Paper de la dona a l’antiga Grècia

LA SITUACIÓ DE LA DONA

La dona grega

Exclosa dels assumptes de la polis

Considerada una eterna

menor de edat

El seu paper a la societat:

proveir futurs

ciutadans i proporcionar-los una bona

educació

Tancada al gineceu,

excepte per festes

religioses

Fidelitat a l’home

A Esparta major

llibertat: dedicació a la cura del

cos

IMATGE DE LA DONA•Mite de la creació de la primera dona: PANDORA creada pels déus com a càstig per als homes que va deixar escapar d'una caixa tots els mals que vaguen pel món.

Mite de Prometeu i PandoraI és que ocult tenen els déus el sustento als homes; doncs d'una altra manera fàcilment treballaries un sol dia i tindries per a un any sense ocupar-te de res. Al punt podries col·locar el timó sobre el fum de la llar i cessarien les feines dels bous i dels soferts muls.Però Zeus ho va amagar irritat en el seu cor per les burles que li va fer objecte l'astut Prometeu; per això llavors va ordir lamentables inquietuds per als homes i va ocultar el foc. Mes heus aquí que el bon fill de Jàpet ho va robar al provident Zeus para ben dels homes en el buit d'una canyaferla d'amagat de Zeus que es gaudeix amb el raig. I ple de còlera li va dir Zeus amuntegador de núvols:

Rubens: Prometeu amb el foc

“Japetònida coneixedor dels designis sobre totes les coses! T'alegres que m'has robat el foc i has aconseguit enganyar la meva intel·ligència, enorme desgràcia per a tu en particular i per als homes futurs. Jo a canvi del foc els donaré un mal amb el qual tots s'alegrin de cor acariciant amb afecte la seva pròpia desgràcia”.Així va dir i va trencar en riallades el pare d'homes i déus; va ordenar al molt il·lustre Hefest barrejar al més aviat possible terra amb aigua, infondre-li veu i vida humana i fer una bufona i encantadora figura de donzella semblant en rostre a les deesses immortals. Després va encarregar a Atena que li ensenyés la feina de casa, a teixir la tela de fins encaixos. A l'orada Afrodita li va manar envoltar el seu cap de gràcia, irresistible sensualitat i afalacs captivadors; i a Hermes, el missatger Argifont, li va encarregar dotar-li d'una ment cínica i un caràcter voluble. Creació de Pandora

Va donar aquestes ordres i aquells van obeir al sobirà Zeus fill de Cronos. [Immediatament va modelar de terra l'il·lustre Garrell una imatge amb aparença de casta donzella per voluntat del fill de Cronos . La deessa Atena d'ulls glaucs li va donar cenyidor i la va engalanar. Les divines Gràcies i l'augusta Persuasió van col·locar en el seu coll daurats collarets i les Hores de bells cabells la van coronar amb flors de primavera. Pal·les Atena va ajustar al seu cos tot tipus de guarniments]; i el missatger Argifont va configurar en el seu pit mentides, paraules seductores i un caràcter voluble per voluntat de Zeus. Li va infondre parla l'herald dels déus i va posar a aquesta dona el nom de Pandora perquè tots els que posseeixen les mansions olímpiques li van concedir un regal, perdició per als homes que s'alimenten de pa. Tan bon punt va rematar el seu espinós i irresistible engany, el Pare va despatxar cap a Epimeteu a l'il·lustre Argifonte amb el regal dels déus, ràpid missatger. I no es va cuidar Epimeteu que li havia advertit Prometeu no acceptar mai un regal de mans de Zeus Olímpic, sinó retornar-ho tot seguit perquè mai sobrevingués una desgràcia als mortals. Després va caure en el compte el que ho va acceptar, quan ja era desgraciat.

Creació de Pandora

En efecte, abans vivien a la terra les tribus d'homes lliures de mals i exemptes de dura fatiga i les malalties que impliquen la mort als homes [...]. Però aquella dona, en llevar amb les seves mans l'enorme tapa d'una gerra els va deixar disseminar-se i va procurar als homes lamentables inquietuds.

Hesíode, Els treballs i els dies•D'ella procedeix l'estirp de les humanes dones: “sempre ocupades en pernicioses tasques”.

LA DONA A ATENES•Atenes, segle V a. de C. En la primera democràcia d'Europa, tots els ciutadans tenien dret a vot i el deure i el dret de participar en la vida política i en la gestió de la polis. Però per ciutadà s'entenia “home nascut a Atenes, de progenitor atenès, de condició lliure": elit minoritària que mai va aconseguir la quarta part de la població total: no explicaven els esclaus, els nens, els estrangers (metecs) ni les dones. Aquestes quedaven excloses de qualsevol participació en la vida pública.

Organització social atenenca

La marginació del sexe femení començava de fet des de la concepció. Els grecs no eren ambiciosos, el treball era l'imprescindible per mantenir una vida digna, fins i tot de vegades simplement una vida. No es podia mantenir a molts fills: un home que heretés els béns familiars i una filla que lliurar en matrimoni, onerosa per l'obligació d'atorgar-li un dot, eren més que suficients. Els mitjans anticonceptius eren rudimentaris i, encara que es practicaven avortaments, era freqüent el naixement de fills no desitjats. Es podia admetre un fill més, però era rar que es criés a dues filles. L'infanticidi femení era freqüent. Els bebès no desitjats solien exposar-se en el turó del Lycabetos, propera a l'Acròpoli. Les parelles que no podien concebre acudien allí a recollir a algun nen abandonat. Però era molt rar que adoptessin a una nena.

L'heroïna mitològica Atalanta va ser exposada al néixer

Si la nena creixia en el si familiar, no podia tampoc accedir a educació alguna. Excepte en Esparta, no hi havia escoles especials per a noies i la instrucció no es dirigia a elles. Tot ho aprenien en l'àmbit privat de la seva mare, germanes o esclaves. I el que aprenien quedava relegat a la vida a la casa: el manteniment de les possessions i les tasques domèstiques, la cura dels nens eren les seves tasques quotidianes. Les seves sortides es limitaven a recollir aigua en les fonts properes, en les quals es desenvolupava la seva escassa vida social. Fins i tot quedaven excloses dels sopars que els seus marits celebraven en la llar en companyia dels seus amics (simposioi), a les quals no era rar que acudissin prostitutes al final de la nit.

Els matrimonis no eren fruit d'una relació privada home-dona, sinó una transacció masculina, un contracte entre el pare de la núvia i el seu futur marit. El pare lliurava a la filla juntament amb un dot, i aquesta passava de la casa paterna a la casa del marit, propiciant amb això l'ordre ciutadà: l'herència i els fills legítims, futurs ciutadans de la polis. Les noies solien casar-se quan arribaven a la pubertat, mentre que els homes ho feien ja en una edat madura per a l'esperança de vida de l'època, entorn dels trenta anys.

Tot això feia difícil que hi hagués un acostament igualitari i satisfactori entre homes i dones, fins i tot entre esposos. Difícilment podria trobar al·licients un home culte en la relació amb la seva dona a causa de les seves manques. Els homes trobaven més ocasions de compartir els seus interessos i aficions amb persones del seu mateix sexe, la qual cosa va propiciar en la societat atenesa les relacions homosexuals entre homes, en absolut mal vistes, i l'èxit de les poques dones conreades que van tenir ocasió de viure en l'Atenes del segle V: les heteres.La mateixa paraula amb que les hi designa, heteres, diu molt de la seva consideració entre els homes: ἑταίρα significa companya, plànol d'igualtat del que distaven molt les esposes legítimes dels atenesos.

L'hetera Aspasia de Milet debatint amb Socrates

Jurídicament, la dona atenesa era una eterna menor. Tota la seva vida, havia de romandre sota l'autoritat d'un tutor: primer el seu pare, després el seu marit, el seu fill si era vídua o la seva més proper parent.La seva existència no té sentit més que per al matrimoni, en el qual l’enamorament no tenia gens que veure. L'home grec, no obstant això, havia de veure el matrimoni com un mal necessari.El dot de la jove casada consistia generalment en diners, l'usdefruit dels quals administrava el marit, comprometent-se a mantenir intacte el principal. Solia garantir-se aquest compromís amb garantia hipotecària del capital immobiliari del marit .Quan la seva dona moria sense fills o en cas de divorci per consentiment mutu, el dot havia de ser retornada.

L'home tenia la possibilitat de repudiar a la seva esposa sense al·legar motiu algun ni més obligació que reintegrar el dot. En canvi, la dona mancava del mateix dret: solament en cas de maltractament podia sol·licitar a l'arcont que dissolgués el matrimoni. Els fills solien quedar-se amb el pare, fins i tot els no nascuts.La llei atorgava a l'home el dret de casar a la seva dona amb un altre home, sense demanar a ella el seu semblar. També el pare tenia poder per decidir el divorci de la filla si li convenia casar-la amb un altre home.La dona vídua es veia obligada a casar-se amb qui el seu marit deixés establert, o amb qui decidís el seu nou "amo" legal, que podia ser fins i tot el seu fill major.

Les dones del poble aportaven a l'economia familiar un complement de recursos venent la seva superproducció agrícola o artesanal: olives, fruits i hortalisses, herbes teixits, etc. Els autors còmics com els oradors testifiquen a dones venedores al detall d'olis perfumats, de pintes, de petites joies o fins i tot de cintes. Se sap poc de les dones metecs. Moltes d'elles arribaven a Atenes seguint al seu marit. Es pot suposar que la seva manera de vida era semblant al de les filles i dones dels ciutadans. Una minoria estava constituïda de dones únicament arribades a Atenes per obtenir fortuna. Les més pobres acabaven sovint prostitutes en els bordells del Pireu o d'Atenes mateixa. Les dones més educades podien convertir-se en cortesanes.

Les esclaves, sense cap dubte les menys afavorides, s'encarregaven de les tasques domèstiques o de les labors agràries. Nascudes com a esclaves només podien aspirar a ser alliberades per ordre del seu amo i quedaven supeditades al control d'aquests. Mancaven de drets legals però disposaven de certa protecció en la mesura en què no estava ben vist el maltractament o l'assassinat d'un esclau. De totes maneres, tampoc les dones lliures tenien drets legals i en la majoria de les llars gaudien d'un tracte familiar.

Gerome: La compra d’una esclava

LA DONA ESPARTANA•La dona espartana gaudia d'una relativa llibertat i autonomia, que els permetia ocupar-se d'activitats comercials o literàries, entre altres possibilitats.•Des de nenes rebien una educació semblant a la qual rebien els homes, entrenant-se en gimnàstica, música i esports; les hi alimentava ben perquè tinguessin bona salut i les hi preparava per ocupar un lloc central en la societat lacedemònia: el de mares dels espartans.•La seva formació tenia lloc en les thiasas o "associacions" femenines, on s'establia una relació entre les joves i les seves tutores semblant a la relació entre els homes i els seus tutors.

•Les espartanes usaven un abillament lleuger: el pèplum dori, amb la faldilla oberta que deixava al descobert bona part de les cames i permetia, per tant, gran mobilitat.•El matrimoni, al que tots els espartans estaven obligats -per la seva finalitat estrictament reproductiva-, estava altament ritualitzat en aquesta societat. La dona arribava a aquest punt amb 24 o 25 anys, edat avançada si tenim en compte els paràmetres d'altres societats de l'antiguitat clàssica.

•Les dones espartanes no podien participar dels òrgans de govern, ni accedir a càrrecs públics, ni intervenir en les reunions dels homes, ni en l'exèrcit, però tampoc estaven obligades a les labors domèstiques, per les quals comptaven amb esclaves. Tenien, en canvi, la responsabilitat de concebre i preparar als fills fins als set anys, moment en què l'educació passava a les mans de l'estat.•Els rols d'home i dona eren molt diferents, però aquests rols eren igualment valorats: els ideals de valor i lliurament virils tenien el seu just contrapunt i motivació en la intel·ligència, força i mèrit de les dones que els parien i criaven, i per tant mereixien tots els respectes. La consideració i igualtat amb l'home que gaudien aquestes ciutadanes no té parangó en la Grècia clàssica.Gorgo, reina d’Esparta