Una breu

història del

cartell

L' aparició del cartell en la forma en què actualment el coneixem es remunta al 1870, data en què es van perfeccionar les tècniques de litografia en color, que va possibilitar la seva reproducció en sèrie. A través del cartell, des del seu naixement fins els cartells actuals, podem seguir les evolucions del gust artístic i també la ideologia de cada moment històric.

Fou als carrers de les ciutats que creixien vertiginosament a finals del segle XIX on es presentaren els cartells com una expressió de vida econòmica, social i cultural, competint per l'atenció dels compradors de les noves mercaderies i audiencies per les diversions.

Els cartells plens de colors, impresos en un actualitzat sistema litogràfic, atreien l'atenció dels vianants. Les ilustracions, ajudades pel text, revelaven un context precís, introduint una nova estètica d'imatges simplificades ordenades pels mitjans de reproducció gràfica.

El Modernisme o ART NOUVEAU és un moviment que sorgeix a finals del segle XIX que té com a principal característica la introducció de motius naturalistes i orgànics en el disseny. Destaquen entre d'altres:

TOULOUSE-LAUTREC (1864-1901): Tot i ser un pintor impressionista realitzà nombrosos cartells i li va donar al cartell categoria d'art. Dibuixaba cartells per promocionar espectacles nocturns, essent els seus enquadraments el més original de la seva obra.

ALPHONSE MUCHA (1860-1939): En els seus cartells va introduïr un estil molt decoratiu en el qual predominava la línia clara i pura. Va ser un dels màxims exponents de l'Art Nouveau. Dibuixava sobre tot dones joves envoltades de flors i gran quantitat d'ornaments.

Els artistes de tot el món miraven a París com la capital de l'art mundial i admiraven els seus cartells. Però, Amsterdam, Brusel·les, Berlín, Munich, Budapest, Viena, Praga, Barcelona, Madrid, Milà i Nova York també nudriren escoles d'artistes del cartell i brillants dissenyadors individuals. Milà va produir el nombre més destacat de creadors de cartells, desafiant la creativitat i originalitat dels de París.

Diversos artistes dels Estats Units integraren amb èxit il·lustracions en els rètols en els seus dissenys. Will Bradley va fer una feina brillant en reviure l'Art Nouveau, el manierisme de l'Edat Mitjana i el Reneixament. Bradley va absorbir la influència no tan sols de Francia, sino també de Japó i Anglaterra. Aquesta època és un exemple de l'esforç realitzat per replantejar el paper de l'art a una societat industrialitzada.

A Anglaterra, William Morris i d'altres volien emfatitzar el paper de l'artesà, cap els models del Renaixement i a un disseny més vigorós. Els artistes dels cartells d'aquest període demostraren que la valentia de la llibertat estètica primer exigeix un enfrontament amb la innovació tècnica en la producció i la reproducció gràfica. Des d'aquesta època els artistes deixaran d'agregar simplement textos tipogràfics i començaràn a dibuixar tipos i a responsabilitzar-se de tots els elements que haurien de ser reproduits, essent llavors reconeguts com a DISSENYADORS GRÀFICS.

A Alemanya, els dissenys desenvoluparen una estètica refinada i enèrgica per anunciar els productes al consumidor. A Berlín, un grup de dissenyadors associat amb una firma de impressió (Hollerbaum und Schmidt) va rompre una nova barrera: els seus cartells restringiren la imatge a l'objecte que s'estava anunciant, i les paraules a la marca del fabricant. Aquest estil se coneix com cartell - objecte (Sachplakat).

Si l'empenta principal pel desenvolupament del disseny gràfic després de la primera guerra mundial es va centrar en els moviments de vanguardia, una menys agitada, però no menys brillant evolució, va esdevenir en el cartell comercial. En els primers anys de la revolució rusa, els cartells es convertiren en els heralds públics, amb lemes visuals i ilustracions d'apologies polítiques. La revolució desenvolupà i aprofità els nous recursos de la fotografia i, amb ells, les habilitats de dissenyadors en la ilustració, per a la presentació de estadístiques i cartografia. Els dissenyadors produïren imatges que trascendiren la objectivitat en la presentació poètica del progrés soviètic. El disseny gràfico soviètic va mantenir la geometria i els colors primaris del constructivisme abstracte.

A Alemania, l'atur, la inflació i el caos polític devingueren després de la primera guerra mundial. Situada entre dos poderosos moviments vanguardistes, el Constructivisme a la Rusia soviètica i De Stijl a Holanda, Alemania estaba oberta a aquesta influencia.Els moviments artístics més destacats just al final de la guerra foren l'Expressionisme i el Dadaísme.

Els cartells que produïren massivament els artistes expressionistes estaven marcats per la ilustració agresiva, amb contrasts violents s'enfrontaven amb el rètol lliure o amb l'ús de pesades lletres originalment dissenyades per a la publicitat.

Els dadaístes empraren particularment el montatge, una reunió de imatges ja existents, mesclades amb tota classe de tipos i ornaments impresos en composicions tipogràfiques. Les seves habilitats per a la propaganda, primer dedicades a l'autopromoció, se dirigiren després a difondre el disseny com una part de la revolució social a la qual la llibertat s'aconseguiria mitjançant l'increment de la mecanització.