mel i sucre

Notícies locals reDaCCió

L’hort des padrí aNToNi sasTre

La revista El progreso agrícola... FraNCesC CaNuTo

Fotografies PeP Gayà

Feim un pensament... geogràfic GuilleM serra

Passatemps arNau MoraTiNos

Meteorologia JoseP roiG

Imatges per al record aMaDor De sa Plaça, aMaDor Passol

Cuina d’aquí i d’allà saCraMeNT Ferrer

Agenda reDaCCió

Gener 2015. Núm. 415revista d’in formació general

Edita

associació Mel i sucre sant Joan

Local social

Carrer de ramon llull, 48, 07240 sant Joan (Mallorca)

Consell de redacció

Joan Font, Francesc X. Moratinos, Mateu sastre, Joan Moratinos, Joan sastre, antònia Bauzà

Col·laboradors 2014antoni sastre, Joan sastre, Francesc X. Moratinos, Mateu sastre,Joan Mo ratinos, Joan Font, antònia Bauzà, Cli ment Picornell,amador de sa Plaça, amador Passol, Josep roig, sacramentFerrer, arnau Moratinos, Francesc Canuto, Pep Gayà.

Tirada actual 500 exemplars

Dipòsit legal PM 49/1983

Disseny de la capçalera Jaume Falconer

Idea i muntatge de la coberta i contracoberta

Mateu sastre / Joan Font

Coberta

Festa de sant antoni.

els articles originals s’han d’entregar abans de dia 10 delmes en curs.

Nota: s’adverteix als possibles lectors de mel i sucre queaquesta revista, amb els seus escrits i comentaris, pot ferirla sensibilitat dels esperits no acostumats.

mel i sucre només es fa responsable dels articles signats per lareDaCCió. els altres, són responsa bi litat exclusiva dels autors.

sumari

Totes les persones o entitats que se sentin al·ludides pel con-tingut d’aquesta revista, tenen a la seva dis posició una seccióde Car Tes al DireCTor que ad met escrits que com ples quinles següents condi cions:• l’extensió màxima és 1 foli meca no grafiat a 2 espais.• les cartes han d’anar signades per l’au tor, que ha de seridentificable.

http://melisucre.cat/melisucre@premsaforana.cat

2

mel415_mis298 27/01/15 11.55 Página 2

� el 14 de gener va morir, desprésd’una breu malaltia, Gabriel Mora“Belos”, que va ser regidor per aPi PP des de 1983 i batle entre 1991i 2003. Fou elegit batle a mitjanlegislatura, després de presentar-seconjuntament a Ma llorca els par-tits PP i uM. les divergènciesentre ell i el batle del moment,Joan Barceló Mesquida, feren que,gràcies a una moció de censurapromoguda per arrel (el seu regi-dor era Pep Mas llane ras), arribàsa cap de l’ajunta ment. aconseguíel major nombre de vots que uncap de llista ha obtin gut mai a lanostra vila. Promotor i defensoruniversal del PP a sant Joan, haestat un home populista i apropatal poble. Durant els anys que vaser batle i el PP va mantenir la sevahe ge mo nia, s’inaugurà, per exem-ple, la pis cina municipal, s’im-pulsà la xarxa d’aigua potable, esféu el po liesportiu, es posà enmarxa la Fira… Gabriel Moratenia 74 anys.

� enguany sant antoni va caureen dissabte i això va propiciar quemolta gent anàs als foguerons (lanit del divendres) i a veure lescarrosses (el dissabte horabaixa).Diversos col·lectius (axsJ, Pi,Quintos i preQuintos) i particu-lars encengueren foguerons arreudel poble. També alguns barsorganitzaren torrades, com l’M-46 que va fer un fogueró a laplaça del rei en Jaume, en dretdel seu local.

l’associació de Persones Ma -jors va fer la seva festa de santantoni el mateix dia 17. Hi actua-ren els Xeremiers de sant Joan,que ja poguérem veure per les fes-tes de Nadal.

Moltes persones dugueren elsseus animals domèstics a lesbeneïdes de sant antoni. Nomésquatre grups s’animaren a prepa-rar carrosses, la majoria de tracciómecànica.

També l’escola de sant Joanorganitzà el seu fogueró, en

� el mes de maig estarà acabadala reforma de la depuradora desant Joan, que va començar elmes d’octubre. la capacitat dedepuració augmentarà un 25%, enpassar de 400 a 500 metres cúbicsper dia, el que considera necessa-ri per a una població de 2.500 per-sones. sant Joan, després d’estardurant molt de temps estancat perbaix dels 2.000 habitants, ara jasupera aquesta quantitat (gràciesa l’arribada de get nova, molta dejove) amb el consegüent augmentde l’aigua residual generada.

les obres tendran un cost de380.000 euros, més iVa, i són acàrrec de l’agència Balear del’aigua i la Qualitat ambiental(aBaQua). el 12 de gener vavisitar la depuradora el consellerd’agricultura, Medi ambient iTerritori, Gabriel Company, jun-tament amb la batlessa CatalinaGayà, alguns regidors i el directord’aBaQua.

� els darrers dies de l’any 14 iels primers del 15 s’ha donat unaquantitat excepcional de defun-cions. en pocs dies varen moriren Pep “Felet”, na Maria “lli -gada”, en Joan “Punto”, en Jaume“de s’Hostalet”, la dona d’en Joan“lligat” i en Mateu “Tronca”.Tots ells, de més de 80 anys, fini-ren després de llargues malalties.

mel i sucre

notícies locals

Una dotzena de foguerons ompliren de foc, fum, porquim i festa la nit de SantAntoni pels carrers de Sant Joan.

http://melisucre.cat/l’actualitat al dia

3

mel415_mis298 27/01/15 11.53 Página 3

mel i sucre

aquest cas la setmana de davant,el divendres 23 de gener.

� la Conselleria d’agricultura,Medi ambient i Territori ha posata la venda l’edifici de la Cambraagrària de sant Joan, cap decantó de Belisari amb Fra lluísJaume, a més de les de Montuïri isencelles i dos pisos a Palma. elpreu és de gairebé 109.000 euros.el 5 de febrer acaba el termini perpresentar ofertes. És la segonavegada que surt a subhasta, jan’havien feta una fa dos mesos. sino hi ha ofertes, està previst quetornin a sortir a subhasta fins quesurti qualque comprador.

aquest local va acollir les ofi-cines de la Cambra agrària, al pisde dalt. la planta baixa va serdurant molts d’anys el Teleclub ies va utilitzar posteriorment coma col·legi electoral i magatzem demaquinària agrícola.

� el 26 de gener l’associació dePares i Mares de l’escola va orga-nitzar un taller-col·loqui adreçat afamílies. a càrrec del Col·legioficial de Pedagogs i Psico peda -gogs, var tocar una problemàtica

molt corrent en aquests temps:“Què puc fer? Necessit ajuda. elmeu fill té por, ansietat, angoixa,està ‘enganxat’ a l’ordinador,mòbil, es queda en blanc, estàdesmotivat per tot, no vol menjar,no pot dormir…”.

Per als infants més petits (1 a3 anys) es va fer un taller de psi-comotricitat, el 29 de gener, acàrrec de sílvia artigues, psico-motricista i professora de ioga. através del joc amb el propi coss’aprèn de comunicar-se, s’afa-voreix la intel·ligència i, amb

això, s’agafa seguretat i con-fiança en un mateix.

� la Casa Museu rafel Ginardestà treballant en la creació d’unnou muntatge expositiu per tal demillorar els continguts de l’espai ioferir una millor experiència devisita, de manera que es pugui do -nar a conèixer la figura de l’autor,la seva obra i, sobretot, el patri-moni oral que va compilar. laproposta museogràfica en la quales treballa està centrada en laparaula –el patrimoni oral– com atema per excel·lència de la CasaMuseu, i combinarà recursos mu -seogràfics presencials amb unaeina tecnològica molt innovadora.un aspecte molt destacable serà elprotagonisme de la part fotogràfi-ca, fruit del procés de participaciópromogut per la Casa Museu fauns mesos per aconseguir accedir ales fotografies antigues dels matei-xos santjoaners. Gràcies a la col·la -boració desinteressada d’algunsveïns, que han volgut compartirautèntiques joies gràfiques que tes-timonien l’evolució del poble, lavisita a la Casa Museu serà alhoraun viatge en el temps vers el passatdel poble de sant Joan i la històriade la seva gent.

4

Biel Mora “Belos” durant l’època en què fou batle de Sant Joan (1991-2003). Aquíel podem veure cap allà l’any 1996 en un acte oficial a l’Ajuntament amb l’expre-sident del Govern balear Cristòfol Soler.

Les autoritats feren una visita a les obres d’ampliació de la depuradora. La batles-sa i el conseller d’Agricultura encapçalaren la comitiva.

mel415_mis298 27/01/15 11.53 Página 4

� Continuen els preparatius per ala prova del Campionat d’espa -nya de Trial que tendrà lloc a santJoan el 29 de març. un represen-tant de la Federació espanyola,Jordi Prat, es va desplaçar a santJoan per inspeccionar els dife-rents espais on es durà a terme laprova, i també la infraestructuranecessària. el delegat es va reuniramb el president de la Penya Mo -torista, organitzadora de l’esdeve-niment, el president de la Fede -ració Balear de Motociclisme i labatlessa de sant Joan.

� a finals de l’any passat (2014),el santjoaner Mateu Bauçà“Papa” es va jubilar després d’unallarguíssima trajectòria professio-nal a Microdelta, taller de repara-ció de càmeres de retratar. la se -va tasca en aquest món tanespecífic i gairebé únic a Mallor -ca començà cap allà l’any 1979d’una manera més o menys anec -dòtica, ja que aprofundí en el quees convertí en el seu ofici desprésque un amic sempre li demanavaque li reparàs la màquines de ferfotos analògiques i ell, aleshores,treballava en la reparació d’elec-trodomèstics. la jubilació d’enMateu i, per tant, del Microdeltadeixen un buit en aquest ofici nonomés a Mallorca, ja que arreude l’estat espanyol escassegenaquests tipus de micromecànics.

mel i sucre

Carrer de Petra • 07240 Sant JoanTel. 971 52 60 22

5

Mateu Bauçà “Papa” es jubilà a finals d’any. El seu ofici, micromecànic de càme-res de retratar, està en procés de desaparició arreu de l’estat. A la fotografia enMateu i la seva dona Lali al seu taller Microdelta (fotografia UH).

El passat dijous dia 15 Jordi Prat Lebrero (comissari delegat de la RFME) visitàSant Joan i concretament les zones i instal·lacions on està previst que es faci laprova puntuable per al Campionat d’Espanya de Trial. Acompanyat de Pep Jau -me (Penya Motorista) i Pere Mas (FBM) també passaren per l’Ajuntament per talde tenir un canvi d’impressions amb la batlessa de Sant Joan.

mel415_mis298 27/01/15 11.53 Página 5

mel i sucre

6

Fogueró de Sant Antoni al Col·legi Públic Son JunyFotografies tretes del facebook de l’Associació de Mares i Pares

mel415_mis298 27/01/15 11.53 Página 6

mel i sucre

7

mel415_mis298 27/01/15 11.53 Página 7

mel i sucre

l’hort

des padrí

El mes de febreraNToNi sasTre “De sa BoTiGueTa”

aigua de febrer, bona pelsementer; pel febrer ten-guis llenya al llenyer...

sol fer dies assolellats però altresde gelats.

encara es poden sembrar alls iceba blanca mallorquina, que és lamés apreciada per consumir crua.

es poden sembrar, també, totaclasse d’herbes aromàtiques. enlluna minvant les plantes creixenmanco, però és quan els seus va -lors són més aprofitables, perquèla seva olor i color són més fortes.

Quan hi hagi bona saó, serà bopegar una entrecavada, que ser-virà per eliminar les males herbesi aixío no faran la competència ales plantes.

encara és bon temps per trans-plantar tota classe d’arbres, ja quela temperatura freda i humidaajuda perquè no es mustiïn.

en lluna creixent es podenempeltar ametlers, melicotoners,pruneres... si hi ha perill de gela-des, les mudes es poden protegiramb una bossa de plàstic.

amb la lluna nova de febrers’esporga l’olivera i el garrover, itambé altres arbres de fulla pe -renne.

Per santa àgueda (dia 5)diuen que és bon signe per podarles parres.

També per la lluna vella espoden empeltar tota classe defruiters de fulla caduca.

als fruiters és important fer-los un tractament d’hivern perreduir les plagues d’insectes i lesmalalties de fongs. en aquesta

època és quan estan més desprote-gits i s’han de tractar abans detreure la flor.

Per santa eulàlia (dia 12) espo den fer els planters d’horta -lisses.

sant Blai (dia 3) és invocatcon tra el mal de coll. Pensau abeneir qualque llepolia per si uncas.

Tots els productes

per a ca vostra

Carrer de Petra, s/nSant Joan (devora la Cooperativa)

Tel: 971 52 63 24

8

www.horticultor.cat

mel415_mis298 27/01/15 11.53 Página 8

farina, quasi sempre amb poc èxit.Fou en aquestes circumstàn-

cies que el mestre va decidir posarun motor elèctric per fer funcionarla màquina de foradar i les molesd’esmeril per esmolar. les duesmàquines funcionaven a travé sd’un embarrat que havia muntatdamunt la sala a base de politges icorretges, que feien rodar cadauna de les màquines. Da munt lasala i connectat a l’em bar rat de lesmàquines havia muntat un molíamb unes moles de pedra de lamida d’un garbell, d’on sortia unabona farina, encara que tan solsmolia per a la família o amics deconfiança. al mateix temps quemolí marxava, procuraven tenir enmarxa alguna de les màquines dedins el taller per tal de dissimularel renou del molí.

mel i sucre

AGÈNCIA DE  SANT  JOAN

Carrer Bellavista, 38 • Tel: 971 80 98 80

9

Aprenent l’ofici de ferrerera a principis de la dècada

dels anys quaranta del passatsegle XX quan en Biel Brui vadecidir obrir un taller de ferreriaal carrer de Petra, número 46.

en aquell temps, la majoria deles famílies del poble es dedica-ven a l’agricultura i a la ramade-ria, i encara no havia arribat lamaquinàrtia pesada com tractors isegadores-batedores (o cossetxa-

dores, que en vàrem dir). Per tant,cada agricultor tneia la mula i elcarro i tota classe d’eines per alcultiu, i això suposava feina pelsfusters i ferrers.

Per aquells mateixos anys,moltes de les matèries primeresestaven intervengudes pel governi es va implantar el racionament;per això eren molts els articlesque havien de passar pel controldel govern. Però ja diuen que fetala llei, feta la trampa, i aviat vaapa rèixer una nova manera decomerciar o de fer negoci queanomenaven estraperlo i que con-sistia en l’intercanvi de productes,com per exemple que la gent demuntanya baixava al pla i canvia-va oli per farina. i aquesta manerade fer es va anar estenent a moltsaltres productes.

sant Joan era un poble on escollia molt de blat, però l’haviende declarar i entregar al servicioNacional del Trigo, que el te pa -ga va a preu de taxa, de maneraque tan sols et podies quedar els

quilos que t’assignava la Junta deabastos per al consum de la famí-lia. Tot plegat va fer que els page-sos, molt aviat, aprenguessin a dirmentides. Per exemple, els quehavien collit deu sacs, en declara-ven vuit i n’amagaven dos percobrir les necessitats de la famíliao vendre’l d’estraperlo.

aleshores va sortir un decretpel qual quedaven intervengudesles dues farineres que hi havia alpoble, que tan sols podien moldremitjançant una guia els quilos quecada família tenia assignats.

Precintar les moles de les fari-neres va donar com a resultat quetornaren a reviscolar alguns mo -lins de sang que feia anys queestaven en desús. alguns delsmés agosarats provaren de ferinvents per moldre blat i fer-ne

Adéu a l’amic Joan Company Gayà

amic Joan, encara record una “conversa amb els amics” publicadaen aquesta revista el mes de maig de 1998 (número 215), en la

qual contes unes vivènmcies ben dignes de ser recordades, com, perexemple, com era l’ensenyament a l’escola en el temps de la tevainfància.

També parles de la teva etapa de conrador, quan te vares intregrar ala Germandat de llauradors i a altres associacions del règim agrariprovincial i com en aquells mateixos anys formares part activa del con-sistori municipal. i ja a la teva jubilació, com formares part del grupexcursionista Villalba, del qual guardaves bon records.

Vull recordar, sobretot, les tertúlies dominicals que fèiem amb elsamics. Cada diumenge dematí ens vèiem i tu eres un dels contertulishabituals mentre la salut t’ho va permetre. els que quedam te guardamen la memòria i te record amb com un bon amic.

mel415_mis298 27/01/15 11.53 Página 9

mel i sucre

cultiu i del rendiment de cadaplanta, l’article inclou una foto-grafia (fotograbado diu la revista)de l’amo antoni dels Calderers, alcostat de tres gavelles on hom potconstatar l’alçada de cada un delscereals cultivats en els campsd’experimentació. antoni olivertenia en aquella època 46 anysd’edat, i, en una d’aquelles foto-grafies, la del blat, està acompan-yat del seu fill Francesc oliveroliver (1902-1972) que aleshorestenia set anys d’edat.

Desconeixem qui fou l’autorde l’article (signava amb les ini-cials J B) el qual a l’acabamentdel treball, demanava pública-ment al ministre de Foment, lamedalla del Mérito agrícola peral nostre paisà antoni oliver.

Transcriurem a continuacióaquest interessant treball registrata la revista “el Progreso agrícolay Pecuario” núm. 637, del 31 dejuliol de l’any 1909.

LOS ABONOS MINERALESEN MALLORCA

ensayos interesantes

en el reciente concurso agrí-cola celebrado en Palma deMallorca, llamaron poderosamentla atención de los agricultoresunas plantas de cereales, expues-tas por la Caja rural de san Juan yprocedentes de varios campos dedemostración creados en diferen-tes puntos de la isla, por iniciativadel culto presidente de dicha ins-titución agrícola Don antoniooliver. las referidas plantas pro-cedian de diversas parcelas abo-

d’aquella època (arada Bajac,sembradora San Bernardo i unsesterrossadors: “desterronador deestrellas Bajac”). Tots els cereals(blat, ordi i civada) foren sem-brats amb el nou mètode de ret-xes. a banda de la descripció del

es tracta d’una revista d’a-gricultura editada a Madridentre les darreries del segle

XiX i el primer terç del segle XX.Fundada el 1895 el seu primerdirector fou Francisco rivasMoreno. la publicació era setma-nal d’àmbit estatal i a les sevespàgines hi tenia cabuda tota menade notícies referents a millores icultius d’arreu del territori espan-yol. a banda de registrar els preusdels productes agrícoles (cereals,oli, vi) i la ramaderia de tots elsprincipals mercats de la penín -sula, també hi tenia pàgines desti-nades a la venda de productes(adobs, insecticides, maquinàriaagrícola, etc.) tant d’origen es -panyol com de països europeus idel estats units d’amèrica.

les seves pàgines denoten unaforta inquietud pels nous avançosde l’agricultura cerealística d’a-quella època, amb articles, con-ferències i visites a camps d’expe-rimentació agrícoles, sobretot pelnou mètode de cultiu “en líneasdistanciadas,” el conegut dry far-

ming que posteriorment fou apli-cat a la possessió dels Caldereres.els adobs minerals també forentractats a les pàgines de la revista,concretament la del 31 de juliolde l’any 1909, en registra un,l’au tor del qual era antoni oliverdels Calderers.

l’interessant treball ocupadues planes (443-446v) d’aquestaprestigiosa revista i descriu meti-culosament el tipus d’adobs utilit-zats i el rendiment per hectàrea dela collita. el camp d’experimenta-ció eren sementers dels Calderersi els treballs agrícoles foren realit-zats amb la maquinària moderna

investigació

El progreso agrícola y pecuario, revista d’agricultura (s. XIX-XX)

FraNCesC CaNuTo Bauçà

10

mel415_mis298 27/01/15 11.53 Página 10

mel i sucre

nadas con distintas fórmulas y lasdiferencias de desarrollo entreunas y otras, según los fertilizan-tes empleados, eran tan notables,que atraian las miradas de todoslos visitantes.

Posteriormente, el señor oli -ver expuso las mismas muestrasen el pabellón instalado por elCentro de estaciones experimen -tal de abonos en la exposiciónregional de Valencia, donde hansido, y son, objeto de la curiosi-dad y admiración de los agriculto-res levantinos. Por esto y por tra-tarse de algo interesantísimo parael labrador, vamos a exponer, deun modo somero, la forma en quese han llevado a cabo dichos ensa-yos y los resultados de éstos.

Desde hace muy poco tiempose observa en Mallorca un notableprogreso agrícola, principalmenteen cuanto se refiere al empleo deabonos y de maquinaria moderna,progreso debido a los esfuerzosde don antonio oliver, distingui-do cultivador de san Juan que,después de haber recorrido lospaises europeos más adelantadospor su agricultura y de concienzu-dos estudios agronómicos, vieneconsagrando las grandes energiasde su espíritu, los recursos pode-rosos de su talento y los ampliosconocimientos profesionales queatresora, al engrandecimientoagrícola de las islas Baleares. Conéste fin ha creado una Caja ruralen san Juan, que más tarde sirvióde modelo para la fundación de

otras muchas en distintos pueblosde Mallorca, instituciones cuyoobjeto no es precisament realizaroperacions de crédito, según pare-ce desprenderse del nombre quellevan, sino que constituyen ver-daderas cooperativas para la ad -quisición en común de maquinà-ria agrícola y de abonos químicos,a la par que importantes centrosde instrucción y de propagandaagrícola. otro dia nos ocupare-mos del funcionamiento de dichascajas, limitándonos hoy a darcuenta de una de sus labores másfecundas, cual es el fomento delos abonos minerales.

el señor oliver cultiva unmagnífico predio en els Calde -rers, término municipal de sanJuan (Mallorca), modelo de ex -plo taciones agrícolas modernas,donde se reunen todos los adelan-tos de la ciencia agronómica enarmonía con los preceptos de unasana economia rural; pero el señoroliver, hombre de grandes arres-tos y de elevados pensamientos,ha creído que su misión no debíaconcretarse a fines puramenteparticulares, es decir, a mejorarsus fincas y acrecentar su capital,sino que, con un altruísmo dignodel mayor encomio, se propone

11

mel415_mis298 27/01/15 11.53 Página 11

mel i sucre

hacer partícipes en su labor deprogreso a todos los agricultoresmallorquines, para lo cual se ins-tituyó en cariñoso mentor de laclase agraria isleña. y uno de losmedios que empleó con gran éxitopara propagar las buenas enseñan-zas agronómicas, fué el estableci-miento de campos de demostra-ción en els Calderers y en losprincipales pueblos de la isla.entre estos campos son muy nota-bles los destinados a propagar elempleo de los abonos químicos,

fundados en el predio del señoroliver, en las magníficas posesio-nes que en san Martí de Villa -franca explota el excelentísimoseñor marqués de Vivot, y en otrasfincas particulares de san Juan,Petra, Manacor, Felanitx, etc., etc.

Nos ocuparemos en primertérmino de los campos de els Cal -derers, prometiendo tratar de losrestantes en artículos sucesivos.

Por razones muy complejas,que consideramos superfluo ana-lizar aquí, la única materia fertili-zante que se venia empleando enBaleares con alguna intensidad

era el superfosfato de cal; peropocos, muy pocos agricultores, aexcepción del señor oliver, cono-cian la eficacia de las sales potási-cas y nitrogenadas. Compren dien -do el señor oliver que esto era unmal para la agricultura mallorqui-na, pues a fuerza de restituir sóloácido fosfórico a las tierras éstasllegarian a perder con el tiempo ydentro de un plazo relativamentecorto su actual fertilidad, por ago-tamiento de la potasa y del nitró-geno, se propuso demostrar ad-

oculos a sus comprovincianos elerror en que estaban y la necesi-dad de recurrir al empleo de fór-mulas completas, sin exclusión deninguno de los elementos fertili-zantes esenciales: fósforo, potasioy nitrógeno. al efecto, creó uncampo de demostración en elsCalderers dividido en series detres parcelas, y cada una de estasúltimas se abonó en la formasiguiente:

1ª Parcela. Con superfosfato2ª Parcela. Con superfosfato y

nitrato

3ª Parcela. Con superfosfato,nitrato y cloruro potásico

Naturalmente, en los camposcultivados de leguminosas sesuprimió el nitrato por ser inútilproporcionar nitrógeno a estasplantas, que lo toman de la atmós-fera, reduciéndose la demostra-ción a dos parcelas, una consuperfosfato y otra con superfos-fato y cloruro potásico.

en las referidas parcelas secultivaron trigo, cebada, avena yhabas. el terreno donde se instala-ron los campos de demostraciónes calcáreo-arcilloso, de secano,medianamente profundo, seco yno muy fértil. He aquí la forma enque se llevó cada ensayo y elresultado obtenido.

I. CAMPO DE TRIGOeste campo se habia abonado

con estiércol, por última vez, en1900, a razón de 18.000 kilogra-mos por hectárea. el cultivo ante-rior al trigo fué de garbanzos, en1907, y una vez cosechados éstos,-los que se habian abonado consuperfosfato y cloruro potásico-se dió en agosto una labor dealzar, de 20 centímetros de pro-fundidad, con arado Bajac, a laqual sucedieron otras dos, dequince centímetros cada una, eje-cutadas en octubre y noviembre.

según queda dicho, el campose dividió en tres partes iguales,abonadas en la forma siguientepor hectárea:

PLANTERS

ORNAMENTALS

NICOLAU Producció i comercialitza-

ció de plantes i plantersornamentals i hortícoles

e-mail: plant.nicolau@teleline.esTel.: 971 56 03 46Fax: 971 56 07 19Cra. de Vilafranca, km 3

12

mel415_mis298 27/01/15 11.53 Página 12

mel i sucre

13

1ª Parcela. 300 kgs de super-fosfato 16/18

2ª Parcela. 300 kgs de super-fosfato 16/18; 200 kgs de nitratode sosa.

3ª Parcela. 300 kgs de super-fosfato 16/18; 200 kgs de nitratode sosa; 100 kgs de cloruro potá-sico.

el superfosfato y el cloruropotásico se distribuyeron unifor-memente a voleo el dia 1º dediciembre de 1908, enterrandolospor medio del desterronador deestrellas Bajac. siete dias despuésse efectuó la siembra del trigo enlíneas con la sembradora sanBernardo.

el dia 7 de abril de 1909 seesparció el nitrato a voleo y sinenterrarlo en las parcelas segunday tercera.

Desde el primer momento sevió que el vigor y desarrollo deltrigo iba por orden creciente de laprimera a la tercera parcela, dife-rencias que se acentuaron en elúltimo período de la vegetación,según se puede ver por el adjuntofotograbado.

Hecha la recolección y trilla enel mes de julio y pesados con todaexactitud y separadamente el gra -

no y la paja de cada parcela, se ob -tu vieron los resultados siguientes:

rendimiento por hectárea1ª Parcela (con superosfato) 1.473kgs grano y 2.733 kgs paja2ª Parcela (con superfosfato ynitrato) 1.947 kgs grano y 3.838kgs paja3ª Parcela (con superfosfato,nitrato y cloruro potásico) 2.940kgs grano y 4.599 kgs paja

II. CAMPO DE CEBADA[ORDI]

iguales condiciones culturalesy las mismas labores que en elcampo de trigo, con la diferenciade que en 1907-908 se había cul-tivado de trigo.

las tres parcelas de estecampo se abonaron en la formasiguiente por hectárea:

1ª Parcela. 200 kgs de superfosfa-to 16/182ª Parcela. 200 kgs de superfosfato16/18; 175 kgs de nitrato de sosa3ª Parcela. 200 kgs de superfosfa-to 16/18; 175 kgs de nitrato desosa; 90 kgs de cloruro potásico.

el dia 10 de diciembre se distri-buyeron a voleo el superfosfato y

el cloruro potásico, incorporando-los al suelo por medio de una laborsuperficial. al dia siguiente seefectuó la siembra en líneas con lasembradora san Bernardo, y el 5de abril de 1909 se aplicó el nitra-to a manta, es decir, sin en terrarlo.

en la cebada se notaron lasmismas diferencias de desarrolloque en el trigo, y la cosecha obte-nida en cada parcela fué de:

rendimiento por hectárea1ª Parcela (con superosfato) 1.437kgs grano y 1.677 kgs paja2ª Parcela (con superfosfato ynitrato) 1.680 kgs grano y 2.091kgs paja3ª Parcela (con superfosfato,nitrato y cloruro potásico) 2.208kgs grano y 2.511 kgs paja

III. CAMPO DE AVENA[CIVADA]

idénticas condiciones cultura-les y las mismas labores que en elcampo de cebada.

las parcelas se abonaroncomo sigue:

1ª Parcela. 180 kgs de superfosfa-to de cal 16/182ª Parcela. 180 kgs de superfosfato16/18; 150 kgs de nitrato de sosa

mel415_mis298 27/01/15 11.53 Página 13

mel i sucre

obligado del abono fosfórico,demostración tanto más evidentecuanto responde a observacionesanteriores y viene a confirmarresultados análogos que el señoroliver obtiene constantementedesde hace muchos años. en artí-culos osteriores veremos que tam-bién en los demás campos dedemostración establecidos en sanMartí, Petra, san Juan, Manacor yFelanitx, se notaron análogosaumentos de cosecha debidos a lassales potásicas y al nitrógeno.inútil, pues, hacer ningún comen-tario, ya que las cifras por si solasdicen lo suficiente; pero si hemosde advertir que el resultado finalde esta campaña emprendida porel señor oliver con tanto entusias-mo como desinterés, se tradujo enuna demanda creciente de abonospotásicos y nitrogenados para laspróximas siembras, por parte delos agricultores mallorquines, quehan podido comprobar con hechosla influencia notable de dichos fer-tilizantes. y también manifestare-mos que el ejemplo cunde enMenorca, donde el señor oliver,eficazmente secundado por don

antonio Vidal, don Juan saura yotros distinguidos agricultores deesta isla, han conseguido que irra-diase su admirable apostolado.

Para terminar, se nos ocurreuna pregunta: señor Ministro deFomento, ¿para qué y para quie-nes se ha creado la orden delMérito agrícola?

J. B.

mera decena de octubre se aplicóestiércol en cantidad de 68.000 kgspor hectárea, enterrándolo con unalabor de 25 centí metros. en fin, ennoviembre, se efectuó una terceralabor de 12 centímetros, todas conarado Bajac.

el dia 14 de noviembre se dis-tribuyeron y enterraron los abo-nos, haciendo al mismo tiempo lasiembra. He aquí la fertilizaciónadoptada:

Por hectárea1ª Parcela. 400 kgs de superfosfa-to 16/182ª Parcela. 400 kgs de superfosfa-to 18/20; 200 kgs de cloruro potá-sico

Por efecto de la gran sequiaque hubo en la isla, las habassufrieron mucho en su vegeta-ción, no obstante lo cual el abono,principalmente la fórmula com-pleta resultó muy eficaz, segúnpuede verse por las cifras quesiguen:

rendimiento por hectárea1ª Parcela. (con superfosfato)1.774 kgs grano y 1.408 kgs paja2ª Parcela. (con superfosfato ycloruro potásico) 3.180 kgs granoy 2.134 kgs paja

según se ve, y era de esperar,todos los campos demuestran uná-nimemente la eficacia incontesta-ble de las sales nitrogenadas ypotásicas como complemento

3ª Parcela. 180 kgs de superfosfatode cal 16/18; 150 kgs de nitrato desosa; 75 kgs de cloruro potásico.

Por premuras del tiempo hubonecesidad de aplicar el superfos-fato y el cloruro potásico, ente-rrándolos con una labor superfi-cial, el mismo dia en que se hizola siembra en líneas con la sem-bradora san Bernardo, el 13 denoviembre de 1908.

en 20 de febrero de 1909 seesparció el nitrato de sosa a mantay en julio se hizo la recolección yla trilla.

el adjunto fotograbado da ideaexacta de la influencia de los abo-nos sobre el desarrollo y granazónde la avena.

los rendimientos que acusa-ron las parcelas de este campohan sido:

rendimiento por hectárea1ª Parcela. (con superosfato) 975kgs grano y 1.137 kgs paja2ª Parcela. (con superfosfato ynitrato) 1.407 kgs grano y 1.483kgs paja3ª Parcela. (con superfosfato,nitrato y cloruro potásico) 2.058kgs grano y 1.881 kgs paja

IV. CAMPO DE HABAS

este campo, cuyo terreno esigual al de los precedentes, se habiadestinado a pasto en 1907-908. enagosto de 1908 se dió una labor dealzar de 25 centímetros; en la pri-

Ferreteria de Sant Joan

de 8:30h a 13h i de 15h a 20h

dissabtes horabaixa OBERT

c/ ramon llull, 12 • 07240 sant Joan

Tel: 971 52 65 33

14

mel415_mis298 27/01/15 11.53 Página 14

mel i sucre

15

����������

����������������

������ ����� ������

� ������"���*�

#�#��� ���1�

������ ���#)��

������

$"#�!!����� �������������-#�%,�����+)�!"�������#�������!��"�����)��-#�%/����3�#)�!��#)2��2�#.��)��-#��������)-/����%�

�����������������$#����-��

���('�&�����!%����$�����)�#��--�������#*���

�--/�����-�����))��%������-%������4��)�����%�����������)#�!�)-��)���)��3����'�&���$4!�������

!���#)��)��#.��������

�������-��0�56�666�����##)��#���2#))2����

�'�&�����������7�������������)#�)��

����56�666�

��

�#2��2��48����7

� �#/��!� -1�#�� ��1�#)

�������� �#/��!

��!��#�����3�)#�!�)�#

�����)-�0�-��)���������#/��!�����#���2#))2��������-#��

�#)�-���#������#���)-������

���������!�#�*���������#/��!

�)�������#���-���������

���#���#)����%)��-�-�����������-���#����%�)�#)*����

�����:���7�������

�������

0��-��)���

������!��)�)����-#�������)-����-*��)-������

�)-����-������������2���2��

���9����

���)#�!�

��������-��

� -����

�#�����

���#*�

�

���)�����)*��)-����������

��)�!�� ���-�!��

%����� ���+)��9�-#�%,��

�����&��

��$����)

���2��2� #���*���

����7 ���+)��-#�%,��

���&��

�#��� ��)����� �!��

�9�-

�����

����::� )��%,��

���&��

#%���!

���+)9�-#�%,

�����

� #)%����#��--/��

� ��7�� �;

=5�� �!�� �!�

���

��������3���*�/�����#)��#�

���##��3���$)��:����-�!"���#���������)����)��������66�=?�����66=5�

�����#���������3����$�!#�������@)���#�)�����$�!

���

"���:���7����������

��#�*���#��!��#����=>�66�<�����#��*������66�=>����66�?���������)

���3���)����#�������#)����������#��-��A��)#�

���

4���)�!����!��)�����"�

�����2�� �2���)�!����66"�=>�66�

��������-��)��"���-�#�!��

���

�

�����

�)�)��

)��� ����

���� #� ��� ��(

� =B����1��%����

� 3�����

����7����-���!-�#)�!����)�#���������,�!#/���������

���4�%����#��3���#)��!!�))#�)������#��3�����������!�#��#�����)�����3�����)-��������)!������=B��

��93��������-�������������%����2��2)#���#�/���3�

���!��/���3������#)��#���������%�����#-��#�

��������#��-��-)#������%��#�������#��)�#-���#����

-�����/������������)#�!-��������"!�-�)�+!����)

���)*�����-#)*�����-�'&����)���!!�

#�/�!*�,@)����)����)%���)��������)�!����#��-�A���)

�#��-�A���)#���������#������-���-#��)�-#��

��)#�-���+��#)�!��#)2��2����,����-

���#������#)�!�*���+���

����#�*�����

�

�����+

��������

3�����%����

� ��#)����

����))��#)���

���%����2��2)#���#�/���3������-����,�@#&��������#)2��2����!��-*��-���

&���������������!�����

����-�'&����)���!!�+���C)�������)�����#�!��������-���������)#)�!�

H!��#.�%��3���)���)"�'&�

���#������#)�!�*���+���5DEDFD>E5G/�#+

�����)�������*��)-��������

��������

��-�#%,��

mel415_mis298 27/01/15 11.53 Página 15

mel i sucre

16

mel415_mis298 27/01/15 11.53 Página 16

mel i sucre

17

mel415_mis298 27/01/15 11.53 Página 17

mel i sucre

Feim un pensament... volantmoltes hores. a principisde febrer, he tornat a Xile.

Concretament a arica. Molta genta sant Joan em demanava comfunciona el tema dels vols oceà -nics. alguns els han pogut experi-mentar viatjant al Carib, estatsunits... però n’hi ha de més llargs.

Com ja he explicat altres vega-des, la gestió del transport és untema habitual de la geografia, onsovint entrem en discòrdia ambels enginyers de transport... i pervariar amb els polítics de torn. Detotes maneres en aquest articlexerraré més concretament delsaspectes personals que no de lagestió de vols.

a Xile és enfora com ho podeuveure al mapa. i això sense ferescales! el cas més habitual és ferescala a Madrid (on se perd bas-tant de temps).

Com es gestiona el temps enun vol tan llarg?

sincerament, encara que pu -guin ser moltes hores, les compa-nyies aèries planifiquen molt bé eltemps de vol de llarga distància.ofereixen sempre un sopar i un be -renar. si mirau les taules de plani-ficació de vol, anau alerta, he posata la fila de dalt l’hora de sortida,però arribareu a l’hora d’arribadade la fila d’abaix. l’exemple és unvol nocturn entre Madrid i santia -

Feim un pensament

... geogràfic

Vols oceànicsGuilleM serra Bou, GeòGraF

És Lluny Xile?si i no. Cal tenir en compte

que el Món té 12.750 km de dià-metre, i la Circumferència fa uns44.000 km. Des de sant Joan aarica hi ha aproximadament10.000 km, però el lloc més llu-nyà respecte Mallorca és NovaZelanda, i està a 19.900 km, eldoble que Xile!

Però són moltes hores de vol,cert. Mentre un vol a Nova yorkpot ser d’unes 6 o 7 hores, des deMadrid a santiago de Xile hi haunes 13 o 15 hores, i des de lima(Perú) entre 11 i 12 hores. Com -pa rant amb els 35 minuts aBarcelona, l’hora fins a Madrid, oles 2 hores fins a europa... arribar

18

mel415_mis298 27/01/15 11.53 Página 18

mel i sucre

go durant els mesos de Novembre-Març, quan la diferència en horeses de 4. si volau a Xile durant l’es-tiu mallorquí arribareu dues horesmés prest, a les 7:00.

És ideal dur un llibre, un ordi-nador portàtil, una consola de jocsportàtil... o qualsevol cosa quepoguem utilitzar per a distreure.De totes maneres en aquests viat-ges els avions solen tenir unes pan-talles personals a cada seients,amb pel·lícules, documentals,sèries, música, jocs... sincerament,qui s’avorreix es perquè vol.

Que és el famós Jet-lag?És un desequilibri produït entre

el rellotge intern d’una persona(que marca els períodes de somni idespertar) i el nou horari que s’es-tableix al viatjar amb avió llarguesdistàncies, a través de diversesregions horàries, com és el casd’un viatge entre Xile i Mallorca.

la millor manera de no sofrir-lo és descansant bé i aprofitar almàxim possible el pla de vol.També hi ha maneres de preparar-

se a consciència i intentar adaptarels horaris de son els dies ante-riors al viatge.

I ara què?els propers mesos redactaré

diversos articles de temes que hepogut conversar a sant Joan, trans-ports, urbanisme, cosetes que s’hanfet a la vila... que m’han sorprèsdurant aquests anys d’absència.

19

Xile —> Madrid

Hora Sortida Sopar Dormir Berenar Arribada

Xile 20:00 21:00 23:00 08:00 10:00Madrid 00:00 01:00 03:00 12:00 14:00

Madrid —> Xile

Hora Sortida Sopar Dormir Berenar Arribada

Madrid 00:00 01:00 03:00 12:00 13:00Xile 20:00 21:00 23:00 08:00 09:00

mel415_mis298 27/01/15 11.53 Página 19

mel i sucre

20

mel415_mis298 27/01/15 12.02 Página 20

mel i sucre

21

Aquests Mots Enquadrats son en suport de lallibertat d’expressio, arran de les barbaries come-ses a Parıs per terroristes jihadistes a principis demes, i en memoria de les vıctimes d’aquests fets.Tambe, en refus frontal de tota intolerancia racialo religiosa, ja que precisament aquesta va ser lacatalitzadora de les tragedies i urgeix anihilar-la enqualsevol direccio.

Je suis Charlie

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

Horitzontals: 1. No n’he posat una caricaturaper por a represalies. T’aturis a la capital fran-cesa. 2. Observar minuciosament, per exemple elsconeixements d’un estudiant. Droga tan curta comacaben els seus consumidors. 3. La del Madrid iel Barca, la dels EUA amb l’URSS i la de Holmesamb Moriarty en son algunes. A dins del cabas.4. Arestes de la capital d’Egipte. Cop astut donatamb el cap. 5. Extremitat voladora d’un ca de pre-sa. Difıcil de trobar. Digerir, per exemple una pira.6. Arrels de la democracia. Intenta tombar l’esta-ca. A ... no m’agrada la nota ... . 7. Els padrinsm’han donat una advertencia de savi: tenir VISA.Les aus girades li fan calor. Aquı esta enquadrat.8. Partıcula elemental de la famılia dels fermions.Marxa enrere. Anca de vuit pams. 9. Famılia im-mediata del Cap d’un Estat monarquic. En aques-ta frase apareix en totes les paraules sense excepcio.10. Petit orifici de plural invariable. Posa en contac-te amb un lıquid per extreure’n els principis actius,

anem a dir d’una camera. 11. Lıquid menys densque l’aigua. Mes d’una I, segons afirma de boca-terrosa. Als cabells d’una monja o d’una magribi-na. Sortida de Jerusalem (o entrada, depen d’ones miri). 12. Dimensions d’una antiga vestidura deguerra. Relativa o pertanyent als somnis. 13. Her-ba de la famılia de les escrofulariacies que es fa ales roques silıcies dels Pirineus i de les muntanyesproperes. A un ındex insostenible si no canviam deruta.

Verticals: 1. Indret on te lloc un mercat, perexemple de Menorca. Aquesta copa te escassa capa-citat. 2. Relatiu o pertanyent a un eix. Que mostrasignes d’haver tengut verola. 3. Hi ... una avia ambuna hac. Compost sulfurat emprat com a gas deguerra. 4. Oram amb amor a un bosc d’oms de Ro-ma. Comenca per Sant Joan a l’hemisferi nord iper Nadal a l’hemisferi sud. Part d’una part. 5. Unparell de paquets de mil. Indret que ansia qualsevolassedegat. Pilar vertical. 6. Licor compost d’alco-hol, essencia d’anıs i sucre (en plural). Als vidresdels cotxes dels aprenents. ... les 23:30, comenca tenir ... . 7. Sımbol quımic de l’astat. Demos-trarem alegria i felicitat. Sımbol quımic del sodi.8. Terreny recobert d’herba que si es remou potesdevenir-ne una part. Deu del Sol. Sabut comningu, i possiblement amb una barba blanca i gros-sa. 9. Tenda de campanya. Dona cops a una putaalterada. Acte de cacar, per exemple amb un ca icera. 10. Amb els cabells daurats. Canell, palmell icinc dits. Minoria privilegiada. 11. Internet Proto-col. Que s’encarrega de manejar el timo. Lletra queen catala ha d’anar sempre acompanyada. 12. Quegaudeix d’una vida refinada i regalada, com la quees tenia a Sıbaris. Estimar la rama com a arma.

El podeu resoldre a:

melisucre.cat/?p=2080

Solucio al numero 64:

P A R I A N A D A L AO P A C C A R A G O LM A P A M U N D I M IA R A I R A X I C AD I T A D A S O N E TA C E O T A N C S

I A R C A U S A RT O R I C A R E A RR R A R S E S T I UE P I E T A I M BN A B I U L L I M A RC U A D R E T C I R IA S O E R S T E D C

passatempsMots enquadrats núm. 65

arNau MoraTiNos i BorDoy

mel415_mis298 27/01/15 11.53 Página 21

mel i sucre

Comentari al mes de desembrea diferència de la resta de mesos

de la tardor, el desembre ha presentatuna temperatura mitjana dins elsvalors esperats per a aquest mes; amb10,8 ºC, aquesta temperatura ha bai-xat 2 dècimes respecte al desembrede 2013 i es situa dins els valors mit-jans baixos de la sèrie que duimobservada des del 2008. De totesmaneres les mínimes no han davallatdels 4,7 ºC, la qual cosa ha fet que nohàgim tengut gelades, a excepció dela que s’hagi pogut produir en algunindret del terme on el descens de latemperatura matinal hagi pogut fre-gar els 0 ºC.

aquesta caiguda general de lestemperatures ens ha duit finalment,després d’una tardor quasi estival, lasensació de fred especialment a lesprimeres hores de dia i durant les nits,i ja hem hagut d’activar de manerapermanent els sistemes de calefacció iencendre el foc a les xemeneies. labaixada de temperatura combinadaamb precipitació ens aportà la primeranevada als cims més alts de la serra deTramuntana, el dia 7, encara que es vafondre ràpidament.

Durant la primera quinzena delmes vàrem tenir un temps inestable,amb diversos dies de pluja, desta-cant-hi el dia 15, que registrà precipi-tacions que superaren els 20 mm. apartir de la segona quinzena el tempss’estirà i fou aprofitat pels pagesos,tot d’una que la saó ho permetia, per

meteorologia

Dades de l’estació meteorològica del CP Son Juny

JoseP roiG

Radiació solar Energia generada Radiació/ Tª mitjana Diòxid de carboni Petroli que es

(Wh/m2) (kWh) Energia plaques (ºC) no emès (Kg) necessitaria (litres)

2014 GENER 65392 5290 12,36 .... 4285 13232014 FEBRER 86239 7168 12,03 14,74 5806 17922014 MARÇ 127387 10432 12,21 15,48 8450 26082014 ABRIL 173230 13542 12,79 22,23 10969 33862014 MAIG 183569 14134 12,99 23,83 11449 35342014 JUNY 201024 15098 13,31 30,17 12229 37752014 JULIOL 198406 14426 13,75 31,26 11685 36072014 AGOST 170775 12592 13,56 31,11 10200 31482014 SET. 130515 9828 13,28 28,53 7961 24572014 OCT. 111516 8695 12,83 23,94 7043 21742014 NOV. 67487 5382 12,54 16,9 4359 13462014 DES. 54896 4422 12,41 11,2 3582 1106

2013 DES. 59865 4782 12,52 12,57 3873 1195

GENER 2015 (fins a dia 24)

Temperatura mitjana 9,9 ºCTemperatura més alta 18,1 ºC (dia 10)Temperatura més baixa 2,7 ºC (dia 2 i 18)Pluviometria 35,1 mm Velocitat mitjana del vent 2,7 Km/hVelocitat màxima del vent 48,3 Km/h (dia 16)Direcció del vent predominant NOEvaporació mitjana (evaporímetre Piché) 1,5 ml/dia

MES DE DESEMBRE 2014 2013

Temperatura mitjana 10,8 ºC 11 ºCTemperatura més alta 19 ºC (dia 19) 19,1 ºC (dia 5)Temperatura més baixa 4,7 ºC (dia 24) 3,5 ºC (dia 30)Pluviometria 62,9 mm 78,6 mmVelocitat mitjana del vent 5,6 Km/h 5,6 Km/hVelocitat màxima del vent 98,2 Km/h (dia 28) 78,5 Km/h (dia 26)Direcció del vent predominant NO ONOHumitat mitjana 82 % 83 %Pressió mitjana 1020 mb 1022 mbEvaporació mitjana (evaporímetre Piché) 1,9 ml/dia 1,6 ml/dia

22

EVOLUCIÓ PERÍODE 2008-2014

Temperatura mitjana Pluviometria2014 2013 2012 2011 2010 2009 2008 2014 2013 2012 2011 2010 2009 2008

GENER 12 10,7 10,6 10 9,7 9,8 11,8 31,8 56,9 32,9 74 56 67,9 37,5FEBRER 11,9 9 7,8 10,7 10,4 9,9 11,4 24,3 37,5 50,1 59 73,8 22,6 14,6MARÇ 12,5 12,9 13,2 11,8 11,2 11,7 12,3 25,2 32,3 15,4 40,2 43,7 39,1 34,9ABRIL 16,6 14,4 14,9 16,2 14,1 13,6 14,9 24,5 69,2 34,4 7,9 44,2 50,6 15,6MAIG 17,5 16 19,2 19 16,9 19,7 17,3 59,1 40,8 7,4 12 122,2 24,2 124JUNY 22,8 21,2 24,3 21,2 21,3 23,3 22,6 100 7 2,7 58 10,2 1,6 32,4JULIOL 24,3 25,6 24,7 23,9 25,7 25,9 24,6AGOST 24,7 24,9 27 25,6 24,9 25,9 25,2SETEMBRE 23,9 22 22,2 23,2 21,5 21,6 21,7OCTUBRE 21 20,6 19,3 19,5 17,7 18,6 18,3NOVEMBRE 16,3 13,1 15,1 15,8 13,4 15,6 12,7DESEMBRE 10,8 11 12,4 12,4 10,6 12 10

mel415_mis298 27/01/15 11.53 Página 22

mel i sucre

acabar de preparar les terres i sem-brar. l’ambient anticiclònic d’a-quests dies afavorí que poguéssimgaudir, també climatològicament, deles festes de Nadal, amb cels clars iraigs de sol càlids a les hores centralsdel dia. No obstant això, en elsdarrers dies del mes i de l’any la tem-peratura tornà davallar, el vent bufàde valent i la pluja feu novament actede presència, els dies 28 i 29.aquesta situació provocà una novanevada a la serra; i a sant Joan ensaportà, el dia 29, una petita precipi-tació de calabruix. en total s’hanrecollit 62,9 mm. aquesta quantitatsumada als quasi 200 mm que jadúiem acumulats des del passatagost, ha fet que, al final, la terra hagirebut l’aigua suficient per a aquestaèpoca del cicle agrícola.

en quant a altres variables meteo-rològiques, la humitat mitjana, ambun valor del 82%, no ha experimen-tat canvis respecte al novembre ante-rior, la qual cosa ens ha duit nova-ment freqüents rosades i algunaboirada, generant, durant molts dedies, un ambient humit que perdura-va durant tot el dematí. Per contra haseguit disminuït de manera conside-rable l’evaporació, fins a la mitjanade 1,9 ml/dia. entre pluja i humitatens hem pogut oblidar de subminis-trar aigua als cultius de regadiu.Comparat amb el mes anterior, eldesembre ha estat més ventós. lamitjana mensual fou de 5,6 Km/h,front als 3,9 Km/h del novembre.Durant 7 dies, al llarg del mes, lavelocitat mitjana superà els 10 Km/hi el dia 28 tenguérem el cop de ventmés fort de tot l’any, amb una veloci-tat de 98,2 Km/h. el vent entrà demanera predominant de mestral, No.

Comentari al mes de generComentari: acabàrem l’any i el

començàrem amb temperatures mit-janes fredes, per sota els 9 ºC; elmateix dia 2, i després el 18, tengué-rem la mínima més baixa del queduim de mes, amb 2,7 ºC. espe -cialment el dia 2, i amb menys inten-sitat el 3, es produïren de matinadagelades considerables a les zonesmés fredes. Malgrat les quatre gotesdel mateix dia de cap d’any, 1,4 mm,el temps es tornà estirar i s’instal·lanovament l’ambient anticiclònic, lesanomenades calmes de gener, quehan perdurat fins a mitjan mes, amb

cels clars i temperatures mitjanes quehan sobrepassat els 10 ºC. les tempe-ratures mínimes, per altra banda, apartir del dia 3 i fins a sant antoni essuavitzaren bastant, per la qual cosano es formaren les gelades intensesd’aquesta època de l’any. el temps,al final, ens acompanyà, i malgrat lesprevisions, ens deixà celebrar sensegran problemes meteorològics larevetla i la diada de sant antoni. Nopassà el mateix amb les veïnes festesde sant sebastià, patró de Ciutat, jaque a partir del mateix dia 17, elmaterialitzà el canvi atmosfèric, ambuna inestabilitat que ens aportà fred ipluges; aquestes es produïren sobre-tot el dia 20, amb quasi 30 mm, laqual cosa deslluí festa de santsebastià. aquesta precipitació cobríels cims centrals de la serra de Tra -muntana d’una capa important deneu, que ens ha ofert durant dies unaespectacular i freda imatge d’aquestparatge de Mallorca. el temps des-plaent, després d’aquestes festes tra-dicionals, ha continuat durantaquests dies posteriors amb algunapluja, vent i sobretot fred i gelades. aforavila, els camps comencen a lluiruna nova cara. la treva de la primeraquinzena de gener fou aprofitada peracabar de sembrar les darreres par-cel·les de cereals. ara ja moltesextensions de terra comencen a te -nyir-se del verd tendre dels brullols

del gra que va germinant. Natura isocietat inicien un nou any.

Parc solar fotofoltaicen el mes de desembre la radiació

solar captada per les plaques ha tor-nat disminuir en relació al mes ante-rior. en aquest mes el dia s’ha seguitacurçant-se fins a l’entrada de l’hi-vern (el dia 21) i les hores de llumsolar han anat minvant en relació alnovembre (de 10 h i 04 m, delnovembre, hem passat a 9h i 25 m deldesembre) i també hem tengut bas-tants de dies d’inestabilitat que hanimpedit que la llum ens arribàs ambintensitat. s’han generat 960 Kwhmenys que al novembre; però ha tor-nat augmentar el rendiment, que hapassat de 12,54 a 12,41, atribuïble,un cop més, al descens de la tempera-tura; per això, s’ha necessitat menysradiació per obtenir cada Kwh. sicomparam el desembre d’enguanyamb el desembre de 2013, observamque enguany s’han aconseguit 360Kwh menys, conseqüència d’una dis-minució de la quantitat de radiaciósolar que ha incidit a les plaques; peraltra banda el rendiment ha estat unamica superior enguany; probable-ment perquè la temperatura ha estatinferior enguany. els mesos de 2014en què s’ha generat menys energiaque en el 2013 han estat: el gener, eljuliol, l’agost i aquest desembre.

23

mel415_mis298 27/01/15 11.53 Página 23

mel i sucre

Sant Joan i els santjoaners

Imatges per al record

aMaDor De sa Plaça, aMaDor Passol

Fotografia 1: Carrossa a les beneïdes de sant antoni, el gener de 1979.

Fotografia 2: al·lots santjoaners damunt les someres, a unes benneïdes de sant antoni, a finals delsanys cinquanta.

Fotografia 3: Fogueró de sant antoni organitzat pel Teleclub, a principis dels anys setanta.

aportació de les fotografies: antoni sastre Gayà “de sa Botigueta”.

24

mel415_mis298 27/01/15 11.53 Página 24

mel i sucre

25

mel415_mis298 27/01/15 11.53 Página 25

mel i sucre

m CUINA D’AQUÍ I D’ALLÀmOus farcits d’albergínies amb curri

saCraMeNT Ferrer

el curri no és una espècia en si, sinó una mesclade diferents espècies i herbes seques capola-

des i barrejades: pebre coent, clau, comí, nou mos-cada, gingebre, cúrcuma, canyella i pebre de cire-reta. la cúrcuma és l’ingredient més important i elque li dóna aquest color groc tan característic. Ésoriginari de l’Índia i el més apreciant és el de laregió de Madràs.

Ingredients

Per a 4 persones:- 250 g d’albergínies- 200 g de iogurt natural- 150 g de ceba- 8 ous- 1 c/p de curri en pols- sal- pebre bo- oli d’oliva

Preparació- Bullir els ous durant deu minuts amb aigua i unesgotes de vinagre. Perquè els vermells dels ousquedin al centre mentre es couen, posar-los dinsl’aigua bullent i remenar uns moments. Deixarrefredar i pelar-los.- Tallar per la meitat per llarg i treure els vermells.reservar.- Pelar i triturar la ceba i les albergínies per separat.- Dins una paella amb oli d’oliva sofregir la ceba;una vegada lleugerament daurada, afegir les alber-gínies, salpebrar i acabar de saltar. - abocar el iogurt natural i una cullerada petita decurri. Deixar coure uns minuts més.- amb aquesta pasta, farcir les meitats de blancd’ou bullit reservades. - Col·locar els ous dins una palangana per servir.ratllar-hi dos o tres dels vermells d’ou perdamunt.- Decorar amb tomàtigues de cirerol o lletuguesvariades i adornar amb fulles d’alfabeguera.

Cooperativa Agrícola

SANT JOANTota casta de productesper al camp a bon preu

Carrer de Petra, s/n • Tel: 971 52 63 24

26

mel415_mis298 27/01/15 11.53 Página 26

mel i sucre

27

agenda

Horaris de bus

(per tornar de Palma, s’ha d’agafar elbus a l’estació intermodal de Palma,direcció Montuïri; dàrsenes 14 a 17;els horaris marcats amb ☎ requerei-xen re serva prèvia, al 617 365 365 (9-18/19 h))

sant Joan - Palma (per Montuïri)Dilluns a divendres: 6.50, 7.50, 14.45,16.05

Palma - sant Joan (per Montuïri)Dilluns a divendres: 12.00, 13.15,15.45, 18.30, 19.15

sant Joan - Manacor (per Vilafranca)Dilluns a divendres: 6.50, 8.45,11.30☎, 13.30☎, 16.00☎

Manacor - sant Joan (per Vilafranca)Dilluns a divendres: 11.00☎, 13.00☎,15.35☎, 19.30☎

Horaris de tren(en negreta, trens combinats ambautocar; entre parèntesis, hora de parti-da de l’autocar des de sant Joan; l’au-tocar va a sineu, on el tren passa endirecció Palma a .40)

sineu - PalmaDies feiners: 6.40, 7.40, 8.40 (8.25),9.40, 10.40 (10.25), 11.40, 12.40,13.40, 14.40, 15.40, 16.40, 17.40,18.40 (18.25), 19.40, 20.40, 21.40,22.40.Dissabtes, diumenges i festius: 6.41,7.41, 8.41 (8.25), 9.41, 10.41, 11.41,12.41, 13.41, 14.41, 15.41 (15.25),16.41, 17.41, 18.41, 19.41, 20.41(20.25), 21.41, 22.41.

Palma - sineuDies feiners: 6.15, 7.15, 8.15, 9.15,10.15, 11.15, 12.15, 13.15, 14.15,15.15, 16.15, 17.15, 18.15, 19.15,20.15, 21.15, 22.15.Dissabtes, diumenges i festius: 6.10,7.10, 8.10, 9.10, 10.10, 11.10, 12.10,13.10, 14.10, 15.10, 16.10, 17.10,18.10, 19.10, 20.10, 21.10, 22.10.

sineu - ManacorDies feiners: 7.00, 8.00, 9.00 (8.25),10.00, 11.00 (10.25), 12.00, 13.00,14.00, 15.00, 16.00, 17.00, 18.00,19.00 (18.25), 20.00, 21.00, 22.00,23.03.Dissabtes, diumenges i festius: 7.00,8.00, 9.00 (8.25), 10.00, 11.00, 12.00,13.00, 14.00, 15.00, 16.00 (15.25),17.00, 18.00, 19.00, 20.00, 21.00(20.25), 22.00, 23.03.

Assistència mèdica

Centre sanitariCita prèvia:

902 079 079 - 971 437 079dilluns horabaixes

de dimarts a divendres8:00 h a 13:00 h

resta d’hores i de diesPaC de Vilafranca

Apotecaria

de 9:30 h a 13:30 hde 17:00 h a 20:00 h

diumengesdia 1 de febrer sant Joandia 8 Vilafrancadia 15 arianydia 22 Montuïridia 1 de març Petra

el sol

surt es pon

1 febrer 07.56 18.07

15 07.41 18.23

28 07.23 18.38

15 març 07.00 18.54

Telèfons d’interèsTelèfon d’emergència 112Bombers 085 / 971 550 080urgències uVi 061PaC (Vilafranca) 971 560 750Centre sanitari 971 526 508apotecaria 971 526 252Policia local 630 983 592Guàrdia Civil 971 560 027Policia Nacional 091ajuntament 971 526 003Gesa 971 554 111Centre meteor. 971 264 610oCB 971 723 299

Dies assenyalats

Febrer: la Candelera (2), Dijous Jarder (12), rua (15),Dimecres de Cendra (18), beata Francinaina Cirer (27).

El mes

És un mes fred i humit. els ametlers treuen flor i els sem-brats pinten de verd foravila. Per santa apol·lònia (9 defebrer) exsecallen tarongers i llimoneres, que també espoden trasplantar per aquesta època. Generalment pelfebrer es poden empeltar, exsecallar o trasplantar elsarbres que perden la fulla. És temps de cames roges i detallar canyes. Durant aquest més se sol acabar de sembrarel gra. la lluna nova de febrer és la millor per sembrarpatates i la vella per als alls. Pel febrer els tords davallende la muntanya cap al pla.

(Notes preses del Pronòstic 2000, de La terra i el temps d’a. Gi nard ia. ramis, a més d’al tres informacions orals.)

Ajuntament

De dilluns a di ven dres: de 8 h a 14 h

Biblioteca

De dilluns a divendres: de les 17h a les 23h

Dissabtes: de 10h a 12:30h

Casa del pare Ginard

Dilluns, dimecres i divendres: de 10 h a 14 h Dimarts i dijous: de 10 h a 14 h i de 16 h a 20 h

Efemèrides

Febrer de 1995• Francesc Gilet, que segons lapremsa havia fet un xalet sensetots els permisos pertinents, espassejava per la vila fent fotos aconstruccions de membres de l’o-posició, acompanyat per un guialocal. se suposava que volia con-traatacar amb les mateixes armesdels seus rivals.• es va anunciar la pròxima ober-tura d’una escoleta d’educacióinfantil, de 0 a 2 anys. entre aixòi l’escola pública quedaven cober-tes totes les edats fins als 14 anys.• es va asfaltar l’aparcament deConsolació, s’hi va sembrar unagran olivera i es va adornar amb elcilindre que encara hi ha. Tambées varen asfaltar alguns camins, ala zona del revellar i es QuatreVents.

Febrer de 2005• semblava que no hi havia inten-ció d’arreglar la carretera de santJoan a sineu. el projecte inicialhavia estat molt contestat pelssinevers.• a finals de gener una invasiód’aire siberià provocà una bonanevada. es va prohibir que els cot-xes pujassin a l’escola i també hihavia dificultats a la costa deMeià, cosa que obligà a tallar lacarretera.• la Fira de sant Joan es va cele-brar el tercer diumenge de quares-ma, amb poca participació d’ex-positors locals.

la lluna

27 gener quart creixent

4 febrer plena

12 quart minvant

19 nova

25 quart creixent

5 març plena

mel415_mis298 27/01/15 11.53 Página 27