fiscalitat per a noves empreses

Càpsula de formació empresarial

Fiscalitat per a noves empreses

Cèsar Vericat Molina Vericat i Pla Gestors Associats, S.L.

Barcelona Activa Empresa

2

1. IMPOSTOS DE BENEFICIS

Qüestions prèvies

A Espanya hi ha 2 tipus d’impostos sobre beneficis:

1. L’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (I.R.P.F.).

2. L’Impost de Societats (I.S.).

Això es tria? Com tributarà la meva empresa?

Això no es tria. Anirem per un o altre impost en funció de la nostra forma jurídica. Així, totes les empreses, sense excepció alguna, en les que el seu titular sigui una persona física (hi ha diversos noms: Empresaris individuals, Professionals liberals, “freelance”, autònoms, etc.), i totes les Societats civils, determinaran els seus beneficis per I.R.P.F.

I totes les anomenades societats mercantils (és a dir, Societats Anònimes, Societats Limitades, Societats Limitades Nova Empresa, Societats Laborals, Societats Cooperatives, entre d'altres) tributaran per Impost de Societats.

Resumint:

Ets una societat mercantil (S.Anònima,

S.Limitada, S.Laboral, S. Cooperativa?

Ets un empresari individual, professional

liberal, free-lance o societat civil?

Impost de Societats

I.R.P.F.


3

Principals diferències entre l’I.R.P.F. i l’I.S.

01. L’I.R.P.F. és un impost progressiu, és a dir, paguem més quan més guanyem (veure

annex 1). L’Impost de Societats no, hisenda ens marca uns tipus impositius fixes,

independentment de si guanyem més o menys.

02. L’I.R.P.F. és un impost global: declararem a hisenda no només els nostres beneficis, sinó

els interessos del banc, la venda d’un fons d’inversió, la hipoteca de la casa, etc. En

l’Impost de Societats només declararem els beneficis de la nostra empresa.

03. Finalment, i per acabar de complicar la qüestió, hem de comentar-vos que existeixen 2

possibilitats de tributació en I.R.P.F.: l’Estimació Objetiva per Signes, Índexs o Mòduls, i

l’Estimació Directa. En l’Impost de Societats no hi ha Mòduls, només hi ha un únic

sistema de declarar els beneficis de la nostra empresa (molt similar, per cert, a

l’Estimació Directa de l'I.R.P.F.).

04. L’I. Societats també es diferencia de l’I.R.P.F. en altres qüestions més tècniques, com

per exemple:

- 18 anys per a compensar pèrdues (enfront dels 4 de l’I.R.P.F.).

- Acceptació de més sistemes de càlcul de les amortitzacions (enfront del sistema lineal

de l’I.R.P.F.).

- Acceptació de més sistemes de càlcul de les provisions (enfront del sistema global de

l’I.R.P.F.).

- Etc.


4

2. IMPOST DE SOCIETATS.

Primeres qüestions

No és un curs de gestió fiscal per societats, però donarem unes mínimes pautes. Així, les societats mercantils tributen totes per Impost de Societats (compte amb les anomenades Societats Civils o similars, ja que aquestes tributen els seus socis en I.R.P.F.).

Determinen els seus beneficis per diferència entre ingressos i despeses reals obtinguts durant 1 any (normalment de 1 de gener fins a 31 de desembre).

I a diferència de l’I.R.P.F. (és un impost progressiu), en l’Impost de Societats es paga sempre un percentatge fix:

- Un 30% per casos generals.

- Un 25% per empreses de reduïda dimensió (que són aquelles que han facturat durant

l’any anterior menys de 10 milions d’euros). De fet, són als primers 300.000 euros de

benefici (si és que en teniu), als que s’apliquen un 25% d’impostos, i de 300.000,01 en

endavant, un 30%.

- Novetat del 2013: pròrroga del tipus reduït per les empreses que al 2009, 2010, 2011,

2012 ó 2013 facturin menys de 5 milions d’euros, tinguin 1 treballador mínim i menys

de 25 treballadors, i mantinguin la plantilla 12 mesos mínim, tindran una rebaixa del

5%.

És a dir, pagaran el 20% dels primers 300.000 euros de benefici, i de 300.000,01 en

endavant, un 25%.

- Novetat del 2013: les empreses que es constitueixin a partir del 1 de gener de 2013, i

siguin noves (no val haver exercit anteriorment sota una altra forma jurídica i muntar

una nova societat per a fer la mateixa activitat) tributaran el primer exercici amb

beneficis i el següent al 15% dels primers 300.000 euros de benefici, i de 300.000,01

en endavant, al 20%.

Per últim, quant a la liquidació de l’Impost de Societats, aquesta es presenta entre el 1 i el 25 del mes següent passats 6 mesos des de la data de tancament comptable ("¿me lo repita?"). Com que les empreses tanquen la majoria el 31 de desembre, l'Impost de societats es presentarà entre el 1 i el 25 de juliol de l’any següent.

És a dir, la liquidació sobre els beneficis que la nostra empresa ha obtingut, per exemple, de 01-01-2013 a 31-12-2013, es presenta entre el 01 i el 25 de juliol del 2014, de 01-01-2014 a 31-12-2014, entre el 01 i el 25 de juliol del 2015, etc.).


5

Però una empresa que tanqui exercici comptable el 31 d'octubre, i que ha obtingut uns beneficis, per exemple, de 01-11-2013 a 31-10-2014, presentarà la liquidació d'Impost de societats entre el 01 i el 25 de maig del 2015, de 01-11-2014 a 31-10-2015, entre el 01 i el 25 de maig del 2016, etc.).

Exemple 1:

ASSESSORS SENSE TÍTOL, S.L., empresa de reduïda dimensió dedicada a la consultoria d’empreses, durant el 2013 ha tingut uns beneficis de 20.000 euros. ¿Quina xifra d’impost de beneficis hauran de pagar?

Solució:

Si no tenen treballadors, al ser una empresa de reduïda dimensió, els primers 300.000 euros van al 25%. Per tant: 20.000 x 0,25 = 5.000 euros a pagar en la liquidació que presentarà entre el 1 i el 25 de juliol del 2014.

Si en canvi en tinguessin de treballadors (entre1 i 25), al ser una empresa de reduïda dimensió (suposem que facturen menys de 5 milions d’euros), els primers 300.000 euros van al 20%. Per tant: 20.000 x 0,20 = 4.000 euros a pagar en la liquidació que presentarà entre el 1 i el 25 de juliol del 2014.

Exemple 2:

SEMPRETARD, S.L., empresa de reduïda dimensió dedicada a la missatgeria durant el 2013 ha tingut uns beneficis de 330.000 euros. No tenen treballadors. ¿Quina xifra d’impost de beneficis hauran de pagar?

Solució:

Al ser una empresa de reduïda dimensió, els primers 300.000 euros van al 25%. Per tant: 300.000 x 0,25 = 75.000 euros. I per la diferència al 30%: (330.000 – 300.000) x 0,30 = 9.000 euros. Total: 75.000 + 9.000 = 84.000 euros a pagar en la liquidació que presentarà entre el 1 i el 25 de juliol del 2014.

Obligacions fiscals d’una societat mercantil

Telegràficament:

- Portar comptabilitat ajustada al Codi de Comerç, és a dir, portar, entre d'altres, el Llibre

diari, Balanç de Comprovació de Sumes i saldos, Balanç de situació, Pèrdues i guanys,

l’Estat de Canvis en el Patrimoni Net i la Memòria de l’exercici, i conservar-la durant 6 anys.


6

- Legalitzar anualment el Llibre Diari i el d'Inventaris i comptes anuals (Balanç de

Comprovació de Sumes i saldos, Balanç de situació, Pèrdues i guanys) dins dels 4 mesos a

partir de la data de tancament comptable (si la data és la del 31 de desembre de 2013,

màxim el 30 d'abril de 2014).

- Dipositar anualment els comptes anuals (bàsicament, Balanç de situació, Pèrdues i

guanys, l’Estat de Canvis en el Patrimoni Net i la Memòria de l’exercici) dins dels 7 mesos a

partir de la data de tancament comptable (si la data és la del 31 de desembre de 2013,

màxim el 31 de juliol de 2014).

- Has de conservar les factures emeses (ingressos) i les factures rebudes (despeses i

inversions), numerades per ordre de dates i agrupades per trimestres.

- Efectuar 3 pagaments fraccionats (imprès 202 d’hisenda), amb els següents terminis

(suposem que l’activitat s’ha muntat el 02-01-2013):

› 1r. pagament: entre l’1 i el 20 d’abril de 2013.

› 2n. pagament: entre l’1 i el 20 d’octubre de 2013.

› 3r. pagament: entre l’1 i el 20 de desembre de 2013.

Recordar que les S.L.N.E. estan exonerades de fer els pagaments fraccionats corresponent als 2 primers exercicis socials.

- Realitzar la declaració d’impost de Societats (imprès 200 d’hisenda). Aquí pagarem pels

beneficis reals de la nostra empresa: vendes, compres, nòmines, interessos, etc. Es

presenta entre el 1 i el 25 de juliol de l’any següent (si el tancament comptable és el 31 de

desembre). Recordar que les S.L.N.E. poden gaudir de l’ajornament del deute tributari, sense

necessitat d’aportar garanties, corresponent a l’Impost de Societats corresponent als 2 primers

exercicis socials.

- Conservar els justificants fiscals (factures emeses, nòmines, rebuts d’autònoms, factures

de despeses, etc.) durant un mínim de 4 anys.

A la pàgina web www.aeat.es es poden consultar els impresos esentats.

I els pagaments fraccionats en una societat mercantil?

Les societats mercantils fan 3 pagaments fraccionats. Però per acabar de complicar-ho, hi ha 2 sistemes de càlcul. Comentem-los breument.

El primer es tracta de calcular els beneficis dels 3, 9 i 11 primers mesos. I a partir d’aquí aplicarem un percentatge molt rebuscat: 5/7 del tipus impositiu aplicable a la nostra empresa (traduït, un 21% per empreses normals i un 17% per empreses de reduïda dimensió). I descomptarem els pagaments fraccionats anteriors així com les retencions dels 3, 9 i 11 primers mesos.

http://www.aeat.es/


7

Exemple :

ANNA RIDAU, S.L. és una empresa d’arquitectura de reduïda dimensió que va obrir el 01-02-2013. Els ingressos de gener a març van ser de 15.000 euros, els de gener a setembre de 60.000 euros, els de gener a novembre de 90.000 euros, i els de gener a desembre de 120.000 euros. Les despeses de gener a març van ser de 30.000 euros, les de gener a setembre de 40.000 euros, les de gener a novembre de 60.000 euros, i les de gener a desembre de 70.000 euros. Es demana calcular d’una banda els pagaments fraccionats del 2013, i de l’altra, el que hauria de declarar en la seva declaració d’impost de societats del 2013 i que presentarà al 2014.

Solució:

Per calcular el primer pagament fraccionat necessitem els ingressos i les despeses del 1T. És a dir, 15.000 menys 30.000. Al sortir negatiu, no haurem de fer cap pagament fraccionat.

Per calcular el segon pagament fraccionat necessitem els ingressos i les despeses del 1T, 2T i 3T. És a dir, 60.000 - 40.000 = 20.000 euros. Doncs bé, a aquesta xifra li calcularem un 17% al ser una empresa de reduïda dimensió (20.000 x 0,17 = 3.400 euros). I a aquests 3.400 euros li descomptarem el pagament fraccionats del 1T (no n’hi ha). En aquest cas: 3.400 euros.

Finalment, per calcular el tercer pagament fraccionat necessitem els ingressos i les despeses dels 11 primers mesos. És a dir, 90.000 - 60.000 = 30.000 euros. Doncs bé, a aquesta xifra li calcularem un 17% (30.000 x 0,17 = 5.100 euros). I a aquests 5.100 euros li descomptarem els pagaments fraccionats anteriors (3.400 euros). En aquest cas: 5.100 – 3.400 = 1.700 euros.

És a dir:

Impost de Societats: Cas Pràctic 1

1P 2P 3P

Ingressos 15.000 60.000 90.000

-Despeses -30.000 -40.000 -60.000

=Resultat 20.000 30.000

17% 3.400 5.100

-Pagaments 0 -3.400

=Total 0 3.400 1.700


8

D’altra banda, el que declararà en la seva declaració d’impost de societats seran els ingressos menys les despeses del 2013: 120.000 – 70.000 = 50.000 euros.

Al ser una empresa constituïda al 2013, liquidarà un 15%: 50.000 x 0,15 = 7.500 euros. I a aquesta xifra li descomptarem els pagaments de l’exercici 2013 (0, 3.400 i 1.700 ). Per tant: 7.500 – 5.100 = 2.400 euros a pagar del 1 al 25 de juliol de 2014.

Els pagaments fraccionats d’una societat mercantil: continuem

El segon sistema és més “galàctic”: aplicarem un 18% a la darrera quota a pagar (que s’obté descomptant de la quota íntegra les deduccions, les bonificacions, les retencions i els ingressos a compte) del darrer exercici tancat. Anem a intentar explicar-ho.

Exemple:

ANNA RIDAU, S.L. és una empresa d’arquitectura de reduïda dimensió que va obrir el 01-02-2013. Al 2013 ha tingut uns beneficis de 50.000 euros. Es demana calcular d’una banda els pagaments fraccionats del 2013, i de l’altra, el que hauria de declarar en la seva declaració d’impost de societats del 2014 i que presentarà al 2013.

Solució:

Al ser una empresa constituïda al 2013, tributarà al 15%, per la qual cosa la quota a pagar de l’exercici de 2013 ha estat de 7.500 euros (50.000 x 0,15). Ja hem vist que la liquidació de l’Impost de Societats es presentaria entre el 1 i el 25 de juliol del 2014.

Doncs bé, el primer pagament de 2013 (abril) seria de 0 euros (ja que no ha tingut darrera

quota a pagar). El segon pagament de 2013 (octubre) seria de 0 euros (ja que no ha tingut

darrera quota pagar). Pel mateix motiu, el tercer pagament de 2013 (desembre) seria de 0

euros (ja que no ha tingut darrera quota a pagar).

Canviem d’any, i el primer pagament del 2014 (abril) seria de 0 euros (ja que no ha tingut

darrera quota a pagar). Ara bé, el segon pagament del 2014 (octubre) seria de 1.250 euros (un

18% de 7.500, que és la darrera quota a pagar de l’any 2013, presentada entre el 1 i el 25 de

juliol del 2014). I el tercer pagament del 2014 (desembre) seria de 1.350 euros (un 18% de

7.500, que és la darrera quota a pagar de l’any 2013, presentada entre el 1 i el 25 de juliol del

2014).

I així successivament, ja que entre el 1 i el 25 de juliol del 2015 haurem presentat la liquidació

anyal de l’exercici del 2014.


9

És a dir:

Impost de Societats: Cas Pràctic 2

2013 2014 2015

Gener

Febrer

Març

Abril 0 0 1.350

Maig

Juny

Juliol 7.500 ?

Agost

Setembre

Octubre 0 1.350 ?

Novembre

Desembre 0 1.350 ?

Tributació de socis i administradors

Fins ara hem vist com tributa una societat mercantil pels beneficis obtinguts. Però com tributen els seus socis? I els seus administradors? Així, una societat mercantil pot:

A. Pagar diners als seus socis treballadors i/o administradors en concepte de rendiments de

treball (nòmines)

B. Pagar diners als seus socis treballadors, en concepte de rendiments d’activitat econòmica

(factures).

C. Pagar diners als seus socis (treballadors i capitalistes) en concepte de rendiments de capital

mobiliari (dividends).

Veiem-ho.


10

A. Tributació per rendiments de treball

Si la societat decideix retribuir als seus socis i/o als seus administradors d’aquesta manera, aquí es produeixen uns fets amb les següents implicacions fiscals. D'una banda, hisenda entén que aquestes percepcions són rendiments del treball i, per tant, els seus perceptors hauran de declarar aquestes nòmines en les seves respectives declaracions d'I.R.P.F. anuals.

La diferència ve donada en l'import de les retencions: la retribució dels administradors té una retenció del 42%; i la dels socis que a més a més treballen dins la seva empresa, la retenció serà la mateixa que la que li correspongués a un treballador assalariat extern contractat per l'empresa (retenció que depèn de la quantia de la nòmina, nombre de fills, si ets o no minusvàlid, etc., i que gairebé sempre serà inferior al 42%). Veurem més endavant com calcular aquesta retenció (veure annex).

La contrapartida (per evitar doble tributació) és que aquestes quantitats seran deduïbles per la societat en el seu Impost de societats (seran despeses).

Exemple:

ARA MATEIX S.L. empresa de reduïda dimensió dedicada a la missatgeria és una societat integrada per 2 socis, en JOAN BOFARULL (soci i administrador) i l’ANNA REC (sòcia i treballadora). Durant el 2013 la societat ha retribuït al Joan amb 1.000 euros bruts mensuals en concepte d'administrador i a l'Anna amb 1.000 euros bruts mensuals en concepte de retribució de treball. Quines repercussions fiscals tenim?

Solució:

En primer lloc, la societat es descomptarà 12.000 euros anuals per la retribució de l'administrador. I pagarà cada mes al Joan 580 euros (1.000 menys el 42% de retenció) i a hisenda 420 euros (bé, de fet es fa cada tres mesos el pagament a hisenda, com ho veurem més endavant en el tema de retencions).

I el Joan haurà de declarar en la seva declaració d’I.R.P.F. del 2013 (que presentarà en el 2014) que ha rebut 12.000 euros anuals de retribució, pagar un % que surt dels total de rendiments personals (veure annex) i descomptarà el 42% de retenció (420 euros x 12 mesos = 5.040 euros). Suposem que hauria de pagar d'IRPF anual 1.200 euros, hisenda li retornaria 3.840 euros (1.200 - 5.040 = -3.840).

En segon lloc, la societat es descomptarà 12.000 euros anuals per la retribució de la sòcia-treballadora. I pagarà cada mes a l’Anna 900 euros (1.000 menys, suposem en aquest exemple, el 10% de retenció) i a hisenda 100 euros (bé, de fet es fa cada tres mesos el pagament a hisenda).

I l 'Anna haurà de declarar en la seva declaració d’I.R.P.F. del 2013 (que presentarà en el 2014) que ha rebut 12.000 euros anuals de retribució, pagar un % que surt dels total de rendiments


11

personals (veure annex) i descomptarà (suposem) el 10% de retenció (100 euros x 12 mesos = 1.200 euros). Suposem que hauria de pagar d'I.R.P.F. anual 1.000 euros, hisenda li retornaria 200 euros (1.000 - 1.200 = -200).

B. Tributació per rendiments d’activitat econòmica

Si la societat decideix retribuir als seus socis treballadors d’aquesta manera, aquí es produeixen uns fets amb les següents implicacions fiscals. D'una banda, hisenda entén que aquestes percepcions són rendiments d’activitat econòmica i, per tant, els seus perceptors hauran de declarar aquestes factures de serveis en les seves respectives declaracions d'I.R.P.F. anuals.

La contrapartida (per evitar doble tributació) és que aquestes quantitats seran deduïbles per la societat en el seu Impost de societats (seran despeses).

Exemple:

ARA MATEIX S.L. empresa de reduïda dimensió dedicada a la missatgeria és una societat integrada per 2 socis, en JOAN BOFARULL (soci treballador) i l’ANNA REC (sòcia i treballadora). Durant el 2013 la societat ha retribuït al Joan amb 1.000 euros bruts mensuals en concepte d'administrador i a l'Anna amb 1.000 euros bruts mensuals en concepte de retribució d’activitat econòmica. Quines repercussions fiscals tenim?

Solució:

En primer lloc, la societat es descomptarà 12.000 euros anuals per la retribució del Joan Bofarull. I pagarà cada mes al Joan 1.000 euros (1.000 més el 21% d’IVA i menys el 21% de retenció d’IRPF) i a hisenda 210 euros en concepte de retenció d’IRPF (bé, de fet es fa cada tres mesos el pagament a hisenda, com ho veurem més endavant en el tema de retencions). I cada mes (que de fet es fa cada trimestre) es descomptarà 210 euros d’IVA suportat.

I el Joan haurà de declarar cada trimestre l’IVA (a pagar 210 euros cada mes, que es fa trimestralment). I en la seva declaració d’I.R.P.F. del 2013 (que presentarà en el 2014) que ha rebut 12.000 euros anuals de retribució, pagar un % que surt dels total de rendiments personals (veure annex) i descomptarà el 21% de retenció (210 euros x 12 mesos = 2.520 euros). Suposem que hauria de pagar d'IRPF anual 1.200 euros, hisenda li retornaria 1.320 euros (1.200 - 2.520 = -1.320).

En segon lloc, la societat es descomptarà 12.000 euros anuals per la retribució de l’Anna Rec. I pagarà cada mes a l’Anna 1.000 euros (1.000 més el 21% d’IVA i menys el 21% de retenció d’IRPF) i a hisenda 210 euros en concepte de retenció d’IRPF (bé, de fet es fa cada tres mesos el pagament a hisenda, com ho veurem més endavant en el tema de retencions). I cada mes (que de fet es fa cada trimestre) es descomptarà 210 euros d’IVA suportat.

I el Joan haurà de declarar cada trimestre l’IVA (a pagar 210 euros cada mes, que es fa trimestralment). I en la seva declaració d’I.R.P.F. del 2013 (que presentarà en el 2014) que ha


12

rebut 12.000 euros anuals de retribució, pagar un % que surt dels total de rendiments personals (veure annex) i descomptarà el 21% de retenció (210 euros x 12 mesos = 2.520 euros). Suposem que hauria de pagar d'IRPF anual 1.200 euros, hisenda li retornaria 1.320 euros (1.200 - 2.520 = -1.320).

C. Tributació per dividends

Però independentment d’aquestes operacions, la societat pot tenir beneficis. Amb aquests beneficis els socis poden decidir:

- No repartir beneficis entre ells i deixar-los (de moment) a la societat.

- Repartir beneficis (o una part d’ells) entre ells. Aquesta operativa des del punt de vista fiscal

genera una nova tributació: els socis que reben dividends han de declarar-los en les seves

respectives declaracions d’I.R.P.F. com a rendiments de capital mobiliari, i tributen a un tipus

fix del 21% (ó del 25% o del 27%, veure tema més endavant).

Exemple:

ARA MATEIX S.L. empresa de reduïda dimensió dedicada a la missatgeria és una societat integrada per 2 socis, en JOAN BOFARULL (40% de les participacions) i l’ANNA REC (60%). Durant el 2012 la societat ha tingut uns beneficis de 10.000 euros. Reunits en Junta General el 30-06-2013 han acordat deixar 2.000 euros en l’empresa com a reserves legals i repartir la resta com a dividends. Quines repercussions fiscals tenim?

Solució:

En primer lloc, la societat haurà de pagar per Impost de Societats 2.500 euros (25% de 10.000 euros) en la liquidació que presentarà entre el 1 i el 25 de juliol del 2013. Per tant, el benefici net és de 7.500 euros (10.000 - 2.500).

En segon lloc, pels 2.000 euros destinats a reserves no cal pagar res més.

I en tercer lloc, pels 5.500 euros destinats a dividends (7.500 - 2.000), caldrà fer les següents operacions:

- L’Anna haurà de declarar en la seva declaració d’I.R.P.F. del 2013 (que presentarà en el 2014)

que ha rebut 3.300 euros (60% de 5.500) i pagar un 21% d'impostos (ó 25% ó 27%, veure

capítol posterior de retencions de capital mobiliari).

- I el Joan haurà de declarar en la seva declaració d’I.R.P.F. del 2013 (que presentarà en el

2014) que ha rebut 2.200 euros (40% de 5.500) i pagar un 21% d'impostos (ó 25% ó 27%,

veure capítol posterior de retencions de capital mobiliari).


13

Finalment, recordar que la societat retindrà un 21% a cada soci en concepte de retencions de capital mobiliari. És a dir, que a l'Anna se li pagaran 2.607 euros nets (3.300 - 693) i 693 a hisenda; i al Joan se li pagaran 1.738 euros nets (2.200 - 462) i 462 a hisenda. I tant l'Anna com el Joan es descomptaran aquesta retenció quan presentin la seva declaració d’I.R.P.F. del 2013 (que faran en el 2014). Veure proper capítol per a més informació.


14

3. ENCARA NO HEM ACABAT: LES RETENCIONS

Hisenda (que som tothom) considera que el sistema fiscal espanyol no és prou “complex” i ha establert un sistema anomenat retencions.

Amb les retencions, hisenda pretén 2 coses:

- Recaptar abans els impostos.

- Controlar als contribuents.

El sistema és bàsicament el següent:

La nostra societat (S.A., S.L., etc.) paga un servei (una nòmina d'un treballador, una factura

d'un advocat, uns dividends a socis, etc.; després ho veurem amb més detall). Suposem una

nòmina de 1.000 euros bruts mensuals (14 pagues) durant el 2013.

Si aquest servei hisenda no ens digués res, s'ha acabat el tema. El treballador fa la seva

declaració de renda anual (al juny del 2014) declarant 14.000 euros de salari del 2013 i pagant

l’oportú. Però posem que hisenda ens obliga a retenir un 10%. Aleshores la nostra empresa

segueix pagant en brut 1.000 euros, però paga en net al treballador 900 euros mensuals (1.000

menys 100 de retenció) i la retenció de 100 euros la paguem directament a hisenda.

I el treballador en lloc de rebre 1.000 euros, rep 900. I quan faci la seva declaració de renda

anual (al juny del 2013) declararà 14.000 euros i dels impostos que li surtin a pagar d'aquests

14.000 euros es descomptarà 1.400 euros de retencions (14 pagues a 100 euros) del 2014.

Al final hisenda, ha recaptat abans (té diners del treballador) i controla (fa pagar aquesta

retenció a l'empresa a qui el contracta i li paga la nòmina, i si no ho fa, et sancionen, per la qual

cosa les empreses ho fan perquè no guanyen res no fent aquestes retencions).

I quins serveis estan subjectes a retenció? Doncs un fotimer! Tenim bàsicament:

01. Retencions de rendiments de treball.

02. Retencions de rendiments de capital immobiliari.

03. Retencions de rendiments de capital mobiliari.

04. Retencions de rendiments d'activitats empresarials.


15

Les retencions de rendiments de treball: conceptes

Si la nostra societat (S.A., S.L., S.L.N.E., etc.) paga una nòmina a un treballador que hem

contractat, a un soci de l'empresa que a més a més treballi en l'empresa, o a un administrador,

per exemple, estem obligats a retenir un %, tal i com hem vist en el capítol anterior.

- Del 42% si són retribucions a administradors.

- Variable (veure annex 1) si són treballadors i similars.

A la pàgina web www.aeat.es es poden consultar els impresos esmentats.

Les retencions de rendiments de treball: obligacions fiscals

Si la nostra societat (S.A., S.L., S.L.N.E., etc.) paga paga una nòmina a un treballador que hem

contractat, a un soci de l'empresa que a més a més treballi en l'empresa, o a un administrador,

per exemple, no només estem obligats a retenir, sinó que tenim les següents obligacions:

01. Efectuar 4 liquidacions trimestrals (imprès 111 d’hisenda), amb els següents terminis:

› 1r. trimestre: entre l’1 i el 20 d’abril de 2013.

› 2n. trimestre: entre l’1 i el 20 de juliol de 2013.

› 3r. trimestre: entre l’1 i el 20 d’octubre de 2013.

› 4t. trimestre: entre l’1 i el 20 de gener del 2014.

02. Realitzar el resum anyal de retencions per rendiments de treball (imprès 190 d’hisenda).

Es un document purament de control (no es paguen més diners), i recull el resum de les

4 liquidacions trimestrals presentades (imprès 111 d’hisenda), així com el nom del

treballador, administrador, etc. (relació detallada un per un), import dels rendiments

efectuats durant l’any i import de les retencions practicades. Es presenta conjuntament

amb la darrera liquidació trimestral.

03. Entregar al treballador, administrador, etc. un certificat de rendiments i retencions (de 1

de gener a 31 de desembre). Aquest certificat s’haurà d’entregar abans que l'arrendador

faci la seva declaració d’I.R.P.F. anual.

04. Conservar els justificants de les factures pagades, així com les liquidacions efectuades

en els impresos abans comentats, durant 4 anys

http://www.aeat.es/


16

Les retencions de capital immobiliari: conceptes

Si la nostra societat (S.A., S.L., S.L.N.E., etc.) paga un lloguer que no sigui de vivenda (un

local, magatzem, etc.), estem obligats a retenir un 21%, sempre que l'arrendador (propietari a

qui li lloguem el local) no sigui una empresa dedicada precisament al lloguer d'immobles.

Si l'arrendador s'hi dedica, no caldrà retenir, però per a evitar problemes amb hisenda, caldrà

demanar a l'arrendador que ens doni un certificat d'hisenda (ell l'ha de demanar a hisenda) que

així ho acrediti. Si no ens el donés, aleshores sí que cal retenir.

Exemple:

ANNA BOURBON, S.L. és la titular d’un restaurant i té llogat un local a Pere Riba (persona que no es dedica al lloguer de locals), per una renda de 1.000 euros mensuals.

Solució:

Anna Bourbon, S.L. el que realment pagarà al Pere Riba són 1.000 euros cada mes, segons el següent detall de la factura:

Pere Riba NIF: 12345678 Adreça: xxxxxx

Anna Bourbon, S.L. NIF: B9999999 Adreça: xxxxxx

Fra. 4123

Data: 31-10-2013

Lloguer de local carrer xxx 1.000

Base imposable 1.000

Quota IVA tipus 21% 210

-IRPF 21% -210

=Total 1.000

I aquests 210 euros mensuals, cada tres mesos els pagarem a hisenda, d’acord amb el calendari del punt següent.


17

Les retencions de capital immobiliari: obligacions fiscals

Si la nostra societat (S.A., S.L., S.L.N.E., etc.) paga un lloguer que no sigui de vivenda (un

local, magatzem, etc.), no només estem obligats a retenir un 21%, sempre que l'arrendador

(propietari a qui li lloguem el local) no sigui una empresa dedicada precisament al lloguer

d'immobles, sinó que tenim les següents obligacions:






02. Realitzar el resum anyal de retencions per rendiments de capital immobiliari (imprès 180

d’hisenda). Es un document purament de control (no es paguen més diners), i recull el

resum de les 4 liquidacions trimestrals presentades (imprès 115 d’hisenda), així com el nom

de l'arrendador (relació detallada un per un), import dels serveis facturats durant l’any i

import de les retencions practicades. Es presenta conjuntament amb la darrera liquidació

trimestral.

03 .Entregar a l'arrendador un certificat de rendiments i retencions (de 1 de gener a 31 de

desembre). Aquest certificat s’haurà d’entregar abans que l'arrendador faci la seva

declaració d’I.R.P.F. anual.

04. Conservar els justificants de les factures pagades, així com les liquidacions efectuades

en els impresos abans comentats, durant 4 anys

Les retencions de capital mobiliari: conceptes

Si la nostra societat (S.A., S.L., S.L.N.E., etc.) paga, per exemple, uns dividends als socis de

l'empresa, estem obligats a retenir:

- Un 21% fins a 6.000 euros.

- Un 25% entre 6.000,01 euros i 24.000 euros.

- Un 27% a partir de 24.000,01 euros.


18

Exemple:

ANNA BOURBON, S.L. és la titular d’un restaurant i ha acordat en el 20-06-2013 distribuir uns dividends als seus 2 socis de 1.000 euros.

Solució:

Anna Bourbon, S.L. el que realment pagarà als seus socis seran 790 euros (1.000 euros del dividend brut menys 210 euros de retenció).

I aquests 210 euros de retenció els pagarem a hisenda, d’acord amb el calendari del punt següent.

Les retencions de capital mobiliari: obligacions fiscals

Si la nostra societat (S.A., S.L., S.L.N.E., etc.) paga un dividend, no només estem obligats a

retenir un 21%, sinó que tenim les següents obligacions:

01. Efectuar 1, 2, 3 ó 4 (només es presenta quan hi hagi distribució de dividends) liquidacions

trimestrals (imprès 123 d’hisenda), amb els següents terminis:





02. Realitzar el resum anyal de retencions per rendiments de capital mobiliari (imprès 193

d’hisenda). Es un document purament de control (no es paguen més diners), i recull el

resum de les 4 liquidacions trimestrals presentades (imprès 123 d’hisenda), així com el

nom dels socis que han rebut el dividend (relació detallada un per un), import dels

dividends bruts percebuts durant l’any i import de les retencions practicades. Es

presenta conjuntament amb la darrera liquidació trimestral.

03. Entregar al soci un certificat de rendiments i retencions d’I.R.P.F. (de 1 de gener a 31

de desembre). Aquest certificat s’haurà d’entregar abans que el soci faci la seva

declaració d’I.R.P.F. anual.

04. Conservar els justificants dels dividends pagats, així com les liquidacions efectuades en

els impresos abans comentats, durant 4 anys


19

Les retencions de capital mobiliari: més qüestions

També pot passar que la nostra societat (S.A., S.L., S.L.N.E., etc.) cobri conceptes subjectes a

retenció. Per exemple, uns dividends d’una societat de la que som socis, liquidacions de

comptes corrents, etc. En aquest cas, suportarem una retenció de:

- Un 21% fins a 6.000 euros.

- Un 25% entre 6.000,01 euros i 24.000 euros.

- Un 27% a partir de 24.000,01 euros.

Exemple:

ANNA BOURBON, S.L. ha rebut la liquidació del primer trimestre del 2013 d’un compte corrent del seu banc, reportant-li uns interessos bruts de 10 euros.

Solució:

Anna Bourbon, S.L. el que realment cobrarà del seu banc serà 7,90 euros (10 euros d’interessos bruts menys 2,10 euros de retenció).

I aquests 2,10 euros de retenció els cobrarem d’hisenda (o se’ls quedaran com a pagament d’impostos de beneficis) quan fem la declaració anual de l’Impost de Societats (la que es presenta entre el 1 i el 25 de juliol del 2014).

Les retencions d'activitats econòmiques: conceptes

A. Si la nostra societat (S.A., S.L., S.L.N.E., etc.) paga una factura a professionals liberals o

artistes (advocats, gestors administratius, enginyers, assessors diversos, traductors,

dissenyadors de pàgines web, etc.) estem obligats a retenir un 21%, sempre que aquest

professional o artista actuï com a empresari individual o societat civil (en cas de facturar com a

societat mercantil no caldrà fer aquesta retenció).

Excepcionalment, el tipus de retenció serà del 9% si aquests professionals o artistes ens diuen

que són nous emprenedors. Però per a evitar problemes amb hisenda, caldrà demanar-los que

ens donin un certificat d'hisenda (ells l'han de demanar a hisenda) que així ho acrediti. Si no

ens el donés, aleshores cal retenir un 21%.


20

Exemple 1:

ANNA BOURBON, S.L. és la titular d’un restaurant i ha contractat els serveis del gestor administratiu Cèsar Vericat, excel·lent professional i millor persona, per una renda de 200 euros mensuals. El professional exerceix a través de societat limitada.

Solució:

Al tractar-se d’una activitat professional exercida mitjançant societat mercantil, no cal que femi cap retenció en les seves factures. La factura seria la següent:

Vericat Gestió, SL

NIF: B12345698 Adreça: xxxxxx


Fra. 238

Data: 31-10-2013

Serveis gestoria administrativa 200

Base imposable 200


=Total 242

Exemple 2:

ANNA BOURBON, S.L. és la titular d’un restaurant i ha contractat un servei de tramitació de llicència d'obres a Jordi Enginyer, empresa dedicada a l’enginyeria industrial. Els serveis són de 1.000 euros.

Solució:

Anna Bourbon, S.L. el que realment pagarà al Jordi són 1.000 euros cada mes, segons el següent detall de la factura:


21

Jordi Enginyer NIF: 12345698 Adreça: xxxxxx


Fra. 1238

Data: 31-10-2013

Serveis enginyeria de local carrer xxx 1.000



-IRPF 21% -210

=Total 1.000

I aquests 210 euros, cada tres mesos els pagarem a hisenda, d’acord amb el calendari del punt següent d'obligacions fiscals.

B. Però si la nostra societat (S.A., S.L., S.L.N.E., etc.) paga una factura a autònoms

(empresaris individuals o societats civils) que tributin en mòduls, també estem obligats a retenir

un 1%, sempre que aquest autònom realitzi alguna d'aquestes activitats (en cas que tributi per

mòduls però no sigui cap d'aquestes activitats no cal fer retenció):

- Activitat: CARPINTERIA METALICA Y FABRICACION DE ESTRUCTURAS

METALICAS Y CALDERERIA. Epígraf I.A.E.: 314 i 315.

- Activitat: FABRICACIÓN DE ARTÍCULOS DE FERRETERÍA, CERRAJERÍA, TORNI-

LLERÍA, DERIVADOS DEL ALAMBRE, MENAJE Y OTROS ARTÍCULOS EN

METALES. Epígraf I.A.E.: 316.2, 316.3, 316.4 i 316.9.

- Activitat: CONFECCIÓN EN SERIE DE PRENDAS DE VESTIR Y SUS COMPLE-

MENTOS, EXCEPTO CUANDO SU EJECUCIÓN SE REALICE MAYORITA-

RIAMENTE POR ENCARGO A TERCEROS. Epígraf I.A.E.: 453.

- Activitat: CONFECCIÓN EN SERIE DE PRENDAS DE VESTIR Y SUS COMPLE-

MENTOS, CUANDO SU EJECUCIÓN SE REALICE MAYORITARIAMENTE POR

ENCARGO A TERCEROS. Epígraf I.A.E.: 453.

- Activitat: FABRICACIÓN EN SERIE DE PIEZAS DE CARPINTERÍA, PARQUET Y

ESTRUCTURAS DE MADERA PARA LA CONSTRUCCIÓN. Epígraf I.A.E.: 463.

- Activitat: INDUSTRIA DEL MUEBLE DE MADERA. Epígraf I.A.E.: 468.

- Activitat: IMPRESIÓN DE TEXTOS O IMÁGENES. Epígraf I.A.E.: 474.1.

- Activitat: ALBAÑILERÍA Y PEQUEÑOS TRABAJOS DE CONSTRUCCIÓN EN

GENERAL. Epígraf I.A.E.: 501.3.


22

- Activitat: INSTALACIONES Y MONTAJES (EXCEPTO FONTANERÍA, FRÍO, CALOR Y

ACONDICIONAMIENTO DE AIRE. Epígraf I.A.E.: 504.1.

- Activitat: INSTALACIONES DE FONTANERÍA, FRÍO, CALOR Y ACON-

DICIONAMIENTO DE AIRE. Epígraf I.A.E.: 504.2 i 504.3.

- Activitat: INSTALACIÓN DE PARARRAYOS Y SIMILARES. MONTAJE E

INSTALACIÓN DE COCINAS DE TODO TIPO Y CLASE, CON TODOS SUS

ACCESORIOS. MONTAJE E INSTALACIÓN DE APARATOS ELEVADORES DE

CUALQUIER CLASE Y TIPO. INSTALACIONES TELEFÓNICAS, TELEGRÁFICAS,

TELEGRÁFICAS SIN HILOS Y DE TELEVISIÓN, EN EDIFICIOS Y CONSTRUC-

CIONES DE CUALQUIER CLASE. MONTAJES METÁLICOS E INSTALACIONES

INDUSTRIALES COMPLETAS, SIN VENDER NI APORTAR LA MAQUINARIA NI LOS

ELEMENTOS OBJETO DE LA INSTALACIÓN O MONTAJE. Epígraf I.A.E.: 504.4,

504.5, 504.6, 504.7 i 504.8.

- Activitat: REVESTIMIENTOS, SOLADOS Y PAVIMENTOS Y COLOCACION DE

AISLAMIENTOS. Epígraf I.A.E.: 505.1, 505.2, 505.3 i 505.4.

- Activitat: CARPINTERIA Y CERRAJERÍA. Epígraf I.A.E.: 505.5.

- Activitat: PINTURA, TRABAJOS EN YESO Y ESCAYOLA Y TERMINACIÓN Y

DECORACIÓN DE EDIFICIOS Y LOCALES. Epígraf I.A.E.: 505.6.

- Activitat: TRABAJOS EN YESO Y ESCAYOLA Y DECORACION DE EDIFICIOS Y

LOCALES. Epígraf I.A.E.: 505.7.

- Activitat: TRANSPORTE DE MERCANCÍAS POR CARRETERA. Epígraf I.A.E.: 722.

- Activitat: SERVICIOS DE MUDANZAS. Epígraf I.A.E.: 757.

Exemple 3:

ANNA BOURBON, S.L. és la titular d’un restaurant i ha contractat un serveis a Jordi Paleta (epígraf IAE 501.3), empresa que actua com empresari individual i que tributa en mòduls. Els serveis són de 1.000 euros.

Solució:

Anna Bourbon, S.L. el que realment pagarà al Jordi són 1.170 euros cada mes, segons el següent detall de la factura:


23

Jordi Paleta NIF: 12345698 Adreça: xxxxxx


Fra. 1238

Data: 31-10-2013

Serveis paleta de local carrer xxx 1.000



-IRPF 1% -10

=Total 1.200

I aquests 10 euros, els pagarem a hisenda, d’acord amb el calendari del punt següent d'obligacions fiscals.

Les retencions d'activitats econòmiques: obligacions fiscals

Si la nostra societat (S.A., S.L., S.L.N.E., etc.) paga una factura a professionals liberals o artistes

(advocats, gestors administratius, enginyers, assessors diversos, traductors, dissenyadors de

pàgines web, etc.) no només estem obligats a retenir, sinó que tenim les següents obligacions:






02. Realitzar el resum anyal de retencions per rendiments d'activitats econòmiques (imprès 190 d’hisenda). Es un document purament de control (no es paguen més diners), i recull el resum de les 4 liquidacions trimestrals presentades (imprès 111 d’hisenda), així com el nom del professional o autònom que està en mòduls (relació detallada un per un), import dels serveis facturats durant l’any i import de les retencions practicades. Es presenta conjuntament amb la darrera liquidació trimestral.

03. Entregar al així com el nom del professional o autònom que està en mòduls un certificat de rendiments i retencions (de 1 de gener a 31 de desembre). Aquest certificat s’haurà d’entregar abans que el professional o autònom que està en mòduls faci la seva declaració d’I.R.P.F. anual.

04. Conservar els justificants de les factures pagades, així com les liquidacions efectuades en els impresos abans comentats, durant 4 anys.


24

4. L’IMPOST SOBRE EL VALOR AFEGIT (I.V.A.)

Primeres qüestions

L’I.V.A. és un impost que afecta territorialment a la Unió Europea i que grava el consum. Més tècnicament, el fet imposable de l’I.V.A. és, o estan subjectes a l’impost, les següents operacions fetes a Espanya:

01. Les vendes de béns i les prestacions de serveis fetes per empresaris i professionals en

el desenvolupament de la seva activitat empresarial o professional.

02. Les importacions de béns (les exportacions estan exemptes).

03. Les adquisicions intracomunitàries de béns i les vendes intracomunitàries de béns fetes

a particulars (però les vendes intracomunitàries de béns fetes a empreses no porten

I.V.A.).

D’altra banda, no tots els productes i/o serveis estan gravats per l’I.V.A.. Així, la llei estableix una sèrie d’exempcions (no porten I.V.A.) com, per exemple: certs serveis mèdics i sanitaris (hospitalització o assistència sanitària en centres públics, donacions de sang, protèsics dentals, odontòlegs, etc.), educació, assegurances, operacions financeres, venda de vivendes de segona mà, serveis postals, loteries i jocs d’atzar, etc.

D’altra banda, hem comentat que grava el consum, per la qual cosa és el consumidor final (aquell qui consumeix) que suporta l’impost. Ara bé, hisenda no fa anar al consumidor a visitar les seves oficines per a pagar l’I.V.A. d’un cafè amb llet que s’acaba de prendre... sinó que ha muntat un impost plurifàsic. És a dir, utilitza a les empreses de recaptadores de l’impost, des que s’ha obtingut el cafè fins que el consumidor l’ha pres a la cafeteria.

Així, si el producte o servei que venem no està exempt de l’I.V.A., cobrarem als nostres clients un tipus impositiu determinat. Actualment, a Espanya hi ha 3 tipus d’I.V.A.:

Tipus superreduït del 4%: s’aplica bàsicament a béns culturals, aliments de primera necessitat (com el pa, formatges, fruites, ous, verdures, llegums, llet, etc.), llibres, diaris i revistes, vivendes de protecció oficial, pròtesis i vehicles per a minusvàlids, reparació i adaptació de vehicles de minusvàlids, certs medicaments, etc..

Tipus reduït del 10%: s’aplica bàsicament a alimentació, aigua, vivendes de 1ª. mà (però els locals, despatxos, etc. van al 21%, transports de viatgers (de mercaderies, al 21%), hostalatge i restaurants, a les compreses (des del 01-01-2003), fires i exposicions comercials, espectacles esportius de caràcter aficionat, museus, serveis de paletes (en determinats casos, sinó van al 21%), etc.

Tipus general del 21%: s’aplica a la resta de casos.


25

El Règim General d’I.V.A.

Es el sistema més habitual de liquidar l’I.V.A. El funcionament (teòric) és senzill: l’I.V.A. que cobro dels meus clients l’haig d’ingressar després a hisenda, i l’I.V.A. que ja he pagat als meus proveïdors, al ser deduïble, el cobro després d’hisenda.

És a dir:

Règim General Règim General

I.V.A. cobrat vendes (per a hisenda)

I.V.A. pagat despeses (ens ho deduïm)

Si I.V.A. cobrat major que I.V.A. pagat: es paga a hisenda la diferència

Si I.V.A. cobrat menor que I.V.A. pagat: es cobra d’hisenda la diferència

Obligacions fiscals del Règim General d’I.V.A.

Telegràficament:

01. Cal portar una sèrie de Registres. Concretament, el Llibre registre de Factures emeses,

el Llibre registre de factures rebudes i el Llibre registre de Béns d’Inversió.

02. Has de conservar les factures emeses (ingressos) i les factures rebudes (despeses),

numerades per ordre de dates i agrupades per trimestres. Recordar-te que la normativa

tributària obliga a emetre factura quan el client te la demani (en aquells casos on en

principi no en sigui d’obligatòria perquè podem entregar un ticket: comerços minoristes,

restauració, bugaderies, etc.).


1r. trimestre: entre l’1 i el 20 d’abril de 2013.

2n. trimestre: entre l’1 i el 20 de juliol de 2013.

3r. trimestre: entre l’1 i el 20 d’octubre de 2013.

4t. trimestre: entre l’1 i el 30 de gener del 2014.


26

04. Realitzar el resum anyal d’I.V.A. (imprès 390 d’hisenda). Es un document purament de

control (no es paguen més diners), i recull el resum de les 4 liquidacions d’I.V.A.

trimestrals presentades (imprès 303 d’hisenda). Es presenta conjuntament amb la

darrera liquidació trimestral d’I.V.A.

05. Confeccionar la Declaració de tercers (imprès 347 d’hisenda). Es un document que

recull les operacions efectuades amb clients i/o proveïdors que superen els 3.005,06

euros. Es presenta entre el 1 i el 28 de febrer de l’any vinent.

06. Confeccionar la Declaració d’operacions intracomunitàries (imprès 349 d’hisenda). Si

les nostres vendes totals són inferiors a 35.000 euros i les nostres vendes

intracomunitàries són inferiors a 15.000 euros, es presenta del 1 al 30 de gener del

2013. Si es superen, però les nostres vendes intracomunitàries són inferiors a 100.000

euros en el trimestre en curs o en els darrers quatre trimestres, són els següents

terminis:

1r. trimestre: entre l’1 i el 20 d’abril de 2013.

2n. trimestre: entre l’1 i el 20 de juliol de 2013.

3r. trimestre: entre l’1 i el 20 d’octubre de 2013.

4t. trimestre: entre l’1 i el 30 de gener del 2014.

I si les nostres vendes intracomunitàries superen els 100.000 euros en el trimestre en curs o en els darrers quatre trimestres, la presentació és mensual (del 1 al 20 del mes següent).

07. Confeccionar la Declaració d’INTRASTAT si les nostres compres o vendes

intracomunitàries són superiors a 250.000 euros. Es presenta mensualment del 1 al 12

del mes següent al de l’operació.

08. Conservar els justificants fiscals (factures emeses, nòmines, rebuts d’autònoms,

factures de despeses, etc.) durant 4 anys.

A la pàgina web www.aeat.es es poden consultar els impresos esmentats.

Les factures: Peça clau del sistema

En l’actual sistema fiscal a Espanya la factura és la peça fonamental per a poder deduir-nos les quotes suportades (i de rebot, les compres de productes i serveis que fem per a la nostra empresa). Fem alguns comentaris.

Totes les factures i còpies hauran de tenir obligatòriament com a mínim:

- El número i, en el seu cas, la sèrie. La numeració de les factures dins de cada sèrie serà correlativa. Es podran fer factures amb sèries diferents quant existeixen raons que ho justifiquen (diverses botigues, serveis diferents, etc.).

http://www.aeat.es/


27

- La data d’emissió.

- El nom i cognoms, si és empresari individual, o la raó social, si és una societat, tant del client com de la nostra empresa.

- El N.I.F., si és empresari individual, o el C.I.F., si és una societat, tant del client com de la nostra empresa, ja sigui atribuït per l’Administració espanyola o per un estat membre de la Unió Europea.

- El domicili, tant del client com de la nostra empresa.

- Descripció de les operacions.

- La base imposable o bases imposables, el tipus impositiu o tipus impositius d’I.V.A., la quota tributària o quotes tributàries per separat que es transfereixen al client i l’import total a cobrar.

- La data en la que s’hagin fet les operacions, en cas de no coincidir amb la data d’emissió de la factura. Així, en cas d’haver rebut pagaments avançats, recordar l’obligatorietat de fer igualment factura per les quantitats rebudes.

- Només podem fer un original per factura. En cas de fer duplicats, a més a més de tots els requisits anteriors, posar la seva condició de duplicats. Només es poden fer duplicats per pèrdua de l’original.

- En el cas de còpies, a més a més de tots els requisits anteriors, posar la seva condició de còpies.

- En cas d’errors, o que les factures no tinguin algun d’aquests requisits, caldrà fer una nova factura rectificativa, fent constar la rectificació realitzada, així com la seva condició de factura rectificativa i el motiu pel qual es rectifica.

- Quan les factures que fem estiguin exemptes d’I.V.A. (serveis de formació, assegurances, etc.) cal posar segons l’actual reforma el precepte o preceptes segons els quals l’operació està exempta.

- Les factures o documents substitutius poden expressar-se amb qualsevol moneda, a condició que l’import que es transfereixi al client s’expressi amb euros, per a la qual cosa s’usarà el tipus de canvi oficial.

- Les factures o documents substitutius poden fer-se amb qualsevol llengua (una altra qüestió és que hisenda en cas d’inspecció ens pot obligar a traduir-la al castellà o a altre llengua oficial a Espanya).

- Les societats mercantils (S.A., S.L., S.L.N.E., etc.) han de posar les dades d’inscripció del Registre Mercantil.

- L’obligació de fer factura pot ser substituïda mitjançant l’entrega de factures simplificades (una factura simplificada és un document molt senzill: es posa obligatòriament les dades del venedor, la data de venda, què es ven i preu venda públic, fent esment del tipus d’IVA aplicat), si l’import unitari no supera els 400 euros (I.V.A. inclòs) ó els 3.000 euros (I.V.A. inclòs) i es fan alguna d’aquestes activitats:

Vendes al detall (comerços minoristes).

Serveis d’ambulància.

Vendes o serveis a domicili del consumidor.

Transports de persones.

Serveis d’hostaleria com restaurants, cafeteries, bars, etc.


28

Serveis de perruqueria i similars.

Ús d’instal·lacions esportives.

Serveis de discoteques i sales de ball.

Revelat de fotografies i serveis prestats per estudis fotogràfics.

Lloguer de pel·lícules.

Pàrkings de vehicles.

Serveis de tintoreria i bugaderia.

Peatges.

Les que vagi autoritzant hisenda (no és una llista tancada de moment).

Les factures electròniques: breu referència

Molts empresaris confonen les factures enviades per email (ja sigui en un “pdf”, “excel”, “word”, etc.) amb factures electròniques. Les factures enviades per email tenen la mateixa consideració que factures enviades per correu.

Una factura electrònica (també coneguda com factura telemàtica, factura digital o e-factura) és aquella factura enviada per un mitjà electrònic (signatura electrònica avançada, intercanvi electrònic de dades, etc.) que garanteixi l’autenticitat de l’origen (el venedor) i la integritat del contingut.

Finalment, comentar que una factura electrònica ha de tenir totes les dades que hem vist anteriorment (data emissió, dades venedor i comprador, etc.), i que requereix consentiment del comprador; o sigui, que si el comprador vol factura en paper, “a fotre’s” i fer-la en paper…

Els llibres de caràcter fiscal i comptable

Ja hem comentat abans en l’apartat d’obligacions quins llibres calia portar. Anem ara a veure’ls amb més detall.

El Llibre de Factures emeses

En aquest llibre anotarem, una per una, les factures o documents substitutius de vendes i prestació de serveis, anotant el número i, en el seu cas, sèrie, la data d’emissió, identificació del client (nom i cognoms, domicili i N.I.F., si és empresari individual; o raó social, domicili i C.I.F., si és una societat), la base imposable, el tipus impositiu d’I.V.A., la quota tributària i l’import total a cobrar.

S’admeten anotacions resum mensuals (per exemple, tenim un restaurant i fem tickets de venda) sempre que:

- La venda tingui el mateix tipus impositiu.


29

- Tinguin la mateixa data

El Llibre de Factures rebudes

En aquest llibre anotarem, una per una, les factures o documents substitutius de compres, importacions, adquisicions intracomunitàries i adquisició de serveis, anotant el número, la data d’emissió, identificació del proveïdor (nom i cognoms, domicili i N.I.F., si és empresari individual; o raó social, domicili i C.I.F., si és una societat), la base imposable, el tipus impositiu d’I.V.A., la quota tributària i l’import total a pagar.

El Llibre de Béns d’inversió

En aquest llibre anotarem, una per una, les factures o documents substitutius de compres, importacions o adquisicions intracomunitàries d’immobilitzats afectes a l’empresa, anotant el número, la data d’emissió, identificació del proveïdor (nom i cognoms, domicili i N.I.F., si és empresari individual; o raó social, domicili i C.I.F., si és una societat), la base imposable i el tipus impositiu d’I.V.A.).

També anotarem una petita identificació de l’immobilitzat, així com les baixes de l’immobilitzat.

Es consideren béns d’inversió els immobilitzats materials (ordinadors, furgonetes, locals, maquinària, mobiliari, etc.) i els immobilitzats immaterials (drets de traspàs, constitució de marques, etc.), que per la seva naturalesa i funció estan normalment destinats a ser utilitzats per un període superior a l’any.

Per últim, hisenda entén que l’I.V.A. només és deduïble, en principi, d’aquells béns d’inversió que tinguin afectació 100% a l’empresa (exclusivitat); i en aquells casos en que utilitzem un bé d’inversió per a l’empresa i per a necessitats particulars, només podrem deduir la part afectada a l’empresa (o millor dit, la part que podem demostrar).

Els llibres: Qüestions finals

Tots aquests llibres hauran de ser portats per ordre de dates, sense espais en blanc (excepte en el llibre de Béns d’Inversió, que sí s’accepten) i sense tatxes.

Tots aquests llibres poden ser portats manualment o bé informatitzadament.

Hauran de portar-se amb euros.

Les pàgines dels diferents llibres hauran d’estar numerades correlativament.

En principi anotarem les factures a mesura que les anem rebent i en cap cas podem superar el termini legal que ens dóna hisenda per a fer les liquidacions d’I.V.A. de la nostra empresa.


30

Quants diners hauré de pagar en Règim General?

Ja hem comentat abans que l’I.V.A. (en la majoria de casos de règim general) és neutral per a nosaltres: hisenda només ens utilitza com a caixers, a d’obligar-nos a ingressar l’I.V.A. que prèviament hem cobrat dels nostres clients i al deixar-nos deduir l’I.V.A. que prèviament hem pagat als nostres proveïdors. Per tant, l’I.V.A., en aquest aspecte, no ens costa diners.

Una altra qüestió és que hisenda sí ens obliga a presentar liquidacions, i, en aquests sentit, sí que hem de pagar diners (o potser ens surt a retornar). Ho veurem en el cas oportú.

Si la nostra activitat està exempta d’I.V.A. (activitats de formació, per exemple), llavors en aquest cas sí que l’I.V.A. no és neutral, ja que al no poder fer liquidacions d’I.V.A., no hem d’ingressar cap I.V.A. a hisenda però tampoc podem descomptar-nos l’IV.A. que paguem als nostres proveïdors (compres de productes, factures d telèfon, de gestories, etc.). Hisenda en aquests casos ens deixa descomptar aquest I.V.A. com a major despesa en l’Impost de Societats. Ho veurem en el cas oportú.

I si, finalment, tenim una empresa que fa activitats exemptes i no exemptes, aleshores el càlcul es complica (cal aspirines…). Entrem en el bonic camp de les prorrates i dels sectors diferenciats (“¿lo cuálo?”). Deixem-ho pel cas pràctic oportú.

Règim General: Casos Pràctics

Exemple 1:

La MARTA VALLS, S.L. es dedica a fer formació de belles arts. Va comprar durant el 4T material de dibuix per 1.000 euros més I.V.A. del 21% i va facturar als seus alumnes 5.000 euros.

Solució:

Per les vendes que fa no ha de carregar cap tipus d’I.V.A., ja que la seva activitat està exempta d’I.V.A., i per tant, no ha d’ingressar res a hisenda. Així, una possible factura tindria aquest aspecte:


31

Marta Valls, S.L.

NIF: B44444444

Adreça: xxxxxx

Alumne: zz

NIF: 11111111

Adreça: xxxxxx

Fra. 45

Data: 31-10-2013

Serveis de formació 100

Base imposable 100

=Total 100

La contrapartida és que no pot deduir-se l’I.V.A. suportat. Per tant, en el seu cas podrà descomptar-se 1.210 euros com a despesa de compres dels seus beneficis quan faci la seva declaració d’Impost de Societats.

Dibuix, S.C.P.

CIF: G7654321

Adreça: xxxxxx

Marta Valls, S.L.

NIF: B44444444

Adreça: xxxxxx

Fra. 78

Data: 31-10-2013

Material de dibuix 1.000


Quota I.V.A. 21% 210

=Total 1.210

Exemple 2:

En JOAN RIDAU, S.L. és el titular d’una botiga que ven samarretes de disseny des del 14-01-2013. L’I.V.A. transferit del 1T va ser de 800 euros, el del 2T de 1.600 euros, el del 3T de 1.900 euros i el del 4T de 2.000 euros. L’I.V.A. suportat del 1T va ser de 1.200 euros, el del 2T de 600 euros, el del 3T 700 euros i el del 4T de 2.200 euros. Es demana calcular les liquidacions d’I.V.A. del 2013.

Solució:

Per calcular la liquidació del 1T necessitem l’I.V.A. transferit i l’I.V.A. suportat del 1T. És a dir:


32

800 -1.200 = -400 euros. Aquesta xifra la compensarem en la liquidació següent (de fet, tenim 4 anys per a compensar saldos al nostre favor). I encara que surti negativa, hem de presentar el document (del 1 al 20 d’abril de 2013).

Per calcular la liquidació del 2T necessitem l’I.V.A. transferit i l’I.V.A. suportat del 2T. És a dir: 1.600 - 600 = 1.000 euros. A aquesta xifra compensarem 400 euros de la liquidació passada, resultant un total a pagar de 600 euros, entre el 1 i el 20 de juliol de 2013.

Per calcular la liquidació del 3T necessitem l’I.V.A. transferit i l’I.V.A. suportat del 3T. És a dir: 1.900 - 700 = 1.200 euros. Aquesta xifra la pagarem entre el 1 i el 20 d’octubre de 2013.

Xifra que haurà d’ingressar a hisenda entre el 1 i el 30 de gener de 2014.

Finalment, per calcular la liquidació del 4T necessitem l’I.V.A. transferit i l’I.V.A. suportat del 4T. És a dir: 2.000 – 2.200 = -200 euros.

Aquest saldo al nostre favor el podem recuperar de dues maneres: o bé sol.licitem compensar-ho amb saldos a pagar de futurs exercicis (tenim 4 anys per a compensar saldos al nostre favor); o bé sol.licitem la devolució directa.

I encara que surti negativa, hem de presentar el document (del 1 al 30 de gener de 2014).

És a dir:

Règim General d’I.V.A.: Cas Pràctic 2

1T 2T 3T 4T

Iva transferit 800 1.600 1.900 2.000

-Iva suportat -1.200 -600 -700 -2.200

=Resultat -400 1.000 1.200 -200

-A compensar -400

=Total -400 600 1.200 -200


33

Exemple 3:

MANGANER ASSOCIATS, S.L. és una empresa que es dedica, des del 15-07-2013, a l’assessoria fiscal però també fa classes a diversos col.legis professionals i gremis. De l’assessoria fiscal, l’I.V.A. transferit del 3T és de 2.000 euros i el del 4T de 3.000 euros. I l’I.V.A. suportat del 3T és de 600 euros i el del 4T de 700 euros.

I de l’activitat de formació, no en té d’I.V.A. transferit (està exempta aquesta activitat), i l’I.V.A. suportat del 3T és de 200 euros i el del 4T de 500 euros.

Es demana calcular les liquidacions d’I.V.A. del 2013.

Solució:

Es tracta d’una mateixa empresa amb 2 tipus d’activitats diferenciades respecte l’IVA: una activitat està exempta (formació) i l’altre, no (assessoria fiscal). Per aquest motiu, caldrà separar les activitats, i liquidar l’IVA independentment. Així:

1. Activitat assessoria fiscal.

El 1T i 2T no presentarà cap liquidació perquè encara no tenia activitat.

Per calcular la liquidació del 3T necessitem l’I.V.A. transferit i l’I.V.A. suportat del 3T exclusivament de l’activitat d’assessoria fiscal. És a dir: 2.000 - 600 = 1.400 euros. Xifra que pagarà entre el 1 i el 20 d’octubre de 2013.

Finalment, per calcular la liquidació del 4T necessitem l’I.V.A. transferit i l’I.V.A. suportat del 4T exclusivament de l’activitat d’assessoria fiscal. És a dir: 3.000 - 700 = 2.300 euros. Xifra que haurà d’ingressar a hisenda entre el 1 i el 30 de gener de 2014.

És a dir:

Règim General d’I.V.A.: Cas Pràctic 3

1T 2T 3T 4T

Iva transferit 2.600 3.000

-Iva suportat -600 -700

=Resultat 1.400 2.300

-A compensar

=Total 1.400 2.300


34

2. Activitat formació.

No presentarà cap liquidació d’IVA perquè aquesta activitat està exempta. I l’IVA suportat del 3T de 200 euros i el del 4T, de 500 euros, els afegirà com a major despesa en la declaració d’Impost de Societats.

Exemple 4:

El mateix exemple 3, però MANGANER ASSOCIATS, S.L., tant l’assessoria fiscal com les classes, les fa a les seves instal.lacions, pagant un lloguer de 1.000 euros al mes més IVA del 21% (210 euros al mes). Quin IVA es pot deduir i quin no?

Solució:

Aquí el “problema” és que tenim una despesa compartida en les dues activitats. Si el local només fos per l’activitat d’assessoria fiscal, l’IVA seria 100% deduïble; i si el local només fos per l’activitat de formació, l’IVA no seria deduïble, descomptant com a major despesa l’IVA en l’Impost de Societats.

Segons hisenda, el que hauríem de fer es “prorratejar-ho”. Per a fer això, necessitem saber quin percentatge sobre el total de vendes representen les dues activitats. Suposem que el total de vendes de l’assessoria fiscal és de 70.000 euros i la de formació, de 30.000 euros.

Així, del total de vendes (70.000 + 30.000 = 100.000 euros), l’assessoria fiscal representa un 70% (70.000 sobre 100.000 euros) i la de formació, un 30% (30.000 sobre 100.000 euros).

I un cop averiguat aquest percentatge, l’apliquem sobre totes les despeses que siguin compartides. En aquest cas, fem-ho sobre el lloguer:

Total Assessoria

(70%)

Formació (30%)

Lloguer local 1.000 700 300

IVA suportat 210 147 63

Total factura 1.210 847 363


35

1. Activitat assessoria fiscal.

Es podrà descomptar cada mes 147 euros d’IVA suportat en les declaracions d’IVA, i 700 euros mensuals com a despesa en la declaració d’Impost de Societats.

2. Activitat formació.

No es podrà descomptar cada mes 63 euros d’IVA suportat en les declaracions d’IVA, però es podrà descomptar 363 euros mensuals com a despesa en la declaració d’Impost de Societats (ja em avisat de les “aspirines”…).

NOTA: Aquests apunts (i els seus annexos) s’han confeccionat com a suport

d’un programa formatiu realitzat a Barcelona Activa. Vericat i Pla Gestors

Associats, S.L. no assumeix cap tipus de responsabilitat per un ús indegut fora

d’aquest àmbit.


36

ANNEX 1: COM CALCULAR RETENCIONS DE TREBALL D’I.R.P.F.

Exemple:

Una persona en el 2013 declararà a hisenda 25.000 euros de rendiments i té dret a unes deduccions de 5.000 euros. Quina quota pagarà?

Solució:

01. Calculem rendiment net: 25.000 - 5.000 = 20.000 euros.

02. Busquem a la 1ª. columna on són aquests 20.000 euros. En el nostre cas, estan entre

17.707,20 i 33.007,20.

03. Prenem la fila (horitzontal) dels 17.707,20. Si jo declaro 20.000, d’aquests 20.000 euros,

els primers 17.707,20 euros paguen 4.382,53 euros (xifra de la 2a. columna).

04. La resta (20.000 – 17.707,20) van al 30% (xifra de la 4a. columna): 20.000 – 17.707,20

= 2.292,80 euros. 2.292,80 x 0,30 = 687,84 euros.

05. En total pagarem: 4.382,53 + 687,84 = 5.070,37 euros (xifra a la que descomptaríem els

diners que ja haguéssim pagat a hisenda per retencions sofertes).

06. El tipus efectiu de tributació es calcula així: (5.070,37/25.000) x 100 = 20,28%.

Base Quota Resta Base Percentatge

Fins euros Euros Fins euros %

0 0 17.707,20 24,75

17.707,20 4.382,53 15.300,00 30

33.007,20 8.972,53 20.400,00 40

53.407,20 17.132,53 66.593,00 47

120.000,20 48.431,24 55.000,00 51

175.000,20 76.481,24 125.000,00 55

300.000,20 143.981,24 En endavant 56

fiscalitat per a noves empreses

Documents