SucreMelObraCultural Balear -SantJoan A b r i l / 2 0 1 1 - núm. 370

O C B de Sant Joan A b r i l / 2 0 11 - n ú m . 3 7 0•Mel i Sucre

mel i sucre

2

Notícies locals reDaCCió

Fotografies dels diversos actes d’aquest mes reDaCCió

Reflexions municipals JoaN sasTre

Converses amb els amics aNToNi sasTre

Per les terres de la Comuna (I) FraNCesC CaNuTo

Actes religiosos: participar sí, presidir no FreDeriC FeBrer

Fotos PeP Gayà

Entrevista CaTaliNa l. Gayà

Sempre plantaré cara Carles CaPDevila

Excursions FraNCesC X. MoraTiNos

En Betlem per l’Ultra Trail alBerT, es Col·leGa

Dalt del turó CliMeNT PiCorNell

Meteorologia JoseP roiG

Imatges per al record aMaDor De sa Plaça, aMaDor Passol

Passatemps arNau MoraTiNos

Frases fetes JoaN sasTre

Cuina d’aquí i d’allà saCraMeNT Ferrer

Agenda reDaCCió

mel i sucreabril 2011. Núm. 370revista d’in formació general

Editaassociació Mel i sucre sant Joan

Local socialCarrer de ramon llull, 48, 07240 sant Joan (Mallorca)

Consell de redaccióJoan Font, Francesc X. Moratinos, Mateu sastre,

Joan Moratinos, Joan sastre, antònia Bauzà

Col·laboradors 2011antoni sastre, Joan sastre, Francesc X. Moratinos, Mateu sastre,Joan Mo ratinos, Joan Font, antònia Bauzà, Cli ment Picornell,amador de sa Plaça, amador Passol, Pep Gayà, Josep roig,sacrament Ferrer, arnau Moratinos, Francesc Canuto, Joan Jordà,Grup d’espais Familiars, Catalina lluïsa Gayà, Frederic Febrer,albert “es Col·lega”.

Tirada actual 500 exemplars

Dipòsit legal PM 49/1983

Disseny de la capçalera Jaume Falconer

Idea i muntatge de la coberta i contracobertaMateu sastre / Joan Font

CobertaQuart Diumenge, Fira, lipdub de l’oCB (fotos Joan Font).

ContracobertaFoto: Pep Gayà.

els articles originals s’han d’entregar abans de dia 10 delmes en curs.

Nota: s’adverteix als possibles lectors de mel i sucre queaquesta revista, amb els seus escrits i comentaris, pot ferirla sensibilitat dels esperits no acostumats.

mel i sucre només es fa responsable dels articles signats per lareDaCCió. els altres, són responsa bi litat exclusiva dels autors.

sumari

Totes les persones o entitats que se sentin al·ludides pel con-tingut d’aquesta revista, tenen a la seva dis posició una seccióde Car Tes al DireCTor que ad met escrits que com ples quinles següents condi cions:• l’extensió màxima és 1 foli meca no grafiat a 2 espais.• les cartes han d’anar signades per l’au tor, que ha de seridentificable.

http://www.melisucre.cat/melisucre@premsaforana.cat

mel370:mis298 27/04/11 10:19 Página 2

mel i sucre

connecta’t ahttp://www.melisucre.cat/

vídeos dels plenaris • enquestes • fotografies

3

Jover, Josep Bauzà Fontirroig,Joan Mesquida Barceló. suplents:Catalina Maria vicens Font i ra -fel Gayà alzamora.

Convergència per les illes:Francesc Mestre estelrich, Noèliallull Cunill, rafael Gayà Gayà,Francisca sitjar Pocoví, Barto -meu Ferrer ribas, antònia MatesGinard, Bàrbara Maria MierasBennàsar, Guillem Galmés Ma -tas, rafel Ginard Font. suplents:Marc vidal alzamora, FrancescDalmau Mulet, Bartomeu CatalàBauzà, Joan Mora estelrich.

lliga regionalista de les illesBalears: Bartomeu Nigorra vich,Maria Teresa Munar Caimari,Joan Josep enrique llull, Mar -garita Nicolau Mayol, Catalinaverd Gayà, antoni Català Cai -mari, Francisca Nicolau Puig,Joan vidal Puig, andreu Barceló

Mas. suplent: Joan roig Gayà.assemblea per sant Joan: Ca -

talina Gayà Bauzà, Josep BauzàBonet, Margalida Català Juan,antoni Bauzà Matas, MiquelPastor oliver, Maria MontserratCompany Matas, Pere GalmésGomila, Marta Jordà Català, Joanroig Bauzà. suplents: Maria an -tonia Castellanos Cicuendez,Fran cesc Xavier Moratinos Jau -me, antònia Jordà Bauzà, JoanJosep Mas amengual, Jaumealbert Miró Gayà, Maria de lesNeus Bordoy serra, Margalidaestelrich Blanch, Maria Mont -serrat Company Bauzà, MiquelCompany Florit i Joan sastre Juan.

1 el PP va presentar la seva can-didatura a sant Joan a finals demarç. acompanyaven el candidata batle Joan Magro, la cap de llis-

notícies locals

Dia 23 d’abril, diada de Sant Jordi, l’OCB de Sant Joan va organitzar un lip-

dub dins la campanya “Mallorca m’agrada”, que du a terme l’Obra Culturala totes les poblacions de les illes. Gairebé la totalitat de les entitats santjoane-res hi participaren. Si el voleu veure, ho podeu fer a través del canal Youtube

d’internet.

1 s’han fet públiques les llistesde les candidatures que concorre-ran a les eleccions locals del 22de maig. es presentaran cinc par-tits, un més que a les eleccionsanteriors. el gruix de l’antigaunió Mallorquina s’ha integratdins la Convergència per les illesi els seguidors de l’antiga batles-sa, Maria Teresa Munar, s’hanapuntat a la lliga regionalista deles illes Balears, creada perJaume Font, que fa temps va serbatle de sa Pobla i que militavafins fa poc al PP. els noms queproposen els diferents partits sónaquests:

Partit Popular: Joan MagroBauzà, Miquel Pascual rodrí -guez, antoni oliver Gornals, M.eugenia Díaz-Munío Peña, an -toni Gayà Gayà, alba Gayà Díaz-Munío, Jaume sastre Bau zà, JoanBauzà Bauzà i Josuè Gayà Díaz-Munío. suplents: Margalidarotger Company, antonioGalmés Barceló, Gui llem BauzàBauzà, Nadal Torrens Karmany,Miquel àngel Gomis Miró,santiago vaquero Monto ro,antoni Barceló Garcia i Gui llemJoan Magro riera.

Partit socialista obrer espa -nyol: Frederic Febrer Colomina,Pilar sansó Fuster, arnau Picor -nell Company, Miquel Joanestelrich obrador (independent),Catalina Bauzà Gual, MartaCompany Pérez, Jesús Carrillo

mel370:mis298 27/04/11 10:19 Página 3

mel i sucre

ta per al Consell de Mallorca,Maria salom, el president regio-nal del partit i número u de la can-didatura a la Comunitat autòno -ma, José ramón Bauzà, i Pererotger, exbatle d’inca, i Joanrotger, batle de selva. aquestsdos darrers ocupen llocs “de sorti-da” a les llistes al Parlament i alConsell, respectivament. va ac -tuar de mestre de cerimònies enMiquel Pascual.

1 Convergència per les illes(Cxi) va presentar la seva llista,encapçalada per Francesc Mestre“Batxà”, el dijous 28 d’abril, as’escorxador. l’acte va comptaramb la presència del líder del par-tit, Josep Melià.

1 Per a la festa del Primer deMaig, l’assemblea per sant Joanha organitzat un nou concurs depaelles a Consolació. l’edició del’any passat va aplegar moltestaulades, amb cuiners i cuineresd’un alt nivell, però sobretot ambla diversió assegurada.

1 la santjoanera FranciscaDalmau, mare del nostre amicJoan Bauçà “Beina”, s’ha jubilatde la feina de netejadora, que haexercit durant 28 anys. era l’en-carregada de fer net a les tres ofi-cines bancàries de sant Joan (laCaixa, sa Nostra i Banca March)i a l’oficina de Correus.

1 els Quintos (de l’any 90) han

Tots els productes

per a ca vostra

4

Carrer de Petra, s/nSant Joan (devora la Cooperativa)

Tel: 971 52 63 24

tornat viure la seva setmana gran.el dia del ram varen rifar el mè idurant tota la setmana santa hananat fent les barrabassades de cos-tum, amb els prequintos com a“col·laboradors necessaris”. la“casa dels quintos”, que un tempsera bàsica en aquesta festa, haanat perdent importància. l’ajun -tament els va cedir un contenidoral Punt verd, que els prequintosvaren arrossegar amb un tot terre-ny. la batalla de taronges, encanvi, s’ha consolidat com undels actes centrals. enguany vatenir lloc devers el poliesportiumunicipal. el dia de la segonafesta sortiren a “cantar panades”pels carrers. eren quatre quintosque cantaven sense acompanya-ment instrumental, però se’n des-feien com un ramell.

1 el Davallament ha arribatenguany a la vintena edició. s’haaprofitat l’avinentesa per intro -duir-hi alguns canvis. s’ha afegitun quadre nou, el de l’expulsiódels mercaders del Temple, queha resultat d’una gran vistositat,sobretot en el moment que Jesúsallibera uns coloms. el personat-ge de Ponç Pilat surt ara en unaescena acompanyat de la sevadona, que personifica la veu de laseva consciència. També s’hanafegit alguns texts, com araparaules sortides de la boca delpoble, de Jesús o de Pilat, i unpoema al final de l’obra.

sabem que algunes persones

han anunciat la seva intenció deretirar-se del Davallament o,almanco, deixar de tenir-hi unpaper rellevant, en el pla artístic oen l’organitzatiu. en Tomeu deson Duran ha dit que havia estatel darrer any que feia de Crist isabem que altres volen deixar deformar part de la directiva i qual-cun de prendre part completamenten el Davallament. aquest grups’ha anat renovant al llarg delsanys i hem d’esperar que aparei-xeran noves persones que ompli-ran els buits que deixin les quese’n vagin.

1 el dissabte 23 d’abril,Dissabte sant, l’obra Cultural desant Joan va organitzar aConsolació la gravació d’un lip-dub. es tracta d’una filmació d’unparell de minuts, que es fa coinci-dir amb la durada d’una cançó.una càmera va passant per enmigde la gent i cada grupet va fentuna cosa o altra la petita estonaque li toca. al nostre lipdub hivaren participar la major partd’associacions i entitats de santJoan. la cançó triada va ser“viure sense tu” del grup antòniaFont. el podeu visionar a l’adreçad’internet <http://mallorcamagra-da.cat >.

l’obra Cultural Balear ha ani-mat les seves delegacions a ferlipdubs sota el lema “M’agradaMallorca”. És una campanya pen-sada per recuperar l’autoestimacol·lectiva i promoure elements

mel370:mis298 27/04/11 10:19 Página 4

mel i sucre

dava a passejar-se, i el fet que, aaquestes alçades de l’any, la gentencara no estigui saturada de firesvaren fer que es veiés molta d’a-nimació pels carrers.

la setmana entre les dues fes-tes es va aprofitar per organitzaruna conferència a s’escorxador iuna exposició al costat de la pistade tennis, titulada “Giramón”,que tractava el tema de la inter-culturalitat.

a més a més, el dissabte dia 9,a les plaça del Centro, el grupd’artistes arto –del qual n’és uncapdavanter el resident a santJoan Felipe Fernández– presentà“Ceba”, espectacle en directe queconsisteix en el fet que un grupd’artistes va pintant el seu llenç ial cap d’una estona passa a pintardamunt el del seu company; d’a-quests canvis continuats de llen-ços i artistes en surten uns qua-dres formats per capes (com laceba) de pintures de diversosartistes. Durant la realització deles obres hi va haver l’actuaciómusical del conjunt local sa siniBand i l’extern Will & Theloners.

1 Hem vist el Full informatiu del’escola corresponent al mes d’a-bril. s’informa que l’escola haestat convidada a participar en ellipdub i que aprofitaran per mos-trar el grup de dimonis de sonJuny i fer una referència a la Festadel sol que Balla. També, ques’ha programat una xerrada de

Pere Mestre “Batxà” aconseguí lamedalla de bronze al campionatmundial amateur de muay thai queva tenir lloc el mes de març aTailàndia.

supermercat

p r ò x i mCarrer de Petra • 07240 Sant Joan

Tel. 971 52 60 22

5

positius que ens caracteritzencom a poble (el paisatge, la litera-tura, la llengua, la gastronomia, elpatrimoni...).

1 la festa del Quart Diumenge,que va caure el primer diumenged’abril, va estar mancada de dosdels actes tradicionals. No hi vahaver banda de música, reempla-çada enguany per un grup d’ani-mació infantil, ni cap exposicióorganitzada per l’escola, comsolia ser habitual. Tant el dematícom l’horabaixa es va intentaratreure infants (el dematí amb elsalumnes petits de l’escola d’airesde Pagesia), amb els correspo-nents adults, l’única fórmula quesembla que funciona per congre-gar gent a Consolació, especial-ment després de dinar.

el diumenge següent, 10 d’a-bril, hi va haver la vintena edicióde la Fira de sant Joan. a la plaçade la Constitució hi havia unrecinte d’oportunitats i articles desegona mà, i la Penya Motoristava muntar una exposició al carrerdel Mestre Mas. També era nove-tat el Dinar de la Fira, un àpatcomunitari a la plaça de la consti-tució, pel moderat preu de 10euros. sembla que no va aplegarmassa gent, en part perquè l’ofer-ta gastronòmica a les parades dela Fira era molt variada. Desprésdel dinar, cercavila musical,actuació dels artistes còmics deCosmic Cabaret i, novament,ballada popular. el dia, que convi-

mel370:mis298 27/04/11 10:19 Página 5

mel i sucre

Miquel Perelló a s’escorxador,amb el títol “Participació educati-va i integració”. el senyor Perellóés director general d’innovació iFormació del Professorat de laConselleria d’educació. També esparla al Full d’una visita que ferena l’escola tres joves algaidins quehan estat a Nicaragua i han pogutveure en directe els resultats deles activitats solidàries de la nos-tra escola, agermanada amb la desanta rosa, a la regió de Ciudadantigua. amb la nostra ajuda s’hapogut obrir un menjador i unacuina en aquella escola.

1 el dia 25 de març va tenir lloca l’església un acte commemora-tiu de l’entrada d’espanya a launió europea, ara fa vint-i-cincanys, en el transcurs del qual es fafer lliurament d’una banderaeuropea al rector de sant Joan, elpare Joan Martí Badia. l’actecomptà amb la presència deManel Camós Grau, representant

6

de la unió europea a Barcelona,Bartomeu llinàs, consellerd’educació i Cultura, Pilar sansóFuster, consellera del Consell deMallorca, Teresa riera Madurell,diputada del Parlament europeu, iels regidors de l’ajuntament desant Joan.

1 Dins el cicle de “glosadescompartides”, el divendres 15d’abril vàrem rebre la visita dedos glosadors gallecs, conegutsallà com regueifeiros. suso deXornes i Josiño da Teixeira varenenlluernar la concurrència alter-nant-se ràpidament, amb glosesde quatre versos, generalmentencadenades. els mallorquinsMateu “Xurí” i Jaume Juan“Tolèdo” varen encetar la vetladaper presentar els convidats, quedesprés cantaren en solitari. alfinal, els mallorquins varen inten-tar (amb prou èxit) imitar l’estildels gallecs i en suso provà elnostre estil. l’acte, com tots els

d’aquesta sèrie, va tenir lloc alBar Centro.

1 el dia 20 d’abril va tenir lloc ala Casa de Cultura l’audició delsegon trimestre de l’escola deMúsica de sant Joan. Hi va haverun total de 15 actuacions: grup deflabiol, tambor i xeremies, piano(10 solistes), coral infantil, guitar-ra elèctrica (2) i bateria i piano.

1 el santjoaner Pere Mestre“Batxà” va aconseguir la medallade bronze de la modalitat -63,5 kgjúnior, en el campionat mundialamateur de muay thai, que es vadisputar a Tailàndia el mes demarç. en Pere era un dels mem-bres de la delegació espanyola(dels 10 atletes del grup, 5 erenmallorquins). Dos companys mésvaren aconseguir medalla, una deplata i l’altra de bronze.

el muay thai, també anomenatboxa tailandesa, és una art mar-cial originària de Tailàndia, on és

El grup excursionista MEL I SUCRE organitza per aquest estiu, concreta-

ment els dies 13, 14 i 15 d’agost de 2011, una excursió als Pirineus.

Dissabte dia 13 d’agost:• Vol PMI-BCN 08:30• Autocar fins a Queralbs• Pujada a Peu Queralbs – Refugi Coma de Vaca per les gorgues del Fre -ser (~4h, -100m/+900m)• El dinar aquest primer dia corre a compte de cadascú. Sopar i dormir alrefugi.

Diumenge, 14 d’agost:• Berenar al refugi• Excursió opcional al Pic de Bastiments (~5h, +900m/-900m).• Dinar de pícnic proporcionat pel refugi.• Sopar i dormir al refugi.

Dilluns, 15 d’agost:• Berenar al refugi• Excursió fins a Núria pel camí dels enginyers (~3h, 4,5km, +270m/-330m).• Dinar a Núria (a compte de cadascú)• Baixada Núria – Queralbs a peu (3h 20m, 7,8km, +170m/-950m).• Autocar a l’ aeroport• Avió BCN-PMI 21:55

– El preu total és de 195 € per persona. Els federats a un grup excursionis-ta tendran un descompte de 15 euros.– Les persones que desitgin inscriure’s s’han de posar en contacte amb enXavier Moratinos, al telèfon 619 393 279 o enviant un correu electrònic axmorat@gmail.com per confirmar que queden places.– En cas de desapuntar-se o no poder assistir, un cop acabada l’excursiól’organització tornarà els doblers que hagi pogut recuperar. – El preu no inclou el dinar del dissabte (pa taleca) ni del dilluns (Vall deNúria). El preu és per a residents.

mel370:mis298 27/04/11 10:19 Página 6

mel i sucre

l’esport nacional. a diferència dela boxa tradicional, en el combats’empren diferents parts del cos,com les mans, els peus, els colzesi els genolls.

1 onze cantaires de la Coral desant Joan varen cantar a l’audito-ri Berliner Filharmonie de Berlín,acompanyant l’orquestra simfòni-ca d’aquella ciutat. Berlinersymphoniker. varen interpretar elrèquiem de Giuseppe verdi, queoferiren l’any passat a la seu i faunes etmanes a l’església de santaeulàlia de Palma. Com aleshores,els nostres cantaires estaven inte-grats en un grup de centenars deveus, una gran part de la CapellaMallorquina i altres de laFederació de Corals de les illesBalears. igual que aquí varen serdirigits pel mallorquí José MaríaMoreno, però aquesta vegadaamb diferents solistes (sandraMoon (soprano), stefanieschaefer (mezzosoprano), Pedro

v. Díaz (tenor) i Christian Hübner(baix)) i amb els instrumentistesberlinesos.

l’actuació formava part delsconcerts d’abonament de laFilharmònica. aquest fet és relle-vant perquè els espectadors erenels mateixos que assisteixen alsactes que es fan durant tot l’any ieren, per tant, un públic exigentque, segons es diu, no dubta aexpressar el seu descontentamentquan fa falta. Tot això fa encaramés valuosos els més de 10minuts d’aplaudiments que varenaconseguir els artistes.

Després del concert, unarepresentació dels actuants varenser convidats a una recepció al’ambaixada espanyola a Berlín.l’ambaixador a alemanya és jus-tament un mallorquí, rafaelDezcallar.

1 l’ajuntament de sant Joan haanunciat els terminis de pagamentdels rebuts trimestrals d’aigua per

a l’any 2011. en període volunta-ri s’han de pagar del 2 de maig al4 de juliol (1r trimestre), del 3d’agost al 3 d’octubre (2n), del 2de novembre al 2 de gener de2012 (3r) i de l’1 de febrer de2012 al 2 d’abril (4t). es pot fer elpagament per internet o a travésde les entitats bancàries col·labo-radores. les persones que tenguinel pagament domiciliat no fa faltaque facin res.

1 50 pilots varen participar a lesdiferents proves del Motocròs dePrimavera, que es va disputar alcircuit de Binifarda el diumenge 3d’abril. els guanyadors de lesquatre categories varen ser JuanJosé Montiel (Promeses), MiquelMunar (MX2), Joan sans (MX1) iPep Gelabert (Challenge).aquesta competició, organitzadaper la Penya Motorista de santJoan, constituïa la tercera provadel Campionat de Balears deMotocròs “a”.

7

Francisca Dalmau Mas, començauna nova etapa després de 35 anysde servici de neteja.

Comunicat del Centre Cultural de Sant Joan

El proper mes de novembre entrarà en vigor la nova normativa europea

que regula l’ús de la pirotècnia i els correfocs. Amb aquesta nova llei,

totes les persones que vulguin ser “diables” i poder manipular la piro-

tècnia que s’utilitza en aquests espectacles, els correfocs, haurà de

tenir una acreditació. Per obtenir aquesta acreditació s’ha d’assistir a

un curs de formació de 5 hores. La FEDERACIÓ DE DIMONIS, DIA-

BLES I BÀSTIES DE FOC DE LES ILLES BALEARS (FDBIB) organit-

za aquests mesos els cursos de formació per a obtenir aquesta acredi-

tació. Aquelles persones, majors d’edat, (o a punt de complir els 18

anys) que pensin que els agradaria formar part de la Colla de Diables

del Centre Cultural de Sant Joan ara és el moment de decidir-se ja que,

està previst que aquests cursos no tornin ser convocats en una bona

temporada. Per això, si vos fa ganes ser “diable” algun dia ara és el

moment i teniu l’oportunitat de poder assistir al curs que es farà per la

“Colla de Sant Joan” el proper DISSABTE, 28 DE MAIG A PARTIR DE

LES 15H, al local del Carrer de la Princesa, 24 de Sant Joan. Si estau

interessats/des enviau un mail al correu del Centre Cultural (ccultural-

santjoan@gmail.com) o enviau un sms al telèfon de l’entitat indicant

que voleu fer el curs de formació de diables i un telèfon de contacte.

mel370:mis298 27/04/11 10:19 Página 7

mel i sucre

8

davallament

davallament

mel370:mis298 27/04/11 10:19 Página 8

mel i sucre

9

quart diumengequart diumenge

mel370:mis298 27/04/11 10:19 Página 9

mel i sucre

10

firafira

mel370:mis298 27/04/11 10:19 Página 10

mel i sucre

11

mel370:mis298 27/04/11 10:19 Página 11

mel i sucre

12

mel370:mis298 27/04/11 10:19 Página 12

mel i sucre

13

lipdub mallorca m’agradalipdub mallorca m’agrada

mel370:mis298 27/04/11 10:19 Página 13

mel i sucre

14

tractar-se d’uns estudis que sem-blen tenir bastant de futur enl’àmbit laboral, i va ser aprovatper unanimitat.

acte seguit també es va apro-var per unanimitat el Conveni decol·laboració amb la Conselleriad’Educació pel mantenimentdel C.P. Son Juny, un convenimolt esperat per tota la comunitateducativa santjoanera, ja que deli-mita detalladament qui té com-petències sobre cada un dels pro-blemes que es pugui presentardins l’àmbit de l’escola de sonJuny, i sobre tot qui ha de posarels doblers per solucionar-los.

el punt sisè tractava de l’apro-vació del plec de clàusulesadministratives per la reformade la plaça de la Constitució, iva ser el que va rompre la ratxad’unanimitats que s’havia donatfins aleshores. Després d’un inter-canvi d’opinions entre els distintsgrups del consistori, va ser apro-vat per 7 vots a favor (3 PP, 1exuM 2 axsJ i 1 Psoe) i 1’abs-tenció de la regidora no adscrita,que va argumentar que no el con-siderava prioritari pel futur delcomerç local.

al setè punt, el batle proposa-va l’acceptació de la cessió d’unvial per a la prolongació delcarrer del Mirador. l’oferta decessió dels terrenys va ser inicia-tiva d’un propietari de solars d’a-quella zona amb la intenció,segons explicació del batle, dedonar una sortida a aquell carrerper la banda de Ciutat. la oposi-ció al complet hi va veure proble-mes tècnics de difícil solució ambla situació actual de les Normessubsidiàries, la qual cosa, afegidaal fet de no veure massa clares les

zament econòmic per part delGovern Balear i altres entitatssupra-municipals. el punt es vaaprovar per unanimitat, peròabans de votar, la oposició vaexpressar el seu sentiment quel’ajuntament s’adhereix a moltescoses, i adopta molts de compro-misos, però al final tot quedasobre el paper, i no s’aplica quasires del que s’acorda. reblonarenque la simple adhesió a aquestdocument, com en molts altrescasos, no serveix per res si totqueda en el pla teòric. el tocd’humor amarat de realisme el vaposar la regidora no adscrita, enopinar que per ventura una de lesprimeres mesures d’aquest plapodria ser abaixar un poc la tempe-ratura de la calefacció de la sala deplenaris, o fins i tot no posar-la enmarxa si no feia falta. el batle vademanar de parer als altres com-panys de consistori, i davant l’as-sentiment de tots va anar a apagarla calefacció. Jo puc donar testi-moni que aquell dia no feia faltatenir-la a temperatures tan altes.

L’ajuntament s’adhereix amoltes coses, i adopta moltsde compromisos, però alfinal tot queda sobre elpaper, i no s’aplica quasires del que s’acorda.

el quart punt versava sobrel’adhesió a la petició d’implan-tació del Grau Superior d’Ins -tal·lacions Electròniques i Automobilitzades a l’IES Na Camel-la de Manacor. Presentat des delmateix institut, el punt va ser tro-bat interessant per tothom, en

Sessió ordinària de dia 29 demarç de 2011

la sessió va començar pun-tualment amb l’assistència de 8dels 9 regidors: faltava en ToniBauzà (axsJ). De públic 21 per-sones, que d’entrada pareixenmoltes, però jo vaig trobar que noera molta gent, per ser que era eldarrer ple ordinari de la legislatu-ra. i, fent companyia a la habitualcamereta del Mel i sucre, operadapen Pep des Saig, un equip deTelevisió de Mallorca [M], amben sebastià Penya operant elscomandaments de la càmera.

el primer i segon punts es ven-tilaren ràpidament: desprès d’al-gunes petites correccions es vaaprovar per unanimitat l’esbor -rany de l’acta de la sessió de dia25 de gener de 2011 i forenescoltats els Decrets de batliadictats des de la sessió d’aquellmateix dia.

el tercer punt tenia una breuredacció: Adhesió al pacte debatles. el batle Magro el va intro-duir, però l’explicació més ente-nedora va venir dels portaveus dela oposició, na Catalina (axsJ) ien Frederic (Psoe), que explica-ren que es tractava de signar undocument conjunt dels batles deles illes Balears adoptant una sè -rie de compromisos encaminats aimplantar un pla d’acció per po -tenciar la utilització de les ener-gies renovables, com a una bonamanera per reduir l’emissió a l’at-mosfera de gasos procedents deconsumir combustibles fòssils.l’altra vessant positiva de l’adhe-sió a aquest pacte és que lesactuacions que es duguin a termedins el seu àmbit tindran un recol-

ajuntamentReflexions municipals

JoaN sasTre JoaN

mel370:mis298 27/04/11 10:19 Página 14

mel i sucre

explicacions d’una sèrie de temesque es posaren sobre la taula, vafer que el punt prosperés amb elsúnics vots a favor de l’equip degovern: 4 vots a favor (3 PP i 1exuM) i 4 abstencions (3 axsJ i1 Psoe),

al punt vuitè es va votar lamoció presentada per Assem -blea per Sant Joan (AxSJ) refe-rent a la llengua pròpia de lesIlles Balears, que va ser defensa-da per la seva portaveu, CatalinaGayà. la moció va ser aprovadaper 5 vots a favor (2 axsJ, 1exuM, 1 Psoe i la regidora noadscrita) i 3 abstencions (PP). Hivaig anotar dues intervencionsdignes de menció: la de la regido-ra no adscrita, que va opinar queaquest era un debat amb el qual jas’ha perdut massa temps parlant-ne, i que era hora de menys debati més pràctica, començant per l’a-juntament mateix, que hauria detenir més cura en els documentsque emet, com per exemple elprograma de la fira en el qual hihavia detectat nombroses faltesortogràfiques i incorreccions gra-maticals. Com que no ha passatmoltes vegades que hagi estat d’a-cord amb una intervenció sevadurant aquesta legislatura, i ambaquesta hi estic, he trobat que hohavia de deixar escrit. i la segonaintervenció digne de menció vaser la del batle Magro, en argu-mentar la seva abstenció: va venira dir més o manco que estavad’acor d amb tot, i que per això

s’abstindria. una mostra més del’esquizofrènia que pateixen elsseguidors de PP en temes cultu-rals: els seus líders estatals recla-men una “españa Grande yÚnica”, la qual cosa castiga totsels idiomes i totes les cultures queno siguin la castellana, i els seuslíders balears diuen obertamentque aboliran el Decret de Norma -lització lingüística, que es vaaprovar amb el consens de tots elspartits, o que faran tancar lesemissores de radio i televisiólocal, com la Televisió de Ma -llorca [M] No sé com no veu, el sr.Magro, que no és possible decla-rar-se a favor de tot, i al mateixtemps considerar-se una personamentalment sana i estable.

El batle va venir a dir més omanco que estava d’acordamb tot, i que per això vota-va abstenció.

Punt novè: Informacions và -ries. un punt reservat exclusiva-ment al lluïment del batle, queaquesta vegada va informar delssegüents temes:

ens han concedit un policiaturístic, amb el qual comptarem apartir del 01/04/2011 fins 31/12/2011. això permetrà donar un pocmés de cobertura a temes localsimportants, com pot ser el mante-niment del servei de “guals per-manents”.

s’ha incrementat el númerod’extintors a l’escola de son Juny,a la part antiga, per adaptar-la a lanormativa vigent en tema de pre-venció d’incendis.

Tema cementiri: s’estan do -nant les cartilles a la gent que noles tenia.

s’estan repartint les targetesmagnètiques per poder accedir alnou punt verd.

Cerquen ajudes per posar unascensor a l’edifici del local Po -livalent, que és com ara anome-nen el local de la Tercera edat.

Que de moment no s’ha inau-gurat ni el nou punt verd ni lareforma de la Tercera edat perque no esta acabat. Quan ho esti-gui organitzaran una jornada devisites per donar a conèixeraquests espais.

abans del Precs i preguntes, esva votar la inclusió dins l’ordredel dia d’una moció d’urgènciapresentada per assemblea persant Joan sobre la continuïtat deRadio Televisió de Mallorca[M] com a mitjà públic d’infor-mació i comunicació local. es vaacceptar la seva inclusió per 6vots a favor (2 axsJ, 1 PP, 1Psoe, 1 uM, i la regidora noadscrita) i dues abstencions: elbatle i en Miquel Pasqual, que al’hora d’emetre el seu vot va sem-blar no saber massa de què parla-ven, com aquells al·lots que elmestre pilla despistats, “en bà -bia”, i no troben el punt de la lec-tura quan els toca a ells. la porta-

Cooperativa Agrícola

SANT JOANTota casta de productesper al camp a bon preu

Carrer de Petra, s/n • Tel: 971 52 63 24

15

mel370:mis298 27/04/11 10:19 Página 15

mel i sucre

s’ha promocionat, la fira? s’haprevist un servei de seguretat pelsexpositors? Va passar la paraulaal regidor de festes (FrancescMestre), que va dir que hi haviapocs doblers, i que s’havia inten-tat millorar lo de l’any passat.

l’any 2009 es va aprovar unamoció sobre el condicionamentd’una segona sala de vetlla alcementiri. Què s’ha fet? Tot d’unaque se pugui se dotarà la sala del’esquerra entrant amb els matei-xos serveis que té la de la dreta.

Com està el tema de re-ubicarles antenes de telefonia mòbil?Farem una reunió de feina perdecidir entre tots què feim.

l’ajuntament, durant els dar -rers anys, ha instat una revisiócadastral que pareix que està fetaa mitges: han “rebut” incrementsde d’impost de bens immobles (enel sentit més literalment econò-mic de “rebre”) aproximadamentel 40% de les cases del poble.Perquè uns sí i altres no? Això noha estat una pujada d’impostos,ha estat una revisió que s’ha fet al100% de les cases del poble.

i a aquest punt jo hi vull fer unafegit particular i totalment sub-jectiu: hi ha ciutadans de pagar, iciutadans de no pagar? i ho dicamb to de retret, perquè jo, perdemanar permís d’obra i fer-lalegal, m’ha tocat un increment delrebut “de per vida” a més d’un“recordatori” de 4 anys enrere. il’emprenyadura que vaig agafarno va ser just pel fet d’haver depagar. Hi va comptar molt el sa -ber que si hagés fet l’obra il·legalencara no hauria rebut cap de lesdues “felicitacions” que m’arriba-ren. Dic “felicitacions” perquè lacarta de l’oficina de recaptacióde tributs me va arribar un dia odos abans de Nadal: una maneraben original de felicitar tan en -tranyables festes. i encara valgaque, com deia aquell, “ho vaigpoder arreglar xerrant tot sol”,que si no...

recursos que tenim.Com van les pesades de con-

trol dels fems de rebuig? D’ençàque saben que tenim la clau de labàscula de la Cooperativa percomprovar els pesos dels camionsde fems, hem baixat molt els qui-los de rebuig.

Classes d’informàtica per gentmajor: com van? Perquè havent-hi professors disponibles a santJoan, l’ajuntament ha anat a cer-car-ne fora poble? Van bé, i fa lesclasses un professor extern perque no varem saber que ningú deSant Joan ho pogués fer. (la opo-sició va replicar que coneixienmés una persona qualificada iamb ganes de fer aquestes classes,i afirmaren que així ho havienexpressat a algunes reunions)

l’any 2007 es va acabar lareforma de l’ajuntament. Per quinmotiu no s’ha inaugurat ni mostratal gran públic aquesta obra? Nos’ha fet i no sé per que no s’ha fet.

el parc infantil està abandonatper l’ajuntament: No hi ha arenasuficient, i la poca que hi ha ro -man plena d’excrements de ca, elcompromís de posar-hi un wcportàtil tampoc s’ha complit.Com així, aquest estat d’abando-nament? Hi feim feina, però l’are-na se l’endú el vent, i la brigadad’obres te molta feina. El waterportàtil és ben necessari.

Biblioteca municipal: no hi haprograma d’actuació, l’horari noestà adaptat a l’horari escolar(quan els principals usuaris po -tencials són precisament els esco-lars), no hi ha recursos informà-tics a bastament, no s’hi fa laneteja adient, no s’hi han posat lesbarreres protectores que s’haviencompromès... També hi fem feina.Hi posarem dos ordinadors, un fixque el mos robaren i un portàtilque la bibliotecària s’endú cadadia. L’horari s’adaptarà.

Fira 2011: Quines previsionsté l’equip de govern? es potencia-ran les empreses santjoaneres?

veu d’axsJ, Catalina Gayà, vaexposar el punt, i es va generar undebat que va ser seguit atentamentpel càmera de Televisió de Ma -llorca, que com és de suposar vaimmortalitzar cada momentd’aques tes intervencions. unaàmplia oferta de programes detemàtica local, realitzats pel cen-tenar de treballadors de [M] ambun pressupost molt auster i ajustatsón els principals arguments queavalen la seva continuïtat. al finales va aprovar la moció amb elsmateixos vots amb que va seraprovada la seva inclusió a l’ordredel dia: 6 a favor i 2 abstencions.vull destacar altre cop la inter-venció de la regidora no adscrita,Maria Teresa Munar, que va tro-bar lamentables dues coses: que elPP vulgui tancar Televisió deMallorca (segons declaracions delseu líder a les illes Balears), i queaquesta moció no fos presentadaper l’equip de govern de l’ajunta-ment, que ni tant sols recolzadaen la seva totalitat.

Precs i preguntes: les expli-cacions del batle ocuparenmés de mitja hora.

i ja a la recta final, es vaemproar el darrer punt, el dePrecs i Preguntes, que just en dirque la intervenció d’axsJ va ocu-par uns 10 minuts, uns 6 la delPsoe, i devers mitja hora les res-postes i explicacions del batle, japodeu entendre que en vulgui ferun resum resumit. He posat encursiva els quatre mots que resu-meixen, al meu criteri, les llar-gues i extenses explicacions delbatle. si voleu conèixer els de -talls, sempre sou a temps a visio-nar el vídeo, des de la nova webde la nostra revista.

axsJ: Fuites d’aigua potable:seria possible arreglar-les ràpida-ment? Fem lo que podem amb els

16

mel370:mis298 27/04/11 10:19 Página 16

mel i sucre

revisió de les Normes subsi -diàries: han passat quatre anys, i...res de res! arribarà a fer-hi res,l’ajuntament? Demà dematí vaiga firmar el conveni. Falten dosinformes que ja haurien d’estarfets, i aniré a cercar-los. Totd’una que tinguem tots els docu-ments farem l’aprovació provisio-nal: tot d’una. Abans de les elec-cions farem un ple extraordinariper aquest tema. Encara que siguiel dia abans de les eleccions.

i el catàleg de Patrimoni? Hiestem fent feina.

Casa de Cultura: Cada asso-ciació de sant Joan ja sap quinracó li toca d’aquest edificipúblic, per que el batle ja els hoha repartit. i ni tant sols esta fet elprojecte per la seva necessàriareforma. Quan el podrem veure?Hi ha un projecte presentat perfer-hi l’Escola de Música, un tea-tre, i un espai per ball i dansa,però el té el Consell.

a l’entrada per la carretera dePalma, des de Montuïri hi haviaun projecte de fer un passeig desdel poble fins al “revolt den Pa -go”, devora la rotonda, per comp-te del Consell de Mallorca. l’únicque havia de fer l’ajuntament eragestionar l’espai de pas endret de“sa Matança”. Perquè no se vafer? Jo desconeixia aquest projec-te, i vaig mirar de reactivar-lo,però va quedar damunt la taula.

Finalment, axsJ vol transme-tre a aquest consistori el senti-ment públic generalitzat que s’ha

passat aquesta legislatura sensefer res de res.

Psoe: expressant la sevasatisfacció per veure que s’hadesestimat un projecte urbanísticimportant al carrer de Mirador is’escaleta.

Pregant resposta a la sol·licitudque els partits polítics amb repre-sentació municipal tinguin a laseva disposició un espai públicper poder-s’hi reunir. És un pro-jecte important, i a la properareunió que facem en parlarem imos posarem d’acord.

Pregant el màxim respecte alsprincipis d’igualtat i concurrènciaen el cas de les convocatòriespúbliques de feina que dugui aterme l’ajuntament de sant Joan.Si voleu que facem cap modifi -cació a la darrera convocatòria,que encara hi som a temps,digueu-ho i la farem.

Pregant que es doni total priori-tat, sempre per igual, als treballa-dors locals en el cas de necessitaraportacions puntuals de ma d’obra,com és el cas del curs d’informàti-ca per adults que es fa a l’escola,amb un professor ex tern quanpodria ser del nostro poble.

Pregant que s’actualitzi la pà -gina web, que fa almenys dosmesos que no s’ha actualitzat Perventura sí que esta un poc aban-donada. La persona que ho du temolta feina.

Quants d’expedients sanciona-dors s’han obert en matèria d’in-

fraccions de trànsit, i quants sen’han resolt? Efectivament, s’hafet poca cosa. No s’ha retirat capcotxe, i desconec el número d’ex-pedients que s’han obert. A la pro-pera reunió duré la informació.

en el cas específic de l’ocupa-ció de gran part d’un carrer delbarri “d’es Camp” per vehicles enreparació o desmuntats i que sem-blen semi abandonats: s’ha fetalguna gestió, amb l’empresaripropietari del taller responsabled’això, per arreglar aquest tema?He xerrat amb ell per ventura deuvegades: se li ha demanat unavegada i una altra, i pareix que témolt bona intenció.

reiterant la pregunta, ja plan-tejada molts de pics, de si se pen -sa convocar la gent de l’agendalocal 21. abans que s’acabi lalegislatura. Es molt importantdonar una passa endavant, i vosdeman a tots que assistiu a lesreunions que se convoquin.

Quin és l’estat de la revisió deles Normes subsidiàries? Ja estacontestada d’abans.

sobre les converses ambl’associació de Jutges de Pau.s’ha concretat res més? No s’hafet res. Tornaran venir i seguiremparlant-ne

i els pressupostos 2011? Lasetmana que ve farem una altrareunió de feina.

acte seguit, el batle va aixecarla sessió. era tard i tothom frisavad’arribar a casa.

Sucursal de Sant JoanC/ Mestre Mas, 11Tel. 971 52 60 66 07240 Sant Joan

17

mel370:mis298 27/04/11 10:19 Página 17

meitat del segle XX, la majoria defamílies pageses eren gairebéautosuficients, ja que tenien pa icompanatge per a tot l’any. Pelque fa a la collita de ferratges,cereals, figues, garroves i altresproductes del camp, els conver-tien en carn mitjançant les engrei-xades de porcs o altres animals,cosa que aportava un valor afegit.Però de la mateixa manera quel’agricultura es va anar modernit-zant amb la nova maquinària agrí-cola i les noves tècniques de cul-tiu, també la ramaderia va anar

evolucionant i aparegueren lesanomenades granges de porcs, deconills, de gallines i altres ani-mals, al mateix temps que apare-gueren les fàbriques de pinsoscomposts.

Antoni Font Barceló, des Pujol

N’antoni des Pujol vivia alcarrer ramón y Cajal, 5, i elcorral de la mateixa casa sortia alcarrer al carrer Josep rossellóordinas i va ser allà on va muntaruna granja de gallines ponedores.va començar amb una petita mos-tra i les proves sortiren bé, demanera que es va animar aampliar el negoci i va adquirir lli-bres i fulls informatius especialit-zats en gallines poendores icomptava amb l’assessoramentd’un manescal.

Feia remeses d’unes tres-cen-tes gallines al corral i unes dues-centes damunt la sala. Cada any imig llevava les gallines velles irepoblava els galliners amb reme-ses de pollets d’un dia que lienviaven des de Barcelona; nor-malment als quatre mesos ja par-tien a pondre i als cinc ja estaven

mel i sucre

asant Joan, a principis delsegle XX, la majoria defamílies vivien de l’agri-

cultura i la ramaderia, a la qualdaven tanta d’importància que engeneral dedicaven més espai albestiar que a les pròpies necessi-tats. la majoria de cases antiguestan sols disposaven d’una cuina iun dormitori o dos per a la famí-lia; en canvi, per al bestiar tenienpallisses per a les bísties, solls perengreixar porcs, un porxo ambgàbies per als conills i un corralgran per a les gallines.

al corral de les gallines saoliahaver-hi la bassa, on dipositavenels fems de tot el bestiar i tambéles sobrances o residus de lacuina, incloent les aganadures iles gallines gratant gratant triaventot allò comestible i la resta dematèria orgànica es convertia enfemada, que era molt apreciadaper enriquir la fertilitat de la terradel sementer on sembraven leshortalisses o lleguminoses.

la bassa normalment soliaestar coberta per una enramada dellenya prima que s’emprava perfer foc al forn i també als fogonsde la cuina.

es pot dir que fins a més de la

converses

amb els

amics

AGrICulTurA I rAmADErIA Al SEGlE xx (xIII)

Aviram i conillsaNToNi sasTre “De sa BoTiGueTa”

Antoni Font Barceló.

AGÈNCIA DE SANT JOAN

Carrer Bellavista, 38 • Tel: 971 52 60 78

18

mel370:mis298 27/04/11 10:19 Página 18

en plena producció. arribava aarreplegar uns noranta ous percada cent gallines, mentre queamb les races no seleccionadescriades a Mallorca tan sols arriba-ven al setanta per cent de pro -ducció.

en Toni també comptava ambl’assessorament dels tècnics de lafàbrica de pinsos auxam, quealeshores tenia representació en lapersona de Joan Nicolau Grimalt,que tenia el magatzem al carrerMajor, just davant el portal del’església. en aquest magatzem, amés de pinsos, també serviencomplements alimentaris i algunsmedicaments recomanats pel ve -te rinari.

Tant de la comercialitzaciódels ous com de la de les gallinesque ja havien acabat la posta, se’n

cuidava n’antoni Ferriol Florit,casat amb na Margalida BouMatas, que tenien el magatzem alcarrer de Consolació, 6, i es dedi-caven a comercializtar productesde la pagesia, com hortalisses,fruites i aviram, que distribuïenper alguns mercats de Mallorca.

la granja de n’antoni va fun-cionar uns set anys, fins que hi vahaver una pujada molt forta delpinso i en canvi els ous es man-tengueren al mateix preu, demanera que en lloc de benefici hihavia perjudici i n’antoni vahaver de tancar la granja, tot i queencara diu que era una feina quefeia amb molta il·lusió perquè pas-sava gust de fer-la.

Cristòfol Ginard Gual

en Cristòfol va néixer a Mariade la salut el 28 de febrer de1946. Dia 18 de juy de 1972 es vacasar amb Catalina Font Barceló,sèbia, i passaren a viure a Palmaja que en Cristòfol exercia l’oficide sastre. Després de quatre anysvengueren a viure a sant Joan, ala casa del carrer de Consolació,10, propietat dels pares de naCatalina.

en Tòfol, de petit havia estatcriat a la pagesia i enyorava elcontacte amb la natura; al mateixtemps tenia una gran afició per lacria d’animals domèstics i tot ple-gat el va dur a muntar una granjade cria de conills. l’any 1976 vamuntar una granja a un solar del

mel i sucre

Camp que tenia dues bateries degàbies amb un passadís enmig iaixí podia accdedir fàcilment a laneteja de les gàbies i alimentaciói manipulació dels animals.Criava conills de raça california-na, més bé grossos, per a carn; engeneral són de color blanc i algunclapat de negre. algunes tem -porades n’arribava a tenir unstres-cents, que en estar fets, ambgà bies a posta, els entregava al’es corxador de llubí per al sa -crifici.

al començament, l’apotecariramon l’assessorava en lesmalalties i li servia els medica-ments, però després en Tòfol vafer un curset a valència perampliar coneixements referents albestiar que ell manejava.

Joan Nicolau Grimalt, va tenir la re -pre sentació dels Pinsos Auxam.

Antoni Ferriol Florit, comercialitza-va productes de la pagesia i tenia elmagatzem al carrer de Consolació, 6.

Ferreteria de Sant Joan

de 8:30h a 13h i de 15h a 20h

dissabtes horabaixa OBERT

c/ ramon llull, 12 • 07240 sant Joan

Tel: 971 52 65 33

19

mel370:mis298 27/04/11 10:19 Página 19

mel i sucre

a més de la granja de conills,en Tòfol també tenia una casetaanomenada son Pacs, al termemunicipal d’ariany, que haviaheretat de la família, i allà hi teniacabres, gallines, indiots i ànneres,tot de races mallorquines.

Quan l’escorxador de llubí vatancar les portes, en Tòfol va anarllevant els conills i va posar

20

coloms; va arribar a tenir-ne unesseixanta colles i venia els colo-mins a restaurants i a particulars.Na Catalina, la seva esposa,també l’aidava en les tasques dela granja.

el matrimoni d’en Cristòfol ina Catalina tengueren dos fills: enJaume i en rafel. CristòfolGinard Gual va morir el 18 d’abril

de 2005, quan tenia 59 anys d’e-dat.

Per redactar aquest capítol hemcomptat amb la col·laboraciód’antoni Font Barceló i deCatalina Font Barceló.

Cristòfol Ginard arreglant una gàbia. Cristòfol Ginard a la caseta de Son Pacs.

mel370:mis298 27/04/11 10:19 Página 20

mel i sucre

21

mel370:mis298 27/04/11 10:19 Página 21

mel i sucre

el substantiu Comuna identi-fica a Mallorca les terres quepertanyen a tots els veïns

d’una població. Generalment erenterrenys boscosos d’orografiaabrupta, terres marginals, marines,prats o aiguamolls, els quals erenaprofitats pels veïns per pasturar elramat, per a la fabricació de carbó ocalç, l’obtenció de grava, fusta, lle-nya i la caça. Cal dir que eren bénsque podien ser utilitzats per la co -munitat de veïns, però la titularitatera del rei. un tret comú d’aquestsespais, el qual posa de manifestl’expressat anteriorment, és la man -ca de documents que atestin oregistrin la titularitat a nom delcomú de veïnats o universitats deles distintes viles. Des de l’avior elsbéns comunals han estat objected’ocupacions il·legals (s’arrabassa-ven o canviaven fites per part d’al-guns confrontants) i abusos, ésforça eloqüent la següent dita popu-lar: Lo que és del comú, no és deningú. la fretura de terres i les difi-cultats econòmiques dels ajunta-ments, propiciaren que la granmajoria de pobles amb comuna,optessin per vendre-les generantnous establiments. altre motiu dela desaparició d’aquests espais foula llei de desamortització de l’any1855, promulgada pel ministred’hisenda Pascual Madoz, per laqual s’instava als ajuntaments adesfer-se’n dels béns propis i delscomunals. els pocs espais que res-taren ja en el segle XX sense es -tablir, estaven tutelats pels ajun -taments, els quals regulavenl’apro fitament econòmic mitjan-çant la subhasta pública (pasturat-ges, tala d’arbres, caça i fins i totels esclata-sangs).

1. LA COMUNA DE SANTJOAN

la Comuna de sant Joan jal’hem tractada en altres ocasions iel seu espai i límits, han estat, si fano fa, delimitats. el document quetreurem a rotlo a continuació, apor-ta noves sobre aquest espai comu-nal (extensió i propietaris confron-tants) i sobretot confirma el quehavíem exposat anteriorment, lamanca de documents que registrinla titularitat a nom del comú deveïnats o de l’ajuntament santjoaner.aquest document, del segle Xviii,és una capbrevació que es va dur aterme a sant Joan el 1777 dels alousdel convent de les monges de santaClara.1 entre les terres registradesconsta la Comuna de sant Joan, a laqual atorgaren títol nou:

Jesús Maria Joseph dirigant me, meaq. verba et opera in presenti

anno 1777

en la Ciutat de Palma del regnede Mallorca a onse dias del mes dejaner del añy del Nexament de nos-tro señor Jesuchrist mil setcents se -tanta y set. Devant de mi, Cris -thòfol Fonollar notari públic de ditaciutat y regne y testimonis infras-crits, attrobada personalment laMolt reverenda mare y señora soreleonor de Puigdorfila, abadessadel real convent de santa Clara deesta Ciutat de Palma, de cuyo cone-xement don fee, la qual ha dit yexpressat que per quant los Honorsregidors de la vila de sant Juan,tenan y posseyhexan una pessa deterra de tenor de vuyt quarteradas ymitja anomenada la Comuna dedita vila, scituada en lo terma de lamatexa vila, tinguda en alou y

directa domini del dit real conventde santa Clara, a mercé de lluismay presentació de fadiga de deu dias,francha e immune de tot gènero decensal, la qual confronta de unapart ab terras de don Pedro ol·lan-dis, de altre ab terras de BarthomeuBauçà, de altre ab terras de GuillemMas, de altre ab terras dels hereusde Jaume Fiol, de altre ab terras deFrancesch Bauçà, pelayre, de altreab terras de Joan Company, de altreab terras de Matheu rosselló, dealtre ab terras de Guillem Gayààlias reüll, de altre ab terras deantoni Portell, de altre ab lo Camíreal de la vila de sineu, de altre abterra del señor antoni Fiol, de altreab terra de Catharina Barceló, dealtre ab terras de Barthomeu Gayààlias reüll, de altre ab terras deGuillem Mas, de altre ab terras deramon Gayà, de altre ab terras delshereus de Martí Jordà, de altre abterras de Francesc Bauçà, pelayre,de altre ab terras de Joan Company,de altre ab terras de raphel Nico -lau, de altre ab terras de GuilemBauçà, de altre ab terras de JoanBou, de altre ab terras de CatharinaGual y de altre ab lo camí real dela present Ciutat de Palma. y comla dita vila de sant Juan no tengajust títol señeladament radicalmediant el qual posseyhesca la ditapesa de terra la Comuna, havent feta dit fi vàrias diligèncias, esto noobstante han fet present la antiga ypacífica possessió ab que ha estatsempre la dita vila de la dita Co -muna, per espai de molts anys senscontradicció alguna, per lo que hanfet present la fee del cadastre de larefferida vila, conforme certificatdonat per el doctor Pera Mayol,secretari de la matexa vila (...) y ab

investigació

Per leS terreS de la Comuna (i)

Ses Forques i el Molí d’en Foc

FraNCesC CaNuTo Bauçà

22

mel370:mis298 27/04/11 10:19 Página 22

mel i sucre

tot lo millor modo que de dret ly éslícit y permès, concedeix y fa ditsHonors regidors de la dita vila desant Juan en care que absents a esteacta haguts empero per presents yals seus successors en dit empleo yen son nom a la matexa vila, noutítol, nova gràcia y carta precària dela referida pessa de terra la Comu -na, situada, tinguda y confrontadacom de sobre queda expressat (...).

aquest sector de la Comuna fouconegut posteriorment com sesroques o ses roques del senyorMas i era la porció que restavasense establir dels antics bénscomunals. És terreny amb fortapendent i mal present, terres margi-nals que posteriorment es varenmargenar i s’aprofitaren per al cul-tiu arbrat. aquets béns comunalsforen adquirits per Magí Galméssalvà (1818-1869) Mussol, padrídel rector Mas. l’acta de compra-

venda s’efectuà el 19 de maig de1860, i la finca, de 9 quarterades, 3quartons i 41 destres d’extensió,fou subhastada per don Franciscode Madrid Dávila, jutge de Primerainstància d’Hisenda, en nom del’estat espanyol. Posteriorment, el15 de juliol del mateix any, a la salacapitular de l’ajuntament santjoa-ner, i a instàncies de l’administra-ció central, Magí Galmés va pren-dre possessori de les terres.2

2. SES FORQUES aquest genèric, localitzat pràc-

ticament a totes les viles de Ma -llorca, designa el lloc on s’aixeca-ren les forques per ajusticiar elsreus condemnats a mort. era unespai situat estratègicament a devo-ra els camins més transitats o enaccidents geogràfics de petita alça-da, junt als pobles i la seva funcióera exposar els condemnats a la

vergonya pública.3 Formava part,juntament amb la Mostra, el Cós, laComuna, la carnisseria o peixateria,els pous i abeuradors per al bestiar,la quartera per dipositar o vendregra, l’era comuna per batre elscereals, el forn comú, també ano-menat forn de puja o forn reial ialtres espais adients destinats aabastir les necessitats dels pobla-dors de les viles, dels elements co -muns –equipaments socioculturals,diríem actualment– que s’anarenconstituint a la nostra illa a partird’aquest nou model urbanístic pro-mogut per les ordinacions del reiJaume ii.

sabíem, per un document delsegle Xiv, que aquest lloc específicja existia a sant Joan:

“(...) al amat lo batle de la par-ròquia de sant Johan de sisneu oason lochtinent. saluts e dilectió.Proposat és estat devant nos perpart dels jurats e prohòmens de ladita parròquia que com per sentèn-cia del honrat batle de la Ciutat siastat penjat un catiu del honrat enBarthomeu sacoma, ciutadà deMallorques, prop lo poble de la ditaparròquia en hun puig d’en PereBricas, del vostro batliu habitador.e per assò sia stat a nos humilmentsuplicat per part dels dits honratsjurats o pro(ho)mens de la dita par-ròquia que lo dit catiu se deguésmudar e penjar en lo loch acustu-mat de la dita parròquia (...).”

el document que transcriurem acontinuació, un contracte de com-pravenda de terra del segle XiX,ens ha permès localitzar el topònim

Sobrassada pagesafeta amb porcs matancers

de Sant Joan

Carrer de la pau, 20 Sant Joan

sacaldera@sacaldera.com

tel. 971 52 64 30

horari de venda de 7 a 15 h

23

Forques. Font: L’homosexualitat a Mallorca a l’edat mitjana (1978) i Morts,

desgràcies i maldats a Mallorca (II) (2006).

mel370:mis298 27/04/11 10:19 Página 23

3. Pere Josep Gayà Juan (n.1805c) Foc. es va casar amb isabelMas, de Maria de la salut, i s’establía sant Margalida. Tengueren dosfills, Francesc i Josep Gayà Mas, elsquals perpetuaren el llinatge i elmalnom, d’origen santjoaner, queencara perdura en aquella vila.

Joan Gayà Foc, heretà el molí devent amb la mitat de les cases i laterra contigua a dita mitat de cases.el 1828 va canviar dites propietats aJoan roig oliver, per un quartó deterra situat al Pou des Prat:

Die ii mensis septembris annoa nativitate dominiMDCCCXXviii

en nom de Déu nostro señor yde la sua divina gràcia amén. sia atots notori y cosa manifesta comnosaltres Juan roig, fill de Juan yde Maria oliver cònjuges difunts,natural y vesí de la vila de santJuan, de una part y de altre Juan

2. EL MOLÍ D’EN FOC el comprador del molí i el bocí

de terra contigu, Joan GayàCompany (m. 1834c) Foc, registratal document transcrit anteriorment,era casat amb antonina aina Juan ivaren tenir tres fills:

1. Joan Gayà Juan (1797-1863)Foc. Fou missatge de Cugulutx, onmorí. es va casar tres vegades. Delsegon matrimoni amb antoninaaina Gayà Gayà (m. 1847c) des-cendeix la nombrosa branca delsFoc del carrer Bonavista: Foc o desa Botigueta-Curro; Foc-Brui; Foc-sitjar i Foc-Font.

2. Miquel Gayà Juan (n. 1798c)Maneta. Fou conegut com enManeta (li faltava un braç), matri-monià amb Catalina siquierMarroig (n. 1808c) i tengueren unafilla, Joana aina Gayà siquier (n.1840c). el 1868 estava domiciliatal carrer Belisari núm. 2.

ses Forques i pel que sembla, esta-va situat dins les terres de la Co -muna:

Die XiX mensis octobris anno anativitate domini MDCCCXii

en nom de Déu nostro señor yde la sua divina gràcia amén. sia atots notori y cosa manifesta com joJuan Compañy, fill del señorBernadí, chirurgià y de la señoraFrancina anna Barceló, cònjugesdifunts, natural y vesí de la vila desant Juan, de grat y certa sciència,líbera y espontànea voluntat ab lopresent públich instrument perpè-tuament valedor y ja may revocable(...) don, establesch y en emphiteu-sis perpetuo concedesch, cedesch yentrech a Joan Gayà àlias Foch, fillde Miquel y de Bàrbara Company,cònjuges difunts, natural y vesí dela matexa vila, present y abaixacceptant y a los vostros y que vol-dreu perpètuament un molí de ventab unas casas y una porció de terrade tenor de un cortó y mix o se veràlo que és, entre de nosaltres ja seña-da y fixada, que és des de el margede devant las casas en amunt ab loporxo prenint per llarg mirant a laComuna dihent las Forcas, denombre de dos cortons y tres hortsde terra situats en lo terma de ditavila en lo lloc dit el Colomer, tinguten alou y directe domini del realConvent y monges de santa Clara amercè de lluisme y presentació defadiga de deu dias, francha deantich censal (...) confrontan ditasterras y molí contiguo, ab laComuna, ab terra de rafel Nicolau,ab terra a mi remanent, ab terra deCosme Mas, moliner, [molí d’enBelos] ab terra de antoni Puig, fus-ter, [Ca ses Tronques] y ab terras deFrancesch Bauçà àlias Cotà, totasde las matexas pertinèncias (...).4

el molí de vent en qüestió, ubi-cat al paratge anomenat el Co -lomer, fou conegut com molí d’enFoc i posteriorment com molí d’enPrudenci. actualment és propietatde na Catalina Pocoví Mates.

mel i sucre

24

Sector del parcel·lari de l’Amillarament de l’any 1864 delineat per Pered’Alcàntara Penya. La parcel·la núm. 379, de 9 quarterades d’extensió, són lesrestes de l’antiga Co muna de Sant Joan.

mel370:mis298 27/04/11 10:19 Página 24

mel i sucre

Gayà, fill de Juan y de antoninaanna Juan, cònjuges vivents, natu-ral y vesí de la matexa vila: De graty certa sciència, líbera y espontàniavoluntat ab lo present públich ins-trument (...) fahim entre de nosal-tres certa permuta o concamvi delas infrascritas propietats en elmodo y forma siguent és a saber, jodit Juan Gayà, per el vostro cortóde terra que més avall me entrega-reu y permutareu, concamviy y per-mut amb vos dit Juan roig, presenta este acte y a los vostros y que vol-gueu perpètuament un molí de ventab sos arreus, ab mitat de casas yuna porció de terra contigua corres-ponent a dita mitat de casas, situaten lo terma i dita vila de sant Juan,tingut en alou y directe domini delreal convent y monjas de santaClara (...) confrontan dit molí, mit-jas casas y terra ab terra de antoniPuig, fuster, ab terra de MariaBauçà àlias Cotana, de altre ab lasComunas de dita vila, de altre abterra dels hereus de rafel Nicolau yde altre ab terra de arnau Gayà y ablas remanents mitjas casas y terradel dit mon pare, cuyo molí, mitjascasas y porció de terra tinch y pos-seyesc en virtut de donació a monfavor feta a contemplació de monmatrimoni ab antonina Juan, fillade ramon, per lo dit Juan Gayà,mon pare, ab acte dels deset agostmil vuitcens vint y un, en poder deGabriel sebater y riera, notari, y lodit mon pare dit molí, íntegrascasas y terra tenia y posehia en vir-tut de establiment a son favor entre-gat per dit Juan Company fill de

Bernadí ab acte en poder del notariinfrascrit als denou octubre milvuitcens y dotze (...) y per el con-trari jo dit Juan roig per el vostredit molí, mitjas casas y terra que desobre me haveu de permutar, con-camviy y permut ab vos dit JuanGayà y als vostros y que voldreuperpètuament un cortó de terrapoch més o menos de número demitja quarterada, situat en lo termade dita vila y lloch dit el Pou desPrat, tingut en alou y directe domi-ni del il·lustre señor marqués deBellpuig a mercè de lluisme (...)confronta dit cortó ab camí qui vaal predio los Caldarers, ab terra deantoni Barceló, ab terra de Juanaanna àlias virga y ab lo altre cortóde dit número a mi remanent, cuyocortó de terra fonch entregat a mi ya Francesc roig, mon germà entrealtres propietats per Francesc roignostron onclo en pago de la llegíti-ma paterna corresponent a nostronpare de qui som successors (...).5

Posteriorment, el 1841, el molífou adquirit pel montuïrer JoanPocoví: “1841, agost 13. un moli-no de viento, con sus arreos, unaporción de tierra contigua de exten-sión de 8 l y mitad de casas demayor numeros sitos en el lugar lla-mado el Colomer, tenidos en alodiodel convento de santa Clara, libresde censo antiguo, pero conobliga-dos al de 6 sueldos alodiales inqui-tables al mismo convento el dia 25de diciembre de cada año, tienen laobligación de prestar dicho censo alos herederos de Guillermo Nicolaupor tierra de las mismas pertenen-

cias. y a más de 8 l al fuero de 3 %anuales el dia 25 de noviembre alos transferentes. linda con baldios[llegiu sa Comuna] de dicha villa,con tierras de rafael Nicolau y conla de arnau Gayà. vende MiguelCompany, hijo de Juan y Catalinaa. riutort. Compra Juan Pocovíhijo de andrés i Pedrona Mirallesde Montuïri.”

els béns del moliner JoanPocoví Prudenci, registrats amb elnúm. 879 a l’amillarament de l’any1864 són els següents: una fincaanomenada la Comuna, H-113, de 2quartons i 12 destres d’extensió(aquets 12 destres estaven plantatsde figueres de moro). una casa ales foranes del poble (és la mitjacasa del document adduït anterior-ment, situada vora el molí). unmolí de vent fariner i un ase desti-nat a les tasques agrícoles.

3. EL PARATGE MOLÍ D’ENFOC / ES MOLÍ

el molí d’en Foc, tot i estarsituat al paratge anomenat el Co -lomer o la Comuna, aviat va donarnom a les terres dels encontorns.ambdós topònims els trobam regis-trats a sengles documents de com-pravenda de terres: 1851, agost 11.Catalina Company, filla de Joan ide Catalina aina riutort, vesina dePetra, ven a arnau Gayà de santJoan, un quartó i mig de terra, situatal paratge anomenat Molí d’enFoc, alou del convent de santaClara, lliure de cens. Confrontaamb terres de Joan Gayà Foc, deGuillem sastre i antonina Jordà.

25

OFICINA 0041

c/ de Palma, 16

Sant Joan

Tel.:

971 858 514

971 858 521

mel370:mis298 27/04/11 10:19 Página 25

26

C-379 del parcel·lari, la Comuna, tenia 9 quar-terades, 3 quartons i 3 destres d’extensió i esta-va classificada com monte bajo.4. Hem de recordar que les execucions públi-ques han estat vigents a Mallorca fins a les dar-reries del segle XiX.5. Transcripció de Joan Muntaner (1941-1947). a Documenta, pàg. 232.6. arM, protocol N-216, f. 513, notari GabrielNadal.7. encara que no ho hem pogut constatar docu-mentalment, la seva esposa, probablement siafilla de Miquel Mas, fill de Francesc, naturalde Maria de la salut i arrendador o conductorde sa Bastida el 1793. ambdós, pare i fill, ten-gueren arrendades a la vegada i durant moltsanys les possessions de sa Bastida (sant Joan),son Tei (sineu) i s’alqueria Blanca (santaMargalida).8. vegeu: Canuto Bauçà, Francesc (2010).“Quatre mots sobre el vi giró.” a Mel i Sucre,núm. 359, pàg. 16-19. sant Joan. 9. arM, protocol N-232, f. 130, notari GabrielNadal.10. arM, Comptadoria d’Hipoteques, reg.493, f.2411. arM, Comptadoria d’Hipoteques, reg. 492.12. arM, Comptadoria d’Hipoteques, reg. 493.13. Miquel Company riutort (n.1801c)Barber, casat amb Joana Maria Mayol Fiol(n.?), estaven domiciliats en el carrer Majornúmero 28 (actualment número 80). era pro-pietari de 28 quarterades de terra. una fillad’ambdós Francina aina Company Mayol(n.1830c) Barbera, es va casar amb sebastiàsoler Terrassa (n. 1834c) de llorito, estavendomiciliats el 1903 al carrer Belisari núm. 13.

4. CLOENDAels documents notarials, sobretot

els que consignen les capbrevacions,les compravendes i les transmis-sions de terres són una bona fontd’informació toponímica, ja que amés de registrar el noms de les fin-ques i el paratges on estan situades,consignen també els noms dels pro-pietaris o els topònims de les finquesconfrontants. Ho hem volgut exem-plificar amb aquest grapat de topò-nims exposats anteriorment, algund’ells actualment desapareguts: laComuna, el Colomer, el Molí d’enFoc, el Molí i sobre tot, el dissuasiui escarrufador, ses Forques, el qual,tot i que intuíem que existia, noméss’ha pogut recuperar a través de ladocumentació.

NoTes1. arM, protocol 5803, f. 347, notari CristòfolFonollar.2. arM, Comptadoria d’Hipoteques, reg. 495,f. 60.3. Transcripció de ramon Gayà Galmés(1941-1947). a Documenta, pàg. 476. l’a -millarament de l’any 1864 registra amb elnúm. 541 els béns de Magí Galmés. la finca

amb el nom, es Molí, l’amilla-rament de l’any 1864 registra lafinca H-112, de 60 destres d’exten-sió (vegeu parcel·lari). el seu pro-pietari era Bartomeu Miralles i albocí s’hi localitza la meitat d’unacasa. l’altra meitat era la del moli-ner Prudenci. Hem localitzat l’actade compravenda d’aquestes terres:1841, setembre 25. un quartó deterra amb corral i forn en el llocanomenat el Molí. Confronta ambles terres d’arnau Gayà, CosmeMas i antoni Puig. ven MiquelCom pany fill de Joan i Catalinariutort a Bartomeu Miralles, fill derafel i Catalina Mayol. el venedorde la finca era Miquel Companyriutort (n.1801c) Barber, terrati-nent, germà de Catalina Company.un dels confrontants del bocí, an -toni Puig ramis, natural de sen -celles, avantpassat de la famíliaTronca, era el propietari de la peçade terra D-400 anomenada es PouComú (Ca ses Tronques).

Sector del parcel·lari de l’Amillarament de l’any 1864 delineat per Pere d’Alcàntara Penya.

mel370:mis298 27/04/11 10:19 Página 26

mel i sucre

27

Fa quasi 33 anys que estàvigent la Constitució es -panyola de 1978. al seu

article 16 estableix, a més deldret fo namental a la llibertat reli-giosa, que cap confessió o religiótendrà caràcter estatal (és a dir, al’estat espanyol no hi ha cap reli-gió oficial).

aplicat aquest precepte a l’àm-bit municipal de sant Joan, es potafirmar que els regidors de l’ajun -tament –que representen a tot elpoble– haurien de ser neutralsdavant les diverses confessionsreligioses i, per tant, pens que enqualitat de representants del poderpúblic s’haurien d’abstenir de par-ticipar presidint actes eminent-ment religiosos com les festes delQuart Diumenge o la Pasqua.

això no significa que aquestaneutralitat derivada de la laïcitatde l’estat, impliqui la prohibicióabsoluta que els regidors partici-

pin en manifestacions religioses.al contrari, pens que ho poden fera títol particular en ús de la sevallibertat religiosa i fins i tot a títolinstitucional si son convidats aparticipar-hi –en aquest cas, dis-cretament, i sense presidir elsactes situant-se en les primeresbancades o al centre de proces-sons– per una determinada con-fessió o religió, compartint lafesta religiosa i l’alegria d’unimportant grup de veïns.

en tal sentit, no cal oblidar quela mateixa Constitució afegeixque els poders públics han detenir en compte les creences de lasocietat espanyola i han de mante-nir les corresponents relacions decooperació amb l’església católi-ca i les restants confessions.

Per coherència amb l’anterior-ment exposat i amb les meves con-

viccions cristianes: en primer lloc,a títol particular, durant aquestasetmana santa de 2011 he partici-pat en diverses celebracions reli-gioses, si bé m’he abstingut de pre-sidir-les en qualitat de regidor; i ensegon lloc, també a títol particular,sóc i seguiré essent membre delConsell Parroquial de l’església desant Joan en tant el rector no dis-posi el contrari, en ús de la mevallibertat religiosa i en no existir capprecepte del Dret canònic o delDret administratiu que ho impe-deixi.

Com diu el “lumen gentium”,els feels han d’aprendre diligente-ment a distinguir entre els drets iobligacions que els corresponenper pertànyer a l’església i aquellsaltres que els corresponen commembres de la societat civil.

abril 2011

opinióActes religiosos:

participar sí, presidir noFreDeriC FeBrer ColoMiNa

mel370:mis298 27/04/11 10:19 Página 27

mel i sucre

28

mel370:mis298 27/04/11 10:19 Página 28

mel i sucre

29

mel370:mis298 27/04/11 10:19 Página 29

mel i sucre

Na rosa Marina Ten va néi-xer a Mendoza – argen -tina fa 49 anys. Fa 3 anys

que viu a sant Joan. està casada ité un fill i dues filles.

-Quin és el motiu que te va dura viure a sant Joan?

-Únicament l’econòmic. allàera impossible viure, el que gua -nyava no bastava per menjar l’im-prescindible.

-Per què a Mallorca?-el meu fill vivia a sant Joan

feia 5 anys i me deia que amb elque jo treballava allà, aquí podriaviure millor i a més estalviar. Detotes formes per a noltros espa -nya era un somni, els nostres pa -drins eren valencians i el meupare i els meus germans sempredesitjaven conèixer la terra delspadrins. l’àvia Modesta Hernàn -dez ens parlava molt de valència.

- Ja has pogut anar a valència?-No, només he anat a Barce -

lona, per qüestions dels papers.Però pens anar-hi al proper viatge.

-És difícil deixar la teva terra?-Jo som molt decidida. sabia

que venia per a sempre ja quevaig vendre l’únic que tenia queera la meva casa, per pagar els bit-llets del viatge. Però tenia elsuport del meu pare que estavamalalt i quan li vaig dir que parti-ríem junts cap a espanya es posàmolt content, ja que ell patia persi el deixava tot sol i malalt. Jo eraconscient que si venia, les mevesfilles s’arrelarien a Mallorca i notornaríem a viure allà.

-el teu marit també pateix unamalatia que ja tenia allà, es que noteníeu seguretat social ni les aju-des que necessiten les personesmalaltes?

- en teoria a argentina hi hatot el que hi ha aquí, però a la

pràctica no és així. Per exemple:hi ha sanitat Pública però sinecessites un especialista l’has depagar, les medecines també. larehabilitació, que és el que elmeu marit necessitava també s’hade pagar. la pensió de invalidesano arriba a res. l’educació elmateix. Després hi afegeixes queel que guanyes en un dia no bastaper un quilo de patates, ja mediràs com es pot viure allà?

-Com te vares sentir a l’arriba-da aquí, vares tenir dificultats?

-Tenc una experiència moltespecial, quan feia un mes queérem aquí el meu pare va morir.la gent de sant Joan se va oferirper ajudar-me i això no té preu.He tengut la sort de trobar gentmolt bona.

-Quina diferència trobes en laforma d’ésser dels mallorquins iels argentins?

-els argentins som molt pom-posos. una altra cosa que és dife-rent és que allà els joves es casenmolt prest. És normal que lesjoves de 16, 17 i 18 anys ja ten-guin un fill o dos. aquí la gent téels fills més tard.

-algú t’ha retret que robau elsjornals als mallorquins?

-si, només una persona desant Joan m’ho va dir. Jo li vaigcontestar que només fèiem el quehavien fet el segle passat el ma -llorquins que anaren a l’argen -tina. No me va contestar.

-Què has fet per integrar-te asant Joan?

-a més de treballar tot el quepuc, he anat a classes de català.Comprenc quasi bé tot d’una con-versa, però me costa molt parlarcatalà en públic. ara vaig a clas-ses de informàtica.

-són molt religiosos a argen -tina?

-sí, principalment catòlicspracticants. També hi ha testimo-nis de Jehovà.

Moltes gràcies rosa, és unplaer poder parlar amb una perso-na tan coherent com tu.

entrevista

Un cafè amb na Rosa Maria Ten

CaTaliNa lluïsa Gayà

30

el personatge:Miquel Ferriol Company,

el sen Pericàs

4

el món tradicional: el bestiar de cabestre

4

i les seccions habituals: resum de l’any agrícola,

l’hort del padrí...

mel370:mis298 27/04/11 10:19 Página 30

mel i sucre

anàrem al castell d’alaró. una excursió ben clàssica però sempre recomanable, per la presència imposantd’un dels grans castells roquers de Mallorca, per la panoràmica damunt tot el pla de Palma i la seva badia, lavall d’orient, el puig bessó d’alcadena, els massissos d’alfàbia, el Massanella... Tampoc no ens vàrem volerperdre la cova de sant antoni, una gran balma penjada als espadats del castell. Com que l’eixida no era gairecomplicada, s’hi varen apuntar un bon estol de joveníssimes promeses de l’excursionisme santjoaner que s’hopassaren d’allò més bé.

excursionsEl castell d’Alaró

FraNCesC X. MoraTiNos JauMe

31

mel370:mis298 27/04/11 10:19 Página 31

mel i sucre

En Betlem per l’Ultra Trail Serra de Tramuntana

alBerT, es Col·leGa

l’ultra trail serra deTramuntana és la cursade muntanya més dura

que es pot fer a Mallorca. Parteixd’andratx i arriba a Pollença,superant una distància de 106 Kmi un desnivell acumulat de 5000metres. enguany, dins els 250participants, en Betlem va dur elnom de sant Joan de punta apunta de Mallorca.

Com a entrevistador t’he defer una pregunta personal...durant el vespre que vas estarcorreguent tot sol per la serra isenties el renou dels picarols deles ovelles, te varen venir desitjossexuals animals pensant amb lallana suau i tova?

a la 1 de la nit quan duia unahora de carrera intuia que hauriad’apretar molt, i que la carreraseria dura però a més a més es vaafegir un virus de panxa, queaquest sí que me va fer apretar deveres, la llana suau i tova sí que lavaig anyorar però la ovella...

Que et passava per el cap a les5 del dematí quan quedaven tantsde Km per correr i sofries amb elvirus de panxa?

Quan veia que no milloravavaig arribar a pensar que hauriad’abandonar la cursa fins que aDeià (10 del matí) gràcies a l’as-sistència mèdica, vaig notar unamillora i vaig poder continuar.

Han passat 10 hores de carrerai estas 15 km més enrera del quetenies plantejat...

a partir d’aquí comença unacarrera nova perque, pas d’anardins els 30 primers, a estar situatmés enllà del 150. l’objectiu ésara, arribar dins les 24 hores delímit que ens dóna la organit -zació.

32

aquest canvi d’ objectiu és ensi mateix un fracàs?

eh... (beu dos glops de cerves-sa abans de contestar) un fracàspodria ser no haver partit desprésde dur un any pensant en aquestacursa...

un fracàs podria ser entrardins una soll esperant dormir afe-rrat a una trutja i que t’agafi elverro per donar-te amor....

lo important és que hi haguiamor... mira... a una cursa de llar-ga distància arribar és una passa-da, tio... atura’t a pensar per unmoment el que significa 20 horesseguides correguent, sense aturar,sense dormir...

Com és que un dia te passa pelcap correr una cursa de llargadistància?

Quan anam a escalar ja m’a-graden més les vies llargues decontinuitat enlloc de les vies cur-tes i explosives, ja quan competiaa trial disfrutava de les carreres debastantes hores, als 18 anys vaigcorrer la primera mitja marató...la resistència física i mental és lameva manera de viure l’esport.

resistència física o resistènciamental... quina és més important?

la mental és més importantque la física... be... si no tenguésles cames no podria correr.

Per cert, tu no tenies un genollmig mutilat?

el genoll com que sabia quetanmateix no li faria cas va deci-dir engatar-se tot sol i no donarpus problemes, almenys durant lacursa.

esports

mel370:mis298 27/04/11 10:19 Página 32

mel i sucre

33

i si un dia el genoll enllocd’engatar-se i portar-se be deci-dís passar de tu què faries?...com serà en Betlem quan nocompe teixi?

veig molt enfora l’hora de nocompetir... si qualque dia elgenoll m’impedís competir cerca-ria un altre esport en el que elgenoll no fós tan important.

Me passen per el cap maneresmolt sexuals d’estar de genolls...

Meam... no me referia a n’ai -xò... continuu... potser practicariaun altre esport però no me fariaenfora del món de la muntanya...potser com a organitzador...

vegent que no vols emprar totel potèncial que té estar degenolls... i que el vols dedicar al’esport... Quina és la pròximaaturada del tren, quin és el pròximobjectiu?

la pròxima estació es la ultraTrail de l’aneto per aconseguir 3punts que sumats als 3 punts quem’ha donat acabar la serra....meduran al destí del tren que és par-

ticipar a la ultra Trail del MontBlanc 2012.

Tots aquests objectius defutur no serien possible si no

haguessis acabat aquesta primeracursa i sé, perque m’ho han con-tat, que hi ha hagut molta gentempenyent-te...

Xerrant d’empenyer.... no araen serio.... hi ha hagut molta gentque ha estat al meu costat i totsells han fet que tengués l’anim perarribar on he arribat, i durant lacursa va ser un luxe fer part delcamí amb en robert, en Carritxó,en Pallasso i en Gorfes (els meuspares varen venir a veure’m pas-sar per Deià i a l’arribada a Po -llença) i el luxe més especial vaser tenir na Joana devora duranttota la cursa, dia i nit.

Per fer aquest escrit ensvarem asseure amb dues birres idos cocarrois, varem xerrar delque varen ser aquells dos dies idesprés les varem posar perescrit en forma d’entrevista, enBetlem diu que l’entrevista haestat més dura que l’ultra Trail,jo he de dir que haguès preferitque me duguès una ovella xupa-dora de la muntanya.

mel370:mis298 27/04/11 10:19 Página 33

mel i sucre

La primavera ja s’ha ensenyoritdel tot. una serp –en realitat unaserpeta de dos pams i mig- pujaper una paret que el sol ha encalen-tit. Ho trob prest per veure aquetsanimals deixondits, però ahir javaig veure un estol de ratapinya-des. la serp en ser prop d’un forathi entra. i en surten escapats, atota, tres dragons, espaordits, dosde grossets i un menudetxo. Que -den aturats a un metre del forat,per on guaita el cap de la serp fentcom a badalls, o estiraments de lesmandíbules, devia haver d’entre-nar les seves barres.

*

M’atur a comprar pa. Hi ha coaal forn. “Pareix que ho regalen!”diu na Joana Gutza. “Com estàs?”li deman, havia sentit a dir que lihavien adreçat l’esquena; “Metorna a fer molt de mal, dillunsprovaré amb acupuntura, quem’han dit que fa miracles”.“Joana, i has tornada ben blancade cap!”, l’escomet n’elionor deson superó. “No hi he tornada, jaho era. Me tenyia, però me vaigvoler veure amb so meu color iaixí som”. la fornera, amb elscabells d’un coloret avinagrat, licontesta: “Jo ni drogada, me vol-dria veure blanca...”. Toquen lescampanes, és tocar de mort. “Quiés?”. “Madò antònia de CanXulatí”. “vaja!” dic. Devia tenirprop de cents anys. solia seuredins la botiga i així s’entretenia,jo li movia conversa. ‘Com vostrobau?’ ‘Qui ets?’ era quasicega, ‘ahh... idò estic bé, ja hoveus, tenc poc gastos, i com quecobr de s’estat, encara no he ten-

gut temps de gastar-ho tot, i esmes s’acaba i ja me tornen a abo-car sa paga, què puc dir...?”.

*

El tema de la tertúlia al cafè ésla terra roja. “Ha plogut fang”.“o pols vermella, voldràs dir, quese fa fang amb s’aigo”. “vaig sen-tir a dir que era arena des desertsd’àfrica, que es vent l’empenyiacap aquí”. “idò què te pensaves?Que aquí no arriben també cosesde fora? Que no vos n’enrecordauquan vengueren els tords contami-nats per s’explosió de Txernòbil?”“sí, però vengueren ells, no elsdugué es vent”. “es vent no sabemencara si en dugué de radioactivi-

tat... com això de pel Japó”. “Jo,vos he de ser franc, en vaig men-jar de tords. i molts dels qui encaçaren també”. “Jo els miravaben mirats i, sa veritat, pareixienben sans”. “ara diuen però queaixò de lo ‘nuclear’ va per dedinsi surt al cap de molts d’anys”. “enfi: morir màrtir, morir fàrtir”. “Jaho pots ben dir, ‘val més morird’un rot que d’un badall’. i que noés ver?”.

*

Don Jaume seu a una taula,com cada dia, examinant de primcompte els diaris. vaig sentir con-tar a mon pare, ara que s’acosta lasetmana de la Passió, un fet suc-

dalt

del turó

Apunts del Pla, amb serp i anell

CliMeNT PiCorNell

34

EL FORN DE CAN MATEU I CAN TRONCA DOS LLOCS QUE AMAREN D’hISTòRIES QUOTIDIANES EN CLIMENT.

mel370:mis298 27/04/11 10:19 Página 34

mel i sucre

ceït de Don Jaume. Don Jaumealzina Poll havia estat lliberal idurant la postguerra anava als ofi-cis de setmana santa, més pel quèdirien que no per les seves convic-cions. un dia el predicador de laQuaresma, el ‘coremer’, posava enmarxa els seus recursos retòricsdamunt la trona: ‘Qui vol anar alcel, que alci es braç!’ Tothom el vaalçar, manco don Jaume. el predi-cador el va afinar i li digué ambveu retronadora: ‘i vos? Que no hivoleu anar al cel?’ Don Jaume, ques’havia condormit, en veure tantade gent amb el braç aixecat, res-pongué: ‘sí, però volia esperar unaltre viatge, que aquest, per lo queveig, anirà molt ple’. Té norantavuit anys, el cap clar, i ara ja no vani a l’ofici de Pasqua.

*

En Toni Corcat, gesticula molt.l’amo en Biel Garavell li afina unanell a la mà. “Toni, i dus un bonanell. No el t’havia reparat”. “idò,sí. el m’ha fet es ferrer de Maria,és un anell per ses morenes. Diuenque si el dus posat te fugen”. “Deuser ver?” “Jo no ho sé, però esticrabiós i com que en Miquel de sonGarrintxó el se posà i al cap dedues setmanes anava més contentque un gínjol, ho provaré”. “Nosabia que el ferrer de Maria tengu-és aquestes virtuts”.

*

Partesc cap a Son Sec. un amics’ha arreglat la casa. el lloc ésmagnífic. el camí no sembla delPla. Travessa pinars, garrigues ialzinars, sense veure més queaixò, pinars, garrigues i alzinarsamb murteres i arboceres, enfi-lant-se per amunt, fins a la casa,des d’on es divisen les duesbadies del nord de Mallorca. unpoc més amunt hi ha una capelle-ta. un avantpassat, capellà, hideia missa, les males llengüesconten que pujava en carro pelcamí i la criada a peu, per un tira-ny, i romanien aquí dalt un parellde dies… cadascú que ho inter-preti com vulgui. la casa és comun casale de la Toscana, amb elfrontis d’aquell color avinagrat,amb hortènsies gegants, glicinesmorades a punt de florir i unespèrgoles amb aquesta falsa parraque ara treu les fulletes verdesque tornen vermelloses abans decaure. Té una bona pinacoteca, elsquadres tancats dins una habitacióque és un búnker; quan arriben elspengen i quan se’n van els tornenamagar. Tot el que té valor s’ha detancar o t’exposes a qualsevolrobatori. a Mallorca, a les casesde camp, has d’estar ben protegit.

*

El meu amic pareix de poble.Ho és. vull dir però que té laimatge, volguda i cercada, deroter. sembla més vell del querealment és, per com va vestit, per

les sabates, unes xiruques moder-nes. Però ha viscut a anglaterra,parla bé anglès i alemany, discu-teix amb propietat i amb un dis-curs ben estructurat. No es veuben bé quins són els ‘regals’ queli ha fet la vida. a no ser per laforma en què a vegades baixa elsulls i queda mut, sense dir absolu-tament res, una bona estona. Hepensat si era per ser de la famíliade son sec. Hereu del seu concoen Pep, de son sec, que fa moltsd’anys tengué un ‘pronto’ fatal.el conco, de jove, s’enamoràd’una al·lota molt guapa, peròmolt pobra. la deixà prenyada is’hi hagué de casar. No visquerena la possessió amb els pares, ana-ren a viure una casa del poble. lamare d’ella hi anà a ajudar des-prés del part i el dia que se’ntornà, en Pep estrangulà la nineta.l’endemà l’enterraren, tornantdel cementeri s’aturà al casino abeure i allà mateix els civils l’en-grillonaren. Primer va estar tancata la presó de Ciutat, llavors a unpenal de la Península i, més tard,el tornaren. la seva germana esta-va empegueïda de dur-li menjar ihi enviava uns veïnats. Quan l’ha-gueren amollat, per Palma, cerca-va dins el fems i dormia pels por-tals o davall els porxos, no tornàpus pel poble. va morir un vesprea un carreró, darrera la seu. Ningúva saber mai què li havia passat pelcap per fer una cosa tan criminalcom matar sa filleta. Però així hesentit contar que va ser.

PLANTERS

ORNAMENTALS

NICOLAU

Producció i comercialit-

zació de plantes i plan-

ters ornamentals i hortí-

coles

e-mail: plant.nicolau@teleline.esTel.: 971 56 03 46Fax: 971 56 07 19Cra. de vilafranca, km 3

Fusteria en generali mobles de cuina

Carrer dels Molins, 4 • Tel: 971 52 63 85

35

mel370:mis298 27/04/11 10:19 Página 35

mel i sucre

Comentari al mes de març: Continuam amb la tendència,

que ha presentat fins ara el 2011,de temperatures mitjanes lleuge-rament més elevades que lesregistrades l’any passat. la tem-peratura mitjana del març ha aug-mentat en 6 dècimes respecte a ladel març de 2010. el gràfic detemperatures del març de 2011mostra un increment progressiudel valors d’aquestes des de l’ini-ci a final del mes, amb petites des-viacions d’aquesta línia ascendenten alguns dies. a excepció delscinc primers dies del mes, els mésfreds, els valors mitjans de la tem-peratura s’han establert al llarg dela resta del mes a la franja queoscil·la entre els 10 i els 15 ºC. sicomparam el març d’enguany ambel del 2010, el març de l’any passatva presentar una oscil·lació moltmés alta en els valors de la tempe-ratura (entre 0 i 23,1 ºC). en canvi,enguany, el recorregut ha estatmolt menor, dels 5,7 als 21,4 ºC.

Ha plogut en aquest mes uns40 mm, pràcticament igual que enel març de 2010. els dies de plujaes concentraren a principis i amitjan mes. entre els dies 12 i 14es va recollir més de la meitat dela precipitació del mes. Final -ment, també varen caure quatregotes els dos darrers dies.

la humitat mitjana s’ha man-tingut elevada, malgrat la pujadade les temperatures, del 77,19 %,quasi bé igual a la del febrer isuperior a la del març de l’any

meteorologia

Dades de l’estació meteorològica del CP Son Juny

JoseP roiG

ABRIL 2011 (fins a dia 23)

Temperatura mitjana 16,1 ºCTemperatura més alta 26,3 ºC (dia 9)Temperatura més baixa 9,6 ºC (dia 17)Pluviometria 5 mm i (0,8 mm rosada)Velocitat mitjana del vent 6,7 Km/hVelocitat màxima del vent 53,1 Km/h (dia 4)Direcció del vent predominant E-SEEvaporació mitjana (evaporímetre Piché) 4 ml/dia

MES DE MARÇ 2011 2010

Temperatura mitjana 11,8 ºC 11,2 ºCTemperatura més alta 21,4 ºC (dia 31) 23,1 ºC (dia 20)Temperatura més baixa 5,7 ºC (dia 3) 0 ºC (dia 10)Pluviometria 39,8 mm 43,7 mm

(0,4 mm rosada)Velocitat mitjana del vent 8,2 Km/h 8,4 Km/hVelocitat màxima del vent 72,4 Km/h (dia 1) 74 Km/h (dia 3)Direcció del vent predominant E-SE O-NOhumitat mitjana 77,19 % 73,33 %Pressió mitjana 1017,9 mb 1016,54 mbEvaporació mitjana (evaporímetre Piché) 2,1 ml/dia 2,7 ml/dia

PARC SOLAR FOTOVOLTAIC DEL PAVELLÓ MUNICIPAL DE SANT JOANANY 2011

Radiació solar Energia generada Radiació/ Tª mitjana Diòxid de carboni Petroli que es (Wh/m2) (kWh) Energia plaques (ºC) no emès (Kg) necessitaria (litres)

GENER 66579 5540 12,02 10,7 6094 1385FEBRER 87842 7220 12,17 12,8 7942 1805MARÇ 114202 8982 12,71 14,5 9880 2246

36

EVOLUCIÓ PERÍODE 2008-2011

Temperatura mitjana

2011 2010 2009 2008

GENER 10 9,7 9,8 11,8FEBRER 10,7 10,4 9,9 11,4MARÇ 11,8 11,2 11,7 12,3

passat. s’han produït al llarg delmes diversos dies de boira i rosa-da matinals, productes d’aquestahumitat de l’aire. l’evaporació,en contraposició, ha seguit en unvalor bastant baix, 2,1 ml/dia,valor inferior al que observàremen el març de 2010, de 2,7 ml/dia.

la velocitat mitjana del vent haestat de 8,2 Km/h. al llarg del meshi ha hagut més d’una tercera partdels dies en què la velocitat mitja-

na ha superat els 10 Km/h. lavelocitat màxima, de 72,4 Km/h itambé la velocitat mitjana més ele-vada, de 20,6 Km/h, es produïrenel dia primer del mes. la direcciópredominant s’ha establert entrellevat i xaloc (e-se).

Comentari al mes d’abril: el mes d’abril fins a arribar a la

setmana de Pasqua va presentar untemps estable amb temperatures

mel370:mis298 27/04/11 10:19 Página 36

mel i sucre

kWh més que en el febrer, conse-qüència d’una major quantitat deradiació solar. observam per altrapart, que es precisa cada cop mésradiació solar per generar un kWhd’energia (de 12,02 Wh/m2 delgener hem passat als 12,71 Wh/m2

del març). aquest factor s’ha derelacionar, probablement, amb latemperatura; a mesura que aquestaaugmenta, disminueix el rendi-ment de producció de les plaques.

bastant elevades, quasi estivals enalguns dies, amb màximes supe-riors als 20 ºC. el dia 9 el termò-metre arribà als 26,3 ºC. a partirdel dia 15, s’inicià un canvi queens va dur una baixada de les tem-peratures i un temps més inestablei amb cels més ennuvolats. Peròles precipitacions, de poca intensi-tat, no es presentaren fins al diven-dres sant, en què es recolliren uns4 mm, i el dissabte de Pasqua, oncaigueren quatre gotes a la part deldematí. aquestes pluges, però, noafectaren en el nostre poble elsactes religiosos i culturals progra-mats per a aquests dies. el meteorque molestà més, especialment eldijous i divendres d’aquesta set-mana, fou, en canvi, el vent.

l’augment de la intensitat de lallum solar i de les hores diürnes,juntament amb el predomini detemperatures més suaus i un grauelevat d’humitat a la terra, ha fetque els cultius i també herbatgehagi crescut de manera considera-ble i inundat de verd camps i vore-res. aquest bon temps convida ja ala sembra de plantes d’estiu: toma-tigueres, pebrers, alberginieres,...els arbres i plantes de fulla cadu-

cifòlia amb aquest canvi estacionaltornen retreure i tot un món multi-color de flors de variades formes iaromes vesteix la natura davant lanostra mirada. També la fauna,d’insectes, de rèptils, d’amfibis,...que fins ara romania en letargiahivernal, es desperta i es suma aaquest esclafit de la vida.

Comentari al parc solar: en el març s’han generat 1762

Si qualcú té imatges de fenòmens meteorològics de Sant Joan i les envia al correu meli-sucre@premsaforana.cat les publicarem a aquesta secció

Miquel Pastor.

37

mel370:mis298 27/04/11 10:19 Página 37

mel i sucre

Sant Joan

i els

santjoaners

Imatges per al recordaMaDor De sa Plaça, aMaDor Passol

Fotografia 1: Façana d’una casa del carrer Major de sant Joan, totalment empaperada de propaganda electoral, a una de lesprime res eleccions democràtiques, a finals dels anys setanta. aportació fotogràfica: antoni sastre “de sa Botigueta”. Fotografia2: Míting del Partit socialista de Mallorca, a la plaça Nova, amb el capellà i escriptor Jaume santandreu, l’amo en Pep estelrich“Turricano” i en Joan sastre “Marió”, a principis dels anys vuitanta. aportació fotogràfica: antoni sastre “de sa Botigueta”.Fotografia 3: Grup de santjoaners simpatitzants del partit polític de l’uCD, amb el seu líder, fundador i expresident del governespanyol, adolfo suárez, a un dinar i acte polític, al restaurant de son Termes, a finals dels anys setanta. Hi podem distingir elspolítics mallorquins Miquel Duran, santiago rodríguez Miranda i Josep Melià, i els santjoaners Joan “Tonió”, Miquel Florit “des’Hostalet”, els germans amador, antoni i Joan Bauçà “escolans”, Tomeu Putxer, l’amo esteve Guerreta i el matrimoni de’nrafel Jaume “de Calicant” i la seva esposa Catalina. aportació fotogràfica: antoni Bauzà “escolà”.

38

mel370:mis298 27/04/11 10:19 Página 38

mel i sucre

39

mel370:mis298 27/04/11 10:19 Página 39

mel i sucre

passatempsMots enquadrats núm. 20

arNau MoraTiNos BorDoy

40

mel370:mis298 27/04/11 10:19 Página 40

mel i sucre

41

frases fetes Amb seny de bístia vellaJoaN sasTre JoaN

indica una necessitat absoluta que determinades situacions complicades es resolguin ha vent reflexionatmolt sobre les conseqüències de cada actuació que es faci al llarg del seu procés de resolució.

ara estam en temps de crisi, Per salvar-nos d’aquest dramai tot és més mal de fer. hem d’amollar “sa cordeta”sempre falten els doblers, i llavors donar sa varai queixar-se ja no és vici, a sa llista més condreta.

a devers s’ajuntament Jo molt bé m’ho he pensat,tenen molt poc pressupost, i votaré s’assemblea,i això, segurament. per que sabrà governarni amb quatre anys s’haurà compost. amb un seny de bístia vella.

mel370:mis298 27/04/11 10:19 Página 41

mel i sucre

42

m CuINA D’AQuÍ I D’AllÀmAmanida de pasta fresca negra amb sípies i faves

saCraMeNT Ferrer

la pasta és una font d’energia de fàcil assimi-lació i imprescindible per a les persones quefan esport o tenen una gran activitat física.

la pasta conté un 75% d’hidrats de carboni, un 13%de proteïnes i només un 1% de grasses. a més apor-ta calci, ferro, potassi i vitamines B1 i B2.

Ingredientsa 200 g de tallarines negresa 700 g de sípies netesa 300 g de faves tendres (“Habitas fritas en aceitede oliva Nuestra Tierra”)a 20 g de pinyonsa 20 g d’anous pelatsa sal, oli i vinagrea mostassa a l’antiga

Preparacióa Bullir la pasta amb aigua i sal i un raig d’oli d’o-liva.a Quan comenci a bullir, ja la podem escolar. Noha de bullir cap minut.a obrir el pot de les faves tendres i escolar-nel’oli.a refredar la pasta i ofegar-la dins una paella ambl’oli del pot de les favetes, juntament amb els pin-yons i els anous tallats petit. reservar.a Netejar les sípies; si són petites, deixar senceres,i si són grosses, tallar a trossos.a Dins una paella, posar un poc de l’oli de lesfaves i, a foc fort, daurar les sípies. reservar.a Dins la mateixa paella, escalfar les faves ten-dres.a Per fer la vinagreta, tres parts d’oli per una devinagre i una c/s de mostassa a l’antiga.a Per muntar el plat, posar al mig la pasta ofegadai al voltant les faves amanides amb la vinagreta.Damunt, col·locar les sípies.

PasTa NeGra FresCaNosaltres mateixos podem preparar-nos la pastafresca, més gustosa i fàcil de coure (uns 2 minuts).Només necessitam una màquina fer pasta, perfecta-ment assequible.

IngredientsPer a 4 persones:a 2 bosses de tinta de calamara 200 g de farina de forçaa 2 ousa 2 c/s d’oli d’olivaa sal

Preparacióa Posar la farina cernuda damunt la taula, fent unvolcà.a anar incorporant i pastant els ous, l’oli, la sal ila tinta.a Pastar molt bé perquè ha de quedar una pastadura i ben negra.a Deixar reposar uns deu minuts a la gelera dinsun bol tapat amb film de plàstic.a estirar la pasta amb el rodet de cuina fins queens quedi un rectangle de les dimensions de lamàquina de fer pasta.a Passar la pasta pel rodet de la màquina ajustantel gruix al número 1; passar-la dues vegades.a amb els números 2 i 3 del rodet, també passardues vegades.a amb els 4, 5 i 6 passar una vegada.aPer fer lasanya, passar per tots els números finsal 9.a empolsar amb farina perquè no s’aferri.a Tallar la pasta amb l’altra eina de la màquina perfer espaguetis, fideus, tagliolini, etc.a una vegada tallada la pasta, empolsar amb fari-na i reservar dins un plat.

mel370:mis298 27/04/11 10:19 Página 42

mel i sucre

43

agenda

Horaris de trenaCTualiTzaT (07-2008)

(en negreta, trens combinats ambautocar; entre parèntesis, hora de parti-da de l’autocar des de sant Joan)

sant Joan - PalmaDies feiners: 6.38, 7.38 (7.25), 8.38(8.25), 9.38, 10.38, 11.38, 12.38, 13.38(13.25), 14.38 (14.25), 15.38, 16.38,17.38, 18.38 (18.25), 19.38 (19.25),20.38, 21.38, 22.38.Dissabtes: 6.38, 7.38, 8.38 (8.25), 9.38(9.25), 10.38, 11.38, 12.38, 13.38,14.38 (14.25), 15.38 (15.25), 16.38,17.38, 18.38 (18.25), 19.38 (19.25),20.38, 21.38, 22.38.Diumenges i festius: 6.38, 7.38, 8.38,9.38 (9.25), 10.38 (10.25), 11.38,12.38, 13.38, 14.38, 15.38, 16.38,17.38, 18.38, 19.38 (19.25), 20.38,21.38, 22.38.

Palma - sant JoanDies feiners: 6.09, 7.09, 8.09, 9.09,10.09, 11.09, 12.09, 13.09, 14.09,15.09, 16.09, 17.09, 18.09, 19.09,20.09, 21.09, 22.09.Dissabtes: 6.04, 7.04, 8.04, 9.04,10.04, 11.04, 12.04, 13.04, 14.04,15.04, 16.04, 17.04, 18.04, 19.04,20.04, 21.04, 22.04.Diumenges i festius: 6.04, 7.04, 8.04,9.04, 10.04, 11.04, 12.04, 13.04, 14.04,15.04, 16.04, 17.04, 18.04, 19.04,20.04, 21.04, 22.04.

sant Joan - ManacorDies feiners: 6.59, 7.59 (7.45), 8.59(8.25), 9.59, 10.59, 11.59, 12.59(12.45), 13.59 (13.45), 14.59 (14.45),15.59, 16.59, 17.59, 18.59 (18.45),19.59 (19.45), 20.59, 21.59, 22.59.Dissabtes: 6.59, 7.59, 8.59 (8.45), 9.59(9.25), 10.59, 11.59, 12.59, 13.59(13.45), 14.59 (14.45), 15.59 (15.25),16.59, 17.59, 18.59 (18.45), 19.59(19.45), 20.59, 21.59, 22.59.Diumenges i festius: 6.59, 7.59, 8.59,9.59 (9.45), 10.59 (10.25), 11.59,12.59, 13.59, 14.59, 15.59, 16.59,17.59, 18.59 (18.45), 19.59 (19.45),20.59, 21.59, 22.59.

Manacor - sant JoanDies feiners: 6.22, 7.22, 8.22, 9.22,10.22, 11.22, 12.22, 13.22, 14.22,15.22, 16.22, 17.22, 18.22, 19.22,20.22, 21.22, 22.22.Dissabtes: 6.22, 7.22, 8.22, 9.22,10.22, 11.22, 12.22, 13.22, 14.22,15.22, 16.22, 17.22, 18.22, 19.22,20.22, 21.22, 22.22.Diumenges i festius: 6.22, 7.22, 8.22,9.22, 10.22, 11.22, 12.22, 13.22, 14.22,15.22, 16.22, 17.22, 18.22, 19.22,20.22, 21.22, 22.22.

Assistència mèdica

Centre sanitaridilluns horabaixes

de dimarts a divendres8:00 h a 13:00 h

resta d’hores i de diesPaC de vilafranca

Apotecaria

de 9:30 h a 13:30 hde 17:00 h a 20:00 h

diumengesdia 1 de maig arianydia 8 Montuïridia 15 Petradia 22 Porreresdia 29 sant Joandia 5 de juny vilafranca

el sol

surt es pon

1 maig 06.50 20.4115 06.34 20.5431 06.23 21.0815 juny 06.20 21.15

Telèfons d’interèsTelèfon d’emergència 112Bombers 085 / 971 55 00 80urgències uvi 061PaC (vilafranca) 971 56 07 50Centre sanitari 971 52 65 08apotecaria 971 52 62 52Policia local 630 98 35 92Guàrdia Civil 971 56 00 27Policia Nacional 091ajuntament 971 52 60 03Gesa 971 55 41 11Centre meteor. 971 26 46 10oCB 971 72 32 99

Dies assenyalats

Maig: Festa del Treball (1), Fira de sineu (1).

El mes

“aigua de maig, de raig en raig”. Fins a mitjan mes és bontemps per llaurar la vinya, femar-la i esporgar-la. es començaa preparar el temps de segar: a finals de mes cauen les fave-res i es comença amb l’ordi i la civada. si plou durant el mescreixen ràpidament les herbes per a la pastura i comença a serhora de tondre les ovelles quan entra la calor de valent. lapluja també és bona per a la mel de les abelles. Floreixen elsrosers i tota casta de flors i herbes de bon senyal. És bontemps per sembrar mongetes (per lluna plena) i lletugues (perlluna plena i pel quart minvant). i encara podeu podar llimo-neres i tarongers.

(Notes preses del Pronòstic 2000, de La terra i el temps d’a. Gi nard i a. ramis, a mésd’al tres informacions orals.)

Ajuntament

De dilluns a di ven dres: de 8 h a 14 h

Biblioteca

De dilluns a divendres: de les 17h a les 20:30h

Dissabtes: de 10h a 12:30h

Casa del pare Ginard

Dilluns, dimecres i divendres: de 10 h a 14 h Dimarts i dijous: de 10 h a 14 h i de 16 h a 20 h

Efemèrides

Maig de 1991

•  aprofitant la proximitat deles eleccions, es va inaugurarla segona fase del local de latercera edat.• a Califòrnia va començar elprocés de canonització delmàrtir fra lluís Jaume.•  el pagès santjoaner MiquelJoan Company “Mena” va sernomenat agricultor excel·lentde les illes Balears.•  sis llistes concorrien a leseleccions. els caps de llistaeren Joan Barceló Mesquida(PP-uM), Gracià sànchez(PsM), Josep Mas llaneres(arrel), Joan Matas antich(unió santjoanera) i sebastiàFlorit Gayà (CDs).

Maig de 2001

•  l’ajuntament va presentaruna queixa pel mal servei del’ambulància, ja que va estarmés d’una hora a venir a reco-llir un accidentat.• va morir en accident de tràn-sit sebastià ribot “Manyo”,natural de Petra, però casat asant Joan, on era molt conegutcom a comprador d’ametles igarroves.•  encara hi havia molts d’in-fants que feien la primeracomunió: aquell any varen servuit.

la lluna

3 maig nova10 quart creixent17 plena24 quart minvant1 juny nova

mel370:mis298 27/04/11 10:19 Página 43

SucreMelObraCultural Balear -SantJoan A b r i l / 2 0 1 1 - núm. 370

O C B de Sant Joan A b r i l / 2 0 11 - n ú m . 3 7 0•Mel i Sucre