llibret sant jordi arrels 2015
DESCRIPTION
ÂTRANSCRIPT
XXIIè
CERTAMEN
LITERARI
ARRELS
Sant Jordi
2015
2
Aquest llibret és el recull de les obres guanyadores del la XXII a edició del Certamen Literari de Sant Jordi.
Solsona, maig 2014
C
ON
CU
RS
D
E D
IB
UIX
– E
D. IN
FA
NT
IL
3
4
5
6
7
P
OE
SIA
E
DU
CA
CIÓ
P
RIM
ÀR
IA
PRIMAVERA
Maria Vitutia Massana 1r B Cicle Inicial
El vent fa gronxar les flors, que boniques que són!
Totes elles guarneixen el paisatge amb els seus colors i el seu ball.
La cigonya ha arrencat el vol,
vol cercar bonança! Les flors han florit
i els ocells de tan contents que estan refilen una dolça cançó.
LA LLUNA I ELS ESTELS
Bernat Casafont Guilanyà 1rA Cicle Inicial
Negra nit, els estels han florit, l’espavilat mussol
arrenca el vol.
El llac és blau i llampant, arriba el matí,
la lluna s’amaga i el sol tímid vol sortir.
LA PRIMAVERA
Jana Caball Sunyer 2n A Cicle Inicial
La primavera ens espera,
les flors ja esclaten
i el paisatge pinten.
Els ocells piupiuegen
damunt d’un arbre florit,
tot ell molt presumit.
El prat, ben perfumat
i ben pentinat,
balla com boniques onades,
l’Arc de Sant Martí surt al matí.
LA PRIMAVERA
Biel Caballol Prat 2n B Cicle Inicial
A la primavera les roselles esclaten
i molt rialleres van dansant,
els ocells dolces melodies canten
i onades amb les seves ales van dibuixant.
Les flors reviuen i fan molta flaire,
els camps avergonyits i florits
són molt bonics.
8
LES ESTRELLES
Maria Paz Mangas 3r B Cicle Mitjà
Per nosaltres només
són puntets brillants,
però arriben a ser molt grans.
A mi m’agrada mirar-les
i trobar-hi formes singulars.
Passejant de nit les veuré,
i potser algun planeta també.
Quan sigui de dia jo els diré:
demà tornaré,
que així ens il•luminareu
i molt goig ens fareu.
NÚVOLS
Marcel Montaner Casafont 4t B Cicle Mitjà
Els núvols em miren
tot fent una rialla.
Són esponjosos
com el cotó fluix.
Lents es passegen
pel cel, lleugers.
Com més suaus
més fràgils i àgils.
Els núvols són botons
divertits i relaxants.
Quan es mouen, fan saltirons
i viatgen per dalt el cel,
per sobre els turons.
ESTIMAR
Ariadna Viladrich Sarri 3r A Cicle Mitjà
Que bonic és estimar!
Petons, abraçades,
Paraules boniques i amoroses.
Estimar és
com el vent suau
que t’acaricia la cara.
Estimar és
quan el cor
et batega molt de pressa.
Les persones que t’estimen
estan sempre a prop teu
encara que tu estiguis lluny.
Estimen els pares...
estimen els avis...
estimen els germans
i es donen les mans.
MAR
Jan Andreu Enrique 4t A Cicle Mitjà
Mar immens,
tranquil i blau com el cel.
Sorra de la platja
suau i calenta.
Nens fent castells,
nens jugant al mar.
Brisa suau,
pessigolles als peus.
9
LA NATURA
Denis Alekseev Todorov 5è A Cicle Superior
La natura, tan pura,
amb la seva dolçor,
tranquil·la i sigil·losa
com una flor.
Arbres infinits,
fulles de coloraines,
racons per desconnectar,
llocs per somiar.
Animals per tot arreu,
l’aigua pura que corre,
la pluja i un arc de Sant Martí
formant un màgic camí.
Però si nosaltres
no vigilem,
tot ho contaminarem
i tot, per sempre, s’acabarà.
IAIA, DOLÇA IAIA
Noa Pisa Flotats 5èB Cicle Superior
Et recordo,
et somio,
et miro a la cara,
envellida, però dolça.
Un somriure m’il·lumina la nineta,
un somriure que mai no acabarà,
ulls d´avellana,
intensos i foscos.
Mirada encantadora,
em fas tu.
Tu i jo,
juntes com dues gotes d´aigua.
Una dolça vida,
algun dia,
t´esperarà al cel.
Però allà dalt,
seràs un estel.
El teu somriure,
ja n´és un.
Xipolleig d´alegria,
quan estic amb tu.
Dolços petons em fas
i jo, molt contenta vaig.
Iaia, dolça iaia,
ets especial.
10
LA NIT
Marc Colillas Riu 6è A Cicle Superior
La nit és màgica, el cel és ple de puntets d'or.
Fred al carrer, llum a les cases,
gèlid és l'ambient.
Música dolça pels carrers,
lentament bufa el vent.
Fanals encesos amb llum de vida,
foscor a la ciutat:
la nit ja arriba.
Herba gebrada pel fred,
lluna il·luminada, vestida de gala.
La pluja cau molt suau.
A l'horitzó, el sol saluda
mentre la lluna li pica l'ullet.
LA PAPALLONA
Carlota Melsió Casamiquela 6è B Cicle Superior
Pura i clara com l´aigua,
vola sobre un camp infinit ple de donzelles compassades,
observant l’immens mar acolorit.
Respira l´aire agradable i s’atura sobre les aigües.
Reprèn el vol sobre l’onada i s’acomiada del cotó florit.
SEGUR
Aina Cardona Cardiel - 6è A Cicle
Superior Accèssit
Claror a l'ambient, gèlida albada,
frescor en els cossos de la gent, d'un blanc pur, la nevada.
Gebrat el paisatge, silenci a l'entorn,
tants nens fent patinatge ara de la neu, n'és el torn.
Cau la neu amb finor
i, quan pari la nevada, quina resplendor:
quedarà la Terra glaçada!
El capvespre vora el foc. A fora vés a saber què passa;
pot ser que nevi poc o bé que ho faci massa.
Cau la freda nit
i jo tancat a casa. Agafo la manta i m'estiro al llit i a fora, vés a saber què passa.
11
P
RO
SA
E
DU
CA
CIÓ
P
RIM
ÀR
IA
M’agrada ser lliure! Ser lliure vol dir això que us explicaré ara. Un dia vaig poder anar amb el meu germà, tots dos sols, a la plaça del Camp. Ens ho vam passar tan bé! Ara els pares ens deixen anar cada dia més lluny a tots dos sols. M’agrada ser lliure perquè és quan puc fer el que vull. Quan estic lliure em sento feliç i contenta. Ser lliure vol dir estar en llibertat i que ningú et digui què has de fer. És com estar al mig de la natura. Quan vaig a l’escola sola també em sento lliure i
feliç. Qui no està lliure? Hi ha animals que no són lliures. Són els que estan engabiats com els ocells i els hàmsters. Tampoc no són lliures els animals del zoo, perquè tot i que els hi donen menjar cada dia no són lliures ni feliços. Hi ha botigues que venen peixos, hàmsters i ocells. A mi no m’agrada gens veure els aparadors d’aquestes botigues! Jo voldria que tothom fos lliure. M’agrada ser lliure!
Hi havia una família que va anar de vacances a la platja. Quan van arribar a l’hotel, mentre els pares desfeien les maletes, els nens van anar a jugar a la platja. Van començar a fer castells de sorra i la nena va trobar una ampolla amb un paper a dins. Es va emocionar molt i va cridar: “Vine, vine” mira que he trobat!
Dins l’ampolla hi havia un mapa i tres paperets que es van pensar que eren les pistes d’un tresor. Molt contents, van anar a dir-ho als pares i junts van decidir seguir les pistes. La primera pista els feia pujar una muntanya, a la segona havien de trobar un arbre molt gran i la tercera era trobar unes pedres. Amb l’ajut del mapa van trobar el lloc, van aixecar les pedres i van fer un forat. A dins hi havia ... un os de dinosaure. El van portar al museu i els van dir que era un os del primer dinosaure que havia existit.
QUÈ VOL DIR
SER LLIURE?
Anna Colell Cuéllar
3r A Cicle Mitjà
DE VACANCES
Marina Bonvehí Gaspà 3r B Cicle Mitjà
12
Hi havia una vegada un home que era presoner. Ell no volia quedar-se assegut de braços plegats fins que es morís. Volia seguir vivint la seva vida i va decidir pintar a les quatre parets negres entre les quals vivia. Va començar a dibuixar allò que més li agradava… A partir d’allà va començar a viure la seva vida, a inventar-se-la. Va passar de viure en quatre parets negres a viure en un món de fantasia. Allà, ell feia el què volia i decidia el què volia.
El primer dia va pintar que aniria a nedar a la platja, però en posar-se al mar… - Ai,ai,ai! – El va mossegar un tauró.
- Ai, quin mal m’has fet! – digué ell.
- Perdó, deixa’m que em presenti. Sóc en Roldevora. – digué el tauró.
- No passa res, però la pròxima vegada vigila més. Jo sóc en Tomàs. – contestà
l’home.
El segon dia va anar a la Xina, però com que era tan lluny, va tenir alguns problemes a l’hora d’anar-hi. Primer va agafar el tren, després el metro, un vaixell, l’autocar, l’avió i per últim va agafar un taxi. Però… quan va arribar ja se li havien acabat els diners i no va poder tornar. Allà es va quedar. El tercer dia va fer trenta amics en un matí! El quart dia va descobrir que la Terra era rodona, ja que ell es pensava que era llisa i plana. El cinquè dia va anar a saludar la seva família. Es va posar molt trist per no poder-se quedar, però va marxar i va seguir la seva vida a la presó. El sisè dia es va comprar un gos i el va cuidar durant tot el dia. Va decidir anar a Austràlia i quan va arribar va anar a passejar. Però quan tornava cap a casa, enmig del trajecte en avió, es va adonar que havia confós el seu gos amb un Koala. Quina sorpresa! El setè dia va viatjar a l’Antic Egipte. Va construir una piràmide, va veure faraons…El més divertit va ser quan va voler ser una mòmia! Després d’aquella setmana, el Tomàs va descobrir que quedar-se tancat entre quatre parets no serveix per a res. Has de plantar cara i continuar! Per a ell, aquest joc era molt divertit. Ja no estava trist per estar a la presó i allà dins va continuar la seva vida fins acabar-la.
VIVINT EN EL
PENSAMENT
Amina Sahli Khazzan 4tA Cicle Mitjà
13
Tres fades, la Roseta, la Violeta i l’Orquídia, són les encarregades d’una feina molt important: la creació de la nit.. La Roseta sempre està trista i és l’encarregada de crear el color negre de la nit. La Violeta se li acosta i li diu:
- Per què estàs trista? - Perquè jo només faig el color de la nit i és el negre, un
color molt trist. - Doncs jo faré alguna cosa perquè estiguis més contenta.
I la Violeta, amb la seva vareta màgica, s’enlaira cap al cel i descobreix que pot fer les estrelles. La Roseta somriu una mica.
L’Orquídia també té ganes de fer alguna cosa i vol fer una estrella súper gran que es dirà la Lluna, però la fa tan gran que no la pot aixecar. Tot seguit, va a demanar ajuda als seus amics i amigues. Les formigues li diuen que no perquè són massa petites i poden caure. La girafa també li diu que no perquè, tot i que té el coll molt llarg, se li torça amb coses molt grans. Tots els animals li diuen que no, però ella se’n recorda d’un vell amic molt forçut i molt valent, el gegant Valent. El Valent li demana què passa i l’Orquídia li explica que ha fet una Lluna, però no la pot aixecar. El gegant li diu:
- Jo te l’aixecaré! I el gegant l’aixeca i la Roseta fa un somriure d’orella a orella i, gràcies a les tres fades i el gegant, fan una nit preciosa.
Si jo fos un núvol, seria suau i dolç com el cotó de sucre. Volaria amb els ocells, lentament i dolça, agafada de la mà del vent. M’agradaria viatjar cap a països llunyans i espectaculars i coneixeria noves ciutats. Acariciaria els cims de les muntanyes emblanquinades. Decoraria l’immens i blau cel amb altres núvols i a la nit dormiria abraçada als estels, brillants i lluents, que em donarien escalfor.
Quan estigués trista, ploraria llàgrimes de cristall i escoltaria el xiuxiueig de les gotes tocant a terra. Regaria les flors dels camins, boscos i ciutats. A l’estiu demanaria al vent que bufés una suau brisa, si estigués enfadada, tiraria llamps i trons, a l’hivern deixaria anar petits flocs blancs. Si tingués la sort de ser un núvol, em sentiria lliure per volar per tot arreu.
LA CREACIÓ
DE LA NIT
Judit González
Vendrell
4t B Cicle Mitjà
SI JO FOS
Laia Vilaseca Sala
5è A Cicle Superior
14
Si jo fos jardí, pintaria totes les estacions de verd. Decoraria cada cantonada perquè tothom pensés bé de mi, admirés la meva bellesa interior i quan hi compartissin una estona, fos molt acollidor. Faria que cada part de mi creixés al màxim per arribar a tocar el cel. Hi plantaria una gran varietat de fruiters. M’envoltaria amb valents arbustos per sentir-me més protegit de la resta del món. Destacaria d’entre tots els altres jardins per ser únic i especial. Convidaria totes les plantes perquè em vinguessin a veure i em donessin un toc de color. Faria que totes les
capçades dels meus arbres fossin iguals, perquè no hi haguessin favoritismes. Rebria la gent amb un passadís florit i amb diferents testos de fang. A cada estació tenyiria les meves fulles i les canviaria, però la verdor i la vida mai no deixarien d’existir. A mi m’agradaria molt ser un jardí.
Hi havia una vegada una casa en un bosc, com qualsevol altra; qui la veia, no prestava atenció a la casa. En aquella casa hi vivia un home, en Josep, un home formal, innocent, i bona persona que, desgraciadament, va néixer amb problemes als ulls, i amb el pas del temps, va anar perdent la vista. Vivia sol, només l'acompanyava el seu gos, Tum, que era marró, gros, i sempre ajudava tant com podia al seu amo. En Josep, acostumava a saber com era la gent per la veu, però les coses van canviar a mesura que passava el temps, i ell no ho veia, però ho sentia.
Un dia assolellat, algú va tocar el timbre i es va sentir una dolça veu que deia: - Hola! Hi ha algú a casa? En Josep, intrigat, perquè mai el visitaven, va obrir la porta. De cop, el seu gos va bordar, cosa que no solia fer. El vell, que tenia l'oïda molt desenvolupada, va veure que algú forçava la veu i va sospitar: - Qui ets? - Sóc la Iolanda, familiar nova, la teva cosina. - Com saps que visc aquí? - va dir en Josep, sense fiar-se’n. - M'ho han dit els meus pares. - I on són? - Al cotxe. Vindran després, són a la tenda del centre de la ciutat, comprant menjar i roba. El vell, sabent que no era veritat el que deia la nena, la va convidar a entrar a casa seva. El seu gos va començar a bordar més fort i es va aixecar. El vell va dir: - Digues alguna cosa bonica- ficant-la a prova. -Emmmm... t'estimo...., molt. El vell, decidit, va poder sentir la impuresa del cor de la nena. No podia ser la seva cosina. Ràpidament, el vell va tancar la porta, i el gos es va quedar en un silenci profund. El vell, satisfet, va pensar : la vista enganya, el cor, no.
SI JO
FOS...JARDÍ
Ferran Terricabras
Rovira
5è B Cicle Superior
EL CEC
INTEL.LIGENT
Ferran Gil Moreno
6è A Cicle Superior
15
És una emoció que t´avisa d´un possible perill.
Durant el dia treballes, estudies, jugues i t´ho passes d´allò més
bé. Tens el cap ocupat, xerres, penses, somies, ... .
Però quan arriba la nit i vas cap a casa, amb tot fosc, ja et vénen
uns pensaments de nerviosisme i misteri cap allò desconegut.
A casa els pares et donen confort i els germans distracció.
Mentre sopes, parles de com t´ha anat el dia, però no t´atreveixes
a dir que, en anar cap a casa, estaves una mica atemorit i, quan és
l´hora d´anar a dormir i es tanca la llum, et comença a rondar un neguit pel cap.
Mentre dorms, tens la sensació que algú t´observa i no et deixa descansar. T´imagines qui
serà ? De sobte t´espantes, t´aixeques de cop, crides i crides : “Fora monstres, fora
tothom, que jo tinc son”.
Ja no hi ha monstres, ja no tinc por i a dormir s´ha dit.
LA POR
Martina Tristany
Casas
6è B Cicle Superior
16
P
OE
SIA
- S
EC
UN
DÀ
RIA
EL CICLE NO S’ATURA
Miquel Cererols Sala- 1r ESO B
Blancs camps d’ordi gelat pel fred de
l’hivern,
verds camps de blat regat
per l’aigua de la primavera,
i amb la calor de l’estiu,
el gra brilla com una joia daurada...
però el cicle no s’atura,
la tardor torna a començar.
De la collita cal guardar la llavor,
que és l’inici i la fi...
Llei del treball de la terra
tot és necessari: aprendre, treballar,
estimar.
Guaita com de mica en mica neix el
sembrat...
UN GRAN
INTERROGANT
Maria Alet Vendrell - 1r ESO A
Somnis cristal·lins,
miralls sense futur,
l’horitzó s’endinsa,
dins d’un mar confús.
Mots de tendresa,
amistats juganeres,
catifes de màgia volen,
en un vent encongit.
Un cel amoïnat,
el reflex ploraner,
un petit cristall indecís,
m’anuncia
que ja sóc feliç.
17
TU ETS...
Clàudia Andreu Caelles
- 1r ESO A Accèssit
Tu ets la llum en la foscor,
aquell anhel més esperat
el record més profund,
que dansa en el meu cap.
El dol en alegria,
tu saps convertir,
de la meva vida
en fas, una cançó sense fi.
Et somio a la nit,
et veig en despertar,
i quan m’adono que no hi ets,
com el fum, te’n vas.
ELS SOMNIS
Berta Carrasco Subirà - 1r ESO C
Un somni és mirar la lluna de nit,
la lluna brillant que m’assenyala el camí,
ple d’esperança, d’il·lusions,
de ganes de ser i fer feliços als altres.
Un somni és com un tresor,
com un amic amb esforç,
les il·lusions i els somnis s’apropen
i l’esperança no es perd!
Cadascú té el seu somni, les seves il·lusions,
que amb molt d’esforç pots aconseguir.
Desitjo que cada dia en despertar vegis el sol
i en anar a dormir vegis el somni que has aconseguit.
.
18
HIPOTENUSA
Ivette Rafart Solé - 2n ESO A
Dos catets buscant la hipotenusa,
dues persones amb el mateix destí,
X és el costat que falta,
X fou el sentiment que entre ells vaig descobrir.
Catet al quadrat per catet al quadrat,
silenci i desitjos en un mateix camí,
el resultat serà l’arrel quadrada de la hipotenusa.
El resultat seran les paraules que encara no es poden
dir.
L’arrel de la hipotenusa és X al quadrat,
X al quadrat és el que senten les dues persones en
realitat,
per tant el resultat de la hipotenusa és un nombre
donat,
o sigui que el que senten és un amor silenciat.
OBRE EL LLUM
Pau Vilaseca Sala - 2n ESO A
Accèssit
Obre el llum,
que es vegi el que està passant,
els colors freds de la guerra,
joc de patiment constant.
Obre el llum, que es vegi el que està passant,
la por buida els carrers,
i la vida ja no val res.
Obre el llum,
que es vegi el que està passant,
que un rifle no dispararà,
si el guerrer no vol matar.
Obre el llum,
que es vegi el que està passant,
els colors freds de la guerra,
joc de patiment constant.
Jo ja no puc més,
ningú no veu res,
jo només puc demanar:
Obre el llum.
Ja està!!
19
UN RECORD INESBORRABLE
Laura Duró Díaz - 2n ESO B
Un grapat de notes suspeses en l’oblit,
dansen dòcils i sense pietat
per les parets d’un cor impenetrable.
Ell, vulnerable, intenta suportar la cremor
de les petjades nostàlgiques
gravades en el seu obscur passat.
Unes petites finestres dels temps remots,
s’obren malenconioses i amb por de ser tancades.
Llavors, un forat d’oblit en la profunditat del cor,
deixa entreveure imatges inexplicables
d’amors hipòcrites i desagradables.
El cor, cada vegada més dèbil,
suplica a la tranquil·litat la seva presència.
S’omple de coratge i insistència,
I al final, una lleugera llum d’esperança
es deixa veure en un horitzó llunyà.
Records borrosos i presències
envairan per sempre un forat obscur del cor.
Petites peces d’enyorança
volaran eternament entre l’obscuritat oblidada,
i formaran juntes un record inesborrable.
NOIA DE FIL DE SEDA
(CANÇÓ D’IRAQ)
Paula Jané Jolonch - 2n ESO B
Accèssit
Noia de fil de seda
que viviu d’anhels hialins,
entre aigües roges i negres,
entre granotes sofertes de dol.
Paraules de suro indecís,
companys de ruta occits.
batudes i destrosses orfes.
Cor ert, xop per l’oblit.
Noia de fil de seda
que el cant us han traït,
si mai puc venir-vos a veure
us guardaré rafals i nits.
20
QUAN NEVA
Fran Montanyà Coma – 2n ESO C
Quan neva cauen boles de cotó fluix.
Quan em toca em relaxo,
perquè són suaus i fresques.
Al portal ben abrigadets tremolant
amb jaquetes impermeables,
mirant com cauen les boles de neu,
boles de cotó.
Flocs de neu, molècules d’aigua
de formes diferents, cap d’igual.
Inspiració de poetes,
però per a mi símbol d’alegria i felicitat!
AMAGAT ENTRE LES
CONSTEL.LACIONS
Anna Casafont Malé - 3r ESO A
Et busco en aquest mar de tinta negra,
entre aquestes ballarines vestides d’or.
Et trobo en aquell petit punt més brillant.
Gaudint amb la innocència d’un nen,
jugues amb les altres estrelles
a dibuixar petits detalls sobre aquest full negre.
Sé que em veus,
sé que em vigiles,
sé que no m’has oblidat.
T’ESTIMO
21
UNA PLOMA
Mercè Freixes Casas - 3r ESO B
Un cel ardent
s’apaga amb el batec del cor
mentre la ploma blanca voleia.
L’esperit se’n va.
Recordo la lluna brillant
dins els teus ulls.
Regala’m un somriure
que ningú me’l pugui robar,
ni tant sols aquella ploma
que mai no podré caçar.
EL MEU SOMNI
Adrià Declara Ronco- 3r ESO C
Sento el sol sobre el sostre del meu cap,
acluco els ulls, el vent m’acarona la pell.
Em quedo en silenci,
i escolto els ocells com canten
i em paro a pensar el que deuen dir.
M’agradaria ser ocell per anar on jo volgués.
I ja ho sóc i volo,
i m’imagino ser un verdum,
però en qüestió de segons obro els ulls,
perquè m’havia imaginat dins una gàbia.
Era com si estigués en una presó.
Pujo corrent cap a casa
i deixo anar la meva cadernera,
que sigui lliure com el meu desig.
22
L’AMOR, EL DOLOR I EL SENY
ENTRELLAÇATS
Clàudia Santaeulàlia Serra- 4t ESO A
El temps és curt, fugaç, impacient,
s’enlaira entre sospirs de vent.
Memòries en les nostres ments,
barreja de màgia, il·lusió, sentiments…
Pensaments tímids que no volen parlar,
records nítids,
tu i jo. Sols,
agafats de la mà.
Tinc espinosos records,
coberts amb tantes espines,
acompanyats i plorats,
amb roses pansides.
Sense ser impacient,
s’ha de deixar passar el temps.
Cridar tot el que sents,
convertir en paraules, pensaments.
Vull esborrar la tristesa,
deixar enrere el passat,
oblidar-me de tot,
i cantar la llibertat.
ALÍCIA I LES SEVES MERAVELLES
Sara López López - 4t ESO A Accèssit
Adormida sota un arbre de vida buida
persegueix aquell conill amb un rellotge sense temps.
Fuig d’aquest món sense sortida
on els desitjos es converteixen en fum.
Caient en un pou de desesperació
beu d’aquella ampolla amagada en un racó.
Es fa menuda a cada instant que passa
i tasta el que pensa que pot ser la seva salvació.
Entra en un món d’inevitable oblit,
on els gats somriuen i els conills beuen te.
Homes estranys la segueixen en la seva ingenuïtat,
i ella, calmada, troba la clau de la seva innocència.
Sobtada se submergeixen en un cercle d’il·lusió,
sent l’essència de ser viva per últim cop,
i viatja a les estranyes de la passió.
Alícia troba la sortida a les seves pors,
entra en un somni que es converteix en malson,
i oblidada, mor als peus d’aquell arbre tenebrós.
23
NI ÀNCORA NI ARPÓ
Laia Angrill Perelló - 4t ESO B
I la por embarca el desmai
que esgarrapant pren territori
de l’atracat patiment
en aquell port fa tant temps.
El repiqueteig mig ofegat
que l’horitzó sols abraona
desafinat i un xic obsolet,
enfonsa considerablement la fe.
Esgarrapa que repica,
malgrat forta és l’onada
que caient damunt del rostre
envela ses salats ulls.
La que flotant manté
per l’angoixa amenaçada
car estel guia ens aguaita
i brúixola no té
amarrada encara aguanta.
I pobre, valent mariner,
el que s’endinsa en tal batalla
on l’onada el poder té,
i ni l’ancora ni l’arpó
podran parar-la.
TU
Mohamed El Madani MFarrej- 4t ESO C
Una persona, un món, una història,
el salvatge que puguis ser,
el que pots durar en una batalla,
el solitari que puguis viure
et convertirà en un home,
superant qualsevol dificultat.
Amb una mirada tensa i segura
domina sense por el més dur caçador.
Ets prou fort per dominar-te a tu mateix?
Oh! Caçador d’amor, que només mires per tu.
Aprèn a estimar i a valorar el temps.
Qualsevol dia ve la pluja i desapareix el sol.
24
EL QUE EL CEL S’EMPORTA
Núria Cardona Novas - 1r de Batxillerat
Com dos diamants envoltats de carbó,
brillaven els seus ulla afligits, plens de dolor,
era tan gran el que sentia, tan depriment,
que fou mil flames cremant-la lentament.
El cobalt dels seus ulla mig sufocats
dins un lúcid esclat de perles tristes,
suplicava solitud, tranquil·litat,
buscava pau en un instant delicat.
Les seves mans, simplement tremoloses,
com una fulla caient d’un castanyer
tocaven fons sense saber aixecar-se
d’un tan ben donat cop al cor.
Però el que aquell moment suposava
era tant desesperadament dur, tant dolent
que sols un simple fet la consolava,
veia que no podia anar més malament.
El que el cel s’havia emportat aquella nit
era com les paraules d’un so indefinit,
com tota conversa d’amor quan finalment
el que no surt del cor s’ho enduu el vent.
25
DEMÀ
Judit Colell Roo– 1r de Batxillerat Accèssit
Quan la distància ens separi la pell,
quan no pugui cosir-se a petons les ferides,
ni tant sols resseguir-te de matinada,
oh noia, quan això passi...
que el dolor no prengui la guerra per guanyadora.
Quan l’alè de la nit em congeli la flama,
quan malalt d’amor em separi de tu, estimada,
ordenaré a les papallones enumerades
que m’habiten les estranyes
acaronar-te amb el seu vol l’ànima esquinçada.
Quan el destí em triï,
quan dels teus ulls brolli
la més amarga llàgrima
oh noia, quan això passi...
restaré aquí besant-te.
Oh noia, restaré fràgil i proper,
lligat pel teu anhel, a la vida,
per tu, eternament.
“Aquest poema s’ha de llegir de sota cap
amunt”
no hi veig
tot és fosc,
però, on ets?
ara travesso l’aigua
No tinc por,
sé que hi ets.
Encara que no et deixis veure,
pel camí de la vida.
vas juntament amb mi,
Sé que tu sempre m’acompanyes,
Hola amiga!
vas pel camí i...
que el portes poc,
Plora en blanc
No ploris en negre!
L’AMIGA DE TOTS
Eliana Duque Yulieth– 2n Batxillerat
26
PRÒXIMA PARADA...EL MEU DESTÍ
Sílvia Soriano Sabartés– Cicles Formatius
Dia i nit, vagant per deserts
molls per les meves llàgrimes,
buscant el camí de retorn a cap lloc.
El meu cos dèbil i cansat,
ple de ferides, de records a la memòria
buits i el meu cor malmès
per ombres de persones sense ànima.
Obre els ulls! – em diu una veu.
Sento el dolor i la por d’obrir-los,
per sentir com es marquen noves ferides,
no em deixa avançar.
Obre els ulls! – torna a repetir.
Sento el batec del teu cor i obro els ulls
per buscar la llum entre les ombres.
M’encega la llum d’una nova sortida,
l’escalfor d’una nova esperança.
tu m’abraces i em dius que avanci
que deixi el passat enrere,
que la pròxima parada és el meu destí.
27
II C
on
cu
rs d
e N
AR
RA
TIV
A E
N A
NG
LÈ
S
It’s funny how day by day nothing changes but when we look back everything is different.
I thought this reflection looking at the past, just a few years ago are needed to realize how fast time flies. In concrete, I remember those grey eyes. Those eyes that were protecting me from the day I was born. Those cloudy strong eyes, the ones that can overcome all the obstacles
of the life less the death. I’m yet feeling close to those eyes. I think my eyes are just a tattoo of his ones.
I’m happy for that, for inherit his eyes, I hope to see the world from a point of view as him.
It was a normal day, or not, but this question will be answered later.
When I got up, I could see that the sky wasn’t blue. A lot of clouds were fighting with the others and I could hear thunders. It was a scary day, no one was walking along the street and no car was running on the road, everything was in silence, only the thunders broke this disturbing
moment, but I like the thunders and I was very quiet that day. I couldn’t do anything, it was a special day, a very special day, and I’ll never forget it because in that moment I knew that my friend had died, so I realized why that day was so sad. Then the sky started crying.
DAYS GO BY
Clàudia Andreu Caelles
1r ESO
A SAD DAY
Pau Vilaseca Sala
2n ESO
28
This is a simple story. A simple story about a man. His name is Jack and he works in a simple office. He is a simple man, a typical man. He wakes up at 6 a.m. every day and he goes to work. At night, he returns to his house. A simple life. Jack’s work is pressing buttons in front of a computer. Every day Jacks goes to his office, sits on his
chair and does his work. A simple work. And Jack has had this life for a long time. One year, two years, five years…
But Jack is a human and in his head, in his imagination he has fantasies. He imagines that he is free. He runs in a forest, he flies, he has a girlfriend … .But at the end of the day he returns to the real life and he realizes that what he imagines is not the reality.
However, one day Jack went out of his office and started to fly, he ran and he jumped. He was free! Everything was going right, Jack was happy.
While he was running, a car appeared and then…..he died. He died because a car ran over him. He died because in the reality, he went crazy and his imagination caught him and he started to run like a mad man. And now he is dead.
In the moment when the car ran over him, a woman looked at Jack and felt sorry for that poor mad man. She thought that she was lucky to have a simple life and a simple job and not being mad like that poor man.
This is a simple story. Our story. Wake up!
A SIMPLE STORY
Manel Costa Martínez
3r ESO
29
Beep, beep, beep!
The annoying noise of the alarm clock woke me up from my pleasant dream, and the crude reality and the sunlight crashed into my eyes.
It was an ordinary Wednesday on holidays. The calm sound of birds singing and the sensation of the sun on my skin invaded
me; it was the only thing I liked of living in a village, the tranquillity.
The views from my balcony never seemed to change. I sat on my chair and drank my routinely and nasty cup of coffee while staring at nothing and everything at the same time. Things haven’t changed much since I was little, children used to run all along the street, up and down, just the same as now. And their mothers, sitting on the sidewalk, were probably talking about some gossip the friend of her cousin’s mother told them; about Mary, from the house on the corner, who was sleeping with John, the handsome guy with those dogs; but always keeping an eye on their little devil gnomes.
And, of course, good old Mike selling his famous lemonade. I used to think that this was the best job of all times: you could drink as much lemonade as you wanted but now I can’t barely imagine how he earns enough money to pay the rent….. . Look at him, I used to think he was the happiest man on earth, always so kind and friendly…. Now, I see that all these memories of childhood are just that, memories.
Nothing is as good as it seems, Mike is poor, Santa is not real and neither Bugs Bunny nor Mickey or Sleeping Beauty is. Being innocent is the best way of being happy. Butterflies flying in the sky, kids running away across the fields, making kites fly with smiles on their faces….None of these things is real, not anymore….
Now I have a two-weeks holiday a year, an incompetent boss, an old car from the 70s that smells like hell, I have just run of shampoo this morning, I don’t even have an own flat, so I have to live with my parents and that’s annoying ‘cause I’m 26. What else can I do? I have the lowest salary in the company and many, many bills to pay…
Life hasn’t been exactly rosy these last years.
WAKE UP!
Laia Angrill Perelló
4t ESO
30
Hi! I’m Phoebe. I live in a little house near the river in Baker Street. I share my room with my twin sister and I sometimes sleep in my brother’s room. My brother is studying Technology Engineering in Finland, so he lives there. I miss my brother.
“Phoebe, you’re talking”, “Phoebe, you only criticize”, “Phoebe, shut up”, “Phoebe, you are not right, you must
admit that I’m right”... These words and more others are the discussion between my father and me, or rather the monologue of my father.
Yes, because he’s alone and he gets even more alone when he always wants to be right. I think he must learn that adults not always know all about life. Sorry, I’m angry with him and my mind is blocked now.
“Think twice and catch your breath”, my mother would tell me. My mother... my treasure. She’s my reference in life and I’ll be like her one day. I’m sure.
I need a breath of fresh air. I’m going outside to the garden. Then, I’ll lie down on the grass and stop thinking. I wish my brother was here. He always makes me feel stronger only with his smile...
My father is shouting at me again and again and again... It’s always the same. His reason is because I forgot to switch off the light of my bedroom. He tells me I’m absent-minded. He shouts at me again. He is defending his reasons while I feel worse and worse.
My father changes me. He changes my dreams and even my mood. Two years ago, I was happy with the plans and goals I had. Nowadays, it has changed. I’m bitter and narrow-minded.
During these days, my father is away for work. There are no shouts at home and I breathe more quietly. However, I know there’s someone missing. My house seems emptier when there’s nobody saying I must switch off the lights, close the doors and windows, keep my mobile and my laptop safe... I miss something, which I had never missed before. The absence is painful and hurts my heart.
The days have passed by and my father hasn’t come yet. Now, I realize that my father left never to return. I have so much fear and doubt... My mother hasn’t been the same woman again. She has been unhappy since my father left.
Now I miss my father. I hate his absence and I realize that I have always loved his presence because he’s my father.
PAINFUL ABSENCE
Maria Moreno Viladrich
1r Batxillerat
31
The boy was reading in the hall like every day. This time he was
starting an amazing fantasy story about powerful creatures.
His father was tired of telling him that he should do something with his colleagues and go out. The boy has always loved reading but never as much as that time, he was literally caught
by the book, listening to voices, which told him to stay in that tinny space in his house and keep reading until he had finished the book.
Even if he tried to move several times, he could do nothing, not even blink. All his family was worried and they took him from one hospital to another. Nobody has ever discovered what happened to him. He might have developed an uncommon illness or maybe the power of the book’s creatures made him become crazy. No one could answer this question.
Ona Corbera Llaudet
2n Batxillerat
32
1r
CO
NC
UR
S d
e D
IBU
IX –
Ed
. S
EC
UN
DÀ
RIA
Clàudia Rafart Medina 1r ESO
Xènia Fernández Rodríguez 2n ESO
34
Julià Serra Semís
3r ESO
Clàudia Santeulària Serra 4t ESO
35
Janet Van der Graaf Mas 1r de Batxillerat
Pau Reig Torra 2n de Batxillerat
36