memòria d'activitats del 2014

24
Memòria d’activitats 2014

Upload: csuc-consorci-de-serveis-universitaris-de-catalunya

Post on 03-Aug-2015

120 views

Category:

Services


10 download

TRANSCRIPT

Page 1: Memòria d'activitats del 2014

Memòria d’activitats

2014

Page 2: Memòria d'activitats del 2014

Els òrgans de govern

Consell de Govern

President

Andreu Mas-ColellConseller d’Economia i Coneixement

Vicepresident

Antoni Castellà i ClavéSecretari d’Universitats i Recerca

Vocals

Lluís Jofre i RocaDirector general d’Universitats

Josep M. Martorell i RodonDirector general de Recerca

Jordi Puigneró i FerrerDirector general de Telecomunicacions i Societat de la Informació

Carles Constante i BeitiaDirector general de Planificació i Recerca en Salut

Dídac Ramírez i SarrióRector de la UB

Ferran Sancho i PifarréRector de la UAB

Enric Fossas i ColetRector de la UPC

Jaume Casals i PonsRector de la UPF

Roberto Fernández i DíazRector de la UdL

Sergi Bonet i MarullRector de la UdG

Josep A. Ferré i VidalRector de la URV

Josep A. Planell i EstanyRector de la UOC

Josep Maria Garrell i GuiuRector de la URL

Jordi Montaña i MatosasRector de la UVic-UCC

Secretari

Miquel Puig i RaposoDirector general del CSUC

Comissió Executiva

President

Lluís Jofre i RocaDirector general d’Universitats

Vicepresident

Josep M. Martorell i RodonDirector general de Recerca

Vocals

Jordi Puigneró i FerrerDirector general de Telecomunicacions i Societat de la Informació

Jordi Codina i Sans Gerent de la UB

Joan Melcion i TenasGerent de la UAB

Olga Lanau i RamiGerent de la UPC

Jaume Badia i PujolGerent de la UPF

Josep M. Sentís i SuñéGerent de la UdL

Fátima Calvo i RojasGerent de la UdG

Manuel Molina i ClaveroGerent de la URV

Antoni Cahner i MonzóGerent de la UOC

Anna Rifà i RosGerent de la URL

Marc Mussons i TorrasGerent de la UVic-UCC

Secretari

Miquel Puig i RaposoDirector general del CSUC

Page 3: Memòria d'activitats del 2014

Memòria CSUC 2014 | 3

Presentació

El Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC) es posa en marxa el gener del 2014 com a conjunció de la trajectòria del Centre de Serveis Científi cs i Acadèmics de Catalunya (CESCA), que al llarg de 23 anys ha prestat serveis relacionats amb les infraestructures TIC, i la del Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC), que ho ha fet al llarg de 18 anys en l’àmbit de les biblioteques.

En aquest primer any, el CSUC ha impulsat una nova línia d’actuació: la contractació de compres conjuntes tant per estalviar costos com per crear sinergies. Així, 15 universitats i centres de recerca han estalviat un 13% —1,73 milions d’euros— en la factura elèctrica amb la compra conjunta del CSUC. El treball braç a braç dels gestors de l’energia en cada institució, col·laborant i compartint coneixement i experiències, ha estat tant o més important que la pròpia negociació del preu de compra, que ha estat també una feina conjunta.

També s’ha treballat en la consorciació d’altres serveis generals, adjudicats a primers d’aquest any, com el subministrament de gas natural, amb un estalvi del 12%, i també de serveis TIC que es poden benefi ciar dels avantatges de la compra conjunta, com ara les telecomunicacions corporatives, amb un estalvi del 15%.

Durant el 2014, el Consorci ha continuat participant en diferents projectes europeus: NUMEXAS, que treballa en supercomputació per ajudar a resoldre problemes equivalents a milions de nuclis de càlcul; GENIUS, per incrementar l’impacte de la missió espacial Gaia, de l’Agència Espacial Europea, que farà el mapa tridimensional de la nostra galàxia de més grandària i precisió, i DC4Cities, per aconseguir centres de dades ambientalment sostenibles al servei de les smart cities.

A les pàgines que segueixen trobareu també d’altres fi tes, com ara el nou nucli òptic a 100 Gbps de l’Anella Científi ca i les millores en velocitat, fl exibilitat i fi abilitat en les connexions de les institucions; els avenços per engegar el Portal de la Recerca de Catalunya aquest 2015 i els treballs per triar un sistema compartit de gestió de biblioteques, així com els nous serveis d’administració electrònica i d’infraestructura al núvol per a les universitats.

Andreu Mas-ColellPresident del CSUC

Andreu Mas-ColellPresident del CSUC

Page 4: Memòria d'activitats del 2014

El CSUC

Missió i objectiuEl Consorci de Serveis Universitaris de Ca-talunya (CSUC) té per missió detectar, dis-senyar i executar de forma col·labora tiva projectes compartits que permetin a les universitats catalanes augmentar la seva eficiència mitjançant l’explotació d’econo-mies d’escala i de sinergies.

L’objectiu és compartir o mancomunar serveis acadèmics, científics, bibliotecaris, de transferència de coneixement i de gestió de les entitats consorciades per aconseguir millorar l’eficàcia i l’eficiència del sistema universitari català.

Línies d’activitat

Càlcul científic Ofereix serveis de supercomputació, tant a investigadors acadèmics com al teixit in-dustrial, amb un ampli ventall de progra-mari científic disponible. Gestiona el Servei de Disseny de Fàrmacs (SDF), que ajuda els laboratoris farmacèutics i grups de recerca a trobar nous medicaments més eficientment.

ComunicacionsS’encarrega de la gestió de l’Anella Cientí-fica, una xarxa de comunicacions avançada que connecta universitats, centres de recer-ca i altres institucions de l’R+D+I català. També allotja el node de RedIRIS a Cata-lunya, que obre la porta a les xarxes inter-nacionals més avançades per a la recerca, i el Punt Neutre d’Internet a Catalunya (CATNIX), que optimitza l’intercanvi local de tràfic.

Serveis bibliotecaris Contribueix a millorar els serveis biblio-tecaris a través de la cooperació. Entre d’altres programes i serveis, gestiona el Ca-tàleg Col·lectiu de les Universitats de Cata-lunya, el programa de préstec interbiblio-tecari i la Biblioteca Digital de Catalunya.

Repositoris i aplicacionsProporciona accés a webs institucionals, universitaris o relacionats amb la Societat de la Informació, i a repositoris digitals cooperatius, entre els que hi ha TDX, RECERCAT, RACO, MDX, MDC, etc. i repositoris institucionals, com el de la Filmoteca de Catalunya, CALAIX, etc.

Infraestructura al núvol i altres serveis de CPD Proporciona a les institucions acadèmiques i de recerca un autoservei d’infraestructura al núvol perquè puguin cobrir les necessi-tats de les seves aplicacions en un entorn flexible en modalitat de servidors gestio-nats o de pagament per ús. També gestiona i administra transversalment tota la infra-estructura del Consorci, vetlla pel seu fun -cionament ininterromput, de manera efi-cient en base a indicadors de rendiment i capacitat, i garanteix la confidencialitat, la integritat i la disponibilitat de la informa-ció tant pròpia com la dels serveis oferts.

Administració electrònica Ofereix serveis d’e-Administració nascuts del treball conjunt amb l’Associació Cata-lana d’Universitats Públiques, a través dels quals es pretén afavorir-ne la implantació a les universitats catalanes mitjançant pla-taformes compartides, com ara Vot, Regis-tre, Arxiu, Logs i Signatura, entre d’altres.

Compres conjuntes i consorciació de serveis Millora i racionalitza l’ús dels recursos i ajuda a enfortir el sistema universitari i de recerca. Homogeneïtza aplicacions, plata-formes i tecnologies, i aglutina la contrac-tació de recursos i serveis bàsics, com ara energia elèctrica, gas, neteja, impressió i reprografia, i telefonia mòbil, entre d’altres.

Formació i difusióContribueix a divulgar els serveis del CSUC amb un web corporatiu, un blog sobre l’activitat del Consorci i butlletins digitals. També fomenta la formació dels usuaris amb l’organització de conferències, cursos i seminaris, i jornades (JOCS, TAC, TSIUC, etc.).

Cooperar i compartir per fer més eficient el sistema universitari i de recerca

El 2014, la plantilla del CSUC ha estat integrada per 61 persones.

Page 5: Memòria d'activitats del 2014

Memòria CSUC 2014 | 5

Els indicadors d’activitat

Organització

El pressupost executat

2010 2011 2012 2013 2014C ÀLCUL CIENTÍFIC

CAP: Rendiment punta (Tflop/s) 19,48 18,93 18,93 18,35 33,64

CAP: Nombre de projectes 50 53 47 45 52

CAP: Hores computacionals (HC), en milions 3,52 11,02 10,46 9,87 9,44

COMUNIC ACIONS

Incidències seguretat CSUC-CSIRT 365 461 660 410 689

Institucions connectades (punts d’accés) (1) 86(93) 88(94) 86(90) 85(85) 81(84)

≥ 10.000 Mbps 3(3) 3(3) 3(3) 4(3) 5/3

≥ 1.000 Mbps 12(10) 11(9) 11(9) 9(8) 10/10

≥ 100 Mbps 51(54) 61(56) 61(56) 67(60) 62/59

< 100 Mbps 10(25) 13(25) 11(22) 5(14) 4/12

Cabal agregat regular/projectes (Gbps) (2) 31 31 31 31 71/42

Tràfic intercanviat via proveïdor (PB) 15,10 20,17 29,57 27,10 29,91

Interconnexió de RedIRIS amb l’Anella 5x10G, 3x1G 6x10G, 1x1G 7x10G, 1x1G 8x10G 8x10G

Entitats connectades al CATNIX 24 25 25 26 25

Tràfic intercanviat (PB) al CATNIX 2,48 2,63 3,17 4,62 7,08

SERVEIS BIBLIOTEC ARIS

Títols al CCUC 3.730.319 4.018.394 4.178.142 4.585.155 4.960.895

Préstecs PUC 45.726 50.837 53.061

Préstecs PI 30.773 26.427 11.274 11.651 10.801

Prestatges ocupats al GEPA (en metres) 2.477 3.595 4.671 5.866 7.686

Documents servits pel GEPA 44 118 276 302 427

BDC: Articles de revista usats (descàrregues) 4.791.773 5.273.089 5.334.708 5.268.523 5.824.528

BDC: Revistes electròniques 11.600 17.700 16.500 17.500 18.600

BDC: Llibres electrònics 12.000 14.000 15.000 16.000 18.000

Catàlegs bibliotecaris hostatjats 13 14 14 14 15

REPOSITORIS

Universitats participants al TDX 18 18 18 19 18

Tesis doctorals disponibles 10.020 11.791 13.562 15.846 18.605

Institucions (col·leccions) a RECERCAT 21 (340) 22 (473) 25 (654) 24 (685) 26 (767)

Documents consultables 19.960 29.510 47.157 62.126 77.686

Institucions editorials (revistes) a RACO 58 (306) 60 (348) 68 (378) 74 (399) 77 (427)

Articles disponibles 121.890 138.707 143.871 155.911 167.266

Institucions (col·leccions) a MDX 10 (29) 10 (38) 10 (43) 10 (44) 10 (49)

Documents consultables 1.702 2.340 2.755 3.276 3.513

Institucions (col·leccions) a MDC 18 (45) 19 (64) 22 (79) 25 (88) 30 (107)

Documents i imatges consultables 1.139.496 1.660.062 2.132.177 2.243.152 3.054.286

Webs capturats a PADICAT 39.587 57.993 58.122 63.145 72.241

e-ADMINISTRACIÓ

SCD: certificats en circulació (3) 668 1.035 997 1.286 2.415

e-Vot: eleccions realitzades 14 50 100 43 40

e-Registre: registres introduïts 53.435 53.115 50.389 48.658

PROMOCIÓ

Conferències 31 39 21 28 27

Cursos, jornades i seminaris 15 20 9 15 18

Novetats (web + blog) (4) 125 83 83 88 361 (94+267)

1 La institució es classifica pel cabal del punt d’accés principal.2 A partir del 2014 es comptabilitzen les connexions locals.3 No inclou els emesos directament per l’ER-UB, l’ER-UPC, l’ER-UPF, l’ER-UdL, l’ER-UdG, l’ER-URV i l’EC-URV.4 El 2014 ha estat el primer any de funcionament del blog.

Pressupost Liquidació Var.

INGRESSOS 8.530.000 8.468.622 -1%

Generalitat de Catalunya 3.008.858 3.212.718 7%

Altres institucions del Consorci 2.146.122 2.146.122

Associats 739.700 739.700

Romanents del 2013 923.679 502.968 -46%

Altres ingressos 1.711.642 1.867.115 9%

DESPESES 8.530.000 8.350.563 -2%

Personal laboral 2.528.770 2.443.335 -3%

Productes-e (BDC) 2.073.474 1.307.946 -37%

Serveis informàtics i telecomunicacions 1.157.320 1.200.128 4%

Altres despeses corrents 2.412.031 2.039.679 -15%

Romanents per al 2015 916.104

Inversions i retorn de crèdit 358.405 443.371 24%

Superàvit / dèficit 118.058

Resultat de l’exercici -24.200

PresidentAndreu Mas-Colell

President Comissió ExecutivaLluís Jofre

Director generalMiquel Puig

Admin. i FinancesMiquel Huguet

Admin. i SecretariaCarme Monserrat

Pressup. i ContractesM. José Miranda

Promo. i MàrquetingTeresa Via

Serveis TICXavier Peiró

Operacions i Segur.Jordi Guijarro

ComunicacionsM. Isabel Gandia

Clients i ProjectesGorka Roldan

Sistemes i XarxesCaterina Parals

Serveis i Aplicacions

Càlcul i AplicacionsRicard de la Vega

e-AdministracióAlbert Portugal

Qualitat i SuportJoan Cambras

Suport BibliotecariMarta Tort

Biblioteca Digital

Núria Comellas

Apls. Bib. i Document.Ramon Ros

Equipament GEPASanti Balagué

CCUCJoana Roig

Repositoris d’Info.Sandra Reoyo

Biblio., Info. i Doc.Lluís Anglada

Compres ConjuntesElena Parpal

Page 6: Memòria d'activitats del 2014

Càlcul científi c

Els supercomputadors disponibles, amb di-ferents arquitectures i nombrós programari especialitzat en diverses àrees, permeten satisfer les necessitats ben diverses de càl-cul científi c dels usuaris, tant acadèmics com industrials, a més de donar-los suport tècnic i científi c perquè treguin el màxim profi t de l’ús d’aquests equips.

MaquinariEs disposa de tres supercomputadors amb un total de 1.936 nuclis i una capacitat de 185 TB de disc en cabina, als quals s’acce-deix per mitjà d’un sistema de cues que distribueix l’execució dels treballs de la manera més òptima. Aquest maquinari té un rendiment punta de 33,64 Tfl op/s.

S’ha posat en marxa un sistema híbrid de càlcul de Bull, amb el qual es comple-men ta l’oferta de càlcul als usuaris, que po-den usar un nou tipus d’arquitectura híbri-da de memòria distribuïda i d’alta velocitat.

Amb un rendiment de 15,29 Tfl op/s, aquest clúster disposa de 240 nuclis en 20 processadors Intel Xeon (de 12 nuclis a 2,7 GHz), en 10 nodes, i 2,8 TB de memòria. Cada node té un coprocessador Intel Xeon Phi 5120P (60 nuclis, 1,053 GHz), que ofe-reix una exten sió de rendiment als proces-sadors de la qual es benefi cien especial-ment els algoritmes vectoritzables. El pro-jecte NUMEXAS, per exemple, fa un ús intensiu d’aquest sistema.

També es disposa d’un Altix UV 1000, un equip de memòria compartida format per 224 processadors, amb un total de 1.344 nuclis de càlcul, 6,14 TB de memòria i 112 TB de disc. Els 6 TB de memòria com-

partida, que equivalen a uns 1.500 ordina-dors portàtils junts, són un recurs singular que no s’ofereix en cap altre centre de càl-cul a l’Estat, i que permet executar simula-cions d’alta demanda de memòria que no es poden assumir en computadors de me-mòria distribuïda.

ProgramariS’ofereix programari científi c de tot tipus, com ara Gaussian, pensat per la química; Fluent, per a dinàmica de fl uids o NAMD, per a dinàmica molecular. De les 55 aplica-

cions, la més usada és Gaussian (52%), se-guida de VASP (8%) i ADF i CP2K (5%). Els usuaris també poden instal·lar aquells programes dels quals disposin de llicència i benefi ciar-se de les prestacions d’aquests supercomputadors per treure’n el màxim rendiment.

Assistència a l’usuariS’han resolt 659 consultes d’usuaris acadè-mics i industrials, un suport científi c que és un tret diferencial d’aquest servei. L’equip d’enginyers i doctors dóna assistència a

9,5 milions d’hores compu ta cionals han ajudat més de 230 investigadorsde 52 projectes a avançar en la seva recerca

L’equip de càlcul científi c participa en dos projectes FP7 capdavanters en super computació i astronomia: NUMEXAS i Gaia

Els coprocessadors Phi han incrementat notablement la potència de càlcul global i proporcionen una eina d’última generació als usuaris

L’ocupació del maquinari

3.000

2.500

2.000

1.500

1.000

500

0

7.016

2011 2012 2013 2014

Slots en execució

Slots en espera

Page 7: Memòria d'activitats del 2014

Programari al CSUC

Ciències de la vida i genètica

Adun AmberAutodock

CPMDDL_POLYGROMACS

NAMDLAMMPSRAxML

Química computacional

ABINITADFCFOURCP2K GAMESSGaussian GPAW

JAGUARMOPACNWChemOpen BabelORCApDynamo

POLYRATEQuantum EspressoSAPTSIESTATURBO-MOLE

Estadística

JAGSOctaveR

Meteorologia i astronomia

EPICGADGET-2

MM5WRF

Mètodes numèrics

Code_AsterFDS

KratosOpenFOAM

Llibreries

ATLASBOOSTFFTWGA

GSLHDF5MKLNetCDF

PETScScaLAPACKTrilinos

Visualització

GnuplotMOLDEN

MolekelNCL-NCARG

ParaViewXCrysDen

Programari amb llicència d’usuari

Ciències de la vida i genètica

CHARM Qdyn

Química computacional

CRYSTALFHI-AIMSMOLCAS

Molpro VASP

Estadística

STATA

Meteorologia i astronomia

ROMS

Dinàmica de fl uids i enginyeria

ABAQUSAMESimANSA ANSYSCOMSOL

ESI SuiteFluentLS-DYNAMETA

NX NastranRadThermSTAR-CCM+VORCAT

Memòria CSUC 2014 | 7

52 grups de recerca amb investigadors d’universitats catalanes i altres centres tec-nològics i de recerca. Acompanya l’usua-ri en tot el procés d’instal·lació, optimitza-ció i posada en producció del programari, i també resol dubtes sobre la metodologia que cal aplicar en les simulacions.

Hores usades52 projectes de recerca han usat 9.445.702 hores computacionals, una xifra similar a la del 2013. El maquinari més utilitzat ha estat l’Altix (71%). Dels 56.533 treballs executats, 995 han estat treballs de més de 4 GB/nucli i un 50% s’ha iniciat en menys d’una hora d’espera.

ProjectesA la fi del 2014 hi havia una setantena de projectes (52 acadèmics, 7 d’industrials i 9 de proves per avaluar el rendiment), amb un total de 232 usuaris.

El projecte de més consum ha estat el li-derat pel Dr. Carlos Alemán, de la UPC, amb el títol «Estructura i propietats dels polímers: càlculs electrònics, simulaci-ons atomístiques i models coarse-grained», que ha usat el 17,3% del total d’hores com-putacionals. El segon projecte ha estat el que dirigeix el Dr. Xavier Luque, de la UB, «Reconeixement molecular», amb el 10,5%. El tercer projecte, nou del 2014, ha estat «Estudio de la captura de dióxido de azufre desde un punto de vista molecular: un estu-dio de acuerdo a la teoría del funcional de la densidad», del Dr. Santiago Aparicio, de la Universidad de Burgos, amb el 9,5% de les hores computacionals.

1 L’ocupació del maquinari ha estat més elevada i constant al llarg de l’any.

2 Postprocés de les pressions aerodinàmiques obtingudes amb OpenFoam per al projecte Beyond Formula Student.

3 Els usuaris poden usar el programari disponible, o bé, instal·lar aquells progra-mes dels quals disposin de llicència i benefi ciar-se de les prestacions dels nostres supercomputadors.

El programari disponible per àrees

Page 8: Memòria d'activitats del 2014

Comunicacions

L’Anella CientíficaAquesta xarxa acadèmica i de recerca con-necta 81 institucions catalanes vinculades al món de l’R+D+I amb una infraestructura flexible i fiable.

Disposa d’un nou nucli òptic amb un enllaç a 100 Gbps entre els nodes troncals (Campus Nord i Telvent) acabats en 5 ports de 10 Gbps, un dels quals per al punt neu-tre d’intercanvi de tràfic CATNIX.

Des del CSUC es gestionen els equips òptics que permeten la interconnexió entre els nodes, que tenen una arquitectura dedi-cada i redundada, tant a nivell de fi bres com d’equips.

Gràcies al nou nucli òptic s’han pogut ampliar les connexions de nivell 2 (capa de commutació) i de nivell 3 (capa d’encami-nament) entre els dos nodes, per poder ab-sorbir el creixement de tràfic.

S’ha connectat una nova institució, el Royal Melbourne Institute of Technology a 100 Mbps. Institucions ja connectades, en-tre les quals diverses universitats, han am-

pliat i redundat les seves connexions per cobrir l’augment de les necessitats de con-nexió i per fer-les més robustes i fiables.

Cadascun dels tres nodes de concentra-ció territorial (Girona, Lleida i Tarragona) continuen gaudint de doble escomesa per aconseguir fiabilitat i flexibilitat alhora. Altres institucions (UPF, Parc UdG, ITER i seu de la UOC al 22@) s’hi han connectat també amb doble escomesa.

De les 81 institucions, 77 estan connec-tades amb banda ampla (≥100 Mbps), 15 de les quals a més d’1 Gbps. El tràfic, sense comptar les connexions locals ni les dedicades, ha estat de 30 petabytes (PB). La capacitat agregada per tràfic regular ha estat de 71 Gbps i 42 Gbps per als projec-tes especials.

La tecnologia de l’Anella CientíficaEl troncal es basa en una connexió òptica redundada a 100 Gbps, equips de nivell 2 sobre els quals es fan les interconnexions de circuits interns o externs i equips de nivell 3, per a l’encaminament del tràfic regular.

Pel que fa a les connexions de les insti-tucions, la tecnologia en què es basa l’Ane-lla és principalment Ethernet, la qual cosa permet proporcionar flexibilitat topològi-ca, total compatibilitat i escalabilitat.

Aquestes connexions Ethernet es basen sobretot en la xarxa Giganet d’Orange, for-mada per anells que reencaminen el tràfic en menys de 50 milisegons per una via al-ternativa en cas d’incidència.

La seva flexibilitat permet fer connexi-ons internes a les institucions amb seus se-parades geogràficament, que poden treba-

llar amb xarxes dedicades entre seus com si fossin locals.

L’ús del protocol dinàmic BGP permet a les institucions gaudir de redundància tant cap a altres xarxes (RedIRIS, proveïdors, etc.) com cap als nodes troncals de l’Anella per disposar d’una sortida alternativa en cas d’incidència.

Gràcies a la redundància proporcionada per la xarxa d’Orange, l’encaminament di-nàmic via Telvent i la doble connexió amb RedIRIS, amb la xarxa del proveïdor i el CATNIX, l’any 2014 s’han comptabilitzat més de 70 incidències sense pèrdua de ser-vei perquè s’ha engegat algun dels meca-nismes de backup. La disponibilitat de la xarxa d’Orange ha estat del 99,9746%.

Connexió i col·laboració internacionalLa connectivitat global de l’Anella Cien-tífica permet a les institucions col·laborar diàriament amb universitats i institucions

de recerca d’arreu del món amb una excel-lent connectivitat, així com participar en projectes internacionals amb grans reque-riments de xarxa, com ara el projecte LHC en què participa l’IFAE-PIC o el Fed4Fire, amb i2CAT.

Amb vocació de col·laboració interna-cional i per millorar el monitoratge, s’ha allotjat una sonda Anchor de la xarxa de mesura Atlas de RIPE, la comunitat forma-da per les xarxes IP a Europa. La de l’Ane-lla és la primera que s’instal·la a l’Estat.

També s’ha entrat a formar part de l’NLNOG RING, una plataforma global per depurar incidències i problemes de xarxa; i s’ha posat en marxa un node arrel LISP DDT (Locator/ID Separation Protocol Delegated Database Tree), en col·laboració amb la UPC i Cisco, per experimentar amb aquesta arquitectura i protocols d’internet que funcionen de forma similar a com ho fan els servidors de DNS.

El troncal de l’Anella Científica, a 100 Gbps

Eduroam triplica el nombre de connexions, més de 24 milions

Un 53% més de tràfic al CATNIX, que millora la qualitat de l’internet a Catalunya

i2C

AT

FNO

B

Page 9: Memòria d'activitats del 2014

Memòria CSUC 2014 | 9

Experiències d’ús rellevantsDiverses institucions usen l’Anella per rea-litzar activitats relacionades amb les arts i la cultura, com ara classes en xarxa, actu-acions simultànies, transmissions amb cir-cuits dedicats i projectes i estudis relaci-onats amb les arts escèniques. La Funda-ció i2CAT ha participat en l’esdeveniment APAN Meeting, amb una actuació distribu-ïda amb artistes a Miami, Taiwan i Praga, conjuntament amb Barcelona.

La Fundació per a la Navegació Oceà-nica de Barcelona, que organitza la Barce-lona World Race, ha ampliat la seva conne-xió, de 100 a 500 Mbps amb motiu de l’ini-ci de la cursa.

Les institucions poden ampliar el seu ca-bal sense cost per a necessitats i experiments esporàdics. El 2014 s’han fet dues amplia-cions per a esdeveniments al MACBA.

Qualitat del serveiEl CSUC monitora els enllaços de les insti-tucions de l’Anella Científica i fa una ges-tió proactiva de les incidències de xarxa. A més, un servei 24x7 permet a les institu-cions contactar per resoldre incidències fora de l’horari laboral.

Els usuaris disposen d’eines com les estadístiques via SNMP amb Cacti, la pla-taforma de monitoratge de tràfic SMART-xAC, la sonda perfSonar, el test de diagnosi de xarxa NDT, la sonda multicast dbeacon o el test IPv6, entre d’altres, que permeten tenir cura de l’estat de la xarxa i afavorei-xen la qualitat i disponibilitat de les con-nexions i els serveis oferts.

S’ha posat en funcionament un nou pa-

nell de monitoratge on es pot obtenir infor-mació sobre les connexions del troncal, així com de diversos serveis de l’Anella Cientí-fica, amb estadístiques d’ús en temps real.

També s’ha posat en marxa un nou ana-litzador de xarxa, que captura tràfic d’in-terfícies de fins a 10 Gbps. Així, sota de-manda, pot capturar en temps real el tràfic sense mostreig de les institucions.

Serveis de valor afegitHi ha hagut més de 24 milions d’autentica-cions, el triple que el 2013, a Eduroam, que permet als estudiants, els investigadors i el personal de les institucions participants connectar-se quan visiten altres instituci-ons, simplement amb el seu dispositiu mòbil i les credencials de la seva institució. Amb la incorporació de la UVic-UCC, el CRG i EADA, Catalunya disposa de 26 instituci-ons, de manera que és la més nombrosa ar-reu de l’Estat.

També han estat molt usats els serveis de DNS, entre els quals el DNS resolver, que ha arribat a prop de 163 milions de pe-ticions.

Pel que fa a seguretat, els incidents més destacats han estat els relacionats amb el contingut abusiu (33%), maliciós (24%) i altres relacionats amb males configura-cions dels serveis (10%), que s’han detec-tat gràcies a noves eines com el monito-ratge dels DNS propis amb el programa-ri Splunk. L’Equip de Resposta a Incidents de Seguretat de l’Anella Científica (CSUC-CSIRT) ha estat acreditat dins del servei Trusted Introducer de Géant Association per les seves bones pràctiques.

CATNIXEl Punt Neutre d’Internet a Catalunya (CATNIX) ha complert 15 anys millorant internet per als ciutadans catalans, ja que redueix el camí que la informació recorre des que es demana fins que es rep. Inter-connecta 25 operadors de telecomunica-cions, proveïdors de serveis d’internet i de continguts o xarxes acadèmiques, entre d’altres. S’hi han intercanviat 71 PB, un 53% més que el 2013. El test de velocitat del CATNIX, accessible a tots els ciutadans, permet ara comprovar la velocitat de con-nexions de fins a 1 Gbps.

1 L’Anella Científica està connectada a la xarxa de recerca estatal RedIRIS, que li obre la porta a les xar-xes autonòmiques i a la paneuropea Géant i, a través d’aquesta, a les internacionals, la qual cosa facilita a les institucions la participació en projectes internacionals.2 Noves eines, com ara el test de velocitat i el panell de monitoratge.3 A l’esquerra, connexions segons la institució d’origen dels usuaris. A la dreta, connexions de visi-tants a cada institució.

Eduroam: mobilitat per institucions

4.305.607

1.448.949

2.295.598

1.767.996

352.716 446.305 526.730

1.227.070

274.625 5.473.057

4.534.346

1.503.621

UB UAB UPC UPF UdG UdL URL CSIC BSC XTEC CSUC ESCI RedIRIS Altres

464.7581.182.801

5.165.912

5.906.571

329.700 884.011

515.436 364.533

447.466

8.895.432

Connexions

2013 8.518.0812014 24.156.620

Page 10: Memòria d'activitats del 2014

Serveis bibliotecaris

Sistema compartit i altres aplicacionsEl Grup de Treball per al Sistema Compar-tit de gestió bibliotecària ha identificat els principals avantatges i reptes d’un sistema compartit i ha organitzat jornades de pre-sentació de productes amb diferents em-preses internacionals perquè directors i tècnics de les biblioteques consorciades co-neguin de prop aquests sistemes de nova generació.

S’han definit els punts clau que cal avaluar en una eina de descoberta i s’ha elaborat una taula comparativa de cober-tura dels recursos electrònics de la Biblio-teca Digital dels diferents productes.

S’han identificat els reptes de cataloga-ció i els processos que s’estalviaran en el sistema compartit, s’han acordat les pautes de catalogació per a la creació de títols uniformes i per a la catalogació de materi-als audiovisuals, i s’ha aprovat el full de ruta per a la implementació de les noves normes de catalogació RDA.

Els representats de la Comissió Tècnica de la CBUC i tècnics de les biblioteques del CSUC han valorat el treball realitzat, les presentacions de productes i s’han reafir-mat en l’objectiu d’anar conjuntament a un sistema compartit. Per això, la Comissió Executiva del CSUC ha aprovat iniciar el procés per a la redacció dels requeriments per obrir la licitació per contractar un sis-tema compartit únic per a la gestió de bi-blioteques per a totes les institucions del CSUC.

De la resta d’aplicacions per a les biblio-teques consorciades, a Millennium s’ha ini-ciat la migració del servidor de la URL, l’única universitat que no tenia aquest ser-vei al CSUC. Un servei emergent ha estat Linked Open Data, un sistema de publi ca-ció d’informació estructurada que permet que la metadada estigui connectada i enri-quida. Un resultat n’ha estat el CCUCAF, que ofereix prop de 180.000 registres d’au-toritat del CCUC en modalitat RDF con-sultables i interrogables en directe.

També s’ha col·laborat amb Educopia i la Standford University per desenvolupar el programari de millora del seu protocol LOCKSS (Lots of Copies Keep Stuff Safe), usat per replicar còpies de tesis doctorals del TDX per assegurar-ne la preservació.

CCUCEl Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya (CCUC) contenia a la fi de 2014 4.960.895 títols reals de documents que representaven 11.184.927 exemplars físics. Els usuaris de les biblioteques del CCUC poden demanar llibres en préstec i còpies d’articles i altres documents. Amb el CCUC, els bibliotecaris tenen una eina de catalogació cooperativa que ha permès la unificació de pautes, la catalogació per còpia i més visibilitat dels seus fons.

En comparació amb el 2013, el CCUC s’ha incrementat en 375.740 títols, el 8,2% més.

S’hi ha integrat els registres de diferents museus de l’ICUB (Història de Barcelona, de la Música, Etnològic, Frederic Marès i Museu Picasso), i de les biblioteques de la Filmoteca de Catalunya, de l’Institut de

Seguretat Pública de Catalunya i del Parlament de Catalunya. També s’hi han integrat els articles del repositori de revistes RACO.

S’ha iniciat la inclusió del codi ORCID en els registres d’autoritat d’aquest catà-leg. Això permetrà relacionar els registres del CCUC amb altres recursos de la recerca i amb el propi registre ORCID.

Préstec consorciatPermet als usuaris de les biblioteques de les institucions que formen part del CSUC i les col·laboradores accedir a documents que no es troben en les seves biblioteques.

La URL i la UVic-UCC s’han integrat al programa de préstec consorciat (PUC). En el seu tercer any de funcionament, el total de préstecs ha estat de 53.061 (58.274 re-novacions), dels quals el 73% els ha iniciat l’usuari via web i, la resta (27%), in situ. El nombre de préstecs ha crescut un 4,4% res-pecte el 2013.

El préstec interbibliotecari (PI)El PI tradicional continua funcionant prin-cipalment per al subministrament de foto-còpies i articles escanejats, però també per a les peticions de llibres de les institucions no consorciades i les peticions de llibres que no estan disponibles a través del PUC. S’han subministrat 10.801 documents, el 20% dels quals són llibres i el 80%, foto-còpies.

Ponents en les sessions de demostracions de productes del sistema compartit.

Page 11: Memòria d'activitats del 2014

Memòria CSUC 2014 | 11

GEPAHa estat el primer any amb càrregues de documentació d’estada temporal en aquest dipòsit cooperatiu que emmagatzema i conserva documents de baix ús, garantint- ne l’accessibilitat futura per a quan es ne-cessitin.

S’ha aprovat la incorporació al servei de la Biblioteca del Museu Etnològic, la Media teca de Casa Àsia, el fons Josep Vall verdú i Aixalà de la UdL, i un nou fons del Servei de Biblioteques del Departa-ment de Cultura.

L’ocupació ha estat del 31,4% del total de la previsió màxima de prestatgeries. Els usos d’aquest servei han augmentat un 35%.

Biblioteca Digital de CatalunyaEls productes d’informació més ben valo rats pels usuaris han estat un any més les revistes electròniques que ofereix la Biblioteca Digital de Catalunya (BDC), de les quals s’han descarregat uns 5,8 milions d’articles, un 10% més que l’any anterior.

Estudiants, professors i investigadors de 20 institucions (bàsicament les instituci-ons del CSUC, tant membres com associa-des), tenen accés a 18.600 revistes electrò-niques, 18.000 llibres electrònics i 22 ba-ses de dades.

S’ha negociat la renovació de les subs-cripcions consorciades per al 2015. Els tres contractes més importants (Wiley, Springer i Elsevier) s’han negociat conjuntament amb la mesa de consorcis espanyols de biblio teques universitàries, i coordinada-ment amb la CRUE.

S’ha renovat tot el contingut de la BDC per a l’any següent, amb les aportacions de les universitats i gràcies a un ajut extra-ordinari de la Secretaria d’Universitats i Recerca. Per al 2015 s’ha aplicat una nova fórmula de distribució de costos.

També s’ha fet un pas en la gestió de la via daurada de l’accés obert amb la reno-vació de les revistes de la Royal Society of Chemistry. Una part del valor de la subs-cripció s’ha traduït en vouchers que per-meten que els investigadors de les univer-sitats catalanes hi puguin publicar els seus articles en accés obert el 2015.

S’ha treballat amb les universitats per triar un sistema compartit de gestió de biblioteques

S’ha renovat la totalitat de continguts de la Biblioteca Digital de Catalunya

S’ha aplicat una nova fórmula de distribució de costos per a la Biblioteca Digital Descentralitzada

Percentatge de documents del CCUC per lloc i llengua de publicació

Altres 19%

Itàlia 4%

Alemanya 4%

França 8%

EUA 8%

Regne Unit 6%

Catalunya 30% Castellà 41%Català 13%

Altres 8%

Portuguès 1%Llatí 1%

Italià 3%

Alemany 4%

Francès 9%

Anglès 20%Espanya 21%

Préstecs sol·licitats al PUC per tipus d’usuari

Estudiants de grauprimer i segon cicle 37%

Estudiants de postgrau, tercer cicle, màsters i doctorands 18%

Altres usuaris autoritzats

1%

PAS i treballadors BC

15%

PDI i usuaris BC 29%

Page 12: Memòria d'activitats del 2014

El Portal de la Recerca de CatalunyaOferir des d’un lloc únic i en accés obert els resultats de la recerca és l’objectiu del Portal de la Recerca de Catalunya.

Se n’han definit els apartats, elements i la tipologia de publicacions que inclourà i s’ha determinat que la font principal d’in-formació seran els sistemes de gestió de la recerca (CRIS); el format serà l’estàndard CERIF-XML, i el protocol, l’OAI-PMH.

S’ha signat el conveni de cessió de da-des amb totes les universitats i s’han rea-litzat les primeres proves de la maqueta, del sistema de validació a partir de mostres de dades i el disseny. S’ha instal·lat el pro-grama DSpace amb funcionalitats de CRIS i s’han desenvolupat diferents eines per a l’ingrés de les dades.

L’impuls del codi ORCID, que ja usen prop del 50% dels investigadors, ajudarà a una millor identificació dels autors, ja que desfà les múltiples formes amb què sovint apareixen i afavoreix l’accés a la recerca.

TDXEl nombre de tesis disponibles a Tesis Doc-torals en Xarxa (TDX) ha crescut un 17%, fins a 18.605 tesis de 18 universitats. Tam-bé proporciona accés a més de 55.500 te-sis d’universitats d’arreu de l’Estat. Aquest repositori ha tingut 33,7 milions de con-sultes.

Des que va entrar en vigor el Reial de-cret i l’acord del CIC de 2011, les universi-tats de Catalunya fan possible la consulta en accés obert del 85% de les tesis llegides.

RECERCATEl Dipòsit de la Recerca de Catalunya (RECERCAT) contenia a la fi de 2014 gai-rebé 80.000 documents de recerca (un 25% més) de 26 institucions participants. Hi ha-via 22.795 articles, 18.782 treballs de recer-ca, 11.470 projectes de fi de carrera, entre d’altres. Tots aquests documents s’organit-zen en 767 col·leccions.

RACOEl repositori de Revistes Catalanes amb Accés Obert (RACO) ha arribat a les 427 revistes incorporades (28 més que l’any 2013), amb un total de 167.266 articles (el 88% a text complet). De les 77 instituci-ons editores, tres s’hi han afegit el 2014: la Unitat Docent d’ACEBA, el Centre de Do-cumentació i Museu Tèxtil i l’Associació Catalana de Ciències de Laboratori Clínic. Aquest repositori ha tingut gairebé 8 mili-ons de consultes.

El març s’ha fet l’acte de celebració de les 400 revistes disponibles. Presidit per Ferran Mascarell, conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, hi van inter venir Miquel Puig, director general del Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya; Eugènia Serra, directora de la Biblio teca de Catalunya; Jaume Casals, rector de la Uni-versitat Pompeu Fabra i representant de l’Associació Catalana d’Universitats Públi-ques, i Laura Borràs, directora de la Insti-tució de les Lletres Catalanes.

MDCA través del repositori Memòria Digital de Catalunya (MDC) es poden consultar, en accés obert, col·leccions digitalitzades rela-cionades amb Catalunya i el seu patrimo-ni o que formen part de col·leccions espe-cials d’institucions científiques, culturals i/o erudites catalanes.

L’MDC acabava l’any amb 30 instituci-ons participants. S’hi han afegit la Filmo-teca de Catalunya amb una col·lecció d’un miler de cartelleres de cinema de diferents sales catalanes; el Centre de Documentació de l’Orfeó Català, amb 10 col·leccions i més de 53.000 documents; la Fundació Bosch i Cardellach, amb la col·lecció d’entrevis-tes “Les veus del tèxtil”, i l’Institut de Se-guretat Pública de Catalunya amb un fons d’imatges històriques.

Ofereix 3 milions d’imatges/documents (un 36% més que el 2013) en 107 col·lec-cions. Els usuaris n’han vist 2,2 milions de pàgines.

Repositoris i aplicacions

El Portal de la Recerca de Catalunya visualitzarà des d’un lloc únic l’activitat investigadora

Més de 48,5 milions de consultes a TDX, RECERCAT, RACO i MDC

400 revistes en accés obert a RACO

Tesis llegides

Tesis disponibles a TDX

2000

- 01

2001

- 02

2002

- 03

2003

- 04

2004

- 05

2005

- 06

2006

- 07

2007

- 08

2008

- 09

2009

- 10

2010

- 11

2011

- 12

2012

- 13

2.500

2.000

1.500

1.000

500

0

El Reial Decret i l’acord del CIC de 2011 han impulsat l’accés en obert a les tesis llegides

Page 13: Memòria d'activitats del 2014

Memòria CSUC 2014 | 13

S’ha dut a terme el projecte “Fem me -mòria” per recollir, conservar i donar a co-nèixer una mostra de la memòria familiar de Catalunya. Els documents aplegats per més de vuitanta biblioteques i arxius mu-nicipals, la Biblioteca de Catalunya i la Xarxa d’Arxius Comarcals, han estat digi-talitzats i estan disponibles a l’MDC.

Amb l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya i la Biblioteca de Catalunya, s’ha posat en marxa CARTOCAT, un portal que permet cercar mapes antics digitalit-zats i georeferenciats (n’hi ha 3.387 mapes) de diverses col·leccions públiques catala-nes aplegades a l’MDC.

MDXEl repositori Materials Docents en Xarxa (MDX) conté 3.513 materials i recursos di-gitals resultants de l’activitat docent de les 10 universitats que hi participen. Respecte l’any anterior, el nombre de documents in-corporats ha crescut un 7%.

CIRAXEn el projecte Col·laboratori Interuniver-sitari de Recursos d’Aprenentatge en Xar-xa (CIRAX) destaca l’adopció d’un proce-diment sistemàtic i tècnic per a la càrrega de nous materials docents al repositori i la creació de la plataforma Matesquizzes, que ha tingut una gran acceptació per part de la comunitat.

La finalitat és promoure i consolidar una comunitat docent activa en la creació, actualització i compartició de recursos do-cents i metodologies per a l’aprenentatge.

El repositori CIRAX té continguts de fo-naments de matemàtiques per a estudiants universitaris i de secundària.

Transcriu-meA través del projecte “Transcriu-me!!”, ba-sat en la col·laboració ciutadana per trans-criure textos seleccionats de col·leccions digitals publicades al repositori Memòria Digital de Catalunya, s’han transcrit 1.054 cartelleres de la Filmoteca de Catalunya (en tan sols 46 dies) i el “Fons personal de Joan Maragall” i els “Pergamins d’Orga-nyà”, de la Biblioteca de Catalunya.

ProjectesS’ha treballat en dos nous projectes de re-positoris. Scientia, per al Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, i un altre per al MACBA. Tots dos es posaran en marxa el 2015.

El CSUC desenvolupa repositoris per a institucions, com ara CALAIX, per al Departament de Cultura, que emmagatze-ma, preserva i facilita l’accés a materials digitals (documents a text complet, imat-ges, plànols, etc.) del Departament de Cultura; Patrimoni Digital de Catalunya (PADICAT), coordinat per la Biblioteca de Catalunya, per recollir i preservar tota la producció catalana cultural, científica i de caràcter general produïda en format digi-tal, i el de la Filmoteca de Catalunya, que conté material digital, com ara fitxes de pel·lícules, films, cartells cinematogràfics, fotografies, monografies, fons personals, entre d’altres.

Altres aplicacions

Gestor de la recercaPer satisfer les necessitats de diferents universitats, s’ha iniciat el projecte per a l’anàlisi de la consorciació de l’aplicació que dóna suport a la gestió de la recerca. L’objectiu inicial és consensuar entre to-tes les universitats les funcionalitats bàsi-ques de què ha de disposar aquesta aplica-ció, i posteriorment analitzar l’oferta exis-tent en el mercat.

Programari per a la gestió economicofinancera (SAP-FICO)Cinc universitats catalanes (UB, UAB, UPC, URL-ESADE i UVic-UCC) utilitzen l’apli-cació SAP-FICO per a la gestió economico-financera. Durant el 2014 s’ha treballat en la definició del model tècnic i econòmic per la contractació conjunta sota una mateixa infraestructura de l’aplicació el 2015.

Portal MIFLa Secretaria d’Universitats i Recerca, amb la col·laboració del Departament d’Ensenyament, ha impulsat a través del CSUC el desenvolupament d’un espai virtual de referència per a la formació inicial de mestres (portal MIF), que pretén ser un mitjà de comunicació, formació i divulgació per donar a conèixer innovaci-ons, recursos i temes d’actualitat relacio-nats amb la formació inicial de mestres.

1 Una vuitantena d’assistents a l’acte de celebració de les 400 revistes a RACO.

2 Les col·leccions més destacables que acull l’MDC.

Page 14: Memòria d'activitats del 2014

Infraestructura al núvolL’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) ha usat la infraestructura al nú-vol del CSUC per a la creació del seu cam-pus virtual, i l’ha allotjat en un entorn de núvol híbrid. Els núvols híbrids (hybrid clouds) del CSUC permeten combinar re-cursos d’un núvol privat amb un núvol de tipus compartit de manera puntual (paga-ment per ús) o persistent. Així, doncs, es millora la capacitat de resposta de les apli-cacions i es paga només pels recursos d’in-fraestructura TIC addicional quan es ne-cessiten.

També el Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) hi ha allotjat els seus entorns productius, preproductius i de test de la seva plataforma de sistemes de plani-ficació de recursos empresarials o ERP en un entorn de núvol privat. A diferència de l’ESMUC, el MACBA ha escollit la modali-tat de servidors gestionats. La URV fa ser-vir el núvol del CSUC per a una platafor-ma de correu híbrida.

La infraestructura al núvol s’ofereix en dues modalitats: els servidors gestionats, que inclou l’assistència tècnica, operació i manteniment de la infraestructura i, a més, suport d’incidències i actualització i man-teniment del programari, o el pagament per ús, que proporciona una plataforma d’autoservei per a la gestió dels servidors, les xarxes i l’emmagatzematge assignat.

Serveis de CPDEl Centre de Processament de Dades (CPD) del CSUC es troba en uns nivells d’ocupa-ció propers al 69%. L’espai en bastidors és de 1.470 unitats, de les quals 370 estan lliures, i té un consum al voltant dels 190 kW, dels quals 135 kW són càrrega informàtica. La plataforma de SAI pot arribar a 225 kW en redundància i es com-plementa amb un grup electrogen que pot arribar a proveir 328 kW.

Pel que fa al model d’infraestructura tecnològica del Consorci, s’orienta a cen-tres de dades definits per programari, que implica canvis en la gestió i control per ca-pes, i on la xarxa té un paper estratègic. Aquestes tres capes són: la infraestructura virtual (servidors), el maquinari i l’emma-gatzematge.

La xarxa de dades és extensa i es troba físicament distribuïda (Edifici Nexus, Edi-fici Annexus, i Telvent Housing de Barcelo-na). Ofereix diversos tipus de serveis per a un perfil d’usuari diferenciat, amb més de 80 subxarxes i més de 350 nodes connec-tats i inclou segmentació en diversos en-torns: proves, preproducció i producció.

Entre els serveis de xarxa, es disposa de balancejadors de càrrega, que distribuei-xen les peticions entre els servidors dispo-nibles per a cada servei de manera intel-ligent. Aquests balancejadors aporten més seguretat, ja que redistribueixen els serveis a altres servidors, que estan redundats, en cas que algun servidor tingui problemes. D’aquesta manera, s’assegura la continuï-tat en el servei.

Infraestructura al núvol i altres serveis de CPD

La URV, el MACBA i l’ESMUC confien en la infraestructura al núvol del CSUC per als seus projectes

El projecte europeu DC4Cities supera amb èxit la primera revisió i és qualificat de “visionari”

Virtlabs avalua la consorciació sota demanda de serveis tipus núvol en virtualització d’aplicacions i escriptoris

La URV, el MACBA i l’ESMUC usen la infraestructura al núvol per a una plataforma de correu híbrida, el seu ERP i el campus virtual, respectivament.

Page 15: Memòria d'activitats del 2014

Memòria CSUC 2014 | 15

SeguretatPel que fa a la seguretat interna, s’ha tre-ballat en el desplegament d’una solució de tallafoc de nova generació amb capacitats de fi ltratge i de prevenció d’intrusions a ni-vell d’aplicació sobre les capes d’accés als serveis del CSUC.

També s’ha treballat en el projecte d’adequació a l’Esquema Nacional de Se-guretat (ENS), que té com a fi nalitat la cre-ació de les condicions necessàries de confi -ança en l’ús dels mitjans electrònics, a tra-vés de mesures per garantir la seguretat dels sistemes, les dades, les comunicacions, i els serveis electrònics que permeti als ciu-tadans i a les administracions públiques, l’exercici de drets i el compliment de deu-res a través d’aquests mitjans.

El principi bàsic de l’ENS és entendre la seguretat com un procés integral, que ex-clou qualsevol actuació puntual o tracta-ment conjuntural. A més, la gestió de la se-guretat s’ha de basar en els riscos, ha de comprendre aspectes de prevenció, reacció i recuperació, i ha d’estar atesa, revisada i auditada per personal qualifi cat.

En aquest sentit, el CSUC ha treballat en l’anàlisi de les accions que cal dur a terme per adequar els seus serveis a l’ENS i ha presentat un pla d’adequació a l’ENS com a estratègia per aconseguir aquesta fi ta durant els propers dos anys.

La progressiva execució d’aquest pla d’adequació (2015-17) suposarà una gradu-al reducció del risc diagnosticat en el pro-cés d’anàlisi de riscos previ a la seva elabo-ració, amb el conseqüent increment del ni-vell de compliment de l’ENS.

També s’ha participat en l’estudi de l’es-tat de l’art de la seguretat al núvol del Ca-pítol Espanyol de la Cloud Security Allian-ce (CSA-ES) que es va presentar a la XVI Jornada Internacional de Seguridad de la Información de l’ISMS Forum Spain.

Qualitat S’ha continuat amb l’adopció de la meto-dologia ITIL per millorar la qualitat dels serveis oferts. Information Technology Infraestructure Library (ITIL) és una meto-dologia, considerada un estàndard de facto, que es basa en la qualitat de servei i el des-envolupament efi caç i efi cient dels proces-sos que cobreixen les activitats més impor-tants de les organitzacions en els seus sis-temes IT.

El personal tècnic s’ha continuat for-mant en certifi cació bàsica i certifi cacions intermèdies: Operational Support and Analysis (SOA), per introduir millores en la gestió de la cartera de serveis, del catàleg de serveis, dels nivells de servei, de la de-manda dels proveïdors, fi nancera i de rela-cions de negoci; i Operational Support and Analysis (OSA), per millorar la gestió d’esdeveniments, d’incidents, de peticions de servei, de problemes d’accés, de centre d’atenció tècnica, d’operacions d’IT, i de funcions de gestió d’aplicacions.

També s’ha consolidat la gestió d’inci-dències dels projectes i serveis amb l’eina JIRA d’Atlassian, on el seguiment d’aques-tes incidències es fa amb un fl ux de treball predefi nit segons les característiques prò-pies del projecte o servei, basat en la meto-dologia ITIL.

Projectes

Consorciació de CPDContinuant les tasques iniciades el 2013, s’ha treballat en la defi nició per consens del catàleg de serveis i el model de consor-ciació per a un servei extern i consorciat de CPD, que permetrà homogeneïtzar serveis, disposar de recolzament en infraestructu-res virtuals i models de pagament per ús que afavoreixen la no inversió en infraes-tructura. Aquest nou model permetrà es-talvis importants en la despesa de CPD. Hi participen la UB, UPF, UdL, UdG, URV i UOC. Es preveu la licitació d’aquest ser-vei durant el primer semestre de 2015.

Page 16: Memòria d'activitats del 2014

S’han impulsat diferents serveis per dotar les universitats d’un conjunt d’eines per fa-cilitar la seva adequació a la Llei 11/2007 d’accés electrònic dels ciutadans als serveis públics (LAECSP).

Durant els darrers anys, l’administració electrònica al CSUC ha presentat una evo-lució creixent, tant pel que fa al nombre de serveis disponibles com per l’increment en el seu ús, amb una mitjana de 4 serveis per part de cada universitat d’un total de 10 serveis.

El 2014 s’ha posat en marxa la Plata-forma de Custòdia de Certificats Digitals (PCCD) i la Plataforma d’Evidències Elec-tròniques (e-Logs) i s’ha donat continuïtat a la resta de serveis, com ara la plataforma de portafirmes per a la signatura de docu-ments digitals, la de vot electrònic, la d’ar-xiu de documents digitals, la de registre te-lemàtic d’entrada i sortida, etc.

Evidències electròniquesS’ha posat en funcionament la plataforma d’evidències electròniques o e-Logs, una so-lució de custòdia d’evidències digitals que actua com a tercer de confiança i s’encar-rega de custodiar les evidències generades per altres actors i recollides per mitjà de diferents recol·lectors.

Permet l’emmagatzematge d’evidències electròniques (dades digitals) provinents de sistemes externs. La plataforma les preser-va per a una utilització futura en cas de re-queriment judicial o una altra actuació que requereixi evidències en un procediment.

La necessitat de que les universitats dispo-sessin d’aquest servei es va posar de mani-fest en el Grup d’Usuaris per a la Gestió de Registres de Seguretat a partir de la “Guia d’ús de les evidències electròniques i polí-tica model de signatura electrònica” i es va implementar per al servei d’e-Registre.

La URV ha participat com a pilot en la definició de les evidències del servei i aquest treball es podrà fer extensible a la resta d’universitats que en facin ús.

PCCDLa Plataforma de Custòdia de Certificats Digitals (PCCD) permet gestionar i usar de forma segura, controlada i centralitzada els certificats digitals de les universitats, de manera que es minimitza la barrera tecno-lògica que suposa el seu ús. Les 7 universi-tats públiques i la UOC han participat en la seva definició.

El Consell de la Unió Europea aprovà el 23 de juliol de 2014 el reglament eIDAS que estableix les condicions per al reconei-xement mutu de la identificació electrò-nica; estableix regles per a serveis de con-fiança, en particular per a les transacci-ons electròniques, i es crea un marc jurídic per a la signatura electrònica, els segells i les marques de temps i els documents elec-trònics.

Aquest reglament pot suposar un impuls de la plataforma PCCD en l’equiparació del reconeixement de la signatura amb dis-positiu criptogràfic a la PCCD en serveis de confiança qualificats.

Certificació digitalEl CSUC gestiona l’Entitat de Certificació per a Universitats i Recerca (EC-UR), una entitat de certificació intermèdia dins la je-rarquia del Consorci AOC i que s’encarrega d’emetre certificats digitals per a les uni-versitats i els centres de recerca.

S’ha posat en circulació un nou certifi-cat digital, el Certificat Personal d’Identi-ficació, Xifrat i Signatura Avançada amb Càrrec (CPIXSAC), que identifica, a més de la persona que el posseeix, la seva organit-zació subscriptora. Aquest certificat suposa una important millora en la usabilitat de certificats i permet incorporar-lo a la pla-taforma PCCD.

Pel que fa a les entitats usuàries, s’ha in-corporat la URV a la jerarquia de l’EC-UR. En total, hi ha en circulació uns 2.400 certi-ficats digitals, 401 dels quals emesos el 2014.

S’ha participat en el diàleg competitiu per a l’externalització del servei de certi-ficació del Consorci AOC i s’han fet reuni-ons de treball per gestionar l’adaptació al canvi en el servei per a les universitats ca-talanes.

Vot electrònicA través de la plataforma de vot electrònic s’han dut a terme 40 processos electorals. Aquesta plataforma permet la realització de processos electorals i consultes de forma electrònica i incorpora tots els models elec-torals de les universitats.

Amb l’actualització del seu programa-ri, Pnyx, s’ha millorat la gestió del servei de suport i la posada a disposició conjunta per a totes les universitats de les noves ver-sions de la plataforma.

Administració electrònica

2010 2011 2012 2013 2014

Creixement global del nombre de serveis d’e-Administració

9

8

7

6

5

4

3

2

1

0

Page 17: Memòria d'activitats del 2014

Memòria CSUC 2014 | 17

e-Arxiu de documents digitalsPer preservar els documents electrònics generats a la universitat, oferim una pla-taforma comuna d’arxiu electrònic, l’e-Ar-xiu, que garanteix que els documents con-tinguts es conservaran de forma segura, que la signatura electrònica que incorpo-ren serà plenament vàlida i que podran re-cuperar-se i visualitzar-se en qualsevol moment. La UPF i la UdL han treballat en la integració dels seus gestors documentals amb la plataforma iArxiu a partir de càr-regues automatitzades de documents.

Se n’ha actualitzat el programari iArxiu per disposar de noves funcionalitats i un major rendiment que faciliti la incorpora-ció de noves universitats a la plataforma.

Registre telemàtic d’entrada i sortidaLes universitats han realitzat al voltant de 50.000 registres en aquesta plataforma que deixa constància del lliurament dels docu-ments electrònics. Aquesta eina, comuna per a les universitats, dóna un número de registre al document i també un segellat de temps, que permet demostrar que una sèrie de dades han existit i no s’han alterat des d’un instant específic en el temps.

Signatura electrònicaS’ha posat en producció la plataforma d’e-Signatura per la UAB, que l’ha integra-da en els seus fluxos de signatura de docu-mentació. Aquest servei, que permet la sig-natura electrònica de qualsevol tipus de document, satisfà les necessitats d’autenti-citat i integritat de les universitats.

InteroperabilitatLes set universitats públiques, la UOC i la URL han participat en l’anàlisi de la inte-roperabilitat per a les universitats catala-nes, d’on s’ha extret el marc jurídic, tecno-lògic i organitzatiu per a la posada en mar-xa d’una plataforma d’interoperabilitat. Aquest servei afavoreix la transmissió te-lemàtica de dades i documents electrònics procedents de les universitats, de manera que permet substituir l’aportació de certifi-cats i altres documents en suport paper en els procediments administratius que por-ten a terme. Se n’ha iniciat també la im-plementació, basada en l’ús del Catàleg de Dades i Documents de la Generalitat de Catalunya (plataforma via oberta).

Plataformes complementàries

GESINTERPer operar de forma eficient els progra-mes interuniversitaris, és a dir, aquells que són impartits per més d’una universi-tat i requereixen una gestió coordinada en-tre la universitat que fa de coordinadora i les universitats, es disposa de la plataforma de Gestió dels Programes Interuniversita-ris (GESINTER). Se n’ha continuat el man-teniment.

Quadre de classificacióS’ha actualitzat aquesta plataforma, un component essencial del sistema de gestió documental i d’arxiu de les organitzacions, per adaptar-la al nou format de CNAATD i permetre l’exportació en PDF i XML.

Projectes

Adequació a l’ENS dels serveis d’e-AdministracióS’ha definit un pla d’adequació a l’Esque-ma Nacional de Seguretat (ENS), un pro-jecte transversal que s’explica amb detall a la pàgina 15. Aquest pla preveu l’adequa-ció dels següents serveis d’administració electrònica del CSUC: el vot electrònic, la custòdia d’evidències electròniques, el re-gistre d’entrada i sortida, l’arxiu de docu-ments digitals, la signatura electrònica i la PCCD.

Amb la col·laboració de les universitats, s’ha fet la categorització dels sistemes d’in-formació per nivell de criticitat i s’han de-terminat les mesures que cal aplicar tenint en compte el marc general de l’ENS.

Consorciació del gestor documentalS’ha treballat en el projecte de definició d’un model documental comú per part de les universitats catalanes, ja que el gestor documental és una peça clau en la infraes-tructura de l’administració electrònica en els diferents organismes.

S’han incrementat els serveis d’e-Administració i l’ús que en fan les universitats

Les plataformes d’evidències electròniques i de custòdia de certificats digitals, en marxa

Page 18: Memòria d'activitats del 2014

NUMEXASEl projecte europeu NUMEXAS (Nume-rical Methods and Tools for Key Exascale Computing Challenges in Engineering and Applied Sciences) ha superat satisfactòri-ament la seva primera revisió per part de la Comissió Europea. Aquest projecte de-senvolupa, implementa i valida la següent generació de mètodes numèrics per resol-dre de forma rutinària problemes de clas-se exaescala equivalents a milions de nu-clis de computació en enginyeria i les cièn-cies aplicades.

S’ha treballat per obtenir un mapa de-tallat dels ingredients necessaris per asso-lir el repte de l’exaescala, com ara els al-goritmes, els codis i les llibreries matemà-tiques; per donar accés a les arquitectures de supercomputació disponibles als centres participants, i per fer l’avaluació contínua dels benchmarks obtinguts segons el rendi-ment i l’escalat a les diferents arquitectu-res de supercomputació, una tasca que aca-barà el 2016.

GENIUSEl projecte europeu GENIUS (Gaia Eu-ropean Network for Improved Data User Services) incrementarà l’impacte de la mis-sió d’astrometria Gaia, considerada una de les pedres angulars de l’Agència Espacial Europea. El satèl·lit Gaia, en òrbita des del desembre del 2013, produirà el mapa tri-dimensional de la Via Làctia més precís i complet.

En aquest projec-te, a més de maquinari i suport tècnic, el CSUC ofereix un catàleg simu-lat per omplir la base de dades amb dades re-

alistes i comprovar i desenvolupar proto-tipus de l’arxiu i les eines associades. Per gestionar les dades, es contribueix amb el disseny i desplegament d’un prototip de clúster de Hadoop, que processarà la gran quantitat de dades massives resultants de la missió. També es dissenya i s’allotja un portal de divulgació sobre la missió Gaia.

DC4CitiesEl projecte europeu DC4Cities (An envi-ronmentally sustai-nable data centre for Smart Cities) ha supe-rat satisfactòriament la seva primera revi-

sió. Experts designats per la Comissió Eu-ropea en l’àmbit de les TIC i l’energia han qualifi cat el projecte de “visionari” i n’han destacat especialment el seu caràcter dis-ruptiu sobre l’estat de l’art en aquest camp, amb un impacte a mitjà termini molt inte-ressant per a les ciutats del futur a Europa.

DC4Cities es troba en plena execu-ció de la primera fase de trials, coordi-nats pel CSUC i realitzats paral·lelament a Barcelona, Trento i Milà. D’aquesta ma-nera, s’avalua l’efectivitat de la tecnologia desenvolupada sobre casos reals com, per exemple, les càrregues de treball associa-des al transcoding de vídeo massiu o la in-

dexació de repositoris de correu electrònic.L’objectiu de DC4Cities és que els cen-

tres de dades optimitzin l’ús de l’energia, en disminueixin el consum, redueixin les emis-sions i, com a conseqüència, l’impacte del consum de les ciutats.

Altres projectes

Formula Student i Beyond Formula StudentEl CSUC ofereix hores de càlcul i suport als equips espanyols participants en la For-mula Student Spain per fer simulacions del comportament dels prototips. Aques-ta competició reuneix anualment univer-sitaris d’enginyeria d’arreu del món per-què participin en el disseny, el desenvolu-pament, la construcció i la conducció�d’un monoplaça de competició. En col·laboració amb l’equip ETSEIB MotorSport, de la UPC, s’ha muntat un model aerodinàmic de 60e6 elements i un mallat en paral·lel per accelerar al màxim tot el procés.

També s’ha participat en el projecte Beyond Formula Student, basat en el dis-seny i la construcció�del cotxe de competi-ció Nissan Juke Nismo que ha participat en les 24 hores de Barcelona d’Automobilisme- Trofeu Fermí Vélez, que se celebraren al Circuit de Catalunya. Tots dos equips han usat 30.000 hores computacionals a l’Altix amb el programari OpenFoam per dur a terme les simulacions.

Projectes

dexació de repositoris de correu electrònic.L’objectiu de DC4Cities és que els cen-

tres de dades optimitzin l’ús de l’energia, en disminueixin el consum, redueixin les emis-sions i, com a conseqüència, l’impacte del

El CSUC ofereix hores de càlcul i suport als equips espanyols participants en la For-

Page 19: Memòria d'activitats del 2014

Memòria CSUC 2014 | 19

Federació d’identitatsDes del 2014 es participa en un projecte per avaluar i dissenyar una solució de fe-deració d’identitats que faciliti l’accés als serveis d’universitats i centres de recerca connectats a l’Anella Científi ca.

Un servei de federació d’identitats ges-tiona els elements necessaris per intercan-viar dades que permetin establir la iden-titat digital dels usuaris entre les institu-cions afi liades i els proveïdors de servei participants, tant a nivell nacional com in-ternacional. També actua com un sistema de referència que permet enviar, de forma fi able i d’acord amb els més exigents estàn-dards de privacitat i seguretat, les dades d’identitat que les institucions participants proporcionen sobre els seus usuaris per-què puguin accedir a serveis en xarxa com ara recursos bibliotecaris, catàlegs i lliura-ment de documents, eines de col·laboració i d’aprenentatge en línia, i llicències de pro-gramari, entre d’altres.

VirtlabsEl projecte Virtlabs té com a objectiu prin-cipal avaluar i dissenyar un nou futur ser-vei consorciat per cobrir sota demanda ser-veis tipus cloud en el camp de la virtualit-zació d’aplicacions i escriptoris.

Entre les millores que persegueix sobre el model actual destaca l’ús efi cient de lli-cències i la seva compartició, la possibilitat de disposar sota demanda d’aplicacions en xarxa d’ús exclusiu per a una universitat o, per exemple, l’accés a terminals en xarxa en mode escriptori.

Virtlabs, en què participen 8 univer-sitats catalanes, representa una nova de-fi nició i un canvi del model d’entrega de les aplicacions als usuaris de la comunitat d’ensenyament superior.

IRIS-CLOUDLa iniciativa IRIS-CLOUD pretén canalit-zar sinergies que ajudin les universitats i els centres de recerca, afi liats a la xarxa acadèmica RedIRIS, a encaminar-se cap a l’entorn cloud. A més, IRIS-CLOUD treba-lla per desplegar una infraestructura cen-tralitzada o federada de núvols com a pla-taforma per llançar serveis al núvol per a aquestes institucions.

S’ha participat en els grups de treball GT-MEGHA i GT-IaaS. El primer s’encar-rega de confeccionar un nou marc de col -laboració per establir sinergies, tant tecno-lògiques com estratègiques, relacionades amb els serveis cloud mitjançant el GT-IaaS, que té com a missió coordinar i impulsar el desenvolupament de serveis i la innovació en computació en el núvol dins de l’àmbit de les institucions afi liades a RedIRIS.

S’ha presentat una primera experièn-cia en què s’han identifi cat les barreres organitzatives, de procés i tecnològiques per combinar els interessos de ciència, uni-versitat i empresa, i que ha estat presenta-da en diferents conferències a nivell esta-tal. Es proposa explorar les sinergies sobre un escenari real per al llançament de nous serveis innovadors que dinamitzin l’activi-tat econòmica de diferents sectors estenent serveis com el d’infraestructures al núvol i els d’identitat digital.

VideoblogS’ha elaborat el videoblog «Welcome to Catalunya», un projecte nascut amb la vo-luntat de mostrar la realitat social catala-na des del punt de vista d’estudiants, pro-fessors i personal de recerca d’intercanvi internacional, així com les seves experièn-cies quotidianes. Es tracta de breus càpsu-les de vídeo en les quals els protagonistes parlen del seu dia a dia a Catalunya, de la visió que tenen del territori i de la realitat cultural catalana.

NUMEXAS, GENIUS i DC4Cities, tres projectes europeus en què participa el CSUC

Col·laboració estatal i internacional en projectes i grups de treball

1 Presentació del CAT07e per a la Formula Student.2 Visualització de les línies de fl ux al voltant del Formula Student.3 Formació per al projecte Virtlabs.

Page 20: Memòria d'activitats del 2014

TelecomunicacionsPer disposar d’uns serveis de telecomunica-cions corporatius homogenis per a les uni-versitats catalanes s’han licitat les comu-nicacions fixes (digitals i analògiques) i les mòbils, en quatre lots (infraestructura i telefonia fixa, telefonia mòbil, i dos lots de manteniment de centraletes). Aquests ser-veis es van adjudicar el desembre a Tele-fónica, que proveirà 9 universitats (UB, UAB, UPC, UPF, UdL, UdG, UOC, URL-IQS i UVic-UCC), amb un import total de 3,3 M€ (IVA exclòs) i un estalvi del 14,7%.

L’objectiu ha estat, d’una banda, reduir i optimitzar els costos dels serveis de tele-comunicacions d’aquestes universitats. De l’altra, evolucionar cap a un model de ser-veis unificats de telecomunicacions, amb una migració progressiva a sistemes i ser-veis de telefonia basats en IP, amb la fina-litat d’aconseguir homogeneïtzar les solu-cions tecnològiques implantades a les uni-versitats, així com la seva evolució.

Impressió i reprografiaAtenent les necessitats de les universitats consorciades, s’ha fet la licitació de la con-tractació conjunta del servei d’impressió, inclosos còpia i digitalització, i de l’explo-tació i gestió dels centres de reprografia de sis universitats (UB, UPC, UPF, UdL, URV i UVic-UCC) i el mateix CSUC.

Entre d’altres, l’objectiu d’aquesta con-tractació conjunta ha estat canviar el mo-del d’impressió a pagament per full, reduir la despesa per un ús racional dels sistema d’impressió i còpia, facilitar l’ús de la digi-talització, homogeneïtzar equips i consu-

mibles i millorar l’eficiència del servei amb impressores multifunció d’alta productivi-tat. La solució permet adaptar el sistema per desenvolupar futurs projectes d’admi-nistració electrònica, racionalitzar i homo-geneïtzar els serveis de reprografia i evitar que la inversió de transformació sigui fi-nançada per les universitats.

Lloc de treballS’ha iniciat el projecte per definir un nou model en la prestació del servei de lloc de treball de diverses universitats (UB, UAB, UPC, UdL, UdG, URV i UOC) amb l’objec-tiu d’homogeneïtzar i agrupar serveis, es-tandarditzar equipament definint perfils d’usuari i canviar el model de compra d’equipament per un altre orientat a la contractació de serveis integrats (provisió d’equipament, CAU i suport on site).

ElectricitatQuinze universitats i centres de recerca, in-tegrades en el grup de compra CSUC, van licitar l’octubre del 2013 un total de 131 GWh/any per al 2014, prorrogable un altre any. Amb uns preus de sortida molt ajus-tats i un model de preus indexats, el mar-ge de comercialització (que inclou desvia-ments) va quedar establert en el màxim de sortida (1,8 €/MWh) per a l’alta tensió, i els lots 3, 4 i 5 de baixa tensió van quedar de-serts, coincidint —el novembre del 2013— amb un moment de fortes turbulències po-lítiques i regulatòries en el sector energètic.

Per això, el febrer del 2014 s’ha tornat a licitar la baixa tensió, aquest cop amb un preu fix i un lot únic, amb una concurrèn-

cia escassa i forta competència en la sub-hasta (el preu de sortida baixà un 6,52%).

El volum més important, d’alta tensió (112 GWh/any), s’ha beneficiat d’una bai-xada important dels preus de mercat du-rant el primer semestre del 2014, prenent- se moltes decisions referents als tanca-ments o no de preus fixos.

Les institucions participants han estal-viat 1,73 milions d’euros el 2014, un 13% en el total de les seves factures de la llum. La reducció ha estat conseqüència, d’una banda, de la compra a preu variable rea-litzada pel grup de compra, un sistema in-novador al sector públic i, de l’altra, de les mesures d’estalvi introduïdes pels gestors energètics de les institucions participants.

El grup de compra ha adquirit energia a preu variable OMIE licitant el marge de comercialització —incloent els desvia-ments— amb opció de tancaments trimes-trals. Per les condicions del mercat, es va decidir mantenir un preu variable durant el primer i el segon trimestres de l’any, mentre que es van preferir tancar els lots de mitja tensió per al tercer i quart trimes-tres. Pel que fa a la baixa tensió, es va con-tractar un preu fix prou favorable que ha-via entrat en vigor al juny.

La reducció en la factura elèctrica ha estat gràcies també a les mesures d’estal-vi introduïdes pels integrants del grup. Les mesures de reducció del consum han acon-seguit estalviar el 5% dels kWh, valorats en 670.000 €.

Els integrants del grup de compra d’electricitat han estat UAB, UPC, UPF, UdL, UdG, URV, UOC, FCRI, Escola Superi-

Compres conjuntes i consorciació de serveis

Les licitacions conjuntes, a través de l’agregació, han permès estalviar en serveis com les telecomunicacions corporatives

A més de la consorciació, el canvi de model de servei pot ajudar a millorar eficiència i reduir costos en els serveis de CPD, lloc de treball o l’aplicació SAP-FICO

La col·laboració i compartició de coneixement i experiències dels gestors de l’energia a cada institució ha estat tant o més important que la pròpia negociació del preu de compra

2,2 M€ estalviats amb les compres conjuntes de gas i electricitat

Page 21: Memòria d'activitats del 2014

Memòria CSUC 2014 | 21

or de Comerç Internacional, Fundació UAB, Institut de Ciències Fotòniques, Parc Cien-tífic i Tecnològic de la UdG, Parc Mediter-rani de la Tecnologia, Parc de Recerca de la UAB i CSUC.

GasA la fi del 2014 s’ha adjudicat a Endesa Energía el subministrament de gas natural per a 18 institucions organitzades en un grup de compra. L’import anual adjudicat per al 2015 ha estat de 4.322.855 € (IVA exclòs), amb un estalvi del 11,6% respecte els preus del 2014. Aquest estalvi quedarà, però, en el 10,9% a causa del canvi regula-dor del gener d’enguany.

Les 18 institucions disposen de 262 punts de subministrament amb un consum anual de més de 95.000 MWh. Per a aquests punts s’han efectuat dos lots, un d’alta pressió i un de baixa pressió, per aconse-guir la màxima concurrència, i s’hi han presentat tres proveïdors. En la subhasta realitzada, podent haver triat entre un preu fix, un indexat a Brent o Fuel, i tipus de canvi, Endesa Energía ha guanyat oferint un preu fix per a tot el 2015.

La compra conjunta de gas natural, un treball col·laboratiu que continua la tas-ca iniciada pel grup de compra UAB-2013, s’ha dut a terme gràcies a les valuoses aportacions dels tècnics experts en la ma-tèria i gestors del contracte a les instituci-ons participants, així com amb l’assessora-ment dels experts en energia de BioQuat.

Els integrants del grup de compra són UB, UAB, UPC, UPF, UdL, UdG, URV, Fun-dació per a la UOC, Fundació UAB, Parc

Científic i Tecnològic Universitat de Giro-na, Col·legis Majors Penyafort-Montserrat-Llull, Centre de Recerca en Agrigenòmi-ca, Col·legi Major Sant Jordi, Parc Científic de Barcelona, Fundació Centre de Recerca en Sanitat Animal, Vila Universitària UAB, Institut de Ciències Fotòniques i Consorci Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona.

NetejaEl juny del 2014 s’ha creat la Comissió Tèc-nica de Facilities, en el si de la qual s’ha decidit fer un estudi pilot de neteja per al qual s’ha presentat voluntària la UPC, ja que té la possibilitat de fer un nou concurs per al 2015. L’estudi s’ha lliurat als respon-sables de la UPC perquè el revisin i el vali-din i s’ha presentat a la resta d’universitats en una jornada en la qual ha estat valorat molt positivament.

La UPC ha validat l’estudi i la metodo-logia, que planeja aplicar en el nou con-curs en què també mostren interès altres universitats. L’estalvi previst a la UPC és de prop del 4%, però no a totes les univer-sitats es podrà estalviar, ja que els darrers anys la crisi han obligat a fer importants reduccions en aquests serveis. L’estudi de dimensionament i l’eina que proporciona facilitarà l’anàlisi, la simulació de resul-tats i l’optimització de processos i recursos als gestors.

Tarifa Preu 2014 (€/MWh) Preu d’adjudicació 2015 (€/MWh) Diferència %

Lot 1 3.1 55,84 56,7 1,5%

3.2 54,61 49,9 -8,6%

3.3 51,54 44,65 -13,4%

3.4 47,66 41,74 -12,4%

Lot 2 2.2 34,95 27,38 -21,7%

2.3 32,47 26,06 -19,7%

FUAB FUOC Parc UAB PCiT-UdG PMT UAB UdG UdL UPC UPF URV

IEE regulat

Peatges regulats

Energia

Preu mig €/MWh any

Estalvi impost elèctric

Estalvi cost energia

Increment peatges

ACUP 2013 CSUC 2014 FIX 2014

18 €

16 €

14 €

12 €

10 €

8 €

6 €

4 €

2 €

0 €

140

120

100

80

60

40

20

0

120 113128

Preu mig € / MWh

ImportM €

100.000 €

0 €

-100.000 €

-200.000 €

-300.000 €

-400.000 €

-500.000 €

Comparativa del preu obtingut pel grup de compra el 2014 amb l’any anterior i si s’hagués tingut un preu fix

Estalvi aconseguit per les universitats durant el primersemestre del 2014

Preu d’adjudicació per tarifa de gas

Page 22: Memòria d'activitats del 2014

TACLes activitats de formació han aplegat més de 700 assistents, dels quals 250 han parti-cipat en dues grans jornades. D’una banda, la Trobada de l’Anella Cien tífica (TAC) que, amb el lema “Serveis al núvol amb l’Anella Científica” ha celebrat la divuitena edició i ha reunit 102 assistents de 27 institucions de l’Anella Científica al Centre d’Interpre-tació Barcelona World Race, de la Fundació per a la Navegació Oceànica de Barcelona.

TSIUCDe l’altra, la quinzena edició de la Troba-da de Serveis Informàtics de les Universi-tats de Catalunya (TSIUC), celebrada a la Universitat Autònoma de Barcelona sota el títol “Reptes en Big Data a la universitat i la recerca”, ha acollit 147 assistents de 52 institucions.

Seminaris i altres jornadesA més d’aquestes dues trobades, s’han organitzat 12 seminaris i altres jornades. De l’àmbit de biblioteques, destaca la jor-nada “Wiley Day 2014”, la formació “Reor-dering Ranganathan: Impacts of the chan-ging research and learning environments on library services” i la celebració de les 400 revistes disponibles a RACO. Pel que fa a l’àmbit TIC, cal remarcar l’organitza-ció de l’OpenNebula TechDay i del CentOS Dojo Barcelona, de caràcter internacional, així com un seminari per als nostres usu-aris orientat a la prevenció d’atacs de de-negació de serveis (DDoS) i la presentació dels serveis TIC al centres CERCA.

Des de l’Àrea de Compres Conjuntes s’ha organitzat la jornada “Tècnica de neteja: Metodologia, dimensionament i tècniques de neteja” per presentar els resultats del pi-lot fet a la UPC, i s’ha participat en la I Jor-nada col·laborativa #CampusLAB UPC, a la Facultat d’Informàtica de Barcelona.

CursosS’han organitzat diversos cursos especí-fics i pràctics relacionats amb l’ús dels nos-tres serveis. És el cas, per exemple, del curs “Introducció a les RDA: les noves normes de catalogació”, de la “Jornada de forma-ció avançada de catalogació al CCUC”, o la presentació del nou sistema híbrid Bull i l’ús dels coprocessadors Intel Xeon Phi.

ConferènciesEl personal del CSUC també ha impartit un total de 27 conferències, tant en l’àm-bit territorial català i espanyol, on s’ha pre-sentat la compartició de serveis a les XXV Jornadas Técnicas de RedIRIS, a Càceres, o l’auto servei d’infraestructura al núvol del Consorci, dins les videosessions TECNIRIS de RedIRIS, com de caràcter internacional. Destaca l’Open Repositories celebrat a Hèl-sinki; l’ANKOSLink 2014, a Antalya (Tur-quia), o la presentació del Portal de la Re-cerca a Amsterdam. S’ha participat en el 8è IBERGRID celebrat a Portugal, o a l’11è TF-NOC Meeting, a Madrid, a l’ESNOG i al 10th TF-NOC meeting, entre d’altres.

Formació i difusió

Les activitats de formació han comptat amb més de 700 assistents

S’ha superat el miler de subscriptors als butlletins

Page 23: Memòria d'activitats del 2014

Memòria CSUC 2014 | 23

Formació i difusió

Web i blogHa estat un any de creixement en la visi-bilitat del CSUC a través del web, el blog i les xarxes socials. Al nou web, que ajuda a visualitzar tant serveis com l’actualitat del Consorci, 60.200 usuaris diferents han vist més de 250.000 pàgines en nou mesos, des de l’1 d’abril (quan es disposa d’estadísti-ques). També s’ha posat en marxa un blog (http://blog.csuc.cat) per difondre informa-ció dels serveis propis i dels projectes dels usuaris, així com informació d’interès so-bre els àmbits d’actuació del CSUC, des d’un entorn més proper i participatiu.

El 47% dels usuaris del web provenen de cerques als cercadors, el 34% procedei-xen de referències en altres llocs web i el 18%, de tràfic directe. És un comportament molt diferent al del blog, on la majoria dels usuaris hi accedeixen via tràfic direc-te, com ara els butlletins (54%) i les xarxes socials (18%).

ButlletinsEl nou servei de butlletins temàtics per-met comunicar les principals novetats als usuaris en funció de la seva àrea d’interès i mantenir-los informats, amb una perio-dicitat setmanal o mensual, en funció del butlletí. Se n’editen tres categories: d’in-formació general del Consorci (General), de l’Àrea de Biblioteques, Informació i Do-cumentació (Actuacions de la CBUC), i de l’Àrea de Serveis TIC (Serveis TIC). A tra-vés del blog, els usuaris poden subscriure’s a un o més butlletins.

Xarxes socialsEl perfil del CSUC a Twitter (@CSUC_info) ha augmentat un 80% el nombre de segui-dors durant l’any, de manera que s’ha pas-sat dels 354 de finals del 2013 als 634 de fi-nals del 2014. És remarcable l’impacte que aquesta xarxa social ha generat, especial-ment durant les jornades, els cursos o se-minaris. És el cas, per exemple, del semina-ri CentOS Dojo del 29 d’octubre, que va re-gistrar 1.946 impressions; o la TSIUC’14, amb molt bona resposta dels usuaris des del moment en què es va anunciar fins el dia que es va celebrar, el 2 de desembre, quan es va aconseguir un màxim de 5.772 impressions i una taxa d’interacció d’apro-ximadament el 2% de mitjana. En general, la TSIUC’14 ha estat el tema amb què els usuaris han interactuat més, amb taxes que han arribat a gairebé al 4%.

El 2014 també s’ha estrenat un compte a la plataforma Slideshare, des d’on es po-den consultar les presentacions dels mem-bres del CSUC i d’altres participants a les

nostres jornades. Des de l’11 de novembre, quan es va posar en marxa, i fins a la fi del 2014 s’hi han comptabilitzat un total de 1.324 visualitzacions.

Mitjans de comunicacióS’han preparat quatre notes de premsa amb un impacte notable entre els mitjans de comunicació, amb especial menció a l’estalvi del 13% en la factura elèctrica per part d’universitats i els centres de recerca. Durant el 2014 la consorciació de serveis ha estat present als mitjans, amb aparici-ons a La Vanguardia, El Punt Avui, El Eco-nomista, l’Agència Catalana de Notí cies o Europa Press, entre d’altres. També destaca la difusió que s’ha fet de la retransmissió en directe de les aurores boreals, del pro-jecte europeu DC4Cities, de la missió Gaia o de la col·laboració del CSUC amb el Beyond Formula Student.

Jornades de portes obertesPer conèixer els serveis i la tecnologia ges-tionada pel CSUC, prop de 200 estudiants de vuit centres que imparteixen mòduls formatius relacionats amb l’administració de sistemes i xarxes han visitat les nostres instal·lacions durant les jornades de por-tes obertes.

Subscriptors per tipus de butlletí

Biblioteques454

Serveis TIC 295

CSUC (general)286

1 Presentació de serveis a la institució CERCA.2 TAC’14: Serveis al núvol amb l’Anella Científica.3 TSIUC’14: Reptes en Big Data a la universitat i la recerca.4 Prop de 200 estudiants a les jornades de portes obertes.

Page 24: Memòria d'activitats del 2014

Gran Capità, 2

(Edifi ci Nexus)

08034 Barcelona

93 205 6464

www.csuc.cat Càlcul científi cSupercomputació

Disseny de fàrmacs

ComunicacionsAnella Científi ca

Node de RedIRIS a Catalunya

CATNIX

Serveis bibliotecarisCatàleg Col·lectiu de

les Universitats de Catalunya

Biblioteca Digital de Catalunya

GEPA

PICA

PUC

Repositoris i aplicacionsTDX

RECERCAT

RACO

MDX

MDC

PADICAT

Infraestructura al núvol i altres serveis de CPDIaaS

CSIRT

CPD

Emmagatzematge

Virtualització d’aplicacions

Administració electrònicaCertifi cació

Arxiu

Registre

Vot

Logs

Signatura

Compres conjuntes i consorciació de serveisEnergia

Gas

Neteja

Impressió

Telefonia

Consorci deServeis Universitarisde Catalunya

Universitat de Barcelona

Universitat Autònomade Barcelona

Universitat Politècnicade Catalunya

Universitat Pompeu Fabra

Universitat de Lleida

Universitat de Girona

Universitat Rovira i Virgili

Universitat Obertade Catalunya

Universitat Ramon Llull

Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya