[1]

KAHN, HEIDEGGER I EL LLENGUATGE DE LARQUITECTURA Christian NORBERG-SCHULZ. Lli impartida el 1978 a la Universitat de Berkeley, publicada el n18 de la revista Oppositions, Cambridge, Massachusetts. [Traducci de Joaquim Oliveras i Molas]

Louis Kahn pertany ja a la histria. Dell tot just si ens arriba leco de les seves idees, i mentrestant la promesa dun nou comenament [beginning] segueix sense complir-se.1 La confusi sextn novament pertot arreu, i a pesar de tots els mtodes de disseny i de tants avenos tecnolgics, assistim a la cada cop ms rpida degradaci del nostre entorn. Nogensmenys, les edificacions de Kahn resten dempeus, bo i recordant-nos que larquitectura, fins i tot en aquest temps nostre, roman present. Els innecessaris por-xos del Museu dArt Kimbell [figs.7, 8, 9] aix ho testimonien, i s per ells que ens pre-guntem si no haurem de parar ms atenci en el missatge de Kahn.

Perqu, en efecte, en fixar-nos de ms a prop en els seus escrits, lesbs duna teo-ria surt a la llum. No es tracta, esclar, de res definit al detall, per lesquema bsic s s coherent. Ara b, perqu la teoria de Kahn arribi a ser realment fructfera, abans cal-dria acabar-la dinterpretar i elaborar. Aquesta tasca, en la mesura que reclama dun fonament filosfic, no pot restringir-se noms als lmits estrictes de la teoria arquitec-tnica prpiament dita. En filosofia, lajut ms profits el trobem en els escrits de Mar-tin Heidegger, el pensament del qual mostra una afinitat sorprenent amb el de Kahn. Aix doncs, un cop exposada la teoria de Kahn, recorrerem a Heidegger en la nostra labor dinterpretaci i aprofundiment, per encabat esbossar les lnies mestres duna teoria objectiva de larquitectura basada en el missatge de Kahn. El missatge de Louis I. Kahn En tractar sobre la filosofia de Kahn, hom sol prendre com a punt de partida lenun-ciat de la seva famosa pregunta Qu vol ser un edifici?. Aquesta s una pregunta que se situa ms enll dels plantejaments funcionalistes. El funcionalisme, en tant que parteix del particular per arribar al general, depn, per principi, de circumstncies contingents.2 El qestionament de Kahn, en canvi, suggereix que els edificis posseeixen una essncia que els predetermina, cosa que representa un capgirament del principi funcionalista: mentre que aquest arrenca de sota, Kahn davalla de dalt. Una vegada i una altra, Kahn subratlla que hi ha un ordre preexistent que precedeix el disseny. En un dels seus textos aforstics ms coneguts, comena dient que Lordre s [Order is], un ordre que no noms comprn la totalitat dall hum, sin tamb dall natural. I aix, una rosa vol ser una rosa. En els seus primers escrits, Kahn empra la paraula forma per a designar all que una cosa vol ser. Atesa, per, la normalment ms limi-tada connotaci daquest terme, i davant el risc de caure en un equvoc,3 Kahn opt per introduir el concepte de preforma. Ms endavant, prefer referir-se encara a lmbit de les essncies amb la paraula silenci. El silenci s quelcom dinconmensurable que, tanmateix, enclou una voluntat de ser. Tota forma t una voluntat dexistir que de-termina la prpia manera de ser de les coses. Aquest anhel dexistncia troba la seva satisfacci en el disseny, la ra de ser del qual consisteix en dur a la presncia lordre

1. El 1962 Vincent Scully escrigu: Tal com pass amb Wright, hom no pot evitar la impressi que, amb Kahn, larquitectura comen de nou. SCULLY, V. Louis I. Kahn. G. Braziller, Nova York, 1962, p. 25. 2. Per a un plantejament marcadament neo-funcionalista, vegeu ALEXANDER, Ch. Notes on the Synthesis of Form. Harvard University Press, Cambridge, Mass., 1964. [Traducci castellana: Ensayo sobre la sntesis de la forma. Ediciones Infinito, Buenos Aires, 1986.] 3. De vegades Kahn tamb emprava el mot forma en el sentit habitual, com ara en dir que: Lart s la creaci duna forma signficativa.

[2]

intern de les coses. Per abans dendinsar-nos en aquesta problemtica, magradaria parar una mica datenci en les nocions dordre i de forma.

s evident que Kahn no pretenia fer afirmacions filosfiques de carcter general. Ell se les havia amb larquitectura, i la seva pretensi era establir una base objectiva per aquest seu mbit. La seva labor sadrea ms aviat a posar de manifest que larqui-tectura s lencarnaci de lincommensurable i fou en aquest sentit que introdu el concepte dinstituci [figs.1, 11]. Larquitectura s, abans que res, expressi de les insti-tucions humanes. Aquestes institucions arrelen en lorigen [beginning], aix s: en aquell moment en qu lhome prengu conscincia dels seus desitjos arquetpics o inspiracions. Aquestes inspiracions sorgeixen del fet daprendre, de benestar, dobrar, de reunir-se, dinterrogar-se, dexpressar. En tant que instituci que poua en unes tals inspiracions, Kahn solia prendre a tall dexemple lescola:

En origen, les escoles comenaren amb un home, que no sabia que era un mestre, discutint, sota un arbre, sobre les seves idees amb una colla de gent, que no sabien que eren estudiants. Aquests reflexionaren sobre els temes tractats i sobre com nera de bo estar en presncia daquell home. Desitjaren que els seus fills escoltes-sin tamb un home com aquest, i ben aviat serigiren uns espais I vet aqu les primeres escoles.4

Aqu Kahn ens est parlant dun dels per dir-ho en paraules de Heidegger modes fonamentals destar-en-el-mn. Perqu la vida no s gens ni mica arbitrria, sin que t un ordre estructural, el qual comprn com un sol tot home i natura. All que ens diu qu cal que sigui dissenyat no s pas all que freturem, sin all que sentim que entra en lordre [natural] de les coses. s sobre la base daquesta concepci integral del mn, que Kahn subratlla el carcter comunitari de les inspiracions i institucions hu-manes. En referir-se a les institucions, Kahn ho fa amb paraules ben concretes, com per exemple: El carrer s probablement la primera instituci humana: un lloc de reu-ni sense sostre; lescola s un tot despais bons per a aprendre; la ciutat s el lloc on sapleguen les institucions. En tots aquests aforismes salludeix a formes constru-des molt concretes; formes que, per a Kahn, consignen alhora institucions. En prime-rssim lloc all que fa un arquitecte no s sin donar resposta a una instituci humana en el moment abans que aquesta esdevingui una edificaci. LArquitectura troba aix el seu fonament en els modes generals destar-en-el-mn de lhome.

Hem vist que Kahn s fora concret pel que fa a la forma que prenen les instituci-ons: no noms apella de manera general a la seva forma, sin que nillustra les seves caracterstiques espaials servint-se del que en diu esbossos de forma,5 i afegeix: en la naturalesa de lespai hi nia lesperit i la voluntat dexistir duna determinada mane-ra. En virtut de llur propi carcter les institucions sn cases de les inspiracions. A aquesta paraula, inspiraci, li s inherent una certa comprensi dall que ja hi ha i s per aix que se la relaciona amb la llum, com a smbol que s de la intellecci. La inspiraci s doncs el sentiment originari [beginning] en aquell llindar on silenci i llum es troben: el silenci, amb el seu desig de ser, i la llum, com a donadora que s de

4. Les cites que fem de Kahn estan extretes de fonts molt diverses. Seria massa feixuc carregar el text amb un acurat aparat de referncies. Fins all on jo s, encara no hi ha cap bibliografia completa de tots els textos de Kahn. 5. Veure el croquis preliminar de lesglsia de Rochester. Perspecta 7, The Yale Architectural Journal, 1961.

1. Institut Salk, La Jolla, Califrnia. Louis Kahn, 1959-1965. Projecte, vis-ta des de la plaa (lestar), mos-trant el punt de trobada a laltra banda de la riera.

[3]

tota presncia [figs. 2, 3]. A travs de la noci de llum arribem a la qesti de lexpressi. La voluntat de ser

comporta un anhel dexpressar, aix s, de dur a lillatent les institucions. En donar-els-hi expressi, lhome desencobreix lestructura latent del mn estructura de la qual ell mateix ns part integrant, acomplint aix amb el seu designi vital, puix que, com diu Kahn, la ra de viure s donar expressi. All mitjanant qu es dna acompli-ment a la necessitat dexpressi s lart: Una obra dart s el mode de fer(-se) duna vida. Larquitecte s qui tria i sencarrega d'expressar les institucions humanes en es-pais, ambients i relacions. Diem que hi ha art, en la mesura que es dna satisfacci al desig de reflectir la bellesa de la instituci. Lart no resideix, doncs, en la seva prpia realitzaci com a tal, sin en trobar la relaci adequada amb les institucions; perqu, segons Kahn, lart s el mode de fer(-se) duna vida. Puix que vivim per donar ex-pressi, lart esdev lnic llenguatge de lhome. Lessncia de lart resideix en aquell llindar on silenci i llum es troben, on la voluntat de ser troba els seus mitjans dexpres-si. Aix s com la voluntat de ser-per-expressar es converteix en voluntat de ser-per-fer. [fig. 2] Al procs de creaci Kahn lanomena disseny. Dissenyar t ms a veure amb el com que no pas amb el qu. Ara b, com fer-ho s infinitament menys impor-tant que qu fer. Amb aix Kahn no vol pas dir que no valori la qualitat de la feina ben feta, sin que tota resposta, per bona que sigui, no t cap inters quan la pregunta s equivocada. Daqu que sigui de lordre, que els dissenys reben llurs imatges, i que sigui la forma all que inspira el disseny. La forma es deixa percebre en tant que la naturalesa de quelcom, essent el disseny el qui, en un determinat moment, entra a combatre amb les lleis de la natura per, a travs de la posada en joc de la llum, dur aquest quelcom a lexistncia.

Per, si b la llum s donadora de tota presncia, tot all que s fet de llum, pro-jecta [tanmateix] una ombra. La nostra obra s feta dombres, diu Kahn. Per acom-plir amb la seva destinaci, a la llum li cal, certament, topar amb la matria i lestruc-tura edificatria. Per aix Kahn digu que: el sol mai no va arribar a ser conscient de la seva grandesa fins que no va topar amb el perfil dun edifici. I afeg: la decisi per un o altre element estructural hauria dadir-se amb la decisi respecte del volgut carcter de llum. Aix doncs, en el procs de disseny, estructura constructiva i material sn considerats, des del primer moment, en relaci amb la llum. [fig. 3] Lestructura s la donant de llum.

Del que es tracta, en ltima instncia, s de crear un espai que spiga qu vol ser. s per lestabliment dun determinat domini despais, diu Kahn, que hom dna vida a la instituci. Quan lespai sap qu vol ser, llavors esdev una habitaci, aix s, un lloc que posseeix un determinat carcter [fig. 4]. Ara b, el carcter duna habitaci ve donat, en primer terme, per la relaci entre la llum i lestructura fsica. Fer una habi-taci quadrada, diu Kahn, s donar-li la llum que revela el quadrat en els seus infinits matisos. Tota habitaci fretura, per tant, de llum natural. Jo no puc definir un espai com a tal, si no s amb llum natural. Que aix sigui aix s degut a que aquelles matisa-cions ambientals que sn producte del pas de les hores del dia i de les estacions de lany, constantment ajuden a evocar all que un espai s capa de ser...

Ara b, material i estructura posseeixen un ordre natural propi. Aix, la biga de ma pren la forma dun arc, cosa que dna peu a Kahn per parlar de lordre del ma i del formig [figs. 5, 6]. En lnies generals, un edifici, com a manifestaci de la seva

2. Esbo de forma.

Leternitat s de dos

germans,

Lun desitja ser per

expressar,

Laltre ser per fer,

Lun llum no lluminosa,

Laltre, lluminosa.

3. Esbo de forma.

Per mor de lemer-

gncia del Material,

sagrupa la lluminosi-

tat sobirana

per encendre una

dana de

domini espurnejant

4. The Room, esbo

de forma.

LArquitectura sorgeix

de fer una habitaci.

[4]

voluntat de ser, hauria de mostrar la manera com va ser produt. Arribat el cas, s quan podem parlar de tcnica inspirada. Lenginyeria de la construcci no s quelcom diferent del disseny; ambds han darribar a ser una i la mateixa cosa, noms aix podr la realitzaci tcnica arribar a encarnar la instituci. Ser llavors quan lobra, tot i que com a construcci seguir sent mesurable, esdevindr de fet incommensurable.

Enmig dels sons imperiosos de la indstria, es construeix lobra; mes en atuir-se la pols, la pirmide reverberant de silenci dna al sol la seva ombra.

En aquest fams aforisme, shi condensa tota la teoria arquitectnica de Kahn. Enmig dels sons imperiosos de la indstria, es construeix lobra..., aix evoca aquella excita-ci passatgera provocada pel seguit de circumstncies que es van donant al llarg del procs constructiu. Per en atuir-se la pols... s a dir, un cop passada aquella excita-ci tant pot ser que ens quedem igual, amb les mans buides, com que ens trobem davant quelcom que ostenta una genuna presncia, aix s: un edifici, que de la llum en fa quelcom tangible, palesant aix lordre del silenci.6 [fig. 14] Vet aqu com lobra arquitectnica arriba a ser una ofrena a lArquitectura. Tot edifici, en fer-se eco del silenci, aconsegueix de regraciar lorigen [beginning]. El que ser, sempre ha estat, digu Kahn, tot donant entenent que les estructures fonamentals de lsser van ser donades dun cop per sempre. Noms les circumstncies canvien, i s per aix, perqu canvien, que, cada vegada, sorgeix la necessitat de reinterpretar aquelles estructures. Tracto de trobar expressions noves per a institucions antigues. Aquestes noves ex-pressions poden deformar la forma de la instituci, per mai no podran arribar a desbastir-la. Per aix mateix, cap poca o societat en particular no pot, en veritat, cre-ar res dautnticament nou: Fou la societat qui produ un Mozart? En absolut. Una obra dart no sorgeix pas com a resposta a unes necessitats, ni tampoc del fet de con-juminar necessitats amb recursos, ans de la inspiraci i el desig dexpressar all que sempre ha estat all. Amb aix no estem pas negant lesdevenir de la histria, sin que diem que al llarg del temps hi ha moments puntuals en els quals, no noms es dna un canvi general de circumstncies, sin que institucions humanes, fins aquell moment ocultes, sn des-ocultades. Per aix diu Kahn que hi hagu qui sadon que un cert mbit despais representa un profund anhel hum dexpressar linexpressable duna determinada activitat humana que reb el nom de monestir. En el fons, sobre el sor-giment duna nova instituci humana, hi brilla una mena de llum que fa sentir als ho-mes una renovada voluntat de viure. Aix doncs, les institucions sn descobertes i re-descobertes. En tant que tals, troben el seu fonament en i provenen de lestructura intemporal del mn. Com a entitats existencials totals que sn, es deixen interpretar en tant que petits mns [kleine Welte] o microcosmos,7 i de fet Kahn, en tractar sobre els orgens de lArquitectura, shi refereix daquesta manera quan, prenent lexemple dStonehenge, en parla com al desig de crear un mn dins el mn. [figs. 15, 16] A aquest microcosmos ell lanomena un lloc de concentraci, on la ment humana pren acutat. Aix s tant com dir que les inspiracions dels homes sn el reflex dels focus vi-

6. Avui, nosaltres, podem veure ja les pirmides despullades de les seves circumstncies, i aprehendren, aix doncs, lessncia. 7. SEDLMAYR, H. Zur einer strengen Kunstwissenschaft. Frankfurter Verl., Viena, 1931. Citat tamb a NORBERG-SCHULZ, C. Intentions in architecture. MIT Press, Cambridge, Mass., 1965, pg. 107. [Traducci castellana, fora dolenta, de J. Sinz. Intencio-nes en arquitectura. Editorial Gustavo Gili, Barcelona, 2001, pg. 70]

5. Biblioteca Phillips Exeter,

New Haven. 1967-1972. A

lesquerra, detall constructiu

dels arcs de ma de la faana;

a la dreta, detall constructiu

seccionant pels arcs i detall

constructiu del mur de ma.

6. Institut de Direcci

dEmpreses, Ahmedabad,

ndia, 1962-1974. Dormitoris,

secci constructiva i alat

mostrant la larc interior,

corbat, i lexterior, pla.

7. Museu dArt Kimbell, Fort

Worth, Texas, 1966-1972.

Dibuix de perspectiva interi-

or, 1967.

8. Croquis de la secci amb

laparici dels elements per al

pas de les installacions.

9. Secci tipus dun tram de la

versi final.

[5]

tals que animen o estructuren lexistncia humana, essent les institucions, com a cases que sn daquestes inspiracions, els centres a lentorn dels quals sendrea lespai exis-tencial. Vet aqu, doncs, com larquitectura produeix la sensaci dun mn dins dun mn, i la transmet a lhabitaci.

Les arrels platniques de la filosofia de Kahn sn fora evidents. En parlar de forma, per exemple, Kahn ho fa al mode duna idea platnica, com platnica s tam-b la seva manera de considerar lart respecte duna voluntat dexpressar. dhuc quan apella a les coses concretes mundanes, shi refereix emprant la paraula ombra, tal com Plat en el seu Mite de la Caverna.8 En Kahn, hi trobem tamb la clssica subor-dinaci de lexistentia a lessentia, fet que lacaba de situar dins la tradici metafsica occidental. Ara b, en la mesura que Kahn se les havia amb la praxi arquitectnica, no podem dir que sembranqus en cap recerca terica dunes formes absolutes ms enll de les imperfeccions del mn quotidi. La seva voluntat sencamin ms aviat a desen-cobrir o revelar lessentia en la realitat immediata. Per aix diem que, en Kahn, es produeix un autntic regrs als orgens [beginnings]. Daltra banda, Kahn defineix lessentia en termes dinspiracions i institucions humanes amb un ordre existencial propi, de tal manera que el mn, en comptes de reproduir lusual divorci entre lessencial i lexistencial, s concebut com un tot integral. Lmbit dall essencial deixa de ser considerat com pertanyent a una regi ontolgica separada, per venir a constitu-ir el conjunt destructures que vertebren aquest nic mn. En la seva evocaci de la noci dorgens, aix queda perfectament posat de manifest: el que aquell home sota larbre representa, no s pas cap idealitzaci utpica, sin una situaci existencial concreta, que alhora revela lordre essencial al qual pertany. Kahn assumeix aix lestar-en-el-mn en la seva totalitat com al seu punt de partida, entenent que s missi de lhome revelar lestructura daquest mn. Kahn saproxima aix a la filosofia de Heideg-ger, qui tamb mostr pel seu cant un profundssim inters pels orgens. La contribuci de Martin Heidegger La filosofia de Heidegger arrenca de la seva concepci de lhome en tant que est-en-el-mn [In-der-Welt-sein].9 El fet de prendre aquest punt de partida comporta que, duna banda, lsser hum deixi de ser ents de manera allada respecte del seu entorn cir-cumdant terme que de moment deixerem sense definir i, de laltra, que la nostra comprensi del mn sempre ve donada en referncia al Dasein, lsser hum existent. Aquest plantejament sassembla molt al de lexistencialisme. Lexistencialisme tamb pren com a punt de partida la situaci tal com ve donada, i mant que el que s real s lexistentia. A ms, es tracta dun corrent que, considerant que les existentiae depenen sempre daquell qui les percep, dna preeminncia a all subjectiu hum. La concep-ci heideggeriana, en canvi, en comptes de partir de la dada de la situaci, examina ms aviat quines sn les estructures fonamentals de lestar-en-el-mn, per, des delles, comprendre la situaci tal com aquesta sens presenta. Aquest plantejament no duu

8. PLAT. La Repblica. Llibre VII, 514a-517a. Traducci de Manuel Balasch, Barcelona, Fundaci Bernat Metge, 1990. 9. HEIDEGGER, M. Sein und Zeit. GA 2, 12, pg. 52. [Traducci castellana, molt recomenable, de Jorge Eduardo Rivera C. Ser y tiempo. Editorial Universitaria, Santiago de Xile, 1998, pg. 79].

10. Memorial Roosvelt,

Washington, D.C.

1960-1961. Secci.

11. Institut Salk, La

Jolla, Califrnia. 1959-

1965. Edificis dels

laboratoris, versi de

1962 mostrant el jard

entre els les fileres de

laboratoris.

12. Centre per lArt

Britnic , New Haven,

1969-1974. Perspectiva

mostrant la sala

dexposicions principal,

amb el prisma de

lescala i les claraboies,

al voltant de 1971.

[6]

implcit cap tipus de recerca essencialista que acabi dividint el mn en dos mbits se-parats: el quotidi i el transcendent, sin que ms aviat sost que lsser est estructu-rat i que el sentit de la situaci singular no consisteix ms que en la seva relaci amb les estructures generals.

Aix doncs, Heidegger comprn la realitat, tal com Kahn, en tant que fenomen uni-tari, en el qual lexistencial i lessencial sn aspectes integrals duna mateixa totalitat. I diu: Lens est en lsser.10 Lessencial de lens no es troba, doncs, en cap mbit remot i ali, sin que participa de la realitat que sens presenta. Aix, una obra darqui-tectura s el que s respecte de lArquitectura. Usualment, si agafem qualsevol mot, com ara la paraula cel, entenem que tant pot designar aquest ens en particular, com un sser en general: lessncia. Avui en dia solem entendre lessncia en tant que el gnere com a un conjunt dens en particular. Aquest s el plantejament de les cincies naturals, les quals, partint de lobservaci dels fenmens individuals, arriben per in-ducci a asseveracions de carcter general.11 Per aquesta via, la metafsica i lontologia queden anihiliades. s evident que Kahn, en preguntar-li a la cosa qu s el que vol ser, no assumeix aquest plantejament. Ell entn all particular ms aviat com a variaci dun motiu essencial, com quan diu: Tracto de trobar expressions noves per a institu-cions antigues. Dun mode ms general, Heidegger apunta tamb cap al mateix: Per lens s el que s, i s tal com s, a partir de lsser.12

En la seva obra principal, sser i temps (1927), Heidegger es proposa dexaminar les estructures fonamentals de lsser [Seinsstrukturen]. Tot separant en dos termes lexpressi estar-en-el-mn, Heidegger analitza lestructura de lestar-en i lestruc-tura de mn. El mtode en qu basa la seva anlisi s la fenomenologia de Husserl. Heidegger, per, en comptes de prendre experincies viscudes per investigar-les feno-menolgicament, prefereix analitzar les estructures existencials fonamentals.

Lestar-en ve constitut per estructures existencials tals com el comprendre [Vers-tehen], la disposici afectiva [Befindlichkeit] i el coestar [Mitsein]. Podrem dir, en general, que tot all que s est en tant que quelcom, aix s, per referncia a una es-tructura existencial. Comprendre vol dir aqu alguna cosa ms que no pas la mera capacitat cognoscitiva, i abraa, no solament laspecte intellectual, sin tamb el prag-mtic. Disposici afectiva alludeix al tremp anmic a partir del qual lhome es troba ja en relaci primordial amb el seu entorn; expressat en paraules de Heidegger: la dis-posici afectiva obre al Dasein en la seva condici de jectat.13 Heidegger assenyala tamb que lestar-en comporta sempre un coestar, terme amb el qual fa referncia a les estructures dassociaci i de tracte comunitari, tot subratllant el fet que el mn s des de sempre el que jo comparteixo amb els altres.14 En relaci amb el nostre prop-sit inicial, resultar molt profits posar en relaci el comprendre, el tremp anmic i el coestar amb les inspiracions kahnianes daprendre, de benestar i de reuni.15

Per concloure la seva anlisi, Heidegger examina tamb lestructura mn. A sser i temps, la descripci del mn, aix s, de la totalitat dentitats que es poden trobar dins

10. HEIDEGGER, M. Der Ursprung des Kunstwerkes, Wegmarken, GA 9, pg. 39. [Traducci de Manuel Carbonell. Lorigen de lobra dart, Fites. Editorial Laia, Barcelona, 1989, pg. 240]: Das Seiende steht im Sein. 11. Intentions..., op. cit., pg. 27 i ss. [pg. 20 i ss] 12. HEIDEGGER, M. Nietzsches Wort Gott ist tot, Holzwege, GA 5, pg. 245. [Traducci castellana dA. Leyte i H. Corts, Caminos de bosque. Alianza Editorial, Madrid, 2000, pg. 197]: Aber das Seiende ist, was es ist und wie es ist, aus dem Sein. 13. Sein..., op. cit., 29, pg. 136. [pg. 160] 14. Sein..., op. cit., 26, pg. 118. [pg. 144] 15. Per a Kahn, el terme instituci significa la installaci dinspiracions arquetpiques.

del mn, es fa a la llum duna mundicitat essencial; vol dir aix que lens s mostrat a la llum de lsser. Dentre els ens amb qu nosaltres tractem quotidianament, aix s, les coses (en grec, pragmata),16 prenen una especial rellevncia aquells que Heidegger anomena tils [Zeuge]. La totalitat daquests tils, aix s, el nostre utillatge, afaio-na el nostre entorn pragmtic quotidi. La mundicitati per tant el mn ve doncs entesa, tant en termes de pragmaticitat [Zeughaftigkeit] o condici respectiva17, com tamb en termes despaialitat. En escrits posteriors, Heidegger continuar elabo-rant la seva anlisi del mn, intentant descriure lntima reciprocitat existent entre les coses quotidianes i lestructura essencial mn. Seguint aquesta via, acabar per comprendre el mn en tant que Enquadrament [Geviert] de la Terra i el Cel, els divins i els mortals. No s ara, per, el moment dentrar a descriure el difcil concepte dEn-quadrament, tot i que no voldria deixar dapuntar que la relaci entre la terra i el cel revestir, per a nosaltres, dun especial inters, per tal com Heidegger la vincula direc-tament a la qesti del construir i lhabitar.18 [fig. 17]

La consideraci del mn a partir dunes nocions tan concretes s per a nosaltres dall ms escaient, en especial pel que fa a la definici despaialitat. A sser i temps, Heidegger assenyala que ats que lens intramund es troba en lespai, la seva espaia-litat haur destar en connexi ontolgica amb el mn. (...) En forma especial caldr mostrar que all circumdant del mn circumdant (...) est fundat en la mundicitat del mn.19 En els seus darrers escrits, la qesti de lespai est tractada a partir de les no-cions de terra i cel, definint lespai com a mbit dinterrelaci dels llocs concrets que es troben entre la terra i el cel.20 Lespai no s, doncs, per a Heidegger, un con-cepte abstracte, matemtic, ans una estructura existencial concreta dins el mn. Pel que fa a les propietats daquest espai existencial, malauradament ell no entrar a ana-litzar-les.21

Mentre que Heidegger presta una atenci considerable a lestructura del mn, Kahn a penes si fa cap referncia a aquesta qesti de base. Tot i aix, podrem interpretar que, quan deia que una rosa vol ser una rosa, implcitament estava considerant el mn com dotat duna estructurat essencial. A ms a ms, trobem que la seva noci despai s, aix mateix, ben concreta, tal com es posa de manifest en la seva afirmaci un espai que sap qu vol ser s una habitaci. [fig. 4]

Heidegger, en els seus escrits tardans, elaborar un concepte de cosa que depassa-r la mera noci dtil. Remuntant-se al significat originari del mot cosa, dir: Se-gons una antiga paraula de la nostra llengua, de l'aplec plenari se n'hi diu causa.22

16. Sein..., op. cit., 14, pg. 63. [pg. 91] Heidegger enumera les segents coses: cases, arbres, homes, muntanyes, astres. 17. Segons aquell mode de ser que s propi dall que serveix per a..., i que per tant est al servei de..., s a dir, que est respecte de quelcom altre, aix s: en condici respectiva. [N. del T]. 18. HEIDEGGER, M. Bauen Wohnen Denken, Vortrge und Aufstze, GA 7, pg. 152. [Traducci de Joaquim Oliveras i Molas, Construir Habitar Pensar] 19. Sein..., op. cit., 21, C, pg. 101 [pg. 127]. 20. Bauen..., op. cit., pg. 161: Aus dem Geviert bernimmt das Bauen die Mae fr alles Durchmessen und jedes Ausmessen der Rume, die jeweils durch die gestifteten Orte eingerumt sind. [Des de l'Enquadrament el construir pren les mesures per a tot amidar i per a tot mesurar dels espais que en cada cas sn encabits per llocs instituts] 21. En aquest sentit, el llibre de NORBERG-SCHULZ, C. Existence, Space and Architecture. Praeger, Londres i Nova York, 1971, constitueix una primera temptativa. [Traducci castellana de Adrin Margarit. Existencia, espacio y arquitectura. Editorial Blume, Barcelona, 1975] 22. Bauen..., op. cit., pg. 155: Versammlung heit nach einem alten Wort unserer Sprache thing. El sentit daplec que Heidegger escolta en la paraula alemanya Ding, fent repercutir el seu origen etimolgic sobre la paraula de lantic alt alemany thing, es conserva tamb en les llenges romniques, i aix en la mesura que, etimolgicament, la nostra cosa es remunta a la paraula llatina causa, la qual cal entendre aqu en el seu sentit originari d assamblea o reuni dels concernits per una qesti en litigi, aix s, dels encausats per una causa oberta, o una res publicares, s a dir, cosa. N. del T.

[7]

s a dir, all en qu consisteix essencialment una cosa no ve circumscrit en funci del seu s; la cositat de la cosa rau primerament en el fet daplegar un mn [eine Welt versammeln].23 I diu Heidegger: Les coses fan patent un mn, prpiament, cada vegada i sempre, les coses visiten als mortals conjuntament amb un mn.24 O dit duna altra forma, les coses sn el que sn per referncia a les estructures de mn bsi-ques. Les coses aproximen un mn de tal manera que lhome queda concernit per elles. Wir sind die be-dingten, diu Heidegger, nosaltres som els en-causats. El fet de com-prendre la cositat de la cosa en tant que un aplegar s, pel que fa al nostre context de discussi, particularment interessant. Les obres darquitectura sn coses, el significat de les quals consisteix en all que elles apleguen, aix s, el seu mn. Ara b, perqu un tal aplegar pugui, en general, tenir lloc, cal que hi hagi Arquitectura, s a dir, un llen-guatge destructures arquitectniques essencials. Per abans dentrar a considerar la qesti del llenguatge de larquitectura, convindria que donssim un cop dull al trac-tament heideggeri del llenguatge en general.

A sser i temps, Heidegger havia analitzat ja el discurs [Rede] en tant que estructu-ra existencial fonamental,25 i en aquest sentit deia que la comprensibilitat disposada afectivament de lestar-en-el-mn sexpressa com a discurs. Subratlla, aix mateix, que el discurs s existencialment cooriginari amb la disposici afectiva i el compren-dre i que el coestar s explcitament compartit en el discurs. Dit duna altra mane-ra: romanem junts en el mn noms en la mesura que compartim un discurs com. Heidegger apunta, finalment, que el mode dexterioritzar-se el discurs s el llenguat-ge. Aix doncs, de bon principi el llenguatge, ms que no pas estar al servei de la co-municaci, palesa estructures existencials fonamentals. Abans que res, la paraula parla, essent aix que lhome parla tan bon punt ell correspon a la paraula.26

Tot remarcant el paper fonamental de la paraula,27 Heidegger caracteritza el llen-guatge com a casa de lsser. Ara b, el llenguatge no explicita lsser dun mode im-mediat, ans ho fa a travs del posar nom a les coses. Les dites coses, en ser anomena-des, sn convocades al seu encausar. Encausant, des-pleguen mn.28 Atenent a aix, el llenguatge sens revela en tant que lencontre de mn i coses. El mn consent a les coses llur essncia. Les coses gesten mn. (...) Recprocament satravessen luna a laltre, de tal manera que amds dimensionen un medi [Mitte], en el qual tots dos sn un.29 Aquest medi s anomenat de diferent maneres: entremig, fenedura/secci, diferncia, pugna. Heidegger se serveix de tots aquests mots per mostrar com coses i mn o si es vol: ens i sser estan units i separats alhora. Amb vistes a des-criure encara un altre aspecte daquest encontre de mn i coses, Heidegger empra

23. HEIDEGGER, M. Das Ding, Vortrge und Aufstze, GA 7, pg. 165. [Traducci castellana, poc recomenable, dEustaqui Barjau. La cosa, Conferencias y artculos. Ediciones del Serbal, Barcelona, 1994, pg.143] 24. HEIDEGGER, M. Die Sprache, Unterwegs zur Sprache, GA 12, pg. 20. [Traducci castellana dIves Zimmermann. El habla, De camino al habla. Ediciones del Serbal, Barcelona, 2002, pg. 17]: Die Dinge besuchen jeweils die Sterblichen eigens mit Welt. 25. Sein..., op. cit., 34, pg. 160. [pg. 183] 26. HEIDEGGER, M. ...dichterisch wohnet der Mensch..., Vortrge und Aufstze, GA 7, pg. 184. [Traducci de Joaquim Oliveras i Molas, ...poticament habita lhome...]; i Die Sprache, op. cit., pg. ?? [pg. 24] 27. Optem per no traduir sistemticament el mot Sprache per llenguatge, ja que, en atenci al context semntic o al fil argumentatiu que sentreveu, no noms en el text concret de Norberg-Schulz, sin en la interpretaci que es deriva de ls heideg-geri del mot, ens sembla millor alternar-la amb la de paraula. Creiem que en ocasions resulta molt ms illuminador. N. del T. 28. Die Sprache, op. cit. pg. 19. [pg. 16]: Im Nennen sind die genannten Dinge in ihr Dingen gerufen. Dingend ent-falten sie Welt. 29. Die Sprache, op. cit. pg. 21 i ss. [pg. 18]: Diese gnnt den Dingen ihr Wesen. Die Dinge gebrden Welt. (...) Sie durchgehen einander. Hierbei durchmessen die Zwei eine Mitte. In dieser sind sie einig.

tamb les expressions l'obert, el pals i lillatent, les quals permeten caracterit-zar el medi en concordana amb lantiga grega en tant que lloc de revelaci de la veritat. Per a Heidegger, la paraula veritat no alludeix a cap conjunt didees transcendents, ni tampoc a la correcta representaci, en sentit cartesi, de la realitat, sin a la revelaci de lsser. Puix que la veritat sesdev com aquest encontre de mn i coses, Heidegger empra com a concepte omnicomprensiu de la realitat la paraula Ereignis, esdeveniment apropiador. El medi acaba convertint-se aix en centre existencial, expressi aquesta, a la qual Heidegger tamb recorrer. La veritat s pale-sada en el llenguatge. En tant que pro-ductor de veritat, el llenguatge s , i s per aix que lessncia de la paraula s, en veritat, potica. Prpiament, diu Heideg-ger, la poesia no s mai un mode elevat del parlar quotidi. Ms aviat s a la inversa: la xerremeca [Rede] quotidiana s un poema oblidat i, consegentment, desgastat per ls.30

La interpretaci heideggeriana del discurs i del llenguatge sens apareix com una acurada exposici de la idea kahniana dexpressi. En efecte, Kahn concep el fet ex-pressiu, no pas en el sentit duna autoexpressi subjectiva, sin en tant que la palesaci dall que les coses volen arribar a ser, aix s, de lsser. Daqu que recordi que: aquell qui revela all que pertany a lessncia de les coses no est pas en possessi daquestes coses mateixes. Daltra banda, Kahn defineix lart com el llindar entre silenci i llum, s a dir, en tant que el punt decontre de lens amb sser.31 I s justa-ment aquesta paraula, llindar, la que empra Heidegger com a imatge potica en la qual el medi congregador [versammelnde Mitte] sencarna com a tal. Per ltim, la palesaci de la veritat a la qual dna lloc el llenguatge Heidegger lentn en tant que inici [Anfang],32 paraula ben afina a Kahn, amb la qual es vol indicar que s a partir daquesta palesaci, que la histria es posa en marxa.

Al costat de la pintura, de lescultura i de la msica, Heidegger assenyala larquitec-tura com una daquelles arts que sn essencialment potiques. Lart en general s la posada-en-obra de la veritat.33 Aix sesdev fonamentalment com a projecte poetit-zador que es posa en obra en tant que figura [Gestalt]. La figura s la juntura com la qual all seccionat queda conjuntat.34 Per figura cal entendre aqu, no una forma abstracta, sin una encarnaci concreta. All seccionat s'ha de restituir a l'atractiva pesantor de la pedra, a la muda duresa de la fusta, a l'obscura incandescncia del co-lor.35 Aquesta encarnaci t lloc generalment en les coses [construdes], per tamb en la terra [entesa com a natura]. En aquest context, la terra s interpretada per Hei-degger en oposici al mn [entesa com a cultura]. El posar-en-obra sesdev llavors com una pugna entre mn i terra, en la qual el mn s all que confereix a la figura una dimensi i la terra all que la confina en un lmit. Lart sesdev com lemparau-lament [Sage] de mn i terra; emparaulament de l'espai on t lloc llur pugna. Aquest

30. Die Sprache, op. cit., pg. 28. [pg. 23] 31. De vegades Heidegger tamb parla de lsser en tant que silenci o calma [Stille]. Vegeu Die Sprache, op. cit., pg. 23. [pg. 19] 32. Tot al llarg de la primera part de larticle dedicada a Kahn, hem anat tradunt el mot angls beginning amb les paraules comenament, origen,font, puix que all hom juga amb una certa ambivalncia semntica entre aquests significats. En aquest punt de larticle, lautor torna a emprar de nou la mateixa paraula, per aquest cop com a traducci de lalemany Anfang, aix s, inici. En aquest sentit, potser caldria no oblidar la diferncia que el propi Heidegger estableix, en alemany, entre Beginn i Anfang, a HEIDEGGER, M. Parmenides, GA 54, pg. 9 [Traducci de Manuel Carbonell. Parmnides. Quaderns Crema, Barcelo-na, 2005, pg. 29] i al text, ja citat, Der Ursprung..., op. cit. N. del T. 33. Der Ursprung..., op. cit., pg. ???. 34. Der Ursprung..., op. cit., pg. 253. [lleugerament modifcat, N. del T] 35. Der Ursprung..., op. cit., pg. 253.

[8]

emparaulament desclou o fa patent all dins qu lsser-hi [Dasein] es troba jectat ja en tant que historial.36

Per tal dillustrar la seva noci dart, Heidegger se serveix dun expemple provinent de larquitectura. Tot parlant dun temple grec, diu:

Un edifici, un temple grec, no imita res. Simplement resta all, enmig de lescarpada vall rocallosa. L'edifici circumclou la figura del du i en aquest ocult recer, grcies a lobert peristil, la deixa extrasisitir arreu del recinte sa-grat. Grcies al temple, el du es fa present en el temple. Aquest sser-present del du s en si lexpansi i la delimitaci del recinte en tant que recinte sagrat. El temple i el seu recinte, per, no s'esvaneixen en l'indeterminat. Noms l'obra que s el temple ajunta i alhora aplega entorn seu la unitat d'aquells camins i referents on naixement i mort, calamitat i prosperitat, victria i oprobi, perse-verana i decadncia guanyen per a l'essncia humana la figura del seu des-t. La vigent vastitud d'aquests referents oberts s el mn d'aquest poble histo-rial. Noms des d'ella i en ella, aquest poble torna a si mateix per acomplir la seva destinaci.

Restant-hi, lobra edilcia reposa sobre el fonament rocs. Aquest reposar-sobre de l'obra extreu de la roca l'obscur del seu sostenir insubms i, tanmateix, no impellit a res. Restant-hi, l'edifici resisteix dempeus la tempesta que s'abat sobre ell i noms aix mostra la tempesta mateixa en la seva violncia. L'esclat i la lluentor del pedregam, apareixent ells mateixos noms per la grcia del sol, sn el que fa resplendir la llum del dia, la vastitud del cel, les ombres de la nit. L'alar-se tan segur fa visible l'invisible espai de l'aire. L'increbantable de l'obra contrasta amb l'oneig de la marea i deixa esclatar, amb la seva calma, la fria de l'aigua. L'arbre i l'herba, l'guila i el brau, la serp i el grill ingressen en llur figura emblemtica i aix arriben a aparixer en tant que all que sn. Aquest mateix sorgir i emergir plegats s all que els grecs anomenaren a la primeria . Ella s el que illumina simultniament all sobre qu i all en qu l'home fonamenta el seu habitar. Nosaltres ho anomenem la terra. Pel que fa al que aqu aquesta paraula diu, se n'han de mantenir ben allunyades tant la representaci d'una massa de matria sedimentada, com tamb la, noms astronmica, d'un planeta. La terra s all cap a qu l'emergir de tot emer-gent, i aix com a tal, cerca recer. En l'emergent la terra s'essencia en tant que l'arrecerador.

Restant-hi, l'obra que s el temple fa patent un mn i, alhora, el torna a po-sar sobre la terra, la qual, d'aquesta forma, i noms d'aquesta forma, sorgeix com a pas natal. I mai no passa que homes i animals, plantes i coses siguin fctics i coneguts en tant que objectes inalterables per compondre llavors, de passada, l'ambient apte per al temple, el qual, un dia, s'afegir encara a la res-ta de bns presents. Ens aproparem ms a all que s, si ho pensem tot a la in-versa, suposant, s clar, que tinguem ull per advertir com altrament tot fa vers nosaltres. La mera inversi, acomplerta per a si mateixa, no treu cap a res.

36. Der Ursprung..., op. cit., pg. 263. [lleugerament modifcat, N. del T]

13. Temple dApollo, dins de Corint en reverberaci lluminosa, 1951. Aquarella.

[9]

En el seu estar-hi, el temple dna a les coses abans que res llur visatge, i als homes, abans que res, la vista sobre ells mateixos. 37

La descripci de Heidegger del temple grec exemplifica la teoria que he intentat es-boscassar fins ara. I ho fa amb unes paraules que fan cobrar vida a lobra. Grcies a elles, deixem destar perduts enmig dun mar dabstraccions i ens aproximem al temple en tant que cosa aplegant, en tant que encarnaci de la veritat. Des del nostre inautn-tic mn quotidi, o encara millor, a travs daquest mateix mn quotidi, som retor-nats a la realitat mateixa. En la mesura que aix s aix, ens adonem que la filosofia de Heidegger no s, en absolut, un intent de planar sobre la terra per mirar devadir-nos-en. Comprenem, aix mateix, que el poetitzar s, en cadascuna de les seves formes, all que dna sentit a lexistncia humanaessent la necessitat de sentit la necessitat hu-mana per excellncia. La interpretaci heideggeriana de lobra dart (i, per extensi, de larquitectura) en tant que encarnaci de la veritat concorda amb la definici kahniana de disseny ents en tant que la definici del com. s mitjanant lart, diu Kahn, que lordre esdev manifest, manifestaci que Kahn considera, no tant una qesti de representaci, com el reflex de la pugna entre ordre i circumstncies. No ens ha de sorprendre gaire, doncs, que, a lhora dexplicar aquest esdeveniment, tots dos acabin emprant les mateixes imatges: obra, llum, silenci. La paraula, diu Heidegger, parla com a ress del silenci.38 [fig. 14]

Aix com Kahn troba la ra de ser de larquitectura en lexpressi de les institucions humanes, s a dir, dels aspectes ms bsics i atemporals de lexistncia humana, Heidegger prefereix introduir el concepte ms general dhabitar. Per a ell habitar significa alguna cosa ms que no pas el mer fet de residir onsevulla; significa el mode de ser dels mortals en lEnquadrament, s a dir, aquella relaci genuna entre lhome i les estructures existencials. Habitar s, doncs, el tret fonamental de lsser segons el qual sn els mortals.39 Per tamb: Lhabitar (...) resguarda lEnquadrament en all a lempara de qu els mortals resten: en les coses. (...) L'habitar deixa sa i estalvi l'En-quadrament tot duent l'essncia d'aquest a les coses. Aix doncs, lhome habita tan bon punt s capa de donar cos a les estructures existencials fonamentals en coses tals com edificis o llocs (localitats). En aquest sentit, Heidegger diu que una localitat (lloc) ins-talla lEnquadrament. En la seva condici dart, larquitectura ajuda lhome a habitar en el veritable sentit de la paraula, aix s, poticament. El poetitzar edifica [erbaut] l'essncia de l'habitar. Poetitzar i habitar ni s'impliquen ni s'exclouen, ms aviat es pertanyen mutuament, reclamant-se l'un a l'altre.40 En tant que poetitzadora, lessncia del construir s deixar-habitar.41 Vet aqu, doncs, que en descloure el sentit existencial contingut en la frase l'home habita en la mesura que construeix, Heideg-ger fa sortir a la llum on radica la importncia fonamental de larquitectura.42

La paraula construir de seguida ens fa pensar en la qesti envers la tcnica. Ara b, com podria la tcnica estar de cap manera relacionada amb el construir, ents aquest com un art? Per als grecs, b significava deixar que quelcom comparegui

37. Der Ursprung..., op. cit., pg. 227-229. [pg. 240 Lleugerament modifcat, N. del T]. 38. Die Sprache, op. cit., pg. 27. [pg. 22]: Die Sprache spricht als das Gelut der Stille. 39. Bauen... , op. cit., pg. 163. 40. ...dichterisch..., op.cit., pg. 206. 41. Bauen..., op. cit., pg. 162. 42. ...dichterisch..., op.cit., pg. 206.

en el present.43 Originriament, doncs, la tcnica prenia part en el procs dafloraci de la veritat. Aix ens ho recorda Heidegger. Kahn, per la seva banda, fa reviure aquesta mateixa significaci en el seu concepte de tcnica inspirada, el qual expressa la idea que la manifestaci de la voluntat dexistir dun edifici noms sesdev en la mesura que ledifici deixa veure la manera com va ser produt.

El mode que t Heidegger demprar el llenguatge pot sonar, en un primer moment, certament desconcertant. La peculiar mescla dexpressions quotidianes, potiques i filosfiques pot fer-nos pensar que el seu discurs t lloc en un mn ali i de collita pr-pia.44 No obstant aix, la tensi que sestableix entre conceptes estructurals i descripci-ons tan concretes s pertinent, ja que daquesta manera no es fa sin reflectir la dife-rncia entre mn i cosa, o si es vol: entre lsser i lens, en concordana, doncs, amb la realitat en esdevinena. Aix sexpressa lesdeveniment apropiador. I aix s com Hei-degger pot acomplir el vell designi de Husserl de tornar a les coses mateixes. El llenguatge de lArquitectura En virtut del seu construir i del seu pensar, Kahn va fer reviure larquitectura en tant que art poetitzadora. I deia: La ra de viure s donar expressi, sentit que ressona tamb en les paraules de Heidegger sobre lhome, de qui diu que ell s qui t el llen-guatge i qui emparaula.45 Cap dels dos, per, no entr a analitzar en detall el llenguat-ge i la potica de larquitectura, ni tampoc a definir-ne les seves bases existencials. s per aix que ara tractar danar un pas ms enll, tot mirant de desenvolupar aquestes idees.46

Heidegger ha mostrat que les estructures existencials fonamentals poden ser des-crites, i que s el llenguatge, en tant que casa de lsser, el que dna expressi a unes tals estructures. De les paraules de Kahn, el que ser, sempre ha estat, es desprn un visi anloga de les coses. Malgrat que diversos autors han tractat aquesta mateixa qesti, llurs aportacions shan vist eclipsades pel relativisme regnant. Ns un exemple el llibre de Rudolf Schwarz, Lesglsia encarnada, el qual s un profund estudi de la fenomenologia bsica de larquitectura.47 En sn un altre exemple les anlisis de Kevin Lynch, les quals alludeixen implctament a estructures arquetpiques, tot i que Lynch no les expliqui expressament com a tals.48 Tamb jo he intentat analitzar lestructura de lespai existencial en el meu llibre Existncia, espai i arquitectura, en el qual defi-neixo lespai arquitectnic en tant que plasmaci [concretization] daquest espai exis-tencial, si b all aquest ltim hi s tractat en funci desquemes psicolgics, no pas com a estructura existencial.49 Daltres arquitectes en exercici han prestat atenci a la qesti dun llenguatge objectiu de larquitectura. Al llarg de la seva vida el propi Le

43. Bauen..., op. cit., pg. 162. 44. A sser i temps, Heidegger ja es disculpa per la tosquedat de les seves expressions. Vegeu Sein.., op. cit., 7, pg. 39 [pg. 61]. 45. HEIDEGGER, M. Wozu Dichter?, Holzwege, GA 5, pg. 318 [pg. 237]: ... er die Sprache hat und der Sagende ist. 46. Lelaboraci duna tal teoria sobre el significat en arquitectura es presenta com una alternativa al plantejament relativista que es du a terme des de la semiologia, del qual en tenim una mostra a JENCKS, C. The language of Post-Modern Architecture. Academy Editions, Londres, 1978. 47. SCHWARZ, R. Vom Bau der Kirche. Werkbundverlag, Wrzburg, 1938. [Traducci anglesa de Cynthia Harries, amb un petit prleg de MIES VAN DER ROHE. The Church Incarnate. Henry Regenery, Xicago, 1957.] 48. LYNCH, K. The Image of the City. MIT Press, Cambridge (Mass.), 1960. [Traducci castellana dEnrique Luis Revol. La imagen de la ciudad. Editorial Gustavo Gili, Barcelona, 2008.] 49. Existence... op. cit., p. 17. [p. 19]

[10]

Corbusier senfront contnuament amb aquesta problemtica, tot i que mai no ans gaire ms enll dafirmacions de carcter molt general, com quan deia: Larquitectura s el joc savi, correcte i magnfic dels volums aplegats sota la llum.50 Ara b, ell sadonava prou que aquest joc tenia una base objectiva i per aix deia que: Hi ha emoci arquitectnica aix que lobra ressona en nosaltres al diapas dun univers, les lleis del qual obem, reconeixem i respectem.51 Grcies a les aportacions de Heidegger, avui som capaos dentendre aquestes lleis, per ja no en el sentit de les cincies natu-rals, sin en tant que estructures existencials. Aix doncs, si reprenem la filosofia de Kahn i Heidegger i apliquem el seu esquema [Weisung] al nostre problema, podrem arribar a entendre la resta de subproblemes, aix com llurs mtues interrelacions.

Dues preguntes ens surten al pas: I. Com podem arribar a definir, en termes destructura existencial, el llenguatge de larquitectura? II. Com cal entendre lessncia aplegant duna construcci (el fet de prendre cos), per la qual diem que un edifici s una obra darquitectura?

I. La primera pregunta fa referncia al llenguatge com a tal; la segona al seu mode de ser. Considerat en general, el llenguatge de larquitectura s expressi daquella estruc-tura existencial que Heidegger anomena espaialitat. Malgrat que Heidegger no exa-mina en detall aquesta estructura, della podem dir que, en la mesura que ve entesa com un atribut general del mn mateix, est vinculada a tots els modes de lestar-en. Servint-nos duna paraula ds prou corrent, de laspecte espaial del comprendre, podem dir-ne orientaci. En orientar-nos, ens posem en concordana amb lordre propi de lentorn circumdant.52 El tremp anmic es tradueix en identificaci, mot amb el qual assenyalem el fet que la nostra disposici afectiva est condicionada pel carcter de lentorn circumdant. Finalment, el coestar consisteix en les reunions humanes tpiques, per les quals es determinen les nostres institucions. Aix com els conceptes dorientaci, didentificaci i de reuni denoten estructures prpies de lestar-en, lordre, el carcter i la instituci denoten estructures mundques de les-paialitat. El conjunt daquestes estructures conforma la base existencial del llenguatge arquitectnic, o el que s el mateix: de lArquitectura. Sobre aquesta base, lArquitectu-ra hi s considerada, no nicament des de laspecte individual de lexistncia, sin tamb del comunitari, fent-la aix humana en el ple sentit de la paraula. LArqui-tectura, en tant que casa daquell aspecte de lsser que Heidegger anomena espaiali-tat, fa palesa aquesta estructura mateixa. En tant que llenguatge, lArquitectura parla, o millor dit, palesa. Ara b, lestructura de lArquitectura, com fa possible un tal pale-sar?

Seguint lesquema que acabem dintroduir, s possible considerar lArquitectura a partir de tres dimensions estructurals bsiques com sn la topologia, la morfolo-gia i la tipologia.

50. LE CORBUSIER. Vers une architecture. Ed. Georges Crs, Pars, 1923, pg. 16. [Traducci, francament millorable, de Josep Ciner i Olcina. Cap a una arquitectura. Editorial Mediterrnia, Barcelona, 2009.] 51. Vers... op. cit. pg. ?? [pg. 169] 52. Com per exemple per Kevin Lynch al ja citat The Image of the City. Vegeu tamb la citada Existence... op. cit., i encara NOR-BERG-SCHULZ, C. Genius Loci. Rizzoli, Nova York, 1980.

14. Pirmides de Giza, Egipte, 1951. Pintura al pastel.

[11]

La topologia ateny lordre espaial de les coses, un ordre que en lobra arquitectni-ca singular es concreta en tant que organitzaci espaial. Estructuralment parlant, els seus elements bsics de composici sn el centre i el cam, els quals han estat tractats fenomenolgicament a Existncia, espai i arquitectura. Dall nextrec la segent cita: El centre representa per a lhome all conegut, i aix en contrast amb all desconegut i, segons com, temible del mn circumdant; s aquell punt on hom assoleix arrela-ment en tant que sser espiritual en lespai, s all on sojorna i habita.53 Podrem continuar dient que el centre representa un a dins enmig dun a fora circumdant. El centre s el punt de partida des don prenem els camins per endinsar-nos en lentorn circumdant.54 En canvi, la direcci vertical sempre ha estat considerada la dimensi sagrada de lespai. Representa el cam cap a una realitat ms alta o ms baixa en comparaci amb la vida quotidiana; una realitat que, davant de la gravetat del present s a dir, davant de lexistncia terrenal o b triomfa o b sucumbeix. [fig. 16] Se-gons aix, lesquema ms elemental de lespai existencial de lhome s un pla horitzon-tal travessat per un eix vertical.55 Aquestes cites pretenen mostrar com lestructura topolgica est relacionada amb lorientaci de lhome, entesa aquesta, no pas com una relaci buida de significat, sin com un concepte dordre qualitatiu. Lorientaci s sempre orientaci dins dun espai-mn en el qual hi trobem diferncies qualitatives tals com la distinci entre a dalt i a baix, ra per la qual Heidegger ha pogut caracteritzar lestar-en-el-mn de lhome com un ser sobre la terra sota el cel.

La morfologia t a veure amb el com de les formes arquitectniques i en lobra ar-quitectnica particular es concreta en tant que articulaci formal. Una determinada organitzaci espaial pot encarnar-se de molt diverses maneres, cada una de les quals amb un carcter distintiu condicionat pels lmits que imposa el respectiu tipus organit-zatiu. Tot i aix, s possible detectar certes estructures bsiques.56 De manera general, podem dir que el carcter duna forma arquitectnica ve determinat per com ella est entre la terra i el cel. Le Corbusier, amb la seva fina intuci, ja ho cap clarament, tal com es reflecteix en el segent pargraf que encapala els tres captols terics del seu Vers una arquitectura:

La meva casa s prctica. En dono grcies. Com tamb les dono als enginyers del Ferrocarril o a la Companyia de Telfon. Mes vosaltres no mheu arribat al cor.

Per vet aqu que els murs salcen cap el cel en un mode tal que em sento com-mogut. Noto les vostres intencions; el vostre gest gentil, brutal, encantador o no-ble. Les vostres pedres aix mho diuen. Menclaveu al lloc i els meus ulls es posen a mirar. Miren alguna cosa que enuncia un pensament; un pensament que sexplica sense paraules ni remor, ans tot just amb prismes que resten lun davant de laltre en una certa relaci. Aquests prismes sn de tal manera que la llum pot precisar-los amb nitidesa. Les relacions que estableixen entre si no tenen necessriament un rerefons pragmtic o descriptiu; sn una creaci matemtica del vostre espe-

53. Existence..., op. cit., pg. 19. [pg. 22] La segona frase daquest breu passatge cita les paraules de Bollnow, Das ist das Punkt, wo er als geistiges Wesen im Raum Stand gewinnt, wo er im Raum weilt und wohnt. Vegeu BOLLNOW, O.F. Mensch und Raum. W. Kohlhammer Verlag, Stuttgart, 1963, pg. 58. [Traducci castellana de Jaime Lpez de Asiain y Martn. Hombre y espacio. Editorial Labor, Barcelona, 1969, pg. 60.] 54. Existence..., op. cit., pg. 19. [pg. 22] 55. Existence..., op. cit., pg. 21. [pg. 24] 56. Genius... , op. cit., pssim.

15. Sinagoga Hurva,

Jerusalem, Israel,

1968-1974. Planta.

16. Sinagoga Hurva,

Jerusalem, Israel,

1968-1974. Croquis de

la secci i estudi de la

coberta, 1972.

[12]

rit. Sn el llenguatge de lArquitectura. Servint-vos de matries primeres, amb un programa ms o menys utilitari com a punt de partida, heu establert relacions que mhan emocionat. Aix s arquitectura. Aqu hi ha art.57

Le Corbusier ens est dient aqu que els murs poden alar-se cap al cel en tal manera que ens sentim commoguts, i ens diu tamb que les diferents maneres dalar-se sn expressi de diferents tremps anmics. Afirma, a ms, que sn les pedres erigides, gr-cies a les relacions que estableixen entre si, les que aix ens ho diuen. Sn, diu, el llen-guatge de lArquitectura, i ho posa en majscula.

Les formes concretes a qu, de fet, sest alludint en aquest fragment no sn sin aquells elements que, com s sabut, delimiten un edifici: el basament, el mur i la cober-ta (sostre). Tots plegats conformen el que podrem dir-ne lmits de lespai. Heidegger diu que: El lmit no s all on quelcom cessa, sin, com ja sabien els grecs, all a partir don arrenca lessncia de quelcom.58 La morfologia t a veure, doncs, amb larticu-laci daquells lmits espaials pels quals queda determinat el carcter de lentorn cir-cumdant. La morfologia estudia la qesti de com les edificacions (localitats) es plan-ten, salcen i sobren.59 La paraula plantar-se fa referncia a la relaci que sestableix amb la terra; alar-se, a la relaci amb el cel; obrir-se, a la interacci espaial amb lentorn, s a dir, la relaci entre all exterior i all interior. El plantar-se pren cos en el tractament del basament i del mur. Una base massiva i tal vegada cncava lliga ledificaci al terreny, mentre que, si lmfasi es posa en la direcci vertical, tendeix a fer-lo lliure. La verticalitat de lnies i formes de, posem per cas, una coberta dentada expressa tant una relaci activa amb el cel, com el desig de rebre llum. En aquest sentit, les aspiracions religioses han anat sempre de bracet amb el verticalisme. Per ltim, la relaci interior-exterior ve expressada en primer lloc pel tractament de les obertures en el mur.60 El mur s, doncs, el punt dencontre entre terra i cel; encontre en el qual sencarna el mode com lhome est sobre la terra.61 Alguns edificis saferren al ter-reny, daltres salcen de manera desinvolta, i daltres, encara, sens presenten en un equilibri carregat de sentit. Aquest equilibri el trobem, per exemple, en el temple d-ric, en el qual la cura posada en els detalls i en el joc de proporcions de les columnes sn expressi del plantar-se i alar-se del temple. Per mitj de subtils variacions en el tractament columnar, els grecs en tingueren prou per expressar matisos significatius dins dun ordre harmnic general.62 [fig. 13]

Ara b, lestar entre terra i cel no es posa de manifest solsament a travs de ritmes horitzontals i tensions verticals. Quan diem terra i cel, implcitament estem fent referncia a propietats concretes de les coses com sn la textura, el color, la llum. Per tant, la morfologia comprn lencarnaci concreta tamb en termes destructura cons-truda. Daquesta encarnaci, en resulta una determinada presncia dnim.

57. Vers..., op. cit. pg. ?? [Traducci modificada, pg. 169.] 58. Bauen... , op. cit., pg. 156. 59. Genius..., op. cit. 60. La relaci interior-exterior ha estat estudiada sistemticament des dun punt de vista fenomenolgic per THIIS-EVENSEN, T. Archetypes in Architecture. Oxford University Press, Londres, 1989. 61. La importncia del mur ents com el punt on t lloc larquitectura fou resaltada per VENTURI, R. Complexity and Contradicti-on in Architecture. MOMA, Nova York, 1967. [Traducci castellana dAntn Aguirregoitia Arechavaleta i Eduardo de Felipe Alonso. Contradiccin y complejidad en la arquitectura. Gustavo Gili, Barcelona, 2006.] 62. Vegeu SCULLY, V. The Earth, the Temple and the Gods: Greek Sacred Architecture. Yale University Press, New Heaven, 1962. [Hi ha una edici revisada del 1979.]

Finalment, la tipologia fa referncia a les estructures fonamentals del coestar, aix s, de les reunions tpiques entre ssers humans. En lobra darquitectura individual aix es materialitza en la forma dun tipus particular dhabitaci o dedificaci, la imatge del qual es deixa percebre amb molta fora. Kahn fou potser el primer que ens ofer la clau per arribar a comprendre el concepte de tipus grcies a la seva idea dinstituci. La instituci no s mai la resultant de la suma daccions dordre individu-al, sin sempre una forma destar plegats els uns amb els altres, de participar i de com-partir. El llenguatge de larquitectura aconsegueix de traduir aquestes institucions en certs tipus despais, tal com molt b ens recorda Kahn quan diu que: per lestabliment dun determinat domini despais, hom dna vida a la instituci, i a mode dexemple nenumera unes quantes: el poble, el carrer, la plaa, la casa, lescola. Sense que calgui dir-ho, Kahn atribueix a totes elles la voluntat de ser un determinat tipus despai. El mateix val tamb per a la ciutat, entesa com a lloc daplegament de les institucions. Atenent a aix, veiem doncs com la tipologia, en contrast amb la topologia i la morfolo-gia, s la consideraci comprehensiva de les totalitats espaials.

Topologia, morfologia i tipologia, conjuguen plegades el llenguatge de lar-quitectura. Imbricades entre si en la manera que hem vist, formen plegades un tot unitari. Prenguem, per exemple, lestudi tipolgic dels espais: cada tipus est topolgi-cament ordenat per centres i camins; aix mateix, si agafem un espai qualsevol, tingui o no un ordre tpic, constatarem que presenta un determinat carcter.63 Tal interrelaci de dimensions no impedeix, per, que, a efectes analtics, convingui diferenciar-les entre si, per tal dafavorir el desenvolupament duna teoria de lArquitectura existenci-alment fonamentada. II. El llenguatge de larquitectura en general, t el poder de traduir en formes constru-des la realitat viscuda. Aquesta traducci es produeix per via dun aplegament. Aple-gant mn, les edificacions (localitats) revelen llur cositat. I doncs, qu s aix aplegat per les edificacions, i com t lloc un tal aplegar? En un dels seus assajos menys cone-guts, Heidegger respon de la segent manera:

Les edificacions avenen la terra a lhome en tant que paisatge habitat i, a lensems, emplacen la proximitat de lhabitualitat venal sota lamplitud del cel.64

Aquesta afirmaci dna algunes claus per encarar la qesti de lajuntar urbanstico-arquitectnic. Segons Heidegger, all que s aplegat per ledificaci s paisatge habi-tat. En tant que habitual, el paisatge habitat s un paisatge que coneixem, aix s, un entorn en el qual som capaos dorientar-nos, amb el qual ens identifiquem i en el qual ens reunim amb els nostres consemblants. Aquest paisatge ens laproximen les edifica-cions.65 Vol dir aix que les edificacions congreguen en si les propietats del paisatge, al qual sel deixa parlar en virtut del llenguatge de larquitectura. Lhabitualitat venal aix guanyada s emplaada sota lamplitud del cel. Aquest emplaar difcilment

63. En el ja citat llibre Genius Loci, hom empra el terme configuraci per a referir-se a la totalitat topo-tipolgica. 64. HEIDEGGER, M. Hebel der Hausfreund, Aus der Erfahrung des Denkens (19101976), GA 13, pg. 135 [Traducci castellana de Adan Kovacsics, Hebel: el amigo de la casa, recollida a El amigo de la casa. Editorial Grijalbo Mondadori, Barcelona, 1999.]: Die Bauwerke holen erst di Erde als die bewohnte Landschaft in die Nhe des Menschen und stellen zugleich die Nhe des nachbarlichen Wohnens unter die Weite des Himmels. 65. Igual com passa aqu, al text Hebel der Hausfreund, hom considera explictament pobles i ciutats com a edificacions.

[13]

17. Formaci rocosa, Massachusetts, 1934. Pintura al pastel.

podria alludir a un mer posar-all-alguna-cosa, sin que ms aviat assenyala en direc-ci a la participaci del cel en laplegar i encarnar, reprenent aix la idea del construir i del prendre-lloc en tant que installaci de lEnquadrament. Ara b, ls aqu del mot paisatge s nou.

De cara a comprendre millor aquesta paraula caldria examinar de ms a prop qu entn Heidegger per terra i cel.

La terra s la sofrent servicial, la fructfera que floreix, extenent-se en rocam i aigual, ixent en flora i fauna. (...)

El cel s el cam abombat del sol, el curs de la lluna en les seves distintes fases, la resplendor ambulant de les estrelles, les estacions de l'any i llur mudar de l'una a l'altra, la llum i el crepuscle del dia, la foscor i claror de la nit, la clemncia i in-clemncia del clima, el pas dels nvols i el blau profund de l'ter.66

La descripci de Heidegger representa un intent daproximaci a lentorn circumdant de manera concreta, fenomenolgica. A travs de les seves descripcions, per b que succintes, prenem renovada consicncia del fet que la terra consisteix, abans que res, en pedra, aigua, plantes, i que ix i sextn. Aquests elements i relacions confegeixen un paisatge, forma elemental que pren la terra. Ara b, al paisatge tamb hi pertany, si b com un element ms distanciat, el cel, el qual es presenta amb les seves propietats bsiques. Lestructura cel ha jugat, de fet, un paper important en la histria de larquitectura, determinant-ne orientacions, distribucions espaials i qualitats de llum.

Els humans o mortals es troben sobre la terra sota el cel, s a dir, en un en-tremig que cal prendre com a imatge concreta de lestructura existencial mncosamedi congregador. El terme heideggeri paisatge habitat consigna lespaialitat del medi congregador. Evidentment, un paisatge habitat comprn ens dorigen no sola-ment natural, sin tamb delaborats per lhome. A fi de subratllar aquesta distinci, potser fra bo que substitussim ls del terme paisatge habitat per la paraula lloc, tot reservant ls del mot paisatge per als aspectes estrictament naturals daquest lloc. Lestructura dun lloc aix s, la dimensi en la qual pren lloc la vida s el genius loci. [fig. 17] Segons una antiga creena romana, cada sser t el seu propi ge-nius, el seu ngel de la guarda o esperit custodi. Aquest esperit insufla vida a persones i llocs, acompanyant-los des del naixement fins a la mort i determinant-ne llur carcter. Segons aix, el genius sadiu amb all que una cosa s o, si ho preferim, que vol ser. Es pot dir, en general, que lhome antic experimentava el seu entorn en tant que revelaci de determinats genii locals.67 I no noms aix: tamb considereva com una necessitat existencial el fet darribar a estar a to amb el genius de la localitat on prenia lloc la seva vida. Malgrat que no sempre se lha denominat en tant que tal, al llarg de la histria el genius loci ha roms una realitat vivent. Artistes i escriptors, des de Goethe fins a Law-rence Durrell, han exposat [errtet] fenmens, ja sigui de la vida quotidiana o de lart, fent referncia a paisatges i medis urbans. Al meu llibre Genius Loci he analitzat lestructura dels llocs naturals i artificials servint-me de tres grans ciutats com a exem-ples principals: Praga, Roma i Khartum. Lobra exposa la manera com larquitectura daquestes ciutats aplega i encarna els components estructurals de llurs genii loci.

66. Bauen... , op. cit., pg. 151. 67. Genius..., op. cit.

[14]

Al citat llibre, hom hi assenyala, tamb, que laplegament s acomplert per mitj dun conjunt de formes arquitectniques que representen una certa tria respecte de lArquitectura. La identitat del lloc concret queda, aix doncs, revelada per un cert subllenguatge [o dialecte] que comunica amb un mn vastssim com s el camp exis-tencial de lArquitectura. En la mesura que aix s aix, podem dir, doncs, que el genius loci dun lloc consisteix en les estructures existencials que el lloc aplega; un aplega-ment que s acomplert pel llenguatge de larquitectura.

Ara b, tot aplegar implica traduir significats dun mbit a un altre. Des de temps immemorials, lhome ha dut a terme el desencobriment destructures existencials bsi-ques en indrets singulars. A partir daquell moment, aquells indrets passaven a rebre la consideraci de llocs sagrats [fig. 14]. Emparaulant, lhome era capa de transposar la seva comprensi del mn circumdant als centres per ell construts. Els centres aix fundats esdevenien focus congregadors de civilitzaci. Fossin localitats o edificacions, aquests llocs eren tals en el veritable sentit de la paraula. Un lloc s una cosa aplegant que ostenta una determinada presncia. Aix s com cal entendre lafirmaci de Hei-degger segons la qual els espais reben llur essncia des de llocs i no pas des de l espai.68 La tasca de larquitectura s el pro-duir de llocs.

Per acomplir el desig kahni de fer reviure larquitectura en tant que art poetitzado-ra, s necessari, duna banda, un redescobriment del mn, i de laltra, que aprenguem a emparaular all aix descobert. El que cal, en suma, s instaurar de nou la dimensi existencial de la realitat.

La reinstauraci de la dimensi existencial de la realitat Avui en dia estem centrats, de manera gaireb exclusiva, en lnsic. No fem ms que quantificar i classificar, tot redunt la realitat nicament als seus aspectes mesurables. Lhome el prenem en termes de demandes xifrables, i el mn en tant que multitud de recursos calculables. Des de ben petits aprenem a plantejar les coses daquesta mane-ra. I si b s cert que hom segueix ensenyant Art, la seva funci i bases existencials a penes es comprenen, cosa que fa que tot plegat acabi convertint-se sovint en un mer passatemps. Daquest estat de coses, en resulta lalienaci envers les coses i devers els nostres consemblants: el nostre comprendre es restringeix a quantificaci, el nostre tremp anmic a sentimentalisme i el nostre coestar a la manca dautntic contacte hum. Existeix una divisi entre pensament i sentiment que bloqueja el nostre accs al mn: el mn senretira i la vida perd sentit, convertint-se, en paraules de Rilke, en un fer sense Imatge. Lhome esdev un estrany, dhuc per a la seva prpia essncia, fins al punt que acaba prenent-se a si mateix en termes de material hum.69 Per si el que cal s redescobrir novament el mn, haurem retornar a les coses mateixes, puix que s a travs del seu aplegar com arribarem a conixer el mn. Aquest retorn exigeix un enfocament fenomenolgic, ra per la qual convindria que leducaci es congregus al voltant de la fenomenologia. Actualment, qui juga aquest paper de medi congregador s la cincia. Per, per citar altre cop Heidegger, ella no s cap originari

68. Bauen... , op. cit., pg. 156. 69. Wozu..., op. cit., pg. 292. [pg. 217]

esdevenir-se de la veritat, ans, cada vegada, l'explotaci d'un mbit de veritat ja obert.70

Ara b, aquest retorn a les coses mateixes ser en va mentre no siguem capaos demparaular aquestes coses mitjanant el llenguatge. Lemparaular s el que permet un tal retorn. Per a qu poetes en temps dindigncia?, es pregunta Heidegger tot citant Hlderlin. Ja hem vist que s el poetitzar, en totes les seves formes, all que retorna a lhome a les coses mateixes, i aix el deixa habitar. Consegentment, lensenyament de la comprensi i s dels llenguatges hauria de ser el pilar de leducaci. Pel que fa al nostre tema, aix significa: estudiar el llenguatge de larquitectura i aprendre a deixar-la parlar. Quan, seguint aquest cam, haguem reins-taurat larquitectura en tant que art [essencialment potica], haurem aconseguit danar ms enll de la quantificaci superficial del funcionalisme i de la codificaci arbitrria de la semiologia, i els nostres llocs hauran recobrat la vida.

Aquesta ser la nostra ofrena al poema de lsser.

Massa tard hem arribat per als dus, i massa aviat per a lsser [Seyn]. Dell, ns lhome poema tot just iniciat.71

70. Der Ursprung..., op. cit., pg. ???. 71. HEIDEGGER, M. Aus der Erfahrung des Denkens, Aus der Erfahrung des Denkens (19101976), GA 13, pg. 76. [Traducci de Joan B. Llinares Chover, Des de lexperincia del pensament. Pennsula, Barcelona, 1986]:

Fr die Gtter kommen wir zu spt und zu frh fr das Seyn. Dessen angefangenes Gedicht ist der Mensch.

[15]

Bibliografia de treball Lanclatge (anti)modern HAZARD, P. Crisi de la conscincia europea (1680-1715) LWITH, K. De Hegel a Nietzsche. El trencament revolucionari del pensament al segle XIX SPENGLER, O. La Decadncia dOccident HUSSERL, E. La crisi de les cincies europees i la fenomenologia transcendental SEDLMAYR, H. La prdua del centre DURAND, G. La crisi espiritual a Occident GRIMALDI, N. Lhome dislocat VOLPI, F. Nihilisme Topologia de la Modernitat ZUMTHOR, P. La mesura del mn SCHMITT, C. Terra i mar El nomos de la terra SLOTERDIJK, P. Esferes (I, II i III) En el mn interior del capital (Esferes II) HARRIES, K. Infinit i perspectiva Lethos de larquitectura GIEDION, S. Espai, temps i arquitectura NORBERG-SCHULZ, C. Els principis de larquitectura moderna La Nova Tradici Investigacions filosfiques sobre lespai CASSIRER, E. Filosofia de les formes simbliques HEIDEGGER, M. sser i temps La qesti envers la cosa Lorigen de lobra dart La cosa Construir Habitar Pensar ... poticament habita lhome... Lart i lespai Hebel, lamic de la casa BACHELARD, G. La potica de lespai MERLAU-PONTY, M. Fenomenologia de la percepci BOLLNOW, O.F. Home i espai GONZLEZ GUARDIOLA, J. La mesura del temps CASEY, E. El dest del lloc

Investigacions fenomenolgiques sobre lexperincia i gnesi psicolgica de lespai MINKOWSKI, E. El temps viscut STRAUS,E. Psicologia fenomenolgica BINSWANGER, L. Articles i conferncies ZUTT, J. Psiquiatria antropolgica PIAGET, J. La construcci dall real en linfant La concepci de lespai en linfant Antropologia de lespai vital i mn circumdant BUCHANAN, B. Onto-etologies. UEXKLL, J. von. Incursi en el mn circumdant danimals i humans. Teoria de la vida Investigacions per a una comprensi biolgica del mn Meditacions sobre biologia FROBENIUS, L. Paideuma (la cultura com a sser vivent) HELLPACH, W. Geopsique ELIADE, M. El sagrat i el prof HALL, E.T. La dimensi oculta. Un enfocament antropolgic de ls de lespai DUCH, L. Escenaris de la corporetat SERRES, M. Atlas Espai i plis ZARONE, G. Metafsica de la ciutat DUCH, L. Llums i ombres de la ciutat RYKWERT, J. La idea de ciutat Geo- i biopoltica RATZEL, F. Ubicaci i espai VICENS VIVES, J. Tractat general de geopoltica FOUCAULT, M. Seguretat, territori, poblaci CAVALLETTI, A. Mitologia de la seguretat. La ciutat biopoltica SCHLOEGEL, K. En lespai llegim el temps LEFEBVRE, H. La producci despai

[16]

Teoria i histria de larquitectura PANOFSKY, E. La perspectiva com a forma simblica VAN DE VEN, C. Lespai en arquitectura NORBERG-SCHULZ, C. Intencions en arquitectura Existncia, espai i arquitectura Genius Loci Lhabitar Arquitectura: presncia, lloc, llenguatge El concepte de lloc Kahn, Heidegger i el llenguatge de larquitectura El pensament de Heidegger envers larquitectura GIEDION, S. Arquitectura: fenomen de transici El Present Etern: els principis de lart i de larquitectura SCHWARZ, R. Lesglsia encarnada Erigir la terra MUNTAOLA, J. Topognesi (I, II i III) Larquitectura del lloc Arquitectures SCHWARZ KAHN AALTO UTZON FEHN VACCHINI ZUMTHOR RCR