Un passeig per la història i l'arquitectura

Download Un passeig per la història i l'arquitectura

Post on 10-Mar-2016

215 views

Category:

Documents

0 download

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Llibret patrimoni: Un passeig per la histria i l'arquitectura

TRANSCRIPT

<ul><li><p>Patrimoni2011.fh11 16/4/12 11:32 Pgina 1 </p><p>Composicin</p><p>C M Y CM MY CY CMY K</p><p>Judit BuldJosep PuigtiSergi Bernal</p><p>Grfiques ARCO</p><p>2011</p><p>Oficina de turismede Sant CeloniC/ Major, 53Tel. 93 867 01 71www.santceloni.cat/turisme</p><p>Horari:de dimecres a diumenge de 10 a 14 hdivendres i dissabte de 17 a 20 h</p></li><li><p>Patrimoni2011.fh11 16/4/12 11:32 Pgina 2 </p><p>Composicin</p><p>C M Y CM MY CY CMY K</p></li><li><p>Patrimoni2011.fh11 16/4/12 11:32 Pgina 3 </p><p>Composicin</p><p>C M Y CM MY CY CMY K</p></li><li><p>Patrimoni2011.fh11 16/4/12 11:32 Pgina 4 </p><p>Composicin</p><p>C M Y CM MY CY CMY K</p><p>ls primers celonins habitaven en masiesdisperses agrupades a l'entorn de la</p><p>parrquia de Sant Mart de Pertegs. En elsegle XI els senyors del Montseny construrenuna capella dedicada a Sant Celdoni al peudel cam ral de Barcelona a Girona. La sevabona situaci geogrfica i l'empenta del'orde militar de l'Hospital de Sant Joan deJerusalem, propietaris de la vila des de 1151,propiciaren el creixement de cases al seuentorn, la fortificaci de la vila i la creacidel mercat fora muralla (segle XII). Aquestnucli urb prengu el nom de la capella:Sant Celoni.</p><p>A l'inici del segle XIII ja hi havia 72 focs ocases i a mitjan segle XIV la poblaci jas'acostava al miler d'habitants. L'any 1370els hospitalers aprovaven les ordinacions debon govern, unes de les primeres a Catalunya,que palesaven la puixana i bona organitzacide la vila. El 1405 Sant Celoni pass a serpropietat dels Cabrera, que completaren,aix, els seus dominis en el Montseny.</p><p>5</p><p>3</p><p>1</p></li><li><p>Patrimoni2011.fh11 16/4/12 11:32 Pgina 5 </p><p>Composicin</p><p>C M Y CM MY CY CMY K</p><p>Sant Mart de Pertegs 1 (parc de laRectoria Vella), la primitiva parrquia delterme, apareix en documents del segle XI.L'esglsia, d'origen romnic, sampliconsiderablement en el segle XIV. Les restesactuals corresponen a una part de la naucentral, coberta amb volta de can apuntat.</p><p>Tamb sn d'poca romnica l'absis de lacapella de Sant Celdoni 2 i la capella deSant Pon. De la primera es conserva l'absissemicircular, construt amb carreus tallatsde granit, a l'interior d'una casa (plaa dels</p><p>Estudis, 12). La capella de Sant Pon 3(plaa de Rafael Ferrer) formava part de l'antichospital de mesells o leprosos anomenat deSant Nicolau, situat fora de la muralla. Tot i serd'estil romnic s un edifici tard, que data definals del segle XII o del XIII. s d'una sola nau,amb absis semicircular i contraforts exteriors.</p><p>La primera notcia que tenim de la murallao Fora de la vila 4 s de l'any 1154, perla construcci actual deu correspondre al darrerquart del segle XIV, quan es fan obresimportants a la muralla. Se'n conserven algunestorres de planta circular i murs aprofitats coma parets de cases o faanes, com can MaiTanquis (plaa del Bestiar, 1). La Fora s un bcultural dinters nacional.</p><p>La Rectoria Vella 5 era lhabitatge del rectori sacerdots de Sant Mart de Pertegs. s unmagnfic exemple de casal gtic civil del segleXV, de planta rectangular estructurada a l'entornd'un pati central. Les galeries d'arcsconopials de ma del segon pis corresponenal segle XVI. Al primer pis del pati destaca ungran finestral tripartit amb esveltes columnes</p><p>gtiques. La planta baixa sutilitza per fer-hiexposicions temporals.</p><p>El Pont Trencat 6 , que travessava la Torderaseguint l'antiga Via Augusta, conserva un arcgtic del segle XIV o XV, la resta es destru el1811 durant la Guerra del Francs. Darrerament(2003) sha restaurat i completat amb unaestructura metllica que evoca la formaoriginal.</p><p>Torre de la Fora al carrer de les Valls,restaurada el 2009</p><p>Arc gtic i nova estructura metllica del Pont Trencat4 6</p><p>45</p></li><li><p>Patrimoni2011.fh11 16/4/12 11:32 Pgina 6 </p><p>Composicin</p><p>C M Y CM MY CY CMY K</p><p>es cases d'aquests segles posen demanifest el creixement de la vila al llarg</p><p>del carrer Major. Un bon nombre d'aquestesedificacions correspon al darrer quart delsegle XVI, moment econmic favorable. Alfogatge de 1553 ja hi consten 105 cases ofocs al poble, i 10, fora vila. La majoria decaps de casa treballaven en oficis artesanals:destacaven els txtils (paraires, teixidors dellana, de lli), sabaters i sastres, els relacionatsamb les feines del camp (ferrers, boters...) ihostalers, que proveen el mercat local i dela seva comarca.</p><p>L'arquitectura que caracteritza aquesta pocas popular, sense que es pugui parlar d'unestil, i perdurar prcticament fins al segleXlX. L'estructura de la casa s simple: constade planta baixa i un o dos pisos. La porta,ampla, sol ser de carreus de granit i dna pasa l'obrador o taller. A la llinda hi podem trobarinscripcions interessants: dates, el nom delpropietari, smbols de l'ofici... La finestra delprimer pis, alineada amb la porta, tamb sde pedra. Algunes estan decorades amb caps,sanefes senzilles... Del segle XVI destaquenpel seu decorativisme les finestres conopials,caracterstiques del gtic tard.</p><p>12</p><p>11</p></li><li><p>Patrimoni2011.fh11 16/4/12 11:32 Pgina 7 </p><p>Composicin</p><p>C M Y CM MY CY CMY K</p><p>Seguint el carrer Major des del barri de la Foratrobem la casa d'en Salvador Molar 7 , de1578. A can Boada 8 l'any 1589 hi vivia unferrer, com mostra l'enclusa de la llinda. A lafinestra de can Mai Tanquis 9 hi trobem unainvocaci religiosa: 1589 JESUS: MARIA. Lainscripci de can Tauler 10 s explcita: ANY1600, data que tamb escau a les dues casesamb qu fa cantonada.</p><p>A can Bonsoms 11 hi ha una bella finestraconopial lobulada del segle XVI. De la mateixapoca o poc anteriors sn les voltes 12 o casesporticades de la plaa de la Vila. Les duesfinestres conopials de can Maties 13 , de granit,sn ms senzilles. La de can Besa 14 destacaper la seva decoraci popular a base de cercles.</p><p>Les llindes de can Bosc 15 mostren la llargapervivncia d'aquesta tcnica constructiva,ja que hi ha un segle entre luna i laltra:1576 i 1678. Al capdamunt del carrer Majorhi ha un grup de cases amb la porta d'arcde mig punt feta de totxo. Algunes de lesfinestres de pedra estan decorades.</p><p>Al carrer Major hi ha altres cases o elementssimilars als destacats fins ara. Tamb sobresurtenalgunes finestres del segle XVI ben esculpides,com les procedents de Can Ramis 16 (AnselmClav, 6) o la del casal dels Jalp i Juli 17(Bellver, 7), batlles de la vila.</p><p>Can Mai Tanquis9</p><p>12</p><p>14</p><p>18</p></li><li><p>Patrimoni2011.fh11 16/4/12 11:32 Pgina 8 </p><p>Composicin</p><p>C M Y CM MY CY CMY K</p><p>Esglsia parroquial</p><p>20</p><p>20</p><p>20</p></li><li><p>Patrimoni2011.fh11 16/4/12 11:32 Pgina 9 </p><p>Composicin</p><p>C M Y CM MY CY CMY K</p><p>n gravat francs realitzat la segona meitat del segle XVII, malgrat ser poc</p><p>objectiu, ens dna una idea de com era lavila aleshores. La vila, que era bastant gran,estava envoltada d'una extensa muralla.L'esglsia parroquial i tres o quatreedificacions ms sobresortien a l'interior,destacant-se de la resta. Des de l'pocamedieval la vila havia anat creixent al llargdel carrer Major, i a mesura que s'estenias'ampliava el nucli fortificat. Entre els seglesXIV i XV es form el segon recinte, quearribava fins a la plaa d'en Nicola i tenia laporta a l'altura de l'actual Ajuntament. Eltercer recinte, del segle XVI, s'anomenavavenat de la Torre perqu al portal, la Torrede les Hores, hi havia el rellotge pblic.Aquesta porta estava davant de can Bosc(carrer Major, 67-71). El darrer nucli, el de laVilanova, estava situat a l'entorn de l'Hospitalde Pobres i Malalts (carrer Major, 51-53).</p><p>Amb la forta expansi es decid edificar unanova esglsia parroquial 20 al bell migde la vila: l'antiga parrquia havia quedatallunyada i petita. Aquesta obra ambiciosa,comenada l'any 1634, esdevindr l'elementemblemtic del nostre patrimoni. L'edifici,caracterstic del barroc, es va inaugurar el1703. s de planta rectangular, amb capelleslaterals entre els contraforts i absis octogonal.L'extraordinria faana est coronada ambun capcer semicircular. La portada,acuradament treballada en marbre, s de1753. El ms destacat, per, s la decoraciesgrafiada de 1762. Aquests esgrafiats snels ms importants de Catalunya i mostrenfigures al legriques de virtuts (Fe,Esperana, Caritat, Justcia), arcngels, sants,ngels msics... que s'ordenen en la faanaformant un retaule monumental que esrestaur el 2003. La imatge de Sant Mart,del celon Llus Montan, s de 1953.</p><p>20</p><p>20 20</p></li><li><p>Patrimoni2011.fh11 16/4/12 11:32 Pgina 10 </p><p>Composicin</p><p>C M Y CM MY CY CMY K</p><p>L'Hospital de Sant Antoni o de Pobresi Malalts 21 (carrer Major, 51-53) constade la casa de l'hospital i la capella. El primert un gran portal d'arc de mig punt adovellat,amb un relleu a la part superior que representala crucifixi. La capella, construda el 1752,conserva un retaule barroc. A la planta baixade lhospital ara hi ha lOficina de Turisme.</p><p>D'aquesta poca destaquen els casals de duesimportants famlies: els Soler i els Ramis. Lacasa Soler de Vilardell o can Cortada22 (carrer Major, 93) t la faana ordenadasimtricament amb grans obertures de pedra.Era el casal dels barons de Vilardell,descendents den Soler, que mat un dracllegendari amb una espasa de virtut. A CanRamis 23 (plaa Vila, 23-26) es van fer unesreformes importants cap a l'any 1950. Bonapart dels elements originals es van mantenir,afegint-n'hi d'altres, com la bella galeria d'arcscarpanells del segons pis, procedent deBarcelona. A la llinda principal destaca l'escutde la casa Ramis. Actualment, la planta baixadel casal es destina a exposicions temporals.</p><p>23</p><p>22 23</p></li><li><p>Patrimoni2011.fh11 16/4/12 11:32 Pgina 11 </p><p>Composicin</p><p>C M Y CM MY CY CMY K</p><p>Relleu amb en Soler de Vilardell matant el drac</p><p>23 21</p><p>22</p></li><li><p>Patrimoni2011.fh11 16/4/12 11:32 Pgina 12 </p><p>Composicin</p><p>C M Y CM MY CY CMY K</p><p>mb la segona meitat del segle XIXcomen la gran transformaci de</p><p>Sant Celoni, que s'assolir plenament enel transcurs del segle XX.</p><p>L'arribada del ferrocarril l'any 1860 afavorla implantaci de les primeres indstries afinals de segle i especialment a principisdel segent, entre les quals destacaren lesdedicades a la producci txtil, de taps desuro, de ciment i de llet condensada. Aquestany la vila tenia 2.445 habitants. L'expansiurbanstica arrib fins a la carretera Vellai la via del tren.</p><p>El segle XIX fou un temps d'esplendor deles grans masies i cases pairals de la zona(Olzinelles, Montnegre, Fuirosos, Vilardell...).Moltes s'engrandiren o es reconstruren enaquesta poca palesant el bon momenteconmic de les explotacions forestals. Els</p><p>27</p><p>24</p></li><li><p>Patrimoni2011.fh11 16/4/12 11:32 Pgina 13 </p><p>Composicin</p><p>C M Y CM MY CY CMY K</p><p>grans propietaris tamb feren construir,durant la segona meitat del segle, grans iluxoses cases als llocs ms cntrics de lavila. Entre les diferents edificacions es potveure un afany de competncia, de rivalitatper bastir l'edifici ms gran i ostents.</p><p>En aquest captol sobresurt l'Hotel Sus24 (plaa de la Vila, 15-16), casa pairal ala vila de la famlia Valls d'Olzinelles,construda el 1886. L'edifici consta de plantabaixa, amb un gran prtic encarat a laplaa, i dos pisos resolts en rigorosa simetriaclassicista. Un front triangular, ambinscripcions i l'escut herldic de la famliaValls, corona la faana principal, restauradael 2006.</p><p>Can Comes 25 (plaa de la Vila, 27) era lacasa dels Agust d'Olzinelles. s una casade tres pisos, amb obertures d'arc carpanelldisposades simtricament. El ms caracterstic,per, s la decoraci a base de motllures imotius ornamentals de terra cuita.</p><p>La famlia Pons de Campins constru elque s ara can Casadevall 26 (carrer Major,121-123). El baix s de carreus de pedraencoixinats i als pisos hi ha balcons ambobertures rectangulars i finestres apuntadesals extrems.</p><p>Ms tardana fou la faana de ca l'Oller 27(carretera Vella, 22), edificada pels Ollerde Fuirosos el 1913, que es caracteritzapel seu classicisme i sobrietat. La plantabaixa tamb s de carreus de pedra. Alcarrer de Sant Antoni hi ha altres cases definals del segle XIX, habitatges a la vila delspropietaris de can Salls, can Minuart i canRiera de pags.</p><p>Can Guerris 28 (carrer Major, 133) o canGurri 29 (plaa dels Estudis, 7) sn edificisanteriors i mostren, entre d'altres, la manerade construir a cavall entre els segles XVIII i XIX.</p><p>Casa dels Agust dOlzinelles26 25</p></li><li><p>Patrimoni2011.fh11 16/4/12 11:32 Pgina 14 </p><p>Composicin</p><p>C M Y CM MY CY CMY K</p><p>arallelament al creixement de poblaci, que el 1920 comptava amb 3.311</p><p>habitants, san consolidant la indstria: capa l'any 1915 hi havia catorze fbriques detaps de suro; cinc, de teixits de cot; dues,de begudes gasoses; una, de paper i cartr,i una altra, de ciment.</p><p>Les construccions de principi de segle estana cavall entre l'eclecticisme i el modernisme.Hem de destacar can Vil 30 (plaa de la Vila,11), amb baranes de gust modernista, canMag o Correus 31 (carrer Major, 143) i canBarri 32 (carrer dAnselm Clav, 7), de 1903,amb dues grans balconades de perfil sinus.Tamb hi ha cases interessants a la carreteraVella, on sobresurt la torre de l'Oranich 33(carretera Vella, 48).</p><p>Ajuntament. Obra de J. Domnech Mansana, 1926</p><p>34</p><p>34</p><p>38</p></li><li><p>Patrimoni2011.fh11 16/4/12 11:32 Pgina 15 </p><p>Composicin</p><p>C M Y CM MY CY CMY K</p><p>El gran canvi qualitatiu de l'arquitectura il'urbanisme de l'poca est vinculat a l'obrade l'arquitecte Josep Domnech Mansana,de la generaci d'arquitectes posterior almodernisme, que va ser nomenat arquitectemunicipal l'any 1918. En el Pla generalurbanstic de 1924 es disposaran reformesimportants, preveient el creixement i lamodernitzaci de la vila: obertura de nouscarrers i una ronda, enderrocament de casesper eixamplar i alinear carrers o per construirnoves places... Durant els anys 20, a ms delscanvis urbanstics, es construren diversos edificispblics (ajuntament, escorxador, cementirimunicipal, escoles...). Domnech realitz tambobres per a entitats (lAteneu) i particulars,com naus industrials: can Bes Nou 34 (carrerde Jacint Verdaguer, 5), la Trmica i habitatges:ca l'lvarez 35 , can Vulart 36 (carrer de SantJosep, 41 i 39), ca la Vilella...</p><p>L'esvelt Ajuntament 37 (plaa de la Vila, 1),de 1926, t una estructura esglaonada, dela qual sobresurt la torre central amb rellotgei campanar de ferro. El cos central sala</p><p>sobre un slid prtic d'arcs rebaixats.Destaquen la decoraci amb maons i elspoderosos rfecs de les teulades.</p><p>L'Escorxador 38 (passeig de la Rectoria Vella)segueix la forma tpica de masia basilical, ambel cos central ms elevat que els laterals, cosaque permet una bona illuminaci. El portalprincipal s un arc apuntat de totxo i totl'edifici descansa sobre un scol de simplespedres de riera. La Trmica 39 (carrer deCampins, 2-4), de 1925-30, s una petita naude tipus industrial utilitzada com a centraltrmica per produir energia elctrica. A msde les grans arcades que s'obren a les faanes,la caracteritza el curis dipsit cilndric disposatsobre un alt pilar de carreus de granit. Ambdsedificis shan rehabilitat darrerament per acollir,respectivament, la biblioteca (1999) i larxiumunicipal (1997). D'entre les cases particulars,sobresurt ca la Vilella 40 (carrer de Campins, 7),construda entre 1925 i 1935 i decorada ambesgrafiats.</p><p>La Trmica. Obra de Josep Domnech Mansana</p><p>Escorxador, de Josep Domnech Mansana</p><p>Ca la Vilella, de Josep Domnech Mansana40</p><p>38</p><p>41</p><p>31</p><p>32</p></li><li><p>Patrimoni2011.fh11 16/4/12 11:32 Pgina 16 </p><p>Composicin</p><p>C M Y CM MY CY CMY K</p><p>L'esglsia de Sant Mart, del segles XVII-XVIII, s d'una sola nau amb dues capelleslaterals. D'entre les cases de pags destaquenca l'Arabia i can Ginestar, amb fine...</p></li></ul>