un passeig per la història i l'arquitectura

Patrimoni2011.fh11 16/4/12 11:32 P�gina 1

Composici�n

C M Y CM MY CY CMY K

Judit BuldóJosep PuigtióSergi Bernal

Gràfiques ARCO

2011

Oficina de turismede Sant CeloniC/ Major, 53Tel. 93 867 01 71www.santceloni.cat/turisme

Horari:de dimecres a diumenge de 10 a 14 hdivendres i dissabte de 17 a 20 h


Composici�n



Composici�n


ls primers celonins habitaven en masiesdisperses agrupades a l'entorn de la

parròquia de Sant Martí de Pertegàs. En elsegle XI els senyors del Montseny construïrenuna capella dedicada a Sant Celdoni al peudel camí ral de Barcelona a Girona. La sevabona situació geogràfica i l'empenta del'orde militar de l'Hospital de Sant Joan deJerusalem, propietaris de la vila des de 1151,propiciaren el creixement de cases al seuentorn, la fortificació de la vila i la creaciódel mercat fora muralla (segle XII). Aquestnucli urbà prengué el nom de la capella:Sant Celoni.

A l'inici del segle XIII ja hi havia 72 focs ocases i a mitjan segle XIV la població jas'acostava al miler d'habitants. L'any 1370els hospitalers aprovaven les ordinacions debon govern, unes de les primeres a Catalunya,que palesaven la puixança i bona organitzacióde la vila. El 1405 Sant Celoni passà a serpropietat dels Cabrera, que completaren,així, els seus dominis en el Montseny.

5

3

1


Composici�n


Sant Martí de Pertegàs 1 (parc de laRectoria Vella), la primitiva parròquia delterme, apareix en documents del segle XI.L'església, d'origen romànic, s’ampliàconsiderablement en el segle XIV. Les restesactuals corresponen a una part de la naucentral, coberta amb volta de canó apuntat.

També són d'època romànica l'absis de lacapella de Sant Celdoni 2 i la capella deSant Ponç. De la primera es conserva l'absissemicircular, construït amb carreus tallatsde granit, a l'interior d'una casa (plaça dels

Estudis, 12). La capella de Sant Ponç 3(plaça de Rafael Ferrer) formava part de l'antichospital de mesells o leprosos anomenat deSant Nicolau, situat fora de la muralla. Tot i serd'estil romànic és un edifici tardà, que data definals del segle XII o del XIII. És d'una sola nau,amb absis semicircular i contraforts exteriors.

La primera notícia que tenim de la murallao Força de la vila 4 és de l'any 1154, peròla construcció actual deu correspondre al darrerquart del segle XIV, quan es fan obresimportants a la muralla. Se'n conserven algunestorres de planta circular i murs aprofitats coma parets de cases o façanes, com can MaiTanquis (plaça del Bestiar, 1). La Força és un bécultural d’interès nacional.

La Rectoria Vella 5 era l’habitatge del rectori sacerdots de Sant Martí de Pertegàs. És unmagnífic exemple de casal gòtic civil del segleXV, de planta rectangular estructurada a l'entornd'un pati central. Les galeries d'arcsconopials de maó del segon pis corresponenal segle XVI. Al primer pis del pati destaca ungran finestral tripartit amb esveltes columnes

gòtiques. La planta baixa s’utilitza per fer-hiexposicions temporals.

El Pont Trencat 6 , que travessava la Torderaseguint l'antiga Via Augusta, conserva un arcgòtic del segle XIV o XV, la resta es destruí el1811 durant la Guerra del Francès. Darrerament(2003) s’ha restaurat i completat amb unaestructura metàl·lica que evoca la formaoriginal.

Torre de la Força al carrer de les Valls,restaurada el 2009

Arc gòtic i nova estructura metàl·lica del Pont Trencat4 6

45


Composici�n


es cases d'aquests segles posen demanifest el creixement de la vila al llarg

del carrer Major. Un bon nombre d'aquestesedificacions correspon al darrer quart delsegle XVI, moment econòmic favorable. Alfogatge de 1553 ja hi consten 105 cases ofocs al poble, i 10, fora vila. La majoria decaps de casa treballaven en oficis artesanals:destacaven els tèxtils (paraires, teixidors dellana, de lli), sabaters i sastres, els relacionatsamb les feines del camp (ferrers, boters...) ihostalers, que proveïen el mercat local i dela seva comarca.

L'arquitectura que caracteritza aquesta èpocaés popular, sense que es pugui parlar d'unestil, i perdurarà pràcticament fins al segleXlX. L'estructura de la casa és simple: constade planta baixa i un o dos pisos. La porta,ampla, sol ser de carreus de granit i dóna pasa l'obrador o taller. A la llinda hi podem trobarinscripcions interessants: dates, el nom delpropietari, símbols de l'ofici... La finestra delprimer pis, alineada amb la porta, també ésde pedra. Algunes estan decorades amb caps,sanefes senzilles... Del segle XVI destaquenpel seu decorativisme les finestres conopials,característiques del gòtic tardà.

12

11


Composici�n


Seguint el carrer Major des del barri de la Forçatrobem la casa d'en Salvador Molar 7 , de1578. A can Boada 8 l'any 1589 hi vivia unferrer, com mostra l'enclusa de la llinda. A lafinestra de can Mai Tanquis 9 hi trobem unainvocació religiosa: 1589 JESUS: MARIA. Lainscripció de can Tauler 10 és explícita: ANY1600, data que també escau a les dues casesamb què fa cantonada.

A can Bonsoms 11 hi ha una bella finestraconopial lobulada del segle XVI. De la mateixaèpoca o poc anteriors són les voltes 12 o casesporticades de la plaça de la Vila. Les duesfinestres conopials de can Maties 13 , de granit,són més senzilles. La de can Besa 14 destacaper la seva decoració popular a base de cercles.

Les llindes de can Bosc 15 mostren la llargapervivència d'aquesta tècnica constructiva,ja que hi ha un segle entre l’una i l’altra:1576 i 1678. Al capdamunt del carrer Majorhi ha un grup de cases amb la porta d'arcde mig punt feta de totxo. Algunes de lesfinestres de pedra estan decorades.

Al carrer Major hi ha altres cases o elementssimilars als destacats fins ara. També sobresurtenalgunes finestres del segle XVI ben esculpides,com les procedents de Can Ramis 16 (AnselmClavé, 6) o la del casal dels Jalpí i Julià 17

(Bellver, 7), batlles de la vila.

Can Mai Tanquis9

12

14

18


Composici�n


Església parroquial

20

20

20


Composici�n


n gravat francès realitzat la segona meitat del segle XVII, malgrat ser poc

objectiu, ens dóna una idea de com era lavila aleshores. La vila, que era bastant gran,estava envoltada d'una extensa muralla.L'església parroquial i tres o quatreedificacions més sobresortien a l'interior,destacant-se de la resta. Des de l'èpocamedieval la vila havia anat creixent al llargdel carrer Major, i a mesura que s'estenias'ampliava el nucli fortificat. Entre els seglesXIV i XV es formà el segon recinte, quearribava fins a la plaça d'en Nicola i tenia laporta a l'altura de l'actual Ajuntament. Eltercer recinte, del segle XVI, s'anomenavaveïnat de la Torre perquè al portal, la Torrede les Hores, hi havia el rellotge públic.Aquesta porta estava davant de can Bosc(carrer Major, 67-71). El darrer nucli, el de laVilanova, estava situat a l'entorn de l'Hospitalde Pobres i Malalts (carrer Major, 51-53).

Amb la forta expansió es decidí edificar unanova església parroquial 20 al bell migde la vila: l'antiga parròquia havia quedatallunyada i petita. Aquesta obra ambiciosa,començada l'any 1634, esdevindrà l'elementemblemàtic del nostre patrimoni. L'edifici,característic del barroc, es va inaugurar el1703. És de planta rectangular, amb capelleslaterals entre els contraforts i absis octogonal.L'extraordinària façana està coronada ambun capcer semicircular. La portada,acuradament treballada en marbre, és de1753. El més destacat, però, és la decoracióesgrafiada de 1762. Aquests esgrafiats sónels més importants de Catalunya i mostrenfigures al· legòriques de virtuts (Fe,Esperança, Caritat, Justícia), arcàngels, sants,àngels músics... que s'ordenen en la façanaformant un retaule monumental que esrestaurà el 2003. La imatge de Sant Martí,del celoní Lluís Montané, és de 1953.

20

20 20


Composici�n


L'Hospital de Sant Antoni o de Pobresi Malalts 21 (carrer Major, 51-53) constade la casa de l'hospital i la capella. El primerté un gran portal d'arc de mig punt adovellat,amb un relleu a la part superior que representala crucifixió. La capella, construïda el 1752,conserva un retaule barroc. A la planta baixade l’hospital ara hi ha l’Oficina de Turisme.

D'aquesta època destaquen els casals de duesimportants famílies: els Soler i els Ramis. Lacasa Soler de Vilardell o can Cortada22 (carrer Major, 93) té la façana ordenadasimètricament amb grans obertures de pedra.Era el casal dels barons de Vilardell,descendents d’en Soler, que matà un dracllegendari amb una espasa de virtut. A CanRamis 23 (plaça Vila, 23-26) es van fer unesreformes importants cap a l'any 1950. Bonapart dels elements originals es van mantenir,afegint-n'hi d'altres, com la bella galeria d'arcscarpanells del segons pis, procedent deBarcelona. A la llinda principal destaca l'escutde la casa Ramis. Actualment, la planta baixadel casal es destina a exposicions temporals.

23

22 23


Composici�n


Relleu amb en Soler de Vilardell matant el drac

23 21

22


Composici�n


mb la segona meitat del segle XIXcomençà la gran transformació de

Sant Celoni, que s'assolirà plenament enel transcurs del segle XX.

L'arribada del ferrocarril l'any 1860 afavoríla implantació de les primeres indústries afinals de segle i especialment a principisdel següent, entre les quals destacaren lesdedicades a la producció tèxtil, de taps desuro, de ciment i de llet condensada. Aquestany la vila tenia 2.445 habitants. L'expansióurbanística arribà fins a la carretera Vellai la via del tren.

El segle XIX fou un temps d'esplendor deles grans masies i cases pairals de la zona(Olzinelles, Montnegre, Fuirosos, Vilardell...).Moltes s'engrandiren o es reconstruïren enaquesta època palesant el bon momenteconòmic de les explotacions forestals. Els

27

24


Composici�n


grans propietaris també feren construir,durant la segona meitat del segle, grans iluxoses cases als llocs més cèntrics de lavila. Entre les diferents edificacions es potveure un afany de competència, de rivalitatper bastir l'edifici més gran i ostentós.

En aquest capítol sobresurt l'Hotel Suís24 (plaça de la Vila, 15-16), casa pairal ala vila de la família Valls d'Olzinelles,construïda el 1886. L'edifici consta de plantabaixa, amb un gran pòrtic encarat a laplaça, i dos pisos resolts en rigorosa simetriaclassicista. Un frontó triangular, ambinscripcions i l'escut heràldic de la famíliaValls, corona la façana principal, restauradael 2006.

Can Comes 25 (plaça de la Vila, 27) era lacasa dels Agustí d'Olzinelles. És una casade tres pisos, amb obertures d'arc carpanelldisposades simètricament. El més característic,però, és la decoració a base de motllures imotius ornamentals de terra cuita.

La família Pons de Campins construí elque és ara can Casadevall 26 (carrer Major,121-123). El baix és de carreus de pedraencoixinats i als pisos hi ha balcons ambobertures rectangulars i finestres apuntadesals extrems.

Més tardana fou la façana de ca l'Oller 27

(carretera Vella, 22), edificada pels Ollerde Fuirosos el 1913, que es caracteritzapel seu classicisme i sobrietat. La plantabaixa també és de carreus de pedra. Alcarrer de Sant Antoni hi ha altres cases definals del segle XIX, habitatges a la vila delspropietaris de can Sallés, can Minuart i canRiera de pagès.

Can Guerris 28 (carrer Major, 133) o canGurri 29 (plaça dels Estudis, 7) són edificisanteriors i mostren, entre d'altres, la manerade construir a cavall entre els segles XVIII i XIX.

Casa dels Agustí d’Olzinelles26 25


Composici�n


aral·lelament al creixement de població, que el 1920 comptava amb 3.311

habitants, s’anà consolidant la indústria: capa l'any 1915 hi havia catorze fàbriques detaps de suro; cinc, de teixits de cotó; dues,de begudes gasoses; una, de paper i cartró,i una altra, de ciment.

Les construccions de principi de segle estana cavall entre l'eclecticisme i el modernisme.Hem de destacar can Vilà 30 (plaça de la Vila,11), amb baranes de gust modernista, canMagí o Correus 31 (carrer Major, 143) i canBarri 32 (carrer d’Anselm Clavé, 7), de 1903,amb dues grans balconades de perfil sinuós.També hi ha cases interessants a la carreteraVella, on sobresurt la torre de l'Oranich 33

(carretera Vella, 48).

Ajuntament. Obra de J. Domènech Mansana, 1926

34

34

38


Composici�n


El gran canvi qualitatiu de l'arquitectura il'urbanisme de l'època està vinculat a l'obrade l'arquitecte Josep Domènech Mansana,de la generació d'arquitectes posterior almodernisme, que va ser nomenat arquitectemunicipal l'any 1918. En el Pla generalurbanístic de 1924 es disposaran reformesimportants, preveient el creixement i lamodernització de la vila: obertura de nouscarrers i una ronda, enderrocament de casesper eixamplar i alinear carrers o per construirnoves places... Durant els anys 20, a més delscanvis urbanístics, es construïren diversos edificispúblics (ajuntament, escorxador, cementirimunicipal, escoles...). Domènech realitzà tambéobres per a entitats (l’Ateneu) i particulars,com naus industrials: can Bes Nou 34 (carrerde Jacint Verdaguer, 5), la Tèrmica i habitatges:ca l'Àlvarez 35 , can Vulart 36 (carrer de SantJosep, 41 i 39), ca la Vilella...

L'esvelt Ajuntament 37 (plaça de la Vila, 1),de 1926, té una estructura esglaonada, dela qual sobresurt la torre central amb rellotgei campanar de ferro. El cos central s’alça

sobre un sòlid pòrtic d'arcs rebaixats.Destaquen la decoració amb maons i elspoderosos ràfecs de les teulades.

L'Escorxador 38 (passeig de la Rectoria Vella)segueix la forma típica de masia basilical, ambel cos central més elevat que els laterals, cosaque permet una bona il·luminació. El portalprincipal és un arc apuntat de totxo i totl'edifici descansa sobre un sòcol de simplespedres de riera. La Tèrmica 39 (carrer deCampins, 2-4), de 1925-30, és una petita naude tipus industrial utilitzada com a centraltèrmica per produir energia elèctrica. A mésde les grans arcades que s'obren a les façanes,la caracteritza el curiós dipòsit cilíndric disposatsobre un alt pilar de carreus de granit. Ambdósedificis s’han rehabilitat darrerament per acollir,respectivament, la biblioteca (1999) i l’arxiumunicipal (1997). D'entre les cases particulars,sobresurt ca la Vilella 40 (carrer de Campins, 7),construïda entre 1925 i 1935 i decorada ambesgrafiats.

La Tèrmica. Obra de Josep Domènech Mansana

Escorxador, de Josep Domènech Mansana

Ca la Vilella, de Josep Domènech Mansana40

38

41

31

32


Composici�n


L'església de Sant Martí, del segles XVII-XVIII, és d'una sola nau amb dues capelleslaterals. D'entre les cases de pagès destaquenca l'Arabia i can Ginestar, amb finestresconopials del segle XVI. Can Cases és unabella masia de 1636. Entre les ampliades elsegle XIX hi ha ca l'Auladell i can Preses.

L'església de Sant Cebrià, construïda entreels segles XVI i XVIII, és molt senzilla. CanTerrades i can Bac són construccions típiquesde finals del segle XVI. El Forn del Vidre ésmés tardà. Can Riera de Fuirosos i ca l'Olleres van reconstruir i ampliar en la segonameitat del segle XIX. La darrera es va modificarl'any 1929.

L'església de Sant Llorenç, amb elementsdels segles XII-XIII i XV-XVI, té un senzill pòrtici campanar d'espadanya. S’ha rehabilitat el2011. La masia més important és cal Batlle,un gran casal de finals del segle XIX convertit,actualment, en hotel.

Forns de pega de can Valls, Olzinelles


Composici�n


Aquest nucli urbà va créixer a l'entorn del'església de la Mare de Déu del'Esperança, l’Hostal (Ribot) i el casal delsGualba (Can Bruguera). L'església es vacomençar en el segle XVI i es va ampliar cap al'any 1634. Les cases més antigues s'alineen alllarg del carrer Major. Els edificis més emblemàticssón Ribot, envoltat d'un barri; Can Bruguera,amb belles finestres conopials del segle XVI, ican Cabra, quetambé té relleuse s cu l tò r i c s a l sfinestrals. Hi ha forçacases construïdesentre finals del segleXVI i el XVIII. Algunesmasies, com canBatllori o l'HostalNou, també tenenbe l l s f ines t ra l sconopials.

D'entre les cases de pagès dels voltants deSant Celoni sobresurt can Lligada, de finalsdel segle XVI i ampliada cap a l'any 1755.Can Riera de l'Aigua, can Domènech, ambun arc conopial, can Minuart i can Salléssón masies típiques dels segles XVI-XVIII.

L'església de Sant Esteve es va construirentre els segles XVI i XVIII. Té un bell campanard'espadanya sobre la façana. La rectoria ésun interessant casal de finals del segle XVI oprincipis del XVII. De la mateixa època és canValls, ampliat a finals del segle XIX. Altrescases de la segona meitat del segle XIX sónca l'Agustí, can Draper i ca l'Alzina Nou.Pel que fa a la indústria tradicional sobresurtenel pou de glaç de can Draper, de 1771, iels forns de pega de can Valls.


Composici�n


Els números queapareixen al costatde cada edifici fanreferència a lalocalització en elplànol i identifiquenles fotografies i elscomentaris del textgeneral

123

4

5

6

10

11

12

13

14

15

16

17

18

19

98

7

20

21

22

23

24

25

26

27

28

29

30

31

32

33

34

35

36

37

38

39

40


Composici�n


1

2

3

4

5

7

89

10

11

12

13

1415

16

17

1819

20

21

222324

2526

27

28

29

30

31

32

33

3536

40

39

37

38


Composici�n


Judit BuldóJosep PuigtióSergi Bernal

Gràfiques ARCO

2011

Oficina de turismede Sant CeloniC/ Major, 53Tel. 93 867 01 71www.santceloni.cat/turisme

Horari:de dimecres a diumenge de 10 a 14 hdivendres i dissabte de 17 a 20 h

un passeig per la història i l'arquitectura

Documents