religió, context històric
TRANSCRIPT
Context històric
1.Jesús de Natzaret
Què són i per què s’escriuen els evangelis?La paraula "evangeli" significa "Bona Noticia".
Es tracta d'escrits que narren la vida i el missatge de Jesús de Natzaret, anomenat pels cristians Jesucrist.Durant els primers segles del cristianisme es van escriure diverses versions, però només quatre van ser retingudes com a canòniques:Els evangelis de Mateu, de Marc, de Lluc i de Joan; a la resta se'ls anomena apòcrifs.Actualment el terme s'empra sovint per a remarcar el que és essencial en el missatge cristià en relació amb al quehi ha estat afegit amb el pas del temps.L'objectiu dels quatre evangelis és, doncs, oferir als lectors una presentació dels esdeveniments principals queconfiguren la vida i l'obra de Jesús, i moure'ls així a viure d'acord amb el seu missatge.
Els relats evangèlics canònics i apòcrifs sobre Jesús de NatzaretCANÒNICS:
Dels evangelis, quatre van ser acceptats per les autoritats eclesiàstiques com a part del cànon del Nou Testament. La insistència de conservar només quatre llibres canònics va ser un tema central d'Ireneu de Lió c. 185. En la seva defensa dels quatre evangelis canònics, va declarar que "no és possible que n'hi hagi més ni menys de quatre", i va presentar una analogia del llibre d'Ezequiel, de les quatre criatures amb quatre cares: d'un home, d'un lleó, d'un toro, i d'una àguila.Aquest és l'origen dels símbols convencionals, principalment en el catolicisme, dels evangelistes, és a dir, els escriptors del evangelis canònics:
Evangeli segons Mateu
Evangeli segons Marc
Evangeli segons Lluc
Evangeli segons Joan
Els relats evangèlics canònics i apòcrifs sobre Jesús de NatzaretAPÒCRIFS:
Altres evangelis no van ser incorporats al cànon del Nou Testament i van ser acceptats només per petitsgrups de la comunitat cristiana de l'Església Primitiva, van tindre un paper important el poble senzill.
La seva imaginació oriental per tot el que es presentava com extraordinari, misteriós i llegendari, trobà la manera d'omplir els buits dels evangelis canònics amb detalls de la vida de Jesús.
Els evangelis apòcrifs més antics són l'Evangeli de Tomàs (basat en les dites de Jesús) i l'Evangeli de Pere
(una altra narració de la vida de Jesús).
Al segle II van aparèixer els "Evangelis de la Infantesa" i l'Evangeli de Jaume.Ambdós contenen històries de miracles fets per Jesús quan era nen.
Altres evangelis apòcrifs són: l'Evangeli de Felip,
l'Evangeli de Maria,
l'Evangeli dels Egipcis, l'Evangeli dels Hebreus i l'Evangeli de Judes.
Altres testimonis escrits sobre Jesús: romans, musulmans, jueus...
TESTIMONI FLAVIÀ:La menció a Jesús de Natzaret feta per l'historiador jueu Flavius Josephus en el capítolXVIII de la seva obra Antiguitats judaiques.Flavius Josephus va escriure també sobre un parent de Jesús, en el capítol XX.
EL TALMUD:El Talmud de Babilònia, un text d'autoritat màxima per al judaisme,acabat de compilar al segle V, en diverses ocasions inclou possiblesreferències a Jesús utilitzant els termes "Yeshu".En alguns casos, noestà clar si les referències són a Jesús o a altres persones, i els erudits segueixen debatent el seu valor històric i quines referències, si n'hi ha, poden referir-se a Jesús de Natzaret
Altres testimonis escrits sobre Jesús: romans, musulmans, jueus...
SUETONI:Va fer referència a l'Església primitiva i al seu líder en la seva obra Videsdels dotze cèsars, escrita l'any 121 dC.Concretament, apareixen referències de Jesús a Claudius 25 i Nero 16, ones descriu la vida dels emperadors romans Claudi i Neró.El passatge 16 deNeró es refereix als abusos que va cometre i esmenta com va castigar alscristians que generalment es data al voltant de l'any 64 dC.Aquest passatge mostra el menyspreu de Suetoni per als cristians.
PLINI EL JOVE:El governador de la província romana de Pontus i Bitínia Plini el Jove va escriure al'emperador Marc Ulpi Trajà per explicar-li com s'havien de tractar als cristians, queestaven en contra d'adorar l'emperador i defensaven l'adoració de Jesucrist.Charles Guignebert, que no dubta que el Jesús dels Evangelis va viure a Galilea alsegle I, descarta que aquesta carta sigui una evidència vàlida per provar la historicitatde Jesús
Context històric
2. Palestina en temps de Jesús
El territori i les regionsGALILEA:És una regió muntanyosa, al nord de Palestina, amb una fèrtil plana vorejant el mar de Genesaret.En la seva part muntanyosa estan les poblacions de Naïm, Natzaret i Canà.De Galilea era originari Jesús i a Natzaret va viure fins al començament de la seva vidapública.
SAMARÍA:Està situada entre Galilea i la Judea. És fèrtil i amb alt nivell urbà. Els seushabitantsmai van ser autènticament jueus de religió, ja que molts d'ells descendien decolons estrangers.Els samaritans eren seguidors de la Llei: admetien només el Pentateuc, rebutjaven laresta dels llibres de l'Antic Testament i no reconeixien a Jerusalem com a centre religiós. Ciutats importants eren Samaria, Siquem i Cesarea.
El territori i les regions
JUDEA:És la regió sud de Palestina, la més extensa i la més despoblada i pobre.La ciutat principal de Judea és Jerusalem.És allí l'únic temple jueu del món, al qual tots han de peregrinar.Altres ciutats importants de Judea són Hebron, Betlem, Emaús, Betània i Jericó (la ciutat residencialdels sacerdots de Jerusalem).
Els recursos econòmicsEn els territoris petits conquistats pels exèrcits romans, l'emperador August, l'any 29 abans de Crist, nomenava a un governador per dirigir-ho tot. Des dels anys 6 al 41 el Prefecte de la Judea va seranomenat procurador.
El procurador romà de la Judea té el suprem poder militar, encara que depèn del Llegat romà deSíria. És també l'agent de finances de l'emperador romà, recull la totalitat dels impostos que elsjueus han de pagar al fisc imperial romà. Sota les seves ordres hi ha els recaptadors d'impostos,recolzats pels seus soldats.
Resideix a Cesarea, però en les festes acudeix a Jerusalem i viu a la ciutadella militar cridada TorreAntonia, edificada en l'angle nord-est del Temple, on habitualment resideix la guarnició romana
JerusalemJerusalem capital de l'estat d'Israel-Palestina des de 1950.La part oriental de la ciutat és territori ocupat segons l'ONU.
És una antiga ciutat de molta importància per a les tres principals religions monoteistes del món, cristianisme, islam i judaisme.
El 1948 fou dividida entre els estats d'Israel i de Jordània.El 1967, conclosa la Guerra dels sis dies, Israel va conquerir Jerusalem est, i la regió de Cisjordània, i vainiciar el procés per tal d'unificar els territoris, la qual cosa va fer oficial el 1980.El 1988, Jordània va renunciar a la seva reclamació de Cisjordània, però només reconeixerà el control l'Autoritat Palestina sobre aquestes regions.La ciutat antiga de Jerusalem i les muralles van ser declarades l'any 1981.
El domini romàPalestina i les províncies de Galilea, Samaria i Judea estan sota la administració romana.Aquesta dominació es va iniciar en 63 a.C, quan els romans van incorporar Palestina al seuimperi.L'època de la dominació romana va ser escenari de contínues lluites, guerres i revoltes populars.Es descriu a Palestina com "un dels focus de major rebel·lia contra l'imperi esclavista delsromans".Quan parlem de l'imperi romà al·ludim a una de les èpoques més sagnants, i que va marcarprofundament la situació del poble jueu, del moviment de Jesús i de les comunitats cristianesprimitives.
Personatges històrics: Octavi AugustCèsar August, August o Octavi August va ser el successor de Juli Cèsar i el primer emperador romà.
Nebot i hereu de Cèsar, s'imposà a la Guerra Civil que hi hagué després de l'assassinat de Juli Cèsarl'any 44 aC.Des de l'any 31 aC governà l'imperi de facto, tot i que fins a l'any 27 aC no rebé el títol de prínceps
de la República per part del Senat, i fundà la dinastia julio-clàudia.Sota el lema de re-instaurar la República ell conduí, la transició cap a una monarquia amb laforma de principat. El seu govern culminà amb un gran període de pau, el qual se'l coneixeria méstard amb el nom de Pax augusta.
Personatges històrics: TiberiTiberi fou un emperador romà que governà des de l'any 14 dC fins el 37, successor d'Octavi August.
Tiberi era fillastre d'August qui li donà el permís per tornar a Roma del seu exili a l'illa de Rodesi el va adoptar formalment el 26 de juny de l'any 4 dC, moment en què se li van concedir poderstribunicis per deu anys.
Tiberi, va reorganitzar de nou l'exèrcit, reformant la llei militar i creant noves legions.El 13 els poders d'August i de Tiberi van ser prorrogats per deu anys més, però August va morirpoc després (19 d'agost del 14) i llavors tots els poders van ser transferits a Tiberi, sense caplimitació de termini.
Personatges històrics: Herodes el granHerodes el gran fou rei de Judea, Galilea, Samària, i Idumea des del 40 aC fins al 4 aCSota el seu govern s'incrementa el desenvolupament del comerç i de l'agricultura i es va dura la pràctica un pla de construccions d'importància.Va edificar la fortalesa Antonia, un palau reial, un amfiteatre, un teatre i un hipòdrom.L'any 20 a. C. va reprendre la construcció del temple de Jerusalem.Va fundar i va canviar el format de diverses ciutats seguint la línia hel·lenística-romana.Va conquistar Jerusalem i es va instal·lar allí com rei.
Personatges històrics: Pons PilatPonç Pilat fou un governador de la província romana de Judea entre els anys 26 i 36 de la nostraera, successor de Valeri Grat.És conegut per ser l'home, que segons els Evangelis condemnà Jesús a morir a la creu per lesdemandes dels grans sacerdots del temple, després de rentar-se'n les mans. Molts dels detallsde la seva vida ens són desconeguts i han estat suplerts per nombroses llegendes.
En la seva etapa com a governador de Judea intentà romanitzar la província el que li ocasionàenfrontaments amb els dirigents jueus. Per causa de la seva suposada tirania, es va produir una revolta a Jerusalem i disturbis aSamària.
Context històric
3. La vida social en temps de Jesús
La societat jueva en temps de JesúsGovernador romà: Ponç Pilat i es recolzava en l’exercit i funcionaris civils jueus.Els saduceus eren rics i controlaven el sanedrí o assemblea.Els sacerdots del temple i els fariseus controlaven les lleis religioses.Comerciants i artesans vivien del seu treball.Els pescadors, pagesos i pastors depenien de la natura.Dones i nens tenien pocs drets fora de la família.Els pobres, els malalts infecciosos i marginats havien de demanar almoinaper viure.
El judaisme en temps de JesúsDefineix el punt de vista del judaisme sobre Jesús de Natzaret.L'opinió del judaisme sobre el Messies difereix substancialment de laidea cristiana del Crist. Un presumpte Messies que mor abans decompletar la tasca, és a dir, obligar a tots els israelites a seguir en elcamí de la Torà, la reparació de les violacions, la lluita contra les guerres religioses, la construcció del Temple al seu lloc i l'agrupació dels exiliatsd'Israel) no és el Messies.
El temple d’Herodes; el gran sacerdot i el sanedrí
· El Sanedrí era a l'Antic Israel una assemblea o consell de savis estructurat en 23 jutges en cada ciutat jueva. Al seu torn, el Gran Sanedrí era l'assemblea o cort suprema de 71 membres del poble d'Israel.El Sanedrí constava de 71 membres: el gran sacerdot i 70
homes prominents de la nació.
El temple d’Herodes; els escribes i els sacerdots
· Els escribes eren cultes, experts en escriptura jeroglífica iconeixen el secret del càlcul. Solien procedir de la classe baixa ieren intel·ligents i educats.Els sacerdots eren persones que es dedicaven a fer sacrificis iofrenes als seus déus. A part d’això s’ocupaven de l’estudi de laciència, l’ensenyament i la pràctica de la medicina. S’afaitaventot el cos i es vestien amb roba de lli.
Les sinagoguesÉs el lloc d'estudi i oració pels jueus.El terme hebreu és "Casa d'Assemblea" o "Casa d'Oració".Usualment hi ha habitacions separades per a l'oració i per a l'estudi.La pregària en comunitat és una característica important del judaisme.Encara que les oracions es poden realitzar en qualsevol lloc, els jueus hande pregar tres vegades al dia, i el propòsit de la sinagoga és ser un llocper exercir-hi aquesta activitat.
Els partits religiosos: Saduceus Són els membres d'una de les quatre grans comunitats jueves de l'antigaJudea, junt amb els fariseus, els essenis i els zelotes.Ocupaven un lloc preponderant en el clergat secular i la classe políticade l'època. Les morts de Jesús de Natzaret i de Sant Jaume són imputades amembres d'aquest grup social pels Evangelis.
Els partits religiosos: FariseusComunitat jueva que va durar fins al segon segle de la present era i es considera successora dels hassidim (devots).Van ser coetanis de saduceus, essenis i zelotes. El grup va tenir el seuinici durant la captivitat babilònica (587 - 536 aC).Després es definiren com a partit durant la revolta dels Macabeuscontra els invasors siris (167 – 165 aC).
Els partits religiosos: Zelotes· Els zelotes, més que un grup separat en la religió o ladoctrina, eren fariseus que consideraven que l'únicaforma de desfer-se de l'ocupació romana era a travésd'una revolta armada, tal com van intentar amb fatalresultat.
Els partits religiosos: Essenis· Eren els membres d'una secta jueva fundada cap al segle II aC,les principals comunitats de la qual es van establir a la riberes del marMort.Aquesta gent vivia al desert, predicaven la fraternitat i eldespreniment de les riqueses, i celebraven ritus de purificació a based'aigua (esseni significa, probablement, pur).
Els partits religiosos: Baptistes Són una denominació cristiana protestant actual que emfatitzen elbaptisme adult dels creients per mitjà de la immersió completa dins del'aigua (en oposició al ruixament), el qual es realitza després d'unaconfessió pública de fe en Jesús com a salvador.Les esglésies baptistes van ser fundades el segle XVII al Regne Unit iels Estats Units.
Els marginatsEls marginats de la societat entre els quals es comptaven els pobres(malalts, leprosos, cecs, invàlids) vivien de l'almoina.La vida d'aquest grup era molt dura. A més de la misèria material, lagent els considerava impurs. Pensaven que si estaven malalts eraperquè havien comès un pecat i Déu els havia castigat, per això ningúno se'ls acostava ni deixava que ells s'acostessin
La donaA l’orient, la dona no participava de la vida pública. Quan la dona jueva de Jerusalem sortia de casa, portava la cara coberta amb una lligadura,d’aquesta manera no es podien reconèixer els trets de la seva cara. Les dones havien de passar desapercebudes en públic.A la casa paterna les filles havien de passar després dels nois.Els deures de l’esposa consistien a atendre les necessitats de la casa.