1. MORT I INFERN EN LANTIGA GRCIA

2. ALGUNES NOCIONS BSIQUES

NO VA EXISTIR MAI UNA CASTA SACERDOTAL INSTITUDA.

NO TENIEN LLIBRES SAGRATS

ELS DEUS EREN ANTROPOMRFICS

OBSESSI PEL RITUAL

ELS POETES (HOMER, HESODE) CREAREN LA RELIGI EN FORMA DE MITES .

3. LNIMA PSYQUE ()

CREUEN EN UNA NIMA.

SANOMENAVA EIDOLON, UNA ESPCIE DE FIGURA ALADA

4. ALTRES EIDOLA 5. I MS EIDOLA Edlai culte a la tomba (Viena, Kunsthistorisches Museum 144). Edlai deploraci fnebre (Atenes, Museo Nacional 450). 6. EL RITUAL FNEBRE

-ERA UN DEURE SAGRAT I OBLIGATORI.

LES DONES SENCARREGAVEN DE LLAVARI VESTIR EL CADVER, I DENVOLTAR-LO EN UN SUDARI BLANC AMBLA CARA DESCOBERTA.

Lcito con escena de prothesis. Londres D62 7. LA PROTHESIS O EXPOSICI

SEXPOSAVA AMB LA CARA DESCOBERTA

ELS PEUS CAP A LA PORTA I EL CAP CORONAT AMB FLORS DURANT UN O DOS DIES.

PODIEN ENTRAR ELS HOMES I LES DONES SOLS LESMS PROPERES.

8. LES PLANYVOLES

-CUIDAVEN EL CADVER.

- ENTONAVEN CANTS FNEBRES, PLORAVEN, ES TALLAVEN EL CABELL I SHI TIRAVEN CENDRA PEL COS

- DE VEGADES EREN DONES CONTRACTADES PER LA FAMLIA

9. El cadver era traslladat a braos dels familiars o esclaus sobre el llit on estava exposat, o b en un carro tirat per bous o cavalls o muls 10. LES DONES DIPOSITAVEN LES OFRENES JUNT A LES ESTELES: CORONES, NFULES, LCITOS (GOTS DE PERFUMS), I DESPRS SACOMIADAVEN DEL MORT Radiografia de lcitos, gotdelrite fnebre atens. Lcitos en la tomba, Atenas, MN 1935 11. OFRENES DIPOSITADES I LCITOSCARACTERSTICS 12. A LA TORNADA ES PURIFICAVEN AMB UN HISOP, ELLS I LA CASA, DESPRS CELEBRAVEN UN BANQUET 13. QUI NO PAGA NO CREUA

En algunes poques shi collocava una moneda en la boca del mort per a pagar a Caront, el barquer, el passatge per creuar el riu Aqueront i transportar les nimes dels morts.

Caront, Orvieto, fi IV a.e. Tomba d nimes en Tarqunia c. 240 a.e 14. , HYPNOS I THNATOS, TERRIBLES DEUS (Hesode Teogonia, 759 Hypnos i Thanatos portant a Sarped, Nova York, Metropolitan 1972 de Eufronio 15. ALGUNES IMAGENS MS DE THNATOS I HYPNOS 16. I DOS IMAGENS MS 17. CARONT 18. CERBER: el guardi de les portes dentrada a lHades 19. CERBER EN VAIXELLES

.

20. QU PASSAVA QUAN ALG MORIA?

Lnima del mort era conduda per Hermes a lentrada de lHades.

All Caront el pujava a la barca desprs de pagar lbol per creuar el riu o rius o la llacuna Estgia.

Qui no pagava quedava errant durant 100 anys.

21. VISI DE GUSTAVE DOR SOBRE CARONT EN LA DIVINA COMDIA DE DANT CREUANT ELS RIUS 22. REPRESENTACI ARTSTICA DEL RIU AQUERONT O RIU DE LAFLICCI 23. RIU COCYTUS O DE LES LAMENTACIONS 24. RIU LETEO O DE LOBLIT ON EL MORT ERA OBLIGAT A BEURE I OBLIDAR 25. RIUPHLEGETH O DEL FOC 26. LA LLACUNA ESTGIA O DE LODI 27. UN MAPA DE LHADES 28. UN ALTRE MAPA 29. I UN ALTRE MS 30. REGNE DHADES EN LA DIVINA COMDIA DE DANT 31. QUI ERA HADES?

- GERM DE ZEUS.

-LI TOCA EL GOVERN DE

LINFRAMN QUE NING

VOLIA.

- NO ERA UN DIMONI NI UN DEU DOLENT.

- S EL MS RIC PLOUTON I TOTES LES RIQUESES EREN SOTA TERRA.

- S EL REI DE LINFRAMN

32. HADES I PERSFONE 33. EL SEGREST DE PERSFONE

-Persfone era filla de Demter, deessa del blat. Hades la segrest per casar-se amb ella. Demter, desconsolada de perdre sa filla,deix de produir aliments i tot moria.

- Finalment Zeus apleg a un acord amb son germ Hades. Mig any estaria ella amb sa mare (primavera i estiu, quan tot naix) i mig any tornaria amb el seu home Hades (la tardor i lhivern, on tot es fa fosc i mor).

- Es tracta dun mite darrels agrcoles.

34. LHADES SOLS ERA EL LLOC ON LA GENT ANAVA QUAN MORIA 35. ARRIBADA: EREBO

EL LLOC ON ELS MORTS PASSAVEN NOMS CREUAR AMB CARONT.

- TAMB ERA

CONSIDERAT COM

SINNIM DE

LINFRAMN

36. PALAU DHADES 37. ELS JUDGES DE LES NIMES 38. EL PRAT DASFDELS: ON ANAVEN LA MAJORIA 39. ELS CAMPS ELISIS

SOLS ANAVEN ELS PIADOSOS O MOLT

AFAVORITS PELS DEUS.

TOT EREN DANCES, JOCS, FESTES

40. CAMPS ELISIS: EL MS SEMBLANT A LA CONCEPCI CRISTIANA I ISLMICA Arribada de Goethe als Camps Elisis, gravat del segle XIX realitzat per Franz Nadorp . 41. LES ILLES DELS BENAVENTURATS 42. EL JARD DE LES HESPRIDES 43. UNA MS DEL JARD El jard de les Hespridsde Frederic Leighton (1892) 44. EL TRTAR: LLOC DE CSTIG I DE MALVATS ERA EL LLOC ON ANAVEN ELS COMDEMMNATS 45. REFERNCIES DELS POETES Hom. IL. VIII, 13 y ss :lo arrojar al tenebrosoTrtaro, muy lejos en lo ms profundo del bratro debajo de la tierra sus puertas son de hierro y el umbral, de bronce, y su profundidad va desde el Hades como del cielo a la tierraHom ODYS. XI, 571: juzgaba a los muertos mientras ellos,sentados o de pie, aguardaban sus fallos por el Hades, mansin de anchas puertas. 46. HESODE Teogona 116y ssAntes que todas las cosas fue Caos; y despus Gea la de amplio seno, asiento siempre slido de todos los Inmortales que habitan las cumbres del nevado Olimpo y l Trtaro sombro enclavado en las profundidades de la tierra espaciosa. Teog. 807y sslos sumieron bajo tierra, tan lejos de la superficie como lejos esta la tierra del Urano, porque el mismo espacio hay en entre la tierra y el negro Trtaro.Rodando nueve noches y nueve das, llegara a la tierra en el dcimo da un yunque de bronce cado del Urano; y rodando nueve noches y nueve das, llegara al negro Trtaro en el dcimo da un yunque de bronce cado de la tierra. Un recinto de bronce lo rodea, y la noche esparce tres muros de sombra en torno ala entrada, por encima estn las races de la tierra y del mar estril y all, abajo la negra niebla, en este lugar infecto, en las extremidades de la tierra inmensa, por orden de Zeus que amontona las nubes, estn escondidos los Dioses Titanes. Y no tiene salida este lugar. Poseidn hizo sus puertas de bronce, y por todas partes lo rodea de un muro; y all, de la tierra sombra y del Trtaro negro, del mar estril y del Urano estrellado, estn alineados los manantiales y los limites, horrendos infectos y detestados de los Dioses mismos.Es una sima enorme, y en todo un ao no llegara a su fondo quien tras pusiera sus puertas, sino que seria llevando de aqu para all por una impetuosa tempestad, atroz y hasta para los Dioses inmortales es horrible esa sima monstruosa, y all se yergue la morada horrible de la noche negra, toda cubierta de sombra nubes. . 47. EL TRTAR, LLOC DELS CONDEMNATS La cada de los Titanes , de Cornelis vanHaarlem(1588) 48. LA DERROTA DELS TITANS 49. EXCEPTUAN-NE ALGUNS

ATLES FOU EXONERAT PER VAHAVER DE SOSTENIR LA BVEDA CELEST.

EVITABA QUE EL CEL I LA TERRA SUNIREN.

50. ALGUNES IMAGENS MS DATLES 51. NO TOTS FOREN DIVINITATS 52. ALTRES MORTALS COM SSIFO

CONDEMNAT PER TRENCAR LA LLEI DE LHOSPITALITAT I ENCADENAR LA MORT.

TOTA LA VIDA DEVIA PUJAR UNA ROCA QUE TORNAVA A CAURE.

53. LES DANAIDES

ACONSELLADES PER SON PARE, DNAO, ASSESINAREN ELS SEUSMARITS FILLS DEGIPTE, MENTRE PRENIEN UN BANY.

ZEUS LES CASTIG A OMPLIR ETERNAMENT UN A BANYERA FORADADA EN EL TRTAR

54. IXI, REI DELS LAPITES

CONVIDAT PER ZEUS, TRACT DE VIOLAR HERA, LESPOSA DE ZEUS.

FOU CONDEMNAT A VAGAR ETERNAMENT LLIGAT AUNA RODA CREMANT

55. TNTAL

CONVIDAT PER ZEUS, REVEL SECRETS DELS DEUS, ELS ROB AMBROSIA I NCTAR I ELS DON A MENJAR SON FILL, PLOP.

EL CTIG AL TRTAR FOU PASSAR ETERNA FAM I SET AMB LA TORTURA DE TENIR-LO AL SEU ABAST.

56. DIVINITATS QUE HABITAVEN O TENIEN EL SEU PALAU EN EN EL REGNE DHADES, LA MAJORIA TRADES 57. LES ERINIS (FURIAE)

EREN TRES.

REPRESENTAVEN EL RESTABLIMENT DE LORDE ALTERAT PER ASSASSINATS O CRIMS NO EXPIATS, SOBRETOT EL DE FAMILIIARS .

58. MGERA (LA SEDUCTORA)

CASTIGAVA ELS DELICTES DINFIDELITAT I ERA ODIADA PELS VARONS.

59. ALECTO,(LA IMPLACABLE )

ENCARREGADA DE CASTIGAR ELS DELICTES MORALS: IRA, HYBRIS, CLERA.

Alecto. Detall del quadre de P.P.Rubens Alegoria de la guerra o Els desastres/horrors de la guerra, 1637-40. Palazzo Pitti. Florncia. 60. TISFONE ( ) LA VENJADORA

CASTIGAVA SOBRETOT ELS ASSASSINATS FAMILARS, PARRICIDIS, MATRICIDIS

61. ALGUNES REPRESENTACIONS FAMOSES DERINIS Detalle del Guernica de P.Picasso.,1937. La figura se interpreta como la representacino alegora fantasmagrica de la Repblica. Museo Nacional Centro Reina Sofa. Madrid. El remordimiento de Orestes, de William-Adolphe Bouguereau(1825-1905) 62. LES MOIRES (repartidores)

EREN TRES, I APAREIXIEN AL TERCER DIA DEL NAIXEMENT .

EREN LA PERSONIFICACI DEL DEST I EL FUTUR.

SEMPRE ANAVEN JUNTES.

63. CLOTHO (LA QUE FILA)

ERA LA MS JOVE.

PORTAVA UN CABDELL DE LLANA EN EL NAIXEMENT QUE ERA LA VIDA QUE TENIA ASSIGNADA UN SER.

SE LA REPRESENTAVA AMB UNA FILOSA

64.

LQUESIS (la que assigna el dest

DIBUIXAVA LA VIDA I MESURAVA EL FIL DE LA MATEIXA SEGONS CADA PERSONA.

REPRESENTADA AMB UNA PLOMA

65. ATROPOS (la inexorable)

TAMB ANOMENADA LA INFLEXIBLE.

TALLAVA EL FIL DE LA VIDA AMB UNES ESTISORES DOR.

ERA EL FINAL.

REPRESETADA AMB ESTISORES O UNA BALANA.

66. ALGUNES REPRESENTACIONS T he Triumph of Death , orThe 3 Fates . (probably Brussels, ca. 1510-1520). Victoria and Albert Museum London Francisco de Goya, 1819-1823. Museo del Prado Madrid 67. I MS QUADRES 68. LES KERES (TENEBRAE)

ESPERITS FEMENINS DE LA MORT .

VIVIEN A LHADES PER SOVINT PUJAVEN A LA TERRA, ALS CAMPS DE BATALLA BUSCANT FERITS PER BEURE LA SEUA SANG I PORTAR-LOS A LHADES

69. TOTS NO CREIEN: ALGUNS DELS PENSADORS ATEOS GRECS MS FAMOSOS 70. PROTGORES DABDERA (481?-411 a.C.)

SOBRE ELS DEUS NO PUC DIR QUE EXISTISQUEN O NO, DONAT QUE HI HA MOLTS OBSTACLES PER ASSOLIR DIT CONEIXEMENT, EN PART PER FALTA DE CERTIDUMBRE Y EN PART PER LA BREVETAT DE LA VIDA HUMANA

71. LEUCIP DABDERA O MILETO ( 450-370 a.C)

EL PRIMER ATOMISTA, MESTRE DE DEMCRIT, PENSAVA QUE TOT ESTAVA FORMAT PER TOMS, PACULES INDIVISIBLES I PER TANT LA DIVINITAT NO ERA NECESSRIA .

72. DEMCRIT DABDERA(460 370 A. C.)

CONSIDERAVA QUE TOT EST CONSTITUIT PER TOMS I BUIT.

NEGAVA LEXISTNCIA DELS DEUS.

S EL PRIMER MATERIALISTA DE LA HISTRIA

73. DIGORES, L'ATEU DE MELOS (465? A. C. 410?V A.C.)

SI LA IMMORALITAT POT QUEDAR IMPUNE, PER A QU CREURE EN DEUS QUE NO VETLLEN PER LHUMANITAT?

FOU ACUSAT DATEU

74. EPICUR DATENES (341-270 a.C.)

PENSANT EN LA NATURA DELS DEUS:

SI UN DEU VOL ACABAR AMB EL MAL PER NO POT, ALESHORES NO S OMNIPOTENT.

SI POT ACABAR AMB EL MAL PER NO VOL, ALESHORES S DOLENT.

SI POT I VOL ACABAR AMB EL MAL, ALESHORES, PER QU HI HA MALS AL MN?

SI NO POT NI VOL ACABAR AMB EL MAL, ALESHORES, PER QU SE LANOMENA DEU?

-

Si

75. PRDIC DE CEOS (465-h. 395 a.C.)

ELS DEUS EREN UNA ENCARNACI DALL TIL.

ELS ANTICS CONSIDERAVEN ELS DEUS COM EL SOL, LA LLUNA, RIUS I TOT ALL QUE ENS S TIL PER A LAVIDA EN LA MESURA EN QUE ENS AJUDA A VIURE

FOU ACUSAT D ATEU .

76. BI DE BORSTENES (325 a. C. Olbia, Escitia - 246 a. C.)

PERTANYA A LESCOLA CNICA I FOU UN ESCTIC.

AFIRMAVA QUE ELS DEUS EREN PERSONATGES HISTRICS DIVINITZATS POSTERIORMENTE PER LA SUPERSTICI.

ACUSAT DATEISME.

77. TEODOR DE CIRENE LATEU ( 340 - 250a.C.)

DEIXEBLE DARSTIP EL CNIC I MESTRE DEVMER.

NEGAVA LEXISTNCIA DE QUALSEVOL DEU.

EL MN ERA LA SEUA PTRIA.

TINGU MOLTS PROBLEMES PER ATEU

78. EVMER DE MESENE(SICLIA 330a.C. ALEXANDRIA 250a.C.)

DESCOLA EPICREA

DARRERE DE LES CREENCES EN ELS DEUS, SAMAGA UN ANTIC REI O UN PERSONATGE HUM FAMS DIVNITZAT EN EL TEMPS.

ACUSAT DATEISME.

79. MARIO