mel i sucre

Notícies locals reDaCCió

Reflexions municipals JoaN sasTre

Converses amb els amics aNToNi sasTre

Fotos PeP Gayà

Quatre mots sobre el bescuit de la reina FraNCesC CaNuTo

Turisme GuilleM serra

Dalt del turó CliMeNT PiCorNell

Meteorologia JoseP roiG

Imatges per al record aMaDor De sa Plaça, aMaDor Passol

Els mallorquins i la independència... MaTeu sasTre

Torneig d’estiu GuilleM serra

Excursionisme F. Xavier MoraTiNos

Passatemps arNau MoraTiNos

Cuina d’aquí i d’allà saCraMeNT Ferrer

Agenda reDaCCió

mel i sucresetembre 2012. Núm. 387

revista d’in formació general

Editaassociació Mel i sucre sant Joan

Local socialCarrer de ramon llull, 48, 07240 sant Joan (Mallorca)

Consell de redaccióJoan Font, Francesc X. Moratinos, Mateu sastre,

Joan Moratinos, Joan sastre, antònia Bauzà

Col·laboradors 2012antoni sastre, Joan sastre, Francesc X. Moratinos, Mateu sastre,Joan Mo ratinos, Joan Font, antònia Bauzà, Cli ment Picornell,amador de sa Plaça, amador Passol, Pep Gayà, Josep roig,sacrament Ferrer, arnau Moratinos, Francesc Canuto, Jaumealbert Miró, Pere Cardús, Tomeu Martí, amador Bauçà, Guillemserra, Miquel estelrich, Jaume Gual, Cati Turricana, Pere sampol,amics del Davallament.

Tirada actual 500 exemplars

Dipòsit legal PM 49/1983

Disseny de la capçalera Jaume Falconer

Idea i muntatge de la coberta i contracobertaMateu sastre / Joan Font

CobertaComencen les excursions (foto de Toni Gayà).

Contracoberta

els articles originals s’han d’entregar abans de dia 10 delmes en curs.

Nota: s’adverteix als possibles lectors de mel i sucre queaquesta revista, amb els seus escrits i comentaris, pot ferirla sensibilitat dels esperits no acostumats.

mel i sucre només es fa responsable dels articles signats per lareDaCCió. els altres, són responsa bi litat exclusiva dels autors.

sumari

Totes les persones o entitats que se sentin al·ludides pel con-tingut d’aquesta revista, tenen a la seva dis posició una seccióde Car Tes al DireCTor que ad met escrits que com ples quinles següents condi cions:• l’extensió màxima és 1 foli meca no grafiat a 2 espais.• les cartes han d’anar signades per l’au tor, que ha de seridentificable.

http://www.melisucre.cat/melisucre@premsaforana.cat

2

mel387_mis298 25/09/12 11:10 Page 2

mel i sucre

http://melisucre.cat/l’actualitat al dia

3

� Ha començat la substitució detots els punts de llum de la xarxad’enllumenat públic de sant Joan(un total de 453 bombetes). elsllums que hi havia fins ara eren dedescàrrega de vapor de mercuri,amb un consum de 80 W cadas-cun. els nous són de led i en con-sumeixen 35. la part que ha depagar l’ajuntament puja a uns44.000 euros i permetrà un estalvi(als preus vigents de l’electricitat)d’11.000 euros anuals i s’amortit-zarà per tant en devers quatreanys. les bombetes de led sónmés cares que les de descàrregaperò tenen una vida més llarga iun manteniment més econòmic.sense comptar altres despeses deles bombetes de descàrrega (duenarrencador, reactància, portalàm-pades de ceràmica i els fils mésgruixats), cada bombeta de ledcosta 1,2 euros més per cada milhores que una de les altres, peròconsumeix 6,75 euros menys enaquestes mateixes hores.

� un sector del PP, segons ellsmateixos “la majoria de membresde la Junta local de sant Joan”,ha tornat atacar la gestió del batleJoan Magro i el seu presidentMiquel Pascual. els acusen de“no haver-los convocat a lesreunions des de fa més d’un any”,de “no haver tengut en comptecap de les decisions preses ante-riorment per la Junta local” i de

“deixar-se trepitjar pels socis degovern, que aconsegueixen tot elque volen amb el suport del PP”.Per tot això, demanen la dimissiódels regidors i el batle del PP.

els descontents es refereixenal canvi de les bombetes de l’en-llumenat públic. es demanen sis’ha fet un concurs (hem sabutque es va adjudicar la passada le -gislatura a l’empresa estel), diuenque és una despesa innecessària jaque les faroles anteriors encara noestan pagades (es varen posar entemps del batle Joan Matas “Di -taler” i ens han assegurat queestan pagades). es demanen elscrítics si el material antic es rega-larà a altres pobles, com pareixque es va fer la darrera vegada.

També es queixen que enMagro consenti que hi hagi el llaç

a favor de la llengua catalana albalcó de l’ajuntament, que “con-tradiu els ideals del partit al qualrepresenten”. es refereixen igual-ment a la Fira i d’una reunió sobremobilitat a la qual no varen assis-tir els integrants de la comissiód’interior de la Junta local del PPni els tècnics. Fonts municipalsens han assegurat que a la reunió,que ja s’havia fet altres vegades ique havia de debatre un estudique havien fet els tècnics anterior-ment, hi varen estar representatstots els grups polítics de l’ajun -tament.

� Durant la nit del 8 al 9 desetembre, en la Pujada de la PartForana que cada any s’organitzaper aquestes dates, vint-i-cincsantjoaners anaren a peu a lluc.

notícies locals

Membres de l’Associació de Jutges de Pau i regidors de l’Ajuntament.

mel387_mis298 25/09/12 11:10 Page 3

mel i sucre

una quinzena partiren de santJoan a mitjanit i la resta alguneshores més tard des d’inca o Cai -mari. abans de les set del dematíja havia arribat tothom.

Per primera vegada, l’ajunta -ment hi va col·laborar oficialment.Cada participant va rebre unacamiseta de les festes, gentilesade l’ajuntament, i un llum inter-mitent regalat pel Consell deMallorca. l’ajuntament va posartambé l’autocar que va retornarels marxaires cap a la vila a les8.30 h del diumenge.

� Ha començat el curs escolar,amb una matrícula similar a la del’any passat (159 alumnes en total,67 d’educació infantil i 92 de pri-mària) i el mateix nombre de mes-tres. Després de molts d’anys

d’estar a sant Joan aquest curs sen’ha anat na raquel romero, queha estat substituïda definitivamentper na Catalina Nicolau Gayà.igualment, han estat substituïdesla logopeda, la mestra de religiócatòlica i l’orientadora.

a la presentació del curs, eldirector va parlar de les dificultatseconòmiques generals, que afec-ten també l’educació pública.Digué que “els recursos econò-mics han minvat i això ha suposatun esforç més gros per a les famí-lies a l’hora d’adquirir els llibres imaterial escolar. També s’hanretallat, o ja no s’han convocat,ajudes per a les famílies ambnecessitats econòmiques.”

el tema del curs elegit fa refe-rència als jocs populars, entorndel qual giraran la majoria d’acti-

vitats complementàries que esprogramaran.

les classes a l’institut desineu havien de començar elmateix 13 de setembre, però lamajoria d’alumnes no ho ferenfins el dilluns següent, dia 17, jaque els dos primers dies no hiassistiren com a mostra de protes-ta dels pares (després de votacióde totes les persones que assisti-ren a una assemblea a tal efecte)per les retallades i la consegüentmassificació. la reducció del per-sonal docent ha fet que se supe-rassin les ràtios aconsellades pelsespecialistes. Fins i tot, falta espaivital dins les aules, que havienestat pensades per a grups amb unnombre més raonable d’alumnes.

� el diumenge 16 de setembrees va disputar la tercera Duatlósant Joan. es tractava d’unaprova atlètica combinada, ambtres parts: 4 quilòmetres a peu,13,6 km amb bicicleta tot terrenyi els 2 km finals també a peu, quees podia fer individualment o perequips (una persona, la part ciclis-ta i l’altra, la part pedestre). encategoria absoluta, guanyarenBartomeu Massanet Bisellach,Pep lluís Mayol rosselló isebastià sureda Maimó. Tomeuriera Pascual va guanyar la cate-goria M40 (màster 40) i GuillemTorrens Perelló, la sub 23. enequips, s’imposaren antoni Pas -cual i Toni Melis, seguits perTomeu Nicolau Català (de sant

4

OFICINA 0041

c/ de Palma, 16

Sant Joan

Tel.:

971 858 514

971 858 521

La tercera edició de la Duatló de Sant Joan va arreplegar una bona quanitatde participants, entre ells alguns santjoaners.

mel387_mis298 25/09/12 11:10 Page 4

mel i sucre

çat d’emprendre accions legalsper l’ús del nom. la Penya té elnom registrat i no vol quel’ajuntament el faci servir. És unepisodi més de l’enfrontamententre les dues institucions, o mésaviat entre el president i el batle.s’ha pogut veure, fins i tot, enpúblic, com per exemple quan enBoverrí i la dona del batle, n’àn-gela, varen tenir una enganxadaverbal durant el sopar a la frescade les passades festes d’estiu.

Hem sabut que a la torradanomés es despatxaran begudes iembotits, per tal de minimitzar elsriscs. si el temps no acompanya,com ha passat sovint, alguns d’a-quests productes es poden tornar ino s’hi perd tant. evidentment,això no es pot fer amb la carnadobada i similars.

Joan) i Toni Tauler, i Toni egidosi Joan Daniel riera. els altressantjoaners feren papers diversos:Toni Joan Gayà sansó, dotzè deM30; Joan Jaume Bauçà, quart deM40; Guillem Munar Bauçà iJaume Guillem Mas Gayà, setensd’equips; arnau Gaià Mates irafel Gaià Gaià, dotzens; antonioliver Blanch i Miquel àngelGomis salas, quinzens; i MiquelNicolau Gayà i Joan Font antich,dessetens.

la Duatló sant Joan estavainclosa dins la ii Challenge Duat -ló d’estiu, juntament amb tresproves més, que s’havien disputatprèviament a sa Coma (15 d’a-gost), vilafranca (1 de setembre) iartà (8 de setembre). els tres pri-mers classificats de la Challengeafermaren les posicions a santJoan, ja que aquí varen quedar pri-mer, segon i quart, respectivament.

una gran quantitat de santjoa-ners va participar en l’organitza-ció de la prova. a quatre delsregidors de l’ajuntament els vatocar la feina de repartir aigua,síndria i altra fruita refrescant alsparticipants.

� el divendres 14 de setembrel’ajuntament va haver de fer unclot davant el Forn de Can Mateu,al carrer Major, per arreglar unaaltra fuita de la xarxa d’aigua pota-ble, que s’havia detectat un o dosdies abans. aquests darrers mesos,cada parell de setmanes hi ha algu-na avaria a un punt o l’altre.

� el Grup d’amics del TercerMón va organitzar un any més eltradicional Pa amb oli solidari,el divendres 7 de setembre. Tot ique l’assistència va ser similar ala d’edicions anteriors, la recap-tació va ser major. Hi actuarenels Xere miers de sant Joan iaires de Pagesia, com sempredesinteressadament. el menjar iels premis que es rifaren al finalhavien estat donats pels diversosnegocis de la vila.

� el 7 d’octubre es farà la Firade sant Joan, conjuntament ambuna torrada. si aquesta l’organitzal’ajuntament, segurament no espodrà dir “Festa des Botifarró” jaque hem pogut saber que el presi-dent de la Penya Motorista, enPep Jaume “Boverrí”, ha amena-

5

Les Joventuts d’Esquerra Nacionalista (PSM) varen reunir prop d’un cente-nar de persones al restaurant Hortella d’en Cotanet per celebrar el seu soparanual. Hi assistiren un bon grapat de santjoaners.

mel387_mis298 25/09/12 11:10 Page 5

mel i sucre

� Dissabte 15 de setembre, lesJoventuts d’esquerra Naciona -lista (PsM) es reuniren al restau-rant d’Hortella d’en Cotanet percelebrar el seu sopar anual. Hiassistiren una setantena de perso-nes. els parlaments anaren a càr-rec d’antoni Noguera, secretaride les JeN, Gabriel Barceló,secretari del PsM, i rafa larrei -na, diputat al Parlament deMadrid per eusko alkartasuna(amaiur), el qual, entre altresconsideracions, va encoratjar elsnacionalistes mallorquins a conti-nuar endavant amb la reivindica-ció dels drets socials i culturalspropis. Marta Jordà (membre del’executiva de les JeN), sandraGarcia i J. albert Miró, tots tressantjoaners, formaren part de l’or-ganització de la trobada. Hi assis-tiren unes setanta persones, entreles quals un bon grapat d’afiliats aassemblea per sant Joan.

� Pareix que la Mobylettada desant Joan, que fa anys que es faper les festes de l’estiu, ha fetdeixondir els amants d’aquestsciclomotors d’altres punts deMallor ca. a Petra, amb motiu deles festes del beat Juníper serra,or ganitzaren una pujada aBonany. les costes són moltaspres, però res que no puguinsuperar aquestes màquines entra-nyables... si fa falta amb qualquecop de pedal.

supermercat

p r ò x i mCarrer de Petra • 07240 Sant Joan

Tel. 971 52 60 22

6

� sant Joan és un dels tretzemunicipis de Mallorca que tenenmés poca població ara que fa unsegle. els altres són Banyalbufar,Búger, Campanet, Costitx, escor -ca, estellencs, Fornalutx, Mon -tuïri, Petra, selva, sencelles isineu. es pot veure que són del’interior de l’illa o de la serra. enconjunt, Mallorca ha més que tri-plicat la població durant aquestmateix període, en passar de257.000 habitants a 873.000.

� el bar de Can Fiol roman tan-cat des de les festes de l’estiu(contràriament al que vàrem diren aquesta revista, va obrir dosvespres la setmana de la revetla).Hem tengut notícies que el potagafar un jove montuïrer, de nomrafel Gaspar.

� Ha començat la temporadad’excursions que organitza mel i

sucre. aquesta temporada hemintroduït la novetat de tenir unguia designat per a cada mes.encara que no sabem on hem d’a-nar la majoria de mesos, sí quesabem qui farà de guia. la tempo-rada s’ha encetat amb una excur-sió guiada per olga Provenzal,que ens va dur de Can Picafort ala finca de son real. Fins a finalde temporada hi ha la següent pre-visió: octubre, Jordi Puigsegur;novembre, Xavier Moratinos;desembre, Josep Bauzà (ermita de

Betlem); gener, Joan Francescriera; febrer, Joan Moratinos;març, servando Pérez de la Torre;abril, Guillem Planisi; maig,Frederic Febrer; juny, JoanaMaria Martorell; juliol, Pep Gayà(cova i paella).

si vos animau, recordau queles excursions solen ser el tercerdiumenge de cada mes.

� Divendres 21 de setembre esva signar a la sala de plens del’ajuntament de sant Joan elconveni entre aquest ajuntament il’associació de Jutges de Pau deMallorca pel qual se cedeix al’associació un local perquè hipuguin tenir la seva seu perma-nent. en concret, aquest local estàsituat a l’edifici de la Terceraedat. a l’acte, hi assistiren diver-sos regidors encapçalats pelbatle, Joan Magro, i nou jutges depau, en capçalats pel seu presi-dent, el solleric Jaume Casas no -vas, qui va fer un breu parlamenton agraí la bona predis posició del’ajunta ment de sant Joan i l’ex-cel·lent acollida que el poble elsha donat. el jutge de pau santjoa-ner, Fran cesc rotger, qui ha fetd’intermediari entre les dues enti-tats per arribar a bon port aquestconveni, va fer de mestre decerimònies. l’acte acabà amb unpetit refrigeri a la mateixa sala deplens per després anar a visitar lanova seu.

mel387_mis298 25/09/12 11:10 Page 6

mel i sucre

aprovada per 6 vots a favor (3 PP+ 3 axsJ) i 1 abstenció (Cxi),trac tava d’un traspàs rutinari en elpressupost per poder comptabilit-zar correctament el pagament dediverses factures a proveïdors, i lasegona, aprovada per unanimitat,era per augmentar la partida delprojecte de senyalització dins elsvials urbans en 1.461,22 eurets,per poder incloure dins el pressu-post de 2012 la pujada de l’ivadel 18% al 21%. i és que de cadavegada més Hacienda somos

todos, sobretot els que no sombanquers ni aprofitats de l’espe-culació i de la política mal entesa.

També es va aprovar per una-nimitat el compte general delpressupost de 2011, que no hatingut cap al·legació durant el seuperíode d’exposició pública, lesfestes locals de 2013, que recai-gueren en els dies de la celebraciódel natalici de sant Joan (el 24 dejuny) i de la seva degollació (el 29d’agost), i l’adhesió de l’Ajunta -ment de Sant Joan a la CartaEuropea de Salvaguarda delsDrets Humans i a la Xarxa deciutats i pobles de Mallorca perals drets humans.

arribada l’hora de les mocionsse’n plantejaren dues, la primera

rans, que permetrà arribar al cimdel puig de sant Nofre. la pro-posta tracta d’iniciar l’expedientde permuta de sòl pel traçatd’un camí per arribar a dalt d’a-quest puig sense haver de passarper davant les cases de sa Bas tida.la propietat de la finca permuta-ria els 2.300 m2 actualmentpúblics per uns 9.000 m2 que con-formarien el nou camí públic de 3m d’amplada i un espai al cim delpuig, que inclou el que queda del’ermita de sant Nofre, el forn decarbonissa i altres elements d’inte-rès. Després d’un canvi d’impres-sions, durant el qual en FrancescMestre va demanar a l’equip degovern que mantingués l’oposicióinformada i que la deixés opinar,es va aprovar per unanimitat donaraquesta primera passa.

2.300 m2 a canvi de 9.000per poder pujar al Puig deSant Nofre per un camípúblic de 3 metros d’am-ple, pot ser un bon acord.

acte seguit es varen votardues modificacions de crèdits alpressupost de 2012, la primera,

Sessió ordinària de dia 24 desetembre de 2012

la sessió va començar puntual-ment amb l’assistència de set delsnou regidors. Faltaven en FredericFebrer i na Noèlia llull, que s’ex-cusaren per motius laborals. sisassistents a la part del públic.

ràpidament es va aprovar perunanimitat l’acta de la sessió an -terior i els regidors assistents esdo naren per assabentats dels de -crets de batlia, que ara, en serrepartits per escrit juntament ambla convocatòria del ple, ja no sellegeixen.

el tercer punt afectava elsempleats municipals, en tractar-sede l’aprovació del nou règim decomplementació de les presta-cions dels empleats de l’ajunta-ment durant situacions deriva-des d’incapacitat laboral. es vaplantejar en els mateixos termesque ho va fer el Govern Balear:del dia 1 al 3 un màxim d’un 50%,del dia 4 al 20 el 75%, i del dia 21al 90 un 100%. es va aprovar perunanimitat.

a continuació es va tractar unaproposta prou interessant per alpoble, ja que si arriba a bon port,es podrà fixar un possible itine rariturístic, tant per a locals com fo -

ajuntamentReflexions municipals

JoaN sasTre JoaN

Tots els productes

per a ca vostra

Carrer de Petra, s/nSant Joan (devora la Cooperativa)

Tel: 971 52 63 24

7

mel387_mis298 25/09/12 11:10 Page 7

mel i sucre

a la zona de la xarxa no urbana,que s’haurien d’aplicar a partird’una mitjana de 18 hores diàriesde funcionament del motor.

el canvi de les bombetes devapor de sodi per bombetes de“leds” està ja en les seves darreresetapes. aquest canvi, acordat du -rant l’anterior legislatura, reverti-rà en un estalvi d’uns 11.600 €anuals, a més d’allargar la vida dela instal·lació elèctrica. la inver-sió de l’ajuntament, que suma uns44.000 euros, pot estar recupera-da en menys de 4 anys. Hi ha 453bombetes que funcionen una mit-jana de 10 hores i mitja diàries.les antigues tenien un consum de80 w/h, i les de “leds” que s’estanposant el tenen de 35 w/h.

s’han fet reunions per encami-nar el tema de la mobilitat dins elcasc urbà del poble. la feina s’es-tà fent en base al document elabo-rat durant el 2009 per un gabinettècnic, i es reprendran les reun ionstot d’una que el departament decarreteres del Consell de Ma llor cahagi fixat les seves prio ritats.

Catalina Gayà: escola d’estiu:Gestionada per la FundacióKairós, els mesos de màximaacollida han estat el juliol, amb35 nins, i l’agost amb 28. Durantaquests mesos hi han treballat 3monitors titulats i 3 en pràcti-ques. els mesos de mínima aflu-ència (4 nins el juny i 9 al setem-bre) han estat coberts per un solmonitor. També s’ha donat el ser-vei d’escola matinera i de menja-dor, a més de l’organització del’acampada, que va ser el puntculminant, altament valorat perpares i infants. l’ajuntament aju-darà els pares en les despesespagant un 40% del cost.

escola de son Juny: enreunions prèvies al començamentdel curs es va elaborar un vastdocument amb les necessitats del’escola. les actuacions derivadesd’aquest document es van fent amesura que hi ha possibilitats.

en l’apartat d’informacions,hi va haver les següents:

antoni oliver: s’ha contractatuna persona en règim de pràcti-ques, durant 3 mesos, com a res-ponsable de la gestió del pavellóesportiu de son Juny.

la pujada de la part forana alluc a peu va comptar amb 26participants santjoaners. l’ajunta -ment els va donar suport fixant unpunt de partida comú, i aportantl’autocar que els va retornar delsantuari a sant Joan.

els actes de futbolet i la duatlód’enguany han suposat un èxit departicipació i d’esportivitat.

Segurament, l’aliança demembres electes de partitsideològicament antagò-nics que governa l’ajun-tament, no hagués estatpossible en aquells tempsgloriosos de presumptabonança econòmica id’eufòria especulativa.

Margalida Català: en nom detota la corporació municipal i detot l’equip de govern, va agrair lacol·laboració de les persones i deles associacions locals que varenajudar perquè les festes patronalsd’enguany sortissin el màxim delluïdes possibles, cosa que senseaquestes ajudes desinteressadesseria impossible d’aconseguiramb els pressupostos que s’hamanejat. s’hi han gastat un pocmés de 39.000 € dels 43.000 quehi havia pressupostats.

la 21ena edició de la Fira estàprevista per dia 7 d’octubre.

Josep Bauçà: la mitjana defuncionament del motor d’ex-tracció d’aigua per a la xarxapública durant el mes de juliol haestat de 10,06 hores diàries, idurant el mes d’agost de 10,64.això fa innecessari aplicar lesrestriccions d’aigua previstes per

de Cxi a favor que la relació dellocs de feina de l’ajuntamentde Sant Joan fixi la llengua prò-pia com a requisit, a la qual, i aproposta de axsJ s’hi va inco -rporar que al mateix temps tambées determini quin nivell s’ha dedemanar a cada lloc en particular,que va ser aprovada per 4 vots afavor (3 axsJ + 1 Cxi) i 3 absten-cions (PP).

Sí, senyores i senyors: decada vegada més ‘Ha -cienda somos todos’,sobretot els que no sombanquers ni aprofitats del’especulació i de la polí-tica mal entesa.

l’altra moció, plantejada peraxsJ, tractava sobre TIRME itaxes d’incineració, i demanavala revisió de les clàusules del con-tracte d’eliminació de residus pertal d’evitar pujades unilaterals iabusives per part de TirMe, idemanava que s’incinerin a lesplantes de les illes Balears única-ment els residus generats dinsl’arxipèlag, tal com va aprovar enseu moment el grup del PartitPopular al Consell de Mallorca.Com l’anterior, també va seraprovada per 4 vots a favor (3axsJ + 1 Cxi) i 3 abstencions(PP). una vegada més, el PartitPopular local ha tornat a trobar enl’abstenció una manera de nocrear escletxes en l’equip degovern que, format per membreselectes de dos partits d’ideologiesquasi antagòniques, han acon -seguit, de moment, unir esforçosper tirar el poble endavant dinsaquests temps excessivamentcomplicats que els ha tocat gover-nar. segurament, aquesta aliança,no hagués estat possible enaquells temps gloriosos de pre-sumpta bonança econòmica id’eufòria especulativa.

8

mel387_mis298 25/09/12 11:10 Page 8

mel i sucre

escola de música: està a puntde començar amb les activitats decoral infantil, lectura musical,piano, bateria, flauta travessera iflabiol.

Pels dies 10 i 11 d’octubre, el“Casal Pare Ginard” té organit-zats una sèrie d’actes que es faranal casal de Persones Majors.

Joan Magro: Normes subsi -diàries: Dia 13/09 es va entregarfinalment tota la paperassa per ala seva aprovació.

Catàleg del Patrimoni: Téemès un informe favorable de laponència tècnica, però amb peti-tes observacions que seran con-cretades a final de mes per laponència política.

Dies enrere es va firmar elcon veni amb l’associació deJutges de Pau per la utilitzaciód’un espai a l’edifici de lesPersones Majors per instal·lar-hila seva seu social.

l’equip de govern esta en con-verses amb els empleats munici-pals per adaptar els horaris a lanova normativa. Per ambduesparts s’intenta consensuar almàxim els nous horaris, i la nego-ciació inclou la proposta d’obrirels horabaixes del dijous, de les16:00 h a les 18:30 h.

i en l’apartat de precs i pre-guntes, Francesc Mestre, únicregidor assistent de l’oposició, vafer els següents:

sobre els horaris d’atenció alpúblic, va demanar més concre-ció, i a veure si era possible quel’horari d’horabaixa arribés fins a

les set i mitja o les 8. el batle vacontestar que no es pot concretarja que estan en plena negociació, ino hi ha res tancat, i na CatalinaGayà va intervenir per aclarir quela llei vigent prohibeix als orga-nismes públics tenir un horari quecontempli tenir obert fins méstard que aquesta hora, les 18:30,de manera que això no és possiblesi volem estar emparats per la llei.

Demanant aclariment sobre undecret de tancament d’una activi-tat a fora vila, que havia llegit aldocument de decrets de Batlia. vacontestar el batle que això respo-nia a una comunicació del sepro -na sobre la possible instal·laciódins el terme d’una suposadagranja de caragols. segons elbatle, el propietari de la suposadagranja ja ha resolt el tema.

Festa del Botifarró: crecque és ben hora que laPenya es plantegi d’unave gada per totes quèllamps en vol fer.

Demanant en quin estat estanels dos contenciosos que hanplantejat uns veïns del poble peruna suposada discriminació desolars urbans. entre el batle i elsecretari donaren una sèrie d’ex-plicacions tècniques que nom’atre vesc a transcriure.

Com es va gestionar el con-curs per la senyalització dins elcasc urbà? Contesta del batle: es

convidaren tres empreses radica-des dins el poble, i el va guanyarl’empresa “escaparates”.

igualment, com es va gestio-nar el concurs pel canvi de lesbombetes? Contesta del batle: esvaren convidar tres empreses, i elva guanyar l’empresa “s’estel”,radicada al Parc Bit de Palma.

Com està el tema de la fira? Hihaurà festa del Botifarró? entre elbatle i na Margalida Català expli-caren que la fira està prevista,però que la festa del Botifarró, enser propietat de la Penya Moto -rista, no està en les mans de l’a-juntament organitzar-la sensel’encàrrec explícit d’aquesta enti-tat. De moment, l’ajuntament s’haposat a disposició de la Penya perajudar-la a ella o a qualsevol altraentitat local per organitzar-la.l’oferta inclou preparar la plaçagran amb un escenari, taules icadires a més d’un recolzamenteconòmic per la contractació degrups musicals i assumir algunesdespeses en el cas que la cosavagi malament per causes noimputables a la organització.Pareix que la cosa està en mans dela Penya, encara que per lesparaules que vaig sentir és unavertadera incògnita com prendràla cosa. vaig entendre que el sen-timent generalitzat era que la festadel botifarró tornava a tenir moltsde números per no fer-se.

acabats els punts de l’ordredel dia el batle va aixecar la sessióquan eren aproximadament lesdeu i mitja del vespre.

PLANTERS

ORNAMENTALS

NICOLAU Producció i comercialitza-

ció de plantes i plantersornamentals i hortícoles

e-mail: plant.nicolau@teleline.esTel.: 971 56 03 46Fax: 971 56 07 19Cra. de vilafranca, km 3

9

mel387_mis298 25/09/12 11:10 Page 9

volgueren fer càrrec, però elmetge tirà endavant io va avançarmés de la meitat del pressupost,unes dues centes cinquanta milpessetes. i començaren les obres.

Germandat del Pa i el Peix

amb el vistiplau de la jerar-quia eclesiàstica i de l’ajunta-ment, el metge va organitzar laFesta del Pa i el Peix per tal derecaptar doblers per pagar l’enllu-menat del camp de futbol.

el metge arnau va reclutarquaranta o cinquanta persones perpreparar la festa del Quart Diu -menge. una de les novetats va serun grup bastant considerable,principalment de dones, que

Projecte de llum al camp de fut-bol

en aquella època (mitjans delsanys setanta), el camp de futbolencara era propietat de la Coo pe -rativa de sant Joan, de la qual elmetge arnau Mena era el presi-dent. al mateix temps, però, tam -bé era president del club de futboli va proposar a les dues entitatsd’il·luminar el camp de futbol.

l’encarregat del projecte fouel jove enginyer Joan verger, deMontuïri. el projecte consistia afer arribar el corrent elèctric alcamp i muntar sis torres amb elscorresponents punts de llum. elpressupost era de prop de migmilió de pessetes, del qual cap deles entitats ni l’ajuntament se’n

converses

amb els

amics

Futbol (5)aNToNi sasTre “De sa BoTiGueTa”

varen elaborar al voltant de duesmil panades de mussola,ja que lafesta és en temps de quaresma i enaquella època encara es respecta-va l’abstinència de carn en tempsde quaresma. en Mateu des Forntambé hi col·laborava, fent forna-des una darrera l’altra. el dia delQuart Diumenge, de bon matí, ungrup de dones muntà una parada al’esplanada de Consolació, al cos-tat de les torroneres, i vénga avendre panades!

una altra novetat va venirarran de les bones relacions delmetge amb els corredors ciclistesd’aquell temps. Juntament amb lafederació varen organitzar unescarreres ciclistes amb un recorre-gut pels pobles de veïnat, amb la

mel i sucre

10

Amb motiu de la visita del Sant Llorenç, a més del partit de futbol hi hagué l’actuació d’en Sebastià Llull, el Samsó deSant Llorenç, que va donar un bon espectacle fent una exhibició de força i del seu art. Els jugadors dels Sant Joan eren:Joan Lligat, Toni Duran, Pep Felet, Arnau Gayà Matas, Arnau des Centro, Arnau Bronder, Bernadí Miralles, DamiàRosa, Antoni des Carreró, Joan Bossa, Carles Estelrich, Guillem Celador i Pep Pagès.

mel387_mis298 25/09/12 11:10 Page 10

mel i sucre

meta d’arribada a Consolació. Totplegat va fer que per tot Mallorcaes parlàs de la festa del QuartDiumenge de sant Joan.

l’eufòria de l’èxit de la festava durar cinc anys, que foren sufi-cients per pagar les despeses del’enllumenat del camp de futbol iencara quedaren doblers per con-vidar tots els col·laboradors a anara menjar una graellada al Barantonio de ses salines. una vega-da feta la graellada, es va dissol-dre l’anomenada Germadat del Pai el Peix.

Col·legi públic

al començament de la dècadadels anys setanta, l’ajuntament vadonar les primeres passes perconstruir un nou col·legi públic alturó de son Juny. aleshores, enPaco Mena –Francesc CompanyBauzà– era el batle i el seu germàarnau –es metge Mena– era elpresident de la Cooperativa agrí -cola. els socis de la cooperativa,en assemblea, acordaren cedir elsterrenys necessaris a l’ajuntament

per edificar el nou col·legi i pertal motiu es reuniren el governa-dor civil, representants de l’ajun-tament i de la cooperativa itambé uns tècnics d’ensenyança ide la construcció. Tots plegatsrecorregueren el turó de sonJuny per tal d’estudiar quin era ellloc més adient per edificar elnou col·legi.

arran del Decret del Governde l’any 1975 hi va haver canvisimportants en el sistema polític icanviaren el governador civil atots els pobles es feren eleccions a

El Sant Joan i el Sant Martí de Vilafranca, amb motiu de la inauguració del nou camp dins terreny regalat per l’amoen Miquel des Molí Nou.

Sobrassada pagesafeta amb porcs matancers

de Sant Joan

Carrer de la Pau, 20 · Sant Joan

sacaldera@sacaldera.com

tel. 971 52 64 30

horari de venda de 7 a 15 h

11

mel387_mis298 25/09/12 11:10 Page 11

mel i sucre

12

Segons la descripció feta per en Joan Lligat. la fotografia comprèn: Joan Bauzà, Lligat, entrenador; Joan Bauzà Matas,Escolà, president; Arnau Company, Lligat, porter; Antoni Duran, defensa; Pep Font, Felet, central; Gaspar Fontirroig,lateral esquerre; Ernest Miró, central; Antoni Bauzà, Gonella, migcampista; Antoni Gual Solivellas, directiu; JoanBauzà, Tonió, delegat de camp; Joan Bauzà, Bossa, extrem dret; Arnau Gayà Matas, interior; Arnau Munar, Bronder,davanter centre; Pep Mas Matas, Pagès, interior esquerre; Biel Mas, de Son Gorgut, extrem esquerre.

Partit Jugat al camp de Son Juny entre veterans i juvenils. Hi podem veure, a més dels jugadors, en Toni de Son Barói en Joan Ditaler, vestits de linermes, i en Mateu Escolà, vestit d’àrbit.

mel387_mis298 25/09/12 11:10 Page 12

mel i sucre

tir a jugar a futbol. va ser ambl’equi p que havia fundat accióCatòlica, baix de la sacristia, i vacomençar a jugar de porter; des-prés va jugar d’interior, de mig-campista i de davanter centre.

una temporada que el club delsant Joan no funcionava gaire bé,en Joan va fitxar pel sant Martí devilafranca, juntament amb enGuillem Company i n’arnauCompany, que estudiava Medi -cina. Jugaren amb el vilafrancadurant tres temporades.

en Joan també va jugar unatemporada a l’espanya de lluc -major i una altra temporada ambel Montuïri, fins que va tornar alsant Joan, equip que es reactivà.en aquells anys, tots els jugadorsde l’equip eren santjoaners i arri-baren a competir amb els equipsde Primera regional.

en un partit jugat al camp deson Juny entre el sant Joan il’artà, en Joan va patir una lesió auna cama que el va tenir apartatuna temporada. al camp d’untemps de tornar, jugant un partitcontra el Mallorca al camp lluíssitjar de Palma, va sofrir unalesió clavícula i es va retirar dejugador, i va passar a ser l’entre-nador de l’equip.

en Joan lligat és un referentdel futbol santjoaner. en haver-se retitat de jugador, sempre vacontinuar lligat al futbol exercintun càrrec o un altre i encara avuila seva principal curolla és el fut-bol.

Ferreteria de Sant Joan

de 8:30h a 13h i de 15h a 20h

dissabtes horabaixa OBERT

c/ ramon llull, 12 • 07240 sant Joan

Tel: 971 52 65 33

13

batle. tot plegat va fer que l’as-sumpte del nou col·legi quedàs enl’aire i finalment fou durant labatlia de Joan Barceló Matas,Burixó, quan es va tornar a reacti-var la idea del col·legi. aleshores,l’ajuntament va cedir uns solarsdevora la Creu d’en reüll per edi-ficar-hi el magatzem de la coope-rativa i el turó de son Juny passàa ser propietat municipal.

Joan Barceló Matas, Burixó,va ocupar la Batlia des de 1976

fins a 1986 i fou durant el seumandat quan es realitzaren lesobres del nou col·legi públic, ambel qual ocuparen part del que erael camp de futbol i per aixòhagueren de modificar el terrenyde joc, però d’això ja en parlaremen el pròxim capítol.

Joan Bauzà Barceló, Lligat

va néixer a sant Joan l’any1925 i a l’edat de 15 anys va par-

A la fotografia, hi podem veure en Paco Mena, batle de Sant Joan; Hellín Sol,governador civil de Balears; i el metge Muntaner, soci d’honor de la PenyaMotorista. Just darrere que a penes se veu, hi ha en Francesc des Calderers,delegat municipal d’Ensenyament. El que duu un manat de paperassa és elmetge Mena, president de la Cooperativa; al seu costat hi ha en GuillemSureda Meléndez, sotscap provincial del Moviment, i en Miquel Fiol, presidentde la Penya Motorista. Després d’en Fiol hi ha un senyor que no record qui ési, més al fons, en Pep Serral –el saig–, el metge Pagès, director de l’EscolaGraduada, i el secretari de l’Ajuntament, Jordi E. Miró. Tots junts recorrenel turó de Son Juny estudiant el lloc més adient per al nou col·legi.

mel387_mis298 25/09/12 11:10 Page 13

mel i sucre

14

mel387_mis298 25/09/12 11:10 Page 14

mel i sucre

15

mel387_mis298 25/09/12 11:10 Page 15

mel i sucre

16

el bescuit (castellà: biz co cho)és una espècie de pa cuit duesvegades perquè s’assequi i

duri molt de temps, que servia antiga-ment per proveir les barques i arma-des. Però també és un menjar dolçque es fa de farina, ous i sucre, cuittot al forn de manera que és rostit itrencadís. els antics receptaris decuina mallorquina, registren nombro-ses receptes de bescuit: bescuit dexocolata, bescuit de vermell d’ou,bescuit genovès, bescuit d’ametla,bescuit anglès, etc. Bàsicament n’hihavia de dues castes, el més comú,anomenat Bescuit menut, en el qualmesclen llavors d’anís i en fan dolsesmolt petites i el superior, anomenatBescuit de la reina, el més fi i deli-cat, que es talla en dolses grosses.arreu del domini lingüístic hi hadiverses denominacions: Bescuits delsant Pare (sant Feliu de Codines),Bescuit carat (Castelló), Bescuitpagès (eivissa), Bescuit de llenguade beata (valència), etc. l’ofici debescuiter, el que elaborava el bescuit,ja el trobam registrat a l’èpocamedieval. Fer una bescuitada o pre-sent de bescuit, era un costum quesolien fer certes confraries als seusconfrares el dia abans de la festa delseu patró.

el present article, no té altra pre-tensió que aportar atestacions antigu-es d’aquest plat dolç, localitzades a ladocumentació de l’administració deldesaparegut convent de santDomingo de Palma. Per altra banda,el donar a conèixer el consum d’a-quest menjar dolç i alguns d’altres,en la festivitat de sant Domingo,patró i protector dels religiosos d’a-questa orde de predicadors.

1. RECEPTES DE BESCUIT

el bescuit generalment se sol ferde pasta bamba1 (espècie de pastablana i fina, feta de farina, sucre,

saïm o oli i ous). aporta rem a conti-nuació algunes receptes de bescuitrecopilades dels antics receptaris decuina del segle XiX (vegeu la biblio-grafia al final d’aquest article) onpodem copsar les distintes maneresd’obrar la pasta i els ingredients uti-litzats en la confecció del bescuit:

BESCUIT“es bescuyt se fa de pasta bamba.

Cuant sa pasta està tova, se fan escocs2, de dues lliures [800 gr.], seaprimen en s’aprimedo(r), s’i posa unpoc de saïm, se rolla com ses ensay-mades y se decha, y después de uncuart se astira y se arreglen es cocs;cuant són tous se couen, y cuan sóncuyts se fa en un gavinetet un tayetper tot el rededó, segons com volen;ses dolses se trenquen, se posen enllaunes y se bescuyten.” (Font,Trobat, 1999: 145).

BESCUIT MENUT, O SIA D’ANÍS“Pasta bamba augmentada, o

sien: 14 lliures [5 kg. 600 gr.]sucre terciat, 18 unces [600 gr.]aigo, 5 lliures [2 l.]llavors d’anís, 6 unces [200 gr.]Modo de fer-se: sa pasta ha d’es-

ser forteta i es barrots han de pesar sisunces.” (ripoll, 1978: 95).

BESCUIT DE LA REINA“vuit unces de llevat, deu ous,

deu unces de sucre, una xicra d’oli,l’aigua que necessiti i tres lliures defarina.” (Font, 2010: 52).

BESCUITS“Per mitja lliura de bessó mòlt,

altra mitja de sucre en pols; se mesclabé i s’hi afegeixen dotze vermellsd’ou ben batuts; s’uneix una cosa ialtra i se completa amb una copa deXerès o vi ranci. Posat dins un motlleuntat de saïm, se cou al forn i en esserfred se treu.” (Font, 2008: 82).

BESCUIT “JUANITA”“se baten cinc vermells d’ou amb

mitja lliure de sucre, cinc unces defarina, llimona rallada i els cincblancs pujats a punt de neu. Ben mes-clat tot s’aboca dins el motlle untatde saïm i un poc de farina. Ha decoure a forn fluix.” (Font, 2008: 82)

BESCUITS DE XOCOLATA“Per a dotze ous una lliura i mitja

de sucre ben mòlta, dues unces dexocolata igualment mòlta, vuit uncesde farina de la millor qualitat. se batben batut tot el conjunt durant unquart d’hora, se posen en capcetes depaper i de seguida al forn.” (Font,2010: 45)

BESCUITS DE VERMELL D’OU“Per una lliura de sucre, una dot-

zena de vermells ben batuts. es posena cullerades sobre un paper fet endoble i es couen al forn.” (Font,2010: 46)

BESCUITETS“6 vermeys d’ou, una lliura [400

gr.] de sucre mòlt y un poc de cañellapicada, unes gotes de taroncha, totben mesclat y ben remenat; cuan estàbé, se fan es plech de pape(r) demarca mayso y s’umplen y se du anes fornet.” (Font, Trobat, 1999: 138).

RECEPTA PER FER BESCUI-TETS

“Per una dotcena de vermells deous, una lliura [400 gr.] de sucrablanch mòlt, tres doblers de cañellapicada, mitja llimona rayada. Benbatut. se posa a cuaredetes demuntpaper. se cou en el forn. els vermellsde ou se baten sols, y después se mes-cla el sucra.

Para los pasteles: por cada doce-na, libra y media [600 gr.] de azúcary una docena uebos. Para la confiturade adentro biscocho: canela abundan-

investigació

Quatre mots sobreel bescuit de la reina

FraNCesC CaNuTo Bauçà

mel387_mis298 25/09/12 11:10 Page 16

mel i sucre

te, lima picada, y las yemas de losuebos de arriba.

Para los merengues: por cada tresonzas [100 gr. aprox.] azúcar, la clarade un uebo. el azúcar se a de clarifi-car y que hierba buen rato, hasta quetenga punto de caramelo, y despuésse junta con las claras de los huevosbien batidos y fuertes.” (Font,Trobat, 1999: 136).

BESCUIT GENOVÈS“azúcar: 6 onzas [200 gr. aprox.].arina: 6 onzas [200 gr. aprox.].Manteca: 6 onzas [200 gr. aprox.].Huevos yemas: 6enteros: 3Cuatro claras montadas.” (Font,

Trobat, 1999: 139).

2. EL BESCUIT DE LA REINA ILA FESTIVITAT DEL CON-VENT DE SANT DOMINGO DEPALMA

el dia 6 d’agost és la festivitat desant Domingo de Guzman, patró iprotector d’aquesta orde religiosa.aquest dia se celebrava un oficisolemne amb l’assistència de lesautoritats i es convidava un predica-dor. Mitjançant un llibre de l’admi-nistració del convent, el qual registrales despeses extraordinàries efectua-des en aquesta festivitat, hem pogutconèixer quins eren els plats dolçosconsumits i els ingredients utilitzatsen l’elaboració. També hi són consig-nades les despeses ocasionades perl’elaboració de les pastes i la celebra-ció de la festa. Hem analitzat les par-tides efectuades en aquest dia, lesquals corresponen als anys 1767,1769, 1771, 1774, 1780, 1782 i 1783,

registrades en el document de l’admi-nistració del convent. vegem a conti-nuació, ordenats alfabèticament, elsplats dolços i els ingredients utilitzats(la relació no és exhaustiva):

Bescuit de la ReinaPer elaborar el bescuit, es compta-

bilitzen partides per ous, sucre icanyella, ingredients bàsics d’aquestdolç. algun cop el portaven del con-vent de sant Jeroni, elaborat presumi-blement per les monges de clausura.

Cacauel cacau són les llavors del ca -

cauer, arbre d’origen americà, lesquals són l’ingredient principal de laxocolata. es registren vàries despesesde cuites de cacau o de xocolata, pervalor de 25 i 35 lliures, respectiva-ment, per “la festividad de Nostropatró sant Domingo del present añy.”

Canyellaingredient utilitzat per elaborar el

bescuit i la xocolata.

Confiturala confitura era utilitzada per

acompanyar la pasta real. es consig-na una partida de 3 lliures 13 sous i6 diners per comprar peres, pomes,albercocs i prunes per fer confitura.

Ensaïmadasolament la trobam registrada un

sol cop, en què se gastaren 6 sous per“6 ensaymadas per regalar al predi -cador.”

EssaPeça de pasta dolça, d’ensaïmada,

en forma de lletra s. es comptabilit-

za una partida de 15 dotzenes d’essesa raó de 4 sous cada una.

Gubelletaquest plat dolç sembla que fa el

nom del recipient utilitzat per elabo-rar-lo (castellà: cubilete). els recep-taris de cuina antiga registren aques-ta recepta: “Gubellets de flam: sucre,vermell d’ou, canyella, llimona i unpoc d’aigua. se posa dins els gube-llets i es cou a bany Maria.” (Font,Trobat, 1999: 59).

Neula neu era utilitzada per mullar el

sucre esponjat. el 1767 registraaquesta despesa: “Ítem per una rovade neu per al matí del dia de Nostro

Patró, 8 sous”.

Pasta realels ingredients de la pasta real

són: sucre, vermells d’ou i ametlamòlta molt fina. amb la pasta reals’elaboraven unes figures mitjan-çant uns motles (peixos, estels,corets...) per obsequiar al predicadori a cada un dels membres de lacomunitat religiosa: “Més per unpex de pasta real per el predicador, yun pex per quiscun de los religiosos.Més per un estel de pasta real per elpredicador y un per quiscun de losreligiosos.”

Sàndilvet aquí una atestació antiga del

sàndal. es tracta del nom antic dediverses plantes santalàcies del gène-re Santalum, de fusta olorosa, que téaplicacions en perfumeria, tintoreria,medicina i culinària. en el cas queens ocupa, era utilitzat per elaborar el

supermercat

p r ò x i mCarrer de Petra • 07240 Sant Joan

Tel. 971 52 60 22

17

mel387_mis298 25/09/12 11:10 Page 17

mel i sucre

18

sucre esponjat: “Ítem per sàndils perfer el sucre esponjat, 6 sous.”

SucreÉs l’ingredient més utilitzat. Per

elaborar les pastes, bescuit, xocolata,etc. i en forma de pols blanca finíssi-ma per cobrir les pastes. Però sobre-tot, per elaborar el sucre esponjat,espècie de massa porosa, utilitzatprincipalment per mullar dins l’aiguafresca. Ja hem vist anteriorment comtrobam consignada una partida peradquirir una arrova de neu.

Cal remarcar, malgrat estar con-signat solament a les celebracions deles festes de Nadal, el registre del viBrocàs. l’Hipocràs, Procàs o viBrocàs, és una espècie de vi dolç fetamb canyella, sucre i d’altres espè-cies. Deu el seu nom al famós metgegrec Hipòcrates (= Hipocràs en lallengua antiga) a qui s’atribueix lapaternitat d’aquesta beguda. vet aquíels registres:

Feria 2 et 24 desembre 1770Ítem per 9 onsas cañella per el vi hypo-

cràs a raó de 6 s la onsa, 2 l 14 sÍtem per 30 lliuras sucre per lo mateix

a 2 s 5 d la lliura, 4 l 2 s 6 dFeria 2 et 24 desembre 1778

Primo 22 lliuras sucre a 4 s 6 d y 2unses cañella a 7 s per fer el vi brocàs perlas festas, 7 l 1 s

3. LES DESPESES D’ELABO -RACIÓ

la lectura atenta del document,permet també saber, a on anaven des-tinades les partides pagades per lafeina d’elaboració o del transport:Per moldre l’ametla per la pasta real,es pagaren 1 lliura i 10 sous. Percoure les tortadilles i els gubellets, espagaren 1 lliura i 4 sous. al fornerGomila, se li abonaren 20 lliures perbescuit bàmbol, a raó de 3 sous i 4diners. Per portar les pastes reals delconvent de sant Jeroni i les coquetesd’anís, es pagaren 12 sous.

les estrenes (gratificació, regalen moneda o espècie que es fa a algú)són abundants: “Per estrenas al for-ner, per courer las pastas. Per estre-nas a los qui portà el bascuyt del forny de sant Geroni, 6 lliures. Per stre-

nes a los fornés y scolà de santGeroni, 12 sous. Més per estrenas alcotxer per portar el predicador yaltres manudèncias, 7 sous i 8 diners.Ítem per estrenas als misatjes del fornper el cuydado y treball en courer yaportar las pastas de tortadillas yguballets, 1 lliura i 4 sous. ”

altre registre que cal remarcar ésel de dues partides destinades a retri-buir a un tal Martí Pou. Possiblementes tracti d’un forner o pastisser espe-cialitzat, els receptaris antics regis-tren un plat dolç anomenat Pa d’enPou. “Més per 36 unces de sucreblanch per fer el sucre sponjat y gastodel senyor Martí Pou, 7 lliures i 4sous. Per hous, llimonas y gasto delsenyor Martí Pou, 1 lliura 5 sous i 8diners.”

4. LA TRANSCRIPCIÓ DELSDOCUMENTS

la transcripció correspon als folis4v-5; 27v; 57v; 97v; 197v i 266, delllibre “recibo de la possessió de sonCigala (1767-1784)”, custodiat al’arxiu del regne de Mallorca, refe-rència C-175.

Feria 4 augusti de 1767Gasto del dia de Nostro Patró yProtector Sant Domingo

Primo de 290 lliuras sucra, esto és,171 a raó de 2 sous 2 diners. Deu per

blanquear a raó 3 sous 6 diners. Per pas-tas 49 l a raó de 2 sous 6 diners. 32 a raóde 2 sous 8 diners y 28 lliures a raó de 3sous 8 diners. las quals duas últimas par-tidas han servit per fer el sucra esponjat,valen estas partidas 35 l 14 sous 10 d.

Ítem per fruytas, ço és, peras, pomas,albercoits y prunas per fer confitura, 3 l13 s 6 d

Ítem per molrra la mel·la per pastareyal 1 l 10 s

Ítem per 3 unças cañella 1 l 6 sÍtem per una dotsena de plats per fer

tortadillas, 6 sÍtem per sandils per fer el sucre

esponjat, 6 sousÍtem per llimonas, 1 sou 4 dinersÍtem per courer las tortadillas y gube-

llets 1 l 4 sÍtem per aportar las pastas reyals de

sant Geroni y el regalo de las coquetas deanís 12 s

Ítem per una rova de neu per al matídel dia de Nostro Patró, 8 s

Ítem per las tortadillas grans de pastareyal per regalar, principi de predicador,dos pàgueras de dita espècia y altrasmanudèncias 14 l 17 s 10 d

Ítem al forner Gomila per 20 lliuresbescuit bàmbol a raó 3 s 4 d

Ítem al dit per 4 lliures sucra per albescuit de la reyna, 9 s

Ítem al dit per 4 dotsenas ous per albescuit, 9 s 4 d

Ítem per dos cuytas cacau a raó de 8s 7 d, val 13 l 14 s 8 d

Ítem per 3 unças cañella a raó de 7 s8 d, val 3 l 1 s 4 d

Ítem per 6 lliuras xocolate a raó de 9sous 2 d, val 2 l 15 s

Ítem per 6 ensaymadas per regalar alpredicador, 6 s

Feria 4 augusti de 1769Ítem per estrenas als misatjes del forn

per el cuydado y treball en courer y apor-tar las pastas de tortadillas y guballets, 1l 4 s

Ítem per el valor de duas cuytas dexocolate per la festividad de Nostro patrósant Domingo del present añy, 25 l 1 s 4d

Ítem per el valor de mitja cuyta xoco-late per cumpliment del regalo al predica-dor en dita festividad, 6 l 5 s 4 d

Ítem per el valor del sucre esponjatque se gasta en dita festividad, 10 l 3 s

Ítem per el valor del bescuyt, 5 l 3 sÍtem per el valor del principi del pre-

dicador, que en el present añy fonch unpeix per cada religiós de pasta real, 6 l12 s 8 d, de número de 121 l 2 s 2 d, comlo damés y lo que se ha gastat de confitu-ras per las tortadillas y gubellets se hajepagat de lo que ha percebut el convent dealguns religiosos que han pres tortadillasy guballets, y així van fore las damuntditas, 6 l 12 s 8 d

Feria 4 augusti de 1771Ítem per 32 lliuras cacau a raó 10

sous per el xocolate que se gastà en la fes-tividad de Nostro Patró sant Domingo yregalo del predicador, 16 l

Ítem per 20 lliuras de sucre a raó 2 s8 d per el xocolate, 2 l 13 s 4 d

Ítem per 8 unsas cañella per el ditxocolate a 7 s, 2 l 16 s

Ítem per el treball, 1 l 4 sÍtem per el bascuyt, 4 l 10 s 8 d

mel387_mis298 25/09/12 11:10 Page 18

mel i sucre

de 2 s 8 d, val 3 l 9 s 4 d; Per 10 uncescañella a raó de 8 s, val 4 s; per el treball1 l 10 s. suma 30 l 14 s 4 d

Més per 15 dotzenes esses a raó de 4s quiscuna, són 3 l; per 4 unces sucre araó de 2 s 6 d per el bescuyt de la reyna,10 s; per 4 dotzenes ous a raó de 2 s 8 dvalen 10 s 8 d

Més per un estel de pasta real per elpredicador y un per quiscun de los reli-giosos, 6 l 6 s 4 d

Més per strenes a los fornés y scolàde sant Geroni, 12 s

Més per 6 oliades per el predicador, 6s

Més per algunas manudèncias, 10 sMés per 36 unces de sucre blanch per

fer el sucre sponjat y gasto del senyorMartí Pou, 7 l 4 s

suma 78 l 5 s 2 d

BIBLIOGRAFIA

- Font, Miquel (2008). “la Cuinera pràctica(Felanitx, 1935).” Palma. editor Miquel Font.- Font, Miquel (2010). “Cuina mallorquina decasa de senyor (Palma, 1927)”. Palma. editorMiquel Font. - Font, alexandre i Trobat, Francesca (1999).“antics receptaris de cuina mallorquina.”Palma. l’espill, 2. lleonard Muntaner, editor.- ripoll, lluís (1978). “llibre de Gelats i que-muyars d’en Mateu Jaume.” Palma. segonaedició.

Notes

1 la pasta bamba, era una espècie de massadiguem-ne ‘estàndard’ utilitzada en l’elabora-ció de diferents plats dolços (bescuit, brioix,coixins imperials, doblegats i coques de totamena) dels quals ha excel·lit la coca bamba, lacoca per antonomàsia confeccionada ambaquests ingredients.2 el cóc és una espècie de panet o peça llar-guera de pasta bamba, de forma aproximada-ment semicilíndrica, que es talla a llesques i esbescou per formar les dolses de bescuit.

Més per mitxa dotzena de oliadesper el regalo del predicador a 1 s quiscu-na, 6 s

Més pel bescuyt de la regna, 1 l 4 s,esto és 3 l sucre a raó de 5 s 6 d, valen 16s 6 d y 3 dotzenas de ous a raó de 2 s 8 d,valen 8s. són 1 l 4 s 6 d

Més 12 dotzenas de essas a 4 d, 2 l8 ssuma 54 l 6 s 10 d

Feria 2 et 12 augusti 1782Primo per 47 lliures sucre blanch a

raó de 4 s 4 d, 10 l 3 s 8d; per un colador4 s; per hous, llimonas y gasto del senyorMartí Pou, 1 l 5 s 8 d

Més per 2 cuytas y mitxa xocolate,esto és 41 lliures cacau a raó de 12 s, 24l 12 s; per 26 lliures sucre a raó de 4 l,5 l 4 s; per 10 unces cañella a raó de 9 s,4 l 10 s; per el treball 1 l 10 s. suma 35l 16 s

Més per 15 dotzenes essas a raó de 4s, són 3 l

Més per el bescuyt de la reyna, estoés 3 lliures sucre a raó de 3s 6 d, són 10 s6 d; per 3 dotzenes hous a raó de 3 s 1 d,són 9 s 3 d; per una lliura oli, 2 s 2 d.suma 1 l 1 s 15 d

Més per estrenes a los fornés y scolàde sant Geroni, 1 s 2 d

Més per un pex de pasta real per elpredicador, y un pex per quiscun de losreligiosos, 7 l 9 s 4 d

Més per 6 oliades a raó de 1 s, són6 s

Més per estrenas al cotxer per portarel predicador y altres manudèncias, 7 s8 d

Feria 2 et 18 agost 1783Més per 2 cuytas y mitxa xocolate,

esto és per 45 lliures cacau a raó de 9 s 8d val 21 l 15 s; per 26 unces sucre a raó

Ítem per el sucre esponjat y principidel predicador, 11 l

Feria 4 et 8 augusti de 1774Ítem per 40 lliuras cacau a raó 9 l 6

s per la festividad de Nostro Patró santDomingo, 19 l

Ítem per 25 lliuras sucre a 2 s 10 d, 3l 10 s 10 d

Ítem per 10 unces cañella a 7 s, 3 l10 d

Ítem per el treball de fer el xocolate,1 l 10 s

Ítem per el bescuyt y essas, 6 l 15 s6 d

Ítem per el principi del predicador yregalar el señor Comendant, el señorregent y su il·lustríssima, de confitura depasta real, 9 l 10 s

Ítem per el sucre esponjat, 7 l 10 sÍtem per estrenas al forner, per courer

las pastas 1 l 4 sÍtem per fruyta per fer la confitura 3

l 1 s 6 d, com lo restant del gasto desucre, ous y damés que se ha necessitatper las pastas, se haje pagat de lo que seha venut a ls religiosos de pastas y sucreesponjat que ha quedat. són 3 l 1 s 6d

Feria 2 et 21 agost 1780Primo per una cuyta y mitja de xoco-

late per la festa de Nostro Patró yPredicador sant Domingo y regalar elpredicador, més per estrenas a los quiportà el bascuyt del forn y de santGeroni, 6 l

Més 24 lliuras cacau a raó de 14 s 6d, 17 l 8 s

Més 15 lliuras sucre a raó de 5 sous 8d, 4 l 5 s

Més 6 unses cañella a raó de 7 s, 2 l2 s, y treball 18 s, suma 24 l 18 s

Més per 40 lliuras de sucre blanc perfer el sucre sponjat a raó de 6 s 6 d, 13 l

Sucursal de Sant JoanC/ Mestre Mas, 11Tel. 971 52 60 66 07240 Sant Joan

19

mel387_mis298 25/09/12 11:10 Page 19

mel i sucre

Feim un pensament... mirantqui ens visita. seguint latònica de l’estiu fem una

revisió a alguns temes referents ala mar, a l’estiu i al turisme.aquest juliol heu pogut veuremolta gent a les platges, però vosheu demanat alguna vegada d’onve tota aquesta gent? Com arribena Mallorca? venen només a Ma -llorca? Per què venen? on dor-men? Farem un pensament sobretot això.

ens basam en estadístiques del’institut Nacional d’estadística(iNe), que cada any publica lesestadístiques oficials de l’estatespanyol. l’article el farem enbase estadística estatal, ja que heude pensar que les illes marquen lareferència en turisme de sol i plat-ja, i per tant els resultats seriensimilars, amb una excepció: a canostra quasi tot el turisme estran-ger arriba en avió, com és lògic.Podeu consultar els gràfics en co -lor a internet si seguiu el meu blog.

Què és el turisme?És un fet social basat en el

moviment d’una persona queviatja d’un territori a a un terri -tori B utilitzant un mitjà de trans-

port concret per una via d’accésentre ells, i que realitza una esta-da mínima en el territori B.

en general es considera turistatota aquella persona que dormfora de casa i s’hi està més de 24hores. els mallorquins hem assu-mit com a turistes aquells que sónestrangers, però cal diferenciarmoltes vegades entre turismenacional i turisme internacional(encara que sigui una mera preci-sió de fronteres polítiques).

en aquest article ens centra-rem en el turisme internacionalque rep l’estat espanyol.

Quants en vénen?sempre hem sabut que l’estat

espanyol és un destí turístic inter-nacionalment reconegut. al 2010va ser el quart estat més visitat delmón, per darrera de França (76,8milions de turistes), estats unitsd’amèrica (59,7), Xina (55,7) iespanya (52,7). Barcelona va ser ladesena ciutat més visitada del món,amb 5,5 milions de turistes per sisola (un 10% del total de l’estat).

D’on vénen?Generalment ficam tots els

guiris dins el mateix sac, però cla-

rament hi ha certs països que sónels que ens aporten més turistes.Tradicionalment, britànics (16milions de turistes abans de lacrisi), alemanys (uns 10 milionsde turistes anuals) i francesos(que han pujat dels 4 milions als 8en els darrers 15 anys) han supo-sat dos terços dels turistes quevisiten espanya. la resta de paï-sos europeus aporten prop d’un20% (liderats per itàlia, PaïsosBaixos i Portugal) i en els darrersanys han passat de 8 a 13 milions,però suposen el mateix percentat-ge degut a l’augment del total. elcanvi més sobtat des del 1997 éscom els turistes procedents de laresta del món han duplicat (de 6 a12 milions, suposant l’any passatun 23% del total). el fet que elsturistes vinguin de múltiples orí-gens fa el destí turístic més resis-tent a les crisis.

Com vénen?un 78% dels turistes vénen en

avió, mentre que només un 19%(generalment francesos) ho fanper carretera. les arribades envaixell i ferrocarril són pràctica-ment ínfimes. al 1995 fins a un69% dels turistes venien en avió i

Feim un pensament

... geogràfic

TurismeGuilleM serra Bou, GeòGraF

AGÈNCIA DE SANT JOAN

Carrer Bellavista, 38 • Tel: 971 52 60 78

20

mel387_mis298 25/09/12 11:10 Page 20

mel i sucre

un 25% per carrertera. s’explicaen l’augment de turistes de forad’europa, que han de venir ne -cessàriament en avió.

On van?Per comunitats autònomes,

des del 1995 hi ha hagut una evo-lució del model:

– les Balears i les Canàriespromocionen el model turístic desol i platja i es mantenen en uns10 milions de turistes anualsdegut a la màxima capacitatd’ambdós arxipèlags.

– Catalunya ha passat a ser laregió líder en turisme ja que com-bina totes les modalitats de turis-me i és un referent a nivell mun-dial (Barcelona és la desena ciutatmés visitiada del món, amb 5milions anuals. aeroport del Prat:35 milions de passatgers/any).

– altres comunitats han apos-tat per models d’interior i els haaportat un creixement turístic es -pectacular, o han adoptat el modelde sol i platja amb bons resultats.

Per què vénen?siguem realistes, els turistes

vénen de vacances. si bé és veri-tat que hi ha 5 milions de turistesque vénen a espanya sobretot aBarcelona i Madrid) per negocis,congressos, fires... el 84% delsturistes que arriben a espanya hofan per oci i vacances.

On dormen?el model turístic tradicional de

sol i platja afavoreix l’allotjamenten hotels (al 2011 un 64% delsturistes dormien en hotel i un 30%en habitatges de gratuïts –fami-liars, pròpis, amics– o de lloguer).

si teniu dubtes o voleu que comentemalgun tema en concret, vos podeu posaren contacte amb un servidor mateix oenviant un correu electrònic a <<guillemserrabou@gmail.com>>.

21

mel387_mis298 25/09/12 11:10 Page 21

mel i sucre

Tenia pendent una trobada ambEnric Benito després del congrésque ell havia organitzat sobreEspiritualitat en Clínica.

L’atenció al sofriment des de

l’hospitalitat, la presència i la

compassió. el meu amic és unoncòleg expert en aquestes qües-tions, les d’acompanyar el finalde la vida dels malalts terminals através de les cures pal·liatives hos-pitalàries i que aquest trànsit siguifet amb pau i dignitat. vaig veurecom havia quedat el llibre sobre elqual havíem discutit aspectes edi-torials – Velad conmigo, de Cicelysaunders- i les actes del la IX

Jornada de la Societat Espanyola

de Cures Pal·liatives. en trec de laseva lectura algunes reflexions.

El sofriment és consubstancialamb el ser humà i no és nomésun problema sanitari. De sem-pre s’han tractat de trobar formesper afrontar-lo, reduir-lo o donar-li sentit. P. loncán ens diu que elsclínic ho fan ara des d’unes acti-tuds que impliquen acollida sensejudicis, capacitat per estar atents ales necessitats i commoció davantel sofriment de l’altres. l’empatiaés una de les expressions més cla-res de l’hospitalitat, essent capaçd’interioritzar la situació emocio-nal del pacient que sofreix i que teper resposta el dolor, la por, l’an-sietat, la pèrdua d’objectes afecti-us, un camí -en els malats termi-nals- que pot conduir a ladesintegració de la persona.

En aquest acompanyament capa la mort, D. Gracia afirma que siels humans tendim a la plenitud¿és la mort el non sense, la ruïna,

el fracàs final d’aquesta aspira-ció? Per a totes les grans tradi-cions espirituals la mort no és lafi, sinó el gran pas, segon elssufís, la mort és la nostra nit denoces amb l’eternitat. es creguides del cristianisme, el budisme odes d’una concepció materialistade l’espiritualitat, la presència iobvietat de la mort ens sacseja iens demostra la nostra fragilitat,

ens fa por el desconegut, no saberquè ens trobarem, desaparèixer,no existir.... el seu millor antídotés un bon guia, que doni confian-ça i elimini el dolor físic i el men-tal. l’anàlisi dels malalts en elsprocessos terminals de la sevavida, segons enric Benito, perfi-len uns trets comuns; el pacientacompanyat segueix una evoluciói un canvi caracteritzat per uncreixement personal a través deles fases de sofriment fins arribara l’esgotament, la renúncia amantenir el control, l’acceptació,l’entrega i, una fase final, la com-prensió i construcció d’una novaidentitat i transcendència. No debades J. Bátiz titulava la sevaconferència: “l’espiritualitat enclínica: la seva fonamentació i el

seu espai entre la psicologia, lareligió i la bioètica”.

Cicely Saunders (1918-2005).aquesta introducció és per deta-llar el text de saunders, Velad

conmigo. Inspiración para una

vida en cuidados paliativos, quela seCPal i La Caixa han editat. saunders fou la font primerad’on begueren els pioners de lamedicina pal·liativa al món, enposà els fonaments en el St.

Christopher’s Hospice delondres a partir de 1967.Cinquanta-cinc anys després hi hacentenars de serveis de curespal·liatives que valoren integral-ment la persona i “que considerenl’enfermetat terminal com un pro-cés biològic i a la vegada biogrà-fic, i la mort no com un fracàs,sinó com un misteri”. es dibuixael camí de l’acompanyament delspacients en un espai de coneixe-ments biomèdics però es fannecessaris recursos que ajudin aentendre i mitigar el sofriment.Velad conmigo dóna sentit a lescures pal·liatives a partir de la dig-nitat del malalt terminal, entenentel procés de morir com una opor-tunitat de tancar la pròpia biogra-fia. “la debilitat adquirida durantla malaltia és transforma en forta-lesa en transcendir el sofriment através de l’acceptació, fins a arri-bar a un espai de serenitat”.

Assenyala D. Clark, catedràticde Sociologia Mèdica, queCicely Saunders fou la primerametge que dedicà la seva carrera al’atenció de les persones mori-bundes amb gran preocupació per

dalt

del turó

Cicely Saunders(la mort no com un fracàs sinó com un misteri)

CliMeNT PiCorNell

22

http

://w

ww

.lond

on.

go

v.uk

mel387_mis298 25/09/12 11:10 Page 22

mel i sucre

la vida personal i espiritual delspacients, des d’una ètica dels cui-dadors amb una motivació: eltractament de persones ‘concre-tes’ davant la imminència de lamort. Vetllau amb Mi són lesparaules de Jesucrist a l’hort deGetsemaní i independentment dequè es comparteixin les creencesreligioses de saunders, el llibregenera un discurs coherent sobreel paper de l’espiritualitat enaquests moments finals de la vida.

Una pacient li digué: “Gràcies.No només per les teves pastilles,sinó també pel teu cor”. agraïasobretot la compassió, l’apropa-ment i l’amistat. es va donarcompte que s’havia d’aprendre asentir “amb” els pacients peròsense sentir “com” ells. No llàsti-ma, ni indulgència sinó un miradaamb respecte. Del “no vull morir”al “només vull que vagi bé” hitranscorr no només un procésd’acceptació, d’algú que passa deldubte i la por, a aconseguir sortir,

passar a l’altre costat, bé. Vetllau

amb Mi significa sobretot “estauaquí”, no me falleu, en un procésque transmet confiança i fidelitat.la mort significa enfrontar-se alfinal d’esperances i projectes; eldolor no és sols físic sinó tambéemocional (de fet, diu saunders,el dolor mental pot ser el més irre-ductible de tots). la pena mésgran d’un pacient moribund és lafi de les seves relacions i de lesseves responsabilitats. “es potesperar contra tota esperança”però s’ha de compartir la veritatde la situació: fingir és esgotadorper a tothom.

Renéixer després de morir és unconcepte dominant en les reli-gions. el camí espiritual desaunders és el cristianisme, lafonamentació religiosa per a ellaés una necessitat, però es potencarar des de l’ecumenisme isense denominació confessional.Davant l’absència d’una creençaen qualsevol cosa que estigui més

enllà d’aquest món, s’havia trobatamb molta gent que pensava quela mort no era el final definitiud’un esser estimat. “Quan no hihagi cap creença en l’altra vida,abans de morir, hi ha temps peracabar les feines pendents enaquesta”. en totes les situacionsterminals, ja sigui per càncer oper demències progressives, lapersona està afrontant una sèriede finals: el de l’autonomia física,de les relacions, dels plans de futuri del sentit de la vida. Però es potmantenir una integritat essencialfins i tot en la debilitat i en ladependència, un sentit de la digni-tat personal malgrat el deteriora-ment físic. “ara que les curespal·liatives estan esteses per tot elmón s’ha de mantenir la preocupa-ció per les necessitats espiritualsdels pacients, la recerca de sentit,d’alguna cosa en què confiar i quepot ser expressada de moltesmaneres, directa o indirectament,amb metàfores o amb silenci, ambgestos o simbòlicament”.

23

http://m

elisucre.cat/

l’actualitat al dia

mel387_mis298 25/09/12 11:10 Page 23

mel i sucre

Comentari al mes d’agost:

enguany, l’agost ha estat elmes més calorós de l’estiu d’a-quests darrers anys i un dels méscàlids de les darreres dècades. latemperatura mitjana, amb 27 ºC,ha esdevingut la més alta de lasèrie d’anys en què duim registre,seguida per la de l’any 2009, enquè assolí els 25,9 ºC; per altrabanda, ha superat amb 1,4 ºC lamitjana de l’agost de l’any passat.les temperatures mínimes s’hanmantingut també molt elevades alllarg del mes. aquestes, a excep-ció del darrer dia del mes, semprehan superat els 20 ºC i han sobre-passat durant molts de dies els 23ºC. aquestes temperatures noctur-nes tan altes han dificultat l’actede dormir si no s’ha pogut dispo-sar de tecnologies per suavitzar-les. en quant a les màximes, enca-ra que el el valor màxim s’anotàal juny, amb 38,2 ºC, han superatdurant la major part del mes els32-33 ºC. Hem tengut, per tant, alllarg del mes una atmosfera moltcalenta amb poca capacitat derefredament durant les horesd’absència del sol, provocantunes temperatures mínimes dià-ries molt elevades, que han pesatmés que les màximes en l’eleva-ció de la temperatura mitjana decada dia i del mes en conjunt.

i si les temperatures han so -brepassat els valors normals, lespluges han passat pràcticamentdesapercebudes. Únicament hemcomptat 4 mm de precipitaciódurant el mes, dels quals quasi béla meitat corresponen a humitats

meteorologia

Dades de l’estació meteorològica del CP Son Juny

JoseP roiG

SETEMBRE 2012 (fins a dia 24)

Temperatura mitjana 22,6 ºCTemperatura més alta 31,6 ºC (dia 12)Temperatura més baixa 14,8 ºC (dia 2)Pluviometria 17,7 mm Velocitat mitjana del vent 4,2 Km/hVelocitat màxima del vent 53,1 Km/h (dia 2)Direcció del vent predominant ONOEvaporació mitjana (evaporímetre Piché) 4,3 ml/dia

MES D’AGOST 2012 2011

Temperatura mitjana 27 ºC 25,6 ºCTemperatura més alta 37,3 ºC (dia 21) 35,6 ºC (dia 21)Temperatura més baixa 18,6 ºC (dia 31) 17,5 ºC (dia 11)Pluviometria 4,4 mm (dels quals 1 mm (de rosades)

1,8 mm corresponen a rosades matinals)

Velocitat mitjana del vent 4,9 Km/h 5,4 Km/hVelocitat màxima del vent 53,1 Km/h (dia 30) 53,8 Km/h (dia 8)Direcció del vent predominant NE SEHumitat mitjana 62,47% 65,48%Pressió mitjana 1014,25 mb 1013,81 mbEvaporació mitjana (evaporímetre Piché) 7 ml/dia 6,6 ml/dia

24

EVOLUCIÓ PERÍODE 2008-2012

Temperatura mitjana Pluviometria2012 2011 2010 2009 2008 2012 2011 2010 2009 2008

GENER 10,6 10,0 09,7 09,8 11,8 32,9 74,0 056,0 67,9 037,5FEBRER 07,8 10,7 10,4 09,9 11,4 50,1 59,0 073,8 22,6 014,6MARÇ 13,2 11,8 11,2 11,7 12,3 15,4 40,2 043,7 39,1 034,9ABRIL 14,9 16,2 14,1 13,6 14,9 34,4 07,9 044,2 50,6 015,6MAIG 19,2 19,0 16,9 19,7 17,3 07,4 12,0 122,2 24,2 124,0JUNY 24,3 21,2 21,3 23,3 22,6 02,7 58,0 010,2 01,6 032,4JULIOL 24,7 23,9 25,7 25,9 24,6 02,0 18,1 003,4 01,2 002,9AGOST 27,0 25,6 24,9 25,9 25,2 04,4 01,0 005,4 16,3 000,7

matinals. amb aquestes condi-cions atmosfèriques l’ambient desequera s’ha intensificat durant lamesada, afavorint els incendisforestals, que, nombrosos i tambéde gran magnitud, s’han generat amolts d’indrets d’espanya. lahumitat mitjana s’ha situat en el62,47% i l’evaporació ha arribat ala cota més alta d’aquests mesoscentrals de l’estiu, amb 7 ml/dia.

el mestral, Ne, com ja ho va

ser en el passat juliol, ha estat ladirecció predominant del vent. unmes amb poca incidència d’a-quest meteor ja que la velocitatmitjana s’ha situat en els 4,9Km/h.

Comentari al mes de setembre:

amb l’arribada del setembreles elevades temperatures mitja-nes han anat moderant-se com a

mel387_mis298 25/09/12 11:10 Page 24

banda, al nostre terme les plugesno han estat gaire intenses. Fins adia 24 duim acumulats 17,7 mm,quan normalment entre finals d’a-gost i setembre solen produir-sepluges de molt més considerables.la terra roman seca i això dificul-ta les feines de llaurar-la o espon-jar-la, primera tasca del nou anyagrícola que ja iniciam. aquestmes també ens ha duit el canvid’estació. l’equinocci que marcal’inici de la tardor es produí el dia22 d’aquest mes a les 14:49 h,moment del cicle anual en què leshores de dia i de nit estan equi -parades. a partir d’ara la nitcomençarà a guanyar terrenysobre el dia fins al solstici d’hi-vern, al desembre, en què s’ini-ciarà la inversió de la tendència.

Parc solar fotovoltaic del pave-lló municipal de Sant Joan

a l’agost ha disminuït laradiació solar respecte al juliol,conseqüència de la disminuciód’hores de sol; per altra banda,aquest valor també ha estatmenor que el registrat per l’agostdel 2011. És per això que l’ener-gia generada ha sofert una baixa-da important respecte a aquestsmesos esmentats, amb una dismi-nució important del rendiment deles plaques. la relació radiaciósolar/energia s’ha situat en el15,69 (s’han necessitat moltesmés unitats de radiació solar pergenerar un Kw/h d’energia queen el juliol, 14,45, o a l’agost del’any passat, 13,34); l’augmentdestacat de la temperatura delmes ha afectat a aquest rendi-ment.

�

mes passat. No obstant això, lle-vat d’unes quantes jornades mésbé fresques, continuam fins a ladata amb un temps estival; única-ment alguna vetllada ha exigitfins ara una mica més de roba quel’habitual de l’estiu. Per altra

conseqüència, sobretot, de la dis-minució de les mínimes. l’escur -çament del dia i la inestabilitatatmosfèrica, que s’ha fet presentalguns dies, han produït un certrefredament de l’aire i han sua-vitzat l’ambient de xafogor de

mel i sucre

� � � � � � � � � �� �� �� �� �� �� �� �� � � �� �� �� �� �� �� �� �� � � ��

�

�

��

�

��

�

��

�

�� ���������� ��� ���� ��� ����� ������������ ������� ���������

!

#

ANY 2011Radiació solarEnergia generada Radiació/ Tª mitjana

(Wh/m2) (kWh) Energia plaques (ºC)

GENER 066579 05540 12,02 10,70FEBRER 087842 07220 12,17 12,80MARÇ 114202 08982 12,71 14,50ABRIL 157392 11500 13,69 21,07MAIG 185426 14365 12,91 25,26JUNY 188100 14339 13,12 28,05JULIOL 184900 13909 13,29 29,90AGOST 193269 14484 13,34 31,99

ANY 2012

Radiació solar Energia generada Radiació/ Tª mitjana Diòxid de carboni Petroli que es

(Wh/m2) (kWh) Energia plaques (ºC) no emès (Kg)necessitaria (litres)

GENER 066715 05534 12,06 10,81 04483 1384FEBRER 082679 06847 12,08 09,15 05546 1712MARÇ 138558 11315 12,25 16,59 09165 2829ABRIL 158748 12744 12,46 18,93 10323 3186MAIG 206187 15751 13,09 25,54 12758 3938JUNY 204078 14930 13,67 31,25 12093 3733JULIOL 204780 14167 14,45 31,71 11475 3542AGOST 182411 11628 15,69 33,00 09419 2907

25

� � � � � � � � � �� �� �� �� �� �� �� �� � � �� �� �� �� �� �� �� �� � �

�

�

��

�

��

�

��

�� ���������� ��� ���� ��� ����� ������������ ���������� ����������

�

!

mel387_mis298 25/09/12 11:10 Page 25

mel i sucre

Sant Joan

i els

santjoaners

Imatges per al recordaMaDor De sa Plaça, aMaDor Passol

Fotografia 1: excursió a la mar, de fi de curs, dels al·lots de l’escola, a meitat dels anys seixanta, a laplatja de la Colònia de sant Jordi. el mestre era Don Miquel Fuster. aportació fotogràfica: Miquel Gayàrotger, “Fidever”.Fotografies 2 i 3: excursió a la platja des Trenc, dels sis escolanets de la parròquia de sant Joan, a mei-tat dels anys seixanta. Hi ha Miquel Gayà “Fidever”, antoni Florit “de Cas sastre”, amador Bauçà “desa Plaça”, Jaume sastre “sineuer”, amador Bauçà “Passol” i Joan sastre “Marió”. els acompanya ambel seu cotxe ondine, el vicari Miquel Deyà. aportació fotogràfica: amador Bauçà Bauçà, “Passol”.

Cooperativa Agrícola

SANT JOANTota casta de productesper al camp a bon preu

Carrer de Petra, s/n • Tel: 971 52 63 24

26

mel387_mis298 25/09/12 11:10 Page 26

mel i sucre

27

mel387_mis298 25/09/12 11:10 Page 27

mel i sucre

anys i panys ha configurat la man-era de ser d’espanya, no gràcies ala major capacitat empresarial onegociadora dels madrilenys.

si Catalunya se’n va d’espa -nya, no tengueu cap dutbe que alsque quedem ens tocarà pagar més,sobretot perquè esperar queextremadura o Castella (tant seval quina de les dues) paguin mésdel que reben és com esperar que

les pomeres facin peres qualquedia, és esperar de bades. Tret del’arc mediterrani (i deixant a parteuskalherria), a espanya no paganingú.

Pel cantó, econòmic, doncs,ja podem veure com de malamentes anirà amb la independènciacatalana.

Pel cantó cultural, també es depreveure que no ens vagi gaire bé,almanco als que ens sentim ma -llorquins de paraula i de cor, és adir, als que parlam mallorquíhabitualment i creim que ser ma -llorquí implica tenir una esti-mació especial per la llengua i lacultura catalanes, pròpies d’a -ques ta terra nostra.

el procés espanyolitzador irecentralitzador que ja duen enda-vant els governs del Partit Popu -lar, tant a Madrid com a Palma, no

el procés de secessió del’estat espanyol de la finsal moment comunitat

autònoma de Catalunya semblaque ha entrat dins un camí que, sino hi ha un cop de timó importantper part de Madrid, portarà elsnostres germans de llengua i cul-tura a constituir-se en un nou estatdins la unió europea.

Com que el cop de timó noméspot arribar o bé de la con-versió d’espanya en unestat federal (impensablesi abans no hi ha un canvide mentalitat de la majo-ria d’espanyols, entre ellsdels polí tics que dirigeix-en els destins de l’estat),o bé de la intervenció del’exèrcit (també pocprobable atès que els mil-itars espanyols estan méspendents dels seus congèneres del’oTaN i l’oNu que d’aventuresneofranquistes), ales hores nomésens queda esperar que d’aquí auns pocs anys Cata lunya siguiindependent d’es panya.

Com ens afectarà, això, a nos-altres, els mallorquins?

Catalunya és la una de lesregions que més paga a les arquesde l’estat, per davall de Madrid ide les Balears. allò de Madrid,però, té truc, perquè és a la capitalespanyola on se situen la majoriade serveis estatals i, també, ontenen les seves seus la majoriad’empreses una mica grans o deprojecció internacional. Per tant,és del tot normal que Madridpagui més diners a l’estat perquèés també la regió que n’ingressamés, cal insistir-hi: gràcies a laconcepció centralista que durant

opinió

Els mallorquins i la independència de Catalunya

MaTeu sasTre

farà més que incrementar-se unavegada que Catalunya sigui forad’espanya. aleshores ja no que -darà cap comunitat autònomaamb la suficient força per pararles envestides dels neofeixistesespanyolistes, dirigits amb mà deferro per l’aprenent de caudilloJosé María aznar lópez, l’homea qui devem –en darrera instànciai com a cervell gris de les Faes,

entre d’altres perquès–,que els catalans vulguinla independència i quel’economia espanyolasigui la merda que és adia d’avui.

Per tant, quanCatalunya sigui un nouestat de la unióeuropea (que ho serà,per molt que des deMadrid els apòstols de

la por vulguin fer creure que lesinstitucions europees no ladeixaran entrar dins la unió), enaquell moment a nosaltres no ensquedaran moltes més opcions sivolen sobreviure com a mallor -quins que fer el cor fort i plantar-nos davant les més que previsi-bles agressions espanyoles, unesagressions dirigides sobretot capals nostres sentiments i cap a lanostra butxaca.

Potser convendria fer un pen-sament i arribar a un acord ambels catalans abans que el pes del’espanyolisme més dur ens escla -fi del tot i per sempre.

�

28

http://estiguesaldia.wordpress.com

mel387_mis298 25/09/12 11:10 Page 28

mel i sucre

29

Berros 4 – 2 Força Potenta:en un ajustat partit que va acabaramb empat a 2 després del tempsreglamentari on havien marcat enrafel roig i en Joan Gayà perpart dels Berros i en Tomeu Garíi en Pep Tugores per part deForça Po ten ta, els berros van aca-bar imposant el 4-2 final a la prò-rroga amb dues dianes d’en rafelroig que aconseguí un especta-cular Hattrick.

Magic 4 – 3 Jovenets: Tot ique els jovenets no van podercomptar amb el seu porter titular,en Dani león (que era baixa perun accident de moto), els jovenetsvan dur a terme una brillant actua-ció. un sorprenent Marc arnauno va poder evitar els gols d’enJoan Mora (1), Tomeu verd (1) iToni Monroig (2) del Magic peròes van mantenir tot el temps viusgràcies a dos gols d’en Pep Biel iun d’en Brian villegas.

Berros 1 – 0 Magic: Partitmolt emocionant tot i la falta degols, amb una tensió constant quees va poder viure tot el dia 29.Durant el partit es van veureaccions brillants i múltiples xuts alpal, però tot es va decidir amb ungol d’en Joan Gaya que va suposarl’1-0 final i va convertir els Berrosen campions d’aquest any.

Posteriorment a la final es vaviure una breu entrega de premis,els premiats van ser: Equip cam-pió: Berros. Equip sots-campió:Magic. Màxim golejador: PepBiel (Jovenets) amb 15 gols rea-litzats. Porter menys golejat:Tomeu Karmany (Berros) amb 6gols rebuts. Jugador més sacrifi-cat: Martí Bauzà Jaume “Putxo”(amateurs), porter més golejatamb 52 gols rebuts.

l’equip dels Berros se van procla-mar vencedors en un emocionantpartit. vos deixam idò es resultatsd’aquesta fase final i un parell dedades més de tot es torneig.

Ja fa un mes que varen acabarses festes, però tal com vamavisar vos volem obsequiar

amb es resultats finals des torneigd’aquest estiu. Tots recordareu que

Torneig d’estiu 2011Fase final

GuilleM serra Bou

esports

Màxim golejador: Pep Biel (Jovenets) amb 15 gols realitzatsPorter menys golejat: Tomeu Karmany (Berros) amb 6 gols rebutsPorter més golejat: Martí Bauzà Jaume “Putxo” (amateurs) amb 52 gols rebutsEquip més golejador: Magic, 47 golsEquip menys golejador: amateurs, 6 golsEquip menys golejat: Berros, 6 golsEquip més golejat: amateurs, 52 gols Màxim nombre de victòries: Berros, 8 patits guanyatsMàxim nombre de derrotes: amateurs, 6 partits perduts

Jugador Equip Gols realitzatsPep Biel Jovenets 15Toni Ferriol Magic 14rafel roig Berros 12arnau Mates Mayol Drink Team 10Joan Mora Magic 10Mateu simo Berros 10Joan Gaya Berros 10Mixel la Joventut 8lluc Florit Berros 6Cristian aloi Magic 6Tomeu verd Magic 6Joan Jorda Berros 5Jaume Pallaso Força Potenta 55 jugadors Varis 44 jugadors Varis 38 jugadors Varis 218 jugadors Varis 1

Porter Equip Gols Part. jug. Gols/part.Tomeu Karmany Berros 6 8 0,75Biel león Magic 10 7,5 1,33Dani león Jovenets 14 6 2,33Martí Bauza Jaume amateurs 52 6 8,67Guillem serra Bou Drink Team 20 4,7 4,26Toni rebassa la Joventut 30 4,1 7,32Joan Font Força Potenta 8 4 2,00Guillem Xavier Gaya Força Potenta 10 3 3,33Marc arnau Jovenets 4 1 4,009 porters Varis Meys d’un partit

G

Berros 4 por. 4 Magic

Força Potenta 2 3 Jovenets Berros 1 0 Magic Campions

Berros

mel387_mis298 25/09/12 11:10 Page 29

mel i sucre

Son RealF. Xavier MoraTiNos (FoTos: ToNi Gayà)

aquest mes hem anat a fer una volta per devora la mar, ja que a la muntanya encara fa molta decalor. N’olga Provenzal va fer la proposta d’anar de Can Picafort a son real i la veritat és que hovàrem passar bé: una caminada senzilla, un poc de cultura, un banyet a la mar i la companyia ama-rada amb conversa dels amics.

Com a contrapunt, les cases de son real, una possessió amb un passat molt ric, ara transformadaen centre d’interpretació, que està tancada al públic. És de propietat pública, s’hi han gastat moltsd’euros, i ara no s’aprofita. Crec que és un error no promocionar el turisme que cerca alguna cosamés que sol i platja. Qüestió de prioritats dels nostres governants.

excursions

30

mel387_mis298 25/09/12 11:10 Page 30

mel i sucre

31

mel387_mis298 25/09/12 11:10 Page 31

mel i sucre

32

mel387_mis298 25/09/12 11:10 Page 32

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

Horitzontals: 1. Una basta per ajuntar papers,i quatre per caminar. Firas, o rifas, la pedra preci-osa. 2. Moll del present. Un malvat de Rio. 3. Enunes el foc es plaent, en altres es una tragedia. Mi-ratge mes frequent del desert. Icona de l’Explorer.4. Procedent de les mamelles. Light Amplificati-on by Stimulated Emissions of Radiation. 5. Etniapoc desenvolupada. Regio italiana, o allo perta-nyent a ella. Exempt de malalties com una societatanonima. 6. Rajola quadrada, com les d’Egipte.Peix de l’ordre dels perciformes (Epinephelus mar-ginatus). 7. A la punta dels peus. Veneu per 0 e.Estimar l’ama. 8. Andreu Sastre Reus. Es dolorosclavar-s’hi pues. A la frontera d’Oslo. 9. Article sa-lat. Nombre que indica quant. 10. El pure remenates bo a Sud-America. Reduir, reciclar, o reutilit-zar. Imatge santa d’una nacio. 11. Indivisible perdos. He definit aquesta embarcacio incomptablesvegades. 12. Depressions duplicades. Amfibi a unaruna capgirada. 13. De nou les piles. Persona quete cura de les sitges. La cinquena.

Verticals: 1. Els nord-occidentals de lapenınsula tendeixen a fer-se els gallets. Aiguera lle-gendaria. 2. Explica que talare. Trastorn afasicconsistent en la perdua patologica de la comprensioi la utilitzacio dels sımbols del llenguatge. 3. Ambel doble d’extremitats que els humans. Remote pro-

cedure call. 4. Hi porten tota casta de mercaderies(i de residus europeus). Famılia de balenes a la qualpertany la balena blava. 5. Despres de delta peroabans de zeta. Clot. Menyspreable. 6. El renou quefa l’os de panxa enlaire. Indica el prefix quilo-. Sem-bla que sı que hi ha sang compartida. 7. Or que su-ra. Travelen. Lluısa Santiago Genovard. 8. Assassıde la fotografia. Amb una funcionalitat practica.Vocal. 9. Una altra vocal. La millor carta girada.D’una fase que quasi fa fastic. Primera conjugacio.10. Tenc pressa per acabar l’Enquadrat. Arbremes frequent dels Mots. Es deixa veure, un altrepic. 11. Atom carregat. En forma de serp. Vos diri-giu. 12. Serie catalana, insistent i interminable comun riu. Que rota molt, com un eructe atmosferic.

Solucio al numero 36:

P A L A U D I M O N IO L I M P I A D A I ST E R E S E T E S N O

R A R M A N S I OR O I C E T A C T EA N E C N I I O RO S S A I N T E R N AN P A T E A O I RA N E M I A T U S S IR A T E R A S T S S

T E M O R S I R AM I C O S I L L A G AA U R A C I O P A S

Tambe podeu resoldre aquest enquadrat a:

melisucre.cat/?p=1008

passatempsMots enquadrats núm. 37

arNau MoraTiNos i BorDoy

33

mel i sucre

mel387_mis298 25/09/12 11:10 Page 33

mel i sucre

m CUINA D’AQUÍ I D’ALLÀmMelmelada d’arboces

saCraMeNT Ferrer

l’arbocera (Arbutus unedo) és un arbust que espot arribar a fer un arbre. es reconeix per la

seva escorça vermellosa i les fulles serrades alsmarges. També són molt característics els seusfruits esfèrics, vermells quan són madurs i comes-tibles; els fruits tarden un any a madurar i coexis-teixen amb les flors de l’any següent. la floració ifructificació es dóna a la tardor.

el nom d’unedo, prové, segons Plini el vell, deles paraules llatines “unum edo”, on “unum” és elnumeral d’on ve el nostre “un” i “edo” és un verbque vol dir “menj”: significaria, per tant, “en menjnomés un”, per la fama que tenen els fruits d’em-borratxar. això és cert, ja que conté una certa pro-porció d’etanol (CH3-CH2-oH).

Ingredients- 500 g d’arboces- 500 g de sucre- 200 cc d’aigua

Preparació- Passar la fruita pel passapuré per llevar part

dels pinyolets.- Cobrir amb el sucre, abocar-hi l’aigua i reme-

nar per mesclar-ho tot.- Posar a foc fort fins que bull; llavors abaixar

el foc. Ha de coure suaument durant deu minuts iapagar la flama.

- l’endemà, coure deu minuts més. Quan ésfreda, entre bullida i bullida, comprovar-ne la con-sistència; quan ens agradi d’espessa ens podematurar.

- Ha de coure durant tres dies, deu minuts cadadia. remoure constantment perquè no s’aferri.

- Col·locar dins pots ben nets i secs quan enca-ra és un poc tèbia.

- Tallar rodones de paper de barba mullat ambesperit. el paper ha de quedar en contacte amb lamelmelada sense que quedi gens d’aire.

- Tapar els pots i enganxar una etiqueta amb elnom de la fruita i la data en què l’hem empotada.

Sucursal de Sant JoanC/ Mestre Mas, 11Tel. 971 52 60 66 07240 Sant Joan

34

mel387_mis298 25/09/12 11:10 Page 34

mel i sucre

35

agenda

Horaris de bus

sant Joan - PalmaDilluns a divendres: 06.45

Palma - sant JoanDilluns a divendres: 19.15

Horaris de tren

(en negreta, trens combinatsamb autocar; entre parèntesis,hora de partida de l’autocar desde sant Joan; l’autocar va asineu, on el tren passa en direc-ció Palma a .40)

sineu - PalmaDies feiners: 6.40, 7.40, 8.40(8.20), 9.40, 10.40 (10.20),11.40, 12.40, 13.40, 14.40(14.20), 15.40, 16.40, 17.40(17.20), 18.40, 19.40 (19.20),20.40, 21.40, 22.40.Dissabtes, diumenges i festi-us: 6.41, 7.41, 8.41 (8.20),9.41, 10.41, 11.41, 12.41,13.41, 14.41, 15.41 (15.20),16.41, 17.41, 18.41, 19.41,20.41 (20.20), 21.41, 22.41.

Palma - sineuDies feiners: 6.15, 7.15, 8.15,9.15, 10.15, 11.15, 12.15,13.15, 14.15, 15.15, 16.15,17.15, 18.15, 19.15, 20.15,21.15, 22.15.Dissabtes, diumenges i festius:6.10, 7.10, 8.10, 9.10, 10.10,11.10, 12.10, 13.10, 14.10,15.10, 16.10, 17.10, 18.10,19.10, 20.10, 21.10, 22.10.

sineu - ManacorDies feiners: 6.59, 7.59, 8.59,9.59, 10.59, 11.59, 12.59,13.59, 14.59, 15.59, 16.59,17.59, 18.59, 19.59, 20.59,21.59, 22.59.Dissabtes, diumenges i festi-us: 7.00, 8.00, 9.00, 10.00,11.00, 12.00, 13.00, 14.00,15.00, 16.00, 17.00, 18.00,19.00, 20.00, 21.00, 22.00,23.03.

Assistència mèdica

Centre sanitariCita prèvia:

902 079 079 - 971 437 079dilluns horabaixes

de dimarts a divendres8:00 h a 13:00 h

resta d’hores i de diesPaC de vilafranca

Apotecaria

de 9:30 h a 13:30 hde 17:00 h a 20:00 h

diumengesdia 30 de set. Petradia 7 d’oct. Porreresdia 14 sant Joandia 21 vilafrancadia 28 arianydia 4 de nov. Montuïri

el sol

surt es pon

1 oct. 07.44 19.3115 07.58 19.0928 horari d’hivern31 07.15 17.4815 nov. 07.32 17.33

Telèfons d’interèsTelèfon d’emergència 112Bombers 085 / 971 550 080urgències uvi 061PaC (vilafranca) 971 560 750Centre sanitari 971 526 508apotecaria 971 526 252Policia local 630 983 592Guàrdia Civil 971 560 027Policia Nacional 091ajuntament 971 526 003Gesa 971 554 111Centre meteor. 971 264 610oCB 971 723 299

Dies assenyalats

octubre: santa Teresa (1), sant Francesc (4), Mare deDéu del Pilar (12), sant lluc (18).

El mes

aquest mes toca fer el vi. És bon temps per començar aexsecallar els arbres que ja han fet l’anyada. És temps demagranes, nous, gínjols... la pluja d’aquest mes ajudaràmolt al camp i és temps de sembrar ordi, civada, faves ifarratge per als animals. També podeu llaurar i adobar.si ha plogut una mica potser trobareu algun esclata-sangi alguna gírgola.

(Notes preses del Pronòstic 2000, de La terra i el temps d’a. Gi nard ia. ramis, a més d’al tres informacions orals.)

Ajuntament

De dilluns a di ven dres: de 8 h a 14 h

Biblioteca

De dilluns a divendres: de les 17h a les 23h

Dissabtes: de 10h a 12:30h

Casa del pare Ginard

Dilluns, dimecres i divendres: de 10 h a 14 h Dimarts i dijous: de 10 h a 14 h i de 16 h a 20 h

Efemèrides

Octubre de 1992

• estava a punt de començar laconstrucció de la depuradorad’aigües residuals al pla de sesveles.• un incendi va calcinar lacasa de l’amo en Garrover, alcarrer de llevant.• els bars del poble organitza-ren una torrada, pels mateixosdies que se solia fer la Festadel Botifarró.• es va jubilar la mestra Cata -lina Gayà Barceló “Gana”,que havia exercit els darrers28 anys a sant Joan.• es va construir una pista depetanca a la plaça de la Cons -titució.

Octubre de 2002

• seguien a bon ritme les obresde l’ampliació de l’escola i lesdel poliesportiu, que es pre-veia inaugurar a principis de2003.• estava a punt de reobrir-se eltren fins a sineu i, després,fins a Manacor. No hi haviaintenció de reobrir la nostraestació. Com sabeu, al final esva reobrir i al cap d’uns anyses va tancar.• es va fer la segona edició dela Diada del Pare Ginard, ambuna conferència de n’andreuramis Puig-gros, una gimcanacultural i l’actuació de lescorals de sant Joan i sonservera.

la lluna

30 setembre plena8 octubre quart minvant15 nova22 quart creixent29 plena7 novembre quart minvant

mel387_mis298 25/09/12 11:10 Page 35