jesús i: context històric

25
Guillem Pujol Manu Rodríguez

Upload: manu-rodriguez

Post on 23-Jan-2017

153 views

Category:

Data & Analytics


0 download

TRANSCRIPT

Guillem PujolManu Rodríguez

Que són els evangelis?• La paraula "evangeli" significa

"Bona Notícia".• Els evangelis són textos

narratius i descriptius basats en la vida de Jesús. Mencionen el seu naixement i els últims anys de la seva vida, quan va començar a “lluitar” amb les seves idees. Contenen una part real i una part inventada: com un conte.

Per què i quan s’escriuen?Per què s’escriuen?• Per deixar record i constància sobre Jesús per evitar que se

l’oblidi, per inspirar a la gent a seguir el seu exemple.Quan s’escriuen?Les estimacions de les dates dels evangelis varien significativament, ja que n'hi ha poca evidència. La majoria dels filòlegs accepta les següents dates:• Mateu, c. 70 - 100.• Marc, c. 68 - 73.• Lluc, c. 80 - 100.• Joan, c. 90 - 110.

Tipus d’EvangelisEls evangelis canònics són aquells que van ser acceptats per les primeres comunitats. Són els evangelis de Mateu, Marc, Lluc i Joan.A més dels quatre evangelis inclosos en el cànon del Nou Testament, en els primers segles de l'església van sorgir altres escrits que també van rebre aquest nom. Són els evangelis "apòcrifs", paraula que en grec vol dir "ocult" o "amagat".

Altres textos

Fonts jueves (Flavi Josep, El Talmud, Qumran)Fonts romanes (Suetoni, Tàcid, Plini)Fonts sirianes i gregues (Mara Bar Serapió, Llucià, Talo, Cels

Territori i regions

GalileaSamariaJudea

Economia

• Els elements principals de l'economia de Palestina durant el segle I són:

a) L'agricultura i ramaderiab) La indústriac) El comerç

Jerusalem

La ciutat santa era una ciutat emmurallada. El nucli urbà apareixia envoltat d'un mur que li donaven un aspecte allargat de nord a sudLes edificacions eren comunament d'una planta baixa amb una terrasa no habitable, o de dues plantes, per als jueus més benestants. Entre aquests habitatges sobresortien, imponents, dues construccions d'espectacular envergadura: un era el gran recinte del Temple i un altre el palau d'Herodes

Domini romà sobre els territoris

Conquesta romana o conquesta de Roma són denominacions historiogràfiques de les diferents conquestes per part de l'Antiga Roma de cada un dels territoris que van formar l'Imperi romà. Particularment, en la meitat occidental de l'Imperi, a la conquesta va seguir la romanització dels anomenats pobles preromans.

Octavi August

• Va ser el primer emperador de Roma. Fill adoptiu de Juli Cèsar, amb el qual va combatre a Hispània, es va fer nomenar cònsol en el 43 a.C. i va formar un triumvirat amb Marc Antoni i Lèpid.

• August va derrotar a Marc Antoni a la batalla naval d'Actium (31 a.C.) i així, relegat Lèpid a Àfrica, August va quedar com a únic amo del poder.

Tiberi

• Va coincidir en vida amb Jesús. Els evangelis esmenten que durant el regnat de Tiberi, Jesús de Natzaret va ser executat per ordres del governador de Judea, Ponç Pilat. En la Bíblia, el nom de Tiberi s'esmenta únicament en una ocasió.

Herodes el Gran

Herodes El Gran va ser un gran líder polític, militar i constructor. Si bé el seu llinatge era jueu, el seu pensament, educació i cosmognía eren clarament gregues per la qual cosa podríem qualificar més com un rei estranger que va governar a Judea durant i a nom de l'opressió romana.

Ponç Pilat

• Ponç Pilat va exercir el càrrec de prefecte de la província romana de Judea des de l'any 26 d.C. fins al 36 o començaments del 37 d.C. La seva jurisdicció s'estenia també a Samaria i Idumea. Va coincidir amb Jesús.

Judaisme al temps de Jesús

El centre era el monoteisme: tenien una concepció pròpia de la història, guiada pel Déu Yahvé, que s'havia revelat com el seu Senyor. Aquesta fe conformava la vida quotidiana dels jueus, fe que venia enfortida per l'esperança en la vinguda d'un salvador, el Messies, que hauria erigir a Israel el Regne de Déu. Aquesta va ser la força de resistència més gran del poble en moments d'amenaça per a la seva existència

Temple de Herodes (Jerusalem)

El Temple d'Herodes es va començar a 18 a.E.C.Era molt important la bona construcció ja que en plena època de la Pasqua podrien haver més de 250.000 persones en el seu recinte.A causa que els jueus odiaven a Herodes i desconfiaven d'ell, no li van permetre reedificar el temple fins que va tenir tot preparat per al nou edifici.

Gran Sacerdot Era el responsable màxim del temple i president del Sanedrí. Gaudia d'una gran dignitat i una situació econòmica confortable. Pertanyia al partit saduceu i era col·laboracionista amb el poder romà. El seu càrrec era vitalici, però els diversos procuradors nomenaven i destituïen al gran sacerdot quan volien.

Sanedrí• El Sanedrí ( "Consell", "seure junts") era la institució més important de la

societat jueva. Una espècie de parlament amb poder legislatiu, executiu i judicial. Només estava limitat en les seves funcions pels ocupants romans. En l'època de Jesús, el Sanedrí constava de 71 membres,

EscribesEn el temps de Jesús la paraula "escriba" designava a una classe d'homes a qui s'havia instruït en la Llei. Aquests van fer l'estudi sistemàtic i de l'explicació de la Llei la seva ocupació. Se'ls comptava entre els mestres de la Llei o els versats en ella. En general pertanyien a la secta religiosa dels fariseus

SacerdotsEn temps de Jesús, tenien possessió del poder polític i social. El sacerdoci no era per vocació de Déu, sinó hereditari, segons la Llei, només podien ser sacerdots els descendents d'Aaron, el germà de Moisès. Formaven doncs, un cercle tancat i estretament unit.

Sinagoga

Era el lloc de reunió dels jueus per a l'oració i l'estudi de la Llei. Més encara que el temple, llunyà per a molts i on només anaven a les festes, és el lloc on es forja la fe i la pietat del poble. La cerimònia es dividia en dues parts: primer el Shemà, que acabava amb una benedicció. Després es feia la lectura de la Llei, il·luminada per un text dels profetes, i seguida per una homilia.

Grups religiosos

• Saduceus• Fariseus• Essenis• Zelotes• Baptistes

Saduceus - Fariseus• Pertanyen a la classe alta del

país, aristocràcia sacerdotal i grans propietaris. Políticament col·laboraven amb el poder romà, intentant mantenir l'ordre públic. Religiosament eren molt conservadors: s'atenien a la Llei antiga, no creien ni en el regne esdevenidor ni en la resurrecció.

• Era un grup molt influent, religiosa i socialment, format només per laics, és a dir, no hi havia entre ells sacerdots. No acceptaven la dominació romana, però tampoc incitaven a la rebel·lió armada.

Zelotes - Essenis

Els zelotes "gelosos" formaven un grup nacionalista que rebutja tota autoritat humana, i sobretot l'estrangera, com a contrària al regne teocràtic "Regne de Déu" que ells defensaven

Els essenis eren un grup integrat per gent molt piadosa i austera, que trenquen amb el culte oficial del temple de Jerusalem i es retiraven a llocs apartats on vivien en comunitat, formant una especie de monestirs.

Baptistes i marginats

• Els baptistes eren un grup que seguia fidelment la Bíblia.

• Els marginats ho eren per causes econòmiques, polítiques o religioses. Tenien una vida molt dura, ja que a més de tenir una miseria material, eren considerats impurs per la seva societat.

La dona en el temps de Jesús

• La dona no tenia els mateixos drets que l'home. Una dona depenia totalment del seu pare fins a l'edat de 12 anys. A aquesta edat, se celebraven normalment les esposalles, i un any després tenia lloc el matrimoni. A partir de llavors la dona passava a dependre totalment del marit. Aquest podia divorciar-se; la dona, no. En els judicis seu testimoni no valia. En resum, la dona estava considerada com a menor d'edat i una possessió de l'home.

FI