mel i sucre

Notícies locals reDaCCió

Converses amb els amics aNToNi sasTre

El balearisme, eina de l’espanyolisme BarToMeu MesTre

Reportatge a El Periódico de Catalunya CaTaliNa Gayà

Apunts del Pla de Mallorca CliMeNT PiCorNell

Meteorologia JoseP roiG

Imatges per al record aMaDor De sa Plaça, aMaDor Passol

Passatemps arNau MoraTiNos

Cuina d’aquí i d’allà saCraMeNT Ferrer

Agenda reDaCCió

mel i sucreGener 2013. Núm. 391revista d’in formació general

Editaassociació Mel i sucre sant Joan

Local socialCarrer de ramon llull, 48, 07240 sant Joan (Mallorca)

Consell de redaccióJoan Font, Francesc X. Moratinos, Mateu sastre,

Joan Moratinos, Joan sastre, antònia Bauzà

Col·laboradors 2013antoni sastre, Joan sastre, Francesc X. Moratinos, Mateu sastre,Joan Mo ratinos, Joan Font, antònia Bauzà, Cli ment Picornell,amador de sa Plaça, amador Passol, Pep Gayà, Josep roig,sacrament Ferrer, arnau Moratinos, Francesc Canuto, Jaumealbert Miró, Pere Cardús, Tomeu Martí, amador Bauçà, Guillemserra, Bartomeu Mestre, Catalina Gayà, Marisa Goñi.

Tirada actual 500 exemplars

Dipòsit legal PM 49/1983

Disseny de la capçalera Jaume Falconer

Idea i muntatge de la coberta i contracobertaMateu sastre / Joan Font

CobertaBeneïdes de sant antoni (foto: Mateu sastre)

ContracobertaFoto de Pep Gayà

els articles originals s’han d’entregar abans de dia 10 delmes en curs.

Nota: s’adverteix als possibles lectors de mel i sucre queaquesta revista, amb els seus escrits i comentaris, pot ferirla sensibilitat dels esperits no acostumats.

mel i sucre només es fa responsable dels articles signats per lareDaCCió. els altres, són responsa bi litat exclusiva dels autors.

sumari

Totes les persones o entitats que se sentin al·ludides pel con-tingut d’aquesta revista, tenen a la seva dis posició una seccióde Car Tes al DireCTor que ad met escrits que com ples quinles següents condi cions:• l’extensió màxima és 1 foli meca no grafiat a 2 espais.• les cartes han d’anar signades per l’au tor, que ha de seridentificable.

http://www.melisucre.cat/melisucre@premsaforana.cat

2

mel391_mis298 28/01/13 09:43 Página 2

mel i sucre

http://melisucre.cat/l’actualitat al dia

3

1 la premsa es va fer ressò de lafirma imminent de la permuta delcamí de sa Bastida per un camínou per pujar al puig de santNofre i una extensió a dalt delpuig, que inclou l’ermita que lidóna nom. Quan es formalitzi l’a-cord, deixarà de ser públic el tramdel camí que passa per davant lescases i que transcorre íntegramentper dins la finca i a canvi hi hauràun camí públic nou que, des deprop del pont que travessa perdamunt les vies del tren, arribaràal cim del puig.

el puig de sant Nofre té unaaltura de 254 m, però tot i la sevaalçada discreta, destaca per laseva silueta i les parets escarpadesde la part nord. els sinevers quefeinejaven per aquella zona, feienservir la seva ombra per saberquan era migdia i deien que “santNofre posa taula”. Hi ha notíciesde la presència d’ermitans al puigal segle XV però els entesos diuenque l’ermita pot ser anterior, delsegle XiV, no gaire posterior a lacreació del municipi i la parròquiade sant Joan (a principis d’aquellsegle). l’ermita està molt degra-dada però ara que serà pública espodrà intentar arreglar-la de qual-que manera, ja sigui amb ajudespúbliques o privades.

Més enllà de l’interès paisat-gístic o arqueològic, el puigforma part del paisatge sentimen-tal dels santjoaners. ¿Qui de nos-

altres no ha sentit parlar del Botdes Cans, o no sap que hi ha unaparella de corbs i una de falcons?Fa anys, el Centre Cultural desant Joan va decidir que una deles bèsties de foc que acompanya-ria sant Joan Pelós seria la parellade corbs, convertida per l’enginyde l’artista (en Kake Portas) en unanimal bicèfal.

el camí que s’obrirà no estaràasfaltat i es destinarà exclusiva-ment als caminants. No s’hi per-metrà cap tipus de vehicle.

1 el diumenge 27 de gener es vapresentar el llibre Els­ hortolans

de­ Sant­ Joan. És el recull delsarticles que ha publicat antonisastre “de sa Botigueta”, enaquesta revista. Tant si els heuanat llegint com si no, ara teniul’ocasió de tenir-los compilats enun llibre. les obres que l’amo enToni va presentant regularment

són una crònica insubstituïble perconèixer la història recent d’aque -st poble. la presentació anirà acàrrec d’arnau Company i Mates.el llibre fa el número 21 de lesMonografies santjoaneres. Perculpa de la crisi, han passat mésde dos anys des de la publicaciódel número anterior. en aquesttemps, el Col·lectiu Teranyinesha via editat únicament el Pro­-

nòstic­santjoaner.

1 Dos santjoaners s’han vistimplicats en greus incidents. Perles festes de Nadal, a un local dePetra, en Tomeu Karmany vaprendre part en una brega, de laqual va sortir molt malparat unllorità, que va patir lesions greus,que li poden deixar seqüeles per-manents. el dia 5 de gener, enrashid, es va equivocar en incor-porar-se a l’autovia de Manacor,prop d’algaida, i va entrar a con-

notícies locals

El nostre col·laborador més veterà, Antoni “de sa Botigueta”, ha tret el seuquart llibre dins la col·lecció del Col·lectiu Teranyines. L’hi ha presentatl’historiador Arnau Company, des Centro.

mel391_mis298 28/01/13 09:43 Página 3

haver les beneïdes de sant anto -ni. Hi participaren animals indivi-duals (animals de companyia,mascotes, cavalls...) i carrosses.

en el concurs de carrosses re -sultà guanyadora la que presentàla família de na Marta Company,que mostrava sant antoni quellaurava. en segon lloc, una car-rossa de protesta (sembla que delsmateixos que havien repartit lesgloses per les cases), que repre-sentava sant antoni i el Dimonitancats en un calabós municipal.en tercer lloc, quedaren els Quin -tos nascuts el 1992.

tradirecció. Va topar frontalmentamb un cotxe en què viatjavenuna mare, un pare i una filla, quees dirigien a l’aeroport perquè lamés jove hi estudia. el santjoanerva sortir il·lès de la topada. Va dirque no es recordava de res i quehavia fumat “uns porrets”. liferen la prova d’alcoholèmia i vadonar el doble de la taxa permesaper conduir.

1 els foguerons de sant antonis’han celebrat enguany en diesdiferents. el dia 11 es va fer elfogueró de l’escola, que sempre

es fa en divendres i no coincideixamb els del poble. el mateix dia,se’n féu qualcun més. el dimecres16 se’n feren un bon grapat, tot ique enguany el dia de sant antonino era festiu a sant Joan. Final -ment, el dissabte 19 es feren elsdarrers. era la data triada perl’ajuntament però es veu que nova agradar a tothom. el mateixdia es repartiren unes gloses anò-nimes per les cases del poble cri-ticant que s’hagués canviat el dia“que tocava” pel dia de la revetlade sant sebastià.

el diumenge 20 de gener hi va

mel i sucre

Tots els productes

per a ca vostra

Carrer de Petra, s/nSant Joan (devora la Cooperativa)

Tel: 971 52 63 24

4

El quintos d’enguany, que són els que varen néixer el 1992, feren unes rifes just després de les Beneïdes de Sant Antòni.Margalida Matas, “des Taller”, fou la guanyadora de la porcella (a baix a l’esquerra).

mel391_mis298 28/01/13 09:43 Página 4

d’aquestes xarxes. els qui lesvaren posar consideren el canvide titularitat lesiu per als seusinteressos, no només perquè ellsvaren pagar les instal·lacions, sinóperquè es varen fer amb lesdimensions adequades al nombrede promotors i, amb més usuarisdels que es varen preveure inicial-ment, la qualitat del servei es veu-ria afectada.

1 la santjoanera Maria Matas“Cartera” ha organitzat una expo-sició de pintura a la residència dela Tercera edat de sant Joan deCa n’alatxa, on viu actualment.els quadres representen paisatges,

els Quintos feren un sorteigdurant les Beneïdes. rifaren unaporcella, una ensaïmada i unabo tella d’herbes. Foren guanya-des, res pectivament, per naMarga Ma tas “des Taller”, naCatalina Fu llana “de son Duran”i en Joan Morlà.

Hem vist que de les Beneïdesha desaparegut l’antiga exigènciaque les carrosses fossin de trac-ció animal. ara, només és unsuggeriment.

1 el diumenge 6 de gener es vaproduir una avaria greu al sistemad’aigua potable, que va deixar elpoble sense subministrament fins

el vespre del dilluns. l’origen delproblema va ser un fuita d’aigua,aquesta vegada devers el camí deses Casetes.

sabem que alguns propietarisde xarxes privades de foravila,que tenen aigua de la xarxa públi-ca municipal, estan indignats con-tra l’ajuntament, ja que l’acusend’haver-los “expropiat” les sevesxarxes. D’ençà de l’aprovació delreglament de proveïment d’aiguapotable, totes les xarxes són detitularitat pública. això implicaque l’ajuntament es farà càrrecde les eventuals reparacions peròtambé que bastarà el permísmunicipal per connectar-se a una

mel i sucre

Cooperativa Agrícola

SANT JOANTota casta de productesper al camp a bon preu

Carrer de Petra, s/n • Tel: 971 52 63 24

5

La Coral de Sant Joan tornà repetir les cantades nadalenques pels carrers de la vila. Aquest acte ja comença a ser unclàssic de les festes de Nadal.

mel391_mis298 28/01/13 09:43 Página 5

mel i sucre

tassa de vàter, una piscineta deplàstic...); a la plaça del Centreferen un caminoi de palla; modi-ficaren (amb papers bons de lle-var) els cartells que ha posatl’ajunta ment amb el nou eslògan“Portes tancades”. Curiosament,la retxa groga que impedeix apar-car entre Can Tronca i la plaçadel Centre va desaparèixer, enca-ra que els Quintos afirmen que noés cosa seva.

1 la Coral de sant Joan oferí eldissabte 29 de desembre el seutradicional concert itinerant pels

sala, a més de Joan rotger, con -seller de Cultura, Patrimoni i es -ports del Consell insular deMallorca, el batle de sant Joan ialguns regidors.

1 el 28 de desembre, dia delsinnocents, els Quintos (nascuts el1992) feren algunes trastades.entre d’altres, aquestes: davant lasala posaren un caramull deterra, branques d’ullastre i una“poltrona” per al batle, a mésd’embrutar les portes; baix delcampanar feren escampadissa detrastos (un sofà, un matalàs, una

marines i altres temes. Tant naMaria com la seva germana Bàr -bara, ja traspassada, han estatconegudes de sempre per lesseves inclinacions artístiques.

1 el diumenge 30 de desembrees va presentar el Pronòstic­sant-

joaner­2013, editat pel Col·lectiuTeranyines, que enguany rethomenatge a Joan Vaquer roig“es Fuster Peçol” i tracta en pro-funditat la temàtica del filar i elteixir. l’acte de presentaciócomptà amb la presència de granquantitat de públic que omplí la

AGÈNCIA DE SANT JOAN

Carrer Bellavista, 38 • Tel: 971 52 60 78

6

Na Maria Cartera fa una exposició de pintures a la residència. Per Nadal ja va fer un betlem.

mel391_mis298 28/01/13 09:43 Página 6

mel i sucre

carrers del poble. la primera can-tada fou a la residència de Novaedat. D’allà passaren a l’encreua -ment dels carrers de la lluna iunió, al Casal d’infants i Joves (as’escorxador), la plaça de Jaumei (Pes des Porcs), la plaça de laConstitució, el final del carrer delsol (devora la Creu), s’escaleta,la plaça de Joan Carles i i, final-ment, davant el portal dels Homesde l’església. el repertori eranadalenc.

1 el dissabte 5 de gener arriba-ren els reis d’orient. Com passa

els anys darrers, anaven sensecavalls, damunt una carrossa (totstres damunt una), precedits pelgrup santjoaner de batucada Fentes Me i patges i personal subalterna peu. enguany, per motius deseguretat s’han suprimit les ben-gales que solien dur els patges.una vegada a l’església, els reisadoraren el nin Jesús, es donarenels premis del concurs de betlemsi es repartiren les juguetes.

els guanyadors del concurs debetlems han estat na Joana Fu lla -na (primer), seguida de n’antòniaFont “reülla” i na lina Bover

Company “de Ca na Turricana”.No és sorprenent que els mateixosnoms es repeteixin un any i unaltre, ja que els betlems que fanaquestes persones tenen un nivellmolt alt.

1 els robatoris dins el poblesembla que no tenen aturador.Diuen que se’n produeixen mésdels que es denuncien. això segu-rament és degut a la sensació quetenen les víctimes d’estar inde-fenses davant aquests delictes,cada vegada més freqüents.

Els alumnes de sisè del CP Son Juny varen fet de dimonis al fogueró de Sant Antoni de l’escola.

7

mel391_mis298 28/01/13 09:43 Página 7

Miquel Matas Gayà contaque hi hagué una tem-porada que el fútbol a

sant Joan va estar a apunt dedesaparèixer per falta de recursosi de jugadors. aleshores en Mi -quel regentava l’empresa de reco-llida de llet de les vaqueries desant Joan i va acceptar la pre-sidència del club durant un anys,fins que el va substituir en Gui -llem Gayà Font.

Fou en aquell temps que enMiquel va topar en dues ocasionsque a l’hora de començar el partitfaltava un jugador. en Miquel esva posar l’equipació del sant Joani va jugar un partit a sant llorençi un altre a sineu, on per cert vamarcar un gol, encara que perde-ren per dos a un.

Conversa amb el ferrer MenaJoan Company Bonet, Mena,

fou un dels aficionats que forma-ren un grup per fer-se càrrec delclub de futbol quan estava a puntde desaparèixer per falta de pres-supost i també de públic aficionatper anar a veure el partit.

aquell grup d’aficionats for-maren una junta rectora per tirarendavant i reviscolar el club. s’hi

converses

amb els

amics

Futbol (9)En Miquel Matas i es ferrer Mena

aNToNi sasTre “De sa BoTiGueTa”

mel i sucre

apuntaren uns quants socis d’ho-nor, que aportaren vint-i-cinc milpessetes cadascun, i també altresque es comprometeren a col·labo-rar en les despeses de vestuaris ireparacions al camp de maneraaltruista.

la nova comissió va crearquatre categories per tal d’atendreal·lots de distintes edats. la cate-goria d’alevins per als més petits,

la d’infantils, també la de juvenilsi la dels grans, i normalment totseren santjoaners.

en Joan Company, es ferrerMena, es va fer càrrec d’un grupde nins que normalment jugavenel partit al pati de l’escola de Casa Mestra, veïnat de la ferreriad’en Joan, i amb aquells nins vaformar l’equip d’alevins i ell envaser l’entrenador, com es pot com-

Dirigents i benefactors del club de futbol de la dècada dels anys setanta:Gabriel Galmés Caimari, Josep Matas Gayà, Joan Bauzà Matas, FrancescRotger Barceló, Antoni Bauzà Matas, Joan Bauzà Vaquer, Gabriel FerriolAntich, Gabriel Ginard Serra, Joan Bauzà Barceló, Antoni Company Bonet,Guillem Gayà Font, Miquel Matas Gayà i Jaume Rotger Barceló.

8

mel391_mis298 28/01/13 09:43 Página 8

mel i sucre

9

Pep Ribas, Mateu Català, Joan Company, Joan Font, Guillem Galmés, Miquel Matas, Arnau Munar, Rafel Company,Pep Fontirroig, Miquel Gayà, Ernest Miró, Amador Bauzà, Francesc Mas, Pep Bauzà, Biel Mas Gomis, Quico Prados,Biel Jaume, Arnau Gayà i Amador Font.

Miquel Gayà, Biel Company, Joan Font, Rafel, Quico Prados, Nino Company, Arnau Munar, Miquel de Montuïri, JoanBauzà, Ernest Mas, Juanjo Mas.

provar en una de les fotografiesque acompanyen aquest escrit.

alguns anys més endavant enJoan també va dirigir els equips

d’infantils i de juvenils. ales -hores ja havia muntat l’empresade llanterneria al seu nom i per talmotiu va regalar les camisetes als

jugadors, com també podemveure en algunes fotografies queporten el lema “Fontaneria Com -pany”.

mel391_mis298 28/01/13 09:43 Página 9

mel i sucre

10

Joan Company (es ferrer Mena) dirigia l’equip dels alevins: Nino Company, Guillem Mas (Pagès), Miquel Nicolau,Joan Bauzà, Francesc Juan (de sa Torre), Pep Bauzà, Joan Florit (Rafelet), Joan Oliver (de Meià), Toni Company,Tomeu Nicolau, Miquel Gayà (de sa Renault), Rafel Company (Turricano), Francesc Mas (Pagès), Antoni Bauzà i RafelGayà Bauzà. El partit es va jugar al camp del Portocristo.

Tolo Putxo, Joan Sansó, Toni Gomis, Rafel Turricano, Joan Gorreta, Toni Company, Joan Oliver, tomeu NicolauCatalà, Miquel Gayà de sa Renault, Joan Gayà Bauzà, Francesc Mas –Pagès– i Pep Mas Llaneras.

mel391_mis298 28/01/13 09:43 Página 10

mel i sucre

11

Pep Ribas, Bernat Fullana, Pep Fontirroig, Arnau Bauzà, Francesc –Quico– Prados, Pep Bauzà Bonet, Miquel MatasFullana, ?, Miquel Barceló (de Vilafranca), Jesús Millán, Joan Company Bauzà, Biel Mas Gomis i Amador Font.

Targeta de delegat a nom de Joan Company Bonet. Fitxa federativa de Gabriel Com pany Bauzà, que anysdesprés va fitxar per un equip de Saragossa.

mel391_mis298 28/01/13 09:43 Página 11

mel i sucre

matí a primera hora serem a savostra garbera”.

un poc més tard vaig veure enToni i li vaig contar la feta. enToni es va estranyar un poc, peròva dir: “Conforme!, ara batemdevers son Gual, però tallaremcaps i dimarts de matí a primerahora serem a son Barceló.”

Miquel Mieras Barceló, Feleu

l’endemà de la mort d’en Tonisastre Nigorra va arribar la notí-cia que un altre de la nostra quin-ta també era mort. es tractavad’en Miquel Mieras Barceló, Fe -leu, propietari del camió que vaconduir fins arribar a la jubilació.

a sant Joan, l’any 1925 hi vahaver més de cinquanta naixe-ments. amb els 87 anys complitsja en queden poocs, però els quequedam lluitarem per allargar totquan podrem i millor si és enbones condicions.

el nostre condol a la família iuna pregària perquè en MiquelFeleu i en Toni Curro descansinen pau.

obres per fer les messes de segar ibatre, i fou en aquestes circums -tàncies que en Toni va aprofitarper muntar una batedora damuntun xassis de camió i es desplaça-va a batre allà on el llogaven.

Quan en Toni i jo teníem unacinquantena d’anys, teníem unparescut físic accentuat, encaraque ell era una miqueta més grosque jo, però així i tot n’hi haviaque ens confonien, i així va passaramb un que l’havia cercat peranar a batre devers son Barceló.

un diumenge de matí, a la sor-tida de missa, damunt els escalonsde l’església, un home alt ambuns peus com a de gegant, meposà mà damunt el coll i medigué: “No m’agrada que m’en-ganin, m’havies d’haver dit queno podies venir fins la setmanaque ve i jo no hagués acaramullatses garbes”. Jo no el coneixia,però tot d’una vaig intuir que estractava de batre i sense discutir livaig contestar: “Jo em sap greu,però és que hem tengut pana i araes mecànic l’està arreglant, peròno passeu pena que dimarts de

Devers les 9 del matí deldia de Cap d’any vaentrar una dona a ca nos-

tra. Jo encara estava dins el llitben ajaçat i vaig sentir que deia:“en Toni sastre és mort”, i totd’una vaig pensar: “uep!, aquestsom jo!” Però vaig provar demoure’m i vaig pensar: “enca rasom viu!”

la dona va dir que el mort eraen Toni Curro i de seguida vaigpensar: “És que jo també somToni Curro!”, per part de monpare, que li deien en Joan Curro.Quan tot va estar aclarit va resul-tar que el mort era n’antonisastre Nigorra, i jo som antonisastre Gayà i tots dos habitam almateix carrer Bellavista, ell justa baix de s’escaleta i jo un pocmés avall, a més, tots dos vàremnéi xer l’any 1925.

antoni sastre Nigorra, durantla seva vida laboral va fer l’oficide picapedrer i tenia un talld’homes que feien feina a la sevaempresa. en aquells anys, nor-malment els picapedrers durantels mesos d’estiu aturaven les

obituari

Antoni Sastre Nigorra, al Cel sia

aNToNi sasTre “De sa BoTiGueTa”

Ferreteria de Sant Joan

de 8:30h a 13h i de 15h a 20h

dissabtes horabaixa OBERT

c/ ramon llull, 12 • 07240 sant Joan

Tel: 971 52 65 33

12

mel391_mis298 28/01/13 09:43 Página 12

mel i sucre

abanda la indiscutible rea -li tat geogràfica de l’arx-ipèlag, les illes Balears i

Pitiuses són territoris que, políti-cament i culturalment, no con-stitueixen cap ens amb entitat iidentitat defi ni des. Fan part, totesi cada una de les illes, de l’esquar-terada nació catalana. aquestarealitat objectiva no va poder seresvaï da ni tan sols amb els decretsde Nova Planta. l’allau de dades idocuments que certifiquen la per-tinença a la catalanitat és, per mésque amagada, intensa i immensa.Tal era la dimensió, impulsada imultiplicada arran de la renai -xen ça, que, per fer-hi front, es -panya va inventar i atiar unahipotètica identitat mallorquina obalear. aquesta pràctica ha deixatpetjades inesborrables de la mali -feta. el problema és que, els darrersanys, alguns hipotètics nacio -nalistes han oblidat la manipu-lació i han caigut en el parany dequatre potes.

Hi ha una realitat inques tio -nable i és que espanya no podriasuportar enfrontar-se al conjuntde la nació catalana. l’èxit del’esquarterament és indiscutible.el valencianisme i el balearisme

són, per tant, una victòria d’espa -nya i, per això, els alimenta a con-sciència del gran benefici que liconfereix la vella tècnica del‘divide et impera’.

Referències a la identitat na cio -nal de les Balears

el març de 1902, l’arribada aMallorca de les despulles deJaume iii s’utilitzà políticamentper afavorir un artificial senti-ment balear anticatalà. al darrere,hi havia la mà d’an toni Maura id’alfons Xiii. els intel·lectualsillencs aprofitaren el i Congrésin ter nacional de la llengua Cata -lana per fer una proclama mésenllà de la linguística. Prat de lariba ho descriu: ‘alcover ha afir-mat la unitat de Catalunya endeclarar que quan es parla decatalans s’ha d’entendre que esparla de tots els homes de llenguacatalana.’ Pere oliver i Domengetambé se’n fa ressò: ‘Mossènalcover s’aixecà per demanarque, responent a la identitat queels ajuntava, haguessin l’acordanhelat de donar-los, a tots elshomes de les terres on és parlat elnostre idioma, l’honorable dictatde catalans.’ Gabriel alomar

refer mà el senti t unitari: ‘Veieu-labé, la nacionalitat catalana, espar -gida i esquarterada a través de lescostes llevantines d’espanya imés enllà de la mar, i fins mésenllà de la frontera francesa. Persobre aqueixa total Catalunya hapassat un fibló de raons d’estatartificials, de dogmes i doctrina -rismes pedantescs, pels quals sel’ha volguda junyir violentamenta una raça estranya, se li ha volgutrompre la seva unitat íntima inadiva.’ antoni M. alcover per-severa: ‘¿som catalans els mal-lorquins? la nostra nacionalitatés la catalana; la nostra personali-tat, si l’hem de recobrar, no l’es-perem de la gent de Madrid, queno ens concediran mai altra cate-goria que la de provincianos. lanostra personalitat ètnica, sil’hem de recobrar, ha d’esser ambCatalunya. allunyar-nos de Cata -lunya, pretenir refermar la nostratradició sense Catalunya, és unaal·lotada, una ximplesa.’ el febrerde 1909, el Centre Català deMallorca organitza un cicle deconferències sobre el fet nacional.entre més, hi intervé llorençriber: ‘si no fóssim un poblemateix amb Catalunya, si no

PLANTERS

ORNAMENTALS

NICOLAU Producció i comercialitza-

ció de plantes i plantersornamentals i hortícoles

e-mail: plant.nicolau@teleline.esTel.: 971 56 03 46Fax: 971 56 07 19Cra. de Vilafranca, km 3

13

retalls

El balearisme, eina de l’espanyolisme

BarToMeu MesTre i sureDa, «BaluTXo» (bloc de +VilaWeb)

mel391_mis298 28/01/13 09:43 Página 13

mel i sucre

14

Cataluña para renacer la mal lla-mada nacionalidad catalana ysepararse de españa’. Joan Pons iMarquès replica: ‘Catalunya ésuna nació. i deixau-vos anar deliteratures i regionalismes “sanosy bien entendidos”. sense palia -tius de cap casta, el fet és l’exis -tència de Catalunya com a nació;aquest és el fonament de tot, fon-ament tan fort que permet afirmarque per sota les ruïnes de l’edificiactual de la causa catalanaseguiria bategant l’esperit delpoble presoner del dret i la llen-gua i el poder d’un altre poble,lluitant sempre i espiant l’hora defer sortir altre cop a la llum deldia la seva personalitat.’ Tanma -teix, Cambó acabà pactant amblerroux d’ajornar les reivindica-cions nacionals. una vegada més,al·legant l’obtenció de milloreseconòmiques, es renunciava avindicar l’emancipació. amb l’ar-ribada de la dictadura de Primo derivera, el balearisme desapareixd’escena. una prova més quenomés s’utilitza quan és neces-sari. la caiguda de la Dictadurapermet, de nou, reivindicar laidentitat. Ho fa l’editorial de laNostra Terra: ‘Mallorca, senseperdre cap característica de laseva fesomia pròpia, no és, doncs,altra cosa que una illa catalana,digui el que digui tot el filisteismevuitcentista. Cal desfer l’equívocque Mallorca és una regió d’espa -nya distinta de Catalunya, i des -virtuar tot allò del regionalismede Mallorca o del mallorquinismecom a conceptes mancats total-ment de sentit.’ La­Voz­de­Menor­-

ca­ publicà un conjunt d’escritssobre la identitat per desmarcar-sede l’estatut Balear. amb refe -rències històriques, Menorquitescriu: ‘res d’estat Balear, res deprovincianisme. Volem ser cata-lans, tot essent menorquins, comen són els empordanesos, elsrossellonesos, els mallorquinsmateixos. Però balears tot sol ens

amb Catalunya. ara l’objectiud’alemany és obstaculitzar elretrobament nacional que propug-nava la revista Mallorca, creadaaquell any per emili Darder. lluísMartí, conciliador, intentà con-vèncer alemany d’una entesaamb el Principat. Tot va ser inútil.en realitat, igual que abansalexandre rosselló o, a eivissa,Pere Matutes, alemany obeïa eldictat de Joan March, en Verga,que veia perseguit el contraban,sobretot quan Cambó ocupà elMinisteri d’Hisenda. l’anticatala -nisme, a més d’interessos polítics,amagava els econòmics del futurpatrocinador de Franco. Tambél’any 1917, sota la presidència deGuillem Forteza, es crea el Centreregionalista a l’entorn del setma-nari La­Veu­de­Mallorca, des d’onForteza ironitza contra l’inventdel balearisme: ‘la personalitatbalear del senyor alemany, quèha d’esser? una nació? unaregió? una província? un orga -nis me administratiu?’ el 1918Cambó remet una carta a laalmudaina per oferir col·labo-ració vers la unitat nacional, ambreconeixement de l’autonomiapròpia: ‘els mallorquins han depensar en ço que més els con -vinga. se’ls hi presenten duesopcions: o sumar-se a l’estatCatalà, a base del reconeixementd’una plena autonomia per a regirels afers mallorquins, o continuarunits a l’estat espanyol unitari.Per a la primera solució, crec queno hi hauria cap diferència entrenosaltres i que arribaríem a unacord immediat, doncs els cata-lans no hem sigut mai imperia -listes.’ Des de Madrid detectarenl’alt risc d’aquella invitació i eldiari el Heraldo publica un articlealarmista: ‘en las islas Baleareslate la semilla separatista, los cas -tellanos son llamados despectiva-mente “forasters” y en Menorca“espanyols”. Predican los másexaltados la unión con Valencia y

estiguéssim lligats per un doblevincle de germanor i d’història,ho hauríem de voler ser. Però ésque per molt que facem tanmateixho som catalans. Com un quinegàs son pare, sempre el dela -taria la fesomia que no es pot mu -dar fàcilment.’ el 1911, Gabrielalomar publica l’assaig ‘Catala -nisme nacionalista’, on deixa clarel concepte unitari de la identitatcatalana.

I, de cop, brolla el balearisme!el balearisme, com a unitat

identitària, apareix l’any 1916quan lluís alemany, cap del par-tit liberal, fa la conferència ‘laMancomunitat balear’, on defen-sa un projecte d’ens limitat alconjunt de les illes. a Menorca,els republicans rebutgen la tesi. elsetmanari la aurora publica uncontundent editorial que combat idesfà la proposta per defensar queles Balears s’han d’integrar dinsla Mancomunitat catalana. lluísalemany hi insisteix, distreu elvertader debat i aconsegueix quebona part d’intel·lectuals perdinenergies i surtin a camí del per-vers objectiu de presentar Catalu -nya enfront de Mallorca o lesBalears. Ho denuncia, des de l’es-querra, Pere oliver: ‘sabut ésque, a Mallorca, l’home conscientde l’esser nacional es diu cata-lanista i l’anticatalà, mallor -quinista.’ i, des de la dreta, hodenuncia Joan estelrich: ‘si elmallor quinisme no pot esseroposat a balearisme, i balearismevol dir, essencialment, cata-lanisme insular, està clar que elmallorquinisme únic que s’had’admetre com a bo i raonable ésel catalanista.’ alemany està solcom un mussol en la seva croada,però el mes de juny de 1917 prenpossessió de la presidència de laDiputació i ho aprofita per contin-uar teoritzant sobre la identitatbalear, maquillada amb l’ac-ceptació d’una llengua comuna

mel391_mis298 28/01/13 09:43 Página 14

mel i sucre

fa renou de buit. [...] si Menorcaés una regió catalana ha de seguiruna política catalana.’

el 1931, a les Corts espanyo -les, Gabriel alomar vindica lafederació de territoris i protestaperquè les Balears no puguin anarunides a Catalunya i amb elmateix estatut d’autonomia. lluísalemany, el balearista, és l’únicdiputat mallorquí que s’hi oposa.antoni salvà escriu: ‘Mallorca noés altra cosa que una illa catalana.Negar la catalanitat de Mallorcaés la prova més evident que no estracta més que d’una manifesta iimmotivada antipatia per Cata -lunya, que quasi tots acaben perconfessar. aquesta antipatia, con-sequ.ncia de l’atracció assimilistadel centre de l’estat unitari,fomen tada pel caciquisme políticde l’espanya borbònica, no potservir per a recolzar-hi cap argu-mentació. els prejudicis no sónarguments.’ el socialista alexan -dre Jaume, a El­Obrero­Balear, sesitua al costat d’alomar i es refer-ma en un escrit de joventut: ‘erami tesis, en aquel artículo, queMallorca no podía formar un todoorgánico sino parte de este todo.Que nuestra lengua, nuestra razay nuestra historia nos ligaban aCataluña. Que hablar de mallor -quinismo era desconocer en abso-luto la realidad viva del problemae inventar entidades artificiosas yfantásticas. sigo aferrado a losmismos principios. sigo luchandopor la consecución de la ilusión

que he acariciado durante toda mivida; por la federación de esaregión balear a la antigua nacio -nalidad catalana.’ el mes d’abrilde 1934, fruit de la fusió d’acciórepublicana i el Partit republicàsocialista, es constitueix esquerrarepublicana Balear i, des de larevista república, adverteixen: ‘ique no ens parlin de mallorqui -nisme oposat a catalanisme o avalencianisme, perquè el puntbàsic és l’afirmació de la unitathistòrica, racial i linguística.Cata lunya no pot esser més quel’alter ego: la seva llengua és lanostra, la nostra història és laseva, el seu pensament, el nostrepensament.’ l’any 1936, arran dela victòria de la Cruzada Nacionalcontra el separatisme, tornenesvair-se els intents de promoureuna identitat balear.

A tall de conclusió

la pertinença nacional ésdeterminada per un conjunt defactors que, tal com accepten elscànons convencionals de la histo-riografia, són els eixos definitorisd’un poble: la llengua, les tradi-cions, la cultura, la història i, finsi tot, la connexió geogràfica. si lallengua de les Balears és la cata-lana, la cultura és la catalana, lestradicions són les catalanes i lahistòria és la de Catalunya, Cata -lunya és l’única identitat. PaísValencià? País Balear? Països?Catalunya!

la identitat balear és un inventde fa cent anys que abona l’es -quar terament. es fonamenta en lacreació de símbols regionals(banderes, himnes, diades i enti-tats balears) com a factors de sep-aració. Dit això, tan evident, caladvertir que no és un fet aïllat deles Balears. Quina és la identitatnacional catalana? el conjunt deCatalunya té el mateix problemaamb la simbologia! s’anuncia,com a gran esdeveniment ‘nacio -nal’, la commemoració de l’11 desetembre de 2014, com a referèn-cia al 1714, una data barceloninaque obvia que, a partir d’al -mansa, Xàtiva, lleida i méspoblacions cauen el 1707 o queMallorca no capitularà fins eljuny de 1715. ens movem ambreferències regionalistes. Quin ésl’himne nacional? Quina és lafesta? Quin és el projecte na -cional? És cert i evident que elsqui defensen una identitat balearsón uns ignorants (la tesi gradual-ista no ha reeixit i l’exempled’irlanda del Nord ho certifica) osón uns manipuladors, però nodifereixen gaire dels regionalistesvalencians o dels principatins,amb actituds inconscients simi-lars, que multipliquen els efectesde la divisió. Que, en definitiva,d’això és tracta!

(*) Totes les dades i citacions sónextretes del meu llibre La­identi-tat­reeixida (Palma, 2002).

http://www.vilaweb.cat

supermerca t

Can BufalíCarrer de Petra • 07240 Sant Joan

Tel. 971 52 60 22

15

mel391_mis298 28/01/13 09:43 Página 15

mel i sucre

16

Tema del dia Contestació a les BalearsPàgines 2 a 6

DIVENDRES2 4 DE GENER DEL 2013Connexió a internet: http://www.elperiodico.cat

La ‘primavera mallorquina’La política centralista i anticatalanista de Bauzá ha despertat insòlites protestes a les Balears

El quadro de Miquel Barceló Bit-xos crucificats pel Coso no es va ven-dre. Gran part de les 350 persones que van assistir el 22 de desembre a la subhasta eren coneguts dels 12 encausats de les festes de Felanitx (Mallorca) de l’any passat, i van ha-ver de mudar-se a Porreres perquè l’ajuntament del seu poble, en mans del PP, no va trobar lloc per a l’acte. Els organitzadors pretenien recap-tar fons amb obres cedides per 40 ar-tistes per pagar 11 possibles multes, de 5.000 euros cadascuna, i una al-tra de 150, i així sufragar la defensa dels processats del Coso, una penya que tradicionalment rep l’autoritat sota el pal·li de la murga. Dirigents de tot color han suportat aquesta tradició. El 28 d’agost del 2011, els polí-tics no van tenir paciència i la fes-ta va acabar amb sancions. El pre-sident del Govern balear, José Ra-món Bauzá, no hi era. Hi van anar la presidenta del Consell de Mallorca,

Maria Salom (PP), l’exalcaldessa de Felanitx Catalina Soler, del PP i im-putada en un cas de corrupció, ja ar-xivat, i el conseller d’Agricultura, Biel Company. Després de la missa, van ser envoltats per 300 persones. Hi va haver empentes. La policia va carregar amb aerosols i va obrir un atestat que va ser la base de l’expedi-ent de sanció. A la subhasta, encara que no es va col·locar el Barceló –amb un preu de sortida de 35.000 euros–, es van recaptar 6.000 euros, i va ser un ac-te més de les protestes contra el que a l’illa ja es qualifica com a bauzis-me. «Van escollir les 12 persones que s’han oposat a la política del PP», va explicar Miquel Àngel Lobo, un dels encausats i dirigent del GOB (Grup Balear d’Ornitologia i Defensa de la Naturalesa), organització que du-rant anys ha denunciat la corrupció urbanística a l’illa. La política identitària, lingüísti-ca i territorial que ha marcat el Go-vern de Bauzá ha fet que, per prime-ra vegada en 30 anys, una societat civil molt heterogènia s’hagi orga-nitzat fora de l’àmbit polític i hagi convertit la protesta en un esdeveni-ment habitual, en el que ja es coneix com a primavera mallorquina. Una co-

sa insòlita en una illa poc donada al pronunciament, sobretot si es té en compte que l’illa viu amb cansa-ment els sis anys de judicis contra desenes de polítics imputats en ca-sos de corrupció. El Govern de Bauzá, amb majoria absoluta, va aprovar el 12 de juny una llei d’accés a la funció pública que relega el català a «mèrit» per tre-ballar a l’Administració. La norma va acabar amb els doblatges al cata-là del canal autonòmic, IB3, compar-tits amb TV-3, i possibilita la traduc-ció al castellà dels topònims. Fins a 50.000 persones van sortir al carrer contra la llei, que va rebre 12.000 al-legacions. El Tribunal Constitucio-nal ha acceptat un recurs de 50 sena-dors socialistes pels canvis en la fun-ció pública.

BANDERA VERDA / En només un any i mig, Bauzá ha alterat el model de normalització lingüística de les es-coles, aprovat fa 30 anys per con-sens. Les mares i els pares s’han ma-nifestat en contra de la política lin-güística i educativa de l’Executiu, i en molts edificis oneja una bandera verda, en defensa de l’educació pú-blica, o la quadribarrada, en defensa del català, o es fan accions –tanca-

MARISA

Goñi

CATALINAGayà

Imatge de la marxa independentista del 30 de desembre a Palma.

les bronques

CONVULS ‘TOUR’ PER LES ZONES RURALS

Fins i tot una llengua de porc llançada contra el presidentAmb cassolades i crits contra les re-tallades socials, lingüístiques i eco-nòmiques van rebre Bauzá laprima-vera passada en el seu tour per la part forana (els pobles) per preparar el congrés regional del PP. A Manacor, 500 persones el van esbroncar i al-gú li va llançar una llengua de porc. Hi va haver dos detinguts, i un es-corta i dos policies locals ferits. A In-ca, Llubí, Artà, Santa Margalida i sa Pobla hi va haver fortes protestes. A Bunyola, 70 persones van sortir al carrer i hi va haver quatre detin-guts. A Pollença, un multat. A Sóller, Bauzá ni tan sols hi va poder arribar. Custodiaven el pre-sident uns 40 guàrdies civils (al-guns de la unitat d’elit desplaçats des de Madrid), sis escortes, a part de la policia local. El 22 de maig, uns 50 integrants de l’assemblea d’estudiants de la Universitat de

les Illes Balears van ocupar la seu de la Conselleria d’Educació. Hi va haver tres detinguts. El 30 de desembre, fins a 6.000 persones van sortir al carrer per re-clamar la independència dels Paï-sos Catalans. Es va llegir un mani-fest que va destacar que hi ha «més de 80 persones imputades i immer-ses en processos judicials per la seva lluita contra les polítiques del PP». Des que van començar les manifes-tacions, Bauzá ha carregat contra l’esquerra, i l’ha acusat de ser còm-plice de «feixistes i violents». Pere Rotger, expresident del Parlament balear que al desembre va haver de deixar el càrrec per la imputació en el cas Over, va atribu-ir les protestes a idees «catalanis-tes». A Twitter, càrrecs públics del PP han qualificat els protestants de «catasunos».

mel391_mis298 28/01/13 09:43 Página 16

mel i sucre

17

MESURESMÉSPOLÈMIQUES

1 La llei de la funció pública relega el català a «mèrit» per accedir a l’Administració.

2 Els pares triaran la llengua d’escolarització, cosa que compromet el pla lingüístic dels centres.

3 Prohibició de banderes en edificis públics i límits a les opinions dels mestres a classe.

4 DE GENER DEL 2013 3DIVENDRESContestació a les Balears

des, llaços i cadenes humanes envol-tant edificis– per una educació pú-blica i en català. L’Executiu autonòmic sosté que el procés de normalització lingüís-tica ja ha acabat i hi ha d’haver «un equilibri entre les dues llengües ofi-cials». «No pot passar com amb la meva filla, que estudia a Santander i fa faltes d’ortografia en castellà», justificava el conseller de Presidèn-cia, Antonio Gómez. En el curs 2012-2013 es va donar l’opció d’elegir llengua vehicular:

un moviment polític anticatalanista públic i triomfador a l’illa. El model que se segueix ara és el del País Valen-cià. Bauzá articula una operació fre-da i conscient de desarticulació del catalanisme polític i cultural», expli-ca un veterà periodista. La Universi-tat de les Illes Balears ha emès un in-forme en què assegura que els canvis són tan «greus» que «confirmen la vo-luntat d’arraconar el català al reduc-te familiar, com ja van fer les dues dictadures anteriors». VEUS SILENCIADES / A tot això s’hi su-ma el fet que, en l’últim any, s’han fet callar veus independents de la vi-da econòmica i social balear. L’Exe-cutiu va abandonar l’Institut Ramon Llull; va dissoldre el Consell Econò-mic i Social, òrgan consultiu de ca-ràcter plural on es van expressar du-rant una dècada les opinions i les anàlisis de la societat, i va liquidar el suport financer al Centre de Recerca Econòmica. Encara que s’al·leguen dificultats pressupostàries, el vice-president econòmic, José Ignacio Aguiló, va afirmar que aquest orga-nisme «estava en sintonia amb el Go-vern anterior [d’esquerres]». La política de Bauzá és tema de de-bat i divideix amics. Encara que a les files populars s’entreveuen dissidèn-cies, bona part dels 200.000 votants del PP, d’una població total d’1,1 mi-lions, veuen en les protestes «els de sempre»: l’esquerra, els ecologistes i els catalanistes. Dos avantprojectes de llei sobre símbols i convivència pendents d’aprovació ja han provo-cat noves protestes. La crispació se-gueix. H

un 62% dels alumnes van elegir el català com a primera llengua d’es-colarització; un 13%, el castellà, i un 25% es va adscriure a l’opció del pro-jecte lingüístic del centre, on avui s’anteposa el català. Bauzá va voler repetir la consulta, va enviar car-tes a cada casa explicant el seu mo-del i va reclamar al conseller d’Edu-cació, Rafael Bosch, que, per al prò-xim curs, s’elimini la possibilitat de sumar-se al projecte del centre. Ai-xí els pares hauran d’optar entre ca-talà o castellà. Sindicats i partits de l’oposició s’han queixat del que qua-lifiquen com una «croada contra el català». «Des del 1979, no hi havia hagut

Els opositors denuncien una «operació conscient i freda de desarticulaciódel catalanisme»

EFE / E. PUERTAS PUYOL

RAFAEL BOSCH

Ariet de Bauzá per al nou model lingüístic

Va dirigir els col·legis Sant Francesc i Luis Vives i l’àrea de participació ciutadana a Palma, fins que Jaume Ma-tas li va encomanar la direc-ció de Planificació i Centres Educatius. Conseller d’Edu-cació, Cultura i Universi-

tats, és l’ariet de Bauzá per a les retallades i el model d’elecció de llengua a l’es-cola. Quan va transcendir la seva jornada de busseig, llagosta i xampany a Cabre-ra, va ser rebatejat com a Bosch Esponja.

noms clau de la política balear

ANTONIO GÓMEZ

‘El Forestal’, la mà dreta del president

Nascut a Múrcia fa 54 anys i agent forestal de profes-sió, es va iniciar en la políti-ca com a alcalde d’Escorca (1991-2011), un pintoresc enclavament al cor de la serra de Tramuntana, on està promovent una nova

urbanització. Va ser direc-tor general de Caça amb Matas, i Bauzá el va por-tar fins a la Conselleria de Presidència. Conegut com El Forestal, exerceix de mà dreta del president i ulti-ma els estudis de Dret.

CARLOS DELGADO

Màxim exponent de l’espanyolisme del PP balear

Llicenciat en Dret i màster en Urbanisme, va governar Calvià del 2003 al 2011 i va ser director general de Pa-trimoni durant el primer Govern de Matas (1996-1999). Va perdre el congrés del PP davant de Bauzá, que

el va nomenar conseller de Turisme i el va portar a la vicepresidència del partit. Màxim exponent de l’espa-nyolisme al PP, es va retra-tar amb el cap coronat pels testicles d’un cérvol abatut en una cacera.

JAUME FONT

Expopular que vol ressuscitar el regionalisme

Va ser alcalde de sa Pobla i conseller de Medi Ambi-ent amb Matas. Bauzá el va apartar de les llistes per la seva imputació en una cau-sa més tard sobreseguda. Va fundar un nou partit (La Lliga) que, aliat amb les res-

tes de l’extinta Unió Mallor-quina (Convergència per les Illes), ha donat lloc al PI (Proposta per les Illes). Pre-tén aglutinar el regionalis-me. Busca adeptes entre els descontents per la deriva espanyolista de Bauzá.

MARGALIDA RAMIS

Referent de la lluita ecologistaa Balears

Líder del Grup Ornitològic Balear (GOB), col·lectiu eco-logista de gran arrelament a Balears. Ha mobilitzat mi-lers de persones en una ca-dena humana contra la ur-banització de la badia verge de sa Ràpita-es Trenc, on es

projecta construir un gran complex turístic a l’extrem del sistema dunar. El GOB és tot un símbol per a un territori que «viu una sal-vatge desregulació a la car-ta amb l’excusa de la crisi econòmica».

JOSÉ M. RODRÍGUEZ

L’home que ha sobreviscuta Matas

Valencià establert a Palma, on exerceix un ferri con-trol del PP. Acaba de reva-lidar, sense oposició, com a secretari general dels po-pulars a la capital malgrat la seva imputació per la Gür-tel balear, que li va costar el

lloc de delegat del Govern després de sis escassos me-sos al càrrec. Era conse-ller d’Interior amb Matas, quan va alertar l’alcalde d’Andratx de la seva im-minent detenció. Bauzá no ha pogut amb ell.

ANTONI PASTOR

Expulsat de les �les populars pel català

L’alcalde de Manacor i di-putat va ser expulsat del PP per haver trencat la disci-plina de vot el 12 de juny passat, al Parlament, i su-mar-se a l’esmena a la tota-litat del PSM-IV-ExM a la llei d’accés a la funció pública.

Ara és diputat no adscrit i vota «en consciència», se-gons el seu criteri. El van secundar set dels deu re-gidors populars i ha fun-dat Coalició per Manacor. El PI de Jaume Font el pre-tén.

JAUME MATEU

Va mobilitzar 50.000 personesper la llengua

President de l’Obra Cultu-ral Balear (OCB), entitat que vetlla per la llengua i la cul-tura catalanes. Va treure al carrer 50.000 persones en una manifestació històri-ca. En la gala dels Premis 31 de Desembre, va com-

parar José Ramón Bauzá amb Felip V, el va acusar d’«impulsar un nou de-cret de Nova Planta» i de propiciar un «apartheid lingüístic a la televisió au-tonòmica, l’Administra-ció i l’escola».

mel391_mis298 28/01/13 09:43 Página 17

mel i sucre

18

DIVENDRES4 4 DE GENER DEL 2013

Contestació a les Balears 3 Els nous projectes Pàgines 2 a 6 888

Prohibit expressar opinions a classeL’anomenada «llei de convivència a les aules» i la contrareforma ambiental creen controvèrsia

MARISA GOÑI / CATALINA GAYÀPALMA

Els mestres exigeixen anoni-mat. «Ja m’agradaria», ex-clama una professora. A fi-nals de novembre, al ma-

teix temps que es discutia sobre el que suposava la reforma educativa del ministre José Ignacio Wert –el conseller d’Educació, Rafael Bosch, ha admès que conté «moltes aporta-cions» de les Balears– i encara no s’havia paït l’envestida al català, el Govern balear va presentar dos nous avantprojectes de llei. El primer, de l’autoritat del pro-fessorat i conegut com a «llei de con-vivència a les aules», tipifica com a molt greu «la violació de la imparci-alitat, l’objectivitat i la neutralitat en l’exercici de les seves funcions». Així, els docents que expressin po-sicions «personals, familiars, cor-

tuts paladins de l’ensenyament en català, explica un mestre que «s’han obert expedients perquè uns pro-fessors van pintar un plafó de color verd en horari de guàrdia». El verd és el color de la Crida per la Llengua, plataforma creada per pares, mares, professorat i alumnat. «Una alum-na em va acusar d’expressar la meva opinió a classe. I la cosa només acaba de començar», reflexiona una altra docent. «Ensenyem a pensar i això no els agrada. Un poble que no pen-sa és molt més fàcil de governar. En-senyar a pensar a tothom redueix les diferències socioeconòmiques, cosa que encara agrada menys», diu una tercera professora. A finals de novembre, durant les tancades que va convocar la plata-forma, que van tenir lloc en 122 cen-tres de 38 municipis, va córrer el ru-mor que la Guàrdia Civil hi faria ac-te de presència. «Molts pares es van quedar a casa», explica una mare. Al desembre, els agents es van perso-nar en uns centres per saber si les di-recciones s’adheririen a les protes-tes estatals del 13 de desembre con-tra la llei Wert. REMOURE CONSCIÈNCIES / Jaume Bonet està assegut al Café Moderno, a Pal-ma. No demana anonimat. És mes-tre, jubilat. Al març va iniciar una va-ga de fam per protestar contra la po-lítica lingüística de Bauzá. Ara reflexiona que «va servir per remou-re la consciència d’alguns membres del PP». Bonet és membre de Jubilats de Mallorca, associació que a l’agost va iniciar una sèrie de caminades pels pobles per denunciar les «men-tides» del PP. A Mallorca, és la prime-ra vegada que les persones grans surten al carrer. No va ser fàcil. Els van imposar multes a Alaró i a Pal-ma. Les van retirar. Un empresari que també demana anonimat explica que, per entendre Mallorca, s’ha d’haver jugat al Mo-nopoly: «Compres, vens, traeixes i, al final, l’únic que guanya és la ban-ca i qui ha traït fins i tot els seus pa-rents». De fet, és en el territori on el bauzisme ha fet una altra de les seves cartes de presentació. A la seu del grup ecologista GOB, no se’n saben avenir. Han rebut una carta en qua-

tre idiomes –incloent-hi el rus– re-mesa des del Govern balear, dema-nant-los que, si els coneixen, facili-tin el contacte de possibles inversors estrangers interessats a recalar a les illes. «Suposo que se’ls va colar en un enviament massiu», apunta la se-va portaveu, Margalida Ramis, que acusa Bauzá de «recuperar les políti-ques més agressives i propiciar una desregulació a la carta amb l’argu-ment de reactivar l’economia i cre-ar llocs de treball en unes illes amb 90.000 aturats». Emparat sota la lluita contra la crisi i «l’amenaça d’indemnitzaci-ons milionàries per reclamacions judicials de promotors» desposse-ïts de drets urbanístics, l’Executiu del PP va derogar la normativa pro-teccionista heretada de socialistes i nacionalistes, la llei 4/2008, que va fer avortar desenes d’urbanitzaci-

ons en punts sensibles de la geogra-fia insular. Llavors, es parlava de pre-servar el paisatge, autèntica gallina dels ous d’or d’una economia depen-dent del turisme. PER «INTERÈS AUTONÒMIC» / Avui, no-més es parla de la crisi. Alguns pro-jectes han vist reduïts a la meitat els terminis de tramitació per «interès autonòmic». La llei de mesures ur-gents per reactivar l’economia i la nova llei general turística persistei-xen en la decisió de superar la crisi facilitant el camí a inversors i sense arribar a aturar la sagnia de l’atur en un any rècord en nombre de visi-tants. Un nou capítol de la vella bata-lla entre el negoci i la protecció de l’entorn. L’abril passat, 5.000 perso-nes van secundar la cadena humana convocada pel GOB per enllaçar la badia de sa Ràpita-es Trenc, quatre

poratives, polítiques i clientelars» s’enfrontaran a sancions com l’aco-miadament, la suspensió de funci-ons d’entre un o sis anys i el trasllat a una altra localitat o illa. Tampoc es podran mencionar les retallades. El segon text, l’avantprojecte de la llei de símbols, prohibeix l’exhi-bició de banderes o llaços reivindi-catius als edificis públics. L’Execu-tiu la defensa perquè permet «garan-tir la neutralitat i objectivitat» de les administracions públiques. L’oposi-ció observa una «retallada dels drets de la llibertat d’expressió» i la volun-tat política de prohibir els llaços per la llengua que, des de fa mesos, one-gen a moltes escoles. Maria Antònia Font, secretària de normalització lingüística i polí-tica educativa del sindicat STEI-i, va advertir que això suposarà que a les aules es prohibeixi parlar del «canvi climàtic, el matrimoni homosexu-al o els carrils bici». En un dels insti-

«Una noia em va acusar d’expresssar la meva opinió a classe. I això sols acaba de començar», explica una professora

«Per entendre Mallorca s’ha d’haver jugat al Monopoly: sols guanya la banca i qui traeix els seus parents»

mel391_mis298 28/01/13 09:43 Página 18

mel i sucre

19

4 DE GENER DEL 2013 5DIVENDRES

Contestació a les Balears 3 El per�l Pàgines 2 a 6 888

Ministre autodescartatM. G. / C. G.PALMA

JOSÉ RAMÓN BAUZÁ 3 Exalcalde de Marratxí, va sortir a escena com la perla del

PP. El seu gir espanyolista ha desencadenat una rebel·lió fins i tot dins del seu propi partit.

MAJORIA ABSOLUTA3El 22 de maig del 2011, José Ramón Bauzá va treure la majoria absoluta per al PP a les autonòmiques. El van votar fins a 200.000 persones pensant-se que era la solució a la crisi.

EFE / BALLESTEROS

regionalisme des del partit Propos-ta per les Illes. A les protestes per les retalla-des i les pujades d’impostos Bauzá suma la rebel·lió interna. Va pre-sumir d’haver-se desprès de còm-plices del saqueig de Matas, però l’acció de la justícia ha demostrat que no era tan cert. L’últim escàn-dol, la Gürtel balear, ha costat el càr-rec al delegat del Govern i al pre-sident del Parlament, però no ha impedit que el primer, José María Rodríguez, lideri el PP de Palma i el segon, Pere Rotger, mantingui l’ac-ta de diputat.

Farmacèutic i empresari

¿I l’ètica? L’oposició colla el presi-dent pels seus negocis. PSOE i PSM-IV-ExM han interposat un recurs davant el Tribunal Superior de Jus-tícia de les Balears (TSJB) per la su-posada incompatibilitat amb la seva activitat com a farmacèu-tic i empresari –a la vinoteca El Divino i la firma patrimonial Bauser–, que no va declarar al Registre d’Activitats i Béns. La Fiscalia investiga les con-nexions entre el deute de la seva vinoteca i el nomena-ment, i posterior sortida, de Borja Rupérez com a ge-rent d’IB3. El president ne-ga les irregularitats. A l’arribar al poder, Bauzá va augmentar el sou al seu equip el 25% perquè «són menys i tre-bal len més». La UGT va denunciar el «greu-ge comparatiu» amb els funcionaris, i el TSJB va suspendre cautelarment la pujada, recorreguda pels serveis jurídics del Govern autònom. El pre-sident els va utilitzar sen-se èxit per demandar el líder de la UGT, Lorenzo Bravo, per dir-li «feixista». Bauzá lidera l’únic Exe-cutiu autònom sense do-nes i, en un any i mig, va pel tercer conseller de Sani-tat. «Estàs omplint la con-selleria de rojos», li va dir al penúltim. «És ximplet com son pare i tibat com sa ma-re», diu d’ell un veterà con-servador de la política ba-lear, que com tants li acon-

sella que ampliï el cercle a qui confia decisions i consultes. La seva restringida comunicació i

el seu estil sibil·lí a l’encarar con-flictes generen tensions en un PP que oblida que entre l’expulsió del poder de Matas i la majoria absolu-ta de Bauzá sols hi va haver 2.000 vots de diferència. H

José Ramón Bauzá va ser presen-tat com la perla del PP balear quan Jaume Matas va fugir als Es-tats Units després de la derrota del 2007 i el seu braç dret, Rosa Esta-ràs, derrotada a les batalles inter-nes, va buscar asil a les llistes eu-ropees. «A aquest, cuideu-lo», va demanar l’eurodiputada als di-rigents del PP. Casat i sense fills, Bauzá va néixer a Madrid per casu-alitat. Allà estava destiant el seu pa-re, músic de l’Exèrcit, allà va estu-diar Farmàcia i molts sostenen que allà somia culminar la seva carrera política. «M’he autodescartat com a ministre», va dir arran de la victò-ria de Rajoy. Es va afiliar al PP de Marratxí el 1996 i el 2003 ja era alcalde gràci-es a un pacte. Va repetir el 2007, però amb majoria absoluta. Des-prés de la seva elecció provisio-nal i a dit com a president del PP balear el 2009, va obtenir el suport del 70% de la mili-tància en un congrés extra-ordinari que el va enfrontar a Carlos Delgado, màxim exponent de l’espanyolis-me a les illes. Al cap de dos anys, va obtenir la majo-ria absoluta a les autonò-miques.

Rebaixar el català

Bauzá, que havia no-menat Delgado vice-president del partit, el va portar a la cartera de Turisme, per a descon-tentament de les sensi-bilitats que conjuguen el sentiment espanyol amb la defensa de «lo nostro». Amb la rebai-xa del català a un sim-ple mèrit, han crescut els desacords. L’acalde de Mana- cor i diputat, Antoni Pastor, es va desmar-car en la votació parla-mentària sobre l’idio-ma. Va ser expulsat del PP i, amb set regi-dors, va muntar Coa-lició per Manacor. «Hi ha enfrontaments amb tots els sectors perquè es governa des de la de-mostració de poder, quan tocaria buscar compli-citats», denuncia Pastor. «Bauzá ha de deixar d’in-ventar confrontacions lin-güístiques i solucionar la si-tuació d’emergència de mol-ta gent», sosté Jaume Font, un altre expopular disposat a ressuscitar el

quilòmetres de franja verge de lito-ral mallorquí on un complex hote-ler de 1.200 places, amb camp de golf i instal·lacions poliesportives, ha obtingut l’«interès autonòmic» del Govern. Just a la mateixa àrea on el juny de l’any que ve, com a data límit, s’haurà de demolir per ordre judici-al la inacabada urbanització de Ses Covetes, després d’anys de plets en-tre el grup ecologista i l’ajuntament de Campos (governat pel PP), aliat amb el promotor. Davant dels que l’acusen de «se-guir la fracassada senda del furor ur-banitzador i l’especulació», Bauzá argumenta que ofereix «seguretat jurídica als inversors» per crear tre-ball i «fer sortir les Balears de la cri-si», convençut, a més, que el sector privat generarà «sinergies positives a l’entorn». H

LLORCA / G. BOSCH DELAIGUA / EFE / MONTSERRAT T. DÍEZ

Protestes contra la urbanització de sa Ràpita (a dalt) i en defensa del català.

mel391_mis298 28/01/13 09:43 Página 19

mel i sucre

20

DIVENDRES6 4 DE GENER DEL 2013

Contestació a les Balears 3 L’entrevista Pàgines 2 a 6 LLL

–¿Creu que els avantprojectes so-bre els símbols i la convivència són un intent de neutralitzar les aules o una retallada per a la llibertat d’ex-pressió?–Crec que, en democràcia, tot el que siguin símbols o idees que no incitin a la violència han d’estar permesos. Si no es fa d’aquesta ma-nera, en el fons, s’acaba anant con-tra el mateix país i també contra el mateix Govern. Els símbols que van en contra dels drets humans no haurien d’estar permesos, ni a l’escola, ni a cap altre lloc. Però sí que s’ha d’explicar per què estan prohibits. Això és el que fa que una ciutadania sigui formada i culta, i que tinguem una democràcia real i justificada. Tot el que es fa en con-tra d’això, haurà de ser el Tribu-nal Constitucional el que ho dic-tamini. La mateixa Constitució protegeix la llibertat d’expressió. Només faltaria que no poguéssim expressar-nos, els que som més vells ja hem viscut èpoques ante-riors així.

MARISA GOÑI / CATALINA GAYÀPALMA

M o n t s e r r a t C a s a s A m e t l l e r (Hostalric, 1955) va accedir al recto-rat de la Universitat de les Illes Bale-ars (UiB) el març del 2007 i va ser re-elegida el 2011. Llicenciada en Ci-ències Físiques per la Universitat Autònoma de Barcelona i catedrà-tica de Física Atòmica, Molecular i Nuclear, Casas s’ha distingit els úl-tims mesos per la seva posició bel-ligerant enfront de les retallades go-vernamentals en l’ensenyament su-perior i en la investigació.

«Les llengües són una riquesa. Qui d’això en faun problemano li resol resa la societat

fa ara són normatives que intenten trencar aquesta espècie de coexis-tència pacífica.

–¿Han tingut problemes per la llen-gua a la universitat?–A la universitat, els problemes de llengua no existeixen. Jo ignorava que la llengua fos un problema.

–Bauzá ja ha anunciat que vol trans-ferir el seu programa lingüístic a l’àmbit universitari.–Sempre me n’assabento pels mit-jans de comunicació. La UiB té el ca-talà com a llengua oficial conjunta-

ment amb el castellà. Quan canvi-ïn l’Estatut i també els estatuts de la universitat, que vinguin i m’ho ex-pliquin. Repeteixo: dins d’aquesta universitat tothom s’expressa en la llengua que li és més pròxima.

–¿I com respondrà la UiB si el Go-vern aplica els canvis?–És la mateixa universitat la que ha de canviar els estatuts, però a més a més haurà de canviar l’Estatut d’au-tonomia. Les llengües són una rique-sa i un mitjà de comunicació. Qui fa d’això un problema, no resol res a la població, tot al contrari.

33 Montserrat Casas, en una imatge institucional de la Universitat de les Illes Balears (UiB).

EL PERIÓDICO

«Ignorava que la llengua fos un problema»MONTSERRAT CASAS Rectora de la Universitat de les Illes Balears (UiB)

–¿I si s’aprova aquesta llei?–Aleshores espero que també es tre-guin tots els símbols religiosos. No hi tinc res en contra, però si hem de treure símbols s’han de treure tots. Si comences a prohibir coses perquè tens el poder polític per fer-ho, tard o d’hora, això se’t girarà en contra.

–¿Els han consultat els canvis?–Ens van consultar la llei de la fun-ció pública. I des d’aquí s’han envi-at al·legacions. Una altra cosa és que ens facin cas. S’ha fet un document que justifica que el camí que va se-guir la llei de normalització de 1986 potser és millorable, però és bo. Per a una societat cada vegada més mul-ticultural és important que hi hagi un factor de cohesió. Si no, al final el que hi ha són guetos. H

«La Constitució protegeix la llibertat d’expressió. Els que som més vells ja hem viscut èpoques així»

–¿Hi ha motius per a les mobilitzaci-ons en l’educació?–Sí. Tant l’educació com la sanitat són els pilars de l’Estat del benes-tar, i el sistema públic d’educació d’aquest país és, en gran part, el pi-lar de la cohesió social. Ara podem tenir, una altra vegada, una situa-ció en què només tinguin dret a la universitat els que disposin dels mit-jans econòmics, i que la cohesió soci-al es trenqui.

–¿Els recolza el Govern balear?–Aquesta comunitat autònoma no ha considerat mai la universitat com una cosa prioritària. Jo vaig arribar al rectorat el 2007 i, en aquella èpo-ca, els empresaris anaven a buscar

els estudiants als instituts i els oferi-en feina per 1.000 euros a la setma-na. El fracàs escolar va ser estrepitós. Som la comunitat amb menys uni-versitaris, només n’hi ha un 21%. –¿Quina opinió li mereix la nova le-gislació de l’Executiu de José Ra-món Bauzá sobre el català?–La llei de normalització lingüísti-ca, de 1986, ha donat una situació de consens i de cohesió social, i això ha permès la coexistència tranquil-la de les dues llengües oficials. Tinc la sensació que, en lloc de potenci-ar la riquesa dels idiomes, el que es

mel391_mis298 28/01/13 09:43 Página 20

mel i sucre

21

El nou Eix Transversal

A partir d’avui, 20 anys després de la seva inauguració, l’Eix Trans-versal funcionarà com una auto-via de dos carrils en tot el traçat de 140 quilòmetres i en alguns

trams de tres per facilitar els avançaments a camions. Fins ara només disposava d’un car-ril en cada sentit, una amplada que molt avi-at es va quedar curta per absorbir el trànsit que utilitza aquesta carretera per travessar Catalunya d’est a oest, entre 8.000 i 17.000 vehicles diaris. Els dos objectius principals

d’aquesta via –descongestionar la circulació de les carreteres que envolten la zona metro-politana de Barcelona i facilitar el transport entre les comarques de Ponent i les de Girona– estan àmpliament aconseguits des de fa anys. Tant, que el seu ús intensiu va po-sar de manifest de seguida la necessitat del desdoblament que avui comença. Però, a la vegada, el cost d’aquesta nova infraestructura planteja un problema. Per-què independentment del mètode de paga-ment triat –en aquest cas, l’anomenat peatge

a l’ombra–, es tracta d’una obra pública su-fragada amb impostos. La utilització de l’Eix per part de transportistes que es mouen de nord a sud i viceversa només s’explica pel seu interès d’eludir el pagament de les auto-pistes que cobreixen aquestes rutes. Per això la Generalitat vol aplicar l’anomenada euro-vinyeta al transport pesat que passi per la nova autovia, i obtenir així uns ingressos que destinarà a pagar les obres i també a mi-llores en el sector del transport. Una iniciati-va polèmica però que ha de ser estudiada.

Quan una societat tradicional-ment tranquil·la i pausada com la balear mostra signes evidents de malestar i es mobi-litza com poques vegades

abans, és senyal que alguna cosa impor-tant l’afligeix. I no es tracta de la crisi eco-nòmica, un factor comú, en més o menys grau, a totes les autonomies, sinó d’un es-til de govern que, per autoritari i carrinclo-nament espanyolista, introdueix divisió i crispació entre els ciutadans. En només un any i mig al capdavant de l’Executiu bale-ar, José Ramón Bauzá ha concitat amb les seves decisions tanta antipatia que a l’ano-menada illa de la calma, Mallorca, i la res-ta de l’arxipèlag es viu una infreqüent agi-tació popular. L’element nuclear de les protestes és la política lingüística de Bauzá, dirigida a re-duir la presència del català a l’escola i a l’Administració. La tesi de l’Executiu autò-

L’opinió del diari s’expressa només als editorials. Els articles exposen posicions personals.

Bauzá crispa la població de les Balearsnom és que ja no és necessari protegir el ca-talà i que les mesures que han regit les últi-mes dècades per assegurar-ne la supervi-vència en un entorn de pressió del castellà–i, per efecte del turisme, altres idi-omes– s’han de canviar. És per això que re-baixa a mèrit, en lloc de requisit, el coneixe-ment del català per accedir a la funció pú-blica, maniobra per primar el castellà com a llengua vehicular a l’escola o permet la traducció al castellà de topònims inequívo-cament catalans. Una política que segueix

l’estela de l’empresa ja fa anys per la Comu-nitat Valenciana, també en mans del PP. El fantasma del pancatalanisme, agitat convenientment, ha donat alguns rèdits po-lítics als conservadors valencians, i se supo-sa que Bauzá deu esperar el mateix a les Illes Balears. No obstant, ningú mitjanament in-format pot témer seriosament avui dia una estratègia d’expansionisme polític des de Catalunya cap a altres comunitats de parla catalana. Una cosa molt diferent és la defen-sa de la llengua i els elements culturals co-muns, una tasca que ha de comprometre igual catalans, valencians i balears. Però a Bauzá li resulta més fàcil fer concessions a l’espanyolisme –minoritari però poderós– que actuar amb rigor en aquest i en altres as-sumptes, com la corrupció i la política me-diambiental, on el PP balear presenta una lí-nia de continuïtat amb les vergonyoses etapes de Gabriel Cañellas i Jaume Matas. Els ciutadans de Balears no s’ho mereixen.

La política lingüística contrària al català, seguidora de la de València, fa esclatarles protestes de la ciutadania

Editorials

DIVENDRES8 4 DE GENER DEL 2013

Animus iocandi Ferreres

El que fins ara era portaveu de CiU al Senat substituirà Francesc Homs. Una de les seves principals missions serà mantenir el diàleg amb l’Admi-nistració central, una tasca en què l’exconseller de Cultura i exdirector de la CCRTV té una dilatada experi-ència. 3Pàg. 18

JordiVilajoanaSecretari general de Presidència

Noms propis

EEEE

Va estar tants anys al capdavant de l’organisme provincial gallec que va tenir temps de col·locar 115 per-sones com a funcionaris sense com-plir els requisits legals. O almenys això és el que pensa el fiscal, que atén així una denúncia presentada el 2010. 3Pàg. 20

José LuisBaltarExpresident de la Dip. d’Ourense

EEEE

Les presses no són mai bones conse-lleres. La urgència per obtenir els diners de la privatització d’ATLL no hauria d’haver impedit un estudi impecable de les ofertes per evitar reclamacions legals i ombres de sos-pites. 3Pàg. 23

LluísRecoderExconsellerde Territori

EEEE

La capital catalana veurà augmen-tar en un 10% la xifra de visitants professionals que assistiran als con-gressos i convencions que se cele-braran al llarg del 2013. Els dos sec-tors més puixants són el mèdic i el tecnològic. 3Pàg. 31

PereDuranDirector de Turisme Barcelona

EEEE

Aquesta manresana resident a Los Angeles des de fa cinc anys i líder del grup The Controversy està re-bent tota mena de distincions als Estats Units per la seva música al-ternativa. Avui actua al Kursaal de la seva ciutat natal. 3Pàg. 49

LauraVallMúsica

EEEE

mel391_mis298 28/01/13 09:43 Página 21

mel i sucre

“A ca nostra, es dia de TotsSants, solíem girar ses canals des’aigo des ploure cap a sa cister-na, t’ho dic perquè amb aquesttemps ja no saps què has de fer, niquin dia toca fer-ho…”, és n’an -

dreu rafelindro que ja baixad’arre glar els animals de la sevacaseta d’es revellar. ‘Vas benabri gat’, li dic. ‘sí, faig més plan-ta que un porc tapat amb unaman ta”. Deim adéu a na Magda -lena Carota. a na Magdalena elmetge li ordenà caminar. Quan liva demanar quant de temps, ell,sense pensar-ho molt li digué:‘deu voltes a sa mansana’. i ella,aplicada, com qui compleix unarecepta, cada dia, a la mateixa

hora, fa voltes a la ‘mansana’ ambcara de seriositat com qui prenuna purga o deu cullerades d’olide bacallà. en s’estiu els veïnatsl’escometien ‘i que ja tornes pas-sar!’ ‘Que no has pensat en tot?’

Però ara ja saben que el caminarde na Carota té finalitats terapèu-tiques, que és una ‘dona camina-dora’ més i són respectuosos:‘No... i avui t’ho prens en calma!’‘Magdalena no has de frissartant!’ i coses així.

* * *

Ma mare solia dir: “Per santAntoni de gener, camina unahora més es traginer”, sospirant

perquè s’allargàs el dia i blas -mava els horabaixes i vespresinacabables i foscos de l’hivern,asseguda a la camilla, amb lacompanyia d’algunes veinades,sense poder sortir a la fresca,

anhelant els dies en què a les noude l’horabaixa encara fa sol: allòera vida, per a ella. esper que allàon és sigui sempre així, lluny deltemor que li provocaven els diescurts i les fosques llargues.

* * *

Roades, i alguna gelada, són lesprotagonistes de les nits calmesd’hivern, i boira als clotals. “Bo -na boirada, bona soleiada” deia el

dalt

del turó

Apunts del Pla de Mallorcaenfangats pel call vermell

CliMeNT PiCorNell

22

mel391_mis298 28/01/13 09:43 Página 22

mel i sucre

meu veïnat Polandre. la vinagre-lla, que mantén les gotes d’aiguadamunt les fulles, s’ha ensenyoritdel bocí. l’amitger ha estellatquatre ametlers morts a s’alzinardes Padrí i vaig a cercar-hi la lle-nya. Quan me’n tem vaig enfan-gat fins devers els garrons. ienfangat de call vermell que deixaun rastre potent i argilós que sefica per tot. Per afegitó el cotxe hiqueda encallat. Com que no embastarà la llenya i no vull ser coms’ase des Carritxar –que li feiendur sa llenya, però ell no se podiaescalfar- en coman una tona a enXumet de Vilafranca, que em duun carregament d’ametler i ullas-tre, tallat així com toca, a 0’17euros el quilo, 170 euros. elmateix que em costen deu quilosde sobrassada casolana que teniacomanada.

* * *

És hivern de ple. Ja se sap peròque ‘per sant Antoni fredura iper sant Llorenç calura, nil’una ni l’altra dura’. a les fes-tes d’estiu i a les d’hivern, ara persant antoni amb els foguerons, elprotagonista, per molt que surticom actor secundari, és el dimoni.Faig el meu hit-parade. en primerlloc el dimoni de Montuïri, quesurt amb els cossiers, l’agost, elltot sol se basta per dur a retxa totel personal; en Banya Verda ésfenomenal, tot energia, i tot ten-dresa quan se lleva la carota imostra la cara als nins petits (‘hoveus, és un home!’); adesiara va ala rotllana on ballen els cossiersperquè la Dama li passi perdamunt, però és com ‘un a mésde’, vull dir que hi va perquè toca,la gent el vol veure assajant lallendera per les cuixes de la jove-nalla, baixant escapat a una velo-citat increïble per les capavalla-des del poble. en segon lloc, elsdos dimonis d’artà, que surten

per sant antoni de gener, els delsases, el del porquet. sant antoni,que toca ser el protagonista fa unflac paper, estàtic, darrera uncareta que no s’han preocupatgaire de què no sembli un careta,aposta; els dos dimonis, negres iesquelètics, ballant amb rit -me,  manegen amb elegància lesdues barrotes, dos troncs de canyafel·la, amunt i avall, i la gent se’lsrifa, per dar-los doblers i retratar-se amb ells, mentre sant antonidamunt l’ase, actor principal, éscom un ‘enxufat’ del productor dela pel·lícula. en tercer lloc, els setdimonis de la festa d’estiu de santJoan, dimonis rabiosos que fugende la gàbia on havien estat tan-cats, picarol a la coa, i amb llicèn-cia per repartir fuetades, ells sónde mel i sucre, ells poden pegar,però no rebre, el so de les xirimieshi posa el contrapunt fester i calo-rós. els demés dimonis... i menysencara aquestes colles de diablesdomesticats i teatrals de les festesmés modernes, alguns fins i totamb les banyes flàccides!

* * *

El padrí Ferrer ho tenia clar iadvertia als fills: “No vull fer debaciner i anar captant almoinaper caritat”. li responia la padrinaFerrera –que era com un burjó deforn quan punyia-: “Calla! Que depobre que ets no tens ni per samortaia! si dures tant pudiràs mésque la carn de vas!” Fa poc diesha mort l’home més vell delpoble, als 98 anys. Me trob el senParreta: “a partir d’ara, Climentm’has de tenir un respecte”. “Josempre el vos he tengut”. “Ja hosé, però vull dir un respecte espe-cial, ara som s’homo més vell despoble. No voldria que diguessinde jo lo que sentia dir a mon pare:‘aquest dura més que un mànec decullera! si t’he de ser franc no

frissava massa de ser-ho, però araho som”. 96 anys i té la memòriaintacta. No li passa allò que famés de cent anys alois alzheimerdescobrí mirant amb el seumicroscopi, unes lesions al cer-vell, plaques de senilitat causadesper una proteïna que causen unadiscapacitat funcional i que pro-voquen la necessitat de dependèn-cia, la gent ho associa a la pèrduade memòria.

* * *

La memòria. Ara els homes i lesdones majors del poble tornen acostura. amb una maleta, comels al·lots menuts van a classe de‘memòria’. alguns més aplicats,altres més remolestes. Mir el qua-dern de la meva sogra. ordena -ment de lletres per construirparaules; formar frases amb signi-ficat; unir dates, conceptes o llocsper potenciar el record semàntic;gnòsies, identificar ombres d’ani-mals, proves de raonament senzi-lles, sudokus fàcils; completarsèries amb espais en blanc…així,al manco, no es deterioren encaramés les seves capacitats cogniti-ves. ‘idò què te pensaves? No, i...no en fall ni un dels problemesque em posa sa mestra, som deses primeres’. Classes de memò-ria, quasi res!

* * *

Al costat del foc que fan les este-lles d’en Xumet acab Temps de

prodigis, una novel·la entretengu-da i ben documentada, ambienta-da durant la revolta popular de lesGermanies que ha escrit en sebas -tià Manresa, Timpano, mascarats iagermanats, algun toc de realismemàgic, amb secta secreta inclosa.M’esperen els Dietaris­d’en Joanestelrich, Turricano, que ja hefullejat desordenadament.

23

mel391_mis298 28/01/13 09:43 Página 23

mel i sucre

Comentari al mes de desembre

Des del punt de vista meteo-rològic el desembre de 2012 haestat un mes bastant estable i cal-mat. les temperatures no hi hanbaixat gaire. la mitjana s’ha esta-blert en els 12,4 ºC, exactamentigual que la de l’any 2011; la xiframés alta d’aquests darrers anysper al desembre. l’oscil·lació dela temperatura s’ha mogut entreaquests dos extrems: des de lamínima de 6,3 ºC (dia 2) fins a lamàxima de 19,8 ºC (dia 24). elgràfic de temperatures mostraunes línies pràcticament horitzon-tals al llarg de tot el mes que evi-dencien una meteorologia ambpoques variacions en aquest perí-ode. el dia més fred del mes vaser dia 12 amb una temperaturamitjana de 8,8 ºC, mentre que elmés càlid es presentà el dia 15amb una mitjana de 15,9 ºC. lamajor part de dies han superat els11 ºC de temperatura mitjana.

aquesta calma en l’atmosferaens ha duit molt poca precipita-ció. en tot el mes únicament hancaigut 9,1 mm. un desembre ambpoques pluges com també passàen el 2011. la humitat tampoc noha estat massa elevada per aaquest mes, amb una mitjana del73,67 %; i amb una evaporacióremarcable, de 2,2 ml/dia. Hemtengut un desembre més sec queel novembre i octubre anteriors.

aquest temps afavorí la page-sia en les tasques agrícoles d’a-questa època. la bona saó facilitàla manipulació dels sòls. es vadisposar d’una terra en condi-cions idònies d’humitat, desprésde les pluges importants de l’oc-

meteorologia

Dades de l’estació meteorològica del CP Son Juny

JoseP roiG

EVOLUCIÓ PERÍODE 2008-2012

Temperatura mitjana Pluviometria2012 2011 2010 2009 2008 2012 2011 2010 2009 2008

GENER 10,6 10,0 09,7 09,8 11,8 32,9 74,0 056,0 067,9 037,5FEBRER 07,8 10,7 10,4 09,9 11,4 50,1 59,0 073,8 022,6 014,6MARÇ 13,2 11,8 11,2 11,7 12,3 15,4 40,2 043,7 039,1 034,9ABRIL 14,9 16,2 14,1 13,6 14,9 34,4 07,9 044,2 050,6 015,6MAIG 19,2 19,0 16,9 19,7 17,3 07,4 12,0 122,2 024,2 124,0JUNY 24,3 21,2 21,3 23,3 22,6 02,7 58,0 010,2 001,6 032,4JULIOL 24,7 23,9 25,7 25,9 24,6 02,0 18,1 003,4 001,2 002,9AGOST 27,0 25,6 24,9 25,9 25,2 04,4 01,0 005,4 016,3 000,7SET. 22,2 23,2 21,5 21,6 21,7 27,0 22,7 036,5 264,6 021,2OCT. 19,3 19,5 17,7 18,6 18,3 93,6 48,4 106,6 42 98,3NOV. 15,1 15,8 13,4 15,6 12,7 100,8 204,1 39,6 23,7 115,4DES. 12,4 12,4 10,6 12 10 9,1 9,4 33,3 134,7 100,5

24

GENER 2013 (fins a dia 25)

Temperatura mitjana 11 ºCTemperatura més alta 20,9 ºC (dia 7)Temperatura més baixa 4,1 ºC (dia 25)Pluviometria 49,8 mm Velocitat mitjana del vent 7,3 Km/hVelocitat màxima del vent 85,3 Km/h (dia 23)Direcció del vent predominant ONOEvaporació mitjana (evaporímetre Piché) 2,7 ml/dia

MES D’DE DESEMBRE 2012 2011

Temperatura mitjana 12,4 ºC 12,4 ºCTemperatura més alta 19,8 ºC (dia 24) 19,7 ºC (dia 22)Temperatura més baixa 6,3 ºC (dia 2) 5 ºC (dia 19)Pluviometria 9,1 mm 9,4 mm Velocitat mitjana del vent 5,6 Km/h 7,9 Km/hVelocitat màxima del vent 82,1 Km/h (dia 5) 80,5 Km/h (dia 17)Direcció del vent predominant ONO ONOHumitat mitjana 73,67% 74,50%Pressió mitjana 1004,16 mb 1022,82 mbEvaporació mitjana (evaporímetre Piché) 2,2 ml/dia 2,2 ml/dia

tubre i novembre, per a la sembradels cereals. les temperaturessuaus per altra part afavoriren lagerminació.

llevat d’uns pocs dies de laprimera quinzena del mes en quèel vent bufà en velocitats mitjanes

superiors als 10 Km/h (a destacarla màxima de 82,1 Km/h del dia5), durant la resta l’aire no s’hamogut massa. la velocitat mitjanas’ha establert en els 5,6 Km/h. ladirecció predominant s’ha situatentre ponent i mestral (o-No).

mel391_mis298 28/01/13 09:43 Página 24

Comentari al mes de gener

Durant la primera quinzena degener hem tengut unes temperatu-res similars al desembre, més bésuaus per a aquesta època de l’any.Ha estat a partir de dia 14 quan lasensació de fredor d’hivern s’haintensificat una mica més, ambuna baixada de les temperaturesen alguns dies i especialment elsdarrers. a partir de sant antoni,per altra banda, el temps s’ha fetmés inestable i les pluges s’hananat succeint, im plantant unambient atmosfèric d’humitat i degelor que accentua el caràcterhivernenc d’aquesta època. lacoincidència d’un descens impor-tant de la temperatura amb unsdies de pluges importants, ens haduit les primeres nevades a laserra de Tramuntana. aquestesdarreres jornades, entre el 23 i el25, s’hi han pogut observar elscims més alts coronats de neu. asant Joan hem recollit 49,8 mmfins a la data; a moments la preci-pitació ha estat com a d’aigua neuo calabruix. un temps, el d’a-quests últims dies, que ja és d’hi-vern de veres i que ens convidamés que mai a estar devora el foc.

Parc solar fotovoltaic

en el desembre hi ha hagut unaugment remarcable de la radiaciósolar respecte al mes de novem-bre. Hi ha influït el fet d’havertengut un desembre, comparatamb el mes anterior, amb pocainestabilitat atmosfèrica i per aixòs’ha pogut captar més energia ales plaques. en conseqüèncias’han generat uns 500 Kw/h mésque en el passat mes; la generaciótotal d’aquest mes també ha supe-rat la del desembre de 2011. elrendiment de les plaques, paral·lela la baixada de la temperatura, hamillorat en relació al novembre(de 12,59 a 12,11).

mel i sucre

� � � � � � � � � �� �� �� �� �� �� �� �� � � �� �� �� �� �� �� �� �� � � ��

��

�

�

��

�

��

�

��

�� �� ����� ������� �������� ���������� ��� ��� ��� �� � ��� �� ����

���

!

PARC SOLAR FOTOVOLTAIC DEL PAVELLÓ MUNICIPAL DE SANT JOAN

ANY 2011 Radiació solarEnergia generada Radiació/ Tª mitjana

(Wh/m2) (kWh) Energia plaques (ºC)

GENER 066579 05540 12,02 10,70FEBRER 087842 07220 12,17 12,80MARÇ 114202 08982 12,71 14,50ABRIL 157392 11500 13,69 21,07MAIG 185426 14365 12,91 25,26JUNY 188100 14339 13,12 28,05JULIOL 184900 13909 13,29 29,90AGOST 193269 14484 13,34 31,99SETEMB. 143216 11000 13,02 27,79OCTUBRE 111787 08880 12,59 22,08NOVEM. 063234 05103 12,39 16,39DESEM. 062813 05215 12,04 12,51

ANY 2012

Radiació solar Energia generada Radiació/ Tª mitjana Diòxid de carboni Petroli que es

(Wh/m2) (kWh) Energia plaques (ºC) no emès (Kg)necessitaria (litres)

GENER 066715 05534 12,06 10,81 04483 1384FEBRER 082679 06847 12,08 09,15 05546 1712MARÇ 138558 11315 12,25 16,59 09165 2829ABRIL 158748 12744 12,46 18,93 10323 3186MAIG 206187 15751 13,09 25,54 12758 3938JUNY 204078 14930 13,67 31,25 12093 3733JULIOL 204780 14167 14,45 31,71 11475 3542AGOST 182411 11628 15,69 33,00 09419 2907SETEMB. 135702 10379 13,07 25,89 08407 2595OCTUBRE 105393 08245 12,78 21,59 06678 2061NOVEM. 061212 04863 12,59 15,75 03939 1216DESEM. 065849 05437 12,11 12,57 04404 1359

25

� � � � � � � � � �� �� �� �� �� �� �� �� � � �� �� �� �� �� �� �� �� � � ��

��

�

�

��

�

��

�

��

�� �� ����� ������� �������� ���������� ��� ��� ��� �� � ��� ����

���

!"

mel391_mis298 28/01/13 09:43 Página 25

mel i sucre

Sant Joan

i els

santjoaners

Imatges per al recordaMaDor De sa Plaça, aMaDor Passol

26

Fotografia 1: Hi podem veure mossèn Bartomeu Bauçà i l’amo en Guillem Bauçà “Gonella”, del’obre ria de sant antoni, que l’ajudava a les beneïdes.Data de la fotografia: finals dels anys cinquanta.aportació fotogràfica: antoni sastre Gayà “de sa Botigueta”.

Fotografia 2: Carrossa amb sant antoni, acompanyada pel dimoni i una parella que toquen la xim-bomba (l’amo en Francesc Guillemó i en Miquel Feleu) a meitat dels anys seixanta.aportació fotogràfica: arxiu fotogràfic d’amador Bauzà Bauzà, “Passol”.

Fotografia 3: el mes gener de 1979 els quintos nascuts el 1959 varen participar a les beneïdes ambun parell de carrosses. Hi podem veure l’amo en Joan des Camp i en Joan sastre (sant antoni).aportació fotogràfica: antoni sastre Gayà “de sa Botigueta”.

mel391_mis298 28/01/13 09:43 Página 26

mel i sucre

27

mel391_mis298 28/01/13 09:43 Página 27

mel i sucre

28

mel391_mis298 28/01/13 09:43 Página 28

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

Horitzontals: 1. No esta al lloc que indica. Queno admet discussio. 2. Instruments agrıcoles. Ac-tuaria a condicio de. 3. Amenacam o, accentua-dament, ho ferem. Tal i com Deu els va dur almon. 4. Faig apte. D’on prove la fusta del bra-ser. 5. Substancia fragant i de tast caracterıstic,emprada per a donar al pa i als pastissos gust i olord’acabats de coure. De la teva propietat. 6. Pilar.Radies les unitats anglosaxones. Comenca a caure.Rels i fulles del baobab. 7. Moixos ebris. La llunadecreix. L’aspecte facial d’una arca mal construıda.8. Palındrom volador. Que no te explicacio racio-nal. Es nin en ambdos sentits. 9. Seient de cinema.La penya et te damunt un pedestal. 10. Logaritmeneperia. Element quımic de nombre atomic 3. Laprimera de l’ultima. Gest de sorpresa. 11. Per feruna bona feina nomes li falta una lletra. Natural deCosta d’Ivori. 12. Rostia desbaratadament algunacosa amb pendent. Per un cavall avancar. 13. Quicomanda a l’Infern, pero a qui no volen veure a Ter-ra Santa. Estris de pesca subjectats amb anses.

Verticals: 1. Elabora la nota. Capac de mante-nir una relacio d’amistat. Coa de les coes. 2. Quepeca d’un dels set pecats. Mineral de la fotografia,sulfat basic de potassi i alumini. 3. Index que influ-eix en la densitat de poblacio d’un paıs. El Sol i ellano es poden ni veure. 4. Sobrevisques a la seleccio

natural. Proveira d’ales. 5. Voste n’es un del Mel iSucre. Quan el iac es desbarata pot acostar-se molt.De bocaterrosa nega la seva posicio. 6. Article senseproblemes de salut. Epitafi d’un herald. Colpegisrepetidament, o tibas desordenadament. 7. Sortidadel bar. La divinitat que no pot faltar. ...!, un platsec. El nostre Sant quan es a Russia. 8. Posats a ladisposicio amb un preu menor de l’habitual. L’an-glosaxo puja una pel·lıcula de Pixar. A = π · r2.Mont Blanc. 9. Igual que tu, nosaltres batem en unordre il·logic. Tendran confianca ran d’una creu.10. Surt de l’interior. Beneitura propia d’un ase.Darrers tirs. 11. Les joves solen jugar amb pepes.Fa vibrar mes en parella. Fare un nuu a una no-ta despullada. 12. Atorguen incertesa a Las Vegas.Retiri la brutıcia de la part inferior d’un banyista.Quan puja, afirma la presencia de vocals.

El podeu resoldre a:

melisucre.cat/?p=1150

Solucio al numero 40:

C A F E I N A O R C AA F E R R A R A N A MP A R R A I M A N T AA L T T U D A D A TC A I C P E N A R A SI G L U S S E R RT A S C A A R C A D AA U A T A A P T E SD A D I N E R I N CA C L A R I R A U T E

O S A M A N I S NO M U A D A M I DP A C T A R A N R O I

passatempsMots enquadrats núm. 41

arNau MoraTiNos i BorDoy

29

mel i sucre

mel391_mis298 28/01/13 09:43 Página 29

mel i sucre

la pesca d’anguiles amb cucada és l’única mo -da litat autoritzada al Parc de l’albufera de

Mallorca, donades les seves característiques i con-siderant les necessitats de conservació i recupera-ció de l’espècie. la pesca amb cucada és selectivai sostenible. l’habilitat dels pescadors es demostraamb el maneig de la canya, de la qual penja un fil(sense ham), un plom i una esca feta tan sols ambcucs de terra enfilats; la voracitat de l’anguila faque, en mossegar l’esca, sigui capturada hàbil-ment pel pescador i dipositada dins un gambanerque resta dins l’aigua devora ell i que manté lesanguiles vives.

Ingredients (per a 4 persones)

a 1 quilo de patatesa 500 g d’anguilesa 200 g de cebaa 150 g de pèsolsa 750 cc d’aiguaa 5 allsa 4 ousa 3 tomàtigues de ramelleta 3 c/s d’oli d’olivaa 2 carxofesa 1 c/s de pebre borda 1 branqueta de moraduix

a juliverta oli d’oliva i sal

Preparació

a Netejar les anguiles, llevar caps i butzes i tros-sejar-les.a Bullir els ous durant deu minuts. Netejar lescarxofes i fer-les bocins.a llevar la closca dels ous i xapar-los per la mei-tat, de per llarg.a Tallar tres alls a rodanxes fines, triturar la cebai la tomàtiga per separat.a Posar oli a la greixonera i fer un sofregit ambels alls, la ceba i la tomàtiga.a Quan és cuit, incorporar el pebre vermell iremenar perquè es crema de seguida.a abocar-hi l’aigua i quan bulli afegir els pèsols.Deixar bullir 10 minuts més i incorporar les pata-tes tallades a quadrets, les carxofes i el moraduix.a uns cinc minuts després posar-hi les anguiles.a Fer una picada d’alls, julivert i un dels ousbullits; reservar.a Passats cinc minuts més de cocció, col·locar elsous damunt, juntament amb la picada.a Deixar coure 5 minuts més i si les patates sónben cuites ja està llest per servir.

m CUINA D’AQUÍ I D’ALLÀmGreixonera d’anguiles (sa Pobla)

saCraMeNT Ferrer

30

mel391_mis298 28/01/13 09:43 Página 30

mel i sucre

31

agenda

Horaris de bus

sant Joan - PalmaDilluns a divendres: 06.45

Palma - sant JoanDilluns a divendres: 19.15

Horaris de tren

(en negreta, trens combinatsamb autocar; entre parèntesis,hora de partida de l’autocar desde sant Joan; l’autocar va asineu, on el tren passa en direc-ció Palma a .40)

sineu - PalmaDies feiners: 6.40, 7.40, 8.40(8.20), 9.40, 10.40 (10.20),11.40, 12.40, 13.40, 14.40(14.20), 15.40, 16.40, 17.40(17.20), 18.40, 19.40 (19.20),20.40, 21.40, 22.40.Dissabtes, diumenges i festi-us: 6.41, 7.41, 8.41 (8.20),9.41, 10.41, 11.41, 12.41,13.41, 14.41, 15.41 (15.20),16.41, 17.41, 18.41, 19.41,20.41 (20.20), 21.41, 22.41.

Palma - sineuDies feiners: 6.15, 7.15, 8.15,9.15, 10.15, 11.15, 12.15,13.15, 14.15, 15.15, 16.15,17.15, 18.15, 19.15, 20.15,21.15, 22.15.Dissabtes, diumenges i festius:6.10, 7.10, 8.10, 9.10, 10.10,11.10, 12.10, 13.10, 14.10,15.10, 16.10, 17.10, 18.10,19.10, 20.10, 21.10, 22.10.

sineu - ManacorDies feiners: 6.59, 7.59, 8.59,9.59, 10.59, 11.59, 12.59,13.59, 14.59, 15.59, 16.59,17.59, 18.59, 19.59, 20.59,21.59, 22.59.Dissabtes, diumenges i festi-us: 7.00, 8.00, 9.00, 10.00,11.00, 12.00, 13.00, 14.00,15.00, 16.00, 17.00, 18.00,19.00, 20.00, 21.00, 22.00,23.03.

Assistència mèdica

Centre sanitariCita prèvia:

902 079 079 - 971 437 079dilluns­horabaixes

de­dimarts­a­divendres8:00 h a 13:00 h

resta­d’hores­i­de­diesPaC de Vilafranca

Apotecaria

de 9:30 h a 13:30 hde 17:00 h a 20:00 h

diumengesdia 27 de gen. Montuïridia 3 de feb. Petradia 10 Porreresdia 17 sant Joandia 24 Vilafrancadia 3 de març ariany

el sol

surt es pon

1 febrer 07.56 18.07

15 07.40 18.24

28 07.23 18.38

15 març 07.00 18.54

Telèfons d’interèsTelèfon d’emergència 112Bombers 085 / 971 550 080urgències uVi 061PaC (Vilafranca) 971 560 750Centre sanitari 971 526 508apotecaria 971 526 252Policia local 630 983 592Guàrdia Civil 971 560 027Policia Nacional 091ajuntament 971 526 003Gesa 971 554 111Centre meteor. 971 264 610oCB 971 723 299

Dies assenyalats

Febrer: la Candelera (2), Dijous Jarder (7), rua (10), DarrerDia (12), Dimecres de Cendra (13), beata Francinaina Cirer(27).

El mes

És un mes fred i humit. els ametlers treuen flor i els sem-brats pinten de verd foravila. Per santa apol·lònia (9 defebrer) exsecallen tarongers i llimoneres, que també espoden trasplantar per aquesta època. Generalment pelfebrer es poden empeltar, exsecallar o trasplantar elsarbres que perden la fulla. És temps de cames roges i detallar canyes. Durant aquest més se sol acabar de sembrarel gra. la lluna nova de febrer és la millor per sembrarpatates i la vella per als alls. Pel febrer els tords davallende la muntanya cap al pla.

(Notes preses del Pronòstic­2000, de La­terra­i­el­temps d’a. Gi nard i a. ramis, a més d’al tres infor-macions orals.)

Ajuntament

De dilluns a di ven dres: de 8 h a 14 h

Biblioteca

De dilluns a divendres: de les 17h a les 23h

Dissabtes: de 10h a 12:30h

Casa del pare Ginard

Dilluns, dimecres i divendres: de 10 h a 14 h Dimarts i dijous: de 10 h a 14 h i de 16 h a 20 h

Efemèrides

Febrer de 1993• una persona d’origenmagrebí va venir a viure asant Joan. era l’inici d’unatendència que després vaagafar molta força.• es va anunciar que unanova confraria, la de la santaFaç, sortiria a la processó delDivendres sant.• es va canviar el mur decontenció de la Casa deCultura, al carrer Bellavista.• es va tornar celebrarl’enterro de la sardina, ambmés poca participació queels anys precedents, segura-ment perquè feia un fredinsuportable.

Febrer de 2003• es va anunciar que no esreobriria l’estació de tren desant Joan. a la fi, es va re -obrir i darrerament s’ha tor-nat tancar.• els partits estaven escollintels seus candidats: hi haviarumors que el PP presentariaen Gabriel Mora (presenta-ren en Joan Matas “Pere -maiol”); el PsM va decidirpresentar na Catalina Gayà,que anava com independent;uM va optar per na MariaTeresa Munar.• Varen trobar un lladre quese’n duia cotxades de pedresplanes de les que feien servirper empedrar el passeig deson Juny a Consolació.

la lluna

27 gener plena

3 febrer quart minvant

10 nova

17 quart creixent

25 plena

4 març quart minvant

mel391_mis298 28/01/13 09:43 Página 31