memòria d'activitats de l'iemed (2014)

portada

Memòria d’activitats

2014

Memòria d’activitats 2014

2

1. Òrgans de Govern

3

08 1. Òrgans de Govern Junta de Govern Comissió Delegada Alt Patronat - Consell Empresarial Consell Assessor

14 2. Presentació

22 3. Àrees

24 3.1. Polítiques Euromediterrànies

Simposis internacionals, seminaris i tallers d’experts

La Tunisie dans le contexte euro-méditerranéen en mutation: islamistes, transitions démocratiques et mutations économiques

XVII Forum Réalités

Reunió del consell assessor de l’Anuari IEMed de la Mediterrània 2015

Anuari IEMed de la Mediterrània 2015

Increasing Diversity in the Euro- Mediterranean Region

Conferència Anual i Assemblea General d’EuroMeSCo 2014

Oppositions et transitions dans le monde arabe post 2011

Col·loqui internacional EuroMeSCo

Arab Transitions in Comparative Perspective: Building Democracies in Light of International Experiences

Seminari

The Arab Spring in Comparative Perspective

Workshop

Cursos i màsters

XXXVI Curs sobre la Unió Europea

Curs

V IBEI Summer School of the Mediterranean

Escola d’estiu

Cicles de debats, tribunes i conferències

Mediterrània 2014: escenari obert

Debats de la Mediterrània

Anuari IEMed de la Mediterrània 2014

Presentació

V edición de l’Enquesta Euromed «The European Union in a Transformed Mediterranean: Strategies and Policies»

Presentació

Índex

48 3.2. Món Àrab i Mediterrani


Egypt and the Middle East, What is in Store for 2014?

Sessió de treball

Joves musulmans i la construcció de noves identitats: Estats Units i Europa, visions comparades

Workshop

Les révolutions arabes: état des lieux

Seminari

La Tunisie: l’espoir démocratique du Printemps arabe

Sessió de treball

Cursos i màsters

Interpretar la Mediterrània avui

Programa interuniversitari Aula Mediterrània


Travessant fronteres: cinema en moviment

CineDebats de la Mediterrània

La Falsa Yihad

Taula rodona

Segona persona del singular

Taula rodona

Iraq, entre la crisi política i la violència enquistada

Taula rodona

Periodisme i transicions a la Mediterrània

Afkar/ideas

Un mar d’històries: canvi polític, dona, migració i identitat

DocuDebats de la Mediterrània

Egipte després de les eleccions

Taller

VIII Mostra de Cinema Àrab i Mediterrani de Catalunya

Cinema

68 3.3. Desenvolupament Socioeconòmic


Finances islàmiques i desenvolupament socioeconòmic sostenible

Seminari

Final Academic Conference. Projecte SEARCH

Conferència

Fòrum Barcelona – Casablanca

Fòrum

Projecte MagrebEx

Grup de treball

Financial Sector Reform. MED Confederation Working Group

Grup de treball

Macroeconomic and Monetary Policies in the Mediterranean: Management in a Context of Uncertainty

Seminari internacional

North Africa, the Way to Go. XI North Africa Business and Development Forum


Changing Finance, Financing Change. Global EcoForum 2014


The Challenges of the Mediterranean Urban Agenda: The Importance of Private-Public Partnerships for an Innovative Urban Planning and Social Inclusiveness. MED Confederation Working Group



Presentació de les conclusions de l’Economic Forum of the Western Mediterranean 5+5 Dialogue

Trobada empresarial

Instruments financers, sectors i projectes d’institucions multilaterals al Marroc

Taula rodona

Regional Cooperation and Economic Governance in the Mediterranean. Inspirations from and for the Enlargement of the EU

Taula rodona

Regional Economic Outlook of the IMF: Middle East and Central Asia

Presentació

88 3.4. Cultura i Societat Civil

Fundació Anna Lindh

Reunions del Comitè Executiu de la Xarxa espanyola de la Fundació Anna Lindh

Comitè Executiu de la REFAL

L’art, instrument et expression des transformations sociales

Acció comuna interxarxes de la FAL

Acció comuna de la Xarxa espanyola de la Fundació Anna Lindh i XV Assemblea de la Xarxa espanyola de la FAL

Reunió

Young People Combating Hate Speech Online

VII Concurs internacional de relats i contes «Un mar de paraules»

XIII Reunió dels coordinadors de xarxes de la Fundació Anna Lindh

Reunió


Developing Women Empowerment

Presentació

Social Entrepreneurship and the Collaborative Economy. Trobada Euromediterrània de la Joventut 2014

Presentació

Ciutats i dinàmica relacional al Mediterrani

Seminari

L’Orientalisme peninsular en el context internacional

Simposi

Femmes de l’Euro-Méditerranée: suivi de la participation à la vie économique et politique et de la violence vers les femmes

Seminari

Cursos i màsters

Mediterranean Editors and Translators Meetings

Curs


Mundo. Una geografía poética

Presentació

De la Mudawana a la nova constitució tunisiana

Taula rodona

Nova narrativa egípcia: una aproximació revolucionària

Taula rodona

1941, el año que retorna

Presentació

Primavera Àrab: balanç desigual

Taula rodona

El Vídeo del Minut: la resposta dels joves als prejudicis culturals

Taller-Presentació

Exposicions

La Mediterrània del Segle XX

El Projecte Sfax

Actes culturals

Músiques de la Mediterrània

Música

XX Festival de Fes de Músiques Sacres del Món

Presentació

Cineastes àrabs

Cinema

Medimed 2014. XV Euro-Mediterranean Documentary Market

Cinema

Síria

Vetllada literària

Lampedusa Beach

Teatre

Yacine & The Oriental Groove

Música

122 4. Internet i xarxes socials

126 5. Xarxes euro- mediterrànies i projectes europeus

Xarxes euromediterrànies

ANIMA Investment Network

Encuentro Civil Euromed

Euromed Permanent University Forum (EPUF)

Euromediterranean University (EMUNI)

Euromediterranean Study Comission (EuroMeSCo)

Europe’s World

Fundació de Dones de l’Euromediterrània (FFEM)

Fòrum Euromediterrani d’Instituts de Ciències Econòmiques (FEMISE)

Fundació Euromediterrània Anna Lindh per al Diàleg entre Cultures (FAL)

International Relations and Security Network (ISN)

Montada

Plataforma No Governamental Euromed (PCE)

Xarxa d’Instituts de la Mediterrània (RIM)

Strategic Studies Network (SSN)

Projectes europeus

SEARCH. Sharing Knowledge Assets: Interregionally Cohesive Neighbourhoods

Euro-Mediterranean Political Research and Dialogue for Inclusive Policymaking Processes and Dissemination through Network Participation

Capacity-building in the Southern Mediterranean to Open Policy Dialogue and Monitoring for Women in Society (CSO WINS)

Renforcer les capacités des acteurs de l’égalité

134 6. PublicacionsIEMed Mediterranean Yearbook 2014

5th Euromed Survey of Experts and Actors. The European Union in a Transformed Mediterranean: Strategies and Policies

Quaderns de la Mediterrània

Afkar/ideas

Col·lecció «Documents IEMed»

A Sea of Words 2014. Young People Combating Hate Speech Online

A Sea of Words 2013. Building Citizenship

Cambio de era: Setenta artículos y un poema

Col·lecció «Papers IEMed» / «Papers IEMed – EuroMeSCo»

Col·lecció «Focus – EuroMeSCo Briefs»

144 7. Biblioteca

148 8. Equip


10

Òrgans de Govern

Junta de Govern President

M. Hble. Sr. Artur Mas, president de la Generalitat de Catalunya

Vicepresidents Primer: Sr. José Manuel García-Margallo, ministre d’Afers Exteriors i de Cooperació Segon: Excm. Sr. Xavier Trias, alcalde de l’Ajuntament de Barcelona Tercer: Hble. Sra. Joana Ortega, vicepresidenta del Govern de la Generalitat de Catalunya i titular del Departament de Governació i Relacions Institucionals

VocalsDesignats per la Generalitat de CatalunyaSr. Roger Albinyana, secretari d’Afers Exteriors i de la Unió EuropeaSr. Iban Rabasa, director general de Relacions ExteriorsSr. Jordi Sellas, director general de Promoció i Cooperació CulturalSr. Jordi Serret, director executiu d’ACCIÓ Designats pel Ministeri d’Afers Exteriors i de CooperacióSr. Ignacio Ybáñez Rubio, secretari d’Estat d’Afers ExteriorsSr. Manuel Gómez-Acebo, director general per al Magreb, Àfrica, Mediterrània i Pròxim OrientSr. Alberto Virella Gomes, director de Cooperació amb Àfrica i ÀsiaSra. Itziar Taboada, directora de Relacions Culturals i Científiques

Designats per l’Ajuntament de BarcelonaSra. Sònia Recasens, segona tinent d’alcalde i tinenta d’alcalde d’Economia, Empresa i OcupacióSr. Jordi Martí, regidor de Presidència i TerritoriSr. Joan Puigdollers, regidor de Medi Ambient i Serveis UrbansSra. Anna Arqué, assessora externa


11

Comissió Delegada President Sr. Senén Florensa, president executiu de l’IEMed

Vocals Designats per la Generalitat de CatalunyaSr. Iban Rabasa, director general de Relacions ExteriorsSr. Jordi Sellas, director general de Promoció i Cooperació Cultural

Designats pel Ministeri d’Afers Exteriors i de CooperacióSr. Manuel Gómez-Acebo, director de Política Exterior per al Magreb, Àfrica, Mediterrània i Pròxim OrientSr. Alberto Virella Gomes, director de Cooperació amb Àfrica i Àsia

Designats per l’Ajuntament de Barcelona Sra. Sònia Recasens, segona tinenta d’alcalde de l’Àrea d’Economia, Empresa i Ocupació Sr. Jordi Martí, regidor de Presidència i Territori

Secretari

Sr. Josep Ferré, director gerent de l’IEMed

Alt Patronat – Consell EmpresarialEmpreses patrocinadores

Institucions col·laboradores


12

Consell Assessor

Hassan Abouyoub, ambaixador del Regne del Marroc a Itàlia

Omar Azziman, exambaixador del Regne del Marroc a Espanya

Mehmet Aydin, ministre d’Estat per a Afers Religiosos (Turquia) i copresident del Grup d’Alt Nivell per a l’Aliança de Civilitzacions

Lluís Bassat, president d’honor de Bassat&Ogilvy. Barcelona

Héle Beji, escriptora (Tunísia)

Shlomo Ben Ami, exministre israelià d’Afers Exteriors

El Hassan Bin Talal, príncep del regne haiximita de Jordània i president del Club de Roma (Jordània)

Salvatore Bono, president de la Societat Internacional d’Historiadors de la Mediterrània SIHMED (Itàlia)

Josep Borrell, expresident, Institut Universitari d’Estudis Europeus (IUEE). Florència

Dolors Bramon, professora d’Estudis Àrabs i Islàmics, Universitat de Barcelona

Francisco Javier Carrillo, acadèmic i diplomàtic, exambaixador de la UNESCO a Tunísia i Líbia i vicepresident de l’Acadèmia Europea de Ciències, Arts i Lletres

Youssef Courbage, director de recerca, Institut National d’Études Démographiques. París

Josep Antoni Duran i Lleida, president de la Comissió d’Exteriors del Congrés dels Diputats. Barcelona

Ahmet Evin, degà fundador de la Facultat d’Arts i Ciències Socials de la Universitat Sabanci d’Istanbul i membre de l’Istanbul Policy Centre (Turquia)

Benita Ferrero-Waldner, excomissària europea de Relacions Exteriors i Política Europea de Veïnatge

Jean-Pierre Filiu, professor associat i Càtedra Orient Mitjà i Mediterrània, Institut d’Études Politiques (Sciences Po). París


13

Manuel Forcano, poeta, traductor i vicepresident del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts. Barcelona

Carles Gasòliba, president, Comitè espanyol de la LECE. Barcelona

Salvador Giner, sociòleg i president de l’Institut d’Estudis Catalans. Barcelona

Juan Goytisolo, escriptor. Barcelona

Bichara Khader, director, Centre d’Études et de Recherches sur le Monde Arabe Contemporain (CERMAC). (Bèlgica)

Amin Maalouf, escriptor (Líban)

Andreu Mas-Colell, president, Barcelona Graduate School of Economics. Barcelona

Federico Mayor Zaragoza, president de la Fundación Cultura de Paz i exdirector general de la UNESCO. Madrid

Mary Ann Newman, directora, Catalan Center at New York University. Nova York

Sari Nusseibeh, filòsof i rector de la Universitat Al-Quds (Jerusalem)

Enric Olivé, professor d’Història Contemporània, Universitat Rovira i Virgili. Tarragona

Amos Oz, escriptor (Israel)

Josep Piqué, exministre d’Afers Exteriors d’Espanya. Barcelona

Romano Prodi, expresident de la Comissió Europea (Itàlia)

Xavier Rubert de Ventós, filòsof. Barcelona

Antoni Segura, vicedirector del Centre d’Estudis Històrics Internacionals de la Universitat de Barcelona

Ismail Serageldin, director general de la Bibliotheca Alexandrina (Egipte)

Abdelkhader Sid Ahmed, editor (Algèria)

Taïeb Zahar, president, Forum International de Réalités (Tunísia)


14

2. Presentació

15

2. Presentació


16

25 anys compromesos amb la Mediterrània

Presentació

La present memòria d’activitats de l’Institut Europeu de la Mediterrània no és únicament la memòria de la tasca portada a terme per l’Institut durant el 2014, és també la memòria de 25 anys d’incansable feina al servei de les relacions euromediterrànies.

Fa 25 anys naixia a Barcelona l’Institut Català d’Estudis Mediterranis (ICEM) en virtut de la Llei del Parla-ment de Catalunya 1/1989, de 16 de febrer, amb l’objectiu de pensar la Mediterrània, potenciar la seva riquesa i diversitat culturals i contribuir a fer-ne un espai de llibertat, convivència i prosperitat a través de l’es-tudi dels problemes que afecten el medi ambient, la indústria, el comerç, les noves tecnologies i les realitats i necessitats culturals, científiques i socials de l’àrea mediterrània.

Sis anys més tard, amb la celebració el 1995 a Barcelona de la I Cimera Euromediterrània entre la Unió Europea i els països socis del Sud, en el marc de la presidència espanyola de torn, sorgia l’Associació Euromediterrània, que va motivar que l’acció de l’Institut passés a quedar estretament vinculada al segui-ment i promoció del Procés de Barcelona, iniciat en l’esmentada cimera amb la Declaració de Barcelona i que establia un primer marc de cooperació multilateral entre la Unió Europea i els països objecte de la Dimensió Sud de la Política Europea de Veïnatge. És així com va començar a tenir encara més importància dins l’acció de l’Institut el seguiment dels temes polítics i econòmics propis de l’agenda de cooperació eu-romediterrània, cosa que va portar a l’aprovació de la Llei 10/1995, de 27 de juliol, segons la qual l’Institut passava a denominar-se Institut Català de la Mediterrània d’Estudis i Cooperació (ICM) i ampliava la seva estructura i el seu personal.

L’estiu del 2000, l’Institut es traslladava de la seva ubicació anterior a l’edifici Banc Atlàntic de l’Avinguda Diagonal a la seva actual seu a la casa Roger en el número 20 del carrer Girona i el 2002 s’iniciava una ter-cera etapa en l’evolució de l’Institut, amb la creació de l’actual Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed) pel Decret 116/2002, de 16 d’abril, de la Generalitat de Catalunya i en virtut del conveni de col·laboració subscrit per les tres administracions consorciades –el Ministeri de Afers Exteriors d’Espanya, la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona– que ha atorgat a l’Institut un suport institucional més gran i ha permès una progressiva ampliació de les seves funcions i projecció internacional.

Bona prova d’això és la condició de l’IEMed com a centre de referència internacional en el seguiment de les relacions euromediterrànies en diferents àmbits. Així, l’IEMed ostenta des de 2010 la secretaria de l’Euro-Mediterranean Study Commission (EuroMeSCo) –la principal xarxa internacional de think tanks especializats en polítiques euromediterrànies i temes de seguretat regional– i acull a la seva seu la secre-taria de la Fondation Femmes de l’Euro-Méditerrannée, creada el 2013 amb l’objectiu de promoure l’emancipació, l’autonomia i el reforçament del paper de les dones a la regió i que compta amb el suport de la Unió per la Mediterrània, organisme amb seu també a Barcelona i amb el que l’IEMed no ha deixat

2. Presentació

17

de col·laborar estretament des de la seva constitució a la Cimera Euromediterrània de París de 13 de juliol de 2008 i la posterior designació de Barcelona com a seu a la Cimera Euromediterrània de Marsella de 3 i 4 de novembre del mateix any.

Dins d’aquest esforç per consolidar la presència internacional de referència de l’Institut no podem oblidar el suport decidit a la societat civil que l’IEMed ha prestat al llarg d’aquests 25 anys d’història i que té com a exponent més visible la coordinació de les més de 150 organitzacions de la societat civil espanyola que integren la xarxa nacional de la Fundació Euromediterrània Anna Lindh per al Diàleg entre Cultures, que l’IEMed duu a terme des de la constitució formal de la xarxa, l’abril de 2005, per designació del Ministeri d’Afers Exteriors i de Cooperació.

En aquesta línia, l’organització a Barcelona del 19 al 24 de juliol de 2010 del World Congress for Middle Eastern Studies, WOCMES 2010, a càrrec de l’IEMed i la Universitat Autònoma de Barcelona va consti-tuir una fita remarcable per a la visibilitat de l’Institut entre la comunitat investigadora mundial sobre el món àrab i musulmà. Més de 2.000 acadèmics i professionals es van reunir a Barcelona per assistir a les més de 500 sessions programades i que van englobar un ampli ventall de disciplines acadèmiques.

Han estat, doncs, 25 anys de treball intens, difícils de resumir en aquests paràgrafs, però guiats sempre pel convenciment de la necessitat d’avançar tant des de la Unió Europea com des dels països socis medi-terranis en la constitució real d’un espai euromediterrani compartit de prosperitat, seguretat i entesa entre cultures. La pròpia història de la regió, diversa com poques i en la que tres continents es retroben, mostra la riquesa generada pels intercanvis polítics, econòmics, comercials i culturals des dels inicis de la civilització.


18

Certament, aquesta història no ha estat mai exempta de conflicte i aquesta característica queda plenament evidenciada en els darrers anys en els efectes de la Gran Recessió de 2008, que ha afectat especialment el Nord de la Mediterrània, i en l’eclosió el 2011 de la Primavera Àrab, amb les aspiracions de milions de ciutadans d’aconseguir règims democràtics estables en llurs països. Però la realitat és que, fins i tot en el cas de les exitoses i esperançadores transicions democràtiques de Tunísia i el Marroc, el Nord d’Àfrica, el Pròxim Orient i els seus hinterlands es troben immersos en un període de greu incertesa en què les de-mandes democràtiques ciutadanes es veuen enfosquides i amenaçades per l’auge de fenòmens terroristes i fonamentalistes no solament a Síria i l’Iraq, sinó en altres països del món àrab i musulmà i fins i tot a la Unió Europea mateixa, cosa que no fa més que evidenciar l’innegable grau d’interrelació propi de l’àmbit mediterrani. Un context d’enorme complexitat i trascendència per al futur immediat no solament de tota la regió, sinó de l’ordre mundial que justifica i reclama, ara més que mai, l’acció de tots els actors governa-mentals i no governamentals implicats en l’estudi, facilitació i seguiment de les relacions euromediterrànies i de les polítiques nacionals dels estats de la regió.

Així, i continuant amb la tasca desplegada durant els tres anys precedents per les diferents àrees de l’IE-Med –Polítiques Euromediterrànies, Món Àrab i Mediterrani, Desenvolupament Socioeconòmic i Cultura i Societat Civil–, l’acció de l’Institut durant el 2014 ha tingut com a pedra angular el seguiment detallat de l’evolució dels conflictes oberts a la regió amb la finalitat no solament d’oferir una millor comprensió dels seus orígens i conseqüències tant entre la comunitat d’investigadors com entre la ciutadania, sinó també de contribuir a la fonamentació de polítiques i iniciatives nacionals i regionals destinades a avançar en la resolució de les múltiples crisis a les quals tots ens enfrontem.

En aquest sentit, d’entre la nombrosa activitat de l’IEMed que recull la present memòria, són destacables en el pla polític i institucional els seminaris organitzats des de l’Àrea de Polítiques Euromediterrànies «La Tunisie dans le contexte euro-méditerranéen en mutation: islamistes, transitions démocratiques et mutations économiques» celebrat a Hamammet en col·laboració amb el setmanari tunisià Réalités del 23 al 25 d’abril; la conferència anual de la xarxa EuroMeSCo «Increasing diversity in the Euro-Medi-terranean region» celebrada a Tarragona els dies 2 i 3 d’octubre; el col·loqui internacional d’EuroMeSCo «Oppositions et transitions dans le monde arabe post 2011» els dies 11 i 12 de novembre a Agadir; el

2. Presentació

19

seminari «Arab transitions in comparative perspective: building democracies in light of international experiencies», a Barcelona del 17 al 19 de novembre, que inaugura una col·laboració estratègica amb l’Arab Center for Research and Policy Studies de Doha; o el workshop «The Arab Spring in compa-rative perspective», també a Barcelona, el 19 de desembre en el marc de les activitats de la Strategic Studies Network, una de les principals xarxes mundials d’instituts de recerca sobre geopolítica de la que l’IEMed és membre. Totes aquestes trobades han posat en comunicació directa decisors i actors impli-cats en els processos transicionals o conflictes oberts a l’àrea meridional de veïnatge amb l’objectiu de propiciar reflexions i recomanacions útils i tangibles partint de les experiències exitoses i bones pràctiques d’altres països, de la identificació de les especificitats pròpies de cadascun dels països del Nord d’Àfrica i el Pròxim Orient analitzats i de la dilucidació de les noves prioritats que han de fonamentar un marc re-lacional renovat entre els països socis mediterranis i la Unió Europea.

A aquest esforç se sumen les trobades acadèmiques organitzades per l’Àrea de Món Àrab i Mediterrani «Jóvenes musulmanes y la construcción de nuevas identidades: Estados Unidos y Europa, visiones comparadas» organitzat el 6 de maig juntament amb el Consulat dels Estats Units a Barcelona; el seminari «Les révolutions arabes: état des lieux» els dies 2 i 3 de juny en el marc del projecte de recerca Spring Arab; o les sessions de treball monogràfiques organitzades amb figures destacades de l’activisme a Egipte i Tunísia. En tots aquests casos es tracta d’accions focalitzades en el coneixement de primera mà de la realitat dels diferents països de la regió amb la participació dels seus propis protagonistes, que treballen sobre el terreny i aporten al debat una visió enriquidora i eminentment pràctica.

De la seva seva part, l’Àrea de Desenvolupament Socioeconòmic ha centrat la seva activitat en l’orga-nització de diferents grups de treball sobre reforma del sector financer i sobre la nova agenda urbana en clau d’inclusió social i desenvolupament sostenible en els països del sud de la Mediterrània. Ambdós grups tenen voluntat de permanència juntament amb un tercer sobre reforma de l’Administració Pública que començarà a funcionar el primer semestre de 2015, i s’organitzen dins del pla de treball de la MED Confederation, iniciativa internacional llançada el desembre de 2013 per l’IEMed i prestigiosos think tanks econòmics i institucions financeres de la Unió Europea i la Mediterrània consistent a crear i consolidar una confederació econòmica i social entre agents financers i empresarials de la Mediterrània. L’acció de la MED


20

Confederation persegueix contribuir a proporcionar respostes adequades a les demandes socioeconòmi-ques de les societats del Sud. Paral·lelament, l’àrea ha prestat atenció als dossiers macroeconòmics que s’han d’abordar per possibilitar una major estabilitat financera, la captació d’inversió estrangera directa i l’enfortiment del teixit empresarial i les polítiques d’ocupació en els països socis mediterranis amb accions com el seminari internacional «Macroeconomic and monetary policies in the Mediterranean: manage-ment in a context of uncertainty» organitzat a Barcelona el 31 d’octubre en col·laboració amb el Banc d’Espanya; una nova cita, el novembre, del North Africa Business and Development Forum (NABDF), en col·laboració amb la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona en el marc de la VIII Set-mana Mediterrània de Líders Econòmics, que se centra en la seva onzena edició en el 25è aniversari de la Unió del Magreb Àrab i les perspectives per al seu rellançament en un moment en què la cooperació regional magrebina torna a evidenciar-se necessària per al creixement complementari dels països de la zona; o les conferències institucional i acadèmica de clausura del projecte de recerca Sharing Knowledge Assets: Interregionally Cohesive Neighborhoods (SEARCH) liderat per la Universitat de Barcelona dins el VII Programa Marc de la UE i del que l’IEMed forma part.

Quant a l’àmbit social i cultural, l’IEMed ha continuat liderant el desplegament de les activitats pròpies de la seva pertinença a la Fundació Anna Lindh amb l’objectiu d’estendre ponts per al diàleg i la trobada entre cultures i societats en un moment en què aquestes travessen un període crític d’especial fragilitat tant pels conflictes oberts en el sud, com pel preocupant auge de discursos xenòfobs a la Unió Europea. En aquest sentit, la nova edició del certamen literari «Un mar de paraules» adreçat a joves escriptors de tota l’àrea euromediterrània ha estat organitzat en l’àmbit del programa «No Hate Speech» del Consell d’Europa. D’altra banda, l’Àrea de Cultura i Societat Civil suma a la seva activitat les primeres accions en el marc de la coordinació de la Fondation des Femmes de l’Euro-Méditerranée entre les quals cal destacar el seminari «Women’s Socio-Economic Empowerment: Projects for Progress» que, amb l’estreta col-laboració de la Secretaria de la Unió per la Mediterrània, va tenir lloc a Barcelona els dies 26 i 27 de març per posar de manifest el paper efectiu de les dones en el desenvolupament socioeconòmic dels països del Sud i la necessitat de dotar de suport i protecció les polítiques de gènere. També el seminari «Femmes de l’Euro-Méditerranée: suivi de la participation à la vie économique et politique et de la violence envers les femmes» que els dies 15 i 16 de desembre es va organitzar a Barcelona amb l’objectiu de realitzar recomanacions de cara a la pròxima Conferència Euromediterrània de Gènere.

Sense abandonar l’àmbit de promoció de la diversitat cultural de la Mediterrània, durant el 2014 l’IEMed ha organitzat, entre d’altres, el seminari «L’Orientalisme peninsular en el context internacional», a Reus i Barcelona els dies 15 i 16 de maig; una nova edició del cicle de concerts «Músiques de la Mediterrània» el maig i juny; i una nova exhibició, a Tarragona, de l’exposició «La Mediterrània del Segle XX» en cola-boració amb l’Agència EFE a la qual se suma a Barcelona la mostra fotogràfica «El Projecte Sfax» sobre la riquesa cultural d’aquesta ciutat tunisiana, la medina de la qual és patrimoni mundial de la UNESCO.

Al llarg de 2014, l’IEMed ha seguit fidel a la seva tasca de divulgació de la complexa realitat mediterrània entre la ciutadania i de promoció de la formació universitària en temes mediterranis des de les diferents àrees de l’Institut. Entre les múltiples accions desenvolupades en aquests àmbits, en destaquen el cicle de la sèrie de Debats de la Mediterrània «Mediterrània 2014: escenari obert» amb les claus geopolítiques regionals de l’any de la mà de rellevants experts acadèmics; CineDebats de la Mediterrània amb el cicle

2. Presentació

21

de cinema «Travessant fronteres: cinema en moviment» centrat en les migracions a la Mediterrània; el cicle DocuDebats de la Mediterrània «Un mar d’històries: canvi polític, dona, migració i identitat» amb sis films documentals sobre diferents visions de la Primavera Àrab; o el nou cicle de conferències «Interpretar la Mediterrània avui» dins del programa interuniversitari Aula Mediterrània desenvolupat per l’IEMed en col·laboració amb els principals màsters sobre qüestions mediterrànies de les diferents univer-sitats catalanes.

Finalment, cal fer esment de l’extensa producció editorial de l’IEMed que continua recollint les claus indis-pensables que conformen l’agenda euromediterrània a través de valioses aportacions i visions d’experts de diferents disciplines i procedències en noves edicions de l’Anu-ari IEMed de la Mediterrània, l’Enquesta Euromed a Experts i Actors –que arriba a la seva cinquena edició centrada en les noves perspectives per a l’acció exterior de la Unió Europea cap a un Mediterrani transformat– o les diferents línies de papers y documents acadèmics i la sèrie d’articles d’opinió on line Focus. Sense oblidar, és clar, la revista Quaderns de la Mediterrània sobre aspectes antropològics i culturals de les relacions eurome-diterrànies i la revista trimestral afkar/ideas sobre les relacions entre la Unió Europea i el món àrab, publicada conjuntament amb Estudios de Política Exterior i que enguany, coincidint amb el 25è aniversari de l’IEMed, cumpleix 10 anys de camí.

DOMINGO, 22 JUNIO 2014 C U L T U R A LAVANGUARDIA 57

Gran final de temporada de Juegode tronos. Cuatro muertosimportantes. Algunos secundarios.Batiendo récords.

Knausgaard sobre # Angel DiMaria de Argentina: se parece aKafka, juega de ensueñohttp://on.tnr.com/1jFzNOq

Muere a los 60 Gerry Conlon, unode Los cuatro de Guilford yprotagonista de En el nombre delpadre http://www.theguardian.co...

Grec Festival Bcn

Ja sabeu tota la programaciódel #grec2014? els@themarmotsband us la canten,literalment! ;) http://ow.ly/ygtPI

#tuitsdecultura Jorge Carrión Escritor@jorgecarrion21

The New Republic Revista@tnr

Eduardo Córdoba Periodista@eduard75@grecfestivalbcn

E l próximomiércoles secelebra, conunactoofi-cial en la Generalitat,el 25.º aniversario del

InstitutEuropeude laMediterrà-nia (IEMed). Este organismo hatenidocierta incidencia en lapolí-tica internacional reciente, espe-cialmentepor su “implicaciónde-cisiva” (Moratinos dixit) en lapuesta enmarcha del Proceso deBarcelona, que llevó a la CumbreEuromediterránea de 1995, a suvez primer estímulo de la UniónEuromediterránea, hoy un orga-nismo con sede en el palacio dePadralbes.

Detrás de ese Instituto que hatenido varios nombres se hallabala energía de una persona. Balta-sar Porcel desarrolló como inte-lectual, desde los primeros añossesenta, una prolongada y ex-haustiva reflexión sobre los espa-cios mediterráneos y su cultura.Enciertomomento vio la oportu-nidad de pasar al plano de la ac-ción y sometió su idea a un viejoamigo, el entonces muy podero-so presidente de la Generalitat,Jordi Pujol, que le dio luz verde.

“El tenía fascinación por Ma-rruecos, y yo una gran preocupa-ción por el Magreb y el tema dela inmigración, así que nos pusi-mos de acuerdo para ponerlo enmarcha”, me recordaba hace po-co el president. Según Pujol, elProceso de Barcelona “lo impul-samos Porcel y la Generalitat, yfue decisivo que nos lo compraraFelipeGonzález, a quien explica-mos que la frontera difícil y peli-grosa de Europa no estaba en elEste, sino en el Mediterráneo”.

El que un escritor tenga parti-cipación de alto nivel en este tipode asuntos resulta muy atípico.Pero lo cierto es que Porcel fueun gran atípico. A cinco años desu muerte existen algunas certe-zas sobre su figura y varias víaspor investigar.

Que su obra constituye una delas cimas de la literatura catalanaen el siglo XX se ha visto refren-dadopor la crítica, la universidady el Premi d´Honor de les LletresCatalanes. Su peso creciente co-mo autor europeo de referencialo acreditan las traducciones fran-cesas, italianas y alemanas, sus ga-lardones en estos países, su dis-curso de clausura en la feria deFrankfurt y la opinión de perso-najes como Harold Bloom, JeanDaniel o Tahar Ben Jelloun.

En cambio, su importancia enla cultura española está por reva-lidar. Porcel se destacó entre losaños sesenta y los ochenta comoel intelectual catalanistamás acti-vo en Madrid, la figura siemprepresente en simposios y debatessobre el tema catalán, colabora-

dor de ABC, Pueblo, Cuadernospara el Diálogo… Toda su ampliaobra narrativa escrita en lenguacatalanapuede leerse en castella-no porque él trabajó duro paraque así sucediera. A la reflexiónsobre la historia de España, y laintegración de Catalunya en ella,dedicó centenares de páginas.

Sin embargo, en los últimosaños de su vida había perdidopuentes con el mundo de la capi-tal, y es un hecho que no recibióninguno de los premios estatalesque hubieran debido coronar sucarrera española. Pienso, porejemplo, en elNacional de lasLe-tras, que sí consiguieron RiqueroPerucho. En este terreno quedaabierta una importante deudacon su legado.

Tenemos pendiente asimismouna valoración correcta del Por-cel gran periodista, entrevistadorparaDestino y Serra d’Or, viajeroincansabledurante las convulsio-nes que rodearon la primaveradel 68. Por no hablar del monu-mento que constituyen sus co-lumnas diarias para La Vanguar-dia a lo largo de tres decenios, delas que irradia una cosmovisiónaguda que integra el análisis psi-cológico, la política, la literatura,la pintura, la historia, la geogra-

fía, el paisaje, la gastronomía y,en suma, el arte de vivir.

Fue un personaje de enormecomplejidad. Sucesivamente, o ala vez, anarquista ymaoísta, ami-go del rey y de Pujol, conserva-dor y revolucionario. Encanta-dor y odioso, según las situacio-nes y lospersonajes que tenía cer-ca. Un tipo constructivo en susposiciones pero que se crecía enla confrontación. Se recuerda supolémica con Juan Marsé, peroesta constituyóunamásde las de-cenas que mantuvo a lo largo desu trayectoria.

Recalco que fue un personajecomplejo, y no contradictorio,porque la contradicción consti-tuía para él la esencia de la vida.Se reconocía en la contradiccióny la potenciaba como elementode conocimiento. Formaba partede su carácter, y su afición a losfilósofospresocráticos y al confu-cianismo la reforzaron en el pla-no teórico. A cinco años de sumuerte esa capacidad suya paraintegrar opuestos a fin de poderbrindaruna interpretación realis-ta del presente es una de las co-sas que más echamos de menosquienes tuvimos el privilegio detratarle.

JOSË MARÍA ALGUERSUARI / ARCHIVO

El arte de integrarcontrarios

respecte a la veritat. És impor-tantíssim –sensacional. No téidea l’efecte que em fa que vos-tè vagi cada dia més endavant.El projecte de Vergés que

vostè escrigui coses sobre Es-panya no m’acaba d’agradar.Potser no val la pena que vostèperdi el temps en aquestes co-

llonades. El que ha de fer vostèés escriure coses sobre els paï-sos de llengua catalana. Hemde descobrir el país. Està perdescobrir. Hi ha un immensaquantitat de guix barroc a so-bre. Vostè hauria d’escriureuna guia gruixuda sobre la cos-ta de ponent, de Barcelona per

Sitges i Vilanova i Tarragona ales terres de Castelló de la Pla-na. N’hem parlat amb Vergés,això li donaria poca feina i se-ria una gran entrada.El paper sobre la Sra. de l’Es-

cala és molt important, perquèés una posició contra el creti-nisme general i sistemàtic. Jaera hora, al cap de 50 anys!Passi-ho bé. Molts i molts re-cords a la Srta. Alós. Jo tincmolta feina, però espero queens veurem aviat. He anat aCannes per les coses de Picas-so, Mantingui una relació per-manent amb Vergés. El sempreseu aff.

Josep Pla

L’article del Molas és moltbó! Molts records a la seva fa-mília.Aquests últims dies no he

vist La Vanguardia i per tantno sé si s’ha publicat la sevaresposta a Masoliver. Vostè hodeu saber. Digui’m la data, perfavor. Val.

El día 25 se celebra,en la Generalitat, el25.º aniversario delInstitut Europeu dela Mediterrània

Josep Pla charlando con Baltasar Porcel

Sergio Vila-Sanjuán

ARCHIVO

ANÁL IS IS

La Vanguardia22/06/2014

3. Àrees


24

3.1.

Polítiques EuromediterràniesObjectius: Fer seguiment i generar reflexió estratègica sobre els grans temes que configuren l’agenda política de la Mediterrània i de les seves relacions amb Europa. Participació en programes regionals euromediterranis i transfronterers, així com en diferents xarxes euromediterrànies. Suposa la col·laboració fonamental amb governs, institucions i instituts de recerca, xarxes d’experts i universitats d’Europa i de països del sud de la Mediterrània.

3. Àrees > 3.1. Polítiques Euromediterrànies

25

La Tunisie dans le contexte euro-méditerranéen en mutation:

islamistes, transitions démocratiques et mutations économiques

XVII Forum RéalitésLloc: Hammamet, Tunísia

Data: del 23 al 25 d’abrilCol·laboració amb: Réalites

L’IEMed col·labora en l’organització de la XVII edició d’un dels punts de trobada de referència al Nord d’Àfrica per a experts analistes, actors privats i decisors públics de la situació regional i que, com a continuació de les reflexions de l’anterior edició, centra la seva atenció en l’anàlisi de la situació socioeconòmica i política actual a Tunísia després de l’aprovació del nou marc constitucional. Les diferents sessions del fòrum realitzen un balanç del període de l’islamista Ennahda al poder així com una identificació dels escenaris de futur per a l’islamisme al país, un dels quals passa per la consideració de l’augment del jihadisme a la regió Sàhara-Sahel; també re-flexionen sobre dos paradigmes que es perfilen al món àrab postrevolucionari: democratització i balcanització; aborden la reconfiguració de les relacions euromagrebines després dels esdeveniments de 2011, especialment en matèria de lliure comerç, seguretat i Política Europea de Veïnatge; i analitzen el model econòmic desitjable per al conjunt de la regió així com el paper de la societat civil en aquesta nova etapa.



26

Ponents: Rafik Abdessalem, exministre d’Afers Exteriors de Tunísia. Khattar Aboudhiab, director del con-sell geopolític, Perspectives. Hassan Arfaoui, director de redacció de Réalités. Hélé Béji, escriptora tunisiana. Emna Ben Arab, Universitat de Sfax. Hakim Ben Hammouda, ministre d’Economia de Tunísia. Hatem Ben Salem, exministre d’Educació de Tunísia. Ghazi Ben Tounes, conseller, Fundació WAITO. Bouchra Benhida, Institut de recherche en Géopolitique et Géoéconomie (IRGG) – ESCA. Lotfi Boumghar, director de la campa-nya electoral d’Ali Benflis a les eleccions presidencials algerianes de 2014. Ahmed Bouzguenda, president, Institute Arabe des Chefs d’Entreprise. Elizabeth Braune, Fundació Friedrich Ebert. Luc Chatel, vicepresident de l’UMP i exministre d’Educació de França. Khaled Chouket, escriptor i periodista tunisià. Steven Ekovitch, professor de Ciència Política, Universitat Americana de París. Sid Ahmed El Ghozali, exprimer ministre d’Al-gèria. Hichem Elloumi, vicepresident, UTICA. Senén Florensa, president executiu, IEMed. Mongi Hamdi, ministre d’Afers Exteriors de Tunísia. Peter Knoope, director, Centre Internacional d’Antiterrorisme, La Haia. Zied Ladhari, portaveu, Ennahda. William Laurence, Elliott School, George Washington University. Luis Mar-tinez, director de recerca, Sciences Po – CERI. Mohsen Marzouk, responsable de Relacions Exteriors, Nidaa Tounis. Hervé Morin, president, Nouveau Centre. Mustapha K. Nabli, exgovernador del Banc Central de Tu-nísia. Chakib Nouira, president del Comitè d’Organització Estratègica, Institute Arabe des Chefs d’Entreprise. Amed Ounaies, exministre d’Afers Exteriors de Tunísia. Pierre Razoux, historiador i arabista. Isabel Schäfer, Universitat Humboldt, Berlín. Tahar Sioud, exministre de Comerç de Tunísia. Ridha Tlili, professor d’Història, Universitat de Tunis. Winifred Veit, Universitat de Friburg. Alexandre Zafiriou, conseller de la Delegació de la UE a Tunísia. Taieb Zahar, president, Fòrum Internacional de Réalités.


27

Reunió del consell assessor de l’Anuari IEMed de la Mediterrània 2015

Anuari IEMed de la Mediterrània 2015 Lloc: IEMed, Barcelona

Data: 1 d’octubre

De cara a preparar l’onzena edició de l’Anuari de la Mediterrània, l’IEMed organitza una sessió de treball que aplega diversos experts de les relacions euromediterrànies per tal de definir els temes que conformaran el sumari d’aquesta publicació de referència en el seguiment de l’actualitat tant de les relacions entre la UE i els països socis mediterranis com dels principals esdeveniments i processos polítics, econòmics, socials i culturals en curs a cadascun dels diferents països de la regió.

Participants: Laura Aimone Secat, redactora de l’Anuari IEMed de la Mediterrània, IEMed, Barcelona. Haizam Amirah-Fernández, Real Instituto Elcano, Madrid. Rim Ayadi, Centre of European Policy Studi-es (CEPS), Brussel·les. Rosa Balfour, European Policy Centre (EPC), Brussel·les. Mohamed El Hachimi, Centre des Études et de Recherche en Sciences Sociales (CERSS), Rabat. Atila Eralp, Middle East Technical University (METU), Ankara. Laura Feliu, Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Jean-Pierre Filiu, Institut d’Études Politiques (Sciences Po), París. Senén Florensa, president del Consell Assessor de l’Anuari IEMed de la Mediterrània, IEMed, Barcelona. Hugo Gallego Sánchez, redactor de l’Anuari IEMed de la Mediterrània, IEMed, Barcelona. Kristina Kausch, Fundación para las Relaciones Internacionales y el Diálogo Exterior (FRI-DE), Madrid. Bichara Khader, Centre d’Étude et de Recherche sur le Monde Arabe Contemporain (CERMAC), Universitat Catòlica de Lovaina. Bahgat Korany, Universitat Americana del Caire. Erwan Lannon, Universitat de Gant. Khadija Mohsen-Finan, Universitat de la Sorbona, París. Pol Morillas, coordinador de Polítiques Euromediterrànies, IEMed, Barcelona. Jordi Padilla, coordinador de l’Anuari IEMed de la Mediterrània, IEMed, Barcelona. Samir Radwan, exministre de Finances d’Egipte. Eduard Soler, Fundació CIDOB, Barcelona. Claire Spencer, Middle East and North Africa Programme, Chatham House, Londres. Lurdes Vidal, IEMed, Barcelona.


28

Increasing Diversity in the Euro-Mediterranean Region

Conferència Anual i Assemblea General d’EuroMeSCo 2014 Lloc: Palau de Congressos, Tarragona

Data: 2 i 3 d’octubreAmb el suport de l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional i Desenvolupament –

Ministeri d’Afers Exteriors i de Cooperació

Més de 70 experts en política i seguretat d’una trentena de països europeus i mediterranis debaten a Tarragona sobre els principals reptes i conflictes que afronta la regió euromediterrània a la conferència anual de l’Euro-Mediterranean Study Commission (EuroMeSCo), la principal xarxa d’instituts de recerca en política i seguretat de la Mediterrània i la setena millor xarxa de think tanks del món, segons la classificació GlobalGoToThinkTank de la Universitat de Pennsilvània. La conferència se centra enguany a analitzar la creixent diversitat i complexitat d’una regió mediterrània marcada pels canvis propiciats per la Primavera Àrab i l’espiral de violència al Pròxim Orient des de diverses perspectives: les rivalitats i conflictes nacionals, les transformacions geopolítiques i el paper dels actors regionals exteriors, i els diversos escenaris de consolidació democràtica i de continuïtat política. Els de-bats també aborden el repte que la fragmentació regional planteja per a la política europea a la regió amb vistes a emetre propostes perquè la influència de la Unió Europea es tradueixi en estabilitat i progrés per a la regió.


29


30

Ponents: Nadine Abdalla, investigadora associada, AFA. Haizam Amirah-Fernández, investigador, Real Instituto Elcano, Madrid. Fouad Ammor, investigador, Groupement d’Études et de Recherches sur la Médi-terranée (GERM), Rabat. Rosa Balfour, directora, Europe in the World Programme, European Policy Centre, Brussel·les. Josep Fèlix Ballesteros, alcalde de Tarragona. Julien Barnes-Dacey, Senior Policy Fellow, Euro-pean Council of Foreign Relations (ECFR), Brussel·les. Sven Biscop, director, Europe in the World Programme, Egmont Institute, Brussel·les. Gabriel Busquets, ambaixador d’Espanya en missió especial per a Afers de la Mediterrània, Ministeri d’Afers Exteriors i de Cooperació. László Csicsmann, professor associat, Universitat Corvinus, Budapest. Ahmed Driss, director, Centre des Études Méditerranéennes et Internationales (CEMI), Tunis. Hanaa Ebeid, investigadora, Al Ahram Center for Political and Strategic Studies (ACPSS), El Caire. Bernard El Ghoul, director, Sciences Po, Menton. Anas El Gomati, director, Sadeq Institute, Trípoli. Dina Fakoussa, directora, EU-Middle East Forum Programme, DGAP, Berlin. Brahim Fassi Fihri, president, Institut Amadeus, Rabat. Josep Anton Ferré, rector, Universitat Rovira i Virgili, Tarragona. Senén Florensa, president executiu, IEMed. Miguel García Herraiz, conseller de la representació Permanent del Regne d’Espanya davant la Unió Europea. Kristina Kausch, directora, Programa MENA, Fundación para las Relaciones Internacionales


31

DiariDissabte, 4 d’octubrede 2014 11|TARRAGONA

SALUD ■ CAMPAÑA DE LAS FARMACIAS DE LA PROVINCIA

Ventadecaramelosparaunnuevohospitaldedía■LasfarmaciasdelaprovinciadeTarragona colaboran en la rea-lización del nuevo hospital dedíadeSantJoandeDéu.Desdees-ta semana cuentan con peque-ñascajitasamarillasyazulcielocon caramelos de sabor de fru-tas del bosque. Su objetivo esconseguir con su venta los600.000 euros que faltan para

construirestanuevainstalación,quepermitiráatenderalcrecien-te número deniños y niñas querequierentratamientosoncoló-gicosodeotrotipoquenonece-sitanel ingresohospitalario.Esuna iniciativadelHospitalSantJoandeDéuconlacolaboracióndel Consell de Col·legis Far-macèuticsdeCatalunya.

HOY ■ EN EL CENTRO ASTURIANO DE TARRAGONA

Gaitas, sidray juegosenelDíadeAsturias■ El Centro Asturiano de Ta-rragona celebra hoy el Día deAsturias condiversos actos ensu sede, situada en la RamblaNova. Apartirde lasonceyme-dia de lamañana habrá una re-cepción de gaiteros. De doce adoceymediatendrálugar lami-saenel conventode losPadresCarmelitas. Yposteriormente

será la entrega de la MadreñadeHonor.Apartirde launaha-bráunvermutamenizadoporgai-teros y a las tres, una comida.Ya por la tarde, a las seis habrájuegos infantiles y a partir delassiete,elcurso ‘Aprendeaes-canciarsidra’.Paraacabar,a lasnueve actuará el grupo Mira-marya lasdiezhabráunacena.

Més de 70 experts en políticai seguretat d’una trentena depaïsos europeus i mediterranishan debatut a Tarragona elsdies 2 i 3 d’octubre sobre elsprincipals reptes i conflictesa la Mediterrània. Ho han feten el marc de la conferènciaanual d’EuroMeSCo, la princi-pal xarxa d’instituts de recer-ca en política i seguretat dela Mediterrània i la setena mi-llor xarxa de think tanks delmón (segons la classificacióGlobalGoToThinkTank de la Uni-versitat de Pennsilvània).

La xarxa ha celebrat en elsdarrers anys la seva cita anu-al a Barcelona i a París, peròenguany ha escollit Tarrago-na. «L’elecció respon a la vo-luntat d’acostar a la ciutat ac-tes i debats d’alt nivell al vol-tant de qüestionsmediterrànies en el camí deTarragona cap als Jocs Medi-terranis de 2017», ha expli-cat Senén Florensa, presidentexecutiu de l’Institut Europeude la Mediterrània (IEMed),que coordina des de Barcelo-na la xarxa EuroMeSCo.

La conferència, que ha tin-gut lloc al Palau Firal i de Con-gressos, ha permès als ex-perts no només debatre sobrela situació actual d’una regiómediterrània marcada pels can-

vis propiciats per la Primave-ra Àrab iniciada l’any 2011 i l’es-piral de violència al Pròxim Ori-ent, sinó emetre propostes perincrementar la influència de laUnió Europea com a potència

regional amb vista a garantirl’estabilitat i el progrés de laMediterrània.

En aquest sentit, al costatdels experts, assistien també ala conferència un representant

del Servei Europeu d’Acció Ex-terior,HuguesMingarelli (direc-tor gerent per al Nord d’Àfrica,Pròxim Orient, Península Aràbi-ga, Iran i Iraq), i el representantespanyol a la Unió per la Medi-terrània, l’ambaixador GabrielBusquets.

A la conferència hi han prespart, entre molts d’altres po-nents d’una trentena de països,Lina Khatib (Carnegie MiddleEast Centre, Líban),Baghat Ko-rany (American University in Cai-ro, Egipte), Omar Shaban (Pal-Think for Strategic Studies, Pa-lestina) Salam Kawakibi (ArabReform Initiative,Síria),Anas AlGomati (Sadeq Institute, Líbia)o Julien Barnes-Dacey (Europe-an Council on Foreign Relations).

Atesa la representativitat ge-ogràfica i el reconegut treballde recerca dels centres de laxarxa EuroMeSCo, la trobadaés considerada una cita claudel calendari de conferènciesacadèmiques sobre qüestionsde política i seguretat de la re-gió euromediterrània (més in-formació a www.iemed.org iwww.euromesco.net)

Més de 70 experts de 30 països analitzen a Tarragonaels reptes i conflictes de la Mediterrània

PUBLIREPORTATGE

EuroMeSCo, la principal xarxa euromediterrània de centres de recerca en política i seguretat de laMediterrània, escull la ciutat per celebrar la seva conferència anual

Foto de família dels participants de la conferència a la capçalera del circ dijous passat. FOTO:MANEL GRANELL

OCTAVISAUMELL

El Ayuntamiento de Tarragonaha remitido al establecimientoTotemCafé, situado en la Ram-bla Vella, la orden de que no po-dráponermúsicahastaquesere-duzca el ruido que, según las úl-timas pruebas realizadas, seocasionahaciaelpisoquehayjus-to encima del establecimiento.De esta forma, desde ayer por lanoche el negocio puede seguirabriendo pero, esto sí, sólo es-trictamente con la licencia quetieneconcedida,quees laderes-taurante-cafetería. Esto quieredecirqueelespaciomantendráac-tividad, pero sin música hastaque pase los nuevos exámenes.

Así loconfirmaronayeralDia-ri tanto fuentes del negocio co-

molaconcejaldeLlicències,Vic-tòriaPelegrín(PSC),quienes in-dicaronquelaspruebassonomé-tricas practicadas el pasado sá-bado en el inmueble de la callePortalet por parte de la entidadambientalECAmuestranquelosregistros están ligeramente porencima del límite legal en la ha-bitaciónexteriordelpiso,unhe-cho que ha instado a la adminis-

tración localharemitirun infor-me desfavorable al TotemCafé.

Por todo ello, ahora los pro-pietariosdelestablecimientode-berán llevar a cabo las medidascorrectorasquepermitanqueelnivel de ruido se reduzca paraque pueda cumplir con el límitequemarca lanormativade laGe-neralitat.Cuandolocumpla,po-drá volver a tenermúsica.

OCIO ■ LOS INFORMES INDICAN QUE HAY FUGAS DE RUIDO HACIA EL PISO DE ARRIBA

ElAyuntamientosólopermitequeelTotemCaféabrasinmúsica

Imagenrecientedelestablecimientodeocionocturnosituadoen laRamblaVella. FOTO: LLUÍSMILIÁN

El localhabíasolicitado la licenciadebarmusical, perodemomentodeberáseguir con ladecafetería-restaurante

10/10/2014 22:25h Usuario: vbertranPublicación: DT111014 Sección: PanoramaPágina: Página 2 Edición: General

General

Diari Dissabte, 11 d’octubre de 2014 37INTERNACIONAL | PANORAMA

M. VICTÒRIA BERTRAN

- ¿Explica bien la prensa lo que ocurre en Siria? - La mayoría de medios han op-tado por la simplificación y han focalizado la atención en los elementos yihadistas del con-flicto, que no existían al princi-pio de la revolución ciudadana. Se ha camuflado la realidad, se ha abandonado a la sociedad ci-vil, y se ha optado por fijarse solo en la gente armada, en los cadáveres y la sangre. No se dio repercusión suficiente a los mi-les de manifestaciones pacífi-cas, que llegaron a reunir a 700.000 personas en un día. Por otra parte, aprecio la auda-cia de periodistas que han pa-gado con su vida su afán por ir a encontrar la verdad de Siria. - ¿Está decepcionado por la respuesta de Europa? - Sobre todo estoy decepciona-do por la sociedad civil europea. De los estados europeos que han estado ayudando a los regí-menes dictatoriales de la región no esperaba gran cosa. No olvi-demos que Bachar al Assad es-taba el 14 de Julio de 2008 en París, invitado por el Elíseo... Pero sí esperaba mucho más de la sociedad civil europea.

- Que nos movilizáramos... - Creo que la islamofobia ha ju-gado un rol importante en la disuasión de la sociedad civil europea a la hora de defender los derechos humanos de la po-blación siria. Da pena que las calles europeas apenas han mostrado su apoyo a un pueblo que soporta bombardeos des-de hace más de tres años, que suma más de 300.00 víctimas mortales, más de 250.000 de-tenidos, que tiene a más del 43% de la población refugiada o desplazada, y que está sufrien-do la destrucción masiva de sus ciudades más importantes. Por otra parte, quienes más me han decepcionado han sido mis amigos políticos de la izquier-da europea.

- ¿Por qué le ha decepcionado la izquierda en concreto? - Atrapada en su visión del ‘complot imperialista de los EEUU’, ha abandonado al pue-blo sirio a la muerte. Mire, la situación en Siria tiene puntos comunes con la guerra civil es-pañola. Puede quizás chocar que se haga esta comparación, pero es muy importante hacer-la y muy ilustrativo.

- ¿En qué se parece el caso de Siria a la guerra civil española? - Recordemos qué ocurrió cuan-do todo el mundo abandonó a los republicanos españoles: se volvieron hacia Stalin, que los utilizó para sus objetivos políti-cos. Desgraciadamente tam-bién, a finales de la IIGM Franco fue reciclado y restablecido por los países occidentales para combatir al comunismo. Ahora se quiere rehabilitar a Al Assad para combatir a los islamistas. - Hay quien piensa que Al As-sad es un mal menor frente al Estado Islámico. ¿Qué opina? - Rechazo la denominación Es-tado Islámico. Yo les llamo Daesh, que es el nombre esco-gida por el pueblo sirio. Daesh en árabe es un acrónimo de Es-tado Islámico en Siria e Irak, y tiene un sentido muy peyorati-vo. Es como un insulto.

- ¿La disyuntiva no es o Ba-char al Assad o el Daesh? - No. Hay que dejar de reducir la situación a esta dicotomía. Hay alternativas. Quienes han con-seguido batir al Daesh no son ni la armada iraquí –a pesar de los millones de dólares y euros in-vertidos– ni los americanos con sus bombardeos. Solo los rebel-des del Ejército Libre Sirio han sido capaces de expulsar a los terroristas de Alepo y de Idlib. Si se suministraran medios al Ejército Libre Sirio, y se le diera un reconocimiento moral, el Daesh dejaría de existir.

- ¿Comparte la teoría de que el Estado Islámico o Daesh fue creado por Al Assad? - No creo que el Daesh fuera una creación de Al Assad, pero son aliados objetivos. Siria entrenó a yihadistas iraquíes entre 2003 y 2008 para que combatieran contra EEUU. En 2011, tras las revueltas democráticas, cente-nares de yihadistas fueron libe-rados de las cárceles de Assad para que se sumaran a las fuer-zas de la oposición, para propi-ciar ese giro del escenario hacia el islamismo radical. Hace un año, de la cárcel de Abu Ghraib, el primer ministro de Irak, Nuri al Maliki, dejó huir a los miles de islamistas de Al Qaeda que al-bergaba... Todo esto nos hace pensar que hubo una voluntad de reforzar a los radicales para que la ilusión, el whisful thinking de Al Assad, que desde el princi-pio de las protestas argumenta-ba que las llevaban a cabo terro-ristas, se hiciera real.

- ¿Por qué estados árabes que forman parte de la coalición de EEUU financian al Daesh? - El Daesh, que se crea en Irak en 2004, tiene autonomía financie-ra desde 2006. Recibe donacio-nes de personas del Golfo, pero no creo que los financie directa-mente ningún gobierno. Sí es cierto que los estados del Golfo toleran esta financiación, por-que son estados construidos merced a un equilibrio muy de-licado de alianzas tribales.

- ¿Cómo influye la cuestión de las minorías étnicas o reli-giosas sirias en el conflicto?

- Prefiero hablar de la condición de ciudadanía que de etnias. A la población siria no se la ha consi-derado ciudadana, solo someti-da a un poder. Me choca mucho cuando se dice que Occidente tiene que intervenir para prote-ger a las minorías. ¡Occcidente tiene que intervenir para prote-ger a los seres humanos! Porque si solo tiene que intervenir aho-ra para proteger a los yazidíes o a los cristianos, esto es una hi-pocresía total. Desde el princi-pio hacía falta intervenir: para impedir a un dictador masacrar a su pueblo, ¡sean cristianos, suníes, chiíes o ateos!

- ¿Qué fuerza real tiene hoy la oposición democrática a Ba-char al Assad? ¿Está unida? - Podría estar unida, pero des-graciadamente ha recibido muy poco apoyo, material y político. Todos los países, los del Golfo, Francia, Inglaterra, Alemania y EEUU, han jugado un rol en la división de la oposición demo-crática. Cada uno ha querido que primara su posición, cada uno ha privilegiado a un sector. La oposición democrática, la lai-ca como la islámica moderada, se ve en la necesidad de parar la guerra con el compromiso del conjunto de los estados de que se acabe el régimen de Al Assad.

- ¿Y Al Assad se marchará? - Si un presidente hace cuatro años que ve cómo su país está sien-do destruido, que ve a su población diseminada por todas partes, que ve que en el Mediterráneo se pes-can cadáveres de sirios que bus-can huir, lo mínimo que puede ha-cer es dimitir. Claro que hace fal-ta ser un hombre político, un verdadero jefe de Estado para pre-sentar la dimisión. Por desgracia, el dictador no es nada de esto.

- ¿Qué representa para el Me-diterráneo la destrucción del patrimonio cultural sirio? - Es la destrucción de la historia. El régimen ya empezó a destruir este patrimonio en el espíritu de la población. Ahora la des-trucción es material. Yo vengo de la ciudad más vieja del mun-do, Alepo. La mitad de la ciudad data del 1.700 a.C. y está des-truida en un 80%. Pienso que tal vez el ser humano podrá, a tra-vés de una justicia transicional, trabajando para restablecer la memoria, recordar todos aque-llos monumentos desapareci-dos. Y podremos quizás juzgar, al menos moralmente, a los res-ponsables.

- ¿Vislumbra usted algo de luz al final del túnel? - Yo me fabrico mi propia luz. A pesar de que todo esté oscu-ro. Porque si no, me hundo.

‘La sociedad civil y la izquierda europeas han abandonado a Siria’

ENTREVISTA | Salam Kawakibi Investigador sirio, director del ‘think tank’ Arab Reform Initiative

PERFIL | Salam Kawakibi, politólogo experto en países ára-bes, profesor en la Sorbona, ha participado en Tarragona en la conferència de la red de ‘think tanks’ EuroMeSCo or-ganizada por el Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed).

Salam Kawakibi nació en Alepo, la segunda ciudad de Siria. FOTO: CEDIDA

�

@Lea una versión extendida de la

entrevista en la web del ‘Diari’

+ Info en:

Occidente no debe intervenir para salvar a las minorías, sino a cualquier ser humano

La situación en Siria tiene puntos en común con la guerra civil española

La islamofobia ha jugado un rol en la disuasión de la sociedad civil europea

General

Diari Dissabte, 11 d’octubre de 2014 37INTERNACIONAL | PANORAMA

M. VICTÒRIA BERTRAN

- ¿Explica bien la prensa lo que ocurre en Siria? - La mayoría de medios han op-tado por la simplificación y han focalizado la atención en los elementos yihadistas del con-flicto, que no existían al princi-pio de la revolución ciudadana. Se ha camuflado la realidad, se ha abandonado a la sociedad ci-vil, y se ha optado por fijarse solo en la gente armada, en los cadáveres y la sangre. No se dio repercusión suficiente a los mi-les de manifestaciones pacífi-cas, que llegaron a reunir a 700.000 personas en un día. Por otra parte, aprecio la auda-cia de periodistas que han pa-gado con su vida su afán por ir a encontrar la verdad de Siria. - ¿Está decepcionado por la respuesta de Europa? - Sobre todo estoy decepciona-do por la sociedad civil europea. De los estados europeos que han estado ayudando a los regí-menes dictatoriales de la región no esperaba gran cosa. No olvi-demos que Bachar al Assad es-taba el 14 de Julio de 2008 en París, invitado por el Elíseo... Pero sí esperaba mucho más de la sociedad civil europea.

- Que nos movilizáramos... - Creo que la islamofobia ha ju-gado un rol importante en la disuasión de la sociedad civil europea a la hora de defender los derechos humanos de la po-blación siria. Da pena que las calles europeas apenas han mostrado su apoyo a un pueblo que soporta bombardeos des-de hace más de tres años, que suma más de 300.00 víctimas mortales, más de 250.000 de-tenidos, que tiene a más del 43% de la población refugiada o desplazada, y que está sufrien-do la destrucción masiva de sus ciudades más importantes. Por otra parte, quienes más me han decepcionado han sido mis amigos políticos de la izquier-da europea.

- ¿Por qué le ha decepcionado la izquierda en concreto? - Atrapada en su visión del ‘complot imperialista de los EEUU’, ha abandonado al pue-blo sirio a la muerte. Mire, la situación en Siria tiene puntos comunes con la guerra civil es-pañola. Puede quizás chocar que se haga esta comparación, pero es muy importante hacer-la y muy ilustrativo.

- ¿En qué se parece el caso de Siria a la guerra civil española? - Recordemos qué ocurrió cuan-do todo el mundo abandonó a los republicanos españoles: se volvieron hacia Stalin, que los utilizó para sus objetivos políti-cos. Desgraciadamente tam-bién, a finales de la IIGM Franco fue reciclado y restablecido por los países occidentales para combatir al comunismo. Ahora se quiere rehabilitar a Al Assad para combatir a los islamistas. - Hay quien piensa que Al As-sad es un mal menor frente al Estado Islámico. ¿Qué opina? - Rechazo la denominación Es-tado Islámico. Yo les llamo Daesh, que es el nombre esco-gida por el pueblo sirio. Daesh en árabe es un acrónimo de Es-tado Islámico en Siria e Irak, y tiene un sentido muy peyorati-vo. Es como un insulto.

- ¿La disyuntiva no es o Ba-char al Assad o el Daesh? - No. Hay que dejar de reducir la situación a esta dicotomía. Hay alternativas. Quienes han con-seguido batir al Daesh no son ni la armada iraquí –a pesar de los millones de dólares y euros in-vertidos– ni los americanos con sus bombardeos. Solo los rebel-des del Ejército Libre Sirio han sido capaces de expulsar a los terroristas de Alepo y de Idlib. Si se suministraran medios al Ejército Libre Sirio, y se le diera un reconocimiento moral, el Daesh dejaría de existir.

- ¿Comparte la teoría de que el Estado Islámico o Daesh fue creado por Al Assad? - No creo que el Daesh fuera una creación de Al Assad, pero son aliados objetivos. Siria entrenó a yihadistas iraquíes entre 2003 y 2008 para que combatieran contra EEUU. En 2011, tras las revueltas democráticas, cente-nares de yihadistas fueron libe-rados de las cárceles de Assad para que se sumaran a las fuer-zas de la oposición, para propi-ciar ese giro del escenario hacia el islamismo radical. Hace un año, de la cárcel de Abu Ghraib, el primer ministro de Irak, Nuri al Maliki, dejó huir a los miles de islamistas de Al Qaeda que al-bergaba... Todo esto nos hace pensar que hubo una voluntad de reforzar a los radicales para que la ilusión, el whisful thinking de Al Assad, que desde el princi-pio de las protestas argumenta-ba que las llevaban a cabo terro-ristas, se hiciera real.

- ¿Por qué estados árabes que forman parte de la coalición de EEUU financian al Daesh? - El Daesh, que se crea en Irak en 2004, tiene autonomía financie-ra desde 2006. Recibe donacio-nes de personas del Golfo, pero no creo que los financie directa-mente ningún gobierno. Sí es cierto que los estados del Golfo toleran esta financiación, por-que son estados construidos merced a un equilibrio muy de-licado de alianzas tribales.

- ¿Cómo influye la cuestión de las minorías étnicas o reli-giosas sirias en el conflicto?

- Prefiero hablar de la condición de ciudadanía que de etnias. A la población siria no se la ha consi-derado ciudadana, solo someti-da a un poder. Me choca mucho cuando se dice que Occidente tiene que intervenir para prote-ger a las minorías. ¡Occcidente tiene que intervenir para prote-ger a los seres humanos! Porque si solo tiene que intervenir aho-ra para proteger a los yazidíes o a los cristianos, esto es una hi-pocresía total. Desde el princi-pio hacía falta intervenir: para impedir a un dictador masacrar a su pueblo, ¡sean cristianos, suníes, chiíes o ateos!

- ¿Qué fuerza real tiene hoy la oposición democrática a Ba-char al Assad? ¿Está unida? - Podría estar unida, pero des-graciadamente ha recibido muy poco apoyo, material y político. Todos los países, los del Golfo, Francia, Inglaterra, Alemania y EEUU, han jugado un rol en la división de la oposición demo-crática. Cada uno ha querido que primara su posición, cada uno ha privilegiado a un sector. La oposición democrática, la lai-ca como la islámica moderada, se ve en la necesidad de parar la guerra con el compromiso del conjunto de los estados de que se acabe el régimen de Al Assad.

- ¿Y Al Assad se marchará? - Si un presidente hace cuatro años que ve cómo su país está sien-do destruido, que ve a su población diseminada por todas partes, que ve que en el Mediterráneo se pes-can cadáveres de sirios que bus-can huir, lo mínimo que puede ha-cer es dimitir. Claro que hace fal-ta ser un hombre político, un verdadero jefe de Estado para pre-sentar la dimisión. Por desgracia, el dictador no es nada de esto.

- ¿Qué representa para el Me-diterráneo la destrucción del patrimonio cultural sirio? - Es la destrucción de la historia. El régimen ya empezó a destruir este patrimonio en el espíritu de la población. Ahora la des-trucción es material. Yo vengo de la ciudad más vieja del mun-do, Alepo. La mitad de la ciudad data del 1.700 a.C. y está des-truida en un 80%. Pienso que tal vez el ser humano podrá, a tra-vés de una justicia transicional, trabajando para restablecer la memoria, recordar todos aque-llos monumentos desapareci-dos. Y podremos quizás juzgar, al menos moralmente, a los res-ponsables.

- ¿Vislumbra usted algo de luz al final del túnel? - Yo me fabrico mi propia luz. A pesar de que todo esté oscu-ro. Porque si no, me hundo.

‘La sociedad civil y la izquierda europeas han abandonado a Siria’

ENTREVISTA | Salam Kawakibi Investigador sirio, director del ‘think tank’ Arab Reform Initiative

PERFIL | Salam Kawakibi, politólogo experto en países ára-bes, profesor en la Sorbona, ha participado en Tarragona en la conferència de la red de ‘think tanks’ EuroMeSCo or-ganizada por el Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed).

Salam Kawakibi nació en Alepo, la segunda ciudad de Siria. FOTO: CEDIDA

�

@Lea una versión extendida de la

entrevista en la web del ‘Diari’

+ Info en:

Occidente no debe intervenir para salvar a las minorías, sino a cualquier ser humano

La situación en Siria tiene puntos en común con la guerra civil española

La islamofobia ha jugado un rol en la disuasión de la sociedad civil europea

Diari de Tarragona11/10/2014

Diari de Tarragona4/10/2014

y el Diálogo Exterior (FRIDE), Madrid. Salam Kawakibi, sotsdirector i director de recerca, Arab Reform Initi-ative, París. Bichara Khader, president de l’Assemblea General d’EuroMeSCo; director, Centre d’Études et de Recherches sur le Monde Arabe Contemporain (CERMAC), Universitat Catòlica de Lovaina. Lina Khatib, directora, Carnegie Middle East Centre, Beirut. Bahgat Korany, professor, Universitat Americana del Caire. Hughes Mingarelli, director per al Nord d’Àfrica, l’Orient Mitjà, la Península Aràbiga, l’Iran i l’Iraq del Servei Europeu d’Acció Exterior, Brussel·les. Pol Morillas, responsable de Polítiques Euromediterrànies, IEMed, Bar-celona. Wolfgang Mühlberger, Senior Research Fellow, Finnish Institute of International Affairs (FIIA), Helsinki. Erzsébet Rózsa, directora executiva, Hungarian Institute of International Affairs (HIIA), Budapest. George Saliba, representant especial del secretari general de la Unió per la Mediterrània, Barcelona. Patrycja Sasnal, directora, MENA Project, Polish Institute of International Affairs (PISM), Varsòvia. Isabel Schaefer, professora, Universitat Humboldt, Berlin. Omar Shaban, director, Pal-Think for Strategic Studies, Gaza. Claire Spencer, directora, Middle East and North Africa Programme, Chatham House, Londres. Valeria Talbot, investigadora, Istituto per gli studi di politica internazionale (ISPI), Roma. Richard Youngs, Senior Associate, Carnegie Europe, Brussel·les.


32

Oppositions et transitions dans le monde arabe post 2011

Col·loqui internacional EuroMeSCoLloc: Hotel Tívoli, AgadirData: 11 i 12 de novembre

Col·laboració amb: Universitat Ibn Zohr d’Agadir, Centre d’Études et de Recherche en Sciences Sociales (CERSS), Arab Reform Initiative, Hanns Seidel Stiftung, Centre Jacques Berque

El reemplaçament dels règims nord-africans per opositors que representen diferents variants de l’islam polític ha conformat noves i diverses dinàmiques d’oposició que han conduït a una crisi dels diferents governs islamistes davant una manca de resposta efectiva a les demandes socials que van portar a l’esclat de la Primavera Àrab: la destitució de Mohamed Mursi a Egipte amb un cop d’estat militar, l’oposició ciutadana a Tunísia que va portar a la convocatòria d’eleccions parlamentàries i presidencials l’octubre i novembre de 2014, l’actual crisi que afronta el govern d’Abdelilah Benkiran al Marroc o els signes de contestació interna en el cas del Front d’Alliberament Na-cional a Algèria. Per la seva part, Líbia travessa un greu enfrontament polític entre islamistes i laicistes. Aquest col·loqui identifica com s’estan conformant les noves dinàmiques d’oposició paral·lelament a l’establiment de noves elits de poder tot analitzant les noves fórmules, espais i demandes dels moviments opositors.

Ponents: Lahoucine Aboudrar, degà, Facultat de Ciències Jurídiques, Econòmiques i Socials, Universitat Ibn Zohr, Agadir. Abdelhakim Aboullouz, islamòleg, Universitat Hassan II, Casablanca. Abdelilah Amine, Univer-sitat Ibn Zohr, Agadir. Mohamed Benhlal, Universitat Mohamed Ben Abdallah, Taza. Youcef Bouandel, Uni-versitat de Catar, Doha. Ahmed Boujdad, Universitat Mohamed V, Rabat. Aziza Brigui, Universitat Mohamed V, Rabat. Anas El Gomati, Carnegie Middle East Center, Carnegie Endowment for International Peace, Beirut. Mohamed El Hachimi, coordinador del col·loqui, Universitat Ibn Zohr/CERSS. Abderrahim El Maslouhi, Universitat Mohamed V, Agdal. Mohamed El Mssaoui, Universitat Ibn Zohr, Agadir. Amr El Shobaki, expert, Al Ahram Centre, El Caire. Mohamed Fakihi, Universitat Mohamed Ben Abdallah, Fes. Mohamed Goulferni, Universitat Ibn Zohr, Agadir. Rachid Guedira, Universitat Ibn Zohr, Agadir. Omar Halli, president, Universitat Ibn Zohr, Agadir. Salim Hmimnat, Centre d’Estudis Africans, Rabat. Mohamed Houmam, Universitat Ibn Zohr, Agadir. Ahmed Idali, Universitat Ibn Zohr, Agadir. Ali Jafry, Universitat Cadi Ayyad, Marràqueix. Salam Kawakibi, vicepresident, Arab Reform Initiative. Said Khomri, Facultat Polidisciplinar, Safi. Hicham Madacha, Universitat Ibn Zohr, Agadir. Khadija Mohsen-Finan, Universitat París VIII. Nayla Moussa, CERI-Sciences Po, París. Meryam Nassar, politòloga, Universitat Mohamed V, Rabat. Eba Nguema Nisrine, Universitat Mohamed V Souissi, Rabat. Abdallah Saaf, director, Centre d’Études et de Recherches en Sciences Sociales (CERSS), Rabat. Larbi Sadiki, Universitat de Catar, Doha. Isabel Schäfer, Universitat Humbolt, Berlín. Has-san Tarik, Universitat Hassan I, Settat. Rachid Touhtou, Institut National des Statistiques et de l’Économie Appliquée, Rabat.


33


34

Arab Transitions in Comparative Perspective: Building Democracies in Light of International Experiences

SeminariLloc: Palau de Pedralbes, Barcelona

Data: del 17 al 19 de novembreCol·laboració amb: Arab Center for Research and Policy Studies, Doha

Les condicions que fonamenten l’èxit d’un canvi de règim vers un sistema democràtic estable són l’objecte d’anàlisi d’aquesta trobada internacional d’investigadors que parteix de l’exposició d’un ampli ventall de casos i paradigmes transicionals passats i presents d’arreu del món per tal de contraposar-los als processos de transició que actualment està vivint part del món àrab. Assumint que no existeix un únic paradigma de transició ideal, les presentacions i debats exploren els diferents factors rellevants que, combinats, poden originar una gran varietat d’escenaris: el nivell socioeconòmic i els índexs de polaritat, el rol que assumeixen els actors polítics tradicionals, el posicionament geoestratègic del país, la composició ètnica, cultural o religiosa de la societat, el grau d’inte-gració o aïllament i dependència regional i internacional, la cultura política i els antecedents històrics del país,


35


36

la identitat o identitats nacionals, o els eixos del conflicte polític-ideològic existents, entre d’altres. El seminari s’articula en sis blocs temàtics: els processos de reforma constitucional o d’aprovació de noves constitucions; els processos de transformació del sistema polític, electoral i de partits; la justícia transicional i la defensa dels drets i llibertats fonamentals; la posada en marxa de reformes correctores de les desigualtats socioeconòmiques; les múltiples formes de rivalitat política i identitària a l’hora de construir un nou model d’estat o sistema; i l’adaptació a les circumstàncies regionals i internacionals.

Ponents: Caryn Abrahams, investigadora, Gauteng City-Region Observatory, Johannesburg. Paloma Agui-lar, professora Universidad Nacional de Educación a Distancia (UNED), Madrid. Suhaim Al-Thani, investiga-dor, Arab Center for Research and Policy Studies, Doha. Haizam Amirah Fernández, investigador, Real Insti-tuto Elcano, Madrid. Nathalie Bernard-Maugiron, investigadora, Institut de recherche pour le développement (IRD), París. Ahmet Evin, professor, Universitat Sabanci, Istanbul. Marwa Fikry, professora, Universitat del Caire. Senén Florensa, president executiu, IEMed, Barcelona. Zoheir Hamedi, investigador, Arab Center for Research and Policy Studies, Doha. Larbi Jaidi, professor, Universitat Mohamed V, Rabat. Marwan Kabalan, coordinador d’anàlisi de Polítiques, Arab Center for Research and Policy Studies, Doha. Bichara Khader, pro-fessor, Universitat Catòlica de Lovaina. Ali Koç, professor, Economic Research Center on Mediterranean Coun-tries, Universitat Akdeniz, Antalya. Driss Lagrini, professor, Universitat Cadi Ayyad, Marràqueix. Stefan Lehne, investigador visitant, Carnegie Europe, Brussel·les. Mehdi Mabrouk, professor de Sociologia, Arab Center for Research and Policy Studies, Tunis. Geoffrey P. Macdonald, professor, Grinnell College, Grinnell (Iowa). Iván Martín, investigador, Barcelona Centre for International Affairs (CIDOB), Barcelona. Pol Morillas, coordinador de l’Àrea de Polítiques Euromediterrànies, IEMed, Barcelona. Marina Ottaway, investigadora, Woodrow Wilson Center, Washington. Charles Powell, director, Real Instituto Elcano, Madrid. Iavor Rangelov, investigador en Seguretat Global, London School of Economics and Political Science, Londres. Tyler Rauert, professor, Near East South Asia Centre for Strategic Studies, Washington. Haider Saeed, professor, Iraqi Center for Strategic Studies, Amman. Cale Salih, Project Manager, Institute for Integrated Transitions, Barcelona. Patrycja Sasnal, directora del Projecte Orient Mitjà i Nord d’Àfrica, Polish Institute of International Affairs (PISM), Varsòvia. Adel Sharjabii, professor, Universitat de Sanà. Narcís Serra, exvicepresident i exministre de Defensa d’Espanya; president, Barcelona Institute of International Affairs (IBEI), Barcelona. Taïeb Zahar, editor en cap, Réalités, Tunis. Radwan Ziadeh, director executiu, Syrian Center for Political and Strategic Studies, Washington.


37


38

The Arab Spring in Comparative PerspectiveWorkshop

Lloc: Palau Centelles, BarcelonaData: 19 de desembre

Col·laboració amb: EuroMeSCo, Strategic Studies Network

Aquest grup de treball aplega investigadors de la Strategic Studies Network (SSN) i de la Euro-Mediterranean Study Commission (EuroMeSCo) amb l’objectiu de produir i editar una publicació que abordi, des d’una pers-pectiva comparada i en profunditat, les transicions democràtiques en curs al món àrab. La intenció del work shop i de la publicació és establir una col·laboració estable i creixent que permeti maximitzar les sinergies i el po-tencial de recerca d’ambdues xarxes, dues de les principals a nivell mundial en estudis de geopolítica, relacions internacionals i temes de seguretat. El grup de treball desenvolupa els seus debats a partir de cinc eixos o blocs temàtics cabdals en els processos de transició: processos de construcció i reforma de l’Estat i de l’aparell de seguretat tant interior com exterior; el paper de la religió com a element clau de cohesió o fragmentació social; la reforma socioeconòmica com a garantia d’estabilitat social; el paper de la Unió Europea en el suport a les transicions democràtiques a la Mediterrània; i les perspectives d’integració regional.

Ponents: Fouad Ammor, GERM, Marroc. Benedetta Berti, INSS, Israel. Sven Biscop, Egmont Institute, Bèlgica. Stefan Borg, SIIA, Suècia. Florence Gaub, EUISS, França. Ali Koç, Universitat Akdeniz, Turquia. Erwan Lannon, Universitat de Gant, Bèlgica. Pol Morillas, IEMed, Espanya. Anis Salem, ECFA, Egipte. Patrycja Sasnal, PISM, Polònia. Eduard Soler, CIDOB, Espanya. Alfred Tovias, Leonard Davis Institute for International Relations, Israel. Stefano Maria Torelli, ISPI, Itàlia. Lurdes Vidal, responsable de l’Àrea de Món Àrab i Mediterrani i redactora en cap d’afkar/ideas, IEMed.


39

Cursos i màsters

XXXVI Curs sobre la Unió Europea Curs

Lloc: Centre d’Estudis Internacionals, BarcelonaData: del 13 de gener al 8 de maig

Col·laboració amb: Centre d’Estudis Internacionals de Barcelona (CEI), Ministeri d’Afers Exteriors i de Cooperació i Secretaria d’Afers Exteriors de la Generalitat de Catalunya

L’IEMed col·labora en aquesta edició del curs sobre la Unió Europea que anualment organitza el Centre d’Estudis Internacionals (CEI) amb l’objectiu de facilitar al seu alumnat coneixements teòrics i pràctics sobre les institucions i polítiques de la UE amb sessions didàctiques sobre accés a fons europeus i oportunitats laborals i un viatge d’estudi a Brussel·les.

Professorat: Mar Campins, professora de Dret Comunitari Europeu, Universitat de Barcelona. Carles Este-va, director de Política i Estratègia, DG Competència, Comissió Europea. Xavier Fernández Pons, professor de Dret Internacional Públic, Universitat de Barcelona. Senén Florensa, president executiu, IEMed. Cristina Gallach, cap de premsa i comunicació, Secretaria General del Consell de la UE. Patricia Garcia-Durán, professora d’Organització Econòmica Internacional, Universitat de Barcelona. Carles Gasòliba, president, Fun-dació CIDOB. Tatiana Fernández, coordinadora de l’ECAT 2020, Departament d’Economia i Coneixement, Generalitat de Catalunya. Cristina González Beilfuss, catedràtica de Dret Internacional Privat, Universitat de Barcelona i cap de l’Àrea de Relacions Externes i Institucionals de l’Escola Judicial. Enrique González Sánchez, ambaixador en missió especial per a les Relacions amb les Institucions Europees. Ricardo Gosalbo Bono, director, Servei Jurídic del Consell de la UE. Joan Guasch, responsable de la direcció de Gestió de


40

Projectes d’ASCAM. Fernando Guirao, titular de la Càtedra Jean Monnet d’Història de la Integració Europea, Universitat Pompeu Fabra. Laura Huici, professora de Dret Internacional Públic, Universitat de Barcelona. Joan Lúria, sotsdirector general de Programació Econòmica, Generalitat de Catalunya. Narcís Mir, Secretaria d’Afers Exteriors, Generalitat de Catalunya. Noemí Moya, responsable del servei de recolzament al VII Progra-ma Marc de R+D, ACCIÓ. Andreu Olesti Rayo, catedràtic de Dret Internacional Públic, Universitat de Barcelo-na. Natàlia Ortega, Secretaria General, CEAM. Marta Ortega Gómez, professora titular de Dret Internacional Públic, Universitat de Barcelona. Nicolás Pascual de la Parte, ambaixador representant d’Espanya a la COPS. Montserrat Pi, professora de Dret Internacional Públic i Relacions Internacionals, Universitat Autònoma de Bar-celona. Ricardo Sánchez-Blanco Codorníu, vocal assessor ambaixador en missió especial per a les Relacions amb les Institucions Europees.


41

V IBEI Summer School of the MediterraneanEscola d’estiu

Lloc: Institut Barcelona d’Estudis Internacionals, BarcelonaData: del 7 a l’11 de juliol

Col·laboració amb: Institut Barcelona d’Estudis Internacionals (IBEI)

L’objectiu de l’Escola d’Estiu de la Mediterrània és el d’oferir una sèrie de cursos breus adreçats a llicenciats, professors i doctorands dels àmbits de la ciència política i l’economia que vulguin adquirir un major coneixement sobre les relacions multilaterals i bilaterals a la Mediterrània. El programa acadèmic d’aquesta edició compta amb sessions específiques que aborden els temes prioritaris de l’agenda de les relacions euromediterrànies en l’ac-tualitat: els moviments islamistes després de la Primavera Àrab, la situació política actual als països del Magreb, la redefinició de l’espai geopolític d’Orient Mitjà i la Mediterrània com a procés geopolític.

Professorat: Omar Ashour, Universitat d’Exeter. Eduard Soler, Fundació CIDOB. Lurdes Vidal, IEMed. Pere Vilanova, Universitat de Barcelona – IBEI. Saloua Zerhouni, Universitat Mohamed V de Rabat.


42

Mediterrània 2014: escenari obert

Debats de la MediterràniaLloc: IEMed, Barcelona

Data: del 4 de febrer al 6 de marçCol·laboració amb: Universitat Rovira i Virgili

Cicle de conferències en el marc del mestratge internacional en Relacions Euromediterrànies RelMed

La tercera edició d’aquest cicle de Debats de la Mediterrània torna a comptar amb sis experts destacats de l’àmbit acadèmic que ofereixen sis aproximacions a alguns dels dossiers de major rellevància per al futur de les relacions entre la Unió Europea i els Països Socis Mediterranis. L’objectiu és proporcionar una millor compren-sió d’un panorama polític i social en ple canvi que, tres anys després de l’esclat de la Primavera Àrab, planteja incerteses encara més grans en un escenari molt obert. Aquest any, el cicle centra la seva atenció en la nova geopolítica a l’Orient Mitjà amb el conflicte sirià com a pedra angular, la situació política i social actual a Turquia i a Israel, l’evolució dels processos transicionals al Nord d’Àfrica, especialment a Egipte, i les relacions triangulars entre Xipre, Grècia i Turquia.



43

Programa:

4 de febrerPròxim Orient i la competència per l’hegemonia regional Bichara Khader, director, Centre d’Études et de Recherches sur le Monde Arabe Contemporain (CERMAC), Universitat Catòlica de Lovaina.

Moderador: Senén Florensa, president executiu, IEMed.

6 de febrerTurquia. Tradició vs. ModernitatSinan Ülgen, president, Center for Economics and Foreign Policy Studies (EDAM), Istanbul.Moderador: Javier Albarracín, director de l’Àrea de Desenvolupament Socioeconòmic, IEMed.

11 de febrer

Transicions al món àrab I. Actors polítics i socials en els processos de transicióLurdes Vidal, responsable de l’Àrea de Món Àrab i Mediterrani i editora cap d’afkar/ideas, IEMed, Barcelona.

Moderador: Jordi Bertran, cap de premsa, IEMed.

13 de febrerEl dilema israelià. Efectes de la crisi econòmica i dels canvis al món àrab en la política interior d’IsraelUzi Rabi, director, The Moshe Dayan Center, Universitat de Tel Aviv.

Moderador: Pol Morillas, responsable de Polítiques Euromediterrànies, IEMed.

4 de marçSud-est d’Europa. Estat de les relacions entre Grècia, Xipre i Turquia Ioannis N. Grigoriadis, professor assistent i càtedra Jean Monnet, Departament de Ciència Política, Universitat de Bilkent, Ankara i investigador, ELIAMEP, Atenes.

Moderador: Eduard Soler, investigador principal i coordinador de recerca, Fundació CIDOB.

6 de marçTransicions al món àrab II. Processos constituents, el cas egipciNathalie Bernard-Maugiron, directora de recerca, Institut de recherche pour le développement (IRD), CEPED, París.

Moderador: Enric Olivé, director acadèmic del Màster Relmed, director i professor de la càtedra UNESCO de Diàleg Intercultural, Universitat Rovira i Virgili, Tarragona.


44

Anuari IEMed de la Mediterrània 2014Presentació

Llocs i dates: a la seu del Parlament Europeu, Brussel·les, el 7 de febrer; a Casa Árabe, Madrid, el 8 de maig; al Banc Europeu de Reconstrucció i Desenvolupament (BERD), Londres, el 3 de juliol

Col·laboració amb: Parlament Europeu, Comissió Europea, Casa Árabe, BERD

L’IEMed presenta durant l’any en algunes de les principals capitals europees i davant de diferents organismes internacionals, institucions públiques i centres de recerca i universitats la darrera edició de l’Anuari IEMed de la Mediterrània, publicació de referència per al seguiment dels principals dossiers i esdeveniments que conformen l’agenda euromediterrània i dels països de la regió. D’entre els temes que l’Anuari recull en aquesta desena edició destaquen el seguiment dels processos de transició als països de la Primavera Àrab i de la guerra que pateix Síria, el paper dels mitjans de comunicació en els processos de canvi en curs o el futur de les relacions euromediterrànies en aquest context i en el de l’actual recuperació econòmica.

Ponents (Brussel·les): Senén Florensa, president executiu, IEMed. Štefan Füle, comissari europeu d’Ampliació i Política de Veïnatge. Salvador Sedó, eurodiputat.

Ponents (Madrid): Gabriel Busquets, ambaixador d’Espanya en missió especial per a Afers de la Mediter-rània. Senén Florensa, president executiu, IEMed. Eduardo López Busquets, director, Casa Árabe.

Ponents (Londres): Jonathan Charles, director de Comunicació, BERD. Senén Florensa, president exe-cutiu, IEMed. Hildegard Gacek, directora, regió SEMED, BERD. Claire Spencer, directora del Programa Nord d’Àfrica i Orient Mitjà, Chatham House.


45


47

V edició de l’Enquesta Euromed «The European Union in a Transformed Mediterranean: Strategies and Policies»

PresentacióLloc: Résidence Palace, Brussel·les

Data: 7 de juliolCol·laboració amb: European Policy Centre

L’IEMed presenta a la capital comunitària els resultats que recull la cinquena edició d’aquesta publicació anual que avalua l’evolució de la regió mediterrània i els èxits i deficiències de les polítiques euromediterrànies a partir de les contribucions de més de 800 experts i actors de les relacions euromediterrànies, que han reflexionat sobre escenaris geopolítics a curt i mig termini per a la regió, l’estat de les transicions democràtiques en diversos paï-sos després de l’anomenada Primavera Àrab i el paper de la Unió Europea en el suport a les reformes polítiques.

Ponents: Rosa Balfour, directora del Programa Europa al Món, European Policy Centre. Alessandro Cor-tese, ambaixador, representant permanent davant el Comitè de Política i Seguretat, Representació Permanent d’Itàlia davant la UE. Senén Florensa, president executiu, IEMed. Ahmed Kandil, cap del Programa d’Es-tudis Energètics, Al Ahram Centre for Political and Strategic Studies. Michael Koehler, EuropeAid, Comissió Europea.

48


3.2.

Món Àrab i MediterraniObjectius: Àrea de divulgació i difusió del coneixement de la complexa realitat i evolució dels processos polítics i socioculturals interns dels diferents països que integren la ribera sud de la Mediterrània, de les reformes que estan portant a terme en matèria de governabilitat, del desenvolupament humà, dels drets humans i dels processos de transició i democratització, així com dels conflictes que afecten la regió. Dirigida de manera destacada al conjunt de la ciutadania i també a l’àmbit acadèmic.

3. Àrees > 3.2. Món Àrab i Mediterrani

49

Egypt and the Middle East, What is in Store for 2014?

Sessió de treball Lloc: IEMed, Barcelona

Data: 24 de març

Amb motiu de la presència a Espanya de la periodista i bloguera egípcia Nervana Mahmoud, l’IEMed organitza aquesta sessió de treball amb periodistes, acadèmics i representants de diferents centres de recerca i ONG per desxifrar les claus que marcaran l’evolució de tot l’Orient Mitjà a curt i mig terme, des d’Egipte fins a l’Iran. Col-laboradora habitual de mitjans com Al Monitor i Daily News Egypt, Nervana Mahmoud és considerada per diaris de referència, com The Washington Post o The Economist, com una de les expertes amb una visió més sagaç sobre la geopolítica de la regió.

Participants: Laura Aimone, Anuari IEMed de la Mediterrània. Puri Alba Luque, Col·legi d’Enginyers Indus-trials de Catalunya. Toni Arbonès, Catalunya Ràdio. Siscu Baiges, Diario.es, RàdioTerrassa i Sicom (Solidaritat i Comunicació). Paolo Basurto, director, Partecipagire.net. Samia Ben Tekaya, Centre Euro-àrab de Cata-lunya. Jordi Bertran, cap de prensa, IEMed. Moussa Bourekba, Fundació CIDOB. Elisabetta Ciuccarelli, Àrea de Món Àrab i Mediterrani, IEMed. Valentí Estalella, Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya. Gisella Evangelisti, Xarxa Mediterrània de Periodistes i Comunicadores amb Visió de Gènere. Hani Fares, Metges Sense Fronteres. Javier Fernández Arribas, revista Atalayar. Theo Loinaz, Universitat de Barcelona. Nerva-na Mahmoud, bloguera i periodista egípcia. Cristina Mas, Diari Ara. Teresa Murray, responsable de Metges Sense Fronteres per a l’Orient Mitjà. Flor Reguzzi, Publico.es. Mònica Rius, Universitat de Barcelona. Ghas-san Saliba, responsable del Departament de Migracions, CCOO de Catalunya. Hector Sánchez, Fundació CIDOB. Lurdes Vidal, responsable de l’Àrea de Món Àrab i Mediterrani, IEMed.


50


Joves musulmans i la construcció de noves identitats: Estats Units i Europa,

visions comparadesWorkshop

Lloc: IEMed, BarcelonaData: 6 de maig

Col·laboració amb: Consolat dels Estats Units d’Amèrica a Barcelona

Amb motiu de la projecció del curtmetratge Tryouts de Susana Casares, l’IEMed organitza aquesta jornada per debatre i reflexionar sobre la diversitat cultural i la construcció d’identitats, les diferències entre els models de gestió de la diversitat a Europa i als Estats Units o els conflictes generacionals dins de la comunitat musulmana. L’internacionalment guardonat Tryouts narra la història de la Nayla, una adolescent musulmana que viu en un petit poble dels Estats Units i es presenta a les proves d’animadora del seu institut. Però si vol aconseguir ser animadora haurà de renunciar a dur el mocador. Aquest dilema porta a la Nayla a trobar una manera especial de compaginar ambdós mons.

Ponents: Zienab Abdelgany, coordinadora de Desenvolupament Juvenil, CAIR Califòrnia (Council on Ameri-can – Islamic Relations). Roger Albinyana, secretari d’Afers Exteriors, Generalitat de Catalunya. Tanya C. An-derson, cònsol dels Estats Units a Barcelona. Xavier Bosch, director general per a la Immigració, Generalitat de Catalunya. Susana Casares, realitzadora i autora del curtmetratge. Najat Driouech Ben Moussa, tècnica d’inserció i formació, Ajuntament del Masnou i docent del màster Món Àrab i Islàmic, Universitat de Barcelona. Senén Florensa, president executiu, IEMed. Jordi Moreras, professor d’Antropologia, Filosofia i Treball Social, Universitat Rovira i Virgili, Tarragona.

Les révolutions arabes: état des lieux

SeminariLloc: IEMed, Barcelona

Data: 2 i 3 de junyCol·laboració amb: Institut sobre Globalització, Cultura i Mobilitat – Universitat de Nacions Unides, Càtedra

UNESCO en Diàleg Intercultural a la Mediterrània – Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, Universitat de París 8, Ministeri d’Economia i Competitivitat

Dins del projecte SpringArab finançat per VII Programa Marc – IRSES de la Comissió Europea, l’IEMed parti-cipa en l’organització d’aquest seminari internacional que analitza diferents aspectes cabdals per comprendre l’escenari incert que està prenent forma al món àrab després de les revoltes del 2011, com per exemple, els nous components de la mobilització ciutadana, el paper de les associacions i sindicats de treballadors, les noves fonts de legitimització del poder, els nous sistemes polítics i de partits, el paper de la societat de la informació i les xarxes socials en la mobilització ciutadana, els efectes en les percepcions i relacions Nord-Sud, el paper de la dona, els joves i les minories, les dimensions socioeconòmiques, simbòliques i religioses de les revolucions, la


51

creació i aprofundiment de la cultura política, la finestra d’oportunitat per al laïcisme (i per a l’islamisme), el paper dels actors externs o les conseqüències per a la integració regional.

Participants: Rachid Aarab, Universitat Autònoma de Barcelona. Annie Benveniste, Universitat de París 8. Tendayi Bloom, Universitat de Nacions Unides a Barcelona. Bachir Boumbali, Universitat d’Alger 3. Dolors Bramon, Universitat de Barcelona. Erminia Calabrese, Universitat Rovira i Virgili, Tarragona. Giovanna Cam-pani, Universitat dels Estudis de Florència. Gozde Demirel, Universitat Rovira i Virgili, Tarragona. Massimo di Ricco, Universitat Rovira i Virgili, Tarragona. Didem Doganyilmaz, Universitat Rovira i Virgili, Tarragona. Gokhan Duman, Universitat Rovira i Virgili, Tarragona. Paula Duran, Universitat Rovira i Virgili, Tarragona. Alessandra Fani, Universitat Rovira i Virgili, Tarragona. Laura Feliu, coordinadora del projecte Revueltas Popu-lares, Universitat Autònoma de Barcelona. Senén Florensa, president executiu, IEMed. Noureddine Harrami, Universitat Mulai Ismail, Meknès. Mohamed Hussein, Universitat Rovira i Virgili, Tarragona. Ferran Izquierdo, Universitat Autònoma de Barcelona. Mercedes Jiménez, Universitat de l’Algarve, Faro. Aissa Kadri, coordi-nador del projecte SpringArab – Universitat París 8. Noureddine Kridis, Universitat de Tunis. Mouldi Lahmar, Universitat de Tunis. Juan Antonio Macias Amoretti, Universitat de Granada. Lotfi Maherzi, Universitat de París 8. Khalid Mouna, Universitat Mulai Ismail, Meknès. Parvati Nair, directora, Universitat de Nacions Uni-des a Barcelona. Piotr Nizinski, Universitat Jagellònica, Cracòvia. Enric Olivé, coordinador URV del projecte SpringArab, Universitat Rovira i Virgili, Tarragona. Nour Alchikh Oughlli, Universitat Rovira i Virgili, Tarragona. Carmelo Pérez, Universitat de Granada. Gérard Prévost, Universitat de París 8. Abdelkader Riad, Universi-tat d’Alger 3. Ewa Szczepankiewicz, Universitat Jagellònica Cracòvia. Lurdes Vidal, IEMed.

52


La Tunisie: l’espoir démocratique du Printemps arabe

Sessió de treball Lloc: IEMed, Barcelona

Data: 18 de juny

Sessió de treball per analitzar el procés constitucional de Tunísia amb Lilia Weslaty, periodista tunisiana que treballa per a l’Oficina de l’Alt Comissionat per als Drets Humans de les Nacions Unides (OACDH) com a as-sistent de coordinació del grup de suport a la llibertat d’expressió a Tunísia i que anteriorment va treballar com a redactora en cap per al web Nawaat.org, que va néixer per donar veu a bloguers independents. Realitzadora del curtmetratge Zero Silence sobre la llibertat d’expressió al seu país, és també col·laboradora de mitjans com Arte TV, Al Jazeera English o BBC Arabic.

Participants: Elisabetta Ciuccarelli, IEMed. Senén Florensa, president executiu, IEMed. Theo Loinaz, Universitat de Barcelona. Jordi Pedret, vicepresident, Centre Euroàrab de Catalunya. Jordi Pérez Colomé, bloguer i periodista, Yahoo Noticias. Mònica Rius-Piniés, Universitat de Barcelona. Èlia Romo, Universitat de Barcelona. Héctor Sánchez Margalef, Fundació CIDOB. Lurdes Vidal, IEMed. Lilia Weslaty, OACDH. Ghassan Saliba Zeghondi, CCOO de Catalunya.


53

Interpretar la Mediterrània avuiPrograma interuniversitari Aula Mediterrània

Lloc: IEMed, BarcelonaData: de l’1 d’octubre de 2014 a juny de 2015

Col·laboració amb: Màster d’Estudis Àrabs i Islàmics – UOC; Màster en Migracions Contemporànies, Drets i Cohesió Social – UAB/UB; Màster en Relacions Internacionals – IBEI; Màster en Mediació Intermediterrània,

Inversió Econòmica i Integració Intercultural – UAB/Ca’ Foscari di Venezia/Paul Valéry de Montpellier III; Màster en Història i Identitats de la Mediterrània Occidental, segles XV-XIX – UB/Universitat d’Alacant/Universitat de

València/Universitat Jaume I; Màster en Gestió de la Immigració – UPF; RelMed – International Joint Master on Euro-Mediterranean Relations – Universitat Rovira i Virgili/Université Paris 8 Vincennes–Saint-Denis/Université Saint

Joseph/Universitat de les Illes Balears; Màster Universitari en Relacions Internacionals, Seguretat i Desenvolupament – UAB; Màster en Comunicació de Conflictes Armats, Pau i Moviments Socials – UAB; Màster en Diplomàcia i Funció

Pública Internacional – CEI; Màster Món Àrab i Islàmic – UB.

«Interpretar la Mediterrània avui» és un cicle de conferències dins del programa interuniversitari Aula Mediterrà-nia organitzat per l’IEMed i que vol oferir les claus per entendre i reflexionar sobre la regió mediterrània des de múltiples disciplines i àmbits d’estudi. Aquest programa, adreçat a estudiants, professionals, experts i persones interessades en la Mediterrània, es desenvolupa al llarg del curs acadèmic 2014-2015. Es tracta d’un ampli i divers cicle formatiu i divulgatiu en col·laboració amb el món acadèmic i universitari. En aquesta primera edició hi participen deu màsters universitaris internacionals i prestigiosos acadèmics i experts locals i internacionals per analitzar, estudiar i debatre sobre història, relacions internacionals, interculturalitat, migracions, literatura, llengua, política i reptes socials, entre molts altres temes.

Cursos i màsters

Sessions del primer semestre (octubre-desembre 2014):

1 d’octubreInauguracióSenén Florensa, president executiu, IEMed. Joan Fuster, director d’es-tudis d’Arts i Humanitats, UOC.

Dona i Islam: una visió reformistaAsma Lamrabet, metgessa i intel·lectual marroquina. Dolors Bramon, doctora en Filologia Semítica i en Història per la UB. Codirectora del Màs-ter d’Estudis Àrabs i Islàmics, UOC.

8 d’octubreMigracions entre l’Àfrica subsahariana i Europa. Faules, mites i dadesAmparo González-Ferrer, investigadora del Consejo Superior de Inves-tigaciones Científicas (CSIC) i membre del grup de recerca sobre dinàmi-ques demogràfiques. Sílvia Carrasco, professora d’Antropologia Social – UAB, coordinadora del grup EMIGRA sobre Educació, Migració i Infància. Jordi Pàmies, professor agregat del departament de Pedagogia Sistemà-tica i Social i vicedegà de postgraus i màsters de la Facultat de Ciències de l’Educació – UAB, coordinador del Màster en Migracions Contemporànies, Drets i Cohesió Social, UAB/UB.

54


15 d’octubrePoders regionals en un Orient Mitjà en transformacióMeliha Benli Altunisik, catedràtica de Relacions Internacionals i directora de l’Escola Superior de Ciències Socials a la Universitat Tècnica de l’Orient Mitjà, Ankara. Eduard Solé, coordinador de recerca, CIDOB i professor del Màster en Relacions Internacionals de l’IBEI.

29 d’octubreAlegoria, literalitat i frontera en la construcció d’allò mediterraniCarmen Martínez Romero, professora de la Universitat de Granada. Teresa Velázquez, catedràtica de Periodisme de la UAB i directora acadèmica del Màster en Mediació Intermediterrània, Inversió Econòmica i Integració Inter-cultural, UAB/Ca’ Foscari di Venezia/Paul Valéry de Montpellier III.

30 d’octubrePares berebers, fills amazigsHelena de Felipe, professora de la Universitat d’Alcalà de Henares. Mònica Rius, professora agregada de l’Àrea d’Estudis Àrabs i Islàmics de la UB i coordinadora del Màster Món Àrab i Islàmic.

5 de novembreEls conflictes als mitjans de comunicació àrabs: visió i críticaSahar Talaat, periodista egípcia. Teresa Velázquez, catedràtica de Perio-disme de la UAB i directora acadèmica del Màster en Mediació Intermediter-rània, Inversió Econòmica i Integració Intercultural.

6 de novembreSardenya a l’època moderna. Història i identitat Lluís Guia, professor de la Universitat de València. Jaume Dantí, catedràtic d’Història Moderna de la UB i coordinador del Màster en Història i Identitats de la Mediterrània Occidental, segles XV-XIX. UB/Universitat d’Alacant/Uni-versitat de València/Universitat Jaume I.

12 de novembreLa delimitació de fronteres i planificació espacial en el Mediterrani com a instruments de protecció i conservació del mitjà maríVictor Luis Gutiérrez Castillo, professor de Dret Internacional Públic i Relacions Internacionals a la Universitat de Jaén. Ricardo Carniel, inves-tigador del Departament de Periodisme i Ciències de la Comunicació de la UAB. Màster en Mediació Intermediterrània, Inversió Econòmica i Integració Intercultural.


55

13 de novembreBarcelona i el comerç mediterrani a la segona meitat del segle XVII a través de la correspondència de Pere Fizes Patrice Poujade, professor de la Universitat de Perpinyà. Valentí Gual Vilà, professor del Departament d’Història Moderna de la UB. Màster en Història i Identitats de la Mediterrània Occidental, segles XV-XIX.

19 de novembreDiferents mètodes per estudiar les migracions internacionals a la Mediterrània. Tot buscant la complementarietat Pablo Pumares, professor de la Universitat d’Almeria. Lorenzo Gabrielli, investigador GRITIM-UPF. Màster en Gestió de la Immigració. Universitat Pompeu Fabra (UPF).

56


EL PUNT AVUIDIJOUS, 30 D’OCTUBRE DEL 2014 | Europa - Món | 13

L’APUNT

Passivitat turca

tratègics amb vista a consolidar la seva influència ala regió: Ankara intenta evitar per damunt de totque el seu gran rival, el president sirià Baixar al-As-sad, es beneficiï d’una eventual derrota de l’Estat Is-làmic. Per això s’ha compromès a ajudar la coalicióinternacional contra els gihadistes, sí, però noméssi ataquen també el règim de Damasc.Anna Balcells

Només la pressió dels Estats Units ha fet que Tur-quia acceptés finalment involucrar-se en la defensade la ciutat siriana de Kobane, assetjada pels giha-distes de l’Estat Islàmic, acceptant el pas de refor-ços kurds iraquians pel seu territori. En la passivitatdel govern turc hi ha pesat molt el temor a encorat-jar el secessionisme kurd, però també els càlculs es-

Adela GenísBARCELONA

Meliha Altunisik Catedràtica de relacions internacionals

utora de Turkey: cha-llenges of continuityand change (Routled-ge, 2005), publica ha-bitualment en revis-

tes especialitzades. Convidadaper l’IEMed, alerta de les limita-cions del poder regional turc,sobretot a conseqüència de lesprimaveres àrabs.

Expliqui’ns per què Turquia no volinvolucrar-se en la lluita contral’Estat Islàmic?Turquia està negociant. Hem derecordar l’episodi dels ostatgesturcs que estaven segrestats aMossul (més de vuitanta personesque van ser alliberades fa poquessetmanes)... Aquest és un delsmotius de per què Turquia nos’hi ha volgut involucrar.

Per què?L’argument del govern turc és quel’Estat Islàmic és a la zona i s’ha fetgran per culpa del règim de Baixaral-Assad. Consideren que si derro-ten els gihadistes ara, més tardtornarà un altre grup més radica-litzat fins que Al-Assad estigui alpoder. Però els Estats Units veuenl’oposició siriana molt debilitada.

I l’objectiu de Turquia?Estan intentant convèncer elsEstats Units que tan importantés posar fi a l’Estat Islàmic coma Al-Assad. Perquè el problemaés que si guanyes l’Estat Islàmicbeneficies Al-Assad, que hauràguanyat tot aquest territori i ésel que està esperant el règim si-rià, que la coalició internacionalfaci la feina per ells.

Turquia s’ha mostrat molt reticenta lluitar contra l’Estat Islàmic?Turquia no vol lluitar contra els gi-hadistes perquè és molt perillósanar a lluitar contra l’Estat Islàmici a Turquia la gent no ho vol! No volque s’enviïn soldats a Síria, no és

A

“Turquia no vol lluitarcontra l’Estat Islàmic”PLA · “Erdogan està esperant que els gihadistes guanyin les milícies kurdessirianes REGIÓ · “Abans de les ‘primaveres àrabs’, els turcs eren una graninfluència”ESTRATÈGIA · “Fer fora Al-Assad és un dels seus objectius”

una opció que ara per ara sigui gai-re popular. Es pot permetre que esbombardegin les posicions de l’Es-tat Islàmic a Síria i també es potpermetre que els Estats Units fa-cin servir les nostres bases aèries.

Hi ha la qüestió kurda...És evident i és molt important.Les milícies kurdes sirianes(YPG) estan relacionades amb elPKK turc (Partit dels Treballa-dors). El problema és que Tur-quia ha negociat amb el PKK du-rant els últims dos anys. I ara per

què no ajuda els kurds i Kobane?Una de les explicacions és queTurquia deixarà que l’Estat Islà-mic guanyi les milícies sirianes.És irracional perquè si les milíciessirianes perden, si la ciutat de Ko-bane cau, la zona kurda turcatambé quedarà molt afectada.

Quin és el rol de Turquia a la regiódesprés de les revolucions àrabs?Turquia va donar suport a les revo-lucions àrabs. Van ser unes revolu-cions que van sorprendre a tothom.A Síria van donar suport als rebels iAl-Assad encara és al poder. Erdo-gan va promocionar l’expresidentegipci Mursi (ara a la presó). Tur-quia ha quedat molt aïllada. Les re-lacions no són bones. No hi ha am-baixador turc a Síria, ni a Egipte.La influència i el poder de Turquiaa la regió han caigut des de l’inicide les primaveres àrabs.

Han perdut pes a la regió?Abans de les revolucions, Tur-quia era una gran influència ala zona. Era un model, un mirall,feia de mediadora en els conflic-tes, però ara la fotografia ha can-viat completament. ■

Professora de rela-cions internacio-nals a la UniversitatTècnica de l’OrientMitjà (Ankara), Al-tunisik és especia-lista en política i re-lacions internacio-nals del PròximOrient i en políticaexterior turca.

Meliha Altunisik, fotografiada a Barcelona ■ M. PÉREZ

A Turquia la gentno vol que s’enviïnsoldats a Síria.Aquesta opció noté el suport popular

❝L’Estat Islàmic (EI), una milí-cia extremista que empramètodes medievals per asso-lir i consolidar el seu dominiterritorial a l’Iraq i Síria, vaoferir ahir una altra mostrade la brutalitat dels seuscrims. Una unitat de comba-tents d’aquest grup armat vaexecutar 46 membres d’unatribu sunnita que s’havia re-bel·lat a la província iraquianad’Al-Anbar, a l’oest del país.Els homes, que han aparegutamb les mans lligades, vanser morts a trets.

Per contra, l’EI va deixaranar 25 estudiants kurds de

Kobane, els últims d’un grupde 150 que havia segrestat almaig quan tornaven d’exami-nar-se a Alep. Les autoritatslocals van confirmar l’allibe-rament dels nois, de 13 i 14anys, i ho atribueixen a un ac-te de “propaganda” dels giha-distes. L’Estat Islàmic ha des-fermat l’alarma arreu delmón per la seva fulgurant ex-pansió territorial a través del’Iraq i Síria, on han declarat elseu “califat”. Han matat xiï-tes, cristians i altres mem-bres de comunitats que nocomparteixen la seva visió ra-dical de l’islam sunnita.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Nova execució massiva de l’EI

13ara DIMARTS, 21 D’OCTUBRE DEL 2014 internacional

EXPLOSIÓ A KOBANE Una explosió ahir a Kobane (Síria) a tocar de la frontera

amb Turquia. BULENT KILIC / AFP

“La pregunta que ningú respon és qui ocuparà l’espai quan

l’Estat Islàmic sigui derrotat”una sortida sense el règim i sense l’Estat Islàmic: Ankara defensa que no es pot derrotar l’EI sense canvi-ar el règim. La pregunta és qui s’im-posarà si els jihadistes són derro-tats. Turquia no vol que el règim ocupi l’espai quan els jihadistes si-guin derrotats.

¿Turquia vol un canvi de règim a Sí-ria o només desfer-se d’Al-Assad? Ankara ha participat en les negoci-acions amb Al-Assad i està disposa-da, pragmàticament, a una solució que mantingui el règim sense ell.

¿Per al govern turc és més impor-tant derrotar els kurds que acabar amb l’Estat Islàmic? La guerra de Síria ha entrat a Tur-quia a través del conflicte amb els kurds. Fins ara el procés de pau que el govern mantenia amb el PKK ha-via mantingut Turquia al marge, en certa manera, de la guerra de Síria, tot i que en patia les conseqüències, com els refugiats. Però amb la bata-lla de Kobane tot ha canviat, i s’ha convertit en un problema intern. El govern turc hi hauria pogut fer ser-vir per impulsar el procés amb el PKK, ajudant els kurds de Kobane, però ha preferit no fer-ho. Per què? Una explicació, com diuen els kurds, és que vol utilitzar l’EI per acabar amb els kurds de Síria i la se-va experiència d’autonomia. Però per mi no té cap sentit, perquè és el mateix govern qui va començar les negociacions amb el PKK i sap que si Kobane cau s’acabarà el procés. L’altra explicació és que Turquia utilitza Kobane com a part de les negociacions amb els Estats Units i també amb el PKK. Crec que tot és part d’una negociació oberta. Però, fins i tot en aquest cas, és una polí-tica molt perillosa. Perquè hi ha molts morts i les tensions creixen: assassinats, atacs a escoles i mu-seus... Si és una estratègia negoci-adora és molt arriscada. És difícil entendre per què sembla que esti-guem tornant als anys 90 de guer-ra dura contra el PKK.

Washington està pressionant Tur-quia perquè s’impliqui més en la lluita contra l’Estat Islàmic. Sí, però Erdogan no vol fer la feina per terra de la coalició. Està bé bombar-dejar l’Estat Islàmic però no vol envi-ar tropes per terra per derrotar els ji-hadistes. A l’Iraq això ho han fet els kurds, però a Síria és diferent, perquè el PYD dels kurds de Síria és clara-ment el PKK. I Turquia no vol que el PKK guanyi més pes a la regió.e

Discurs “Turquia defensa que no es pot derrocar l’EI sota el règim d’Al-Assad”

Estratègia “Erdogan no vol fer la feina per terra de la coalició per derrocar els jihadistes”

Meliha AltunisikCATEDRÀTICA DE RELACIONS INTERNACIONALS DE LA UNIVERSITAT D’ANKARA

La prestigiosa politòloga kurda Meliha Altunisik ha participat en una conferència a Barcelona, con-vidada per l’Institut Europeu de la Mediterrània.

Com ha evolucionat la política de Turquia sobre Síria des de l’aixeca-ment popular del 2011 fins avui? Abans de l’aixecament les relacions amb Síria des d’un punt de vista eco-nòmic, polític i diplomàtic eren molt estretes. Quan va començar la revolta, Turquia va passar-se molts mesos intentant convèncer el règim de Baixar al-Assad que havia d’en-tendre la situació a la regió després del que havia passat a Tunísia i Egipte, i acceptar obrir un procés de reforma. Però quan es va veure que Al-Assad no ho acceptava, Turquia va virar cap a promoure un canvi de règim i va donar acollida als oposi-tors de la Coalició Nacional Siriana i l’Exèrcit Sirià Lliure.

Però aquesta estratègia va fallar. Sí, perquè Ankara va sobreestimar la seva força per derrocar Al-Assad, no es va adonar que no tenia el su-port dels EUA i va infravalorar la força del règim i l’ajuda que Damasc rebia de l’Iran i Rússia. I amb l’emergència de l’Estat Islàmic, que ara és a la frontera, la situació es va enquistar. Ara, amb la coalició in-ternacional, Turquia veu que la se-va estratègia de derrocar Al-Assad pot tenir un nou sentit. I reclama

BARCELONACRISTINA MAS

MARC ROVIRA

“preparats per enviar algunes forces de suport per terra o per aire”.

L’acceptació oficial turca d’obrir la porta als soldats d’Erbil –capital kurdoiraquiana– és un lleu canvi d’actitud cap als kurds. L’analista Civiroglu adverteix que es podria tractar de “propaganda turca” per rentar la seva imatge, tenint en compte que anuncis anteriors d’aquesta naturalesa “havien acabat en no-res”. La relació entre Ankara i el Govern Regional Kurd iraquià, farcida de contractes comercials, ha sigut fructífera els últims temps. Tal com assenyala el director del Cen-tre d’Estudis en Economia i Políti-ca Exterior (EDAM), Sinan Ülgen, la jugada d’Ankara és rodona perquè permet ajudar Kobane indirecta-ment i així no molestar potencials votants nacionalistes turcs.

Objectiu final: Al-Assad A més, tal com indica en una co-lumna al diari Hürriyet l’articulis-ta Murat Yetkin, Turquia pot estar buscant, amb tots aquests movi-ments, aconseguir suport per al seu objectiu final, que és tombar el president sirià, Baixar al-Assad. Ankara pretén crear “àrees de se-guretat” al nord de Síria per pressi-onar Damasc, cosa que a Washing-ton no li interessa.

Així, obrint la porta de Kobane als peixmergues, Turquia buscaria la simpatia occidental per acceptar els seus plans. Ara bé, els turcs també

segueixen marcant una línia verme-lla. El cap de la diplomàcia turca va deixar clar ahir que només accepta-ran un grup armat per Occident a Sí-ria, que no són les YPG kurdes, sinó el veterà Exèrcit Sirià Lliure.

L’impacte de la implicació d’Erbil a Rojava –autonomia constituïda unilateralment pels kurds de Síria al nord del país a finals del 2013– té també un valor en clau interna. El co-líder del PYD, Salih Muslim, mai s’ha entès amb Barzani –representant dels kurds iraquians–: no compar-teix la seva visió política i rebutja la seva influència. De fet, l’analista Ci-viroglu destaca que la major part del material militar rebut a Kobane pro-cedeix d’arsenals de la Unió Patriòti-ca del Kurdistan (PUK), partit en-frontat al de Barzani i amb més bo-nes relacions amb el PKK i el PYD.

No ha sigut fins fa pocs dies que el Govern Regional Kurd iraquià ha decidir reconèixer Rojava com a en-titat política. En la mateixa línia, Sa-lih Muslim es va trobar el cap de set-mana passat a Dehok –Kurdistan iraquià– amb Barzani i altres diri-gents kurds. L’analista Mutlu Civi-roglu creu que és aviat per conclou-re res d’important. Però s’esperen acostaments entre els dos líders que permetin, com ja s’ha intentat abans, elaborar una estratègia po-lítica conjunta. La desesperació per defensar Kobane de l’EI pot arros-segar definitivament el PYD a la taula de pactes.e

14 LAVANGUARDIA I N T E R N A C I O N A L DOMINGO, 5 OCTUBRE 2014

ISABEL RAMOS RIOJABarcelona

H ay investigado-res musulmanesque llevan añosdesbrozando lastradiciones que

rodean el islam para presentarsu faceta más progresista. As-ma Lamrabet, médica y acadé-mica marroquí, pronunció estasemana en el IEMed la confe-rencia Mujeres e islam: una vi-sión reformista. Yendo a lasfuentes, Lamrabet desmontacreenciasmuy enraizadas y nie-ga que lo que está ocurriendoen Iraq y Siria sea islam.

Hay una violencia que se diceislámica presente en todas par-tes. ¿Por qué?No se puede condenar a todos losmusulmanes por lo que hacen al-gunos. El EI no tiene nada de islá-mico. Son unos terroristas comohay en todas las religiones. Porotro lado, hay una autocríticaque losmusulmanes debemos ha-cer porque, lo queramos o no,hay una lectura extremista, muyliteralista, de la religión que haceque nazcan esos individuos. Nosurgen de la nada; nacen de unalectura wahabí que hace más dedos siglos que está ahí. No pode-mos negar que esa interpretaciónviolenta se da en el paísmás pode-roso, Arabia Saudí. No podemosno denunciar esa ideología. Ade-más, denuncio el sistema políticooccidental que se alía con ella yque va a luchar contra los produc-tos de la misma Arabia Saudí, co-mo es el Estado Islámico.

En la lucha de los peshmer-

gas contra el EI hay mujeres.Los integristas creen que si losmatanmujeres, no irán al paraí-so y rehúyen combatirlas.Jamás lo he oído. Llevo 30 añosestudiando el islamynunca he oí-do esa teoría. Cada región, cadacultura tiene sus leyendas.

Hay salafistas que se van deFrancia, de Bélgica, solas o consusmaridos, a Siria, a Iraq. ¿Có-mo interpreta esta irrupciónde las mujeres en la violencia?No lo entiendo. Una antropólogafrancesa me ha contado que haymujeres en Francia que no tie-nen nada que ver con el islam yque, en una semana, se han con-vertido a un islam yihadista. Nosé si es la búsqueda de una identi-dad dentro de este mundo global.

En la relectura de los textosislámicos ¿trabaja con mujeresde los movimientos islamistas?No soy una militante política.Las feministas seculares, las con-servadoras y las de los partidos is-lamistas tienen en común necesi-tar esta relectura; están de acuer-do en la igualdad de derechos.

¿Hay en el pensamiento islá-mico mujeres como puede sersanta Teresa de Jesús?Rabia al Adauia, la sufí (Iraq,717-801). Otros recogieron su

pensamiento; compuso poemasmuy bonitos. Los sabios de suépoca la oían y lloraban. La histo-riamachista ha retenido los nom-bres de estos sabios sin decirquién era su maestra.

La mezquita que lleva sunombre en El Cairo se hizo fa-mosa por la represión de los is-lamistas por los militares.¡Qué paso atrás! Aún tengo espe-ranza en que esta juventud de lasprimaveras no se deje instrumen-talizar por los extremistas.

Hay movimientos progresis-tas, pero los conservadores vanganando uno a cero.Es una dinámica plural, minorita-ria, muy heterogénea y dispersa.

La debilidad es que no tenemoscontactos entre nosotros, aunqueentremujeres hay una red. Soy di-rectora del Centro deEstudios fe-meninos en el Islam ¡dentro de lainstitución religiosa Rábita Mo-hamedia!, de Marruecos. Noavanzaremos hasta que se erradi-que la visión wahabí.c

EXTREMISTAS

“Debemos hacerautocrítica, nacende una lectura muyliteral de la religión”

Asma Lamrabet vivió varios años en Barcelona

EUROPEAS YIHADISTAS

“No sé si es labúsqueda de unaidentidad dentro deeste mundo global”

JORDI ROVIRALTA

ENTREVISTA

Asma Lamrabet, médica e investigadora marroquí del islam

“ArabiaSaudí yQatarcrearon elEstado Islámico”


Diari Ara21/10/2014

El Punt Avui30/10/2014

14 DISSABTE, 25 D’OCTUBRE DEL 2014 ara internacional

Mhenni, una cèlebre activista i blo-guera que va ser candidata al premi Nobel de la pau.

No és estrany que els joves se sen-tin abismalment lluny de la política institucional. Tot i que van jugar un paper clau en la revolta que va depo-sar Ben Ali, Tunísia és avui una ge-rontocràcia. El líder del principal par-tit laic, Nidaa Tounes, té 87 anys, i el del seu adversari islamista, 73 anys. “La frustració dels joves és compren-sible. Però hem de ser pacients. Des-prés de tota revolució, sempre hi ha un període de turbulències tant po-lítiques com econòmiques”, opina Omar Mestiri, un veterà periodista.

L’excepció tunisiana L’evolució de Tunísia és esperança-dora sobretot si es compara amb la resta de països sacsejats per les re-voltes àrabs. Síria està immersa en una guerra civil sense final a la vis-ta, mentre que Egipte, Líbia i el Ie-men pateixen també espasmes vio-lents reiterats. Després d’un perío-de de gran tensió arran de l’assassi-nat de dos polítics progressistes, que va amenaçar de desencadenar una confrontació civil, les forces políti-ques van ser capaces de consensuar la formació d’un govern tecnocràtic i l’aprovació d’una nova Constitució democràtica que garanteix les lliber-

tats individuals. Les eleccions legis-latives de diumenge i les presidenci-als del novembre són les últimes eta-pes del procés de transició.

Aquests progressos s’han vist eclipsats per l’estancament de l’eco-nomia, el repunt de l’atur i la infla-ció. Una part de la societat sent una certa nostàlgia per l’estabilitat de l’era Ben Ali, cosa que explica les bo-nes expectatives electorals dels po-lítics de l’antic règim, disseminats en diverses llistes electorals. “El sol fet que es puguin presentar els sím-bols de l’antic règim em disgusta profundament”, confessa la blogue-ra Ben Mhenni. No obstant això, els analistes coincideixen que no és possible una marxa enrere precisa-ment gràcies a les institucions de les quals s’ha dotat el país.

Segons les enquestes, el partit fa-vorit és Nidaa Tounes, una aliança de personalitats de l’esquerra amb po-lítics i empresaris pròxims a Ben Ali. El naixement d’aquesta formació va estar motivat per la por a la consoli-dació de l’hegemonia dels islamistes d’Ennahda, que van guanyar en les primeres eleccions lliures del 2011 i van liderar el primer govern electe del país. Com als altres països de la regió, el principal eix de conflicte po-lític a Tunísia es configura al voltant de la pugna entre islamistes i laics. Però, en aquest petit país mediterra-ni, es dirimeix a les urnes i no a les trinxeres. A diferència de Nidaa Tou-nes, els islamistes no han volgut ati-ar el foc de la polarització en la cam-panya electoral i fins i tot han obert la porta a una gran coalició.e

Els tunisians voten entre

el desencant i la polarització

Les legislatives de demà han de culminar la transició democràtica

PRIMAVERA ÀRAB

En l’últim dia de la campanya, els militants de tres partits diferents reparteixen propaganda electoral a la plaça principal del barri de Mar-sa, situat a l’est de la capital. Bona part dels vianants reaccionen amb indiferència, i ni tan sols agafen els tríptics. I és que les eleccions legis-latives a Tunísia, que han de culmi-nar el procés de transició a la demo-cràcia iniciat després de la revolució del 2011, sembla que susciten més interès en els mitjans de comunica-ció que entre la ciutadania.

“Jo no penso votar. Tots els polí-tics són iguals i només pensen en els seus interessos. No n’espero res, d’ells”, etziba el Helmi, un jove que vigila els cotxes aparcats davant de la platja a canvi d’una propina. La se-va apatia és representativa de l’ac-titud de bona part del jovent, el sec-tor de la societat més afectat per l’atur, un problema agreujat els úl-tims tres anys. “Sento que els polí-tics ens han confiscat la nostra revo-lució. En tots els àmbits, com la lli-bertat d’expressió i els drets hu-mans, hem experimentat una regressió respecte als primers me-sos de la revolució”, explica Lina Ben

TUNISRICARD G. SAMARANCH

ENNAHDA EN CAMPANYA Una dona repartint

propaganda d’Ennhanda a Tunis. ZOUBEIR SOUISSI / REUTERS

Desencís “Els polítics ens han confiscat la nostra revolució”, diu una coneguda bloguera

El seny tunisià

Les revoltes del 2011 al món àrab han derivat en guerra, conflictes o noves formes d’autoritarisme. Enmig

d’aquest panorama, Tunísia encarna l’es-perança. El país afronta les eleccions amb una nova Constitució, una gran participa-ció política –tot i el bipartidisme entre En-nahda i Nidaa Tounes– i una institució res-pectada (l’ISIE) que vetlla perquè siguin transparents. A més, ben aviat un procés de justícia transicional posarà llum als ex-cessos de Bourguiba i Ben Ali. Tot això, a pesar del pols entre islamistes i secularis-

tes, els assassinats polítics i els grups ter-roristes a favor de la contrarevolució. De fet, seguretat i economia són les principals preocupacions. A més, retornen personat-ges de l’antic règim, cosa que redunda en certa apatia i decepció, fins i tot entre els joves revolucionaris.

Però fins ara el seny, el consens i la de-terminació dels actors socials s’han impo-sat per damunt d’interessos partidistes i amenaces radicals. Prova que Tunísia camina amb pas de-cidit cap a la democràcia.

LURDES VIDAL INSTITUT EUROPEU DE LA MEDITERRÀNIA (IEMED)

EL BITLLET Sis morts en una operació contra l’islamismeSis persones, cinc de les quals eren dones, van morir ahir en una operació de les forces de segure-tat tunisianes contra un suposat grup terrorista islamista als afo-res de la capital, Tunis. L’incident es va produir dos dies abans de les eleccions legislatives, vistes com un element clau cap a la transició democràtica del país.

El portaveu del ministeri de l’In-terior, Ali Larwi, va dir en declara-cions a l’emissora Jawhara FM que les dones no eren ostatges, sinó que formaven part del grup violent. De fet, es va produir un intercanvi de trets entre els islamistes i les for-ces policials. El grup terrorista es-

tava atrinxerat en un habitatge des de dijous, després de violents en-frontaments amb les forces de l’or-dre que van acabar amb la vida d’un policia. Els islamistes haurien utilitzat les seves dones i nens com a escuts humans mentre es forra-ven el cos amb cinturons explosius, i van evitar així que la policia donés l’ordre d’assalt.

El govern de Tunísia manté una línia dura contra els islamistes i ji-hadistes, i les forces de seguretat estan duent a terme un operatiu especial. Dijous es va ordenar el tancament de la frontera amb la inestable Líbia durant tres dies, per evitar cap risc afegit.

Diari Ara25/10/2014

Diari Ara24/09/2014

16 DIMECRES, 24 DE SETEMBRE DEL 2014 ara internacional

Els Estats Units ataquen l’Estat Islàmic

a Síria

D’altra banda, alguns bombarde-jos, coordinats unilateralment pels nord-americans, es van dirigir con-tra la cèl·lula d’Al-Qaida coneguda com a Khorasan. Aquest grup, segons el Pentàgon, preparava “un atac im-minent contra els EUA i interessos occidentals”.

“No tolerarem refugis segurs per a terroristes” que amenacen els Es-tats Units i els seus aliats, va adver-tir Obama. El mandatari nord-ame-ricà, que va explicar aquests atacs abans de marxar cap a Nova York per assistir a l’Assemblea General de les Nacions Unides, va assegurar que els pròxims dies buscarà el su-port de diferents països per entre-nar les forces iraquianes i els rebels sirians, tallar el finançament dels ji-hadistes i aturar el flux de comba-tents jihadistes estrangers a la regió.

Recerca d’aliats a l’ONU De fet, Barack Obama utilitzarà també el seu discurs d’avui davant de l’Assemblea de l’ONU per dema-nar la cooperació de la comunitat internacional per lluitar contra l’Estat Islàmic. El govern d’Obama fa setmanes que s’esforça a agluti-nar una gran coalició de països del

món –amb un especial èmfasi a ob-tenir el suport de països àrabs– per fer front a l’amenaça jihadista, però també per desmarcar-se de l’estra-tègia que va seguir el seu antecessor, el republicà George W. Bush, en la Guerra de l’Iraq del 2003. De mo-ment, 40 països donen suport a la intervenció dels Estats Units.

Obama va afirmar que l’operació “portarà un temps” i que està dispo-sat a fer el que sigui necessari per acabar amb l’Estat Islàmic. Tot i ai-xí, ha promès en diverses ocasions que no enviarà tropes de combat nord-americanes ni a l’Iraq ni a Síria.

Fa quinze dies l’inquilí de la Casa Blanca va anunciar la seva estratè-gia contra la milícia jihadista i l’ex-pansió dels atacs a Síria, un país que fa tres anys que està immers en una guerra civil. Ara com ara, té el su-port del seu partit i de l’oposició re-publicana. Alguns legisladors repu-blicans, però, han criticat el pla del president, ja que el consideren limi-tat i poc precís.

Alguns analistes consideren im-probable la destrucció total de l’Es-tat Islàmic, sobretot sense soldats al terreny. “Tant George W. Bush com Barack Obama van declarar que els talibans i Al-Qaida serien «derrotats» i «destruïts». Però aquests grups han augmentat la vi-olència”, afirma Micah Zenko, ex-pert en conflictes internacionals del Consell de Relacions Exteriors. Per ell, els pronunciaments “abso-lutistes” i “totalment inabastables” dels presidents nord-americans ex-

Obama destaca que, amb els cinc aliats àrabs que té,

“Amèrica no lluita sola”

Els Estats Units van bombardejar ahir l’Estat Islàmic (EI) a Síria amb l’ajuda d’aliats àrabs. Els atacs am-plien la guerra contra els jihadistes que els nord-americans van iniciar el 8 d’agost a l’Iraq. Amb l’expansió dels atacs, el president dels EUA, Barack Obama, s’embarca en una nova intervenció incerta i amb con-seqüències imprevisibles.

Obama va anunciar des dels jar-dins de la Casa Blanca els bombarde-jos del seu país contra el grup jiha-dista al nord de Síria i va subratllar la col·laboració de cinc països àrabs: l’Aràbia Saudita, Qatar, Bahrain, els Emirats Àrabs Units i Jordània. “Amèrica no lluita sola”, va dir.

Tot i així, el màxim pes dels atacs d’ahir el va carregar l’exèrcit nord-americà. El Pentàgon va explicar al-guns dels detalls de l’operació en un comunicat hores abans de la decla-ració del president. Dos vaixells de guerra i caces bombarders nord-americans van llançar 47 míssils Tomahawk contra els principals bastions de l’Estat Islàmic.

WASHINGTONNÚRIA FERRAGUTCASAS

Més llenya al foc?

La coalició liderada pels Estats Units ja bombardeja l’Estat Islàmic (EI) a Sí-ria. L’operació a l’Iraq era inútil sen-

se atacar la seva rereguarda a Síria, on l’EI es podia replegar. Però sense tropes terres-tres i enmig d’una guerra sempre quedaran racons per reorganitzar-se.

L’opció d’entrenar i armar els rebels “moderats” és plena d’incògnites: qui són?, ¿podran fer front sols a Baixar al-Assad i l’EI alhora? Si no s’ataquen les causes que hi ha darrere l’expansió de l’EI difícilment l’eliminaran. Fer-ho implica posar fi a la

guerra respectant la voluntat dels sirians, amb l’ajut dels veïns, l’Iran inclòs. Perquè avui el trist missatge que envien és que tant se valen 200.000 morts, milions de re-fugiats, les brutalitats contra els civils. Res no ha aconseguit organitzar ni tan sols l’ac-ció humanitària a Síria. Només l’amenaça jihadista global, els atacs a les minories, els terribles assassinats d’estrangers han fet moure Occident. Afebliran l’EI, però sense estratègia política potser tiraran més llenya al foc.


EL BITLLET

Washington arrossega els vells amics en l’ofensiva regional● Jordània La monarquia haiximita és històri-cament un dels aliats més fidels dels Estats Units al Pròxim Orient. El país és també un dels més afec-tats per l’onada de refugiats que ha provocat la guerra civil de Síria, amb 620.000 refugiats registrats. ● Aràbia Saudita Juntament amb Qatar, és el prin-cipal aliat militar dels Estats Units al món àrab. Se l’acusa d’haver to-lerat el finançament a l’Estat Islà-mic en la seva pugna amb l’Iran pel control regional. ● Qatar Acull la principal base militar nord-americana al Pròxim Orient. Havia sigut un dels patrocinadors de la revolta popular contra Al-As-sad i se l’acusa d’haver finançat també grups jihadistes. ● Emirats Àrabs Units La federació vol recuperar la inici-ativa regional després de la Prima-vera Àrab i també ha intervingut militarment a Líbia. ● Bahrain El petit regne del Golf, seu de la V flota nord-americana, va ser un dels primers a rebre la Primavera Àrab. Els manifestants de la plaça de la Perla de Manama van ser massacrats amb suport saudita.

Incertesa Obama assegura que la derrota de l’Estat Islàmic “requerirà temps”

GUERRA CONTRA EL JIHADISME

16 DIMECRES, 24 DE SETEMBRE DEL 2014 ara internacional

Els Estats Units ataquen l’Estat Islàmic

a Síria

D’altra banda, alguns bombarde-jos, coordinats unilateralment pels nord-americans, es van dirigir con-tra la cèl·lula d’Al-Qaida coneguda com a Khorasan. Aquest grup, segons el Pentàgon, preparava “un atac im-minent contra els EUA i interessos occidentals”.

“No tolerarem refugis segurs per a terroristes” que amenacen els Es-tats Units i els seus aliats, va adver-tir Obama. El mandatari nord-ame-ricà, que va explicar aquests atacs abans de marxar cap a Nova York per assistir a l’Assemblea General de les Nacions Unides, va assegurar que els pròxims dies buscarà el su-port de diferents països per entre-nar les forces iraquianes i els rebels sirians, tallar el finançament dels ji-hadistes i aturar el flux de comba-tents jihadistes estrangers a la regió.

Recerca d’aliats a l’ONU De fet, Barack Obama utilitzarà també el seu discurs d’avui davant de l’Assemblea de l’ONU per dema-nar la cooperació de la comunitat internacional per lluitar contra l’Estat Islàmic. El govern d’Obama fa setmanes que s’esforça a agluti-nar una gran coalició de països del

món –amb un especial èmfasi a ob-tenir el suport de països àrabs– per fer front a l’amenaça jihadista, però també per desmarcar-se de l’estra-tègia que va seguir el seu antecessor, el republicà George W. Bush, en la Guerra de l’Iraq del 2003. De mo-ment, 40 països donen suport a la intervenció dels Estats Units.

Obama va afirmar que l’operació “portarà un temps” i que està dispo-sat a fer el que sigui necessari per acabar amb l’Estat Islàmic. Tot i ai-xí, ha promès en diverses ocasions que no enviarà tropes de combat nord-americanes ni a l’Iraq ni a Síria.

Fa quinze dies l’inquilí de la Casa Blanca va anunciar la seva estratè-gia contra la milícia jihadista i l’ex-pansió dels atacs a Síria, un país que fa tres anys que està immers en una guerra civil. Ara com ara, té el su-port del seu partit i de l’oposició re-publicana. Alguns legisladors repu-blicans, però, han criticat el pla del president, ja que el consideren limi-tat i poc precís.

Alguns analistes consideren im-probable la destrucció total de l’Es-tat Islàmic, sobretot sense soldats al terreny. “Tant George W. Bush com Barack Obama van declarar que els talibans i Al-Qaida serien «derrotats» i «destruïts». Però aquests grups han augmentat la vi-olència”, afirma Micah Zenko, ex-pert en conflictes internacionals del Consell de Relacions Exteriors. Per ell, els pronunciaments “abso-lutistes” i “totalment inabastables” dels presidents nord-americans ex-

Obama destaca que, amb els cinc aliats àrabs que té,

“Amèrica no lluita sola”

Els Estats Units van bombardejar ahir l’Estat Islàmic (EI) a Síria amb l’ajuda d’aliats àrabs. Els atacs am-plien la guerra contra els jihadistes que els nord-americans van iniciar el 8 d’agost a l’Iraq. Amb l’expansió dels atacs, el president dels EUA, Barack Obama, s’embarca en una nova intervenció incerta i amb con-seqüències imprevisibles.

Obama va anunciar des dels jar-dins de la Casa Blanca els bombarde-jos del seu país contra el grup jiha-dista al nord de Síria i va subratllar la col·laboració de cinc països àrabs: l’Aràbia Saudita, Qatar, Bahrain, els Emirats Àrabs Units i Jordània. “Amèrica no lluita sola”, va dir.

Tot i així, el màxim pes dels atacs d’ahir el va carregar l’exèrcit nord-americà. El Pentàgon va explicar al-guns dels detalls de l’operació en un comunicat hores abans de la decla-ració del president. Dos vaixells de guerra i caces bombarders nord-americans van llançar 47 míssils Tomahawk contra els principals bastions de l’Estat Islàmic.

WASHINGTONNÚRIA FERRAGUTCASAS

Més llenya al foc?

La coalició liderada pels Estats Units ja bombardeja l’Estat Islàmic (EI) a Sí-ria. L’operació a l’Iraq era inútil sen-

se atacar la seva rereguarda a Síria, on l’EI es podia replegar. Però sense tropes terres-tres i enmig d’una guerra sempre quedaran racons per reorganitzar-se.

L’opció d’entrenar i armar els rebels “moderats” és plena d’incògnites: qui són?, ¿podran fer front sols a Baixar al-Assad i l’EI alhora? Si no s’ataquen les causes que hi ha darrere l’expansió de l’EI difícilment l’eliminaran. Fer-ho implica posar fi a la

guerra respectant la voluntat dels sirians, amb l’ajut dels veïns, l’Iran inclòs. Perquè avui el trist missatge que envien és que tant se valen 200.000 morts, milions de re-fugiats, les brutalitats contra els civils. Res no ha aconseguit organitzar ni tan sols l’ac-ció humanitària a Síria. Només l’amenaça jihadista global, els atacs a les minories, els terribles assassinats d’estrangers han fet moure Occident. Afebliran l’EI, però sense estratègia política potser tiraran més llenya al foc.


EL BITLLET

Washington arrossega els vells amics en l’ofensiva regional● Jordània La monarquia haiximita és històri-cament un dels aliats més fidels dels Estats Units al Pròxim Orient. El país és també un dels més afec-tats per l’onada de refugiats que ha provocat la guerra civil de Síria, amb 620.000 refugiats registrats. ● Aràbia Saudita Juntament amb Qatar, és el prin-cipal aliat militar dels Estats Units al món àrab. Se l’acusa d’haver to-lerat el finançament a l’Estat Islà-mic en la seva pugna amb l’Iran pel control regional. ● Qatar Acull la principal base militar nord-americana al Pròxim Orient. Havia sigut un dels patrocinadors de la revolta popular contra Al-As-sad i se l’acusa d’haver finançat també grups jihadistes. ● Emirats Àrabs Units La federació vol recuperar la inici-ativa regional després de la Prima-vera Àrab i també ha intervingut militarment a Líbia. ● Bahrain El petit regne del Golf, seu de la V flota nord-americana, va ser un dels primers a rebre la Primavera Àrab. Els manifestants de la plaça de la Perla de Manama van ser massacrats amb suport saudita.

Incertesa Obama assegura que la derrota de l’Estat Islàmic “requerirà temps”

GUERRA CONTRA EL JIHADISME

04 DIMECRES, 22 DEGENERDEL 2014 aratemadeldia

GinebraNegociacions de pau

cidental, essencialsperal subminis-trament de les tropes. Però aquestavanç no vol dir que Damasc puguirecuperarel territoriperdut i, segu-rament, haurà de fer concessions aGinebra II.

Sembla que els rebels s’estan in-tentant reunificar per lluitar en unfront comú. La prioritat, curiosa-ment, no és combatre les tropesd’Al-Assad sinó Al-Qaida, que elsestà robant la revolució.

La incògnita d’un governde transició per a SíriaLacreaciód’ungoverninterí formatpermoderats del règim que no tin-guin lesmans tacades de sang i peropositors –amb el suport d’Occi-dent– per aconseguir una transiciópolítica al país és la proposta que esdebatrà aquests dos dies a Suïssa.Aquesta va ser la fórmula resultantde laConferènciaGinebra I, el junydel 2012, per la qual es va cridar lesduesparts enfrontades a formarungovern transitori, consensuat, coma solució a la guerra. Cal tenir encompte que dels acords de GinebraI en va ser exclòs el règim sirià.

Fins ara Al-Assad no s’ha pro-nunciatsobreunapossibletransicióque inclogui la seva sortida del po-der.Per lasevabanda, lacoaliciópo-líticaopositoraposacomacondicióqueelpresidentsiriàrenunciï i sigui

exclòs de la fase de transició. Lespostures oposades dels dos princi-pals actors del conflicte fan difícilque les converses de pau a Suïssaacabin amb el resultat esperat. Laimplementaciód’ungoverndetran-sició no sembla l’opciómés sòlida.

La hipòtesi d’un paíspartit en tresLadivisiósectàriadeSíriaésunare-alitat palpable, i alguns analisteshan plantejat com a solució al con-flicte adaptar la divisió etnicoterri-torialambtresestats independents.La creació d’un estat alauita podriaresoldre el conflicte. El nou estatcomprendria des de la costa nord-oest (la regió de Latakia i Tartus)fins a la província central deHoms,fronterera amb el Líban. Moscou

donaria suport a l’estat alauita, onconviurien amb les minories cris-tianes, per conservar la base navalde Tartus, clau per a Rússia. Israeltoleraria la seva formació, jaquedi-vidiria idebilitariaSíria, i l’elimina-ria així com a amenaça per a l’estathebreu.

La guerra civil a Síria ha propici-at de facto la creació d’una regió se-miautònoma kurda al nord del pa-ís. Des que es van retirar forces si-rianesd’aquests territoris, elskurdsestan administrant políticament imilitarment la seva regió. Turquiapodria fer una concessió si el terri-tori kurdosirià fos administrat pelKurdistan iraquià. Això donaria aAnkara una garantia que el presi-dent Massud Barzani posa sota elseu control totes les milícies inde-pendentistes del PKK.

Unaaltraqüestióseràcomespo-drà gestionar l’estat sunnita si aca-ba convertint-se en un califat islà-mic dirigit per Al-Qaida.

L’amenaça d’un conflicteque es regionalitzaLa guerra siriana amenaça de con-vertir-se en un conflicte regionald’interessos sectaris. D’una banda,hiha laparticipaciómilitarde l’Irani la milícia xiïta Hezbol·lah, a favordel règim, i, de l’altra, el finança-ment a grups salafistes i jihadistesper part de l’Aràbia Saudita iQatar,que combat al costat dels rebels.

Comarepresàliaa laparticipaciómilitar de Hezbol·lah, comanda-ments jihadistes afins a Al-Qaidahan atacat interessos de la milíciaxiïta i de l’Iran en sòl libanès. Sen-seanarmés lluny,ahiralmenysqua-

ETHEL BONETBEIRUT

Un any i mig després de Ginebra I,les potènciesmundials, alguns paï-sos del Pròxim Orient, el règim deBaixar al-Assad i l’oposició sirianaes reuneixen avui a la ciutat suïssadeMontreuxperparticiparen lase-gonaConferència Internacional dePausobreSíria,ques’haajornat finsa tres vegades.

I encaraqueningúesperaunmi-racle, ni trobar la solució a la canto-nada, almenys–perprimeravegadaen gairebé tres anys– el règim il’oposició s’asseuran a la taula denegociacions i intercanviaranalgu-na cosamés que foc demetrallado-res i projectils.

Sírias’ha transformatenelpitjorconflicte civil del segle XXI, i supe-raennombredemorts iatrocitats laGuerradelsBalcans.Noespotespe-rarque,desprésde tresanysde llui-ta fratricida, de violència, odi i ven-jança, lesprofundes feridescicatrit-zin en un futur immediat. Partintd’aquesta realitat, una cruentaguerracivilquenotéaspectedemi-llorar, plantegem els futurs possi-bles escenaris per a Síria.

Una guerra sensevençedors ni vençutsNi el règim deDamasc ni els rebelsestanenposiciódeguanyar laguer-ra, i molt menys ara que l’oposicióarmada està dividida entre mode-ratsde l’ExèrcitLliuredeSíria, bri-gades islamistes i radicals jihadis-tes quehanabraçatAl-Qaida, i llui-ten entre ells.

Enelsúltimssetmesos les tropesgovernamentals, ambelsuportde lamilícia xiïta libanesa Hezbol·lah,han recuperat part del territori queelsrebels lihavienguanyat.Elrègimha reconquerit zones estratègiquesa la província de Homs i als subur-bisde lacapital,queenllacenamblacarretera deDamasc de la costa oc-

Síria: unaguerra civilsense horitzóde sortida

Baixes expectatives per a la Conferència deGinebra II, que arrenca sense actors clau

Què es pot esperar de Ginebra?

Els escèpticsveuenGinebra II comunadistracció iunamaneradelegitimardiplomàticamentunrègimmoralment condemnat.Amés, s’arriba a la trobadaambabsències i divisions. L’Irann’ha

quedat fora i aixòésunamalanotíciaperquèperapagarel foc cal tam-béel compromísde tots els actors regionals.Al cantóde l’oposició, nototsels sirianss’hi sentenprourepresentats, comelskurds. Iqueel rè-gimrepeteixi quehi vaperparlarde terrorismenoésbonsenyal.

Ambaquestspecats originals seràmolt difícil assolir unpacte performarungovernde transició. Però valdrà la pena si en surt unacordper fer arribar l’ajut humanitari a tothom. Si, a més, lesparts enfrontades es reconeixen coma interlocutors espodria legitimar un procés de negociació. Seria un pasendavant.

LURDES VIDALRESPONSABLE DE MÓN ÀRAB DE L’IEMED

EL BITLLET

El futurdeSíria esdebatdesd’avuia Suïssa. Una conferència de pau,coneguda comaGinebra II, asseu-rà a lamateixa taula el govern siriài unapart de l’oposició. L’expecta-tiva que la guerra s’aturi és baixa.

Diari Ara22/01/2014

Diari Ara05/01/2014

14internacional

DISSABTE, 4 DEGENERDEL 2014 ara

Metges SenseFronteres confirmaque cinc dels seus cooperants hanestat segrestats perungruparmataSíria enuna zona rebel. L’ONG javapatir el segrest deduesde les se-ves cooperants a Somàlia.

ar latragèdiahumanitàriaqueesviuaSíria: segonselsactivistes, 130.000personeshanmort,hihasetmilionsde desplaçats interns i 2,3 milionsde refugiats als països veïns, l’èxo-demés grandes del genocidi deRu-anda.A les zones rebels el càstig delrègim ha provocat epidèmies i pro-blemesdedesnutrició.Lesclíniquesamb les quals treballa MSF a Da-masc van tractar víctimes de l’atacquímicde l’agost, i fapoquessetma-nes l’ONG va alertar de la situaciódelsseushospitalsaAlep,quepateixuna ofensiva de bombardejos del’aviació del règim.

MSFtéexperiènciaensegrestos.Al juliol van ser alliberades la cata-lana Montse Serra i la madrilenyaBlanca Thiebaut, que van estar 21mesos segrestades a Somàlia.e

CRISTINA MAS

BARCELONA. La guerra de Síria hatraspassat tots els límits. No es res-pectacapllei,ni laprotecciódelapo-blaciócivilni ladelstreballadorshu-manitaris o els periodistes.MetgesSense Fronteres (MSF) va confir-marahirquecinccooperantsvansersegrestats a la casa que compartiena la ciutat costanera de Latakia, alnorddelpaís,perungruparmatquese’ls va endur per fer-los un “supo-sat interrogatori”. Són de Bèlgica,Dinamarca, el Perú, Suècia i Suïssa.L’ONGvaconfirmara l’ARAquees-tàencontacteambels implicats ielsfamiliars dels retinguts, però no vavoler donarmés detalls sobre la se-va feina ni sobre el grup que se’ls vaendur permotius de seguretat.

MSF compta amb sis hospitals iquatrecentresdesalutalnorddeSí-ria, iuns700treballadors locals ies-trangerssobreel terreny.Tambéas-sisteix centenars demilers de refu-giats sirians al Líban, Jordània,l’Iraq i Turquia. Comque l’ONG noha obtingut permís del règim d’Al-Assad per treballar al país, noméspotactuarenterritoricontrolatpelsrebels, justament lazonaonels jiha-distes han guanyat pes i on han es-tatdetinguts tambéunatrentenadeperiodistes, comMarcMarginedas,enviat especial d’ElPeriódico, el fo-tògraf català Ricard Garcia Vilano-va i Javier Espinosa, corresponsald’ElMundo.

Segons explicava l’agència Reu-ters a l’octubre, 21 treballadors hu-manitaris estan segrestats a Síria.Fins a 44 cooperants han mort enaquests tres anysdeconflicte: 32del’ONUi12de laMitjaLlunaRoja.Lafeina de les ONG és vital per pal·li-

PRÒXIMORIENT

Segrestats a Síria cinc cooperantsdeMetges SenseFronteres

Un grup armat se’ls va endur d’una casa de Latakia per sotmetre’ls a un “suposat interrogatori”

Quan els herois són vulnerables

Síria és potserundels terrenysmés complexos enquèMSFhaha-gutdebregar, per ladiversitat d’actors i la dificultat demantenirl’equilibri i la imparcialitat. A les zones en conflicte o en poder

dels rebels són l’única esperança per als ferits i sobretot per alsma-lalts, infants,mares i ancians.Quan la xarxa assistencial d’unpaís fafallida, quan el personal sanitari es converteix en víctimadeliberadadel conflicte, quanes condemnamilersdepersones apatir fam, fredomalalties abans eradicades, quan tothomabandona, n’hi haque resis-teixen al costat dels sirians: cooperants o periodistes, tan sols comells.Hande sobreviure a la guerra i evitar caure enmansde grups afins aAl-Qaida, per a qui poden resultar valu-osos.Enaquestmedi de cultiu enquèAl-Qaida es famésforta, fins i tot els herois esdevenenvulnerables.

EL BITLLET

Hezbol·lah estariamoventmíssilsde llarg abast de Síria al Líban

americanes, que asseguren que du-rant el 2013Hezbol·lah ja ha acon-seguit traslladar alguns compo-nents fins al Líban, però encara notenen totes les parts necessàries.

Segons Bergman, Hezbol·lah,que també és el segon partit políticmés importantdelpaís,haconstru-ït tota una sèrie de bases en xarxa aprop de la seva frontera per dur aterme l’estratègia i emmagatzemarels míssils. Però l’analista conside-ra que després de gairebé tres anysde revolta contra el règim d’Al-As-sad, guardar elsmíssils a dins deSí-ria ja no és segur per a lamilícia.

Un refugi recurrent deHezbol·lahBergmanexplicaqueelprimerdiadela guerra entreHezbol·lah i Israel el2006,el llavorsdirectordelMossad,Meir Dagan, va avisar Tel Aviv queel primer que calia fer abans de co-mençar a atacar la milícia libanesaera destruir els arsenals que teniaamagatsaSíria.Segonsl’analista, lesbasescontenien lamajoriadelsmís-sils de llarg abast deHezbol·lah.

D’altra banda, la font israelianarecorda que el 2012 undesertor delrègimd’Al-AssadhivacontactardesdeDamasc via Skype i li va explicarque estaven desmantellant armesestratègiques i que “per protegir-les” les enviaven a la província delTartús, que el règim controla, pro-pera a la frontera ambelLíban.e

PerillUnavintenadetreballadorshumanitarisestanretingutsi44hanmortenlaguerra

TreballMSFcomptaambsishospitalsiquatrecentresdesalutaSíria

ANNE BARNARD / ERIC SCHMITTTHE NEW YORK TIMES

BEIRUT. Enmig del caos de la guer-racivil aSíria, lamilíciaxiïta libane-sadeHezbol·lahestàaprofitantpermoure cap al Líbanmíssils de llargabastquehaviaemmagatzemataSí-ria, segons un analista de seguretatnacionald’Israel.Entre l’armamenthihauriamíssils ScudD,quepodri-en arribar a bombardejar Israel.

L’analistaRonenBergmanvaafir-marahir que tot i la campanyaenco-bertadebombardejosd’IsraelaSíriaper evitar nous trasllats,Hezbol·lahhaaconseguittransportartotelsiste-madeprojectilsqueelsseusaliats–elrègimiranià ieldeBaixaral-Asssad–handesmuntat imogut capalLíban.Durant el 2013, l’exèrcit israelià vadisparar almenys cinc vegades dinsde les fronteres sirianes.

Diversos analistes de la intel·li-gència nord-americana també hanarribat a la conclusió quemembresdeHezbol·lah estan traficant cap alLíbanambcomponentsdesistemesavançatsdemíssilsantivaixellde fa-bricació russa.

En total, lamilícia xiïta ja tindriafinsa12sistemesdemíssils russosadins de Síria, segons les fonts nord-

LURDES VIDALINSTITUT EUROPEU DE LA MEDITERRÀNIA

AMENAÇA ISLAMISTAMilicians de l’Estat Islàmic del’Iraq i del Llevant desfilant ala població de Tal Abiad, a lafrontera amb Turquia. Un

portaveu rebel els va atribuirel segrest. YASERAL-KHODOR / REUTERS

14internacional

DISSABTE, 4 DEGENERDEL 2014 ara

Metges SenseFronteres confirmaque cinc dels seus cooperants hanestat segrestats perungruparmataSíria enuna zona rebel. L’ONG javapatir el segrest deduesde les se-ves cooperants a Somàlia.

ar latragèdiahumanitàriaqueesviuaSíria: segonselsactivistes, 130.000personeshanmort,hihasetmilionsde desplaçats interns i 2,3 milionsde refugiats als països veïns, l’èxo-demés grandes del genocidi deRu-anda.A les zones rebels el càstig delrègim ha provocat epidèmies i pro-blemesdedesnutrició.Lesclíniquesamb les quals treballa MSF a Da-masc van tractar víctimes de l’atacquímicde l’agost, i fapoquessetma-nes l’ONG va alertar de la situaciódelsseushospitalsaAlep,quepateixuna ofensiva de bombardejos del’aviació del règim.

MSFtéexperiènciaensegrestos.Al juliol van ser alliberades la cata-lana Montse Serra i la madrilenyaBlanca Thiebaut, que van estar 21mesos segrestades a Somàlia.e

CRISTINA MAS

BARCELONA. La guerra de Síria hatraspassat tots els límits. No es res-pectacapllei,ni laprotecciódelapo-blaciócivilni ladelstreballadorshu-manitaris o els periodistes.MetgesSense Fronteres (MSF) va confir-marahirquecinccooperantsvansersegrestats a la casa que compartiena la ciutat costanera de Latakia, alnorddelpaís,perungruparmatquese’ls va endur per fer-los un “supo-sat interrogatori”. Són de Bèlgica,Dinamarca, el Perú, Suècia i Suïssa.L’ONGvaconfirmara l’ARAquees-tàencontacteambels implicats ielsfamiliars dels retinguts, però no vavoler donarmés detalls sobre la se-va feina ni sobre el grup que se’ls vaendur permotius de seguretat.

MSF compta amb sis hospitals iquatrecentresdesalutalnorddeSí-ria, iuns700treballadors locals ies-trangerssobreel terreny.Tambéas-sisteix centenars demilers de refu-giats sirians al Líban, Jordània,l’Iraq i Turquia. Comque l’ONG noha obtingut permís del règim d’Al-Assad per treballar al país, noméspotactuarenterritoricontrolatpelsrebels, justament lazonaonels jiha-distes han guanyat pes i on han es-tatdetinguts tambéunatrentenadeperiodistes, comMarcMarginedas,enviat especial d’ElPeriódico, el fo-tògraf català Ricard Garcia Vilano-va i Javier Espinosa, corresponsald’ElMundo.

Segons explicava l’agència Reu-ters a l’octubre, 21 treballadors hu-manitaris estan segrestats a Síria.Fins a 44 cooperants han mort enaquests tres anysdeconflicte: 32del’ONUi12de laMitjaLlunaRoja.Lafeina de les ONG és vital per pal·li-

PRÒXIMORIENT

Segrestats a Síria cinc cooperantsdeMetges SenseFronteres

Un grup armat se’ls va endur d’una casa de Latakia per sotmetre’ls a un “suposat interrogatori”

Quan els herois són vulnerables

Síria és potserundels terrenysmés complexos enquèMSFhaha-gutdebregar, per ladiversitat d’actors i la dificultat demantenirl’equilibri i la imparcialitat. A les zones en conflicte o en poder

dels rebels són l’única esperança per als ferits i sobretot per alsma-lalts, infants,mares i ancians.Quan la xarxa assistencial d’unpaís fafallida, quan el personal sanitari es converteix en víctimadeliberadadel conflicte, quanes condemnamilersdepersones apatir fam, fredomalalties abans eradicades, quan tothomabandona, n’hi haque resis-teixen al costat dels sirians: cooperants o periodistes, tan sols comells.Hande sobreviure a la guerra i evitar caure enmansde grups afins aAl-Qaida, per a qui poden resultar valu-osos.Enaquestmedi de cultiu enquèAl-Qaida es famésforta, fins i tot els herois esdevenenvulnerables.

EL BITLLET

Hezbol·lah estariamoventmíssilsde llarg abast de Síria al Líban

americanes, que asseguren que du-rant el 2013Hezbol·lah ja ha acon-seguit traslladar alguns compo-nents fins al Líban, però encara notenen totes les parts necessàries.

Segons Bergman, Hezbol·lah,que també és el segon partit políticmés importantdelpaís,haconstru-ït tota una sèrie de bases en xarxa aprop de la seva frontera per dur aterme l’estratègia i emmagatzemarels míssils. Però l’analista conside-ra que després de gairebé tres anysde revolta contra el règim d’Al-As-sad, guardar elsmíssils a dins deSí-ria ja no és segur per a lamilícia.

Un refugi recurrent deHezbol·lahBergmanexplicaqueelprimerdiadela guerra entreHezbol·lah i Israel el2006,el llavorsdirectordelMossad,Meir Dagan, va avisar Tel Aviv queel primer que calia fer abans de co-mençar a atacar la milícia libanesaera destruir els arsenals que teniaamagatsaSíria.Segonsl’analista, lesbasescontenien lamajoriadelsmís-sils de llarg abast deHezbol·lah.

D’altra banda, la font israelianarecorda que el 2012 undesertor delrègimd’Al-AssadhivacontactardesdeDamasc via Skype i li va explicarque estaven desmantellant armesestratègiques i que “per protegir-les” les enviaven a la província delTartús, que el règim controla, pro-pera a la frontera ambelLíban.e

PerillUnavintenadetreballadorshumanitarisestanretingutsi44hanmortenlaguerra

TreballMSFcomptaambsishospitalsiquatrecentresdesalutaSíria

ANNE BARNARD / ERIC SCHMITTTHE NEW YORK TIMES

BEIRUT. Enmig del caos de la guer-racivil aSíria, lamilíciaxiïta libane-sadeHezbol·lahestàaprofitantpermoure cap al Líbanmíssils de llargabastquehaviaemmagatzemataSí-ria, segons un analista de seguretatnacionald’Israel.Entre l’armamenthihauriamíssils ScudD,quepodri-en arribar a bombardejar Israel.

L’analistaRonenBergmanvaafir-marahir que tot i la campanyaenco-bertadebombardejosd’IsraelaSíriaper evitar nous trasllats,Hezbol·lahhaaconseguittransportartotelsiste-madeprojectilsqueelsseusaliats–elrègimiranià ieldeBaixaral-Asssad–handesmuntat imogut capalLíban.Durant el 2013, l’exèrcit israelià vadisparar almenys cinc vegades dinsde les fronteres sirianes.

Diversos analistes de la intel·li-gència nord-americana també hanarribat a la conclusió quemembresdeHezbol·lah estan traficant cap alLíbanambcomponentsdesistemesavançatsdemíssilsantivaixellde fa-bricació russa.

En total, lamilícia xiïta ja tindriafinsa12sistemesdemíssils russosadins de Síria, segons les fonts nord-

LURDES VIDALINSTITUT EUROPEU DE LA MEDITERRÀNIA

AMENAÇA ISLAMISTAMilicians de l’Estat Islàmic del’Iraq i del Llevant desfilant ala població de Tal Abiad, a lafrontera amb Turquia. Un

portaveu rebel els va atribuirel segrest. YASERAL-KHODOR / REUTERS


20 de novembreFonts imprevistes per a l’estudi de l’esclavitud mediterrània: els processos de canonització de l’arxiu vaticà Giovanna Fiume, professora de la Università degli Studi di Palermo. María Ángeles Pérez Samper, catedràtica d’Història Moderna de la UB. Màster en Història i Identitats de la Mediterrània Occidental, segles XV-XIX.

27 de novembreL’impacte social de les catàstrofes a la Mediterrània de l’època moderna: les plagues de llagosta a l’Espanya del segle XVIII Cayetano Mas, professor de la Universitat d’Alacant. Xavier Gil Pujol, catedràtic d’Història Moderna de la UB. Màster en Història i Identitats de la Mediterrània Occidental, segles XV-XIX.

3 de desembreEstudiar la migració de trànsit irregular: una qüestió de ciència, política i ètica Ahmet Içduygu, director del Centre de Recerca sobre Migracions de la Universitat de Koç, Turquia. Lorenzo Gabrielli, investigador GRITIM-UPF. Màster en Gestió de la Immigració.

4 de desembreLes polítiques exteriors al Magreb en un món en transformació i el paper d’EuropaNizar Messari, degà de la Facultat d’Humanitats i Ciències Socials, Universitat d’Al Akhawayn, Marroc. Jacint Jordana, director de l’IBEI i catedràtic de Ciència Política i de l’Administració a la Universitat Pom-peu Fabra. Màster en Relacions Internacionals, IBEI.

10 de desembreDobles diàspores i identitats híbrides a les ribes de la Mediterrània. Esbós dels reflexes literaris del jueu-àrab a IsraelGraciela Spector-Bitán, professora a la Hebrew University de Je-rusalem. Teresa Velázquez, catedràtica de Periodisme de la UAB i directora acadèmica del Màster en Mediació Intermediterrània, Inversió Econòmica i Integració Intercultural.

58


Travessant fronteres: cinema en moviment

CineDebats de la MediterràniaLloc: IEMed, Barcelona

Data: del 5 de febrer al 12 de marçCol·laboració amb: Euroarab Film Festival, Mostra de Cinema Àrab i Mediterrani de Catalunya, Cine Nómada

Aquesta nova edició dels CineDebats proposa un nou recorregut pel cinema de ficció que té com a fil conduc-tor aquests trajectes a través de fronteres, països, cultures i identitats que són les migracions. Un cicle de sis pel·lícules que narren els viatges d’anada i de tornada, les estades, la convivència, l’alienació, les dificultats i les il·lusions d’aquells que migren, però que també retraten les societats d’origen i d’acollida. En definitiva, una invitació a la reflexió, el debat i la sensibilització per recordar que la vida és plena de trajectes i que l’ésser humà és al bell mig d’aquests cicles itinerants.


Programa:

5 de febrerCuscúsAbdellatif Kechiche. França, 2007Slimane, un pare de família divorciat, és acomiadat de la seva feina als molls del port marítim. El seu futur i el de la seva família es presenta incert i el seu fill li recomana que torni al Nord d’Àfrica. No obstant això, Slimane decideix obrir el seu propi restaurant en un vell vaixell rovellat del port. Les autoritats no li posaran les coses fàcils.

Debat: Xavier Bosch, director general per a la Im-migració, Generalitat de Catalunya. Senén Florensa, president executiu, IEMed. Lurdes Vidal, responsa-ble de l’Àrea de Món Àrab i Mediterrani, IEMed.

12 de febrerTarfayaDaoud Aoulad-Syad. Marroc, 2004Myriam, 28 anys, arriba a Tarfaya, un petit poble del nord del Marroc, esperant el dia en què pugui traves-sar a la costa espanyola. Mentre espera coneix altres dones en la seva mateixa situació i també a Hassan, un jove marginal que s’acaba enamorant de Myriam.

Debat: Xavier Aragall, assessor tècnic de Po-lítiques Euromediterrànies i expert en migracions, IEMed.


59

19 de febrerDriving to Zigzigland (Amb cotxe fins a Zigzigland)Nicole Bellivan. Estats Units, Palestina 2006Crònica basada en fets reals d’un dia en la vida d’un taxista palestí a Los Ángeles en la que es descriu la lluita social de l’immigrant àrab als Estats Units després de l’11-S. Al taxi de Bashar, un incessant flux de passatgers donen al taxista les seves versi-ons sobre els terroristes suïcides, sobre George W. Bush, Cat Stevens o la guerra d’Iraq, entre d’altres.

Debat: Xavier Mas de Xaxàs, periodista de la secció d’Afers Internacionals de La Vanguardia.

7 de febrerRoma wa la n’touma (Roma millor que vosaltres)Tariq Teguia. Algèria, França, Alemanya, 2006Dècada de 1990. Algèria pateix una guerra lenta i sense fronts clars. Zina i Kamal van a La Madrague, un suburbi en construcció d’Alger, per aconseguir un passaport fals i abandonar Algèria. Malgrat que els carrers són un laberint on el perill pot sorgir en qualsevol racó, els joves aconsegueixen amb opti-misme convertir el viatge en una mena de vacances d’aventura.

Debat: Sergi Doladé, director de MEDIMED, Mercat del Documental Euromediterrani i delegat general d’APIMED, Associació Internacional de Productors Audiovisuals de la Mediterrània.

5 de marçRetorno a HansalaChus Gutiérrez. Espanya, 2008A principis del 2000, a les platges de Rota van aparèixer els cadàvers d’onze joves immigrants marroquins de la localitat de Hansala que intentaven travessar l’estret en una pastera. Martín, un empre-sari funerari, i Leila, germana d’un dels morts, s’em-barquen en l’aventura d’intentar repatriar el cadàver del noi, en una intensa experiència moral que els portarà a replantejar-se les seves creences.

Debat: Zouhair El Hairan, president de l’Associa-ció d’Estudiants Marroquins a Catalunya.

12 de marçDernier maquisRabah Ameur-Zaïmeche. França, Algèria, 2008En un decorat hermètic, cobert d’un vermell unifor-me, treballa un grup de mecànics immigrants. Mao, el patró, intenta aconseguir la pau social amb la construcció d’una mesquita. Però els problemes de debò sorgeixen quan Mao decideix nomenar l’iman sense el consens dels altres.

Debat: Meritxell Bragulat, directora de la Mostra de Cinema Àrab i Mediterrani de Catalunya.

60


La Falsa YihadTaula rodona

Lloc: IEMed, BarcelonaData: 25 de febrer

Col·laboració amb: Editorial Dalya

Presentació a Barcelona de La Falsa Yihad, l’últim llibre de la periodista Beatriz Mesa, que posa de relleu els vincles entre la distribució de droga en direcció a Europa i l’estructura jihadista del Nord d’Àfrica i de la regió del Sahel. Mesa cobreix com a periodista el Magreb i per als seus reportatges sobre immigració i terrorisme ha investigat a països com Burkina Faso, Algèria, Mauritània o Mali.

Ponents: Pablo-Ignacio Dalmases, periodista, exdirector dels serveis informatius de Ràdio Nacional d’Es-panya a Catalunya i autor de Huracán sobre el Sáhara. Beatriz Mesa, corresponsal al Marroc d’El Periódico, investigadora del Centre Jacques Berque de Rabat i autora del llibre. Lurdes Vidal, responsable de l’Àrea de Món Àrab i Mediterrani, IEMed.


61

Segona persona del singularTaula rodona

Lloc: IEMed, BarcelonaData: 3 de març

Col·laboració amb: Edicions de 1984

Presentació a Barcelona de la tercera novel·la del periodista i escriptor israelià d’origen palestí, Sayed Kashua. L’obra narra, amb l’estil irònic i complex propi de l’autor, la vida de dos homes àrabs que per un fet fortuït entren en contacte: un advocat criminalista d’èxit, amatent a forjar-se una imatge d’home culte i desinhibit, i un artista que pateix un canvi d’identitat i que fa de treballador social i cuidador d’un jove malalt jueu.

Ponents: Anna Bejarano, professora de llengua i literatura hebrees del Departament de Filologia Semítica de la UB. Sayed Kashua, escriptor, periodista i autor del llibre. Roser Lluch, traductora del llibre. Lurdes Vidal, responsable de l’Àrea de Món Àrab i Mediterrani de l’IEMed i redactora en cap d’afkar/ideas.

62


Iraq, entre la crisi política i la violència enquistada

Taula rodona Lloc: IEMed, Barcelona

Data: 13 de març

L’any 2013 es complien 10 anys de la intervenció militar liderada pels Estats Units d’Amèrica a Iraq, un país que sembla encara lluny de consolidar l’estabilitat i la democràcia. Aquesta taula rodona amb l’ambaixador Ignacio Rupérez comenta la situació actual a un país on, a banda de la qüestió kurda, la fractura entre sunnites i xiïtes ha augmentat en connexió amb els efectes de la guerra a Síria.

Ponents: Senén Florensa, president executiu, IEMed. Maria-Alba Gilabert, enviada especial de Catalunya Ràdio a Iraq l’any 2003 i l’any 2011. Ignacio Rupérez, exambaixador espanyol a Iraq i autor de Daños cola-terales: un español en el infierno iraquí. Antoni Segura, catedràtic d’Història Contemporània, Universitat de Barcelona.


63

Periodisme i transicions a la MediterràniaAfkar/ideas

Llocs i dates: a Madrid, el 19 de maig a Casa Árabe; a Barcelona, el 20 de maig a l’IEMed

Al llarg d’aquest darrer quart de segle els mitjans de comunicació han explicat canvis de gran abast i han donat veu a nous actors de la història amb la voluntat d’oferir les claus amb què interpretar la realitat assumint el risc que comporta la immediatesa i la falta de perspectiva històrica. A més ho han fet en un moment de canvi de model periodístic arran de l’eclosió d’internet i noves formes de periodisme ciutadà i multimèdia. I en molts casos també en contextos molt complicats i perillosos per a la llibertat de premsa. La Primavera Àrab iniciada l’any 2011 ha posat de manifest de nou tots aquests reptes als quals fan front la professió periodística i els mitjans de comunicació. Per reflexionar-hi, l’IEMed organitza dos debats sobre periodisme, mitjans de comunicació i transicions a la Mediterrània amb motiu del desè aniversari de la revista afkar/ideas, que cobreix els principals fets i tendències polítiques, socioeconòmiques i culturals de la regió.

Ponents (Madrid): Luis de Vega, periodista del diari ABC. Ethar el Katatney, periodista, bloguera i escrip-tora. Carla Fibla, periodista i directora del portal d’internet www.aish.es. Senén Florensa, president executiu, IEMed. Nuria Medina, coordinadora de Cultura i Nous Mitjans, Casa Árabe. Darío Valcárcel, director editorial de Estudios de Política Exterior.

Ponents (Barcelona): Ethar el Katatney, periodista, bloguera i escriptora. Senén Florensa, president exe-cutiu, IEMed. Ricard González, corresponsal de diversos mitjans de comunicació espanyols a Egipte. Lurdes Vidal, responsable de l’Àrea de Món Àrab i Mediterrani i redactora en cap d’afkar/ideas.

12internacional

DIMARTS, 24 DE JUNY DEL 2014 ara

“Els egipcis s’han girat contra els egipcis”

bla com si Egipte hagués tornat a la casella de sortida. Això és veritat però la diferència és que aquest cop els egipcis han supli-cat als militars que tornessin. Ha si-gut una estratègia molt intel·ligent de l’exèrcit. Quan Mubàrak va cau-re, els militars van ocupar el poder però, davant del clam popular, es va avenir a fer un pas enrere. Van acce-dir a convocar eleccions, les van guanyar els Germans Musulmans i els militars van pensar que, quan els islamistes s’estavellessin, ja els ani-rien a buscar. I això és exactament el que va passar. No és que hagin tornat, és que ho han fet amb un su-port enorme gràcies al desig d’esta-bilitat que hi ha a Egipte.

¿Creus que l’arribada al poder del nou president Abdel Fatah al-Sis-si canviarà alguna cosa? Com quan Mursi va arribar al poder, hem d’esperar a veure com va i jut-jar a partit de les seves accions. Al-Sissi diu que vol acabar amb els Ger-mans Musulmans, però serà inte-ressant veure si va de debò o és mag-nànim. El nou president és molt intel·ligent a l’hora de maniobrar políticament i sap que no té sentit tornar a aïllar els Germans Musul-mans. La història ha demostrat que, quan se’ls persegueix, la germandat no desapareix sinó que només pas-sa a la clandestinitat i es radicalitza.

Quin ha de ser el paper dels Ger-mans Musulmans? Ells mantenen les protestes i això no és bo, ja que només provoca cada cop més detinguts. Més que derro-car-los, que no seria una bona cosa, Al-Sissi ha de pensar en una mena de reconciliació amb la confraria, a donar-los algun paper encara que sigui petit, ja que són una part de la societat egípcia i no se’ls pot deixar de banda del tot.

I què han de fer Europa i els EUA? El paper de la comunitat internaci-onal ha de ser fer un pas enrere. L’estiu passat va quedar clar amb el cop militar que els egipcis poden ti-rar-ho tot per la borda en un mo-ment. Les grans potències mundials ens miraven i ens deien que no ho

podíem fer i… ja ho havíem fet! El cop d’estat, que Mursi anés a la pre-só, les condemnes a mort i que tot hagi passat enmig de la condemna internacional, és un senyal clar que els nostres afers interns són això, una qüestió nostra.

¿La Primavera Àrab va ser una Twitter-revolució? Jo no aniria tan lluny fins al punt de dir que va ser la causa de la revolució però sí un catalitzador, una eina, un motor de canvi. Ara bé, la prolifera-ció del control governamental a in-ternet ha fet que hagi perdut potèn-cia. Hi ha molts bloguers i ciberac-tivistes detinguts… Ara quan entres a internet hi ha molta confusió, s’ha perdut l’esperit i és una mica depri-ment. Tot són notícies de morts i de-tinguts, som observadors apàtics, com si tot passés lluny i… és Egipte!

Quin és el panorama actual dels mitjans de comunicació a Egipte? Impera la polarització. De sempre tothom ha tingut la seva mirada so-bre el món, però abans s’intentava aparèixer com a objectiu. Ara això ha passat a la història i, per exemple, quan hi ha hagut les sentències a mort massives per als islamistes, les reaccions a la televisió han sigut de felicitat. “És el millor que els jutges

podien fer”, es repetia sense que ningú no analitzés els fets. El més trist és que els periodistes no ho fan per por, ells mateixos reconeixen que estan esbiaixats i no els fa cap vergonya dir-ho.

¿I ser dona fa encara més difícil la feina de periodista a Egipte? Cada cop és pitjor. Fa temps que no puc anar a les manifestacions pels assetjaments que les dones patim sovint. No és fàcil. Però per dir una cosa positiva, a les dones ni ens pe-guen ni ens posen a la presó! Fins i tot durant les detencions massives a les manifestacions dels Germans Musulmans, no hi havia cap dona, ja que la mirada de la societat egípcia és molt estereotipada…

¿I sobre el futur d’Egipte ets pessi-mista o optimista? L’únic optimisme és que estàvem tan malament que no podem anar a pitjor. Tot i que mai se sap! Quan veus el que hem aconseguit i on hem arribat et tornes més realista sobre on podem anar. No sóc optimista en el sentit que els egipcis estaran cada cop millor econòmicament, però sí que espero que, ara que les elecci-ons han passat, ens tornarem a cen-trar en la Constitució, a fer petits passos cap a la democràcia.e

MANOLO GARCIA

La jove periodista egípcia Ethar El-Katatney desprèn l’energia que dó-na la joventut. Nascuda a l’Aràbia Saudita i educada a Egipte, El-Ka-tatney treballa ara per Al-Jazira. I ho ha de fer des dels Estats Units, per la pressió que les autoritats egípcies exerceixen sobre aquesta cadena. L’última mostra, la con-demna a presó feta pública ahir con-tra tres dels seus periodistes. El-Ka-tatney va ser fa unes setmanes a Barcelona, convidada per l’IEMed, i va reflexionar, en una conversa amb l’ARA, sobre la decepció i les ganes de tirar endavant que viu el seu país.

Què n’ha quedat de l’esperit que va fer caure Hosni Mubàrak ara fa tres anys? Els egipcis estan esgotats. Molts van quedar desil·lusionats, exhaustos, sobretot els que van patir detencions o la mort d’amics. Del meu entorn, els que eren més activistes i estaven més compromesos ho han deixat córrer i ja no surten al carrer, molts han marxat del país. És molt trist. I el pitjor de tot: l’altíssim grau de pola-rització que impera a la societat. Els egipcis s’han girat contra els egipcis, abans es respectaven els punts de vista divergents i ara impera l’odi.

Vist en perspectiva, ¿la revolta egípcia va ser una bona cosa? Si mirem el curt termini, la respos-ta és no. Ara els indicadors polítics, econòmics i socials… són dels pitjors del món! Però, en perspectiva, sóc de les que penso que les revolucions no passen d’un dia per l’altre, que són un procés a llarg termini. De mo-ment, els egipcis han guanyat tenir veu, ja no tenen por d’expressar-se. Quan en van tenir prou del presi-dent Mohammed Mursi [derrocat l’estiu passat pels militars] van sor-tir al carrer a protestar. Vist així, Egipte mai més serà el mateix, mai més hi haurà un nou Mubàrak.

Els militars són altre cop al poder, com durant l’era Mubàrak, i sem-

BARCELONAMARC VIDAL

Twitter “Amb el control del govern, internet ha perdut potència”

Apatia “Els periodistes egipcis estan esbiaixats i no els fa res admetre-ho”

Revolta “Egipte mai més serà el mateix després de la Primavera Àrab. Mai més hi haurà un altre Mubà-rak” President “Al-Sissi és molt intel·ligent i sap que no té sentit aïllar els Germans Musulmans”

Ethar El-KatatneyPERIODISTA EGÍPCIA D’AL-JAZIRA

PRIMAVERA ÀRAB

Diari Ara10/07/2014

64


Un mar d’històries: canvi polític, dona, migració i identitat

DocuDebats de la MediterràniaLloc: IEMed, Barcelona

Data: de l’11 de juny al 17 de juliolCol·laboració amb: APIMED

Aquest nou cicle de DocuDebats, que es realitza en el marc del programa d’activitats commemoratives del 25è aniversari de l’IEMed, torna a combinar la projecció de documentals contemporanis amb un debat posterior amb experts per revisar, en aquesta edició, la complexa evolució de les societats dels països de les ribes sud i est de la Mediterrània, que s’ha accelerat des de l’esclat de la Primavera Àrab. Al cor d’aquesta evolució es barregen molts elements que es troben actualment en ple procés de discussió i de concreció. Entre d’altres, una nova consciència de ciutadania, l’exigència de governs responsables i de millores socioeconòmiques, la redefinició de la identitat dels pobles, el paper de la dona i els seus drets i la gestió dels immigrants.

Programa:

11 de junyCeuta, douce prisonJonathan Millet i Loïc H. Rechi. França, 2012Ceuta, douce prison, segueix les trajectòries de cinc immigrants en l’enclavament de Ceuta. Ho han deixat tot per aconseguir una nova vida a Europa, però es troben empresonats a l’aire lliure, just a les portes del Vell Continent. Aleshores es debaten entre l’esperança per obtenir un «laissez-passer» i la por de ser retornats cap al país d’origen.

Debat: Abdou Mawa Ndiaye, tècnic del Programa d’Interculturalitat, Agència Catalana de la Joventut, Generalitat de Catalunya. Xavier Ara-gall, tècnic de l’Àrea de Polítiques Euromediterrànies i expert en migraci-ons de l’IEMed.

18 de junyBoxe avec elleLatifa Robbana Doghri i Salem Trabelsi, Tunísia, 2012La història de Wided Yousni (campiona d’Àfrica el 2010), Rym Jouini (subcampiona mundial el 2010) i Houda i Marwa Rahali (campiones tunisianes des de 2008 fins a 2010), quatre casos de dones que varen escollir pujar al ring no per desfer-se de l’energia negativa, sinó per lluitar i guanyar títols que els permetéssin sortir de la situació modesta en la que viuen. Per què van escollir la boxa? Quina percepció té la societat de les boxadores? Com veuen elles el seu futur dins d’una societat masclista?

05ara DIJOUS, 10 DE JULIOL DEL 2014 temadeldia

Hamàs dispara cap al reactor nuclear israelià

la primera guerra del Golf, a princi-pis dels 90. Per primera vegada en molts anys no només el sud d’Israel es va sentir sota amenaça. Fonts mi-litars sostenen que els milicians em-magatzemen uns 10.000 coets als seus arsenals, alguns de llarg abast, procedents de Síria. Després d’una reunió amb el gabinet de seguretat, amb la presència del ministre de De-fensa israelià, Moshe Yaalon, el pri-mer ministre, Benjamin Netanyahu, va avançar que els pròxims dies “aug-mentarien encara més l’assalt a Ha-màs i a les organitzacions terroristes de Gaza”. Una vegada més, va recor-dar que el seu exèrcit estava preparat per enfrontar-se a qualsevol escena-ri, en referència a una possible inva-sió terrestre de la franja. En aquest sentit, el president Shimon Peres, a punt de deixar el càrrec, va apuntar a la CNN que l’operació es podria pro-duir ben aviat si no és que s’atura l’ar-ribada de coets cap a Israel.

Per terra, mar i aire L’ultima incursió terrestre a la fran-ja va ser el desembre del 2008, du-rant l’anomenada operació Plom Fos, en la qual van morir 1.400 pales-tins i 13 israelians.

En previsió d’una llarga campa-nya, Israel ha reforçat els últims di-es la frontera amb Gaza amb blin-dats, unitats militars i milers de re-servistes. L’exèrcit israelià afirma que des de l’inici de l’operació les milícies de Hamàs han disparat un centenar de míssils, la meitat dels quals van quedar neutralitzats.

Segons fonts israelianes, l’exèrcit va bombardejar 550 enclavaments de la franja, entre cases de suposats milicians pertanyents a Hamàs i punts des d’on es disparen projectils cap a Israel. En una de les incursions es va destruir la casa d’un suposat lí-der jihadista, on van morir tres fami-liars seus i se sospita que dos nens van quedar enterrats sota les runes. A la franja, que té 1,8 milions d’habi-tants, no hi ha refugis i la població es queixa que només pot amagar-se de l’amenaça dels coets al carrer.e

El sistema antimíssils d’Israel dispara coets per interceptar projectils procedents de Gaza llançats per Hamàs. DAVID BUIMOVITCH / AFP

En el segon dia d’ofensiva l’exèrcit hebreu mata mig centenar de palestins a Gaza

L’exèrcit israelià i els milicians de Hamàs han mostrat la seva muscu-latura en un intercanvi de foc con-tundent i continuat de conseqüèn-cies imprevisibles i que, de moment, ha provocat a la franja de Gaza la mort de mig centenar de palestins, entre els quals hi ha una dotzena de menors. Israel no només està preo-cupat per la quantitat de coets que arriben al seu territori, sinó també perquè, a diferència d’altres ocasi-ons, aquesta vegada són més potents que en l’anterior ofensiva, del 2012.

La potència de Hamàs es demos-tra, per exemple, en els dos míssils dirigits cap a la zona desèrtica on presumptament hi ha el reactor nu-clear israelià, a 80 quilòmetres de Gaza, informa Reuters. Els projec-tils van ser interceptats pel sistema antímissils Cúpula de Ferro, que també en va destruir altres que vo-laven en direcció a punts urbans tan allunyats del territori palestí com Haifa o el mont Carmel, a més d’un centenar de quilòmetres de la fran-ja, des d’on disparen les milícies.

A la franja de Gaza les forces ar-mades israelianes van bombardejar, per mar i aire, nombrosos “objec-tius de Hamàs” i van provocar mig centenar de morts, entre els quals hi ha nens, i més de 400 ferits, segons fonts palestines. Per contra, des de la banda israeliana es va assegurar que no es comptabilitza cap víctima mortal entre la seva població civil i militar.

En els dos dies d’ofensiva Hamàs ha aconseguit cobrir bona part del territori israelià, i ha tocat els afores de diverses ciutats, com l’emblemà-tica Jerusalem i la capital, Tel Aviv. Ahir la sirena d’alarma va tornar a avisar d’un imminent atac, i va tren-car així la calma de la tranquil·la i despreocupada ciutat, que ahir ofe-ria una imatge inèdita de les seves platges, pràcticament buides. Tel Aviv no se sentia amenaçada des de

JERUSALEMANNA GARCIA

“Els soldats israelians quedaven tocats en

entrar a cases palestines”

cionats amb el atacs dels coets de Hamàs en territori israelià.

¿Li va costar molt trobar qui vol-gués denunciar-ho? Vaig estar cinc mesos parlant un a un amb els soldats per convence’ls. Una vintena em van dir que no, i fins i tot alguns dels pares em van dir que no hi insistís.

Quin eren els seus sentiments? Tenien por de parlar-ne per repre-sàlies de la Unió Europea, de la co-munitat internacional. Als 21 anys no estàs preparat per matar ningú i quedaven tocats en entrar a les ca-ses, amb dones i nens.

Com van rebre el documental a Israel els israelians? No he trobat ningú que volgués dis-tribuir-lo, així que no s’ha vist.

Què ha escalfat tant l’ambient? No ho sé. No entenc Hamàs, que deixi patir la seva gent d’aquesta manera, sense menjar, sense diners. La solució no és bombardejar altres països. Si Israel volgués, ho acabaria en cinc minuts.

Com? Només hi ha una manera, però sap que si els militars entren a Gaza és molt perillós, perquè Gaza està ple-na de carrers, de cases, és un terri-tori amb un milió de persones. Pe-rò si hi ha víctimes israelianes, no hi ha dubte que hi haurà un augment de l’escalada de violència.e

Invasió “Per Israel és molt senzill entrar a Gaza però és molt arriscat”

Nurit KedarDIRECTORA DE CINEMA ISRAELIANA

Es podria dir que Nurit Kedar és una directora de cinema interessa-da a documentar el conflicte àrabo-israelià. Ha vingut a Barcelona con-vidada per l’Institut Europeu de la Mediterrània per presentar Life sentences, la història d’una família mixta. El 2011, amb Concrete, va po-sar davant la càmera soldats israeli-ans que havien participat en l’ope-ració Plom Fos contra Gaza, en la qual van morir més de 1.400 civils.

Des de Barcelona, com veu el que està passant al seu país? És horrorós, em passo el dia enganxa-da a les notícies. Estic molt trista, vi-vim sota el terror, i el pitjor és que no hi veig cap solució. Els uns no volen reconèixer l’estat jueu i els altres no volen escoltar. Així no anem enlloc.

Què deien els soldats sobre Gaza? Em van explicar com la cúpula mili-tar els encoratjava a ser despropor-

BARCELONAMARTA RODRÍGUEZ CARRERA

Diari Ara10/07/2014


65

Debat: Lilia Weslaty, assistent de coordinació del grup de suport a la lli-bertat d’expressió a Tunísia de l’Oficina de l’Alt Comissionat per als Drets Humans de les Nacions Unides, periodista i bloguera tunisiana. Senén Florensa, president executiu de l’IEMed.

2 de juliolTrue stories of life, love, death and sometimes revolution Nidal Hassan. Síria i Dinamarca, 2012 Nidal i Lilibeth mai s’haguessin pensat que el dia de la seva arribada a Damasc, el 16 de març, seria el dia abans de l’esclat de la revolta a Síria ni que la pel·lícula que preparaven sobre el destí de les dones sirianes continuaria amb les històries d’altres dones que ara lliuren la revolució del seu país. Entre Damasc, Sweida i Ein Al Arab, el film reuneix detalls sobre les històries tant de dones absents com d’altres que ens donen els seus propis testimonis sobre amor, vida, mort i, de vegades, sobre revolució.

Debat: Nidal Hassan, realitzador del documental. Marc Marginedes, periodista, excorresponsal a Síria, El Periódico.

9 de juliolLife SentencesNurit Kedar i Yaron Shani. Israel, 2013Un home àrab es casa amb una dona jueva i tenen un fill i una filla. La família viu en harmonia enmig la comunitat àrabo-jueva. Ningú no s’adona que darrera desenes de misteriosos atacs terroristes que sacsegen l’Isra-el dels anys seixanta s’hi troba el pare de la família. Quan el capturen, la mare decideix fugir del país amb els seus fills per establir-se en el cor de la comunitat ultraortodoxa jueva a Montreal. Ningú no sospita la veritable identitat dels fills que, en créixer, emprenen camins oposats.

Debat: Nurit Kedar, codirectora del documental. Sergi Doladé, director del MEDIMED, Mercat del Documental Euromediterrani i delegat general d’APIMED.

17 de juliolThe SquareJehane Noujaim. Egipte i Estats Units, 2013The Square relata el rerefons de la revolució egípcia i una experiència emocional que transporta l’espectador i l’implica en el drama i les histò-ries reals que hi ha darrere de les notícies. Un relat en primera persona a través dels seus protagonistes, laics i membres dels Germans Musul-mans, que havien unit les seves forces a la Plaça Tahrir per lluitar per la dignitat i la justícia social, però que es veuran forçats a enfrontar-se als carrers del Caire, dividits per la política.

Debat: Ricard González, corresponsal de diversos mitjans de comunicació a Egipte. Joan Roura, periodista i enviat especial de TV3 a Egipte.

66


Egipte després de les eleccionsTaller

Lloc: Sala Maragall, Fundació CIDOB, BarcelonaData: 16 de juny

Col·laboració amb: Fundació CIDOB, Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya

Aquesta sessió coorganitzada per l’IEMed en el marc del cicle «Què passa al món?» del CIDOB ofereix les claus per interpretar els resultats de les eleccions presidencials a Egipte a partir de dos variables: el nivell de suport al nou president i el grau d’abstenció i les seves causes. La sessió també avalua si aquests resultats aprofundeixen la fractura social, si el govern es veurà capaç d’afrontar els grans reptes econòmics del país i si els resultats tindran un impacte en la política exterior tant pel que fa a les relacions amb els Estats Units com amb els països de l’Orient Mitjà.

Ponents: Marc Almodóvar, periodista i autor del llibre Egipte rere la barricada. Eduard Soler, coordinador de recerca, Fundació CIDOB. Lurdes Vidal, responsable de l’Àrea de Món Àrab i Mediterrani i redactora en cap d’afkar/ideas, IEMed.


67

VIII Mostra de Cinema Àrab i Mediterrani de Catalunya

Cinema Lloc: Filmoteca de Catalunya, Barcelona

Data: del 4 al 8 de novembreCol·laboració amb: Sodepau, Filmoteca de Catalunya

Palestina és el país convidat de la vuitena edició d’aquesta mostra de cinema que compta novament amb el suport de l’IEMed. En aquesta ocasió, la mostra vol reflectir, d’una banda, com la quotidianitat del present copsa la profunditat i l’arrelament del poble palestí a la seva terra i, de l’altra, entendre el perquè de la seva resistència, perseverança i obstinació per afirmar la seva identitat. El programa de la mostra també inclou la projecció de dos documentals que segueixen el fil de les revoltes de 2011.

Programa:

4 de novembreA World Not OursMahdi Fleifel. Líban – Palestina, 2012

5 de novembreOmarHani Abu Hassad. Palestina, 2013

6 de novembreMoug (Onades)Ahmed Nour. Egipte, 2013

7 de novembreAl-Rakib Al-khaledt (Sergent immortal)Ziad Kalthoum. Síria, 2014

Song on a Narrow PathAkram Safadi. Palestina, 2002

Under the SkyRamzi Maqdisi. Palestina, 2011

Les chevaux de DieuNabil Ayouch. Marroc, 2012

8 de novembrePalestine stereoRashid Masharawi. Palestina, 2012

Es Stouh (Els terrats)Merzak Allouache. Algèria, 2012

68


3.3.

Desenvolupament SocioeconòmicObjectius: Àrea d’anàlisi de les principals tendències econòmiques i foment de la reflexió al voltant de les reformes en sectors clau per a la modernització i el desenvolupament de les economies del Sud, en l’horitzó de l’establiment d’una Zona de Lliure Canvi Euromediterrània. Vinculada als actors econòmics i socials, les xarxes internacionals d’anàlisi econòmica i els organismes de projecció exterior i de relacions socioeconòmiques.

3. Àrees > 3.3. Desenvolupament Socioeconòmic

69

Finances islàmiques i desenvolupament socioeconòmic sostenible

SeminariLloc: IEMed, Barcelona

Data: 31 de gener Col·laboració amb: CEIEFI, Ajuntament de Barcelona, Consolat dels Emirats Àrabs Units a Barcelona

Ponents i experts procedents de França, Bèlgica i el Marroc exposen les característiques de les finances islà-miques durant aquest seminari organitzat amb l’objectiu de donar a conèixer tant aquest model de finançament com les oportunitats que pot oferir per a les economies europees. Amb motiu d’aquest seminari també es pre-senta la primera Certificació de Finances Islàmiques d’Espanya.

Ponents: Abdeslam Ballaji, president, Lliga del Magreb per a l’Economia Islàmica; president, Associació Mar-roquina per a l’Economia Islàmica (ASMECI) i diputat marroquí. Mohamed Boulif, soci-gerent del Grup Al Maali – Europa. Senén Florensa, president executiu, IEMed. Ignasi Garcia Clavel, Comissionat d’Afers Religiosos, Ajuntament de Barcelona. Najia Lotfi, presidenta, CEIEFI. Mohamed Nouri, president, Consell Francès per a les Finances Islàmiques a França (COFFIS).


70


Final Academic ConferenceProjecte SEARCHLloc: IEMed, Barcelona

Data: 10 i 11 de febrer Col·laboració amb: AQR Research Group – Universitat de Barcelona i membres del consorci SEARCH

En tant que membre del consorci europeu que desenvolupa el projecte Sharing KnowledgE Assets: InteRregio-nally Cohesive NeigHborhoods (SEARCH), l’IEMed acull la conferència acadèmica final a la qual una cinquan-tena d’investigadors posen en comú la seva recerca sobre interaccions de la UE amb els països del veïnatge est i sud en termes demogràfics, econòmics i comercials, així com de coneixement científic i innovació. Els 33 treballs que es presenten durant aquesta conferència aborden geogràficament 38 països i s’agrupen en diversos àmbits temàtics: fluxos comercials i elecció de localització; migracions, capital humà i capital social; geopolítica del veïnatge de la UE com a context de cooperació; activitats tecnològiques i transferència de la in-novació a la UE i interaccions amb el veïnatge est i sud; marc social, cultural i institucional, i qüestions polítiques i implicacions per a la recerca. El projecte europeu de tres anys SEARCH, amb un pressupost de 3,2 milions d’euros, coordinat per la Universitat de Barcelona (AQR Research Group), compta amb 18 institucions i centres de recerca col·laboradores.

Ponents: Marouane Alaya, Universitat de Sfax. Abel Albet-Mas, Universitat Autònoma de Barcelona. Age-liki Anagnostou, Universitat de Tessàlia. Iskra Andreeva, Universitat de Gant. Giancarlo Aragona, exse-cretari general de l’OSCE; president, ISPI. Andrés Artal-Tur, Universitat Politècnica de Cartagena. Corinne Autant-Bernard, UJM-GATE. Anna Bardolet, Fundació CIDOB. Michael Beenstock, Universitat Hebrea de Jerusalem. Nahla Benslama, Universitat Al Akhawayn, Marroc. Edward Bergman, Universitat d’Economia i Empresa de Viena. Maurizio Borghi, Universitat de Bournemouth. Yuri Borgmann-Prebil, responsable del


71

programa SEARCH a la Comissió Europea. Mireia Borrell, London School of Economics. Hans-Joachim Bürkner, Institut de Desenvolupament Regional i Planificació Estructural d’Alemanya. Antoni Castellà, se-cretari d’Universitats i Recerca, Generalitat de Catalunya. Sylvie Chalaye, UJM-GATE. Raffaella Coletti, Universitat de Roma – La Sapienza. Selim Çağatay, Institut d’Economia Internacional – Universitat de València. Olga Demidova, National Research University Higher School of Economics. M. C. Di Guardo, CRENos. Ra-nia Alaa El Din El Sebaie, Universitat del Caire. Erkan Erdil, METU-TEKPOL. Keina Espiñeira, Universitat Autònoma de Barcelona. Aileen Espiritu, Barents Institute – Universitat of Tromsø. Lidia Farré, Universitat de Barcelona; IAE-CSIC. Marcella Favale, Universitat de Bournemouth. Daniel Felsenstein, Universitat He-brea de Jerusalem. Xavier Ferrer-Gallardo, Universitat Autònoma de Barcelona. Senén Florensa, president executiu, IEMed. Vincent Fromentin, CEREFIGE – Universitat de Lorena; CREA – Universitat de Luxemburg. Ahmed Ghoneim, Universitat del Caire. Guy Harpaz, Universitat Hebrea de Jerusalem. Dimitris Kallioras, Universitat de Tessàlia. Lidiya Kavunenko, STEPS Centre – Acadèmia Nacional de Ciències d’Ucraïna. Olga Khomenko, Universitat Nacional Econòmica de Kiev. Onur A. Koska, Universitat de Tübingen. Ilkka Liikanen, Universitat de Finlàndia Oriental. Enrique López-Bazo, AQR-IREA – Universitat de Barcelona. Emanuela Marrocu, CRENoS. Vassilis Monastiriotis, London School of Economics. Elisabet Motellón, AQR-IREA – Universitat de Barcelona; Universitat Oberta de Catalunya. Ali Galal Mouawad, Universitat del Caire. Sarolta Németh, Universitat de Finlàndia Oriental. Slavomir Ondos, Universitat Comenius de Bratislava. Antonio Oporto, director, Banc Europeu de Reconstrucció i Desenvolupament. Tiiu Paas, Universitat de Tartu. Raffaele Paci, CRENoS. Vicente J. Pallardó-López, Institut d’Economia Internacional – Universitat de València. Teo-man Pamukcu, METU-TEKPOL. Nicolas Peridy, Universitat Sud Toulon‐Var. George Petrakos, Universitat de Tessàlia. Vesna Popovski, London School of Economics. Raul Ramos, AQR-IREA, Universitat de Barce-lona. Francisco Requena-Silvente, Universitat de Sheffield. Javier Revilla, Universitat de Hannover. Núria Rodríguez, Universitat Pompeu Fabra; IAE-CSIC; IZA. Nidal Rashid Sabri, Universitat de Birzeit, Palestina. Elena Sánchez-Montijano, Fundació CIDOB; UPF. Perihan Özge Saygin, Universitat de Mannheim. Khalid Sekkat, Universitat de Brussel·les. Andrea Stocchiero, Universitat de Roma – La Sapienza. Jordi Suriñach, director de l’Institut de Recerca IREA i coordinador del projecte SEARCH. Alexia Timotheou, Centre Internaci-onal d’Estudis del Mar Negre – ICBSS. Elina Viilup, Fundació CIDOB.

72


Fòrum Barcelona – CasablancaFòrum

Lloc: Barcelona, diverses ubicacionsData: 17 i 18 de febrer

Col·laboració amb: Conseil du Développement et de la Solidarité (CDS)

Amb motiu de la visita a Barcelona d’una delegació empresarial de Casablanca per tal de conèixer el model de desenvolupament de la ciutat comtal, l’IEMed coorganitza aquest fòrum que tracta les claus que han possibilitat la transformació de Barcelona amb la seva obertura al mar, la consolidació d’un nou districte financer al 22@ o les iniciatives de projecció exterior de la ciutat i de creació i potenciació de teixit empresarial, com Barcelona Activa. Així, els delegats marroquins participen en sessions de treball amb responsables tant de l’Ajuntament de Barcelona com de la Conselleria de Territori i Desenvolupament Sostenible de la Generalitat i realitzen visites d’estudi al Consorci de la Zona Franca, al Port de Barcelona i a la Vila Olímpica–22@.


73

Ponents i participants: Ahmed Akhchichine, exministre d’Educació Nacional del Marroc. Javier Albar-racín, director de l’Àrea de Desenvolupament Socioeconòmic, IEMed. Salvador Alemany, president, Abertis. Karim Amor, president, Jet Group. Saâd Eddine Benabdellah, exdirector general, Maroc Export. Najib Benamour, exdirector general, Caisse de Compensation. Mohammed Benamour, president, CDS. Emba-rek Benchehboune, director regional de l’Alt Comissariat per al Pla de Marroc. Hamid Benelafdil, director general, Centre Régional d’Investissement du Grand Casablanca (Cri). Lluís Boada, responsable de Relacions Bancàries Exteriors amb el Nord d’Àfrica, Banc Sabadell. Hector Bros, soci, Cuatrecasas Gonçalves Pereira. Damià Calvet, director, Incasòl, Generalitat de Catalunya. Carla Canal, Agència Catalana de Cooperació per al Desenvolupament. Laia Carbonell, assessora de la Direcció General de Relacions Exteriors, Secretaria d’Afers Exteriors i UE, Generalitat de Catalunya. Xavier Casanovas, responsable del Projecte Rehabimed. Siham El Wahbi, Cri Casablanca. Josep Ferré, director gerent, IEMed. Senén Florensa, president executiu, IEMed. Borja Garcia-Nieto, president, Grup Financer Riva y García i Fons Mediterrània. Olivier Gillibert, gerent, Ro-land & Berger Strategy Consultants. Ferran Gómez, responsable de Comerç Internacional, Banco Santander. Carme Gonzàlez, responsable per als mercats d’Àfrica i l’Orient Mitjà, ACCIÓ. Mateu Hernández, director general, Barcelona Global. Kamal Lahlou, president, Editions de La Gazette i Radios Mfm. Joaquim Llimona, director de Relacions Internacionals i Cooperació, Generalitat de Catalunya. Laila Mamou, presidenta, Wafa-salaf. Carlos Manubens, soci director, Manubens Abogados. Josep Marqués, director executiu de Promoció Econòmica, Barcelona Activa, Ajuntament de Barcelona. Mostapha Mellouk, president, Casablanca Média Partners. Ferran Miralles, coordinador, Direcció General d’Urbanisme, Generalitat de Catalunya. Fatim Zahra Mokhtari, responsable d’Indústria Aeronàutica, Electrònica, Automobilística, Departament d’Ajuda als Inversors, Cri Casablanca. Lluís Pitarch, responsable de Relacions Institucionals, Conselleria de Territori i Desenvolupa-ment Sostenible, Generalitat de Catalunya. Abdelaziz Ramadane, director, Central de Palaces et Traditions. Maria Reig, presidenta, Reig Capital; fundadora, Barcelona Global. Mariona Rico, assessora executiva i de mecenatge, IEMed. José Luís Rodríguez, director comercial, Consorci de la Zona Franca. Antonio Romero, director, Programa Mediterrània i Àfrica, Departament de Relacions Internacionals, Ajuntament de Barcelona. Joan Rosàs, director d’Institucions Financeres Internacionals, La Caixa. Adolfo Rovira, soci, Cuatrecasas Gonçalves Pereira; vicepresident de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis del Marroc a Espanya. Eduard Royo, responsable d’Afers Mediterranis i representant davant la UpM, PIMEC. Marc Sans Guañabens, Servei de Promoció Exterior, Barcelona Activa, Ajuntament de Barcelona. Agustí Serra, director general d’Urbanisme, Generalitat de Catalunya. Joël Sibrac, president, 3js Conseil. Jordi Torrent, cap d’Estratègia, Port de Barce-lona. Xavier Trias, alcalde de Barcelona. Francesc Vilaró, cap del Gabinet Tècnic, Departament de Territori i Desenvolupament Sostenible, Generalitat de Catalunya..

74


Projecte MagrebExGrup de treball

Lloc: IEMed, BarcelonaData: 21 de febrer i 3 d’abril

Col·laboració amb: Cambra de Comerç de Barcelona i ASCAME

Presentació d’un estudi sobre els diferents sistemes borsaris de la Mediterrània que analitza les possibilitats que ofeiriria una major cooperació entre ells de cara a incrementar la integració econòmica regional.

Ponents i participants: Javier Albarracín, director de de l’Àrea de Desenvolupament Socioeconòmic, IE-Med. Albert Alsina, director general, Fons Mediterrània. Cirus Andreu, sotsdirector general de Banc Sabadell; conseller – director general de Banc Sabadell Inversió. Josep M. Antúnez, director general, Borsa de Barcelo-na. Gerard Correig, Cuatrecasas Gonçalves Pereira. Josep Ferré, director gerent, IEMed. Senén Florensa, president executiu, IEMed. Roger Freixes, Cuatrecasas, Gonçalves Pereira. Mercè Matarín, relationship ma-nager d’Institucions Financeres Internacionals, La Caixa. Mireia Nadal, investigadora, Emergia Partners. Jordi Òliva, director general, Direcció General de Política Financera, Assegurances i Tresor, Generalitat de Catalunya. Antonio Romero, director del Programa Mediterrani i Àfrica, Direcció de Relacions Internacionals i Cooperació, Ajuntament de Barcelona. Joan Rosàs, director d’Institucions Financeres Internacionals, La Caixa. Joan Carles Rovira, director general, Negoci Corporatiu i Mercat de Capitals, Institut Català de Finances. Jacinto Soler, professor, UPF; soci, Emergia. Àngel Tello, secretari, Barcelona Centre Financer Europeu. Daniel Viñas, soci, Fons Mediterrània.


75

Financial Sector ReformMED Confederation Working Group

Lloc: PalazzoTurati, MilàData: 16 i 17 de juny

Col·laboració amb: Promos Milan – Cambra de Comerç de Milà, Banc Europeu d’Inversions, Fundació EMDC

Taller d’experts sobre reforma bancària, equitat privada i banca mòbil per tal d’avançar en la definició de reco-manacions per promoure una major integració dels mercats inversors i de finançament a la Mediterrània. Aquest grup de treball se celebra en el marc de la MED Confederation, iniciativa conjunta de nou entitats i associacions d’Espanya, França, Egipte, Marroc, Turquia, Tunísia i Bèlgica per promoure diferents formes de cooperació socioeconòmica entre bancs, caixes d’estalvis, fundacions, cambres de comerç i think tanks que inclouen les incubadores empresarials, els intercanvis de professionals, les accions de mentoring i la responsabilitat social corporativa.

Ponents i participants: Javier Albarracín, director de l’Àrea de Desenvolupament Socioeconòmic, IEMed. Giancarlo Aragona, president, EMDC Foundation, Itàlia. Rym Ayadi, presidenta, EMEA; directora d’Instituci-ons Financeres, CEPS. Jaloul Ayed, president de la MED Confederation i exministre de Finances de Tunísia. Federico Bega, director d’Estratègia, Promos Milan – Cambra de Comerç de Milà. Frank Betz, economista, Banc Europeu d’Inversions. Roberto Calugi, director de Prospectiva i Promoció, Cambra de Comerç de Milà. Luciana Chiaravalli, responsable de Finançament per a Empreses, Promos Milan – Cambra de Comerç de Milà. Angela Di Maria, Direcció General d’Economia, Estadística i Recerca, Banc d’Itàlia. Abdallah El Ebiary, director gerent, Citadel Capital, Egipte. Brahim El Jai, president, AMIC; representant de Maroc Invest. Stefano Falcone, Àrea de Desenvolupament Socioeconòmic, IEMed. Senén Florensa, president executiu, IEMed. Gennaro Fusco, Direcció General d’Estadístiques Econòmiques i Recerca, Banc d’Itàlia. Madalena Guenzi, Departament de Relacions Exteriors, Fundació EMDC, Itàlia. Marika Huber, directora gerent, Mediterranean Bank Network (MBN). Marino Inio, director gerent, Unicredit International Centre. Moez Khallouli, director de Banca Electrònica, La Poste, Tunísia. Lotfi Maktouf, president, Almadanya, Tunísia. Sara Nanino, Fun-dació EMDC, Itàlia. Stefano Nigro, cap del Departament de Promoció d’Inversions, Promos Milan – Cambra de Comerç de Milà. Luis Orgaz, cap del Servei de País Risc, Banc d’Espanya. Jesper Persson, cap d’In-versions, Banc Europeu d’Inversions. Francesc Prior, Financial Inclusion Researchers & Advisors, Espanya. Ian Radcliffe, director de Formació i Consultoria, World Savings and Retail Banking Institute (WSBI). Suhair Taktak, CEO, La Banque de financement des petites et moyennes entreprises (BFPME), Tunísia. Valeria Tal-bot, responsable del Programa Mediterrània i Orient Mitjà, Institute for International Political Studies (ISPI), Itàlia..

76


Macroeconomic and Monetary Policies in the Mediterranean: Management

in a Context of UncertaintySeminari internacional

Lloc: Palau de Pedralbes, BarcelonaData: 31 d’octubre

Col·laboració amb: Banc d’Espanya

L’IEMed i el Banc d’Espanya organitzen la primera edició d’aquest seminari internacional que, amb voluntat de re-editar-se, analitza les polítiques monetàries i els mercats i institucions financeres del sud de la Mediterrània a partir de l’estudi comparatiu del paper desenvolupat pels bancs centrals de diversos països i de casos de convergència o d’unió bancària tant a la Unió Europea com al Magreb. Molt especialment, aquest seminari pren l’experiència de diferents bancs centrals en períodes de transició política i econòmica com és el cas d’Espanya, Turquia, Egipte i Tunísia. També reflexiona sobre la necessitat de dotar els sistemes financers de polítiques fiscals i pressupostàries fermes i estables capaces de desenvolupar i consolidar l’estat del benestar en un moment en què tant la crisi eco-nòmica com les demandes de la població del sud d’una millora de les seves condicions econòmiques plantegen un repte als sistemes polítics i econòmics d’ambdues ribes de la Mediterrània.


77

78


Ponents: Mukhallad Al Omari, director de Política i Estratègia, Ministeri de Planificació i Cooperació Inter-nacional de Jordània. Abdelhak Allalat, director central de Comptes Nacionals i responsable de Coordinació d’Anàlisi i Previsions, Alt Comissionat de Planificació, Marroc. Albert Alsina, director, Fons Mediterrània Capital. Chedly Ayari, governador, Banc Central de Tunísia. Jaloul Ayed, president de la MED Confederation i exmi-nistre de Finances de Tunísia. Habib Ben Yahia, secretari general Unió del Magrib Àrab. Chris De Noose, Managing Director, World Savings Banks Institute (WSBI). Abdallah El Ebiary, director gerent, Qalaa Holdings, Egipte. Raya Haffar El Hassan, exministre de Finances del Líban. José Luis Escrivá, president, Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal, Espanya. Senén Florensa, president executiu, IEMed. Ahmed Galal, exministre de Finances d’Egipte. Daniela Gressani, sotsdirectora, Departament d’Orient Mitjà i Àsia Central, Fons Monetari Internacional. Khater Abi Habib, president, Kafalat, Líban. Turalay Kenç, vicegovernador, Banc Central de Turquia. Pilar L’Hotellerie-Fallois, directora general associada de Relacions Internacionals, Banc d’Espanya. Dirk Lenaerts, cap d’Assistència Macrofinancera Sectorial, Direcció General d’Afers Econòmics i Financers, Comissió Europea. Luis Mª Linde, Governador del Banc d’Espanya. Andreu Mas-Colell, conseller d’Economia i Recerca, Generalitat de Catalunya. Frank Moss, director general de Relacions Internacionals i Europees, Banc Central Europeu. Piroska M. Nagy, directora d’Estratègia i Política-País, Banc Europeu de Reconstrucció i Desenvolupament. Fatih Özatay, director, TEPAV Finance Institute, Turquia. Fathallah Sijil-massi, secretari general de la Unió per la Mediterrània. Sarah Stölting, economista, Banc Europeu d’Inversi-ons. Mohamed Taamouti, director d’Economia i Relacions Internacionals, Al-Maghrib Bank. Christian Upper, cap de Mercats Financers, Banc de Pagaments Internacionals. Fernando Vargas, director general associat de Regulació i Coordinació Internacional, Banc d’Espanya.


79

North Africa, the Way to GoXI North Africa Business and Development Forum

Amb motiu de la VIII Setmana Mediterrània de Líders Econòmics i la XXIII Assemblea General d’ASCAME

Lloc: Llotja de Mar, BarcelonaData: 26 de novembre

Col·laboració amb: Cambra de Comerç de Barcelona, ASCAME, La Caixa

La XI edició del NABDF continua la tasca de les edicions precedents oferint un espai de trobada a Barcelona per a l’intercanvi d’experiències i punts de vista sobre models de desenvolupament sostenible al Nord d’Àfrica basats en la transparència i eficiència administratives i en la creació d’un teixit empresarial integrat en el qual les petites i mitjanes empreses juguin un paper fonamental en la creació d’ocupació, qualitat de vida i creixement econòmic. Aquest any, els debats i trobades del NABDF tenen com a eix central el 25è aniversari de la Unió del Magrib Àrab, que des la seva fundació, el 1989, afronta nombrosos reptes que s’han agreujat amb els esdeve-niments del 2011. D’aquesta manera, les successives sessions tracten sobre iniciatives, oportunitats i models de desenvolupament del sector privat amb vistes cap a una major integració, prenent el Marroc com a cas d’estudi, i la necessitat d’aprofundir en les iniciatives multilaterals com és el cas de la Iniciativa Magrebina per al Comerç i la Inversió (IMCI).

80


Ponents: Seyid Abdallahi, secretari general, Unió Nacional d’Empresaris de Mauritània. Karim Ahres, co-president, Consell Empresarial Tunísia-Espanya, UTICA. Abdulnasser Alnajah, president, Consell Econòmic i Social de Líbia i Associació d’Empresaris de Líbia. Houda Benghazi, consellera econòmica de l’Ambaixada del Regne del Marroc al Regne d’Espanya. Asma Bouraoui, directora executiva, Maghreb Economic Forum, Tunísia. Vincent Castel, economista en cap per al Nord d’Àfrica, Banc de Desenvolupament Africà. Reda El Merini, director d’Afers Econòmics, Unió del Magrib Àrab. Dounia Hedda Ellouze, advocada, Tribunal Suprem de Tunísia. Javier Fernández Arribas, director, Atalayar. Sénen Florensa, president executiu, IEMed. Ali Kadiri, director gerent de CaixaBank al Marroc. Salah-Eddine Kadmiri, copresident, ECMS; vicepresident, Confederació General d’Empreses del Marroc; president, Schiele Morocco. Eva Martínez Sánchez, directora per al Magreb, MAEC. Pau Relat, CEO, Mat Holding. Mario Rollant, copresident ECMS; president, Cobega. Pau Solanilla, director, Marruecos Negocios.


81

Changing Finance, Financing ChangeGlobal EcoForum 2014

Amb motiu de la VIII Setmana Mediterrània de Líders Econòmics

Lloc: Llotja de Mar, BarcelonaData: 28 de novembre

Col·laboració amb: EcoUnion, Cambra de Comerç de Barcelona, ASCAME, La Caixa

L’edició 2014 d’aquest fòrum que aplega a Barcelona experts en economia, desenvolupament i medi ambient analitza fórmules factibles per a un ús sostenible dels recursos naturals sense malmetre el desenvolupament econòmic i social de la regió mediterrània, en una època marcada pel canvi climàtic i l’accés no garantit als re-cursos hídrics, l’energia i les matèries primeres.

Ponents: Charles Arden-Clarke, director, Secretariat 10YFP, UNEP. Narciso Berberana, CEO, Aqualogy Environment. Mireia Canals, secretària general, Euroregió Pirineus-Mediterrània. Pascal Canfin, assessor sènior, World Resource Institute. Giles Dickson, vicepresident de Polítiques Mediambientals, Alstom Group. Roderick Egal, president, iesMed. Jérémie Fosse, president, EcoUnion; director, Global Eco Forum. Teresa Franquesa, cap de Gestió del Coneixement, Ajuntament de Barcelona. Alessandro Galli, director, Mediterra-nean-MENA Program, Global Footprint Network. Nathalie Girouard, coordinadora de Creixement Verd i Des-envolupament Sostenible, OCDE. Malek Kabariti, exministre d’Energia i Recursos Minerals de Jordània. Luisa Nenci, directora, SustainValues. Hugues Ravenel, director, Plan Bleu. Stuart Reigeluth, director, Revolve Magazine. Ignacio San Miguel, director de Desenvolupament Empresarial, Banc Sabadell. Ester Sarsa, direc-tora de Sostenibilitat, Danone. Marta Subirà, directora de Polítiques Mediambientals, Generalitat de Catalunya. Naser Tahboubm, sotssecretari general de Medi Ambient i Aigua, Unió per la Mediterrània. Raymond Van Ermen, director, European Partners for the Environment. Anwar Zibaoui, coordinator, Associació de Cambres de Comerç i Indústria Mediterrànies (ASCAME).

The Challenges of the Mediterranean Urban Agenda: The Importance of Private-Public

Partnerships for an Innovative Urban Planning and Social Inclusiveness

MED Confederation Working GroupLloc: Foment del Treball Nacional, Barcelona

Data: 15 i 16 de desembreCol·laboració amb: Foment del Treball Nacional, Ajuntament de Barcelona, Medcités, IICPSD-UNDP

Aquest grup de treball d’experts en planificació i desenvolupament urbans realitza una revisió dels principals reptes que les ciutats i àrees metropolitanes de la Mediterrània han d’afrontar actualment i a curt termini a través de tres sessions: potenciació del finançament públic-privat d’infraestructures i equipaments urbans a través de l’increment de la capacitat d’atreure inversió tant local com estrangera i l’establiment de marcs legals estables; innovació en la utilització del sòl, el disseny sostenible de projectes urbans –incloent les infraestructures i xarxes

82


de distribució energètica i d’aigua– i les xarxes de transport urbà i interurbà; i el component d’integració social de les polítiques urbanes sensibles amb les característiques socials, econòmiques i culturals dels habitants. Aques-tes tres sessions s’acompanyen de la presentació de casos exitosos i bones pràctiques.

Ponents: Abdul Aziz Adidi, director, Institut National d’Aménagement et d’Urbanisme (INAU), Rabat. Özgür Akkavak, enginyer industrial, Direcció de Desenvolupament i Coordinació Estratègica, Àrea Metropolitana d’Esmirna. Javier Albarracín, director de l’Àrea de Desenvolupament Socioeconòmic, IEMed. Jaloul Ayed, president, MED Confederation. Mohamed Boussraoui, programme manager, United Cities and Local Govern-ments (UCLG). Joan Canals, president de la Comissió Internacional, Foment del Treball Nacional. Josep Maria Carreras, director dels Serveis de Planificació Urbana, Àrea Metropolitana de Barcelona. Guy Fleuret, asses-sor sènior de Desenvolupament Urbà, Unió per la Mediterrània. Senén Florensa, president executiu, IEMed. Mohamed Idaomar, alcalde de Tetuan; president, Medcities. Kareem Ibrahim, director associat, Takween Integrated Community Development, Egipte. Charlotte Lafitte, experta de la Comissió de Finances Locals per al Desenvolupament, United Cities and Local Governments (UCLG). Josep-Manel Marí, director de Recerca i Innovació, Cambra de Contractistes de Catalunya. Diana Molina, Fundació La Caixa. Joan Parpal, secretari general, Medcities. Michael Pellot, director de Recerca, Desenvolupament i Afers Internacionals, Transports Metropolitans de Barcelona. Abdelaziz Ramadane, director general, Société hôtelière Palaces et Traditions, Consell del Desenvolupament i la Solidaritat del Marroc. Fearghus Roche, director administratiu, ASCAME. Mario Rubert, director de Promoció de Barcelona, Ajuntament de Barcelona. Farouk Tebbal, consultor in-ternacional; exdirector de la divisió d’Habitatge, UN-HABITAT; exministre d’Habitatge d’Algèria. Guillaume Thureau, director, MedESS Association. Jordi Torrades, gerent, Institut Municipal de Mercats de Barcelona. Mateu Turró, professor de Transport, Universitat Politècnica de Catalunya. Rafael Vilasanjuan, director, Bar-celona Institute for Global Health (ISGlobal). Vincent Wallaert, cap del Departament de Cooperació, Agence des Villes et des Territoires Méditerranéens Durables (AVITem). Rubina Abu Zeinab, directora executiva, Hariri Foundation for Sustainable Human Development.


83

Presentació de les conclusions de l’Economic Forum of the Western

Mediterranean 5+5 DialogueTrobada empresarial

Lloc: CEOE, MadridData: 14 de febrer

Col·laboració amb: Confederació Espanyola d’Organitzacions Empresarials (CEOE), Casa Mediterráneo, Ministeri d’Afers Exteriors i de Cooperació, Unió per la Mediterrània

Conferència de presentació davant diverses institucions econòmiques i empresarials espanyoles dels temes tractats i les conclusions del Fòrum Econòmic 5+5 que van organitzar l’IEMed, la UpM, el MAEC i Casa Medi-terráneo amb la copresidència del Diàleg 5+5 el 23 d’octubre de 2013 a Barcelona.

Ponents: Claudio Cortesse, secretari general adjunt, UpM. Gonzalo de Benito, secretari d’Estat d’Afers Exteriors i de Cooperació, MAEC. Senén Florensa, president executiu, IEMed. Manuel Gómez-Acebo, di-rector general per al Magreb, Àfrica, Mediterrània i Orient Pròxim, MAEC. Juan Lazcano, vicepresident, CEOE. Almudena Muñoz, directora general, Casa Mediterráneo. Fathallah Sijilmassi, secretari general, UpM.


84


Instruments financers, sectors i projectes d’institucions multilaterals al Marroc

Taula rodona Lloc: Foment del Treball Nacional, Barcelona

Data: 14 de juliolCol·laboració amb: Foment del Treball Nacional

Amb motiu de l’acte institucional de signatura d’un conveni de col·laboració entre Foment del Treball Nacional i l’IEMed, ambdues institucions ofereixen aquesta taula rodona adreçada a empresaris i inversors per presentar els principals instruments financers i sectors prioritaris de les institucions multilaterals al Marroc: el Banc Africà de Desenvolupament, el Banc Mundial i el Banc Europeu d’Inversions.

Ponents: Yacine Fal, representant de l’Oficina Nacional marroquina del Banc Africà de Desenvolupament. Se-nén Florensa, president executiu, IEMed. Joaquim Gay de Montellà, president, Foment del Treball Nacional. Guido Prud’homme, director de l’Oficina al Marroc del Banc Europeu d’Inversions.


85

Regional Cooperation and Economic Governance in the Mediterranean.

Inspirations from and for the Enlargement of the EU


Data: 10 d’octubreCol·laboració amb: Direcció General d’Ampliació i Política de Veïnatge, Comissió Europea

Enfortir les relacions de la Unió Europea vers la Mediterrània, a partir de mecanismes exitosos com l’Instrument Pre-Adhesió (IPA) o la bona evolució enregistrada per Turquia al llarg del seu procés d’adhesió, és l’objectiu d’aquest debat. Aquesta és una qüestió que ara esdevé més important que mai tenint en compte, d’una banda, el recolzament que bona part dels socis meridionals necessiten i necessitaran de la UE per afrontar amb èxit els seus processos transicionals; i de l’altra, que l’actual grup de països candidats a l’adhesió està conformat per països mediterranis.

Ponents: Javier Albarracín, director de Desenvolupament Socioeconòmic, IEMed. Senén Florensa, president executiu, IEMed. Francesc Granell, professor d’Economia, Universitat de Barcelona; director de l’Equip Negoci-ador de la UE en les negociacions d’adhesió amb Finlàndia. Álvaro Ortiz Vidal-Abarca, economista en cap per a mercats emergents transnacionals; economista en cap per a Turquia, BBVA. George Saliba, enviat especial del secretari general de la Unió per la Mediterrània. Gerhard Schumann-Hitzler, director, Servei d’Assistència a la Cooperació Regional amb la Comunitat turco-xipriota, DG Ampliació, Comissió Europea.

86


Regional Economic Outlook of the IMF: Middle East and Central Asia

PresentacióLloc: IEMed, Barcelona

Data: 10 de novembreCol·laboració amb: Fons Monetari Internacional i Barcelona Centre Financer Europeu

Presentació a Barcelona de les principals conclusions del darrer informe elaborat pel Fons Monetari Internacional sobre l’evolució econòmica i financera de l’Orient Mitjà i Àsia Central en el darrer any i les perspectives immedi-ates per a tota la regió.

Ponents: Rym Ayadi, presidenta, Associació Euromediterrània d’Economistes (EMEA); professora, HEC Montreal; cap d’Institucions Financeres, CEPS. Sami Ben Naceur, economista sènior, Divisió d’Estudis Regio-nals, Fons Monetari Internacional. Senén Florensa, president executiu, IEMed. Àngel Tello, secretari, Centre Financer Europeu. Bruno Versailles, economista, Divisió d’Estudis Regionals, Fons Monetari Internacional.


87

88


3.4.

Cultura i Societat CivilObjectius: El diàleg cultural i el coneixement de les cultures de la Mediterrània constituei-xen un dels focus d’activitat tradicionals de l’IEMed. L’objectiu és fomentar l’apropament i la comprensió entre els pobles mediterranis i la millora de la seva percepció recíproca, així com influir en les polítiques euromediterrà-nies orientades principalment al conjunt de la societat civil. La necessitat estratègica d’en-fortir el diàleg intercultural va donar com a resultat la creació de la Fundació Anna Lindh, la xarxa espanyola de la qual està liderada per l’IEMed.

3. Àrees > 3.4. Cultura i Societat Civil

89

Reunions del Comitè Executiu de la Xarxa espanyola de la Fundació Anna Lindh

Comitè executiu de la REFAL

Llocs i dates: IX Reunió: València, 24 de gener; X Reunió: Barcelona, 28 de març; XI Reunió: Barcelona, 12 de maig; XII Reunió: Madrid, 18 de setembre

Membres del Comitè Executiu durant 2014: Neus Fàbregas, Associació civil Jarit, València. Jesús Gómez, Aula Universitaria del Estrecho, Universitat de Càdis. Eduard Miralles, Fundació Interarts, Barcelona. Chantal Mayer, Pandora – Asociación para la Integración y Progreso de las Culturas, Madrid. Jumana Trad, Fundación para la Promoción Social de la Cultura, Madrid.

Fundació Anna Lindh

90


L’art, instrument et expression des transformations sociales

Acció comuna interxarxes de la FAL Lloc: Taroudant, MarrocData: del 10 al 14 d’abril

Col·laboració amb: xarxes nacionals de la FAL de Bèlgica, Espanya, Irlanda, Luxemburg, Marroc, Suècia i Tunísia

La ciutat de Taroudant, al sud-est del Marroc, és l’escenari d’un ampli programa de presentacions de projectes i activitats socioculturals a càrrec d’associacions de set països membres de la xarxa euromediterrània de la Fun-dació Anna Lindh. Aquesta trobada, coordinada per la xarxa marroquina, constitueix la primera acció comuna entre diverses xarxes i compta amb la participació d’Espanya i el Marroc, països que ja van ser els primers en dur a terme una acció comuna entre dues xarxes del Nord i el Sud. Les entitats participants expliquen els seus objectius, projectes i bones pràctiques a través de presentacions i de diversos tallers i accions culturals oberts a la participació dels habitants de Taroudant i que inclouen l’obertura de les «caixes de la cultura» simultàniament a Taroudant i Luxemburg per videoconferència, l’exposició «À la découverte de l’âge d’or des sciences arabes», tallers creatius, un cinefòrum, un cercavila per la ciutat i activitats a l’aire lliure a la plaça Bab Lehja.


91

92


Participants: Zain El Abidine Al Andaloussi, Association Soura, Tànger. Ainhoa Achutegui, Centre Cul-turel de Rencontre Abbaye de Neumünster, Luxemburg. Josep Maria Alegret, Irènia Jocs de Pau, Barcelona. Haider Amir, Sousse Art, Sussa. Virginie Bacquie, La Gerbe AMO, Schaarbeeck. Peter Baxter, Songschool, Balbrigan. Benjamin Beaufort, Association culturelle Théâtre Nomade, Salé. Catalina Bejarano, Fundación Tres Culturas, Sevilla. Abdallah Ben Ali, Tanit Art, Tunis. Yacine Ben Miloud, ADENISO, Sussa. Wael Ben Soltane, Jeunes volontaires tunisiens, Tunis. Dhoudha Bokri, Association L’art rue, Tunis. Imadeddine Am-rah Bouali, Rai Panagea, Barcelona. Anis Bouchouicha, We Love Bizerte, Bizerta. Anis Boufrikha, We Love Sousse, Sussa. Rafik Boufrikha, Youth Can, Tunis. Nora Bouhjar, Centre Culturel Omar Khayam, Forest/Vorst. Samir Boumaiza, Umeå Legend Club, Umeå. Mónica Carrión, Fundación Al Fanar, Madrid. Pau Cata, CERCCA, Tarragona. Nadia Chaouch-Mansour, Framtidståget, Estocolm. Saida Chelly, Association Théâtre Forum Tunisie, Tunis. Nisrine Chiba, Espace Darja – Association Les rencontres de la danse, Casablanca. Matt Clark, Jeunesses musicales internationales, Brussel·les. Zagrouba Dhakouin, Association Voix de l’enfant rural, Medenine. Emer Duane, Tigh Fili / Euro Child, Cork. Alba Duina, Fundación Libertas Internacional, València. Mireia Estrada, Jiwar Creació i Societat, Barcelona. Mohamed Fahmi, Centre de Coopération International Sud Nord, Casablanca. Neus Fàbregas, Jarit, València. Mathias Flammang, Lycée Nic Biever de Dudelange, Luxemburg. Claude Frisoni, escritor, Luxemburg. Amparo Gea, El Ojo Cojo, Madrid. Anis Gharbi, Sousse Art, Sussa. José Manuel Gómez Prieto, CREART, Barcelona. Corinne Grossi, Fundación Anna Lindh, Alexandria. Tona Gusi, Xarxa de Dones Periodistes i Comunicadores, Barcelona. Brihi Hanine, Dark Street Band, Taroudant. Bouchra Hbali, ZoArt, Brussel·les. Khalifa Hertelli, We Love Sousse, Sussa. Ridha Hfaiedh, Dar El Jem, Tunis. Mayte Ibáñez, CERAI, València. Hassen Jaafar, Enfants Scientifiques, Tunis. Hanah Jabloune, Arab Women Solidarity Association, Brussel·les. Eliassa Jihad, Institut national des beaux arts, Tetuan. Peadar King, periodista, Cork. Degbey Kodyo, Bel Afrika TV, Brussel·les. Mohamed La-bidi, Association Théâtre Forum Tunisie, Tunis. Lilia Lahmar, Tanit Art, Tunis. Claire Le Goff, Collectif Éclats de lune, Marràqueix. Ahlam Lemseffer, Association pour l’art et la culture, Casablanca. Ann Lutrell, Triskel Arts Centre, Cork. Nadia Moussed, Tigh Fili / Euro Child, Cork. Zorah Naeme, Stedelijk Onderwijs, Anvers. Cliodhna Nic Bhranair, Coiste Na N-Larchimi, Dublín. Cliodhna Noonan, Acting Up!, Dublin. Lucy O’Hara Lynch, Coiste Na N-Larchimi, Dublín. Deirdre O’Mahony, Eva International, Limerick. Christopher O’Neill, Triskel Arts Centre, Cork. Akhatar Omar, Club Tazuri, Dcheira. Amanda Ralph, Askeaton Contemporary Arts, Limerick. Maria-Àngels Roque, IEMed, Barcelona. Jenny Siung, The Chester Beatty Library, Dublín. Carina Soriano, IEMed, Barcelona. Khamassi Yosra Souhir, Club culturel Ali Belhouane, Tunis. Stephen Spillane, stephenspillane.com, Cork. Toni Porcar, Bicicomic, Barcelona. Vicent Tamarit, CERAI, València. Émilie Vi-dal, Fundació Interarts, Barcelona. Helen Walmsley, Voluntary Service International, Dublín. Jamal Youssfi, La compagnie des nouveaux disparus, Saint-Josse-ten-Noode. Fatima Zahrae, Association de l’action univer-sitaire, Tànger.


93

Acció comuna de la Xarxa espanyola de la Fundació Anna Lindh i XV Assemblea

de la Xarxa espanyola de la FALReunió

Lloc: Casa Árabe, MadridData: 18 i 19 de setembre

Col·laboració amb: Casa Árabe, membres de la REFAL

Els membres de la Xarxa espanyola de la FAL es reuneixen a Madrid per celebrar l’Assemblea anual de la xarxa, el dia 18, i realitzar una acció comuna consistent en dos tallers específics, els dies 18 i 19, sobre tècniques per millorar les dinàmiques de treball en equip i en xarxa a càrrec de Rubén Caravaca, de Fabricantes de Ideas, i noves formes de captació de fons de finançament a càrrec de Javier Ruiz Gaitán, de l’Associació Espanyola de Fundraising. Paral·lelament, l’Assemblea anual aprova la renovació parcial dels membres del comitè executiu de la xarxa espanyola.

94


Participants: Montse Abad, Sodepau, Barcelona. Lamine Abbad, Arco Latino, Barcelona. Yolanda Agu-do, Asociación Fabricante de Ideas, Madrid. Peio M. Aierbe, SOS Racismo, Sant Sebastià. Josep-Miquel Alegret, Irènia Jocs de Pau, Barcelona. Francisco Alcaraz, Casa Mediterráneo, Alacant. Nour Alchikh, Cáte-dra UNESCO de Diálogo Intercultural, Universitat Rovira i Virgili, Tarragona. Mahmoud Alhawajri, CREART, Barcelona. Cristina Álvarez, Fundación Voces para la Conciencia y el Desarrollo, Madrid. Xavier Baró, Asso-ciation of Human Rights Educators, Barcelona. Montserrat Bosch, RehabiMed, Barcelona. Amaia Camacho, ACP, Madrid. José Antonio Carcamo, MITA ONG, Madrid. Raül Carretero, Ajuntament de Molins de Rei. Pau Cata, CERCA, Sant Llorenç del Penedès. Miguel Ángel de Frutos, Casa Árabe, Madrid. Fernando de Haro, N Medio SL, Madrid. Míriam Díez, Observatori Blanquerna de Comunicació, Religió i Cultura, Barcelona. Pe-dro Luís Egea, Fundación Yehudi Menuhin España, Madrid. Oum El Mouminine, Jovesolides, Paterna. Ana Eseverri, Asociación Pandora, Madrid. Mireia Estrada, Jiwar Creació i Societat, Barcelona. Neus Fàbregas, Associació Jarit, València. Rachid Faris Smahi, Amigos del Sáhara Marroquí, Lleida. Josep Ferré, IEMed, Barcelona. Senén Florensa, IEMed, Barcelona. Joan Font, DEMA, Barcelona. Jerémie Fosse, EcoUnion, Barcelona. Marta García, Art Motile, Barcelona. Inés Garrell, Associació Suau, Barcelona. Amparo Gea, El Ojo Cojo, Madrid. Germinal Gil de García, Fundación Tres Culturas, Sevilla. Jesús Gómez, Aula Universi-taria del Estrecho, Càdis. Mónica Gómez, Asociación Llere, Toledo. Elena González, Casa Árabe, Madrid. Esther González, Magenta Consultoría, Gijón. Tona Gusi, Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere, Barcelona. Karim Hauser, Casa Árabe, Madrid. Áurea Hermida, RAI Recursos d’Animació Intercul-tural, Barcelona. Mayte Ibáñez, CERAI, València. Cristina Juan, Libertas Internacional, Alacant. Diana Julià, Fundación Dieta Mediterránea, Barcelona. Mª Rosario Lema, COGAMI, Santiago de Compostela. Eduardo López Busquets, Casa Árabe, Madrid. Montserrat López, Centro para la Cooperación en el Mediterráneo, Barcelona. Agia Luna, Artixoc, Barcelona. Nuria Medina, Casa Árabe, Madrid. Juan Merín, Fundación Vo-ces para la Conciencia y el Desarrollo, Madrid. Antonio Merino, Fundación Yehudi Menuhin España, Madrid. Eduard Miralles, Fundació Interarts, Barcelona. Mª Mercedes Montaño, Asociación Inter, Jerez. Juan Luis Muñoz, ADESC, Ceuta. Olivia Orozco, Casa Árabe, Madrid. Rosángela Paschoeto, Sevilla Acoge, Sevilla. José A. Porcar, Bicicomic, Barcelona. Magdalena Queipo de Llano, ACCEM, Madrid. Mònica Rius, Uni-versitat de Barcelona. Enric Roig, FPSC, Madrid. Pedro Rojo, Fundación Al Fanar, Madrid. Maria-Àngels Roque, IEMed, Barcelona. Mercè Rovira, Espiral Entitat de Serveis, Girona. Emili Sánchez, Associació Jarit, València. Arthur Schmitt, Universidad de Granada. Marina Serra, Fundación Internacional Olof Palme, Bada-lona. Louis Sicard, Recreatura Art & Culture, València. Carina Soriano, IEMed, Barcelona. Laura Soriano, Global Network for Rights and Development, València. Cristóbal Suria, Universitat de València. Elena Tarifa, Associació Món, Barcelona. María Tejada, ACCEM, Madrid. Pierangelo Vallaperta, Al Tarab, Sevilla. Diana Zarzo, Global Network for Rights and Development, València.


95

Young People Combating Hate Speech OnlineVII Concurs internacional de relats i contes «Un mar de paraules»

Llançament de la convocatòria: 1 d’abrilTancament de la convocatòria: 15 de juny

Entrega de premis, seminari sobre narrativa i visita cultural: del 20 al 22 d’octubre Col·laboració amb: Fundació Anna Lindh (FAL) i xarxes nacionals de la FAL, Programa «No Hate Speech» del Consell d’Europa, Institut Català d’Arqueologia Clàssica, Institut d’Estudis Catalans, Ajuntament de Tarragona, Generalitat de

Catalunya, Casa de les Lletres

L’IEMed llança una nova convocatòria d’aquest concurs, que és una de les accions estructurals de la Fundació Anna Lindh (FAL) i que fomenta la producció de contes i relats breus sobre les diferents realitats de la regió euromediterrània des del punt de vista de joves escriptors dels països membres de l’Associació Euromediterrània d’entre 18 i 30 anys. El concurs es convoca, en aquesta setena edició, en el marc de la campanya «Els joves contra el discurs de l’odi a la xarxa» del programa «No Hate Speech» del Consell d’Europa i convida a reflexionar sobre el preocupant auge de discursos que fomenten el racisme i la discriminació als països euromediteranis i a proposar vies per contrarrestar aquesta tendència. Els autors dels relats finalistes reunits a la cerimònia d’entrega de premis, el dia 20 d’octubre a l’Institut d’Estudis Catalans, assisteixen també al seminari «Literary Language, Instrument of Dialogue», el dia 21, a l’IEMed i a una visita cultural a Tarragona, el dia 22, per conèixer la ciutat romana i l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica.

96


Relats finalistes: Sahar Ammar, A Dream on the Border, Tunísia. Amri Awatef, Mosaic, Tunísia. Martyna Chrzescijánska, Seven years in Dreamland (relat guanyador), Polònia. Mahmoud El Mohr, Love and Hate Conflict, Egipte. Mladen Grgic, Brokeback Suicides (segon premi), Montenegro. Sayed Ismail, Love Comes from the North (tercer premi), Palestina. Agnija Kazuša, My Internet Life, Letònia. Ilias Kolokouris, Catfish, Grècia. Jaroslaw Macnar, Little Chapel, Polònia. Wissam Emad Mo’hd Alazzam, The Virtual Windows, Jor-dània. Petra Iuliana Pintelei, A Message from the Future, Romania. Giulio Pitroso, Ode to the Border, Itàlia. Amela Sarajlic, The Day of the Planet Earth, Bòsnia i Hercegovina. Martí Vilagut, The Dark City, Espanya. Slavena Zaharieva, A Summer Morning, Bulgària.

Ponents i membres del jurat internacional: Elisabetta Bartuli, presidenta del jurat, professora d’Es-tudis Àrabs, Universitat Ca’ Foscari de Venècia, traductora i editora, Itàlia. Bruno del Mazo de Unamuno, coordinador a Espanya de la campanya «No Hate Speech» del Consell d’Europa, Institut de la Joventut, Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat. Senén Florensa, president executiu, IEMed. Jamila Hassoune, mem-bre del jurat, bibliotecària, crítica literària i activista organitzadora de la iniciativa Caravana de Llibres, Marroc. Mary Ellen Kerans, traductora; presidenta, Mediterranean Editors and Translators. Daniel López Bončina, Eslovènia. Guanyador de la sisena edició del concurs (2013). Pere-Antoni Pons, membre del jurat, escriptor i periodista. Maria-Àngels Roque, codirectora de l’Àrea de Cultura i Societat Civil, IEMed. Joandomènec Ros, president, Institut Estudis Catalans.


97

13internacional

ara DISSABTE, 15 DE NOVEMBRE DEL 2014

“No et casis mai amb un palestí, podria ser mort l’endemà”. Amb la contundèn-cia d’aquestes paraules del poeta Yamin Nubani comença Sayed Ismail el seu re-lat, guardonat amb el tercer premi de l’edició 2014 del concurs literari Un mar de paraules, de l’Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed).

Fill de refugiats palestins durant l’ocu-pació del 1948, el Sayed va néixer el 1984 a Kuwait, però viu actualment a la franja de Gaza, sota setge constant d’Israel. En els bombardejos de l’última ofensiva mi-litar va veure morir set amics. “Sóc a Ga-za, això significa que sóc a la presó”, afir-ma, referint-se a la duresa de les condici-ons de vida dels palestins a la franja.

Amb només set anys va haver d’enca-rar-se a la mort per primer cop. “El fill d’un dels nostres veïns estava jugant amb un objecte que havia trobat a terra: era una mina”, recorda. La seva cara li ha que-dat gravada a la memòria: “Era ros i blanc de pell, si el veiessis no sabries reconèixer que era àrab”. Això va ser a Kuwait, du-rant la primera Guerra del Golf, quan el suport del líder palestí Iàsser Arafat a l’Iraq va provocar un setge contra els pa-lestins en territori kuwaitià. Altre cop re-fugiats de guerra, van arribar a Gaza el 1993, coincidint amb els últims mesos de la Primera Intifada. “Vaig veure amb els meus propis ulls els enfrontaments san-

guinaris entre els soldats israelians i els palestins”, afirma.

Ha trobat en l’escriptura la seva arma personal de denúncia. Després d’estudi-ar a Algèria, ara fa de periodista freelance per a nombrosos mitjans àrabs, i aprofi-ta cada ocasió per difondre la situació dels palestins a Gaza. El Sayed creu que l’edu-cació és l’eina clau de la lluita per a l’alli-berament de Palestina, i denuncia els im-

pediments per sortir del país, que l’any passat li van fer perdre una beca per estu-diar un màster a Tunísia.

Explica que els palestins confinats a la franja no disposen de prou recursos edu-catius ni sanitaris. A la seva mare, malal-ta de càncer terminal, se li va denegar el permís de rebre un tractament en un hos-pital israelià, amb una resposta “molt fà-cil i simple: no”. Pel Sayed aquesta actitud demostra el tractament que reben els pa-lestins: “Nosaltres no som humans per ells, només números”, diu. També va per-dre l’amor de la seva vida, una noia algeri-ana, perquè no va aconseguir el permís per dur-la a Gaza.

Confessa que quan va llegir les parau-les de Nelson Mandela a El llarg camí cap a la llibertat es va posar a plorar. “Jo també tinc aquesta creença: un dia deixarem de ser esclaus a la nostra pàtria”, diu. Prenent el líder sud-africà com a clar referent, el Sa-yed no veu altra solució al conflicte que la pacífica, amb la creació d’un “estat civil per a tothom”, que inclogui palestins i israeli-ans. La seva “venjança” és la destrucció de la “idea de superioritat” dels seus enemics, igual que va fer Mandela a Sud-àfrica.

Un nou tancament de la frontera entre Gaza i Egipte va impedir que el Sayed tor-nés a casa seva. Divendres passat va viat-jar a Tunísia amb una possible oferta de feina que al final no ha aconseguit.e

Sayed Ismail: “Algun dia els palestins deixarem de ser esclaus a la nostra pàtria”

MIREIA QUINGLES

PREMI LITERARI

Putin alerta que les sancions amenacen l’economia mundial

G-20

El president rus, Vladímir Putin, va caldejar ahir l’ambient de la cime-ra de països del G-20 que es fa aquest cap de setmana a Brisbane, a Austràlia, quan va alertar que les sancions occidentals contra Rússia –per la invasió de Crimea– amena-cen l’economia mundial. “Són per-judicials per a nosaltres i per des-comptat que ens estan fent mal. Pe-rò també són perjudicials per als que ens les imposen, ja que estan soscavant tot el sistema de relacions econòmiques internacionals”, va assegurar Putin en una entrevista a l’agència russa Tass. Putin va dir que no trauria el tema de les sanci-ons durant la cimera del G-20 per-què “no portaria enlloc”, però el pri-mer ministre britànic, David Came-ron, per la seva banda, va alertar que si es confirma l’increment de la pressió militar a l’est d’Ucraïna les sancions s’ampliaran.Sayed Ismail ha rebut el tercer premi

del concurs de l’IEMed. MOHAMMED ZAANOUN

Diari Ara15/11/2014

98


XIII Reunió dels coordinadors de xarxes de la Fundació Anna Lindh

ReunióLloc: Nàpols

Data: del 27 al 30 d’octubreCol·laboració amb: Fundació Anna Lindh

En tant que coordinador de la Xarxa espanyola de la FAL, l’IEMed assisteix a la trobada anual de les institucions coordinadores de cadascuna de les 43 xarxes nacionals que componen la FAL, en el marc de la presidència italiana de la UE. Els participants realitzen un balanç de la fase tercera d’implementació del programa d’actuació de la Fundació i es presenten les línies estratègiques per a la quarta fase, que s’inicia el 2015, i bones pràctiques de diferents xarxes nacionals.


99

Developing Women Empowerment

PresentacióLloc: Secretaria de la Unió per la Mediterrània, Palau de Pedralbes, Barcelona

Data: 26 de marçCol·laboració amb: Unió per la Mediterrània, Fundació de Dones de l’Euromediterrània

En el marc del seminari «Women’s Socio-Economic Empowerment: Projects for Progress» organitzat els dies 26 i 27 de març per la Unió per la Mediterrània (UpM), la Fundació de Dones de l’Euromediterrània, participada per l’IEMed que n’acull la secretaria, dóna a conèixer de la mà de la seva presidenta, Fauzia Assouli, el projecte «Developing Women Empowerment» a la sessió dedicada a projectes que tenen el suport de la UpM i davant 200 representants governamentals, agències de desenvolupament i organismes internacionals que treballen sobre qüestions de gènere, del sector privat i de diverses ONG i associacions de la societat civil.

Social Entrepreneurship and the Collaborative Economy

Trobada Euromediterrània de la Joventut 2014 Lloc: Agència Catalana de la Joventut, Barcelona

Data: 7 i 8 d’abrilCol·laboració amb: Departament de Benestar Social i Família, Generalitat de Catalunya

L’IEMed col·labora un any més en aquest espai internacional de trobada per a joves del nord i el sud de la Me-diterrània en el que es posen en comú projectes i bones pràctiques tot possibilitant l’establiment de dinàmiques de cooperació entre les associacions que hi participen. Enguany l’economia col·laborativa és el tema que centra les activitats programades, que inclouen visites d’estudi a empreses d’economia col·laborativa i tallers específics sobre innovació i creativitat, crowfunding, coworking i formació oberta.


100


Ciutats i dinàmica relacional al Mediterrani

SeminariLloc: Universitat Internacional de Catalunya i IEMed, Barcelona

Data: 10 i 11 d’abrilCol·laboració amb: Universitat Internacional de Catalunya (UIC)

L’IEMed col·labora en l’organització d’aquesta trobada de reflexió sobre el nou paper de les ciutats dins d’un con-text de globalització i de creixent fractura social, per a la potenciació de les capacitats relacionals que assegurin la qualitat de la vida de la població. Les ciutats estan cridades a desenvolupar un nou perfil, plural i intel·ligent, que trascendeixi aspectes tradicionals com l’urbanisme, les infraestructures o la sostenibilitat per incorporar l’equilibri i integració entre comunitats, especialment en una regió tan diversa com la Mediterrània.

Ponents: Tomàs Alcoverro, periodista i escriptor. Patricia Almárcegui, escriptora. David Bondia, Institut de Drets Humans de Catalunya. David Bonvehí, jurista. Jorge Burdman, Comunitat Israeliana de Barcelona per al Diàleg Interreligiós. Mireia Canals, Universitat de Vic. Miquel Àngel Comas, professor d’Organització Escolar, UIC. Anna Figueras, diputada del Parlament de Catalunya. Senén Florensa, president executiu, IEMed. Jaume González-Agápito, responsable interdiocesà de Diàleg Interreligiós a Catalunya i Balears. Ge-orge Loutfi, cònsol del Líban a Barcelona. Gregorio Luri, filòsof i escriptor. Josep M. Mallarach, membre del Specialist Group on Cultural and Spiritual Values of Protected Areas, IUCN WCPA. Víctor Pallejà, Universitat Pompeu Fabra. Concepció Peig, especialista en Cultura i Patrimoni Artístic i Arquitectònic. Albert Pla, arqui-tecte. Mario Javier Saban, president, Tarbut Sefarad. Jaume Saura, president, Institut de Drets Humans de Catalunya. Josep Serrano, professor d’Història del Dret, UIC. Manuel Tarín, director, Smart City Business Institute. Enric Vendrell, director general d’Afers Religiosos, Generalitat de Catalunya. Abdul Wadut Sabaté, cap de la Dargah Sufí Naqshbandi a Barcelona. Anwar Zibaoui, coordinador general, ASCAME.

Ciutats i dinàmica relacional al MediterraniBarcelona, 10 i 11 d’abril de 2014

Amb el suport de:

La Mediterrània sempre ha estat vista com un gresol de cultures, un lloc d’intercanvi de béns, però també d’idees i relacions, malgrat tots els conflictes que s’han viscut en aquest espai comú. En aquest context, el coneixement de la civilització i de la cultura que han conformat el que avui denominem ciutats mediterrànies es converteix en un instrument privilegiat per comprendre i acceptar les diferències, establir relacions integradores i parlar de pau i entesa entre els pobles.

D’altra banda, la cultura relacional que s’ha desenvolupat a les ciutats mediterrànies es troba a la base de la tradició cultural europea; ciutat com a espai de vida que permet un entramat de relacions i que esdevé una plataforma per a apropar-nos a la realitat social.

I cada ciutat és un “laboratori” adequat per analitzar els aspectes d’aquesta dimensió humana que genera connexió, comunicació amb l’altre i amb l’entorn a diferents nivells. També, per constatar i analitzar els tipus de comunitat o de coexistència creats. Comunitat com a qualitat de comú, d’allò que pertany o s’estén a uns quants, o gaudit per uns quants sense pertànyer a ningú en particular. També es vincula al terme conviure: viure en companyia d’altres, o habitar conjuntament amb altres. I amb coexistència, o l’existència d’una cosa al mateix temps que una altra o d’altres, sense relacions directes.

ÀMBITS TEMÀTICS:1. Dret i ciutatEn l’espai de proximitat ciutadana, cada persona construeix la seva identitat, busca les seves arrels i dóna sentit a la convivència i a la seguretat ciutadana. La ciutat és allò més pròxim als ciutadans; però també fa visible la vulnerabilitat humana davant la comunitat. Es tracta doncs d’humanitzar l’espai urbà amb la protecció i la promoció dels drets humans, i de potenciar les xarxes relacionals que s’hi vinculen.

2. Ciutat: interculturalitat i/o mestissatgeLa xarxa de les ciutats s’estén pel món d’avui i en fa un organisme viu, àgil, permanentment connectat: anàlisi d’experiències arrelades en la tradició, i de noves que sorgeixen; estudi de les transformacions que s’esdevenen –i que compartim amb els altres– quan entrem en contacte amb persones i grups diferents; d’adaptació a situacions noves; d’entesa de contacte entre grups d’origen diferent que genera transformacions que duen a canvis de mentalitat, d’universos simbòlics, d’imaginaris personals, de formes de percebre i sentir el món.

3. La ciutat com a observatori de relacions En aquest àmbit s’ha volgut centrar l’atenció en dos punts: la percepció i presència de la natura a la ciutat com a motor de relacions, i l’anàlisi de com la diversitat religiosa incideix en l’àmbit ciutadà a la zona de la Mediterrània.

Facu

ltat

de

Dre

t


101

L’Orientalisme peninsular en el context internacional

SimposiLloc: Museu de Reus, Reus i Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona

Data: 15 i 16 de maigCol·laboració amb: Museu Nacional d’Art de Catalunya, Institut Municipal de Museus de Reus

Amb motiu de les exposicions del pintor Josep Tapiró Baró (Reus 1836-Tànger 1913) al Museu Nacional d’Art de Catalunya i a l’Institut Municipal de Museus de Reus, l’IEMed col·labora amb aquests dos museus en l’orga-nització d’aquest simposi que revisa, de la mà de destacats experts en el període de l’Orientalisme, la història del Marroc vuitcentista fins a l’establiment del Protectorat, així com l’art i la cultura peninsulars inspirats en aquest àmbit geogràfic. Així, el simposi estudia la gestació i la significació de les produccions pictòriques de l’època en el context artístic europeu i nord-americà a través de dos àmbits temàtics: la història, la societat i la cultura del nord del Marroc a la segona meitat del segle XIX i primeres dècades del segle XX; i el paper dels viatgers romàntics en la literatura i en les arts plàstiques, la importància de l’evocació de l’al-Andalus a la cultura vuitcen-tista peninsular, i el paper dels pintors espanyols, i més concretament catalans, en el context de l’art orientalista internacional.

102


Ponents: Yolanda Aixelà, CSIC. Youssef Akmir, Universitat Ibn Zohr, Agadir. Jordi Carbonell, Universitat Rovira i Virgili, Tarragona. Senén Florensa, president executiu, IEMed. José Antonio González Alcantud, Universidad de Granada. Bernabé López, catedràtic honorari d’Història de l’Islam Contemporani, Universidad Autónoma de Madrid. Carles Pellicer, alcalde de Reus. Carlos Reyero, Universitat Pompeu Fabra. José Manuel Rodríguez Domingo, Universidad de Granada. Josep Sànchez Cervelló, Universitat Rovira i Virgili, Tarragona. Pepe Serra, director del Museu Nacional d’Art de Catalunya. Eliseo Trenc Ballester, Université de Reims Champagne-Ardenne.


103

Femmes de l’Euro-Méditerranée: suivi de la participation à la vie économique et politique

et de la violence vers les femmesSeminari

Lloc: IEMed, BarcelonaData: 15 i 16 de desembre

Col·laboració amb: Fundació de Dones de l’Euromediterrània

Primer seminari de treball de la Fundació de Dones de l’Euromediterrània (FFEM), que té seu a l’IEMed, per preparar l’informe de seguiment qualitatiu dels avanços dels estats membres de la Unió per la Mediterrània (UpM) en temes de dones. L’IEMed coordina aquest informe juntament amb el Forum Femmes Méditerranée (França) i la Lliga Democràtica de Drets de les Dones (Marroc). Així, a partir de la identificació de l’estat actual dels drets de les dones als diferents països de la regió, el seminari assenyala els principals temes transversals que repercuteixen en l’empoderament de les dones en la vida política, econòmica i social i en la lluita contra la violència de gènere per tal de realitzar una sèrie de propostes i recomanacions de cara la II Conferència de l’UpM sobre autonomia so-cioeconòmica de les dones i a la IV Conferència Ministerial Euromediterrània sobre temes de gènere. La trobada serveix també per presentar el pla de treball de la FFEM per al 2015.

Ponents: Mariam Abdo, coordinadora per a l’Orient Mitjà, Xarxa Mediterrània contra la Tràfic de Persones, Líban. Fouzia Assouli, presidenta, Federació de la Lliga Democràtica de Drets de les Dones, Marroc. Del- phine Borione, secretària general adjunta per a Afers Socials i Ciutadans, Unió per la Mediterrània. Soukeina Bouraoui, directora, Centre des femmes arabes de formation et de recherche – CAWTAR, Tunísia. Naima Chikhaoui, professora universitària, Marroc. Helena de Felipe, presidenta, Associació d’Organitzacions de

22 LAVANGUARDIA O P I N I Ó DILLUNS, 3 MARÇ 2014

IGNOT

S aben com fa el vent quan bressolal’ordi?El teatre, com l’art, sempre ha

parlat de la vida. L’escenari, en latradició occidental, ha estat el lloc en elqual, des del grecs, s’han representat elsconflictes d’una comunitat, les tensionsque la defineixen i els somnis dels qualss’ha nodrit. A l’escena, una comunitat s’hitroba reflectida i descobreix, així, allòque la dignifica i també allò de què sen’hauria d’avergonyir. El teatre, més en-llà del text, que pot ser llegit privadamental marge de la seva representació, és so-bretot posada en escena: una realitat quenomés arriba a ser allò que és quan es faen un escenari i davant del públic.Per això, les obres diuen allò que

diuen, quan van ser escrites, i diuen,sovint una altra cosa, quan són interpre-tades i el temps i el lloc que les acull defi-neix el context de recepció, que actualit-za el sentit original. D’aquí l’estranya rea-litat de les obres teatrals: només són vivesplenament quan són en escena, davantdel públic. Perquè és el temps del públicel que les dota de singularitat i concreció.És només aleshores que l’obra és viva,

quan un auditori se sent directament in-terpel·lat pel que veu i escolta, encara queel text s’hagi escrit en un altre temps, unaltre lloc i per a un altre auditori.Hegel ho va dir a la seva manera, quan

va sostenir que el teatre (la poesia dra-màtica, deia) era, entre les formes ar-tístiques, la que de formamés intensa arti-cula la dimensió universal i la dimensióindividual que defineix pròpiament lasubjectivitat. O el que ve a ser el mateix:

en el teatre, més que en cap altra de lesarts, es modula contínuament un diàlegentre continguts concrets i contingutsgenerals. Quan el teatre és de debò,desborda l’anècdota i la seva singularitatconcreta.Aquests dies s’està presentant en una

de les sales gòtiques de la Biblioteca deCatalunya, un espai màgic descobert pera usos teatrals per la Compa-nyia La Perla 29, una obraemocionant, de gran intensi-tat, intel·ligent i colpidoraque està corrent de boca enboca fins a haver forçat unapròrroga de les funcions:Traduccions de Brian Friel,en una traducció prodigiosade Joan Sellent i dirigidaamb sensibilitat i subtilesaper Ferran Utzet, amb unatropa d’actors i actrius des-comunals. Friel, que és unclàssic contemporani, no ésdesconegut aquí: el TeatreLliure ja va interpretarDan-sa d’agost l’any 1993. I Tra-duccions ja havia pujat a es-cena fa uns anys, però ales-hores o bé no era encara elseu temps, o aquella no erala versió que calia. Ara esmostra com una obra d’ex-trema actualitat en el pano-rama polític i cultural.L’acció està ambientada

en un petit poble d’Irlandael 1833, un moment en quèl’exèrcit britànic cartografia el territoriper traduir a l’anglès els topònims origi-nals en gaèlic. En l’obra original, el públicha de suposar que els personatges irlande-sos parlen gaèlic i els anglesos, anglès, toti que tots, en realitat, parlen anglès. Aquís’ha reproduït el mateix efecte, perquètant els uns com els altres parlen en cata-là, encara que els irlandesos ho fan enuna versió no normativa plena de detallsultralocals i anacrònics.

En qualsevol cas, el conflicte es pro-dueix entre una comunitat que vol preser-var la seva llengua i els noms dels llocs i, através d’ella, la seva història i unamanerade viure i veure el món, i una altra, quearriba amb pretensions colonitzadores,que busca, a través de l’homogeneïtzaciódels topònims en la llengua comuna, nor-malitzar, modernitzar i civilitzar un món

que, imaginen, està condemnat a desapa-rèixer. Tota l’obra passa al pati de la casadelmestre, que fa d’escola de llengua, his-tòria i etimologies. I és en aquest espai onels soldats britànics, convenientment aju-dats pel fill gran del mestre, entregat alsanglesos, despleguen els mapes en quèsubstituiran els noms gaèlics pels angle-sos nous, construïts ad hoc de maneraartificial.Els dos grups, que parlen en català, en-

cara que el públic sap que parlen llengüesdiferents, necessiten, per entendre’s,d’un traductor que passa els mots d’unallengua a l’altra, provocant situacions hila-rants. Algú va dir que la traducció és laforma que tenen les paraules de ferl’amor, i tenia raó. PeròTraduccionsmos-tra que tambépot ser una forma de violèn-cia. L’obra és plena d’amor i també de vio-

lència, i conté escenes abso-lutament màgiques que noes poden explicar sense cau-re en l’espòiler i alguns delspersonatges més fascinantsque s’han vist en un teatrecatalà, com el vell borratxoque passa les hores recitantHomer en grec.Però sobretot, apart de

ser una joia teatral inoblida-ble, l’obra fa pensar. Kant, afinals del segle XVIII, vaclassificar jeràrquicamentles diferents arts en funciódel que deixaven per pen-sar, ja que creia, legítima-ment, que l’art té a veureamb el plaer i el coneixe-ment. Doncs bé, Traduc-cions fa pensar, i molt, en laincomprensió que es generaentre llengües i cultures di-verses quan aquestes basenla seva relació en el domini,la colonització i la violènciad’una sobre l’altra. I fa evi-dent també les dificultatsd’entendre’s, més enllà de la

immediatesa carnal dels cossos, quan larelació no està fundada en la igualtat. Sen-se aquesta, res, ni el diàleg ni la convivèn-cia ni l’entesa no poden ser, per molts es-forços que es facin, possibles. Definitiva-ment, cal tornar a llegir Els dominats il’art de la resistència, el clàssic de JamesC. Scott.De debò: si poden, vagin a veure Tra-

duccions: sentiran com fa el vent quanbressola l’ordi...c

Delessufragistesa lesPussyRiot

‘Traduccions’

L es dones feministes sempre hande cridar l’atenció per fer visi-bles les seves denúncies; llan-çant-se als peus dels cavalls o

fent actes vandàlics com les suffragettesde finals del segle XIX i inicis del XX.Denúncies que avui dia ens semblen òb-vies com que les dones puguin votar. Pre-sentats els seus actes per certs historia-dors com a simples actes vandàlics per pro-vocar un soroll indiscriminat, en realitatvan constituir actes polítics en tota regla,manifesta Lena Mohamed al catàleg del’exposició Art under attack, que s’exhi-beix a la Tate Britain fins al 24 demarç. Lacuidadora sosté: “Moltes de les suffraget-tes havien estudiat en escoles d’art i sa-bien quins artistes i quadres col·locavenen el seu objectiu. Lluny de ser actes des-pistats de destrucció, les protestes van sermolt sospesades en els caps dels qui lesvan perpetrar”. Que s’hagi dit el contrariés, per ella, una prova més de menyspreuenvers aquestes dones.El patriarcat, els governs autocràtics i

també els governs demòcrates fan difícilsels drets de les dones ja que aquestes sónmenystingudes o objecte d’escàndol. Enl’actualitat quan apareixen mostrant elspits com les Femen, el grup feminista

ucraïnès que ha assolit visibilitat interna-cional reivindicant drets civils i manifes-tant-se contra el turisme sexual. També ésel cas del grup de protesta feminista PussyRiot, les rockeres russes, que cobertesambpassamuntanyes i vestits de colors vis-tosos els interessa més l’impacte de lesseves actuacions que ser reconegudes per-sonalment als mitjans de comunicació.Aquest privilegi l’hi va concedir el Govern

rus quan tres de les components del grupvan ser arrestades. Quaranta segons d’ac-tuació de les Pussy Riot a la catedral delCrist Salvador deMoscou van donar la vol-ta al món i els van proporcionar gairebédos anys de presó. Actualment s’exhibeixun documental sobre elles en unes poquessales de cinema.Les Pussy Riot em recorden les Guerri-

lla Girls, col·lectiu d’artistes feministes definals dels vuitanta, que apareixien ambmàscares de goril·la i en ocasions ambmi-

nifaldilles i malles de xarxa, ningú no co-neixia la seva identitat, allò que els interes-sava eren els seus actes reivindicatius comla sonada campanya de denúncia del des-equilibri de gèneres almón de l’art: segonsels seus càlculs, menys del 3% dels artistespresents al Metropolitan Museum de No-va York eren dones. En canvi, el 83% delsnus eren femenins. “Han de despullar-seles dones per poder entrar al museu?”, espreguntava el cèlebre cartell amb què vanempaperar la ciutat a mitjans dels anysvuitanta.Per desgràcia les dones feministes sem-

pre tenen drets per reivindicar perquèaquests no siguin trepitjats o anul·lats. Hohan fet les dones tunisianes davant el pe-rill que es canviés en la nova Constitucióel concepte d’igualtat per complementarie-tat, com volien els islamistes. Durant lesrevoltes àrabs les tecnologies de la comuni-cació ens han mostrat l’atreviment de lesdonesmanifestant-se i denunciant fets pú-blicament, i moltes ho han pagat crua-ment, violades o despullades almig del car-rer per humiliar-les encara mésI ara a Espanya també cal enfilar-se con-

tra la llei Gallardón ja que l’Estat preténatorgar-se la prerrogativa de decidir quiha d’avortar en comptes de les dones. As-pecte un punt hipòcrita perquè ja sabemel que passava en l’època franquista quan

les dones que tenien recursos anaven aavortar a l’estranger i les altres a llocs clan-destins, dubtosos per a la salut física imen-tal. Segons les dades aportades pel Col·lec-tiu13 de Marsella, cada any al món moren70.000 dones i centenars de milers tenenferides greus sovint irreversibles peraquesta causa. “És terrible veure que enun país com Espanya, que en aquests úl-tims anys s’havia convertit en una referèn-

cia per als qui lluiten contra la violènciacontra les dones, es produeixi un retrocésen matèria de dret a disposar del propicos”, va afirmar la ministra de Drets de lesDones, Najat Belkacem, en una entrevistaa diversos mitjans francesos. Aquesta joveministra amb trajectòria feminista va ha-ver de mossegar-se la llengua l’endemàdient que cada govern decidia els seusafers interns, en va es pot ser a més porta-veu d’un govern, sigui conservador o pro-gressista.c

L’obra és plena d’amori també de violència,i conté escenesabsolutament màgiques

M.-À. ROQUE, antropòloga, IEMed

Les dones feministes sempretenen drets per reivindicarperquè aquests no siguintrepitjats o anul·lats

En les revoltes àrabs lestecnologies de comunicacióens han mostratla gosadia de les dones

Maria-Àngels Roque

Xavier Antich


104


Dones Emprenedores Mediterrànies – AFAEMME, Espanya. Sophie Dimitroulias, vicepresidenta, Associació de Dones de l’Europa Meridional – AFEM, Grècia. Nawel Drissi, doctoranda, Institut des Sciences humaines Ibn Charaf, Tunísia. Senén Florensa, president executiu, IEMed, Espanya. Ana Sofia Fernandes, responsable del Centre de Documentació i Recursos, Institut Europeu per a la Igualtat entre Homes i Dones – EIGE, Por-tugal. Esther Fouchier, presidenta, Forum Femmes Méditerranée, França. Nada Gabr, professora assistent, Universitat Americana del Caire, Egipte. Silvia Gagliardi, experta, Centre Irlandès de Drets Humans – ICHR, Irlanda. Cécile Gréboval, consultora, França. Lina Jazraoui, investigadora en Drets de les Dones, Jordània. Dima Karadsheh, consultora, Jordània. Chérifa Kheddar, presidenta, Associació Djazairouna de víctimes del terrorisme, Algèria. Martine Lévy, experta en Igualtat, Forum Femmes Méditerranée, França. Stella Mally, coordinadora de projectes, Associació d’Organitzacions de Dones Emprenedores Mediterrànies – AFAEMME, Espanya. Zohra Mergueldi, presidenta Xarxa Universitària i Científica Euromediterrània sobre Gènere i Dones – RUSEMEG. Faiza Ouibrahim, coordinadora de projectes, Centre d’Informació i de Documentació sobre els Drets dels Infants i les Dones – CIDDEF, Algèria. Nathalie Pilhes, secretària general, Delegació Interministerial a la Mediterrània – DiMed, França. Noura Raad, doctoranda, Universitat Aix-Marseille i Universitat Libanesa, Líban. Serena Romano, presidenta, Corrente Rosa, Itàlia. Maria-Àngels Roque, codirectora de l’Àrea de Cultura i Societat Civil, IEMed, Espanya. Yesim Sevig, secretària general, Associació de Dones Emprenedores Turques – KAGIDER, Turquia. Alexandra Silva, vicepresidenta, Plataforma Portuguesa de Drets de les Dones, Portugal. Nadia Ait Zai, presidenta, Centre d’Informació i de Documentació sobre els Drets dels Infants i les Dones – CIDDEF, Algèria.

Mediterranean Editors and Translators Meetings

CursLloc: IEMed, Barcelona

Data: 16 de maig i 19 de setembreCol·laboració amb: Mediterranean Editors and Translators (MET)

L’IEMed acull novament part dels tallers formatius per a professionals de la traducció i edició de textos que organitza el MET durant 2014. Al mes de juny: «Activating the passivists: passifying the activists» i «Singular they: honourable usage or a sign of grammatical incompetence?» i al mes de setembre: «Corpus-based decision-making for editors and translators: issues in using corpora or corpus surrogates in corpus guidance» i «A keyword corpus to go: exploring the potential of WebBootCat».

Professorat: John Bates, cap del Servei d’Idiomes de la Universitat Rovira i Virgili, Tarragona. Mary Fons, traductora i intèrpret. Mary Ellen Kerans, presidenta del MET Council, escriptora, editora i traductora. Alan Lounds, traductor i editor, UPC i MET. Anne Murray, traductora. Irwin Temkin, professor ESL/EFL, traductor i editor. Stephen Waller, traductor.

Cursos i màsters


105

Mundo. Una geografía poéticaPresentació

Lloc: IEMed, BarcelonaData: 9 de gener

Col·laboració amb: Icaria Editorial

L’IEMed acull la presentació a Barcelona d’aquest llibre, darrera obra del diplomàtic i escriptor Manuel Montob-bio, exambaixador d’Espanya a Albània. L’obra és un poemari que, a través de les successives parts en que es divideix, reflecteix la construcció d’una geografia interior i personal a partir de la pròpia experiència vital.

Ponents: Carles Duarte, poeta. Senén Florensa, president executiu, IEMed. Manuel Montobbio, diplomà-tic, escriptor i autor del llibre. Lídia Pujol, cantautora.


106


De la Mudawana a la nova constitució tunisiana


Data: 25 de marçCol·laboració amb: Fundació de Dones de l’Euromediterrània, Fundació Ibn Batuta

Durant l’any 2004, Marroc va revisar la Mudawana, o codi de l’estatut personal, i hi va incorporar importants millores per als drets de les dones. Aquesta taula rodona amb membres de la Fondation des Femmes de l’Euro-Méditerranée fa balanç del grau d’aplicació d’aquesta legislació i dels canvis socials en clau de gènere que ha viscut el país magrebí durant aquesta darrera dècada en el context de l’aprovació a un altre país de la regió, Tunísia, d’una nova constitució que es destaca dins el món àrab pel seu enfocament progressista, especialment pel que fa a la condició de la dona.

Ponents: Fouzia Assouli, presidenta, Fédération de la Ligue Démocratique des Femmes, Casablanca. Soukaina Bouraoui, directora, Center of Arab Woman for Training and Research, Tunis. Mohamed Chaib, president, Fundació Ibn Batuta, Barcelona. Senén Florensa, president executiu, IEMed. Esther Fouchier, presidenta, Forum Femmes Méditerranée, Marsella.


107

Nova narrativa egípcia: una aproximació revolucionària


Data: 2 d’abrilCol·laboració amb: Universitat Complutense de Madrid, Universitat de Barcelona

Aquesta taula rodona analitza la literatura egípcia contemporània i les noves formes narratives que estan arre-lant en relació amb la revolució egípcia i el convuls panorama polític i social del país. Fórmules narratives que, hereves en més d’un sentit de l’anomenada generació d’escriptors dels anys noranta, reflecteixen la situació d’una societat polaritzada, altament polititzada i sovint descreguda a través d’un ampli i ric ventall que va des dels enfocaments realistes fins a l’ús de l’esperpent i que constitueix una eina de denúncia de la triple crisi que viu el país i de les seves manifestacions entre les diferents comunitats i classes socials.

Ponents: Abeer Abdel Hafez, professora de la Facultat de Lletres, Universitat del Caire. Miquel Forcada, professor d’Estudis Àrabs i Islàmics, Universitat de Barcelona. Maria-Àngels Roque, codirectora de l’Àrea de Cultura i Societat Civil, IEMed.

108


1941, el año que retornaPresentació

Lloc: IEMed, BarcelonaData: 14 de maig

Col·laboració amb: Editorial Cómplices

L’IEMed acull la presentació a Barcelona de la darrera obra de l’escriptor croata Slavko Goldstein, un exhaustiu repàs de la història recent de Croàcia des d’una aproximació autobiogràfica i novel·lada que té el seu inici un 10 d’abril de 1941, quan les tropes alemanyes van entrar a Zagreb, rebudes com alliberadores pels croates. Tres dies més tard, Ante Pavelic, futur líder de l’Estat Independent de Croàcia, retornà de l’exili a Itàlia i el pare de Goldstein, llibreter a Karlovac, fou detingut amb altres ciutadans jueus, serbis, comunistes i simpatitzants iugoslaus. Més de 50 anys més tard, Goldstein busca reconstruir els darrers dies del seu pare a la vegada que indaga en les arrels de les atrocitats que, de nou, van retornar a Croàcia i a Bòsnia als anys noranta.

Ponents: Senén Florensa, president executiu, IEMed. Slavko Goldstein, periodista, escriptor, editor i autor del llibre. Christian Martí-Menzel, agent literari i traductor, Agència Literària Transmit. Ignacio Vidal-Folch, periodista i escriptor.


109

Primavera Àrab: balanç desigualTaula rodona

Lloc: IEMed, BarcelonaData: 17 de juny

Amb motiu del 25è aniversari de l’IEMed, l’Institut organitza aquesta taula rodona de presentació del número 20-21 de Quaderns de la Mediterrània que sota el títol «Escenarios Mediterráneos» recull algunes de les col-laboracions més destacades aparegudes des de 2003, any en què va començar a editar-se, per oferir reflexions contrastades de la Mediterrània des d’aproximacions pròpies de la sociologia, l’antropologia, la filosofia o els estudis culturals, entre d’altres. La taula rodona compta amb la conferència de Tahar Ben Jelloun, un dels autors en llengua francesa més il·lustres i prolífics de la seva generació, consagrat com a escriptor l’any 1987 en rebre el premi Goncourt per la novel·la La nit estrellada. A la seva obra tracta sovint la qüestió de la discriminació racial, l’emigració i els conflictes identitaris i religiosos.

Ponents: Tahar Ben Jelloun, novel·lista, periodista, poeta i assagista marroquí. Senén Florensa, president executiu, IEMed. Maria-Àngels Roque, directora de Quaderns de la Mediterrània, IEMed.

26 LAVANGUARDIA O P I N I Ó N LUNES, 28 JULIO 2014

MESEGUER

L os países que bordeanel Mediterráneo se vensacudidos por protes-tas y disturbios que con-

tinúan en la actualidad a pesarde derribar gobiernos y dictado-res en el sur, mientras en la orillanorte losmovimientos de protes-ta social cuestionan los progra-mas de austeridad neoliberales yalguno se convierte en partidoexitoso como Podemos, que haalcanzado un 8% de votos en laselecciones europeas. La regiónmediterránea se ha convertidoen el epicentro de una crisis glo-bal y en un laboratorio de nuevasformas de movilización social ypolítica. Pocos análisis han trata-do de vincular el malestar en elmundo árabe con los aconteci-mientos producidos en la orillanorte del Mediterráneo.Si el año 2011 fue de revueltas

globalizadas en toda la cuencamediterránea, las concepcionesneoliberales se abrieron paso enel mundo árabe ya a finales delos setenta. La experiencia tune-cinamostró que no existe una co-rrelación lineal positiva entre elcrecimiento económico, la reduc-ción de la pobreza y la mejora delos indicadores de desarrollo humano,aunque desde una perspectiva macroeco-nómica Túnez tenía un crecimiento del5% anual desde 1990. Pese a la rigurosavigilancia policial y a la represión política,las protestas masivas que llevaron al de-rrocamiento de los líderes autoritarios nofueron ninguna sorpresa. Desde comien-zos de la década del 2000 había habido in-formes dispersos sobre el aumento del ac-tivismo sindical y el surgimiento de protes-

tas espontáneas. A causa de la estrecha re-laciónmantenida entre los sindicatos y losregímenes, a menudo la contestación es-pontánea adoptaba la forma de huelgas nooficiales. Los países como Túnez y Egiptoestaban preparados para el cambio.En un estudio que publiqué sobreLa so-

ciedad civil en Marruecos, la emergenciade los nuevos actores (Icaria, 2002) paracontribuir al debate sobre la sociedad ci-vil en el área mediterránea, manifestaba“que no sólo interesa a los países del sur,sino también a los europeos, en un mo-

mento en que la globalización es-tá marcando un importante pul-so a las economías y a las cultu-ras locales. La aparición de nue-vas plataformas comprometidascon el desarrollo sostenible, elmedio ambiente y los derechoshumanos al margen de los parti-dos convencionales, así como lasvoces que empiezan a alzarse afavor de la ética mundial, supo-nen la necesidad de contemplarconmayor complejidad losmovi-mientos civiles que aparecen enel sur del Mediterráneo, asocia-ciones con capacidad de gestiónque obligan a los gobiernos acomprometerse con proyectospresentados y gestionados en elámbito local”.La mayoría de analistas políti-

cos sobre las revoluciones ára-bes han subrayado los aspectosde la represión política y hanmi-nimizado los aspectos sociales,ignorando los cambios vincula-dos a la reestructuración econó-mica. Pero el politólogoLarbi Sa-dik sostiene que “las revolucio-nes árabes no han sido de carác-ter intelectual (no ha habido pa-dres fundadores intelectuales),ni tampoco se han debido única-

mente a aspectos socioeconómicos; de he-cho, tienen que ver con una distribuciónde poder, cuestionan los poderes que con-trolan el conocimiento democrático”.Un ejemplo parecido de una coalición

transideológica de personas con unamen-talidad afín son las plataformas de protes-ta contra los desahucios en España, el paíseuropeo con más paro. En la ConferenciaEuromediterránea de Barcelona de 1995por primera vez se valoraba la sociedad ci-vil como factor clave para el desarrollo yla democratización en el sur. Es curioso

que en los medios de comunicación llamela atención que Pablo Iglesias use la pala-bra empoderar en sus debates, cuando esun concepto utilizado desde hace variasdécadas, primero entre colectivos feminis-tas y más tarde en otros ámbitos de la so-ciedad, e incluso en instituciones como laUniónEuropea en relación con el desarro-llo de los países del sur.La UE daba buena nota a luchar contra

las dictaduras al tiempo que los mandata-rios europeos hacían negocios con los go-

biernos autocráticos corruptos. En Occi-dente, las décadas prodigiosas convertíana los ciudadanos en consumidores pasi-vos, haciéndoles creer que el maná nuncase acabaría. Moralmente peor que en labrecha árabe, ya que los dirigentes del sureuropeo minimizaban la magnitud de lacrisis, huyendo de cualquiermedida impo-pular y agravando la intensidad de la rece-sión. La sociedad civil adormecida en elMediterráneo norte ha tenido que desper-tar y hacer oír su voz: las plataformas ycolectivos de ciudadanos actúan de nuevoen los barrios y se han amplificado con lasredes sociales. Acontecimientos similarespasaron enTurquía en junio del 2013 en laplaza Taksim: las consignas y demandasde las personas, mayoritariamente jóve-nes, no encajaban con las pautas y esque-mas tradicionales de la política turca. Susmensajes no iban contra el conservaduris-mo o el islam sino que cuestionaban el pro-yecto urbano neoliberal y la concepciónpaternalista y autoritaria del Gobierno.c

Primaverasyborrascasmediterráneas

La legitimidadde las secesiones

La región mediterránea esepicentro de una crisis globaly laboratorio de nuevasformas de movilización

E s legítima la secesión de un terri-torio en una democracia liberal?Esta pregunta genérica recibehoy varias respuestas, tanto en el

plano de la legitimidad liberal-democráticacomo en el plano institucional.

Una conclusión del debate académico in-ternacional es que estas respuestas ya nopueden ser las de hace dos décadas. El deba-te sobre la legitimidad democrática ha cam-biado a partir de la constatación de los lími-tes conceptuales, normativos e instituciona-les –interpretación de conceptos y valores–que arrastran las concepciones democráti-cas clásicas, especialmente en relación conel reconocimiento y acomodación prácticade los ciudadanos de las nacionesminorita-rias en democracias plurinacionales. Unasegunda conclusión es la importancia de loselementos contextuales, lo que incentivaevitar versiones simples y abstractas del ti-po “la secesión nunca es legítima en unEsta-do de derecho” o “la secesión siempre es le-gítima si se trata de un grupo nacional”, et-cétera. Una secesión puede ser legítima omás legítima en algunos casos que en otros.Los análisis hay que hacerlos caso por caso.

Las respuestas se pueden sintetizar encuatro tipos de teorías democráticas. Unprimer tipo se basa en el liberalismo políticotradicional. Responde con un genérico “no”al derecho a secesión en las democracias.Se esgrime que si el sistema regula dere-

chos individuales, una separación de po-deres, elecciones competitivas y algún mo-delo de descentralización, la secesión decaeautomáticamente. El derecho de autode-terminación sólo se reconoce aquí por elEstado.

El segundo tipo lo conforman las teoríasde la causa justa. La legitimidad de las sece-siones depende de si se dan determinadoshechos que las justifiquen. Diferentes auto-res ofrecen listas de estos hechos; en gene-ral, se mencionan la violación de derechoshumanos, anexión de territorios por la fuer-za, incumplimiento sistemático de acuer-dos federales o autonómicos por el gobier-no central, o discriminación económica o re-distributiva negativa y sistemática de un te-rritorio. Así, la secesión no constituye aquíun “derecho primario” de ninguna colectivi-dad –tampoco de las de carácter nacional–,sino un remedio cuando se dan hechos co-mo los mencionados.

El tercer tipo de teorías se asocia al nacio-nalismo liberal-democrático. La secesión seconcibe como derecho primario, inclusivoy universal, asociado a algunas colectivida-des, especialmente las de carácter nacional.Se critica al liberalismo tradicional como le-gitimador de los nacionalismos estatalesmayoritarios que marginan derechos histó-ricos y colectivos de las minorías. En nom-bre de la igualdad de ciudadanía, se despre-cia a los ciudadanos de lasminorías naciona-les, no se les reconoce ni acomoda política-mente de modo efectivo y se les trata des-igualmente en nombre de concepciones uni-

formistas de la igualdad y la soberanía popu-lar. Las naciones minoritarias constituyenaquí un demosdotado de derecho de autode-terminación.

Finalmente, las teorías plebiscitarias es-grimen procedimientos democráticos (par-lamentos, referéndums) para legitimar la se-cesión de colectivos de ciudadanos con in-dependencia de si constituyen o no gruposnacionales. El valor básico esgrimido es laautonomía individual. No es legítimo, se di-ce, imponer al individuo una pertinencia es-tatal contra su voluntad.

Estas cuatro concepciones presentanpuntos fuertes y débiles. E incluyen tanto

argumentos legitimadores complementa-rios como incompatibles entre sí. Así, el “de-recho a decidir” se justifica usando concep-tos y valores asociados a los dos últimos ti-pos de teorías. Pero resulta decisiva la consi-deración de los casos prácticos para estable-cer qué argumentos sonmás adecuados y lalegitimidad de la secesiónmás razonable endemocracias específicas, especialmentecuando las soluciones potenciales internas(confederación, federación plurinacional,

consociacionalismo) han fracasado o no re-sultan plausibles.

En el caso de Catalunya creo que se danrazones asociadas a los tres últimos tipos deteorías que justifican la legitimidad de la se-cesión. Más que en otros contextos, comoel Quebec. Tanto en términos de reconoci-miento como de acomodación constitucio-nal, el federalismo canadiense muestra unrefinamiento liberal-democrático muy su-perior al de un Estado español caracteriza-do por un constitucionalismo anticuadopor una democracia plurinacional. En esteEstado, Catalunya no está nacionalmentereconocida en el ámbito simbólico, compe-tencial y de proyección exterior, su autogo-bierno está agujereado en todos los ámbitosy no está bien protegido ante las invasionesdel poder central –que, además, no cumplelos acuerdos establecidos–, está discrimina-da en términos económicos, fiscales y debienestar, no puede decidir su desarrolloeconómico y social, está sujeta a centraliza-ciones unilaterales, no dispone de herra-mientas para su proyección europea e inter-nacional, etcétera.

EnCatalunya la secesión presenta proble-mas de facticidad práctica, pero no de legiti-midad liberal-democrática. Mientras losdos partidos nacionalistas españoles no pro-pongan conjuntamente alguno de los tres ti-pos de acuerdo, en términos concretos yaceptables, antes mencionados, la secesiónprevisiblemente seguirá siendo la posiciónmás racional y razonable para una mayoríade los ciudadanos del país.c

M.-À. ROQUE, antropóloga IEMed

En Catalunya la secesiónpresenta problemas defacticididad práctica, no delegitimidad liberal-democrática

F. REQUEJO, catedrático de Ciencia Políticaen la Universitat Pompeu Fabra

Maria-Àngels Roque

Ferran Requejo

| Apunts | 57EL PUNT AVUIDIMARTS, 17 DE JUNY DEL 2014

BARCELONA18.30 XERRADA‘Narració moderna del’èpica índia’. Trobadaamb l’escriptora índiaSamhita Arni per debatrela situació de la literaturaa l’Índia moderna, especí-ficament en qüestions desexe i de gènere. Amb vuitanys, Samhita va comen-çar a escriure i il·lustrar elseu primer llibre, El Ma-habharat, publicat en setidiomes diferents i ambmés de 50.000 exemplarsa tot el món. Actualmentté una trajectòria consoli-dada en la novel·la gràficai acaba de publicar Themissing queen, un thrillermitològic de ficció. A CasaÀsia, al Recinte Modernis-ta de Sant Pau (Sant An-toni Maria Claret, 167).Entrada lliure, sessió enanglès (sense traducció).

BARCELONA19.00 CONCERTCobla de l’Esmuc. Con-cert de cobla sota la direc-ció de Josep Moliner. Dinsel Cicle de Grans Con-junts de l’Escola Superiorde Música de Catalunya.A l’Auditori. Gratuït.

BARCELONA19.00 CIÈNCIA‘Els quanta-contes dela medicina quàntica’.La física quàntica és unaeina extraordinària perdescriure el comporta-ment de la natura a escalamicroscòpica, però les se-ves regles desafien el sen-tit comú i resulten difícilsd’assimilar. L’objectiu dela conferència és donaruna noció bàsica de les se-ves principals caracterís-tiques per demostrar queestà allunyada de les pro-pietats espirituals i cura-tives que se li atribueixen.A càrrec de Laura Mor-rón, física, tècnica supe-rior i tècnica experta enprotecció radiològica. AlCentre Cívic Golferichs(Gran Via de les Corts Ca-talanes, 491). Gratuït.

BARCELONA19.00 CONCERT‘A peu pels camins delcançoner: El Gall Ne-gre’. Artur Blasco presen-ta el vuitè volum de la col-lecció A peu pels caminsdel cançoner, dotze lli-bres fruit dels treballs decamp iniciats l’any 1965sobre la cançó de tradició

oral en l’àmbit del Piri-neu. El Gall Negre contex-tualitza el naixement dela cançó gràcies a la me-mòria d’un dels protago-nistes d’aquella petita his-tòria i d’un nét del compo-sitor. El llibre també in-clou un repàs del contexthistòric de la cançó, a mésde partitures d’altres pe-ces musicals. A les20.00 h començarà la fes-ta final dels Tallers de mú-sica i danses del CentreArtesà Tradicionàrius(Gràcia), amb ball i músi-ca

BARCELONA19.30 POESIA‘Un tast de Vinyoli’. Úl-tima sessió del cicle Lle-tres & Copes, organitzatconjuntament per la Ins-titució de les Lletres Cata-lanes i Magatzem Escolà.L’actriu Sílvia Bel recitaràdiversos fragments delpoeta Joan Vinyoli en re-lació amb el vi, els destil-lats i els combinats. Enacabar, tast gratuït. Almagatzem Escolà (Co-mercial, 13 del barri delBorn)

BARCELONA20.00 CINEMA‘Dancing cities’. La dan-sa i la ciutat són les prota-gonistes d’aquesta pel·lí-cula, rodada en quatreciutats europees ambquatre companyies: La In-trusa a Barcelona, Memo-ry Wax a Malmö (Suècia),Tanja Raman a Swansea(Regne Unit) i Ubi Danzaa Gènova (Itàlia). El filmexplora les transforma-cions urbanes a través delcinema, la dansa i el movi-ment. Al centre cívic Sa-grada Família (Provença,480). Gratuït.

BARCELONA20.00 CINEFÒRUM‘Seleme Seleme’. Pro-jecció d’un documentalque dibuixa la històriad’un nen adoptat d’origenetíop, i dels seus pares,que en conèixer que el seufill té dos germans més esllancen a una recerca queculminarà amb tots cincvivint sota el mateix sos-tre de Barcelona, ambtots els reptes per a laconvivència que això su-posa. En acabar, tindràlloc un col·loqui sobre lesadopcions. Als cinemesGirona.

‘Música en tempsde Shakespeare’

Grups de vent, corda i metall ■ ARXIU

Jordi Larios conversaamb Patrizio Rigobon

‘Primavera àrab’: balanç desigual

El poeta Jordi Larios ■ ARXIU

L’escriptor Tahar ben Jelloun, nascut al Marroc, en una imatge de l’any 2008 ■ QUIM PUIG

BARCELONA19.00 TERTÚLIASobre la vitalitat catalanística a les universitats delmón. Rigobon és professor a Venècia i Larios, aLondres. A l’Institut Ramon Llull (Diagonal, 373).

BARCELONA20.30 CONCERTEls alumnes de l’Institut Escola Artístic Oriol Mar-torell, de l’Escola de Música de Premià de Mar, i elcor Benjamin Britten, a la Biblioteca de Catalunya.

BARCELONACONFERÈNCIAL’escriptor Tahar Ben Jelloun fabalanç dels canvis a la Mediterrà-nia en una tribuna a l’Institutd’Estudis Mediterranis (Girona,20), avui a les 19.00 h.

Novel·lista, poeta, periodista iassagista, Tahar ben Jelloun (Fes,Marroc, 1944) és un dels autorsen llengua francesa més prolíficsde la seva generació. L’any 1975 esva doctorar en psiquiatria social i,arran d’aquests estudis, va publi-

car la seva obra La réclusion soli-taire, l’any 1976. No va ser fins al1985 que va obtenir reconeixe-ment internacional amb L’infantde sorra. Consagrat com a escrip-tor amb el premi Goncourt de1987 per la seva novel·la La nitestelada, Ben Jelloun tracta so-vint qüestions com la discrimina-ció racial, les migracions i els con-flictes identitaris i religiosos.

La conferència se celebra ambmotiu de la presentació del núme-ro 20 de la revista Quaderns de la

Mediterrània, que, des del 2003,reflexiona sobre la importànciadel diàleg intercultural i la realitatde les societats mediterrànies, es-pecialment sobre aspectes cultu-rals, antropològics i sociològics.L’acte inclourà també les inter-vencions de Maria-Àngels Roque,directora de la revista, i SenénFlorensa, president executiu del’IEMed. L’entrada és lliure i hihaurà un servei de traducció si-multània francès-català.

REDACCIÓ

Agenda Sergio VerdinelliEl músic actua alCentre Cívic ParcSandaru (districte SantMartí), a les 20.00 h

<<

Óscar NeiraSmooth QuartetActuen a les 21.00 ha la Milano (RondaUniversitat, 35)

<<

El Punt Avui17/06/2014


110


El Vídeo del Minut: la resposta dels joves als prejudicis culturals

Taller-PresentacióLloc: IEMed, Barcelona

Data: 3 de desembreCol·laboració amb: Drac Màgic, Fundació Comtal, Ajuntament de Barcelona

Presentació de les filmacions videogràfiques d’un minut de durada realitzades per joves immigrants que constitu-eixen un film col·lectiu en el qual els protagonistes i realitzadors aporten la seva visió personal i vivències sobre la inclusió social i els prejudicis culturals. El Vídeo del Minut és una iniciativa creada l’any 1997 a Barcelona i cada any es dedica a una temàtica social diferent. Després de la projecció, els realitzadors i representants d’associa-cions i col·lectius que treballen en l’àmbit de l’exclusió social i la integració posen en comú les seves reflexions en un debat.

Ponents: Senén Florensa, president executiu, IEMed. Mercè Homs, regidora del Districte de Ciutat Vella, Ajuntament de Barcelona. Cristina Tarin, Fundació Comtal. Anna Solà, Drac Magic.


111

La Mediterrània del Segle XXExposició

Lloc: Tinglado 2, Moll de Costa, Port de TarragonaData: del 12 de juny al 31 d’agost

Col·laboració amb: Port de Tarragona

Aquest any, aquesta mostra produïda per l’IEMed i l’Agència EFE visita la ciutat de Tarragona per proposar als visitants un viatge pel convuls segle XX, a través de l’impressionant document fotogràfic que ens proporciona l’arxiu d’imatges de l’Agència EFE, amb la voluntat de recordar els fets més rellevants que han marcat el trans-curs d’aquesta regió durant el segle passat. Des de la fi dels grans imperis fins a la configuració dels nous estats; des dels conflictes sagnants fins a la recerca de la pau; des del món tradicional i rural fins a la modernitat urba-na. Un joc de realitats i mirades a aquesta Mediterrània viva, diversa i propera que es presenta a través de cinc àmbits cronològics: Un inici de segle convuls (1900-1930), De la Belle Époque al final de l’hegemonia europea (1930-1945), Els Trenta Gloriosos (1945-1973), Crisi i replegament en un món incert (1973-1995) i Cap a una Mediterrània compartida (1995-2010).

Exposicions

112


El Projecte SfaxExposició

Lloc: Centre Cívic Fort Pienc, BarcelonaData: del 6 al 27 de novembre

Col·laboració amb: Delegació de la Unió Europea a Tunísia i Centre Cívic Fort Pienc

Aquesta exposició és el fruit d’un projecte de col·laboració entre una trentena de fotògrafs europeus i magrebins per valoritzar la riquesa patrimonial de la ciutat tunisiana de Sfax, port d’intensos intercanvis comercials i culturals a la Mediterrània al llarg dels segles. Aquesta col·laboració artística, que vol contribuir a la candidatura de la Medina de Sfax a ser inclosa a la llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO, es va inaugurar el mes de maig de 2013 a la Primera Residència Euromagrebina de Fotògrafs a Sfax.


113

LUNES, 3 NOVIEMBRE 2014 LAVANGUARDIA 33

Barcelona ciudad

Albert Manent i Segimon (1930-2014). Acto de homenaje a quien fueescritor, historiador y activista políti-co y cultural. Se leerán textos del ho-menajeado.Saló de Cent del Ajuntament. PlazaSant Jaume, 1 (18 horas). Confirmarasistencia al 934-027-354.

La Química Biològica i el seu potencialen el món de la salut humana. Confe-rencia a cargo de Àngel Messeguer,del Institut de Química Avançada.Residència d’Investigadors CSIC. Hospi-tal, 64 (18.30 horas).

El corazón de la mística. Presentaciónde este libro de Juan Espinosa, queextrae la esencia de los místicos delas principales tradiciones, y presen-ta al lector lo fundamental de sus ex-periencias y sus procedimientos: Te-resa de Jesús, Juan de la Cruz, Igna-cio de Loyola, Dógen, Ibn Arabí, Mi-guel de Molinos.Librería Claret. Roger de Llúria, 5 (19horas).

Eines 2.0 per comunicar la recerca. Se-sión a cargo de Xavier Lasauca, res-ponsable de Gestión del Conocimien-to y Sistemas de Información en I+Den la Secretaria d’Universitats i Recer-ca del Departament d’Economia i Co-neixement.Institut d’Estudis Catalans, sala Nico-lau d’Olwer. Carme, 47 (19 h).

Xarxes socials, llibertat d'expressió idret a l'oblit. Límits i riscos.Diálogo so-bre las ventajas y límites de las redessociales a cargo de Marc Carrillo, ca-tedrático de Derecho Constitucionalen la UPF, Josep Jover, abogado es-pecializado en propiedad intelectual,derechos de autor y TIC, Ismael Pe-ña-López, profesor de la UOC, e inves-tigador en el Internet Interdisciplina-ry Institute.Cristianisme i Justícia. Roger de Llúria,13 (19 horas).

Desigualtats, crisi i creixement a les re-gions europees. Conferencia de Vicen-te Royuela, economista. Presenta eltambién economista Raúl Ramos.Ateneu Barcelonès. Canuda, 6 (19.30horas).

La representació dels peus en l’artegipci. Conferencia organizada por laSocietat Catalana d'Egiptologia a car-go de Mireia Cerezo.Sede del Districte de l’Eixample. Ara-gó, 311 (19.30 horas).

Tertúlies amb Gràcia. Debate abiertocon el periodista y escritor Francesc-Marc Àlvaro sobre la actualidad políti-ca del proceso soberanista.Centre Artesà Tradicionàrius. TravessiaSant Antoni, 6 (19.30 horas).

La maleta de Portbou. Con motivo dela presentación del número 8 de es-ta revista, Marina Garcés, César Ren-dueles y Josep Ramoneda debatensobre La política: entre la reforma im-possible i la revolució improbable.Librería La Central. Mallorca, 237(19.30 horas).

Cançons d’ara i sempre. Concierto acargo de Alba Manyoses, voz, y Jo-sep Lluís Guzman, guitarra.Centre Sant Pere Apòstol. Sant Peremés Alt, 25 (20 horas). Gratuito.

Altar deMorts a JuanGelman. Inaugu-ración de este “Altar de Muertos”con el que Casa Amèrica rinde tribu-to al premio Cervantes Juan Gelman.Casa Amèrica Catalunya. Còrsega,299, entresuelo (20 horas).

El tractament per a l’estrenyiment in-fantil. El servicio de Pediatría del hos-pital Quirón Barcelona organiza unajornada informativa gratuita y abier-ta al público sobre este tema.Hospital Quirón Barcelona. Plaza Al-fonso Comín, 5 (20 horas).

De Pampas y Goyescas. Concierto acargo de Patricio Echegoyen, guita-rrista intuitivo, compositor y luthieruruguayo, yMatías Inzunza. guitarris-ta chileno. Entrada por invitación, re-serva telefónica al 934-880-590.Casa Elizalde. València, 302 (20.30horas).

Flux Club. El Habitual Vídeo Team or-ganiza una nueva sesión de la quintatemporada de este club de vídeo quequiere reflejar la vitalidad del vídeode creación en Barcelona.Antic Teatre. Verdaguer i Callís, 12 (21horas). Gratuito.

Hoy

Prim: Defensor de la indús-tria catalana i de la moder-nització d’Espanya. Muestraorganizada conmotivo del bi-centenario del nacimiento deeste político ymilitar catalán.Foment del Treball. Via Laie-tana, 32, pral., Barcelona.

Martes, 4

Valeri Farràs.Pinturas de es-te pintor. En la inauguraciónse ofrecerá un concierto deguitarra a cargo de A. Norie-ga. Esart Galeria. Diputació,188, Barcelona (20 horas).

Tokyo Blur. Este es el nom-bre del nuevo proyecto reali-zado en Tokio por el artistabarcelonés César Ordóñez.GaleriaAtelier. Plaza deRovi-ra i Trias, 9, Barcelona.

Miércoles, 5

Beso con suspiro. Obras deJulioGómez. Sala Fènix. Rie-reta, 31, Barcelona (vernissa-ge, 20 horas).

Jueves, 6

Sex planis. Pinturas y dibu-jos de Xavier Déu elaboradoscon cera virgen de abejas. La

Nau Comanegra. Consell deCent, 159, Barcelona.

Viernes, 7

Dondelduende. Fotografíasde Alberto Vega, en el marcodel ciclo (in)fusión flamenca.Centro cívico Besòs. RamblaPrim, 87-89, Barcelona.Interval. Ensayo expositivosobre los contextos de escu-cha. Plantea como preguntano sólo cómo suena lamúsicaen elmuseo, sino también có-mo suena el museo. Funda-ció Antoni Tàpies. Aragó,255, Barcelona. 7 euros.

Josep Maria Serra

Le projet Sfax. Exposición formada por un cen-tenar de imágenes realizadas por 30 fotógra-fos de 21 países europeos y mediterráneos enla medina de Sfax (Túnez), candidata a patri-monio de la humanidad. La muestra es el re-

sultado de un proyecto de la delegación de laUE en Túnez. Las imágenes dan a conocer elpatrimonio y las tradiciones de los vecinos dela medina. Centro cívico Fort Pienc. Pl. FortPienc, Barcelona. Del 6 al 27 de noviembre.

Si desea publicar una actividad en esta página o en la agenda digital de La Vanguardia, entre y cree su propia cuenta en: www.lavanguardia.com/agenda

OMAR KHEIRAOUI

T E L É F O NO SÚTILES

Serveis Funeraris de BCN ..... 902-076-902Áltima Serveis Funeraris ..... 902-230-238

]El Institut Europeu de la Mediterrània acerca a Barcelona una expo-sición sobre la medina de Sfax (Túnez). Se trata de un centenar defotografías realizadas durante cuatro días por una treintena de fotó-grafos de 21 países, convocados en mayo del año pasado por la Dele-gación de la UE en Túnez para participar en el proyecto.

EXPOSICIONESDE LA SEMANA

Gas Natural ....................... 900-750-750Fecsa-Endesa ..................... 902-536-536Cerrajeros 24 h .................. 93-446-59-59

AGENDA

Bomberos de Barcelona .................... 080Información carretera .......... 900-123-505

Policía ............................................. 091Guardia Civil .................................... 062Guardia Urbana Barcelona ................ 092

LamedinadeSfax,en fotos

Emergencias ..................................... 112Atenció al ciutadà de la Generalitat .. 012Sanitat respon .................................. 061

Cada domingo con La Vanguardia


114


Músiques de la MediterràniaMúsica

Lloc: L’Auditori, BarcelonaData: del 8 de maig al 12 de juny

Col·laboració amb: Ajuntament de Barcelona, L’Auditori, Espai Avinyó

Fa molts anys que Barcelona té un gran poder d’atracció per a creadors i artistes d’arreu del món. I és així com un gran nombre de músics han immigrat des de diferents països, especialment mediterranis, per residir a la ciutat, o bé són fills d’immigrants i tenen com a residència fixa la ciutat. Això ha propiciat que al tombant de segle nasquessin aquí formacions que són hereves de tradicions musicals diverses i que han apostat per fusionar estils, instruments i sons. Però, sobretot, diferents formes de concebre i viure la música. Per posar de relleu aquests artistes i creadors sorgits de la immigració, l’IEMed organitza durant els mesos de maig i juny, dins del programa d’activitats commemoratives del 25è aniversari de l’Institut, un nou cicle de «Músiques de la Mediter-rània», que vol acostar les seves riques propostes musicals al públic

Actes culturals

Programa:

8 de maig

Gani MirzoNascut a la ciutat siriana d’Al Qamisli, aquest músic kurd format a Barcelona va crear al 1995 el Gani Mirzo Trio, una formació reconeguda per la seva investigació de la fusió de música kurda i oriental amb el flamenc i el jazz. El repertori del grup conté temes propis de Mirzo com-postos per a llaüt, que acompanyen altres instruments com la guitarra flamenca, el contrabaix, la percussió oriental i el clarinet. La formació acaba d’enllestir un nou disc que dedica al camp de refugiats de Domiz, ubicat al Kurdistan iraquià, on conviuen més de 100.000 perso-nes.

23 de maig

Barcelona Gipsy Klezmer OrchestraBanda de fusió nascuda a Barcelona l’any 2003 que ofereix una enèrgica barreja musical de sons balcànics, klezmer jueu i ritme gipsy. Com una gran família, rep la influència de músics i cantants d’arreu del món que col·laboren en els seus projectes discogràfics i participen com a convidats en els seus concerts. La formació actual la integren Robindro Nikolic (clarinet), Mattia Schirosa (acordió), Julien Chanal (guitarra), Ivan Kovacevic (baix), Stelios Togias (percusió), Sandra Sangiao (veus), Juan Carlos Buchan (baix) i Vroni Schnattinger (violí).


115

29 de maig

Questioni Meridionali FolkQMF se centra des de l’any 2009 en les músiques i danses del sud d’Itàlia i la tarantella però no es confor-ma amb aquest llegat propi i beu en tots els racons de les tradicions musicals de la Mediterrània i del folklore de les cultures del món. La font d’inspiració del grup es troba a la història del sud d’Itàlia explicada a través de les cançons d’amor i de lluita per la terra. Piero Pesce, fun-dador del grup, combina la tradició popular i els dialectes del sud d’Itàlia amb composicions pròpies que integren una rica varietat instrumental, que inclou instruments aliens a la tradició com el contrabaix o el bansuri (flauta de bambú), per obtenir una música d’arrel popular que convida al ball.

30 de maig

Los MoussakisFormat el maig de 2003 a Barcelona, Los Moussakis agrupa músics de diferents procedències geogràfiques i musicals. Una peculiar fusió de melodies balcàniques-mediterrànies de diferents èpoques, tendències i països amb harmonies i ritmes del jazz, el funk i el rock. El cre-ador d’aquest projecte musical és Branislav Grbic, desta-cat violinista de Belgrad, resident a Barcelona des 1991. La formació la integren Branislav Grbic (violí), Tal Ben Ari (véu), Pepe Morales (llaüt i saz), Ivan Ilic (guitarra), Goran Slavic (contrabaix) i Marko Jelaca (bateria i percussions).

12 de juny

Yacine and The Oriental GrooveYacine Belahcene Benet, líder de Cheb Balowski, co-neguda banda de sons balcànics, àrabs i mestissos dels anys noranta, obre ara nova etapa després del projecte Nour. Amb Yacine & the Oriental Groove, s’alia amb Yan-nis Papaioanou, llautista grec resident a Barcelona, que dirigeix una formació multicultural. Després de Parabòlic (2011) el grup presenta L’estima venç la salvatgia, que compta amb col·laboracions de músics grecs, algerians i un quartet de corda; una proposta de rock urbà i dur, però sofisticat, amb ritmes nord-africans, reggae i pop. .

116


XX Festival de Fes de Músiques Sacres del Món

PresentacióLloc: El Born Centre Cultural

Data: 27 de maigCol·laboració amb: Festival i Fundació Esperit de Fes, Fundació Ibn Battuta, Comissionat per a la Immigració –

Ajuntament de Barcelona

Un any més l’IEMed col·labora en l’acte de presentació a Barcelona d’aquest festival, referent del diàleg entre cultures a partir de l’espiritualitat. L’edició 2014 té lloc del 13 al 21 de juny de 2014 sota el lema «La conferència dels ocells» i proposa un viatge a través de totes les cultures del món que s’han manifestat en els darrers vint anys en els escenaris del Festival. L’acte de presentació ofereix també un recital d’una formació de l’Orquestra Àrab de Barcelona.

Ponents: Mohammed Chaib, president, Fundació Ibn Battuta. Miquel Esteve, comissionat d’Immigració i Acció Comunitària de l’Ajuntament de Barcelona. Senén Florensa, president executiu, IEMed. Jordi Savall, músic. Alain Weber, director artístic del Festival. Abderrafih Zouiten, president de la Fondation Esprit de Fès i director general de Turisme del Marroc.


117

Cineastes àrabsCinema

Lloc: Sala Laya, Filmoteca de Catalunya, BarcelonaData: 6 de juny

Col·laboració amb: Drac Màgic, Filmoteca de Catalunya

En el marc de la XXII Mostra Internacional de Barcelona de Films de Dones, l’IEMed col·labora amb aquesta sessió de curtmetratges realitzats per cineastes àrabs. Els films projectats són The Dinner, de la jordana Mais Darwaza; Drapeau Blanc, de la marroquina Laila Triqui; Wooden Hand, de la tunisiana Kaouther Ben H’nia; Quitely, de l’egípcia Sarah Mourad; i Une journée ordinaire, de l’algeriana Bahia Allouache.

Ponents: Senén Florensa, president executiu, IEMed. Nadia Lamhaidi, productora i guionista. Amal Ram-sis, cineasta i directora del Festival de Cinema Àrabo-Iberoamericà de Dones del Caire.

118


Medimed 2014XV Euro-Mediterranean Documentary Market

Lloc: Palau Maricel, SitgesData: del 17 al 19 d’octubre

Col·laboració amb: Associació de Productors Independents de la Mediterrània – APIMED

Un any més, l’IEMed dóna suport a l’organització d’aquesta fira internacional de documentals que s’ha conso-lidat com a punt de referència per als intercanvis entre productors, realitzadors i distribuidors del cinema docu-mental i produccions audiovisuals de dotze països de la Mediterrània i els 28 de la UE.

SíriaVetllada literària

Lloc: Teatre Akadèmia, BarcelonaData: 20 d’octubre

Col·laboració amb: Generalitat de Catalunya, PEN Català, Centre Cívic La Sedeta, Teatre Akadèmia

El sirià Zakaria Tamer és un dels mestres del relat curt de la literatura àrab actual i una veu forta i crítica amb la repressió social del règim sirià. La seva obra es caracteritza per reflectir, entre d’altres aspectes, la tradició i la forma dels relats orals i les llegendes del seu país. Actualment té una pàgina web, al-Mihmaz, on denuncia l’horror de la guerra. Aquesta lectura de textos a càrrec de l’actriu Sílvia Bel amb direcció i dramatúrgia de Teresa Vilardell s’acompanya de la música de Gani Mirzo al llaüt i d’una conferència de Mònica Rius, especialista en cultura i literatura àrabs.


119

Lampedusa BeachTeatre

Lloc: Teatre Akadèmia, BarcelonaData: del 8 al 30 de novembre

Col·laboració amb: Espai Àfrica-Catalunya, Teatre Akadèmia

La Shauba, una immigrant africana, s’ofega prop de la costa de l’illa de Lampedusa. Acabava de partir cap a Europa encoratjada per la seva tia, una dona que somia que els infants de l’Àfrica siguin confiats a la bondat d’un capitalisme que, en realitat, tan sols permet menjar un dia de cada dos. En el seu descens cap a l’abisme, la Shauba agafa les seves ulleres de sol i això li permet veure amb més claredat el seu destí, atès que la seva taula de salvació és un salvavides inexistent. Al fons del mar hi apareix la Lampedusa plena de felicitat, el balneari, la terra d’acollida.

120


Yacine & The Oriental GrooveMúsica

Lloc: Placette Benboulaid, AlgerData: 13 de novembre

Col·laboració amb: Transcultural Dialogues, JISER

L’IEMed col·labora en l’organització del Festival transcultural i multidisciplinar DJART que acull la ciutat d’Alger en la seva primera edició, del 6 al 15 de novembre, oferint el concert de Yacine & The Oriental Groove, un grup musical format a Barcelona però que beu del folk algerià, de l’electrònica, de les melodies típiques del pop i de la música tradicional grega, per crear paisatges sonors plenament multiculturals i mediterranis.


121

4. Internet i xarxes socials

124


Internet i xarxes socials

El web institucional de l’IEMed comunica tota l’activitat de l’Institut: informa del seu dia a dia, l’agenda d’actes, les novetats editorials, el fons bibliogràfic de la biblioteca, etc. i és una eina d’informació per als mitjans de comunicació. Aquest any s’ha continuat atorgant una especial atenció a les transformacions i canvis que viu el sud de la Mediterrània mitjançant les cronologies país per país, que s’ofereixen en castellà i català així com en anglès i francès en versió reduïda i que han ampliat el seu context regional. Les cronologies complementen la resta d’activitats i publicacions de l’IEMed enfocades al seguiment i la interpretació dels fets de l’anomenada Primavera Àrab.

El web corporatiu, renovat a finals de 2011, ha incorporat durant tot el 2014 el segell commemoratiu dels 25 anys de l’Institut, que també apareix als perfils de l’IEMed en diferents mitjans socials: Facebook, Twitter, YouTube, Flickr, Linkedin i ISSUU, els quals tenen per finalitat, des la seva creació l’any 2013, enfortir la difusió de l’activitat de l’IEMed i arribar més eficaçment als seus públics, tradicionals i nous. Aquests perfils ofereixen també informació de context, recomanacions, seguiment en viu de conferències i debats, i són un excel·lent canal per a la interacció amb la societat civil, al servei de la qual l’Institut treballa.

4. Internet i xarxes socials

125

Llocs web associats

A banda del web corporatiu, l’IEMed administra i gestiona els continguts dels següents llocs web:

Xarxa EuroMeSCowww.euromesco.net

Xarxa espanyola de la Fundació Anna Lindh http://redespanolafal.iemed.org

El 2014 en xifres

Més de 98.000* visites al lloc web www.iemed.org

Més de 8.000 subscrits al butlletí mensual de l’IEMed (es remet en quatre idiomes: anglès, francès, castellà i català) i al servei d’avisos i invitacions d’actes.

Més de 200 citacions a l’IEMed en mitjans de comunicació impresos, tant en articles propis com de columnistes, entrevistes, notícies, reportatges i espais d’agenda.

Més de 50 participacions de membres de l’IEMed en entrevistes i debats en mitjans audiovisuals.

2.385 seguidors a Facebook

2.904 seguidors a Twitter

556 seguidors a Linkedin

Més de 240 vídeos al canal YouTube de l’IEMed, amb més de 56.000 visualitzacions.

*Google Analytics

5. Xarxes euro-mediterrànies i

projectes europeus

128


Xarxes euromediterrànies i projectes europeus

Xarxes euromediterrànies

ANIMA Investment NetworkPlataforma de desenvolupament econòmic de la Mediterrània. ANIMA reuneix més de 70 agències governamen-tals de diversos països i xarxes internacionals de la conca mediterrània. L’objectiu d’aquesta xarxa és contribuir a la millora de les condicions dels negocis i al creixement de la inversió a la regió mediterrània, a partir de la Conferència Euromed de València de 2002.www.animaweb.org

Encuentro Civil EuromedEl procés de la Unió per la Mediterrània i el seu context polític, econòmic i social són els eixos sobre els quals treballa Encuentro Civil Euromed (ECEM), un entorn de trobada i coordinació de la societat civil espanyola. ECEM neix l’any 2003 per desenvolupar un treball en xarxa de diferents organitzacions i adquireix personalitat jurídica pròpia el 2008. Actualment està integrat per més de 20 entitats i està obert a la incorporació dels agents socials i civils que treballen amb una visió global de la Mediterrània. La seva acció s’emmarca dins la Plataforma No Governamental Euromediterrània, una de les principals xarxes d’ONG per al desenvolupament.www.euromed.eurosur.org

Euromed Permanent University Forum (EPUF)Xarxa d’universitats i institucions d’educació superior de la regió euromediterrània. Té com a objectius la creació d’un espai d’educació superior i recerca, la promoció de la societat del coneixement i la cooperació, i el diàleg entre les institucions educatives de la Unió Europea i del sud de la Mediterrània. Creada el 2006, actualment compta amb més d’un centenar de membres. La secretaria executiva de l’EPUF es troba a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.www.epuf.org

Euromediterranean University (EMUNI)Xarxa integrada per més de 190 universitats euromediterrànies amb seu a Portoroz (Eslovènia), fundada l’any 2008 a partir de l’impuls del govern eslovè. La primera assemblea general de l’Euromediterranean University va tenir lloc el novembre de 2008 a Barcelona, a la seu de l’IEMed. Mitjançant la cooperació amb altres institucions del nord i el sud de la Mediterrània, l’EMUNI promou estudis, projectes de recerca i programes de formació, i contribueix a establir l’Àrea de Recerca i Educació Euromediterrània. www.emuni.si

5. Xarxes euromediterrànies i projectes europeus

129

Euromediterranean Study Comission (EuroMeSCo)Xarxa de centres d’investigació i universitats independents que es dediquen a l’anàlisi d’aspectes de política ex-terior i a la recerca en matèria de seguretat a la Mediterrània. L’objectiu de l’Euromediterranean Study Comission és enfortir la confiança i el treball conjunt entre els seus membres, que componen 58 instituts, 30 observadors i 2 associats procedents dels 34 països de la zona euromediterrània. L’IEMed detenta la secretaria general de la xarxa des del 19 de novembre de 2010.www.euromesco.net

Europe’s WorldL’IEMed forma part del consell assessor d’aquesta publicació d’abast europeu de referència en el debat sobre les qüestions clau de l’agenda comunitària. Europe’s World, que recull articles i contribucions dels més presti-giosos experts i analistes, així com de responsables governamentals i institucionals, contribueix a dinfondre la tasca de diferents centres de recerca i pensament de la Unió Europea i està oberta a la participació activa dels seus lectors a través d’articles, opinions o papers de recerca, tot promovent la transferència de coneixement i idees i la diversitat de punts de vista.www.europesworld.org

Fundació de Dones de l’Euromediterrània (FFEM)Amb l’objectiu de promoure l’emancipació, l’autonomia i el reforçament del rol de les dones a la regió Euromedi-terrània, l’IEMed, el Forum Femmes Méditerranée (França), la Fédération de la Ligue Démocratique des Droits des Femmes (Marroc), el Réseau Universitaire et Scientifique Euro-Méditerranéen sur le Genre et les Femmes – RUSEMEG (França), el Center of Arab Woman for Training and Research – CAWTAR (Tunísia) i la Delegació Interministerial per a la Mediterrània de França (DIMED) constitueixen el 6 de setembre de 2013 a Barcelona aquesta nova entitat, que té la seu a l’IEMed, per dur a terme el projecte «Desenvolupar l’autonomia de les do-nes», que té el segell i el suport de la Unió per la Mediterrània. La FFEM es presenta també a París amb motiu de la III Conferència Ministerial Euromediterrània sobre Dones, que té lloc els dies 11 i 12 de setembre de 2013.

Fòrum Euromediterrani d’Instituts de Ciències Econòmiques (FEMISE)Aquest fòrum de caràcter econòmic reuneix 84 instituts de recerca de 24 països de l’Associació Euromediterrà-nia. Sota la supervisió de la Comissió Europea, les seves tasques inclouen reforçar el diàleg econòmic i financer entre actors diversos, fer un seguiment dels països socis en el camí cap a la zona de lliure canvi euromediterrània i potenciar la cooperació Sud-Sud. La xarxa FEMISE dirigeix projectes de recerca sobre temes prioritaris per a l’Associació Euromediterrània, com ara l’agricultura, les polítiques de salut i treball, l’educació i la formació, i el paper de les dones a la societat i l’economia.www.femise.org

Fundació Euromediterrània Anna Lindh per al Diàleg entre Cultures (FAL)Com a institució participada pels 43 països membres de la Unió per la Mediterrània, la FAL ocupa una posició única per treballar pel diàleg entre cultures i a favor de la cooperació i l’intercanvi a la zona. Des de la seva cre-ació l’any 2005 a la Conferència Euromediterrània de València, la FAL ha desenvolupat una xarxa d’abast regi-onal d’organitzacions de la societat civil integrada per múltiples universitats, associacions, institucions públiques i privades i ONG que treballen per restaurar la confiança mútua a tota la regió. L’IEMed és el coordinador de la Xarxa espanyola de la Fundació que està formada actualment per 153 membres.www.euromedalex.org

130


International Relations and Security Network (ISN)Des del mes de juny de 2013, l’IEMed forma part d’aquesta xarxa creada l’any 1994 i finançada pel Govern suís i l’Institut Federal Suís de Tecnologia. L’ISN agrupa 250 institucions de recerca, universitats i centres de pensament i de creació d’opinió i assessorament, organitzacions internacionals i ONG en matèria de diàleg per a la seguretat i la cooperació política i facilita l’intercanvi i difusió de coneixements entre professionals de diferents disciplines relacionades amb aquests àmbits d’estudi d’arreu el món.www.isn.ch

MontadaL’IEMed forma part, juntament amb la UNESCO, del comitè científic de la xarxa Montada en el context del pro-grama Euromed Héritage 4. Liderada pel Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Barcelona, Montada promociona l’arquitectura tradicional dels centres històrics mitjançant la recuperació d’edificis singulars per part dels estaments polítics i de la societat local. D’aquesta manera es promouen eines que permeten implicar la població, potenciar els valors culturals vinculats a l’arquitectura, generar cohesió social i consolidar el patrimoni com a recurs d’identitat, cultural i econòmic.http://www.montada-forum.netwww.euromedheritage.net

Plataforma No Governamental Euromed (PCE)Creada formalment l’any 2005 a partir del Fòrum Civil Euromed de Luxemburg, la PCE està integrada per xarxes temàtiques i nacionals i organitzacions individuals de la societat civil d’ambdues riberes de la Mediterrània. Cons-titueix un dels principals interlocutors de la societat civil en el procés de la Unió per la Mediterrània reconegut per la Comissió Europea. La PCE organitza cada dos anys el Fòrum Civil Euromed conjuntament amb la xarxa naci-onal corresponent. El Fòrum és una trobada anual de la societat civil euromediterrània que pretén influenciar en el procés de Barcelona a través de les aportacions de la societat civil. L’IEMed forma part del Comitè de Pilotatge del Fòrum Civil Euromed, que és l’encarregat de l’organització anual d’aquest esdeveniment.www.euromedplatform.org

Xarxa d’Instituts de la Mediterrània (RIM)Xarxa formada pel Robert Schuman Centre de l’Institut Universitari Europeu (Florència), l’Institut Paralelli (Torí), el Centro Estudi di Politica Internazionale (Roma), l’Institut de la Méditerranée (Marsella), la Fundación Tres Culturas (Sevilla) i l’Institut Europeu de la Mediterrània (Barcelona). Va iniciar la seva tasca com a grup de tre-ball impulsat pels governs de sis regions mediterrànies –Laci, Piemont, Toscana, Provença-Alps-Costa Blava, Andalusia i Catalunya–, amb l’objectiu de reforçar-ne els vincles i augmentar la coherència de la seva acció i l’eficàcia de les seves polítiques mediterrànies. El RIM va elaborar el novembre de 2006 un Pla d’Acció de les Regions Mediterrànies (PARM) per encàrrec de la Conferència de Regions Perifèriques Marítimes (CRPM), que es proposa enfortir el lloc i el paper d’aquestes regions en la construcció euromediterrània.

Strategic Studies Network (SSN)Associació de trenta institucions i centres de recerca del Nord d’Àfrica, Pròxim Orient, Àsia Central i Àsia del Sud dedicades a l’estudi interdisciplinari de les relacions entre la política, els recursos naturals, l’economia, la diplomàcia i el poder militar. L’objectiu de la SSN és facilitar un diàleg franc i una recerca rigorosa entre centres d’estudis es-tratègics. Compta amb el patrocini de cinc centres: l’Institut d’Estudis Estratègics, Recerca i Anàlisi de la Universitat Nacional de Defensa (Pakistan), el Centre d’Estudis Estratègics del Col·legi Reial de Defensa Nacional (Jordània), el Centre per a la Investigació Estratègica (Turquia), l’Institut d’Estudis i Anàlisi de Defensa de l’Orient Mitjà i Àsia Meridional (Índia) i el Centre d’Estudis Estratègics de la Universitat de Defensa Nacional (Emirats Àrabs Units).www.strategicstudiesnetwork.org

5. Xarxes euromediterrànies i projectes europeus

131

Projectes europeus

SEARCH. Sharing KnowledgE Assets: InteRregionally Cohesive NeigHbourhoodsConsorci: Regional Quantitative Analysis Group, (UB-AQR) – Universitat de Barcelona, Espanya. Urban and Re-gional Research Centre of Utrecht (URU), Països Baixos. University of Thessaly (UTH), Grècia. Centre for North and South Economic Research, (CRENoS) – University of Cagliari, Itàlia. London School of Economics and Politi-tal Science (LSE), Regne Unit. Institute of Regional and Environmental Economy (WU), Àustria. Brunel University (UBRUN), Regne Unit. Economic Research Centre of the University of Saint-Etienne (UJM-GATE), França. Center for Research in Economic Policy (GKK) – University of Pécs, Hongria. Institute of Economic and Cultural Geography, Leibniz University of Hannover (LUH), Alemanya. University of Tartu (UTARTU), Estònia. The State University – Higher School of Economics (HSE), Rússia. International Centre for Black Sea Studies (ICBSS), Grècia. Institut Europeu de la Mediterrània, Barcelona, Espanya. Hebrew University of Jerusalem (HUJI), Israel. The Scientific and Technological Research Council of Turkey (TUBITAK), Turquia. Faculty of Letters Arts and Humanities of the University of Manouba (FLAH), Tunísia. University of Cady Ayyad (UCAM, FSJES), Marroc. Université Badji Mokhtar Annaba – Faculté des Sciences économiques et de gestion (UBMA-FSEG), Algèria.

El projecte SEARCH està finançat pel VII Programa Marc de la Comissió Europea i té per objectiu enfortir els processos d’integració entre la Unió Europea i els països socis del Sud i de l’Est en matèria de recerca. Per aconseguir aquest objectiu, SEARCH propicia una aproximació teòrica i empírica als patrons d’interacció econò-mica existents entre la UE i les seves regions de veïnatge i els seus efectes a nivell regional, estatal i subestatal en termes de població, capital, comerç, innovació i coneixement. La finalitat d’aquest estudi és elaborar una sèrie de recomanacions que contribueixin a la millora de futures polítiques bilaterals de veïnatge que s’adaptin a la realitat de cadascun dels països socis. www.ub.edu/searchproject

Euro-Mediterranean Political Research and Dialogue for Inclusive Policymaking Processes and Dissemination through Network ParticipationConsorci: Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed), Espanya. Al Ahram Center for Political and Strategic Studies (ACPSS), Egipte. Chatham House, Regne Unit. Centre des Études Méditerranéennes et Internatio-nales (CEMI), Tunísia. European Policy Centre (EPC), Bèlgica. Groupement d’Études et de Recherche sur la Méditerranée (GERM), Marroc. Istituto Affari Internazionali (IAI), Itàlia. Centre for Strategic Studies of the Uni-versity of Jordan (CSS), Jordània. Finnish Institute of International Affairs (FIIA), Finlàndia. Lebanese Centre for Policy Studies (LCPS), Líban. Hungarian Institute of International Affairs (HIIA), Hongria. Global Political Trends Centre (GPoT), Turquia. PalThink for Strategic Studies, Palestina. Centre for the Study of European Politics and Society at Ben Gurion University of the Negev (CSEPS), Israel.

Aquest projecte europeu adjudicat a finals de 2014 al consorci liderat per l’IEMed té per objectiu brindar suport efectiu als processos de transició posats en marxa als països del sud de la Mediterrània després de les revoltes àrabs que es van desenvolupar al llarg de l’any 2011, en la línia de les prioritats de l’acció exterior de la Unió Eu-ropea i els seus estats membres. Es tracta d’una iniciativa que engloba els més rellevants centres d’investigació i pensament en polítiques euromediterrànies i temes de seguretat de la Unió Europea i els països socis mediter-ranis a través de la xarxa EuroMeSCo, que l’IEMed coordina des l’any 2010. Així, l’acció preveu desplegar en els pròxims quatre anys un extensiu programa que inclou, entre altres accions, estudis polítics conjunts, policy briefs i recomanacions, workshops de foment del diàleg multilateral, conferències anuals, papers acadèmics i el llança-ment d’un web específic destinat a difondre aquests continguts i a dotar de visibilitat els esforços tant de la Unió Europea com dels seus socis del sud per estabilitzar la regió i promoure efectivament el seu creixement conjunt.

132


Capacity-building in the Southern Mediterranean to Open Policy Dialogue and Monitoring for Women in Society (CSO WINS)Consorci: Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed), Espanya. Centre of Arab Woman for Training and Research (CAWTAR), Tunísia. Ligue Démocratique des Droits des Femmes (LDDF), Marroc. Palestinian Busi-nesswomen’s Association (ASALA), Palestina. Association DJAZAIROUNA des victimes du terrorisme, Algèria. Réseau Universitaire et Scientifique Euro-Méditerranéen sur le Genre et les Femmes (RUSEMEG), França. Forum Femmes Méditerranée (FFM), França.

El consorci CSO WINS liderat per l’IEMed resulta adjudicatari a finals de 2014 d’aquest projecte finançat per la Comissió Europea i que en els propers tres anys desplegarà una sèrie d’activitats amb l’objectiu de donar suport a la inclusió efectiva de les organitzacions de la societat civil que treballen als països socis mediterranis a favor de l’empoderament de les dones en la vida política, econòmica i social, tant en l’àmbit nacional com euromedi-terrani, en la línia de les conclusions de la III Conferència Ministerial sobre Gènere de la Unió per la Mediterrània de setembre de 2013 i dins de les accions de la Fondation Femmes de l’Euro-Méditerranée constituïda el de-sembre de 2013 per les institucions membres d’aquest consorci i amb seu a l’IEMed. El projecte té previst, entre altres accions, la identificació de 12 organitzacions de la societat civil que hagin desenvolupat bones pràctiques en matèria de diàleg polític, lobbying i seguiment i defensa dels drets de les dones a la Mediterrània; realitzar una anàlisi detallada de les esmentades bones pràctiques per establir un model operatiu de funcionament per a altres organitzacions; organitzar tallers de capacitació a partir del model definit; produir i difondre guies i eines pràctiques per al seguiment i avaluació de la implementació de polítiques públiques en matèria de gènere; i or-ganitzar conferències de diàleg regional que posin en contacte les organitzacions de la societat civil beneficiàries amb decisors polítics dels països euromediterranis per contribuir al disseny d’un full de ruta comú i coordinat entre tots els països de la regió.

Renforcer les capacités des acteurs de l’égalitéConsorci: Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed), Espanya. Réseau Universitaire et Scientifique Euro-Méditerranéen sur le Genre et les Femmes (RUSEMEG), França. Ligue Démocratique des Droits des Femmes (LDDF), Marroc. Centre of Arab Woman for Training and Research (CAWTAR), Tunísia. Delegació Interminis-terial per a la Mediterrània, França.

Les institucions i organitzacions que formen part de la Fondation Femmes de l’Euro-méditerranée (FFEM) desenvolupen aquesta acció la finalitat de la qual és enfortir els actors que treballen en l’àmbit de la igualtat a la regió euromediterrània i que forma part del projecte «Femmes d’avenir en Méditerranée» finançat pel Fonds de Solidarité Prioritaire, l’instrument d’ajuda a la cooperació del Ministeri d’Afers Estrangers i de Cooperació Internacional de França. L’acció perseguirà, al llarg dels tres pròxims anys, la mobilització dels esmentats actors respecte a seguiment i avaluació de les polítiques d’igualtat de gènere a la Mediterrània a nivell local, fonamen-talment des de l’àmbit de la societat civil; promoure la producció acadèmica i la formació universitària i científica sobre les dones i la qüestió de gènere; facilitar l’accés a la informació sobre igualtat de gènere i difondre els resultats obtinguts a escala nacional i euromediterrània.

6. Publicacions

136


IEMed Mediterranean Yearbook 2014Edicions en anglès i francès L’edició 2014 de l’IEMed Mediterranean Yearbook ofereix, amb la con-tribució de més de 70 col·laboradors internacionals, un ampli retrat del darrer any a la regió euromediterrània per àrees geogràfiques i temàtiques i inclou en la seva secció «Claus» articles sobre les transicions àrabs, la situació a Síria, els reptes dels joves àrabs i el futur de les relacions euromediterrànies. També incorpora els perfils de tots els països que integren la Unió per la Mediterrània, així com el dossier «From revolutions to constitutions». A banda, inclou també l’àmplia secció «Panorama», amb articles tant sobre els principals fets a diversos espais regionals i països mediterranis com sobre les principals novetats en sectors estratègics. I ofereix, com en cada edició, una àmplia producció de mapes, estadís-tiques, cronologies i gràfics, a banda d’una nova secció d’indicadors so-cioeconòmics per països. De manera paral·lela a la seva versió en paper, tots els continguts de totes les edicions de l’Anuari es troben disponibles al web de l’IEMed, www.iemed.org.

5th Euromed Survey of Experts and Actors. The European Union in a Transformed Mediterranean: Strategies and PoliciesDes de 2009, l’IEMed ha dut a terme una enquesta anual d’actors i experts en relacions euromediterrànies per avaluar els avenços, fites i mancances de la Unió per la Mediterrània. Un instrument al servei dels responsables polítics dels diferents països de la regió per avaluar l’impac-te de les polítiques euromediterrànies, que cobra especial sentit i relle-vància a la llum dels processos de transició i conflicte en curs. En aquesta cinquena edició, 838 líders d’opinió, experts en l’àmbit internacional i actors significatius del món mediterrani fan un balanç negatiu de l’evolu-ció del conjunt de la regió durant els darrers tres anys. Una valoració que contrasta amb l’optimisme amb què contemplen la seva possible progres-sió a llarg termini, especialment en termes de millora de la governança i de qüestions socioeconòmiques. A banda de la seva edició en paper, totes les edicions de l’Enquesta es troben disponibles al web de l’IEMed, www.iemed.org.

EU

RO

ME

D S

UR

VE

Y O

F E

XP

ER

TS

AN

D A

CTO

RS

TH

E E

UR

OP

EA

N U

NIO

N IN

A T

RA

NS

FO

RM

ED

ME

DIT

ER

RA

NE

AN

: STR

ATE

GIE

S A

ND

PO

LIC

IES

05

THE EUROPEAN INSTITUTE OF THE MEDITERRANEAN (IEMED), FOUNDED IN 1989, IS A CONSORTIUM

COMPRISING THE GOVERNMENT OF CATALONIA, THE SPANISH MINISTRY OF FOREIGN AFFAIRS AND

COOPERATION AND BARCELONA CITY COUNCIL. IT INCORPORATES CIVIL SOCIETY THROUGH ITS BOARD

OF TRUSTEES AND ITS ADVISORY COUNCIL FORMED BY MEDITERRANEAN UNIVERSITIES, COMPANIES,

ORGANISATIONS AND PERSONALITIES OF RENOWNED PRESTIGE.

IN ACCORDANCE WITH THE PRINCIPLES OF THE EURO-MEDITERRANEAN PARTNERSHIP’S BARCELONA

PROCESS, AND TODAY WITH THE OBJECTIVES OF THE UNION FOR THE MEDITERRANEAN, THE AIM OF

THE IEMED IS TO FOSTER ACTIONS AND PROJECTS WHICH CONTRIBUTE TO MUTUAL UNDERSTANDING,

EXCHANGE AND COOPERATION BETWEEN THE DIFFERENT MEDITERRANEAN COUNTRIES, SOCIETIES

AND CULTURES AS WELL AS TO PROMOTE THE PROGRESSIVE CONSTRUCTION OF A SPACE OF PEACE

AND STABILITY, SHARED PROSPERITY AND DIALOGUE BETWEEN CULTURES IN THE MEDITERRANEAN.

ADOPTING A CLEAR ROLE AS A THINK TANK SPECIALISED IN MEDITERRANEAN RELATIONS BASED ON A

MULTIDISCIPLINARY AND NETWORKING APPROACH, THE IEMED ENCOURAGES ANALYSIS, UNDERSTANDING

AND COOPERATION THROUGH THE ORGANISATION OF SEMINARS, RESEARCH PROJECTS, DEBATES,

CONFERENCES AND PUBLICATIONS, IN ADDITION TO A BROAD CULTURAL PROGRAMME.

THE EUROPEAN INSTITUTE OF THE MEDITERRANEAN (IEMED) HAS CARRIED OUT FOUR SURVEYS OF

ACTORS AND EXPERTS WITH THE OBJECTIVE OF ASSESSING THE PROGRESS, ACHIEVEMENTS AND

SHORTCOMINGS OF EURO-MEDITERRANEAN RELATIONS.

FROM 2009 TO 2012, THE SURVEY WAS DEVELOPED FOLLOWING A REQUEST FROM THE EUROPEAN

COMMISSION. GIVEN THE SUCCESS OF THE EUROMED SURVEY, BOTH IN TERMS OF THE NUMBER

OF RESPONDENTS AND QUALITY OF PROPOSALS MADE, THE IEMED DECIDED TO PREPARE THE 5TH

EUROMED SURVEY WITH THE AIM OF OFFERING A WAY FOR EXPERTS AND ACTORS TO EXPRESS

THEIR HOPES AND CONCERNS, AS WELL AS THE POSSIBILITY OF PUTTING FORWARD PROPOSALS

THAT COULD HELP DECISION-MAKERS TO DEFINE POLICIES TO ADDRESS THE CHALLENGES OF THE

DEMOCRATIC TRANSITION IN THE MEDITERRANEAN PARTNER COUNTRIES.

KNOWN AS THE EUROMED SURVEY, IT IS BASED ON A BROAD SAMPLE OF POLICY-MAKERS AND

EXPERTS, WITH THE OBJECTIVE OF COVERING THE MAIN ISSUES ON THE POLITICAL AGENDA OF THE

REGION AND MONITORING THE PROGRESS IN EURO-MEDITERRANEAN PERCEPTIONS AND POLICIES.

THE SURVEY FOCUSES ON THE SHORT- TO MID-TERM SCENARIOS FOLLOWING THE DOMESTIC

AND GEOPOLITICAL TRANSFORMATIONS IN THE REGION, THE STATE OF PLAY OF DEMOCRATIC

TRANSITIONS AND THE ROLE OF THE EU IN SUPPORTING POLITICAL REFORMS. PREVIOUS SURVEYS

HAVE ALSO ADVANCED POLICY PROPOSALS TO ADDRESS THE SOCIO-POLITICAL CHALLENGES OF

MEDITERRANEAN PARTNER COUNTRIES.

THIS PROJECT IS IN LINE WITH THE IEMED’S ROLE AS A PUBLIC DIPLOMACY AND RESEARCH

INSTITUTION FOR EURO-MEDITERRANEAN RELATIONS, PROPOSING AND DISSEMINATING POLICY

OPTIONS AND CONTRIBUTING TO THE BUILDING OF A TRUE EURO-MEDITERRANEAN AREA.

PRESENTATION P. 07

THE FIVETH EUROMED SURVEY P. 9

SYNTHESIS OF RESULTS P. 17

QUALITATIVE REPORT

A Transformed Mediterranean: National and Regional Landscapes P.00Euromed Survey: Governance Issues P.00The Three Paradoxes of the Arab Spring P.00The Syrian Conflict P.00

A Multipolar Southern Mediterranean: the EU in Search of a Role P.00The Role of the GCC in the Southern Mediterranean Countries: Reactive Response More Than Proactive Engagement P.00Russia, China and Turkey: New Players in the Southern Mediterranean Countries? P.00

Assessment of EU policies in the Mediterranean P.00Assessing the EU’s Policies in the Mediterranean: Priorities of the ENP P.00The EU’s Vanishing Impact and Visibility in the Mediterranean P.00Migration and Mobility P.00Box on the Union for the Mediterranean P.00

DESCRIPTIVE REPORT P. 79

ANNEXES P. 115

EUROMED SURVEY OF EXPERTS AND ACTORS 05

EUROMED SURVEY OF EXPERTS AND ACTORS

THE EUROPEAN UNION IN A TRANSFORMED MEDITERRANEAN: STRATEGIES AND POLICIES

05

05

ISBN: 978-84-393-9182-1

9 7 8 8 4 3 9 3 9 1 8 2 1

President: Artur Mas Gavarró, President of the Generalitat of Catalonia.Executive President: Senén Florensa Palau

Mahdi Abdul Hadi: Palestinian Academic Society for the Study of International Affairs (PASSIA), Jerusalem – Tewfick Aclimandos: College de France, Paris – Tomás Alcoverro: La Vanguardia, Barcelona – Basak Alpan: Middle East Technical University (METU), Ankara – Abdullahi An-Na’im: School of Law, Emory University, Atlanta – Omar Ashour: Exeter University – Abdullah Baabood: Gulf Studies Center, Qatar University – Zahra Babar: Georgetown University, School of Foreign Service in Qatar – Ummuhan Bardak: European Training Foundation, Turin – Mohamed Behnassi: North-South Centre for Social Sciences (NRCS), Agadir – Florian Bieber: Center for Southeast European Studies, University of Graz – Francesco Bosello: University Statale of Milan – Paolo Brunori: University of Bari – Gabriel Busquets: Spanish Ministry of Foreign Affairs, Madrid – Lorenzo Coslovi: Centro Studi Politica Internazionale (CeSPI), Rome – Baudouin Dupret: Centre Jacques Berque (CJB), Rabat – Fabio Eboli: Euro-Mediterranean Center on Climate Change and Fondazione Eni Enrico Mattei, Venice – Werner Eichhorst: IZA - Institute for the Study of Labor, Bonn – Fatima El-Issawi: Department of Media and Communications, London School of Economics (LSE) – Philippe Fargues: Migration Policy Centre, European University Institute, Florence – Haizam Amirah Fernandez: Elcano Royal Institute, Madrid – Anna M. Ferragina: Department of Economics and Statistics, University of Salerno – Jean-Noël Ferrié: Centre Jacques Berque (CJB), Rabat – Jean-Pierre Filiu: Sciences-Po (Institute of Political Studies), Paris – Senén Florensa: European Institute of the Mediterranean (IEMed), Barcelona – Giorgia Giovannetti: European University Institute, Florence – Cesáreo Gutiérrez Espada: University of Murcia – Saïd Haddad: Institut de recherches et d'études sur le monde arabe et musulman (IREMAM), Aix-Marseille University – Charles Harb: American University of Beirut (AUB) – Mimoun Hillali: Institut Superieur International du Tourisme (ISIT), Tangier – Raymond Hinnebusch: University of St. Andrews – Abdelnour Keramane: MedEnergie Journal, Paris – Bichara Khader: CERMAC, Catholic University of Leuven – Ridha Kefi: Kapitalis, Tunis – Jane Kinninmont: The Royal Institute of International Affairs at Chatham House, London – Cosimo Lacirignola: International Centre for Advanced Mediterranean Agronomic Studies (CIHEAM), Paris – Fatima Lahnait: Institute for Statecraft, London – Mauro Lanati: Department of Economics and Managment, University of Pisa – Erwan Lannon: Ghent University – Vincent Legrand: GERMAC, Catholic University of Leuven – Bernardino León: EU Special Representative for the Southern Mediterranean Region – Clark Lombardi: School of Law, University of Washington – Bernabé López García: Autonomous University of Madrid – Chibli Mallat: University of Utah – Gema Martín Muñoz: Autonomous University of Madrid – Henry Marty-Gauquié: European Investment Bank Group – Marwan Mohammed: Centre Maurice Halbwachs, Paris – Mohcine Mounjid: Electronic Observatory for Latin America, Rabat – Syed Hossein Mousavian: Princeton University – Parvati Nair: United Nations University Institute on Globalization, Culture and Mobility, (UNU-GCM), Barcelona – Franziska Neder: IZA - Institute for the Study of Labor, Bonn – David Newman: Department of Politics and Government, Ben-Gurion University – Marina Ottaway: Wilson Centre, Washington DC – M. Cristina Paciello: International Affairs Institute (IAI), Rome – Gianluca Parolin: Law Department, The American University in Cairo – Steve Peers: University of Essex – Duncan Pickard: Rafik Hariri Center for the Middle East, Atlantic Council, Washington DC – Thomas Pierret: University of Edinburgh – Daniela Pioppi: International Affairs Institute (IAI), Rome – Cesáreo Rodríguez-Aguilera: University of Barcelona – Pedro Rojo Pérez: Al Fanar Foundation for Arab Knowledge, Madrid – Fatma Sadiqi: Isis Centre for Women and Development, Fès – Nedjib Sidi Moussa: Panthéon Sorbonne, University Paris1 – Inmaculada Szmolka: University of Granada – Yanis Varoufakis: University of Athens – Jean Pascal Zanders: The Trench, France – Irina Zvyagelskaya: Institute of Oriental Studies, Russian Academy of Sciences, Moscow

www.iemed.org

4

4

4

Board of Trustees:

Corporate Sponsors

Fundació AbertisBanc Sabadell CaixaBankIberiaManubens AbogadosPort de BarcelonaPort de TarragonaRepsol

Partner Institutions

Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de BarcelonaESADEFoment del Treball NacionalIESE Business SchoolPIMECSocietat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País

9 7 7 1 6 9 8 3 0 6 0 0 2

0 2 0 1 4

6. Publicacions

137

Quaderns de la MediterràniaRevista semestral sobre cultures i societats mediterrànies que aprofundeix en la necessitat de promoure el diàleg intercultural a partir de l’estudi de les seves realitats des de diverses disciplines.

Quaderns de la Mediterrània 20/21. Escenarios Mediterráneos / Mediterranean ScenariosAmb motiu del 25è aniversari de l’IEMed, aquest número de la revista re-uneix alguns dels col·laboradors que l’han acompanyada des l’any 2003, com ara Edgar Morin, Fatema Mernissi, Tahar Ben Jelloun, José Enrique Ruiz-Domènec o Federico Mayor Zaragoza. Juntament amb aquests, altres especialistes de reconegut prestigi hi ofereixen una anàlisi de la multiplicitat d’escenaris mediterranis presents i futurs que cal tenir en compte per a la consecució d’un espai de pau, prosperitat i diàleg a la regió.

Afkar/ideas Revista trimestral en castellà i francès que aporta les claus polítiques, econòmiques, socials i culturals per a entendre les relacions entre Espa-nya, la Unió Europea i el Magreb.Col·laboració amb: Estudios de Política Exterior, S.A.

Afkar/ideas núm. 43. Tardor de 2014. Contra el terrorisme de l’‘Estat Islàmic’El número 43 d’afkar/ideas aborda en profunditat l’estat actual de les negociacions entre Israel i Palestina després de l’Operació Marge Protec-tor, l’amenaça que suposa el règim de terror implantat pel grup terrorista Estat Islàmic a Síria i Iraq i l’estratègia dels Estats Units per combatir-lo, el futur del Kurdistan iraquià, la desestabilització de Líbia i les perspecti-ves econòmiques i de finançament per als països del Magreb.

Afkar/ideas núm. 42. Estiu de 2014. Nou escac a la democràciaLa revista analitza en el seu número d’estiu de 2014 les eleccions que han tingut lloc en països com Egipte, l’Iraq i Algèria, així com l’abast de la mobilització social en els països de la regió. A més, el número ofereix articles sobre desenvolupament i aliances empresarials i atracció d’inver-sió internacional en el món àrab. En el seu apartat «Diàlegs», hi ha articles sobre l’impacte de la Primera Guerra Mundial en el món àrab i la situació de la llibertat d’informació a Egipte, entre d’altres.

138


Afkar/ideas núm. 41. Primavera de 2014. Guanya el consens democràtic a Tunísia; a Egipte s’imposa l’autoritatLa revista afkar/ideas aborda en aquest número la política exterior eu-ropea cap a la Mediterrània amb una entrevista al comissari europeu de Veïnatge Stefan Füle. S’ocupa també del procés democràtic a Tunísia, dibuixa l’actual mapa polític a Egipte i analitza la tràgica destrucció de Síria, el descontentament social en una Turquia en ple cicle electoral o els beneficis econòmics d’una eventual reobertura de les fronteres entre Algèria i Marroc.

Afkar/ideas núm. 40. Hivern de 2013-2014. Iran, última gran oportunitatAquest número aborda les relacions internacionals d’Iran i dels països del Golf Pèrsic a la llum de l’acord entre el G5+1 i Iran per canalitzar una solució al contenciós pel programa nuclear iranià que permeti a Teheran desenvolupar aquesta energia i, a canvi, aixecar les sancions internaci-onals que pesen sobre el país. D’altra banda, la revista també fa balanç de la situació política i socioeconòmica al Marroc, Tunísia i Líbia, tres dels països que protagonitzaren de forma diferent l’esclat de la Primavera Àrab ara fa tres anys.

Col·lecció «Documents IEMed»Edició periòdica al llarg de l’any d’aquesta col·lecció d’articles i docu-ments de treball estretament vinculats a l’agenda euromediterrània des d’una òptica descriptiva.

Núm. 10. SEARCH, Research and Assessment on Euro-Mediterranean RelationsAquesta compilació d’articles té per objectiu difondre les conclusions i propostes polítiques del projecte europeu de recerca Sharing KnowledgE Assets: InteRregionally Cohesive NeigHborhoods, SEARCH, finançat pel VII Programa Marc. Així, aquest document inclou, a través de quatre seccions temàtiques, articles en profunditat sobre educació, innovació i coneixement; bona governança i desenvolupament institucional; inversió i comerç; i mobilitat de treballadors.

6. Publicacions

139

A Sea of Words 2014. Young People Combating Hate Speech OnlinePublicació finançada per la Fundació Euromediterrània Anna LindhAntologia que reuneix els relats guanyadors i finalistes de la setena edició del concurs internacional de narrativa breu «Un mar de paraules». Els relats que integren aquesta publicació virtual s’inspiren en la campanya «Els joves contra el discurs de l’odi a la xarxa» del Consell d’Europa per tal de reflexionar sobre el preocupant auge de discursos que fomenten el racisme i la discriminació als països euromediterranis i de proposar vies per contrarrestar aquesta tendència.

Relats: Sahar Ammar, A Dream on the Border, Tunísia. Amri Awatef, Mosaic, Tunísia. Martyna Chrzescijanska, Seven years in Dreamland (primer premi), Polònia. Mahmoud El Mohr, Love and Hate Conflict, Egipte. Mladen Grgic, Brokeback Suicides (segon premi), Montenegro. Sayed Ismail, Love Comes from the North (tercer premi), Palestina. Agnija Kazuša, My Internet Life, Letònia. Ilias Kolokouris, Catfish, Grècia. Jaroslaw Macnar, Little Chapel, Polònia. Wissam Emad Mo’hd Alazzam, The virtual Windows, Jordània. Petra Iuliana Pinte-lei, A Message from the Future, Romania. Giulio Pitroso, Ode to the Border, Itàlia. Amela Sarajlic, The Day of the Planet Earth, Bòsnia i Hercegovina. Martí Vilagut, The Dark City, Espanya. Slavena Zaharie-va, A Summer Morning, Bulgària.

A Sea of Words 2013. Building CitizenshipPublicació finançada per la Fundació Euromediterrània Anna LindhAntologia que reuneix els relats guanyadors i finalistes de la sisena edició del concurs internacional de narrativa breu «Un mar de paraules». Els relats que integren aquesta publicació virtual tenen com a tema comú la construcció d’una ciutadania multicultural a la regió euromediterrà-nia. Bona part del discurs narratiu dels joves escriptors representats en aquesta obra col·lectiva s’inspira en una nova generació de ciutadans que busca enriquir el seu imaginari, les seves arrels i el llegat de les seves cul-tures amb les influències i valors d’altres cultures i societats. A través dels seus textos, Un mar de paraules ens convida a compartir les aspiracions, angoixes, esperances i il·lusions d’aquesta nova generació.

140


Relats: Khadija Hamany, Algèria, Visiting la Palestine. Marina Giunio, Croàcia, An Awesome Thing Happened to Me Yesterday. Sondos Gamal, Egipte, The Two Superb. Anna Ikonen, Finlàndia, A Stranger Lives in Our Home. Samia Hathroubi, França, The Sun is Stifling. Emily Watton, Alemanya, Politics Class. Christoforos Pavlakis, Grècia, Errors allowed (segon premi). Gabriella Szaszko, Hongria, School of Nations. Ilana Kishko, Israel, Stranger in Israel. Eugenio Dacrema, Itàlia, The Mirror. Agnija Kazuša, Letònia, Sour Oranges. Dragana Tripkovic, Montenegro, Water City (tercer premi). Sayed Ismail, Palestina, Something about Na-talie. Ana do Vale Lázaro, Portugal, Rubbed Paper. Leen Sayed Rihawi, Síria, The Farthest Spaces. Daniel López Bončina, Eslovènia, Zmajski Most (primer premi). Imen Fejjari, Tunísia, A Microphone without Bullets.

Cambio de era: Setenta artículos y un poemaCol·laboració amb Fundación Málaga i Diario SurL’IEMed col·labora en l’edició d’aquest llibre que, amb pròleg de Manu-el Alcántara i introducció de José Oneto, recopila 70 articles d’interès publicats al Diario Sur i estructurats en quatre parts: la primera, sobre les crisis que afecten la Mediterrània actual i que marquen un canvi d’època pel que fa a paradigmes socials, equilibris geopolítics i reconceptualització del capitalisme i les ideologies polítiques; la segona, dedicada a la vocació mediterrània de Màlaga; la tercera, com a homenatge a figures de la política regional i, finalment, la quarta, un poema a mode de colofó.

Colecció «Papers IEMed»Prestigiosos autors de les relacions euromediterrànies tracten en aquesta col·lecció periòdica els punts clau de l’agenda euromediterrània a través d’articles propositius i en profunditat.

«Papers IEMed»

Papers IEMed núm. 16. Financial Reforms in the Mediterranean: Ideas and Policies to Inspire ChangeLuís Orgaz, Frank Betz, Jaloul Ayed, Francesc PriorAquest paper recull quatre contribucions realitzades durant el grup de tre-ball «Financial Sector Reform» de la MED Confederation, celebrat a Milà els dies 16 i 17 de juny, que analitzen en profunditat el context financer dels països mediterranis en l’actualitat, las perspectives que s’obren per a la reforma dels sectors bancaris del sud de la Mediterrània, la necessitat de polítiques públiques que promoguin efectivament l’equitat privada al Nord d’Àfrica i una revisió sobre els serveis financers mòbils als països socis mediterranis.

6. Publicacions

141

«Papers IEMed-EuroMeSCo»

Papers IEMed-EuroMeSCo núm. 22. Winning to Lose: The State Unsustainable Counterrevolutionary Comeback in EgyptIbrahim El Houdaiby Una anàlisi dels reptes que afronta el nou estat egipci postrevolucionari que parteix de la reflexió al voltant del fracàs dels moviments revoluciona-ris que l’any 2011 van enderrocar el règim de Hosni Mubarak, per posar fi a les dinàmiques de custòdia, autoritarisme, elitisme i violència predo-minants al sistema polític del país. L’Estat egipci ha aconseguit absorbir l’impacte de l’onada revolucionària i sembla haver-se enfortit després de dos anys de crisi. Malgrat aquesta aparença, però, l’autor argumen-ta com una anàlisi més profunda mostra de quina manera el persistent estancament polític i el greu deteriorament de l’economia i l’Administració Pública requereixen inevitablement de reformes profundes que suposaran necessàriament un replantejament de l’actual ordre polític i que, en cas de no ser empreses, poden comportar la davallada de l’Estat.

Papers IEMed-EuroMeSCo núm. 21. Société civile et démocratisation au Maroc. Le grand malentenduMohamed El Hachimi L’autor analitza la naturalesa dels moviments associatius marroquins i examina la seva contribució a la democratització del sistema polític del país. Malgrat que l’alt grau d’atomització i despolitització els confereix una capacitat d’influència limitada, l’emergència de nous moviments socials aliens a l’entramat institucional del Regne Alauí, com el Moviment 20 de Febrer, han evidenciat una voluntat de revertir aquesta condició de poder marginal de la societat civil. Amb tot, el seu pes específic és encara molt més reduït que la imatge sobredimensionada que, segons l’autor, els mit-jans de comunicació han pogut transmetre des de l’esclat de la Primavera Àrab.

Papers IEMed-EuroMeSCo núm. 20. Demands of the Egyptian Revolution and the Newly-Emerging ActorsMohamed El-AgatiCap de les demandes de la Revolució del 25 de gener a Egipte, que poden concretar-se en llibertat, pa, justícia social i dignitat, ha estat aconseguida i els indicadors no semblen mostrar que els nous governants estiguin encaminant el país cap al seu acompliment. Partint d’aquesta premisa, l’autor analitza en aquest paper les principals demandes de la Revolució egípcia; els actors emergents més rellevants i la interacció entre els diversos partits polítics i els diferents nivells de demandes de la Revolució.

142


Col·lecció «Focus – EuroMeSCo Briefs»Focus és una sèrie d’articles d’opinió on line que pretén fomentar i enriquir el debat entorn de qüestions clau de l’actualitat a la Mediterrània. Es tracta d’un espai obert a la reflexió personal d’experts acreditats i per-sonalitats destacades. Un gran ventall d’actors euromediterranis del món acadèmic, polític i de la societat civil, homes i dones originaris dels quatre punts cardinals de la regió euromediterrània, ofereixen els seus diferents punts de vista, percepcions i sensibilitats sobre les realitats i les polítiques actuals de la Mediterrània.

Focus 118 Maghrebi Foreign Policies: A Comparative Analysis Nizar Messari

Focus 117 An Overview and Assessment on the Current Conflicts in the Arab Media: A Critical Vision

Sahar Talaat

Focus 116 Regional Powers in a Transforming Middle East

Meliha Benli Altunışık

Focus 115 Migraciones entre África subsahariana y Europa. Fábulas, mitos y datos

Amparo González-Ferrer

Focus 114 Constituent Processes and the Role of State Powers in the Transitions in North Africa

Nathalie Bernard-Maugiron

Focus 113 La confusión del ‘Jihad’

Dolors Bramon

Focus 112 Turkey and the seemingly unstoppable Erdogan

William Chislett

Focus 111 Egypt: A Regional Cold War

Mohamed El Kholy

Focus 110 The Cyprus Question: A Window of Opportunity in 2014?

Ioannis N. Grigoriadis

Focus 109 Bosnia. Cuando el nacionalismo no es suficiente

Hugo Gallego Sánchez

Focus 108 What are the prospects for success of the peace talks on Syria?

Tiziana Trotta

6. Publicacions

143

7. Biblioteca

Memoria de actividades 2014

146

7. Biblioteca

147

BibliotecaLa biblioteca de l’IEMed, creada l’any 1990, compta amb

un fons documental especialitzat de 14.200 exemplars

entre llibres, monografies, revistes, buidatges d’informació,

documentació electrònica, documentació d’arxiu i

literatura grisa. Les temàtiques principals són la política

euromediterrània, les relacions internacionals i la cooperació,

les cultures i els estils de vida mediterranis, el món àrab,

l’islam i la societat civil i els moviments migratoris a la

Mediterrània. És una unitat de l’Institut que actualment

roman al servei intern de les diferents àrees per tal de recolzar

la seva tasca de recerca i seguiment de les qüestions que

afecten la Mediterrània i que a la vegada conté l’arxiu històric

documental de l’IEMed des la seva fundació l’any 1989.

8. Equip


150

Equip

PresidènciaSenén Florensa, President executiu

Mariona Rico, Assessora executiva i mecenatgeCarmen Medina, Secretària de direcció

GerènciaJosep Ferré, Director gerent

Jordi Bertran, Cap de premsa i web Hugo Gallego, Tècnic executiu de planificació i web

Coordinació editorial

Jordi Padilla, Coordinador de publicacions i fons documental Laura Aimone, Suport de coordinació editorial

Recursos humans i organització

Anna Roy, Cap de l’assessoria jurídica i responsable de recursos humans i organització Nazario Fernández, Recepció, informació i enviaments

Gestió econòmica

Carles La-Rosa, Responsable de gestió econòmicaRaquel Pons, Tècnica de gestió comptable

Actes, imatge corporativa i difusió

Núria Esparza, Cap de disseny gràfic i coordinadora de serveis lingüístics Patrícia del Valle, Cap de protocol, gestió d’actes i mailing

8. Equip

151

Polítiques Euromediterrànies

Pol Morillas, Responsable de l’Àrea de Polítiques Euromediterrànies Xavier Aragall, Assessor tècnic de Polítiques Euromediterrànies Aleksandra Chmielewska, Suport de Polítiques Euromediterrànies

Món Àrab i Mediterrani

Lurdes Vidal, Cap de redacció d’afkar/ideas i responsable de l’Àrea de Món Àrab i MediterraniElisabetta Ciuccarelli, Suport d’afkar/ideas i de Món Àrab i Mediterrani

Desenvolupament Socioeconòmic

Javier Albarracín, Director de l’Àrea de Desenvolupament SocioeconòmicRoser de la Torre, Suport de Desenvolupament Socioeconòmic

Cultura i Societat Civil

Maria-Àngels Roque, Directora de Cultures Mediterrànies i Societat Civil Josep Giralt, Director d’Acció Cultural Carina Soriano, Assessora tècnica de Cultura i Societat Civil Blanca Gago, Suport de Cultura i Societat CivilÉmilie Vidal, Tècnica executiva de Cultura i Societat Civil

www.facebook.com/iemedwww.twitter.com/iemed_

Institut Europeu de la MediterràniaGirona, 2008010 BarcelonaT. +34 93 244 98 [email protected]