llibret velociraptor

2n Grau Ed.infantil Grup I /Desembre 2010 / Seminari: Araceli Cucala

Autores: Marta Delgado,Zaida Díaz , Laura Morales, Marta Riera, Silvia Sala, Anna Taberner

Projecte Velociraptor

Í NDEX P à g.

Introducció.................................................................................... 2

Projecte Velociraptor.................................................................... 3

Valoracions personals ................................................................ 14

Conclusió .................................................................................... 17


Introducció

En aquesta activitat, es pretén vivenciar una activitat matemàtica de qualitat, una primera

aproximació al descobriment i a l’ús de la mida.

A partir d’una pràctica cultural com és la mesura, treballem el desenvolupament de coneixements

matemàtic i generem comportaments intencionals que donen significat a l’acció de mesurar.

Aquestes pràctiques doncs, ajuden a comprendre els atributs mesurables dels objectes, les

unitats, sistemes i processos de mesura que els permetran aplicar tècniques, instruments i

fórmules apropiats per obtenir mesures.

Quan els nens es familiaritzen amb l’ús d’unitats convencionals ho fan a partir de la pràctica

cultural, el valor de fer les coses com ho fan els adults.

Per tan doncs, la intenció és que l’infant arribi a comprendre què allò que està observant té uns

atributs mesurables i per tan ha de familiaritzar-se amb els processos de presa de mesures. A

partir de l’experiència els nens han de desenvolupar habilitats en l’ús d’instruments , tècniques i


fórmules per a poder mesurar en situacions diverses que els ajudaran a poder aplicar-ho en

diferents moments de la vida quotidiana.

És lògic doncs que poder formar part en un procés tan important del desenvolupament dels

infants en un futur professional, ens feia encara més necessària i motivadora la pràctica que

expliquem a continuació.

PROJECTE VELOCIRAPTOR

Comença l’activitat i hem de partir el grup en 2, unes faran el rol de mestres i les altres d’alumnes. La Zaida, la Marta Delgado i La Marta Riera faran d’infants i la Sílvia, la Laura i l’Anna faran d’educadores.

Ens donen un paper i veiem que es tracta d’una breu explicació del velciraptor i decidim dibuixar-lo a mida real.

El que més ens crida l’atenció és el fet de que les dimensions del dinosaure siguin 1,80 x 1 m, considerem que són molt més petits del què imaginàvem o del què havíem vist a les pel·lícules.

El primer dubte que va sorgir entre el grup de les educadores va ser el fet de plantejar-se si calia o no introduir el tema als nens, fer preguntes sobre els dinosaures i les possibles experiències que havien tingut en relació a aquest món (pel·lícules, museus,


PROJECTE VELOCIRAPTOR

Comença l’activitat i hem de partir el grup en 2, unes faran el rol de mestres i les altres d’alumnes. La Zaida, la Marta Delgado i La Marta Riera faran d’infants i la Sílvia, la Laura i l’Anna faran d’educadores.

Ens donen un paper i veiem que es tracta d’una breu explicació del velciraptor i decidim dibuixar-lo a mida real.

El que més ens crida l’atenció és el fet de que les dimensions del dinosaure siguin 1,80 x 1 m, considerem que són molt més petits del què imaginàvem o del què havíem vist a les pel·lícules.

El primer dubte que va sorgir entre el grup de les educadores va ser el fet de plantejar-se si calia o no introduir el tema als nens, fer preguntes sobre els dinosaures i les possibles experiències que havien tingut en relació a aquest món (pel·lícules, museus,

La Zaida comenta que ella fa gairebé 1,80 m d’alçada igual que la longitud del velociraptor. El grup decideix doncs, utilitzar la Zaida com a instrument de mesura no convencional per determinar els límits longitudinals del dinosaure.

Els alumes van determinar de seguida que el primer que calia fer era estipular quines eren l’alçada i la llargada per poder treballar a partir d’aquí.


Després d’un llarg debat per determinar la diferència entre la longitud i l’alçada, prossegueixen a marcar l’alçada. En aquest cas utilitzen un metre de costurer.

La professora els avisa de que estan mirant les mides amb polzades (cosa que no hauria d’haver fet).

Finalment ja tenen l’alçada!

L’altra mesura que apareix en el full informatiu, és la mida del cap 15,5 cm i decideixen dibuixar-lo a la l’ínia extrema de l’alçada perquè creuen que si no el dibuix no guardaria les proporcions correctes.

Abans de continuar però els alumnes decideixen tornar a mesurar els límits que han pres amb l’alçada de la Zaida mitjançant un estri de mesura convencional: el metre.


Després d’un llarg debat per determinar la diferència entre la longitud i l’alçada, prossegueixen a marcar l’alçada. En aquest cas utilitzen un metre de costurer.

La professora els avisa de que estan mirant les mides amb polzades (cosa que no hauria d’haver fet).

Finalment ja tenen l’alçada!

L’altra mesura que apareix en el full informatiu, és la mida del cap 15,5 cm i decideixen dibuixar-lo a la l’ínia extrema de l’alçada perquè creuen que si no el dibuix no guardaria les proporcions correctes.

Dibuixen en llapis el contorn del cap. La reacció general és la de comentar que aquest dinosaure té el cap molt petit en comparació amb la resta del cos.

La boca la te bastant en forma de bec... realment eren així els dinosaures?


Les alumnes senten curiositat per veure si la seva mà fa el mateix que el cap del velociraptor. Comença una cursa de mesures i comparacions que són d’allò més interessants. Quan fa un pam? A tots ens mesura el mateix? Podem fer servir un pam per a mesurar?

La Zaida amb l’ajuda del regle determina que la membre del grup amb el palmell de la mà més ampla és la Marta Riera, que guanya amb uns 17, 5 cm. L’altra Marta li comenta que si haguessin d’utilitzar la seva mà per dibuixar el cap, l’hauria de tancar una mica perquè si no el cap quedaria gran.


El pròxim pas és doncs dibuixar la silueta del dinosaure, però tenen un problema... s’han acabat les mides al full informatiu i hauran de decidir entre totes com s’han de guardar les proporcions del velociraptor. La Marta Riera diu que si li fessin la cua cargolada alterarien la longitud del dinosaure.

Apareix per un moment un professor i li diuen que fer un dinosaure només disposant de tres mesures resultava bastant complicat.

El projecte continua doncs amb la necessitat de dibuixar els contorns del dinosaure el màxim de semblants al dibuix que ens han proporcionat en el full informatiu.

Es reparteixen les tasques, una s’encarrega de les potes, les altres de la cua.

Durant quest procés on observen i dibuixen el dinosaure, van coneixent-lo més i el van fent més seu. D’aquesta manera van desenvolupant una millor comprensió de la mesura i dels


El projecte continua doncs amb la necessitat de dibuixar els contorns del dinosaure el màxim de semblants al dibuix que ens han proporcionat en el full informatiu.

Es reparteixen les tasques, una s’encarrega de les potes, les altres de la cua.

Durant quest procés on observen i dibuixen el dinosaure, van coneixent-lo més i el van fent més seu. D’aquesta manera van desenvolupant una millor comprensió de la mesura i dels

Un cop dibuixat el contorn del cos de l’animal es posen d’acord per a donar-li expressió al rostre de dinosaure... comenten la diferència entre fer-li pestanyes o no (diferència de gènere) i si li fan la boca oberta o tancada (símbol de més o menys agressivitat segons els infants).


Un cop dibuixat el contorn del cos de l’animal es posen d’acord per a donar-li expressió al rostre de dinosaure... comenten la diferència entre fer-li pestanyes o no (diferència de gènere) i si li fan la boca oberta o tancada (símbol de més o menys agressivitat segons els infants).

A la Zaida però li ha quedat el dubte de si ella realment fa gairebé 1,80 m i davant la curiositat pren la iniciativa de mesurar la seva alçada amb un metre però sembla que tota sola no se’n surt...

Les companyes al rescat! Ajuden la Zaida a realitzar la seva investigació. Entre la Marta Riera i la Marta Delgado aconsegueixen mantenir recte el metre i comproven que la Zaida havia encertat amb la seva alçada, feia 1 metre 78 centímetres.

Amb els dubtes resolts tornen a la feina. Ara és hora de repassar els contorns amb rodolador. Agafen el color verd perquè l’identifiquen més amb els dinosaures.


Les companyes al rescat! Ajuden la Zaida a realitzar la seva investigació. Entre la Marta Riera i la Marta Delgado aconsegueixen mantenir recte el metre i comproven que la Zaida havia encertat amb la seva alçada, feia 1 metre 78 centímetres.

Amb els dubtes resolts tornen a la feina. Ara és hora de repassar els contorns amb rodolador. Agafen el color verd perquè l’identifiquen més amb els dinosaures.

Les potes han d’arribar fins abaix de tot perquè si no el velociraptor no compliria amb la seva alçada. Fer les urpes dels peus resulta complicat...

.

Les últimes línees del contorn es realitzen a la zona de la cara on es donen els últims retocs a l’expressió del dinosaure. Apareixen preguntes com ara:

La boca li pintem verda o vermella? Si té la boca oberta, cal doncs que li dibuixem dents?

Finalment els ulls hi farem pestanyes? Perquè volem que sigui un mascle o una femella?

La Marta Delgado respon: amb aquesta panxa només pot tractar-se d’una femella, es veu clarament que el


Les últimes línees del contorn es realitzen a la zona de la cara on es donen els últims retocs a l’expressió del dinosaure. Apareixen preguntes com ara:

La boca li pintem verda o vermella? Si té la boca oberta, cal doncs que li dibuixem dents?

Finalment els ulls hi farem pestanyes? Perquè volem que sigui un mascle o una femella?

La Marta Delgado respon: amb aquesta panxa només pot tractar-se d’una femella, es veu clarament que el

L’últim pas és engalanar el velociraptor. Decidir les sanefes que lluirà a la pell recau en mans de la Marta Delgado que de seguida es posa a treballar per donar la màxima veracitat al dibuix del dinosaure.


L’últim pas és engalanar el velociraptor. Decidir les sanefes que lluirà a la pell recau en mans de la Marta Delgado que de seguida es posa a treballar per donar la màxima veracitat al dibuix del dinosaure.


. Com que el nostre veloci témolta panxa i

Primer no ens pensàvem que un velociraptor tingues aquestes dimensi

Marta DelgadoAl començament, portar-nos com a nens ens semblava una mica absurd amb 20 anys que tenim ja; però al final vàrem poder endinsar-nos en l’esperit d’un nen i vam acabar parlant i deduint com ells ““Durant el transcurs de l’activitat , extrèiem conclusions i mesures tal com els infants del llibre “sabata i metre” ho vivenciaven, però a mesura que l’activitat avançava vam utilitzar raonaments propis per a sortir-nos de la problemàtica.”

VALORACIONS PERSONALS

El pengem i decideixen posar-hi els seus noms Com que té panxa deu estar embarassat… dibuixem un ou!


Marta DelgadoAl començament, portar-nos com a nens ens semblava una mica absurd amb 20 anys que tenim ja; però al final vàrem poder endinsar-nos en l’esperit d’un nen i vam acabar parlant i deduint com ells ““Durant el transcurs de l’activitat , extrèiem conclusions i mesures tal com els infants del llibre “sabata i metre” ho vivenciaven, però a mesura que l’activitat avançava vam utilitzar raonaments propis per a sortir-nos de la problemàtica.”


Laura Morales

L'activitat que vam realitzar a seminari relacionada al Velociraptor em va semblar molt enriquidora ja que, per la meva part, vaig poder posar-me al lloc d'aquells educadors que treballen a partir dels interessos dels infants.

Vaig poder viure l'experiència d'observar com poc a poc, i al ritme dels propis infants (encara que en aquest cas, no eren infants) aquests van construint el seu propi coneixement a partir de la interacció entre els membres del grup.

Aquest tipus d'aprenentatge és molt valuós, ja que permet que aprenguin els uns dels altres amb el que això implica: que els que saben més ajudin als altres, que cada un té un punt fort i amb la compenetració tots junts arriben a la solució del problema, etc.

El meu paper era d'observadora, de tant en tant oferia alguna ajuda però no vaig intervenir en el procés que van realitzar. La qual cosa no em va costar gaire ja que crec molt en aquesta metodologia, que fomenta moltes coses com ara l'autonomia dels infants, el respecte, l'ajuda mútua, la confiança, valorar les aportacions dels demés, adquirir nous punts de vista, etc.

Per això considero que la pràctica d'aquesta activitat ha sigut interessant, perquè ens ha fet vivenciar tot allò que estem veient d'una forma més teòrica.

Marta RieraPersonalment, l’experiència la vaig trobar força útil i interessant, perquè em va ajudar a ser conscient, de la dificultat de l’activitat que pot resultar als nens i nenes, al interpretar el paper d’alumna.

El principi de l’activitat, conceptes que dónes per evidents com: la longitud i l’alçada, em van provocar una petita confusió alhora de determinar les mides.

Per altra banda, la falta de mides d’altres parts del cos com, el coll i de la resta del cos, ens va fer dubtar sobre com dibuixar-ho exactament, ja que el nostre dibuix es basava en copiar a ull respectant solament les tres mides de les quals desponíem: la llargada, l’alçada i el cap.Així doncs, activitat que abans de realitzar considerava senzilla i òbvia de fer, em vaig trobar que ens va dur més temps a realitzar-la entre alguns dubtes que ens vam qüestionar i, a sentir encara més admiració pels nens i nenes, al sorprendre’m així, com se les arriben a enginyar (tot i la seva curta edat) per acabar sempre amb uns bons resultats sobre qualsevol problema o activitat.


Sílvia Sala

Aquesta activitat va ser molt interessant des del paper de mestra, ja que veia les reaccions de les meves companyes intentant mesurar i dibuixar el velociraptor a escala.

A mesura que anava passant el temps, les meves companyes anaven trobant noves estratègies per poder mesurar.

La més gran complicació va ser mesurar el cap de l’animal, una tasca molt divertida, perquè no sabien quines mesures tenia, com de gran o petit l’havien de dibuixar, i per fer-ho, van provar com a instrument, els seus caps i el palmell de les mans, encara que des de la perspectiva de mestra vaig estar a punt d’intervenir per aportar noves solucions, me’n vaig estar dins del possible per deixar sortir l’ingeni, tempteig i experimentació de qui feia l’activitat, de la mateixa manera nosaltres hem de deixar aquesta oportunitat als infants per a que treguin de dins els seus recursos. Aquesta forma d’aprendre per ells mateixos és mes profitosa i la interioritzen millor, ja que no s’oblida mai, que no pas la imposada per la mestra, a part els nens gaudeixen aprenent.

En definitiva, ha estat una activitat molt enriquidora, tant per veure la reacció d’uns que feien de nens com els de mestres, les mesures i les estratègies que van sorgint cada vegada que sorgeix un problema

Anna Taberner

L’experiència ens ha permès a totes l’oportunitat de veure el desenvolupament d’una activitat matemàtica de qualitat, veient sorgir els dubtes que com a educadors poden sortir. En el meu cas en particular m’ha costat saber diferenciar-ne les parts del procés, i avaluar si era necessari saltar passos segons la zona de desenvolupament proper dels alumnes que tenia davant (em refereixo a discernir entre fer o no fer presentació del tema o bé oferir o no ajuda)

Crec que ha esta una gran idea fer-nos fer aquest treball, perquè viure des de dins una experiència com la que hem pogut veure teòricament a les classes, ha estat de gran profit pel nostre futur professional.


CONCLUSIONS

Creiem que aquesta activitat és una experiència matemàtica de gran qualitat. La vida diària requereix cada cop més coneixements matemàtics i tecnològics i les matemàtiques formen part de la nostra cultura: ens ajuden a augmentar el nostre nivell de coneixements que tot ciutadà intel·ligent necessita. Aquest coneixements matemàtiques ajudaran a aquests infants en un futur més o menys pròxim, a resoldre problemes i a millorar la seva capacitat de pensament i de reflexió. Aquesta activitat els permetrà comprendre millor el món que els envolta i això els ajudarà a determinar el seu futur. A més durant el procés del velociraptor hem pogut copsar com l’activitat complia amb els principis de qualitat: es tenia altes expectatives i s‘oferia recolzament per a tots els alumnes, l’activitat estava centrada en matemàtiques importants com és la mesura, perquè els alumnes aprenien matemàtiques comprenent-les i construïen nous coneixements a partir de l’experiència i els coneixements previs. Per tant doncs, poder veure una experiència matemàtica de tan a prop, ens ha servit per obrir els ulls davant la realitat matemàtica que teníem arrelada de la nostra experiència a l’escola on les activitats matemàtiques es produïen en el marc d’un llapis i un paper per a cadascú.

La facilitat en que veiem com es desenvolupaven les experiències de qualitat que anàvem treballant a l’assignatura de coneixement i activitat matemàtica, com per exemple la que parlava

Sílvia Sala

Aquesta activitat va ser molt interessant des del paper de mestra, ja que veia les reaccions de les meves companyes intentant mesurar i dibuixar el velociraptor a escala.

A mesura que anava passant el temps, les meves companyes anaven trobant noves estratègies per poder mesurar.

La més gran complicació va ser mesurar el cap de l’animal, una tasca molt divertida, perquè no sabien quines mesures tenia, com de gran o petit l’havien de dibuixar, i per fer-ho, van provar com a instrument, els seus caps i el palmell de les mans, encara que des de la perspectiva de mestra vaig estar a punt d’intervenir per aportar noves solucions, me’n vaig estar dins del possible per deixar sortir l’ingeni, tempteig i experimentació de qui feia l’activitat, de la mateixa manera nosaltres hem de deixar aquesta oportunitat als infants per a que treguin de dins els seus recursos. Aquesta forma d’aprendre per ells mateixos és mes profitosa i la interioritzen millor, ja que no s’oblida mai, que no pas la imposada per la mestra, a part els nens gaudeixen aprenent.

En definitiva, ha estat una activitat molt enriquidora, tant per veure la reacció d’uns que feien de nens com els de mestres, les mesures i les estratègies que van sorgint cada vegada que sorgeix un problema

Anna Taberner

L’experiència ens ha permès a totes l’oportunitat de veure el desenvolupament d’una activitat matemàtica de qualitat, veient sorgir els dubtes que com a educadors poden sortir. En el meu cas en particular m’ha costat saber diferenciar-ne les parts del procés, i avaluar si era necessari saltar passos segons la zona de desenvolupament proper dels alumnes que tenia davant (em refereixo a discernir entre fer o no fer presentació del tema o bé oferir o no ajuda)

Crec que ha esta una gran idea fer-nos fer aquest treball, perquè viure des de dins una experiència com la que hem pogut veure teòricament a les classes, ha estat de gran profit pel nostre futur professional.


de la balena o bé la de la tortuga, es veien com a espectadores, molt més fàcils de realitzar que no pas a l’hora de posar-ho nosaltres a la pràctica.

Agraïm doncs l’oportunitat que se’ns ha donat de treballar la pràctica d’aquesta activitat matemàtica

llibret velociraptor

Documents