memòria d'activitats 2003-2010

E L G A N X O

< 2

Des del 2003: una breu memòriaLes activitats del ganxo van iniciar-se el 7 de març de l’any 2003amb una conferència d’en Joan Solà i Cortassa que es va celebrar alMuseu de Granollers. L’activitat, que es va titular "La llengua d’enVerdaguer" va comptar amb el suport del Centre de NormalitzacióLingüística del Vallès Oriental (la directora del qual, Anna Jansana,va presentar l’acte). La xerrada es va incloure en els actes quedurant el 2002 i 2003 es van dedicar al gran escriptor osonenc. Lapresència massiva de persones interessades en la xerrada de l’admi-rat linguista Joan Solà, ens van animar a continuar amb els actes que,a partir d’aleshores, s’han anat celebrant periòdica-ment.Amb motiu de la Festa Major deSanta Eulàlia, el ganxo va realitzarla primera activitat al nostre poble:la xerrada del naturalista i biòlegMartí Boada i Juncà, premi Global500 de l’ONU. La presentació, titu-lada "Manifes tacions del canviambiental al Vallès", va anar a càrrecd’en Ferran Miralles i Sabadell, biò-leg, fundador de Lliçà sostenible iregidor de Territori i Urbanisme del’Ajuntament de Lliçà d’Amunt.Passat l’estiu, a l’octubre, el ganxo vareprendre les activitats amb una novaxerrada. En aquest cas el protagonistava ser en Jordi Porta i Ribalta, presi-dent d’Òmnium Cultural i es va titular"Llengua i política". Va presentar l’acteel malaguanyat sociòleg Joan Costa i

Riera. Al desembre, el ganxo va portar a Santa Eulàlia l’historiador,professor universitari i director del porograma de Catalunya Ràdio"Postres de músic", Josep Maria Solé i Sabaté el qual, presentat peltambé historiador Joan Garriga i Andreu, va pronunciar una confe-rència titulada "El repte de l’equilibri territorial a Catalunya". Ja al’any 2004, vam iniciar les activitats el dia 16 de gener, amb enXavier Ciurans i Vinyeta, historiador santaulalienc, que va presen-tar el "Diccionari biogràfic d’alcaldes de Santa Eulàlia (1901-2000)". L’acte va comptar amb la presentació prèvia del projectegenerat des l’Àrea d’Història i Art Medieval i modern del Museu de

Granollers per part del professoruniversitari i historiador Jordi Planasi Maresma. Al març, i coincidint ambel primer aniversari d’activitats de lanostra associació vam rebre a LaFàbrica la doctora en ciències biolò-giques, professora del CSIC i ocea-nògrafa Josefina Castellví iPiulachs, que ens va parlar de"L’Antàrtida, una peça clau per ala Terra". L’exdirectora de la baseantàrtica Juan Carlos I va ser pre-sentada pel coordinador tècnicdel Consell assesor per al desen-volupament sostenible deCatalunya, el santeulalienc ArnauQueralt i Bassa. A l’abril vamtenir a Santa Eulàlia la demògra-fa i prestigiosa professora uni-versitària Anna Cabré i Pla, queva explicar-nos "El sistema

elganxo us convida a la xerrada de

Martí

Boada i

Juncànaturalista i premi Global 500 de la ONU

Manifestacions del canvi

ambiental al Vallès

Presentació a càrrec de

Ferran Miralles i Sabadell

biòleg, fundador de Lliçà Sostenible

i regidor de territori i urbanisme de l�ajuntament de Lliçà d�Amunt

Centre cívic La Fàbrica

Dimecres, 30 de juliol del 2003

a les 8 del vespre

Santa Eulàlia de Ronçana

festa major 2003

col·labora:

ajuntament de


E L G A N X O 2 0 0 3 - 2 0 0 8

� 2

Des del 2003: una breu memòriaLes activitats del ganxo van iniciar-se el 7 de març de l’any 2003amb una conferència d’en Joan Solà i Cortassa que es va celebrar alMuseu de Granollers. L’activitat, que es va titular "La llengua d’enVerdaguer" va comptar amb el suport del Centre de NormalitzacióLingüística del Vallès Oriental (la directora del qual, Anna Jansana,va presentar l’acte). La xerrada es va incloure en els actes quedurant el 2002 i 2003 es van dedicar al gran escriptor osonenc. Lapresència massiva de persones interessades en la xerrada de l’admi-rat linguista Joan Solà, ens van animar a continuar amb els actesque, a partir d’aleshores, s’han anat celebrantperiòdicament.Amb motiu de la Festa Major deSanta Eulàlia, el ganxo va realitzarla primera activitat al nostre poble:la xerrada del naturalista i biòlegMartí Boada i Juncà, premi Global500 de l’ONU. La presentació,titulada "Manifes tacions del canviambiental al Vallès", va anar a càrrecd’en Ferran Miralles i Sabadell, biò-leg, fundador de Lliçà sostenible iregidor de Territori i Urbanisme del’Ajuntament de Lliçà d’Amunt.Passat l’estiu, a l’octubre, el ganxo vareprendre les activitats amb una novaxerrada. En aquest cas el protagonistava ser en Jordi Porta i Ribalta, presi-dent d’Òmnium Cultural i es va titular"Llengua i política". Va presentar l’ac-te el malaguanyat sociòleg Joan Costa i

Riera. Al desembre, el ganxo va portar a SantaEulàlia l’historiador, professor universitari i director delporograma de Catalunya Ràdio "Postres de músic", Josep MariaSolé i Sabaté el qual, presentat pel també historiador Joan Garriga iAndreu, va pronunciar una conferència titulada "El repte de l’equi-libri territorial a Catalunya". Ja a l’any 2004, vam iniciar les activi-tats el dia 16 de gener, amb en Xavier Ciurans i Vinyeta, historia-dor santaulalienc, que va presentar el "Diccionari biogràfic d’alcal-des de Santa Eulàlia (1901- 2000)". L’acte va comptar amb la pre-

sentació prèvia del projecte generatdes l’Àrea d’Història i Art Medieval imodern del Museu de Granollersper part del professor universitari ihistoriador Jordi Planas i Maresma.Al març, i coincidint amb el primeraniversari d’activitats de la nostraassociació vam rebre a La Fàbrica ladoctora en ciències biològiques,professora del CSIC i oceanògrafaJosefina Castellví i Piulachs, queens va parlar de "L’Antàrtida, unapeça clau per a la Terra".L’exdirectora de la base antàrticaJuan Carlos I va ser presentadapel coordinador tècnic delConsell assesor per al desenvolu-pament sostenible de Catalunya,el santeulalienc Arnau Queralt iBassa. A l’abril vam tenir a SantaEulàlia la demògrafa i prestigio-sa professora universitària Anna

Des des primer moment, Joan Solà (a la fotografia,amb el físic Albert Bramon, el dia que aquest darrer vaprotagonitzar la xerrada sobre Einstein) en ha donatsuport i escalf. No en va, va ser el primer protagonis-ta de les xerrades del ganxo.

La professora del CSIC i oceanògrafa Josefina Castellví i Piulachs, pre-sentada pel mediambientòleg Arnau Queralt va seduir el nombrósauditori que la va veninr a escoltar.

Josep Antoni Grífols va acostarels misteris del cosmos.

E L G A N X O 2 0 0 3 - 2 0 0 8

� 2

Des del 2003: una breu memòriaLes activitats del ganxo van iniciar-se el 7 de març de l’any 2003amb una conferència d’en Joan Solà i Cortassa que es va celebrar alMuseu de Granollers. L’activitat, que es va titular "La llengua d’enVerdaguer" va comptar amb el suport del Centre de NormalitzacióLingüística del Vallès Oriental (la directora del qual, Anna Jansana,va presentar l’acte). La xerrada es va incloure en els actes quedurant el 2002 i 2003 es van dedicar al gran escriptor osonenc. Lapresència massiva de persones interessades en la xerrada de l’admi-rat linguista Joan Solà, ens van animar a continuar amb els actesque, a partir d’aleshores, s’han anat celebrantperiòdicament.Amb motiu de la Festa Major deSanta Eulàlia, el ganxo va realitzarla primera activitat al nostre poble:la xerrada del naturalista i biòlegMartí Boada i Juncà, premi Global500 de l’ONU. La presentació,titulada "Manifes tacions del canviambiental al Vallès", va anar a càrrecd’en Ferran Miralles i Sabadell, biò-leg, fundador de Lliçà sostenible iregidor de Territori i Urbanisme del’Ajuntament de Lliçà d’Amunt.Passat l’estiu, a l’octubre, el ganxo vareprendre les activitats amb una novaxerrada. En aquest cas el protagonistava ser en Jordi Porta i Ribalta, presi-dent d’Òmnium Cultural i es va titular"Llengua i política". Va presentar l’ac-te el malaguanyat sociòleg Joan Costa i

Riera. Al desembre, el ganxo va portar a SantaEulàlia l’historiador, professor universitari i director delporograma de Catalunya Ràdio "Postres de músic", Josep MariaSolé i Sabaté el qual, presentat pel també historiador Joan Garriga iAndreu, va pronunciar una conferència titulada "El repte de l’equi-libri territorial a Catalunya". Ja a l’any 2004, vam iniciar les activi-tats el dia 16 de gener, amb en Xavier Ciurans i Vinyeta, historia-dor santaulalienc, que va presentar el "Diccionari biogràfic d’alcal-des de Santa Eulàlia (1901- 2000)". L’acte va comptar amb la pre-

sentació prèvia del projecte generatdes l’Àrea d’Història i Art Medieval imodern del Museu de Granollersper part del professor universitari ihistoriador Jordi Planas i Maresma.Al març, i coincidint amb el primeraniversari d’activitats de la nostraassociació vam rebre a La Fàbrica ladoctora en ciències biològiques,professora del CSIC i oceanògrafaJosefina Castellví i Piulachs, queens va parlar de "L’Antàrtida, unapeça clau per a la Terra".L’exdirectora de la base antàrticaJuan Carlos I va ser presentadapel coordinador tècnic delConsell assesor per al desenvolu-pament sostenible de Catalunya,el santeulalienc Arnau Queralt iBassa. A l’abril vam tenir a SantaEulàlia la demògrafa i prestigio-sa professora universitària Anna







català de reproducció" presentada pel geògraf local Lluís Galobarti Duran. La següent activitat presentada per la nostra associaciórepresenta un petit salt qualitatiu, ja que el ganxo va inaugurar lesactivitats a Lliçà d’Amunt amb la conferència d’en Josep Cruanyesi Tor, advocat i historiador. La conferència, presentada per l’histo-riador Joan Garriga i Andreu va centrar-se en "Els papers deSalamanca. L’espoliació del patrimoni documental de Catalunya" iva tenir lloc al Casal d’Avis de Lliçà d’Amunt el dia 22 d’abril. Laseguent activitat realitzada a Santa Eulàlia de Ronçana es va celebrara l’abril i, coincidint amb els diferents actes que es van organitzar al’entorn de la diada de Sant Jordi, el ganxo va convidar l’escriptorAlfred Bosch que ens va parlar de "Realitat i ficció". L’acte, que vacomptar amb la col.laboració dela Institució de les LletresCatalanes de la Generalitat deCatalunya, va ser presentat peren Tomàs Nofre, professor deliteratura. Ja al mes de maigvam celebrar la intervenció dellingu ista Jesús Tuson, al’Aliança de Lliçà d’Amunt. Laseva magistral intervenció,titulada "El luxe de la llen-gua", va ser precedida per lapresentació de l’OriolRamon i Mimó, filòleg, i vaomplir la sala lliçanenca.També durant el mes demaig en Kiku Cusí i laJerònia Vidal, periodistes,ens van explicar la seva odis-sea oceànica a la xerrada"Rumb a un somni", pre-sentada per la mestra

Magda Palà. En Josep Antoni Grífols i Gras, director del Departament de Físicade la Universitat Autònoma de Barcelona, també va realitzar unainteressant xerrada sobre "El Big-Bang, la matèria i energia fosques,l’univers accelerat i altres misteris còsmics", que fou presentat peldoctor en ciències físiques Roger Artigas i Pursals, el dia 11 de juny.Al juliol, en David Baker, membre de l’associació de tintinòlegsTintinCat, va parlarnos de la implicació d’aquest popular personat-ge de còmic amb la fotografia i ja al mes de setembre, el ganxo vaorganitzar a Lliçà d’Amunt una xerrada protagonitzada per en JordiNadal. L’editor lliçanenc va parlar "De l’edició i la gestió fins a l’è-tica i l’empresa: valors i canvis possibles en la societat". El 17 desetembre també va venir a parlar-nos de "La història de la mineria

de Catalunya" el geòleg i professor de laUniversitat de Barcelona Joan CarlesMendralejo i Draper, que va ser presentatpel també geòleg Xavier JiménezCisneros. Una altra vegada a Lliçàd’Amunt, durant el mes de novembre, elcomunicador Xavier Guix va dedicar unaxerrada presentada per la metgessa MargaVilageliu, a la programació neurolinguísti-ca tiulada "Ni m’explico, ni m’entens!" i, al’endemà, l’eminent sinòloga Dolors Folchi Fornesa va pronunciar una conferència a laBiblioteca de Santa Eulàlia de Ronçana ambel títol "Claus per entendre la Xina del segleXXI".Les activitats de l’any 2004 les vam cloure el3 de desembre amb una xerrada de l’ecòleg irector de la Universitat Catalana d’Estiu, enJoandomènec Ros, amb "L’espècie humana ila seva relació amb la biosfera", una xerradapresentada per l’ambientalista Arnau Queralt i


a la FàbricaDivendres 2 de juny

a les 8 del vespre Santa Eulàlia de Ronçana

Hi c

ol·la

bore

n:

Estatuts iconstitucions aCatalunya

OriolJunquerasViesllicenciat en Història Moderna i Contemporània i doctor en Històriadel Pensament Econòmic. És professor a la UAB i col·laborador dediferents programes de Catalunya Ràdio i Catalunya Cultura, entre elsquals "En Guàrdia" o “El Favorit” de TV3. Ha treballat com a guionis-ta i assessor en sèries documentals de televisió, com "Els Maquis"."La guerra silenciada" o "Conviure amb el risc", entre altres. És autorde nombrosos llibres: "Els catalans i Cuba", "La presó model deBarcelona", "La batalla de l'Ebre", "Manel Girona", el "Banc deBarcelona" i el "Canal d'Urgell", etc.

Presentació a càrrec deAbel Camp i CordomíHistoriador i tècnic de cultura de l’Ajuntament de Bigues i Riells

http://el-ganxo.blocat.com/

Cabré i Pla, que va explicar-nos "El sistema català de reproducció"presentada pel geògraf local Lluís Galobart i Duran. La següentactivitat presentada per la nostra associació representa un petit saltqualitatiu, ja que el ganxo va inaugurar les activitats a Lliçà d’Amuntamb la conferència d’en Josep Cruanyes i Tor, advocat i historia-dor. La conferència, presentada per l’historiador Joan Garriga iAndreu va centrar-se en "Els papers de Salamanca. L’espoliació delpatrimoni documental de Catalunya" i va tenir lloc al Casal d’Avisde Lliçà d’Amunt el dia 22 d’abril. La seguent activitat realitzada aSanta Eulàlia de Ronçana es va celebrar a l’abril i, coincidint ambels diferents actes que es van organitzar a l’entorn de la diada deSant Jordi, el ganxo va convidar l’escriptor Alfred Bosch que ens vaparlar de "Realitat i ficció".L’acte, que va comptar amb lacol.laboració de la Institució deles Lletres Catalanes de laGeneralitat de Catalunya, va serpresentat per en Tomàs Nofre,professor de literatura. Ja almes de maig vam celebrar laintervenció del linguista JesúsTuson, a l’Aliança de Lliçàd’Amunt. La seva magistralintervenció, titulada "El luxede la llengua", va ser precedi-da per la presentació del’Oriol Ramon i Mimó, filò-leg, i va omplir la sala lliça-nenca. També durant el mesde maig en Kiku Cusí i laJerònia Vidal, periodistes,ens van explicar la sevaodissea oceànica a la xerra-da "Rumb a un somni",

presentada per la mestra Magda Palà. En Josep Antoni Grífols i Gras, director delDepartament de Física de la Universitat Autònoma deBarcelona, també va realitzar una interessant xerrada sobre "El Big-Bang, la matèria i energia fosques, l’univers accelerat i altres miste-ris còsmics", que fou presentat pel doctor en ciències físiques RogerArtigas i Pursals, el dia 11 de juny. Al juliol, en David Baker, mem-bre de l’associació de tintinòlegs TintinCat, va parlarnos de laimplicació d’aquest popular personatge de còmic amb la fotografiai ja al mes de setembre, el ganxo va organitzar a Lliçà d’Amunt unaxerrada protagonitzada per en Jordi Nadal. L’editor lliçanenc vaparlar "De l’edició i la gestió fins a l’ètica i l’empresa: valors i can-vis possibles en la societat". El 17 de setembre també va venir a par-

lar-nos de "La història de la mineria deCatalunya" el geòleg i professor de laUniversitat de Barcelona Joan CarlesMendralejo i Draper, que va ser presentatpel també geòleg Xavier JiménezCisneros. Una altra vegada a Lliçàd’Amunt, durant el mes de novembre, elcomunicador Xavier Guix va dedicar unaxerrada presentada per la metgessa MargaVilageliu, a la programació neurolinguísticatiulada "Ni m’explico, ni m’entens!" i, al’endemà, l’eminent sinòloga Dolors Folchi Fornesa va pronunciar una conferència a laBiblioteca de Santa Eulàlia de Ronçana ambel títol "Claus per entendre la Xina del segleXXI".Les activitats de l’any 2004 les vam cloure el3 de desembre amb una xerrada de l’ecòleg irector de la Universitat Catalana d’Estiu, enJoandomènec Ros, amb "L’espècie humana ila seva relació amb la biosfera", una xerrada

Jesús Tuson va aconseguir que més de 150persones omplissin l’Ateneu l’Aliança de Lliçàd’Amunt en una xerrada apassionant.

Les llengües i el seu poder vertebrador de lacultura van ser l’eix central de la xerrada de M.Carme Junyent.

Josep Maria Figueras va oferir a l’auditori, i en primícia,les paraules eloqüents i ardents del PresidentCompanys amb un enregistrament desconegut finsaleshores i de gran impacte.

� 3







� 3







� 3




< 3


a la Fàbrica

Divendres 21 d’abril

a 2/4 de 8 del vespre


Hi c

ol·la

bore

n:

El conflicteentre l'individui la comunitat

Josep-Maria

Terricabrasi NoguerasCatedràtic de Filosofia, director de la Càtedra Ferrater Mora de

Pensament Contemporani de la Universitat de Girona i membre de

l'Institut d'Estudis Catalans. Amb estades a les universitats de

Münster (Alemanya), St. John's College (Cambridge, Gran

Bretanya) i Berkeley (Califòrnia), ha treballat temes de filosofia

contemporània i ha publicat, entre altres llibres, Ètica i llibertat

(1983), Fer filosofia avui (1988), La comunicació (1996), Atreveix-te

a pensar (1998), Raons i Tòpics (2001), I a tu, què t'importa? (2002),

i Qüestió de Criteri (2005)


Núria VivesFilòsofa


presentada per l’ambientalista ArnauQueralt i Bassa, i que va celebrar-secom a homenatge al doctor RamonMargalef. Al gener de l’any 2005 elganxo va organitzar una xerrada prota-gonitzada pel matemàtic Claudi Alsinaque es va centrar en la "Geometria quo-tidiana" i va ser presentada per l’advocatlocal Joaquim Brustenga. Durant el mesde febrer vam organitzar una xerradaprotagonitzada per l’historiador JosepMaria Figueres i presentada per l’histo-riador Jaume Dantí i que es va centrar enla figura del "President Lluís Companys",durant la qual vam tenir ocasió d’escoltar en exclusiva algunesintervencions enregistrades del mateix President. Poc després, i aLliçà d’Amunt el politòleg Joan Subirats, i presentat per la filòsofaNúria Vives va parlar de "Pobresa i exclusió social".La seguent activitat organitzada pel nostre col.lectiu va ser la xerra-da protagonitzada per l’advocat i exalcalde de Sabadell, l’AntoniFarrés, presentada pel periodista Vicenç Relats. L’especialista encultura semítica Dolors Bramon, va ser la seguent personalitat queva explicar les “Principals bases d’aquesta civilització” que ens éstant propera. Durant el mes de juny, el ganxo va ser una de les pri-meres entitats catalanes a retre homenatge al gran lingüista i filòlegJoan Coromines, afegint-nos a l’Any Coromines que se celebràdurant 2005 i 2006. Així, en un acte presidit per en Joan Solà l’es-pecialista i ajudant de Joan Coromines, en Josep Ferrer, va prota-gonitzar una xerrada durant la qual vam passar un documental pro-duïty i emès per TV3.En el mes de setembre el protagonista de la xerrada a Santa Eulàliade Ronçana va ser l’economista i professor d’ESADE, ÀngelCastiñeira, que va parlar-nos dels "Valors de les empreses", men-tre que a l’octubre el físic Albert Bramon, en un acte presentat pelfísic i director de l’IES La Vall del Tenes, Aleix Buch, va centrar laseva intervenció en "La relativitat d’Einstein per a profans". Aquestacte també va formar part de la celebració de l’Any de la Física, quees va commemorar durant l’any 2005. A finals de l’any 2005, la lin-güista M. Carme Junyent va centrar la seva intervenció a SantaEulàlia de Ronçana en "Què passa quan es mor una llengua?" en unaxerrada presentada per Carme Badia. L’any 2006 el vàrem comen-

çar ampliant les activitatsque duem a terme: efectiva-ment, del 30 de gener al 12 de febrer, vàremorganitzar una exposició d’art centrada en"La poesia visual als Països Catalans". Així,i-fent-ho coincidir amb la presentació delllibre "Vi(r)us", de J. M. Calleja, vam pre-sentar a Santa Eulàlia obres originals dels 32artistes que figuren en aquest llibre antolò-gic. Uns quants dies abans el reconegutmediambientalista i físic Josep-EnricLlebot havia explicat "Les consequènciesdel canvi climàtic". Al mes de març, i a

Lliçà d’Amunt, Ramon Tremosa, professor de teoria econòmica ala Universitat de Barcelona ens va parlar de "L’Estatut: veritats con-tra mentides", amb la presentació de l’economista vallesà JoaquimSolà i Solà. A l’abril ens va visitar l’eminent filòsof Josep-MariaTerricabras, el qual va centrar la seva xerrada a davant de gairebédues-centes persones sobre "El conflicte entre l’individualisme i lacomunitat", amb la presentació de la filòsofa Núria Vives. Elsegüent convidat va ser l’escriptor i dramaturg Jordi Galceran,autor, entra d’altres obres d’èxit d’"El mètode Grönholm".Presentat per la filòloga Ruth Galve, va centrar la seva intervencióen "El procés de creació literària o com s’escriu un èxit".Ja al mes de juny l’historiador i economista Oriol Junqueras, cone-gut col.laborador en diversos programes radiofònics i televisius vavenir a Santa Eulàlia de Ronçana a parlar-nos de "Constitucions iEstatuts de Catalunya", que posaven en antecedents la situació polí-tica del moment, presentat pel col.laborador del ganxo i historia-dor Abel Camp. A final de juliol va visitar-nos l’especialista en sàns-crit i autor del Diccionari català-sànscrit, Òscar Pujol en una inobli-dable intervenció precedida per la presentació del metge calderíShareef Dudekula. El jurista David Felip, presentat per l’advocadaVanessa Casado, ens va presentar tots els aspectes de la "Teoria deldelicte" en una xerrada que es va fer a l’octubre i, ja al mes denovembre, la cuinera de prestigi mundial Carme Ruscalleda va pre-sentar a Santa Eulàlia de Ronçana tota la seva capacitat de seducciógastronòmica. L’any 2006 el vam cloure amb la intervenció delmusicòleg Jaume Radigales que, en un acte emmarcate en l’AnyMozart, va fer una introducció al genial autor.

� 4

presentada per l’ambientalista ArnauQueralt i Bassa, i que va celebrar-secom a homenatge al doctor RamonMargalef. Al gener de l’any 2005 elganxo va organitzar una xerrada prota-gonitzada pel matemàtic Claudi Alsinaque es va centrar en la "Geometria quo-tidiana" i va ser presentada per l’advocatlocal Joaquim Brustenga. Durant el mesde febrer vam organitzar una xerradaprotagonitzada per l’historiador JosepMaria Figueres i presentada per l’histo-riador Jaume Dantí i que es va centrar enla figura del "President Lluís Companys",durant la qual vam tenir ocasió d’escoltar en exclusiva algunesintervencions enregistrades del mateix President. Poc després, i aLliçà d’Amunt el politòleg Joan Subirats, i presentat per la filòsofaNúria Vives va parlar de "Pobresa i exclusió social".La seguent activitat organitzada pel nostre col.lectiu va ser la xerra-da protagonitzada per l’advocat i exalcalde de Sabadell, l’AntoniFarrés, presentada pel periodista Vicenç Relats. L’especialista encultura semítica Dolors Bramon, va ser la seguent personalitat queva explicar les “Principals bases d’aquesta civilització” que ens éstant propera. Durant el mes de juny, el ganxo va ser una de les pri-meres entitats catalanes a retre homenatge al gran lingüista i filòlegJoan Coromines, afegint-nos a l’Any Coromines que se celebràdurant 2005 i 2006. Així, en un acte presidit per en Joan Solà l’es-pecialista i ajudant de Joan Coromines, en Josep Ferrer, va protago-nitzar una xerrada durant la qual vam passar un documental pro-duïty i emès per TV3.En el mes de setembre el protagonista de la xerrada a Santa Eulàliade Ronçana va ser l’economista i professor d’ESADE, ÀngelCastiñeira, que va parlar-nos dels "Valors de les empreses", mentreque a l’octubre el físic Albert Bramon, en un acte presentat pel físici director de l’IES La Vall del Tenes, Aleix Buch, va centrar la sevaintervenció en "La relativitat d’Einstein per a profans". Aquest actetambé va formar part de la celebració de l’Any de la Física, que esva commemorar durant l’any 2005. A finals de l’any 2005, la lin-güista M. Carme Junyent va centrar la seva intervenció a SantaEulàlia de Ronçana en "Què passa quan es mor una llengua?" en unaxerrada presentada per Carme Badia. L’any 2006 el vàrem comen-

çar ampliant les activitats que duem a terme:efectivament, del 30 de gener al 12 de febrer,vàrem organitzar una exposició d’art centra-da en "La poesia visual als Països Catalans".Així, i-fent-ho coincidir amb la presentaciódel llibre "Vi(r)us", de J. M. Calleja, vampresentar a Santa Eulàlia obres originals dels32 artistes que figuren en aquest llibreantològic. Uns quants dies abans el recone-gut mediambientalista i físic Josep-EnricLlebot havia explicat "Les consequènciesdel canvi climàtic". Al mes de març, i aLliçà d’Amunt, Ramon Tremosa, profes-

sor de teoria econòmica a la Universitat de Barcelona ens va parlarde "L’Estatut: veritats contra mentides", amb la presentació de l’e-conomista vallesà Joaquim Solà i Solà. A l’abril ens va visitar l’emi-nent filòsof Josep-Maria Terricabras, el qual va centrar la sevaxerrada a davant de gairebé dues-centes persones sobre "El conflic-te entre l’individualisme i la comunitat", amb la presentació de lafilòsofa Núria Vives. El següent convidat va ser l’escriptor i drama-turg Jordi Galceran, autor, entra d’altres obres d’èxit d’"El mèto-de Grönholm". Presentat per la filòloga Ruth Galve, va centrar laseva intervenció en "El procés de creació literària o com s’escriu unèxit".Ja al mes de juny l’historiador i economista Oriol Junqueras, cone-gut col.laborador en diversos programes radiofònics i televisius vavenir a Santa Eulàlia de Ronçana a parlar-nos de "Constitucions iEstatuts de Catalunya", que posaven en antecedents la situació polí-tica del moment, presentat pel col.laborador del ganxo i historia-dor Abel Camp. A final de juliol va visitar-nos l’especialista en sàns-crit i autor del Diccionari català-sànscrit, Òscar Pujol en una inobli-dable intervenció precedida per la presentació del metge calderíShareef Dudekula. El jurista David Felip, presentat per l’advocadaVanessa Casado, ens va presentar tots els aspectes de la "Teoria deldelicte" en una xerrada que es va fer a l’octubre i, ja al mes denovembre, la cuinera de prestigi mundial Carme Ruscalleda va pre-sentar a Santa Eulàlia de Ronçana tota la seva capacitat de seducciógastronòmica. L’any 2006 el vam cloure amb la intervenció delmusicòleg Jaume Radigales que, en un acte emmarcate en l’AnyMozart, va fer una introducció al genial autor.


a la Fàbrica

Divendres 21 d’abril

a 2/4 de 8 del vespre


Hi c

ol·la

bore

n:

El conflicteentre l'individui la comunitat

Josep-Maria

Terricabrasi NoguerasCatedràtic de Filosofia, director de la Càtedra Ferrater Mora de

Pensament Contemporani de la Universitat de Girona i membre de

l'Institut d'Estudis Catalans. Amb estades a les universitats de

Münster (Alemanya), St. John's College (Cambridge, Gran

Bretanya) i Berkeley (Califòrnia), ha treballat temes de filosofia

contemporània i ha publicat, entre altres llibres, Ètica i llibertat

(1983), Fer filosofia avui (1988), La comunicació (1996), Atreveix-te

a pensar (1998), Raons i Tòpics (2001), I a tu, què t'importa? (2002),

i Qüestió de Criteri (2005)


Núria VivesFilòsofa


2007: Passes fermesSi des de l’any 2003 les activitats del Col·lectiu el Ganxo hanestat constants, cal dir que aquest 2007 ha estat l’any de laconsolidació. Efectivament, començàvem l’any amb una xerrada llarga-ment esperada: el mundialment reconegut paleontòlegEudald Carbonell va ser entre nosaltres el 26 de gener i vapresentar la “Consciència crítica d'espècie”, una xerrada queha deixat petja entre bona part del nombrós públic que el vaanar a escoltar. El 16 de febrer continuava, però, l’activitatamb una xerrada de l’antropòleg Lluís Mallart centrada en“Religió, màgia i bruixeria en una societat africana”.Ja durant el mes de març, Arcadi Oliveres, i aquesta vegada aLliçà d’Amunt va explicar que “Un altre món és possible”. Afinals de mes, el dia 23 de març Jordi Pascual, director del’Institut Català de Nanotecnologia, va venir a Bigues i Riellsper parlar de “Nanotecnologia: fonaments i aplicacions”, enuna xerrada en què hi van assistir, com a públic uuna munióde joves estudiants interessats en aquests temes.M. Àngels Bonet Galobart, i Joan Vallès Xirau, etnobotànicsvan presentar, el 19 d’abril la xerrada “Plantes, remeis i cul-tura popular del Montseny”, en un acte presentat per AntoniGiner, professor de ciències naturals. Maria Josep Picó, ales-hores directora de la revista Nat va explicar, ja durant el mesde juny, la implicació entre “Els mitjans de comunicació i elmedi ambient”.El dia 13 de juliol, a Lliçà d’Amunt, la biòloga Maria Soley iFarrés centrava la seva xerrada en la “Biologia de l’envelli-ment”, en una xerrada seguida amb expectació.

Tal com era d’esperar, la vinguda d’Eliseu Climent a Santa

2007: Passes fermes

Si des de l’any 2003 les activitats del Col·lectiu el Ganxo han

estat constants, cal dir que aquest 2007 ha estat l’any de la

consolidació. Efectivament, començàvem l’any amb una xerrada llarga-

ment esperada: el mundialment reconegut paleontòleg

Eudald Carbonell va ser entre nosaltres el 26 de gener i va

presentar la “Consciència crítica d'espècie”, una xerrada que

ha deixat petja entre bona part del nombrós públic que el va

anar a escoltar. El 16 de febrer continuava, però, l’activitat

amb una xerrada de l’antropòleg Lluís Mallart centrada en

“Religió, màgia i bruixeria en una societat africana”.

Ja durant el mes de març, Arcadi Oliveres, i aquesta vegada

a Lliçà d’Amunt va explicar que “Un altre món és possible”.

A finals de mes, el dia 23 de març Jordi Pascual, director de

l’Institut Català de Nanotecnologia, va venir a Bigues i Riells

per parlar de “Nanotecnologia: fonaments i aplicacions”, en

una xerrada en què hi van assistir, com a públic uuna munió

de joves estudiants interessats en aquests temes.

M. Àngels Bonet Galobart, i Joan Vallès Xirau, etnobotànics

van presentar, el 19 d’abril la xerrada “Plantes, remeis i cul-

tura popular del Montseny”, en un acte presentat per Antoni

Giner, professor de ciències naturals. Maria Josep Picó, ales-

hores directora de la revista Nat va explicar, ja durant el mes

de juny, la implicació entre “Els mitjans de comunicació i el

medi ambient”.El dia 13 de juliol, a Lliçà d’Amunt, la biòloga Maria Soley i

Farrés centrava la seva xerrada en la “Biologia de l’envelli-

ment”, en una xerrada seguida amb expectació.


Hi col·labora:

Biologia del’envelliment

Maria

Soleyi Farréslliçanenca, doctora en biologia per la Universitat de Barcelona iprofessora titular del Departament de Bioquímica i BiologiaMolecular de la Universitat de Barcelona. La seva activitat docentse centra en la regulació del metabolisme, la bioquímica de la nutri-ció i l'envelliment i les patologies associades. Ha participat en con-gressos i fòrums especialitzats i ha escrit articles i treballs dedicatsa la regulació del metabolisme.

a l’ateneu l’AliançaDivendres 13 de juliol de 2007

a les 8 del vespre Lliçà d’Amunt


Maite MompartGraduada social i activista cultural

Després de mesos d’anar ajornant la seva vinguda a Santa Eulàlia de

Ronçana, finalment l’atepeïda agenda d’Eudald Carbonell va permetre que

expliqués la nova consciència que propugna.

M. Josep Picó va parlar, durant la xerrada, de la sensible relació entre el

medi natural i els mitjans de comunicació.

� 5

2007: Passes fermesSi des de l’any 2003 les activitats del Col·lectiu el Ganxo hanestat constants, cal dir que aquest 2007 ha estat l’any de laconsolidació. Efectivament, començàvem l’any amb una xerrada llarga-ment esperada: el mundialment reconegut paleontòlegEudald Carbonell va ser entre nosaltres el 26 de gener i vapresentar la “Consciència crítica d'espècie”, una xerrada queha deixat petja entre bona part del nombrós públic que el vaanar a escoltar. El 16 de febrer continuava, però, l’activitatamb una xerrada de l’antropòleg Lluís Mallart centrada en“Religió, màgia i bruixeria en una societat africana”.Ja durant el mes de març, Arcadi Oliveres, i aquesta vegadaa Lliçà d’Amunt va explicar que “Un altre món és possible”.A finals de mes, el dia 23 de març Jordi Pascual, director del’Institut Català de Nanotecnologia, va venir a Bigues i Riellsper parlar de “Nanotecnologia: fonaments i aplicacions”, enuna xerrada en què hi van assistir, com a públic uuna munióde joves estudiants interessats en aquests temes.M. Àngels Bonet Galobart, i Joan Vallès Xirau, etnobotànicsvan presentar, el 19 d’abril la xerrada “Plantes, remeis i cul-tura popular del Montseny”, en un acte presentat per AntoniGiner, professor de ciències naturals. Maria Josep Picó, ales-hores directora de la revista Nat va explicar, ja durant el mesde juny, la implicació entre “Els mitjans de comunicació i elmedi ambient”.El dia 13 de juliol, a Lliçà d’Amunt, la biòloga Maria Soley iFarrés centrava la seva xerrada en la “Biologia de l’envelli-ment”, en una xerrada seguida amb expectació.


Hi col·labora:

Biologia del’envelliment

Maria

Soleyi Farréslliçanenca, doctora en biologia per la Universitat de Barcelona iprofessora titular del Departament de Bioquímica i BiologiaMolecular de la Universitat de Barcelona. La seva activitat docentse centra en la regulació del metabolisme, la bioquímica de la nutri-ció i l'envelliment i les patologies associades. Ha participat en con-gressos i fòrums especialitzats i ha escrit articles i treballs dedicatsa la regulació del metabolisme.

a l’ateneu l’AliançaDivendres 13 de juliol de 2007



Maite MompartGraduada social i activista cultural

Després de mesos d’anar ajornant la seva vinguda a Santa Eulàlia deRonçana, finalment l’atepeïda agenda d’Eudald Carbonell va permetre queexpliqués la nova consciència que propugna.

M. Josep Picó va parlar, durant la xerrada, de la sensible relació entre elmedi natural i els mitjans de comunicació.

� 5




� 5




� 5



< 5

Eulàlia de Ronçana va aixecar una expectació memorable: lasela plena de bat a bat va poder escoltar les opinions de l’emi-nent activista i editor sobre “Present i futur dels PaïsosCatalans”, el dia 20 de juliol.No pas menys interessant, però, va ser la xerrada del jutgeSantiago Vidal, que va parlñar de “Justícia justa!”, el 14 desetembre a Santa Eulàlia, amb la presentació del jurista DavidFelip. El catedràtic d’ecologia de l’UAB, Jaume Terrades, vaparlar de “Biografia del món”, un títol de conferència calcat aldel seu llibre que a l’any 2007 va rebre el premi Serra d’Or.

Amb el polifacètic escriptorMàrius Serra, però, es va arri-bar, possiblement a un delsmoments culminants de l’acti-vitat del ganxo durant aquwest2007, farcit de grans personat-ges que ens han honorat amb laseva presència. Així, el dia 9 denovembre una altra vegadas’omplia de gom a goml’Aliança de Lliçà d’Amunt enuna xerrada titulada “Català al’atac!”, i presentada pel fotògraf

Tal com era d’esperar, la vinguda d’Eliseu Climent a SantaEulàlia de Ronçana va aixecar una expectació memorable: lasela plena de bat a bat va poder escoltar les opinions de l’e-minent activista i editor sobre “Present i futur dels PaïsosCatalans”, el dia 20 de juliol.No pas menys interessant, però, va ser la xerrada del jutgeSantiago Vidal, que va parlñar de “Justícia justa!”, el 14 desetembre a Santa Eulàlia, amb la presentació del jurista DavidFelip. El catedràtic d’ecologia de l’UAB, Jaume Terrades, vaparlar de “Biografia del món”, un títol de conferència calcat al

del seu llibre que a l’any 2007va rebre el premi Serra d’Or.Amb el polifacètic escriptorMàrius Serra, però, es va arri-bar, possiblement a un delsmoments culminants de l’acti-vitat del ganxo durant aquwest2007, farcit de grans personat-ges que ens han honorat amb laseva presència. Així, el dia 9 denovembre una altra vegadas’omplia de gom a goml’Aliança de Lliçà d’Amunt en

Tal com podia esperar-se, la presència d’Eliseu Climent va congregar al Centre cultural la Fàbrica un nombrosíssim públic que va poder escoltar les parau-les de l’activista i editor sobre la vigència del concepte de Països Catalans. Va ser presentat per Carme Badia, fundadora de el Ganxo

Jaume Terrades i l’expectació davant la seva “Biografia de la terra”.

Santiago Vidal, escoltant atentament la presentació de David Felip.

� 6









� 6






� 6

elganxo us convida a la xerrada d’

a la FàbricaDivendres 26 de gener


Hi c

ol·la

bora

:

Consciència críticad'espècie

Eudald

Carbonelli RouraÉs doctor en Geologia del Quaternari per la Universitat Pierre etMarie Curie (1986) i en Història per la Universitat de Barcelona (1988).Ha estat becari del CSIC a la Universidad Complutense, al MuseoNacional de Ciencias Naturales de Madrid i a l’Institute dePaléontologie Humaine de París. Ha efectuat viatges d´investigació itreball de camp a França, EUA, Itàlia, Eslovènia, Croàcia, Algèria,Kenya, Tanzània i Tadjikistan entre d’altres països. Actualment éscatedràtic de prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragonai Investigador principal del Grup d’Autoecologia Humana delQuaternari de l’Institut d’Estudis Avançats de la mateixa universitat.


< 6

< 7

Tal com era d’esperar, la vinguda d’Eliseu Climent a SantaEulàlia de Ronçana va aixecar una expectació memorable: lasela plena de bat a bat va poder escoltar les opinions de l’emi-nent activista i editor sobre “Present i futur dels PaïsosCatalans”, el dia 20 de juliol.No pas menys interessant, però, va ser la xerrada del jutgeSantiago Vidal, que va parlñar de “Justícia justa!”, el 14 desetembre a Santa Eulàlia, amb la presentació del jurista DavidFelip. El catedràtic d’ecologia de l’UAB, Jaume Terrades, vaparlar de “Biografia del món”, un títol de conferència calcat aldel seu llibre que a l’any 2007 va rebre el premi Serra d’Or.Amb el polifacètic escriptor Màrius Serra, però, es va arribar,possiblement a un dels moments culminants de l’activitat delganxo durant aquwest 2007, farcit de grans personatges queens han honorat amb la seva presència. Així, el dia 9 denovembre una altra vegada s’omplia de gom a gom l’Aliançade Lliçà d’Amunt en una xerrada titulada “Català a l’atac!”, ipresentada pel fotògraf granollerí Jordi Ribó.Tot i aixìo, aquest any encara vam tenir ocasió de oferir duesintenssíssimes xerrades més: el periodista Xavier Graset vavennir a Santa Eulàlia a parlar-nos de la seva experiència en elmón de la comunicació en una xerrada titulada “CatalunyaRàdio, de Madrid a Barcelona. I, per acabar l’any, una altragran xerrada, la reconeguda economista Elisenda Paluzie vaparlar-nos de la “Viabilitat econòmica de la independència”

� 7

Tal com era d’esperar, la vinguda d’Eliseu Climent a SantaEulàlia de Ronçana va aixecar una expectació memorable: lasela plena de bat a bat va poder escoltar les opinions de l’e-minent activista i editor sobre “Present i futur dels PaïsosCatalans”, el dia 20 de juliol.No pas menys interessant, però, va ser la xerrada del jutgeSantiago Vidal, que va parlñar de “Justícia justa!”, el 14 desetembre a Santa Eulàlia, amb la presentació del jurista DavidFelip. El catedràtic d’ecologia de l’UAB, Jaume Terrades, vaparlar de “Biografia del món”, un títol de conferència calcat aldel seu llibre que a l’any 2007 va rebre el premi Serra d’Or.Amb el polifacètic escriptor Màrius Serra, però, es va arribar,possiblement a un dels moments culminants de l’activitat delganxo durant aquwest 2007, farcit de grans personatges queens han honorat amb la seva presència. Així, el dia 9 denovembre una altra vegada s’omplia de gom a gom l’Aliançade Lliçà d’Amunt en una xerrada titulada “Català a l’atac!”, ipresentada pel fotògraf granollerí Jordi Ribó.Tot i aixìo, aquest any encara vam tenir ocasió de oferir duesintenssíssimes xerrades més: el periodista Xavier Graset vavennir a Santa Eulàlia a parlar-nos de la seva experiència en elmón de la comunicació en una xerrada titulada “CatalunyaRàdio, de Madrid a Barcelona. I, per acabar l’any, una altragran xerrada, la reconeguda economista Elisenda Paluzie vaparlar-nos de la “Viabilitat econòmica de la independència”

Xavier Graset, abans de començar a fer la xerrada, presentat pel periodistaPere Nadal.

Elisenda Paluzie va fer una extraordinària xerrada en clau econòmica.

Màrius Serra (al mig)) es va fotografiar, al final de la seva xerrada a Lliçà d’Amunt amb una bona colla de persones que van escoltar-lo a Lliçà d’Amunt.

� 7





� 7








2008: Cinc anys enganxantCinc anys ininterromputs de xerrades. Aviat és dit i tampocnon és res de l’altres món, però per a nosaltres, aquest any2008 ha tingut la significació especial de celebrar aquest ani-versari.Aquest any d’aniversari, doncs, el vam iniciar amb la xerradad’Oriol Broggi. Dramaturg de renom, la seva xerrada es vatitular, lacònicament “Oriol Broggi parla de teatre” i es vacelebrar a Santa Eulàlia el 10 de gener.Pocs dies després, el divendres 29 de febrer, l’antropòlegJosep Maria Fericgla va omplir de bat a bat la sala de laFàbrica. “La preparació per a la mort, finestra per a aquestavida” va ser el títol de la xerrada d’aquest investigador català.

El 14 de març, la científica Teresa Puig, científic titular delConsell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i al'Institut de Ciència de Materials de Barcelona (ICMAB,CSIC). “La superconductivitat: ara i demà” va introduir-nos enles investigacions de més volada en aquest camp de la física.

A l’abril, el mes de la cultura i les lletres, va ser amb nosal-tres el director de la Institució de les Lletres Catalanes, OriolIzquierdo, que va titular la seva disertació amb una metàforabne bonica “L'editor és una llevadora. Divagacions sobre elpresent i el futur de l'edició”.

Teresa Puig i la superconductivitat.

Oriol Broggi va parlar, és clar, de teatre. I de moltes altres coses.Josep Maria Fericgla és un referent català d’un sistema de valors allunyatdel consumisme occdental.

Oriol Izquierdo és el responsable de la Generalitat sobre temes relacionatsamb els llibres i la cultura que se’n desprèn.

< 8

El 25 d’abril, i aquesta vegada a Llioçà d’Amunt, vam tenirl’ocasió d’escoltar l’actriu i directora de cinema Sílvia Munt.La seva intervenció es va titular “Davant i darrere la càmera”I la presentació va anar a càrrec a càrrec de Frederic Roda,director de teatre.Una altra vegada a Santa Eulàlia de Ronçana, i comptant,entre el públic amb Joan Solà, lingüista i gran amic delGanxo, el dia 16 de maig vam tenir el goig de rebre l’alesho-res director de la Fundació Territori i Paisatge, en JordiSargatal. El naturalista, que va ser presentat per l’ArnauQueralt va explicar “La Fundació Territori i Paisatge, un noumodel de gestió del territori”.El 20 de juny, i amb una xerrada titulada "Cristianisme imodernitat", l’histpriador Jaume Dantí va presentar elDoctor en filosofia i catedràtic de filosofia de la UniversitatAutònoma de Barcelona, Pere Lluís i Font.Una altra vegada a Lliçà d’Amunt, el metge psiquiatra EduardParellada va presentar un clara aproximació al "Cervell Imalalties psiquiàtriques", presentada pel metge lliçanencRafael Velasco.Una altra data per recordar és el 23 de juliol, dia en què elPresident de l’Institut d’Estudis Catalans i eminent sociòlegSalvador Giner, va ser a Santa Eulàlia de Ronçana pèr presen-tar la seva xerrada “L’esdevenidor de Catalunya”, seguida peruna sala plena de gom a gom.Una vegada passat l’estiu, el 26 de setembre va fer una xerra-da en Francesc Muñoz, doctor en geografia, professor a laUniversitat Autònoma de Barcelona i especialitzat en urbanis-me, “La urbanització dispersa com a repte social”. La xerrada,la va presentar Ferran Miralles.A l’octubre, la xerrada va estar protagonitzada pel periodistaio capellà Francesc Romeu, que havia estat mosse`n de lesparròquies de Lliçà i Santa Eulàlia de Ronçana. La xerrada esva titular "Nous models de religió" i la va presentar en PituCamps, amic del ganxo, mestre i llicenciat en pedagogia.El divendres 31 d’octubre vam rebre la historiadora MariaCarme Roca, que va parlar de “Les dones de Jaume I” I la pre-sentarà la Imma Brustenga, filòloga. Ens va fer molta il·lusióperquè, de fet, els orígens dels Brustenga a la nostra comarcas’han de buscar, justament, amb l’arribada de Violantd’Hongria, l’any 1235, per casar-se amb el rei En Jaume. Undia ben rodó.

Eduard Parellada i la importància del cervell i la salut.

Jordi Sargatal durant la seva xerrada, amb la mirada atenta de Joan Solà.

L’urbanisme que va explicar Francesc Muñoz és proper a les persones, estàal seu servei..

< 9

El novembre, el dia 24, va ser la data en què l’històriador isociòleg Francesc Roma en va parlar de “Bruixes, sants ipedregades a l'edat moderna” i va exercir de presentadora laCarme Badia, fundadora del ganxo.L’any 2008 es va acabr, pel ganxo a Lliçà d’Amunt amb laintervenció de la historiadora i escriptora AssumptaMontellà. La seva xerrada es va titular “Memòria oral, unaeina d’investigació històrica” i la va presentar la MaiteMompart, graduada social i membre de la Comissió L’Abans.

< 10

FRancesc Roma i la geografia cultural.


Hi col·laboren:

Eduard

ParelladaLlicenciat en medicina i cirurgia per la Universitat de Barcelona i metge especialistaen psiquiatria. Màster en ciències clíniques pel Departament de Psiquiatria de laUniversitat de Montreal i l'Institut Philippe Pinel de Montreal. Doctor en medicina icirurgia per la UB amb una tesi sobre neuroimatge funcional i esquizofrènia, que repel Premi Extraordinari de Doctorat 1996. Actualment, és consultor del Servei dePsiquiatria de l'Institut Clínic de Neurociències de l’Hospital Clínic de Barcelona i sub-director del Programa Esquizofrènia Clínic (PEC).Autor de nombrosos capítols de llibres i de diverses publicacions nacionals i interna-cionals sobre recerca biomèdica. Ha publicat el llibre Esquizofrenia negativa i un lli-bre de divulgació Esquizofrenia: del caos mental a la esperança, guardonat amb elPremi Jaime Albert Solana 2005.Els seus treballs sobre neuroimatge i esquizofrènia, que ha dut a terme en col·labora-ció amb el Servei de Medicina Nuclear de l'Hospital Clínic, han rebut diversos premis.Les àrees d'investigació del seu interès són la neurobiologia de l'esquizofrènia i eltractament amb fàrmacs antipsicòtics.

a l’Ateneu l’AliançaDivendres, 4 de juliol de 2008



Rafael Velasco, metge

CCeerrvveellll ii mmaallaallttiieess

ppssiiqquuiiààttrriiqquueess


Imma Brustenga


Hi col·labora:

LLeess ddoonneess ddeeJJaauummee II

Maria Carme

Rocahistoriadora i filòloga, des de l'any 1997 que es dedica professional-ment a l'escriptura. D'ençà d'aleshores ha publicat una trentena dellibres, molts dels quals adreçats al públic infantil i juvenil. Per la sevatrajectòria ha rebut diversos premis com el Premi Nèstor Luján denovel·la històrica per "Intrigues de palau" (2006), el Barcanova de lite-ratura infantil i juvenil per "Akanuu, l'arquer persa" (2005) o el LolaAnglada de contes per a infants pel recull "On s'amaga la por" (2002).

al Centre Cultural la FàbricaDivendres, 31 d’octubre de 2008


Llicenciada en filologia anglesa

2009: any de cicles

Aquest any 2009 ha estat, pels membres del ganxo, un noupas en el refermament de la nostra oferta cutural. Així, vaminiciar-li amb un cicle.Com a cloenda del cinquè aniversari vam organitzar un ciclede xerrades que va tancar l’aniversari del col·lectiu:"Històries del món antic. Cicle de conferències sobre Egipte,Grècia i Roma". Aquest cicle de xerrades centrades en elmón antic va voler fer una mirada sobre nosaltres mateixos.Així, observar l'aquitectura funerària d'Egipte, els caminsromans i la democràcia grega és ben pertinent perquè ensinforma de pulsions que ens arriben des de lluny però que sónfilles de les mateixes inquietuds que ens mouen actualment:l'afany de trascendència, la urgència de la mobilitat i la neces-sària organització social equitativa. Les revisions que, durantsegles, s'han anat fent de les diferents cultures que ens servei-xen de base i expliquen la nostra realitat, han marcat una tor-nada cíclica als elements bàsics d'egipcis, grecs i romans delsquals nosaltres en som hereus.Durant aquests primers dos mesos de l'any 2009, doncs, i

coincidint amb el final de la celebració dels primers cinc anysd'activitats del Col·lectiu el Ganxo, vam compartir el cicleamb tothom qui qui va voler: de fet molts centenars de per-sones! La primera xerrada va ser l'egiptòleg Josep Cervelló i

es va titular "Monarquia i arquitectura funerària a l'anticEgipte: de les piràmides als hipogeus de la Vall dels Reis" i lava peresentar la llicenciada en història Illana Medina.També, i ja a final de gener va ser amb nosaltres la directorade l’Intitut català d’Arqueologia Clàssica, la catedràtica IsabelRodà, amb la xerrada “Seguim pels camins romans”, presen-tada per l’historiador Jaume Dantí.

històries delmón anticCICLE DE CONFERÈNCIES SOBRE EGIPTE, GRÈCIA I ROMA

� divendres, 16 de gener, a les 8 del vespre:

“Monarquia i arquitectura funerària a l'antic Egipte:de les piràmides als hipogeus de la Vall dels Reis”Josep Cervelló, Professor d'Egiptologia de la Universitat Autònoma de Barcelona.Presentació: Illana Medina, llicenciada en històriaAl Centre Cultural la Fàbrica de Santa Eulàlia de Ronçana

� divendres, 30 de gener, a les 8 del vespre:

“Seguim per camins romans”Isabel Rodà, Catedràtica d'Arqueologia de la Universitat Autònoma de Barcelona idirectora de l'Institut Català d'Arqueologia.Presentació: Jaume Dantí, historiador i professor de la Universitat de BarcelonaAl Centre Cultural la Fàbrica de Santa Eulàlia de Ronçana

� divendres, 30 de febrer, a les 8 del vespre:

“Els orígens de la democràcia a Atenes”Eulàlia Vintró, Doctora en Filologia clàssica per la Universitat de Barcelona.Presentació: Alba Colomé, llicenciada en filologia clàssica.Al Centre Cultural la Fàbrica de Santa Eulàlia de Ronçana

Per acabar el cicle, el 20 de febrer va ser a Santa Eulàlia deRonçana l’hel·lenista i política Eulàlia Vintró que, amb la pre-sentació filòloga Alba Colomé. La seva xerrada es va titular“Els orígens de la democràcia a Atenes”.

El març, va ser el mes de la física i, així, el físic José IgnacioLatorre catedràtic de física teòrica del Departamentd'Estructura i Constituents de la Matèria de la Universitat deBarcelona, va fer una xerrada centrada en les “Partícules ele-mentals”, de gran interès.A l’abril, mes dels llibres i les lletres va ser amb nosaltres elfilòleg i responsable de llengua i humanitats de l’InstitutRamon Llull, l’Andreu Bosch que va centrar la seva xerradaen l’akguerès, com a dialecte viu a l’illa de Sardenya. I, al mes

de maig, i com a homenatge al gran ecòleg català Ramonm,argalef, mort fa cinc anys, vam dedeicar una sessió a“L’oeanografia, una cinència interdisciplinària”, amb la graninvestigadora i oceanògrafa granollerina Marta Estrada.El dia 16 de juliol vam tenir el goig de comptar amb enSalvador Cardús que, amb la presentació de Vicenç Relats vacentrar la seva xerrada en “Com pensar un país amb futur?”.Una asltra vegada, la sela es va omplir de bat a bat.

< 12

Eulàlia Vintró durant la seva xerrada, amb la introducció de l’Alba Colomé.

Salvador Cardús durant la seva xerrada, amb la introducció d’en VicençRelats.

Engrescats per la bona acollida del nostre primer cicle del’any, vam acabar aquest cur s a Santa Eulàlia de Ronçana ambun nou cicle, dedicat, aquesta vegada ala cultura i llengües del’orient. Aquest cicle de xerrades sobre l’extrem orient vavoler fer una mirada atenta a la cultura i la realitat social queens és més llunyana per reconèixer en el que ens és tan apar-tat, aspectes de la pulsió humana que esdevenen genèrics,universals. Observar la llengua i la cultura japonesa i xinesa il’evolució dels pobles Siberians, ha estat, d’una manera cícli-ca, una constant en el món occidental i genera adhesions icuriositat: es tracta d’un món en què la tradició és vista coma mite de continuïtat i respecte a una civilització antiga peròque, en molts casos, també comporta la més rabiosa i puixantmodernitat. El Japó, la Xina i Sibèria, doncs,van ser l’activi-tat del ganxo del darrer trimestre.Els especialistes van ser en Manel Ollé, que va parlar de “Leslletres xineses al segle XX”, Helena Vidal, que va parlar sobreles “Conseqüències del segle XX per a les c ultures nacionalsde Sibèria”, i Albert Nolla, que va fer una xerrada titulada“Què hi ha darrera la llenggua japonesa?”.Una altra vegada, un gran èxit de contingut i de públic.Per acabar l’any, encara vam oferir unua interessant exposi-ció: es va tractar de “Destrals, eina de construcció i decons-trucció”, recull destrals del naturalista Martí Boada.

Helena Vidal

< 14

L’any 2010 el vam començar amb força: la crisi ja és un fet iel dia 15 de gener vam tenir entre nosaltres l’advocat i histo-riador de l’economia, i que ha publicat treballs relacionatsamb la història bancària, amb l'economia catalana i la burge-sia, Francesc Cabana, que va fer una xerrada titulada “La cul-tura de la cobdícia”, presentada per en Santi Martí, aleshoresregidor de l’Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. El febrer el vam dedicar a reflexionar sobre la bioètica amb lafilòsofa Victòria Camps. Així, el 5 de febrer vàrem celebraruna xerrada titulada “La bioètica: una cruïlla de camins” , pre-sentada per Miquel Osset, editor d’alguns dels seus llibres.

Ja en el mes d’abril, la nnostra associació va convidar enXavier Duran, llicenciat en ciències químiques i doctor enciències de la comunicació per la UAB. A més des del 1999 ésdirector del programa "El Medi Ambient" a TV3.En XavierDuran va fer una xerrada titulada “Biodiversitat: entre ecolo-gia, benestar i economia”, presentada per Arnau Queralt,mediambientòleg.El 29 de maig vam desplaçar-nos a La Garriga a on vam orga-nitzar unua xerrada amb l’artista Perejaume. L'obra dePerejaume ha constituït, amb els anys, un cos complex quecombina les propostes teòriques amb la producció artística.Això és particularment notori en la seva producció escrita,on, a l'hora d'elaborar un discurs, ho fa amb una llengua ricai genuïna que és, a la vegada, objecte i instrument. La sevaintervenció “Assaig de mimologia forestal” i la presentació deRuth Galve varenocupar una nit ben artística.Ja amb l’estiu ben a prop, el Ganxo va tornar a fer una mira-da a la literatura i, així, va comvidar en Tomàs Nofre, profes-sor de literatura i president de la Fundació Palau. En TomàsNofre ens va acostar la figura de Josep Palau i Fabre en unaesplèndida xerrada que va titular “Josep Palau i Fabre: poeta,assagista, especialista en Picasso”. A la xerrada, que es va fera la Fàbrica l’11 de juny, en omàs ens va mostrar el gran poetaamb el seu doble vessant literari i de crístic d’art, en què vasobresortir esdevenint un gran especialista en l’obra dePicasso.

� divendres, 15 de gener a les 8 del vespre:

Francesc Cabana i Vancells�advocat i historiador de l'economia

Presentació: Santi Martí, economista i regidor de l’Ajuntament

A la Fàbrica de Santa Eulàlia de Ronçana

ho organitza:

La cultura de la cobdícia

Francesc Cabana és un advocat i historiador de l'economia ca-talana. Ha publicat treballs relacionats amb la història bancària, ambl'economia catalana i la burgesia. Fou un dels fundadors de Banca Ca-talana amb Jordi Pujol i Soley. Ha estat consultor del Banc Mundial a paï-sos del Tercer Món. El 1998 rebé la Creu de Sant Jordi per la seva contribució a la divulga-ció de la tradició industrial i econòmica catalana. Actualment és vice-president de l'Ateneu Barcelonès i col.legiat d’honor del Col.legid’Eco no mistes i del de Periodistes de Catalunya. Publica la columnaQuadern d'economia al diari Avui cada diumenge.El seu darrer llibre es titula “La cultura de la cobdícia: les claus de lacrisi económica a Catalunya”, i ha publicat, a més, “Bancs i banquersa Catalunya”, “Banca Catalana: un capítol de la seva història”, “His-tòria econòmica de la Catalunya contemporània (6 volums, 1989-1992)”, “La burgesia catalana”, “37 anys de franquisme a Catalunya.Una visió econòmica”, “25 anys de llibertat, autonomia i centra-lisme”, o “Els anys de l'estraperlo”, entre molts altres llibres.

hi col·laboren:

� dissabte 29 de maig de 2010, a les 22 h:xerrada i projecció del curt

Perejaume�Artista

Presentació: Ruth Galve, filòloga

Auditori de l'Escola de Música de la Garriga

ho organitzen:

Assaig de Mimologia Forestal

Perejaume és artista. En el seu treball s'hi barregen pràctiques literàries i vi-suals. A mitjans dels anys setanta, moment en què comença a exposar, la sevaobra es vincula tant a l'avantguarda històrica com a fenòmens ultralocals de la cul-tura catalana. La pintura, l'escriptura i les caminades, així com tantes altres activi-tats, han contribuït en la seva obra a una redefinició del paisatgisme, un paisatgismeque esdevé una mena d'absolut on fins i tot l'autoria hi apareix i desapareix ambun marcat sentit territorial. Exposicions com ""PPoossttaalleerr"" (1984), ""AA 22..000000 mmeettrreessddee ppiinnttuurraa ssoobbrree eell nniivveellll ddeell mmaarr"" (1988), ""FFrraaggmmeennttss ddee mmoonnaarrqquuiiaa"" (1989), ""GGaa--lleerriiaa JJooaann PPrraattss,, CCoollll ddee ppaall..CCiimm ddeell CCoossttaabboonnaa"" (1990), ""GGiirroonnaa,, PPiinneeddaa,, SSaanntt PPoollii llaa VVaallll dd''OOoo"" (1997). ""DDeeiixxaarr ddee ffeerr uunnaa eexxppoossiicciióó"" (1999) ""BBooccaammoonntt,, CCeerreett,, FFii--gguueerreess,, eell PPrraatt,, TTaarrrraaggoonnaa ii VVaallll"" (2000),""RReettrroottaabbuullaa"" (2003), ""IImmáággeenneess pprrooyyeecc--ttaaddaass"" (2009), en són el testimoni.Més que no pas una evolució en les formes o en els conceptes, l'obra de Perejaumeha constituït, amb els anys, un cos complex que combina les propostes teòriquesamb la producció artística. Això és particularment notori en la seva producció es-crita, on, a l'hora d'elaborar un discurs, ho fa amb una llengua rica i genuïna queés, a la vegada, objecte i instrument. Així en llibres com Ludwig-Jujol. QQuuèè ééss eell ccoo--llllaaggee ssiinnóó aaccoossttaarr ssoolleeddaattss?? (1989), LLaa ppiinnttuurraa ii llaa bbooccaa (1993), EEll ppaaiissaattggee ééss rrooddóó(1995) i OOïïssmmee (1998), CCaarrttaaccii, (2000) amb Joan Brossa, OObbrreeddaa (2003), CCiimmssppeennssaammeenntteerrss ddee lleess rreeaallss ii vveerrddaagguueerreess eelleevvaacciioonnss (2004), LL''oobbrraa ii llaa ppoorr (2007).

Victòria Camps i Miqull Osset, durant la xerrada

Ja a mig estiu, el divendres, 23 de juliol vam tornar a teniruna sessió ben especial. Aquesta vegda Imma Marín, xpertaen jocs, joguines, infància i noves tecnologies i educació en ellleure. Directora de la consultoria pedagògica Marinva, pre-sidenta d'IPA a Espanya, ens va fer jugar amb la xerrada queva titular "I tu, a què jugues? El plaer de jugar en família".Amb aquesta xerrada vam acabar el curs. Però ja tenéim pre-parat un nou cicle que vam titular “Ciència, vida i llum”.

� divendres 11 dejuny de 2010, a les 8:

xerrada a càrrec de

Tomàs Nofre i OlivéProfessor de literatura, president de la Fundació Palau

A la Fàbrica de Santa Eulàlia de Ronçana

ho organitza:

Josep Palau i Fabre:poeta, assagista,

especialista en Picasso

Tomàs Nofre, de la Garriga, és professor de llengua i literatura i capd'estudis i coordinador de batxillerat d’Aula Escola Europea, de Barcelona.Amic de Josep Palau i Fabre és, actualment, i des de la mort del poeta, elPresident de la Fundació Palau, a Caldes d’Estrac, la institució hereva detot el seu llegat. Ha publicat diversos llibres i treballs sobre literatura catalana entre els quedestaca la guia de lectura de “Visions & cants de Joan Maragall” (1987)i, sobretot, “Poemes de l´Alquimista. Una selecció” (2008).

hi col·laboren:

��

� ��

��divendres 15 d’octubre, a les 8 del vespre:

“Orígens (hipotètics) de la vida”Mercè Piqueras��biòloga i vicepresidenta de la Societat Catalana d'Història de laCiència i de la TècnicaPresentació: I, lAl Centre Cultural la Fàbrica de Santa Eulàlia de Ronçana

��divendres 12 de novembre, a les 8 del vespre:

“Meravellosa llum!”Lluís Torner��director de l'Institut de Ciències Fotòniques (ICFO) i catedràtic de laUniversitat Politècnica de Catalunya Presentació: J, hAl Centre Cultural la Fàbrica de Santa Eulàlia de Ronçana

��divendres 26 de novembre, a les 8 del vespre:

“El món dels fractals”Núria Fagella��profesora del Departament de Matemàtica aplicada de la Universi-tat de Barcelona i doctora en matemàtiques per la Boston UniversityPresentació: A, lAl Centre Cultural la Fàbrica de Santa Eulàlia de Ronçana

Tomàs Nofre ens va acostar la figura de Josep Paleu i Fabre.

Una imatge poc habitual: el públic, sempre nombrós que va venir a escol-tar la xerrada d’Imma Marín, jugant.

Aquest cicle de xerrades sobre diversos aspectes de caràctercientífic i tècnic vol insistir sobre la capacitat humana d’en-tendre. Així, observar els possibles orígens de la vida, l’enor-me potencial que representa conèixer i saber utilitzar la llumo l’estructura matemàtica dels fractals és ben pertinent per-què ens dóna compte de la realitat i ens acosta a l’estructuraíntima que possibilita els humans a fer-la seva. La vida, la llumi l’estructura interna i necessària de la realitat, doncs, ensparla de nosaltres i ens parla d’un coneixement que, de tanhumà, sovint se’ns escapa.La primera xerrada d’aqusest cicle va ser Mercè Piqueras,una biòloga barcelonina dedicada a la divulgació i l'ediciócientífiques. És presidenta de l'Associació Catalana deComunicació Científica, vicepresidenta de la SocietatCatalana d'Història de la Ciència i de la Tècnica. És AssociateEditor de la revista International Microbiology i membre delcomitè editorial de les revistes Treballs de la Societat Catalanade Biologia i Panacea (revista de traducció en biologia i medi-cina). El dia 15 d’octubre, doncs, va protagonitzar una xerra-da titulada “Orígens (hipotètics) de la vida”. Poc després, el dia 12 de novembre, vam continuar el cicleamb en Lluís Torner, director de l'Institut de CiènciesFotòniques, Catedràtic del Departament de Teoria del Senyali Comunicacions de la UPC i Fellow de la Optical Society ofAmerica. Va ser guardonat per la Generalitat de Catalunyaamb una distinció a la promoció de la recerca universitàrial'any 2000, per la seva activitat científica en el camp de lestecnologies òptiques i fotòniques.

La seva xerrada es va titular “Meravellosa llum” i va aplegar,una altra vegada una seixantena de persones a la sala poliva-lent de la Fàbrica.El cicle el va cloure Núria Fagella,profesora del Departamentde Matemàtica aplicada de la Universitat de Barcelona i doc-tora en matemàtiques per la Boston University. És especialis-ta en recerca en el camp de la dinàmica holomorfa, és a dir elssistemes dinàmics generats per la iteració de holomorfa (omeromorfa) funcions. La seva xerrada, feta el 26 de novem-bre es va titular “El món dels fractals”.Amb aquesta xerrada vam cloure les activitats de l’any, peròja hem començat les xerrades del 2011 amb un nou ciclededicat a la memòria de Joan Solà, el gran lingüista que hamort revcentment. La figura de Joan Solà i Cortassa (Bell-llocd'Urgell, 10 de gener de 1940 – Barcelona, 27 d'octubre de2010) és un luxe pel país. Paradigma de científic brillant, tre-ballador i amable, en Joan va implicar-se en les raons profun-des de la llengua i de les persones que la parlem. Aquestcicle, doncs, vol retre un homenatge modest i sincer a qui, el7 de març de l’any 2003, generosament, va ser l’iniciador deles xerrades del col·lectiu el Ganxo amb una memorable con-ferència que va titular "La llengua d’en Verdaguer" i que vacomptar amb el suport del Centre de NormalitzacióLingüística del Vallès Oriental. També va presidir una altraxerrada organitzada pel Ganxo en memòria de JoanCoromines, a més d’assistir, com a públic, a d’altres convoca-tòries del col·lectiu el Ganxo. Així doncs, volem fer una peti-ta contribució a la divulgació de la seva obra i figura.

< 16

��

��divendres 28 de gener, a les 8 del vespre:“Joan Solà, el professor i l’amic”Narcís Garolera��catedràtic de filologia catalana per la UPFA la Fàbrica de Santa Eulàlia de Ronçana (camí del Gual, s/n)

��divendres 18 de febrer, a les 8 del vespre:“Joan Solà, la persona i el personatge”Neus Nogué��doctora en filologia catalana per la UBA la Biblioteca Ca l’Oliveres de Lliçà d’Amunt (c. Castelló de la Plana, 11)

��divendres 11 de març, a les 8 del vespre:

“Joan Solà, lingüista i gramàtic”Maria-Rosa Lloret��doctora en lingüística generalper la Indiana UniversityA la Fàbrica de Santa Eulàlia de Ronçana (camí del Gual, s/n)

��divendres 25 de març, a 2/4 de 8 del vespre:

“Joan Solà i el seu llegat”Taula rodona amb Lluís Payrató, Joan Ferrer i Gemma RigauAl Museu de Granollers (c. Anselm Clavé, 40)

organitza:

fotografies: Iván Giménez-Costa

CONSORCI PER ALA NORMALITZACIÓLINGÜÍSTICA

CNL DEL VALLÈS ORIENTAL

hi col·laboren:

< 18

E L G A N X O : 2 0 1 0

Aquest any 2010, les activitats del col.lectiuel Ganxo continuen centrades en la celebra-ció de xerrades sobre diversos aspectes de lacultura. Aquesta activitat, que a hores d’araarriba a altres pobles de la Vall del Tenes, haacomplert els objectius que ens havíem pla-tejat ara fa cinc anys. Tots aquests actes queressenyem tenen com a objectiu principalacostar a la gent del nostre poble i de lacomarca argumentacions i criteris de perso-nes que tenen una autoritat indiscutible enels seus àmbits d’actuació, investigació orecerca. Es tracta de xerrades amb unaestructura oberta que facilita la participacióde la gent i que permet generar criterissobre els temes tractats. Així, amb unaindiscutible convicció d’arrelament al país,hem intentat en tot moment que els temestractats siguin diversos i abracin aspectesben diferenciats del que es pot anomenarcultura: des de l’oceanografia a la literatura,del compromís cívic al naturalisme, la histò-ria, la física, la demografia, etc.El públic assitent als actes ha estat, també,divers i acomplim així un dels altres gransobjectius de la nostra associació: diversificarla promoció de la cultura a gent que, ambinteressos concrets, participen d’un intentgenèric de creixement personal mitjançantel diàleg. No cal dir, d’altra banda, que uti-litzem com a llengua vehicular d’expressió iamb tota naturalitat el català i que ni enshem plantejat que cap dels conferenciantsn’utilitzi cap altra. Durant aquests cinc pri-

mers anys d’actuació, les activitats delganxo han arribat a un promig que superales 50 persones per sessió, amb la qual cosa(i comptant que organitzem xerrades aSanta Eulàlia de Ronçana, Bigues i Riells, i aLliçà d’Amunt), arribem les 5500 personesque han assistit a alguna de les nostres xerra-des que intenten seguir un ordre cadencialdurant l’any.A banda, l’impacte de les diferents xerradesha estat ben alt, donat que a més de la publi-citat feta a les botigues, centres d’ensenya-ment i negocis públics de la comarca, encada sessió hem enviat d’una manera perso-nalitzada una mitjana de 600 correus elec-trònics amb el cartell i una explicació del’acte. Hem creat, doncs, una xarxa decomunicació telemàtica que optimitza elsrecursos i genera corrents de complicitatentre les persones que, de mica en mica,observen les nostres propostes com a inte-ressants i positives. Cal dir que totes aques-tes xerrades tenen entrada lliure i que encap cas pretenem fer pagar entrada a les per-sones que hi vulguin participar. Ara, a més,ens acontenta especialment haver celebratels primers cinc anys d’activitats i durantaquest any 2010 hem organitzat un cicle dexerrades continua el nivell de qualitat i exi-gència que ens hem imposat.Tot plegat dóna idea del capteniment delsmembres d’aquest col·lectiu: amb modèstiaperò amb l’audàcia que ens dóna la nostraconvicció de servei.

< 19

Pressupost per a les xerradesEl nostre pressupost per a l’activitat de les xerrades que organitzem en, és el seguent:

A. Despeses derivades de la realització de l’activitat anual1. Compra de material 600 Euros2. Despeses d’organització general 300 Euros

Total 900 Euros

B. Despeses pròpies de l’activitat1. Desplaçaments 400 Euros2. Sopars/dietes de les persones invitades 1400 Euros*

Total 1.800 Euros

C. Despeses de difusió1. Edició de cartells anunciadors 600 Euros2. Publicitat, anucis a la premsa 600 Euros

Total 1.200 Euros

TOTAL 3.900 Euros

D. Previsió d’ingressos1. Aportacions públiques en forma de subvenció 3.900 Euros**

TOTAL 3.900 Euros

*Convidem a un menú de 25 euros per sessió un total de quatre persones a cadascuna deles 12 xerrades anuals (qui fa la xerrada més una persona que l’acompanya i qui fa la pre-sentació a més d’una persona que l’acompanya). Els membres del ganxo que anem alsopar en el paguem de la nostra butxaca.

**Administració local: demanem la subvenció corresponent als Ajuntamenmts de SantaEulàlia de Ronçana i Lliçà d’Amunt per valor de 1.525 euros (900 Euros a SantaEulàlia de Ronçana i 625 Euros a Lliçà d’Amunt)Administració nacional: demanem a la Generalitat de Catalunya la resta de diners perpoder tancar l’activitat ordinària anual sense dèficit: 2.375 euros

memòria d'activitats 2003-2010

Documents