mel i sucre

Notícies locals reDaCCió

Ajuntament JoaN sasTre

L’hort des padrí aNToNi sasTre

El cançoner del Puig de Sant Onofre FraNCesC CaNuTo

Fotografies PeP Gayà

Ampliació a una explicació donada... raFael soler

Feim un pensament... geogràfic GuilleM serra

Passatemps arNau MoraTiNos

Meteorologia JoseP roiG

Imatges per al record aMaDor De sa Plaça, aMaDor Passol

Cuina d’aquí i d’allà saCraMeNT Ferrer

Agenda reDaCCió

octubre 2014. Núm. 412revista d’in formació general

Editaassociació Mel i sucre sant Joan

Local socialCarrer de ramon llull, 48, 07240 sant Joan (Mallorca)

Consell de redaccióJoan Font, Francesc X. Moratinos, Mateu sastre,

Joan Moratinos, Joan sastre, antònia Bauzà

Col·laboradors 2014antoni sastre, Joan sastre, Francesc X. Moratinos, Mateu sastre,Joan Mo ratinos, Joan Font, antònia Bauzà, Cli ment Picornell,amador de sa Plaça, amador Passol, Josep roig, sacramentFerrer, arnau Moratinos, Pep Gayà, Francesc Canuto, Guillemserra, Joan Jordà, Jaume albert Miró, Bernadí Company, PedroGalmés, rafael soler.

Tirada actual 500 exemplars

Dipòsit legal PM 49/1983

Disseny de la capçalera Jaume Falconer

Idea i muntatge de la coberta i contracobertaMateu sastre / Joan Font

Cobertasegona cursa fins a sant Nofre (foto de Joan Font).

els articles originals s’han d’entregar abans de dia 10 delmes en curs.

Nota: s’adverteix als possibles lectors de mel i sucre queaquesta revista, amb els seus escrits i comentaris, pot ferirla sensibilitat dels esperits no acostumats.

mel i sucre només es fa responsable dels articles signats per lareDaCCió. els altres, són responsa bi litat exclusiva dels autors.

sumari

Totes les persones o entitats que se sentin al·ludides pel con-tingut d’aquesta revista, tenen a la seva dis posició una seccióde Car Tes al DireCTor que ad met escrits que com ples quinles següents condi cions:• l’extensió màxima és 1 foli meca no grafiat a 2 espais.• les cartes han d’anar signades per l’au tor, que ha de seridentificable.

http://www.melisucre.cat/melisucre@premsaforana.cat

2

mel412_mis298 27/10/14 10.09 Página 2

a la restauració de la seva bèstiade foc, el Corb de sant Nofre.

igual que l’any passat, en pre-visió de mal temps es va instal·laruna gran carpa a la plaça de laConstitució. enguany, el temps vaacompanyar i la carpa va servir ala nombrosa concurrència perprotegir-se del sol durant el dia ide la serena el vespre.

el cost per a l’ajuntament dela Fira i la Festa ha estat de propde 5.000 euros.

� Coincidint amb la Fira es vafer la segona Pujada a sant Nofre,una cursa de muntanya amb unrecorregut de 8 km. enguany hiprengueren part 140 corredors. elprimer, que va fer el recorregut en32 minuts, va ser Guillem DuranGalletero. Pau Company santosva ser el primer local a travessarla meta, en dotzena posició. el

guanyador absolut de l’any pas-sat, Miquel Nicolau, enguany nova participar en la prova.

� s’han aprovat les Normes sub-sidiàries, que regulen l’urbanismede sant Joan, després de corregiruna vuitantena d’errors que hi vadetectar el Consell de Mallorca.l’aprovació es va fer amb els votsfavorables de la coalició degovern (PP i axsJ) i l’abstenciódels grups de l’oposició (PsiB-Psoe i Pi). un punt important ésla reducció del “sostre de pobla-ció”, que ara s’ha situat en 4.700persones (amb les normes anti-gues, era de 25.000). això és con-seqüència de la supressió definiti-va de moltes unitats d’actuació(carrers programats però encarano executats). si aquesta part ésben vista per l’oposició, no passaigual amb la decisió de no inclou-

mel i sucre

� el primer cap de setmana d’oc-tubre es va celebrar la Festa desBotifarró i la Fira agrícola iramadera de sant Joan.

la nit del dissabte es va feruna festa “revival”, amb músicadels anys 60, 70, 80 i 90 del segleXX, a càrrec dels DJ lliteres iBonnín. es demanà als assistentsque anassin vestits d’acord amb lamoda dels anys 60.

el diumenge va ser el torn dela Fira, el dematí, i la Festa, a par-tir de migdia. l’horabaixa sortirenels capgrossos de l’ajuntament.Més tard, hi va haver ball de bot,amb aires de Pagesia i Brocalet,de lloret. el vespre, ball de salóamb la música de Guillem Matas“de son Gorgut”. a partir de mig-dia es varen posar en marxa lestorradores i la venda de menjar.

a la Fira, a part dels exposi-tors externs, hi prengueren partvint-i-sis entitats i empreses lo -cals, amb un petit augment res-pecte de l’any passat. l’afluènciade públic va ser discreta, segura-ment per la gran quantitat d’actessimilars que es fan cada diu -menge. la nostra coincidia, perexemple, amb la Fira Dolçad’es porles.

Com l’any passat, l’ajunta -ment oferí l’organització de laFesta des Botifarró a diversesentitats del poble i es presentarendues propostes: la de la PenyaMotorista i la del Centre Cultural.segons es va dir al ple municipal,la Penya “no oferia res”, mentreque el Centre Cultural oferia lamúsica del dissabte, el ball de boti la música del diumenge i, alfinal, va acabar posant també lestorradores. la festa l’organitzà elCentre Cultural, que va dir quedestinaria els eventuals beneficis

notícies locals

RACÓ SOLIDARI:  El Racó Solidari, ubicat a ca ses Monges, és un lloc de reco-llida i distribució de tot allò que ja no duim o que ja no usam i que encara pot ferservei a altres persones, amb l’objectiu de donar una assistència social de caràc-ter local a través del reciclatge. Els objectes recollits (roba, sabates, comple-ments...) s’exposaran a disposició de qui els hagi de menester a can vi d’un dona-tiu simbòlic. Els beneficis obtinguts s’entreguen als serveis socials del’Ajunta ment per ajudar a finançar el Banc d’Ali ments. El Racó Solidari obre elsdimarts de 10.00 a 12.00 del matí i de 18.00 a 20.00 de l’horabaixa.

L’Associació de Persones Majors ha posat en marxa les activitats d’aquest curs.Han començat els tallers de gimnàstica, manualitats i ball; també el senderisme il’excursió amb autocar mensual. A la foto es pot veure el grup de 37 persones queel dissabte dia 11 d’octubre, guiat per na Joana Bauzà, va caminar per la contra-da de Son Deixopte i Cugulutx. La família Mas-Roig els va rebre a les cases deCugulutx.

3

mel412_mis298 27/10/14 10.09 Página 3

mel i sucre

re un polígon industrial a lesNormes. segons en Joan Magro,hi havia problemes tècnics perfer-ho aviat (com un estudi d’i-nundabilitat) i la demarcació d’unpolígon hauria suposat l’augmentinstantani de les contribucions pera les parcel·les afectades, i, a més,el Consell no veu la necessitat depolígon. Per la seva part, en Fre -deric Febrer sosté que l’ajunta -ment no ha defensat a bastamentel polígon i que hauria hagut delluitar o cercar alternatives.

Durant el període d’exposiciópública només es presentarendues al·legacions, que foren des -estimades. en Frederic va retreu-re que “no es fomentàs la partici-pació ciutadana”. la batlessa,Catalina Gayà, li va dir que s’ha-vien fet crides però que “es feiena les dues” i per això en Fredericno les havia sentides, i que a lagent que anava a l’ajuntament seli donaven totes les facilitats perconsultar les Normes i fer lesal·le gacions que volguessin.

� el nou policia local de santJoan, Miquel Galmés “de sabor”,assumirà les funcions de policiatutor. la seva tasca consisteix a ferde “pont” entre els al·lots, l’escolai les famílies, i intentar resoldre ales bones els eventuals conflictes.l’augment de la mobilitat de lapoblació, que fa que s’incorporinalumnes una vegada començat elcurs o que se’n vagin abans delfinal, ha fet més necessari aquesttipus de mediació. en Miquel jaexercia aquesta funció en el llocque va ocupar anteriorment.

� es vol contractar una personadurant sis mesos per atendre elsusuaris del Punt Verd. Només s’hipodrà accedir quan hi hauràaquesta persona, 25 hores per set-mana, repartides de manera que hihagi dematins i horabaixes. Fauna temporada, ja hi va haver unvigilant i va baixar considerable-

ment la quantitat de rebuig reco-llit. l’ajuntament paga per lestones de rebuig que es recull iestima que quan es vigilava s’es-talviaven més de 200 euros set-

manals, de manera que si arapassa igual es podrà pagar unabona part del sou del vigilant ambel que es deixi de pagar perrebuig. l’explicació de la baixada

La Banda de Música de Felanitx, dirigida per Pere Siquier, oferí un concert a l’es-glésia parroquial en el marc de la Diada del Pare Ginard.

4

el grup excursionista mel i sucre ha iniciat el nou curs excursionistaamb força. el tercer diumenge de setembre un grup de més de 50 per-sones dirigits per la nostra companya Joana Maria Martorell vàremanar al Cap des Pinar, la zona militar que hi ha al municipi d’alcúdia.És una zona militar que només es pot visitar amb permís i amaga unsparatges únics a Mallorca: una platja verge, un far amb unes vistesimmillorables i uns paratges tranquils i ben conservats. el tercer diumenge d’octubre, dirigits per en Toni Gayà, hem anat ala Talaia Nova del Cap Vermell, a la península de llevant. Hempogut menjar arboces, nedar a la platja de la cova del Vell Marí,veure les torres de vigia del Cap Vermell i quedar astorats davant ladestrucció provocada per una gran construcció turística a Canyamelque s’ha menjat literalment mitja muntanya.

mel412_mis298 27/10/14 10.09 Página 4

mel i sucre

és que, per una banda, senseajuda, es fa un abocament mésindiscriminat, que va a parar sis-temàticament a la fracció derebuig, i, per l’altra, que vénenpersones de fora poble que d’al-guna manera han aconseguit unatargeta i que, amb vigilància pre-sencial, deixarien de venir.

� l’ajuntament ha decidit conti-nuar subvencionant el 22% delcost de l’escoleta de sant Vicençde Paül, situada a Ca ses Monges.s’ha renovat el tracte perquèl’empresa que gestionava la guar-deria ha canviat. Després de lajubilació de l’antiga titular,Magdalena llull, dues personesque treballaven amb ella hanconstituït una nova empresa, estelCelós, per continuar l’activitat.

� el 3 d’octubre es va inaugurarel gimnàs som Vital, situat davantla Casa de Cultura, ocupant unapart de l’antiga fusteria de Camestre amador. ofereix entrena-ments personals i classes dirigi-des per a totes les persones quevulguin tenir un bon estat físic.l’han muntat en Toni Joan Gayà“Betlem” i na Joana Gayà Bujosa.

� Fins a l’1 de desembre estàobert el termini voluntari per alpagament de tributs de l’ajun -tament de sant Joan. es tracta del’impost sobre béns immobles, eld’activitats econòmiques, el devehicles de tracció mecànica i les

taxes municipals de recollida itractament de fems, entrada devehicles, clavegueram i ocupacióde la via pública. es pot pagar perinternet, a les oficines bancàries oals caixers auto màtics. si no teniuel rebut, el podeu aconseguir al’oficina de l’aTiB a Manacor o al’ajunta ment.� el dimarts 21 d’octubre es vaemetre el programa d’iB3 Això és

mel, aquesta vegada dedicat asant Joan, i que es va enregistrarla segona setmana de setembre.una bona part del programa vaestar dedicada a la gastronomia,amb intervencions de n’antòniaMaiolina, que va preparar “conillamb salmoregi”, n’antònia Tron -ca, que va parlar de la porcellaque ha fet cèlebre el seu local,l’amo antoni de sa Botigueta i naCatalina lluïsa, que explicaren

com fer figues seques, i en Jordi,del restaurant homònim, que vafer unes sopes d’estiu amb pro-ductes collits allà mateix. a part,un dels presentadors, el cuinerTomeu Caldentey, va prepararbunyols de botifarró, amb botifa-rrons de sa Caldera. es va ferreferència més d’una vegada alpare rafel Ginard, amb una visitaa la casa museu, il·lustrada amb

gloses del seu Cançoner i frag-ments de la seva obra De com era

infant i amb imatges d’en rafelPlanas convertit en rafel Ginardnin. També es feren visites alCentre Cultural, per mostrar elsdimonis, als Calderers, a Conso -lació i a son Baró d’en soler, onel propietari, rafel soler, parlà dela seva passió, els rellotges de sol.altres santjoaners que sortiren alprograma foren en Toni de sa

Carrer de Petra • 07240 Sant JoanTel. 971 52 60 22

5

El grup Havaners del Pla va arrodonir la bunyolada que va tenir lloc al local de laTercera Edat per les Verges (foto de C. Gayà).

mel412_mis298 27/10/14 10.09 Página 5

mel i sucre

6

Casa Museu Pare Ginard

la Fundació Casa Museu continua amb la seva tasca d’impulsar un pro-jecte adequat a l’objectiu de donar a conèixer la figura i obra de rafelGinard. Des de la Casa Museu Pare Ginard, concebuda tradicionalmentcom una casa museu per mostrar l’espai vital habitat per l’autor en els seusprimers anys de vida, es planteja ara una transformació d’aquesta en elCentre rafel Ginard – Museu de la Paraula, com a centre d’interpretacióque aculli l’arxiu oral de Mallorca. es tracta de propiciar en el visitant–tant resident com turista estranger- una sintètica però adequada presa decontacte amb el patrimoni immaterial de Mallorca, a través principalmentde les tradicions i expressions orals que formen part del que fou la matèriad’estudi de Ginard al llarg de tota la vida, l’etnopoètica.

Durant aquests mesos des de la Casa Museu estam treballant en el que seràel projecte museogràfic del futur Centre rafel Ginard – Museu de laParaula, amb l’objectiu d’inaugurar el nou centre el mes de gener de 2015.uns dels aspectes que ens interessen d’aquesta nova etapa és el de la par-ticipació activa dels santjoaners i les santjoaneres en la consolidació delCentre rafel Ginard-Museu de la Paraula. Desitjaríem que us sentísseupart fonamental del projecte i que el centre es convertís en un museu inter-actiu i inclusiu, entesa aquesta inclusivitat des de la dimensió física comla dimensió social.

la primera acció que ens proposam desenvolupar per tal de fer participantsals santjoaners/eres en la gestió del centre, parteix precisament de la sevaimplicació en la producció del nou projecte museogràfic. els diferentsàmbits de la nova exposició permanent del centre comptaran amb granquantitat de fotografies de principis del segle XX amb l’objectiu de reflec-tir el mode de vida de la Mallorca que visqué rafel Ginard. Per fer més efi-caç el discurs consideram que tot aquest material gràfic podria pertànyer almunicipi de sant Joan. És per aquest motiu que us demanam ajuda per feruna recol·lecció i selecció de fotografies antigues de sant Joan.

si estau interessats en participar d’aquesta manera en la creació del nouCentre rafel Ginard, ens podeu fer arribar les vostres fotografies a la casamuseu abans del 15 d’octubre. les fotografies que siguin seleccionades enfarem còpies que formaran part de l’exposició permanent del centre.aquelles fotografies que no siguin seleccionades serviran igualment perproduir una exposició temporal prevista per l’any 2015.

els àmbits temàtics en els que classificaríem les fotografies són els se -güents:• Festes i rituals: festes patronals, festes de Nadal, Pasqua, Corpus, etc, • Fotografies familiars: parelles, famílies, retrats, escenes quotidianes,cele bracions litúrgiques (noces, comunions, batejos...)• oficis i artesanies• Tasques, ormejos i escenes de foravila

ens fa molt il·lusió aquest nou projecte per la casa museu i esperam queus pugueu afegir-hi per tal que entre tots puguem construir un bon Centrerafel Ginard. Museu de la Paraula.

Cova, amb tres dels seus néts, in’andreu Galmés Barceló, funda-dor de l’empresa Bike experienceMallorca. el programa es cloguéamb una petita actuació del grupde rock local Nofotis.

si no heu vist el programa o elvoleu tornar veure, podeu recupe-rar-lo del lloc web d’iB3.

� Justament dos dies abans d’e-metre’s aquest programa d’iB3, elsantjoaner andreu Galmés, va serentrevistat al diari AraBalears, enuna secció sobre emprenedors.N’andreu explica que la sevaempresa, Bike experience Ma -llorca, “està especialitzada en llo-guer de bicicletes amb serveid’entrega i gestió de rutes”, apro-fitant alhora la seva passió per labicicleta i la seva formació com ageògraf. la seva estratègia és ofe-rir material de primera qualitat iposar a disposició dels clientsrutes molt ben dissenyades. elperfil al qual es dirigeixen és l’es-tranger de nivell econòmic mitjà-alt, una mica experimentat. Tenenuna pàgina web (http://www.bike-experiencemallorca.com) des d’onels usuaris poden fer totes les ges-tions, com reserves, pagaments,estocs de màquines i rutes. lamajoria dels clients que han ten-gut en aquesta primera temporadaels han captat directament perinternet, però per al futur volenaugmentar la col·laboració ambels hotels que confien en ells.

� el Col·lectiu Teranyines vaorganitzar la XiV Diada del PareGinard, els dies 11 i 12 d’octubre.el dissabte hi va haver una con-ferència de Miquel sbert tituladaLa cuina al Cançoner, organitza-da per la Casa Museu Pare Gi -nard. el conferenciant va parlarde la relació, sempre conflictiva,entre els desitjos gastronòmics deles persones i la realitat. era ine-vitable que una obsessió tan cons-tant quedàs reflectida al cançoner,

mel412_mis298 27/10/14 10.09 Página 6

mel i sucre

per exemple amb descripcions dedinars pantagruèlics somiats oamb malsons d’haver de menjarfaves tres pics cada dia.

el diumenge, la Banda deMúsica de Felanitx va oferir unconcert a l’església. Dos sant -joaners formen part d’aquestabanda: en Joan Paloni i na Bàr -bara Bauzà riera.

� el Pla education Centre, quees va posar en marxa a mitjansetembre, i que es dedica a l’ense -nyament de l’anglès, vol ser mésque una escola convencional. Peraixò organitza altres activitats apart de les estrictament acadèmi-ques, l’interès de les quals va mésenllà de l’aprenentatge del’anglès. el primer dissabte d’oc-tubre es va projectar el documen-tal Gezi Generation: Young

People Who are Fighting to

Change Turkey, del fotoperiodistaitalo rondinella, que va passar unany a istanbul i va conèixer deprimera mà la lluita veïnal perevitar que es fes desaparèixer laplaça Gezi per construir-hi uncentre comercial. Com és natural,la lluita anava molt més enllà dela simple conservació de la plaça.Per cert, en rondinella és pes -simista i creu que el centre comer-cial, de moment aturat per unconten ciós, s’acabarà fent.

� el Partit Popular ja s’ha posaten marxa per a les eleccionslocals del maig de 2015. el dis-

7

Carme Castells, de la Casa-museu, presentà Miquel Sbert qui va fer una conferèn-cia sobre la cuina i el cançoner popular a la sala polivalent del casal de la TerceraEdat, un dels actes de la Diada del Pare Ginard d’enguany.

Fira de Sant Joan. Empreses i associacions santjoaneres oferiren el seus productesa tots els que s’hi acostaren. Aquí podem veure en plena tasca Joan Jaume,d’Embotits Sa Caldera, i Rafel Solander i Llorenç Reimoro.

mel412_mis298 27/10/14 10.09 Página 7

mel i sucre

celebrar envoltada dels dos fills,els sis néts, nou renéts i altresparents.

� a la vista d’algun accidentgreu que hi ha hagut a altrespobles de Mallorca fent ús d’ins-tal·lacions municipals, el nostreajuntament ha decidit exigirassegurances d’accident a tots elsgrups que organitzin activitats aedificis municipals. si les activi-tats són de pagament, a més, esdemana una assegurança de res-ponsabilitat civil.

n’aina Bernad (de ca s’olier),que opta al Parlament. També peral Consell es presenta un fill de naMorei, en Pep Florit, resident asineu.

� l’associació de PersonesMajors de sant Joan va organitzaruna bunyolada per celebrar laFesta de les Verges, la nit del 20d’octubre. Després dels bunyols,varen actuar els Havaners del Pla.

� la santjoanera MargalidaJaume Bauçà “de son Cucuí”, vacomplir 101 anys d’edat. Ho va

sabte 18 soparen de paella aConsolació, amb el president Joséramón Bauzá com a estrella con-vidada, a més d’altres pesospesants del partit tant a Mallorcacom a sant Joan. s’han publicatfotografies del president ambjoves santjoaners, alguns delsquals segur que acompanyaran ala llista el candidat ja oficial,Pablo Pascual.

� Dues santjoaneres s’han pre-sentat a les primàries del partitMÉs. són na Marta Jordà Català,que es postula per al Consell, i

La segona edició de la Pujada a Sant Nofre va tornar ser un èxit. Gairebé 150 persones hi varen participar. Vet aquíun bonramell dels santjoaners i santjoaneres que feren la carrera o l'organitzaren.

http://melisucre.cat/l’actualitat al dia

8

mel412_mis298 27/10/14 10.09 Página 8

mel i sucre

9

mel412_mis298 27/10/14 10.09 Página 9

mel i sucre

10

mel412_mis298 27/10/14 10.09 Página 10

mel i sucre

11

mel412_mis298 27/10/14 10.10 Página 11

mel i sucre

12

Ple ordinari de dia 15 d’octubre

Tot i que no se va fer el diahabitual, el darrer dimecres demes, aquest ple va ésser conside-rat ordinari per acord de tots elsregidors. el motiu era no fer tarden l’adopció d’alguns acords queera necessari aprovar com mésaviat millor, i al mateix tempsaprofitar per fer el ple ordinari,que celebrat al cap de 10 dies hau-ria quedat pràcticament buid decontingut.

la sessió va començar pun-tualment a les 9 del vespre, ambl’assistència de 9 persones entreel públic, i tots els regidors excep-te Noèlia llull (Pi)

Com en tots els plens ordina-ris, els dos primers punts servirenper aprovar les actes de sessionsanteriors pendents d’aprovació iper informar els assistents delsdecrets de batllia dictats des dela darrera sessió ordinària.

en el tercer punt es va aprovarprovisionalment, per 6 vots afavor (3 PP + 3 axsJ) i 2 absten-cions (1 Pi + 1 PsiB-Psoe) unacorrecció de deficiències en laredacció de les Normes Subsi -diàries que han de regir l’urbanis-me del nostre poble en el futur,com a una passa més de les mol-tes que s’han hagut de fer per laseva aprovació. es tractava de lesdeficiències ja esmentades en elplenari anterior, de 30 de juliol,que podeu consultar al Mis perti-nent o a al vídeo de melisucre.cat.en el debat anterior a la votació elregidor Francesc Mestre (Pi) vamostrar alguns dubtes sobre comquedava el tema de l’antiga “ma -tança”, i Frederic febrer (PsiB-

Psoe) va lamentar que l’equip degovern no hagués estat mésbel·ligerant a l’hora de defensarque es mantingués dins les NNssla zona de polígon industrial pre-vista.

Altre cop s’han tornat a

aprovar provisionalment les

noves Normes Subsidiàries.

Estam en la tercera legisla-

tura d’ençà que es varen

iniciar els tràmits per a la

seva modificació. Esperem

que “a la tercera vagi la

vençuda”.

en el quart punt es va aprovar,per unanimitat, el compte generalde Pressupostos de 2013, haventtranscorregut el termini d’exposi-ció pública sense incidències.amb aquests temes comptables,la constància de l’equip de governactual està aconseguint un delsobjectius que es va fixar en l’inicide la legislatura: tenir els comptesal dia, la qual cosa és una feinaclau per poder oferir tota la infor-mació econòmica i financera del’ajuntament en un exercici detransparència, tant de cara a lesadministracions supramuncipalcom de cara als mateixos ciu -tadans.

en el tercer punt es planteja-ven 4 modificacions de crèditque comptaren amb 7 vots a favor(3 PP + 3 axsJ + 1 PsiB-Psoe)i 1 que no va votar ni a favor ni encontra ni abstenció (Pi), de mane-ra que supòs que tècnicamentdegué ser un vot en blanc. la pri-mera es feia per poder fer front al

pagament de la confecció dels“manuals d’auto protecció” quese varen haver de redactar enmotiu de les festes patronals coma protocol d’actuació en cas d’ac-cidents, que actualment és obligatde fer en totes les festes i cele -bracions multitudinàries que escelebren al poble. la segona esplante java per poder fer la con-tractació temporal d’una personaper fer la vigilància del Punt Verd,amb el ben entès que durant laèpoca que aquest indret va estarvigilat, la factura d’eliminació deresidus va baixar substancial-ment, de manera que aquesta potser una d’aquestes despeses ques’arriben a auto finançar per ellesmateixes. la tercera modificacióera per atendre la despesa deseguretat social d’aquesta con-tractació. i finalment, la quarta,proposava una ampliació de crè-dit per poder mantenir sense alte-rar els horaris d’atenció al pública les oficines de l’ajuntament,donades les dues baixes de perso-nal laboral, una d’elles imprevis-ta, que s’han hagut d’afrontar desdel consistori.

L’ajuntament ha creat la

figura del “Policia tutor”.

La seva feina principal és

ajudar en la resolució de

conflictes en l’entorn esco-

lar, tant a dins les escoles

com a qualsevol espai

públic.

el sisè punt tractava de imple-mentar a sant Joan la figura dePolicia Tutor, aprofitant que el

ajuntamentReflexions municipals

JoaN sasTre JoaN

mel412_mis298 27/10/14 10.10 Página 12

mel i sucre

situacions que la llei encaminariacom a d’obligat compliment perrecomanacions d’arribar a unconsens entre tots els regidorselectes. les explicacions no varenser del tot clares i no se poguerenplasmar allà ma teix en una redac-ció alternativa de la moció, demanera que la seva intervenció nova tenir èxit, i va ser denegada per3 vots a favor (PP) i 5 en contra (3axsJ + 1 Pi + 1 PsiB-Psoe)

en l’onzè punt, una altremoció del PI per instar elGovern de les Illes Balears aacatar la sentència del TIL i arecuperar el diàleg entre els ges-tors de l’administració autonòmi-ca i els representants de la comu-nitat educativa i diversos agentssocials. el regidor antoni oliver,que és misser, va puntualitzar queell no podia votar a favor de l’aca-tament d’una sentència, ja queaixò implicaria que hi ha qualcúque no està disposat a acatar-la, laqual cosa representaria un con-flicte important amb la justícia.Davant aquesta observació es vaprocedir a llevar aquest punt con-cret de la moció, que va ser apro-vada per unanimitat.

i al dotzè punt, la darreramoció, aquesta del grup axsJ,per instar al Govern Central a queen els Pressupostos Generals del’Estat per 2015 tingui en comp-te la greu discriminació negativaque patim els habitants de les illesBalears front als d’altres comu -nitats, i que augmenti de manera

a continuació una curiositat:els quatre següents punts tracta-ven de mocions presentades pelsdistints grups polítics. Poquesvegades es veuen tantes mocionsen el mateix plenari.

en el novè punt, una mociódel PI contra la modificació dela llei electoral que pretén impul-sar el Partido Popular de Madriden el sentit que el batle de cadapoble sigui el candidat de la llistamés votada, amb independènciade si és votat o no per una majoriadels regidors electes. Va ser apro-vada per 5 vots a favor (3 axsJ +1 Pi + 1 PsiB-Psoe) i 3 en con-tra (PP).

S’aproven mocions contra

la modificació que vol fer el

PP a la Llei electoral, a fa -

vor del diàleg entre el

Govern Balear i la comuni-

tat educativa, i a favor

d’augmentar les partides

destinades a les Illes Ba -

lears en els pressupostos ge -

nerals de l’Estat per 2015.

en el desè punt, una moció delPP donant suport a aquestamateixa llei electoral. aquestava ser defensada per Joan Magro,que va intentar consensuar-la mo -dificant alguns punts en el sentitde canviar el concepte de diverses

nou policia local del poble té rea-litzats els cursets adients perassumi r aquesta tasca. la imple -mentació d’aquesta figura vaacom panyada d’una sol·licitud desubvenció a la Conselleria d’in -terior del 70% de la nòmina, laqual cosa podria permetre al con-sistori, en un futur, plantejar laconvocatòria d’una nova plaça depolicia local. la proposta va seraprovada per 7 vots a favor i 1abstenció, la del regidor PedroGalmés, que no va votar per ser elgermà del policia local en qüestió.

en el setè punt es va aprovarper unanimitat una modificació al’ordenança municipal per guals,a l’objecte de poder atorgar gualspermanents per permetre utilitzarespais del carrer per activitatscomercials, normalment bars.

Es modifica la ordenança

de “Guals permanents” per

poder donar cobertura legal

als bars i altres negocis

locals per poder utilitzar

aceres i part dels carrers en

benefici dels seus negocis.

en el vuitè punt es va aprova,també per unanimitat, mantenirigual que el curs passat l’ajudamunicipal a l’escoleta-parvularide Sant Vicenç de Paul, a Ca sesMonges, actualment gestionadaper l’empresa “estel Telós sl”.

Ferreteria de Sant Joan

de 8:30h a 13h i de 15h a 20h

dissabtes horabaixa OBERT

c/ ramon llull, 12 • 07240 sant Joan

Tel: 971 52 65 33

13

mel412_mis298 27/10/14 10.10 Página 13

mel i sucre

14

substancial les partides per inver-sions previstes a la nostra Comu -nitat. a títol d’exemple, està pre-vist que ens arribin a les illesinversions per valor d’uns 124 €per habitant com mentre a altrescomunitats en poden arribar arebre 600. la moció també insta-va el Govern Balear a defensaraquesta postura, i va ser aprovadaper unanimitat.

en el penúltim punt, en l’apar-tat d’informacions, l’equip degovern va fer les següents inter-vencions:

Pedro Galmés:agraint les col·laboracions

rebudes en la organització i realit-zació de les festes patronals.

la Fira de tardor i Festa desBotifarró es va treure a concursper les entitats locals, i el CentreCultural va fer la millor oferta. enl’apartat d’expositors hi varenparticipar 26 empreses santjoane-res. el cost per l’ajuntament hanestat uns 5.000 €.

Josep Bauçà:a principis d’aquest mes d’oc-

tubre hi va haver una pana impor-tant a la xarxa d’aigua potable. estractava d’una avaria que se veuque ja feia temps que hi era, peròque no s’havia manifestat clara-ment fins aquells dies. D’ençàque se va arreglar, la bomba d’ex-tracció d’aigua funciona aproxi-madament unes dues hores menysper dia.

s’han arreglat 4 de les 6 trom-pes que hi ha instal·lades a dalt del’església per fer crides. les pecesque no funcionaven eren les bobi-nes dels altaveus. en Pep les hapogudes arreglar, i ara estan guar-dades com a peces de recanvi perquan se tornin a espenyar les quehi ha posades.

s’ha utilitzat un romanent dedoblers que hi havia per renovarcadires a la biblioteca municipal iunes cadires plegadisses que s’u-tilitzaran a conveniència.

s’està substituint la instal·la -ció elèctrica de les faroles delcementiri.

les despeses de llum i mante-niment de la piscina municipalshan pujat a uns 616 €, 600 delsquals han corregut a càrrec de

l’empresa adjudicatària del ser-vei. els 16 restants, a càrrec del’ajuntament. se tindrà en compteper la concessió de l’any que ve.

Catalina Gayà:s’ha contractat contractar una

assegurança de responsabilitatcivil i d’accidents per totes lesactivitats que se facin dins edificiso espais de propietat municipal.No suposa cap despesa considera-ble, i si hi a qualque de nou sepodrà assumir amb més garanties.

s’ha condicionat l’espai reser-vat per posar l’ascensor per l’edi-fici de les Persones Majors perutilitzar-lo com a magatzem,mentre no s’hi instal·li l’ascensor,que pareix que no és cap cosaimminent.

* * *

La Conselleria d’Agricul tura treu a la venda la casa queera de la “Hermandad Sindical de Labradores y ganade-ros”. Personalment crec ha estat una operació orquestra-da per individus que volen escanyar l’associacionismeagrari a qualsevol preu, i pens que es un vertader roba-tori legal als pagesos santjoaners, que pagaren aquestlocal de la seva butxaca. Per actuar amb justícia vertade-ra, els doblers de la venda s’haurien de revertir exclusi-vament al col·lectiu de pagesos santjoaners, i en aquestsmoments la Cooperativa és la seva única representacióorganitzada. Qualsevol altre cosa serà una injustícia.Legal, però injustícia al cap i a la fi.

* * *

mel412_mis298 27/10/14 10.10 Página 14

poble. la “madona de son Cucuí”va complir 100 anys, i l’ajunta-ment les va sumar a les felicita-cions lliurant-li un ram de flors.

els projectes del Pla d’obres iserveis 2014 – 2015, actuacionsque afectaven el cementiri lesaigües pluvials de la part de baixdel poble, ja estan acabats. lescertificacions d’obres ja estan fir-mades i entregades, i falta execu-tar les millores que oferiren elsadjudicataris. a demés, amb el“ja que hi som”, s’han fet altresobres necessàries a diversosindrets del poble.

s’ha rebut una comunicació dela Conselleria d’agricultura, queaquesta tardor faran els torrentsnets. aquesta comunicació instal’ajuntament a avisar els propieta-ris de finques travessades pertorrents, que hi ha una servitud de5 m a banda i banda de torrent perpoder passar les màquines i poderfer la feina.

i ja en darrer punt, hi va haverels següents precs i preguntes:

Francisco Mestre:un grup de pares de la classe

de tercer li han comunicat que hiha uns suports d’uns reforços a laparet que se veu que se varenposar per fixar unes biguetes queaguanten un toldo que guaiten unpoc dins l’aula, i passen pena queno hi hagi qualque lesió peraquest tema.

acabats els punts, la batllessava aixecar la sessió al cap de dueshores d’haver-la començada.

poble a part de Montuïri, entrel’antiga “sa Matança” i la novarotonda.

l’endemà mateix, dia 25 desetembre, hi va haver una reunióde feina amb l’enginyer de zonaper iniciar els tràmits per a lacanalització subterrània de lesaigües pluvials d’aquest tram, queactualment corren per la voraviaconsumint un tram que d’altramanera podà ser utilitzat com acalçada en el futur.

Aquesta tardor la Conse -

lleria d’Agricultura farà els

torrents nets. Convendrà

que els pagesos posin aten-

ció a la franja de servitud de

5 metres a banda i ban da, ja

que les màquines poden fer

malbé els sembrats.

s’ha desembossada la canalit-zació d’aigües pluvials en el puntque travessa la carretera deVilafranca per davall, endret de ladepuradora. aquesta actuaciópersegueix evitar que s’hi faci elgran embassament d’aigua a lesprimeres pluges de la tardor. siaixí i tos s’hi segueix embassantaigua, s’hauran de prendre altresdeterminacions més importants icostoses.

Dia 30 de setembre varemtenir una persona centenària al

Durant les dues primeres set-manes de setembre se fer una“posta a punt” de les instal·lacionsde l’escola de son Juny.

el FoGaiBa ha posat a laven da l’edifici de la Cambra agrà -ria, i han avisat l’ajuntament per sivol recuperar la documentació quehi dins aquest edifici emblemàticde la pagesia santjoanera.

s’han penjat al tauló d’anuncisde l’ajuntament els horaris d’a ten -ció al públic del personal que fafeina a l’ajuntament a temps par-cial, per què les persones que elshan de fer consultes o o encomanargestions tinguin aquesta informa-ció a ma i evitar en lo possible lesesperes i pèrdues de temps.

el Consell de Mallorca estaredactant dos projectes a instàn-cies de l’ajuntament: el de l’ober-tura del carrer Mirador cap el deses roques, i el de rehabilitacióde la Casa de Cultura.

la pujada a lluc de la PartForana d’enguany, iniciada la nitdel 13 de setembre, va tenir ungran èxit de participació. l’ajun -ta ment va col·laborar aportantl’autocar per la tornada dels parti-cipats locals, i de les “llumetes”personals.

Dia 24 de setembre el consis-tori va acollir la presidenta delConsell de Mallorca en visita ofi-cial. amb ella es varen tractardiversos temes d’interès local, elsmés importants foren les Normessubsidiàries i les futures obres decondicionament de l’entrada del

mel i sucre

Cooperativa Agrícola

SANT JOANTota casta de productesper al camp a bon preu

Carrer de Petra, s/n • Tel: 971 52 63 24

15

mel412_mis298 27/10/14 10.10 Página 15

mel i sucre

16

l’hort

des padrí

El mes de novembreaNToNi sasTre “De sa BoTiGueTa”

És temps de cavar i sembrar,i diuen que que qui sembramala llavor no troba sega-

dor. Comença el novembre ambla festa de Tots sants, seguit delculte als difunts. Tombes i nínxolsdel cementeri s’umplen de llume-tes i de cossiols amb ramellers iflors de tota classe. els més nom-brosos són els estranys, o crisan-tems, però també hi ha rams moltvistosos i cridaners de flors oplantes exòtiques.

em resum, es pot dir que hanaugmentat les visites al cementerial mateix temps que s’han reduïtels torns de misses en sufragi delsdifunts.

Per les dècades dels anys qua-ranta i cinquanta del segle passat,a la parròquia de sant Joan comp-tava amb sis o set capellans; el diadels morts oficiaven fins atresmis ses seguides cadascun ensufragi dels feels difunts.

el mes de novembre, si hi habona saó, les garrigues es dese-perten i de dins la fullaraca humi-da surt tota classe de bolets, debons i de dolents.

Pel que fa a la gent de la mar,per santa Catalina pesquen la sar-dina; i per als pagesos, en general

és bon temps per sembrar el ce -real.

es pot espodegassar la vinya isuprimir les sarments inútils peraixí tenir bontreballar-la mésendavant.

És hora de collir els moneia-tos, també s’han de collir elscaquis i millor si són un poc gre -nyals; els podem estendre damuntcanyissos o caixons i segueixenmadurant.

Diuen que els nascuts el dia desanta Catalina tenen una salivaque té la virtut de curar cremades.

Gloses d’en Joan Petrer (Joan Nigorra Gayà)

De cançons d’arreplegadissaa mi m’agrada fer-ne,

com tenc de tot i dic versi parlam d’hortalissa.

No m’agrada quedar darrerai mai ne tenc de mes

si parlam d’uns bons pebrersi qualque domatiguera.

Tenc un pou i una sinii aigo a bastament,

tenc un prebe coventi qualque grossa aubergini.

Jo mai he dit cap pecatper fer bona hortalissa,bon recorantacamisa

m’agrada anar a fer mercat.

���������������� ���������� �����������

���� ��� ��������� ����� ������������������

���������������������������������������������������� ���!���������"���� #$�����������������������������������!�����������"��� ������%!�#��� &�������"����!��������&'��#���(���������&�����#�������������"�)����(����*+�������,���� ������*�� ���&��*���"-�����������������������������(

����� ����� ����������� ��������

������������������ ������� ���

� ���������������������������!"!!����������������� �������

#�����������������������$�������

������������������

� � % ���������� ��& ���#������"��!� ����$

mel412_mis298 27/10/14 10.10 Página 16

mel i sucre

el Puig de sant onofre, de 225m d’alçada, és una de lesmàximes elevacions del terme

de sant Joan. sobre el cim d’aquestpuig, propietat des de sempre de lapossessió de sa Bastida, hi ha les res-tes d’una de les quatre ermites que esconstruïren a Mallorca dedicades alculte de sant onofre i habitades perhomes solitaris dedicats a la vidacontemplativa.

Cap a la banda de llevant, un petitcoll migparteix el puig, isolant un petitcim de 217 metres d’alçada que rep elnom de Puig d’en Carnisser, ja dinsterres del veïnat terme de sineu. Peraquest coll passa una vella paret queva de mestral a xaloc, visible des demolta distància i que delimita les ter -res del terme de sineu i de sant Joan.

De la toponímia del Puig de santonofre, volem destacar sobretot, untopònim relacionat amb l’exposiciósolar. es tracta d’un rellotge solarque ha regit durant molts anys, perventura segles, la vida quotidianadels habitadors d’una extensa i fèrtilplana cerealícola situada baix delpuig. aquesta mena de rellotges, uti-litzats antigament pels nostres avant-passats, es basaven generalment enl’observació d’algun relleu (roca,penya, penyal, cova etc.) orientat oencarat cap a la posició on es reflec-teix el grau màxim de l’exposició

solar. Quasi tots ells estan relacionatsamb la fita més important de l’horarilaboral camperol: el migdia. elsrellotges solars, eren molt abundantsarreu de la nostra geografia i dissor-tadament l’antic ús tradicional, aixícom moltes d’altres pautes de la nos-tra cultura popular, no ha passat mésenllà de la societat preturística.

aquest rellotge solar, conegutpopularment com sa Taula de santNofre, és una roca situada a la ves-sant de ponent del puig i era moltconeguda pels habitadors dels llo-

quets i casetes de la rodalia: sonriutort, son salí, Pinyella, sa Galera,son llendera, son Tei, es rafal Noui terres del terme de sineu. els habi-tadors d’aquestes casetes i lloquets,molt nombroses en aquesta zona, hiresidien temporalment; la sevapresència, ajustada al calendari agrí-cola, s’iniciava per “ses escloveia-des” aproximadament per sant Josep.entrecavar, llevar herbes als favars,xítxeros i ciurons era el principi,seguint a continuació les tasques delsegar, batre, espolsar ametles, collita

AGÈNCIA DE  SANT  JOAN

Carrer Bellavista, 38 • Tel: 971 80 98 80

17

investigació

El cançoner del Puig de Sant Onofre

FraNCesC CaNuTo Bauçà

El Puig de Sant Nofre vist des de les terres de sa Bastida.

mel412_mis298 27/10/14 10.10 Página 17

mel i sucre

de figues, etc. el final de l’estada eradevers la Puríssima, dia 8 de desem-bre, quan finalitzada la sembra esdonava el cicle per tancat i es traslla-daven als pobles respectius.

la roca, que forma un pla incli-nat, en ser migdia –hora solar, natu-ralment– la claror del sol hi pega deple i l’umpl totalment, fent un efectede mirall visible des de molta distàn-cia. D’aquesta estela de llum que vaomplint la roca poc a poc quan s’a-propa el migdia, hom en diu ‘fer escolomet o es colomí.’ Quan l’umpltotalment anunciant el migdia s’uti-litzen les expressions següents:

–sant Nofre posa taula.–sant Nofre ja estén sa taula (com

acte d’estendre les estovalles, perparar taula).

–sant Nofre ja estén. –sant Nofre ja té estès.–sant Nofre ja ha posat taula.

És popularíssima aquesta cançó,que fa clara al·lusió a sa Taula desant Nofre:

un parenostro fa noma sant Nofre cada diai en venir devers migdiaposa taula per tothom.1

Visible des de molt lluny, elssineuers, bons coneixedors d’aquestrellotge solar, l’atalaiaven fins i totdes de la placeta de l’església desineu, on hi ha l’estàtua del lleó desant Marc. un dels informadors ensdigué que, llavorades a aquesta roca,

hi ha vist una cullera i una forquetaencreuades. algú diu que hi ha repre-sentat mig pa, que segons la tradició,el corb portava diàriament a santNofre quan era al desert.2

Hi ha indicis que la devoció asant onofre, anys enrere, estava moltarrelada als pobles dels voltants delpuig. Deim això perquè les cançonsarreplegades, ja sia pel pare rafelGinard al seu Cançoner Popular deMallorca, o les recollides nostres,algunes d’elles inèdites, donen unaidea de la popularitat d’aquest sant entemps pretèrits. De fet, al primer cer-tamen convocat per l’ajuntament sant-joaner el 1942, a un dels temes propo-sats hi figura “aplec de can çonspopulars del gloriós sant No fre.” eltreball estava premiat amb vint-i-cincpessetes, oferides per don antoniCamps. el guanyador fou el treballpresentat pel pare rafel Gi nard Bauçàamb el lema “sa Bastida.”3

onofre, o més vulgarment Nofre,ve del nom de baptisme “onophrius”(que en grec significa ‘guardadord’ases’), nom d’un sant egipci delsegle iV. Però també pot venir delnom germànic “Hunefred”. a docu-ments catalans anteriors al segle Xiii,s’hi troba la forma “onofred”, quesembla probable que vengui del nomgermànic. la seva diada se celebra eldia 12 de juny, un dia abans de santantoni de Pàdua o dels albercocs, entemps de sega. aquesta setmana erauna de les més caloroses i feixugues iera usual en els talls de segadors d’an-tany, haver-hi qualque acubor per morde la basca i del calor sufocant:

oh sant Nofre gloriós!Demà és la vostra diada;

El Puig de Sant Nofre vist des de les terres de Son Riutort. Pel collet de l’esquerradel puig passa la partió del terme de Sineu i Sant Joan. La lleugera prominènciade l’esquerra és el Puig d’en Carnisser. A la dreta del puig, on fa una espècie degraó, s’hi ubica la Taula de Sant Nofre.

18

mel412_mis298 27/10/14 10.10 Página 18

mel i sucre

19

Des que estic dins sa Bastidatenc a sant Nofre per patrói li faç oracióper vos, roseta florida.19

No en manquen algunes d’irreve-rents:

Baix des puig de sant Nofrehi habita un homo extern,i es coions del Pare eternestan penjats a una roca.20

Damunt es puig de sant Nofrehi habita un homo extern,i es coions del Pare eterntot ha tornat pellerofa.21

sobre la devoció o culte a santNofre, hi ha referències sobre lesrogatives que devers l’any 1912 esvaren fer a la vila santjoanera, perquèenviàs l’aigua tan necessària aquellany per als sembrats. les fonts oralsrecorden que en Biel de solanda22

engreixà un porc de vint arroves iorganitzà una rifa per tal de recaptardoblers i fer una nova imatge delsant –la imatge gòtica procedent del’ermita del puig és a sa Bastida– queés la que hi ha actualment al santuaride Consolació, feta per l’escultorarcas.23 el pare rafel Ginard recollíde viva veu aquest fet i amb la gràciai precisió del seu estil, així ho vadescriu re:

que tot lo dia cui matai qualque brotet d’alavern.11

Damunt es puig de sant Nofrevaig sembrar faves i lli,demà passat, s’altre dia,les vàrem anar a coir.12

a missa vàrem anara sant Nofre gloriósi com vàrem davallarrefermàrem ses amors.13

a baix d’es puig de sant Nofrehi tenc mon voler guanyat.un capell que no té cofano és vei ni apedaçat.14

un capell qui no té cofano és nou ni apedaçat.Habita mon bé estimata baix d’es Puig de sant Nofre.15

un capellet sense cofavaig trobar, i no va ser bo.ermitanet, bé estic josu baix d’es Puig de sant Nofre.16

No som estat a sant Nofreni diumenge ni ahir;jo el vui un poquet més fii un poquet més baix de cofa.17

Baix des Puig de sant Nofrehi habita un homo extern,i es capell del Pare eternés foradat a sa cofa.18

si de sol no és carregadaen acabar s’escaradapromet venir a veurer-vos.4

la imatge que el poble senzill hatengut de sant onofre és la d’unhome pelut, de barba i cabells tanllargs que li servien de vestit:

sant Nofre quan era al·lotdeia an es seus amics:-si voleu pèl pes pitsposau-vos coques de bugiot.5

el Bogiot o Bugiot (Thesium

divaricatum) era una planta moltusada en el camp de la medicinapopular per guarir els ulls de poll iper fer veixigants. Per la sang espes-sa, es prenien bullidures de bogiot.segons aquesta cançó, també té lavirtut de fer créixer els pèls del coshumà.

Pareix ésser que aquest sant erainvocat per les fadrines, ja sia per tro-bar marit o perquè quan fossin casa-des l’espòs no sortís esgarrat:

a sant Nofre gloriósal·lotes feis-li novena,que ne té una caixa plenade marits que enviar-vos.6

an el gloriós sant Nofreme voldria comanarperquè en ‘ver-me de casarno em doni s’homo carxofa.7

sant Nofre dóna mariti sant Marçal dóna dona.senyor, dau-me’n una bonamaldament que fos anit.8

oh gloriós sant Nofre!un saltiri vos diréperquè quan me casaréno em doneu s’homo carxofa.9

altres parlen del puig i dels seushabitadors:

Damunt es puig de sant Nofrehi habita un ermitàque de tant de dejunàtot ha tornat pellerofa.10

Damunt es puig de sant Nofrehi habita un homo extern

El Puig de Sant Nofre vist des de l’antic camí de sa Bastida a Ciutat.

mel412_mis298 27/10/14 10.10 Página 19

mel i sucre

20

Consolació, on se digué la missa pri-mera a sant Nofre. se remenà la cosadins el casino i en Biel féu peus, aju-dat des metge Fumet. era un bon pro-pagandista. Quan la pujaren [l’està-tua] a Consolació, tragueren lesllanternes noves que només sortienper a Pasqua, Dijous sant i el Corpus.allò va tenir una ressonància grossaperquè era cosa d’en Biel. Hi anàmolt de poble, i la música. se féu unafesta grossa. Tan bé va anar, que pen-saren en fer un retaule. Mestre Xim25,que era el Director de la Banda,també era fuster, i va fer la part defuster del retaule i don Miquelarques26 va fer el sant i l’esculturadel retaule. al costat del retaule hi hales pintures de sant Gabriel (pen Bielde solanda) i de sant Miquel (pern’arques, l’escultor). al retaule, santJosep i sant isidro a banda i banda desant Nofre.

en Biel ho animava. Quedà endeute, i havia de seguir anant a jugari beure! Va rifar un porc una sèried’anys. ell mateix despatxava elsbillets del porc de sant Nofre. i con-tra burles i verbes, les despatxavatots. Ho va arribar a pagar tot.

seguí fent la festa sempre el Diu -menge de l’àngel. en acabar l’ofici,un refresc amb una senalla de ca -cauets, filet, anissat o seca, cassalla(una espècie de seca), i convidavatothom. Deia aquella cançó de

Sant Nofre, que en tocar migdia

posa taula per tothom...

Tot era bulla per sant Nofre, festarenouera, que contrasta amb la vidaermitana del sant.”27

D’aquest fet se’n va fer ressò El

Correo de Mallorca del 22 d’octubrede 1912:

Bendición del retablo de San

Onofre

Hoy domingo 20 octubre de1912 en el oratorio de Nuestra se -ñora de Consolación de este puebloha tenido efecto la bendición de unretablo y de una estatua dedicados asan onofre obras del escultor señorarcas y contruidas por iniciativa deun humilde agricultor de ésta Ga -briel Gual.

–No plou perquè Déu no ho vol

plourà com Déu voldrà.i digueren a aquells al·lots:– Voleu que resem el rosari?el resaren. la mare ho contà a en

Biel. seguí sense ploure. en Bielamb el metge Fumet (el metgeriera), dins el casino, tremparen dedir una missa a sant Nofre. en Bielho mogué entre copa i copa. Desprésde la missa va ploure. en Biel se vaentusiasmar. Parlaren d’una estàtua a

“ell [en Biel de solanda] no tin-gué més devoció que sant Nofre.Com el secretari vell, En Manxa24,que deia: Jo només tenc la Trinitat.Tots els altres sants són marxandosde panera.

Devia ésser devers l’any 1910. Hihagué sequedat. la mare d’en Bielpujà amb una altra dona al Puig desant onofre per resar-hi el rosari.Trobaren uns al·lots que envoltavenla capella:

Retaule de Sant Onofre (conjunt i detalls), a l’oratori de Consolació, obra de l’es-cultor Miquel Arcas, ajudat pel fuster mestre Xim Sorell (1910-1912). (Font: Mel i

Sucre, núm. 200, pàg. 25, febrer 1997.)

mel412_mis298 27/10/14 10.10 Página 20

mel i sucre

21

Popular de Mallorca, volum i, pàg. 152,núm. 2537.15 Ginard Bauçà, rafel (1970). Cançoner

Popular de Mallorca, volum iii, pàg. 47,núm. 245.16 Ginard Bauçà, rafel (1970). Cançoner

Popular de Mallorca, volum iii, pàg. 47,núm. 244.17 Ginard Bauçà, rafel (1970). Cançoner

Popular de Mallorca, volum iii, pàg. 274,núm. 913.18 Comunicació oral d’antoni Gayà Barceló(n. c. 1932) Parric, de sant Joan.19 Comunicació oral d’antonina GualMatas (n. c. 1910) de Son Tei, de sant Joan.recollida per Ginard Bauçà, rafel (1970).Cançoner Popular de Mallorca, volum iii,pàg. 110, núm. 1319.20 Comunicació oral de rafel Bauçà Gayà(1934-2001) Maiolí, de sant Joan.21 Comunicació oral d’antoni Gayà Barceló(n. c. 1932) Parric, de sant Joan.22 Gabriel Gual Bonet (1863-1945) de

Solanda. Fadrí despreocupat i carreter d’o-fici, del qual se’n conten moltes anècdotes.23 Miquel arcas Pons (Palma 1876-1953).Pintor i escultor. s’inicià a Palma com adeixeble dels pintors llorenç Cerdà, Marcllinàs i Guillem Galmés, per continuar l’a-prenentatge a l’escola d’arts i oficis deBarcelona i a l’acadèmia de san Fernandode Madrid. en tornar a l’illa, guanyà peroposició la plaça de professor de modelatgea l’escola d’arts i oficis, i el 1945 presen-tà la seva primera exposició al Cercle deBelles arts de Palma. especialitzat en qua-dres paisatgístics i de costums, es dedicàtambé a obres religioses de caire historicis-ta, sobre tot retaules i monuments funeraris.Fou l’autor de l’escultura dedicada a JosepMaria Quadrado, al carrer Palau reial dePalma. Va esser acadèmic numerari del’acadèmia de Belles arts de sant sebastiàde Palma (GeM, i, pàg. 208).24 Don Miquel Joan Nicolau Bauçà (1811-1896), fill del senyor Miquel Joan NicolauMatas i de la senyora Catalina Bauçà Gayà,secretari de l’ajuntament i organista de laparròquia. li deien En manxa mal li toc

pesta, perquè en adormir-se una nota de l’or-gue, sempre pronunciava aquesta maldició.25 Mestre Joaquim sorell, fuster, escolà dela parròquia de 1862 a 1864, en temps delrector Terrassa, director més tard de labanda de música de la Sociedad Unión

Protectora Musical San Juan.26Miquel arcas Pons (1876-1953), pintor iescultor, autor de nombroses imatges reli-gioses i retaules per a les esglésies deMallorca. els quadres de sant Miquel i santGabriel, de molt poc valor artístic, varen serretirats quan es va fer la restauració del san-tuari, els anys 1959-1965.27 estelrich Costa, Josep (1996). “Garbesdel pare Ginart (1). en Biel de solanda.” a:Mel i Sucre núm. 186, pàg. 22-25. santJoan: obra Cultural Balear.28 Bauzà adrover, Cosme (1940). Frag -

mentos Históricos de la Villa de San Juan.edició mecanografiada. Pàg. 59.

Notes1 Comunicació oral de Catalina oliver Font(n. c. 1938) Morreta; Miquel Fiol Gomila(n. c. 1909) Rector; Catalina Niell lladó (n.c. 1903) Marron; Gabriel alzamora sabater(n. c. 1909) de Son Virgo i Maria alomarreal (n. c. 1905) Palovina, tots ells desineu. el pare rafel Ginard Bauçà, recollíaquesta cançó, amb lleugeres variants,registrada al seu CPM, volum iii, pàg. 243,núm. 443:

un parenostro perhoma sant Nofre cada dia,i ell, en tocar migdia,posa taula per tothom.

2 el DCVB, s.v. taula, registra aquestaexplicació: “Sant Nofre posa taula: signifi-ca que és migdia, o sia que és hora de dinar,perquè a migdia el sol dóna de ple a unaroca molt visible que hi ha en el Puig desant Nofre.”3 Vegeu: Costa salom, Carles (2003).“Francesc oliver oliver, organitzador delscertàmens historicoliteraris.” a: La família

Oliver dels Calderers. Monografies santjoa-neres 15. sant Joan: Col·lectiu Teranyines.Pàg. 129.4 Ginard Bauçà, rafel (1970): Cançoner

Popular de Mallorca, volum iii, pàg. 243,núm. 442. Comunicació oral de Catalinaoliver Font (n. c. 1938) Morreta; MiquelFiol Gomila (n. c. 1909) Rector i CatalinaNiell lladó (n. c. 1903) Marron, tots ells desineu.5 Comunicació oral de Catalina oliver Font(n. c. 1938) Morreta; Joan Munar Munar (n.c. 1916) Salom i Julià amorós rotger(1898-1989) de sa Teulera, tots ells desineu. 6 Ginard Bauçà, rafel (1970). Cançoner

Popular de Mallorca, volum iii, pàg. 243,núm. 440. Comunicació oral de rafel BauçàGayà (1934-2001) Maiolí, de sant Joan.7 Ginard Bauçà, rafel (1970). Cançoner

Popular de Mallorca, volum iii, pàg. 366,núm. 1536.8 Ginard Bauçà, rafel (1970). Cançoner

Popular de Mallorca, volum iii, pàg. 388,núm. 1931. Comunicació oral de Mariaalomar real (n. c. 1905) Palovina, de sineu.9 Ginard Bauçà, rafel (1970). Cançoner

Popular de Mallorca, volum iii, pàg. 243,núm. 441.10 Comunicació oral d’antoni JaumeNicolau (1920-2011) Jordà, de sant Joan.11 Comunicació oral de Catalina oliver Font(n. c. 1938) Morreta, de sineu; Miquel FiolGomila (n. c. 1909) Rector, de sineu;Gabriel alzamora sabater (n. c. 1909) de

Son Virgo, de sineu i antoni Gayà Barceló(n. c. 1932) Parric, de sant Joan.12 Ginard Bauçà, rafel (1970). Cançoner

Popular de Mallorca, volum iii, pàg. 46,núm. 223.13 Ginard Bauçà, rafel (1970). Cançoner

Popular de Mallorca, volum iii, pàg. 273,núm. 908.14 Ginard Bauçà, rafel (1979). Cançoner

la iniciativa tuvo por base unasúplica al santo con motivo de perti-naz sequía que ya unos años teníaconprometidas las cosechas: súplicaatendida con abundantes lluvias quevolvieron a la vida esquilmadas se -menteras que se daban por perdidas.

el sencillo agricultor no pudomenos de estar agradecido y al expo-ner la idea de erigir una estatua a sanonofre fué acogida con tal entusias-mo que a poco de expuesta se vió rea-lizada y hoy el religioso pueblo desan Juan como final de agradeci-miento, en solemne procesión, a laque ha tomado parte la banda munici-pal de Porreras, ha subido al oratorioy allá el señor Párroco Niell ha ben-decido al artístico retablo en el cualha sido colocada la figura del men-cionado santo habiéndola apadrinadolos jóvenes de ésta don Juan Galmés,y la señorita antonia Bauzá.

en el ofertorio de la Misa Mayorque allí mismo se ha celebrado elorador sagrado don luís Crespí hapronunciado sentido discurso alusivoal acto.

la más cordial enhorabuena parael mencionado señor Gual quien noha escatimado sacrificio alguno hastaver realizada su idea, igualmente lamerece y de todas veras se la damosa todo este pueblo que tiene por lamayor honra ensalzar su fe religiosa(Corresponsal de El Correo de Ma -

llorca 22 octubre de 1912).28

Tot i el nombrós aplec de can -çons, aquest nom de pila masculí notrobà fortuna en el repertori onomàs-tic santjoaner, si més no, és pràctica-ment inexistent. el padró de poblacióde sant Joan de l’any 1891, solamentregistra una família portadora d’a-quest patronímic i curiosament sónd’ascendència sineuera. És la forma-da per Miquel Caimari Pascual (n. c.1850) Puput, originari de sineu,moliner d’ofici i conegut com “es

moliner Puput”, era casat amb lasant joanera antònia Bauçà Gayà (n.c. 1847). un fill d’ambdós fou ono -fre Caimari Bauçà (1872-1929) el

sen Nofre Puput, casat amb Francinaaina Jaume Bonet (1864-1936) Jor -

dana, el perpetuador d’aquest patro-nímic a sant Joan.

mel412_mis298 27/10/14 10.10 Página 21

mel i sucre

22

mel412_mis298 27/10/14 10.10 Página 22

mel i sucre

23

mel412_mis298 27/10/14 10.10 Página 23

mel i sucre

24

la latitud (o prendre-la per l’estre-lla polar) en els llocs del seu itine-rari, sovint coneguts monestirs oconvents on solien pernoctar.

Manera d’utilització

Dades necessàries. es requereixconèixer la latitud del lloc i ladata de la lectura.

Passes a fer. es convenient veureel dibuix abans de llegir i conèi-xer quan comencen:

àries el 21 de març, Taure el20 d’abril, Gèminis el 21 de maig,Cranc el 22 de juny, lleó el 23 dejuliol, Verge el 23 d’agost, librael 22 de setembre, escorpí el 23d’octubre, sagitari el 22 de no -vembre, Capricorn el 22 de de -sem bre, aquari el 20 de gener,Peixos el 19 de fedrer.

versal” però sí molt probable.així anomenat per ozanam(1693), va ser un rellotge, i almateix temps brúixola, emprat enel seu temps pels monjos viagers,segons conta Bobynet (1663).D’una banda, les regles monàsti-ques no els permetien l’ús d’ob-jectes sumptuaris, com llavorseren sovint els quadrants me -tàl·lics portàtils i, per altra banda,els viatges podien ser llargs i ambapreciable variació de la latitud.

aquest humil rellotge, doncs,respon molt bé a la satisfacciód’aquestes condicions, aprofitanta més un element de la seva indu-mentària habitual: una creu defusta que portaven penjada delcoll o de la cintura. la necessitatde conèixer la latitud no complicagaire la lectura. el monjo haviade dur el compte dels dies quepassaven i preguntar per la data i

en el programa “això ésmel” dedicat a sant Joan –iemès per iB3 el passat dia

21 d’octubre– es va incloure unasuccinta explicació de qui subs-criu sobre diversos rellotges desol portàtils entre els quals n’hihavia un realitzat per al Col·lectiuTeranyines. Com que l’explicacióva ser molt breu i, sens dubte,insuficient, es dóna tot seguit unadescripció completa del seu fun-cionament. s’informa, a més, queen el butlletí La Busca de Paper

de la societat Catalana de Gno -mònica es publicarà en breu unartícle sobre la justificació d’a-quest rellotge que estarà a dispo-sició de qui m’ho demani.

Detall del quadrant polar uni-versal

en la trobada de l’any 2000, aConsolació, del Col·lectiu Tera -nyi nes es va distribuir entre elsassistents un rellotge de sol portà-til en forma de creu –producte deltreball de bricolatge en papervegetal de qui subscriu– que es vadistribuir entre els assistents.Motivà aquest fet que s’haviaconegut una carta datada a sanDiego del missioner franciscà(mort màrtir el 1775) fra lluisJaume –natural de la vila–, mem-bre de l’equip de fra Juníperserra –fundador d’aquesta avuiciutat– dirigida, aquesta carta, alpare guardià rafel Verger on lidemanava un rellotge de solportàtil com els que utilitzavenaltres missioners en els seus viat-ges per sierra Gorda (Mèxic).

No és segur que es tractés d’a-quest tipus de rellotge “polar uni-

divulgació

Ampliació d’una explicaciódonada a “Això és mel”

raFael soler Gayà

ELS SIGNES ZODIACALS

Primavera Estiu Tardor Hivern

ARiES CRANC BAlANÇA CAPRiCoRN

gÈMiNiS vERgE SAgiTARi PEixoS

TAuRE llEó ESCoRPí AquARi

mel412_mis298 27/10/14 10.10 Página 24

mel i sucre

25

Pas 1. Elecció de costat de lacreu. Ha de posar-se cap amuntmig any d’una banda i l’altre migde l’oposada, conforme s’indicaen el cap de la creu (d’àries aVerge, o de Balança a Peixos). laplomada se suspèn en aquest cos-tat en l’angle de la creu.

Pas 2. Orientació. Per la posiciódel sol s’estima cap a quin costates pot trobar el nord i es dirigeix cap a aquest costat el peu de lacreu.

Pas 3. Inclinació. Mantenint elbraç de la creu horitzontal s’aixe-ca el cap fins que la plomadapassa per la ratlla de la latitudindicada en el fust de la creu.

Pas 4. Gir. Hores no centrals deldia: mantenint horitzontal el braçde la creu i l’angle d’inclinaciódel seu fust, es gira tot el conjunthoritzontalment fins que la puntade l’ombra del braç (sigui la supe-rior o la inferior) quedi situada, aestima, en la data del calendari

zodiacal disposat en el braç itambé en el fust de la creu.

Hores centrals del dia: enaquestes hores no és possibledeterminar el gir ni llegir l’horaen el fust per no ser suficient laseva longitud (teòricament hauriade ser infinita). Per això ha derecórrer a l’ombra de la punta delcap del fust i al calendari zodia-cal disposat sobre el braç de lacreu on, al rellotge exposat,poden llegir-se les sis hores cen-trals del dia.

Informació proporcionada. Bà -si cament, el quadrant dóna l’horavertadera en, almenys, una de lesescales i el meridià (o sigui elnord vertader) amb el pla verticalde l’eix del fust de la creu.

Lectura amb les escales supe-riors. Per a això es procedeixamb els mateixos passos però uti-litzant les puntes superiors delbraç o fust de la creu i els calen-daris zodiacals disposats enaquesta part superior.

Com d’àries a Verge el sol re -corre part de l’horitzó situat al pri-mer (del nord a l’est) o tercer (del’oest al nord) quadrants, aquestfust de la creu porta escales de lec-tura per sobre del braç, pel bonmatí o per la hora baixa tardana,inoperants de Balança a Peixos.

Disseny dels quadrants. Noméscal dissenyar els quadrants que jafiguren als dibuixos que seguei-xen amb els adhesius en papervegetal. l’única dimensió queintervé és la dels gnòmons rectes,és a dir, la llargària dels braços icap de la creu. el gruix d’aquestanomés determinarà la major omenor amplitud del camp delscalendaris zodiacals (vegeu elssignes a la pàgina anterior). aixíqualsevol es pot fer un rellotgeamb la mida que vulgui i justaugmen tant o disminuint elsdibuixos.

Quadrant orientat devers les 9h i 30’un dia de mitjan Virgo o Àries i lati-tud de 39,5º N.

Adhesiu utilitzat per a la cara delquadrant d’Àries a Virgo i per a cinccostats. Adhesiu utilitzat per a lacara del quadrant de Libra a Piscis iper a quatre costats.Creu: gruix, 15 mm; ample de bra -ços i fust, 23 mm; altària d’aquests,23 mm i 110 mm.

Adhesiu utilitzat per a la cara delquadrant de Libra a Piscis i per aquatre costats.

Quadrant orientat un dia de mitjanLibra o Piscis, latitud de 39,5º N.

mel412_mis298 27/10/14 10.10 Página 25

mel i sucre

Feim un pensament... sec.els darrers anys i sobretotels darrers mesos, s’ha

parlat molt de la dessecació com-pleta del mar d’aral (un mar situ-at a l’àsia central entre Kazakhs -tan i uzbequistan). analitzarembreument la situació històricamés actual que ha portat a la mard’aral i la regió que l’envolta aveure’s sotmesa a una profundacrisi que inclou tots i cada un delsàmbits de la vida al planeta (cli-matologia, ecologia, economia,biosfera...). seguint els passosque han provocat aquesta proble-màtica així com les conseqüèn-cies que comporta la degradaciód’un espai on l’element central ésl’aigua.

On és el mar d’Aral?la ribera del mar d’aral és un

dels centres més antics de la civi-lització del món. aquesta regió téterritoris àrids i semiàrids exten-sos amb només el 5% d’oasis den-sament poblats. l’aigua és el coscentral d’aquesta regió entorn almar d’aral (el quart llac interiormés gran del món abans de 1960).la dependència de la mar per aldesenvolupament de la civilitza-ció a l’àsia central data d’èpo-ques antigues. l’aigua i la irriga-ció han estat sempre la base de lavida, el desenvolupament de cadacosa viva, i el component princi-pal de la naturalesa a la regió.

a principis del s. XX vivien enaquesta regió entre 7 i 8 milionsde persones. les terres irrigadessuposaven prop de 3,5 milionsd’hectàrees i tenien xarxes d’irri-gació a diversos nivells, que erenla base econòmica de la societat.

condicionats per fluctuacions delclima i fan canviar l’ambient de laregió. el principi de l’agriculturairrigada a la regió data dels s. Vi-Vii aC i coincideix amb l’èpocamés pròspera de la civilitzaciómés antiga, que necessitava de lairrigació com un factor decisiu enl’important desenvolupament his-tòric i socioeconòmic.

el mar d’aral funciona comun evaporador gegantí, prop de 60

Feim un pensament

... geogràfic

Mar d’Aral

GuilleM serra Bou, GeòGraF

actualment la població excedeixels 60 milions de persones. De lamateixa manera, les terres irriga-des s’han quasi triplicat (7,9-8,3milions d’hectàrees actualment).

Què ha passat?el mar d’aral ha tingut histò-

ricament canvis periòdics de laseva superfície aquàtica, és a dirles extensions són seguides perenretiraments. aquets canvis són

26

mel412_mis298 27/10/14 10.10 Página 26

mel i sucre

km3 d’aigua s’evaporen cada any.Contribueix a la millora hidrotèr-mica del règim climàtic de laregió, influenciant els règims deplantes àrides, i augmentant aixíla productivitat de l’aigua per a lapastura, i permetia el funciona-ment normal dels pous artesians.l’equilibri ecològic (natura-fac-

tors antròpics) va ser estable finsal principi dels anys 60. Quan elmar d’aral tenia un volum de1.044 km3, i un territori de l’aiguad’uns 68.000 km2.

avui l’aral i la seva riberatenen clar que els desastres ecolò-gics s’han d’atribuir principal-ment als factors antròpics. el crei-

xement del consum de l’aigua vacombinar el cultiu de nous territo-ris irrigat, on principalment esprodueix cotó i arròs, juntamentamb l’augment en la població quetreballava en agricultura. el fluxde l’aigua cap al mar dels dos sis-temes principals dels rius (l’amuDarya i el syr Darya) s’ha parattotalment. la degradació del mard’aral ha provocat que s’hagiconvertit en el cos de dipòsitssalats més gran del món, situat alcentre dels deserts asiàtics.

Impacte climàticel clima de l’àsia central és

un clima continental molt acusat,allunyada de qualsevol oceà, lesmasses d’aigua més properes sónel mar Caspi i el mar d’aral. i sitenim en compte la situació críti-ca del segon... és fàcil entendreque el clima ha sofert uns efectesimportants.

Durant els darrers anys del s.XX la sequera i l’aridesa han fetque s’agreugés el problema delmar d’aral, portat canvis al vol-tant de sensibles en condicions declima. en el passat l’aral era con-siderat un regulador que atenuavaels vents freds de sibèria i quereduïa la calor de l’estiu. els can-vis del clima han conduït a gene-rar un estiu més curt i més sec, ide forma oposada hiverns mésllargs i freds.

Impacte sobre els sòlsla immensa majoria dels sòls

a l’àsia central són lleugers itransportats fàcilment pel vent. lasequedat del mar d’aral ha donatlloc a dues classes de desertifica-ció: el llit del mar completamentassecat, i l’abús de la irrigacióartificial de les terres de conreu.Conseqüentment, ha aparegut unnou desert, aralkum, al centredels grans deserts asiàtics, morfo-lògicament és un pantà salat,rodejat de dipòsits de sal sòlida,on es combinen altes restes sòli-

27

mel412_mis298 27/10/14 10.10 Página 27

mel i sucre

Impacte econòmic la taxa de malaltia té tendèn-

cia a augmentar progressivament.les víctimes primàries de les

crisis eren les capes més vulnera-bles de la societat: nens, dones,pobres, malpagats, tant de ciutatscom àrees rurals.

la sang, les malalties onco -lògiques, l’asma i les malalties car-díaques estan progressant. lainvestigació mèdica prova que laincidència i el creixement d’aques-tes malalties són directament pro-porcvionals al desastre eco lògic.

Previsió de futursi bé fa uns 10 anys es con-

templaven diversos escenaris,actualment es considera que ladessecació total del mar d’arals’esdevindrà en uns 5 o 10 anys.

moltes d’aquests, no obstantaixò, han desaparegut o estanamenaçades. Hi havia 500 classesd’ocells, 200 espècies de mamí-fers i 100 espècies de peixos,milers d’insectes i invertebrats.

Impacte en els ecosistemes la conca del mar d’aral es

caracteritza per tenir una estructu-ra espacial complexa d’ecosiste-mes. aquests són influenciats perles condicions físiques i geogràfi-ques de la regió, les conseqüèn-cies de la seva utilització econò-mica durant molts segles, i lainfluència activa de processosantropogènics moderns. els eco-sistemes d’aral s’estan convertinten ambients de condicions desèr-tiques extremes.

des com dipòsits minerals, o sòlsfets malbé pels fertilitzants.

Impacte en el criosfera una de les conseqüències més

perilloses de la sequedat del mard’aral, és l’augment de la degra-dació de les glaceres muntanyo-ses de l’Himàlaia, el Pamir, Tien-tien-shan, i de l’altai, que a lavegada alimenten el syr Darya il’amu Darya (els rius que alimen-ten el mar d’aral).

Impacte sobre la biodiversitat en el passat, l’especificitat del

mar d’aral va contribuir a la ri -que sa i a la diversitat d’una biotaque es podria comparar ambl’afri cana. aquesta àrea posseïala meitat de les espècies que estrobaven dins l’antiga urss;

Tots els productes

per a ca vostra

Carrer de Petra, s/nSant Joan (devora la Cooperativa)

Tel: 971 52 63 24

28

mel412_mis298 27/10/14 10.10 Página 28

mel i sucre

29

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 121 2 3

1

2

3

4

5

6

7

4 5 6 7 8 9 10 11 12

viuqueEtnia` L’arna2.ada.ybanterratreent avseL’arna7

8

9

10

11

12

13tentAssficial.

queelAcabaseuenonaAlla

ıaCo5.o.seccioesser´L’a.vfeca

l’aiguaolum,velpprendreaunEs´ella.erpamtacteconntacteen

l’Aran.adirigirviuqueEtnia

eates.blesdeatuesest`aleslig·telInntel6.d’acabar.s’ha

d’unaes´mcobrenqueelstornaesquecarnlattantıauen¨freqes´msobrenaturalesser

usl’anoavcongelaesquanl’aiguaAugmencor.delCor4.sac.

...es´mfameonsi...:unn’eraıjardEl3.a.l’aigubam

aterrariao,vioidroahUnl’Aran.L’arna2.ada.ybanterratreent

oInstitucioeates.Arti-encia`lig

o.oraciocorptirosa.avtorna

d’aquestatntde-quanusdeavtamenteviarl’en...

cuidatn’eratrarenntrarfinsaterraria

avseL’arna

ertanpoRelatiucdeossabunasedeonmtiguesatrevitsserdeHan4.animals.slelitzar·quilsua.tacticamentPr`a

trobensempreQue2.ota.p

devuitdees´mbamalHoritzonta

xal.coogioerlaal’ili,atentyertanbreNom5.feta.malirouc

llegumenimTTenimania.d’Aquit`aestratagemesfererpatrevits

quinsapjaQueanimals.baraljugarerP3.sua.

EnquadraMotsalststanntsemtrobir`Es´dues.aribaarnoerptadecantEsys.andevuit

meitatladees´M1.als:

Menjarxal.natural.bre

sdinallegum-anbamestratagemese.´tgustquin-tranobar.tsEnquadra

queonicir`olaficarertgentdemeitat

´facultatsIstanafinsıcam

oleic.acidl’`adevisthanossifarhiAngelesLosRevladetemps

tauntmleserperdutphafill

eigvNot.antvossiblemenprostir,

llengualaregulaquetentAssficial.

Conjuncurt.moltes´bulIstan“PdeglaislaserSol10.oleic.

Colom.ofolToenarribarvist9.....anotlatitsenthehi...AIndustrial.oolucioRev

dehabituales´mEles.ytancercaCIALa8.compte.el

negaci´lahahiclloquinaQuarttas.unaforjadatement

Tija7.castellana.llenguaeates.blesdeatuesestales

lesdetnjuntElartit”.“P

ester`oSald’unDes9.deciutat...enseLondr

ovidb`ouncercameuElo.ciomin-Quart

erproreffedeoInstitucioeates.

del’escaladequalqueRealitza10.laasSogaorno.praunA9.eix.p

relacionadaparaulacals.ovorafforaparaulalaaoturunPujataifesanmavisiv

casiseteerquppromesaterralaanana

matances.nesd’uıpic´tertanpoRelatiu

salutlaBodo.dequladiraanemcosa,qualqueamasdesbaratalaocussa,la

d’unal’estudiaoenarvraMotsalsaquestabamrelacionada

noegadesvEscasses8.cals.ca.rancFFran¸deciclistaoltavla

eloo,programacioasevlatacadenaLa7.ascis.delsunalaAgitijueus.delspromesa

compraraigvEm6.matances.xal.coogioerlaal’ili,atentyertan

dretadeno-artaqu

gasos.bamıcula´l·elp

derosTTros.MotsunasurtnounaopaTTopaot.vseuel

tele-cadenaparaulala

ca-unacomprarMenjarxal.

naloSoluci

erqupetic`frenticdalitatMo12.on.moosarpaFbituals.

partidarisEls11.ıqu´psfacultats

US

61:oumer´nmelisucre.cat/?p=1799

a:resoldredeuopEl

fira.laavse’neerquogr`tipoduccioreprodedalitatbut.emuncomcaoblaosar

s’estanebtamtsardelpartidarisd’unalectuals·telintiıquiques

N I V E R S I T A TA L E R I C O R O S

melisucre.cat/?p=1799

Es-afica.graledfiLabut.

ha-ttornantersona.pd’una

1.ticals:Verrticals:

d´queviesasalaamexicartoInnto13.

desprenimenunhahinepropiallsvca

teniennoquealsdeuonicquitect`o

delsliaıamfflaDediariunuerra;qesadel’escaladeta

freqbamudancesmfaQue1.

ital.apcl’actualanomonadoDeessaguerra.degasbam

fonsAlneu.detenimentunerFFer12.ı.esquferasnfamlaDe.yalemangeneltenienlaamostraHitlercar.sortir

elemenAquest11.moixos.delsd’esquerramadridistadiari

salutlaaerpBodo.de

encia.`ufreq

ital.degregaDeessa

mar.delfonsaAllaniu.

delsılia´famiraasevlaar-temennt

dreta.ad’esquerradretade A

U

PODOLEG

P L I C A T S T S ES E N C A M A C A

N A V A R R A A BA C T A R E S T OR S P A S T I S RU S O M E R A A GB R I R M A E M IA I C P I T E R A

U A P I T I R R RA R R A E S T A R AR E I N E S O R A MQue freq

passatempsMots enquadrats núm. 62

arNau MoraTiNos i BorDoy

mel412_mis298 27/10/14 10.10 Página 29

mel i sucre

Comentari al mes de setembre

enguany, el setembre ha pre-sentat uns valors de temperaturamolts més elevats que els normalsper a aquest mes. la temperaturamitjana ha pujat quasi 2 ºC res-pecte al setembre de 2013 i úni-cament ha baixat 0,8 ºC respecte al’agost. Ha presentat el valor méselevat de la sèrie d’anys que duimregistrats, des del 2008. l’any2011, és l’únic any en què trobamuna mitjana mensual que s’apro-xima a la d’enguany, amb 23,2 ºC.l’esperat canvi de temps, de finald’agost, que anuncia que ja s’a-propa la tardor, en aquest any nos’ha arribat a fer present de mane-ra clara en el setembre, ni tampoca l’octubre. estam davant una si -tuació atmosfèrica totalment inu-sual per a aquesta època de l’any.

si ens fixam amb el gràfic detemperatures del setembre, obser-vam una lleugera baixada a partirdel dia 22 i fins a final de mes.aquesta variació coincidí ambuna inestabilitat atmosfèrica queens va aportar quasi bé les úni-ques precipitacions del mes. alturó de son Juny s’han comptabi-litzat solament 32,9 mm en tot elmes. Potser que a altres indretsdel nostre terme hagi plogut unpoc més. el mal temps de la

meteorologia

Dades de l’estació meteorològica del CP Son Juny

JoseP roiG

Radiació solar Energia generada Radiació/ Tª mitjana Diòxid de carboni Petroli que es

(Wh/m2) (kWh) Energia plaques (ºC) no emès (Kg) necessitaria (litres)

2014 gENER 65392 5290 12,36 .... 4285 13232014 FEBRER 86239 7168 12,03 14,74 5806 17922014 MARÇ 127387 10432 12,21 15,48 8450 26082014 ABRil 173230 13542 12,79 22,23 10969 33862014 MAig 183569 14134 12,99 23,83 11449 35342014 JuNY 201024 15098 13,31 30,17 12229 37752014 Juliol 198406 14426 13,75 31,26 11685 36072014 AgoST 170775 12592 13,56 31,11 10200 31482014 SET. 130515 9828 13,28 28,53 7961 2457

2013 SET. 125885 9668 13,02 26,43 7831 2417

oCTuBRE 2014 (fins a dia 24)

Temperatura mitjana 21,4 ºCTemperatura més alta 31,7 ºC (dia 18)Temperatura més baixa 14,2 ºC (dia 23)Pluviometria 7 mm velocitat mitjana del vent 3,7 Km/hvelocitat màxima del vent 40,2 Km/h (dies 16)Direcció del vent predominant oEvaporació mitjana (evaporímetre Piché) 3,5 ml/dia

MES DE SETEMBRE2014 2013

Temperatura mitjana 23,9 ºC 22 ºCTemperatura més alta 34,1 ºC (dia 8) 29,6 ºC (dia 6)Temperatura més baixa 15,6 ºC (dia 27) 15,6 ºC (dia 24)Pluviometria 32,9 mm 11,5 mmvelocitat mitjana del vent 2,5 Km/h 4,5 Km/hvelocitat màxima del vent 48,3 Km/h (dia 2) 49,7 Km/h (dia 29)Direcció del vent predominant S-SE S-SoHumitat mitjana 77% 76,00%Pressió mitjana 1013 mb 1015 mbEvaporació mitjana (evaporímetre Piché) 4 ml/dia 3,4 ml/dia

30

EvoluCió PERíoDE 2008-2014

Temperatura mitjana Pluviometria2014 2013 2012 2011 2010 2009 2008 2014 2013 2012 2011 2010 2009 2008

gENER 12 10,7 10,6 10 9,7 9,8 11,8 31,8 56,9 32,9 74 56 67,9 37,5FEBRER 11,9 9 7,8 10,7 10,4 9,9 11,4 24,3 37,5 50,1 59 73,8 22,6 14,6MARÇ 12,5 12,9 13,2 11,8 11,2 11,7 12,3 25,2 32,3 15,4 40,2 43,7 39,1 34,9ABRil 16,6 14,4 14,9 16,2 14,1 13,6 14,9 24,5 69,2 34,4 7,9 44,2 50,6 15,6MAig 17,5 16 19,2 19 16,9 19,7 17,3 59,1 40,8 7,4 12 122,2 24,2 124JuNY 22,8 21,2 24,3 21,2 21,3 23,3 22,6 100 7 2,7 58 10,2 1,6 32,4Juliol 24,3 25,6 24,7 23,9 25,7 25,9 24,6AgoST 24,7 24,9 27 25,6 24,9 25,9 25,2SETEMBRE 23,9 22 22,2 23,2 21,5 21,6 21,7

mel412_mis298 27/10/14 10.10 Página 30

mel i sucre

darrera setmana del mes provocàque es refrescàs un poc l’ambient,amb baixada perceptible de lestemperatures màximes; no tant enles mínimes que han continuatsimilars al llarg del període. si nofos estat per aquesta pertorbació,la mitjana hauria superat la d’a-gost, com anava passant finsabans del citat dia 22.

les precipitacions d’aquestinici de tardor no han estat de laintensitat prevista per a aquestaèpoca. De totes maneres, la preci-pitació d’enguany ha superat ladel setembre de l’any passat, enquè es recolliren just 11,5 mm.

en quant a altres variablesmeteorològiques, la humitat mit-jana ha pujat una mica respecte al’agost, passant del 74% al 77%.encara que hagi baixat lleugera-ment l’evaporació mitjana, de 4,8ml/dia, de l’agost, a 4 ml/dia, enel setembre, s’ha mantingut certa-ment elevada per a aquest mes; ésque hem tengut quasi bé tres quar-tes parts del mes amb una clima-tologia gairebé estival. els dies demal temps han estat escassos.D’aquí que el setembre hagi estatnovament un mes de poc vent. lavelocitat mitjana s’ha quedat enels 2,5 Km/h. solament en un dia, la velocitat mitjana diària hasuperat els 5 Km/h. el cop devent més intens es produí el dia 2amb una velocitat de 48,3 Km/h.el vent ha tornat bufar de manerapredominant de s-se, com ja hova fer als mesos de maig, juny,juliol i agost, direcció entre mig-jorn i xaloc; vent càlid que enaquest mes no ho contribuït arefrescar l’ambient tal com s’espe-ra amb el pas de l’estiu a la tardor.

Comentari al mes d’octubre

Comentari: el temps atmosfè-ric propi de la tardor, més fresc ihumit, no acaba de fer-se presentenguany. l’ambient estival, sec,d’estabilitat i temperatures més béaltes, que dominà gran part delsetembre també s’ha imposat a

l’octubre. Fins a l’actual data,pràcticament no ha plogut, 7 mm;i, durant la major part del mes,donada la suavitat de les tempera-tures, hem pogut continuar ambroba d’estiu. Hem tengut molts dedies clars, amb sol brillant. així,durant el dia arriba a fer calor; lesmàximes han superat quasi bésempre els 25 ºC i en bastants dedies s’han acostat als 30 ºC. Única -ment a la nit o a la matinada potsnotar una certa frescor a l’aire.

la pagesia ha anat llaurant laterra, fent desaparèixer dels campsels darrers rastres de l’estiu, perpreparar-la de cara al nou cicleagrícola. Però la vegetació acusauna falta important d’aigua; no espercep l’olor de terra humida,propi d’aquesta època, aquestaroman polsosa encara i les plantessilvestres i els cultius de secà noes troben suficientment hidratats.sembla que els efectes del canvid’estació, de l’estiu a la tardor:caiguda de les fulles dels arbres defulla caducifòlia, el verd tendre ifresc dels brullols i les herbes,vent i inestabilitat atmosfèrica, esretarden més del que pertoca.

Parc solar fotovoltaic

en el mes de setembre laradiació solar captada per les pla-ques ha tornat disminuir i demanera important en relació al’agost. el dia segueix acurçant-sei tenim ja menys hores de llumsolar (12 h i 25 m: mitjana delmes). s’han generat 2764 Kwhmenys que a l’agost; però ha tor-nat augmentar una mica el rendi-ment, que ha passat de 13,56 a13,28, atribuïble al descens de latemperatura; per això, s’hanecessitat menys radiació perobtenir cada Kwh. si comparamel setembre d’enguany amb elsetembre de 2013, observam quehan estat dos mesos molt similarsja que la diferència d’energiagenerada ha estat mínima: 160Kwh més al setembre d’enguany,però el rendiment fou una micasuperior en el 2013, en el que latemperatura fou més baixa. en elque duim d’any, els mesos de2014 en què s’ha generat menysenergia que en el 2013 són:, a mésde l’agost, el gener i el juliol.

31

mel412_mis298 27/10/14 10.10 Página 31

mel i sucre

Sant Joan i els santjoaners

Imatges per al record

aMaDor De sa Plaça, aMaDor Passol

a finals dels anys cinquanta, el fotògraf antoni Jiménez Vidal va visitar el poble de sant Joan i varetratar diferents indrets del nostre poble. la possessió de sa Bastida, l’església parroquial, el san-tuari de Consolació... aquestes tres fotografies estan fetes a la possessió de sa Bastida; hi podemveure les cases, el forn i la porxada amb els carros. aportació fotogràfica: arxiu d’amador BauçàBauçà “Passol”.

32

mel412_mis298 27/10/14 10.10 Página 32

mel i sucre

33

mel412_mis298 27/10/14 10.10 Página 33

mel i sucre

la magrana és una bona font de vitamina C,fibra i antioxidants. Hi ha un truc per treure

els grans de la magrana més fàcilment. Primer detot, tallar-la per la meitat, llavors agafar una mitjapart i, amb la polpa per avall, donar-li cops amb lamaça del morter. D’aquesta manera tots els gransde la magrana cauen sense gens d’esforç i sensenecessitat d’embrutar-se les mans.

Ingredients

- 2 quilos de magranes agres- 1 quilo de sucre- 1 canonet de canyella

Preparació

- Pelar les magranes i separar els grans.- liquar o bé picar els grans de magrana dins unmorter i colar el suc amb un colador xinès i llavors

colar altre cop amb un drap de cotó. - Pesar el suc així obtingut i posar el sucre pes perpes (parts iguals).- abocar la preparació dins una greixonera, junta-ment amb un tros de canonet de canyella.- Ha de bullir a foc molt fluix.- Deixar coure deu minuts sense deixar de remenaramb una cullera de fusta i apagar el foc.- l’endemà, deixar coure altres deu minuts. unavegada freda, mirar si ens agrada la consistència.- Quan la melmelada és tèbia, col·locar-la dins potsben nets i secs.- Tallar rodones de paper vegetal mullat ambconyac. el paper ha de quedar en contacte amb lamelmelada sense que quedi gens d’aire.- Tapar els pots i enganxar una etiqueta amb elnom de la fruita i la data en què l’hem empotada.- aquesta melmelada serveix per acompanyarplats de carn, sobretot porcella rostida, magretd’ànnera o llom a la planxa.

m CUINA D’AQUÍ I D’ALLÀmMelmelada de magranes agres

saCraMeNT Ferrer

PLANTERS

ORNAMENTALS

NICOLAU Producció i comercialitza-

ció de plantes i plantersornamentals i hortícoles

e-mail: plant.nicolau@teleline.esTel.: 971 56 03 46Fax: 971 56 07 19Cra. de Vilafranca, km 3

34

mel412_mis298 27/10/14 10.10 Página 34

mel i sucre

35

agenda

Horaris de bus

(per tornar de Palma, s’ha d’agafar elbus a l’estació intermodal de Palma,direcció Montuïri; dàrsenes 14 a 17;els horaris marcats amb ☎ requerei-xen re serva prèvia, al 617 365 365 (9-18/19 h))

sant Joan - Palma (per Montuïri)Dilluns a divendres: 6.50, 7.50, 14.45,16.05

Palma - sant Joan (per Montuïri)Dilluns a divendres: 12.00, 13.15,15.45, 18.30, 19.15

sant Joan - Manacor (per Vilafranca)Dilluns a divendres: 6.50, 8.45,11.30☎, 13.30☎, 16.00☎

Manacor - sant Joan (per Vilafranca)Dilluns a divendres: 11.00☎, 13.00☎,15.35☎, 19.30☎

Horaris de tren(en negreta, trens combinats ambautocar; entre parèntesis, hora de parti-da de l’autocar des de sant Joan; l’au-tocar va a sineu, on el tren passa endirecció Palma a .40)

sineu - PalmaDies feiners: 6.40, 7.40, 8.40 (8.25),9.40, 10.40 (10.25), 11.40, 12.40,13.40, 14.40, 15.40, 16.40, 17.40,18.40 (18.25), 19.40, 20.40, 21.40,22.40.Dissabtes, diumenges i festius: 6.41,7.41, 8.41 (8.25), 9.41, 10.41, 11.41,12.41, 13.41, 14.41, 15.41 (15.25),16.41, 17.41, 18.41, 19.41, 20.41(20.25), 21.41, 22.41.

Palma - sineuDies feiners: 6.15, 7.15, 8.15, 9.15,10.15, 11.15, 12.15, 13.15, 14.15,15.15, 16.15, 17.15, 18.15, 19.15,20.15, 21.15, 22.15.Dissabtes, diumenges i festius: 6.10,7.10, 8.10, 9.10, 10.10, 11.10, 12.10,13.10, 14.10, 15.10, 16.10, 17.10,18.10, 19.10, 20.10, 21.10, 22.10.

sineu - ManacorDies feiners: 7.00, 8.00, 9.00 (8.25),10.00, 11.00 (10.25), 12.00, 13.00,14.00, 15.00, 16.00, 17.00, 18.00,19.00 (18.25), 20.00, 21.00, 22.00,23.03.Dissabtes, diumenges i festius: 7.00,8.00, 9.00 (8.25), 10.00, 11.00, 12.00,13.00, 14.00, 15.00, 16.00 (15.25),17.00, 18.00, 19.00, 20.00, 21.00(20.25), 22.00, 23.03.

Assistència mèdica

Centre sanitariCita prèvia:

902 079 079 - 971 437 079dilluns horabaixes

de dimarts a divendres8:00 h a 13:00 h

resta d’hores i de diesPaC de Vilafranca

Apotecaria

de 9:30 h a 13:30 hde 17:00 h a 20:00 h

diumengesdia 2 de nov. Porreresdia 9 sant Joandia 16 Vilafrancadia 23 arianydia 30 Montuïridia 7 de des. Petra

el sol

surt es pon

1 nov. 07.16 17.47

15 07.32 17.33

30 07.48 17.25

15 des. 08.01 17.25

Telèfons d’interèsTelèfon d’emergència 112Bombers 085 / 971 550 080urgències uVi 061PaC (Vilafranca) 971 560 750Centre sanitari 971 526 508apotecaria 971 526 252Policia local 630 983 592Guàrdia Civil 971 560 027Policia Nacional 091ajuntament 971 526 003Gesa 971 554 111Centre meteor. 971 264 610oCB 971 723 299

Dies assenyalats

Novembre: Tots sants (1), els Morts (2), sant Carles (4),santa Cecília (22), sant Climent (23), santa Catalina(25), el beat ramon llull (27), sant andreu (30).

El mes

“Mata el porc en creixent si no vols que torni dolent”.Com veieu ja començarà a fer més fred i és temps dematances, encara que pel desembre encara sentireu gri-nyolar molt més els porcs a la sortida del sol. És hora dela recollida de l’oliva i molt bon temps si heu de sembrarametlers joves. si voleu recollir patates cal que les plan-teu per la lluna vella. al secà és temps també de fer gua-ret i sembrar (ordi, civada, faves i blat), cultivar i ester-rossar. si plou, hi haurà esclata-sangs. i recordau que perTots sants bunyols i rosaris amb carabassat.

(Notes preses del Pronòstic 2000, de La terra i el temps d’a. Gi nard ia. ramis, a més d’al tres informacions orals.)

Ajuntament

De dilluns a di ven dres: de 8 h a 14 h

Biblioteca

De dilluns a divendres: de les 17h a les 23h

Dissabtes: de 10h a 12:30h

Casa del pare Ginard

Dilluns, dimecres i divendres: de 10 h a 14 h Dimarts i dijous: de 10 h a 14 h i de 16 h a 20 h

Efemèrides

Novembre de 1994• la premsa va publicar unesdeclaracions “off the record”del batle de sant Joan, confir-mant que la xarxa d’aigua pota-ble s’estenia fora del poble, pelcamí de son Baró, fins a unadistància de 800 metres. elperiodista assegurava que elbatle li va dir “ja sé que això quefeim és il·legal, però no ho posisal diari”.• segons els plans del Consellde Mallorca, no s’arreglaria capcarretera de les que arribaven asant Joan fins, com a mínim, el2010. Per sort, la de Montuïri ila de sineu es varen renovarabans, per la necessitat de tenirun eix Campos-inca.

Novembre de 2004• Cada vegada que plovia, entra-va aigua a l’edifici d’educacióinfantil de l’escola i es formavaun bassiot a cada aula. les ins-tal·lacions eren noves de trinca,ja que havien entrat en funcio-nament pel setembre, i ja neces-sitaven reformes.• l’ajuntament de sant Joanhavia de rebre una subvenciód’un milió d’euros per a deses-tacionalització turística, que esvolia dedicar a camins rurals i afer rutes turístiques.• Va aparèixer una caseta prefa-bricada prop de Consolació, enun tros que aparentment no arri-bava a la mida mínima. untemps abans, s’havia multat unaempresa que havia posat unaexposició de casetes d’aquestesdevora la gasolinera de la carre-tera de Manacor.

la lluna

31 octubre quart creixent

6 novembre plena

14 quart minvant

23 nova

29 quart creixent

6 desembre plena

mel412_mis298 27/10/14 10.10 Página 35