1_

2_

3_

El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del Valencià.

El Present llibret ha participat al XXXVIII Concurs de Llibrets Fallers organitzat per Junta Local Fallera de Torrent.

La portada ha estat presentada a la III edició del Premi Antonio Ortiz i Fuster “Mestre ORTIFUS” en la modalitat de millor portada d’un llibret de falla.

Este llibret participa en el Premi Mestre Ortifus, què s’inclou en els Premis de les Lletres Falleres(www.lletresfalleres.info/)”

Portada: Eugenio SimóImatges: Arxiu falla Sant ValeriàArticles: Aitor Sánchez ; Tomás Roselló; Andrés Carrilero i Salvador Ciscar.Depòsit legal: V-213-2013

4_

Saluda Consellera

Un any més acostem la festa fallera a través de les pàgines del llibret de la falla Sant Valerià: la màgia, la il·lusió i les ganes de treballar per la nostra terra, pel nostre poble, donen testimoni de l´esperit que caracteritza esta gran comissió fallera de Torrent. Els fallers i falleres treballeu per un exercici faller amb optimisme i una constància insuperable.

Teniu per davant tota un setmana en què la vostra assignatura principal seran les Falles. I, com a representants de les festes falleres, sereu la imatge de Torrent, peró també de la Comunitat Valenciana, una comunitat que promou i defensa un patrimoni comú i propi del poble valencià.

I és que les Falles constituïxen la màxima expressió d’una tradició festiva i cultural que ha perviscut en les arrels del nostre poble fins a l’actualitat i que suposa la implicació directa de nombrosos professionals artesanals com ara fusters, orfebres, seders i teixidors; però també artistes fallers, poetes festius i “mestres” coeters. Per això, amb l’arribada de les Falles, la Comunitat Valenciana esclata en llum, festa i monuments.

Com a Consellera d´Educació, Cultura i Esport, és un honor poder contar amb

ciutadans implicats en la defensa de les postres tradicions. Per això, vos anime a continuar per eixa línia que reflectix este llibret i que va ser recompensada amb un premi per l’ús i la difusió del valencià, però sobretot, per difondre el patrimoni historico-artístic de la nostra ciutat: Torrent.

Com a torrentina és un plaer per a la vista contemplar les pàgines que any rere any apareixen en el vostre llibret, perquè, al cap i a la fi, el foc tot s’ho emporta la nit de Sant Josep... tot, excepte el que ara teniu a les vostres mans.

El vostre llibret suposa la memòria històrica i gràfica d’un temps, de tot un any, dels desitjos i alegries d’una gran família com sou vosaltres, els fallers de la Falla Sant Valerià.

Vos desitge el millor i que 2014 vinga carregat de premis, nous reptes i objectius per complir.

Bones falles!

Maria José Catalá i Verdet

Honorable Consellera d’Educació, Cultura i Esport

5_

Saluda Alcaldessa

Benvolguts amics de la falla Sant Valerià:

Les falles estan a la volta del cantó i el barri de Sant Valerià torna a omplir-se de musica, alegria i foc, en una nit màgica, la del 19 de març, on vorem els nostres desigs complits. De les cendres d’estes falles esperem un any fructífer en la nostra vida personal i també en la professional. Sabem que no travessem les millors condicions econòmiques, però vosaltres, fallers, continueu incansables amb la vostra labor al front de les tradicions i la cultura. La constància i l’esperit de lluita és comú a tots vosaltres i això vos fa grans.

Grans també en teatre infantil i grans constructors de betlems de fantasia. En Nadal vaig comprovar com eixe merescut primer premi de Betlems de Torrent feia honor a la nostra gran ciutat. Per això vull animar-vos a que continueu per eixe camí diferenciador, al capdavant de valors com la lluita i la superació constant.

Però si parlem de cultura, hem de fer menció especial a este llibret de 2014. Enguany el dediqueu a una joia tan nostra com és el Parc de Trenor: un tresor mediambiental, però també històric que ens conta, en cada racó, una part de la seua història. La història d’una família de la burgesia, però també la de l’actual Torrent, la dels ciutadans del

segle XXI que passegen entre els centenars d’espècimens botànics que podem trobar-hi.

La vostra falla infantil tracta precisament d’això, del nostre Parc de Trenor, obra de l’artista Joan Martí. La major ens portarà a fer turisme per Torrent i és obra de l’artista local Oscar Garcia. Estic segura que faran dos grans monuments, per a altres dos grans regines: Carmen i Silvia. A elles dos, les vostres Falleres Majors, vull donar l’enhorabona per un somni complit i com no a Pedro José i a Juan Carlos, els dos presidents que vos representaran en este exercici. Tots quatre gaudirei d’uns dels millors anys de la vostra vida i això és possible gràcies al treball de tots els fallers de Sant Valerià

Bones falles! Gaudiu-les!

Amparo Folgado i Tonda

Alcaldessa de Torrent

6_

Estimats amics fallers. Benvolguts veïns de torrent:

Ja estem ací un altra vegada. Per segon any consecutiu tinc l`honor de dirigir-me a tots vosaltres com a president de la nostra comissió. Sabem que l’any passat va a ser gens fàcil, i enguany és encara més complicat, però tot i això esta comissió ha demostrat que es pot tirar endavant amb un projecte conjunt. Que es pot cremar tot allò que no ens agrada en el foc purifi cador de les nostres falles.

Els fallers ens podem oblidar -per un temps- de totes les roines condicions econòmiques que la societat actual ens depara. Però sobre tot, som conscients de que es pot continuar en tota la il·lusió en el treball i sacrifi ci que suposa la nostra festa fallera. La més gran.

Per això, no puc tindre més que paraules d’agraïment per a tota la nostra comissió i sobretot per a eixa junta executiva, que junt a mi, afronta tots els inconvenients dels canvis i del treball sense pausa.

Com no, no em puc oblidar dels nostres representants: Carmen i Pedro i de la meua companya Sílvia. A soles puc donar-los les

gracies per acompanyar-me i representar a la nostra comissió en un any de moltes difi cultats econòmiques i tan emotiu per a mi. Tampoc vull oblidar-me de la meua família i amics que estan ací recolzant-me en tot moment.

Per acabar cull concloure amb l’agraïment de tots els comerços i veïns del barri, per la desinteressada ajuda i per la implicació de tots vosaltres que feu possible que la falla siga una cosa de tots. Entre tots hem de seguir lluitant per la difusió de la nostra cultura fallera, i és que no hi ha inconvenient que pare la nostra festa.

Bon any i millors falles.Juan Carlos Jordán i HerreroPresident de Sant Valerià

SaludaPresident

7_

Juan Carlos

Jordán i Herrero

8_

Poesia Fallera Major

Sant Valerià 2014

Silvia: per a descriure’t, tan rebonica

voldria tindre un vers de més altura

caldria que emmarcara ta fi gura

entre el blanc del clavell i la margarida

Eres la bella fl or que naix i qualla

a l’ombra de la festa en este dia

i al sentir de tan veu tanta alegria

el faller queda absort, t’escolta i calla

Tu vens, Silvia, a dur a nostra falla

la gràcia de la nostra simpatia

tu tornes la tristor en alegria

posant als nostres llavis la rialla.

9_

Silvia Escobar i Medina

10_

11_

12_

MIGUEL ADROVER GUNAJUAN ALBA GODOYJOSEP ANDREU GIMENEZOSCAR BENITO MOZOJOSE BERNAL GUIJARROJOSE E BERNAL ORTEGAFRANCISCO BENITO MOZOVICTOR BENITEZ GOMEZGUILLERMO BOSCA GOMEZFRANCISCO CARRASCO CANTEROPACO CARRASCO FERRANDISVICENT CARRASCO FERRANDISJORGE CASTRO MARTINEZCARLOS CANTERO LËPEZBRIAN CHILLARON NAVARROTONI DE MORA VAZQUEZJUAN GARCIA DEL RIO ANDRES GARCIA GARREXIMO GOMEZ MARTINEZAGUSTIN GONZALVEZ FUENTESSERGIO GORRETO SORIANO VALERIANO GUERRERO MOLINAGERONIMO LOBRY MARZALMIGUEL LOPEZ GARCIAVICTOR ANDRES LOPEZ LAOSAJOSÉ L. MARÇILLA CERVERAADRIAN MARÇILLA RUBIO

MIGUEL MEDINA GIMENEZRAFAEL MOMPO ALABARTAJOSÉ M MONERA ALONSOANTONIO MORENO MORILLASJOAQUIN MUÑOZ SALGUEROMIGUEL NARANJO MOLINASAMUEL NAVARRO LATORREDANIEL NIETO GUIJARRODANIEL ORTI CABALLEROMIGUEL A ORTI GIMENEZSERGIO ORTIZ BARRERALUIS RICARDO OSMA ALONSOBORJA PALOP PERISJULIAN PEINADO GONZALEZISAAC PEINADO MORCILLORUBEN PEÑA PALLARESJOSÉ PEÑA SORIABERNARDO PICAZO ARMEROPIQUERAS LOZANO IGNACIOBENITO POZO MADRIDJUAN RODENAS VILATAJONATHAN RODENAS VILATAJUAN SAIZ NAVARROSAMUEL TARAZON SAN JUANFCO JAVIER TORRES CORDEROFRANCISCO TRIGUERO TARAZONAMARCELO ANTONIO ZAFRA SANTOS

JUAN CARLOS JORDAN HERREROJOSE TORRES MORENOMIGUEL ATIENZA MUÑOZJUAN RODENAS SANCHEZJUAN JOSE DE LA ROSA MONTOROPACO NAVARRO MARTINEZANGEL TARAZON TARAZONANGEL TARAZON SAN JUANMIGUEL A. ATIENZA BLANCHAITOR SANCHEZ COLLADOJOSÉ NIETO GARCIAMIGUEL JOSÉ JIMENEZ FEOCRISTIAN SERRALLE DEL TOROANI ALBA GODOYNURIA NIETO GUIJARROMªCARMEN GARRIDO NAVARROCONCHIN GARCIA SANCHEZMAITE CHUST RAMOSGEMA LOPEZ PORRASISABEL ATIENZA MUÑOZALFONSI CORDERO MIQUELMONICA GARCIA PIQUERASLUZ MARIA FERNANDEZ MORENOMª JOSE VILATA DURÁNJUAN CARLOS JORDAN ALBACARLOS SANCHEZ LATORRE

PresidentVice 1Vice 2Vice 3Vice 4

SecretariTresorer

Vice tresorerDel.Festejos

Del. J.L.F.Del. DeportesVice Festej.

Vice infantilesVice secreComptadorDel-LoteriesDel. InfantilsVice infantilsVice festej.

Bibli.ArchiverVice infantils

Del. Recomp. i Del. FemeninaVice. loteriesVice. InfantilsDel. JuventudVice. Juventud

Junta Executiva

Comissió Masculina

13_

CARMEN ADROVER GUNACARMINA ANCHEL ESCRIHUELASARA ANDREU GIMENEZPAULA ANDREU MARTINEZM CONSTANZA BARREDA MEDINAMAYKA BELMONTE PEREZMª PILAR BELTRAN VAZQUEZMIRIAM BELLOSO SANDIAIRENE BERJILLOS COLLADONATALIA BORREGUERO CERRATOTOÑI CANTERO MARINSANDRA CAÑABATE DOMENECMAYKA CARRASCO LAZAROMIREIA CARRASCO MEDINACRISTINA CARRATALA CARRASCOSANDRA CARRATALA CARRASCOMªJESUS CERVERA RODRIGUEZALBA CHUST DOMINGUEZMARIA COLLADO PALLARESXELO CONEJOS MARCILLAMONICA CORRALES VILANOVA MARIA DEL TORO GOMEZANA MARIA ESPINOSA MARINESTEFANIA ESCRIBA GARCIAGISELA FERNANDEZ YAGOM CARMEN GARCIA CANOANA Mª GARCIA PIQUERASANA Mª GARRIDO NAVARROTANIA GIL PORTOLESPURI GUIJARRO SERRANOMª ANGELES GUIMERA VILANOVAJOSEFA ISLA ARENASVANESA JAREÑO UTIELANDREA LAPEÑA SORIANOROSA LATORRE ESCRIBAMªCARMEN LAZARO BOTIFORALAURA Mª LOPEZ GARRIDO

ANA MARI LOZOYA HERRERA MARISA MARCHAN ARANDAINMA MARTINEZ TORRESSONIA MENDEZ PEÑUELAMª DEL MAR MEDINA NARANJOMARTA MOLINERO SANTOSNEREA MONERA MENDEZNURIA MORENO CHUSTANA Mª MUÑOZ LOZOYALAURA MUÑOZ LOZOYARAQUEL MUÑOZ SANCHEZINMA NARANJO GARCIACARMEN NAVARRO MARTINEZAMPARO OLIVER GARCIAARANTXA ORDAX CAMPOSRUT ORTI BARBERACAROLINA PAES ARENASCRIS PALLARES GARCIAROSA PALLARES GARCIAJOSEFA PARRAS BUSTAMANTEANDREA Mª PEINADO MORCILLOPAULA PEÑA PALLARESLAURA PICAZO ARMEROSANDRA PICAZO CASTILLOSANDRA RIV ELLES NAVARROMªJOSÉ RODENAS VILATAALICIA RODRIGUEZ GALLEGOISABEL RUBIO MARTINEZNOELIA SANCHEZ FERNANDEZPILAR SAN JUAN FONTAROSA YAIZA SANTANA LLAMASSANDRA SERRANO MARTINEZMªCARMEN SORIANO NAVARROCARLA TALAYA PIQUERASMARIA DEL TORO GOMEZMAITE VILANOVA MARCOSORAYA VILATA TORRES

Cort d’Honor

14_

15_

Per: Arturo García i GilQue l’economia està fotudaés cosa per tots sabuda.I no està en este momentla situació bona per a la gent.

Abans la gent viatjava molt llunyi de estalviar es parlava poquetara, que estem sense un euret,hem de tancar fort el puny.

I no el tanquem perquè sigam comunistes,d’eixos que cantaven la “Internacional”.El tanquem perquè ens hem tornat cabalsen el tema d’anar pel món de turistes.

Amb la butxaca més buidaque la cartera d’un mestre d’escolasi no volem jugar-se la vidahem d’estalviar, això sí que mola!

Ja no cal anar a París o Roma,a Nova York o a Pequí,perquè podem quedar-se ací, no penseu que parle en broma.

Sí, ja sé que hi han grans monuments:la torre Eiffel, el Colisseu o el Big Ben,la Gran Muralla, la estàtua de la Llibertat,Disneylàndia o qualsevol poble encantat.

Però el nostre poble de Torrent és un municipi turístic d’interès,no sols per la simpatia de la gent,sinó també pels seus racons i indrets.

Torrent: Ciutat Turística?

16_

Molt prompte eixirem a les guies de viatges,junt a Londres, Moscou o Florència,al costat de Paris, Roma o València,perquè no som una ciutat de salvatges.

I ja podrem vore al Vedatautobusos de japonesos a grapatsportant la seua càmera fotogràficaretratant qualsevol escena màgica.

Per això s’ha de rotularels punts d’interès com calamb cartells ben grans i clarsper al turista internacional.

Un itinerari turístic essencialserà pel Toll i l’Alberca anar,però malalt el turista no s’ha de ficarperquè encara no hi ha hospital.

Si el nostre visitant vol pernoctaral nostre benvolgut Vedatalgun veí amable l’ha d’avisarque l’hotel Lido ja ha tancat.

Així que l’haurem d’acompanyaraixina, fent xino-xano,en bici, en Torrent Bus o caminanta l’autèntic hostal “El Sevillano”.

Si li agrada molt la naturai és un gran ecologistael nostre estranger turistaha d’anar al barranc amb molta cura.

Podrà contemplar amb els seus ulletsla joia arquitectònica del secàque no és només el pantà,sinó que són els llegendaris arquets.

17_

Tampoc pot deixar de visitarel punt neuràlgic del nostre poble,la torre, el monument més noble,que de segur pagat ha de quedar.

Una vegada a l’avinguda haja arribat,abans del país, més abans dels màrtirsi ara per fi del Vedat,que pels noms no anem a discutir.

No necessites unes bones botesper arribar a la font amb ganesque alguns diuen de les ranesi d’altres diuen de les granotes.

Però, oh!, què estem veient?Quines són les granotes d’este monument?Si vos fixeu be, sense presatrobareu també a l’alcaldessa!

I els qui l’acompanyen botant,per la font, protestant i criticant,sembla que són, redéu!de l’oposició els portaveus!

Però tot té pegues, un moment, i és que vorem al turista coentpassejant pels carrers de Torrentamb camisetes fluorescents.

Amb calcetins negres i espardenyes,pantalons curts i la gorra cenyida al cap, suat i amb greix en les grenyesi ridícul com ell mateix.

Els turistes venen buscant les festes:En Setmana Santa, vore les vestes,en falles, una fallera guapíssima i en desembre, les clavariesses de la Puríssima.

18_

En arribar el mes de juliol,les festes dels Sants Patrons,dedicades a Senent i Abdóamb ofrenes i processons.

I també, les desfiladesels alardos i trabucadestan típics dels valencianscom els moros i cristians.

I durant tot l’any, festes sense parar:a Sant Antoni, patró dels animals;a Sant Blai, per a la gola curar, i la nostra patrona, mare dels Dessemparats.

19_

Què digueu de la Verge del Rosari,que l’u de febrer li trauen la rama en flor,per a oferir-la amb el seu amortots els atrevits clavaris.

O l’aurora, que en advent ix al carrer,per a cantar-li cobles al Jesuset.És el nostre poble, que no para quet,simpàtic, divertir i fester.

I si el turista encara no està convençutde les bondats de la ciutat de Torrentque li pregunte pel carrer a la gentpel nostre gastronòmic recorregut.

Qui vinga a vore’ns ha de tastarsi vol quedar satisfet i pagaten un restaurant, en casa o al barel nostre torrentí rossejat.

Xé, que ja tinc presa la decisió:Que volem vore a Torrent en Fitur,que el turisme té un gran futuri que pot crear molta ocupació.

I és que com dia Paco Martínez Soria, -si no em falla la memòria-amb tot el que tenim en Torrentel turisme és un gran invent!

20_

JULIOL 3r Campionat 24h de Truc Falla Santa Llucia SEPTEMBRE 2n Camiponat de pokerFalla Xenillet OCTUBRE 2n Fideuà de pobleFalla Sant Gregori

1r Concurs de Truita de CreïllesFalla El molí NOVEMBRE 2n Arrós del senyoretFalla plaça Concòrdia 2n Truc Caberot 2ºn Copa Truc Caberot

2n DeclamacióLucia Marçilla Rubio 1r Declamació Marcos Lozano Jareño

1r Suquet de peixFalla Camí Reial 3r EspardenyàFalla Sants Patrons

2n COncurs de Play-Backs majorsFalla Àngel del Alcàsser

1r Camiponat de FrontóFalla Sedaví

DESEMBRE1r TrucFalla Nicolau Andreu

1r Premi Betlem modalitat manualitats

Activitat Fallera

21_

Falla Lope de Rueda2n FutbolíFalla Saragossa Parc Central

GENER 1r Arròs amb fressols i naps Falla Segon Tram Avinguda

COPA PRESIDENT 2013

POKER4º MIGUEL ANGEL ATIENZA3 AGUSTIN GONZALVEZ2 SERGIO GORRETO1 TONI MORENO

DARDOS 4 SERGIO GORRETO3 MIGUEL ANGEL ATIENZA 2 JOSE LUIS MARÇILLA1 TONI MORENO

PING PONG4 AGUSTIN GONZALVEZ3 DANIEL NIETO2 JUAN CARLOS JORDAN (JR.)1TONI MORENO

PARCHIS4 DANIEL NIETO3PILI SAN JUAN2ISABEL ATIENZA1MIGUEL LOPEZ

DOMINO4 JUANCARLOS JORDAN (JR.) I CARLOS SANCHEZ3MIGUEL LOPEZ I JOSE PEÑA2 MIGUEL ATIENZ I JULIAN PEINADO1MIGUEL ANGEL ATIENZA I MONICA GARCIA

TRUC 4 PACO NAVARRO I JUANJOSE DE LA ROSA3 MIGUEL LOPEZ I JOSE PEÑA2 MIGUEL ATIENZA I JULIAN PEINADO1 MIGUEL ANGEL ATIENZA I TONI MORENO

22_

23_

24_

25_

EspaiInfantil

26_

Estimats amics de Sant Valerià:

Estic molt content d’haver pogut ésser

aquest any President Infantil de Sant

Valería i a més, amb la companya de la

meua germana Carmen com a

Fallera Major Infantil.

També he pogut acompanyar a la meua

cosina, Ana Maria en el seu regnat.

He gaudit moltíssim de tots els actes que

he viscut com a president. Encara que em

quedem molts més dels que pense també

m’ho passaré molt bé.

No puc oblidar-me de la meua família

que estan recolzant-me des de el primer

moment. He d’agrair també a la falla i als

seus integrats per a ajudar-me en tot el

que he necessitat.

Com sabeu encara soc un poc xicotet.

Per a mi es un honor ser el president

d’aquesta falla. Ens vegem al casal.

Os espere a tots, amics, veïns del barri i

per descontat, Fallers i Falleres.

Bones Festes.

Pedro José Fernández Garrido

President Infantil de Sant Valerià 2014

SaludaPresidentInfantil

27_

PedroJosé

Fernández i Garrido

28_

Poesia Fallera Major Infantil

Sant Valerià 2014

Amb molt il·lusió i candor va nàixer a la tardor

una preciosa fl or plena de llum i color

I sobre tot, de bellesad’humiltat i senzillesa.

Carmen li posaren de nomi es Garrido el segon cognom

Del que ve la tradició i com no, la devoció

per la festa de les falles.

Passió que has pogut gaudiri a més a més compartiramb el teu petit germà

amb el que ara vas de la ma,

passejant pels carrersi altres falles visitant,

perquè ell és el presidenti tu la Fallera Major Infantilde Sant Valerià i adjacents.

Mª José Garrido

29_

CarmenFernández i Garrido

30_

31_

32_

DANIEL ATIENZA GARCIAEZEQUIEL ATIENZA GARCIALUIS BERTO GUIMERAAITOR FERRER PAJESALBERTO GOYA SANTANACARLOS GUERRERO GARCIAJUAN GUERRERO GARCIARAUL LOBRY MARTINEZLOPEZ AVILA DAVID RAUL MENDEZ LOPEZGABRIEL MONERA MENDEZHUGO ORTI ANCHELALVARO ORTI FERNANDEZISAAC PEINADO BELTRANSERGIO POZO MUÑOZJUAN TOLEDO VILANOVA JAVIER TORRES PEINADOIKER SAIZ SANTANA

PEDRO JOSÉ FERNANDEZ GARRIDO

VICENT CARRASCO CANTERO

VICENT CARRASCO LAZARO

MIGUEL ANGEL ATIENZA GARCIA

MARCOS LOZANO JAREÑO

ERIKA JORDAN ALBA

PATRICIA BENITEZ CONEJOS

President

Vice pre1

Vice pre2

Comptador

Delegat

Tresorera

Secretaria

Junta Executiva Infantil

Comissió Masculina

33_

DANIELA SAEZ SANTANAARIADNA LOPEZ ADROVERCARLA ORTI ESPINOSAAITANA TORRES PEINADOYAIZA MEDINA ESCRIBALEIRE DE MORA ORTIAINHOA MEDINA ESCRIBAELSA ADROVER PALLARESCARLA HERNANDEZ SORIANOPAULA HERNANDEZ SORIANOJENIFER LOPEZ SANCHEZDANIELA ORTI FERNANDEZLUCIA RODRIGUEZ GALLEGOANDREA ALBA MARCHANALBA BENITO MEDINA LUCIA MARÇILLA RUBIOMIREIA PEINADO BELTRANROCIO GALLEGO TORRESESTHER ORTI GUIJARROSANDRA POZO MUÑOZNURIA BARRERA MEDINAMIREIA ALBA MARCHANMARIA DEL MAR BENITO MEDINAMARIA ESTORNELL ARBONAMARIA LANDETE MONPOESTEFANIA LOBRY MARTINEZVERONICA RIVERA SORIADULCE FERRER PAJESCARMEN FERNANDEZ GARRIDOBEATRIZ GARCIA LATORRESARA ORTI GUIJARROPAULA YUSTE CERVERACRISTINA CAÑABATE DOMENECANA MARIA LOPEZ GARRIDOCLAUDIA NAVARRO GARCIASUSANA SANCHEZ FREITASIRENE MORENO CHUST

Cort d’Honor Infantil

34_Artista Infantil: Juan Martí Martínez

35_

Per: Robert Gómez i Samblas

És una bella historia a Torrent,la d’un Comte qui va fer una gran donació,va ser un regal grandiós a la gentperquè gaudiren d’un lloc meravellós.

El Comte Trenor al seu terrenyper la seua familia és acompanyat,i ens presenta un parc de dissenyque a Torrent ha deixat bocavadat.

Un gran espai natural que huí tots coneguem,i enguany volem portaral carrer en forma de monument .

la màgia d’un parc encantat,de Torrent el nostre pulmó verd,diuen que per fades custodiati t`ho asssegure, totalment cert.

El Comte Trenor ens invitajunt a la seua famila gustosament,a esta fantàstica visitaal cor del Parc de Trenor a Torrent.

Flora és de les plantes la fadai ens donarà bons consells,a banda d’un poc espaviladala teua atenció és mereix.

Fauna, esta fada és un tresorque adora moltissim als animals,té un immens i feliç cori al parc de Trenor és essencial.

Benvinguts a l’Hort de Trenor

36_

És la fada blava Gotetaqui s’encarrega del preciós manatial,al parc no pot faltar gens ni miquetade aigua per a plantes i animals.

Llum és l’anima del Parc qui dona vida amb el seu brillantor,d’esta manera vol començarla primavera, una preciosa funció.

Una part fonamentalper la bona conservació del parcés ficar caixetes de nius de pardalsi que les espècies puguen criar.

Espècies autoctones de pardalsinvaixen esta joia de Torrent,per aixó es part essencialconservar-lo entre tota la gent.

És quan la llum desperta quan els menuts esperen impacients,a que la porta del parc estiga obertai endinsar-se correguent.

És sap que comença l’espectacle De milers i milers de tallers,Cus de seda, pintura, cultiu d’hivernacle,fer catxirulos i figuretes de papers.

És un entorn ideal per pasejari apendre del que oferix el seu interior,tipus de plantes li dones un color especial, i fan que siga un passeig en un parc encantador.

37_

Córrer per dins sense pararI jugar i gaudir amb els amics,contar historietes de com enamoraral grupet de Sant Valerià de xiques i xics.

Hi ha algú que fa alguna maldati per l’arbre amagat és puja,si no et dones compte se t’ha pissati tu et creus que és pluja.

Son coses de la jovenallael pasarse-ho de categorìa,a tope tè que anar la xicallai qualsevol cosa tornar-la una bogería.

Perquè este és el parc,el de Trenor a Torrent,t’oferix un moment de felicitatquan dins d’ell passeja la gent.

La familia Trenor és i seráuna part fonamental a Torrentper la seua generositatmarcant al poble i tota la seua gent.

Parc de Trenor a Torrent un gran espai natural que huí tots coneguem,i enguany Sant Valerià vol portaral carrer en forma de monument.

38_

39_

L’Hort de Trenor:Anàlisi històric, botànic, arquitectònic i

social d’una icona de Torrent

40_

Història d’una terra: De l’hort franciscà al paradís de la burgesia valenciana

Aitor Sánchez Collado

“Torrent té un convent que fou d’alcantarins, situat sobre una colina contigua al poble, des del seu punt es pot descobrir tota la planura que hi ha des de Murviedro fins Cullera, el pic del Montgó i els monts de Xàtiva, l’horta de València i el mar, Chiva i els monts superiors amb tot l’extens pla de Quart, la seua perspectiva sorprèn i delita. El referit mont era el lloc més deliciós i amè que es trobava al final de l’Horta de Valencia.”

Pascual MadozDiccionario geográfico-estadístico-

histórico de España y sus posesiones de Ultramar (Madrid, 1845–1850)

Per a endinsar-nos en la història del Parc de Trenor hem de tirar la mirada la passat i cotejar les circumstàncies que han circumscric les hectàrees del que conformen- hui en dia -este parc municipal, però en altres temps hort franciscà i hort de la burgesia. Com hem vist, les excel·lències dels terrenys i les seues vistes no van deixar indiferent a Pascual Madoz en el seu Diccionari d’Espanya al segle XIX. I és que parlar d’esta zona de Torrent, és parlar de la seua història, de la dels seus propietaris. L’Hort ha tingut diversos usos, però sempre aprofitables, ja fora com a enclavament destinat a la agricultura de subsistència, o com a paradís terrenal destinat al respir i a les bondats paisatgístiques de la burgesia valenciana. La importància del Parc de Trenor és vital al nostre poble per això fem un viatge a les diferents etapes que modificaren el terreny fins als nostres dies.

41_

L’origen de l’ús d’estos terrenys per la població es remunten al segle XVI, quan en les immediacions es va construir una ermita, que anomenada de Ntra. Sra. de Mont-Sió arreplegava també les advocacions de Ntra. Sra. de la Soledad, Sant Antoni i Sant Roc. Tot este territori de l’ermita i els seus voltants va ser concedits als jurats, justícia i universitat del lloc de Torrent al Gener de 1954 pel comanador de l’Ordre de l’Hospital Martín de Ferrara. 1

Tal i com recorda José Royo en el seu estudi “Ntra. Senyora de Mont-Sió: Un convent franciscà (s. XVI-XIX)” esta ermita donarà pas a la construcció del futur convent de franciscans, amb condicions concretes i problemes veïnals que coparan bona part dels anys posteriors:

“La dita ermita i les terres confrontants, propietat del comanador de Torrent com a senyor eminent de totes les que comprendria la comanda, va ser atorgada al justícia, jurats i Universitat del Lloc, en establiment enfiteútic efectuat davant de notari de Torrent Pere Assensi el 19 de gener de 1594. En eixa concessió s’incloïa el poder “talar o arrancar arbres aquell que convidra i sàrria menester talar o costejar”, a fi que no molestaren “a dits molins de vent o als orbres que convindran fer”. L’entrega de l’ermita i dels terrenys que la circumdaven la realitzava el comanador sense imposició de cap cens, no obstant, el Consell Particular de Torrent reunit “en la cambra eo porxe de dir Lloch” en el dia 22 d’abril de 1697 va acordar sol·licitar al comanador “que per mes fermetat i segutritat de dit stabliment es posen dos sous de cens cascun any amb lluïu-me fadiga.”

La propietat de l’ermita, tal com indica Royo, per part de l’Ajuntament significarà la possibilitat de cedir-la a una orde religiosa a fi de fundar en el dit lloc un convent. No obstant segons pareix, les desavinences entre els propis veïns van ser grans a l’hora de determinar l’orde que havia de ser triada. Per la seua banda, Germà Ramírez ens indica en el seu estudi sobre el tema que “la disputa

1 Ramírez Aledón, Germà (2000): La desamortización del convento de Nuestra Señora del Monte-Sión de Torrent. Torrens. Estudis i Investiga-cions de Torrent i Comarca. 2000

42_

estava entre els partidaris dels domincs i els dels francsicans, els dos grans ordres mendicants d’aleshores”.2

Així, ens trobem que el patriarca i arquebisbe de València, Juan de Ribera, concedix llicència per a fundar als frares franciscans de sant Joan de la Ribera (desembre de 1596), però la donació definitiva no s’efectuarà fins al 22 d’abril de 1597, quan se celebra un Consell General de tots els veïns de Torrent en l’església de l’Assumpció. D’esta manera, el 23 d’abril es va efectuar el traspàs de propietat, i junt amb l’ermita també es va prendre possessió de 9 cachizas de terra que la circulaven (54 fanecades de secà, o que és el mateix 44.874 metres quadrats), terreny que estava cultivat en part amb algunes garroferes i oliveres. 3

Així doncs, tal i com apunta José Manuel Iborra: “El plànol de 1780 que s’inclou en l’expedient no deixa dubtes de que l’actual Parc de Trenor estava inclòs en la propietat del convent, siguent en part Dehesa, i en part hort.” Estos terrenys esmentats són els que -en un parell de segles després- formarien part de l’Hort de Trenor. Abans que esta formació prenguera carta de naturalesa, els terrenys es van dividir en tres zones: edifici del convent, església i hort (actual Hort de Trenor), sotmesos a unes condicions derivades de l’anomenada donació. A partir de llavors, un d’estos condicionaments era que el patronat de l’ermita era propietat de l’Ajuntament sempre que els Frares franciscans es quedaren en ell i els torrentins pogueren celebrar misses i festivals en la dita ermita. “Uns anys més tard, el 17 de juliol de 1605, es va fer solemne inauguració de l’església del convent de Ntra. Sra. de Mont-Sió.”4

2 Ramírez Aledón, Germà (2000): La desamortización del convento de Nuestra Señora del Monte-Sión de Torrent. Torrens. Estudis i Investigacions de Torrent i Comarca. 20003 ROYO MARTÍNEZ, JOSÉ (1989): Nuestra Señora de Monte-Sión: un convento franciscano (s.XVI-XIX). Torrens. Estudis i Investigacions de Torrent i Comarca. 6. 4 ROYO MARTÍNEZ, JOSÉ (1989): Nuestra Señora de Monte-Sión: un convento franciscano (s.XVI-XIX). Torrens. Estudis i Investigacions de Torrent i Comarca. 6.

43_

Pere de Silla i Pere Ferrandis, jurats de Torrent , en nom de la universitat del lloc, fan donació a l’Ordre de Sant Francesc de l’ermita de la Mare de Déu de Mont Sió

PCCC, Protocols, Pere Asensi, núm. 11.347, fs. S/n.

44_

Tal com ens conta José Royo, després de diversos anys d’acords i desventures amb l’Ajuntament a l’hora de satisfer les quanties per predicacions de quaresmes i temes derivats, va arribar la Guerra de la Independència i el convent va patir les conseqüències: “l’església va ser profanada i es va instal·lar en el dit lloc tota una divisió de l’exèrcit francés al comandament del seu comandant.” Acabada la guerra va tornar novament la comunitat prenent possessió del convent al febrer de 1814 i va romandre en el mateix fins al 30 d’agost de 1835 que es va notificar la supressió de la mencionada comunitat i l’exclaustració definitiva dels seus membres. 5

Desamortització del convent: dels Franciscans a Casa de Beneficència i Cuartel de la Guàrdia CivilPer a arribar a conèixer com arriben els Trenor a Torrent hem de contextualitzar la situació de l’Espanya de la època, dins del gran període conegut com a la Desamortització de Mendizabal. Va consistir a posar al mercat, prèvia expropiació forçosa i mitjançant una subhasta pública, les terres i béns que fins llavors no es podien alienar (vendre, hipotecar o cedir) i que es trobaven en poder de les anomenades “mans mortes”, és a dir , l’Església Catòlica i els ordes religiosos –com els franciscans de Mont-Sió- que els havien acumulat com a habituals beneficiàries de donacions, testaments i abintestats- i els anomenats erms i les terres comunals dels municipis, que servien de complement per a la precària economia dels camperols. La desamortització va ser una de les armes polítiques amb què els liberals van modificar el règim de la propietat de l’Antic Règim per implantar el nou Estat liberal durant la primera meitat del segle XIX. Amb este caldo de cultiu context és fàcil endevinar que les terres aniran a parar a mans de la burgesia valenciana.

Una vegada els frares abandonaren el convent, la propietat de l’hort passa a la Comissió Provincial d’Arbitris i Amortització i és convertix en bé nacional per a la seua venda en la pública subhasta. Aquesta venia regulada pel reial Decret de 8 de març de 1836. La primera decisió fou collir els fruits dels camps, que podien fer-se malbé. Deu dies més tard, se li comunicava al comissionat a Torrent, Rafael de Gayanos, la necessitat de separar físicament l’edifici del convent de l’església, ja que el convent estava comunicat de forma

5 ROYO MARTÍNEZ, JOSÉ (1989): Nuestra Señora de Monte-Sión: un convento franciscano (s.XVI-XIX). Torrens. Estudis i Investigacions de Torrent i Comarca. 6.

45_

directa amb l’hort (i no existia el carrer actual de Pare Prudencio, ja que l’entrada es feia per l’església o per una porta, junt a la tanca). En abril d’eixe any s’encarregà finalment a Vicent Esbrí, un home fidel al govern liberal, la custodia del convent, la devesa i l’hort. 6

La Junta Superior de Venda de Béns Nacionals es va fer càrrec d’eixos moments de l’edifici i terrenys annexos al Convent, i durant alguns anys va romandre arrendada la devesa i hort al senyor Pascual Mora, iniciant-se al seu torn els tràmits per a la pública subhasta d’estos territoris el 16 de novembre de 1842 pel jutjat de Catarroja. 7 El 8 de novembre de 1843 es va fer la taxació per a la venda de 10.000 reals de velló i finalment el 18 de març de 1844 en l’escrivania del senyor Gerónimo Amat es va procedir a la pública subhasta, sent adquirit pel senyor Juan Bautista Tallada, veí de València, per un preu de rematada de 130.000 rals, amb una taxació de 17.750 rals i una capitalització de 24.000 rals; la propietat es va vendre sense carregues.”

En l’expedient de venda es parla de l’hort junt al convent i un “cercado de pinar”, que podria ser la devesa.8 L’Hort, que correspon a l’actual Hort de Trenor, va passar a les acaballes del segle XIX a esta família de la burgesia valenciana, concretament a l’any 1844, mentre que la devesa es referix a l’esplanada que hi ha davant del Col·legi Mont-Sió (on estava el Calvari). Per la seua banda, la Junta de Béns Nacionals va cedir l’edifici del convent a l’Ajuntament el 16 d’octubre del 1842, amb l’objectiu que en 6 mesos s’instal·lara la Casa de Beneficència, de cas contrari, l’edifici tornaria a la Nació.

Així ho indicava Isidro Miquel Casanova: ”siguent alcalde Francisco Ortiz, es va proposar sol·licitar del Govern que concedira al poble l’edifici del Convent de alcantarins d’aquesta Vila, local molt adequat i cada d’establir en ella mateixa la Casa de la Beneficència (...) es va atorgar per un comissionat de Béns Nacionals la corresponent escriptura de cessió de l’edifici a favor del poble amb el corresponent 6 Ramírez Aledón, Germà (2000): La desamortización del convento de Nuestra Señora del Monte-Sión de Torrent. Torrens. Estudis i Investigacions de Torrent i Comarca. 20007 ROYO MARTÍNEZ, JOSÉ (1989): Nuestra Señora de Monte-Sión: un convento franciscano (s.XVI-XIX). Torrens. Estudis i Investigacions de Torrent i Comarca. 6. 8 ARV, Propiedades Antiguas, lligall 139. L’expedient de venda és el num. 1.432.

46_

inventari de portes, finestres i altres que existia en el mateix. Així va continuar l’establiment el primer any, mantenint només de les almoines que es recaptaven (...) poc a poc va decaure el fervor que alguns havien manifestat a sostenir l’establiment i va venir a reduir-se a un curt de set o huit pobres que havien de eixir a demanar almoines per la població.”9

Finalment va ser l’alcalde qui animà a que la Casa de Beneficència tinguera uns mínims d’ingressos i va concedir una mena de subvenció municipal. Per la seua part, en 1863 es va habilitar el pis baix del Convent per a crear la Casa Cuartel de la Guàrdia Civil, ja que no hi havia altres puesto capaç d’acollir esta entitat (es van gastar altres parts que servien de dispensa, refectori de profundis i part de la cuina, construint-se els corresponents departaments, comprenent dos angles del claustre, i obrint-se una porta per a donar entrada independent al cuartel. L‘obra va costar més de set mil rals, però era pagada pel cos de la Guàrdia Civil el lloguer a l’establiment de Beneficència, a raó de 50 lllibres a l’any.

9 Miquel Casanova, Isidro (1989): Memoria sobre la villa de Torrent. Torrens. Estudis i Investigacions de Torrent i Comarca. 6.

Imatge del Convent de Mont-Sió, el calvari, i al fons l’Hort de Trenor

47_

Pintura de Mont-sió

Calvari i al fons Hort de Trenor

48_

Els Trenor arriben a Torrent:L’Hort com a regal de noces

Aitor Sánchez Collado

Des del punt de vista de la propietat, el nostre Hort de Trenor va passar de ser un hort franciscà a ser propietat de l’Estat en declarar-lo “Bien Nacional” i després de la subhasta passà a ser propietat privada. D’estes mans de la burgesia valenciana va arribar a les mans de la família Trenor, gràcies al matrimoni de Júlia Montesinos amb Enrique Trenor Bucelli: un Hort com a regal de bodes.

Propietat agrària en mans de la burgesia El procés de compra de terrenys serà constant a finals del segle XIX, de fet en “La Relació d’apèndixs a l’amillarament de València”, analitzada per al període 1868-1880, no fa sinó confirmar un procés incessant de compra de predis rústics. En número molt elevat es tractava de la compra de xicotetes parcel·les d’horta; de vegades altres ocasions s’assistix a la gestació d’autèntiques grans propietats per part de coneguts comerciants o de famílies emparentades amb la noblesa. Alguns exemples poden il·lustrar este últim aspecte: els germans Ricardo, Federico i Enrique Trenor Bucelli, van adquirir més de 52 ha. d’horta entre 1877 i 1888, només en el terme municipal de València.1

I pel que respecta a Torrent, este procés de compra per part de la burgesia és ben palés, ja que entre 1885-86 Torrent tenia 60.357,92 fanecades (dels qual 56.560,75 n’eren de secà i 3.797,17 d’horta) repartides entre 1.345 propietaris. En mans de veïns de Torrent hi havia el 55, 86% del total de la superfície.2

Patrimoni immobiliari dels Trenor Respecte a la família burgesa dels Trenor podem dir que la compra de terrenys va ser vastíssima de punt a apunta de la Comunitat, però respecte al patrimoni immobiliari que és el que ens ocupa podem 1 http://www.magrama.gob.es/ministerio/pags/Biblioteca/fondo/pdf/16439_8.pdf2 FOLGADO GARCÉS, PEPA (1994): “Propietat agraria i paisatge rural durant la segona meitat del segle XIX a Torrent”, dins de Torrens. Estudis i Investigacions de Torrent i Comarca. 6.

49_

dir que el seu primer símbol familiar va ser el número 8 del carrer Trinquet de Cavallers de València (actualment és el número 9 i seu del Rat Penat). Trenor Keating va comprar una mansió de 12.000 pams quadrats, amb tot el que és necessari per a la vida confortable de la família. Primer va arrendar la casa, per a comprar-la quan es va subhastar en 1845-47 per 9.010 lliures i 10 sous, segons escriu Concha Ridaura Cumplido en el catàleg de l’exposició ‘Trenor. L’exposició d’una gran família burgesa’3

Amb el temps i els successius matrimonis de les distintes generacions, els Trenor van ser repartint-se en altres residències igualment distingides, que van passar a les diferents branques: en la plaça de Sant Vicent, en Navellos, en Cavallers i en la plaça del Tremp.

Per la seua banda, Thomas Trenor va posar els seus ulls en el monestir del segle XIV de Sant Jeroni de Cotalba, a Alfauir, prop de Gandia. Ho va comprar en 1838, arran de la mateixa desamortització de béns eclesiàstics ja esmentada. En subhasta es va adjudicar tres quartes parts de la finca per 1,2 milions de reals, encara que després es va fer amb la part restant. Hui és propietat dels germans Federico, Leonor, María Jesús i Caridad Trenor Trenor, descendents de Federico Trenor Palavicino, cosí del promotor de l’Exposició de 1909.

Els Trenor arriben a Torrent: “fets i paraules”En este context, el primer Trenor del que es té constància com a propietari de terrenys a la nostra ciutat va ser Enrique Trenor Bucelly, comerciant- banquer, el qual no apareix en la llista dels primers cinquanta grans propietaris de Torrent en 1797, ni en 1812, però si que apareix en la posició 15º en el cadastre de 1885-86 amb una propietat de 422,50 fanecades i que en 1910 aconseguia el títol de comte Trenor. Este augment de riqueses es deu a la esmentada desamortització de cuny liberal, mai revolucionari, que afavoriria l’enriquiment de la burgesia valenciana, comercial i industrial per les compres massives de bens nacionals.4

3 RIDAURA CUMPLIDO, CONCHA (2009): Casa Trenor: lujo burgués y confort familiar en Valencia, dins de Trénor: La Exposición de una gran familia burguesa : [Centro Cultural La Nau, Universitat de València... 26 de mayo - 25 de octubre de 2009], 2009, ISBN 978-84-370-7469-6 , págs. 199-2284 FOLGADO GARCÉS, PEPA (1994): “Propietat agraria i paisatge rural durant la segona meitat del segle XIX a Torrent”, dins de Torrens. Estudis i Investiga-cions de Torrent i Comarca. 6.

50_

51_

52_

Fent gala del seu lema familiar, tal com resa l’escut dels Trenor “facta non verba” (”Fets, no paraules”), la família van acumular un gran patrimoni a Torrent i del matrimoni d’Enrique Trenor Bucelli amb Julia Montesinos, les propietats es va ampliar amb el nostre Hort de Trenor, junt amb la masia de la Vallesa de Mandor, a Riba-roja, coneguda com la ‘masia dels inquisidors’ per haver sigut expropiada del Tribunal de la Inquisició. Tal i com es referix Anacleto Pons, mentres les propietats de Federic Trenor es reuniren a la Safor, les dels seus germans Enric, Tomas i Ricard s’estengueren al llarg d’un espai físic més ample que s’allargava per les comarques de l’Horta, la Ribera i la Canal de Navarrés5

Com a fruit d’este matrimoni els Trenor no a soles mantenien les propietats que anaven adquirint, sinó que augmentaven el patrimoni tal i com veiem a continuació:

“El primer enllaç dels germans va ser el de Enrique Trenor Bucelly, enllaç que s’acordà amb la filla (Julia) de Manuel Montesinos, el més prestigiós i acabalat funcionaris de presos d’Espanya. En aquest cas la posició social era semblant, i el pare de la novia aportava una dot superior als 400 rals, als quals, els Trenor afegien regals valorats en 65 mil rals i aixovar xifrat en 140.00, la dècima part dels bens d’Enric.”6

Dins d’esta dot que s’aportava al matrimoni estava l’esmentat Hort franciscà que des de llavors va a passar a ser l’Hort del senyor Trenor i en l’actualitat, indivisiblement separable la concepció d’Hort de Trenor. I es que un enllaç matrimonial d’estes característiques aconseguia una confirmació social que no tots els comerciants es trobaven en situació d’aconseguir. D’esta manera Julia Montesinos heretaria del seu pare, el coronel Manuel Montesinos, l’Hort que el seu pare va aixecar, junt amb casa d’esbarjo i la capella d’estil neogòtic cap a 1840.7

5 PONS, ANACLET i SERNA, JUSTO (1996): Un negoci de famílies els Trenor i els Vallier a La Safor del segle XIX. Pag. 58. 6 PONS, ANACLET i SERNA, JUSTO (1996): Un negoci de famílies els Trenor i els Vallier a La Safor del segle XIX. Pag 60. 7 PÉREZ-OLAGÜE IBÁÑEZ DE LARA, CARMEN M. (2009): “Lugares familiares: el patrimonio de los Trenor”dins de Trénor: La Exposición de una gran familia burguesa : [Centro Cultural La Nau, Universitat de València... 26 de mayo - 25 de octubre de 2009], 2009, ISBN 978-84-370-7469-6, págs. 229-256

53_

Escut de la familia Trenor, amb el lema de la família: “Facta, non verba”, es a dir: Fets, no paraules. Font: Trénor: La Exposición de una gran familia burguesa

54_

La figura del coronel Manuel Montesinos i Molina (1796-1862) va ser clau en l’època. Militar i Reformador espanyol. Se li considera creador del sistema progressiu penitenciari. Des de 1830, exercix un càrrec en la Secretaria de la Capitania General de València, el de secretari de la Junta d’Allistament de la Milícia Nacional. I en 1832 és anomenat Pagador del Presidi de València. Quan Montesinos irromp en el panorama penitenciari espanyol, les presons eren mers llocs de retenció, sense la més mínima higiene, on els presos romanien encadenats. Després de la seua mort el consideraren la invenció del sistema progressiu a les presons.8

Tal i com es descriu Carmen M. Pérez-Olagüe, “L’hort comprenia un ampli jardí, amb un estany allargat davant de la casa, envoltat de pèrgoles i un bosquet sobre una elevació artificial, un altre estany més gran i diverses espècies d’arbres, com palmeres i canyes, a més d’una plantació de tarongers”.9

Estes possessions les hem de circumscriure en una època en la que la ciutat de València va sofrir la desaparició de grans jardins privats en la ciutat de Valencia, llevat d’algunes excepcions (jardins c/ Governador vell, hort extramurs del Baró de Llaurí- hui de Monforte). Eixa perduda va fer sorgir la necessitat en el grup social al que pertanyien les Trenor de l’adquisició de segones residències campestres, una mena d’evasió del calor de la ciutat. Així doncs, Enrique va disfrutar de la casa de l’Hort que el seu sogre havia alçat10.

El patrimoni d’Enrique Trenor amb Julia Montesinos es completa amb altres edificis com el Palau dels comtes de Cervellón (propietat, fins a 1987, dels successors de Ricardo Trenor Bucelli) en Anna o la Fabrica de Seda de Vinalesa. Una altra de les històriques propietats va ser el palau dels comtes de Villapaterna, adquirit en 1877 també 8 RICO DE ESTASEN, JOSÉ (1948): “El Coronel Montesinos. Un español de prestigio europeo”, Imprenta de los Talleres Penitenciarios de Alcalá de Henares, Madrid 1948.9 PÉREZ-OLAGÜE IBÁÑEZ DE LARA, CARMEN M. (2009): “Lugares familiares: el patrimonio de los Trenor”dins de Trénor: La Exposición de una gran familia burguesa.10 PÉREZ-OLAGÜE IBÁÑEZ DE LARA, CARMEN M. (2009): “Lugares fami-liares: el patrimonio de los Trenor”dins de Trénor: La Exposición de una gran familia burguesa.

55_

per Enrique Trenor Bucelli. Va passar al seu fill, Enrique Trenor Montesinos, comte de Montornés i de la Vallesa de Mandor. En 1976 va ser declarat monument historicoartístic de caràcter local i, en 1983, adquirit per l’Ajuntament de Paterna, que té la seua seu allí.

Casa al carrer Col·legi Altra branca dels Trenor, també tenia bens immobiliaris a Torrent. De les “Capitulacions matrimonials de la senyora Na Maria del Carmen Trenor Palavicino, casada amb En Luis Vallier y García Alesson” podem extraure la propietat d’una casa abandonada a l’actual carrer Baviera. (Arxiu General de Protocols de València, Protocol de Miguel Tasso 11/8/1983):

“La cinquena part d’un cens numero 57 d’inventari, capital 530 lliures, 6 sous, 8 diners (2.007 pessetes), 84 cèntims i pensió anuals de 16 lliures (equivalents a 60 pessetes, 24 cèntims), pagadors en el dia de Sant Juan de cada any, impost sobre el solar d’una casa arruïnada a Torrent, carrer del Col · legi numero 1, sense constar la poma, comprensiva de 98 pams de frontera, 28 d’esquena i 102 per cada costat, amb el seu corralet fora (...) . Tocant casa del Marqués de Perales, per l’esquerra amb la de Vicente mora, carrer de l’Hospital enmig (...) es capitalitza 753 pessetes per a la deguda proporció amb els altres valors, sent la cinquena part 150, 60 pessetes.”11

Barri de “La Paloma”: Solidaritat per la Riuada de 1957Si mirem més enllà dels murs del Trenor trobem l’anomenat Barri “Virgen de La Paloma.” El nom d’este bloc de construcció, situat tot just enfront del Parc, respon a la donació que va fer Eulogio Gomez Trenor (encarregat de firmar la cessió per a que l’Hort fora Parc Municipal). Es tractava de la donació dels seus terrenys per a construir vivendes de protecció per als damnificats per la riuada de 1957. Va acordar ficar-li el nom de la seua esposa: Paloma de Aguilar Castro.

“Al llamamiento que el Ilmo. Sr. Director General de la Vivienda hizo, para posibilitar la adquisición de solares en condiciones económicas, respondió de manera generosa al propietario de los solares que ha de ocupar el proyecto que tratamos ofreciéndolo gratuitamente para este fin.”12

11 PONS, ANACLET i SERNA, JUSTO (1996): Un negoci de famílies els Trenor i els Vallier a La Safor del segle XIX. Pag. 19512 Memòria del projecte. Datat XI-57.

56_

Estat actual del barri de La Paloma, just en front de la entrada principal del Parc de Trenor. Terreny donat per Eulogio Gómez Trenor, després de la riuada de 1957.

Ricardo i Tomás Trenor Bucelli als salons de la casa de Tomás en el carrer Navellos, de València. 1905 (CFT). Font: Trénor: La Exposición de una gran familia burguesa.

57_

Es tracta d’un barri de baixa densitat, tant aïllada com alineada, va ser prompte abandonat en la vivenda de promoció pública i cal relacionar-ho amb la inicial filosofia falangista d’estirp rural (…) Per raons de carestia de sòl i de màxima economia de construcció, esta forma desapareix a partir de 1950. L’excepció que confirma la regla la constituïx este grup de vivendes de Mare de Déu de La Paloma. Són 42 vivendes de renda limitada, grups II, 3a categoria.

A pesar dels 4.185 metres quadrats donats, este valor no estava inclòs en la valoració del pressupost total de 5.365.577, 72 Ptes., la repercussió per vivenda ascendix a 127.751,85 Ptes., sent el major cost de tot el “Pla Riuada”. Són vivendes de dos plantes, amb uns 80 m quadrats construïts i 55,34 útils. Altres barris construïts per este Pla Riuada van ser: el barri de la Fontsanta o la Mercé (Paterna). El grup del barri de “La Paloma” i el seu posterior desenvolupament urbà ha consolidat una zona de vivendes mitjanes d’una certa altura que conformen el que es crida “Eixamplament Menor”. Les obres van ser adjudicades al febrer de 1958 als contractistes Francisco Campus Reus i Tomás Roca Ma, datant-se la recepció provisional al febrer de 1961.13

Trenor contribuix a la reconstrucció de l’església de Mont-SióEn el marc de les labors filantròpiques de la família Trenor i la seua vinculació amb Torrent, destaquem la contribució a la restauració de l’església de Mont-Sió. Per la causa d’un temporal en 1956 va caure la bovada del prebisteri de l’església i els anys posterior es va restaurar i completar amb la pintura i estucat de les parets, la instal·lació de llum elèctrica amb més de mig milió de pesetes. Mereix destacar l’aportació de 10.000 pesetes d’Eulogio Gómez Trenor Fos, i també la Caixa d’Estalvis de Torrent i l’Ajuntament, que contribuïren a parts iguals.14

Alícia Gomez Trenor: Reina de festes de Mont-SióEsta relació amb l’esglesia es va consolidar amb la proclamació de la Reina de les Festes de Mont-Sió a Alicia Gomez Trenor Aguilar, filla d’Eulogio Gómez Trenor. L’acte es va realitzar el 19 d’abril de 1964 (festes jubilars dels Terciaris Caputxins, noces de diamant). Ella i la seua cort, vestides amb trage regional, van protagonitzar un event:13 Informació facilitada per la delegació d’Urbanisme de l’Ajuntament de Torrent14 LLibret de falla Toledo i voltants, Torrent 1996

58_

“Don Franciso J Torrent va pronunciar un magnífic i documentat discurs, en el que es va exaltar les virtuts de l’autèntica noblesa de la reina de les festes (...) van intervindre les bandes de música de l’Orfeó Polifònic del Cercle Catòlic i la reina va impulsar les cintes commemoratives. Don Pascual Romero, el “ripiero” local va recitar versos”15

L’última expropiació dels TrenorLes propietats dels Trenor a Torrent van anar més enllà de l’Hort, extenen-se per la zona actual de Parc Central, on conserven partides d’un patrimoni que es va gestar al segle XIX i que dura dins a dia de hui. En 2003, uns terrenys van ser expropiats per a la construcció del nou tram de MetroValencia fins Torrent Avinguda, amb la consegüent nova estació:

RESOLUCIÓN de 5 de noviembre de 2003 del conseller de Infraestructuras y Transporte, relativa a la información pública complementaria, levantamiento de actas previas a la ocupación y actas de ocupación del expediente de expropiación forzosa incoado con motivo de las obras: «2003/37. Proyecto básico del ramal de acceso ferroviario a Torrent y nueva estación. Primer expediente complementario». [2003/11997]16

Finca: 907Pol.: 41urb./pla: 109m² a expropiar: 670,00Titular: EULOGIO GOMEZ-TRENOR FOSDomicili: C/ PAU, 31/ 46003 VALÈNCIACultiu: HORTA

Per a finalitzar hem de recordar que Eulogio Gómez Trénor Fos va morir en València als huitanta anys. Era doctor enginyer de Montes, Gran Creu de l’Ordre del Mèrit Agrícola, es va casar amb Paloma de Aguilar Castro.17 Amb ell es portà a la tomba tot un camí ple de converses, acords i molts records del que va ser la residencia de la seua família i que a dia de hui és el parc de tots els torrentins.

15 Torrent Boletín de Información. Maig, de 1964.16 DOGV 2003. num. 4629.17 ABC, 1 de maig de 2004. Necrològiques.

59_

Enrique Trenor Bucelli. Primer Trenor que va habitar el nostre Hort, gràcies a la dot que aportà al matrimoni la seua dona, Julia Montesinos. Font: Trénor: La Exposición

de una gran familia burguesa.

Diaris d’empresa de la família Trenor. Font: Trénor: La Exposición de una gran familia burguesa.

60_

Les visites de Leopoldo Trenor a l’Hort

Aitor Sánchez Collado

L’Hort de Trenor va quedar lligat a la presencia de Leopoldo Trenor Palavicino, nebot de Enriquer Trenor Bucelli, no a soles a través de les primerenques instantànies que se conserven de la vivenda-jardí, sinó també a través de la seua influència en el Torrent de la època: en la seua vida social, cultural i religiosa, dins del seu perfil valencianista, liberal-conservador. Per a conèixer un poc més de la seua vida i obra hem d’endinsar-nos en el seu perfil i en les seues col·laboracions en la premsa de Torrent.

Era fill de Ricardo Trenor i Bucelli i de Josefa Isabel Palavicino de Ibarrola, filla de dels Marquesos de Mirasol1, va nàixer accidentalment a Madrid, el 21 de novembre de 1870 i al poc de temps es va traslladar a Valencia. Tal i com narra la «Gran Enciclopèdia Asturiana» (Apèndix 1970-1980)2 , Leopoldo després de cursar, en 1894, el doctorat en Dret, va realitzar a Lieja (Bèlgica) els estudis equivalents a l’actual carrera d’Enginyer electricista.

Va dedicar els seus nobles afanys a les Lletres, a la cultura, a la filantropia, al patriotisme i a la indústria, i, conjugant-les, va crear a València la Tipografia Moderna, en la que, entre algunes de les seues obres, va imprimir quasi totes les publicacions catòliques valencianes i a més la revista “La Xicoteta Indústria” i la revista il·lustrada «Oro de Ley». Es va casar en 1899 amb Rosario Pardo de Donlebún i Rojas. Des d’este moment, amb el seu refinament artístic i social va convertir la casa dels Pardo, de Figueras (Astúries), en una senyorial mansió, en la que passava, indefectiblement, gran part dels estius. En ella va celebrar festes culturals, religioses, socials i benèfiques, i ací va rendir sempre honors a les personalitats que li visitaven.

Entre Lo Rat Penat i l’Exposició RegionalLa vida de Leopoldo Trenor Palavicino quedarà lligada a un dels grans esdeveniments d’estos anys en Valencia, la celebració de l’Exposició Regional de 1909 que, pel seu èxit, a l’any següent se convertirà en l’Exposició Nacional. Leopoldo serà president de Lo Rat Penat des de 1908 fins a 1910, i bàsicament la seua presidència es vorà caramullada per les activitats organitzades entorn a l’Exposició, coincidint estos anys en els preparatius i l’execució de la mateixa. Però abans ja havia sigut premiat amb la Flor Natural en els Jocs Florals de 1893.3 Baix la seua presidència es propongué establir en Lo Rat Penat l’Escola d’Estudis Valencians i l’Escola de Lectura. Sobre la seua actuació en l’entitat, el mateix Trénor senyalava en una crònica apareguda en la

1 SANCHIS, JOSE RAMÓN (1997): Torrent imatge gràfica: la gent i la ciutat (1860-1960)2 PEREZ DE CASTRO, J. L. (1983): El senyor Leopoldo Trenor Palavicino (notes per al seu biobibliografia). «gran enciclopèdia asturiana» (apèndix 1970-1980 (pàg 221-224)

3 SANCHIS, JOSE RAMÓN (1997): Torrent imatge gràfica: la gent i la ciutat (1860-1960)

61_

Leopoldo Trenor Palavicino, amb la seua família en els jardins de l’Hort de Trenor. Font: SANCHIS, JOSE RAMÓN (1997): Torrent imatge gràfica: la gent i la ciutat (1860-1960).

Leopoldo Trenor, en el seu despatx.

62_

revista Lo Rat Penat en 1911: “durant el período de sa presidència, tingué de dirigir totes ses energies a ajudar a la obra de la Exposició, impossibilitant-lo assó pera un treball intensiu en la llavor valencianista, pero que a despich de tot, la societat havía estés ses ales aplegant a Alacant, acontantse a Castelló y fent repercutir son nom en les llunyanes terres del nort d’Espanya en la boirosa ciutat de Oviedo...”.4

Altre Hort de Trenor: Palau de Figueres, AsturiesLa seua vinculació amb Astúries, li va fer passar grans moments a la població de Figueras. El seu palau és d’estil neomedieval d’inspiració francesa, compta amb un total de quatre mil metres quadrats edificats i una finca de dos hectàrees. El conjunt comprén el propi palau i les quatre torres de Donlebún, unes edificacions que presenten una espectacular vista sobre la ria de l’Eo. Va ser declarat Be d’Interés Cultural (BIC), el 20.01.1993. Van ser també pavelló de descans de José Trenor, en el pati del qual cultivava més de deu mil cactus de totes les varietats, espècies i formes, un bell jardí que recorda a la bellesa de l’Alhambra.5 Curiosament, este palau va sofir l’abandonament del temps fins que el 2008 els descendents el van vendre a la constructora ovetense Paisajes y construcciones, S. A. per 2,5 millons d’euros i començaren la reforma de tal edifici, amb la tragèdia que en 2011 va morir un dels seus obrers en caure’ls al damunt una tapia. 6

El tresor del palau: Historia Arxivística L’acumulació de documents comença a Donlebún, assentament originari de la família a Astúries, i al començament del segle XVII es trasllada al Palau de Trenor a Figueres, on els documents han estat emmagatzemats en una armari de roure amb 28 calaixos, fabricat en 1805 específicament per la custòdia del fons documental. Durant la Guerra Civil es va destruir part del mateix i a mitjans del segle XX, una altra part, fonamentalment arbres genealògics, es trasllada a València. localitat d’origen de l’actual propietari.7 D’entre les seues obren destaquen: escriptures de compravenda, testaments, fòrums, arrendaments i llibres de comptabilitat, etc. Una de les netes del matrimoni, Patricia Moure Trenor de Mesones, que viu en l’actualitat a Argentina, es va lamentar en 2009 de la perduda de la propietat:

“L’últim successor, pel llavors vigent mayorazgo, va ser José Trenor Pardo de Donlebún, germà de la meua mare, Carmen. Lamentablement en morir el meu oncle el va deixar en mans d’una filla que el va vendre amb tot, inclòs l’arxiu que guardava. Tots hem plorat aquest desarraigo que ha mostrat la nostra cosina, que ni tan sols l’ha ofert a la família. Però així s’escriu la història que no treu ni esborra les nostres arrels i els nostres personals records quan, en vida de la meua iaia Rosario, ens reunia a l’estiu a tots els fills i cosins en unes vacances meravelloses ja que veníem des de València, Saragossa, Canàries i Madrid.”8

4 D’A. “Cronica”. Lo Rat Penat . Valencia, Nº 1. Giner, 1911, p. 46.5 http://www.lne.es/occidente/2008/09/03/constructora-ovetense-compra-palacio-trenor-25-millones-euros/671801.html6 http://www.lne.es/occidente/2013/04/20/encargado-obra-palacio-trenor-fallece-caerle-muro/1400197.html7 http://archivosdeasturias.info/feaa/action/detalle?buttons[1]=loadDetailFondo&tipo=4&idTipo=12928 http://www.vivirasturias.com/asturias/castropol/palacio-de-los-condes-de-trenor-o-de-los-pardo-donlebun/es/comentarios

63_

Imatge del Palau de Figueres, a Astúries, de Leopoldo Trenor i família.

És d’estil neomedieval d’inspiració francesa.

Retrat de Leopoldo Trenor, penjat en la seu de Lo Rat Penat, institució de la qual va ser president des de 1908 fins

a 1910.

Article del diari El Regional, 6 de maig de 1900, on es publica un fragment de “La pequeña Industria” en el que fa referència als accidents personals en el món laboral

de la València del moment. L’article dona consells en cas de salvar una vida en accident laboral.

64_

Leopoldo Trenor en la premsa local: El Regional i La Crónica Com era d’esperar la rellevància de Leopoldo Trenor prompte saltaria als mitjans de comunicació local per la seua importància i per la seua vinculació amb la societat torrentina del moment. Les seues visites a l’Hort de Trenor eren tot un esdeveniment a la ciutat. Hem de recordar que Leopoldo va ser col·laborador dels diaris El Regional i La Crònica.9 De fet, el diari La Crónica, en el seu primer número, del 4 de desembre de 1897, es fa ressò de l’arribada de Leopoldo Trenor a la ciutat per a gaudir de les festes, en ell podem llegir:

“Con objeto de asistir a las fiestas, mañana en el tren de la tarde llegarán a esta población nuestros queridísimos colaboradores, D. Rafael Rodríguez de Cepeda, catedrático de la Universidad de Valencia y D. Leopoldo Trenor Plavicino, autor de una inspiradísima composición, premiada con la flor natural en los juegos florales de dicha ciudad.”10

Com veiem, la seua arribada a Torrent era tota una fita per a la ciutat, degut a la rellevància pròpia del personatge i les sinèrgies culturals i econòmiques que generava al Torrent de la època. El diari La Crònica va ser la primera publicació periòdica no a soles a Torrent, sinó fins i tot fora de la comarca de l‘Horta Sud.11

El Regional, format pel mateix equip de persones que La Crònica, també continua la mateixa línia i el 22 de març de 1900 apareix un extracte de la seua obra “La pequeña industria.” 12 En este sentit hem de recordar que els diaris publicaven -per capítols- obres de diferent tipologia i de diversos autors, com a gran mecanisme de democratització de la cultura a una part de la població que quedava al marge. L’article fa una introducció en la que indica:

“no podemos resistir del deseo de transcribir la primera mitad del citado artículo, para demostrar los justos elogios que se han hecho de tan interesante publicación, que tiene una inteligencia tan cultivada, como la del que escribe lo siguiente.”

Seguint esta via, apareixerà un altre article de la seua revista “La pequeña Industria” en el que fa referència als accidents personals en el món laboral i industrial de la València del moment. L’article dona consells en cas de salvar una vida en accident laboral i apareix il·lustrat amb dos il·lustracions de gran qualitat. 13

Poesia als diaris localsLa gran activitat literària de Leopoldo, com a poeta, també apareix reflectida en la premsa local. En el diari La Crónica, està present una de les seues obres, el que posa de manifest la bona sintonia amb el director del diari i la seua presència en la vida torrentina. La primera col·laboració la fa amb el primer número del diari La Crònica. Va ser amb la poesia titulada “La cansó de la Esglesia”, que mostra la seua profunda

9 SANCHIS, JOSE RAMÓN (1997): Torrent imatge gràfica: la gent i la ciutat (1860-1960)10 La Crónica, 4 de desembre de 1897.11 COMES IGLESIA, VIVENT (1997): “La premsa històrica de Torrent”, dins de SANCHIS, JOSE RAMÓN (1997): “Torrent i la seua premsa, entre dos segles”12 El Regional. 22 de març de 1900. pàgina 2.13 El Regional, 6 de mayo de 1900.

65_

religiositat, propera a la burgesia valenciana, dins de la cosmovisió dels Jocs Florals de lo Rat Penat (entitat de la qual va ser president).14

Un parell d’anys després, trobem una altra peça literària en la mateixa sintonia: “Flor de Paper”, tot un càntic romàntic al paisatge, a la mar i un viatge en barca que mai tornarà, que es va publicar el 25 de desembre de 1899.15

La seua activitat literària no va ser la única que present a la vida de Torrent, perquè altre Trenor, Enrique, va guanyar un accèssit 80 en els coneguts premis dels Jocs Florals de Torrent, tal com publica Las Provincias en el seu núm. 16768, de l’11 d’agost de 1901, amb el tema: medios de conjugar la crisis vinícola. Lema: El vino alegra el corazón.”

14 La Crónica , 4 de desembre de 1897.15 La Crónica, 25 de desembre de 1899

Terrassa de l’Hort de Trenor de la primera planta a la façana est en les primeres dècades del segle XX. Sanchis Alfonso , José Ramón. Torrent i la Seua premsa entre

dos segles (1890-1910). Ajuntament de Torrent . Torrent, 1997, pàg. 194

66_

L’Hort de Trenor al servei de la Guerra (1936-1938)

Salvador Ciscar JuanAitor Sánchez Collado

Durant la Guerra Civil L’Hort de Trenor va ser un protagonista més i una peça clau dins del tauler d’escacs, on els escenaris i els protagonistes van estar al servei de l’horror de la guerra, però també es començà a vislumbrar les primeres idees per a que els jardins foren un parc i conformar així un espai lúdic i obert per a tots els torrentins.

Moltes van ser les personalitats que van visitar i inclús van establir la seua residència provisional en Torrent durant la guerra. Per exemple, el poeta Miguel Hernández Gilabert, va estar allotjat en el Comissariat de Propaganda de la Posició Pequín, en una de les cases propietat dels Trenor, però un dels protagonistes de la guerra amb relació en l’Hort de Trenor va ser André Malraux: novel·lista, aventurer i polític francés, que va estar allotjat en la capella de l’Hort, quan capitanejava la “Escuadrilla España”, formada per aviadors francesos, al costat del govern de la Segona República. Gràcies als seus contactes amb personalitats del Ministeri de l’Aire francès (entre els quals es trobava Jean Moulin, futur líder de la Resistència) aconsegueix mobilitzar bombarders, caces i aparells d’escorta que seran pagats amb fons del govern espanyol. “Esquadrilla Espanya” va tenir un màxim de cent trenta membres. En total realitzarà vint missions d’atac entre agost de 1936 i febrer de 1937, data de la seva dissolució.

En este període visita la nostra ciutat, en especial l’Hort de Trenor. Així ho conta Paul Nothomb, en el llibre “Malraux en España”, on el definix com un castell, un autèntic paradís, en mig del furor de la batalla:

“Torrent. Oasis abans de la següent batalla (primers dies de desembre de 1936): Instal·lats després als voltants de l’aeròdrom de Manises, prop de València (nova capital de la República), serem operatius des de la primera quinzena de desembre. Al principi se’ns assigna com allotjament un agradable castell a Torrent (Hort de Trenor). Tan sols ens quedarem aquí uns dies, però tots i cada un de nosaltres guardarà un record meravellós d’aquest inesperat oasi. Puc assegurar que a partir d’aquest moment, i fins al final, el clima d’amistat que regnava entre nosaltres no es veurà entelat per res: Malraux havia regulat d’una vegada per tota la qüestió dels mercenaris (...) estàvem aquí per fer la guerra, no per fer política, tot i que les discussions entre nosaltres van ser contínues. A la foto Malraux (envoltat sobretot de camarades comunistes), es presta sense dir ni piu al nostre xivarri de col·legials, tinc un cert aspecte de seriós, com acostumava a succeir: sóc l’únic que porta la gorra de reglamentària i mostra actitud de rigidesa que convé a un veritable bolxevic. Malraux sabia riure, fer broma, i mai tenia un aspecte tan rialler com en aquests moments d’entusiasme juvenil en què la jerarquia no compta (pag. 88).

67_

Debat d’idees en un jardí (L’Hort de Trenor. Torrent, desembre de 1936). Es pot vore al fons L’ermita la casa dels Trenor. Marloux conversa amb la Margot i amb Paul Nothomb

sobre filosofia i política.

Capella del castell (de l’Hort de Trenor) quan va ser habilitada per a dormitori comú durant la Guerra Civil. Ocasió que Maréchal aprofitava per a fer algunes de les seues bromes

anticlericals.

Fotografia presa a les portes de la casa de l’Hort de Trenor, clima d’amistat que regnava entre els membres de l”Escuadrilla España”, on destaca Malraux, al costat del govern

de la Segona República. La casa va ser ocupada durant els primers dies de desembre de 1936.

68_

Breus vacances a Torrent (continuació)La capella del castell (Hort de Trenor) va ser habilitada per a dormitori comú, ocasió que Maréchal aprofitar per delectar-nos amb algunes de les seves bromes anticlericals. És un cop més qui es fotografia a distància, o es deixa fotografiar fent el pallasso a la glorieta del parc . Aprofitem aquest curt respir tot el possible, perquè hem de preparar-nos per reprendre les operacions (pag 92).Debat d’idees en un jardí (Torrent , desembre de 1936 ) ( pag 94 )1

Tres mesos després continuem tenint constància de la importància del Trenor per als torrentins de l’època. Així doncs, el 3 de febrer de 1937 ja es planteja la importància de recuperar l’hort de Trenor per als ciutadans i fer públic uns jardins que havien estat en mans privades molt de temps. Esta proposta es fa pública al llibre d’actes de l’Ajuntament de Torrent:

1937.02.03(Nota de Salvador Juan, sol·licitant plaça en aquesta secretari): Es dóna lectura d’un escrit de la Unió Musical demanant una subvenció a canvi de concerts a la via pública. (Aleixos diu que hi ha altres necessitats més urgents que atendre) creu que ha d’arreglar l’hort que va ser de Trenor i convertir-lo en Parc Municipal i allà pot la banda donar concerts.

En este mateix sentit el 5 de maig de 1937 es fa la confiscació oficial de l’Hort de Trenor als descendents d’Enrique Trenor Bucelli. Tal i com podem llegir:

1937.05.05“A proposta de la conselleria d’Obres Publiques es va acordar per unanimitat, proposar a la Junta de Finques confiscades, per si en l’exercici de la facultat que a la mateixa correspon la consideren procedent, la confiscació amb caràcter definitiu de les finques urbanes radicants en aquesta localitat , de les persones individuals i jurídiques compreses en la present relació, per creure aquest consell que hi ha indicis suficients per considerar que les expresses persones es troben immerses (incusas) en responsabilitat per haver intervingut en la rebel·lió o cooperat a ella: relació de propietaris: Hereus d’Enrique Trenor, Comunitat de religiosos o José Baviera, entre d’ altres.”

1938.08.24 “Es va adonar d’un ofici del Sr. apoderat de la Direcció General de la Caixa de Reparacions dels béns de totes classes i dels objectes procedents de confiscacions i ornaments de culte religiós, que estiguen en poder del Consell Municipal o dels organismes polítics i sindicals d’aquesta població (...) Que es done compte dels bens que existien en una habitació de la “Casa de l’Hort de Trenor” i que han desaparegut, informant per qui ha estat habilitat l’actual immoble.”

El Trenor també va ser motiu de debat com a futura font de combustible, gràcies a la seua gran quantitat d’arbres:

21/09/38“Canuto diu que hi escassetat de combustible a la població hauria de procedir a verificar la curta de llenya a l’hort de Trenor. La presidència manifesta que a la finca esmentada s’havia instal·lat una escola de comandaments del partit comunista, sense l’autorització

69_

Cabanya de fusta que ornamentava l’Hort de Trenor, Previsiblement, com a espai de jugar dels fills dels Trenor, o com a simple espai ornamental.

70_

“Una de les primeres instantànies aèries de l’Hort de Trenor. Any: 1940. Font: Arxiu biblioteca valenciana.

71_

del consell i havent assabentat casualment i quedant sorprès d’això. Llopis Duarte com a encarregat de l’administració de la finca, diu que s’ha sorprès en assabentar-se, explicant la forma anormal en què es ve ocupant la finca. Intervenen diversos consellers i per unanimitat es va acordar que prèvia la informació corresponent que es duguera a terme una comissió formada per Llopis, Canuto i Medina, es requereix perquè deixen la finca a disposició del consell per tal de destinar-se per alberg de refugiats i Resistència social.”

1938.10.05“Es realitzen tres comunicacions als ocupants de l’ hort de Trenor , una per part del Consell i dos de la Caserna General: “Hi intervenen diversos consellers acordant requerir novament als ocupants donant-los un termini de 48 hores perquè deixin aquesta finca i una tant en condicions de ser ocupada lliurar a la Caserna General “

1938.11.30“En conte a la comissió de serveis públics de tots és conegut l’abandonament en què s’han l’Hort de Trenor (Aquesta comissió estava a càrrec del representant del Partit Comunista ) i Ros manifesta que “puga ser que el que es designara obrara amb una conducta diferent a la del seu antecessor, però segons els antecedents i fets ocorreguts es manca d’aquesta confiança, per tant proposa que siga posada a votació la seua proposició de reorganitzar totalment les comissions.”

1938.12.07“Es va donar compte d’una comunicació del Partit Comunista d’aquesta localitat en la qual demana al consell que es permita seguir ocupant l’ escola de captació política d’aquest partit, part de la casa de l’hort de Trenor. La presidència informa detingudament sobre aquest assumpte i després d’intervenir diversos consellers es va acordar autoritzar l’esmentat partit perquè ocupi tal sol·licitat l’esmentada finca i durant el termini d’un mes, a partir de la data del present acord, transcorregut el qual deixessin dita finca a disposició d’aquest consell.”2

Com veiem, l’Hort dels Trenor va ser també protagonista durant la guerra, al principi com a lloc de descans i operacions del bàndol de la Segona República, com a escola de comandaments del partit comunista o fins i tot com a font de recursos naturals, però una de les coses que més crida l’atenció és que ja al 1937 va a començar a gestar-se la idea del seu ús cívic, de convertir-lo en parc municipal per al gaudi de tots els torrentins.

1 Paul Nothomb. Malraux en España. Madrid, Edhasa, 20012 Llibre d’actes de l’Ajuntament de Torrent 1935/1937. Signatura: S14 (54) Període: 02/04/1935 al 12/01/1937

72_

El dia a dia a la Casa dels Gomez Trenor

Maribel Romero, personal de servei de la família Quan va començar a treballar a la casa de la família Gomez Trenor a Torrent? Vaig començar a treballar el 1966 i vaig estar realitzant les tasques d’internament a la Casa fins a 1968. La família vivia durant tot l’any a Torrent. Van ser tres anys meravellosos, en què treballava de dia i nit, envoltada de la família, dels seus fills i del gran personal que formàvem part del servei de la casa. Cóm li va sorgir la feina? Quan vaig arribar a Torrent , van destinar al meu novi a la mili ( hui marit ) i en aquest moment vaig començar a treballar per a ells, gràcies a una amiga del meu poble que també treballava allà. Els calia una persona més per al servei i van comptar amb mi. Quantes persones treballaven a la casa-jardí? Els casolans: Pepita i Erneto; la cuinera, Fina; la mestressa de claus, Paula; la costurera, Conchita (viu al carrer del Covent ); el Xofer i majordom, Pepe (germà d’Ernesto) i hi havia un jardiner fix més 3 acompanyants. A tot això cal sumar a Maria, que era interna, juntament amb mi (cobràvem 1.500 ptes. al mes ) i dues xiques més que venien de suport dues vegades per setmana. De l’educació dels xiquets s’encarregava una institutriu de Madrid. Què recorda del matrimoni d’Eulogio Gomez Trenor i Paloma? Eren persones boníssimes no aixecaven la veu per a res, ni encara que hagués disputa o algun tipus d’enfrontament. Eulogio sempre estava treballant era un home molt, molt alt, enorme. El xofer el portava al matí, ho recollia, sempre feien vida a València. Tenia dos o tres treballs. I dels fills ? Els fills del matrimoni eren: la major era Alícia (que es va casar amb un banquer i viu a Madrid, amb ella tan sols em portava 5 anys de diferència ), el segon era Álvaro, després venien les bessones, Marta Paloma i Paloma; i el xicotet de la casa era Pablo. Cóm era el dia a dia en la família? Ells feien vida a València, tant Eulogio que treballava a la ciutat, com els nens que anaven a València a escola. La vida social a Torrent es limitava a anar a missa a Mont-Sió. Eren molt generosos. Eulogio ens obligava a tots el servei a anar a missa a les 8 del matí tots els dies, de manera en acabar ja ens posàvem a la feina. La família també anava a missa tots els diumenges.

73_

Peu de Foto: Fotografia del servei al jardí de l’ Hort de Trenor, al costat de Pablo Gomez Trenor, fill menor de la família. Any 1968. En la foto: (1) Paula, ama de llaves; (2) Maribel, interna; (3) Mari, interna; (4) Fina, cuinera.

74_

I els dies d’estiu ? A l’estiu ens anàvem tots junts a Fuenterrabía, a Sant Sebastià, dos o tres mesos, quan acabaven l’escola, de manera que tot el servei gairebé al complet ens anàvem amb la família a un apartament que tenien. A casa només es quedava el senyor Eulogio amb el seu majordom, sempre treballant. Al servei ens donava una setmana de vacances a Lourdes en un hotel. Sempre han sigut una família molt religiosa. I els dies de festa? Recorde les festes precioses de Nadal, al jardí - enorme - col·locaven un gran arbre de Nadal perfectament decorat, molt gran (just ara on se celebren els concerts). Les seues festes eren espectaculars, rebíem convidats de Madrid, els seus familiars de València (una altra de les branques familiars dels Trenor, els amos de la finca de la Puríssima de Torrent) i gent molt important que s’allotjaven a la casa de convidats que teníem a part, al jardí (hui ja desapareguda). Quan arribava Reis, els senyors portaven regals de Madrid i entreteníem als menuts perquè pogueren amagar-los. També recorde l’arribada de la Pasqua. La senyora Paloma era molt detallista i ella mateixa decorava ous de Pasqua i els amagava per tot el jardí. Els xiquets havien de buscar-los i era tota una festa. Els senyors s’anaven molt de sopar i pujàvem a veure el vestit de la senyora.

Quin record té de la casa per dins? Com era la seva distribució? Allò era immens, preciós, la casa dels Trenor era una meravella. La finestra gran del primer pis era la de l’habitació dels senyors i al costat tota una terrassa, on el servei aprofitàvem l’hora de la becadeta per descansar. La porta principal de la casa era de la frontal ¡, que donava al jardí. Només entrar hi havia un hall i a mà esquerra un office (amb portes abatibles on estava els plats i servei) i la cuina. Es passava a un saló gran que hi havia i després al menjador. Les portes eren grans, precioses, cadascuna amb dibuixos en els vidres en daurat i fent formes. En total hi havia 3 salons. A la part de dalt hi havia un petit hall les habitacions dels senyors i la dels xiquets. El servei dormíem a la planta de sota. L’ermita era preciosa, pegada a la casa, el sol era de fusta i havíem de encerar-lo. Tenia una tauleta i cadires. Allí els fills prenien la comunió. Els casolans tenien una casa, un departament a part, i la cuinera també, apegat a la casa principal, al jardí (la zona al costat del que hui és Policia Local ) L’accés de servei era a la part baixa. Havíem de travessar el camí fosc, des Monte- Sió i es veia tot el caminet . Pegats al mur, fins arribar a l’entrada. I el jardí? Del jardí recorde perfectament la cascada i també la piscina, en realitat era una bassa que era a la part de dalt , la que dóna a Mont-Sió. Encara que abans era més xicoteta que l’actual. Quan feia bon temps els xiquets es banyaven i s’ho passaven d’allò més bé amb els dos gossos grans que tenien. Eulogio i Paloma a la vesprada passejaven pel jardí i es donaven la mà, s’estimaven molt. El personal de servei també donàvem llargues passejades per aquest paradís de plantes i vegetació. Llavors estava tot molt més agrest que en l’actualitat. En els dies que eixiem de la casa, ens arreglàvem i els propis fills Trenor ens feien fotos. Encara les conserve. Recorda l’abandonament de la Casa i la seua conversió en jardí municipal? En aquesta època (principis dels 80) ja no treballava per a ells. Però si he sabut posteriorment que quan van haver d’abandonar la Casa, a causa del conveni signat amb l’Ajuntament, ells van anar a viure a Santa Bàrbara (Rocafort), que és la urbanització on encara resideixen.

75_

Maribel Romero, a l’Hort de Trenor. Ens conta la protagonista que els temps lliure, abans d’eixir, es va prendre estes fotos , gràcies a la maquina fotogràfica dels Trenor. Els xiquets

eren els encarregats de fer-les.

76_

Lluita ciutadana: El Parc de Trenor per a Torrent

Aitor Sánchez ColladoAmb l’arribada de la Democràcia, els nous aires d’igualtat arriben a Torrent i amb ell, un corrent que demandava la recuperació del parc per al poble. Els plans urbanístics dels Trenor, la singularitat del parc i la idea que eixa zona havia sigut donada pel poble als franciscans (per a després caure en mans privades) van donar motius més que suficients perquè s’encenguera la metxa reivindicativa que va durar 5 anys perquè el Trenor obrira les portes per al poble. Es va formar així una Coordinara, on destacava la labor d’Amparo Medina, Cap Secció Adjunta Projectes parcs Urbans en Ajuntament de València, (al capdavant de la recuperació dels jardins de Montfort) i cap visible de la paralització del derrocament del Trenor i de la seua protecció com a monument històric a favor de la casa, capella i jardins de l’Hort de Trenor.

1. Coordinadora: un jardí per a TorrentTal com ens conta Amparo Medina en el seu expedient i article publicat en el BIM de 1980: En 1978 es crea una coordinadora integrada per partits polítics, centrals sindicals, entitats ciutadanes i culturals i personalitats independents la finalitat de la qual era cridar l’atenció sobre la carència de zones verdes en el nucli urbà de Torrent.

Després d’estudiar la situació legal del plantejament vigent, l’anàlisi dels plans va posar al descobert la previsió que per a un futur es tenia sobre la creació d’una gran zona d’escampament, necessari i urgent, ja hui en el municipi de Torrent. La zona destinada a este accés estava enclavada en els terrenys de l’actual cementeri i confrontants, fora del casc de la població i sobre nombroses xicotetes propietats agrícoles. També es va observar, amb gran sorpresa, que sobre els terrenys de l’actual Hort de Trenor, es pretenia la construcció de cinc pomes d’edificació, arrasant un gran jardí, ja existent en els límits del nucli urbà, pròxim al centre, amb valors artístics i botànics, fins hui només disfrutat pels seus amos.

Es tractava, doncs de liquidar un jardí completament configurat i a punt per a ser disfrutat per tota la població, col·locant en el seu lloc cinc blocs d’edificació amb una altura d’edificació de 18 metres. D’altra banda, es tractava de també d’acontentar amb una reserva de terrenys, sobre l’actual cementeri i contornada, per a hipotètica construcció en un futur del necessari espai verd.

Açò diu molt dels responsables del plantejament urbà, tècnics i polítics i ens obliga a prendre consciència de la necessària participació ciutadana en l’elaboració i gestió del disseny de l’espai urbà. Els carrers, places, jardins i la resta de necessitats col·lectives -escoles, poliesportius- a què tot ser humà té dret, no sols a disfrutar, sinó també a decidir com es vol a fi d’un interés social.

Així i davant del coneixement de la presentació en l’Ajuntament de la fase prèvia a la llicència d’edificació, la cridada de limitació de polígon d’actuació segons la llei de sòl, es van arreplegar firmes i es van realitzar diferents actes de crida a la

77_

Porta de l’entrada principal del Parc de Trenor en la seua inauguració als anys 80. En l’actualitat presenta altra visió.

Interior de l’Hort de Trenor. Zona de la pradera. Anys 80.

78_

Reforma del conegut com “pati rosa”, enfront del col·legi Mont-Sió, al fons es veu l’Hort de Trenor. Font: Arxiu BIM.

L’alcalde del moment de Torrent, Rafael Marín, amb regidors, inspeccionant les obres.

79_

població amb l’objectiu de detindre el que per quasi tots és conegut com a especulació del sòl. El cas era molt evident.

La conjuntura política –pocs mesos abans de les ultimes eleccions municipals- el fet en si i els nombrosos firmants, van paralitzar el que haguera donat via lliure-legal a la destrucció de l’Hort de Trenor.

La labor va continuar amb la presentació en la Direcció General del Patrimoni Artístic de la documentació necessària perquè s’incoara l’expedient sobre els jardins, casa i capella de l’Hort de Trenor a favor de la seua conservació.

La proposta va ser acceptada segons consta en el Boletín Oficial del Estado el 3 de gener de 1980. A això va contribuir el suport de la comissió del Patrimoni de València, el Butlletí del col·legi d’arquitectes fent-se eco en el seu número 0.78 de desembre, la revista l’Horta, fent un crida “Carta oberta als veïns de Torrent” i per descomptat, la gestió de la Coordinadora, confeccionant l’informe que va enviar a Madrid al Ministeri de Cultura, Direcció General del Patrimoni Artístic.

Així estan les coses. Res pot fer-se hui quant a la seua destrucció, llevat que l’abandó a què el propietari pot deixar-ho. Per a impedir tal situació i portar a bon fi el ja iniciat per la Coordinadora, l’Ajuntament actual hauria d’arreplegar tota la labora realitzada procedint a la decoració de monument posteriorment Expropiar i finalitzar amb l’obertura a l’ús públic.1

2. L’Expedient del Trenor Tal com indicava l’arquitecta Amparo Medina en 1980, el camí estava ja traçat. La resolució de l’expedient per a la declaració de l’Hort de Trenor i construccions alienes com a monument històric artístic, i la resolució en sentit positiu del mateix, es trobava abonada per la nova orientació que a partir de la nova Constitució Espanyola defenia i conservava el patrimoni històric artístic, entés com ben jurídicament.

En este sentit, l’advocat Antonio Goytre Bossa va preparar un informe jurídic emparat en l’articule 45-1 en el que s’arreplega que tots els ciutadans “té dret a disfrutar d’un medi ambient adequat per al desenvolupament de la persona, així com el deure conservar-ho”, que es complementava amb l’article 46: “els poders públics garantiran la conservació i promouran l’enriquiment del patrimoni històric, cultural i artístic dels pobles d’Espanya i dels béns que ho integren, siga quin siga el seu règim i la seua titularitat.”

L’esmentat article 46 de la Constitució fa referència a “siga quin siga el seu règim jurídic i la seua titularitat.” Esta mateixa voluntat del legislador apareix arreplega en la legislació vigent sobre la matèria: tant en la llei reguladora del Patrimoni Històric Artístic del 13 de maig de 1933, com en el decret de 22 de juliol de 1958, sobre monuments provincials o locals, en tots els textos legals citats, en cap moment fa referència al règim jurídic del sòl ni a la titularitat de drets sobre els possibles monuments com a causa de resolució negativa d’un expedient.

Ha de ser tingut en compte l’article 18 del text refós de la llei sobre el Règim del

1 MEDINA, AMPARO (1980). “L’Hort de Trenor: Jardín Público?” Dins de Bulletí d’Informació Municipal n2. II época. Novembre 1980

80_

81_

82_

Sòl i Ordenació Urbana, que fa referència als aspectes que han de ser presos en consideració com c)jardins de caràcter històric, artístic o botànic, i en l’apartat d) al realç de construccions significatives.

Així, Antonio Goytre indicava que la resolució positiva de l’expedient incoat respon a l’esperit i lletra de la Constitució i de la legislació aplicable al cas, rectifica i corregix interpretacions interessades de la Llei del Sòl i reconeix i assumix el sentir de la població de Torrent, manifestat per mitjà de l’arreplega de firmes i exercici espontani de l’acció popular arreplega amb encert en l’article 15 de la Llei Reguladora del Patrimoni Històric Artístic.

El 29 de novembre de 1979 es va resoldre de manera positiva incoar l’expedient de declaració de monument artístic a favor de la casa, jardí i capella de l’Hort de Trenor.

RESOLUCIÓ de la Direcció General del Patrimoni Artístic, Arxius i Museus, per la que s’acorda tindre per incoat l’expedient de declaració de monument històric a favor de la cessa, capella i jardins de l’Hort de Trenor, a Torrent (València).Vista la proposta formulada pels Servicis Tècnics corresponents. Esta Direcció General ha acordat:Primer.-Tindre per incoat expedient de declaració de monument històric artístic.Segon.-Continuar la tramitació de l’expedient, d’acord amb les disposicions en vigor”:Tercer.-Fer saber a l’Ajuntament de Torrent- que, segons el que disposa els articles 17’ de la Llei de 13 de maig de 1933 i 6.0 del Decret de 28 De Juliol de 1958, totes les obres que hagen de realitzar-se en el monument o en el seu entorn propi, no podran dur-se a terme sense aprovació prèvia del projecte, corresponent per esta Direcció General.(…)

Madrid 29 de novembre de 1979.- El director general, Javier TuseIl Gómez.2

Per la seua banda, l’Ajuntament porta a terme un acord plenari del 19 d’abril de 1980 i més avant, el consistori va creure convenient redactar una nova moció basant-se en els informes desinteressats realitzats per Amparo Medina (arquitecta), Jose Manuel Iborra (historiador) i Antonio Goytre Bossa (advocat). L’exhaustiu informe es completava amb fotografies, retalls de premsa i plans per a insistir en el gran valor ecològic del Parc. La moció concloïa de la manera següent:

(…) Per allò que s’ha manifestat es proposa a l’Ajuntament l’adopció de l’acord següent: ratificar i reiterar l’acord adoptat per la corporació municipal en sessió del ple celebrada el 19 d’abril de 1980, traslladant de nou a la precitada Direcció General (del Patrimoni Històric Artístic) la convicció de la immediata resolució de l’expedient la demora de la qual pot introduir distorsions urbanístiques en contra dels interessos de la població de Torrent.”Finalment, este acord es firmava el 23 de febrer de 1981 pels representants

dels tres partits amb representació municipal. Curiosament eixa mateixa vesprada va tindre lloc a Madrid el Colp d’Estat. Al març/abril de 1981 l’alcalde de Torrent, Rafael Marín, va estar a Madrid en el Ministeri de Cultura. Allí va demanar tota la informació

2 B.O.E. del 3 de gener de 1980. Núm. 3-153.

83_

Interior de l’ermita de l’Hort de Trenor. Font: Expedient Biblioteca Direcció General de Patrimoni Artístic.

84_

Vista lateral de la casa dels Trenor a Torrent, porxat, eixida al jardí de la casa. Font: Expedient Biblioteca Direcció General de Patrimoni Artístic.

85_

possible sobre sobre l’estat de l’expedient. I tal com arreplegaven les cròniques dels 80 “pareix que havien fundades esperances que el tema vaja cap avant; cal reconéixer que és una mena de que a Madrid “estiguen en això.” 3

3. La Guerra dels Trenor En 1980 existia un pla parcial aprovat que la família Gómez Trenor demanava la seua execució. Però, d’altra banda, es va aconseguir iniciar l’expedient de declaració de conjunt artístic. Esta declaració va aconseguir paralitzar l’edificació dins del parc, però no la seua adquisició per a ús públic, ja que segons el pla aprovat hauria de pagar-se la propietat al senyor Trenor, “solució inabastable donat l’enorme valor econòmic i els pocs mitjans econòmics municipals”, tal com recordava el regidor d’Urbanisme del moment, J.L. Meneses.

Les conversacions amb la família Trenor van continuar i després de dos anys de periòdiques reunions, “algunes d’elles en climes no molt càlids” tal com recorda Meneses, es va arribar a la concreció d’un conveni urbanístic i posterior redacció d’un Pla Especial de Reforma interior aprovat ja definitivament, en el que s’introduïxen els següents canvis respecte a l’anterior pla:

Pla anterior Pla negociatSuperfície Total 56.336,80 m2 56.336,80 m2

Vivendes per construir 1.200 uds 616 uds.Zona lliure

Vials d’ús públic 1.775 m2 10.319 m2Zones verdes 0 m2 21.706 m2Total cessions 1.775 m2 32.025 m2Edificabilitat 9,33 m3/m2 4,59m3/m2

El conveni portava parelles les condicions següents:-Cessió anticipada de la zona verda que s’obri en estes dates com a bestreta de la cessió definitiva.-Cessió definitiva de totes les zones verdes que componen el parc als 8 mesos de l’aprovació del Pla Especial. -Urbanització per part de la propietat de la zona edificable i els seus espais lliures.

4. Preparant l’apertura del Parc MunicipalUna vegada aprovat per al Conselleria es va publicar en el Butlletí de la província. Per a això es va negociar amb la família Gómez Trenor el temps de 7 mesos, una vegada publicats, per al desallotjament de la casa a fi que poguera habilitar la seua vivenda fora del Parc. Tal com arreplegava el BIM de 1983, es procedia a obrir un concurs públic de projectes el plec de condicions del qual ja està realitzat, plasmant les idees que té la corporació de l’ús del parc, i que eren:3 BIM. maig 1981, n.8. II época. El Parc de Trenor. Una vieja reivindicación del pueblo de Torrent. Opinió.

Pla anterior Pla negociatSuperfície Total 56.336,80 m2 56.336,80 m2

Vivendes per construir 1.200 uds 616 uds.Zona lliure

Vials d’ús públic 1.775 m2 10.319 m2Zones verdes 0 m2 21.706 m2Total cessions 1.775 m2 32.025 m2Edificabilitat 9,33 m3/m2 4,59m3/m2

86_

- La pinnada, conservar el seu caràcter agrest romàntic.- La casa i jardí, on viu el propietari, es reservaria per a activitats culturals, museu, biblioteca especialitzada…-La part que ara és l’entrada, vivenda del casolà i el que ell destinava al seu cultiu seria la part més fort d’ús, parc infantil, habilitar-la amb bancs per a concerts, etc.

“Tot açò està pendent que el concert de projectes tracte el tema. Una vegada que la brigada arregle els camins, de la part cedida, s’abriará, creiem que en uns mesos. Abans, este Ajuntament haurà de contractar dos jardiners i algun guarda per a la seua protecció amb vivenda, diguem que una espècie de casolà.”4

Tres mesos després d’allò que s’ha aparegut en el BIM el Parc de Trenor va obrir les seues portes a tots els torrentins. Va ser un 18 de març, precisament en plenes festes falleres, on este col·lectiu festiu va tindre gran part de protagonisme en la inauguració.

5. El Parc de Trenor obri les seues portesEn el seu discurs d’inauguració l’alcalde de Torrent, Rafael Marín, començava fent al·lusió al llarg període de temps, de reunions i d’informes fins que és va fer públic el Parc “en un dia en què la nostra ciutat celebra el que suposa un clar triomf de la negociació i de l’enteniment enfront de la confortació.” Clar senyal a la família Trenor, que després de 5 anys de conversacions va acceptar el tracte. “Vull donar les gràcies per la labor dels funcionaris, que aportant els seus coneixements tècnics van fer les conversacions més senzilles. I vull que quede constància de l’agraïment de la família Trenor, pel seu tarannà negociador. En el capítol d’agraïments no pot oblidar-se la labor realitzada per la labor realitzada per la coordinadora”.

Per la seua banda, Marín va fer insistència en la poca incursió en el terreny, ja que “les xicotetes obres que hem realitzat servixen únicament per a adaptar el parc a la utilització massiva que d’ell s’espera” – I al seu torn va tancar el discurs amb “L’Ajuntament posarà tots els mitjans per a demostrar que Torrent pot tindre jardins i que els actes vandàlics no passen de ser conductes aïllades. El parc de Trenor per al poble va ser l’aspiració de fa uns anys i hui ja és una realitat.”5

6. Continua el camí burocràtic per a la seua protecció En 1993 es fa publica la delimitació de l’entorn de protecció i s’obria el període d’informació pública en l’expedient incoat per a la seua declaració com a monument de l’Hort de Trenor (93/6828).

Així, “trobant-se en tramitació l’expedient per a la declaració com a monument a favor de l’Hort de Trenor , incoada per resolució de la Direcció General de Belles Arts, Arxius i Biblioteques de 29 de novembre de 1979 (BOE del 03.01.1980), la Direcció General: fa pública la delimitació de protecció d’entorn i contínua la tramitació de l’expedient. S’incloïa un pla i en els annexos s’especificava la descripció literal de la delimitació: des del vèrtex nord-oest de la trobada dels carrers del Calvari i Sant Urbà. 4 BIM, desembre de 1983. L’hort de Trenor. L’Ajuntament per dins. Pag. 5 5 BIM. Suplement informatiu de l’apertura del Parc de Trenor.

87_

El criteri seguit era incloure dins de la seua àrea parcel·les que limitaven directament amb ell, o que donaven a l’espai visual. 6

Per la seua banda, en 1997 la Conselleria de Cultura fa pública la resolució del 8 d’abril de 1997, per la qual es reconeix a l’Hort de Trenor com a col·lecció museogràfica permanent. 7

6 DOGV 1993. num. 2141.7 DOGV 1997. num. 3010.

Situació de les obres de la plaça i l’Hort de Trenor als anys 80. Vista frontal, trasera de la casa. Font: Arxiu BIM.

88_

La Coordinadora des de dinsEntrevista a Toni Carretero, membre de la Coordinadora que va salvar el Parc de TrenorPer a conéixer un poc millor el moviment ciutadana que va paralitzar les intencions urbanístiques de la família Trenor, ens hem posat en contacte amb Toni Carretero, torrentí que actualment viu a Saragossa, però recorda al perfecció el moviment per a la conservació del parc: incursions nocturnes, fotografies clandestines i una preocupació latent pel patrimoni són els ingredients que es mesclen en esta entrevista que fa llum i obri, encara més, les portes del Trenor a la ciutat.

En 1978 sorgix la idea de crear una Coordinadora per a salvar el parc, però... Com va sorgir la iniciativa?La iniciativa sorgix Perquè un dia estant en l’Ateneu de Cultura Popular, que estava situat en el carrer del convent, i nos va arribar per part d’un funcionari La notícia que tirarien el parc construir en ell un bloc immens de vivendes tipus rusc. En eixe mateix moment, mig seriosament mig de broma, va sorgir la idea de boicotejar la construcció I el derrocament del Parc amb cartells i pintades. Tot això ho hem de contextualitzar en un moment en què quasi ningú coneixia el que hi havia dins, més enllà dels murs. Aquell grup que es va formar veia una autèntica burrada tirar l’únic pulmó natural que teníem en el nucli urbà de Torrent.

Qui formàveu dita Coordinadora?Tots érem gent de Torrent Que teníem inquietuds polítiques i socials, ja que en la ciutat a penes funcionaven les associacions de veïns i érem gent del Moviment Comunista del País Valencià (MPCV), gent del CUT, que era una escissió d’ús i gent de l’Ateneu de Cultura. No hi havia com partit cap altra representació.

Com us organitzareu a l’hora de defendre el Parc?Ens organitzarem tipus assembleari: és a dir, una persona, un vot. No importava a qui representaves, sinó la voluntat. Podríem dir que era quelcom paregut al que és hui el moviment del 15-M.

Quina informació arreplegareu els membres de la Coordinadora?Part de la informació ens va arribar per part d’un jardiner que treballava en el Parc i llavors amb la informació que teníem tres persones vam botar una nit la tàpia que donava al convent. Sabíem que eixa nit no hi havia ningú en la casa i li vam fer fotografies A la capella i tot el que veiem. Vam trobar plantes d’espècies úniques. Es va fer un informe i es va portar a l’Ajuntament i a la Conselleria de Cultura. Amb les proves que teníem es podria declarar bé d’interés cultural.

Va haver-hi algun tipus de problema o algun tipus d’enfrontament amb la família Trenor?No va haver-hi cap problema amb la família Trenor, perquè tot el tema ho portava un Advocat de la família. Això sí, ells volien construir a tota costa i es va arribar a un acord: els camps de taronges (el que era l’hort valencià) que donaven a la part de la via

89_

del tren, li’ls va cedir. Es va donar permís de construir, a canvi de cedir la resta del Parc a la ciutat per a que fóra municipal.

I respecte a l’equip de govern de l’Ajuntament del moment? Les medalles se les va portar el regidor d’Urbanisme que en un principi ens va negar tot tipus d’ajudes. Vam haver de sufragar els gastos de la nostra butxaca i l’ajuda d’un advocat i una arquitecta que ens van ajudar desinteressadament, el Parc va ser inaugurat per Joan Lerma sense estar acabada la restauració del parc. Finalment l’Ajuntament va negociar amb la família Trenor per a reduir la construcció en 400 vivendes menys.

Podem dir, per tant que va ser tot un èxit ciutadà?Absolutament. Gràcies a totes les persones que van treballar en aquell moment per esta idea hui podem disfrutar del nostre Parc de Trenor. I és que com el barri de Gamonal de Burgos, ara d’actualitat, en Torrent també es va paralitzar una obra absurda, gràcies al poble. Si es vol, es pot.

Estat actual de la pèrgola que travessa el Parc, des de la seua entrada fins arribar a la zona de la pradera. Font: Ajuntament de Torrent.

90_

L’Hort de Trenor a la premsa (1899-2014): De la mirada burgesa al parc de tots els torrentins

Aitor Sánchez Collado

L’Hort de Trenor a la ciutat ha estat sotmès a etapes d’importància i d’oblit, al llarg dels anys esta residència de la burgesia valenciana i després Parc Municipal ha passat per diverses etapes, no exemptes de polèmica. Des de la seua primera consideració com a punt de trobada de grans figures de la societat valenciana, va passar a quedar-se en l’oblit, com a mansió tancada, quasi sense vida i amb el misteri que envoltava els grans murs que la protegien. Molt poca gent sabia que era el que hi havia més enllà de les altes tanques. La curiositat i preocupació mediambiental vingueren de la mà de la democràcia i un grup de torrentins es van preguntar... Per què no podem gaudir de les seues meravelles i fer-ho públic? La resposta la té la premsa, que sempre ha sigut testimoni de la importància de l’Hort de Trenor a la ciutat.

1. Descans i oci dels Trenor La primera fotografia en premsa que es conserva de l’Hort de Trenor es remunta a 1899, concretament al 16 d’agost quan el diari La Cronica, publica en portada del seu numero extraordinari de festes una fotografia del “Exterior del huerto del señor Trenor”(tal com transcrivim del peu de foto). En l’article no es fa referència directa a la casa mansió, però si exalta les virtuts i la importància dels visitants que passaven els temps d’oci i vacances en el terme de Torrent. Una d’elles, era evidentment, la família Trenor.

En l’article es destaca com les fetes eren un gran atractiu a l’hora de generar visites, i riquesa al comerç de la ciutat. L’articulista fa comparacions en diverses festes i alhora destaca que “la ingrata compañia del ferrocarril despachó en las pasadas fiestas cinco mil billetes más que de ordinario (supongamos que cada individio gastó una peseta y tendremos el ingreso de diez mil pesetas.”1 En un altre article de Antonio Palanca Hueso2, l’autor fa crònica de les festes, les festivitats religioses, la cavalcada al·legòrica, els carruatges i demés que vivia per aquella època Torrent en la seua festa grossa. Tot un esdeveniment, no a soles per a la pròpia societat torrentina, sinó per a la burgesia valenciana que disposava d’una segona residència en Torrent, atrets per la fama de les bondats de l’aire i climatològiques de l’Horta.3 En este sentit, també trobem a la premsa la visita del Centre Excursionista de Lo Rat Penat al nostre municipi (on visitaren la Torre, l’esgelsia de l’Assumpció i el Convent dels Terciaris Caputxins).4

1 , 2 La Crònica. Numero extraordinario. Torrent, 16 de agost de 1899.

3 SANCHIS, J.R. (2013): Torrent, municipi Turístic al llarg del temps. BIM 180. Primavera 2013. pag 234 PITARCH ALFONSO, CARLES (1997). Els Jocs Florals a Torrent de 1900 i 1901, dins de SANCHIS, JOSE RAMÓN (1997): “Torrent i la seua premsa, entre dos segles”)

91_

La Crònica. Número extraordinari. Torrent, 16 de agost de 1899. Primera foto apareguda en premsa de l’hort del senyor Trenor.

92_

Tornant a la importància de l’edifici i l’hort, trobem una altra menció a dit espai en el diari La Crónica, del 20 de febrer de 1898, on els veïns demanen la col·locació de tanques a l’empresa Grao-Valencia-Turís, per a “impedir la repetición de sensibles accidentes de tren”. Així doncs:

“Junto a las mismas tapias de esta población y formando esquina al huerto del sr. Trenor, existe un cruce o paso nivel entre la citada vía y el camino carretero que a poca distancia se divide en dos para dirigirse el uno a Catarroja y la Ribera y el otro a Alcasser y Picassent.”5

La relació dels Trenor amb Torrent també passa per la seua aportació a la vida social, especialment a través de la religiositat. Un bon exemple d’això és el regal que van fer al convent de Mont –Sió, tal i com poder llegir en l’article de El Diari de Valencia del 12 de maig de 1935.6

“En el convento de Monte-Sión de los Terciarios Capuchinos, hay una muy antigua (imagen de la Mare de Deu), donación de la familia Trenor, por los años 1840, al convento.”

2. Els jardins dels Trenor com a ús social: inicisEntrats en el segle XX, l’Hort de Trenor, ja no es considera a soles una vivenda privada més, sinó que es va configurant una primerenca idea d’ús social del seu jardí degut a les excel·lències botàniques i la situació privilegiada del mateix. Així, es va gestant, a poc a poc, la llavor del que serà després la seua consideració de Parc Municipal per al gaudi de tots.

Si anem més enllà, en 1913 trobem un fet curiós, com és una excursió de xiquets al jardí. Es tracta d’un acte de germandat entre la Pia Unión i altres centres obrers, dins de l’àmbit del Mont-Sió. “Els jovens aplegaren en tren especial i escoltaren missa. Varen tindre els seus moments d’expansió i dinaren més tard en el Parc de Trenor, contigu a la Casa, siguent amenitzats alguns actes per la banda de música del Patronat de la Joventut Obrera de Torrent.”7

Com veiem, la relació entre la família Trenor i la Pía Unión Antoniana de Mont-Sió era propera, ja que esta excursió no va ser la única activitat al jardí. El seus primers usos socials per als torrentinsva continuar a la dècada dels anys 20. Per exemple trobem diverses fotografies de grups, d’alumnes del col·legi Monte-Sió amb els frares Pedro Miedes, Modesto María, en les escalinates de l’Hort. (foto de la família Veguer Gay). Esta mateixa foto la trobem amb més xiquets i un professor del centre (foto de la família Beguer Esteve).8

5 La Crónica, del 20 de febrer de 18986 El Diari de Valencia del 12 de maig de 1935. de Royo, Jose (2009): dins de “Torrent en la prensa de Valencia. Diario de Valencia. 1911-1936”. pag 11727 ROCA CHUST, TOMÁS (1989): Actividades en Monte-sión entre los años 1910 y 1936. Dins de Monte Sión 100 años de vida amigoniana. 8 SANCHIS, JOSE RAMÓN (1997): Torrent imatge gràfica: la gent i la ciutat (1860-1960

93_

Col·legi Mont-Sió, fotografia feta a les escalinates de l’Hort de Trenor, amb el frare Pedro Miedes Pastor, fra Modesto María de Torrente. Als anys 20. Font: SANCHIS,

JOSE RAMÓN (1997): Torrent imatge gràfica: la gent i la ciutat (1860-1960).

Excursió de xiquets al jardí. Es tracta d’un acte de germandat entre la Pia Unión i altres centres obrers, dins de l’àmbit del Mont-Sió. Banda de música del Patronat de la Joventut Obrera de Torrent. 1913. Font: ROCA CHUST, TOMÁS (1989): Actividades en Monte-sión

entre los años 1910 y 1936. Dins de Monte Sión 100 años de vida amigoniana.

94_

La importància botànica de l’Hort de Trenor ja era ben coneguda als anys 20 del passat segle i trobem mostres de l’interés de la població civil per conèixer la seua riquesa d’espècies, perfilant-se així com un perfecte espai per a descansar i fer excursions, tan de moda per aquell moment. El Diario de Valencia del 4 d’agost de1926 fa referència a este fet i a la visita d’un grup de xiquetes de la Colonia Escolar del Vedat a l’Hort de Trenor:

“Continúan en perfecto estado de salud las niñas de la colonia escolar. El jueves salieron de excursión a Torrente, y el Ayuntamiento obsequió las colonias con una merienda y un refresco. Después fueron al cine, del que es propietario el teniente de de alcalde don Francisco Toran, y presenciaron una sesión con escogidas películas.

También visitaron las niñas el huerto de los señores marqueses de Trenor y la fábrica de hielo de don Nicolás Andreu (…) en estas dos visitas aprovechó la ocasión la directora de las colonia y dio a las niñas lecciones de floricultura y agricultura, en el huerto y de química en la fabrica.9”

En les dècades posteriors, la possessió dels Trenor va passar de ser el retir vacacional i espiritual dels seus propietaris, a escola de captació política del Partit Comunista i oasis de descans temporal dels que lluitaren al costat del Govern de la República, durant la Guerra Civil. Tras este període la residència va passar de nou a mans de la família Trenor, en concret a Eulogio Gómez Trenor, tornant a la privacitat de la residència, convertida ja en casa de diari de la família: en la seua llar. Comença un període de privacitat, però no de silenci, ja que la llavor de l’ús social del jardí va quedar germinada en la consciència social del poble. Després de la Dictadura, el moviment cívic cridaria a la recuperació dels jardins per als ciutadans.

3. El Parc en la democràcia: Un Parc per a TotsDesprés del moviment civil, la creació d’una coordinadora formada per ciutadans de Torrent i experts, es va arribar a un acord per a que el Parc es conservara. Finalment i després de molta anys, el diari El Levante publica en 1982 la noticia que tant s’esperava: “L’HORT DE TRENOR: Firmado el convenio urbanístico”

El passat dia 7 de juliol (de 1982) es va produir un fet, que podem qualificar d’històric per a la ciutat de Torrent. Rafael Marín Martínez, alcalde de Torrent en representació de l’Ajuntament i Eulogio Gómez-Trenor Fos, propietari de l’Hort de Trenor, van firmar un conveni que té com a objecte la reordenació urbanística de la zona coneguda pel nom citat. Este pacte és el resultat d’una sèrie de llargues negociacions en què la bona disposició de les parts ha permés el resultat aconseguit. Es tracta, en essència, de remodelar el planejament d’aquella zona, reduint el volum edificable, rescatar per a l’ús públic l’Hort i traslladant part de la seua edificabilitat als terrenys confrontants. Al dit efecte per la propietat es redactarà un pla especial de protecció que arreplegarà els punts del conveni. Una vegada aprovat definitivament este pla, que haurà de presentar-se en l’Ajuntament en un termini de dos mesos i .Mig, aproximadament, es procedirà a completar la documentació urbanística per a la seua execució com a pla d’iniciativa privada aplicant el sistema de compensació.

9 Diario de Valencia, 4 de agosto de 1926, de Royo, Jose (2009): dins de “Torrent en la prensa de Valencia. Diario de Valencia. 1911-1936”.

95_

La superfície total de la zona ordenada (en la que hi ha un altre propietari) és de 56.337 m2. al moment d’aprovar definitivament el projecte de compensació (i amb açò rectifiquem un anterior article de premsa) passaran a ser gratuïtament de propietat municipal 42.157 m2 que es desglossen de “la següent fórnia: “21,706 m2 que comprén el parc, casa i capella, 1.625 m2 de sòl edificable en concepte d’aprofitament mitjà i la resta, fins als 42.157 m2 ho ocuparan vials, zones verdes i espais lliures. El conveni queda condicionat a la definitiva aprovació dels instruments que li desenvolupen i en particular de la Direcció General del Patrimoni Artístic, Arxius i Biblioteques que ha incoat sobre el parc expedient de declaració de monument històric artístic. L’Ajuntament, per la seua banda s’ha compromés al compliment d’uns terminis, a fi de donar celeritat a la tramitació dels expedients i així mateix a la cessió àgil, dins dels llits jurídics, i en el seu moment de les corresponents

Urgències d’obres. No obstant i en un gest demostratiu de l’harmonia de la negociació el senyor Gómez- Trenor autoritzarà amb caràcter provisional que una part de l’Hort s’òbriga al públic a partir del moment de l’aprovació inicial del pla especial, moment que amb seguretat serà anterior a la terminació d’enguany.

En definitiva, es tracta d’una notícia d’extraordinària importància, pel seu impacte polític i urbanístic. És fruit d’una laboriosa tasca de la corporació municipal que ha donat solució a un problema que ve de lluny i al propi temps satisfà reivindicacions populars la canalització del qual no haguera sigut possible sense l’esforç municipal i l’actitud comprensiva i oberta del senyor Gómez-Trénor. Una vegada més el diàleg ha permés l’equilibri entre els interessos públics i privats del resultat ambdós dels quals parts han d’estar satisfetes perquè en definitiva renunciant a posicions extremes permetrà a curt termini que l’Hort passe a ser propietat municipal i que la propietat puga destinar la resta dels terrenys a l’edificació.10

Per la seua banda, El Levante en 1982 publicava que:“El proper dia 28, a les cinc de la vesprada, i a la sala de juntes del Govern Civil, celebrarà sessió el consell general de la Corporació Administrativa Gran València. En l’ordre del dia figuren 39 dictàmens, entre els quals destacava la reforma de l’Hort de Trenor, així com els referents a l’ordenació de les platges de Llevant i Malva-rosa, la modificació del pla parcial Creu de Gràcia en termes municipals de Paterna i Godella; modificació del pla general de València i la seua comarca en un sector de Picanya; reforma interior de Casa i Hort Vivanco, a Catarroja, i el Clot de Barrabàs, de Godella i donar compte de diversos escrits i informes de la corporació.11

4. El Parc de Trenor com a arma electoralTan sols un mes més tard ens fiquem en plena campanya electoral municipal i la situació del Parc de Trenor es va gastar com a arma electoral. Estem en una etapa de govern socialista on Rafael Marín havia sustituit a Manuel Puchades. Marín guanyaria les eleccions. Però mentres tant, el Partit Comunista, demanava participació ciutadana i parcs naturals. Així ho arreplega Levante:

“ Francisco Climent Alonso, primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament, candidat a alcalde a la candidatura comunista, en el seu programa electoral proposava la “participació ciutadana, així com portar a la pràctica la plena utilització de

10 Levante, dimecres, 28 de juliol de 1982. pag 27.11 Levante, 25 de marzo de 1983, pag 9.

96_

Plànol de l’Hort de Trenor, aparegut en el BIM especial de la inauguració del Parc en 1983.

Vista aèria de l’Hort de Trenor en la seua inauguració.

97_

l’Hort de Trénor, el Vedat i la serra Perenchisa, com parcs naturals de la ciutat i del terme.”12

Una vegada passades les eleccions, el Parc continuava en boca de tots, també dels polítics. I com a curiositat trobem una proposta (no oficialista) que abocava per que la La mansión del Conde Trenor fora la vivienda oficial del alcalde:

“Encara que el tinent d’alcalde Górriz no la considera desgavellada, la seva moció li posarà en una difícil situació en el si de la coalició popular. La proposta d’habilitar la casa-xalet com a residència oficial dels successius mandataris torrentins ha sigut, segons el portaveu de coalició popular, la gota que fa vessar el got. Tanmateix, Francisco Nemesio insisteix que la qüestió no va contra el PDP, sinó només es tracta d’una falta de disciplina constant en l’esmentat regidor.”

La moció deia el següent:

«En segundo lugar, y para lograr su siempre disponibilidad, en el primer piso se podría habilitar perfectamente la residencia de los distintos mandatos de los sucesivos alcaldes elegidos en votación por nuestro pueblo.»

En el contingut del suggeriment s’insisteix en la necessitat que Torrent dispose d’un lloc digne de representació municipal per rebre les personalitats que en qualsevol moment puguin visitar la ciutat (...) Finalment, Górriz entén que la deguda protecció policial que hauria d’instal·lar en cas d’habilitar com a residència, serviria per conservar el parc municipal en les degudes condicions de decòrum i preservar d’actes vandàlics que en qualsevol moment poguessen ocasionar.13

En les eleccions de 1991, trobem a notar com s’utilitza el Parc de Trenor com a arma electoral. El CDS de Torrent demana que l’Hort de Trénor siga un jardí botànic:

“La conversió de l’actual Hort de Trénor de Torrent en museu parc botànic de la població ha estat sol·licitat pel regidor del CDS, Vicente Peiró , a través d’una moció presentada davant la corporació municipal . Segons considera el centrista, aquest parc de Torrent presenta hui una «gran quantitat i varietat d’espècies, pel que fa a arbres i plantes autòctones o no, que podria tenir « a seva divulgació per a tota la nostra Comunitat». La qualificació com a museu »parc botànic« contribuiria, sens dubte, a donar més vida i aprofitament a aquestes instal·lacions hui tan infrautilitzades, convertint-se en un nucli d’atracció cultural important per a escolars i altres gents de, tota la nostra província». Perquè això puga ser efectiu, el CDS demana així mateix del govern municipal «la creació d’infraestructura pel que fa a guardes, guies i responsables que promocionen, cuiden i expliquen les característiques de les diferents varietats botàniques que hi ha i que convé conservar».14

12 Viernes, 22 de abril de 1983, Levante, pag. 3013 Domingo, 25 de septiembre de 1983. PACO MARTORELL- “La mansión del Conde Trenor, vivienda oficial del alcalde”

14 Levante, sábado 13 de abril de 1991. pag. 44

98_

5.La Inauguració del Parc de Trenor Va ser un 18 de març de 1983 i la premsa arreplegava un curiós incident

ocasionat perla falta de la senyera en l’acte, en plena “batalla de Valencia” i envoltat ple col·lectiu faller que va presenciar l’acte, com a convidat especial:

Totes les autoritats , en l’obertura de I ‘ Hort de TrénorAmb la presència de les màximes autoritats polítiques autonòmiques comarcals i municipals, es va inaugurar diumenge passat el primer parc municipal de l’Hort de Trénor, en la seva primera fase. El president de la Generalitat, Joan Lerma Blasco; i ¡ president de la Diputació, Antoni Asunción, el de la Mancomunitat Intermunicipal de l’Horta Sud, Bartolomé Bas, Rafael Marín, alcalde de Torrent, i diversos diputats componien el grup presidencial, juntament al regidor JL Meneses, consecutor material de l’obra . En l’acte van estar representades així mateix, les comissions falleres de la ciutat . Rafael Marín, en el seu discurs de presentació, va destacar, davant de tots, el que suposa d’ positiva aquesta obertura, com a triomf del diàleg obert entre dos interessos, per aconseguir el que és imprescindible per a una ciutat : “un lloc d’esbarjo i repòs a la parell , que veritable borsa d’oxigen, del qual Torrent no tenia». Per la seva banda, el president de la Generalitat, després de felicitar tos torrentins la consecució d’aquest parquet després de sis anys de lluita, el va considerar com una forma d’aconseguir la Igualtat tan preconitzada entre els espanyols. «No es tracta aquí -va indicar - d’igualar estadísticament als ciutadans en el sentit que si un ho té tot i l’altre res, toquen a la meitat. El que sé aconsegueix retornant el patrimoni a tots , és millorar constantment el nivell de vida dels ciutadans donant-los opció a tots per igual a gaudir dels béns comuns , abans restringits a una petita minoria afortunada.» Una bandera perillosaAbans de començar l’acte, quan no havien acudit encara les personalitats abans esmentades, es va crear, un cert malestar entre alguns dels assistents, atès que no s’havia col·locat ni un Senyera en tot el carrer ni a la tribuna presidencial. Aquest fet, segons sembla, va ocasionar la falta d’assistència d’algunes representacions falleres a l’acte, amenaçant algunes altres són retirar-se del mateix.

El fet, què el regidor de festes va considerar de «veritable distracció», va ser solucionat a última hora amb la col·locació, per mitjà de la brigada d’obres municipal, de sengles astes que portaven les respectives i obligades ensenyes, nacional i regional.D’altra banda, alguns fallers estaven ja disposats a col·locar de manera particular un Senyera sobre la tàpia del parc, darrere de la tribuna presidencial.

L’assistència de totes les personalitats a la convocatòria de Marín són un fidel reflex de la importància que per al món polític té la ciutat. Els conferenciants

99_

El President de la Generalitat Valenciana, Joan Lerma, amb l’alcalde de Torrent, Rafael Marín, el 18 de març de 1983 en discurs d’inauguració del Parc Municipal de

l’Hort de Trenor. Font: BIM especial inauguració Hort de Trenor.

Desenes de torrentins, de totes les edats, van estar presents en la inauguració del Parc de Trenor.

100_

van donar un toc d’atenció als ciutadans per a la conservació del bé comú, encara que ja en el dia de la seva inauguració es pot vaticinar que la conservació serà una cosa difícil.No obstant, el parc va aguantar els primers trepitjades, arrencades de branques i maltractaments dels visitants que ho seran de manera habitual.15

Tras la inauguració no torbem a notar cap rellevància al parc, llevat de 7 anys després quan continuen les reformes dins i es projecta el reten de la Policia Local.

“El reforç de l’Hort de Trenor esmenarà les deficiències de la policia de Torrent’. Ahir , dimarts, es donava obertura a les noves instal·lacions amb què comptarà la policia local de Torrent a l’Hort de Trénor. Aquesta posada en marxa acull, en una primera fase, a tota la unitat administrativa del cos, que fins ara se situava, a les oficines del carrer Baviera. En un termini no superior a dos mesos, s’estima que la totalitat de la plantilla, formada per uns vuitanta agents, siga traslladada a aquestes noves dependències ( ... ) Tot això serà resolt un cop s’ultimen els detalls que encara resten al nou reforç de l’Hort de Trenor , on «es gaudix d’una bona ventilació i un ampli espai. D’altra banda, el cos estarà centralitzat, i així , per a qualsevol actuació, tant operativa com administrativa, el ciutadà es dirigirà a un sol lloc”.16

La última referència important del Parc de Trenor en premsa, la trobem en 2011, quan el govern municipal va decidir ficar en valor el seu patrimoni i acometre una reforma integral:

Un hivernacle per l’Hort de TrènorLa reforma integral que l’Ajuntament de Torrent està desenvolupant a l’ Hort de Trenor, el botànic de la ciutat, incorpora una nova vessant didàctica. El projecte, que culminarà en un mes, ha inclòs la construcció d’un hivernacle d’uns 40 metres quadrats que el consistori pretén convertir en un lloc per impartir determinades classes als escolars i, de forma paral·lela, obrir-lo als ciutadans interessats en conrear espècies florals delicades.

L’hivernacle forma part d’una àrea que té un hort d’uns 15 metres quadrats i una zona amb ombratge i bancs on també podria impartir una classe a l’exterior, segons explica el regidor de Medi Ambient de Torrent , José Gozalvo. Tota la instal·lació es posarà a disposició del Cefire de zona de la Conselleria d’Educació, que està instal·lat a la casa de l’Hort de Trenor i desenvolupa les activitats ambientals didàctiques. D’altra banda, l’obra se centra en aquests moments en la reconstrucció dels senders i la instal·lació de xarxes com el reg per degoteig o la llum . A més , s’ha millorat l’accessibilitat a tot el recinte. A l’entrada principal s’ha substituït l’escala per una rampa, afegeix Gozalvo. A més , a la cova artificial que hi ha al recinte amb estalactites naturals, possiblement portades al seu dia d’algun lloc, s’instal·larà un sistema perquè degotin. La cova serà visitable en excursions guiades, explica el regidor responsable del projecte . A l’estany també s’està realitzant una intervenció per solucionar el problema de depuració que existia. A l’estiu l’aigua atreia plagues de mosquits, indica Gozalvo. Per això s’ha construït una bassa de menors dimensions i s’instal·la un sistema perquè l’aigua passi d’una a l’altra i es depuri de forma natural , sense necessitat de substàncies químiques. La fase final del projecte serà la plantació principal d’arbrat i espècies mediterrànies amb les quals es pretén reforçar la varietat botànica .17

15 Levante, Martes, 20 de marzo de 1984 pag. 1716 Levante Miércoles, 18 de abril de 1990 – pag. 21 Jose Luis Arnal17 Levante, jueves, 20 de enero de 2011pag. 22 Laura Sena

101_

«UNICORNIO» EN BURJASSOT«Unicornio. Collage vegetal y mine-ral» llega de la mano de la artistaburjassotense Jaione Blanco. LCafetería Rayuela del Centro So-cial Municipal Isaac Peral de Bur-jassot H Hasta el 11 de febrero.

«CHAGAS: ES HORA DE ROMPEREL SILENCIO» El Hospital de Ma-nises expone la muestra de MédicosSin Fronteras «Chagas: es hora deromper el silencio». L Hospital deManises H Hasta el 7 de febrero.

«SÓC CONSCIENT?» Muestra dePaco Costa L Espai Cultural Covesdel Batà. C/Senda del Batà. H Has-ta el 19 de febrero.

10 ANYS DE MÓN GRAN Exposi-ción «10 anys de Món Gran. 10 anysde integració». L Casa CulturaAlboraia H Hasta el 20.

LAS MÁQUINAS DE LEONARDOCaja Mediterráneo muestra «Las

Máquinas de Leonardo o Doce Gran-des Inventos« del genial artista Leo-nardo Da Vinci. L Casa de la Cul-tura de Burjassot H Hasta el 14 defebrero.

«VALENCIA SIN IR MÁS LEJOS»Exposición fotográfica de José Gon-zález. L Sala de exposiciones delCentro Cultural de Mislata H Del12 de enero al 2 de febrero.

HOMENAJE A MIGUEL HERNÁN-DEZ EN ALMÀSSERA Exposiciónde fotografías sobre Miguel Hernán-dez. Su autora es Paloma GarcíaMartínez. L Casa de la Cultura deAlmàssera H Hasta el 28 de enero.

«BOSQUES DE CAFÉ» Exposiciónde Alicia Martínez compuesta por 9cuadros realizados con la mismatécnica «aguadas de café, tinta chi-na y plumilla». L Casa de Culturade Burjassot H Hasta el 28.

«ANIMALS» De Lluís Albert. L

Centro Social de la Canyada HHasta el 7 de febrero.

JUAN JOSÉ Y CLARA NAVALÓNExposición a cargo de Juan José yClara Navalón. L El Molí deBenetússer H Hasta el 30.

SAAD ALÍ EN PATERNA Saad Alíes un pintor que combina perfecta-mente el color y la forma. Exposi-ción itinerante. L Gran Teatre An-tonio Ferrandis H Se inaugurahoy, a las 19 horas. Abierta hasta el17 febrero.

RAMONET EN BURJASSOT El di-rector de le Monde DiplomatiqueIgnacio Ramonet cierra el II curso dela Escuela de Pensamiento Crítico LCentro Cultural Tívoli H Jueves,20, a las 19:30 h.

GLESIA DE LA ASSUMPCIÓ DETORRENT Charla de Adrià Besó,director del Museu Comarcal del'Horta Sud, sobre «Aspectes

històrics i artístics de l’Esglèsia del’Assumpció de Torrent». L Casa deCultura de Torrent H 20 horas.

«L’ESPECTRE D’ÀNGELA» El es-critor catarrojense Albert Hernán-dez presenta hoy su nueva novela«L’Espectre d’Àngela», un libro am-bientado en l’Albufera y el barrio deles Barraques. L Casa de la Cul-tura de Catarroja H A las 19.30h.

«ESCUELA DE MADRES Y PADRES»Seminario «Autoridad y libertad

en el proceso adolescente». L Casade la Dona de Mislata H 18.30 h.

«18 COMIDAS» Dentro del ciclo«Apostem pel nostre cine». L ElMolí de Benetússer H Día 21, a las22:30 h.

�

OTRAS ACTIVIDADES

�

CINE

Próximos días

�

LITERATURA

�

�

CONFERENCIA

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

EXPOSICIONES

�

PINTURA

Agenda l’Horta Jueves, 20 de enero de 2011 INFORMACIÓN RECOPILADA POR C. GARCIA�levante.horta@epi.es

H HORA P PRECIO ☎ TELÉFONO W WEB

TORRENT CINE ESPAÑOL. UNA CRÓNICA VISUALEl Espai Metropolità d'Art de Torrent (EMAT) inaugura hoy, bajo el título

«Cine español. Una crónica visual», una exposición llena de nostalgia pararecuperar los momentos más emblemáticos de la cinematografía españolay rendir homenaje al realizador valenciano Luis García Berlanga, fallecidoel pasado noviembre. Más de 120 fotografías, algunas de ellas inéditas, unaselección de decenas de carteles y un montaje audiovisual con escenas in-olvidables son las claves de esta crónica visual de la historia del séptimoarte en España. La selección será presentada hoy por la alcaldesa MaríaJosé Català. L EMAT de Torrent H Hasta el próximo 27 de febrero.

�

A.TO

RREN

T

L’Horta

Levante EL MERCANTIL VALENCIANOJUEVES, 20 DE ENERO DE 2011 22

La reforma integral que el Ayun-tamiento de Torrent está desarro-llando en l’Hort de Trènor, el bo-tánico de la ciudad, incorpora unanueva vertiende didáctica. El pro-yecto, que culminará en un mes,ha incluido la construcción de uninvernadero de unos metroscuadrados que el consistorio pre-tende convertir en un lugar paraimpartir determinadas clases alos escolares y, de forma paralela,abrirlo a los ciudadanos interesa-dos en cultivar especies floralesdelicadas.

El invernadero forma parte deun área que tiene un huerto deunos metros cuadrados y unazona con sombraje y bancos don-de también podría impartirse unaclase al exterior, según explica elconcejal de Medio Ambiente deTorrent, José Gozalvo.

Toda la instalación se pondrá adisposición del Cefire de zona dela Conselleria de Educación, queestá instalado en la casa de l’Hortde Trènor y desarrolla las activi-dadea ambientales didácticas.

Por otro lado, la obra se centraen estos momentos en la recons-trucción de los senderos y la ins-talación de redes como el riego porgoteo o la luz. Además, se ha me-jorado la accesibilidad en todo elrecinto. «En la entrada principal seha sustituido la escalera por unarampa», añade Gozalvo.

Además, en la cueva artificialque existe en el recinto «con esta-lagtitas naturales, posiblementetraídas en su día de algún sitio», seva a instalar un sistema para qiegoteen. «La cueva será visitable en

excursiones aguiadas», explica eledil responsable del proyecto.

En el estanque también se estárealizando una intervención parasolucionar el problema de depu-ración que existía. «En verano elagua atraía plagas de mosquitos»,indica Gozalvo. Para ello se haconstruido una balsa de menoresdimensiones y se instalará un sis-tema para que el agua pase de unaa la otra y «se depure de forma na-tural, sin necesidad de sustanciasquímicas».

La fase final del proyecto será laplantación principal de arboladoy especies mediterráneas con lasque se pretende reforzar la varie-dad botánica.

LAURA SENA TORRENT

Un invernadero para l’Hort de TrènorTorrent construye un recinto que usarán los escolares con un huerto y una zona para clases�

Plaza central que se está construyendo en torno a las yucas históricas del parque. A. TORRENT

Operarios trabajan junto al invernadero. A. TORRENT

El juez Baltasar Garzón recibiráel próximo lunes en Paterna elPremio a los Valores que le con-cede la asociación cultural Tro-bades Paterna en reconocimien-to a su «valentía y dignidad» en larecuperación de la memoria his-tórica. Según ha explicado la con-cejala socialista y miembro de laasociación, Carmen Ferrer, es laprimera vez que se entrega estegalardón, creado en septiembrecon el objetivo de premiar el tra-bajo por «la verdad, la justicia y ladignidad». Para Ferrer, el juez dela Audiencia Nacional reúne to-dos los criterios, puesto que en-carna «los valores de libertad ybúsqueda de la verdad».

La edila ha destacado tambiénla «valía personal y calidad hu-mana» del juez, así como su «va-lentía, rigor y profesionalidad» enla recuperación de la memoriahistórica, y ha criticado la «injus-ticia» de su procesamiento porsupuesta prevaricación al investi-gar los crímenes del franquismo.

La memoria histórica es el ejede la asociación, como explica supresidente, Eleuteri Alexandre,quien recuerda que Paterna fue unlugar «emblemático» en la repre-sión franquista y en él se halla elcementerio donde fueron fusila-das más de . personas, el lla-mado «paredón de España».

El premio, que consistirá enuna acuarela del artista Josep He-rrero, se entregará en el TeatroCapri el lunes de enero.

LEVANTE-EMV PATERNA

Trobades Paternapremia a Garzónpor su valentía en los asuntos de memoria histórica

Instantània de l’artista Vicent Ortí Mateu al 1983 amb la seua escultura,

Victoria de Samotràcia, ubicada a l’Hort de Trenor. Va sofrir diversos actes

vandàlics, l’artista es negà a reconstruir-la i el seu fill, Samuel Ortí-també artista-

va fer una reproducció amb marbre blanc portuguès, en l’actualitat, ubicada

als jardins de l’Auditori i anomenada: “Al·legoria a la Victoria de Samotràcia.”

Últim extracte important aparegut en premsa. Al diari Levante, on la periodista Laura Sena, tracta la reforma del Parc en 2011, amb la incorporació d’un hivernacle i aires nous

didàctics per fer del parc un reclam educatiu mediambiental.

102_

L’Arquitectura de l’Hort de Trenor de Torrent Tomás Roselló i Jaunzaras

Introducció

La posició topogràfica de Torrent , el seu clima i la fama que tenien les seues aigües1, van fer que principalment en els segles XVII , XVIII i principis del XIX aquesta població fora considerada com el centre d’estiueig de la noblesa valenciana2. No obstant això, a finals del segle XIX, es produeixen importants millores en la xarxa de comunicacions de Torrent amb la ciutat de València, primer amb la construcció de la nova carretera a València per Alaquàs, que va incloure la construcció del pont sobre el Barranc de Torrent i que va ser inaugurada el 18663. Des d’aquest moment ja van existir també, diverses propostes de ferrocarril i de tramvia que contemplaven la connexió de Torrent amb la ciutat de València4. Però no va ser fins l’any 1893 quan es va inaugurar el ferrocarril de via estreta5 i dos anys més tard el tramvia de tracció animal6,nous mitjans que van reduir considerablement la durada del viatge fins a Torrent des de la capital, que anteriorment es feia amb tartana.

Aquests fets van determinar les interessants aportacions arquitectòniques de qualitat que va rebre aquesta població , tant a la fi del segle XIX com fins ben entrat el segle XX, conseqüència de l’establiment d’importants famílies burgeses del moment a Torrent , on es van construir les seues segones residències per passar l’estiu, seguint l’estil predominant en aquest moment: l’eclecticisme. Com no, a mans de destacats arquitectes, mestres d’obres i artesans locals, que van donar lloc a edificis convertits en “ Art Total”7 . Fenomen i llegat del qual també queda constància en altres poblacions dels voltants de la ciutat de València com Burjassot, Godella, Paterna, Benimámet o Rocafort , llocs en els quals el denominador comú van ser els importants atractius turístics de caràcter ambiental que tenien, com en el cas de Torrent ho eren el Barranc de l’ Horteta, el Xorro8 i El Vedat.

Si històricament , l’estiueig s’havia realitzat únicament dins del centre urbà , després de l’arribada de les noves infraestructures, aquest es va traslladar a noves aèries residencials als afores de la població, pròximes als nous mitjans de comunicació, el que va atreure a Torrent a empresaris i gent vinculada al món de la cultura, com el catedràtic de la Universitat de València Rafael Rodríguez de Cepeda o l’enginyer i poeta Leopoldo Trenor. Fets que van afavorir la visita a Torrent dels intel·lectuals valencians del Centre excursionista de Lo Rat Penat en 1897 i 19069, a més de la celebració dels Jocs florals en els estius de 1900 i 1901, on a més personatges locals com el secretari del jutjat Silverio Ribelles , i el seu fill a través del diari La Crònica, van jugar un paper important10. D’aquesta manera, la colònia valenciana, contribuir a l’auge cultural i econòmic de Torrent.

En el cas de les edificacions de segona residència, una de les primeres àrees es trobava al voltant de l’antiga estació del trenet de Torrent, dissenyada en 1893 en estil classicista acadèmic, per l’enginyer Juan Pérez Sanmillán11. Edifici que va ser determinant per a la construcció de xalets a les rodalies dels carrers de Baviera i Sant Nicolau , de fet aquesta última va ser coneguda popularment com el carrer dels senyorets, en el qual encara hui es conserva algun edifici interessant de finals del segle XIX. Aquesta és la casa del n º

103_

Estació del trenet de Torrent a principis del segle XX . Sanchis Alfonso , Josep Ramon . Torrent i la Seua premsa entre dos segles (1890-1910). Ajuntament de Torrent. Torrent,

1997, pàg. 38.

Tramvia elèctric sobre el pont de la carretera a València, a prop del Xalet Giner - Cortina de Torrent. Arxiu Tomàs Roselló.

El Barranc de Torrent, al seu pas sota el pont de l’antiga carretera a València, al fons Villa Torre- Pins. ADV.

104_

Vedat de Torrent cap a principis del segle XX . Biblioteca Valenciana.

Xalet Llop - Soriano , al carrer dels senyorets, actual Sant Nicolau 15 de Torrent, construït en l’última dècada del segle XIX. Tomàs Roselló.

Centre de majors del carrer Verge de l’Olivar, de principis del segle XX. Tomàs Roselló.

105_

15, construïda per la família Llop - Soriano de València12, amb un estil en la línia de les reformes de façanes dels palaus del carrer Cavallers i amb elements decoratius que també es trobava al Palauet Ayora obra de l’ mestre d’obres Peregrín Mustieles. Pròxim a aquest carrer, de principis del segle XX, hi ha l’edifici de l’actual Centre de Majors del carrer Verge de l’Olivar, amb característiques, formes i elements decoratius propis del modernisme. I també pròxim a les vies del trenet, però més allunyat dels dos anteriors, es troba l’Hort de Trenor propietat de Leopoldo Trenor Palavicino, d’estil eclèctic amb elements neogòtics que veurem a continuació.

L’Hort de Trenor

L’origen de l’Hort de Trenor , es troba a l’antic paratge de pins i romaní, conegut devesa del Convent, el qual en els anys 40 del segle XIX, ocupava 140 hectàrees i comptava amb 4000 pins . Al costat d’ aquesta va estar enclavat el Convent de monjos alcantarins dels que era propietat, fins que la desamortització de Mendizábal (1835)13, quan va passar a ser muntanya pública . Segons Royo Martínez , anys més tard el 1844 aquestes terres van ser subhastades i adquirides per Juan Bautista Tallada i finalment a la fi del segle XIX, part d’elles van passar a ser propietat de la família Trenor14.

La primera constància que coneixem de l’existència de l’edificació principal de l’Hort , és una fotografia publicada a l’agost de 1899 al diari local conservador, La Crònica15. De fet, Leopoldo Trenor Palavicino (1870-1937), propietari del conjunt, s’havia casat a l’abril d’aquest mateix any amb Rosario Pardo de Donlebún i Rojas16, el que sembla indicar aquest any com a probable de la finalització de les obres de construcció del hort.

A principis del segle XX , l’Hort de Trenor limitava d’una banda amb l’Hort de Francisco Torán Fabià (1868-1954) construït cap a 190817, un dels membres més destacats de la burgesia torrentina de l’època, polític i empresari local, membre fundador de la Caixa d’ Estalvis de Torrent en 1906 i del Cinema Cervantes entre 1910 i 191218. D’altra banda, amb l’esplanada en la qual després de la Guerra Civil s’instal·laria el Calvari, (lloc que hui ocupa l’IES Tirant lo Blanch) i al Convent, que va passar a mans dels Terciaris Caputxins de la Mare de Déu dels Dolors a 1889 i amb les vies del trenet a Picassent, tram que va ser inaugurat al gener de 189419.

Aquest corresponia al típic hort de tarongers burgès, acompanyat per un jardí de gran interès per la varietat de les espècies que contenia, que inclou elements romàntics que l’acosten al jardí anglès. En el punt mig entre aquests dos ambients, se situava la residència d’esbarjo i la capella. Aquest conjunt estava envoltat per un potent mur emmerletat de maçoneria, que es conserva en algun tram, element que se sol repetir en aquesta tipologia i en el qual juga un paper important per tancar l’ambient creat. Els horts de tarongers han estat àmpliament estudiats en la seua tesi pel doctor en Història de l’Art Adrià Besó Ros, establint un tipus en el qual es combina d’una manera singular arquitectura i paisatge per crear un ambient únic i que es va desenvolupar principalment entre 1880 - 193020.

L’edificació principal que alberga la residència d’esbarjo i la capella , és d’estil eclecticista, que combina la important influència classicista amb elements medievalitzants21 del cos principal i el marcat estil neogòtic de la capella. La seua superfície construïda d’un poc menys de 800 metres quadrats i el seu accés principal recau en l’actualitat al carrer Policia Local.

106_

107_Vista aèria de l’Hort de Trenor entre finals dels 80 i principis dels 90. DGPA.

108_

El cos principal

Aquesta construcció per si mateixa, queda englobada dins dels casinos o cases d’esbarjo que recull Benito Goerlich, que es diferencien per estar mans subjectes als imperatius legals que prohibeixen pòrtics o excessius vols a les residències urbanes, es mostra més fàcilment tant la llibertat compositiu de l’arquitecte22 o del mestre d’obres. A més compleix una altra de les característiques d’aquest tipus, en tenir una planta trapezoïdal propera a la quadrada, la qual té un eix de simetria que segueix la component nord - sud, simetria que es distorsiona un poc a la façana sud de major amplada que la nord. A aquesta planta s’annexionen en el seu extrem sud-est dos cossos edificatoris entre els quals es trobava la capella, situada a l’extrem medirional i dos pavellons amb les cantonades aixamfranades que sobresurten en els extrems de la façana nord, on hi ha l’accés.

En el cos principal predomina l’absència d’elements decoratius , en els seus paraments i els seus buits de façana, quedant el seu estil pròxim a l’austeritat del classicisme acadèmic23. Els únics elements decoratius que observem en les seves façanes són les línies d’imposta que queden marcades amb un motllurat per diferenciar en aparença cada nivell i per uns carreus esgrafiats que apareixen en els pavellons del front nord i que es repeteixen a l’exterior de la capella neogòtica.

A la primera planta de la façana nord, als costats de la porxada que cobreix l’accés principal, es troben dos balcons que destaca serralleria d’estil romàntic, coincideix amb l’antiga casa que va ser del naturista José Castro Blanco , al número 2 de la carrer Sant Domènec de Torrent. Aquest porxada, que sorgeix de l’arquitectura neogòtica, té un arc carpanell en cadascun dels seus tres fronts. Al centre del mateix nivell, però a la façana sud, trobem un balcó, que està revestit inferiorment per taulells ceràmics vidriats amb motius decoratius, com era habitual en les façanes de la ciutat de València i de Torrent sobretot des del segle XIX .

A més aquesta edificació compta amb dues terrasses a l’altura de la primera planta, una per a poder ser utilitzada a l’estiu al matí i una altra a la vesprada, orientades a l’oest i a l’est respectivament. La serralleria que envolta les mateixes, està formada per una estructura de gelosies enrigidors per successives creus de Sant Andreu, i que estan acompanyades a les cantonades superiors dels buits per elements decoratius de caràcter eclecticista romàntic. Hi ha constància per diverses imatges de les primeres dècades del segle XX, que aquestes estructures sustentaven sengles cobertes inclinades a una aigua cap a l’exterior24. A més hi ha una altra terrassa a nivell de planta baixa, que precedeix la façana est, que queda elevada sobre el terreny en aquest punt.

Un element que singularitza aquesta construcció és que en façana presenta una segona planta a manera d’àtic, que resulta falsa i només es pot visualitzar des de l’exterior, probablement per dotar l’edifici de major presència volumètrica. Aquesta queda rematada superiorment, al centre dels seus quatre fronts, per una mena de frontó triangular, a manera de gablet neogòtic que sobresurt de la línia de cornisa i que ja havia estat emprat per altres autors en l’Horta, en arquitectura de segona residència, a mitjans de l’última dècada del segle XIX .

La cornisa del cos principal està rematada per una cresteria amb elements neoclàssics com palmetes i rosetes que posen d’acord l’edificació amb el to manifestament neogòtic de la seua capella. Això succeeix excepte en dos pavellons bessons de la façana nord, que tenen una rematada amb un element decoratiu que es repeteix i que combina dues volutes amb un element vegetal similar a un full.

La coberta que queda amagada després de la falsa segona planta, és de teula àrab a dues aigües i que tenen el seu canaló ocult.

109_

Planta de l’edificació principal en què es preveia ubicar el Museu de la Ciutat. Pecourt

García ,Joan. PGOU Torrent: Una ciutat cívica, un territori en equilibri. Ajuntament de

Torrent. Torrent, 1987, pàg. 52.

Un dels balcons de la façana nord. Tomàs Roselló.

Porxada que cobreix l’accés principal a la façana nord. Tomàs Roselló.

Gablet que remata la façana sud amb la seua característica cresteria decorativa que corona les quatre façanes. Tomàs Roselló.

110_

Les finestres del conjunt, estan vestides majoritàriament per fusteries de fusta amb porticons mallorquines, encara que també amb reixes en alguns buits de la planta baixa i que resulten simulades a la planta segona. La porta d’accés principal, és de fusta, amb alguna motlures per dividir-la en diferents plafons, però absent de decoració i que encaixa bé en l’estil general de l’edifici.

La capella

Aquesta queda comunicada amb el cos principal per una edificació d’un sol nivell i de planta allargada, rematada amb una coberta poligonal.

La capella de planta rectangular, es caracteritza pel seu estil neogòtic , que es manifesta exteriorment en els pinacles que presenta en les quatre cantonades de la seua coberta central, que es recolzen sobre contraforts a manera de pilastre. També queda patent el seu estil per la cresteria neogòtica que corona les façanes i els carreus esgrafiats en cadascun dels seus fronts de façana. De l’extrem sud de la planta de la capella, sorgeix un xicotet absis vuitavat, amb finestres neogòtiques apuntades, presents en tots els buits de la capella, excepte en la porta d’accés des de l’exterior, que està rematada per un arc conopial.

La coberta del cos central, està resolta per teules planes quadrades probablement de plom, que desguassen a un canaló ocult i que està coronada al capdamunt per una llanterna .

La reixa

La reixa original que es disposava davant de l’accés principal a la casa, de manera que creava un pati quadrat, originalment es componia de 10 trams i una porta d’accés, entre pilastres que estaven resoltes en serralleria. Dins de la mateixa destaca per la seua decoració, la porta reubicada juntament amb tota la reixa en l’actualitat, que imita les garlandes d’origen clàssic, situades sobre una creu recrucetada d’inspiració heràldica inserida en dos cercles concèntrics, elements que es repeteixen en les seues fulles. Actualment part d’aquesta reixa, amb pilastres de nova construcció, es troba delimitant la part est del jardí.

La rehabilitació a finals dels 80

El 1987 es preveia que l’edifici albergués el futur Museu de la Ciutat25, però finalment va passar a albergar el Centre de Professors que va obrir les portes el 1989. A conseqüència d’ells l’edifici va patir una rehabilitació en què es despersonalitzà interiorment, ja que va perdre la seua escala original. Exteriorment a l’altura del carener, es va obrir una gran claraboia correguda, a la zona de carener de la coberta amb una estructura de xapa metàl·lica que sobresurt a manera de mènsula de color groc, a les façanes est i oest que desentona amb el caràcter original històric de l’edifici, algunes de les fusteries originals van desaparèixer i van ser substituïdes per metàl·liques i va perdre probablement també en aquest moment, els seus colors originals que revestien la seua façana26.

Finalment, l’hort de tarongers i la resta de terres que disposaven els Trenor fins a les vies de tren, van ser urbanitzades i es van promoure en les mateixes la construcció de diferents edificis residencials, mitjançant un conveni urbanístic amb l’Ajuntament en la dècada dels 80, a canvi de la cessió definitiva de la casa i el jardí, fins al punt que algunes d’aquestes edificacions s’ha aixecat dins de l’entorn del BIC aprovat el 199427.

111_

Coronació decorativa dels pavellons bessons que sobresurten de la façana nord.

Tomàs Roselló.Façana oest de la capella. Tomàs Roselló.

Antiga porta del reixat original reubicada, amb detall decoratiu amb garlandes i una creu recrucetada. Tomàs Roselló.

112_

NOTES A PEU DE PÀGINA

1 González Colmenares, Ildefonso. El problema del agua potable, en Por esos mundos. Revista mensual. Prensa Gráfica. Madrid, 1916, p. 184.

2 Beneyto Tasso, Silvino. Guía histórica descriptiva de la Villa de Torrent, en Torrens 9. Ajuntament de Torrent, Torrent 1996, p. 118.

3 Miquel y Casanova, Isidro. Memoria sobre la Villa de Torrent, en Torrens 6. Ajuntament de Torrent. Torrent, 1990, p. 82.

4 Revista Hispano-americana, política, económica, científica y literaria. Madrid, 27 de junio de 1895. Pág. 159; Gaceta de los caminos de hierro, 17 de noviembre de 1881. Núm. 48. Año XXVI. Pág. 767.

5 Las Provincias, 12 de noviembre de 1893, p. 2.

6 Las Provincias, 26 de abril de 1895. Pág. 2. Citado en: Aguilar Civera, Inmaculada. Valencia Tranvía 1874-2004. F.G.V. Valencia, 2004, p. 62.

7 Roselló Jaunzarás, Tomás. Arquitectura al Torrent del canvi de segle XIX al XX (1893-1935), en Papers de l’Horta. Núm. 31, primer semestre 2011. Fundació Horta Sud. Torrent, 2011, pp. 26-31.

8 Sanchis Alfonso, Josep Ramon. Torrent i la seua premsa entre dos segles (1890-1910). Ajuntament de Torrent. Torrent, 1997, p. 35.

9 Roca Ricart, Rafael. De poble en poble de Vila en Vila. Lo Rat Penat per l’Horta Sud (1880-1906), en Torrens 15. Ajuntament de Torrent. Torrent, 2003, pp. 18-20, 26-27, 38-40, 51-53.

10 Sanchis Alfonso, Josep Ramon. Torrent i la seua premsa entre dos segles (1890-1910). Ajuntament de Torrent. Torrent, 1997, pp. 113-124.

11 García Ortells, Virginia. Edificios de viajeros del trenet 1920-2003. De Francisco Mora a Calatrava, en Ars Longa. Cuadernos de Arte. Departament d’Història de l’Art de la Universitat de Valencia. Valencia, 2003, pp. 113-114.

12 Registro de la Propiedad de Torrent-Tres. Fincas 2556, libro 22, tomo 116.

13 Ramírez Alerón, Germà. La desamortització del Convent de Nostra Senyora de Mont-Sió de Torrent, en Torrens 12. Ajuntament de Torrent. Torrent, 2000, pp. 247-269.

14 Royo Martínez, José. Nuestra Señora de Monte-Sion: Un convento franciscano (S. XVI-XIX) en Torrens 6. Ajuntament de Torrent. Torrent, 1988-1990, p. 111.

15 La Crónica, 16 de agosto de 1899, núm. 11, p. 1, en Sanchis Alfonso, José Ramón. Torrent i la seua premsa entre dos segles (1890-1910). Ajuntament de Torrent. Torrent, 1997, p. 195.

113_

16 Pág. Web: http://www.abcgenealogia.com/Trenor01.html. Consultada el: 01/02/2014.

17 Sanchis Alfonso, José Ramón. Torrent i la seua premsa entre dos segles (1890-1910). Ajuntament de Torrent. Torrent, 1997, p. 195.

18 Diario de Valencia, 8 de julio de 1912, en Royo Martínez, José. Torrent en la prensa de Valencia: Diario de Valencia (1911-1936). Ajuntament de Torrent. Torrent, 2009, p. 87; Besó, Adrià; García, Vicent. Memòria Històrica del Pla Especial de Protecció i Millora del Centre Històric de Torrent (2005). Inédito.

19 Jiménez Chornet, Vicente. Ferrocarriles y tranvías. Diputació de València. Institució Alfons el Magnànim. Valencia, 1999, p. 94.

20 Besó Ros, Adrià. Els horts de tarongers: arquitectura i paisatge. Tesi doctoral dirigida por Inmaculada Aguilar Civera. Universitat de València, Departament d’Història de l’Art. València, 2010; Besó Ros, Adrià. Els horts de tarongers de Picanya: arquitectura i paisatge. Ajuntament de Picanya. Picanya, 1999, p. 13.

21 Fernández-Flórez Fórmica-Corsí, Darío. La arquitectura ecléctica urbana de la Valencia de finales del siglo XIX (1875-1900). Tesi doctoral dirigida por José Luis Ferrer Muñoz. Universidad de Politécnica de Valencia. Valencia, 1988, p. 375.

22 Benito Goerlich, Daniel. La arquitectura del eclecticismo en Valencia. Ajuntament de València. Valencia, 1992, pp. 72 y 112.

23 Fernández-Flórez Fórmica-Corsí, Darío. La arquitectura ecléctica urbana de la Valencia de finales del siglo XIX (1875-1900). Tesi doctoral dirigida por José Luis Ferrer Muñoz. Universidad de Politécnica de Valencia. Valencia, 1988, p. 375.

24 Sanchis Alfonso, José Ramón. Torrent imatge gráfica: la gent i la ciutat (1860-1960). Ajuntament de Torrent. Torrent, 1998, p. 356; Sanchis Alfonso, José Ramón. Torrent i la seua premsa entre dos segles (1890-1910). Ajuntament de Torrent. Torrent, 1997, p. 194.

25 Pecourt García, Juan. PGOU Torrent: Una ciutat cívica, un territorio en equilibrio. Ajuntament de Torrent. Torrent, 1987, p. 52.

26 La Crónica, 16 de agosto de 1899, núm. 11, p. 1, en Sanchis Alfonso, José Ramón. Torrent i la seua premsa entre dos segles (1890-1910). Ajuntament de Torrent. Torrent, 1997, p. 195; Sanchis Alfonso, José Ramón. Torrent imatge gráfica: la gent i la ciutat (1860-1960). Ajuntament de Torrent. Torrent, 1998, p. 356.

27 Resolución de 29 de noviembre de 1994, de la Dirección General de Patrimonio Artístico de la Conselleria de Cultura, por la que se acuerda la procedencia de la declaración como monumento de l’Hort de Trenor, en Torrent. Publicado en el DOGV – Núm. 2451 de 16/02/1995. El expediente de declaración de L’Hort de Trenor se incoó, Mediante resolución de la Dirección General de Bellas Artes, Archivos y Bibliotecas del Ministerio de Cultura, de 29 de noviembre de 1979 se acordó tener por incoado expediente para la declaración como monumento a favor de l’Hort de Trenor en Torrent Valencia, publicado en el BOE - Núm, 3 de 03/01/1980.

114_

El Paradís a la volta del cantó: Parc Municipal de l’Hort De Trénor

Andrés Carrillero TrujilloIng. Tec. Agrícola Municipal

Els jardinsDels jardins amb què compta Torrent, L’ Hort, representa el seu bé més preat. En ell Confluïxen valors culturals, històrics i botànics que ho fan creditor d’este primer lloc.

La figura de l’Hort en la història de la jardineria valenciana té el seu punt àlgid en el desenvolupament de la burgesia valenciana del segle XIX, encara que aprofundix les seues arrels, sobre la cultura i la tradició hortícola valenciana iniciada ja en l’època àrab, servisca de referència l’espai – Jardí-palau-hort- que constituïa la Russafa (hui barri de València). El topònim Russafa és una castellanització de Russafa, al seu torn derivat de l’àrab ةفاصر (Rusāfa) que significa «jardí» i és un possible préstec de l’acadio rasapa, residència d’un governador. Hi ha constància de fins a nou llocs denominats Russafa en el món àrab, entre les que destaquen les edificades en les proximitats de Bàssora, Bagdad i Damasc.

Tres espais per al gaudiDins d’este context un Hort està format per tres espais diferenciats i integrats en el conjunt:

En primer lloc ho constituïxen una zona de cultius (en el sentit d’explotació), en el nostre cas arribe als nostres dies com a taules de tarongers, que aconseguien des de la part este del parc actual, fins a la via del Metro.

Un segon element es forma per un xicotet zona de bosc, de zona arborada, formada per arbres provinents d’antics cultius de secà (Oliveres, garroferes, etc.) i pins, ciprers plantats posteriorment o naturalitzats, junt amb altres espècies colonitzadores de tipus mediterrani, com aladiernos, ginebres, etc.

En tercer lloc constituïxen el nostre “Hort Valencià” el jardí noble, aquell que pròxim a l’edificació ressalta la condició privilegiada dels seus propietaris (la burgesia emergent valenciana, tant d’origen agrícola com dedicada al comerç i en menor grau a la indústria) i que presenta un espai bell, triat per a solaç dels propietaris d’invitats a la propietat.

Estils Els estils amb què es planteja este jardí depenen en uns casos i altres de l’època i el gust del propietari o del mestre jardiner- jardí clàssic, de retall en el cas de l’Hort de Montfort i Naturalista en el nostre cas.

115_

Cascada de l’Hort de Trenor, amb la incorporació del nou sistema d’expulsió d’aigua.

Vista de la casa i ermita dels Trenor, des de la praderia. Sense l’escultura El Coyote, de Fernando Sánchez Buenache. Des de la reforma de l’Hort, esta escultura es pot

contemplar en la façana nord.

116_

Breu descripció: En l’Hort de Trenor només resten de les zones de cultiu inicials, l’espai interior constituït per tres taules localitzats junt amb el mur emmerletat del parc; en això els tarongers que allí existien van desaparèixer, sent substituïdes per terrenys coberts amb paviments de morterencas i zona de jocs infantils. Després de la restauració de l’any 2011 formem una zona de jocs i descans, una pèrgola enjardinada amb glicines i Bignònies preparada amb bancs per a resoldre les visites escolars i l’última taula que alberga un hivernacle de reproducció, aclimatació i exhibició d’espècies vegetals, així com una xicoteta horta proposada per a realització de pràctiques per a aficionats a la jardineria.

La zona de bosc mediterrani es va enriquir d’elements vegetals ja en l’època dels Trenor i posteriorment ha continuat sent així. Bàsicament està formada per una pinnada formada amb Pi Blanc (el tradicional en la nostra zona), però també de pi canari, i algun exemplar de pi canari. Són nombrosos les oliveres bordes- nascuts de rebrotets d’oliveres tercerejats- garroferes i xiprers, i entre els elements compositius de jardineria es troben alguns dels elements clàssics de la jardineria del XIX, com són el Mirador i la Cascada.

Els camins estan definits per pedra calcària del lloc i presenten una cobertura de terra morterenca xafada sobre llasts i materials propis d’echadizos; tots estos elements s’han mantingut i respectat en la seua restauració, com correspon a un conjunt protegit amb la figura de BIC (bé d’interés cultural), les noves zones d’estada (xicotetes placetes apartades), s’han resolt amb camins o aplacats de pedra per a diferenciar-les del ja existent i protegit.

L’estany principal se subministrava d’aigua del pou (hui cobert) existent en el que després va ser Bar i ara en Oficina de trànsit, i compta amb una boca de buidatge destinada a poder regar per gravetat tot l’espai enjardinat. Hui en dia esta funció s’ha recolzat restaurant canals i passos, encara que per comoditat i estalvi el reg del parc es realitza per goteig.

L’espai noble del parc es pot resumir en dos zones principalment: Una, la de Major superfície, situada enfront de la fatxada principal de l’edifici/ vivenda/ palauet, que està constituït per una gran esplanada de praderia, conté un fons de palmeres (hui vaga imatge del que va ser, per culpa del punxegut) i afectada (negativament) per les edificacions que es van construir al fons.

En el centre d’esta praderia es dreçaven quatre magnífics exemplars de Palmera canària i que com granes columnes Pareixien suportar el paisatge (mitat cel, mitat palmes) que cobrien la zona. Era un magnífic enquadrament que ressaltava la casa senyorial.

En el costat Est de l’edificació, l’espai, la jardineria es fa mes arreplegat, no pretén ser l’escenari on s’indici el “estatus” de la casa pairal, sinó el jardí que contribuïsca a millorar l’estada Del seu habitants, a dotar (especialment a l’estiu) d’ombra, frescor, dels efectes de la brisa, del murmuri de l’aigua, i el joc visual i sonor de les canyes de bambú, en una orientació EST, que deixava arribar la influència del mar, a les terrasses que donen a esta orientació. Tot el concernent a estos dos espais que constituïxen l’enjardinament es creu, que per motius fundats, van ser obra -a mitat de segle passat- del paisatgista mallorquí, José Mª Rubió i Tudurí.

117_

Nota: Recordem que per a tindre una completa col·lecció d’espècies del Trenor, han de visitar la guia que es va realitzar per a la inauguració del parc després de la reforma de 2011.

Aci teniu l’Accés a la guia:

Vista de l’hivernacle i del Taller de reproducció de plantes, on cada mes es realitzen activitats didàctiques d’este tema i cada setmana, talers de manualitats per als xiquets.

118_

Records de les falles del 2013

119_

120_

121_

122_

123_

124_

125_

126_

127_

128_

129_

130_

131_

132_

PROGRAMACIÓ ACTES FALLES 201422 febrer: Crida. 18:45 h eixida des del casal desfilant fins a la Torre per a escoltar la

tradicional Crida de la nostra Fallera Major de Torrent, després Sopar d’aixellet en el

Casal.

23 febrer: Cavalcada del Ninot Infantil. 11:45 h. Tots els xiquets disfressats a les en

el Casal.

A les 18:00 h berenar infantil.

25, 26, 27 de febrer: Replegà per tota la barriada, a les 19:00 h. tot el món al casal

per a anar a arreplegar la voluntat.

28 de febrer: a les 20:00 h. En la sala d’Actes de l’Ajuntament imposició de recompenses

d’Or amb Fulles de Llorer i Brillants.

1 de març: Al matí replegà amb tabal i dolçaina per tota la barriada.

A les 19:45 Cavalcada Ninot Major, tot el món disfressat al casal, a la nit sopar d’aixellet

i després entrega de recompenses.

2 de març: Dia de Germanor , aprofitarem el dia per a abaixar el parador i preparar-ho

tot .

3, 4, 5, 6 de març: quint i tapa en el casal i així acabarem de preparar-ho tot per a la

setmana fallera.

7 de març: a les 8:00 h tallarem el carrer L´Horta i començarem a muntar el parador,

així tot aquell que tinga un estona lliure que s’acoste pel casal a tirar una mà als

muntadors.

8 de març: a les 9:00 h. Quedarem per a esmorzar i després a acabar de muntar el

parador,

22:00 h: Sopar de la nostra Fallera Major, Silvia Escobar Medina, per a després ballar

en la nostra DISCO-SANVA , així que ja sabeu tots els components de la comissió

major esteu invitats.

9 de març: a les 18:00 h. Berenar infantil oferit per la nostra Fallera Major Infantil,

133_

Carmen Fernández Garrido, i per nostre president Infantil, Pedro Jose Fernández Garrido, després farem entrega de les recompenses infantils.

14 de març: a les 8 h. del matí tallarem el carrer Sant Valerià, preparar el perímetre i portar els ninots per a la plantà.

15 de març: Planta, a les 8:00 continuarem amb els treballs a fi que durant el dia vinguen els nostres artistes a plantar els monuments al temps muntarem el decorat del carrer i els pallassos per al concurs tradicional de la falla Cronista.A les 18:00 h. Concurs de Dibuix Infantil, A les 19:30 h. Berenar -sopar de la Planta Infantil, més tard soparem en el casal per a continuar amb la plantà.

16 de març: a les 8:00 h. Despertá , després esmorzarem i segur que quedarem a dinar, 18:30 h. tots al casal per a anar al Trasllat de la MARE DE DÉU DELS DESAMPARATS, a continuació arreplegada de premis. A la nit sopar en el casal i després DISCO-SANVA.

17 de març: a les 8:00 h. despertá per tota la barriada, després esmorzar després menjar en el casal, para a les 17:00 h. Anar a l’Ofrena a la Mare de Déu , a la nit a les 22 hores sopar en el casal, després DISCO-SANVA.

18 de març: A les 8:00 h. Despertà per la barriada, a les 12:00 CONCURS DE PAELLES i netejarem el carrer i ens anirem a la Cercavila de Germanor 22:00 h. Soparem en el casal i posteriorment farem entrega de premis del concurs de paelles, per a després continuar amb DISCO-SANVA.

19 de març: a les 8:00 h. Gran despertà, 11:30 h. Operació Quilo, A les 14:00 h. Gran Mascletà, A les 21:00 mascletà nocturna i cremà de la falla infantil, A les 0:00 h. mascleta nocturna i cremà de la falla major,Després... a pensar en les pròximes falles!

134_

Per ofrenar noves glòries a Espanya tots a una veu, germans, vingau. Ja en el taller i en el camp remoregen càntics d’amor, himnes de pau!

Pas a la Regió que avança en marxa triomfal!

Per a tu la vega envia la riquesa que atresora i és la veu de l’aigua càntics d’alegria acordats al ritme de guitarra mora.

Paladins de l’art t’ofrenen ses victòries gegantines; i als teus peus, sultana, tons jardins estenen un tapís de murta i de roses fines.

Brinden fruites daurades els paradisos de les riberes; pengen les arracades baix les arcades de les palmeres.

Sona la veu amada i en potentíssim, vibrant ressò, notes de nostra albada canten les glòries de la Regió.

Valencians en peu alcem-se. Que nostra veu la llum salude d’un sol novell.

Per a ofrenar noves glòries a Espanya tots a una veu, germans, vingau. Ja en el taller i en el camp remoregen càntics d’amor, himnes de pau!

Flamege en l’aire nostra Senyera!

Glòria a la Pàtria! Visca València! VISCA! VISCA!! VISCA!!!

Himne Comunitat Valenciana

135_

Himne de Torrent

José Ortí Soriano, música.Jesús Huguet Pascual, lletra.

Conjugats passat i esperança,

el ràfol, el Mas, el Vedat,

reviscolen l´esforç d´una terra

ragada amb sudor i llanura de mans.

Units férem de la pedra verd,

gents i ambicions conjugàrem.

Sobre el barranc escrivírem la història

que de Cabrera a la Torre reeix,

i bastírem els anhels d´un poble

que futur sens límit a l´home ofereix.

Units férem de la pedra verd,

gents i ambicions conjugàrem.

Davallarem al pretérit i traurem

dels avantpassats els espers cercats,

que Torrent els ofrena en imatge

de conquesta tenaç per vigor constant.

Units ferém de la pedra verd,

gents i ambicions conjugàrem.

Tota l´Horta, mà a mà, forma anell

que dansa envoltant l´essència del poble,

i esclata fulgent en un crit vibrant:

Honor als seus homens

VIXCA TORRENT!

VIXCA TORRENT!!

136_

Des de la Falla Sant Valerià volem donar les gràcies als comerciants, col·laboradors i anunciants d’este llibret.

Gràcies a tots per fer un somni realitat!

137_

138_

139_

140_

141_

142_

143_

144_

145_

146_

147_

148_

149_

150_

151_

152_

153_

154_

155_

156_

157_

158_

159_

160_

161_

162_

163_

164_

165_

166_

167_

168_

169_

170_