murgades, josep - sinopsi de l'antinoucentisme històric
TRANSCRIPT
7/23/2019 Murgades, Josep - Sinopsi de l'Antinoucentisme Històric
http://slidepdf.com/reader/full/murgades-josep-sinopsi-de-lantinoucentisme-historic 1/23
:
MuRG:a1 1S
S NOPS
DE
L ANTINOUCENTISME
HISTORIC
A
proposit
nomes
de l a f i g u r a
h i s t o r i c a de Caries
P i Sunyer, pero
amb
v a l i d e s a
genericament
r e f e r i b l e
a
l a
profusa
r e s t a
d a c t i t u d s
c r i t i -
ques
e n v i e r s e l moviment
noucentista,
e s que
Ricard Vinyes
ha
remar-
c a t , amb
e n c e r t ,
que
< a
1 a t a c
antinoucentista
n o
h i
corresponia
una
e x -
pressio p o l i t i c a , un projecte
c u l t u r a l , nacional
a l t e r n a t i u ,
n i una
organitzacio
que
e l f e s
p o s s i b l e ,
a
d i f e r e n c i a d e l
que
h a v i a
s u c c e i t anys
enrere
amb
e l
noucentisme».
No c a b r i a d i r
e l m a t e i x , p e r o ,
d e l s d o s
a l t r e s
g r a n s
moviments
que
h a v i e n
p r e c e d i t a q u e s t .
La
c r i t i c a
c o n t r a l a
Renaixenca
v i e
donada e n
b on a me su ra
p e t Modernisme - e s d e f e t
e l
Modernisme l a
nova
d i n a -
mica que
s e n
d e r i v a ;
semblantment,
l a
c r i t i c a
mes f r o n t a l
c o n t r a
a q u e s t
s e n q u a d r a
d i n s
a i x o que j a
d e s
d u n primer
m o m e n t h e m
cone-
g u t a mb e l nom d e
Noucentisme.
A r a :
l a b s e n c i a d u n r e l l e u d a q u e s t
moviment p e r
p a r t
d e c a p
a l t r e
d e
c l a r a m e n t t i p i f i c a t f a que
l e s
r e a c c i o n s
c o n t r a r i e s que
s u s c i t a
r e v e s -
t e i x i n c a r a c t e r i s t i q u e s t o t e s a l t r e s que
l e s que
h a v i e n p r o p i c i a t s u c c e s -
sivament
l a
l i q u i d a c i o
d e
l a
Renaixenca
e n
mans
d e l
Modernisme)
l a
d e l
Modernisme
e n
mans d e l
Noucentisme).
L exhauriment
d a q u e s t u l t i m ,
consequencia
d e
l a
d e f e c c i o
primo-
r i v e r i s t a d e l a c l a s s e que
l h a v i a a u s p i c i a t
e n
p r i m o r d i a l i n s t a n c i a , no
v i a
s e g u i t d u n a
a l t e r n a t i v a g l o b a l comparable a
l e s
que
h a v i e n r e p r e s e n t a t
a mb a n t e r i o r i t a t Renaixenca
Modernisme e n e l s e u moment, e l
ma-
t e i x
Noucentisme. E s
co m
s i e n e s g o t a r - s e
l a
p r o p u l s i o
d e l c a t a l a -
1
Ricard V NY S
RIBAS,
C artes P i
i
S u ny e r: I n tr o du ccio p e r a u n a
b i o g r a f i a ,
dins
l o -
bra
conjunta
Cartes
Pi i
S u n y e r 1888-1971) Barcelona, A j u n t a m e n t de
Barcelona,
1995;
,Gent
de
l a
C a s a
G r a n , , ,
num. 8
p s .
33-50; l a
c i t
adduida e s a
l a
p . 3 8 .
L l e ngu a
Literatura
7
1996
7/23/2019 Murgades, Josep - Sinopsi de l'Antinoucentisme Històric
http://slidepdf.com/reader/full/murgades-josep-sinopsi-de-lantinoucentisme-historic 2/23
1:6
b q.uwpdc
nisme p o l i t i c
d e f i l i a c i o
preferentment
b u r g e s s ,
s e s t r o n q u e s
l a c o n t i -
n u i t a t
d u n a
dinamica c u l t u r a l
d e
p r e t e n s i o n s
globalment
reforma-
d o r e s .
A i x i ,
d u r a n t e l s a n y s v i n t
t r e n t a ,
1 a v a n t g u a r d a ,
d u n a b a n d a ,
j u -
g a r a , a m b un
f o r t c o m p o n e n t
mimetic
e n v e r s
l a i r i l i a n a
s o b r e t o t
l a
f r a n c e s a ,
l a
c a r t s d u n
i n t e l • l e c t u a l i s m e
t a n
c u l t u r a l m e n t
r e v u l s i u
e n
c e r c l e s
r e d u i t s
t o m
s o c i a l m e n t a l l u n y a t
d e q u a l s e v o l
p r o j e c t e
d e t r a n s -
formacio
e f i c a ^
e n t r e
l e a
m a s s e s ;
d a l t r a
b a n d a , l e s
e x p e c t a t i v e s
d e
c a n v i
c r e a d e s
e n t r e
l e a
c a p e s p o p u l a r s
p e t i t b u r g e s e s
d e
Catalunya
e n
e l
m ar t
d e
l a
nova
l e ^ a l i t a t
r e p u b l i c a n a
au t o n o m a, que
han donat
p eu
a
a l g u n
a u t o r
a
demanar-se
s i
h a u r i a
e s t a t
p o s s i b l e
e n
a q u e l l c o n t e x t
un
«noucentisme
d e
m a s s e s » ,
s e n a n i r a n
e n
o r r i
p e r
c a u s a d e e s c l a t
d e l a
g u e r r a
d e l s e u
u l t e r i o r
d e s e n l l a ^ .
Per
t o t e s
aquestes
r ao n s
e s q ue
l a
c r i t i c a
a l
N o u c e n t i s m e
r e s
n o
t o
a
veure
amb
1 e x e r c i d a
en
r e l a c i o
amb
l a
Renaixen^a
o
amb
e l
M o d e r -
nisme;
n o
f o r m a
p a r t de
c a p mov m nt
e s t r u c t u r a t ;
n o s i n s c r i u
d i n s
un a
p r a c t i c a
de c l a s s e
concreta,
tom t a m p o c n o
r e s p o n
a
l e s d i r e c t r i u s
d un p r o g r a m s
- s o c i a l ,
c u l t u r a l ,
politic-
m e s
o m e n y s
coherent,
n i ha
solgut
a ltra ment brindar
a l t e r n a t i v e s
d o p e r a t i v i t a t
p l a u s i b l e .
Es
u n a c r i t i c a
a t o m i tz a d a
heterogenia, a c o r d a d a
o
acordable)
amb
unes c o n s t an t s
historiques
p r o u
r e c u r r e n t s ,
p e r o q ue sovint
obeeixen
a m o t i v a t i o n s
d i v e r s e s
q u e
a c o s t u m e n
a a s p i r a r
a
objectius
b e n d i f e r e n t s
entre s i ;
d aquesta c r i t i c a b i l i t a t
d e l
N o u c e n t i s m e
a l
l l a r g
d e l
t e m p s des
d o p c i o n s s o c i a l s
nationals
a n t i t e t i q u e s ,
s e n
p o t
de-
d u i r
f i n s
a
quip
p u n t
e l
m o v i m e n t
ha
esd ev ingut
p u n t
d e
r e f e r e n d a
inexcusable
p a u t a
c o n t r a s t a t i v a
i n e l u d i b l e
amb q u e
mesura r,
m a l q u e
s i g u i
a
l a
c o n t r a ,
l a v i a b i l i t a t
d e p r o p o s t e s
a l t r e s
qu e l e a
per
e l l
a p u n -
t a d e s .
Per
aixo
t a m b e
e s q ue
l a
c r i t i c a
a l
N o u c e n t i s m e
n o
troba
millor
d e -
n o m i n a c i o
q ue
l a
designi
q ue
l a
q u e
l a
d e f i n e i r -
per c ontra posic io
e x -
p l i c i t a
amb
a q u e s t ;
d o n e l t e r m e
d « a ntinouc entisme»,
e n c u n y a t
j a a l s
Enric
UCELAI
DA
C AL, La
Catalu^tys
p o p u l i s t s .
I n t a t g e ,
cultura
p o l i t i c s
en
1 e t s p a
republicana
1 93L-1 939)
Bar cel ona,
La
Ma g r a n a , 1982),
en e s p . e l
c a p .
N,
p s . 121-133.
3
J o s e p
MCRGADES,
C o n s t a n t s
h i s t o r i q u e s
de
l sntinoucentisme,
«L Aven^»,
num.
194
j u l i o l - a g o s t
1995), p s .
52-55.
7/23/2019 Murgades, Josep - Sinopsi de l'Antinoucentisme Històric
http://slidepdf.com/reader/full/murgades-josep-sinopsi-de-lantinoucentisme-historic 3/23
S i n o p s i
i
e
l a n t i n o u c e n t i s n i e
h i s t o r i c
1 0 7
a n y s
v i n t d e l q u a l e s
l i c i t d e
s e r v i r - n o s
a v u i
d i a p e r
comprendre-hi
n o
s o l s
l a r e a c c i o
c o n t r a e l
m ovi m e nt
t a n bo n
punt
a q u e s t
f a
f a l l i d a
am b
1 a d v e n i m e n t
d e l
primoriverisme
s i n g
t o t e s a q u e l l e s
a l t r e s
mani-
f e s t a c i o n s q u e d
una
o
l t r
manera
s i n s c r i u e n e n l a
dinamica d e
r e -
b u i g d e l
noucentisme
d e
l a
s e v a
r e i t e r a d a
p r e s e n c i a t o t
a l l r g d e
l a
h i s t o r i a
d a q u e s t
s e g l e • .
Les
pagines
qu e
segueixen s on u n
i n t e n t
de
t i p i f i c a r
esquematica-
m e n t
a l l o qu e
aqui anomenem
de
manera
convencional
l < < a n t i n o u c e n -
tisme
h i s t o r i c .
e s a
d i r
l o p o s i c i o
sorgida
contra
e l
N o u c e n t i s m e
des
d un bo n
comencament
i
f i n s I epoca
en qu e
arran
d e l t a l l
p ro du it p er
l a
g u e r r a
aquest
deixa
de
s e r u n
mov m nt d una
o
a l t r a
manera
opera-
t i u per
convertir-se
en u n
r e f e r e n t
h i s t o r i c
t a n i n e l u d i b l e
c o m a l h o r a
tanmateix
l l u n y a .
R e f r a c c i o
Le s du es primeres
etapes en
l a i m p ug nac i o
d e l
N o u c e n t i s m e
s on
coetanies
d aquest
s e
s u p e r p o s e n entre
e l l e s
t o t l e s
divergencies
en
que a
grans
t r e t s
basen l l u r
respectiva
c r i t i c a .
N es l a me s
p e r s i s t e n t l a p r o m o g u da d e s
d e
medis
v i n c u l a t s
a l a
Re-
n a i x e n c a i
p e r
c a u s a
d e l a
i r r e d u c t i b l e
i n c o m p a t i b i l i t a t e n t r e
a q u e s t s
1 e m e r g e n t i d e a r i
n o u c e n t i s t a
1 anomenarem
a q u i
l a
f a s e d e
r e f r a c c i o .
S i
h a g u e s s i r n
d e j u t j a r
p e r a l g u n e s d e l e s
i n v e c t i v e s
q u e
en l e s
s e v e s
A l e m o r i e s
l i t e r a r i e s
d e d i c a l a
f i g u r a v e n e r a b l e d e
Narcis
O 1 1 e r
a l s
nou-
c e n t i s t e s podriem
e s t a r
t e m p t a t s
d e
c r e u r e
que
t o t e s
r e d u i a e n e l
f o n s
a
l a
m a n i f e s t a c i o d u n d e
t a n t s
c o n f l i c t e s
g e n e r a c i o n a l s . b
En a q u e s t c a s
4 Jo s e p MURGADFS
a r t .
c i t
.
supra p . 5 2 .
5
Pe r
be qu e
e n l l e s t i d e s e l
maig
de
1918 aquestes
Me mo ri es n o
aparegu e r e n f i n s
a l
1962 publicades a
Barcelona
per
l E d i t o r i a l
Ae d o s
amb
proleg
tambe d interes
per
a l
r e s s e g u i m e n t de l antinoucentisme de
Gaziel.
6 Vc g e u - n e
l a
s e g u e n t mostra
en qu e e s
r e f e r e i x a Victor
Balaguer :
«
Erem a
manta
e l s
jovenets
qu e
a l l i
ens
trobavem
i
com
que gracies a
Deu n o
ten i e m e l s
de
I l a v o r s
l a
r i d i c u l a f a t u i t a t d e l s que
a v u i
bate
ant s e
e l l s
mateixos
de
noucentintes
[ s i c ]
r e n e g u e n
inutilment
I o b r a intellectual de l l u r s
predece s s or s immediats
n o
p u c
p o n d e ra r
a
voste
7/23/2019 Murgades, Josep - Sinopsi de l'Antinoucentisme Històric
http://slidepdf.com/reader/full/murgades-josep-sinopsi-de-lantinoucentisme-historic 4/23
1 0 8
J o s e p
S l u r g a d e s
p e r o , l a
mutua
a n i m a d v e r s i o
o b e i a
a l a
d i f e r e n c i a
d e
p r o j e c t e s
a que
r e s p o n i e n
l u n
1 a l t r e
moviment,
que
no
e r a
a l
c a p d a v a l l
s i n g
l a
que
s e p a r a v a
e l
c a t a l a n i s m e
d i n s p i r a c i o romantica
e x t r a c c i o
p a i r a l
d e l
c a t a l a n i s m e
c o n v e r t i t
e n b a s a
p o l f t i c a
p e r l a
b u r g e s i a
urbana
i n -
d u s t r i a l .
Aquesta
r e f r a c c i o
a l
Noucentisme
p e r
p a r t
d e
l a
Renaixenca
t r o b a
e l s e u
b a l u a r d
mes
combatiu
e n
l a
I n s t i t u c i o
d e l s
J o c s
F l o r a l s
-que
a s -
s e g u r a
a
1 a n t i n o u c e n t i s m e
d e f i l i a c i o
r e n a i x e n t i s t a
una maj or
durada
que
e l
g e n e r a t
d e s
d e
c e r c l e s
modernistes-,
e n t a u l a
b a t a l l a
s o b r e t o t
e n
e l
camp
d e
l a
l l e n g u a .
La
reforma
n o r m a t i v i t z a d o r a
e n c a p c a l a d a
p e r
Fabra
e s d e v e
a i x f
e l
detonant
d u n a
o f e n s i v a
e n
que
e l s
e p f g o n s
d e l a
Renaixenca
r e p r e s e n -
t e n e l
r e f u s
a
a c c e p t a r
1 a u t o r i t a t
academica
d e
l a
S e c c i o
F i l o l o g i c a
d e
1 I n s t i t u t
d E s t u d i s
C a t a l a n s
e n q u e ,
e n
c o n t r a p a r t i d a ,
opten
d e
p r e -
f e r e n c i a ,
e n
nom
d e l a
t r a d i c i o ,
p e r
s o l u c i o n s
l i n g u f s t i q u e s
d i a c r o n i c a -
ment
d e s f a s a d e s .
B a s t ]
c i t a r
a r a
a q u f ,
a t a l l
d e
s i m p l e
mostra
i l • l u s t r a t i v a
noms
c o m
e l
d e P i n
S o l e r ,
a u t o r
d u n a f u r i b u n d a
« P r o t e s t a
c o n t r a
l e s
N o r m e s
O r t o g r a f i q u e s »
exponent
conspicu
d e
1 a n o m e n a t
«humanisme
a n t i -
n o u c e n t i s t a » ;
e l
d e
Francesc
Matheu,
v e r i t a b l e
home
f o r t
d e l s
J o c s
l a
devocio
amb
que
contemplavem
e l
mestre
p a t r i c i p e r
n o s a l t r e s
i n e x p r e s s a b l e ,
quan
e l
veiem
t r a v e s s a r p e r
a l l i
Narcis
OLLEK,
o p . c i t .
p .
2 5 .
7 .
Pel
q ue f a
a
l a
c r i t i c a
d e l
moviment
l l a v o r s
actual
contra
e l q ue
I h a v i a
precedit,
v e g .
Josep
MURG DES
L a
R enaix enca
v i s t a pe l
Noucentisme,
d in s A c te s
d e l
Col-loqui
I n t e r -
nacional
sobre
l a
R enaix enca (18-22
d e
d e s e m b r e
d e
1984), v o l .
I I
(Barcelona, Estudis
Universitaris
Catalans,
1994),
p s .
111-139.
8 .
Publicada
a l
. < D i a r i o
d e R e u s »
e l 12-IV-1913,
d os m e s o s
mig
despres
d e
l a p a r i -
cio
d aquestes;
vegeu-ne
e l s
d os
darrers
p a r i t g r a f s :
,Considereu,
pe r
a l t r e
p a r t ,
l a
vostra
mesquinesa.
Qui
sou
v o s a l t r e s ,
n i
cent
mil
com
v o s a l t r e s ,
pera
m a n a r n o s
a
n o s a l t r e s ,
I l i u r e s
ciutadans
d e
l a l l i u r e
R e pu b li ca
de l e s
L l e t r e s ? ,
n i
qui
e s
l o
senvor
director
d e l a
eu
d e Catalunya
pera
permetres
profanar
l a sagrada
prosa
d e n
Muntane r?,
n i
<qui e s
l o s e n v o r
president
d e
l a
Diputacio
Provincial
d e Barcelona
pera
manarme
a mi ,
redac-
to r
d e l a
present
Protesta,
a mi , q ue
soch
d e l a
Florida,
entre
R e u s
y
Tarragona,
pera
manarme
q u e s c r i g u i I
c a t a l a
com
aquells
minyons
de
l a
Bordeta?
/ /
Total,
q ue
l e s vos-
t r e s
N o r m e s ,
son
un a
a l c a l d a d a , una
Ileugera
mostra
d e
l o
q ue manarieu, s i
tinguessiu
mes
poder.»
9 .
L expressio
e s d e
Maria
SO LA,
e n
e l seu
proleg
a Josep
P IN
I
SOLE R ,
De l e s
t e r r e s
mediterrdnies
(Barcelona,
Edicions
6 2 , 1966),
p .
7/23/2019 Murgades, Josep - Sinopsi de l'Antinoucentisme Històric
http://slidepdf.com/reader/full/murgades-josep-sinopsi-de-lantinoucentisme-historic 5/23
, ^ m o l m
v
I a w i n o m e w i , w i c
b i ^ t o r i
1 0 9
F l o r a l s
propagandista
incansable
a
t r a v e l
de
l e s
seves
publications
«La
I l u s t r a c i o
Catalana»
« C a t a l a n a » ; ^
e l
de
Carreras
Candi,
objector
j a
d e l
mateix
terme
«
n o u c e n t i s m e »
disconforme
amb
l a
concessio de
suport
p o l i t i c s
homes
d aquest
mo vim ent;
e l
d Anfos
P a r ,
potser
1 a r c a i t z a n t
m e s
abrandat.
Retraccio,
doncs,
a
1 a u t o r i t a t
e m a n a d a
de
1 I n s t i t u t .
Pero
tambe,
en
i n d e s t r i a b l e
c o r r e l a c i o ,
misoneisme
t o u t
c o u r t .
Valgui a l t r e
c op
u n
ex em p l e
manllevat
d Anfos
P a r ,
en
q u e
nega
qualsevol
valor a
t o t
a l l o
esdevin^ut de l a
Renaixen^a
e n ^ a ; ^
pero
potser m e s
simptomatics
s o n ,
en
aquest
s e n t i t ,
e l s
respectivament
f o r n i t s
per
1 e r u d i t
b i b l i o f i l
Mi-
guel
Planar
p e l poeta
memorialista
Apel•les
Mestres,
en
q ue
r e s t a
p a l e s
q u e
l l u r oposicio
s a d r e ^ a
r a n t a l
Nou c e n t ism e
com a t o t
a l l o q u e
1 0 . Veg.
algunes de
l e s
seves afirmacions:
«Hem discrepat en l a
man e r a
de
f e r
R e -
forma [de l a
Ilengua],
Gem
r e s i s t i t
l e s
impositions
[ ]
no
veyem
cap
necessitat
de
tren-
c a r
I e s
formes
tradicionals
de l a
nostra escriptura
[ ]
Nosaltres,
defensant t o
respecte a
l e s
formes
d escriptura q u e
l a
Llengua ha
c o ns e rv a t d u ra nt
s i g l e s a
pesar
d influencie s
y
postracions, cns
c r e y e m
s e r
e l l
mes
f o r t s ,
p e r q u e
d e f e n s e m
l a
L l e n g u a
matexa
y
n o
r e s
de l a
nostra
i m ^ e n c i c i .
Los
p a r t i d a r i s
de l a
Reforma
p l e d e g e n
u n
p l e t
propi,
u na
invencio
s e v a , son
pares
y
padrins, y
per
rant
mes exposats a
ofuscarse»,
AMADOR [pseud.
de
Francesc
M a t h e u ] ,
D ortografia
Catalana,
«Catalana»,
num 105
(31-X-1921), p .
470.
1 1 . Veg.
c l scu
a r t .
N o u c e r a t i s t e s ^ ^ ,
«La
Veu
de
Catalunya»
(28-II-1911),
en que, en
nom
d un
purisme
t e rm in ol og ic -e l
te rme q ue
propiament
s escauria
segons
e l l
fora
s i
de c a l
e l de
«dinoucentistes»-,
arremet
contra l a
creacio de
paraules
n o ve l no
determi-
nades
per
1 u s .
1 2 .
V e g e u - n e
l a
seguent
formulacio:
«La
minoria
q u e
p r o c l a m a
ranter
modifica-
tions
absurder,
a
e s p a t l l l e s de t o t
I a l t r e
e l e m e n t l i t e r a r i s a
de
Catalunya y ab
l a
omni-
moda
proteccio
d e l
e l e m e n t
politick regional,
obra
ab
u na
lleugeresa
de
l a q u e
us
ne
sera
e x e m p l e t o q u e
ha passat ab
l a
indicada
generalisacio
( g e n e r a l i t z a c i o
us
d i r i e n e l l s )
de
l a t z . » ,
dins
e l seu
Discurs
p r e s i d e r t c i a l en
l o s
Jocbs
F l o r a l s de
l a
Bonano va,
publicat
a
«Catalana»
(31-X-1921), p .
478.
1 3 .
Veg.
I e s
a rg u me n ta c io ns q u e desplega
en
e l
c a p .
I I d e l seu
Examen de
conscien-
c i a
c a t a l a n i s t a . Extret de
«La
R e v i s t a - > ,
Hombre
de
desernbre de
1933,
y
retornat
a
s a
pro-
pria
o r t o g r a f i a
traditional
(Barcelona,
1934),
p s .
9-15.
1 ^ 3
«E n
conjunt, podem
d i r
q u e
fou
en
Riera
y
Bertran
u na
personalitat b e n
repre-
sentativa
de
l a E a s e
constituvent de
nostra darrera
renaxen^a,
epoca
q u e
n i
p o l i t i c a -
ment, n i
l i t e r a r i a ,
n i
moral, e s
e s t a t
seguida
per cap
periode
constructiu
com soberga-
ment
1 a p e l l a v e n aquells
crevent
esserne constructors),
ans
per
desmoralisacio
y
decaden^a», d e l
discurs d Anfos
Pnk,
Notes
l i n g u i s t i q u e s
y
d e s t i l
sobre
l e s
i n s c r i p t i o n s
y
c a r t e s
de
Catalunya anteriors
a l s e g l e
xlve, I l e g i t
e l
d i a
30-XI-1924
amb
motiu
de
l a
seva
recepcio a l a
Real
c demi
de
Buenas
Letras de
Barcelona.
7/23/2019 Murgades, Josep - Sinopsi de l'Antinoucentisme Històric
http://slidepdf.com/reader/full/murgades-josep-sinopsi-de-lantinoucentisme-historic 6/23
110
Jost?
, I l u r g a d e s
comportes
un b r i
d e
major
o
m e n o r
n o v e t a t
e n
r e l a c i o
a m b
e l s
e s q u e -
mes
e s t e t i c s
m e n t a l s
mes
t i p i c a m e n t
d e c i m o n o n i c s . ' s
D'altra banda,
en
l a
seva recusacio
d e l
m o v i m e n t ,
Miquel
Planas
potser
tendeix
m e s
a posar
1 ' e m f a s i
inculpatori
en
l a
d im e n s io
de
po-
der
de
p r o m o c i 6
s o c i a l
que
a n i r i a
a p a r e l l a d a
amb
e l
moviment,''
m e n -
t r e
qu e
Apel•les
Mestres
ho f a
de
bracet
amb L l u i s
V i a ,
carregant
con-
t r a
l a
m a n c a
de
sentiment
contra
e l
c a r a c t e r
< < c e r e b r a l > >
de
l a poesia
noucentista
un
r e t r e t
pro u
frequent
t ambe
en
boca
d e l s
modernis-
t e s
qu e
r e v e l a ,
en
n e g a t i u ,
com
l a l i t e r a t u r a
noucentista
prefigurava
j a
l a
poesia
pura i
en
d e f i n i t i v a , l a
d e shu m an izac i o n
d e l
a r t e > >
c a r a c t e r i s -
t i c a
d'aquest
s e g l e .
A
r e m a r c a r ,
a
m e s ,
qu e
t o t s
d o s a u t o r s
combatran
e l
Noucentisme
no
t a n s o l s
d e s
d e l
d i s c u r s
mes
o menys
a r g u m e n t a t ,
s i n g
tambe
d e s
d e l p a s t i t x
l a p a r o d i a
- u n
procediment,
a q u e s t ,
a que
e s
p r e s t a v a
j a
1 5 . Pel qu e
f a
a
Mique l
Planas,
v e g .
a l a
r e v i s t a
editada
per
e l l
, B i b l i o f i l i a > > ,
v o l .
I
(1911-1914),
p s .
532-533,
e l
seu
t e x t
El
odernisme
en
l a l i t e r a t u r a
catalana,
en
qu e
s e
serveix
significativament d'aquest
t e r m e -i
n o
pas
d e l
de
Noucentisme
a
t i t o l deni-
g r a t o r s ,
per
f e r
u n a
caricatura
e s t r a f e t a
de
l e s
options
l i n g u i s t i c o l i t e r a r i e s
noucentistes.
En r e l a c i o
amb
Apel•les
Mestres,
b a s t i reportar
e l
c om e ntar i
qu e insereix
a l
seu
a n e c d o -
t a r t
V i s t
i
S e n t i t ,
d e l
1918,
per
be
qu e n o
publicat
f i n s
a l 19 8 7
per
( ' E d i t o r i a l
Milla
de
Barcelona:
'Tenia
[ e s
r e f e r e i x
a
l a
seva
d on a], p er
j u t ; a r
e l s
homes,
u n
c op d ' u l l
m e r a v e -
1 1 6 s ;
e l j u d i c i
que,
a
l a
p r i m e r a
v e g a d a
de p a r l a r - h i ,
formula va,
n o
f a l l a v a .
/ /
D ' e n
M a r a -
g a l l s ol i a d i r
s e m p r e
qu e e s parlava
en
] a
i n t i m i t a t :
n
home
ta n
bo,
t a n
simpatic,
ta n
ben
e d u c a t . . .
Quina
l l a s t i m a
qu e
s i g u i
t o n t o
/ / Entre
e l
j u d i c i
d ' e l l a
e l
d e l s qu e
] ' h a n
p r o c l a m a t
e l
g r a n ,
e l lluminos,
e l vident
prefereixo
e l
d ' e l l a .
/ / Sento
haver-ho
de
d i r
d ' un
home
a
qu i
j o
estimava
molt,
pero
f i n s
a
e l l
cap poeta
c a t a l a havia
e s c r i t
tantes
t o n t e r i e s . , ' , o p .
c i t .
p .
1 5 7 .
1 6 .
V e g .
l a
d e f 1 n 1 c i 6
qu e v a
encunyar
d e l
moviment:
, E l
noucentisme
e s
un
a f a n y
immoderat
d ' e x h 1 b 1 c 1 6
y
una c o t i t z a c i o
d e
v a l o r s
l i t e r a r i s
a b v i s t e s
a l a
nomina ,
- B i -
b l i o f i l i a >
v o l .
I ( 1 9 1 1 - 1 9 1 4 ) ,
p . 5 3 9 .
1 7 .
Veg.,
per exemple,
e l
t e x t
de L l u i s VIA,
De
l'emocio
l i t e r d r i a ,
discurs
qu e
pro-
n u n c i a
amb
m o t i u
de
l a seva
recepcio
a
l a
Real cademia
de B u e n a s
Letras
de Barcelona
e l
9-XII-1923,
l a resposta
qu e
I i
feu A pe l• le s
Mestres,
en l a
qual
e s
l l e g e i x :
Quan
o p o s a d a
e s l a seva
poesia [ l a
de L l u i s
Via]
a
aq uex a
poesfa a l a
moda
que
anomenem
cerebral
perq ue
ab e l l a l
cor
n o h i
t o
r e s
qu e
v e u r e -
qu e n o
f a s e n t i r
r e s perq ue
n o
e s
f i l l a
d e l
sentiment
. . . .Com
s i
se nti m e nt
y poesfa fossin
dues
coses qu e
p og u e ssi n
sepa-
r a r s e
C o rn
s i
d i r
«poesia
cerebral
no
equiva lgues
a
d i r
f l o r
sense
p e r fu m ,
o
m a n i -
qu i v e s t i t
de
dona », p . 2 5 .
1 8
D e
Miquel
P l a n a s
c a l
f e r
e s m e n t ,
e n
a q u e s t
s e n t i t ,
d e l a r e v i s t a
d ' u n
s o l n u -
mero,
s i g n i f i c a t i v a m e n t
d a t a t e l
d i a
d e l s Innocents
d e
1 9 1 4 , E l
Noucentista ,
e n qu e
7/23/2019 Murgades, Josep - Sinopsi de l'Antinoucentisme Històric
http://slidepdf.com/reader/full/murgades-josep-sinopsi-de-lantinoucentisme-historic 7/23
S i n o p s i
d e
l a n t i n o u c e n t i s r n e
h i s t o r i c
1 1 1
d e
s
e l
moviment
p e r d i v e r s e s r a o n s
i que
retrobarem mes
endavant
tambe e n l a
ploma
d
a l t r e s oponents.
O p o s i c i o
La segona
f a s e d e
1 a ntinoucentisme e s
l a
gestada
des d e l
Mode r-
nisme e s
l a
q u e
podem
q u a l i f i c a r com
d
oposicio
propiament
d i t a .
La
discrepancia
entre e l s homes
d aquest
moviment i e l s
d e l
Noucen
tisme
en
l a
mesu ra en q u e
participen
t o t s de
l a
progressiva
dina-
mica
de
p o l i t i t z a c i o d e l
catalanisme
j a
no
e s
t a n t
de
concepcions
g l o b a l s
n i d objectius
com
d e s t r a t e g i e s i d e
procediments.
S i
en
e l
c a s d e
l a
Renaixenca
l a
d i v i s o r i a
entre
e l l a
e l
o ernisme
- i , per
extensio
accentuada
entre
aquesta
e l
Noucentisme
segons
hem
vist-
s e s t a b l i a a
grans
t r e t s entre
l o p c i o
t r a d i c i o n a l i s t a 1 o p c i 6
a c -
t u a l i t z a d o r a ,
a r a
l a separacio
mes
t a l l a n t
entre
Modernisme
Nou
centisme passa
primordialment
per
l a
contraposicio
entre
natura
a r -
t i f i c i
Aquesta
a n t i t e s i s e g o n s
e s
prou s a b u t ,
e s
t r a d u e i x
d e
manera
molt
v i s t o s a e n
l a m b i t d e l a
l i t e r a t u r a e n e l d e
l a l l e n g u a .
En
a q u e l l ,
son
l e s
c r i t i q u e s
a
l a p o e t i c a
a r b i t r a r i a
- a l g r a u
d e l a b o -
r a c i o e n que
e s
b a s a
a l component
i n t e l • l e c t u a l i s t a que
denota-
en
nom d e
l a
p a r a u l a
v i v a
-d e
l a s i n c e r i t a t
i
d e
1 e s p o n t a n e i s m e d e que f a
g a l a - ;
e s
M a r a g a l l ,
d o n c s ,
c o n f e s s a n t - 1 i
a
P i j o a n , a l c a p
d u n
any
d e
G l o s a r i ,
-em
temo que
1 O r s
a c a b a r a
e s c r i v i n t e n f r a n c e s ; < o
d i s c u -
t i n t l i d i r e c t a m e n t a a q u e s t
- e l
v a l o r d un
moment c r i t i c e n
a r t i s t a »
a
f a
befa
escarni d aquest
moviment pero
t a m b e
en coincidencia amb
e l misoneisme
a b a ns
a l - l u d i t , d e l
c u b i s m e
p i c t o r i c ; t a m b e h i ha t o t d e
d i c t e r i s
antinoucentistes
a
l e s s e -
xes
obres
Les confidencies d en
Joan
onbome
1918),
E l s pensaments
den
Joan
onhome
1919)
Elpurgatori
d e l
B i b l i o f i l 1920), aquesta
ultima a d r ec a d a s ob r et ot
contra
Fabra.
D Apel•les Mestres,
b a s t i recordar l e s
sexes
peces
t e a t r a l s E l s
sense
cor
1909)
J u s t i c i a
1912), a i x i
corn
e l s
sous l l i b r e s de
poernes
Tardanies
1918)
Mel,
F e l ,
Gel 1922),
aquest 61tim
signat
amb
e l pseudonim
J
Recolons.
1 9 .
Carta
de
Maragall a Pijoan
d e l
19-XII-
1906, dins Obres
Completes
Barcelona,
Editorial S e l e c t a ,
1947), p .
1765.
7/23/2019 Murgades, Josep - Sinopsi de l'Antinoucentisme Històric
http://slidepdf.com/reader/full/murgades-josep-sinopsi-de-lantinoucentisme-historic 8/23
1 2
1 h o r a
de
f e r
l i t e r a t u r a ; 0
o
exposant-li
obertament
a
Guerau
de
Liost
que,
d e l seu l l i b r e
emblematic
L a
Mun t a ny a
d A r n e t i s t e s ,
f r e t
dunes
po ques
compositions,
« l o
d e m e s ho trobo
en
general
m a s s a
pensat
per
poesia»;
o
f e n t - l i
r e t r e t
a Lo pez-Pico
de l a
seva
derivacio
poetica.
I
e s t a t n b e ,
p er c i t a r
nomes un
de
t a m s a l t r e s
e xem p le s
i l • l u s t r a t i u s ,
1 a c -
t i t u d
d'un
modernista
q ue e s
b a t en
r e t i r a d a dav ant
e l
N ou c e n t i s m e
triomfant,
Francesc
Curet,
qu an
s e
s e r v e i x
d e l manifest
o r s i a
d e l s
«Amics
de
l
Unitat
Moral
d'Europa»
p er acusar-ne
e l s
signants
d « e s -
t i r a t s , i n f l a t s ,
i n s i p i d s ,
incolors i
inodors
t u r i f e r a r i s
d'aqueix
n o v e l l
culteranisme»
per esgrimir contra
l a
i t e r a t u r a noucentista
t o p i c s
procedents
j
de
l a
R e n a i x e n^ a
i
b a s a t s
en
Papologia
d e l
sen t iment
de
l a p a s s i o .
En
Pambit
d e l a
l l e n g u a ,
i n d e s t r i a b l e
a
t o t s
e l s
e f e c t e s
d e l e s
op-
2 0 .
Car t a
de
Maragall
a rs
de 28
-VI-1909,
dins
o p . c i t
ps
.
1673-1674;
e l
t e s t
p ot
passar p er
un
minitractat
de
poetica m o d er n i s t a
e n c on t ra p o s i ci o
a l a
noucentista
:
« [ ]
s i j o admeto
e l
v alor
d
un
moment c r i t i c
en I a r t i s t a .
I
j o p r e g u n t o
:
en I a c t e
de crear?
uposo
q ue em diu s i Do n e s ,
re s p o nc q ue I'admeto
com
a negatiu:
e s d i r , a I a r t i s t a
s e l i
ha n
d'apareixer
(parlo
d e l
p o e t a
;
l e s
a l t r e s a r t s
n o
l e s
t i n t
e s p er im e n t a d e s
i n o
m'hi
f i c o ) I t s
f ormes
e s p o n t3 n i e s
i
e l l
l e s s u b i t
Pero
a algunes
diu
r a p i d am e n t ,
no
i
l e s
oblida
i m m e d i a t a m e n t
i torna
a passar I'emoci6
p er l a
suggestio
d e l ritme,
i torna
a
s e n o r passar
e l
torrent
en
fusio q ue
ha
d'omplir-li e l
motllo d'aquell
: r e s i s t e i x
t o q ue
p ot
amb
e l ra pi d n o, i t o a l t r e
passa i
queda
i despres
q ue
s h a
refredat
j noes p ot
tocar
sense destruir
aquella
unitat
q ue e s I o b r a . / / Pero
ma i p ot
admetre's un
moment
c r i t i c
positiu
e s d i r
: <Com
ho
d i r e a r a en
o nze s i l ^ l a b e s
q ue
e l s o l f a d'or e s
times
d e l
Montseny ?
A i x o
mai.
A i x o
ma i
s e r a
poesia».
2 1 . Car t a
de
Maragall
a Jaume
B o f i l l
Mate s
de 9 - I
1909,
dins o p .
c i t p . 1636.
2 2 .
«Mes
v e
un moment
en
q ue
vo s te
trenca de
cami
n o
vol
q ue l
poesi a e s f a c i
en
v o s t e
sino
q ue
vo s te
vol
f e r
l a
poesia.
Jo
n o
crec
q ue
aquest
s i a
e l
bo n
cami,
Pero
j a
s e
q ue
vo s te
em d i r a
q ue
h i
t o i l • l u s t r e s
davanters
i reconec
q ue s • o s t e
en s eg uei x n oble-
ment
l e s
petjades»,
C a r t a
de
Maragall
a
Jo s e p Ma .
L o p e z - P i c o
de 18-VI-1910,
dins
o p .
c i t
p s . 1705-1706.
2 3 . a A qu e s t o s
intellectuals
impassibles
e l s
creadors
de
l a
l i t e r a t u r a
en
guants, n o
h i intervenen
p o s i t i v a m e n t en
l a gran obra:
e s c a m p e n
l a seva buidor
fora de
l a
I l u i t a
do
p a s s io n s i
a m or s
d e l poble,
d e l
qui s e n'aparten
per a entretenir-se,
e n g i nyo su n e n t ,
en
pasejar
p e l s caminals
d e l Parnas t o t c o m b i n a n t
f r t s e s i paraules,
tom
un a c r o s t i c .
/ /
I
mentrestant
n o
h i
ha en e l l s
ca p
co n t i nua d or
de
l a
gran
n o s • e l a
c a t a l a n a ,
humana
i
f o r t a ,
q ua l d arre r
co nr e s a d or
e s l a
Victor Catala,
n i l a
poesia, n i e l
t e a t r e
rebroten
en l a
sabe-
ruda
joventut, t r i s t a joventut ,
q ue pren
I
e s t i l
per I e x p r e s s i o i
com
un a
lama
f r i a o l a
e s
c o m p l a u mes
en e l s adminiculs de
l'habillament
extern
p er
extravagant,
p er a r b i t r a r i
q ue
s i g u i q ue
n o pas
en
l a
possessio
d'una a n i m a
sencera
i d e sb or d a n t a
» Francesc
Ct:-
R t - T , EI
manifest d e l l
i n t e l l e c t u a l s
«El
Teatre
Catala», num 147
(19-XII-
1914),
p .
819.
7/23/2019 Murgades, Josep - Sinopsi de l'Antinoucentisme Històric
http://slidepdf.com/reader/full/murgades-josep-sinopsi-de-lantinoucentisme-historic 9/23
S I
I j , i I
i t / d
^ l
^ I
I
; f C
, ^ l t I I
h
I ,
t 7 1 I
cions
l i t e r a r i e s corresponents, l a
ponderacio
d e l a natura per s obre de
1 a r t i f i c i
comporta,
inevitablement,
l a
repulsa d e l proces
de
c o nf or ma-
c i o d u n a
llengua
estandard - f o n a m e n t a d a
en
l a
modalitat
m a j o r i t a r i a
d e 1 i d i o m a ,
pero
t o t
atenent
Lambe
a l
potencial
diasistematic
d a q u e s t ,
i amb
u n considerable
ompon nt
d invencio
ab novo- i
l a c o n se-
quent
e x a l t a c i o de l a
multiforme
d i e e r s i t a t d i a l e c t a l ,
a i x i
com l a
prefe-
r e n c i a
d a l l o
tingut per v i u enfront d
a l l o
considerat
l l i b r e s c ; e s ,
per
d o na r
u n exemp le i l • l u s t r a t i u d aquest darrer c a s ,
P e x p l i c i t a declaracio
d e
p r i n c i p i s que
f a
en u n t a l s e n t i t
Victor Catala a l
c r i t i c noucentista
Domenec Guanse; o
l a
prossecucio
exultant
i
programatica
qu e
autors com
Santiago Rusinol
d u e n
a terme d e l
p op u l i sme
subjacent
a
l a
Renaixen^a
en forma
d e l
« c a t a l a
que
a r a e s p a r l a » ; o ^
e s
tambe,
per
r e -
metre ns a 1 e p i s o d i me s
s o n a r ,
e l de
m o s s e n
A l cov e r
trencant amb Fa-
bra iamb 1 I n s t i t u t .
L antagonisme
entre natura i a r t i f i c i t e ,
pero,
en e l c a s
qu e
ens
o c u p a
un a
d i m e n s i o
soeint
me s profunda,
e s t r u c t u r a l e s
a i x i
com
des
d e l naturalisme modernista e s
pro ce deix
a
d e n u n c iar
1 a r b i t r a r i e t a t
noucentista t o t
assenyalant
e l
decalat ge e nt re
e l p r o g r a m a
o
1 a c t u a c i o
d aquesrl
i l a
r e a l i t a t
d e
que
p a r t e i x
i sobre l a
qual
preten
operar.
No e s
estrany
s e g o n s aixo
que
l e s
c r i t i q u e s
s adrecessin
de
preferencia
en
aquest s e n t i t
directament contra
l a
gran
obra verbalitzadora
d e l
Nou-
centisme, e l Glosari d e
Xen iu s .
En d o s a r t i c l e s s i m u l t a n i s g a i r e b e a l
d i a , a l s
d o s
a n y s
d h a v e r i n i c i a t
Ors
l a s e v a c o l • l a b o r a c i o
a
«La
Veu»,
G a b r i e l
Alomar l i r e c r i m i n a , e n -
2 4 . «Les c i u t a t s y ,
sobreroc
c e r t e s e s f e r e s d e l l e s , son, p e I
qu e
diu
a
l a llengua, p u n c ^
d e confluencia d e
r o t a
mena d aportacions i n f e c t e s , v o be u n
ha d allunyarse n o ha d e
d e i x a r ,
s i no s vol
qu e perdi u
> t caracter
ab
P e s t e r i l i c z a c i o
v decingui
u n
mer
p r o d u c t e
d e
laboratori
qu e aquella s i a ma c u l a d a per
e l l e s . B e l l a
c o c a l a correccio, en e l
lexich
com e n r o c , p e r o
d e
v e u r e m
for^at a t t i a r
entte
e l l a y
l a
v i d a ,
n o
h i
p u c h f e r mes, s a c r i -
f i c a r c
s e m p r e l a
p r i m e r a . . . s i
n o
c r ob o
m a n e r a logica de
harmo n i tz ar Pu n a ab
1 a l t t a » ,
V i c t o r
CATALA c a r c a
a Domenec
Guanse d e l
1927
c hat per
M.
Ko s a
FoN1 , «Un
f i l m :
3.000
r r : e t r e s
La
r e s p o s t a
d e
Victor
Catala
a l s m o d e l s
n o u c e n t i s t e s , dins
Acres d e
l e s p r i -
meres
Jor nad e s d e s t u d i
sobre
l a
v i d a i 1 o b r a d e Ca te ri n a Albert
i
Paradis
- < [ i c t o r
Catala»
Barcelona, Publicacions
de
I Abadia
d e
Montserrat, 1993), p .
222.
2 5 .
N ha
resseguit
l e s incidencies Jose p
MASSOT
I
IVIUNTANER
a l
s eu I l i b r e
A n t o n i
^ L 1 .
Alcover
i l a
l le ng ua c at al an a
Bar ce l o na
Publicacions
d e
l Abadia
d e
Montserrat,
1935),
en e s p . a l c a p . 6 .
7/23/2019 Murgades, Josep - Sinopsi de l'Antinoucentisme Històric
http://slidepdf.com/reader/full/murgades-josep-sinopsi-de-lantinoucentisme-historic 10/23
1 1 4 Josep
Alurgades
t r e
d a l t r e s coses haver
admes com
a
manifestations
de
c i v i l i t a t
l a
s u -
p e r f i c i a l
c o r t e s i a
o
a r t p u r ame n t
epidermic
a
l o
Valera
i Pardo
Bazan,
o
l u r b a n i t a t
incapac
de
desento
»
i
per
u n
a l t r e
canto
n o
haver <<com-
pres
be
t o t
l o
que
l a flastomia i 1 e s c a n d o l
puguin
t e n i r
en
un
moment
d e san ej ado r
de
ventilador
f e n t
e n t r a r una
gran ventada
en e l s bou-
d o i r s closos
> >
i
n o
haver
< v i s t
com
1 empenta d e l s b r u t a l s
i
de
l e s
turbes
pot
e s s e r u n i n s t a n t
manifestacio
senyorial
magnifica
o , 2 < e s a d i r , en
a l t r e s paraules
l i f a r e t r e t
d a f e c t a c i o i doncs,
indissolublement,
de
p r a c t i c a
d un c e r t
black
-
o u t ;
aume Brossa, p e l
seu
c o m p t e
mes i n c i s i u
i m e n y s
contemporitzador
blasma Ors
per
t a l com amb
l a
seva
doc-
t r i n a administra
l universalisme
l o p o s i c i o
segons
1 a u t o r ,
d e l r e g i o -
nalisme i
d e l
pairalisme
nomes a p e t i t e s
d o i i s
j a
que
t e
de
c a t e q u i t -
z a r
a
vigatans
t a n c a t s i
b a r r a t s
, i per
aixo
p o s t i l
l a
que
quan v e i g
e l
contrast
de l e s intentions
de
1 Ors amb
l a
mentalitat
d e l public
a l
qual
s a d r e c a , d e l s e n t i t
e s o t e r i c de l a
seva paraula
amb
l a
mediocritat
de
brusa
que
tri omfa en t o t e s l e s
c l a s s e s
s o c i a l s
de
Catalunya,
em f a 1 e -
f e c t e d un Cristofol
Colour prenent un b an y
en l a
p i s c i n a
d e l s
O r i e n t a l s , , . 2
De t o t a manera e l detractor
mes
pertinac
de l a
ma g n a
obra orsiana
s e r a
sens dubte
Santiago
Rusinol,
que amb
e l p s e u d o n i m
de Xarau pu-
b l i c a r a
u n p a s t i t x
d e l
Glosari amb
aquest mateix
nom
a
«L Esquella
de l a Torratxa»
entre
e l 1907
i
e l
1925,
f i n s
a sumar un t o t a l de gairebe
nou-cents a r t i c l e s ; segons
ha
p r e c i s a t Margarida
Casacuberta
Rusinol
s h i
proposa
< <
de f e r
evident
e l
desencaix entre
e l t a n
r e p e t i t
concepte
de
C i v i l i t a t
i
l e s
a c t i t u d s
i n c i v i l i t z a d e s
d aquesta s o c i e t a t
que
ha de
passar
sense s e r - h o , per
i d e a l
;
per
aixo tambe
e s que
segons l a ma -
t e i x a estudiosa
< <
l e s g l o s e s de
Xarau son
e l negatiu
gairebe perfecte
de
l e s
g l o s e s
de
Xenius
abocades
directament
a l a v u l g a r i t a t
tematica
i
formal
Rusinol selecciona
de
l a
r e a l i t a t
e l s
aspectes
me s quotidians
i
fonamenta
l a major
p a r t d e l s
seus
a r t i c l e s
en j o t s de
paraules
sobre
2 6 . G a b r i e l ALOMAR,
G l o s e s a l G l o s a r i
d e X e n i u s ,
< L a
E s q u e l l a
d e l a T o r r a t x a ,
num.
1 5 1 0
( 6 - X I I - 1 9 0 7 ) , p s . 7 9 0 - 7 9 1 .
2 7 . Jaume
B ROSSA , L e s p e r i t u n i v e r s a l i s t a «El Poble Catala» I1-XII-1907);
c i t a t
segons
l e d i c i o de
Joan L l u i s M RF NY
a
Jaume
B ROSSA ,
Regeneracionisme
i Mo d e r -
nisme
Barcelona
Editions
6 2 ,
1969),
p s .
53-58.
7/23/2019 Murgades, Josep - Sinopsi de l'Antinoucentisme Històric
http://slidepdf.com/reader/full/murgades-josep-sinopsi-de-lantinoucentisme-historic 11/23
S i n o p s i d e
l a n t i n o u c e n t i s m e
h i s t o r i c
1 1 5
g i r s
f r a s e s
f e t e s
p r o v i n e n t s
d e l r e g i s t r e
mes
popular
d e l
llenguatge-
son
p r ofu ndament
a n t i e r u d i t e s
d e s m i t i f i c a d o r e s
p e r
n a t u r a l e s a » . 2 3
Ara:
p e l
seu
g ran
p r e s t i g i ,
e s
t a mbe
a l t r e
co p
l
de
J o a n
Marag all
l a
f i g u r a mes
s i g n i f i c a t i v a en
l a
denuncia
d aqu est
desajustament
concep-
t u a l entre
l e s
p o s s i b i l i t a t s
r e a l s
d a q u e l l a
s o c i e t a t
e l s
objectius
p r o g r a -
matics
a
q u e
aspiren e l s
noucentistes.
Es
e l Marag all
q u e
en
nom
d e l
romanticismede
1 espontaneisme =,
de
l i n d i v i d u a l i s m e 3 1 ,
arremet
con t ra
l a c c i o
de
poder
desplegada
j a
des
de l e s
i n s t i t u t i o n s
noucentis-
t e s . C o r n be
ha remarcat
Joan-Lluis
M a rf a n y ,
< l e s seves
c r i t i q u e s d e l
N o uce n t is me
eren
sovint
i n j u s t e s .
o
a
excrescencia de l a
seva
p r o -
p i a p r a c t i c a
p o e t i c a ,
l a
t e o r i a
de
l a
paraula
v i v a t e n i a u n c e r t
valor
de
p a r a f r a s i , pe r o
com
a
t e o r i a poetica n o
s e r v i a g a i r e ,
e r a , en l a
mes ura
q u e
d a l t r e s
s e l a
f e i e n
s e v a , d e f e c t e s n e f a s t o s :
a v a l a v a
l a
i n c u r i a l i n -
g u i s t i c a metrica
encoratjava t o t s
e l s
desequilibrats
embr u t a p a p e rs
d e l p a l s
- i n h i
havia
molts. Quant a
l o b r a
o r d e n a d o r a
de
n ormalitz a-
c i o
l i n g u i s t i c a
de
creacio
d i n s t i t u c i o n s
d e l s
noucentistes, em
sembla
corn
n o c a l
n i d i r
corn
e r a
de
necessaria
en
conjunt,
d encerta da.
Pero
M a r a g a l l
h i
endevinava,
confusament,
c e r t s
defectes
e s s e n c i a l s
q u e
n o -
s a l t r e s ,
amb e l
benefici
de
l a mirada
r e t r o s p e c t i v a ,
podem
assenyalar
2 8 .
M a r g a r i d a
CASACUBERTA
S a n ti a g o
R u s i r i o l
contra
e l
Noucentisme:
El g l o s a r i de
Xarau
(1907-1925),
dins S a n ti a g o Rusiriol e t so n
temps
(Editions Hispaniques,
P a r i s ,
1993),
p s .
79-98.
2 9 .
En
noso tr os,
hasta
l o s
clasicismos so n
r o m a n ticism o .
iCuid ad o
co n
someter-
n o s
a
c a n o n e s demasi ad o
r i g i d o s , , ,
La ciudad del
ensueno,
,La
Lectura,,
( a b r i l
1908),
dins o p . c i t
supra,
p .
1482.
3 0 .
Yo
n o puedo
creer
en
ese
imperialismo,
en ese
d e r r a m a r n o s
fuera
e
i m p o n e r -
n o s q u e usted
[Miguel
de
Unamuno]
[ ] p r o p o n e a
n u es tr o catalanismo.
Una
g r a n
parse de
l a actual
j u v e n t u d ca t a la n a p a rt ici pa
de
esa f e y y o
mismo - l o
c o n f i es o - l a
se n d
u n momento. Pero
ahora, p as ad a aquella
rafaga
de
e s t e pueblo,
q u e
solo
e s
p o l i -
t i c o
a
r a f a g a s ,
creo q u e
e l
imperialismo
n o debe nacer de
u n
p r o p o s i t o
de
reflexion,
sino s e r
u n
resultado es p o n tine o ,
c a s i
f a t a l ,
f i s i c o , p o r
decirlo
s i
de
u n a
f or t al ez a so -
brada, de u n
peso
especifico
adquirido a
fuerza
de
adentrarse,
de
o l v i d a r s e ,
hasta
cierto
p u n t o ,
de
t o da a ccio n
externa, de n o p r e o c u p a r s e
sino de l a
p r o pi a nutrition,
de
asimi-
l a r de barter
hacia
a d e n t r o , , , Cataluna
vant
(5-X-1911), o p .
c i t
s u p r a ,
p .
1496.
3 1 . Lo que
e s
p a r a todos n o
e s
p a r a
n a d i e ;
e s
menester l a
a p r o p i a c i o n
i n d i v i d u a l , l a
i n t e n s i f i c a t i o n
d e t o d a
l a
v i d a
e n u n s o l o s e r
v i v o , e l
a s u r n i r
un s o l o
hombre
t o d a l a r e -
p r e s e n t a c i o n
humana, p a r a que l a
f u e r z a
u n i v e r s a l
s e
h a g a e s p i r i t u a l m e n t e
e f i c a z e n t o -
d o s
l o s
hombres. E l s e c r e t o
d e t o d a
redencion
e s e s t e
E l
r a p t o
d e
l a
, G i o c o n d a , ,
( 3 1 - V I I I - 1 9 1 1 ) , o p
c i t s u p r a , p
1 0 1 3 .
7/23/2019 Murgades, Josep - Sinopsi de l'Antinoucentisme Històric
http://slidepdf.com/reader/full/murgades-josep-sinopsi-de-lantinoucentisme-historic 12/23
1 6
1 /
I I ^ ^ g 1
i t ,
amb mes
p r e c i s i o
: l a
h i p e r v a l o r a c i o
d e l s
o b j e c t i u s
c u l t u r a l s
p e r
d a -
munt
d
a l t r e s
n e c e s s i t a t s
s o c i a l s
;
e l
c l a s s i s m e
; e l c e n t r a l i s m e
b a r c e l o n i ;
i
p o t s e r s o b r e t o t
1 i r r i t a n t
cofoisme
l a
c e g u e s a
a t o t s
a q u e l l s
a s p e c t e s
d e l a
r e a l i t a t
c o e t a n i a que
no
s a v e n i e n
amb
una v i s i o
i d e a l i t z a d a
d e
C a t a l u n y a » .
En
qualsevol
c a s ,
c a b r i a
considerar
com
l a
manifestacio
mes
a n t i -
noucentista
de
Maragall
1 a
bores d a r a
conegut
a r t i c l e
La
Ciutat
d e l
Perdo
e s c r i t
e l
10-X-1909
en
demands
de clemencia
per
a
Ferrer
i
Guardia,
inculpat
d e l s
f e t s
de l a
Setmana
Tragica,
que
Prat
de
l a
Riba
e s
nega a publicar
-
l i
a
«La
Veu
» ;
e r a
potser
l a mostra
mes
e x p l i c i t a
de
l a
n a t u r a l i t a t
de 1 amor
en
e l
qual
basava Maragall
l a
seva peticio-
en-
frontada
amb
1 a r b i t r a r i e t a t
de l a
rao
d E s t a t
amb q ue
s i d e n t i f i c a v a
en a q u e l l e s
circumstancies
e l
l i d e r
de
l a
L l i g a .
L i q u i d a c i o
La
reaccio
«
l i q u i d a c i o n i s t a
»
d e l
Noucentisme
no
provindria,
com
en p r i n c i p i
c a b r i a
pensar,
de 1 Avantguarda.
Aquesta
opera
mitjan^ant
l a
destruccio
de l e s
conventions
e s t a b l e r t e s pero
d i f i c i l m e n t
pot
dur
a
terme
l a
t a b u l a
r a s a
a
que
a s p i r a
quan no h i
ha
r e s
o ben pot
per
s o s c a v a r .
La t r a d i c i o
c u l t u r a l
immediata
-tot
1 e s f o r ^
desplegat
d en^a
l a
Renaixen^a
i
en
e s p e c i a l
p e l
mov iment
noucentista-
e r a
p r o u primparada
encara
perque
f o s
possible
d atemptar-hi
directament
i
p l a u s i b l e
t o t comptant
amb
l a
indispensable
complicitat requerida
en
uns
t a t s
casos
entre
e l s
seus
u s u a r i s .
Les proclames
vagament
antinoucentistes
d un
S a l v a t -
Papasseit
i ,
a
l a
seva
s a g a ,
d un jovenissim
Sebastia
Sanchez-Juan,
no
passaran
de
3 2 . Joan
L l u i s IVIARFANY,
J oan
Maragall, dins
Historia de l a l i t e r a t u r a
catalana
(Bar-
celona,
A r i e l , 198 6) , vol
.
8 ,
p .
246.
3 3 .
Veg.
s o br e aq ue st
episodi
l
l l i b r e
de J osep
BENI T,
Maragall
davant
l a
Setmana
Tragica
Barcelona,
Editions 6 2 , 1964),
en
e s p .
e l c a p .
N
3 4 .
Veg.
e s p .
Concepte
d e l
P o e t s 1 9 1 9 )
Contra
e l s
p o e t e s
amb
m i n u s c u l a .
Primer
M a n i f e s t C a t a l a
F u t u r i s t s
1 9 2 0 ) .
3 5 . Veg.
e l
se u Segon
Manifest
Catala F u t u r i s t s .
Contra l e x t e n s i o
d e l
Tifisme
en l i t
ratura
(1922).
7/23/2019 Murgades, Josep - Sinopsi de l'Antinoucentisme Històric
http://slidepdf.com/reader/full/murgades-josep-sinopsi-de-lantinoucentisme-historic 13/23
l o p ^ i t
1 ,oltillolf olti me
b l s t m c I I I
s e r
wire Cosa m e s
que
reincidencies en t o p i c s maragallians
s i n c e r i t a t ,
messianisme,
sentiment),
esgrimits un
c o p
m e s
contra
l l u r s
p r e v i s i b l e s
o p o s i t s .
Textos
de
d e nu n c i a o
a r a e l Manifest
Groc
d e
D a l i ,
M o n t a n y a ,
Ga s ch
1928),
o e l s F u l l s
Crocs
de
M o n t a n y a ,
Gasch,
Diaz-Plaja
1929),
sots
un a aparen^a
pretesament r u p t u r i s t a , a desgrat
d alguna
a l • l u s i o
contra l a
i n t e l l i g e n c i j a
d e l Nou c e n t i s m e ,
son
m e s
a v i a t un
exer-
c i c i e c l e c t i c d e
repulsa
d e
v a l o r s
propis
d e
l a
t r a d i c i o
p a i r a l
d e
1 e s t e -
t i c a r e a l i s t s
f i g u r a t i v a ; un e x e r c i c i ,
aquest,
assumible
altrament
en
gran
p a r t
p e l s
mateixos
noucentistes.
E I p r o c e s
d e
l i q u i d a c i o
d e l
Noucentisme v e donat a i x i d o n c s , p r i -
m e r d e t o t p e r
l e x h a u r i m e n t d e l p r o j e c t e
q u e ,
e n m a n s d e l a
b u r g e s i a
a p l e g a d a
a
1 e n t o r n
d e
l a L l i g a , h a v i a r e e i x i t l e s
d u e s
primeres d e c a d e s
d e s e g l e a a p a r e l l a r e n un
m a t e i x
p l a
d a c c i o conjunta
p o l i t i c s c u l t u r a .
La
d e s a p a r i c i o
d e
P r a t
d e l a
R i b a ,
l a
c r e i x e n t
d r e t a n i t z a c i o d e l p a r t i t l a
s e v a
i n c a p a c i t a t
p e r
f e r
f r o n t
a l m a l e s t a r
s o c i a l d e s f e r m a t e n e l c o n t e x t
d e
l a p o s t g u e r r a e u r o p e a , son f e t s
q u e ,
d e s p r e s d e t r a d u i r - s e
premoni-
t o r i a m e n t
e n l a f u i t a d i n t e l • l e c t u a l s d e s t a c a t s O r s ,
C a r n e r , e l mateix
B o f i l l 1 e s c i s s io e n que s o r i g i n a Ac c io
C a t a l a n s ) ,
desembocaran d e
manera
i n e l u c t a b l e e n
e l
s u p o r t l l i g a i r e a l cop d E s t a t
p r i m o r i v e r i s t a ,
a m b t o t e s
l e s s e q u e l e s
n e g a t i v e s
q u e ,
tambe
s o b r e t o t
d e s
d e l
punt
d e
v i s t a n a t i o n a l , e s d e r i v a r a n
p e r a C a t a l u n y a ,
segons e s
prou s a b u t .
A r a : n o
s e r a
a q u e s t
d e l
Noucentisme
un f r a c a s e n e l b u i t . f e t
e l
movimen t h a
t r e a t una
dinamica
c u l t u r a l potencialment i n t e r c l a s -
s i s t
que
e l
s o b r e v i u
l l r
temps
q u e ,
s i
d a l g u n a
C o s a
c o m e n ^ a
a x i a l
a
f e r - l i
r e t r e t ,
e s t o t j u s t d e l a
s e v a
i n s u f i c i e n c i a a e f e c t e s d e
m o b i l i t -
z a c i o
d e
cohesionament.
La
c r i t i c s
- d i n s p i r a c i o preferentment
po-
p u l a r o p o p u l i s t s , segons he m
v i s t -
a
1 e x c e s s i u g r a u d e
c o n f i a n ^ a
demostrat
p e l
Noucentisme
e n l e s s e x e s
v i r t u a l i t a t s
d e
t r a n s f o r m a c i o
i m p e r a t i v a
d e
l a s o c i e t a l c a t a l a n a
d e s d e d a l t e s
c o n v e r t e i x a r a e n
d e s p i t -sobretot
e n t r e
unes c l a s s e s m i t j a n e s
c a d s
c op
m e s
v i n c u l a d e s
a l catalanisme- p e r l a n o c on sumac io d a q u e s t
r e l l i g a m e n t e n t r e
Y a l t a
c u l t u r a
promogud a
p e l
movimen t
l e s
m a n i f e s t a t i o n s
c u l t u r a l s
mes
d e
b a s e .
La premsa
e s
l l a v o r s ,
d e
manera s i g n i f i c a t i v a , 1 e s c e n a r i
e n que
e s
7/23/2019 Murgades, Josep - Sinopsi de l'Antinoucentisme Històric
http://slidepdf.com/reader/full/murgades-josep-sinopsi-de-lantinoucentisme-historic 14/23
118
Jnsep
. l l u r g a d t s
d i r i m e i x
preferentment l a primera
g r a n
r e c e p c i 6
v a l o r a t i v a d e l
Nou-
c e n t i s m e ,
un p i c
j a
p e r i c l i t a t
a q u e s t
e n
l a
s e v a v i g e n c i a
f a c t u a l . I
e s
t a m b e
e n
g r a n
p a r t d e s
d e l
periodisme
( o
f i n s
t o t
d e
v e g a d e s ,
a
p r o -
p o s i t
d a q u e s t ) ,
a c a r r e c
d e
p r o f e s s i o n a l s
d e l gremi
o d e s c r i p t o r s
d o -
b l a t s
d e t a l
que
e s
procedeix
a
f e r - n e
e l corresponent
b a l a n c .
La
d e f e n e s t r a c i o
p o s t e r i o r
d e f e c c i 6
d e Xenius b r i n d a
l e p i s o d i
m e s
I l a m p a n t
simptomatic -per
b e que no p a s
e l
d e
major g r u i x
c o n -
c e p t u a l
d i a l e c t i c - a l a nova
e s com e s a
a n t i n o u c e n t i s t a .
En
c o n s t i t u e i x
un e xe mp le i 1 • l u s t r a t i u
l a polemica
desencadenada
e l
1924
a l e s p a g i n e s
d e
«La
Ve u
d e
Catalunya»
p e r
d o s
l o v e s
p e r i o d i s t e s ,
Josep
P l a
Eugeni
X a m m a r , que
d i s c r e p e n
obertament d e l s
j u d i c i s emesos
p e r Manuel
d e
Montoliu
e n l a r e c e n s i o
d u n e s
b i o g r a f i e s
d e p e r i o d i s t e s i l • l u s t r e s ; 3 6
I l u r
c r i t i c a
e s
r a b e j a s o b r e t o t e n l a
f i g u r a
d O r s , s
b e
d a n t u v i
e s e v i -
dent
que t r a s p u a
e n c a r a
t o t
d e
r a n c u n i a
p e l
transfuguisme
d a q u e s t ,
d e s p r e s ,
e n i n t e r v e n i r
e n l a pol e mic a Jos e p M. Junoy
a m b a n i m
ponde-
r a t i u
d e
Xenius, P l a
Xammar acaben s e r v i n t - s e
d e l G l o s a r i
c o r n a p r e -
t e x t
p e r
d e s q u a l i f i c a r
i n t e l • l e c t u a l m e n t
e l p a t s
que l
v a
e m m i r a l l a r .
3 6 .
Veg.
e l
Br eviar i
C r i t i c d e Manuel d e MoNTotLU
a
-L a
Veu
d e
C a t a lu n y a » , 2 7
29-XII-1923.
R e p rodui t dins
Euge n i
X MM R P er io d i s m e
(Bar celona, uaderns
C r e m a , 1989), p s .
45-49.
3 7 .
, E l s e n y o r d O r s, p e r e x e m p l e , n o
po d i a
f e r
a l t r a
cosa
q ue
a c a b a r
d e
r edact ar
a
1 A b c .
Er a
un
f e t c a n t a t . L e s
s e v e r
i d e e s ,
s e m p r e
m e l o d r a m a t i q u e s ,
l a s e v a m a n e r a
d e s -
criure
car quinyoli e n rib e ta d a,
e l s eu
gust
p e l f a l s e t ,
e l
s eu s en sor ia li sm e de
r e v i s t a
b i e n , e l s eu
s u d - a m e r i c a n i s m e
t r a n s c e n d e n t a l,
e n
e l fons
e l
s eu
p r o v i n c i a n i s m e
insubor-
nable,
1 h a v i e n
d e
s i t u a r
a
l a gaseta
d e s e n f r e n a d a ,
irresponsable,
i r r e a l ,
s a n g u i n i r i a
doc-
t r i n a r i a d e l
c o n s e r v a d o r i s m e
espanyol.
En
e l
fons,
e l
s e n yor d O rs
e l
s e n y o r L u c a
d e
ena s on du e s
s e n s i b i l i t a t s
q ue e s
c o m p l e t e n » ,
mes a v a i l , encara,
llegim
a s h a
d e t e n i r
e n
compte
q ue
a l e s r e d a c c io n s d e l s d i a r i s d e l mon
l a
g e n t d e
l a
categoria
d e l
s e n y o r
d O r s h i
s on a dotzenes,,, J o s e p P t . A Eu g e n i
X MM R Periodisme?... P e r m e t i n l
dins
l a
s e g o n a
d e l e s
t r e s
c a r t e s
a l
Director
d e -L a
Veu
d e
C a t a l u n y a •
publicades
e n a que st
rotatiu
e l s
d i e s 3
5-11-1924;
r e p ro du id e s
a P o p . c i t supra d Eu g e n i
X MM R
p s .
51-65.
3 8 . J o s e p M a r i a
JUNOY
No, Josep P l a ;
n o ,
Euge n i
X a mm a r ..., -L a Veu de C a ta lu-
n y a »
(7-11-1924),
reproduit dins
P o p .
c i t supra
d e
X MM R
p s .
67-68.
3 9 . . . L e x i t
d e l s e n vo r
d O r s
a
C a t a l u n y a e s
compren
pe r l a
po br e s a
m e n t a l e x c e s
d e
confus16
d e l
p a i s ,
d e s p r e s
p e r q u e
e l
Glossari
f ou
s e m p r e
un a
oficina
d e
v e n d a
d ho-
nors
o d e
s i l e n c i s
mol t
be n
a d m i n i s t r a d a > ,
J o s e p PL
Eu g e n i
X MM R
Replica a l s e -
n yo r Junoy,
-L a
Veu
do C a t a l u n y a »
(15-111-1924), reproduit dins P o p . c i t supra d e
X MM R p s .
79-84.
7/23/2019 Murgades, Josep - Sinopsi de l'Antinoucentisme Històric
http://slidepdf.com/reader/full/murgades-josep-sinopsi-de-lantinoucentisme-historic 15/23
S i n o p s i
d e
1 a n t i n o u c e n t i s m e
h i s t o r i c
1 1 9
En
qualsevol
c a s ,
e s
destacable
e l f e t
qu e
l a
recusacio
d e l
N o u c en t i sm e
d e
motivacio
d i n t e n c i o n a l i t a t
eminentment
antiorsiana
e s t i g u i
pro-
tagonitzada
sobretot
per
exdeixebles
d e l
Pantarca
( «
Xenius
p e t i t s > > ,
s e -
gons
e l s
anomenaria e l
mateix P l a ) ,
com a r a Josep
M
Capdevila °
i
Joan
Estelrich
,
q u e
provingui
de
medis
socialment
ideologicament
a f i n s
o
i d e n t i c s a
a q u e l l s
en
q u e
s h a v i a
g e s t a t de
b o n
p r i n c i p i
e l Nou
centisme
senyal
d e l a
i n c a p a c i t a t
o de
l a
no
voluntat d e
sotmetre
a
r e -
v i s i t
projecte
f r u s t r a t
s e n t i t
encara com
a
massa
propi
per
a dm e -
t r e n e l
naufragi
i
doncs, de
1 a f a n y d e
desviar -
ne l a
c r i t i c a
cap
a
una
abusiva personalitzacio inculpadora d e
l a
t r a j e c t o r i a
seguida
p e l g l o s -
s a d o r .
L andanada
contra Or s
q ue
a c a b e m d e
reportar
per p a r t de
Josep
Pla
no
ens
h a
d induir
a
engany,
tanmateix,
sobre
quina
e r a l a
v e r i t a -
b l e
actitud
d aquest a
1 entorn
d e l
moviment
Una
act it ud que, s e -
gons h a
a d v e r t i t recentment
Marina
Gusta,
S
h a
d e
t r a c t a r amb
pin-
c e s »
qu e
no e s
c o r r e s p on d e l
t o t
amb
e l
topic d e l Pla
«antinoucen-
t i s t a » .
En e f e c t e ,
s i
hem de f e r c a s
a
l a
v e r a c i t a t retrospectiva
q u e
p u g u i
haver-hi
en
e l s
seus
<<Fragments
d una
autobiografia
» ,
e s
evident
q u e
l o p i n i o
d e
Pla
per
a q u e l l s
mateixos
primers
anys
v i n t
sobre
Nou
centisme f i n s
sobre
dOrs
e r a
de
molt
forca
me s
matisada
c on t em p o -
ritzadora
q ue
no
pas
l a professada
per I g n a s i
Armengou
e l
petitburges
manresa posat a
editor q u e
l i
havia
d e
publicar e l seu
primer
l l i b r e , C o -
s e s
v i s t e s
1925),
que, s i
s h a
de
j u t j a r
per
l e s
manifestacions
absoluta-
ment
l i q u i d a c i o n i s t e s q u e
contra e l
movim nt
e l seu
verbalitzador
1 1
4 0 .
Veg.
e l
seu a r t .
La
ideologia
d e
Xenius
<
La Nova
Revista
»
s e t emb re
1928 ), r e -
p r od ui t amb
supressions a i d . ,
Eugeni
d Ors.
E t a p a
barcelonina
1906-19 20 )
Barce-
l o n a ,
Editorial
Barcino,
1965), p s .
7-32.
4 1 .
La
r up t ur a d aquest amb
rs
f ou tan
primerenca com
sonada
veg.
e l
q u e
en diu
Jos e p
PLA
a
l h omenot q u e
va
dedicar - l i dins
e l v o l . 1 1 d e
1 Obra
C o m p l e t a
Barcelona,
E d i c i ons D e s ti no ,
1 9 6 9 ,
en
esp l e s
p s .
47 5 - 47 7 . Altrament
per a
l a
r e v i s i t
q u e
empren
e l
mateix
Estelrich
d Ors
i d e l
Noucentisme
en
general, veg.
e l seu I l i b r e
Ca t a l unya
en-
dins 1930),
en
e s p .
l e s
p s .
4 7 - 5 4
67-71.
4 2 .
Marina
GUSTA, E l s o r i ge n s
i d e o l o g i e s i
l i t e r a r i s
d e J o s e p
P l a
( B a r c e l o n a ,
C u r i a l ,
1 9 9 5 ) , e n e s p
l e s
p s .
1 1 3
i 2 7 1 - 2 8 1 .
4 3 .
«
E l s Marges», num.
5
( o c t u b r e
1 9 7 5 ) , p s .
6 7 - 8 5 .
7/23/2019 Murgades, Josep - Sinopsi de l'Antinoucentisme Històric
http://slidepdf.com/reader/full/murgades-josep-sinopsi-de-lantinoucentisme-historic 16/23
atribueix
P l a , ^
r e f l e c t i r i a
a
l a
perfeccio
e l
r e ss en t im en t
amb
qu e
s a s -
s i s t i a
des d e
seva
c l a s s e
a 1 esfondrada
d e l projecte
d e
nacionalitzacio
e m p r e s
pe r l a
L l i g a .
Amb
l a
i n c o n t r o v e r t i b i l i t a t
qu e
e s
d e s p r e n
d e l l
pa pe rs
c o e t a n i s ,
pero,
u n a
apreciacio
e s
d e l t o y
^ ^ r t a : P l a
e s
m o s t r a
t a n i m pla ca b le
en-
v e r s
e l
n o u c e n t i s m e
l i t e r a r i
a d h u c
l i n g u i s t i c
com
d e l
t o t
receptiu
envers
l a
d im en s i o
ideologica
i n s t i t u c i o n a l
d a q u e s t ;
u na
cosa
e s « e l
n o v e c e n t i s m o
l i t e r a r i o
C a t a l a n » ,
qu e
equipara
amb
u n « e s t i l o
v a c i o » ,
qu e e s
m o u r i a
«
entre
e s t a
se d
a b s u r d a
de
perfeccion
f o r m a l i s t i c a ,
entre
distinciones
de
u n
escolasticismo
p r i m a r i o
y entre
e s t e
intelectualismo
s e co
Como
l a
t r a m o n t a n a » ,
a
proposit
d e l m o d e l
de llengua
e m p r a t
p e l qual
e s
d e m a n a
s i
«wal e
l a p en a
d e
s u i c i d a r s e
p o r l a
g r am a t i ca
m a s
c i e n t i f i c a ,
p o r
e l
f o l l e t o
f i l o l o g i c o
m a s
subversivo?
Po rq u e ,
y e s posible
hacer
c a m b i a r
e l rumbo
a u n a
lengua,
qu e
e s l a
cosa
m a s n a t u r a l
d e l
mundo
c o n
u n m o v i m i e n t o
a r t i f i c i a l ,
e s d e c i r
c o n
oraciones
v
^ ^ a r i t a s
magicas?»;
i
u n a a l t r a
cosa
de
b e n d i f e r e n t
e s l a t a s c a
d esple g a d a
pe r
Pa u t o r
de La
n a c i o n a l i t a t
catalana
l a
c o l ^ l a b o r a c i o
amb
qu e
c o m p t a
pe r p a r t
d e
l a
i n t e l l i g e n c i j a
noucentista:
«E l
s e n v o r Prat
de l a
R i b a ,
amb
e l
seu
projecte
d e s t a t i t z a c i o
de
l a
cultura
c a t a l a n a ,
volgue,
d o n an t
f e i n a a l s
i n t e l l e c t u a l s
r e s o l d r e ,
e n
aquest
c a m p , e l
p r o b l e m a
de 1 Au-
t o r i t a t .
A q u e s t
projecte
d e s t a t i t z a c i o
a na
a c o m p a n y a t
a l
c a r r e r
d e l
moviment
d i d e e s d i t
N o u c e n t i s m e
qu e
n o fou
sino
u n a
a c u m u l a c i o
d esfor^os
pe r
d o n a r
v i d a
a
l a
cultura
c a t a l a n a
o f f i c i a l » . ^
^ 4 4 .
«J o
e r e c ,
e n t o t
c a s , qu e e l
n o u c e n t i s m e
ha f e t u n g r a n
m a l
a l
nos[re
moviment
l i
t e r a r i L ha
convertit
e n u n
f e t
cad a
d i a
mes
minori[ari,
mes
e n r a r i t ,
mes
c l o s ,
i pe r
r a n t
m i r a t
pe r
l a
g ent
amb mes
indiferencia
mes l a t e r a l
n
I l o c
d acostar
l a l i t e r a t u r a
pob le , s enten
amb maxima
d i g n i t a r
possibl e
Pha
s e p a r a t . Que
e s e l
Clossari?
- d e i a
Armengou
m e n t r e
s anava
e x c i t a n t - .
E l
Glossari
e s u n
seguit
d e
g a s e r i l l e s
culturals
qu e e s
t r o b e n
e n
e l s
l l i b r e s
h a b i t u a l s . . . » ,
J o s e p
PLA,
l o c . c i r .
s u p > - a
p .
7 3 .
Le s
declara-
cions
antinoucentistes
qu e
s i
qu e
so n
d i r e c t a m e n t
a t r i b u ^ i b l e s
a Ignasi Armengou
son
l e s
c o n t i n g u d e s
e n l a
p r e s e n t a c i o
anonima
qu e
d e l e s
seves
Rd i c i o ns D i a n a
v a
a p a -
r e i x e r
a
« J u s t i c i a
Social»
16-V-]925).
4 5 . Josep
P L n ,
E l u l t i m o
l i b r o
d e
c u e n t o s
d e
S o l d e v i l a ,
«La
P u b l i c i r t t »
3 0 - I X - 1 9 2 1 ) ;
r e p r o d u i t
d i n s
X a v i e r P E I t 1 C A Y
e d . ) ,
L a l t r a C a r a
d e
l a
l l e n g u a
B a r c e l o n a ,
F . m p u r i e s ,
1 9 8 7 ) , p s .
3 3 - 3 6 .
4 6 . J o s e p
PLA,
La c r i s i d e
Y A u t o r i t a t
a C a t a l u n y a
i
1 h o r a d e
C « A c t i o n
Fran^aise».
Notes
d e
c r i t i c a
p o l i t i c a ) ,
«Revis ta
d e
C a t a l u n y a » ,
n u m . j u l i o l
1924),
p s .
11-21.
7/23/2019 Murgades, Josep - Sinopsi de l'Antinoucentisme Històric
http://slidepdf.com/reader/full/murgades-josep-sinopsi-de-lantinoucentisme-historic 17/23
S i n o p s i d e
l a n t i n o u c e n t i s i n e
h i s t o r i c
1 2 1
Aquesta
d i s t i n c i o
e n t r e
u n n ou ce nt is me
l i t e r a r i
un
noucentisme
i n s t i t u c i o n a l
o
p e r
d i r - h o
d e
manera mes s u c c i n t a
e n t r e
una p o e t i c a
d e s t i l
una
p r a c t i c a
d e
c u l t u r a
-eixorca
p e r
t a n t
r e p r o v a b l e
a q u e l l a ;
f r u c t i f e r a p e r
t a n t encomiable
aquesta-,
f r i S e n s dubte
l a
s e v a
f o r -
t u n a ; d e t r a c t o r s
t a n a c e r r i m s d e l
Noucentisme c o m
f o r e n segons
v e u -
r e m
e l s
homes
d e l s
Quaderns d e
I E x i l i
posaven t a n m a t e i x
e l s
u l l s e n
B l a n c en s e n t i r p a r l a r d e l senyor P r a t no
e s c a t i m a v e n p a s e l o g i s a l a
s e v a
o b r a ; e l
terme
«Noucentisme»
e s
veu
c a d a
cop mes
c i r c u m s c r i t
a
l a mera d e s i g n a c i o
un
c o r r e n t
l i t e r a r i
-ara i x i
c o r n
una
c a p e l l e t a
d e
poetes- o
d u n
encuny l e x i c
g r a t u i t
f a n t a s i 6 s
d e
? O r s ; no e s f i n s a l
1 9 6 4
que
M a u r i c i S e r r a h i m a e n
un
a r t i c l e
m e m o ra b l e
4 7
a s s e n y a l a
l a
i n -
d e s t r i a b i l i t a t
d e
l i t e r a t u r a c u l t u r a
p o l i t i c a
d i n s
e l
p r o j e c t e
noucen-
t i s t a
t o t a s s e n t a n t l a b a s e d a l l o
que
h a
e s t a t
l a
i n v e s t i g a c i o s o b r e e l
m o v i m e n t
d e
f l a v o r s
e n c a .
n
qualsevol
c a s
impor ta a r a aqui remarcar
nomes qu e
? e x i t
d una t a l d i s t i n c i o e s t a v a d una banda, en l a como d itat de
d i l u i r
r e s -
p o n s a b i l i t a t s
politiques
i d a l t r a
banda,
en l a
persistencia
d e l mirat-
ge
d e l
culturalisme.
La
c r i t i c a
a t
N o u c e n t i s m e
rarament
esdeve
a i x i
f l a -
vors e l
b la s m e contra
e l
p a r t i t
l a
c l a s s e
q u e
l h a v i e n impulsat
f i n s a l
moment
de Bur
d e f e c c i 6 sing
e l reprotxe per l a
i n c a p a c i t a t d e m o s -
trada
a
g a r a n t i r
un d e sp l eg a me nt c on se qu e nt
e q u i l i b r a t de l a
p r o du c -
c i 6 c u l t u r a l i
sobretot, l i t e r a r i a
d e l
p a l s .
Talment
c o m
s i
a q u e s t a
pogues
s e r
v i a b l e
a t
r n a r g e
d u n a
c o r r e s -
ponent
a c c i o
p o l i t i c a
l e s
c l a s s e s
p e t i t b u r g e s e s
que s i d e n t i f i q u e n
p r o g r e s s i v a r n e n t
a m b e l
c a t a l a n i s m e
e n l a conjuntura
a d v e r s a d e l p r i -
moriverisme,
convencudes
c o m
e s t a n
d e l a
f u n c i 6
d e l a c u l t u r a c o m
panacea s o c i a l
arremeten
c o n t r a e l m o v i m e n t
no
p e r l a b d i c a c i o d e
poder e n que h a
desembocat, s i n g
p e r 1 e b u r n i s m e e n que s h a u r i a
r e c l o s .
E s nomes,
s i g n i f i c a t i v a m e n t
un
n o u c e n t i s t a
C a r i e s
R i b a
q u i e n
p l e n a
polemica
s o b r e un d e l s
g r a n s temes c a t a l i t z a d o r s
d e
l o f e n s i v a
a n t i n o u c e n t i s t a
d e
m i t j a n
a n y s
v i n t
e l d e l a c r i s i d e l a
n o v e l l a
g o s a
a p u n t a r s u b t i l m e n t
a
p r o p o s i t
d e
l a
l l e n g u a
l a
f o r 4 o s a
v a c u i t a t
d e
4 7 . Sobre
e l
?Noucentisme,
,Serra
d Or,, agost 1964), p s .
7 - 9 .
7/23/2019 Murgades, Josep - Sinopsi de l'Antinoucentisme Històric
http://slidepdf.com/reader/full/murgades-josep-sinopsi-de-lantinoucentisme-historic 18/23
1 - -
I > t p . 1 1 t o a i
h
t o t a
proposta
c u l t u r a l
q u e , per
competent
que
s i g u i , no
compti
amb
una cosa t a n
elemental com a r a
l a p a r e l l
escolar - i , a l c a p d a v a l l ,
po-
driem
a f e g i r ,
d e l
poder
que permet,
entre d a l t r e s
c o s e s ,
disposar
d a -
q u e s t .
L e s
d i a t r i b e s c o n t r a
e l
Noucentisme
p r o c e d e n t s
d e l e s q u e r r a ,
p e r o ,
semblen
i g n o r a r
a q u e s t
f e t
b a s i c i
mes
que
no p a s una
d e s q u a l i -
f i c a c i o e n b l o c
d e l moviment,
que
maldes p e r
c o n t r a p o s a r - 1 i
una a l t e r -
n a t i v a
t o t a a l t r a
e s l i m i t e n a r e t r e u r e - l i
d e no
h a v e r
f e t
prou e n l a m b i t
c u l t u r a l l i t e r a r i
d h a v e r - n e
d e s a t e s m a n i f e s t a t i o n s
i m p o r t a n t s ,
d e no
h a v e r - n e v o l g u t o
s a b u t
e n g l o b a r
d a l t r e s .
Son
d a l l o
mes r e p r e s e n t a t i u s ,
e n a q u e s t
s e n t i t ,
e l s
a r t i c l e s
d u n
a
h o r e s d a r a
p r a c t i c a m e n t
desconegut Marius V i d a l
Gort,
d e s d e
l e s
p a g i n e s
d e
« J u s t f c i a
S o c i a l ,
1 6 r g a n d e l a Unio
S o c i a l i s t a
d e Catalunya
d u r a n t
e l s a n t s c e n t r a l s
d a q u e l l a decada d e l s v i n t .
Vidal
Gort,
que
f a
seva
tambe
l a
d i s t i n c i o entre
dues menes
de
Noucentisme, 0
compendia
en
uns pots
papers
de
t o ponderat
e l s p r i n -
c i p a l s
r e t r e t s
que,
be amb a n t e r i o r i t a t ,
be
sobretot d enca
l a seva
f a -
l l i d a ,
s havien anat congriant
en
contra d e l
moviment;
p r e c i s a ,
t o t do-
t a n t - l a
a
me s
de
denominacio, 1 a b a s t
de
l a reaccio
antagonica;
4 8 . -Tots
a q u e s t s v i n t o v i n t - i - c i n c
a n u s b e
v a l e n
l a
c o n s t a t a c i o ,
formulada o
n o ,
pero e x c i t a d o r a d e G l a r e s e n e r g i e s ,
que una I l e n g u a , p e r
s e c u l a r
p e r p a r l a d a
que s i g u i
e s
tanmateix
c o r r u p t i b l e f i n s
a
l a m o r t ,
adhuc
d e s p r e s
que
h a
p r e s i d i t , e s t i m u l
simbol
a l h o r a ,
l a
n a i x e n g a
d u n a a c c i o
p o l i t i c a , s i
t o t
s e g u i t
no v e a s a l v a r - l a
a q u e s t a m a t e i x a
p ol it i c a ; e s
a d i r
s i
I o r g u l l
l a
v o l u n t a t
n a t i o n a l s
no
s a p l i q u e n
a
una
v a s t a
ben
d e f e n -
s a d a o b r a d I n s t r u c c i o
P u b l i c a » , C a r t e s
R I B A ,
Una g e n e r a c i o s e n s e n o v e l l a , , L a
V e u d e
Catalunya»
( 7 - V I - 1 9 2 5 ) .
4 9 .
E l
primer
a cridar l a t e n c i o sobre
e l s
i n c i s i u s
a r t i c l e s
d aquest
autor
efimer
va
s e r
Alan
YATES,
en
e l
se u
estudi ref erent
a l
d e c l i v i
n o v e l • l i s t i c
suposadament
propiciat
p e t Noucentisme
Una
generacio
sense novella?
(Barcelona,
Editions 6 2 , 1975).
Des-
p r e s , s h i
h a
r e f e r i t
molt
s pe r
extens
Ricard
VINYES,
en dos a r t i c l e s apareguts
d an-
t u v i
a
,Recerques>>, num 1 4
(1983),
a
«L Avenc»,
num 7 7
(desembre 1984),
poste-
riorment refosos
en
e l seu I l i b r e La presencza ignorada.
La
cultura comunista
a
Catalunya ( 1 8 4 0 - 1 9 3 1 )
(Barcelona,
Editions
6 2 , 1989), p s . 179-198 .
5 0 .
-El
noucentisme
que
e s
encara
una
cosa
mo lt p re s e nt -
representa
un
esforc
per l a c u l t u r a ,
h o
hem
de
reconeixer; pero literariament,
representa
molt
poca
c o s a .
E l
noucents
h a
e s t a t
1 epoca
de
l a
ciencia
de
l a
gramatica,
pero
l a r t l i t e r a r i
h a
avencat
molt
menus», Guimera, « J u s t f c i a Social,
num
9 1
(25-VII-1925).
7/23/2019 Murgades, Josep - Sinopsi de l'Antinoucentisme Històric
http://slidepdf.com/reader/full/murgades-josep-sinopsi-de-lantinoucentisme-historic 19/23
S o l o p s i
t i c
Pantlnomcntlsme h i s t , m
1 2 3
f o r n e i x e n
d e f i n i t i v a
un document
i l • l u s t r t i u d a l g u n s
d e l s
t r e t s que
r e v e s t i r a
Pantinoucentisme
p o s t e r i o r .
E l
No u c e n t i s m e ,
«creacio
pedant
a r b i t r a r i a » amb
e l
seu
« e x c l u s i -
visme
l i t e r a r i »
e l s
seus
l i t e r a t s
t a n c a t s
« a
l a
desacreditada
t o r r e
d I -
v o r i »
amb
l a
seva
«superposicio de
l
cultura
d a m u n t
d e l sentiment, de
1 emocio
de l a
p a s s i o »
h au ri a a ca ba t
propiciant
« e l
d i v o r c i d e l
poble
e l s
escriptors
joves» o a l l o
q ue
e s e l
mateix,
« e l
d i v o r c i entre
e l po-
b l e
l a
seva l i t e r a t u r a » ; un a
circumstancia,
aquesta,
i n s o l i t a
en e l s
mo
viments
a n t e r i o r s com
h o demostraria
e l f e t
q ue
« G u i m e r a
ha
e s t a t l
contrari
de
t o t
a i x o
per aixo ha
t r i o m f a t .
E l l
amb
e l
seu cor
s e n z i l l
estimava
l a multitud
l a
multitud
Pestimara
s e m p r e a
e l l .
P e r aixo
amb
e l p a i s p l e
de
poetes, q u a n
G u i m e r a
v a morir, e l
poble v a
s e n t i r
un a
gran
desolacio u n
gran b u i t »
com h o
corroboraria t a m b e
e l f e t
q ue
« a
En
Rusinol n o e l
p r e o c u p e n g a i r e l s
opinions
d e l s
l i t e r a t s
t i t u l a r s ;
amb
1 o p i n i o
d e l poble
q ue
e l
l l e g e i x Penten, j a
en
t o
prou. E l
poble,
despres
de
t o t sap
m e s e l
q ue
v o l a l l a o n
v a
q ue
m ol te s do tze ne s de
l i t e r a t s
fre q u e n t m e n t t o
l a v a n t a t g e
sob re a q u e s t s
q ue
n o e s t a
t a n
c o r r o m p u t de
prejudicis
c u l t u r a l s
conserva
m e s
neta de
noses
l a
seva
s e n s i b i l i t a t » ; e l
« m o v i m e n t
de
reaccio» contra
aquest e s t a t de
cows,
per
a l qual e s
q ue
Vidal
e n cu nya e l
t e r m e e m b l e m a t i c
d aantinoucen-
t i s m e »
e s
r e l a c i o n a r i a
l l a v o r s
amb
« P in c re m e n t
q ue
ha
a d q u i r i t l a
p r e m s a d e l
p a i s
en aquests
d a r r e r s
t e m p s » amb
e l f e t
q ue
« h i
h an ha-
gut
e nt re n os al tr es
periodistes p r o u
i n t e l • l i g e n t s
per c o m p r e n d r e
q ue
una
Cosa
e r a
e s c r i u r e
per
a
un d i a r i
un a
a l t r a
per
a
un
l l i b r e de
medita-
cions
o
u n
t r a c t a t
de
f i l o s o f i a » ;
periodistes
com
a r a
Josep
P l a
P o b r a
c r i t i c a
d e l
q u a l f o r a
«una
ob ra de
s a l v a c i o » j a
q ue
« e r a
necessari q ue
h i
5 1 .
Ma r i u s
VIDAL
GoxT
Exclassivisme
l i t e r a r i
« J u s r i c i a Socinl»
29-III-1924);
R e - ^ ^ i s t e s
r e - ^ i s t e t e s i b i d .
14- V I
5-VII-1924); Al
m a r g e de
C o b r a
de Josep
P l a
i b i d .
23-VIII-1924);
E I s i n t e l l e c t u a l s
i b i d .
27-XII-1924); P o l i t i c o
d esquerra, i b i d .
10-I-1925); Gu i m e r a , i b i d .
25-VII-1925); Vuriacions,
i b i d .
15-VIII-1925); Rusi-
n o l i b i d .
S-IX-1925);
Pompeu
Fabra, i b i d .
12-IX-1925);
C a r a c t e r i s t i q u e s
i b i d .
17-X-1925); E I valor s o c i a l e l
valor g e n i a l i b i d .
28-XI-1925); Santiago
Rusinol,
i b i d .
12-XII-1925).
5 2 .
Se n
t a r i a
posi[iu
r e s s o
amb
matisos,
An t o n i ROVIRA
VIRGILI
a
l a nota L Anti-
n ouc e n t i s m e a
Catalunya,
«Recista
de
Catalunya», num. I 5
s e c e m b r e 1925),
p s .
334-335.
7/23/2019 Murgades, Josep - Sinopsi de l'Antinoucentisme Històric
http://slidepdf.com/reader/full/murgades-josep-sinopsi-de-lantinoucentisme-historic 20/23
124
/ u c / , 1 l i < <
i < l c
hagues
algu que
despertes
a l s
nostres
i n t e l l e c t u a l s
l l i u r a t s
a l
s om ni
de-
l i c i o s
d e l
noucentisme,,;
per
aixo
e s
que
a r a
e l s docto rs
e l s
poetes
lamb
e l s
quals
e s
i d e n t i f i c a t
e l
Noucentisme]
hauran
de
r e t i r a r - s e
un a
mica
per
a
f e r
I l o c a l s
p e r i o d i s t e s .
Es
l a l i t e r a t u r a
d e l s p e r i o d i s t e s
l a
que
s imposa.
o
h i
p e r d e m pas
r e s .
E l s
periodistes
tenen
raons
per
a
f e r
un a
l i t e r a t u r a
molt millor
que
e l s
professors
e l s
doctors.
Tenen
un
s e n t i t
de l a
v i d a
molt mes
huma;
toquen
mes
de
peus
a t e r r a so n
mes
c l a r s
mes
espontanis»; d aqui
tambe
l a
conveniencia,
enfront
d un
p r o du c te
com
< < L a
R e v i s t a > > , < < i n s p i r a d a
per
1 e s p e r i t
hermetic
pastoral
d En
Rucabado,,,
d e l
c a r a c t e r
ef imer d e
t a n t e s
publicacions, a i x i
com
de l a
i m p o s s i b i l i t a t
de
t e n i r
< < r e v i s t e s
monografiques
e s p e c i a l i . t z a d e s » ,
de
c r e a r
«una
r e v i s t a
popular v a r i a d a ,
d a p a r i i c i o frequent,
que
f o s
r e -
f l e x e
de
t o t s e l s
c a i r e s
de
l a
v i d a
barcelonina,
f u g i n t
de
c e r t s
excessos
d e l s
periodics
i n f a n t i l s d e l s
h u m o r i s t i c s < > ;
i
semblantment,
en aquest
desig
per
f e r v i a b l e
un a cultura
de
masses
en c a t a l a
acordada amb
e l s
gustos mesocratics,
e s que Vidal
e s
d e c l a r a disposat
a b a r a t a r
« t o t
un
l o t
complet
de
poetes j o v e s amb
l e s corresponents f l o r s
n a t u r a l s , en-
g l a n t i n e s v i o l e s
a
canvi
d un
Beranger
posat
a l a Rambla.
Uns bons
c o u p l e t s
a r r i b a r i e n calidament
espontaniament a l l i
o n n o
arribaran
mai
e l s
sonets
perfectament r e t a l l a t s ,
pero
f r e d s
c e r e b r a l s d alguns
poetes
nostres»
E l
b a l a n c d e
t o t p l eg a t - f e t ,
c o r n
v e i e m ,
d e
r e b u i g
i n s t i n t i u
d e l
d i
r i g i s m e , d incomprensio
p e r t o t a l l o que
f a r t
l a l i t e r a t u r a
d e l
s e g l e x x
comportaven i n e v i t a b l e m e n t
d e
<<deshuman
i t z a c i . o »
s e g o n s
l a
f e l i c
formula
o r t e g u i a n a ) ,
d e x a l t a c i o
p o p u l i s t a
c o n s
eguentment,
d e
p r e -
v e n c i o
a n t i i n t e l • l e c t u a l , d i n t e r e s
p r o p i d i n t e g r a t s > >
e n
e l s e n t i t que
d ona a t
terme
Umberto Eco
p e r l a i n c i p i e n t c u l t u r a
d e
m a s s e s ,
d e
c o n f i a n c a
e n
e l
r e l l e u
p r o f e s s i o n a l a p o r t a t
< < d e s
d e b a i x > <
a t
mon
d e l a
c u l t u r a
p e r l a i r r u p c i o d u n n o u periodisme
a l i e
t a n t
a t
programa
d e
l a
L l i g a
c o r n
a l h o r a
s o s t r e t
d e l xaronisme v u i t c e n t i s t a - p o d r i a
s e r s u b -
sumible
d i n s l e x p r e s s i o , c i r c u m s t a n c i a l m e n t
apuntada p e r R i c a r d V i -
n y e s ,
d «
e s s e n c i a l i s m e
p o p u l a r > > .
aquest essencialisme popular,
que
s e r i g i a en
correctiu
mes
que
5 3 .
Veg.
l o p .
c i t
s u p r a ,
p .
1 8 6 .
7/23/2019 Murgades, Josep - Sinopsi de l'Antinoucentisme Històric
http://slidepdf.com/reader/full/murgades-josep-sinopsi-de-lantinoucentisme-historic 21/23
^ ^ i Op dC O t l ^ I I t ( ) 2 t ^
^ I c / , I
^ ^
^
1 2 5
no
pas
en
liquidador
d e l
Noucentisme, h i
contribuiria tambe amb
t o t
e l seu
p r e s t i g i u na f i g u r a
emblematica
com
l a
de
Carles
P i
i Sunyer,
q u e
coincideix
amb
M ar i u s Vidal
i
Gort en
temes
com a r a
l a
r e i v i n d i -
cacio
d e l cuplet com
a
forma
a r t i s t i c a
tambe
l a
d e l S e t e a r t ) , en
contra
de
«Passenyada
ensopida
opinio d e l s
q u e
treuen
importancia
v a l o r
a
aquestes coses
» ,
o com a r a
l a denuncia
«
d un
exces ma l
p a i t de
cor-
r e c c i o , m e s u r a escepticisme
f i n o r , elegancia i
a l t r e s t r u e s
respecta-
b l e s » q u e
en
nom
«
d un
classicisme
academia>,
duria
a
«
ofegar
e l s
G r i t s
s i n t e r s i apassionats
»
i , doncs,
a
« c a s t r a r
voluntariament l a
fora d e x -
pressio
d
u na
l i t e r a t u r a
que,
de
n a t u r a l ,
e s
intensa
v i v a » .
mb t o t , e s
e v i d e n t ,
com
ha remarcat
t am b e
Vinyes,
q u e
« e l s
s o c i a l i s t e s
no
va n
aconseguir
ma i
de conformar u n
e s t i l
uns
v a l o r s
constitutius
d un
model
eticonacional a l t e r n a t i u
a l
noucentisme» 6.
En r e a l i t a t p er
s i n t e t i t z a r
-
h o en
l a
sumaria valoracio q u e
de t o t
e l
proces a qui b r e u m e n t apuntat f a Ucelay
Da C a l ,
« e l
p o p u l i s m e repu-
b l i c a
i
n a c i o n a l i s t a
va o f e r i r
a
l e s
c l a s s e s humils u na s e r i e
de
com-
ponents
ideologies
o programatics d e l
noucentisme
p e r o transfor-
mant-los
donant-los
u n contingut s o c i a l
nou.
La
manio b ra
q u e d av a
suavitzada
p e l
conjunt
de
v a l o r s
m i t i c s de
progres
de
futur q u e
im-
b u i en e l s medis obrers
populars, o
q u e
formaven
p a r t
d e l b o m b a r -
deig ideologic q u e a l a Barcelona
cosmopolita
d e l s
a n t s 1920-1930
s i g n i f i c a v e n
unes
i n f l u e n c i e s
f o r a s t e r e s
t a n d i v e r s e s
com
e l s
f i l m s
de
Hollywood,
Pagitprop de Moscou
[ . . . ]
o
P e s t i l i t z a d a elegancia
de
1 A r t Deco».57
5 4 . Carles P I t SUNY R
Quelcom
sobre e l
couplet
i
me s
sobre e l cinema,
«La
Publicitat»
(29-III-1926), r e c o l l i t dins
D e l temps de l a
sen:bra
Barcelona
F.dicions
de
l a
Rosa d e l s
Vents,
1937), p s . 7 2 -7 ^ } .
5 5 .
Carles
P I SUNYER, mb
motiu
d u na nov el l a
«La
Publici^an> (6 -III-1925), r e -
c o l l i t
d e s p r e s
dins
P o p .
c i t .
s u p r a
amb
e l
utol
Defectes a
c o r r e g i r ,
p s .
57-60.
5 6 .
Veg.
e l s e u a r t c i t . s u p r a E l s m a r x i s t e s
e n
l a
c u l t u r a
n a t i o n a l ,
«Recerques»,
num.
1 4
( 1 9 8 3 ) ,
p .
1 5 5 .
5 7 . E n r i c UCELAY D CAL, o p . c i t .
s u p r a , p .
1 2 6 .
7/23/2019 Murgades, Josep - Sinopsi de l'Antinoucentisme Històric
http://slidepdf.com/reader/full/murgades-josep-sinopsi-de-lantinoucentisme-historic 22/23
26 J.ueh
iltn .uit
Condemna
Deixem a r a
d e
b a n d a
p e r a c a b a r
j a amb
a q u e s t a
s i n o p s i
a q u e
d e s d e
l a
p a r o d i a i e l
p a s t i t x
h i h a
d e
c l a r a
r e a c c i o
a n t i n o u c e n t i s t a d u -
r a n t
a q u e l l s a n y s t r e n t a e n a l g u n e s d e l e s n a r r a t i o n s
d u n
f l a v o r s j o v e -
n f s s i m S a l v a d o r E s p r i u
-
com
a r a
-D
o r t o d o x i a » ,
-
B a r r i s
b a i x o s »
< T e o r i a
d e C r i s a n t » o
e n
l a n o v e l - l a d u n no menys
l o v e
Rodolf
Llorenc L a
Ben
N a s c u d a . R e p l i c a
a
La
Ben
P l a n t a d a
d e Xenius
e n
l e s s e -
v e s n o t e s d a r g e n t
d e
t i t o l j a
prou e x p l i c i t .
I
centrem
-
n o s
e n
l a
m a n i f e s t a c i o
extrema d
antinoucentisme p r o -
t a g o n i t z a d a p e l s
homes
d e Quaderns d e
l E x i l i ,
e n
e s p e c i a l
e l
n u c l i
c o n s t i t u i t p e r Joan
S a l e s
L l u i s F e r r a n
d e P o l
i Raimon G a l i .
L a p u b l i c a c i o apareguda
a
Mexic entre
e l
1943
i o f
1947,
despres
de
rebutjar
explicitament en l a
declaracio
de
p r i n c i p i s d e l primer numero
1 - i n t e f • l e c t u a l i s m e
<
l a
-deshumanitzacio
»
i
de
p r e f e r i r
e l
< < c o n t i n g u t > >
a l
< < c o n t i n e n t
> >
i e l
,pensament
> a
l a
-forma
e s
f l a n c a
a
una
r e v i s i o
v i n d i c a t i v a
de l a
Renaixenca
que,
invariablement
s e
s a l d a en l a
con
demna durissima
d e l Noucentisme d e l s seus
e s c r i p t o r s .
Aquest,
concebut
nomes
e n
un a
dimensio e s t r i c t a m e n t
l i t e r a r i a ,
p e r
b e
que
d e
consequencies p o l i t i q u e s
n e f a s t e s
e s e q u i p a r a t amb 1 a -
nomenada
Decadencia i p e r
mor
d e p a r a l • l e l i s m e Or s
h i
e s
a p a r e l l a t
amb e l
Rector
d e Vallfogona ; e
s i
a q u e s t
h a u r i a d e t u r p a t l a l i t e r a t u r a
c a t a l a n a
amb
l a 1 n t r o d u c c i 6
d i n f l u e n c i e s
e s p a n y o l e s
a q u e l l
s e c u n d a t
oportunament p e t s
« o r s i d e s
» - e n t r e e f s q u a l s f i g u r a r i e n e n t r e d a l t r e s
n i
mes
n i
menys
que un
C a r r i e r
un
Folguera
i
un
C a r i e s S o l d e v i l a -
h a u r i a o p e r a t sembfantment amb
f e s
f r a n c e s e s
6 E l
c u l t u r a l i s m e
e x c e s -
5 8 .
V eg . en aquest
s e n t i t i anmb
referencia
a l a i d e n t i f i c a c i o
q ue
s h i
estableix entre a l -
guns
de
I l u r s
personatges
a t i t e l l a t s
i figures
prominents
d e l
Noucentisme
l e s t u d i de
Rosa
M ELOR I
M U v ` s Salvador
Espriu,
e l s anys d aprenentatge
1929
-
1943
Barce-
l o n a Edicions
6 2
1993
, en
e s p .
l e s p s .
278,
293-294.
5 9 . A pa reix editada
a
Vilafranca
d e l
Penedes
per
Edicions A v a n t
en
p l en a g uer r a
c i -
v i l
e l
1937
N hi ha
una
reedicio publicada a Barcelona per Editorial
Ariel
e l
1977.
6 0 .
Proposit
«
Quaderns
de
I E x i l i
» ,
num
1
(setembre
1943),
p s .
I - I I .
6 1 .
Retorn
a l
pu n t
de partida
«
Quaderns
de
l E x i l i < ,
num.
2
(octubre 1943), p s . 1 - 1 1 .
6 2 . Joan SA LE S E l s
o r s i d e s
.
Quaderns
de
l E x i l i num 1 2
(mare-abril 1945), p s .
VIII-XIV.
7/23/2019 Murgades, Josep - Sinopsi de l'Antinoucentisme Històric
http://slidepdf.com/reader/full/murgades-josep-sinopsi-de-lantinoucentisme-historic 23/23
S i n o p s i d e l a n t i n o u c e n t i s m e
h i s t o r i c
1 2 7
s i u
a i x i com l a
h i p e r t r o f i a l i t e r a r i a f o r e n
tambe
a i g u n e s
d e
l e s
t a r e s
a t r i b u i b l e s a l a c c i o
p e r n i c i o s a
d e l Noucentisme.
Enfront d aquesta
-segons ha assenvalat
en
un
complet
perspicac
estudi
Margarida Casacuberta-,°3
e l s
Quaderns de l E x i l i
maiden
pe r
< < l a
recuperacio com a
v a l o r s a r t i s t i c s c u l t u r a l s de termes
com
s i n c e r i -
t a t
e n e r g i a ,
v i t a l i t a t ,
v i r a l i t a t , f o r t a l e s a , s e n z i l l es a ,
c r e a t i v i t a t i n d i v i d u a l
e t c
e l s
q u a l s ,
certament, provenen < , e n
l i n i a
d i r e c t a
de
1 h e r e n c i a
a n t i ] n t e l • l e c t u a l i s t a antinoucentista
a
l a
qual
s adscriuen e l s seus
com-
ponents
accentuada
per 1 e x p e r i e n c i a d una s i t u a c i o l i m i t , l a
Guerra
C i v i l ,
punt
de partenca
d e l
replantejament
ideologicopolitic
d e l
nacio-
nalisme c a t a l a pro o ut des
de
l a
r e v i s t a » ,
pero q ue
a l h o r a , com a v a -
l o r s
a n t i t e t i c s
q ue
son d e l
moviment,
contribueixen a alimentar
en
un
c e r t s e n t i t
-e l
d e l
radicalisme
n a c i o n a l i s t a petitburges- l a
reaccio
q ue
s e
oposa,
no
j
des de l a
coetaneitat
o l a
immediata proximitat,
sing
des
d a l l o q ue en
constitueix
j u s t l a primera
p o s t e r i t a t .
D e s p r e s , obviament, f i n s a l s
n o s t r e s d i e s
n h a n
vingudes
m o l t e s
mes, d e p o s t e r i t a t s
d e l
Noucentisme, pero l a
r e c e p c i o
a
l a
c o n t r a
que
s e
n h a
f e t
-i
que
s e n
fa-
j a
no
e s
m a t e r i a d a q u e s t
a r t i c l e
JOSEP MURGADES
Universitat
de
Barcelona
6 3 .
Margarida
CASACUBERTA
«Quaderns de
l E x i l i » . 1 l e x i c 1943-1947), un a r e z d s t a
d a g i t a c 1 6 nacional,
«Els
Marges,,, num 40
setembre
1989), p s . 87-105.