mel i sucre. num. 376, octubre de 2011

SucreMelObraCultural Balear -SantJoan Octubre / 2011 - núm. 376

O C B de Sant Joan Octubre / 2011 - n ú m . 3 7 6•Mel i Sucre

mel i sucre

http://melisucre.cat/l’actualitat al dia

3

publicacions han de rebre un paldel 100% en les tres línies exis-tents, algunes de les quals estaveninstituïdes des que es va fundar laPremsa Forana fa més de trentaanys –i això ja no és política, sinómanca d’ètica?

No entenem per què es menyspreala labor, protegida per la Cons -titució, de mantenir informada lapoblació, tenint en compte que lesnostres publicacions cobreixen unbuit al que no hi arriben altresmitjans de comunicació, el de laproximitat municipal.

Tampoc no podem comprendreels continus atacs a la promocióde la llengua catalana. Quin mi -llor regal pot tenir una personaque llegir les informacions del seuredol amb la seva llengua quan lamajoria dels mitjans de comuni-cació s’editen en espanyol, tra-duint en gran part de les ocasionsla realitat local? Quin millor reco-neixement a la trajectòria d’unespublicacions modestes, fetes ambl’esforç de centenars de volunta-ris, pot tenir de les institucionsque un petit suport econòmic?

ens estan sotmetent a una margi-nació total. el Consell de Mallor -ca ens exclou explícitament d’al-tres convocatòries d’ajuts perrevistes, i d’altres ajuts a la prem-

sa s’han mantingut sense captipus de dubte creant un greugecomparatiu molt important.

Tot plegat, les tres línies de sub-vencions podrien haver suposataquest exercici de 2011 una quan-titat aproximada de 180.000 eu -ros. Precisament les institucionsno “regaven” el nostre sector ambsubvencions, ja que el pressupostde tota la Premsa Forana frega els3 milions d’euros anuals i elsajuts del Govern i del Consell re -presenten una mitja del 6%.

els nostres mitjans no naufraga-ran per mor de la retirada de lessubvencions, però sí que ens dolque, gaudint del suport d’un nom-brosíssim públic que aprecia lanostra labor i ens ho reconeixessent fidel a les nostres publica-cions, llegint-la i confiant ennosaltres per inserir-hi els seusanuncis, les institucions no siguinsensibles a aquesta realitat i ensmarginin d’una manera tan vulgari cruel.

Fa setmanes que feim gestions demanera infructuosa per conversaramb els responsables polítics d’a-questa massacre, perquè ensexpliquin les seves motivacions inosaltres poder explicar les nos-tres. i, sobretot, perquè l’any queve no ens toqui també rebre.

editorial

el Consell de Mallorca va anul·larel passat mes de setembre un ajuteconòmic històric que contribuïaa l’edició de les publicacions es -crites en català i associades a laPremsa Forana de Mallorca.aquest octubre han estat inter -romputs els procediments per a laconcessió de subvencions a lapremsa en català per part de laConselleria d’educació, Cultura iuniversitats. i el Govern Balearva deixant caure que, durantaquest exercici, tampoc no hihaurà convocatòria genèrica d’a-juts a la premsa escrita.

aquest és un escenari nou amb elqual mai encara no ens hi havíemenfrontat: totes les institucionshan fet el buit a la premsa encatalà, de la manera més roí pos-sible, sense negociar, ni tan solsavisar o donar la cara, sense capexplicació i donant la notícia permitjà del BoiB.

Fins ara, durant els governs delPP, generalment es feia palès queaquesta formació política no tédins del seu ideari el fet de poten-ciar la premsa de proximitat quees fa en català, però mai no haviaarribat a l’extrem d’intentar l’ex-termini del sector. Podria arribara ser creïble –això ja és política-que s’hagués d’assolir un aprima-ment de la despesa per mor de lasituació econòmica de les institu-cions, però per què les nostres

Un menyspreu a la Premsa Forana

assoCiaCió De PreMsa ForaNa De MallorCa

mel376:mis298 26/10/11 09:24 Página 3

mel i sucre

7

Moció presentada pel PSOEen relació a les obres d’amplia-ció i reforma de l’hospital deMa nacor que, defensada perFrederic Febrer, instava la Conse -lleria pertinent a no renunciar aaquestes obres, ja que són neces-sàries per la nostra comarca. vaser aprovada per unanimitat.

Moció presentada pel PSOEsobre la modificació de la llei3/2007 de la funció pública ambl’objectiu de suprimir la llen-gua catalana com a requisitd’ac cés a la funció pública.Tam bé defensada per FredericFebrer, va esgrimir multitud decontundents raons legals, socials iculturals per mantenir com arequisit per accedir a la funciópública el coneixement del català,com a llengua autòctona cooficiala les illes Balears. la moció vaser aprovada per 6 vots a favor (3axsJ + 2 Cxi + 1 Psoe) i 3 abs-tencions (PP), escenificant així elprimer desencontre entre els dospartits majoritaris de l’equip degovern. els membres electes delPartit Popular trobaren en l’abs-tenció la millor manera de noentrar en contradicció amb lestesis profundament castellano-centralistes i exaltadament antica-talanistes dels seus representantsa nivell autonòmic i estatal que,per desgràcia dels que aspiram faanys i panys a poder viure en paudins una certa normalitat lingüís-tica, semblen de cada dia mésforts i més intransigents. Com vadir un savi: “per ventura tendranla força, però no la raó”. i encaravull afegir que per ventura una deles més grans desgràcies de lagent de pau d’aquest món, és quela força quasi mai està de la banda

ho havia d’haver dit abans, que jano hi havia temps de rectificar resdavant la imminència de l’exhau-riment del termini per entregar elspapers, i va passar directament ala votació. el punt va ser aprovatper 7 vots a favor (3 PP + 3 axsJ+ 1 Psoe) i 2 abstencions (Cxi).

Els membres electes delPartit Popular local troba-ren en l’abstenció la millormanera de no entrar encon tradicció amb les tesisdels seus representants anivell autonòmic i estatal

el següent punt plantejava lasol·licitud d’un préstec mitjan-çant la línia ICO per entitatslocals 2011, per valor d’uns 58mil euros. amb un interès del6,5% i a retornar en 3 anys, aques -ta és una línia de crèdit que l’ad-ministració central posa a l’abastde les administracions locals perafrontar el pagament de facturesde proveïdors endarrerides, i pa -reix que, en el cas de sant Joan,basten per pagar tot lo que hi had’enrere. en el torn de paraules, elportaveu de Cxi va demanar quinspréstecs tenia en aquests mo -ments l’ajuntament, i el batle vacontestar que 3: el de 500,000 €de principi de la legislatura passa-da, que se n’havien tornats devers345,000, i els leasings de la palamecànica i de l’agranadora. Pas -sat a votació, el punt va ser apro-vat, com l’anterior, per 7 vots afavor (3 PP + 3 axsJ + 1 Psoe)i 2 abstencions.

a partir d’aquí, es varen pas-sar a la consideració del plenaritres mocions, a saber:

Sessió ordinària de dia 28 desetembre de 2011.

va començar un poc passadesles nou del vespres, amb tots elsregidors presents i una desenad’assistents de públic.

Com que no es va plantejarl’aprovació de l’acta de la sessióanterior (no n’explicaren elsmotius), el primer punt ja va ser eld’assabentar el ple dels decretsde batlia expedits des de la darre-ra sessió.

sobre el Pla d’Obres i Ser -veis (POS) de 2012, el batle varepartir un grapat de papers entreels regidors, i va explicar que l’e-quip de govern proposava presen-tar un projecte que contemplavaarreglar el tema de les aigües plu-vials de “sa claveguera” (quecanalitza l’aigua des del carrer dePetra al de la raval), i de la plaçade la Constitució, canalitzant-lasoterrada fins a la síquia de sonsantos, a demés de dotar de cla-vegueram el carrer de Tramun -tana, que se veu que no en té. Totplegat, un pressupost d’un pocmés de mig milió d’euros. en eltorn de paraules, el portaveu deCxi va agrair a l’equip de governque hagués acceptat totes lesobservacions i propostes que ellmateix va fer en el moment que liva ser presentat el projecte, peròva afegir que no hi podia votar afavor, en considerar que la partcorresponent a la dotació de cla-vegueram al carrer de Tramun -tana no hi hauria d’estar inclòs. elmotiu al·legat era que un temps lesobres del clavegueram eren finan-çades pels veïns afectats mitjan-çant contribucions especials. elbatle va argumentar que tot això

ajuntamentReflexions municipals

JoaN sasTre JoaN

mel376:mis298 26/10/11 09:24 Página 7

mel i sucre

de la raó. Bé, deixem-ho aquí.Moció presentada per totes

les formacions polítiques relati-va al Fons de cooperació muni-cipal. Defensada per na CatalinaGayà en nom de tots els grupsmunicipals, reclamava que no esretallés la quantitat d’aquest fons,que el 2010 hauria de suposar persant Joan ni més ni menys que laquantitat d’uns 92.000 eurets.Passada a votació, es va aprovarper unanimitat. es veu que laqüestió econòmica sí que té poderabastament per contrapassar lesideologies polítics.

en el setè punt, el batle i elsdistints delegats varen fer un pocde balanç de les realitzacions delsprimers 100 dies de govern (alprimer edil li va sortir “100 anys”,però va rectificar immediatament.en què devia pensar?)., que inten-taré resumir un poc:

els comptes de 2010 es varenpresentar dins el termini exigit perla llei. (el batle va agrair la dedi-cació del secretari, GregoriNicolau, a aquest tema)

s’ha iniciat la primera fase deles obres de la Plaça de la Cons -titució.

Per mor d’aquestes obres elmercat dels dijous ha recuperat laseva situació d’antany; al carrerdel Mestre Mas, entre Can Fiol ila Banca March.

Dia 3 d’octubre s’inicien lesclasses de l’escola de música.

Dins poques setmanes es re -pren dran les reunions per conti -nuar fent feina amb l’agendalocal 21, s’avisarà oportunament.

Dins poc temps tornaran aestar en condicions de funcionarels automatismes de les barreresd’accés del Punt verd de baix dela vila, fetes malbé per un llampfa devers 2 mesos.

Han estat 100 dies estalviant entot i per tot, i segurament el 2012encara s’haurà de cercar la manerad’estalviar molt més. la legislatu-ra ja va començar “abolint” el

dinar institucional d’acomiada-ment dels regidors sortints i ben-vinguda dels nous, i aquesta acti-tud d’estalvi i retall de la despesaserà la tònica de tota la legislatura.

en energia elèctrica, s’esperaun estalvi per enguany d’uns8,000 €, la qual cosa suposaaproximadament un 30%, aconse-guit aturant part dels fanals durant7/8 hores nocturnes diàries. elregidor d’interior va reblonar lainformació explicant que seguei-xen fent feina per economitzarencara un poc més.

en la xarxa de subministra-ment d’aigua, l’estalvi esperatencara és més gran, uns 10,000 €,aconseguits amb la renovació delscomptadors i agilitzant les repara-cions de la xarxa: costa molts dedoblers posar l’aigua dins la xarxaa l’abast de tothom, i tota la quese perd abans d’arribar als comp-tadors són pèrdues totals, ja queno se pot cobrar,

la delegada d’Hisenda vainformar que, per ajudar als vila-tans a afrontar els problemes eco-nòmics derivats de la crisi que enstenalla, s’ha establert un sistemade cobrar “a terminis”, si la quan-titat és grossa. Paral·lelaments’han agilitzat els pagaments alsproveïdors de material i serveis.

les festes de 2011 han costatquasi bé la meitat del que costarenles primeres de la passada legisla-tura. això s’ha aconseguit en granpart per la mobilització d’un grupde “voluntariat” important, quehan participat activament en laorganització i desenvolupamentde diversos actes. en aquest puntla delegada de festes va agrair lacol·laboració desinteressada delvoluntariat, i el delegat “conjunt”(la delegació està compartida) vaentonar un “mea culpa” i va de -manar disculpes per un descuidque va revertir en que les ensa-ïmades de l’homenatge a la terce-ra edat no fossin fetes a un forndel poble.

en Cultura i educació, lamajor part de les despeses hanestat per posar en condicions lesinstal·lacions de les escoles de“son Juny”. sobre els actes cultu-rals, molts dels que s’han organit-zat no han representat cap despe-sa directa per l’ajuntament.

en definitiva, la majoria de lesintervencions donaven el missat-ge que, al menys durant unsquants anys, tocarà estalviar deper tot, per que els ingressos arri-baran retallats de per tot.

Darrera aquest “master” sobreestalvi de despesa municipal, vavenir el darrer punt, precs i pre-guntes:

Per part de Cxi hi va haver lessegüents:

– si se talla un carrer per arre-glar una pèrdua d’aigua, s’han deposar indicadors.

– s’han de col·locar millor lesbarreres que s’utilitzen per senya-litzar el mercat dels dijous, sobretot els vespres, per evitar acci-dents als vianants.

– va avisar d’una avaria de laxarxa d’aigua a la rotonda dedevora “es revolt d’en Pago”.

– lamentant que les bases dela concessió de l’explotació de lapiscina municipal no contemples-sin determinats aspectes sobre laneteja de les instal·lacions, sobretot dels urinaris.

– sobre la comissió de festes,demanant qui en formava part, sihavien cobrat, i si el vehicle de lapolicia municipal estava a l’abastde tothom.. l’equip de govern vaaclarir, ara l’un ara l’altre, que lacomissió de festes havia tingut elsuport d’un grup important devoluntariat, que no havia cobratres. sobre el cotxe municipal, di -gueren que està destinat a feinesde l’ajuntament, i que no hi cons-tància que fos utilitzat per ningúen temes particulars, però que hoinvestigarien.

– sobre les festes, va lamentarque se fes demagògia en el tema de

8

mel376:mis298 26/10/11 09:24 Página 8

mel i sucre

les ensaïmades (jo no vaig enten-dre això de relacionar les ensaïma-des i demagògia, de manera que nom’estendré en explicacions), i vatrobar a faltar la visita del consellersantjoaner a algun acte de les fes-tes. el batle va respondre que ellmateix, com a màxim representantmunicipal, havia convidat els mà -xims representants del GovernBalear, Parlament i Consell deMallorca, i que aquests estamentsenviaren les persones que conside-raren oportunes als actes que con-sideraren oportuns.

– sobre la pàgina web de l’a-juntament: “que qualcú se’n cuidiun poc de lo que hi surt”.

– També va demanar sobre elcost total del nou “punt verd”,sobre si l’empresa que ha reprèsles obres de l’edifici del sequerhavia pagat no sé què, va afegircosa sobre una de les mocionspresentades, i algun altre comen-tari que no vaig tenir temps niganes d’anotar.

i finalment, va tocar el torn alportaveu del Psoe, que per con-sideració als seus companys deconsistori i al públic, va abreviaral màxim la seva intervenció,cosa que me consta que molts delsassistents varem agrair.

– reiterant una petició ante-rior sobre la agilitació dels tràmitsde devolució als ciutadans delsimpostos cobrats indegudament.

– insistint en l’exigència que ales cases que s’hi facin obres esmostri en un lloc visible el docu-

ment de concessió de la “llicènciamunicipal d’obres”.

– Demanant la reactivació detot el tema de l’aprovació de lesNormes subsidiàries.

– Dolent-se de la inactivitat del’ajuntament en la organització dela marxa “de la part forana a lluca peu”, i demanant que en pro peresedicions els assistents santjoanerses puguin sentir recolzats de qual-que manera pel seu consistori.

– Plantejant la reactivació deles brigades locals de “protecciócivil”.

– sobre el pressupost per2012, va trobar que no se podriaaprovar en la data que diu la legis-lació vigent, el 15 d’octubre, i vademanar que aquest tràmit se fescom més aviat millor.

Crec que una família delpoble no té per que haver-sede defensar tota sola d’unaafronta d’aquesta magnitud

– suggerint al regidor d’es-ports que es nomenàs a la majorbrevetat possible una personaencarregada del poliesportiu deson Juny.

– Demanant si s’havien fet trà-mits amb el Consell de Mallorcasobre els “jocs esportius escolars”

– sobre la biblioteca munici-pal, en una visita recent hi va de -tectar una “saturació de llibres”.a veure si s’hi pot posar remei.

– i, finalment, un dels puntsque jo personalment vaig trobarde la màxima importància per labona convivència entre les perso-nes al nostre poble: va demanar al’ajuntament a veure si feia comp-tes fer res, en el tema d’una fines-tra-portal que, segons és sabut pertot el poble, ha comparegut a uncorral particular devers l’apoteca-ria vella.

Jo he de dir que no li vaig fermamballetes entusiastes per queja era la mala hora de la nit, i lason i el cansament ja empenyien ales totes, però vaig trobar queaquest comentari havia estat moltvalent i oportú. Conec el tema perla narració directa de la famíliaafectada, i per la notícia que vasortir a aquesta mateixa revista, itrob, crec que carregat de raó, queuna família de pau, normal i cor-rent del poble, no té per quehaver-se de defensar tota solad’una afronta d’aquesta magni-tud, que a demés li pot suposar undispendi important en doblers i enmalsofridures per solucionar unproblema que ni han cercat ni hanajudat a crear. Com a mínim l’a-juntament pot adduir que aquestaobra s’ha fet sense llicència, quesi fos estat demanada, seguramenthauria estat denegada a dreta llei.a qui se li acut, obrir un portal alcorral de cal veinat?!

i amb aquesta idea, comparti-da almenys per la gran majoriadel públic assistent, es va aixecarla sessió a altes hores de la nit.

Ferreteria de Sant Joan

de 8:30h a 13h i de 15h a 20h

dissabtes horabaixa OBERT

c/ ramon llull, 12 • 07240 sant Joan

Tel: 971 52 65 33

9

mel376:mis298 26/10/11 09:24 Página 9

l’ametler d’en vinagre ésuna varietat molt cultivadaa la zona central de l’illa.

una de les qualitats d’aquest ar -bre és la gran productivitat i labona resistència a les baixes tem-peratures. l’ametla generalmentés d’un sol bessó i el percentatgede bessons dobles és quasi nul·la(2%); el bessó és petit, però d’unsabor extraordinari. els inconve-nients d’aquesta varietat són elbaix rendiment del bessó (22%) ila tendència de l’arbre a treuretanyades, per la qual cosa s’ha depodar enèrgicament. la floracióés molt tardana, del 21 de febreral 2 de març, és per aquest fet queels tècnics agrònoms recomanenaquesta varietat per a les planta-cions a zones fredes de l’illa. elstermes municipals on se n’ha lo -calitzat majoritàriament el cultiusón: santa Maria, Bunyola, Con -sell, santa eugènia, sencelles,algaida, Petra, Binissalem i partde llucmajor. (el alMeNDro,1980: 263).

Pere estelrich, a la seva obraEl Almendro y su cultivo en el me -

diodia de Espanya e islas Balea -

res (1907: 60), classifica i analit-za aquesta ametla entre les de

forma redonenca i destaca el cul-tiu d’aquesta casta a santa Maria,els agricultors d’aquesta localitat,malgrat el baix rendiment delbessó, l’aprecien per la bona re -sistència a les baixes temperaturesi per la gran productivitat. a con-tinuació, fa menció de les excel-lèn cies d’aquests arbres, lo calit -zats a l’ametlerar de la posses sióde son llaüt (santa Maria).

l’obra el almendro (1980:255), registra les principals varie-tats d’ametles estudiades aMallorca, per aquest ordre d’im-portància: Canaleta, Ponç, Pou deFelanitx, verdereta, Jordi, vivot,Totsol, Xina, vinagrillo, andreu,Menut i lluques.

vegem a continuació algunsdels diferents noms en que ésconeguda l’ametla d’en vinagre aMallorca:

1. 1. D’EN VINAGRE

És el nom utilitzat majoritària-ment per anomenar aquesta casta.Creiem que el nom d’aquestaametla, el podem relacionar per-

fectament amb el nom de la fincaanomenada Ca na vinagre, desti-nada a la creació de vivers d’a-metlers, que va ser arrendada perla Sociedad Económica Mallor -

qui na de Amigos del Pais. aques -ta institució cultural i econòmicaimpulsada per les autoritats deMallorca, fou creada a Palma el1778 i el seu objectiu era promou-re l’agricultura, la indústria i elcomerç. entre d’altres mesuresper tal de desenvolupar l’agricul-tura, es varen fer estudis perfomentar el cultiu de la figuera ila creació a cada poble de viversd’ametlers i moreres per distri -buir-los gratuïtament. respectede la creació de vivers públicsd’ametlers, transcriurem algunsparàgrafs, localitzats a la docu -men tació de les Memòries de laso cietat:

“Pensó sabiamente la socie-

dad el establecimiento de viveros

públicos en todos los lugares de

la isla. La dificultad consiste en el

terreno que ha de ocupar el vive-

ro, si se ha de alquilar o tomarlo

investigació Quatre mots sobrel’ametler d’en Vinagre

FraNCesC CaNuTo Bauçà

cooperativa agrícola

saNT JOaNTota casta de productesper al camp a bon preu

Carrer de Petra, s/n • Tel: 971 52 63 24

mel376:mis298 26/10/11 09:24 Página 12

del pueblo, si lo tiene propio, de

donde se pagan los gastos de su

cuidado y alquiler, y si los árboles

se han de dar de balde o al justo

precio [...]. No siendo fácil deter-

minar el terreno que necesita

cada pueblo para su vivero, por-

que este ha de ser proporcionado

a la extensión del término de cada

villa [...]. Luego que los árboles

se hallen en disposición de mu -

darse, mandará el Bayle como

Presidente de la Junta a publicar

un pregón un mes antes a fin de

que acudan los que quieran sacar

árboles y trasplantarlos en sus

tierras, previniendo que cada uno

presente una relacion de las cuar-

teradas que tiene sin plantar

para que se haga el repartimiento

proporcionado al terreno que

cada uno tenga.”1

sembla que algunes d’aques-tes mesures no es posaren enpràctica, ja que a la documentaciócustodiada a l’arxiu del regne deMallorca relativa a la societat, hivàrem localitzar una carta adreça-da al president, que transcriurema continuació:

“Antonio Gibert comerciante

tiene el honor de estar encargado

por V.S. de la comisión de plante-

les de almendros y moreras hace

mas de un año. En este tiempo ha

hecho algunas prevenciones sem-

brando macetas y algun terreno

de moreritas, recogiendo moras

para sembrar en esta proxima

primavera, y preparando almen-

dras, y el parage donde se empe-

zará la nueva almáciga de almen-

dros, en el huerto dicho Ca ne

Vina gre, que en este año ha

arrendado para emplear parte de

su tierra en ese objeto; pues la de

moreras se dispondrà en el huer-

to Son Femenia, que arrendó

poco ha V.S.

A estos fines se ha expendido

algun dinero, y se irà gastando

continuamente; y como esta co -

misión, es probable que dure

algunos años, ha pensado seria

conveniente el dar cuenta de estos

gastos de quando en quando a fin

de saber V.S. lo que expende, y el

exponente lo en que finiquita. Si a

V.S. le parece puede este papel

servir de razon del estado de su

comision, y de motivo de su deli-

beracion en el asunto. Palma y

enero a 14 de 1786. Antonio Gi -

bert.”2

antoni Gibert, era soci i a lavegada diputat de la real socie -dad económica Mallorquina deamigos del País. la carta, adreça-da al president, fa referència al’hort de son Femenia, lloc on el1785 es va crear el primer viverd’arbres. aquest hort, fa el nomdel seu propietari, que el 1666 erael notari Joan Baptista Femenia3 iestava ubicat a Palma, entre lacarretera de valldemossa i lasíquia de la Font de la vila, adevora el segon molí d’aigua de lasíquia (aquestes terres estan ubi-

cades actualment dins el casc urbài són les que conformen l’anticescorxador municipal i alguns delcarrers dels voltants).Tenia unaextensió de set quarterades, cases,safareig i dret d’aigua de la síquiamajor; aquest dret d’aigua consis-tia en dues hores d’aigua, cadavint dies, de la tanda quinzenaanomenada sa Mola i una horad’aigua cada vint dies de la tandavint-i-tresena anomenada enMas sagall. També era anomenates Blanqueo, ja que el gremi delsblanquers el tenia arrendat pelblanqueig del fil, teles i d’altresfeines pròpies de l’ofici. el 1801la Real Sociedad tenia 2.206arbres sembrats al viver de sonFemenia: 2012 ametlers, 73 mo -reres, 48 tarongers, 25 magraners,26 noguers i 2 oliveres d’estaca.el 1820 aquest hort era conegutcom Can Morey.4

respecte de Ca na vinagre,topònim que encara perdura, ésun hort ubicat al Camí vell desineu, suvora el Torrent Gros,entre Ca na Melis, son Monederoi son Brotat. aquests horts i altreslloquets dels voltants (son Güells,ses Trompes, son Malferit, sonramis, son ramions, son llàt -zer...) formaven part antigamentde l’anomenada horta baixa deCiutat (l’Horta Jussana, segonsels documents antics) i la granmajoria es troben actualment des-apareguts, ja que la cobdícia i labarbàrie urbanitzadora, la cone-guda “bimbolla immobiliària” de

mel376:mis298 26/10/11 09:24 Página 13

mel i sucre

14

la passada dècada es va acarnissaramb aquest paratge.

sembla doncs, que el nom d’a-questa varietat d’ametler, portado-ra de malnom, és en realitat d’ori-gen geogràfic, i fa referència allloc des d’on varen sortir els pri-mers ametlers que la Real Socie -

dad posà a l’abast dels agricultors,amb la idea de fomentar aquestcultiu arbori a la nostra illa.

No descartam la possibilitatque aquesta varietat pugui ésseroriginària del terme de santaMaria o Binissalem, (el malnomvinagre, és viu en aquestes locali-tats vinícoles) i que la bonaacceptació per part dels agricul-tors, propiciàs l’expansió del seucultiu als termes limítrofes. siobservam el mapa de distribuciódel cultiu d’aquesta varietat, po -dem observar com el cultiu majo-ritari se centra als termes de santaMaria, Bunyola, Consell, Binis -

salem, santa eugènia, algai da isencelles. Caldria, això no obs-tant, amb l’ajut de la malnome -nació, el determinar quines d’a-questes poblacions no tenen lapossi bilitat d’ésser les originàriesd’aquesta varietat.

a l’exposició universal deBarcelona, celebrada el 1888,Gabriel Fuster Forteza, de Palma,presentà un catàleg de 91 varietatsd’ametles de Mallorca. aquestamostra fou guardonada amb lamedalla d’or de l’exposició. en elcatàleg hi figura l’ametla d’envinagre.

a l’exposició Balear agrícolai Pecuària, celebrada a Manacorel setembre del 1897, dos delsexpositors d’ametles portarenaquesta varietat: Monserrat Tru -yol Pont, de Manacor, presentàuna col·lecció de 140 varietats, ientre elles hi figura l’ametla d’envinagre. Gabriel Fuster Forteza,

de Palma, presentà una col·leccióde 125 varietats, i entre ellesconsta l’ametla d’en vinagre.

1. 2. VINAGRETAvariant recollida pel qui sub-

scriu a santa Maria. Citada perlópez Palazón (1970: 127) iestelrich (1907: 60).

1. 3. VINAGRILLO / Avariant recollida pel qui sub-

scriu a santa Maria i Biniali. elsufix diminutiu illo-a, sembla decreació moderna. Cal no con -fondre-la amb una altra varietatanomenada vinagrella, ametlaoriginària de la possessió de vina -grella (llubí).

1. 4. POTETAaixí és anomenada al terme

municipal d’alaró (lópez Pala -zón, 1970: 127). sembla que elnom és per mor de la semblança

mel376:mis298 26/10/11 09:24 Página 14

mel i sucre

PLANTERS

ORNAMENTALS

NICOLAU

Producció i comercialit-

zació de plantes i plan-

ters ornamentals i hortí-

coles

e-mail: [email protected].: 971 56 03 46Fax: 971 56 07 19Cra. de vilafranca, km 3

Fusteria en generali mobles de cuina

Carrer dels Molins, 4 • Tel: 971 52 63 85

15

amb la varietat d’en Pota, ametlatambé de forma redonenca, peròun poc més grossa, d’aquí eldiminutiu.

1. 5. NEGRITOaixí la coneixen al terme

municipal de Calvià (lópez Pala -zón, 1970: 127). Caldria investi-gar aquesta denominació semblaque d’influència castellana. a laExposición Balear Agricola y

Pecuaria, celebrada a Manacor el1897, un dels expositors de Ma -na cor va presentar les varietatsd’en Negret i Negres.

1. 6. LLINETvariant citada a l’obra El

Almendro (1980: 263), però queno registra la localitat on es varecollir i que caldria investigar.

Bibliografia

– estelrich, Pedro (1907). El al -

mendro y su cultivo en el me -

diodia de Espanya y las Baleares.Palma de Mallorca.

– exposición Balear agrícola yPecuaria celebrada en Manacoren septiembre de 1897. Tipo-lito-grafia de amengual y Muntaner.Palma de Mallorca, 1898.

– exposición agrícola, industrial yde Bellas artes, organizada por laDiputación Provincial, a me dia dosde setiembre de 1860 con el plau-

sible fin de obsequiar a s. M. lareina isabel ii. Palma, 1861.

– Fuster, Gabriel (1892). “Nuevasideas acerca de las mejores castasde almendros.” a El Agricultor

Balear, volum i, núm. vi, pàg. 81.

– llull Galmés, aleix (1883).“Classes d’ametlés que se conei-xen á Mallorca y fruyt que fan.”a L’Ignorancia, 7 d’abril de1883, pàg. 3.

– Picornell Bauzà, Climent(2007). “Noms de varietats d’a-metles a Balears.” a XX jornada

d’Antroponímia i Toponímia (lareal, 2007). edició coordinadaper ramon Bassa Martin, Hermí -nia Planisi Gili i aina vallésMoragues. universitat de les illesBalears.

– rallo Garcia, Joan / sacarésMulet, Josep (1997). “la històriade l’ametler a Mallorca mitjan-çant la bibliografia.” a A l’entorn

de Llucmajor. edicions de pinteen ample. llucmajor.

Notes

1. arxiu del regne de Mallor -ca, seMaP, caixa 35/16

2. arM, seMaP, caixa 28/10.3. els Femenia eren una famí-

lia de notaris documentada els sXvi-Xviii, originaris de Muro.Joan Baptista Femenia (Palma

sXvii-1682), tenia la notaria alcarrer del Forn d’en sanoguera ideixà 41 volums del 1645 al 1682(GeM, v, 237).

4. antic hort del terme dePalma, que era situat prop de lacreu de sóller. Tenia dret d’aiguade la síquia de la ciutat. De latanda quinzena, dita sa Mola,rebia dues hores d’aigua cada vintdies i de la tanda vint-i-tresena,dita es Massagall, una hora cadavint dies. el 1666, pertanyia alnotari, síndic i secretari del Col·le -gi de la Casa de l’Horta, JoanBaptista Femenia, i era denominatl’hort des Blanquers. el 1682,passà a la confraria i hospital desant Pere i sant Bernat. el 1710,era de la senyora Bàrbara Descat -lar i era denominat l’hort de sonFemenia. Per donació (1733)passà al seu fill, Francesc TruiolsDescatlar, doctor en ambdósdrets, qui el llegà (1782) al seudes cendent, el senyor JordiTruiols Descatlar. l’heretà (1819)el seu fill Francesc Truiols Mes -tre, qui el vengué a l’honor JaumeMateu Bonet. al principi del sXiX, era ja denominat can Morei.De set quarterades, tenia cases iera dedicat al conreu de cereals,lleguminoses i hortalisses. Con -fron tava amb el camí reial devalldemossa, sant Joan, la síquiaMajor, sa Boquera des Pont i sesset aigües. el 1856, era deGuillem llebrés Mateu (GeM,Xi, 175).

mel376:mis298 26/10/11 09:24 Página 15

mel i sucre

16

mel376:mis298 26/10/11 09:24 Página 16

mel i sucre

17

mel376:mis298 26/10/11 09:24 Página 17

mel i sucre

Solc baixar al cafè a l’hora delvariat. el variat és una institu-ció:‘ensaladilla’, pica-pica desèpia amb ceba, ronyons, un mus-clo, una gambeta i un calamararrebossat. la tapa per excel·lèn-cia. allò que es prenia després desortir de missa els diumenges.Tota la família, ben mudats. i unpalo amb sifó o un vermutet, dolç,per suposat, per als infants aiguao un poc de pinya o ‘graciosa’.Des prés vingué la patatilla i el bit-ter sense alcohol. Però el va riat,amb diverses accepcions segonsels bars o casinos, ha travessat elsanys amb bona salut. Deia això dela salut perquè ara va a missapoca gent, els fills van al seu aire,ja de ben joves. Però de variats unen pot trobar i, fins i tot a algunlloc fan ‘take away’, amb un platgros de ca seva, el se’n duen i jatenen el dinar fet del diumenge.

De totes les maneres la sortidade missa és, encara, l’hora canò-nica del variat i, a més ara hi com-pareix molta gent externa que viual poble. És el cas d’un matrimo-ni amb un nin petit dins un cotxet.Primer de tot, sa mare li mulla laxupa dins la maionesa; un pocmés tard dins el suc del pica-pica,després dins la coca-cola i final-ment son pare, amb gran satisfac-ció, dins el cafè rebentat d’Ama -

zona. el nin fa carusses però riu,estreny un poc el nasset i amb elrebentat obre la boca com si s’ha-gués empassat un glop de foc. elspares, satisfets, convençuts dequè tot li ha agradat d’allò més.

“Què te pareix, secretari?” Medemana en Bernat Rovellat exa-minant detengudament des d’una

altra taula la feta. “aquest ninet jaestà vacunat”. s’asseu en MiquelHortolà, pulcre i net, i dirigint-sea en Bernat: “i que no tens feines,ni en diumenge?”. “Ja ho crec, jo,sempre en tenc de feines, lo queles enrevolt o les pas per damuntperquè no m’emprenyin”, respon.“som com un avión que li costaarrancar, però quan és amunt potanar amb quinta... bé, o sexta, nosé quantes marxes té un avión,però com es bous o es cavalls, mecosta arrancar, saps què te vulldir?”. en Bernat, du sempre unbrotet d’alfabeguera, o de mata, ode romaní darrera l’orella, comaquells fusters d’un temps que hiduien el llapis i feien olor del bur-ball. Havia sentit a dir que sa mare,sa mestressa Galla havia tengut setfills, tots mascles, i per això el seudavantal curava de mal de panxa.“És ben ver i venia molta gent a canostra; érem veïnats de sa madonaJoana de Leirà que era una donamolt enginyosa, sabia passar elrosari davant-davant i, al mateixtemps, feia randa i mormolavaamb la veïnada”.

A la taula de devora, un homepassa més d’una hora llegint elsanuncis de contactes sexuals, per-què llavors diguin que no interes-sen a ningú. en Bernat avui va defilòsof de taverna: “Tots tenimuna pàgina escrita, Climent. iqualcú en té dues o tres. Divorcis,presons, malalties... o no? idòaixò, i qui no en tengui no ha estatres, coneix poc de sa vida. o no?”. Pega un bon glop a la cervesa.“Jo era picador, m’agradava picarses estrangeres. ses millors? sesfinlandeses, no tenien por de res,ni aturall. Jo anava pel Zhivago,

pel Bésame Mucho. Per totsaquells apartaments me coneixieni una bona propina als consergesme donava ‘via libre’. Hi anavaamb la moto i per allà funcionavaamb taxi”. Me mira fixament:“No ho diries mai, però sempreque picava una estrangera pensa-va: si mumare me veia me pegariaun esbart de clotellades. De nin,aquella santa dona me feia pastu-rar ses vaques per dins els tor-rents, les havia de fer passar perdavall els pontarrons i una vacano se sap acotar, ni per boixar, laboixen de dreta, ho dic perquè sino podien passar els havia de ferben nets... el primer pic que vaiganar a picar me vaig comprà unessabates noves. ‘Quin numero té?’Me digué el dependent. ‘amb sesungles tallades, un quaranta-cinc’.ara tu me veus així, però feia plan-ta. Per una medecina que vaigpren dre vaig perdre ses dents”.

“Hem passat de sa misèria a sabaldor”, postil·la en Miquelet, tor-cant-se els morros en haver acabatel variat. “a ca nostra un pic, enNorte, es ca, se menjà ous d’unnieró. Mon pare el crida. Hi vaamb sa coa enmig de ses cames,‘du dos ous’, me diu, els hi vaposar en terra i li va fregar es nasfins que li va fer sang. No en tornàa tocar pus mai més. un diamumare havia comprat ensaïma-des per berenar i es meu germàpetit, va donar sa seva a n’es ca. ‘is’ensaïmada?’ Digué mumare.‘l’he donada a n’en Norte’. idòtu... es ca estava assegut i aguanta-va s’ensaïmada amb sa boca, no las’havia menjada. Havia après loque estava bé i lo que no. No comsa gent d’ara. Malament anam”.

dalt

del turó

Apunts de l’horadel variat

CliMeNT PiCorNell

18

mel376:mis298 26/10/11 09:24 Página 18

mel i sucre

19

frases fetesAixò ja passa de mida, fins aquí hem arribat!

JoaN sasTre JoaN

indica que una situació deter-minada, ja convertida enafronta, ha arribat al seu punt

àlgid a partir del qual ja és unaclara agressió als interessos dequalcú.

Tot mirant eixa revista,s’edició des mes passat,hi vaig trobar un articleque em deixà ben trasbalsat:

vaig llegir sa malifetades “celler” des potecari.Bonjesuset quin desvari,cap tan grossa com aquesta!

Mirau mirau quina ideade bombero retirat:obrir portes i finestresdins es corral des veinat.

Mai ningú dins aquest poblehavia arribat tan lluny,una cosa tan innobleés senyal de molts pocs “llums”.

Just ho pot haver pensatuna lletrada estufadai, pot ser, l’hagi ajudadaun capellà barrinat...

...barrinat? per segons què,que si el fitau ben arreuno esbrinareu d’on pateix,per molt que us hi escarrasseu.

el veureu ben estiratamb sa pitrera ben treta.voleu opinió sincera?:just està fotut des cap!

i si segueix amb aquestesde fer coses tan ferestesli haurem de demostrarque hi ha coses que no es fan,

perquè noltros, amics meus,si és que mos tracten com cal,som i serem gent de paumentre no mos moguin guerra.

i ja és sabut que a ses guerress’ho paga cercar aliances,perquè si quedes neutralben segur que prendràs mal.

sa Bíblia, llibre sagrat,fa dos mil anys que ho predica,i una història mos explicad’uns quants fets molt ben raonats:

“si veus que afaiten sa barbades teu veinat en eixutja pots córrer a cercar aigua,i posar-te-la en remull.”

Per això crec amb fermesaque si no hi posam remeija n’hi pot haver de lleisperquè tantmateix rebrem.

si llegiu aquest glosat,agafau-li aquest sentit:això ja passa de mida!fins aquí hem arribat!

retallsLlengua pròpia

ToMeu MarTí(Diari de Balears, 11 de setembre de 2011)

Diuen que el president delGovern se’n va anar aMadrid i els va dir que, a

les illes Balears, “el castellà és elnostre idioma i el català és unallengua cooficial”.

Com que hem après a no atri-buir a la mala intenció allò que espugui atribuir a la ignorància,haurem de concloure que es tractad’una mancança del senyor Bauzáen lectoescriptura. un mínimconeixement de la història de lanostra terra li hauria evitat el ridí-cul. una mínima habilitat de com-prensió lectora, també.

“la llengua catalana, pròpia

de les illes Balears, tendrà, junta-ment amb la castellana, el caràc-ter d’idioma oficial”, diu textual-ment l’estatut d’autonomia de lesilles Balears, que ben segur hauràllegit. Per ventura li hauria anatbé una mica d’immersió lingüísti-ca... Ja sabeu que els fills de mili-tars estan exempts d’estudiarcatalà. senyor Bauzá, repassi lanostra història, torni a llegirl’estatut i veurà com és justamenta l’inrevés de com ho explica.Miri fins a quin punt ho tenimclar, els mallorquins, que al cas-tellà l’anomenam “foraster” i, alcatalà, mallorquí.

mel376:mis298 26/10/11 09:24 Página 19

mel i sucre

Comentari al mes de setembre:

el setembre d’enguany haestat bastant més càlid que el del’any passat. la mitjana s’ha ele-vat 1,7 ºC en relació a la de l’any2010. Per altra banda, ha estat lamés alta dels quatre anys darrers.

el gràfic de temperatures pre-senta un dibuix bastant planer ambpoques oscil·lacions al llarg delmes. De manera suau, les tempera-tures han anat baixant a mesuraque han anat passant els dies; fent-se més perceptible un refredamentde l’atmosfera a les primeres idarreres hores del dia. els petitsdescens del termòmetre han coin-cidit amb els tres canvis de tempsproduïts durant el mes: entre elsdies 4 i 6, el primer ; i, ja a la sego-na meitat, en els dies 18 i 24, elsegon i el tercer, respectivament.

aquestes pertorbacions indi-cades ens aportaren les escassespluges caigudes al llarg d’aquestperíode, que en total han sumat22,7 mm, dels quals 3,4 mm hanprovingut de les boirades mati-

meteorologia

Dades de l’estació meteorològica del CP Son Juny

JoseP roiG

OCTUBRE 2011 (fins a dia 24)

Temperatura mitjana 19,8 ºCTemperatura més alta 31,1 ºC (dia 11)Temperatura més baixa 12,9 ºC (dia 22)Pluviometria 16,7 mm (dels quals 0,8 mm corresponen

a boirades)Velocitat mitjana del vent 5,6 Km/hVelocitat màxima del vent 53,1 Km/h (dia 7)Direcció del vent predominant O-NOEvaporació mitjana (evaporímetre Piché) 4,1 ml/dia

MES DE SETEMBRE 2011 2010

Temperatura mitjana 23,2 ºC 21,5 ºCTemperatura més alta 35,1 ºC (dia 1) 31,2 ºC (dia 6)Temperatura més baixa 15,8 ºC (dia 19) 14,2 ºC (dia 27)Pluviometria 22,7 mm (dels quals 36,5 mm

3,4 mm corresponen a boirades)

Velocitat mitjana del vent 5,4 Km/h 5,4 Km/hVelocitat màxima del vent 53,1 Km/h (dia 18) 48,3 Km/h (dia 24)Direcció del vent predominant NE SHumitat mitjana 72,04% 70,37 %Pressió mitjana 1016,06 mb 1014,37 mbEvaporació mitjana (evaporímetre Piché) 4,2 ml/dia 3,9 ml/dia

PARC SOLAR FOTOVOLTAIC DEL PAVELLÓ MUNICIPAL DE SANT JOANANY 2011

Radiació solar Energia generada Radiació/ Tª mitjana Diòxid de carboni Petroli que es (Wh/m2) (kWh) Energia plaques (ºC) no emès (Kg) necessitaria (litres)

GENER 66579 5540 12,02 10,7 6094 1385FEBRER 87842 7220 12,17 12,8 7942 1805MARÇ 114202 8982 12,71 14,5 9880 2246ABRIL 157392 11500 13,69 21,07 12650 3220MAIG 185426 14365 12,91 25,26 15802 3591JUNY 188100 14339 13,12 28,05 15773 3585JULIOL 184900 13909 13,29 29,9 15300 3477AGOST 193269 14484 13,34 31,99 15932 3621SETEMBRE 143216 11000 13,02 27,79 12100 2750

EVOLUCIÓ PERÍODE 2008-2011

Temperatura mitjana Pluviometria2011 2010 2009 2008 2011 2010 2009 2008

GENER 10 9,7 9,8 11,8 74 56 67,9 37,5FEBRER 10,7 10,4 9,9 11,4 59 73,8 22,6 14,6MARÇ 11,8 11,2 11,7 12,3 40,2 43,7 39,1 34,9ABRIL 16,2 14,1 13,6 14,9 7,9 44,2 50,6 15,6MAIG 19 16,9 19,7 17,3 12 122,2 24,2 124JUNY 21,2 21,3 23,3 22,6 58 10,2 1,6 32,4JULIOL 23,9 25,7 25,9 24,6 18,1 3,4 1,2 2,9AGOST 25,6 24,9 25,9 25,2 - - - -SETEMB. 23,2 21,5 21,6 21,7 - - - -

20

mel376:mis298 26/10/11 09:24 Página 20

mel i sucre

la nostra contrada, fins a la data,16,7 mm, amb dos moments deprecipitació ocorreguts els dies 8 i20 del mes. les terres necessitenamarar-se per poder-hi practicarles feines de preparació dels sòlsper a un nou cicle dels cultius desecà i, també, per emmagatzemaraigua en el subsol de cara a man-tenir els nivells habituals d’aiguasubterrània. Però, de moment, lespluges importants de la tardor, noens arriben per aquí.

Parc solar fotovoltaic:

l’escurçament de la duraciódel dia i la presència de diescoberts ha fet minvar de maneraimportant la radiació solar. enconseqüència ha caigut de maneradestacada la generació d’energia,que s’ha situat a un nivell similaral registrat per l’abril. No obstantaixò, el rendiment de les plaquesfotovoltaiques ha millorat en rela-ció a mesos anteriors; fet que espot atribuir a la disminució de latemperatura a la qual estan expo-sades aquestes. Per això, s’hanecessitat un poc menys de radia-ció solar per generar un kWh d’e-nergia elèctrica, 13,02 Wh/m2 alsetembre, en comptes dels 13,34del mes d’agost.

nals, que s’han format durant bas-tants de dies.

encara que no hagi estat un mesde pluges, el nivell d’humitat haaugmentat en relació a l’agost, pas-sant, el valor mitjà del mes, del65,48% al 72,04%. Per contra,l’eva poració ha sofert un descensremarcable respecte al mes ante-rior, descendint dels 6,6 ml/dia del’agost als 4,2 ml/dia d’aquest mes.

el vent ha tornat bufar demanera predominant del gregal,Ne. l’aire ha estat bastant calmat,just en el dia 18 la velocitat mitja-na superà els 10 Km/h i la mitjanade tot el mes s’ha establert en els5,4 Km/h.

Comentari al mes d’octubre:

l’octubre ens ha duit una bai-xada significativa de les tempera-tures, especialment a partir demitjan mes en què les mitjanesdiàries s’han situat per sota els20ºC. la baixada s’ha notat demanera important en les mínimes,fet que ens ha obligat a abrigar-nos en les hores en què no lluïa elsol. l’ambient propi de la tardorja domina a l’atmosfera i a lanatura. No obstant això, el meteorque es resisteix a manifestar-seamb la intensitat que correspon aaquesta estació segueix essent lapluja. Únicament s’han recollit a

� � � � � � � � � ��

�

�

��

�

��

�

��

�

��

��

!

� � � � � � � � � ��

�

�

��

�

��

�

��

�� !��

"��

#$

agÈNcia de saNT JOaN

Carrer Bellavista, 38 • Tel: 971 52 60 78

21

mel376:mis298 26/10/11 09:24 Página 21

mel i sucre

29

321 10987654 12110

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

alHoritzonta eque,ılia´famD’una1.ls: queencara unaoanimal,gesńoQue5.unfaavestahi

Donara6.toixa.ersonapardeMorroıquel.Ńgitana.

laaoiniciacioLa.syanns

Unaales.aaUnrorqual.

cristiandat.

obaquestaonaralo·colmalsenaraPetita.pAixa

unaasconfumacries,elSivia.

aDir4.barca.anciaortàimpnaesmenetenlles

acgràformats’ha

Arti7.seure.arepjectebgEll’arsenal.atraenntracato

didelpegadesvduesassaterritorelsobreoincursioa

aDira5.ulls.elsatrauratequeoanci,vaequıstia´blaaaFmenor.quemenora

FinaJudicidelDigna2.t.nt.enomersones,pduesacies

q ,

Creaicle.menci-gos

Un6.dal.enemic.ri

for-d’unaes´mfacielacarancva

D’u-3.al.d’e-unaes´q

trEl10.ı.aixmaneraedocioerritoryTTerritoryhern

auncarcacdeetnoquenina,uatecialmentp

mosaicunaoson.laAcaba

ino,barcacioem

Tirol.deloritvfaortanspcaptadesserúguipnoequad’unaalyseneldificarMo.yl’arcdeopapiProa....tornaseltariamentcessàenetodelesŃo8.edra.punacdeoAccioJesucrist.decAd’aclarir.acabaHo7.

pujasidettmenntendentndep

esńomQuecomıaixad

unica-comaNort-9.a.acab...!,rt.Unaepic.`tes-ejar,colp

l’escriptoribaixa.sioa

Emaig.demesdeformcaraLacoses,tenircont

baisostingutelismoltidealunlu·el`cladeolspsecromosomesladeomitosila

tabaaloaddiccio

1actors.elsfeienqueElA11.acnid.l’aràdemadaIopal.l’òexempleerpomc

Se10.emoll.belbamaixaGarrot.atria.pàlaamilar

Donad’or.Indicis9.ula.cadirigeixenesiseparenatcromàlesequnemeiosia

fetuunesńojaQue8.ac.

onsoHo2.delfinalson.IndicaerpeixervbamPuja

llumaavadosalsapelsotidesdeaseFs.

naloSoluci

Milgrec.etbrastrelseguir

aliatgeUn11.enensarpsap

MARC

25:oumerń

noıgerŃys.d’anmilionsllletrOnzena12.u.´d’algre

cenertir-sevcondeccapacedearavunaenodoblers,

O T O S E R R A C UR R A N C A R A I SA I S L L E T E R AR I I I L L E N C

cals.ovetol’alfa-dera

deetFFetcera.esordenada.

Natura4.llum.usedelcuraettiantatiraSenntir`ra.

visible.inesńo1ticals:Vert

calovlesRegiraund’tvimentmo

esolledllumLajugquinssegons

iaomonl’econcllod’unalnosifaranHoecte.asp

iladeL’actor3.t.igamentaoeracioopunaaranF2.ucqualavidalaaranLlev.

ls.malesdeprenqueeotxc13gira.edd’anarcacapces´trcentAlol.futbdegadors

oe,´baestalapaguesnoimatge

one-pl’aracoPEn.u

u.´d’alganselInicia3.

cor.delreCARA

R

ETE

R I I I L L E N CI S O P A S A CE I O S T R A C RN T I G A E N T R I

I S A R D A R E AE N O M A L L A UR E L I G I O B R IR R A U X D U E SE A R I O D I C IN R E R E L L A R S

4 ,

passatempsMots enquadrats núm. 26

arNau MoraTiNos BorDoy

mel376:mis298 26/10/11 09:24 Página 29

mel i sucre

31

agenda

Horaris de tren

(en negreta, trens combinats ambautocar; entre parèntesis, hora de parti-da de l’autocar des de sant Joan)

sant Joan - PalmaDies feiners: 6.38, 7.38 (7.25), 8.38(8.25), 9.38, 10.38, 11.38, 12.38, 13.38(13.25), 14.38 (14.25), 15.38, 16.38,17.38, 18.38 (18.25), 19.38 (19.25),20.38, 21.38, 22.38.Dissabtes: 6.38, 7.38, 8.38 (8.25), 9.38(9.25), 10.38, 11.38, 12.38, 13.38,14.38 (14.25), 15.38 (15.25), 16.38,17.38, 18.38 (18.25), 19.38 (19.25),20.38, 21.38, 22.38.Diumenges i festius: 6.38, 7.38, 8.38,9.38 (9.25), 10.38 (10.25), 11.38,12.38, 13.38, 14.38, 15.38, 16.38,17.38, 18.38, 19.38 (19.25), 20.38,21.38, 22.38.

Palma - sant JoanDies feiners: 6.09, 7.09, 8.09, 9.09,10.09, 11.09, 12.09, 13.09, 14.09,15.09, 16.09, 17.09, 18.09, 19.09,20.09, 21.09, 22.09.Dissabtes: 6.04, 7.04, 8.04, 9.04,10.04, 11.04, 12.04, 13.04, 14.04,15.04, 16.04, 17.04, 18.04, 19.04,20.04, 21.04, 22.04.Diumenges i festius: 6.04, 7.04, 8.04,9.04, 10.04, 11.04, 12.04, 13.04, 14.04,15.04, 16.04, 17.04, 18.04, 19.04,20.04, 21.04, 22.04.

sant Joan - ManacorDies feiners: 6.59, 7.59 (7.45), 8.59(8.25), 9.59, 10.59, 11.59, 12.59(12.45), 13.59 (13.45), 14.59 (14.45),15.59, 16.59, 17.59, 18.59 (18.45),19.59 (19.45), 20.59, 21.59, 22.59.Dissabtes: 6.59, 7.59, 8.59 (8.45), 9.59(9.25), 10.59, 11.59, 12.59, 13.59(13.45), 14.59 (14.45), 15.59 (15.25),16.59, 17.59, 18.59 (18.45), 19.59(19.45), 20.59, 21.59, 22.59.Diumenges i festius: 6.59, 7.59, 8.59,9.59 (9.45), 10.59 (10.25), 11.59,12.59, 13.59, 14.59, 15.59, 16.59,17.59, 18.59 (18.45), 19.59 (19.45),20.59, 21.59, 22.59.

Manacor - sant JoanDies feiners: 6.22, 7.22, 8.22, 9.22,10.22, 11.22, 12.22, 13.22, 14.22,15.22, 16.22, 17.22, 18.22, 19.22,20.22, 21.22, 22.22.Dissabtes: 6.22, 7.22, 8.22, 9.22,10.22, 11.22, 12.22, 13.22, 14.22,15.22, 16.22, 17.22, 18.22, 19.22,20.22, 21.22, 22.22.Diumenges i festius: 6.22, 7.22, 8.22,9.22, 10.22, 11.22, 12.22, 13.22, 14.22,15.22, 16.22, 17.22, 18.22, 19.22,20.22, 21.22, 22.22.

Assistència mèdica

Centre sanitariCita prèvia:

902 079 079 - 971 437 079dilluns horabaixes

de dimarts a divendres8:00 h a 13:00 h

resta d’hores i de diesPaC de vilafranca

Apotecaria

de 9:30 h a 13:30 hde 17:00 h a 20:00 h

diumengesdia 30 d’oct. Petradia 6 de nov. Porreresdia 13 sant Joandia 20 vilafrancadia 27 arianydia 4 de des. Montuïri

el sol

surt es pon

1 nov. 07.15 17.4815 07.31 17.3330 07.48 17.2515 des. 08.01 17.24

Telèfons d’interèsTelèfon d’emergència 112Bombers 085 / 971 550 080urgències uvi 061PaC (vilafranca) 971 560 750Centre sanitari 971 526 508apotecaria 971 526 252Policia local 630 983 592Guàrdia Civil 971 560 027Policia Nacional 091ajuntament 971 526 003Gesa 971 554 111Centre meteor. 971 264 610oCB 971 723 299

Dies assenyalats

Novembre: Tots sants (1), els Morts (2), sant Carles (4), santaCecília (22), sant Climent (23), santa Catalina (25), el beatramon llull (27), sant andreu (30).

El mes

“Mata el porc en creixent si no vols que torni dolent”. Comveieu ja començarà a fer més fred i és temps de matances,encara que pel desembre encara sentireu grinyolar molt mésels porcs a la sortida del sol. És hora de la recollida de l’oli-va i molt bon temps si heu de sembrar ametlers joves. sivoleu recollir patates cal que les planteu per la lluna vella. alsecà és temps també de fer guaret i sembrar (ordi, civada,faves i blat), cultivar i esterrossar. si plou, hi haurà esclata-sangs. i recordau que per Tots sants bunyols i rosaris ambcarabassat.

(Notes preses del Pronòstic 2000, de La terra i el temps d’a. Gi nard i a. ramis, a mésd’al tres informacions orals.)

Ajuntament

De dilluns a di ven dres: de 8 h a 14 h

Biblioteca

De dilluns a divendres: de les 17h a les 23h

Dissabtes: de 10h a 12:30h

Casa del pare Ginard

Dilluns, dimecres i divendres: de 10 h a 14 h Dimarts i dijous: de 10 h a 14 h i de 16 h a 20 h

Efemèrides

Novembre de 1991• les “capelles” noves delcementeri tenien desperfectes deconstrucció gravíssims. el malés que ja estaven totes venudes,que s’havien refet perquè la pri-mera vegada ja eren defectuosesi a més n’hi havia algunes d’uti-litzades.• Mossèn Josep estelrich va aca-bar la classificació dels mate-rials del Museu Parroquial.• Quan estaven a punt d’aprofi-tar l’aigua d’una font que haviacomençat a brollar espontània-ment una setmana abans devoracal batle, es va descobrir que enrealitat era una fuita de la xarxad’aigua potable.

Novembre de 2001• un fort temporal d’aigua i ventva afectar Mallorca el cap desetmana del 9 i 10 de novembre.varen caure una gran quantitatd’arbres, especialment pins, quevaren deixar la carretera deMontuïri tallada (no es va reo-brir fins el dilluns) i els pinarsplens de llenya, que feia témerun alt risc d’incendis per a l’anysegüent. es varen recollir 120mm d’aigua en només tres dies(a sóller i lluc s’arribà als 700).el Govern Balear va demanarque Mallorca es consideràs zonacatastròfica, ja que els danys esvaloraven en milers de milionsde pessetes.• l’oficina de correus va baixarde categoria i va passar a depen-dre de la de sineu.• un llamp va causar greus des-perfectes a la casa de n’andreu“Maiolí”, que va haver de cridarels picapedrers per arreglar-ho.

la lluna

26 octubre nova2 novembre quart creixent10 plena18 quart minvant25 nova2 desembre quart creixent

mel376:mis298 26/10/11 09:24 Página 31

SucreMelObraCultural Balear -SantJoan Octubre / 2011 - núm. 376

O C B de Sant Joan Octubre / 2011 - n ú m . 3 7 6•Mel i Sucre

mel i sucre. num. 376, octubre de 2011

Documents