45 Generalitat de Catalunya et al. (2005:7).

2INDICADORS

MACROECONÒMICS I DE SOSTENIBILITAT

2 37POLÍTICA AMBIENTAL I COMPETITIVITAT DE L'ECONOMIA CATALANAINDICADORS MACROECONÒMICS I DE SOSTENIBILITAT

L'estructura productiva és determinant a l'hora de conèixer

el potencial competitiu d'unaeconomia, i també les principals

pressions que de manera estructural aquesta genera

sobre el medi ambient

A partir de 1990, nous índexspretenen complementar els

estrictament econòmics. Així l'IDH inclou estadístiques

d'educació i salut comparablesde tots els estats i l'ISEW

(o GPI) mostra la sostenibilitatdels nivells de benestar

d'un territori al llarg del temps

PIB del 3,1% en termes reals. El crei-xement total del PIB real durant aquestperíode va ser del 27,4%, tres puntsper sota del creixement espanyol i perdamunt del de la UE-15, que va assolirun creixement del 19,1%47 (Gràfic 5).

La UE va determinar un canvi de crite-ris metodològics per al càlcul del PIB.Des de l’any 2001, el PIB es calcula apartir d’una sèrie comptable amb base2000. Aquest fet ha suposat una revi-sió a l’alça del PIB real de l’economiacatalana, especialment durant els anys2002 i 2003. Sobre aquesta nova basemetodològica, s’observa un creixementanual mitjà del PIB en termes reals del2,9% en el període 2000-2004.48

El PIB real per càpita és més significa-tiu a l’hora de mesurar el creixementeconòmic, ja que pondera el creixe-ment en termes absoluts per la pobla-ció. Durant el període 1995-2003,

CREIXEMENT ECONÒMIC,

OCUPACIÓ

I COMPETITIVITAT

2.1 Els apartats següents fan una descrip-ció breu de l’actual situació econòmicaa través de diversos indicadors de crei-xement econòmic, d’ocupació i de la si-tuació competitiva de l’economia cata-lana. Aquests indicadors estrictamenteconòmics es compararan amb indica-dors de benestar social i indicadors desostenibilitat com ara l’Índex de desen-volupament humà (IDH), l’Índex de be-nestar econòmic sostenible (ISEW) ol’Indicador de progrés genuí (GPI).46

2.1.1 CREIXEMENT ECONÒMIC I OCUPACIÓ

Aquest apartat fa una anàlisi d’algunsdels principals indicadors utilitzats permostrar el creixement econòmic i l’ocu-pació a Catalunya.

PIB realEl període 1995-2003 ha estat expan-siu amb un creixement anual mitjà del

Font: IDESCAT i Eurostat.


238 POLÍTICA AMBIENTAL I COMPETITIVITAT DE L'ECONOMIA CATALANAINDICADORS MACROECONÒMICS I DE SOSTENIBILITAT

L’any 2004, la taxa d’ocupació52 a Ca-talunya va ser del 68%. Espanya i laUE-15 es van situar per sota d’aquestnivell.53

Pel que fa a l’ocupació per grans sectors,l’any 2004 a Catalunya destaca en primerlloc el sector dels serveis, en segon lloc sesitua la indústria i en tercer lloc la cons-trucció. L’agricultura és el sector quemenys gent ocupa54 (Gràfic 10).

El sector que ha experimentat un crei-xement de l’ocupació major en el perío-de 1995-2003 ha estat la construcció,seguida dels serveis. L’ocupació en els

amb base 1995, el creixement total delPIB per càpita a Catalunya ha estat del16,8%49 (Gràfic 6).

En relació amb els països de la UE-15,Catalunya és a la meitat pel que fa alcreixement del PIB per càpita (Gràfic7). Aquest creixement del PIB real percàpita català és superior al de la mitja-na de la UE-15, que és del 15,2%.50

Estructura sectorial del PIBL’estructura sectorial del PIB catalàmostra variacions significatives si escalcula amb base 1995 o amb base2000. En qualsevol cas, destaca el pesrelatiu del sector industrial (Gràfic 8),molt superior a Catalunya envers Es-panya o Europa. També destaca el pesde la construcció a Catalunya i a Espan-ya, superior al pes de la mitjana euro-pea.51

OcupacióL’ocupació ha mostrat durant el període1996-2004 un creixement notable. Hapassat de 2.275.000 a 3.106.000 per-sones ocupades, fet que suposa uncreixement anual mitjà de gairebé un4% i un creixement total del 36,5%. Ala resta de països de la UE-15, aquestcreixement total ha estat només del9,2% (Gràfic 9).


Font: IDESCAT, enquesta de la població activa de l'INE i CE.

Font: IDESCAT.


sectors de l’agricultura i la indústria hadisminuït durant el període55 (Gràfic 11):

Resulta útil observar l’estructura sec-torial de l’economia catalana per veureaspectes relacionats amb la capacitatcompetitiva i el model productiu de Ca-talunya. L’estructura productiva és de-terminant a l’hora de conèixer el poten-cial competitiu d’una economia, i tam-bé les principals pressions que de ma-nera estructural genera sobre el mediambient.

El fet que l’ocupació creixi en el sectordels serveis en detriment de la indús-

tiva catalana. És l’activitat que més pesha guanyat en termes d’ocupació els úl-tims anys.57 Pel consum de territori,energia i materials que suposa, la cons-trucció és una activitat ambientalmentmolt destructiva i econòmicament pocsostenible a llarg termini.

Consideracions al PIB com a mesuradel benestar socialEl PIB representa el valor total de laproducció de béns i serveis de l’econo-mia d’un territori durant un període de-terminat, per la qual cosa pot ser un in-dicador important de la capacitat pro-ductiva d’una economia durant un perí-ode. És, però, una magnitud a la quals’atribueix molta importància a l’horade definir els objectius de la políticanacional i, tot sovint, es confon ambuna mesura absoluta de benestar nacio-nal. Cal relativitzar el concepte i tenirclara la informació que aporta amb vis-ta a fer polítiques econòmiques, socialsi ambientals.

Les principals crítiques a aquest indi-cador (i, per extensió, al Producte Inte-rior Brut per càpita (PIB per càpita), elProducte Nacional Brut (PNB), la Ren-da Disponible Bruta Familiar (RDBF),etc.) són:58

1. En ser una variable de flux,59 no re-flecteix l’estoc de riquesa material to-tal que té acumulat un territori, i en-cara menys la riquesa dels recursosnaturals.2. No inclou tota aquella riquesa o pro-ducció que no passa pel mercat, tantimportant per al benestar social.3. No té en compte la depreciació delcapital (incloent-hi maquinària, fàbri-ques, etc., els recursos naturals i elcapital humà), per la qual cosa unaeconomia pot augmentar el seu PIB siexplota de manera intensiva els seusrecursos naturals, crea efectes irrever-sibles o deixa menys capital disponi-ble per a les generacions futures.4. Ofereix dades difuses (o fins i totcontradictòries) quant a l’estimaciódels nivells de benestar d’un país, jaque computa tota la producció debéns i serveis sense tenir en comptela seva finalitat. A tall d’exemple, des-peses en armament o en educació

tria i sobretot de l’agricultura mostra elprocés de terciarització en què està im-mersa l’economia catalana. Aquesta si-tuació correspon a economies avança-des que, per raó de les seves dotacionsde capital físic i humà, orienten la sevaestructura productiva cap a activitatsen què poden ser més competitives.Aquestes activitats no solen generartantes pressions sobre el medi com lesque poden generar les activitats indus-trials i, en menor mesura, les activitatsprimàries.56

Finalment, destaca l’important pes dela construcció dins l’estructura produc-

Font: IDESCAT.

Font: IDESCAT.


Exportacions i balança comercial de productes industrials de nivell tecnològic altLes exportacions són un indicador claua l’hora de veure si l’estructura produc-tiva d’una economia és competitiva, pe-rò la seva composició també palesa sil’economia ho serà en el futur, i tambéles pressions ambientals que pot gene-rar aquesta pauta de competitivitat.

Atenent les exportacions de productesindustrials de nivell tecnològic alt enpercentatge sobre les exportacions to-tals, s’obté que l’any 2003 Catalunyase situa en l’11,6% de les seves expor-tacions, mentre que Espanya se situaen el 8,6%.62

La balança comercial de Catalunya iEspanya en productes d’alt nivell tec-nològic, expressada en percentatge so-bre el PIB, es manté en valors negatiusentre l’1% i el 2% anual per al període1995-2003.63

Si no es capgira la tendència, Catalun-ya mostra un avanç cap a una especia-lització de produccions industrials decontingut tecnològic i valor afegit baix,fet que pot comprometre la competitivi-tat futura.

Índex de preus al consum (IPC)L’evolució dels preus és molt importantper a l’anàlisi de la competitivitat, jaque en dependrà la possibilitat de ven-dre els productes a l’exterior a uns

computen de la mateixa manera. Su-men fins i tot aspectes que podencontribuir a una pèrdua de benestar.5. No mesura el nivell d’equitat. Potaugmentar el PIB global i alhora aug-mentar la polarització en la distribucióde la renda, cosa que reduiria el be-nestar social.6. No té en compte la qualitat ambien-tal ni les externalitats negatives queprovoquen algunes activitats producti-ves, com la contaminació del medi.

Si bé és cert que s’ha de considerar elPIB per analitzar aspectes del creixe-ment i la competitivitat del teixit pro-ductiu d’una economia i a l’hora de for-mular polítiques econòmiques, socialso ambientals, cal que aquestes políti-ques se centrin també en la millorad’altres indicadors, alguns dels qualses proposen en els apartats següents, siallò que realment es vol és millorar elbenestar social i assolir un desenvolu-pament sostenible a llarg termini.

2.1.2 ANÀLISI DE LA COMPETITIVITAT

Aquest apartat fa una breu descripcióde l’evolució de diversos indicadors querecullen aspectes relacionats amb lacapacitat competitiva de les empresesde l’economia catalana.

Cal tenir en compte que el concepte decompetitivitat no s’ha de reduir a la va-loració d’aquests indicadors, ni sola-ment a una simple comparació entrecostos i preus, sinó que, des d’una visiómés àmplia que l’exclusivament econo-micista, ha d’incloure garanties de des-envolupament sostenible, com es veuràal llarg del document.

Producció industrial segons nivell tecnològic de la produccióLa classificació per subsectors indus-trials d’acord amb el nivell tecnològicde la seva producció s’elabora segons laproporció de despesa en R+D del sub-sector en relació amb el seu volum deproducció. Aquesta classificació per-met aproximar el nivell tecnològic queincorpora una indústria i una economia.

El Gràfic 12 mostra el percentatge de laproducció industrial catalana que per-

tany a cada nivell tecnològic. Com s’ob-serva al gràfic, Catalunya té, en termesde VAB, la major part de la seva produc-ció en els nivells tecnològics baix i mit-jà-alt. Només una petita part de la pro-ducció està considerada de nivell tec-nològic alt.60

Aquest fet pot representar en un futuruna font de pèrdua de competitivitatde la indústria catalana. Les produc-cions portades a terme sota tecnologiesavançades generen, en general, mésvalor afegit i són més productives, perla qual cosa tenen un major potencialcompetitiu. Aquest fet és important enuna economia com la catalana amb ca-da vegada més dificultats per competirinternacionalment en produccions debaix nivell tecnològic, que basen bonapart de la seva competitivitat en els sa-laris baixos.

Si es fa una comparativa internacional,i es considera l’augment de la produc-ció industrial de nivells tecnològics alt ibaix durant el període 1995-2000,s’observa com Catalunya ha augmentatmés la producció industrial de baix ni-vell tecnològic que la d’alt nivell tecno-lògic, en termes de VAB61 (Gràfic 13).Aquest fet pot fer perillar la futura ca-pacitat competitiva de les empreses ca-talanes i consolidar l’especialització enproduccions que utilitzen tecnologiespoc eficients i poc productives, ambconseqüències tant econòmiques comambientals negatives.

Font: IDESCAT a partir de dades de l'enquesta industrial d'empreses de l'INE.


El diferencial d’inflació de Catalunyaenvers la majoria de països de la UnióEuropea és una font important de pèr-dua de competitivitat en relació ambels seus competidors més propers.

Despesa en R+DLa despesa en R+D pot donar una ideade la capacitat innovadora i, per tant,del futur potencial de competitivitatd’una economia.

El nivell de despesa en R+D l’any 2001a Catalunya es va situar en l’1,09% del

preus competitius sense haver de sacri-ficar el benestar social, reduir els sala-ris reals, externalitzar costos (degradarel medi ambient), etc.64

Durant el període 1996-2004, l’índexde preus al consum (IPC) va tenir a Ca-talunya un creixement anual mitjà del3,1%; a Espanya va créixer a un ritmeanual del 2,8%, i al conjunt de la UE-15 a un 1,8%. Això suposa un creixe-ment per a tot el període del 27,5% aCatalunya, del 24,6% a Espanya i del15,2% a la UE-15.65

PIB. Tot i que va ser lleugerament supe-rior a la despesa espanyola (0,95%), esva situar encara molt per sota de la mit-jana de la UE-15, que va ser del’1,98%66 (Gràfic 14).

Nivell educatiu de la població ocupadaEls indicadors de nivell educatiu sónbàsics per evidenciar el grau de forma-ció de la població i si l’economia estàdotada amb un alt contingut de capitalhumà. Una elevada dotació de capitalhumà pot permetre orientar una econo-mia cap a activitats de major creació devalor afegit, més productives i competi-tives, tot i que també és important quehi hagi un equilibri entre el nivell edu-catiu i les necessitats de l’estructuraproductiva.

Analitzant el nivell educatiu de la po-blació catalana, s’observa com hi hauna acumulació als extrems. L’any2001, el 49,2% de la població noméstenia educació primària. El segon lloc,l’ocupava l’educació universitària, ambun 29,7%, mentre que el 21,1% de lapoblació tenia educació secundària.67

Els països que es consideren més des-envolupats tenen una distribució moltdiferent, amb una preponderància del’educació secundària i nivells universi-taris una mica per sobre de l’educacióprimària.

Font: IDESCAT i OCDE.



Productivitat laboral per persona ocupada i per hora treballadaLa productivitat laboral és un factor crí-tic de la capacitat competitiva de lesempreses i de la millora dels nivells derenda real d’una economia. Hi ha au-tors que postulen que la competitivitatd’una economia està determinada perla seva productivitat.68

L’any 2003, la productivitat per perso-na ocupada69 a Catalunya va ser supe-rior que a Espanya i que la mitjana dela UE-15. Malgrat això, durant el perío-de 1996-2003, la productivitat perpersona ocupada s’ha reduït d’un 5% aCatalunya i a Espanya, mentre que lamitjana de la UE-15 ha augmentat d’un8%.70 Això vol dir que Catalunya cadavegada necessita més força laboral perproduir una unitat de PIB.

Si es mesura la productivitat en termesde PIB per hora treballada (Gràfic 15),la reducció de la productivitat a Cata-lunya ha estat menor que a Espanya ique a la UE.

En qualsevol cas, el fet que el diferen-cial de productivitat es vagi reduint res-pecte de la resta de països de la UE-15fa que Catalunya perdi competitivitat,ja que un augment sostingut de la pro-ductivitat permet oferir els productes oserveis a uns preus més barats i, pertant, més competitius, sense haver desacrificar altres variables com podenser els salaris reals.

Altres indicadors de mesura de la competitivitatFinalment, cal esmentar altres indica-dors de mesura de la competitivitatque inclouen factors socials al concep-te de competitivitat com són el GlobalCompetitiveness Index del World Eco-nomic Forum (GCI-WEF) i el rànquingde competitivitat que publica al seuanuari de competitivitat mundial laprestigiosa escola de negocis suïssaInternational Institute for ManagementDevelopment (IMD).71

Segons el rànquing de l’IMD, l’any2005 Catalunya se situava en la posi-ció número 32 dels 60 països i regionsparticipants en l’estudi realitzat, i per-dia posicions respecte dels dos anysanteriors.

Font: IDESCAT, INE, Eurostat i CE. PIB en base 1995.


Com ha indicat l’apartat 2.1, els indi-cadors estrictament econòmics que so-vint s’associen als nivells de benestard’una societat (PIB o d’altres tambémolt utilitzats com ara PIB per càpita,PNB, RDBF, etc.) no mesuren aquestbenestar de manera fidel. Per trobar in-dicadors que reflecteixin més adequa-dament la situació social i ambiental,s’han creat diversos índexs. El més co-negut i aplicat arreu és l’Índex de des-envolupament humà (IDH).

L’IDH és un indicador sintètic creatl’any 1990 pel Programa de les Na-cions Unides per al Desenvolupament(PNUD) de l’Organització de les Na-cions Unides (ONU), amb l’objectiu demesurar el nivell de desenvolupamentdels diferents països del món.

L’IDH va néixer amb la pretensió decomplementar els indicadors estricta-

ment econòmics basant-se en informa-ció estadística existent i comparable atots els estats del món sobre educació isalut. D’aquesta manera, es pot consi-derar un indicador del benestar d’unasocietat millor que el PIB o la RDBF.

L’IDH s’obté a partir del càlcul ponde-rat de quatre indicadors: PIB per càpi-ta, taxa d’alfabetització, nivell d’estudisde la població i esperança de vida ennéixer, corresponents a variables d’eco-nomia, educació i salut. L’IDH propor-ciona un resultat entre 0 i 1. Es consi-dera que entre 0 i 0,499 el nivell dedesenvolupament és baix, entre 0,5 i0,799 és mitjà i entre 0,8 i 1 és alt.

Tot seguit es mostra l’evolució de l’IDHa Catalunya i a Espanya, i la seva posi-ció en relació amb la resta de països delmón: (Taules 1 i 2)

ÍNDEX DE DESENVOLUPAMENT

HUMÀ (IDH)

2.2

* La taxa bruta de matriculació combinada és un índex del total de persones escolaritzades en un nivell educatiu dividit entre la població del grup d'edat que correspon a aquell nivell educatiu.Font: IDESCAT.

ESPERANÇADE VIDA EN

NÉIXER(ANYS)

IDH a Catalunya. Període 1997-2003Taula 1

1997 79,1 97,91 84,42 20.998 0,902 0,934 0,892 0,909 14

1998 79,3 97,83 84,74 21.242 0,905 0,935 0,894 0,911 14

1999 79,2 97,9 85,07 23.755 0,903 0,936 0,913 0,917 18

2000 79,9 98,02 86,05 25.437 0,915 0,94 0,924 0,927 16

2001 80,1 98,24 86,11 26.524 0,918 0,942 0,931 0,931 16

2002 80,2 98,38 86,91 27.361 0,92 0,946 0,937 0,934 16

2003 80,1 98,12 87,76 28.740 0,918 0,947 0,945 0,937 17

TAXA D'ALFABE-TITZACIÓ

D'ADULTS (%)

TAXA BRUTA DEMATRICULACIÓCOMBINADA*

(%)PIB CÀPITA(PPA EN $)

ESPERANÇADE VIDA ESCOLARITAT PIB

ÍNDEXS IDH

VALORIDH

NÚMEROD'ORDREAL MÓNANY

* La taxa bruta de matriculació combinada és un índex del total de persones escolaritzades en un nivell educatiu dividit entre la població del grup d'edat que correspon a aquell nivell educatiu.Font: IDESCAT.

ESPERANÇADE VIDA EN

NÉIXER(ANYS)

IDH a Espanya. Període 1997-2003Taula 2

1997 78 97,2 92 15.930 0,88 0,95 0,85 0,894 21

1998 78,1 97,4 94 16.212 0,89 0,96 0,85 0,899 21

1999 78,3 97,6 95 18.079 0,89 0,97 0,87 0,908 21

2000 78,5 97,6 95 19.472 0,89 0,97 0,88 0,913 21

2001 79,1 97,7 92 20.150 0,9 0,97 0,89 0,918 19

2002 79,2 97,7 92 21.460 0,9 0,97 0,9 0,922 20

2003 79,5 97,7 94 22.391 0,91 0,97 0,9 0,928 21

TAXA D'ALFABE-TITZACIÓ

D'ADULTS (%)

TAXA BRUTA DEMATRICULACIÓCOMBINADA*

(%)PIB CÀPITA(PPA EN $)

ESPERANÇADE VIDA ESCOLARITAT PIB

ÍNDEXS IDH

VALORIDH

NÚMEROD'ORDREAL MÓNANY


Els qui primer van calcular l’ISEW perals Estats Units van ser Daly et al.(1989) i posteriorment Cobb i Cobb(1994). Aquest índex s’ha calculat tam-bé per a alguns països com Àustria(Stockhammer et al., 1997), Xile (Casta-ñeda, 1999), Alemanya (Diefenbacher,1994), Itàlia (Guenno i Tiezzi, 1998),Holanda (Rosenberg et al., 1995), Escò-cia (Moffatt i Wilson, 1994), Suècia(Jackson i Stymne, 1996) o el Regne Unit(Jackson et al., 1997), entre d’altres.

Alguns d’aquests estudis sovint hancanviat lleugerament la metodologia so-ta el nom de GPI, com per exemple elcas d’Austràlia (Hamilton, 1999) i elsEstats Units (Redefining Progress,1999).

Dins del mateix ISEW, la metodologiade càlcul canvia lleugerament d’un te-rritori a un altre, segons les dades dis-ponibles i les preferències dels autors,però tots els estudis arriben a les matei-xes conclusions: des dels anys 70 (ocomençaments dels 80, segons el terri-tori) l’ISEW (o el GPI, segons el cas) noha augmentat gaire i molt sovint s’hareduït, mentre que el PIB o el PNB hancontinuat creixent. Això il·lustra fins aquin punt pot ser erroni considerar elPIB un indicador a maximitzar, sensecap altra consideració.

Els resultats de l’aplicació d’aquestametodologia poden ser discutibles, so-bretot pel que fa a la determinació deles ponderacions de les diferents varia-bles. Tot i així, es tracta d’un índex po-tent a l’hora d’avaluar polítiques dedesenvolupament d’un país, ja que ésfàcilment comparable amb indicadorssintètics com el PIB, i inclou, a diferèn-cia de l’IDH, variables ecològiques re-llevants.

Fóra convenient el càlcul d’aquest ín-dex per a Catalunya a fi de poder ava-luar els nivells de benestar i sostenibi-litat de l’economia i poder fer compara-cions a escala internacional sobre as-pectes relacionats amb el benestar queno són estrictament econòmics.

Entre els indicadors que reflecteixenl’evolució del benestar social, se n‘hancreat alguns que, a més dels aspecteseconòmics i socials, incorporen aspec-tes relacionats amb el desenvolupa-ment sostenible com a variable bàsicadel benestar present i futur de les so-cietats. Un dels més coneguts és l’In-dex of Sustainable Economic Welfare(ISEW), també conegut (amb algunscanvis metodològics) com a GenuineProgress Indicator (GPI).

En aquest apartat també cal destacarels esforços del DMAH amb el Departa-ment d’Indústria i Treball, el Pacte In-dustrial de la Regió Metropolitana deBarcelona i l’Institut Cartogràfic de Ca-talunya, en l’elaboració d’una base dedades geoespacial dels polígons indus-trials de Catalunya, per tal d’integrardades ambientals i socials amb dadesde localització espacial.

2.3.1 INDEX OF SUSTAINABLE ECONOMIC WELFARE (ISEW)

L’ISEW, també conegut amb el nom deGPI, va ser dissenyat originalment perDaly et al. (1989). És un índex quemostra la sostenibilitat dels nivells debenestar que experimenta al llarg deltemps la població d’un territori. De lamateixa manera que l’IDH, té la preten-sió de substituir indicadors que tradi-cionalment s’han utilitzat, com ara elPIB, el PNB o la RFDB, els quals no-més mostren aspectes quantitatius dela producció d’un país.

S’obté a partir del càlcul ponderat dediversos índexs corresponents a varia-bles econòmiques, distributives, socialsi ambientals. Dins el seu càlcul s’in-clouen indicadors com: el consum ajus-tat, el coeficient de Gini,72 les despesescompensatòries o defensives en què in-corre una economia per compensar elscostos ambientals suportats, el nivellde salut, el nivell educatiu i l’accés abéns i serveis que milloren el benestarsocial.

INDICADORS DE SOSTENIBILITAT

2.3

2.3.2 ÍNDEX DE PRESSIÓ AMBIENTAL (IPA)

L’IPA aplicat a la indústria és un índexcreat pel Centre d’Economia Industriali la Fundació Fòrum Ambiental que sin-tetitza la informació ambiental bàsicadisponible a les empreses manufacture-res i permet avaluar les actuacions deles empreses pel que fa a l’ecoeficièn-cia.73

L’IPA sintetitza en un únic valor el ni-vell de pressió ambiental absoluta d’uncentre de producció industrial com acombinació de 10 indicadors relatiusdels impactes ambientals identificatscom a prioritaris a Espanya (Taula 3).

Permet el càlcul i la comparació de lapressió ambiental entre centres produc-tius (un sector industrial o una comar-ca), però també permet, si es relativitzaamb algun índex representatiu del ni-vell d’activitat d’un centre productiu(nombre d’empleats, facturació, unitatsproduïdes, etc.), comparar i avaluar elrendiment ambiental de diversos cen-tres industrials amb característiques si-milars. En aquest sentit, l’IPA relativit-zat es pot considerar un indicador quemesura l’ecoeficiència.


Atesa la seva creació recent, no s’hatrobat cap càlcul de l’IPA per a les in-dústries catalanes, espanyoles o euro-pees, per la qual cosa fóra interessantcalcular-lo per a aquests àmbits i aixípoder avaluar els sectors més contami-nants a l’hora de fer política ambiental.

NOTES

46 Per manca d’informació, no sempre s’han pogutpresentar les diferents sèries per als mateixos anys.47 Les dades han estat elaborades a partir de lasèrie comptable amb base 1995. DMAH (2006).48 DMAH (2006).49 DMAH (2006).50 DMAH (2006).51 DMAH (2006).52 Percentatge de la població entre 16 i 64 anysque està ocupada.53 DMAH (2006).54 DMAH (2006).55 DMAH (2006).56 Tot i que són molt discutibles els efectes quepoden tenir sobre el medi algunes activitats tercià-ries, com ara força de les relacionades amb el tu-risme.57 DMAH (2006).58 Adaptat a partir de Martínez-Alier i Roca Jus-met (2000).59 Mostra la riquesa material que es genera durantun període determinat.60 DMAH (2006).61 DMAH (2006).62 DMAH (2006).63 DMAH (2006).64 Els salaris reals són els salaris nominals deflac-tats amb l’índex de preus.65 DMAH (2006).66 DMAH (2006).67 DMAH (2006).68 Porter (1990).69 Mesurada com el quocient entre PIB i nombrede persones ocupades.70 DMAH (2006).71 IMD (2005).72 És un indicador que mostra la desigualtat en ladistribució de la renda.73 Fundació Fòrum Ambiental (2000b).

INDICADOR IMPACTE AMBIENTAL PRIORITARI

Indicadors integrats en l'IPA i impactes ambientals representatsTaula 3

Directes

Indirectes

1. Aigua2. Superfície ocupada3. CO2 + N2O4. Ús de dissolvents5. SO2 + NOx6. Ús o producció de substànciesperilloses7. Adquisició d'electricitat

8. Generació de residus perillosos

9. Generació de residus no perillosos10. Pes dels envasos i embalatges d'un sol ús a distribució per aconsum final

Ús de l'aiguaOcupació del sòlEfecte hivernacleOzó troposfèricPartículesDispersió de substàncies tòxiques

Efecte hivernacle, partícules

Ocupació del sòl, efecte hivernacle,partícules, dispersió de substànciestòxiquesOcupació del sòl, efecte hivernacle,partícules, soroll, olorsOcupació del sòl, efecte hivernacle,partícules, soroll, olors

PRESSIONS

Font: Ludevid et al. (2005)

3 EFECTES DE LES POLÍTIQUES AMBIENTALS

SOBRE LA COMPETITIVITAT

3 49POLÍTICA AMBIENTAL I COMPETITIVITAT DE L'ECONOMIA CATALANAEFECTES DE LES POLÍTIQUES AMBIENTALS SOBRE LA COMPETITIVITAT

Per establir el tipus impositiu t no cal-dria, tanmateix, conèixer el cost margi-nal extern (que demana l’ús de tècni-ques de monetització de les externali-tats que incorren en força arbitrarie-tats), sinó que n’hi hauria prou de co-nèixer la relació entre la demanda delbé o l’activitat a gravar i el seu preu, idefinir l’impost de tal manera que elscostos del producte o l’activitat quecausen l’impacte pugessin fins al punten què la reducció de producció i con-taminació assoleixen l’objectiu ambien-tal establert (Gràfic 16).

L’aplicació d’un impost de tipus t fa quees passi de consumir q, quantitat amb elpreu p considerant la corba de cost mar-ginal privat, a consumir Q*, quantitatque correspon al preu P* considerant lacorba de cost marginal social.

La incidència de l’impost sobre el preu(i, per tant, en quin grau assumiranl’impost productors o consumidors) de-pendrà de les elasticitats-preu de la de-manda i de l’oferta75, és a dir, de lasensibilitat al preu que tinguin. En l’e-xemple gràfic, els consumidors perce-bran un increment del preu igual a P* -p. A major (menor) elasticitat de la de-manda i a menor (major) elasticitat del’oferta (definida per la corba CMP),menor (major) repercussió de l’impostsobre els consumidors.

L’aplicació correcta d’un impost pigou-vià implica calcular-lo per cada produc-te i productor, amb les dificultats queimplica conèixer i monetitzar de mane-ra exacta el CME. A la pràctica, pertant, els impostos ambientals no es de-fineixen així per la complexitat que im-plicaria. Tanmateix, són considerats uninstrument eficient de política ambien-tal, en el sentit que la reducció de lacontaminació es produeix allí on és mésbarat que s’assoleixi, ja que els produc-tors per als quals sigui més barat deixarde contaminar que pagar l’impost dei-xaran de contaminar, i viceversa.76

Els impostos ambientals introdueixensenyals de preus que ajuden els agentsa tenir en compte els costos de la con-taminació sobre el medi ambient a l’ho-ra de prendre decisions de producció o

EFECTES DELS

DIFERENTS INSTRUMENTS

DE POLÍTICA AMBIENTAL


3.1 Les polítiques ambientals poden provo-car diversos efectes sobre la competiti-vitat econòmica. L’efecte es produeix,en general, a través dels costos, denous comportaments induïts, o perefectes sobre les tecnologies producti-ves. Aquest apartat tracta de recolliraquests efectes i els mecanismes mit-jançant els quals incideixen les dife-rents polítiques ambientals.

Tot i que, en alguns casos, l’incrementinicial de costos que pot suposar unadeterminada política pot significar unapèrdua de competitivitat a curt terminii a escala individual d’empresa. Elsefectes produïts a llarg termini i a esca-la global són diferents.

A continuació s’analitzen els efectesque produeixen les principals famíliesde mesures de política ambiental sobrela competitivitat econòmica:

3.1.1 IMPOSTOS AMBIENTALS

Els impostos ambientals són, i sobretots’espera que siguin en el futur, un delsprincipals instruments econòmics depolítica ambiental.

a) CaracterístiquesPart del seu suport teòric es fonamentaen els impostos pigouvians74 que con-sisteixen a fixar un tipus impositiu tequivalent al cost marginal extern (ve-geu 1.1.2), de manera que s’aconse-gueixi la quantitat de producció i con-sum socialment òptims des del punt devista de l’eficiència assignativa.

Els impostos ambientals introdueixen senyals de preus

que ajuden els agents a tenir en compte els costos

de la contaminació sobre el medi ambient

a l’hora de prendre decisions de producció

o consum

Una regulació ambiental ben dissenyada pressiona

les empreses a innovar, estimula el creixement econòmic d'una regió

i incideix positivament en la competitivitat tant de

l'empresa com de la regió

350 POLÍTICA AMBIENTAL I COMPETITIVITAT DE L'ECONOMIA CATALANAEFECTES DE LES POLÍTIQUES AMBIENTALS SOBRE LA COMPETITIVITAT

L’incentiu a la innovació (apartat 3.2)que ocasionen els impostos ambientalspot fer també augmentar la competitivi-tat de les empreses.

3.1.2 NORMES AMBIENTALS

Les normes consisteixen bàsicament aestablir límits de nivells de contamina-ció o d’objectius ambientals a assolirque, si són incomplerts, donen lloc auna sanció. Resulta l’instrument mésestès a la pràctica i es considera eficaçsi els règims de control i sancionadorfuncionen adequadament.

Aquesta eina no es considera prou efi-cient econòmicament perquè no iguala elcost marginal de les mesures que hand’emprendre els diferents agents per ferfront a la norma, o més entenedor: les re-duccions de contaminació no es produei-xen en general allí on és més barat i, pertant, la reducció global no s’assoleix de lamanera més econòmica possible. Així,els costos d’assoliment d’un cert objectiuambiental són superiors per al conjunt del’economia i, per tant, la incidència sobrela competitivitat també.

En l’àmbit de l’empresa, el fet que lareducció de la contaminació s’hagi dedur a terme amb independència delscostos que representa fa que les empre-ses més afectades econòmicament si-guin aquelles amb uns costos majors dereducció (que en el cas d’aplicaciód’impostos ambientals optarien per pa-gar l’impost i no reduir). Tot i així, engeneral, és un instrument preferit perles empreses enfront dels impostos jaque no han de respondre de la contami-nació emesa per sota dels límits legals,és a dir, l’externalització d’una part delscostos ambientals continua malgrat elcompliment de la norma.

Les normes poden tenir diversos efectessobre la competitivitat. A curt termini,com els impostos, poden generar unscostos a les empreses subjectes a la re-gulació que acabin traduint-se en unaugment de preus. Aquest augment inci-deix sobretot en les empreses amb costosd’adopció majors i en pot afectar la com-petitivitat. En canvi, l’efecte pot ser posi-tiu per a la competitivitat de les activitats

consum. Molts impostos ambientalscontribueixen a millores ambientalsperquè l’increment de preu dels pro-ductes causants de la contaminació enredueix la demanda (OCDE, 2006).

b) L’obtenció d’ingrésLes figures impositives generen uns in-gressos per a l’Administració. Tanma-teix, és important assenyalar que elsimpostos es poden aplicar en un marcde neutralitat recaptadora sobre el sec-tor. Això es pot assolir destinant la re-captació a aplicar millores ambientalsen el sector gravat, fent que esdevinguimenys contaminant, o bé aplicant es-quemes de diferenciació fiscal.

La diferenciació fiscal consisteix a ob-tenir la mateixa recaptació total fentpagar més (fins i tot per unitat de con-taminació) a aquells que tenen compor-taments ambientalment pitjors i menysals qui tenen comportaments ambien-talment millors.

c) La reforma fiscal ecològicaLa reforma fiscal ecològica (RFE) per-segueix augmentar la importància delsimpostos ambientals entre els ingressosde l’Administració en detriment d’algu-nes de les actuals fonts de recaptació.

El sistema actual grava fortament algunsaspectes socialment positius (i escassos,com el treball) i deixa sense penalitzaraspectes socialment negatius (p. e. elsimpactes ambientals). La RFE hauria derecuperar la coherència que suposaria in-vertir aquesta tendència, és a dir, gravarel que és perjudicial i no gravar el que noho és. La proposta d’implantar una RFEconsistiria, principalment, a gravar forta-ment l’ús de recursos naturals i energia,i, de manera equivalent, rebaixar les co-titzacions socials del treball. Els ingres-sos obtinguts dels impostos ambientalsservirien per sufragar el mateix tipus dedespeses que ara l’Estat afronta amb elsimpostos convencionals. Els impostos so-bre la renda, societats, transmissions,etc. no haurien de ser afectats per aques-ta reforma, de manera que la progressivi-tat fiscal no minvaria.

En principi es tractaria d’una reformaneutra. La recaptació total podria conti-

nuar augmentant o disminuint, però noper causa de la reforma mateixa.

Com reconeix l’Agència Europea delMedi Ambient (1997:19): “En general,els impostos sobre el treball, el capitalo els estalvis són més costosos en ter-mes de benestar econòmic que els im-postos ambientals, de manera que uncanvi del pes fiscal sobre aquestes ac-tivitats cap als impostos ambientalsaugmenta l’efectivitat i el benestar eco-nòmic, perquè es produeix una millorassignació de recursos”.

Aquesta eficiència s’explica en partpel fet que la reforma possibilitarial’obtenció d’un doble benefici dels im-postos: a) en recaptar-los, perquè fariamenys atractives les activitats social-ment perjudicials i reduiria el cost delfactor treball (cosa que afavoriria la cre-ació de llocs de treball), i b) en gastar-los, quan s’obtenen els beneficis propisde la despesa governamental.

La neutralitat recaptatòria de la RFE,l’increment de l’eficiència del sistemaeconòmic, la millora ambiental, la per-sistència de la progressivitat i la previ-sible reducció de l’atur gràcies a la cai-guda dels impostos sobre el treball jus-tifiquen l’interès de donar passos enaquesta direcció.

d) Efectes macroeconòmics dels impostos ambientalsA escala macroeconòmica, l’impost potgenerar tensions inflacionistes, fer cau-re la demanda dels sectors contami-nants o produir una reducció dels seusbeneficis, i poden desaparèixer empre-ses i llocs de treball. De fet, l’impost in-centiva una reorientació de l’estructuraproductiva envers activitats més netes,les quals poden ser tant o més intensi-ves en la creació de valor afegit i dellocs de treball.

Un impost ambiental pot fer perdre com-petitivitat a una economia a curt termini,per l’increment inicial de preus que gene-ra, però, si és així, és senyal que aquestacompetitivitat es basava en l’externalitza-ció dels costos i no en la potenciació deles capacitats productives pròpies.

l’OCDE,79 han estat treballant en laidentificació de subvencions ambien-talment perjudicials d’àmbit nacional iinternacional (Gràfic 17), i en les possi-bles vies de solució com a pas previ (ocom a mínim paral·lel) a la implantaciód’una fiscalitat ambiental. Val a dir queés poc coherent i exemplar posar im-postos ambientals i al mateix tempssubvencionar activitats ambientalmentnegatives. A més de la gran ineficiènciaeconòmica que suposa subvencionaractivitats generadores d’externalitatsnegatives.

A part de les ajudes directes, les sub-vencions ambientalment perjudicialspoden adoptar altres formes: beneficisfiscals sobre diferents impostos, políti-ques de garantia de preus, finançamentamb diners públics d’infraestructuresque s’utilitzen per a finalitats privades,externalitats ambientals no considera-des, absència de responsabilitat en-front del risc, etc. El marc econòmic inormatiu actual afavoreix la presènciageneralitzada d’aquestes ajudes.Aquesta conjuntura permet que algunesactivitats no assumeixin els costos re-als, i així les activitats ambientalmentnegatives esdevenen més afavorides.


Alguns exemples de subvencions am-bientalment perjudicials són en l’àmbitagrícola o pesquer. Pel que fa a l’agri-cultura, la Política Agrària Comuna(PAC) “ha incentivat, durant les últimesdècades, un canvi del model productiuagrícola i ramader orientant-los cap a laintensificació de la producció, sense te-nir prou en compte les repercussionsambientals o de naturalesa social”.80

En el sector pesquer algunes ajudess’han manifestat com a subvencions alscarburants, malgrat l’impacte negatiude la seva combustió sobre el medi il’efecte indirecte de provocar un sobre-dimensionament de la flota, que accen-tua la sobreexplotació dels recursosmarins.

3.1.4 INVERSIONS PÚBLIQUES MEDIAMBIENTALS

Les inversions ambientals poden tenirefectes positius sobre la competitivitat,ja que, en principi, no comporten capcost directe per a les empreses, lesquals poden sortir-ne beneficiades. Amés, de les inversions ambientals deri-va sovint la millora de la qualitat i dis-ponibilitat de béns ambientals que sóntambé recursos econòmics.

amb modes de producció ambientalmentmenys agressius, per a les quals complirla norma implica costos menors.

Malgrat ser un instrument globalmentmenys eficient econòmicament, a lapràctica la seva alta eficàcia les fa d’a-plicació aconsellable, i complementenaltres instruments econòmics. A més,resulten imprescindibles per fer front asituacions com ara l’abocament o alli-berament de substàncies contaminantsmolt destructives, problemes ambien-tals complexos o costos externs irrever-sibles. També eviten que el principi dequi contamina, paga que sustenta l’a-plicació dels impostos ambientals esde-vingui qui pot pagar, pot contaminar.

Segons la hipòtesi de Porter,77 la legis-lació ambiental indueix a introduir in-novacions ambientals, cosa que creaavantatges competitius a la indústriaambiental.

3.1.3 SUBVENCIONS

Les subvencions poden millorar la com-petitivitat d’una empresa en tant que unainjecció d’ingressos pot permetre a l’em-presa reduir preus i, per tant, augmentarquota de mercat. Cal tenir en compte quela normativa actual limita molt les ajudesque poden rebre les empreses.

D’altra banda, subvencionar el compli-ment de mesures ambientals pot tenirun efecte discriminador envers qui vacomplir-les en primer terme sense captipus d’ajuda, cosa que pot minvar lacredibilitat de les futures normes am-bientals, ja que les empreses poden op-tar a esperar que l’Administració els ensubvencioni el compliment.

En un altre sentit, les subvencions am-bientalment perjudicials es defineixencom “tots els tipus de suport financer iregulacions que s’utilitzen per millorarla competitivitat de certs productes,processos o regions i que, juntamentamb el marc fiscal existent, (involuntà-riament) discriminen les Bones Pràcti-ques ambientals”.78

Durant l’última dècada, diverses insti-tucions internacionals, i principalment

Nota: La font no especifica els anys a què van referides les subvencions.Font: Barde i Honkatukia (2003).


El principal efecte negatiu que consi-dera la teoria econòmica és l’efected’expulsió (crowding-out) d’inversióproductiva, ja que els recursos que esdestinen a aquest tipus d’inversions po-drien tenir altres destinacions queeventualment podrien ser econòmica-ment més rendibles.

3.1.5 CAMPANYES DE COMUNICACIÓ

Les campanyes de comunicació incidei-xen sobre les preferències dels consu-midors, és a dir, actuen sobre la de-manda. La conscienciació de la pobla-ció sobre els temes mediambientalsorienta les seves demandes cap a pro-ductes i formes de producció més res-pectuoses envers el medi ambient, co-sa que fa que les empreses s’adaptin demanera voluntària als seus requeri-ments.

Les campanyes i la conseqüent majorinformació ambiental a disposició delsconsumidors pot millorar la competitivi-tat de les empreses més respectuosesenvers el medi ambient i empitjorar lade les empreses que ho són menys.

El fet que els consumidors disposin demés i millor informació fa que prenguindecisions més racionals. La transparèn-cia en la informació és una de les con-dicions de l’assignació eficient de re-cursos.

L’ecoetiquetatge pot contribuir a millo-rar la informació i la transparència, amés d’incentivar els productors a sermés respectuosos envers el medi am-bient. Cal que estigui degudament re-gulat i controlat per l’Administració perevitar que pugui utilitzar-se simplementcom un reclam publicitari sense aplicarles mesures de respecte mediambientalque aquests sistemes porten implícits.

S’estima que el gener del 2007 hi ha-via 182 empreses i 166 establimentsde serveis que utilitzaven distintiu dequalitat ambiental a Catalunya, el totalde productes que el portaven era de1.105. L’etiqueta europea era utilitzadaper 14 empreses, el que representavael 67% de les empreses d’Espanya.81

3.1.6 ALTRES INSTRUMENTS DE POLÍTICA AMBIENTAL

a) Sistemes de bonificació–penalitzacióEls sistemes de bonificació – penalitza-ció persegueixen afavorir aquelles acti-vitats o productes ambientalment mésrespectuosos per damunt dels que hosón menys. Dins un mateix sector eco-nòmic, s’estableixen recàrrecs a les ac-tivitats pernicioses i es transfereixen ín-tegrament a les activitats millors, cosaque les fa més competitives i crea unincentiu a la millora contínua. Els siste-mes de bonificació - penalització no ge-neren recaptació i, per tant, no suposauna càrrega econòmica per al conjuntdel sector, si bé significa una milloraambiental i la millora de la competitivi-tat d’aquelles empreses ambientalmentmés respectuoses.

b) Sistemes de fiançaHi ha ocasions en què per garantir uncompliment elevat de les disposicionslegals l’Administració pot utilitzar ins-truments econòmics. Un instrumentque suposa un cost baix i és d’aplicaciósenzilla és la fiança.

En casos en què els particulars han dedemanar llicència per dur a terme algu-na activitat, l’Administració pot definir-hi una sèrie de condicions mediam-bientals i, per garantir que aquestesdisposicions es compleixen, l’autoritatpot establir una fiança que ha de dipo-sitar el particular en el moment de l’a-torgament de la llicència, la qual seràretornada quan lliuri els justificantsconforme ha dut a terme la seva activi-tat segons les exigències demanades.

És important que la fiança sigui prouelevada perquè els particulars preferei-xin complir les exigències mediambien-tals que perdre’n l’import. Aquest ins-trument tampoc no genera recaptació(tret els casos en què els dipositarisperden la fiança) i, per tant, no suposaper al sector costos addicionals als decompliment de la norma que té el su-port del sistema de fiança.

Els sistemes de fiança són una eina si-milar als sistemes de dipòsit, devoluciói retorn que s’apliquen a alguns enva-

sos i que caldria reforçar en aquest id’altres àmbits.

Cal esmentar altres instruments de po-lítica ambiental com ara la responsabi-litat civil i els sistemes de permisos ne-gociables. Són sistemes que, per altresvies, també persegueixen la internalit-zació de les externalitats.


per tant, en pèrdues de competitivitatde les empreses. Però, d’altra banda,aquestes restriccions poden induir a lainnovació, cosa que fa que en darrerterme les empreses siguin tant o méscompetitives del que ho eren inicial-ment i provoca menys pressions sobreel medi.

Per veure l’impacte de la regulació am-biental sobre el nivell d’innovació deles empreses, Lanjouw i Mody (1996)van utilitzar el nivell de despeses quetenen les empreses per fer front a lacontaminació com un indicador de laseveritat de les regulacions ambientals,la qual cosa va mostrar una correlaciópositiva entre aquestes despeses i lespatents com a indicador del grau d’in-novació.

En aquest mateix sentit, Porter i van derLinde (1995) van trobar que una regula-ció ambiental ben dissenyada pressionales empreses a innovar, i que aquesta in-novació estimula el creixement econò-mic d’una regió i finalment incideix po-sitivament en la competitivitat tant del’empresa com de la regió. Aquests au-tors també van elaborar una sèrie d’estu-dis de casos d’indústries i sectors espe-cialment afectats per la regulació am-biental als EEUU: pasta i paper, pintura,components electrònics, refrigeradors,piles, components d’impressores, etc.Les dades mostraven com els costos dedur a terme la regulació ambiental po-dien ser no només minimitzats, sinó eli-minats del tot mitjançant altres benefi-cis competitius que aportava la innova-ció que es generava.83

La clau de compatibilitzar la competi-tivitat de les empreses amb les regula-cions ambientals per la via de la inno-vació radica en el fet que les regula-cions estiguin ben dissenyades tant pelque fa als instruments utilitzats com alcontext del sector al qual s’aplica(grandària de les empreses, potencialcontaminador del sector, etc.).

EFECTES DE LA

POLÍTICA AMBIENTAL

SOBRE LA INNOVACIÓ

3.2 La innovació és un procés clau perquèles economies siguin competitives, jaque, bàsicament, els permet aconseguiravantatges en termes de reducció decostos, augment de la productivitat ode satisfacció de noves necessitats quealtres productors encara no cobreixen.El fet que una innovació puntual gene-ri avantatges competitius fins que ésadoptada per tothom fa que tant lesempreses com les administracions pú-bliques intentin que la innovació siguiun procés continu mitjançant mecanis-mes com la despesa en R+D. A conti-nuació, es mostren els lligams entre lagestió ambiental i aquest procés d’in-novació.

La innovació pot definir-se com el pro-cés d’aplicar per primer cop en un mer-cat concret una nova oportunitat tecno-lògica a una necessitat solvent.82 La di-fusió efectiva de les innovacions provo-ca el canvi tecnològic, amb impactessobre l’ús de nous productes i proces-sos, la productivitat i els costos, elsefectes ambientals de les activitats, lescondicions laborals, etc.

La relació entre innovació (o canvi tec-nològic) i medi ambient pot avaluar-sedes de diferents dimensions. D’unabanda, es pot referir a l’impacte que téuna innovació tecnològica sobre el me-di ambient. Aquest és un aspecte tèc-nic i molt subjecte a les circumstànciesque queda fora de l’abast d’aquest es-tudi. D’altra banda, pot avaluar-se lamanera en què les mesures ambientalsincentiven les empreses a buscar novestecnologies de menor impacte. Tambées pot analitzar la manera en què elsector ambiental impulsa la innovació iel canvi tecnològic. Aquest tercer punts’abordarà en l’apartat 5.2, mentre queaquí ens centrarem en les connexionsentre política ambiental i innovació.

Hi ha una extensa literatura que tractade determinar l’impacte dels instrumentsde política ambiental (impostos, permi-sos negociables, estàndards, etc.) sobrela innovació ambiental a la indústria.

En alguns casos, la regulació pot crearrestriccions i dificultats operatives ques’acaben traduint en costos majors i,


de la normativa, l’emplenament de for-mularis, etc., i, en resum, el compli-ment.

No obstant, cal considerar que, des delpunt de vista ambiental, les polítiquesno han de centrar-se en si l’empresa ésgran o petita sinó en les pressions quel’empresa exerceix sobre el medi. D’a-quí que certs procediments simplificatsno haurien d’aplicar-se segons la gran-dària de l’empresa sinó segons l’impac-te que aquesta empresa genera.

A l’hora de dissenyar una política me-diambiental enfocada a reduir els pro-blemes ambientals generats per les em-preses, cal considerar com les afectaràsegons la seva grandària.

El context on s’aplica la regulació am-biental europea es caracteritza per unapreponderància de les PIME, fet ques’accentua en el cas espanyol. Aques-tes empreses són un motor importantper al creixement de les economies eu-ropees i la creació de llocs de treball.

L’aplicació de la política ambiental ge-nera uns costos que són independentsde la grandària de les empreses i unsaltres que en depenen. Aquest fet re-presenta un problema per a les empre-ses més petites, ja que el cost d’adop-ció representa una proporció més eleva-da de la seva facturació que el que re-presenta per a les empreses grans.

Un altre problema relacionat amb lagrandària de l’empresa és que les em-preses petites sovint no tenen especia-listes en medi ambient. Aquest fet difi-culta la comprensió de les implicacions

EFECTES DE LA POLÍTICA

AMBIENTAL A CURT I A

LLARG TERMINI

3.3

EFECTES DE LA POLÍTICA

AMBIENTAL SOBRE

GRANS EMPRESES

I SOBRE PIMES

3.4

Cal fer una distinció entre els efectes acurt i a llarg termini de les polítiquesambientals sobre la competitivitat, jaque poden afectar-la en diversos sentits.

Walley i Whitehead (1994) van argu-mentar que una extensa normativa am-biental pot provocar un augment des-mesurat del cost total de les inversionsque pot superar-ne el possible beneficifinancer, amb la pèrdua de competitivi-tat que això comporta. Per contra, Ban-sal i Roth (2000) van assenyalar com lamillora del comportament mediambien-tal de l’empresa duu a assolir milloresen la seva rendibilitat a llarg termini i,per tant, moltes empreses conscientsd’aquest fet incorporen millores d’a-quest tipus voluntàriament.

Tot i que a escala d’empresa i a curttermini algunes mesures ambientalspoden produir un increment de costosque faci perdre competitivitat, a llargtermini les polítiques ambientals provo-quen efectes sobre altres variables quecompensen aquests costos inicials ifins i tot poden generar avantatgescomparatius que facin que les empre-ses esdevinguin més competitives.

A escala individual, pot sorgir un altreavantatge competitiu si una empresas’avança a les exigències ambientalsimposades per l’Administració, ja queun cop s’apliquin aquestes exigènciestindrà menors costos d’adaptació i detransició i, per tant, estarà en una si-tuació competitiva millor que la restad’empreses del seu sector, fins que s’a-cabin d’adaptar.


Tot i que totes les empreses, en menoro major mesura, són afectades per lespolítiques ambientals, aquestes políti-ques tenen efectes diversos sobre dife-rents sectors econòmics. De fet, l’ob-jectiu de la política ambiental ha de serincidir directament sobre aquells sec-tors que exerceixen més pressions so-bre el medi, cosa que farà que la com-petitivitat sigui afectada de diferentmanera segons l’activitat del sector.

Aquells sectors més exposats a la com-petència externa de països o regionsamb una política ambiental més laxapoden sentir els efectes de la políticaambiental d’una manera més intensa.En aquests casos, és important que estracti d’avançar en l’harmonització deles polítiques ambientals entre regions ipaïsos.

EFECTES DE LA

POLÍTICA AMBIENTAL

SOBRE DIFERENTS

SECTORS ECONÒMICS

3.5

SECTOR

IMPORTACIONS/ RECURSOS

TOTALS

SECTOR INTERIOR

EN LA PRODUCCIÓCATALANA

Valor de les importacions respecte del valor dels recursos totals de diferents sectors productius a l'economia catalana i importància

de cada sector en el conjunt de l'economia catalana, en termes de valor de la producció. Any 2001

Taula 4

12

34

56

78

9

10

46

47

48

495051

52

53545556575859

6061626364

65

Extracció de productes energèticsMetal·lúrgiaPesca, aqüicultura i serveis relacionatsSilvicultura, explotació forestal i serveis relacionatsFabricació de materials electrònics; fabricació d'equipsi aparells de ràdio, televisió i comunicacionsFabricació de màquines d'oficina i equips informàticsFabricació d'equips i instruments medicoquirúrgics, de precisió, òptica i rellotgeriaAgricultura, ramaderia, caça i serveis relacionatsRefinació de petroli i tractament de combustiblesnuclearsIndústries de la construcció de maquinària i equipsmecànics...Activitats afins al transportMediació financera (excepte assegurances i plans de pensions)Assegurances i plans de pensions (excepte Seguretat Social obligatòria)

Comerç a l'engròs i intermediaris (excepte vehicles de motor)Correus i telecomunicacionsActivitats diverses de serveis personalsRestaurants, establiments de begudes, menjadors col·lectius i provisió de menjars preparats Comerç al detall (excepte vehicles de motor); reparacionsCaptació, potabilització i distribució d'aiguaReciclatgeVenda, manteniment i reparació de vehicles de motorProducció i distribució de gas, vapor i aigua calentaConstruccióActivitats immobiliàriesAdministració pública, defensa i Seguretat Social obligatòria

EducacióActivitats sanitàries i veterinàries, serveis socialsActivitats de sanejament públicActivitats associativesLlars que ocupen personal domèstic

98,9%68,1%

67%65,5%

61,1%52,3%

51,8%

51,2%

49,4%

48,7%

8,5%

5,1%

4%

3,5%3,5%2,7%

0,7%

0,2%0,1%

0,01%0%0%0%0%

0%0%0%0%0%0%

0,01%0,88%0,11%0,03%

0,78%0,64%

0,40%

1,40%

1%

2,45%

1,96%

2,22%

0,64%

6,20%1,82%0,49%

4,43%

2,94%0,26%0,32%1,82%0,44%8,30%5,21%

2,16%1,91%3,13%0,40%0,16%0,42%

Nº D'ORDRE

Font: Elaboració pròpia a partir de les taules input-output de Catalunya 2001. IDESCAT.


En la majoria dels casos, tanmateix,aquest argument té poca rellevància jaque els sectors objecte de regulació nofan front a una competència externasignificativa (cal pensar, per exemple,en el sector dels serveis, la construcció,la generació d’electricitat, etc.), o béaquesta competència es produeix desde països amb regulacions ambientalstant o més estrictes (per exemple, lamajoria de països de la Unió Europea).

D’altra banda, en els casos en què l’ar-gument sí que sigui prou important, elscostos d’adopció de les polítiques am-bientals seran en general menys relle-vants que la diferència existent pel quefa a altres costos respecte dels païsoscompetidors (p. e. costos laborals o al-guns dels principals tributs).

Per constatar aquells sectors de l’eco-nomia catalana que poden estar més ex-posats a la competència exterior, s’hancalculat, en termes monetaris i per sec-tors de l’economia catalana (65 sec-tors), les importacions de cada produc-ció en relació amb els recursos totalsd’aquella producció (és a dir, producciópròpia més importacions). A partir deles taules input-output de Catalunya2001, la Taula 4 mostra els sectors mésimportadors. També mostra la importàn-cia de la producció catalana del sectordins la producció total.

Els sectors més exposats a la compe-tència exterior són l’extracció de pro-ductes energètics, que importa el98,9% del que consumeix Catalunya(aquest sector, però, representa unapart molt petita del que produeix Cata-lunya), la metal·lúrgia, la pesca i la sil-vicultura (que són els següents sectorsmés importadors en termes relatius),els sectors de la fabricació de materialselectrònics, de màquines d’oficina id’equips i instruments medicoquirúr-gics i l’agricultura, la ramaderia i la ca-ça. Com s’observa, aquestes són bàsi-cament branques dels sectors primari isecundari que es basen en l’aprofita-ment de la mà d’obra barata com a fac-tor principal de competitivitat.

PRODUCTE

EXPORTA-CIONS / USOS

TOTALS

SECTORINTERIOR

EN LA PRO-DUCCIÓ

CATALANA

Valor de les exportacions respecte el valor dels usos totals de diferents productes a l'economia catalana

i importància de cada sector en el conjunt de l'economia catalana, en termes de valor de la producció. Any 2001

Taula 5

12

3456

78

910

41

4243

4445

4647

4849505152

5354

55565758

59606162636465

Maquinària i materials elèctricsVehicles de motor, remolcs i semiremolcsProductes ceràmics, rajoles, maons, teules i productes de terra cuita per a la construccióAltres materials de transportsPeces de vestir i peces de pellProductes químicsServeis de transport marítim, de cabotatge i per vies interiorsProductes tèxtilsProductes de l'edició, productes impresos i materialenregistratBegudes...

Serveis de mediació financera (excepte assegurances i plans de pensions)Productes de la pesca, l'aqüicultura i serveis relacionatsServeis recreatius, culturals i esportiusProductes de l'agricultura i la ramaderia i serveis relacionats Serveis de reciclatgeServeis de lloguer de maquinària, efectes personals i estrisServeis auxiliars de la mediació financeraProductes de silvicultura, l'explotació forestal i serveisrelacionatsServeis de correus i telecomunicacionsProductes energèticsServeis de captació, potabilització i distribució d'aiguaTreballs de construccióServeis de comerç al detall (excepte vehicles de motor) i de reparacionsHotels, càmpings i altres tipus d'allotjamentServeis de restaurants, d'establiments de begudes, de menjadors col·lectius i provisió de menjars preparatsServeis de transport per ferrocarrilServeis d'agències de viatges i operadors turísticsServies immobiliarisServeis d'Administració pública, defensa i Seguretat SocialServeis d'educacióServeis sanitaris i veterinaris i serveis socialsActivitats de sanejament públic Serveis proporcionats per associacionsAltres serveis personalsServeis de les llars que ocupen personal domèstic

53,2%51,7%

50,5%49,1%48,8%48,5%

48%46,8%

45,8%45,3%

16,5%

16,2%15,6%

9,4%8,8%

8,6%7,6%

4,8%2,2%0,2%

0%0%

0%0%

0%0%0%0%

0%0%0%0%0%0%0%

1,60%4,83%

0,29%0,37%1,02%5,59%

0,07%1,96%

1,71%1,05%

2,22%

0,11%1,85%

1,40%0,32%

0,52%0,45%

0,03%1,82%0,01%0,26%8,30%

2,94%0,77%

4,43%0,16%0,49%5,21%

2,16%1,91%3,13%0,40%0,16%0,49%0,42%

Nº D'ORDRE

Font: Elaboració pròpia a partir de les taules input-output de Catalunya 2001. IDESCAT


D’aquests sectors, els que tenen certaimportància relativa en el conjunt de laproducció catalana són l’agricultura, laramaderia, la caça i els serveis relacio-nats, amb un 1,44%; la metal·lúrgia,amb un 0,88%, i la fabricació de mate-rials electrònics, amb un 0,78%.

Igualment, s’observa com el sector dela construcció no està gens exposat a lacompetència exterior i representa el8,3% de la producció total.

D’altra banda, és important analitzar, através de les exportacions, la capacitatde les empreses catalanes per competiren els mercats internacionals (Taula 5).

Els sectors més exportadors en termesrelatius són la maquinària i els mate-rials elèctrics, amb un 53,2% de la se-va producció total exportada; els vehi-cles de motor, remolcs i semiremolcs,amb un 51,7%; els productes cerà-mics, maons, teules i productes de te-rra per a la construcció, amb un50,5%, i el sector d’altres materials detransport, amb un 49,1%.

En destaca el sector dels productesquímics, que proporciona el 5,59% dela producció total catalana i que ocupala sisena plaça pel que fa a exportacióde la seva producció amb un 48,5%.També és important el pes del sector devehicles de motor, remolcs i semire-molcs, amb un 4,83% de la producciócatalana i, com s’ha comentat, un51,7% de la seva producció exportada.

De nou, el sector de la construcció,malgrat la seva importància en el con-junt del teixit productiu, no exportapràcticament a l’exterior.

En qualsevol cas, cal tenir present queno és un bon negoci per al conjunt dela societat acollir activitats intensivesen contaminació que recolzen la sevacompetitivitat a degradar el medi am-bient perquè traslladen part dels seuscostos al conjunt de la societat.

NOTES74 Pigou (1920).75 Es refereix a les variacions relatives de lesquantitats demanades i ofertes en variar el preu.76 OCDE (2006), European Environment Agency(2005).77 Porter i van der Linde (1995).78 OCDE (2005b).79 OCDE (2005b).80 García i García (2005).81 Comellas (2007).82 Schumpeter (1942).83 Porter i van der Linde (1999).

4 COSTOS D'ADOPCIÓ I DE NO-ADOPCIÓ DE LESPOLÍTIQUES AMBIENTALS

Aquest apartat fa una descripció i anàlisi general dels costos d'aplicació de les polítiques ambientals

(costos d'adopció) i dels costos que significa no aplicar-les(costos de no-adopció). En ambdós casos es consideren

els efectes sobre la competitivitat a escala d'empresa i a escala global d'una economia

4 61POLÍTICA AMBIENTAL I COMPETITIVITAT DE L'ECONOMIA CATALANACOSTOS D’ADOPCIÓ I DE NO-ADOPCIÓ DE LES POLÍTIQUES AMBIENTALS

Els costos de capital i operatius d'adopció

de polítiques ambientals són els que tenen una incidència més directa sobre la competitivitat

de les empreses, a curt termini, però,

per avaluar els costos socials i a llarg termini,

cal una visió global de l'economia amb totes

les seves interaccions

D'altra banda, no adoptar polítiques ambientals tambécomporta uns costos com la

sobreexplotació dels recursos naturals o la degradació

del medi ambient

sector públic en protecció ambientalper països, i inclou dades d’Espanyaentre 1995 i 1999. Aquest darrer any,l’estat va fer una despesa de 4.270 mi-lions d’euros, cosa que correspon al0,8% del PIB d’aquell any i equival a108 euros per càpita. D’aquesta despe-sa, les inversions totals van representar2.441 milions d’euros; la resta (1.829milions d’euros) va ser despesa corrent(Gràfic 18).

4.1.2 COSTOS PER A LES EMPRESES

Aquest apartat sintetitza els costosprincipals que es poden produir a lesempreses per raó de l’aplicació de de-terminades polítiques i mesures am-bientals.

Costos de capital i operatiusEls costos de capital i operatius són elscostos més directes que suposa per ales empreses l’aplicació d’una políticaambiental i, per tant, els que poden te-nir una incidència més directa sobre laseva competitivitat:

Costos de capital: són totes aquellesnoves inversions que ha de realitzarl’empresa per complir la normativaambiental. També poden incloure elscostos per amortització anticipadad’inversions existents a l’empresa d’e-lements que s’han de canviar o modi-ficacions que s’han de realitzar.

COSTOS D'ADOPCIÓ DE LES

POLÍTIQUES AMBIENTALS

4.1 A continuació, es presenta una relaciódels principals costos d’adopció quecomporten les polítiques ambientals peral sector públic i per al sector privat.84

4.1.1 COSTOS PER A LES ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES

Aquí s’inclouen tots els costos que potsuposar per a les administracions públi-ques l’aplicació i el seguiment de lespolítiques ambientals. Aquests costospoden ser recuperats en part per algu-nes mesures com els impostos. Es po-den desagregar en costos de creació,costos d’aplicació i costos de control deles mesures.

Aquests costos es tradueixen en costosde personal, costos relacionats amb in-versions o subvencions, costos de man-teniment i operatius, etc.

Un informe elaborat per l’Eurostatl’any 2005 va constatar que l’any 2001el sector públic (governs centrals, re-gionals, locals, diferents autoritats iagències) de la zona UE-25 va gastaruns 54 mil milions d’euros en protecciómediambiental, cosa que va represen-tar aproximadament el 0,6% del PIBdels països de la UE-25.

Aquest mateix informe mostra l’evolu-ció de la despesa i les inversions del

Font: EUROSTAT (2005a).

462 POLÍTICA AMBIENTAL I COMPETITIVITAT DE L'ECONOMIA CATALANACOSTOS D’ADOPCIÓ I DE NO-ADOPCIÓ DE LES POLÍTIQUES AMBIENTALS

L’informe elaborat per l’Eurostat(2005a) va establir que l’any 2001 elsproductors especialitzats públics o pri-vats de la zona UE-25 que proveïen ser-veis ambientals86 van gastar uns 75 milmilions d’euros o el 0,8% del PIB d’a-quell any, i que la indústria va gastaruns 38 mil milions d’euros o el 0,4%del PIB en protecció ambiental.

Pel que fa a Espanya, l’informe sostéque l’any 2002 la indústria va gastar untotal de 1.900 milions d’euros, cosaque va representar l’1,5% del valor afe-git brut generat aquell any. Tant la des-

Costos operatius: corresponen a l’in-crement dels costos de funcionamenti manteniment que suposa per a l’em-presa el compliment de la normativamediambiental. Pot ser en termes depersonal, matèries primeres, produc-tes intermedis o energia.

Un estudi de la Comissió Europea ela-borat per Andrews et al. (2000) va esti-mar els costos directes i la creació d’o-cupació associats amb les deu directi-ves europees més significatives en lesàrees de l’aigua,85 l’aire i els residus.Van trobar per a tot Europa una despe-

sa anual de 40 mil milions d’euros (el0,5% del PIB dels països UE-15, o 110euros per càpita). Pel que fa a les inver-sions totals entre 1990 i 2010, suposa-ven 260 mil milions d’euros, amb unscostos operatius associats de 15 milmilions d’euros per any en plena im-plantació.

La Taula 7 mostra les despeses de ca-pital i explotació relacionades amb lesprincipals directives sobre aire, aigua iresidus a la UE-15 per al període1990-2010. La Taula 8 mostra les ma-teixes dades agregades per països.

PRESSUPOST MEDI AMBIENT 2006(TOTAL CONSOLIDAT

EN MILIONS D'EUROS)

PRESSUPOST TOTAL 2006(TOTAL CONSOLIDAT

EN MILIONS D'EUROS)

PROPORCIÓ PRESSUPOST DESTINAT A MEDI AMBIENT

Resum del pressupost destinat a política mediambiental per les principals administracions públiques amb incidència sobre Catalunya l'any 2006Taula 6

Ministeri de Medi Ambient / Estat**

DMAH / Generalitat de Catalunya

Diputacions

Entitat del Medi Ambient (Àrea Metropolitana de Barcelona)

3.578,84

1.101,25

41,81

202,05

301.448,42

29.689,48

927,71

202,05

1,19%

3,71%

4,51%

100%

ADMINISTRACIÓ PÚBLICA*

* No s'hi han inclòs els ajuntaments i els consells comarcals per la dificultat d'identificar les seves despeses en política mediambiental.** Aquest pressupost no es destina íntegrament a actuacions a Catalunya, sinó que és per al total de l'Estat.*** S'inclouen les entitats de dret públic i les societats mercantils que depenen del DMAH.Font: Elaboració pròpia a partir de les publicacions oficials de pressupostos de les diferents administracions públiques.

***

* La despesa anual total inclou la despesa de capital, la despesa anual d'explotació i el finançament i la depreciació de les inversions de capital.Pel fet que les unitats s'han ajustat als 100 milions d'euros més propers (excepte els valors per càpita) els totals no sumen exactament.

Font: Andrews et al. (2000).

INVERSIÓ (DESPESA DE CAPITAL

EN MILIONS D'€)

Despeses de capital i explotació relacionades amb la política ambiental de la UE-15 (1990-2010). Resultats per a les deu principals directivesTaula 7

Directives del sector de l'aire

Sulfur en fuels líquids

Límits a les emissions nacionals

Grans plantes de combustió

Components orgànics volàtils

Subtotal de l’aire

Directives del sector de l'aigua

Tractament d'aigües residuals urbanes

Consum d'aigua

Nitrats

Subtotal de l´aigua

Directives del sector dels residus

Incineració de residus perillosos

Residus d'envasos

Vehicles fora d'ús

Subtotal dels residus

Total de les directives

10.000

34.100

19.400

800

64.400

152.200

12.100

-

164.300

700

29.100

500

30.200

258.874

500

4.100

1.600

100

6.300

2.400

500

600

3.500

<100

3.800

900

4.800

14.596

1.500

7.600

3.600

200

12.800

17.900

1.700

600

20.300

100

6.800

1.000

7.900

41.000

0,02%

0,10%

0,05%

0,00%

0,17%

0,24%

0,02%

0,01%

0,27%

0,00%

0,09%

0,01%

0,10%

0,54%

4

20

10

0

34

48

5

2

55

0

18

3

21

110

DESPESES ANUALS D'EXPLOTACIÓ

(EN MILIONS D'€)DESPESA ANUAL*(EN MILIONS D'€)

DESPESA ANUAL(COM A % DEL PIB)

DESPESA ANUALPER CÀPITA (€)DIRECTIVES


costos són més difícils d’estimar, tot ique també s’haurien de considerar:

Legals i transaccionals: els tràmitsburocràtics acostumen a crear dificul-tats operatives que poden suposar uncost important per a les empreses.Com ha exposat l’apartat 3.4, un mo-del administratiu que no sigui prouflexible i simplificat pot perjudicar de-terminades empreses.

Canvis en la tipologia de gestió: l’a-dopció de noves actituds en les for-

mes de gestió de les empreses potproduir costos d’adaptació a curt ter-mini.

Interrupcions de la producció: po-den produir-se interrupcions en la pro-ducció de determinats productes perraó de l’aplicació d’una política am-biental, amb els perjudicis econòmicsque això pot suposar.

pesa total realitzada per la indústriacom la proporció del VAB que represen-ta aquesta despesa s’han mostrat crei-xents durant el període 1997-2002(Gràfic 19).

Altres costos per al sector privatHi ha altres efectes de la política me-diambiental que, sense incidir de ma-nera directa en els costos de les empre-ses, els creen dificultats operatives ques’acaben traduint en despeses. Aquests

Font: Eurostat (2005a).

* La despesa anual total inclou la despesa de capital, la despesa anual d'explotació i el finançament i la depreciació de les inversions de capital.Pel fet que les unitats s'han ajustat als 100 milions d'euros més propers (excepte els valors per càpita) els totals no sumen exactament.


INVERSIÓ - DESPESADE CAPITAL

(EN MILIONS D'€)

Despeses de capital i explotació relacionades amb la política ambiental de la UE-15 (1990-2010). Resultats per estats membres de les deu principals directivesTaula 8

Àustria

Bèlgica

Dinamarca

Finlàndia

França

Alemanya

Grècia

Irlanda

Itàlia

Luxemburg

Holanda

Portugal

Espanya

Suècia

UK

TOTAL UE-15

12.900

11.000

2.700

3.500

27.300

93.000

4.500

2.400

27.200

400

19.300

4.200

17.300

6.400

26.900

258.900

300

900

200

200

1.700

4.200

400

200

1.500

<100

1.500

200

1.200

400

1.700

14.600

1600

2.000

500

500

4.500

13.700

800

400

4.300

100

3.400

700

3.000

1.000

4.400

41.000

0,77%

0,67%

1,03%

1,44%

0,12%

0,07%

1,98%

2,87%

0,16%

12,48%

0,45%

1,74%

0,33%

0,78%

0,16%

0,54%

201

198

99

99

77

166

78

116

74

172

221

68

76

114

75

110

DESPESES ANUALS D'EXPLOTACIÓ

(EN MILIONS D'€)DESPESA ANUAL*(EN MILIONS D'€)

DESPESA ANUAL(COM A % DEL PIB)

DESPESA ANUALPER CÀPITA (€)ESTATS MEMBRES


4.1.3 ANÀLISI DELS COSTOS D’ADOPCIÓA ESCALA MACROECONÒMICA

A escala macroeconòmica, els sectorsmés crítics amb la regulació ambientals’han centrat bàsicament en els efectes acurt termini de l’increment de costos quesuposa adoptar mesures ambientals, so-bretot per als sectors més contaminants.

Pel que fa als efectes macroeconòmicsnegatius, bona part de la discussió secentra en el fet que la regulació am-biental reduiria (a través de l’augmentde costos) les exportacions netes delsector manufacturer, particularment enaquells béns que són intensius en con-taminació. Un canvi en la posició co-mercial d’un territori tindria aleshoresefectes diversos.

Efectes sobre l’equilibri generalPer avaluar els costos socials i a llargtermini de les polítiques ambientals,cal una visió global de l’economia ambtotes les seves interaccions (visió d’e-quilibri general). D’aquesta manera,s’incorporen les relacions entre dife-rents sectors i els efectes acumulatiusque se’n deriven. També permet una vi-sió dinàmica de com una política acabaafectant determinades variables. Totsaquests aspectes són difícils de mode-litzar i quantificar, ja que es generen demanera indirecta i al llarg del temps.

En aquest context, Schmalensee(1994) va afirmar que el total dels cos-tos socials de la regulació ambiental ex-cedeix els costos directes d’adopció, jaque les regulacions poden causar reduc-cions en el nivell total de la producció,dificultar les inversions en capital pro-ductiu i generar costos de transacció.

En l’àmbit macroeconòmic, la políticaambiental pot produir determinats efec-tes que es poden traduir en costos:

Augment del nivell de preus (infla-ció): un encariment dels productesafectats per la política d’internalitzacióde costos externs pot generar pressionsinflacionistes sobre el conjunt de l’eco-nomia a causa de les interrelacionssectorials. També per als productes ex-portats, els quals perdrien competitivi-tat en els mercats internacionals.

Dèficit comercial: a curt termini, unareducció de les exportacions netes ge-nera o agreuja el desequilibri comer-cial, cosa que pot produir un incrementdel preu de les importacions (a travésde la devaluació de la moneda, si el ti-pus de canvi és flexible), redueix el ni-vell de vida de la població que adqui-reix els productes importats a un preumés elevat, i encareix els productesque necessiten inputs importats.

Substitució de productes: determi-nades polítiques ambientals com lesconsistents a internalitzar costos ex-terns o les campanyes de comunica-ció poden produir en determinats sec-tors econòmics un efecte dissuasiu dela demanda, que faci que els produc-tes contaminants tendeixin a reduir laseva presència en favor de productessubstitutius més ecològics.

Dissuasió de la inversió: determina-des polítiques ambientals com les in-versions realitzades directament perl’Estat o inversions que les empreseses veuen obligades a realitzar poden

generar un efecte d’expulsió de la in-versió productiva.87

Altres impactes socials i costos detransicióDins els efectes negatius de les políti-ques ambientals, poden produir-se de-terminats costos a escala macroeconò-mica per raó de l’adaptació de les em-preses i els consumidors als nous re-queriments de la política ambiental.

Pèrdua de llocs de treball en algunssectors: pot produir-se en els sectorsmés afectats per la política ambientala causa de la reducció de les produc-cions més contaminants. També potproduir-se en activitats que depenguino que abasteixin l’anterior per raó delsefectes d’arrossegament i d’impulsque conformen els lligams de l’entra-mat productiu.

Canvis en l’estructura productiva: lapolítica ambiental ha de donar pas a unareestructuració de tota l’activitat produc-tiva a llarg termini, la qual cosa pot ge-nerar costos d’adaptació a curt termini.

Font: Cuentas satélite en protección ambiental, INE.

COSTOS DE NO-ADOPCIÓ

DE LES POLÍTIQUES

AMBIENTALS


4.2 El fet de no adoptar polítiques ambien-tals també comporta uns costos.Aquests costos no sempre es tradueixenen diners, però efectivament són costosi han de ser considerats en qualsevolanàlisi econòmica global. Als efectesd’aquest apartat, s’han assimilat elscostos de no-adopció de les polítiquesambientals als beneficis que resultariend’adoptar-les.

S’han dividit els costos de no-adopcióentre aquells que recauen sobre les em-preses i aquells que recauen sobre elconjunt de la societat. Entre els primersdestaquen els costos en termes de dis-ponibilitat de recursos, manca d’opti-mització de processos, imatge i oportu-nitat de negoci; entre els segons, desta-quen els costos en termes de degrada-ció del medi ambient, fet que al seutorn comporta efectes negatius sobre lasalut i el benestar social.

4.2.1 COSTOS DE NO-ADOPCIÓ PER ALES EMPRESES

Els costos de no-adopció de les mesu-res ambientals en les empreses es con-sideren costos d’oportunitat, és a dir, elfet que una empresa no adopti certscomportaments ambientals fa que deixid’obtenir uns beneficis que obtindria siels adoptés.

Costos en termes de consum de recursos i de manca d’optimització de processosHi ha mesures que, a part de suposaruna millora del medi ambient, suposenuna reducció dels costos i, per tant,una millora de la competitivitat d’unaempresa. El fet que una empresa noadopti aquest tipus de mesures fa queperdi competitivitat respecte d’altresque sí que les adopten. Poden ser cos-tos en termes de consum ineficient derecursos, generació excessiva de resi-dus, riscos derivats de l’incomplimentde la normativa, etc.

Moltes d’aquestes oportunitats estanrelacionades amb les tecnologies pro-ductives. Els avantatges directes d’a-doptar tecnologies ambientals són la re-ducció en el consum de recursos i pro-

4.1.4 ALGUNES ESTIMACIONS DE COSTOS GLOBALS D’ADOPCIÓ DE LES POLÍTIQUES ECONÒMIQUES

Un estudi de l’OCDE (2004) va fer unaanàlisi del període 1994-2004 i vaconcloure que la despesa ambiental aEspanya durant aquest període es va in-crementar, però que encara es va man-tenir baixa en relació amb la mitjanadels països de l’OCDE. Les despeses enla mitigació i el control de la pol·lucióhan representat aproximadament un0,8% del PIB (per sota de les mitjanesde la UE i dels països de l’OCDE).

Finalment, els comptes satèl·lit sobrela despesa en protecció ambiental del’INE contenen dades de la despesa to-tal realitzada a Catalunya en proteccióambiental, sense distingir entre sectorpúblic i privat. L’any 2001 es va pro-duir a Catalunya una despesa total de2.153 milions d’euros, cosa que repre-senta el 18% de la despesa total realit-zada a Espanya aquell any (Gràfic 20).

Cal tenir en compte que els estudis so-bre despesa en protecció ambiental,tant si fan referència a les administra-cions públiques com al sector privat,solament reflecteixen una part dels cos-tos d’adopció de les polítiques ambien-tals. Hi ha altres costos indirectes sobreles empreses o sobre l’equilibri general,o impactes socials i ambientals que sónmés difícils d’estimar i que també calconsiderar.

En aquest sentit i d’acord amb l’Agèn-cia de Protecció Ambiental dels EstatsUnits (EPA), el cost anual d’adopció deles mesures ambientals exigides perl’EPA excedia els 125 mil milions de dò-lars als Estats Units l’any 1995, la qualcosa corresponia aproximadament al2,1% del seu PIB. La mateixa EPA vaprojectar que cap a l’any 2000 aquestscostos assolirien els 190 mil milions,cosa que correspondria al 2,6% del seuPIB.88


com per exemple relegar el PVC delmercat, determinats boicots a empre-ses per comportaments ambientalsdubtosos, etc.

D’altra banda, Stead i Stead (1995)van assenyalar que el desenvolupamentde productes verds pot proporcionaralts marges en determinats segmentsde mercat. Hart (1995) mostrava com,cada cop més, els consumidors prefe-reixen aquelles empreses que demos-tren fer esforços per minimitzar els im-pactes ambientals negatius, cosa queproporciona les bases per ampliar la se-va quota de mercat o desplaçar elscompetidors menys avantatjats enaquest camp (Klassen i McLaughlin,1996).

Hi ha altres mecanismes mitjançantels quals pot millorar la imatge de l’em-presa i reduir-se les pressions sobre elmedi ambient. La responsabilitat socialcorporativa (RSC) consisteix en la crea-ció voluntària de codis interns de con-ducta dins les empreses que garantei-xen que el desenvolupament de les se-ves activitats, tant internes com exter-nes, és sostenible i no atempta contraels drets socials ni el medi ambient.

ductes intermedis, i l’eficiència tècnicadels processos productius. La utilitza-ció de tecnologies més eficients es pottraduir, per tant, en un augment de laproductivitat, que finalment es tradueixen uns preus més competitius. El reci-clatge i la reutilització a escala d’em-presa també són una font de reducciósubstancial de costos i, per tant, podentraduir-se en millores competitives.

Les oportunitats de reduir costos en lesempreses poden derivar, de manera re-sumida, de:

Estalviar matèries primeres: energia,aigua, recursos materials.

Minimitzar residus amb l’estalvi detractament consegüent.

Reutilitzar productes in situ.Vendre subproductes per al seu reci-

clatge.Reduir temps per raó de la simplifi-

cació de processos.

Diversos estudis també recullen la viainstitucional com a font de pèrdues com-petitives si no s’apliquen polítiques am-bientals a les empreses. Els costos deno-adopció de caràcter institucional són:

Sancions econòmiques per incom-pliment de la normativa ambiental.

Risc d’haver de fer front a denún-cies per incompliment de la normati-va ambiental.

Risc de causar accidents ambientals.Pèrdua d’oportunitats d’accés a aju-

des institucionals.89

Costos d’imatgeEl consumidor està cada vegada méssensibilitzat respecte de les qüestionsmediambientals. Catalán (1995) vaelaborar un estudi que mostrava que el85% dels espanyols estaven preocupatspel medi ambient. El 73% valoravamolt positivament les organitzacionsecologistes i assenyalava el Govern i lesgrans empreses com els majors culpa-bles de la contaminació.

Un altre estudi elaborat per la Funda-ción Entorno (2000) mostrava com el13,5% dels espanyols considerava elmedi ambient com la principal priori-tat, xifra que s’estimava que s’elevariafins al 27,4% al cap de deu anys, ambla qual cosa esdevindria la prioritat

principal en la pròxima dècada, per da-munt de temes com l’atur, la pobresa ola criminalitat.

A escala europea, l’European OpinionResearch Group (EORG) (2002) va ferun estudi de les actituds dels europeusenvers el medi ambient. Segons aquestestudi, els europeus són cada vegadamés conscients dels grans problemesmediambientals i n’estan cada vegadamés preocupats. Les qüestions me-diambientals estan al capdamunt de lesseves prioritats i les dades evidencienuna important evolució en els últimsanys.

Això fa que una empresa que no res-pecta la normativa ambiental o que nointenta minimitzar els impactes que ge-nera sobre el medi pot haver de ferfront a una degradació de la seva imat-ge que repercuteixi sobre les seves ven-des i, en última instància, sobre el seucompte de resultats.

Una mostra del poder dels consumi-dors i de la influència que poden tenirsobre la competitivitat de les empresesés com sovint han aconseguit incidir endeterminades decisions empresarials,


OCUPACIÓ TANGIBLEANUALITZADA ASSOCIADA

A LES DIRECTIVES

Ocupació relacionada amb la política ambiental de la UE-15 (1990-2010).Resultats per a les deu principals directivesTaula 9

Directives del sector de l'aire

Sulfur en fuels líquids

Límits a les emissions nacionals

Grans plantes de combustió

Components orgànics volàtils

Subtotal de l’aire

Directives del sector de l'aigua

Tractament d'aigües residuals urbanes

Consum d'aigua

Nitrats

Subtotal de l’aigua

Directives del sector dels residus

Incineració de residus perillosos

Residus d'envasos

Fi de la vida dels vehicles

Subtotal dels residus

Total de les directives

14.100

78.200

37.900

1.700

132.700

152.400

16.300

1.000

178.700

1.100

97.400

18.900

117.400

428.800

0,1%

0,5%

0,3%

0%

0,9%

1%

0,1%

0,1%

1,2%

0%

0,7%

0,1%

0,8%

2,9%

OCUPACIÓ COM A % DE LA DESOCUPACIÓ

DE LA UE-15 L’ANY 1999DIRECTIVES


tualment plantejat, n’és una conse-qüència directa i de gran magnitud.

Sovint sembla que el sistema econò-mic obviï que els serveis que proporcio-nen els ecosistemes ecològics i l’estocde capital natural són imprescindiblesper suportar la vida al planeta, i, pertant, no té sentit que el sistema econò-mic, que ha d’estar concebut per incre-mentar el benestar social, posi en riscaquest aspecte tan elemental.

Costanza et al. (1997) van estimar elvalor monetari dels serveis que propor-cionaven 17 ecosistemes de la Terra, ivan calcular un valor per a tota la bios-fera d’entre 16 i 54 trilions de dòlarsper any, amb una mitjana de 33 trilionsde dòlars l’any, la qual cosa gairebé do-bla el PIB global que genera l’economiamundial. Aquest estudi va ser molt cri-ticat perquè significava valorar monetà-riament aspectes sense els quals la vi-da (i, per tant, molt menys qualsevolsistema econòmic) no seria concebible.Tanmateix, l’exercici il·lustra el papereconòmic central dels serveis ambien-tals. Aquests serveis estan assumitscom a gratuïts perquè provenen de lanatura, però, tanmateix, tenen el paperclau de possibilitar i sustentar l’activi-tat econòmica.

La qualitat d’aquests serveis ambien-tals afecta les possibilitats de desenvo-lupament econòmic i, en última instàn-cia, la competitivitat de les empreses iel sosteniment de les economies permoltes vies: disponibilitat de recursosproductius en quantitat i qualitat sufi-cients, productivitat dels treballadorsper temes relacionats amb la salut, es-tat anímic dels consumidors i la pobla-ció en general, etc.

Un estudi més recent, i amb una fortarepercussió social, va ser un encàrrecque va fer el Govern del Regne Unitl’any 2006 a l’economista NicholasStern sobre els efectes econòmics delcanvi climàtic. Aquest estudi, conegutcom a Informe Stern (Stern Review onthe Economics of Climate Change), pre-diu que el cost dels danys produïts encas de no controlar el nivell d’emissióde gasos amb efecte d’hivernacle seria

Aquest sistema, a més de millorar laimatge d’una empresa, fa que adquirei-xi una consciència de les demandes so-cials que li permet veure els potencialsi futurs requeriments de la societat ci-vil. L’elaboració de memòries de soste-nibilitat pot ser un instrument que faci-liti la implementació de la RSC. Cal,però, vetllar perquè aquestes iniciativesno puguin esdevenir un simple green-washing.90

4.2.2 COSTOS DE NO-ADOPCIÓ PER ALCONJUNT DE LA SOCIETAT

Aquest apartat se centra en els costos aescala social, amb atenció especial alsefectes sobre l’ocupació, la qualitatambiental, la salut i el benestar social,i enllaça amb els efectes sobre la com-petitivitat.

OcupacióEl fet de no adoptar mesures ambien-tals pot comportar costos en l’àmbit so-cial en termes d’ocupació. Això derivadel fet que la política ambiental ofereixuna oportunitat per crear nous llocs detreball directes, ja sigui en els àmbitspúblic o privat, i per la reestructuracióde la producció que pot generar. D’a-

questa manera, es pot compensar ofins i tot superar la pèrdua de llocs detreball que la mateixa política pot ge-nerar sobre els sectors més afectats.

En aquest sentit, Andrews et al.(2000) van estimar que les despesesassociades amb les deu majors directi-ves europees en les àrees de l’aigua91,l’aire i els residus durant el període1990-2010 generarien mig milió d’o-portunitats de treball anuals (equiva-lent al 3% de la desocupació europeadel 1999).

La Taula 9 mostra la creació de llocsde treball relacionats amb les princi-pals directives sobre aire, aigua i resi-dus a la UE-15 en el període 1990-2010. La Taula 10 mostra les mateixesdades agregades per països.

Degradació del medi ambientEl cost més directe i evident de no-adopció de mesures ambientals és lasobreexplotació dels recursos naturals ila degradació del medi ambient.

La degradació ambiental no és unefecte col·lateral i menor del sistemaeconòmic, sinó que, tal com està ac-


OCUPACIÓ TANGIBLEANUALITZADA ASSOCIADAA LES DEU PRINCIPALS

DIRECTIVES

Ocupació relacionada amb la política ambiental de la UE-15 (1990-2010).Resultats per Estats membres de les deu principals directivesTaula 10

Àustria

Bèlgica

Dinamarca

Finlàndia

França

Alemanya

Grècia

Irlanda

Itàlia

Luxemburg

Holanda

Portugal

Espanya

Suècia

UK

TOTAL UE-15

17.200

19.800

6.400

5.600

50.100

131.700

15.700

5.100

38.500

700

31.500

15.800

39.100

10.400

52.900

440.400

10%

6%

5%

3%

2%

4%

4%

5%

2%

12%

12%

7%

2%

3%

3%

3%

OCUPACIÓ COM A % DE LA DESOCUPACIÓ DE 1999

ESTATS MEMBRES


incineració atenent les externalitats es-trictament ambientals. Van calcular unsvalors de 22,14 €/t per als abocaments ide 17,64 €/t per a la incineració.

D’altra banda, un estudi dels costosexterns dels residus municipals elabo-rat per Greño (2005) al País Basc vaestimar que els costos externs dels abo-cadors rondaven entre els 22,27 i els25,57 €/t segons si l’abocador compliao no la Directiva 1999/31/CE, mentreque els de la incineració estaven entreels 56 i els 187,25 €/t. Contràriament,el reciclatge provocaria un benefici ex-tern de 34 €/t.

A causa de la inexistència d’estudisd’aquest tipus per a Catalunya, s’hanextrapolat els valors de l’estudi de Gre-ño (2005) al territori de Catalunya.93

Així, sabent que els residus industrialsdeclarats a Catalunya van ser l’any2005 de 6.398.572 tones, de les quals1.372.562 van ser abocades i156.248 incinerades,94 hom pot calcu-lar uns costos externs totals per raó delsresidus industrials d’entre 30,6 i 35,1milions d’euros pel que fa als aboca-ments i d’entre 8,7 i 29,3 milions d’eu-ros pel que fa a la incineració.

com a mínim d’un 5% anual del PIBglobal d’ara endavant i podria augmen-tar fins a arribar al 20% anual. Contrà-riament, el cost d’adoptar mesures queevitarien aquests efectes negatius delcanvi climàtic hauria de ser aproxima-dament de l’1% anual del PIB global.

4.2.3 AVALUACIÓ MONETÀRIA D’IMPACTES

Els costos de degradació del medi am-bient derivats de la no-adopció de me-sures ambientals són complexos d’iden-tificar, difusos i de difícil quantificació.Hi ha, però, diversos estudis que inten-ten aproximar valors monetaris a deter-minats costos externs d’especial relle-vància.

Cal interpretar aquestes xifres com totsels costos externs que genera un àmbitdeterminat, però no com els costos deno-adopció de les polítiques ambien-tals, ja que els costos de no-adopciósón aquells que deixarien de produir-sesi s’adoptessin les polítiques ambien-tals (Gràfic 21).

A causa de la falta d’estudis específicsper a Catalunya, sempre que ha estatpossible s’han realitzat aproximacions apartir d’estudis elaborats en altres re-gions o països.

Hi ha diverses tècniques d’estimaciómonetària dels impactes ambientals enel camp d’estudi de l’economia am-biental, i també de valoració dels bénsi serveis ambientals. Les tècniques demonetització més utilitzades són el mè-tode del cost del viatge (que s’empraper a la valoració d’espais naturals), elmètode dels preus hedònics, el mètodedels costos evitats o induïts (per a unacerta mesura o impacte ambiental) i,sobretot, el mètode de valoració contin-gent (que és el més usat perquè té unabast d’aplicació major. Es fonamentaa preguntar a la ciutadania la seva dis-posició a pagar per gaudir d’una certamillora ambiental o la seva disposició aacceptar una compensació per suportarun impacte).92

Tots aquests mètodes han estat objec-te de crítiques, entre les quals cal des-tacar les següents: no resolen satisfac-

tòriament l’assignació intertemporal iintergeneracional de béns i serveis am-bientals; sovint cal incórrer en hipòtesisforça arbitràries; en estar basats en ladisponibilitat a pagar, els béns i serveisambientals resulten econòmicamentmés valorats a les zones més riques quea les pobres; la ciutadania no està acos-tumada a valorar monetàriament el me-di ambient; hi ha problemes associatsamb la realització d’enquestes; etc.

Compartim aquestes crítiques. Tot i ai-xí, les xifres aportades per aquests mè-todes poden resultar d’utilitat per il·lus-trar quantitativament la incidència eco-nòmica negativa que pot tenir la no-adopció de certes polítiques que redre-cin els problemes ambientals analit-zats. A continuació, es presenten algu-nes aproximacions que han fet diversosestudis pel que fa a alguns dels princi-pals impactes ambientals negatius.

Residus industrialsUna de les pressions més importantsque produeix l’activitat humana sobre elmedi ambient és la generació de residus.

Dijkgraaf i Vollebergh (2004) van com-parar el cost social de les millors tecno-logies disponibles per a l’abocament i la

Font: elaboració pròpia.


L’agregació d’aquestes dades donariauns costos externs totals per al tracta-ment de residus industrials a Catalun-ya95 l’any 2005 d’entre 39,3 i 64,4 mi-lions d’euros.

També cal esmentar els residus de laconstrucció i els miners, dels quals notenim dades de costos externs. Tot ique s’intueix que són d’import unitariinferior, quantitativament són molt im-portants.

MobilitatLa mobilitat és un gran generador d’ex-ternalitats, no només a causa de la con-taminació atmosfèrica de determinatsmitjans de transport, sinó també per lespressions sobre el territori que generala creació de les infraestructures asso-ciades i l’extracció i el transport decombustible (com a recurs escàs), aixícom pel cost dels accidents i la conges-tió. El model econòmic actual tendeix auna mobilitat creixent de la mà d’obra ide les mercaderies.

L’Observatori dels Costos Socials i Am-bientals del Transport a Catalunya(2004) va estimar els costos externsdel transport a Catalunya durant l’any2001, i va calcular uns costos ambien-tals de 2.872 milions d’euros/any i unscostos de congestió i d’accidents de1.902 milions d’euros/any, cosa quedóna uns costos externs totals de4.774 milions d’euros/any.

L’escenari tendencial estima que l’any2010 el sistema de transport català ge-nerarà uns costos ambientals de 3.423milions d’euros i uns costos de congestiói d’accidents de 3.291 milions d’euros,cosa que dóna uns costos externs totalsde 6.714 milions d’euros (Taula 11).

EnergiaLa producció d’energia elèctrica generauns costos externs importants, tant enel procés d’extracció de recursos comen la seva utilització.

L’informe del projecte ExternE elaboratper la Comissió Europea l’any 1998 pera Espanya96 va estimar els costos ex-terns següents com a conseqüència dela producció d’energia elèctrica:

Carbó: 0,048 a 0,077 euros/kWh.Gas natural: 0,011 a 0,022

euros/kWh.Biomassa i lignits: 0,029 a 0,052

euros/kWh.Eòlica: uns 0,0018 euros/kWh.

Tots aquests valors actualitzats97 s’hanmultiplicat per l’energia elèctrica gene-rada per cada una de les fonts energè-tiques l’any 2003,98 i s’han obtingut ai-xí els costos externs següents per a laproducció d’energia a Catalunya.

El cost extern que s’estima que es ge-nera anualment a Catalunya per raó dela utilització de carbó en la producciód’energia elèctrica és d’entre 33 i 53milions d’euros; el cost extern per l’úsde gas natural és d’entre 52 i 104 mi-lions d’euros; el cost extern que gene-ren la biomassa i els lignits és d’entre34.000 i 62.000 euros, i el cost externque suposa l’energia eòlica és d’aproxi-madament 352.000 euros.

Això suposa un cost extern total d’en-tre 85 i 158 milions d’euros, una xifraconsiderable tenint en compte que nos’han pogut considerar totes les fontsde generació d’energia elèctrica exis-tents (per exemple, nuclear o hidroelèc-trica), ni els usos directes de combusti-bles per a calefacció o altres diferentsde la mobilitat.

Els estudis de valoració econòmica d’ex-ternalitats es basen en els mètodes enu-merats a l’apartat 4.2.3, i, per tant, estansubjectes a moltes crítiques. Els valorsobtinguts depenen molt de la metodologiade càlcul i de les característiques del llocon s’ha realitzat l’estudi, fet que incideixsobre l’extrapolació a Catalunya. Malgrataixò, aquests resultats donen una idea dela magnitud que poden assolir els costosexterns i de la magnitud dels costos deno-adopció de les polítiques ambientals.

4.2.4 ALTRES COSTOS NO ECONÒMICS

Alguns dels vectors ambientals afectatsper la no-adopció de les polítiques i perals quals no s’han trobat estimacionsmonetàries per a Catalunya són: pèrduade biodiversitat, erosió del patrimonigenètic, efectes sobre la qualitat iquantitat aigua disponible, residus dela construcció, erosió del sòl, contami-nació atmosfèrica, etc.

En temes de salut, l’Agència Europeadel Medi Ambient va elaborar l’any2005 un informe sobre medi ambient isalut on relacionava la salut i certesmalalties amb els problemes ambien-tals generats per l’activitat humana, iatribuïa un cert nombre de morts i ma-lalties a la contaminació. Entre les prin-cipals dades destaquen les següents(European Environment Agency, 2005):

Entre l’1,8% i el 6,4% de les mortsde nens entre 0 i 4 anys estan relacio-nades amb la contaminació atmosfèri-ca. La contaminació de l’aire és res-ponsable d’aproximadament 100.000morts i 725.000 anys de vida perdutscada any en el conjunt d’Europa.

Els nivells d’ozó tenen severes im-plicacions sobre la salut i suposenmés de 20.000 morts l’any.

El cost social de l’increment de l’as-ma que s’ha produït a la població eu-ropea a causa de la contaminació at-mosfèrica s’estima en 3.000 milionsd’euros l’any.

Malgrat l’existència de nombrosos es-tudis que assignen valors estadístics ala mortalitat i a la morbilitat humanes,ens ha semblat excessiu transformar lesanteriors dades a diners.

Costos externs del transport a Catalunya. Anys 2001 i 2010

Costos (en milions d'euros)

Costos ambientals

Costos d'accidents i de congestió

Costos totals

Taula 11

2001 2010

2.872 3.423

1.902 3.291

4.774 6.714

Font: Observatori de Costos Socials i Ambientals del Transport (2004).


L’apartat 4.1 ha constatat que els costosd’adopció de les polítiques ambientalssón diversos i afecten tant administra-cions i empreses com la societat en ge-neral. Aquests costos poden ser elevatsper a determinats sectors econòmics,especialment per als més intensius encontaminació. Malgrat això, com s’havist a l’apartat 4.2, els costos de no-adopció de les polítiques poden assolirunes magnituds d’ordre molt rellevantsen termes econòmics, especialment desd’una perspectiva global (però també aescala individual d’empresa).

Hi ha, per tant, un problema de per-cepció dels costos. Aquells costos querecauen en forma pecuniària i de mane-ra directa sobre algun agent econòmicprivat es perceben més fàcilment queaquells costos que són difusos, es re-parteixen entre molts agents i sovint noes tradueixen en un pagament directe.Els costos són pèrdues de benestar,tant si es tradueixen en una despesacom si no ho fan.

Atès que no hi ha una assumpció di-recta dels costos socials generats, lano-adopció de mesures ambientals potfer competitives activitats molt perjudi-cials per al medi ambient, en detrimentdel benestar de la població. Són empre-ses que generen més costos que no pasbeneficis al conjunt de la societat.

Hi ha la creença que les regulacionsambientals imposen uns costos signifi-catius sobre els productors, alenteixenel creixement de la productivitat o finsi tot la redueixen, i d’aquesta maneradificulten la capacitat de les empresesde competir en els mercats internacio-nals. En el global d’una economia,aquesta pèrdua de competitivitat es re-flecteix en una reducció de les exporta-cions, un increment de les importa-cions i, a llarg termini, una relocalitza-ció de certs processos productius d’unpaís cap a altres, particularment de lesindústries més intensives en contami-nació cap a països on les regulacionsambientals no són tan estrictes.99

Durant els anys 70 i 80, diversos au-tors van generar els arguments teòricsque una ambiciosa regulació ambiental

pot fer malbé l’avantatge comparatiud’una nació.100

Malgrat les dificultats d’establir un ba-lanç quantitatiu (ja que no es disposad’estimacions quantitatives per a totsels costos d’adopció, ni encara menysper a tots els costos de no-adopció), so-ta un punt de vista més actual, les re-gulacions ambientals són vistes com abenignes pels seus impactes sobre lacompetitivitat de les empreses a llargtermini.101

Hart (1995) va establir que els condi-cionants ecològics es troben entre elsimpulsors principals del desenvolupa-ment de nous recursos i capacitats pera les empreses, i que la consecució d’a-vantatges competitius basats en capa-citats que faciliten una activitat econò-mica sostenible és possible. Segonsaquest autor, aquelles empreses quevan més enllà de la prevenció de la con-taminació i l’elaboració de productesverds i consideren plantejaments dedesenvolupament sostenible tenen unavisió més clara de les necessitats i elsrequisits dels clients potencials i delsmercats futurs, i aposten per assolir-neel lideratge.

COMPARACIÓ DELS COSTOS

D'ADOPCIÓ AMB ELS

DE NO-ADOPCIÓ DE LES

POLÍTIQUES AMBIENTALS

4.3


NOTES84 Adaptació a partir de Jaffe et al. (1995).85 L’estudi no inclou la Directiva 2000/60/CE, Di-rectiva marc de l’aigua (DMA), els efectes de laqual han de ser molt importants els pròxims anys.86 Aquests són els productors que proveeixen ser-veis ambientals com ara residus o gestió d’aigüesresiduals.87 Rose (1983), tot i que autors com Gray i Shad-begian (1993) troben evidència empírica d’una co-rrelació positiva entre inversió ambiental i inversióproductiva.88 Elorriaga (1993) i Rondinelli i Vastag (1996)van trobar que una font de pèrdua de competitivi-tat són les millores competitives que tenen certesempreses per raó de l’accés a ajudes institucionalso inversions financeres d’altres empreses que con-dicionen 89 Elorriaga (1993) i Rondinelli i Vastag (1996)van trobar que una font de pèrdua de competitivi-tat són les millores competitives que tenen certesempreses per raó de l'accés a ajudes institucionalso inversions financeres d'altres empreses que con-dicionen la seva actuació al compliment de la nor-mativa mediambiental.90 Pràctica empresarial fraudulenta consistent adonar informacions esbiaixades o incorrectes sobreles característiques ambientals d'un determinatproducte.91 L'estudi no inclou la Directiva (2000/60/CE),Directiva marc de l'aigua, els efectes de la qualhan de ser molt importants els pròxims anys en ter-mes d'ocupació, tant directa com indirecta. Això ésperquè l'informe és anterior a aquesta Directiva.Tampoc inclou altres directives posteriors en l'àm-bit de residus com les de Residus d'aparells elèc-trics i electrònics (RAEE) i altres amb incidènciatransversal com la de responsabilitat ambiental.92 Per a més informació sobre aquests mètodes,vegeu Azqueta (1994).93 Tot i que al seu estudi els costos estan estimatsper als residus municipals, hom creu que per alsresidus industrials aquests costos poden ser fins itot superiors.94 Segons dades de l'Agència Catalana de Residus.95 Només es consideren l'abocament i la incinera-ció. S'ha de tenir en compte que hi ha altres mè-todes de tractament que farien augmentar aques-tes xifres.96 Linares et al. (1998).97 Amb una taxa anual d'actualització del 3,1%,utilitzant la mitjana de variació anual del nivell depreus a Catalunya en el període 1996-2004, commostra l'apartat 2.1.2.98 Dades obtingudes de l'IDESCAT.99 Jaffe et al. (1995).100 Pethig (1975), Siebert (1977), Yohe (1979),McGuire (1982).101 Aquestes idees estan generalment associadesa Porter (1991).

5SECTOR AMBIENTAL

I COMPETITIVITAT

En aquest apartat, d'acord amb les fonts d'informació disponibles, es realitza

una aproximació a la dimensió del sector mediambiental en l'economia catalana

i a les seves perspectives de creixement

En una segona part es discutiran els elementsque justifiquen que el sector del medi ambient

pugui ser un factor de millora de la competitivitat de l'economia catalana i un sector important en els escenaris

econòmics dels pròxims anys

5 75POLÍTICA AMBIENTAL I COMPETITIVITAT DE L'ECONOMIA CATALANASECTOR AMBIENTAL I COMPETITIVITAT

Aquest capítol tracta de caracteritzar elsector ambiental a Catalunya a travésd’aproximacions que han realitzat dife-rents institucions, tant des de l’òpticade l’oferta existent en l’actualitat i laseva evolució com des del vessant de lademanda.

5.1.1 DEFINICIÓ DE SECTOR AMBIENTAL

No hi ha una definició de sector am-biental que sigui utilitzada de maneracomuna per tots els investigadors d’a-quest sector i els organismes oficials,tot i que totes tenen punts en comú:

Comissió Europea (1994): “Conjuntd’activitats dedicades a la produccióde béns i serveis per als propòsits me-diambientals. S’hi inclouen el controlde la contaminació de l’aire, l’aigua ila terra, el tractament de residus, elcontrol del soroll, la investigació i vigi-lància ambiental i la consultoria me-diambiental.”

OCDE (1992): “Aquell sector queinclou les empreses productores d’e-quipaments per a la reducció de lacontaminació, i també aquelles altresque produeixen determinats béns iserveis destinats a la gestió i protecciódel medi ambient.”

IMEDES (2000): “Conjunt d’activi-tats, tant de producció de béns comde prestació de serveis, que tinguincom a objectiu prevenir, minimitzar orecuperar les alteracions operades enels sistemes naturals com a conse-qüència de l’activitat humana.”

Eurostat (2005b): “Activitats queprodueixen béns i serveis per mesurar,limitar o corregir qualsevol dany am-biental en l’aigua, l’aire i el sòl, i tam-bé problemes relacionats amb residus,sorolls i ecosistemes.”

5.1.2 CARACTERITZACIÓ DEL SECTORAMBIENTAL A CATALUNYA

Atès que la informació disponible per ala caracterització del sector econòmicdel medi ambient és limitada, és conve-nient aportar les diverses aproximacionsque s’han realitzat i poder copsar aixíl’abast del sector.

a) Caracterització del sector ambientald’acord amb els estudis de la FundacióFòrum AmbientalLa Fundació Fòrum Ambiental és unade les institucions que, de manera pio-nera i ja des de l’any 2000, analitza l’e-volució del sector mediambiental a Ca-talunya. Aquesta Fundació ha elaborattres estudis sobre l’estat del sector enels anys 2000, 2002 i 2004.102 La me-todologia aplicada per a la captació dedades és la distribució d’una enquestaentre el conjunt d’empreses identifica-des en el sector amb un seguiment te-lefònic posterior. L’abast queda limitata aquelles empreses amb seu central odelegació a Catalunya.

Tots tres estudis parteixen d’una defi-nició comuna de sector econòmic am-biental: “[...] conjunt d’empreses id’activitats econòmiques dedicades a laprevenció (ex ante) i/o a la mitigació(durant) dels problemes creats als sis-temes naturals per les activitats huma-nes”.103 Alguns matisos que aquestadefinició aporta segons els subsectorseconòmics són:

En el cas de l’energia, es considerenúnicament les empreses dedicades al’estalvi i/o recuperació de l’energia enqualsevol àmbit, i també les empresesdedicades al desenvolupament d’e-nergies renovables (p. e. solar o eòli-ca). Queden excloses aquelles activi-tats que treballen en la producció i enla distribució d’energia convencional.

En el cas de l’aigua, es considerenles activitats adreçades a la potabilit-zació d’aigua, les relacionades ambles aigües residuals (tractament, de-puració, clavegueram, etc.), les vincu-lades a la reutilització de l’aigua, lesrelacionades amb noves fonts de sub-ministrament d’aigua (p. e. dessalinit-zació d’aigua marina o la recàrregacontrolada dels aqüífers) i les activi-tats referides a l’estalvi o la utilitzaciómés racional de l’aigua. De maneraidèntica al sector anterior, resten ex-closes les activitats responsables de lacaptació i distribució d’aigua conven-cionals.

Un marc normatiu més estricte i on els preus internalitzin

cada cop més els costos ambientals ofereix més

oportunitats de posicionar el medi ambient com a factor

competitiu en l'escenari empresarial

El sector ambiental cada vegada és més intensiu

en capital humà, cosa que potpotenciar el sector i l'economia,

millorar-ne la productivitat i aportar avantatges competitius

CARACTERITZACIÓ DEL

SECTOR AMBIENTAL

A CATALUNYA

5.1

576 POLÍTICA AMBIENTAL I COMPETITIVITAT DE L'ECONOMIA CATALANASECTOR AMBIENTAL I COMPETITIVITAT

A partir d’aquí, les principals caracte-rístiques d’aquest sector ambientalsón:1) Presència i ubicació. D’acord amb

les dades del primer semestre de2004, a Catalunya hi ha un total de1.217 empreses del sector ambiental.Això suposa que el nombre d’empresesha experimentat un augment del48,4% des de l’any 1999, manifestatsobretot en el període 1999-2002.

Des del punt de vista territorial, laprincipal concentració d’empreses haestat tradicionalment a la província deBarcelona (amb una proporció del 80%per a 2004) i, especialment, a les co-marques del Barcelonès, el Vallès Occi-dental, el Baix Llobregat i el VallèsOriental. A més, hi ha una tendència ala supervivència (el no-tancament)d’establiments empresarials en la ma-joria de les comarques durant el perío-de en què es disposa de dades, cosaque fa pensar en l’existència de mercati en l’habilitat de les empreses per co-brir-ne la demanda.

2) El volum de facturació del sectorambiental per a l’any 2003 s’estima en3.697 milions d’euros. Per l’evolucióseguida durant els últims anys, esconstata un cert alentiment en el ritmede creixement del sector que, malgrataixò, es manté per sobre del ritme decreixement de l’economia catalana.Concretament, durant el període 1996-2003 la facturació va créixer un 332%,i entre els anys 2001 i 2003 el creixe-ment va ser de l’11% (Gràfic 22).

L’evolució del nombre de treballadorsdel sector ambiental és igualment crei-xent, si bé el ritme se situa per sota delcreixement de la facturació (Gràfic 23).Això fa pensar, d’acord amb els estudisesmentats, en una tipologia de profes-sional de perfil cada cop més qualificati especialitzat, com constata l’apartat5.2.1.

De la revisió de l’abast del sector am-biental entès segons aquesta definició,convé remarcar alguns àmbits que enqueden fora:

Estructures de gestió ambiental in-tegrades en les empreses de la resta

de sectors d’activitat. L’evolució nor-mativa i l’enduriment de les exigèn-cies ambientals han provocat l’apari-ció en força empreses de responsableso de departaments específics de mediambient. De la mateixa manera, enqueden fora els departaments de lesempreses dedicats a la recerca am-biental.

Administració pública ambiental: to-tes aquelles regidories, departaments,conselleries, etc. que treballen enl’àmbit del medi ambient en ajunta-

ments, consells comarcals, consorcis,AMB, diputacions, Generalitat de Ca-talunya i Administració de l’Estat.

Els cossos judicials i de seguretatque s’han desenvolupat per vetllar pelcontrol i compliment de les directriusambientals: Fiscalia Especial de MediAmbient, SEPRONA de la Guàrdia Ci-vil, i seccions especialitzades delsMossos d’Esquadra i de les policiesmunicipals.

El personal docent i de recerca d’uni-versitats i centres d’investigació públics

Font: Fundació Fòrum Ambiental, 2004.

Font: Fundació Fòrum Ambiental, 2004.


i semipúblics que desenvolupa les se-ves tasques en el sector ambiental.

Si bé amb pes inferior, el personal re-munerat vinculat al tercer sector am-bientalista i ecologista (organitzacionsno governamentals i altres entitats sen-se ànim de lucre).

b) Aproximació a l’evolució del sectorambiental atenent la informació del’Institut Nacional d’EstadísticaAquesta aproximació parteix de les ti-pologies d’activitats econòmiques quepoden ser considerades pertanyents alsector ambiental d’acord amb estudisdel Ministeri de Medi Ambient sobre elsector del medi ambient a Espanya.104

Partint dels codis de la Clasificaciónnacional de actividades económicas(CNAE) i de la informació disponible alDirectorio central de empresas del Ins-tituto Nacional de Estadística, és possi-ble descriure una evolució del sectorentre 1999 i 2006 (Taula 12).

Com s’observa, aquesta definició desector ambiental no quadra amb la dela Fundació Fòrum Ambiental, i per ai-xò els resultats són molt diferents.

L’obstacle principal que plantejaaquesta aproximació és la generalitatdels codis d’activitat econòmica, que

no permet discriminar de manera acura-da les activitats veritablement vincula-des a la protecció del medi ambient. Toti això, aquells sectors que indiscutible-ment pertanyen a l’àmbit mediambien-tal com són el reciclatge (CNAE 37) oles activitats de sanejament públic(CNAE 90) presenten increments gensmenyspreables (35% i 59% per a Cata-lunya, i 72% i 123% per a Espanya,respectivament).

Una altra aproximació al sector am-biental podria provenir de l’Enquesta dePoblació Activa i de les professions quetenen per objecte actuacions en matèriade protecció i correcció del medi am-bient i similars de la Clasificación na-cional de ocupaciones. Tanmateix, topa-ria amb un problema de concreció sem-blant a l’esmentat en el cas dels tipusd’activitats econòmiques.

5.1.3 ANÀLISI DE LA DEMANDA DELSECTOR AMBIENTAL. PERSPECTIVES DE CREIXEMENT PER ALS PRÒXIMSANYS105

L’àmbit geogràfic cap al que orienten laseva activitat les empreses del sectorambiental català se situa a Catalunya iEspanya principalment, amb un 38% iun 33% de les empreses, respectiva-ment. Segueix l’àmbit internacional

amb un 21% de les empreses, i el 8%restant d’empreses no hi dóna resposta.

Cal destacar el poc pes de les exporta-cions d’aquest sector, principalmentperquè el client principal són les admi-nistracions públiques, les quals tendei-xen a afavorir les empreses locals perdamunt de les estrangeres. El percen-tatge de les empreses que exporten ésdel 16,7%. Les exportacions no són di-rectes, sinó que es fan a través d’inver-sions directes de capital i tecnologia aempreses locals dels països on es volexportar.

Des del punt de vista sectorial, els àm-bits dels residus, l’aigua i l’energia sónels que generen la major part de l’acti-vitat del sector (Taula 13).

El client principal del sector són lesadministracions públiques. Concreta-ment, l’any 2004, el 66,7% de les em-preses del sector enquestades afirma-ven tenir l’Administració pública com aclient (principalment, ajuntaments,consells comarcals, diputacions, Gene-ralitat de Catalunya i Govern espanyol).El grup que responia no tenir l’Adminis-tració pública com a client corresponiabàsicament a microempreses, és a dir,empreses de menys de 10 treballadors.

Font: Elaboració pròpia a partir de Novotec (2005) i del Directorio central de empresas de l'INE.

Evolució del nombre d'empreses que pertanyen al sector ambiental a Catalunya i a Espanya. Anys 1999 i 2006Taula 12

11. Extracció de crus de petroli i gas natural

22. Edició, arts gràfiques i reproducció de suports gravats

23. Coqueries, refinament de petroli i tractament de combustibles nuclears

37. Reciclatge

40. Producció i distribució energia elèctrica, gas, vapor i aigua calenta

41. Captació, depuració i distribució d'aigua

45. Construcció

51. Comerç a l'engròs i intermediaris del comerç, tret de vehicles de motor i motocicletes

52. Comerç al detall, tret del comerç de vehicles de motor, motocicletes i ciclomotors

55. Hostaleria

73. Investigació i desenvolupament

74. Altres activitats empresarials

80. Educació

90. Activitats de sanejament públic

TOTAL

3

5.655

1

43

295

186

847

39.475

92.293

40.773

3.576

59.718

8.000

581

251.446

3

5.726

1

58

368

152

82.353

42.171

84.774

41.459

4.075

83.340

10.283

925

355.688

53

21.184

26

141

1.369

1.246

4.240

187.390

528.742

255.320

12.296

314.296

42.489

2.344

1.371.136

51

25.141

23

243

2.773

1.319

448.446

217.080

539.636

282.118

16.225

438.359

59.812

5.218

2.036.444

1999 2006 1999 2006CNAE

Catalunya Espanya


La compra pública (incloent béns,obres i serveis) representa el 14% delPIB de la Unió Europea, més d’un biliód’euros.106 Així, una font important demillora del medi i d’impuls del sectorambiental és introduir criteris ambien-tals dins la despesa i la contractaciópública. És el que es coneix com acompra verda o compra pública am-bientalment correcta. Si bé el sectorambiental podria ser-ne particularmentafavorit, la compra verda també tindriauna incidència positiva sobre els pro-ductors més ecològics de la resta desectors.

Pel que fa a les expectatives de creixe-ment del sector ambiental, el 45,8%de les empreses del sector enquestadesl’any 2004 declaren haver crescut mésd’un 5%, mentre que un 40% afirmenque la seva facturació s’ha mantingutigual o ha disminuït. Destaca el nombred’empreses que afirmen haver dismi-nuït la facturació (18,75%) en relacióamb el nombre d’empreses que afirma-ven el mateix en l’estudi realitzat l’any2002 (7,2%). Malgrat això, hi ha unapercepció positiva sobre l’evolució de lafacturació de la pròpia empresa ques’estima que augmentarà segons el64% de les empreses i que es mantin-drà segons el 26%. Només un 10%creuen que experimentarà una dismi-nució.

Sembla que el sector pot haver assolitun cert grau de maduresa en els darrersanys i que calgui un nou impuls en eltipus de serveis i productes oferts. Laconjuntura global sembla oferir oportu-nitats de desenvolupament majors.

Tanmateix, es constata que caldria mi-nimitzar la dependència dels ingressosprocedents de l’Administració pública:”Espanya depèn en gran mesura delsfons de la UE per finançar part de lesseves polítiques ambientals, en parti-cular per a sanejament, depuradoresd’aigües residuals i gestió de residus.La disponibilitat de finançament delGovern central per a infraestructures deprotecció del medi ambient és limitada.Els fons comunitaris disminuiran i aca-baran per desaparèixer amb l’adhesiódels nous estats membres de la UE. Peraixò, hi ha la necessitat urgent de re-plantejar-se el finançament de les polí-tiques ambientals mitjançant el desen-volupament de mecanismes de finança-ment autònoms com ara impostos i ta-xes i una aplicació més sistemàticadels principis qui consumeix, paga i quicontamina, paga, cosa que reduiria lacàrrega que suporta la hisenda públicaespanyola”.107

De fet, un marc normatiu més estrictei on els preus internalitzin cada copmés els costos ambientals ofereix ma-jors oportunitats de posicionar el mediambient com a factor competitiu enl’escenari empresarial i, en conseqüèn-cia, de generar més productes i serveisi/o ampliar l’abast dels ja existents.

Font: Fundació Fòrum Ambiental (2004).

Residus industrials

Aigua

Residus municipals

Energia

Aire

Sòl

Espais naturals

Soroll

Olors

Altres

54%

37%

33%

27%

17%

13%

12%

10%

6%

23%

Distribució de les empreses delsector ambiental atenentdiversos vectors en què

desenvolupen la seva activitat

VECTOR AMBIENTAL

PERCENTATGE D'ACTIVITATS QUES'HI DEDIQUEN

Taula 13


Aquest apartat analitza la incidènciadel sector ambiental sobre la competiti-vitat de l’economia catalana en conjunt,a través de diversos paràmetres que l’a-fecten i en relació amb altres sectors.

Hi ha diverses característiques que fanque l’impacte d’aquest sector sobre lacompetitivitat global de l’economia siguidiferent del que poden tenir d’altres.Malgrat l’heterogeneïtat d’activitats queconglomera aquest sector, una de lesprincipals característiques és que és unsector relativament nou. Aquest fet faque sigui un sector amb molta vocacióinnovadora i generador de solucions alsnous problemes que es plantegen.

És un sector que experimenta a Cata-lunya i a Espanya un gran creixement. Elfet que en altres països europeus pro-pers tingui un pes més important fa pen-sar que aquest creixement continuarà.

5.2.1 EL SECTOR AMBIENTAL COM A IM-PULSOR DE LA COMPETITIVITAT

El desenvolupament de la política am-biental impulsa el creixement del sectorambiental, i, al seu torn, el sector am-biental contribueix al desenvolupamentde l’economia. Aquest apartat tracta demostrar de quina manera es donenaquestes relacions. La contribució d’a-quest sector a la competitivitat es mos-tra a través de diversos indicadors que,com ha indicat l’apartat 2.1.2, reflec-teixen la situació competitiva.

a) Indicadors de despesa en R+D i patentsCom indica l’apartat 2.1.2, la despesaen R+D és un indicador important peraugmentar el nivell tecnològic i veure elnivell d’influència que pot tenir un sec-

tor sobre la competitivitat global d’unaestructura productiva.

Segons la Guía de la investigación,desarrollo e innovación feta per Estrate-gia Empresarial amb la col·laboraciódel Govern del País Basc,108 el sectorambiental basc va fer una despesa enR+D+I l’any 2001 de 35 milions d’eu-ros, cosa que correspon al 5,5% del to-tal de la despesa per aquest concepterealitzada a la comunitat autònoma.

El nombre de patents també pot ser unindicador del nivell d’innovació d’unsector econòmic, i, per tant, de l’impulsque proporciona des d’aquest vessant ala competitivitat de l’economia.

b) Indicadors de productivitatLa productivitat dels treballadors, comha indicat l’apartat 2.1.2, és un indica-dor important per analitzar la competi-tivitat d’un sector econòmic. Per ava-luar l’impuls del sector ambiental enrelació amb la resta de sectors, es potexaminar la relació entre la seva pro-ductivitat i la de la resta.

S’ha calculat la productivitat mitjanad’algunes activitats del sector ambien-tal català com a resultat de l’aproxima-ció realitzada a Novotec (2005) a partirde la Clasificación nacional de activida-des económicas (CNAE).109 S’ha obtin-gut un índex de la productivitat aparentdels sectors que resulten anàlegs a laClassificació catalana d’activitats eco-nòmiques (CCAE).110

S’han extret tres sectors claramentidentificats dins el sector ambiental,per als quals s’han calculat les produc-tivitats següents (Taula 14).

EL SECTOR AMBIENTAL

I LA SEVA INCIDÈNCIA


DE L'ECONOMIA CATALANA

5.2

Productivitat aparent de sectors pertanyents al sector ambiental a Catalunya segons CCAE. Any 2001

CCAE

37. Reciclatge

41. Captació, potabilització i distribució d'aigua

90. Activitats de sanejament públic

Mitjana ponderada dels llocs de treball equivalents

177,00

205,00

105,00

139,09

Taula 14

Productivitat aparent (Catalunya = 100)

Font: Adaptat a partir de taules input-output de Catalunya 2001. IDESCAT.


La productivitat d’aquests sectors ésun 39% superior a la mitjana catalana,fet que indica l’impuls que suposa elsector ambiental per a la competitivitatde l’economia. S’ha de tenir en compteque hi ha moltes altres activitats co-rresponents al sector ambiental inclo-ses dins d’altres CCAE que també pre-senten valors elevats de productivitat.

c) Qualificacions dels treballadors delsector ambientalSegons un estudi elaborat l’any 2000per la Fundación Entorno, la distribucióde les qualificacions entre el sector am-biental a Espanya és la següent:

Més d’un 25% dels treballadors d’a-quest sector són titulats superiors;aquest percentatge es reparteix gairebéa parts iguals entre especialitats d’en-ginyeria i científiques (físiques, quími-ques, biològiques, ambientals, etc.).

Les titulacions universitàries de graumitjà (enginyers tècnics i titulacionscientífiques de tres anys especial-ment) representen el 15% de les ocu-pacions del sector. Els ocupats ambtitulacions mitjanes tècniques super-en en percentatge els de les carrerescientífiques.

Els professionals de grau superior isobretot mitjà ocupen el 20% de l’o-cupació.

Un 39% dels treballadors no tenenqualificació prèvia, fet que s’explicaprincipalment per l’elevat percentatged’ocupacions d’aquesta categoria ales empreses de serveis municipals,neteja viària i gestió de residus urbans(Gràfic 24).

El mateix estudi estima que els pròximsanys es produirà en el sector un incre-ment molt important de la demanda detitulats superiors universitaris, i aixòsuposa un 45% de les previsions denous llocs de treball. D’aquests nousllocs, el 25% seran titulats de carrerescientífiques, el 17% de carreres tècni-ques i el 3% restant correspondrà a al-tres titulats superiors, per la qual cosaes preveu que la presència d’aquests ti-tulats superiors augmentarà en el futur(Gràfic 25).

La importància creixent de la mà d’obraqualificada, malgrat l’heterogeneïtat quepresenta el sector ambiental, palesa quecada vegada és més intensiu en capitalhumà, cosa que pot potenciar el sector il’economia, millorar-ne la productivitat iaportar avantatges competitius.

5.2.2 ELS SISTEMES DE GESTIÓ MEDIAMBIENTAL

Dins el sector ambiental, hi ha tot unconjunt d’empreses dedicades al dis-seny i la implantació dels anomenatssistemes de gestió mediambiental(SGMA).

Un SGMA consisteix en l’aplicació pla-nificada d’un conjunt d’actuacions queajuden a:111

Complir els requisits de la legislaciómediambiental vigent.

Millorar la protecció del medi am-bient.

Reduir els impactes de l’organitzaciósobre el medi ambient, en controlarels processos i les activitats que elsgeneren.

És, per tant, un sistema estructurat degestió que inclou actuacions sobre l’es-tructura organitzativa, la planificació deles activitats, les responsabilitats, lespràctiques, els processos, els procedi-

ments i els recursos a fi de desenvolu-par i tenir al dia els compromisos enmatèria de protecció mediambientalque subscriu l’organització, és a dir, laseva política mediambiental.

Hi ha diferents graus de desenvolupa-ment d’un SGMA i diferents alternati-ves per implantar-lo. Una organitzaciópot decidir si vol un SGMA formal, au-ditable per tercers i certificable, queprengui com a referència la norma ISO14001 o el Reglament europeu761/2001 (EMAS) per desenvolupar-lo,implantar-lo i mantenir-lo; o si prefereixun SGMA informal o no referenciat, noauditable i no certificable.

La tendència més generalitzada enl’actualitat és la implantació segons lanormativa d’àmbit internacional ISO14001 enfront del sistema europeuEMAS. Un dels factors que poden expli-car aquest fet és l’abast mundial de lanorma ISO 14001 enfront de l’abasteuropeu de l’EMAS juntament amb elfet que l’EMAS estableix una exigènciamajor de transparència i compromísvers el seu entorn social.

S’estima que l’any 2006 hi havia 180organitzacions i 226 centres registratsamb el sistema EMAS a Catalunya, elque correspon al 39% dels que hi havia

Font: Fundación Entorno (2000).

NOTES102 Hi ha un estudi previ, de l'any 1999, que va servir peracotar allò que es considerava sector econòmic ambiental iper aproximar el volum i les dades bàsiques de les empre-ses que en formaven part.103 Fundació Fòrum Ambiental (2004: 12).104 Novotec (2005).105 Les dades usades en aquest apartat provenen de laFundació Fòrum Ambiental (2004).106 ICLEI (2002).107 OCDE (2004: 136).108 http://publicaciones.estrategia.net/idi/puem.htm#arr109 Vegeu l'apartat 6.b) del capítol 5.1.2.110 Taules input-output de Catalunya 2001. IDESCAT.111 Ministeri de Foment (2005).112 Comellas (2007).


a Espanya. Pel que fa a la ISO 14001,s’estima que l’any 2005 hi havia uns1.200 registres, el 16% d’Espanya.112

Un sistema d’aquest tipus provoca unaàmplia revisió de la gestió de l’empresapel fet que posa en marxa un procés sis-temàtic i cíclic de millora contínua detots aquells àmbits d’actuació de l’em-presa que tenen una incidència directa oindirecta sobre el medi ambient. Aques-ta millora en la gestió mediambientalpot repercutir en altres àmbits de l’orga-nització i millorar-ne la gestió i eficièn-cia internes. Això pot ser a causa de:

Millor utilització dels recursos.Millor coneixement sobre les activi-

tats i els productes desenvolupats perl’organització, que poden portar a in-crementar-ne l’eficiència.

L’assentament de les bases de lagestió i l’ordre metòdic dins d’una or-ganització.

La seva naturalesa d’eina de motiva-ció del personal intern envers la pro-tecció del medi ambient.

Promoció de la imatge de l’organit-zació, la qual s’implica en la milloradel medi ambient amb dades concre-tes que poden fer-se públiques.

Compliment dels requisits de la legis-lació ambiental d’una manera eficient.

Aquest segment del sector ambientaldedicat al disseny i la implantació delsSGMA pot contribuir, per tant, a millo-rar la competitivitat de tota l’economiaa través de les millores de l’eficiènciainterna que es produeixen a les empre-ses que apliquen aquests sistemes.

Font: Fundación Entorno (2000).

6PROPOSTES

Aquest apartat recull propostesrespecte de la millora de la gestió

ambiental i la competitivitat a l'economia catalana

6 85POLÍTICA AMBIENTAL I COMPETITIVITAT DE L'ECONOMIA CATALANAPROPOSTES

1. MILLORAR LA GESTIÓ PÚBLICA DE LES MESURES AMBIENTALS

Simplificar els processos burocràticsA fi de facilitar que les empreses adop-tin les mesures ambientals, cal simpli-ficar els processos, generar les menorsdificultats operatives possibles i no cre-ar costos evitables que acaben suposantuna pèrdua de competitivitat.

Sovint l’Administració demana a lesempreses informació que ja té en poderseu o informació poc necessària a cau-sa de la falta d’organització interna i decentralització de la documentació.

Aplicació progressivaCal que l’Administració introdueixi lesmesures de política ambiental progres-sivament i amb senyals clars de quinaen serà l’evolució futura, i concretiaquesta evolució quan sigui possible enun calendari. D’aquesta manera hi hapercepció de transparència i un marcmenys incert per a les empreses, es fa-cilita l’adopció de les mesures i se’n mi-lloren els resultats.

Millorar el tractament diferenciat a empreses grans i PIMEUn aspecte en què cal incidir més a l’ho-ra de dissenyar la política ambiental ésdiferenciar entre empreses grans i peti-tes. La política ambiental ha d’aconse-guir els seus objectius generant les me-nors dificultats possibles; per tant, caloferir un tractament diferent a empresesque són notablement diferents. Peraconseguir-ho, s’ha d’introduir flexibilitati simplificació en els procediments admi-nistratius (sobretot quant a impactes persota de certs llindars).

Una dificultat afegida a les PIME és lainexistència d’especialistes en temes demedi ambient a causa de les seves re-duïdes dimensions, per la qual cosa devegades poden ser necessàries políti-ques d’assessorament.

La millora de l’aplicació de polítiques enrelació amb la grandària de les empresesha d’anar encaminada a aconseguir queuna mateixa política ambiental no resticompetitivitat a una PIME en relació ambuna empresa de dimensions més grans

del mateix sector. Això es pot aconseguiren bona part reduint els costos fixos decomplir les polítiques ambientals, ja queaquests costos signifiquen per a les PIMEun percentatge major de la facturació.

Cal tenir present també que, sovint, ladiscriminació en el tractament ambien-tal de les empreses no s’hauria de fer se-gons la seva grandària, sinó segons l’im-pacte potencial que poden ocasionar.

Potenciar les ajudes a la renovació tecnològicaLes ajudes a la renovació tecnològicapoden contribuir a substituir maquinà-ria vella, ineficient i contaminant pertecnologies més netes i que consumei-xin menys recursos. Aquesta també ésuna manera de donar suport a les novestecnologies ambientals, tot i que potser una mesura contrària al complimentdel principi qui contamina, paga, jaque en aquest cas qui contamina éssubvencionat.

Impulsar la producció i els productesecològics amb despesa pública: compra verdaUna mesura que genera un gran impulsal sector ambiental i a les activitats d’al-tres sectors que són més respectuosesenvers el medi ambient és la introduccióde criteris ambientals dins la despesa ila contractació públiques. És el que esconeix com a compra verda o compra pú-blica ambientalment correcta.

Les administracions han d’impulsar,mitjançant la seva despesa, la comprade béns i serveis produïts sota criterisde respecte envers el medi ambient, jasigui a l’hora de dur a terme els proces-sos de producció, en l’adquisició dematèries primeres o productes interme-dis, en l’ús de recursos productius o enla composició final del producte pelque fa a les seves possibilitats de reuti-lització o reciclatge.

A part de millores ambientals directes,la compra verda pot significar un im-puls molt rellevant a aquest sector am-biental emergent, i també un impuls deles activitats fora del sector ambientalque més s’estan esforçant per produirde manera més ecològica.

Cal que l'Administració introdueixi les mesures

de política ambiental progressivament i amb senyals clars de quina

en serà l'evolució futura. A més, la política ambiental

ha d'actuar de manera transversal sobre totes

les altres àrees de govern

És desitjable una harmonitzacióde les polítiques ambientals

entre diferents regions i païsosper evitar que aquells amb

regulacions ambientals més suaus s'especialitzin

en produccions intensives en contaminació, cosa que pot

generar problemes tant locals com globals

Cada cop més, la població exigeixproductes i formes de producció

més respectuosos envers el medi natural, i correspon al món

empresarial respondre-hi produintde manera més ecològica

CANVIS I MILLORES

EN LA POLÍTICA

AMBIENTAL I ECONÒMICA

A

686 POLÍTICA AMBIENTAL I COMPETITIVITAT DE L'ECONOMIA CATALANAPROPOSTES

Millorar la transversalitat de les polítiquesLa política ambiental, perquè siguiefectiva, ha d’actuar de manera trans-versal sobre totes les altres àrees de go-vern. No n’hi ha prou d’incidir específi-cament des d’un departament o unaagència, sinó que ha de ser assumidaper la resta de polítiques, especialmentper la política econòmica.

Una solució pot ser la creació de co-missions interdepartamentals amb re-presentants de les diferents àrees.

HarmonitzacióÉs desitjable una harmonització de lespolítiques ambientals entre diferentsregions i països. Altrament, poden do-nar-se situacions d’increment o pèrduade competitivitat per motius aliens al’empresa. A l’extrem poden haver-hicasos de dumping ecològic (vegeu1.1.2).

L’excessiva manca d’harmonitzaciótambé pot significar que empreses depaïsos amb regulacions exigents traslla-din part dels seus processos productiusa altres països que no tenen una ade-quada legislació ambiental.

La manca d’harmonització i l’actual fa-cilitat per als moviments internacionalsde capital pot especialitzar països ambregulacions ambientals més suaus enproduccions intensives en contamina-ció, cosa que pot generar no nomésproblemes per a la població i el mediambient locals, sinó efectes globals.

Cal no entendre com a desitjable l’har-monització només entre països desen-volupats i en desenvolupament, sinótambé a escala de la Unió Europea (queés on ja s’ha avançat més, tret d’algunàmbit com ara el de la fiscalitat am-biental), de l’Estat espanyol mateix o,fins i tot, regional (és a dir, de la Gene-ralitat enfront de les polítiques locals).

L’harmonització de la política ambien-tal és especialment necessària enaquells sectors més exposats a la com-petència exterior i en aquells sectorsdels quals depèn gran part de l’estruc-tura econòmica. Molts sectors, alguns

dels quals generadors de fortes pres-sions sobre el medi (com la construccióo la generació d’electricitat), no estanpràcticament exposats a aquesta com-petència exterior.

2. MILLORAR L’ACTUAL BASE INFORMATIVA

Elaboració i càlcul per a Catalunya d’índexs de benestar social i sostenibilitat i d’indicadors que relacionin innovació amb política/mesures ambientalsCada vegada és més necessari orientarla política pública cap a objectius decreixement no estrictament econòmic.Les polítiques econòmiques estan ac-tualment massa centrades en la millorad’indicadors que tenen molts defectescom a indicadors de benestar social(apartat 2.1.1) i pràcticament mai in-corporen aspectes ambientals.

L’elaboració i progressiva acceptaciód’indicadors que mostrin d’una maneramés efectiva el benestar social i els ni-vells de sostenibilitat poden orientar lespolítiques públiques cap a objectius desostenibilitat que permetin un majorrespecte envers el medi i una millora dela competitivitat econòmica.

Indicadors per al sector mediambientalA fi d’analitzar millor el sector ambien-tal i determinats aspectes de la incidèn-cia de les polítiques ambientals, els or-ganismes estadístics haurien d’agruparadequadament el sector i obtenir dadesestadístiques per a la posterior cons-trucció d’indicadors. En l’actualitat, jaes disposa d’àmplies bases de dades es-tadístiques per a sectors agrupats se-gons determinats criteris com el CNAEo el CCAE.

Per analitzar d’una manera més rigoro-sa la incidència del sector sobre la com-petitivitat, s’hauria de disposar de da-des de productivitat, despesa enR+D+I, nombre de patents, capital hu-mà, nivell de preus del sector, importa-cions, exportacions, etc.

Avaluar les polítiques ambientalsUna avaluació a priori de les polítiquesambientals que mostri els costos i bene-ficis que genera una actuació ambiental

determinada pot aportar transparència ifer que es desenvolupin aquelles políti-ques que proporcionen més beneficis alconjunt de la societat.

L’avaluació a posteriori pot ajudar acopsar en quina mesura s’han aconse-guit els resultats esperats i detectar lesaccions correctores per aconseguir elsmillors resultats possibles en el futur.

Impulsar la recerca en les relacions entre economia i medi ambientCal avançar en la recerca de noves me-todologies (o en la millora de les exis-tents) per a la quantificació tant delscostos externs com dels interns, quali-tativament i, tant com sigui possible,quantitativament. El coneixement sobreaquests costos permetrà fer un balançque replantegi qüestions com la viabili-tat social real de certes activitats o delmodel de creixement econòmic actual.

També és cada vegada més necessariavançar en línies de recerca que facinentendre millor les interrelacions entreel sistema econòmic i el medi ambient.En particular, quins estalvis econòmicsrepresenta la consecució de nivells ma-jors de qualitat ambiental.

Vetllar perquè els consumidors rebininformació ambiental fidedigna És important que les autoritats vetllinper proporcionar la màxima informacióambiental als consumidors i que aixípuguin prendre les seves decisions ambmajor coneixement de causa. Una àm-plia i correcta informació ambiental so-bre els productes, a més de crear trans-parència i augmentar l’eficiència delmercat, farà que es potenciïn els pro-ductes verds i les produccions realitza-des sota condicions de respecte enversel medi ambient.

En aquest sentit, és important promou-re l’ecoetiquetatge, però també perse-guir i sancionar el greenwashing com apràctica empresarial fraudulenta con-sistent a donar informacions esbiaixa-des o incorrectes sobre les característi-ques ambientals d’un determinat pro-ducte.

6 87POLÍTICA AMBIENTAL I COMPETITIVITAT DE L'ECONOMIA CATALANAPROPOSTES

3. AVANÇAR CAP A LA INTERNALITZACIÓDELS COSTOS EXTERNS

Aplicar polítiques d’internalització delscostos externsEls productors s’han de responsabilit-zar dels seus costos i, en aquest sentit,un dels objectius de la política me-diambiental ha de ser la internalitzaciódels costos externs. Aquest és un ob-jectiu desitjable tant des de l’òptica dela política econòmica, ja que contribui-rà a una major eficiència assignativa,com des de l’òptica de la política am-biental, ja que permetrà reduir els im-pactes sobre el medi ambient.

En el límit, si un sector no és compe-titiu quan assumeix tots els seus cos-tos, sinó que necessita traslladar-neuna part sobre el conjunt de la societat,vol dir que socialment convindria mésdedicar recursos a altres produccions.

Dels anteriors raonaments deriva queés important donar certa prioritat aaquells impactes que generen uns cos-tos externs majors: mobilitat, gestió deresidus, producció i consum d’energia,contaminació atmosfèrica, etc.

Aprovar impostos ambientals que afavoreixin la internalització d’externalitatsUn dels principals instruments perquèles empreses facin front als seus impac-tes són els impostos ambientals (apartat3.1.1). Aquests impostos poden acon-seguir que els preus reflecteixin millorels costos i beneficis socials derivats dela producció d’un bé o servei, i signifi-car una millora de l’eficiència assignati-va del conjunt de l’economia.

Tot i que els impostos ambientals po-den generar pèrdues de competitivitatals sectors més contaminants per raóde l’increment de preu dels seus pro-ductes, el cost que suporti aquesta ac-tivitat serà menor que el cost que la so-cietat en conjunt suportaria en absèn-cia del tribut en forma d’impactes am-bientals i d’altres.

Cal, des d’un punt de vista econòmic ide justícia des d’un punt de vista so-cial, que cada productor assumeixi la

totalitat dels costos de dur a terme laseva activitat. Això revertirà en una mi-llor preservació del medi ambient i delsrecursos naturals, i també en una millo-ra de l’eficiència econòmica.

Els impostos ambientals finalistes sónmés transparents i gaudeixen d’una ma-jor acceptació social. El sector gravatels accepta encara millor si la recapta-ció hi retorna parcialment o totalmentper subvencionar algunes mesures d’a-dopció que incentivin els esforços en lamillora dels processos en relació amb elmedi ambient. Cal anar amb compte,però, ja que subvencionar les mesuresanticontaminació pot ser contrapro-duent perquè s’està premiant qui hadescuidat d’emprendre accions enfrontde qui ja es va avançar adoptant-les enel passat, i això pot resultar un mal pre-cedent.

Introduir criteris ambientals als impostos existentsMés enllà d’aplicar nous impostos am-bientals, també seria interessant intro-duir criteris ambientals en els impostosja existents en forma de reduccions delstipus impositius o de les quotes, o de bo-nificacions per incentivar les empreses aadoptar Bones Pràctiques ambientals.

Eliminar subvencions ambientalmentperjudicialsCal identificar i eliminar les subven-cions ambientalment perjudicials (apar-tat 3.1.3). Aquestes subvencions gene-ren grans dificultats a l’hora d’assolirels objectius mediambientals, i tambéineficiència econòmica, a més, òbvia-ment, d’una pèrdua de recursos pú-blics.

Potenciar nous instruments de políticaambientalEls sistemes de bonificació–penalitza-ció i els sistemes de fiança (vegeu3.1.6) han demostrat ser instrumentseficaços per reduir les pressions sobreel medi ambient sense generar gransdistorsions econòmiques, càrregueseconòmiques al conjunt del sector afec-tat o costos significatius en l’àmbit so-cial. L’aplicació de les clàssiques mesu-res ambientals (impostos, reglamenta-cions, inversions, campanyes de comu-

nicació, etc.) hauria de complementar-se en algunes ocasions amb aquest ti-pus d’instruments.

4. CANVIS ESTRUCTURALS

Orientar l’estructura econòmica cap aproduccions d’alt contingut tecnològic ivalor afegitUna transformació més de fons i a llargtermini passa per canvis estructurals.Cal orientar, mitjançant la política eco-nòmica i ambiental, l’entramat produc-tiu cap a produccions netes, d’alt con-tingut tecnològic i que generin un altvalor afegit. La combinació d’aquestsfactors pot aconseguir a llarg terminiuna economia més sòlida.

En paral·lel, cal reduir el pes relatiu (ien algun cas absolut) dels sectors queaporten poc valor afegit. És particular-ment aguda i excepcional a Europa ladependència que han mostrat els úl-tims anys les economies espanyola i ca-talana respecte del sector de la cons-trucció, un sector que crea molts perju-dicis ambientals i que es fonamenta enl’explotació d’un recurs escàs i finit,com és el sòl.

Avançar cap a una reforma fiscal ecològicaCal orientar el sistema fiscal a gravaraspectes socialment negatius com sónles externalitats ambientals (en particu-lar, el consum d’energia i d’alguns re-cursos naturals) a canvi de reduir lapressió sobre determinats fets forta-ment gravats en l’actualitat, com és elfactor treball mitjançant les cotitza-cions socials (vegeu 3.1.1). D’aquestamanera es podria obtenir la mateixa re-captació total i destinar-la en principials mateixos objectius, i, alhora, fomen-tar l’ocupació i desincentivar aspectessocialment perjudicials.

688 POLÍTICA AMBIENTAL I COMPETITIVITAT DE L'ECONOMIA CATALANAPROPOSTES

1. ADOPCIÓ DE MESURES ECOEFICIENTSI D’INICIATIVES WIN-WIN

L’ecoeficiència i les estratègies win-win(apartat 1.1.4) són vies per compatibi-litzar millores ambientals i competitivi-tat econòmica.

Cal que les administracions públiquespotenciïn aquestes iniciatives i donin aconèixer tant les possibles mesures quees poden prendre com els efectes posi-tius que aquestes mesures produeixensobre la competitivitat de les empreses.I cal que les empreses adoptin una ac-titud activa de cerca d’oportunitats enaquest àmbit.

També és necessari intensificar la im-plantació progressiva de sistemes de“gestió ambiental cooperada” per asectors amb predomini de petites i mit-janes empreses.

2. CONSCIENCIACIÓ SOCIAL I EMPRESARIAL SOBRE ELS PROBLEMES AMBIENTALS DES DE LA PERSPECTIVADELS AVANTATGES QUE POT PRODUIR

En el context actual i cada cop més, lapoblació és sensible als problemes am-bientals (apartat 4.2.1), fet que n’afec-ta els patrons de consum. La poblacióexigeix (i exigirà cada cop més en el fu-tur) productes i formes de produccióque es realitzin sota un major respecteenvers el medi natural. Aquest esdevin-drà un factor crític de competitivitatque, a més, l’Administració pot estimu-lar impulsant l’ecoetiquetatge i la cons-cienciació ambiental entre consumi-dors i empreses. Correspondrà al mónempresarial respondre-hi produint demanera més ecològica, fent productesde línia ecològica, etc. Els qui s’avan-cin en aquesta direcció aconseguiranuna posició avantatjosa. Així mateix, lesempreses han de tenir present que bo-na part de les accions ambientals queavui són voluntàries seran obligatòriesen el futur.

PROPOSTES PER

AL TEIXIT EMPRESARIAL

B

7CONCLUSIONS

7 91POLÍTICA AMBIENTAL I COMPETITIVITAT DE L'ECONOMIA CATALANACONCLUSIONS

Tradicionalment, hi ha la concepció queles mesures ambientals provoquen cos-tos que generen una pèrdua de compe-titivitat i una reducció de la rendibilitatglobal. L’evidència empírica mostracom aquesta visió és parcial i no recullefectes indirectes i a llarg termini quepoden conduir al resultat contrari.

És cert que els costos d’adoptar lesmesures poden perjudicar competitiva-ment les empreses que són més inten-sives en contaminació, però és just (ieficient econòmicament) que aquestesempreses redueixin la seva producció sino assumeixen tots els costos que gene-ra, ja que els beneficis ambientals i so-cials derivats d’una menor contamina-ció superen els beneficis privats que as-soleixen contaminant.

Un problema actual és que les políti-ques estan massa centrades en la millo-ra d’indicadors que no mostren de mane-ra adequada el benestar social. El PIB,malgrat ser un bon indicador de l’evolu-ció de la producció de béns i serveis d’u-na economia i, per tant, del nivell d’acti-vitat econòmica, no recull aspectes im-portants del benestar de les societats, niaspectes de sostenibilitat d’aquest crei-xement. És a dir, si el tipus de creixe-ment que es produeix pot mantenir-se enel temps sense produir efectes negatius.Hi ha altres indicadors que mesuren mi-llor aquests aspectes i que també s’hau-rien d’analitzar com a possibles rectorsde les diferents polítiques de l’Adminis-tració. Els indicadors han de millorarquan ho facin el benestar i la qualitat delmedi ambient, condicions necessàriesper assolir i mantenir la competitivitat allarg termini.

L’objectiu de la política ambiental hade ser reduir les pressions que exerceixl’activitat humana sobre el medi am-bient i aconseguir la compatibilitat ambel desenvolupament econòmic. Si bé devegades una determinada política am-biental pot tenir efectes negatius a curttermini sobre la competitivitat, a llargtermini poden activar-se mecanismes(p. e. derivats de la innovació, de la ma-jor eficiència dels mercats o de la dis-ponibilitat de recursos) que facin queles empreses (fins i tot les més afecta-

des) siguin més competitives del queho eren inicialment, i ho siguin exercintmenys pressions sobre el medi am-bient.

D’altra banda, és important distingirels efectes privats d’una política am-biental dels efectes sobre el conjunt dela societat. Així com a escala privadauna empresa concreta (especialment siés molt contaminadora) pot resultar ne-gativament afectada per la política am-biental, a escala del conjunt de la so-cietat (si la política està ben dissenya-da) sempre hi ha beneficis en termesde benestar.

La major part dels costos d’adopció deles mesures ambientals es tradueixenen despeses per a les empreses. Elsmés directes són a curt termini i es pro-dueixen a escala privada. En canvi, elsbeneficis generats per l’adopció de lapolítica ambiental no acostumen a tra-duir-se en ingressos, sinó en reduccióde costos ambientals i socials (sovintintangibles), que solen produir-se amés llarg termini i recauen sobre elconjunt de la societat. Aquestes asime-tries dificulten la percepció dels pros iels contres d’aquesta idoneïtat.

Malgrat aquesta distinció, hi ha mesu-res concretes que tenen efectes posi-tius sobre la competitivitat tant a curttermini com a escala privada. Són lesmesures win-win i l’ecoeficiència. Aixòles fa molt desitjables a priori, però calanar amb compte amb la possibilitatque un abaratiment dels recursos con-dueixi a un repunt del seu consum, co-sa que es coneix com a efecte de rebot.

Com s’ha comentat, hi ha altres políti-ques que a llarg termini també activenmecanismes que acaben generant efec-tes positius sobre la competitivitat. Und’aquests mecanismes és la innovació.La política ambiental incentiva les em-preses a innovar i en general les fa, allarg termini, més competitives del queho eren inicialment. Una altra viad’augment de la competitivitat és millo-rar la gestió interna.

Entre els costos d’adoptar les políti-ques ambientals destaquen les despe-

Hi ha la consideració que les mesures ambientals

provoquen costos que generenuna pèrdua de competitivitat iuna reducció de la rendibilitat

global, però l'evidència empíricamostra com aquesta visió és

parcial i no recull efectes indirectes i a llarg termini que

poden conduir al resultat contrari

Les polítiques ambientals es tradueixen en millores,

no sempre tangibles ni fàcilmentquantificables, sobre el medi i

la societat en conjunt, que augmenten el benestar i els

recursos disponibles i, per tant,les oportunitats de

millores competitives

La societat ha d'assumir que perquè una economia pugui

perdurar ha de ser ambientalmentsostenible, de la mateixa manera

que ja assumeix que també cal que sigui competitiva

792 POLÍTICA AMBIENTAL I COMPETITIVITAT DE L'ECONOMIA CATALANACONCLUSIONS

ses realitzades per les administracionspúbliques i les empreses en termes dereducció dels impactes sobre el mediambient. La major part d’aquests estu-dis només se centren en les despesesde capital i operatives, per la qual cosasovint no es consideren altres costos in-directes.

Pel que fa als costos de no-adopció,cal remarcar la dificultat de calcular-los. Molts d’aquests costos no es tra-dueixen en cap partida d’ingrés o des-pesa, sinó que són costos d’oportunitatper a les empreses, i costos sobre elmedi ambient i la societat. Els costosd’oportunitat poden ser molt impor-tants per a les empreses a llarg termini,ja que és a llarg termini quan la políti-ca ambiental activa mecanismes queles poden fer més competitives.

Pel que fa als costos ambientals i so-cials, les estimacions disponibles indi-quen que assoleixen imports prou ele-vats com per pensar que la seva dismi-nució ha de ser una prioritat política.Aquests costos són especialment signi-ficatius en els àmbits de la mobilitat, lagestió dels residus, l’energia i la conta-minació atmosfèrica.

L’activitat del sector ambiental tambété un efecte sobre la competitivitat. Estracta d’un sector en expansió, quecontribueix a la innovació per raó de lesnoves solucions que aporta i en el qualla mà d’obra presenta un nivell de qua-lificació cada cop més elevat. La ten-dència creixent d’aquest sector s’ha deveure també com una oportunitat. Estracta d’una tendència que l’Adminis-tració pot impulsar encara més intro-duint criteris de compra verda en lesseves decisions de compra i contractes.

En aquest mateix sentit, conforme lasocietat adquireixi una major conscièn-cia ambiental també augmentarà la de-manda de productes més ecològics.Proporcionar més informació ambientalals consumidors no només significaràuna millora ambiental, sinó que faràmés raonades les seves opcions de con-sum, cosa que dotarà de més eficièncial’assignació de recursos en el mercat.

Les polítiques ambientals es traduei-xen en millores, no sempre tangibles nifàcilment quantificables, sobre el medii la societat en conjunt. Aquestes políti-ques augmenten, si més no a llarg ter-mini, el benestar i els recursos disponi-bles, i per tant les oportunitats de millo-res competitives. La seva aplicació ge-nera, tanmateix, diversos efectes sobrela competitivitat i sobre l’eficiència delsmercats, i cal, per tant, millorar aques-ta aplicació perquè els efectes sobre elconjunt de l’economia siguin tan bene-ficiosos com sigui possible.

D’entrada, cal una millora de la trans-versalitat de les polítiques per fer que laresta de polítiques públiques assumei-xin els criteris ambientals, particular-ment la política econòmica.

Cal, així mateix, que les empreses esfacin responsables dels efectes de la se-va activitat, ja sigui per la via de la in-ternalització (impostos ambientals i eli-minació de subvencions ambientalmentperjudicials) o mitjançant altres fórmu-les. Tindria sentit avançar cap a una re-forma fiscal ecològica que serveixi perdissuadir conductes ambientalment nodesitjables i alhora incentivar aquellesque la societat vol potenciar. En aquestsentit, bo i mantenint la funció redistri-butiva del sistema fiscal i la seva recap-tació, es podria pensar a incrementarels impostos ambientals (en particular,sobre l’ús d’energia) i a rebaixar les co-titzacions socials del treball, amb laqual cosa s’assolirien bons resultats si-multàniament en els àmbits ambiental ilaboral.

És important tenir en compte que notots els sectors són afectats igualmentper la política ambiental. Els sectorsmés afectats són aquells que contami-nen més i els que tenen més competèn-cia d’àmbits geogràfics amb regulacionsmés laxes. Aconseguir una major har-monització de les polítiques pot mini-mitzar la gran mobilitat de capitals imercaderies existent en l’actualitat, i elfet que alguns dels processos produc-tius més contaminants es desplacin aterritoris on hi ha regulacions ambien-tals poc estrictes, cosa que produeix eldumping ambiental. Això pot ser relle-

vant per a alguns sectors concrets, pe-rò en la majoria dels casos l’harmonit-zació de les polítiques amb els àmbitsveïns de regulació té un efecte moltmoderat.

Alguns instruments, com ara certs im-postos ambientals que es retornen con-dicionadament al sector, els sistemesde bonificació–penalització o els siste-mes de fiança, tenen un impacte eco-nòmic nul o moderat sobre la competi-tivitat del sector gravat en conjunt. Enaltres casos, com ara l’establiment dereglamentacions o de certs tipus d’im-postos ambientals, l’efecte pot ser ma-jor, però el seu ús pot estar justificatper altres criteris, per exemple una ma-jor certesa en l’assoliment dels resul-tats perseguits o l’obtenció d’un ingrésper desenvolupar polítiques ambien-tals.

En qualsevol cas, cal que les polítiquesambientals siguin ben definides i quel’Administració doni senyals clars dequina en serà l’evolució a fi de restar in-certesa a les empreses. Aquest fet millo-ra el resultat obtingut amb les mesures ien minimitza els costos de compliment.

Cal, així mateix, tractar de simplificarels processos burocràtics necessaris percomplir les mesures, en particular per aaquelles empreses que generen menyscontaminació. Bona part d’aquests cos-tos burocràtics són costos fixos inde-pendents de la grandària de les empre-ses, i, per tant, suposen per a les PIMEuna càrrega major en termes relatius.Les PIME, en general, també tenenmés dificultats a l’hora d’implantar lespolítiques ambientals a causa de lamanca de personal tècnic especialitzat.

La societat ha d’assumir que perquèuna economia pugui perdurar ha de serambientalment sostenible, de la matei-xa manera que ja assumeix que tambécal que sigui competitiva.

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

8

95POLÍTICA AMBIENTAL I COMPETITIVITAT DE L'ECONOMIA CATALANAREFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

REFERÈNCIES

BIBLIOGRÀFIQUES

Andrews, K., Anderson, F.M., Bartonova, A., Horth, H., Kilde, N.,Larsen, H.V., Zabel, T., Study on investment and employmentrelated to EU policy on air, water and waste. Final report. ReportNº EC 4739/A.1, European Commission, Directore-GeneralEnvironment, Brussels, 2000.

Arrow, K., Bolin, B., Costanza, R., Dasgupta, P., Folke, C., Holling,S., Jansson, B.-O., Levin, S., Mäler, K.-G., Perrings, C., Pimentel,D., “Economic growth, carrying capacity and the environment”,Science, vol. 268, p. 520-521. 1995.

Azqueta, D., Valoración económica de la calidad ambiental, Ed.McGraw-Hill. Madrid, 1994.

Banc Mundial, Informe sobre desenvolupament mundial: desenvo-lupament i medi ambient. 1992.

Bansal, P., Roth, K., “Why Companies go Green: A Model ofEcological Responsiveness”. Academy of Management Journal,vol. 43, n. 4, p. 717-736. 2000.

Barde, J.O., Honkatukia, O., Environmentally Harmful Subsidies.Contribution to the ERE 2003 yearbook. Juliol 2003.

Binswanger, M., “Technological progress and sustainabledevelopment: what about the rebound effect”, EcologicalEconomics, vol. 36, p. 119-132. 2001.

Blair, R.D., Kaserman, D., Tepel, R.C., “The impact of improvedmileage on gasoline consumption”, Economic Inquiry, n. 22, p.209-217. 1984.

Brío, J.A., Junquera, B., “Instrumentos administrativos y coopera-ción pública para el impulso medioambiental de las empresas”,Estudios Empresariales, n. 104, p. 52-59. 2000.

Brookes, L., “Energy efficiency and economic fallacies”, EnergyPolicy, p. 783-785. Març 1990.

Castañeda, B.E., “An index of sustainable economic welfare(ISEW) for Chile”, Ecological Economics, n. 28, p. 231-244.1999.

Catalán Deus, G., “Un 85% de españoles, preocupados por el me-dio ambiente”, El Mundo, p. 57, 13 de novembre de 1995.

Chudnovsky, D., Chidiak, M., “Competitividad y medio ambiente.Claros y oscuros en la industria argentina”, IDRC i UNCTAD.1995.

Coase, R., “The problem of social cost”, Journal of Law andEconomics, n.3, p. 1-44. Octubre 1960.

Cobb, C.W., Cobb, J.B., “The Green National Product: a ProposedIndex of Sustainable Economic Welfare”, University Press ofAmerica, Lanham, 1994.

96 POLÍTICA AMBIENTAL I COMPETITIVITAT DE L'ECONOMIA CATALANAREFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

Comellas i Doñate, M., Instruments econòmics per al mediambient: fiscalitat i subvencions, Direcció General de Qualitatambiental, DMAH. Asociación Española de Directivos. Barce-lona, Març 2007.

Comissió Europea, European Report on Science andTechnology Indicators. European Commission Publications,Luxemburg, 1994.

Comissió Europea (2000). Comunicació de la Comissió alConsell i al Parlament Europeu Conjugar nuestras necesidadesy nuestras responsabilidades: integración de las cuestionesmedioambientales en la política económica. COM (2000) 576final. 2002.

Comissió Europea (2003). Comunicació de la Comissió alConsell i al Parlament Europeu Algunas cuestiones clave de lacompetitividad en Europa: hacia un enfoque integrado. COM(2003) 704 final, de 21 de novembre de 2003.

Comissió Europea (2005a). Comunicació de la Comissió alConsell Europeu de primavera Trabajando juntos por el creci-miento y el empleo. Relanzamiento de la Estrategia de Lisboa.COM (2005) 24, de 2 de febrer de 2005.

Comissió Europea (2005b). Comunicació de la Comissió al Con-sell i al Parlament Europeu Acciones comunes para el creci-miento y el empleo: el programa comunitario sobre la Estrategiade Lisboa. COM (2005) 330 final, de 20 de juliol de 2005.

Comissió Europea (2006a). Comunicació de la Comissió alConsell Europeu de primavera Ha llegado la hora de acelerar.La nueva asociación para el crecimiento y el empleo. Parte 1.COM (2006) 30 final, de 25 de gener de 2006.

Comissió Europea (2006b). Libro Verde de la Estrategia euro-pea para una energía sostenible, competitiva y segura. COM(2006) 105 final, de 8 de març de 2006.

Consorci de Promoció Comercial de Catalunya, Pla d’interna-cionalització de l’empresa catalana 2005-2008, The BostonConsulting Group. 2005.

Costanza, R., d’Arge R., de Groot, R., Farber, S., Grasso, M.,Hannon B., Limburg, K., Naeem, S., O’Neill, R. V., Paruelo,J., Raskin, R. G., Sutton, P., Van Den Belt, M., “The value ofthe world’s ecosystem services and natural capital”, Nature, n.387, p. 253-260. Maig 1997.

Daly, H., Cobb, H.E., Cobb, J.B., For the Common Good -redirecting the economy towards community, the environmentand sustainable development, Beacon Press, Boston, 1989.

De Bruyn, S. M. Heintz, R. J., “The environmental Kuznetscurve hypothesis”, Dins Van Den Bergh, J. (Ed.) Handbook ofEnvironmental and Resource Economics. Edward Edgar, p.656-677. Cheltenham, 1999.

Departament de Medi Ambient i Habitatge, Catalunya 2005.Informe sobre medi ambient i desenvolupament sostenible.Generalitat de Catalunya, 2006.

Diefenbacher, H., “The index of sustainable economicwelfare: A case of study of the Federal Republic of Germany”,Dins Cobb, C.W., Cobb, J.B. (Eds). The green nationalproduct: a proposed index of sustainable economic welfare,pàgs. 215-245, University Press of America, Lanham, 1994.

Dijkgraaf, E., Vollebergh, H.R.J., “Burn or bury? A social costcomparison of final waste disposal methods”, EcologicalEconomics, vol. 50, n. 3-4, p. 233-247. 2004

Dubin, J.M., Miedema, A.K., Chandran, R.V., “Price effects ofenergy-efficient technologies: a study of residential demandfor heating and cooling”, Rand Journal of Economics, n. 17,p. 310-325. 1986.

Ekins, P., “The Kuznets curve for the environment andeconomic growth: examining the evidence”, Environment andPlanning, vol. 29, p. 805-830. 1997.

Elorriaga, J.F., “Implantación del plan de gestión medioam-biental en la empresa”, Boletín de Estudios Económicos, vol.48, n. 150, p. 429-457. 1993.

EORG, The attitudes of Europeans towards the environment.Eurobarometer 58.0. 2002.http://europa.eu.int/comm/environment/barometer/barometer_2003_en.pdf

European Environment Agency, Environmental Agreements.Copenhagen, 1997.

European Environment Agency, Environment and health. EEAReport n. 10/2002. 2005.

Eurostat (2005a). Environmental protection expenditure inEurope by public sector and specialised producers, Statisticsin focus, Environment and energy. 2005.

Eurostat (2005b). Eurobarometer. Office for Official Publicationsof the European Communities, Luxemburg, 2005.

Feliu Jofre, A., Herrera Marí, M., Empresa i medi ambient: Si-tuació actual i tendències. Fundació Fòrum Ambiental. 2002.

Fundació Fòrum Ambiental (2000a). Guia per a l’ecoeficièn-cia. 2000.

Fundació Fòrum Ambiental (2000b). Directori i estudi delsector econòmic del medi ambient a Catalunya. 2000.

Fundació Fòrum Ambiental, Estudi del sector econòmic delmedi ambient a Catalunya 2002.


Fundació Fòrum Ambiental, Estudi i directori del sector eco-nòmic del medi ambient a Catalunya 2004.

Fundación Entorno, Avances de conclusiones del estudio Há-bitos de consumo y medio ambiente en España. 2000.

García, J.L., García, M.J., Política Agrària Comuna: balanç iperspectives, Col·lecció d’Estudis Econòmics, n. 34, Caixad’Estalvis i Pensions de Barcelona. 2005.

Generalitat de Catalunya, PIMEC, FEPIME, CCOO i UGT,Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat del’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana. Barcelo-na,16 de febrer de 2005.

Gray, W.B., Shadbegian, R.J., “Environmental Regulation andManufacturing Productivity at the Plant Level”, DiscussionPaper, US Department of Commerce, Center for EconomicStudies, Washington DC, 1993.

Greene, D.L., “Vehicle use and fuel economy: how big is therebound effect?” Energy Journal, n. 13, p. 117-143. 1992.

Greening, L.A., Greene, D.L., Energy use, technical efficiency,and the rebound effect: a review of the literature, Report tothe Office of Policy Analysis and International Affairs, USDepartment of Energy, Washington DC, desembre 1997.

Greño, P., “Costes externos de la gestión de residuos urba-nos”, Residuos, n. 82, p. 54-64. 2005.

Grossman, G.M., Krueger, A.B., Environmental Impacts of aNorth American Free Trade Agreement. Woodrow Wilson School,Princeton, New Jersey, 1992.

Grup d‘Alt Nivell, Hacer frente al desafío. La Estrategia de Lis-boa para el crecimiento y el empleo, Informe del Grup d‘AltNivell presidit per Wim Kok, novembre 2004.

Guenno, G., Tiezzi, S., An index of sustainable economicwelfare for Italy, Working paper 5/98. Fondazione Eni EnricoMattei, Milano, 1998.

Hamilton, C., “The genuine progress indicator: methodologicaldevelopments and results from Australia”, EcologicalEconomics, n. 30, p. 13-28. 1999.

Hardin, G., “The tragedy of the commons”, Science, vol. 162,p. 1243-1248. 1968.

Hart, S., “A Natural-Resource-Based View of the Firm”. Academyof Management Review, vol. 20, n. 4, p. 986-1014. 1995.

International Council for Local Environmental Initiatives (ICLEI),Eco-Procurement. The Path to a Greener Marketplace, Freiburg,2002.

IMD, World competitiveness Yearbook 2005.

IMEDES, Situación y tendencias del empleo ambiental en laComunidad Valenciana, Valencia, 2000.

Jackson, T., Stymne, S., Sustainable economic welfare inSweden: A pilot index 1950-1992, Stockholm EnvironmentInstitute, Stockholm, 1996.

Jackson, T., Laing, F., MacGillivray, A., Marks, N., Ralls, J.,Stymne, S., An index of sustainable economic welfare for theUK 1950-1996. University of Surrey Center for EnvironmentalStrategy, Guildford, 1997.

Jaffe, A. B., Peterson, S. R., Portney, P. R., Stavins, R.N.,“Environmental regulation and the competitiveness of USmanufacturing: What does the evidence tell us?”, Journal ofeconomic literature, vol. 33, p. 132-163. Març 1995.

Khazzoom, D.J., “Economic implications of mandated effi-ciency standards for household appliances”, Energy Journal,n. 1, p. 21-40. 1980.

Khazzoom, D.J., An Econometric Model Integrating Conservationin the Estimation of the Residential Demand for Electricity. JAIPress, Greenwich, CT, 1986.

Klassen, R.D., McLaughlin, C.P., “The Impact of EnvironmentalManagement on Firm Performance”, Management Science, vol.42, n. 8, p. 1199-1214. 1996.

Lanjouw, J.O., Mody, A., “Innovation and the internationaldiffusion of environmentally responsive technology”, Res.Policy n. 25, p. 549-571. 1996.

Linares, P., Aróstegui, M., Leal, J., Lechón, Y., Sáez, R.M.,Varela, M., Alarcón, A., Salat, S., Sumarroca, N., Montes, J.,Muñoz, L., Ramos, A., ExternE National Implementation.Spain. CIEMAT, Madrid, 1998.

Lleonart, P., Garola, A., Potencials d’inversió, ocupació i inno-vació del cicle de l’aigua a Catalunya. Agència Catalana del’Aigua i Gabinet d’Estudis Econòmics. 2005.

Ludevid, M., Feliu A., Amat A., Índice de presión ambiental,Fundació Fòrum Ambiental i Centre d’Economia Industrial.2005.

Martínez-Alier, J., Roca Jusmet, J., Economía ecológica y po-lítica ambiental. PNUMA - Fondo de Cultura Económica.2000.

McGuire, M. C., “Regulation, Factor Rewards, and InternationalTrade”, Journal of Public Economics, vol. 17, n. 3, p. 335-54.Abril 1982.

98 POLÍTICA AMBIENTAL I COMPETITIVITAT DE L'ECONOMIA CATALANAREFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

Ministerio de Fomento, Modelos para implantar la mejora con-tínua en la gestión de empresas de transporte por carretera.Annex II, A1. Maig 2005.

Ministerio de Medio Ambiente, Perfil ambiental de España2005, informe basado en indicadores. 2006.

Moffatt, I., Wilson, M.C., ”An index of sustainable economicwelfare for Scotland, 1980-1991”, International Journal ofSustainable Development and World Ecology, n. 1, p. 264-291. 1994.

Novotec, Estudio sobre medio ambiente y empleo en el marcode los fondos estructurales y de cohesión. Desembre de 2005.

Observatori de Costos Socials i Ambientals a Catalunya, Cos-tos socials i ambientals del transport. Direcció General dePorts i Transports. Departament de Política Territorial i ObresPúbliques. Generalitat de Catalunya. Butlletí de Transports.Maig de 2004.

OCDE, The OECD environment industry. 1992.

OCDE, Environmental performance reviews. Spain. 2004.

OCDE, La industria en España: claves para competir en unmundo global. 2005a.

OCDE, Environmentally Harmful Subsidies: Challenges forreform. 2005b.

OCDE, The political Economy of Environmentally RelatedTaxes. 2006.

Opschoor, J.B., “Ecologische duurzame economische ontwik-keling: Een theoretisch idee en een weerbarstige praktijk”.Dins de Nijkamp, P., Verbruggen, H., (Eds.), Het NederlandsMilieu in de Europese Ruimte: Preadviezen van de KoninklijkeVereniging voor Staathuishoudkunde. Stenfert Kroese, Leiden,p. 77-126. 1990.

Parlament Europeu, Consell d’Europa (2005a). Proposta dedecisió del Parlament Europeu i del Consell relativa al SetèPrograma marc de la Comunitat Europea d’accions d’investi-gació, desenvolupament tecnològic i demostració (2007-2013), COM (2005) 119.

Parlament Europeu, Consell d’Europa (2005b). Proposta dedecisió del Parlament Europeu i del Consell, de 6 d’abril de2005, per la qual s’estableix un programa marc per a la inno-vació i la competitivitat (2007-2013), COM (2005) 121 final.

Pethig, R., “Pollution, Welfare, and Environmental Policy inthe Theory of Comparative Advantage”, Journal ofEnvironmental Economics and Management, n. 2, p. 160-169. 1975.

Pezzey, J., Economic Analysis of Sustainable Growth andSustainable Development, Environment Department WorkingPaper, n. 15, The World Bank, p. 81. 1989.

Pigou, A.C., The economics of welfare. Macmillan. London,1920.

Porter, M., The Competitive Advantage of Nations, Free Press,New York, 1990.

Porter, M., America’s Green Strategy, Scientific America, p.168. Abril 1991.

Porter, M., van der Linde, C., “Toward a new conception of theenvironment - competitiveness relationship”, Journal ofEconomic Perspectives, vol. 9, n. 4. p. 97-118. 1995.

Porter, M., van der Linde, C., “Green and competitive: endingthe stalemate”, Journal of Business Administration and PolicyAnalysis. 1999.

Redefining Progress, The 1998 US Genuine Progress Indicator:Methodology Handbook. San Francisco, 1999.

Rondinelli, D. A., Vastag, G., “International EnvironmentalStandards and Corporate Policies: An Integrative Framework”,California Management Review, vol. 39, n. 1, p. 106-122.1996.

Rose, A., “Modeling the Macroeconomic Impact of Air PollutionAbatement”, Journal of Regulatory Science, vol. 23, n. 4, p.441-459. 1983.

Rosenberg, D., Oegema, P., Bovy M., ISEW for the Netherlands:Preliminary results and some proposals for further research.IMSA, Amsterdam, 1995.

Rothman, D.S., “Environmental Kuznets curve-real progressor passing the buck?”, Ecological Economics, vol. 25, n°2.1998.

Schmalensee, R., “The Costs of Environmental Protection”.Dins de Mary Beth Kotowski (Ed). Balancing economic growthand environmental goals. Washington, DC: American Councilfor Capital Formation Center for Policy Research, p. 55-75.Washington, DC, 1994.

Schumpeter, J. A., Capitalism, Socialism, and Democracy,Allen and Unwin, London, 1942.

Selden, T., Song, D., “Environmental quality and develop-ment: is there a Kuznets curve for air pollution emissions?”,Journal of Environmental Economics and Management, nº 27,p. 147-162. 1994.


Shafik, N., Bandyopadhyay, S., Economic Growth andEnvironmental Quality: Time Series and Cross-CountryEvidence, Background Paper for World Development Report1992, World Bank, Washington DC, 1992.

Siebert, H., “Environmental Quality and the Gains fromTrade”, Kyklos, vol. 30, n. 4, p.657–73. 1977.

Stead, W. E., Stead, J. G., “An empirical investigation ofsustainability strategy implementation in industrialorganizations”. Dins de Collins, D., Starik, M. (Eds.),Research in corporate social performance and policy –Sustaining the natural environment: Empirical studies on theinterface between nature and organizations, p. 42-66. CT: JAIPress. Greenwich, 1995.

Stern, D. I., Common, M.S., Barbier, E.B., “Economic growthand environmental degradation: the environmental Kuznetscurve and sustainability”, World Development, n. 24, p.1151-1160. 1996.

Stern, D. I., Common, M. S., “Is there an environmentalKuznets curve for sulfur?”, Journal of EnvironmentalEconomics and Management, vol. 41, p. 162-178. 2001.

Stern, N., Stern Review on the Economics of Climate Change.UK Government. 2006.

Stockhammer, E., Hochreiter, H., Obermayr, B., Steiner, K.,“The Index of Sustainable Economic Welfare (ISEW) as analternative to GDP in measuring economic welfare. The resultsof the Austrian (revised) ISEW calculation 1955-1992”,Ecological Economics, n. 21, p. 19-34. 1997.

von Weizsäcker, E. U., Lovins, A.B., Lovins, L.H., Factor 4.Duplicar el bienestar con la mitad de los recursos naturales.Galaxia Gutenberg – Círculo de Lectores. 1997.

Walley, N., Whitehead, B., “It’s Not Easy Being Green”,Harvard Business Review, vol. 72, n. 3, p. 46-52. 1994.

Wirl, F. The Economics of Conservation Programs. Kluwer,Dordrecht, 1997.

Yohe, G. W., “The Backward Incidence of Pollution Control.Some Comparative Statistics in General Equilibrium”, Journalof Environmental Economics and Management , Vol. 6, n. 3,p. 187-98. Setembre 1979.

RESUMEN EJECUTIVO

Política ambiental y competitividad

de la economía catalana

9

103RESUMEN EJECUTIVO

Hay una creciente preocupaciónen la sociedad por las presiones

que la actividad económica y humana ejerce sobre el

medio ambiente

La política ambiental debe conseguir trasladar

a su responsable (internalizar) los costes ambientales

o externalidades

No adoptar políticas ambientalescomporta costes que representan

pérdidas de bienestar para la sociedad

La sociedad debe asumir que para que una economía

pueda perdurar tiene que ser,además de competitiva,

ambientalmente sostenible

sumo. Son instrumentos económica-mente eficientes, ya que las reduccio-nes de contaminación se producendonde es más barato conseguirlas.

Las normas ambientales son el ins-trumento más extendido en la prácti-ca y se consideran eficaces si las san-ciones y el control son adecuados.

Las subvenciones pueden mejorar lacompetitividad de una empresa en lamedida en que una inyección de in-gresos puede permitirle reducir pre-cios y, por lo tanto, aumentar su cuo-ta de mercado. Hay que evitar, sinembargo, las subvenciones ambiental-mente perjudiciales.

Las campañas y la consecuente ma-yor información ambiental a disposi-ción de los consumidores pueden me-jorar la competitividad de las empre-sas más respetuosas con el medio am-biente y empeorar la de las empresasque lo son menos. El ecoetiquetadopuede contribuir a mejorar la informa-ción y la transparencia, además de in-centivar a los productores a ser másrespetuosos con el medio ambiente.

Otros instrumentos de política am-biental que se han mostrado muy úti-les son los sistemas de bonificación-penalización y los sistemas de fianza,entre otros. Los primeros persiguenfavorecer aquellas actividades o pro-ductos ambientalmente más respetuo-sos a expensas de los que lo son me-nos, sin que suponga una carga eco-nómica para el conjunto del sector.Los segundos permiten reforzar elcumplimiento de la normativa.

Aquellos sectores más expuestos a lacompetencia externa por parte de paí-ses o regiones con una política ambien-tal más laxa son los que pueden sentirlos efectos de la política ambiental deun modo más intenso. En estos casos,es importante que se intente avanzar enla armonización de las políticas am-bientales entre regiones y países.

Los costes de adopción de las políticasambientales para las administracionespúblicas se pueden desagregar en cos-tes de creación de las políticas, de apli-cación y de control. Estos costes se di-viden en costes de personal, costes re-lacionados con inversiones como son

Hay una creciente preocupación en lasociedad por las presiones que la acti-vidad económica y humana ejerce sobreel medio ambiente. Los poderes públi-cos, influidos por esta demanda socialdeben impulsar políticas que, sin re-nunciar al fortalecimiento de la compe-titividad de las empresas y el desarrolloeconómico en general, garanticen laprotección del medio ambiente.

El hecho de no asumir un coste am-biental le permite a un productor sermás competitivo, pero esta competitivi-dad se produce a expensas de degradarel medio ambiente, con todas las impli-caciones que esto conlleva para la so-ciedad, incluida su propia competitivi-dad a largo plazo. Este hecho todavíano es del todo percibido por los produc-tores, por cuyo motivo hay que eviden-ciar con mayor claridad las relacionesentre economía y medio ambiente.

La política ambiental debe perseguirbásicamente evitar o trasladar a su res-ponsable (internalizar) los costes am-bientales, que reciben el nombre de ex-ternalidades. El aumento de los costesque esto supone para las empresas, enparticular para las más contaminantes,puede hacer que aumenten precios y,por lo tanto, pierdan competitividad. Sinembargo, hay otros efectos que compen-san incluso con creces este efecto nega-tivo inicial: asignación más eficiente derecursos, estímulo a la innovación, y so-bre todo la mejora de la calidad ambien-tal, con todas las repercusiones que estotiene sobre el bienestar social, la pro-ductividad de los trabajadores, la canti-dad y la calidad de los recursos que ofre-ce la naturaleza, etc. Éstos son benefi-cios que los productores de manera indi-vidual no perciben del todo, ya que sedifunden entre toda la sociedad.

Las administraciones públicas dispo-nen de varios instrumentos para hacerpolítica ambiental, con incidencia di-versa sobre la competitividad:

Los impuestos ambientales puedenintroducir señales en los precios queayuden a los agentes a considerar loscostes de la contaminación sobre elmedio ambiente en el momento de to-mar decisiones de producción o con-

RESUMEN

EJECUTIVO

104 RESUMEN EJECUTIVO

debe ser concebido para incrementar elbienestar social, ponga en riesgo esteaspecto tan elemental. La calidad delos servicios ambientales afecta las po-sibilidades de desarrollo económico y,en última instancia, la competitividadde las empresas por diversas vías: dis-ponibilidad de recursos productivos ensuficiente cantidad y calidad, producti-vidad de los trabajadores por temas re-lacionados con la salud, etc.

Los costes de degradación del medioambiente derivados de la no-adopciónde medidas ambientales son complejosde identificar, difusos y de difícil cuan-tificación. No obstante, hay diversos es-tudios que intentan aproximar valoresmonetarios a determinados costes ex-ternos de especial relevancia.

También hay un problema de percepciónde algunos costes. Aquellos costes querecaen en forma pecuniaria y de maneradirecta sobre algún agente económicoprivado (gastos) se perciben más fácil-mente que aquellos costes que son difu-sos, se reparten entre muchos agentes ya menudo no se traducen en un pago di-recto. En ambos casos, sin embargo, se

los costes de capital, costes de mante-nimiento y operativos, costes de sub-venciones, de transferencias, etc.

En lo referente a las empresas, los cos-tes que soportan se pueden dividir encostes de capital, costes operativos y demantenimiento, y otros costes indirec-tos. Adicionalmente, hay otros efectosde la política ambiental que crean difi-cultades operativas a las empresas, quetambién acaban traduciéndose en cos-tes. Los principales son los costes lega-les y transaccionales, los cambios en laforma de gestión y las interrupciones dela producción.

En el ámbito macroeconómico, la políti-ca ambiental puede producir varios efec-tos que pueden acabar traduciéndose encostes: un aumento del nivel de precios(inflación), déficit comercial, sustituciónde productos, disuasión de inversiónproductiva, pérdida de puestos de traba-jo en algunos sectores o cambios en laestructura productiva.

No adoptar políticas ambientales tam-bién comporta unos costes. Éstos nosiempre se traducen en dinero, pero re-

presentan pérdidas de bienestar para lasociedad, por lo que efectivamente soncostes y deben ser considerados en cual-quier análisis económico riguroso. Éstosse pueden diferenciar entre los que re-caen sobre las empresas y los que recaensobre el conjunto de la sociedad. Los querecaen sobre las empresas se consideranen gran parte costes de oportunidad, esdecir, el hecho de que una empresa noadopte ciertos comportamientos ambien-tales hace que deje de obtener unos be-neficios que tendría si los adoptara. Bási-camente son costes en términos de con-sumo ineficiente de recursos y de falta deoptimización de procesos, costes de ca-rácter institucional y costes de imagen(Gráfico 1).

Sin embargo, el coste más directo yevidente por no adoptar medidas am-bientales es la sobreexplotación de losrecursos naturales y la degradación delmedio ambiente. A menudo parece queel sistema económico obvie que los ser-vicios que proporcionan los ecosiste-mas ecológicos y el stock de capital na-tural son imprescindibles para el sopor-te de la vida en el planeta. No tienesentido que el sistema económico, que

105RESUMEN EJECUTIVO

producen pérdidas de bienestar. Lo mis-mo sucede con los beneficios.

La aplicación de políticas ambientales yla creciente conciencia ambiental de laciudadanía están impulsando el sectorambiental. El sector ambiental tiene efec-tos positivos sobre la economía por la cre-ciente importancia en este sector de lamano de obra cualificada y por su carác-ter fuertemente innovador debido al des-arrollo de nuevos productos y servicios.

El presente documento muestra dife-rentes propuestas para mejorar la ges-tión ambiental y su efecto sobre la com-petitividad. Las administraciones públi-cas podrían:

1. Mejorar la gestión pública de lasmedidas ambientales:Simplificando los procesos burocráti-cos, que a menudo son un obstáculoimportante para la adopción de las me-didas deseadas, y crean dificultadesoperativas en las empresas.

Haciendo una aplicación progresivay calendarizada, que permita a lasempresas una mejor adaptación a laregulación impuesta, y mejore el éxitode las políticas.

Mejorando el tratamiento diferencia-do a empresas grandes y PYME parafacilitar la adopción de medidas enaquellas empresas más pequeñas,que son las que normalmente tienenmás dificultades por no disponer dedepartamentos específicos o porquesus presupuestos son menores.

Potenciando las ayudas a la renova-ción tecnológica, velando para que seproporcione información ambiental fi-dedigna a los consumidores.

Impulsando el sector ambiental congasto público, ya que este sector im-pulsa las mejoras ambientales y al mis-mo tiempo el desarrollo económico.

Potenciando la compra verde, orien-tando la demanda hacia productosrespetuosos con el medio ambiente.

Mejorando la transversalidad de laspolíticas, integrando la variable am-biental en el resto de políticas que selleven a cabo.

Impulsando la armonización conotros ámbitos territoriales, para evitarque la política ambiental genere pér-

adopción de medidas ecoeficientes (re-ducir el impacto ambiental unitario decada bien producido) y de iniciativaswin-win, y en la toma de conciencia delos problemas ambientales, tambiéndesde la perspectiva de las oportunida-des que se pueden plantear.

Aunque a nivel de empresa y a cortoplazo algunas medidas ambientalespueden producir un incremento de cos-tes que haga perder competitividad, alargo plazo las políticas ambientalesprovocan efectos sobre otras variables,como, por ejemplo, la innovación, quecompensan estos costes iniciales e in-cluso pueden generar ventajas compa-rativas que hagan que las empresas se-an más competitivas.

El objetivo de la política ambiental es re-ducir las presiones que ejerce la activi-dad humana sobre el medio ambiente, yconseguir que éste sea compatible con eldesarrollo económico. Hay que tener pre-sente que para el conjunto de la sociedadno es un buen negocio acoger actividadesintensivas en contaminación que basensu competitividad en degradar el medioambiente, trasladando parte de sus cos-tes al conjunto de la sociedad.

La degradación del medio ambienteque se ha producido en los últimos si-glos es un hecho sin precedentes en lahistoria de la humanidad. Sus efectosson cada vez más evidentes. Los costesde una política ambiental para las em-presas son fácilmente mesurables perolos costes de la degradación de lo quenos sustenta no lo son tanto. A pesar deesto, no se concebiría la existencia deun sistema económico sin los recursosque necesita.

La sociedad debe asumir que para queuna economía pueda perdurar tiene queser ambientalmente sostenible, del mis-mo modo que ya asume que también de-be ser competitiva. La sostenibilidad y eldesarrollo económico y social no deberí-an entenderse separadamente. El reto essaber combinarlos con acierto, con el finde mejorar la calidad de vida de todos,generar más equidad y cohesión social yavanzar hacia un modelo económico másadaptado al entorno.

didas de competitividad derivadas delcomercio entre territorios donde no seaplica la misma política ambiental.

2. Mejorar la base informativa actual:elaboración y cálculo para Catalunya deíndices de bienestar social y sostenibi-lidad y de indicadores que relacioneninnovación con política/medidas am-bientales, creación de indicadores parael sector medioambiental, evaluaciónde las políticas ambientales, impulso ala investigación de las relaciones entreeconomía y medio ambiente, etc.Es necesario crear una amplia y sólida

base informativa que constate los efec-tos económicos de la degradación me-dioambiental.

3. Avanzar hacia la internalización delos costes externos:

Aplicando nuevos impuestos ambien-tales y otros instrumentos que favorez-can la internalización de externalidades.

Introduciendo criterios ambientalesen los impuestos existentes, con el finque el sistema tributario induzca acomportamientos ambientalmenterespetuosos.

Eliminando las subvenciones ambien-talmente perjudiciales, ya que no es ad-misible potenciar sectores que generanimpactos sobre el medio ambiente.

Potenciando nuevos instrumentosde política ambiental como los siste-mas de bonificación–penalización olos sistemas de fianza, que se carac-terizan por mejorar las condicionesmedioambientales generando pocasdistorsiones económicas.

4. Cambios estructurales: Orientando la estructura económica

hacia producciones de alto contenidotecnológico y valor añadido.

Avanzando hacia una reforma fiscalecológica.

Los cambios estructurales, que se aca-ban produciendo si se crean las condi-ciones oportunas, son los que determi-narán a largo plazo la sostenibilidad eco-nómica y ambiental de una sociedad.

Con respecto al tejido empresarial,más allá del lógico cumplimiento de laspolíticas fijadas por la Administración,las propuestas podrían consistir en la

EXECUTIVE SUMMARY

Environmental policy and competitiveness

of the Catalan economy

10

109EXECUTIVE SUMMARY

instruments, as reductions in pollutionare achieved where they are cheapestto implement.In practice, environmental regulation

is the most widespread instrumentand considered effective if sanctionsand control are adequate.

Subsidies can improve a company'scompetitiveness as an injection ofcapital can help it to reduce pricesand thus increase its market share.Environmentally harmful subsidiesmust, however, be avoided.

Awareness-raising campaigns and aconsequent increase in environmentalinformation available to consumersmay improve the competitiveness ofmore environmentally friendlycompanies and worsen that ofcompanies that are less so.Ecolabelling may help to improveinformation and transparency and alsoencourage producers to become moreenvironmentally friendly.

Other instruments of environmentalpolicy that have proven very usefulinclude feebate (fee + rebate) systemsand deposit systems. The former areaimed at favouring moreenvironmentally friendly activities orproducts at the expense of those thatare less so, and involve no economicburden for the sector as a whole. Thelatter help to enforce compliance withthe regulations.

Sectors with the greatest exposure tocompetition from countries or regionswith less stringent environmentalpolicies may feel the effects ofenvironmental policy more intensely. Insuch cases, attempts should be madeto harmonise environmental policiesamong regions and countries.

The costs for public authorities ofadopting environmental policies can bebroken down into costs of creatingpolicy, application and control. These costs give rise to personnel costs,investment-related costs such as capital costs, maintenance andoperating costs, and costs of subsidies,transfers, etc.

The costs borne by companies can beseparated into capital costs, operating

There is growing concern in societyabout the pressures that economic andhuman activities exert on theenvironment. Public authorities,prompted by these social demands mustpromote policies that guaranteeenvironmental protection, withoutsacrificing moves to strengthen thecompetitiveness of companies and thecountry's general economic development.

Not paying an environmental costenables a producer to be morecompetitive, but this competitivenesscomes at the expense of damaging theenvironment, which involves a series ofimplications for society and even forthe producer's own long-termcompetitiveness. As this fact has stillnot been entirely understood byproducers, it is necessary to emphasisethe close relationship betweeneconomics and the environment.

Environmental policy must bebasically geared either to preventing ortransferring these costs, known asexternalities, to the responsible party(internalising). The increase inexpenditure this involves for companies,particularly those that pollute most,may prompt them to increase pricesand therefore become less competitive.There are, however, other effects thatcompensate, sometimes very much so,for this initial negative effect: a moreefficient allocation of resources, theencouragement of innovation and,particularly, improvements inenvironmental quality, with all theirrepercussions on social welfare, theproductivity of workers, and thequantity and quality of naturalresources, etc. As these benefits arespread throughout society, producers,individually, do not fully perceive them.

The public authorities have differenttools to implement environmentalpolicy, which influence competitivenessin many ways:

Environmental taxes can featuresigns on prices that help agents toconsider the costs of pollution to theenvironment when taking decisionsregarding production or consumption.These are economically efficient

EXECUTIVE

SUMMARY

There is growing concern insociety about the pressures thateconomic and human activities

exert on the environment

Environmental policy must transfer (internalize) environmental

costs or externalities to the people responsible for them

Not adopting environmentalpolicies entails costs that involve

losses on the welfare of society

Society must assume that for aneconomy to carry on, it must not

only be competitive, but alsoenvironmentally sustainable

110 EXECUTIVE SUMMARY

companies are largely considered to beopportunity costs, which means that ifa company does not adopt certainenvironmental practices, then it fails toobtain the benefits it would enjoyotherwise. These are generally costsassociated with the consumption ofresources and a failure to optimiseprocesses, or are costs of aninstitutional nature and image costs(Diagram 1).

Nevertheless, the most direct andobvious cost of not adoptingenvironmental measures is theoverexploitation of natural resourcesand damage to the environment. Theeconomic system often appears toignore the fact that the servicesprovided by ecological ecosystems andthe stock of natural capital are essentialto support life on the planet. There isno sense in the economic system -which should be geared to increasingsocial wellbeing- placing something soessential at risk. The quality ofenvironmental services affects potentialfor economic development and,eventually, the competitiveness of

companies and economies in differentways. These include the availability ofproductive resources in sufficientquantity and of sufficient quality,worker productivity due to health-related issues, etc.

The costs of environmental damagethat arise from not adoptingenvironmental measures are hard toidentify, diffuse and difficult toquantify. Diverse studies, however, haveattempted to come up with monetaryvalues for particularly significantspecific external costs.

There is also a problem in the way inwhich some costs are perceived. Costsassumed both monetarily and directlyby private economic agents areperceived more easily than costs thatare diffuse, distributed among a largenumber of agents, and that often do notinvolve direct payment. Both situations,however, prompt loss of wellbeing. The same occurs for the benefits.

The application of environmentalpolicies and a growing public awareness

and maintenance costs, and otherindirect costs. In addition to these mostobvious costs, environmental policy mayalso create operating difficulties forcompanies and eventually give rise tocosts. The main examples are legal andtransactional costs, changes inmanagement methods and interruptionsin production.

On a macroeconomic scale,environmental policy can yield differenteffects that may become costs. Theseinclude an increase in price levels -inflation-, a trade deficit, thereplacement of products, dissuasionfrom investment in production, a loss ofjobs in some sectors, or change in theproduction structure.

Not adopting environmental policiescan also involve costs. These are notalways monetary, but represent a loss ofwelfare for society, and shouldtherefore be taken into account in anyrigorous economic analysis. Of these,those assumed by companies and thoseassumed by society as a whole can bedifferentiated. Those assumed by

111EXECUTIVE SUMMARY

are driving the environmental sector. Itis a sector that has a positive influenceon the economy because of the growingimportance in this sector of qualifiedlabour and of its highly innovativenature, which involves the developmentof new products and services.

This document features differentproposals aimed at improvingenvironmental management and itseffect on competitiveness. Publicauthorities could:

1.Improve the public management ofenvironmental measures by:

Simplifying bureaucratic processes,which often represent significantobstacles, both for the adoption of therequired measures and for theoperational difficulties they cause forcompanies.

Progressive and scheduledapplication that enables companies toadapt better to regulations andenhances the success of policies.

Improving the differentiatedapproach to large companies andSMEs in order to encourage theadoption of measures in smallercompanies, which are usually thosethat experience most difficulties asthey do not have specific departmentsand their budgets are lower.

Providing support for technologicalrenovation and making sure thatreliable environmental information isgiven to consumers.

Promoting the environmental sectorthrough the use of public expenditure,as this sector encourages bothenvironmental improvements andeconomic development at the sametime.

Encouraging green procurement andgearing demand towardsenvironmentally friendly products.

Improving the cross-disciplinarynature of policies and integrating thevariable of the environment in allother policies implemented.

Prompting harmonisation with otherterritorial areas to preventenvironmental policy from causinglosses in competitiveness derived fromtrade between areas where the sameenvironmental policy is not applied.

2. Improve the current knowledge base:by producing and calculating indices ofsocial wellbeing and sustainability forCatalonia, and indicators that associateinnovation with environmentpolicy/measures, by creating indicatorsfor the environmental sector, byassessing environmental policies, bypromoting research into the relationshipbetween economics and theenvironment, etc.

A comprehensive and soundknowledge base that confirms theeconomic effects of environmentaldegradation must be established.

3. Make progress towards the internalisation of external costs by:

Applying new environmental taxesand other economic instruments thatencourage the internalisation ofexternalities.

Introducing environmental criteriainto existing taxes and making the taxsystem prompt environmentallyrespectful practices.

Removing environmentally harmfulsubsidies as the promotion of sectorsthat produce environmental impacts isno longer acceptable.

Encouraging new environmentalpolicy instruments such as the fee-rebate systems or the deposit systems,which are aimed at improvingenvironmental conditions whilegenerating few economic distortions.

4. Introduce structural changes by: Gearing economic structure towards

production with a high technologycontent and added value.

Advancing towards ecological taxreform.In the long term it is structural

changes, which eventually happen ifthe right conditions are created, thatdetermine both the economic andenvironmental sustainability of asociety.

Insofar as the private sector isconcerned, proposals could go furtherthan logical compliance with theAdministration's policies and involvethe adoption of ecoefficient measures-reducing the environmental impact perunit of every good produced- and win-

win initiatives, and the enhancement ofawareness of environmental problems,also from a perspective of potentialopportunities.

Although on a company and short-term basis, some environmentalmeasures can prompt a rise in costsand thus reduce competitiveness, in thelong term environmental policies affectother variables, such as innovation, thatmake up for these initial costs and mayeven generate comparative advantagesthat make companies more competitive.

Environmental policy should be gearedto reducing the pressure exerted byhuman activity on the environment andto making this activity compatible witheconomic development. Indeed, forsociety as a whole pollution intensiveactivities are not good business, sincetheir competitiveness is based ondamaging the environment and involvesthe transfer of some of their costs tosociety.

The environmental damage of recentcenturies is unprecedented in thehistory of humanity. Its effects areincreasingly evident. The costs of anenvironmental policy for companies areeasily measurable but the costs ofdamaging what sustains us are not soobvious. Nevertheless, the existence ofan economic system without theresources it needs is inconceivable.

Society must accept that an economymust be environmentally sustainable forit to survive, just as it now accepts thatit must also be competitive.Sustainability and economic and socialdevelopment should not be dealt withas separate issues. The challengeinvolves knowing how to combine themproperly in order to improve everyone'squality of life, create greater equity andsocial cohesion, and progress towardsan economic model better adapted tothe environment.

política ambientalfiscalitat ambiental local, experiències autonòmiques de fiscalitat ambiental i...

Documents