www.indigenes.cat

El llibret que presentem a continuació és un petit recull d’articles sobre els pobles indígenes del Perú publicats a la pàgina web de la campanya al llarg del primer any de la mateixa (www.indigenes.cat). L’objectiu d’aquesta publicació és donar a conèixer a l’opinió pública quins són els actors que estan intervenint directament o indirecta en els territoris dels diferents pobles indígenes del país. Des del “cop de dret” que va fer el president del Perú, Alan García, promulgant un seguit de decrets llei per a l’explotació de la selva fins a la implicació d’empreses espanyoles d’extracció de petroli i d’altres recursos energètics.

Les principals raons per les quals ens hem centrat amb els pobles indígenes del Perú són primer, el vincle històric que mantenim amb l’amazònia peruana, concretament amb la regió del riu Paranapura (Loreto), mitjançant el suport a projecte de governabilitat per a l’enfortiment del lideratge del poble xayauita i mestís. En segon lloc, presentem part d’un estudi sobre pobles indígenes i indústries

extractives que mostra l’impacte de l’activitat extractiva a l’amazònia peruana i al conjunt del país. Creiem que és un document de recerca que pot facilitar la comprensió de les mobilitzacions del moviment indígena peruà des de fa dos anys. En aquesta línia, volem mostrar com l’amazònia emergent està reclamant els seus drets i ha dit prou al saqueig il·limitat i de qualsevol manera dels seus recursos naturals.

La dimensió de la campanya en la qual s’emmarca aquesta publicació no és només divulgativa i informativa, també té la intenció de moure’ns a l’acció perquè tots nosaltres des de Catalunya sapiguem que també podem donar suport a l’amazònia practicant un consum responsable i sostenible de recursos energètics com són la gasolina, el gasoil i el biodièsel, i, exercitant pressió als organismes internacionals per a la conservació de la selva i els pobles que hi viuen.

Lliga dels Drets dels Pobles.

Edita: Lliga dels Drets del PoblesTiratge: 2.000Primera edició: octubre del 2009

Disseny www.iosphera.com

Il·lustració portada Xavier Salomó

Agraïm la col·laboració de les entitats: Campanya d’afectats per REPSOL-YPF

Agraïm la col·laboració dels fotògrafs : Josep Ramon Giménez , Fernando ValdiviaSimone Ramella y Kelly Pozebon

La Lliga dels Drets dels Pobles, nascuda el 1977, és una associació que té com a objectius el reconeixement dels drets dels pobles, el foment de la cultura de la pau i la transformació social mitjançant la denúncia, la sensibilització i la recerca, i que amb la força del voluntariat treballa en xarxa amb altres entitats.

Ca l’Estruch, c/ Sant Isidre, 14008208 SabadellTel.: 93 723 71 02 Fax: 93 168 58 71www.dretsdelspobles.orginfo@dretsdelspobles.org

Aquesta guia forma part de la campanya: "InDíGEnES, quAn LA TErrA CAmInA" i ha estat elaborada per: Josep Ramon Giménez, Elisenda Salomó i Marc Gavaldà

més informació de la campanya al web: www.indigenes.cat

Aquesta publicació s’ha elaborat i editat amb el suport de:

ArTICLES SobrE PobLES InDíGEnES DEL PErú | 03

01. InTroDuCCIó

Comunitat de Progreso, Perú, abril de 2009.

membres de l’ètnia xayauita banyant-se al

riu Paranapura (Loreto) a primera hora del matí.

Comença un nou dia a la selva alta del Perú.

Abril de 2009.

© Jo

sep

ram

on G

imén

ez, L

liga

dels

Dre

ts de

ls Po

bles

Sabadell, 10 de juliol de 2009

El dimarts 30 de juny la Lliga dels Drets dels Pobles va inaugurar la campanya “Indígenes, quan la terra camina”. El titular forma part de la conferència inaugural del jurista i historiador bartolome Clavero. Ell, que també és membre del Fòrum Permanent per les qüestions Indígenes de nacions unides va pronunciar la conferència de la qual adjuntem un resum a continuació. bartolomé Clavero va pronunciar la conferència “Els drets dels pobles indígenes al Perú, la reivindicació continua” a l’auditori de la biblioteca Vapor badia de Sabadell. malgrat que la intenció era presentar com s’està implementant la Declaració de nacions unides sobre els drets dels pobles indígenes al Perú, les recents mobilitzacions en aquest

país per la derogació de nou decrets legislatius no consultats que atemptaven els drets dels indígenes de l’amazònia peruana, van marcar els continguts de la jornada. Clavero va explicitar com el govern peruà nega d’entrada el terreny dels drets i només parla de l’amazònia en conceptes econòmics (inversions, progrés, modernitat, etc.). La població indígena també nega la constitució del Perú perquè no hi confien. La constitució debilita el dret a la terra i això ha donat peu a que fos més fàcil privatitzar terres. En aquest marc, la principal reivindicació amazònica ha estat el dret a consulta prèvia, lliure i informada com determina la Declaració de nacions unides sobre els drets dels pobles indígenes, en aquest cas que el dret a la consulta

02. LA munDIALITzACIó ALTErnATIVA éS LA munDIALITzACIó DELS DrETS

Sabadell, 30 de juny de 2009

sobre les activitats que es volen desenvolupar a la selva (extracció petrolera, minera, de fusta, plantació d’agrocombustibles, etc.). La Declaració és l’únic instrument de defensa dels drets indígenes que s’ha construït amb un llarg procés de pacte entre representants indígenes i representants de nacions unides, això li dóna un valor d’obligació al mateix temps que el caracteritza com a instrument peculiar i innovador. malgrat això, el govern d’Alan García, President del Perú, ha portat a terme un “cop de dret” i ha posat en marxa uns quants paquets legislatius per garantir l’entrada massiva d’empreses a l’amazònia peruana amb una estratègia governamental clarament “desarrollista”. només es consulta els pobles indígenes un cop a l’empresa ja li han concessionat l’activitat. La firma del Tractat de Lliure Comerç amb Estats units d’Amèrica ha estat una altra de les causes del conflicte actual ja que aquest acord genera tot tipus d’obligacions per al Perú en l’àmbit dels recursos naturals i aprofita per desmantellar pràctiques de consulta indígena. Per front a això Clavero comenta que “la mundialització alternativa és la mundialització dels drets”, poder implementar tant la Declaració com el Conveni 169 de la organització Internacional del Treball sobre pobles indígenes és l’alternativa a l’expansió desenfrenada del model capitalista que en aquesta regió està fent tan mal. és per tot això que segons Clavero, l’aixecament indígena, i els morts de bagua els dies 4 i 5 de juny eren totalment previsibles. El que no preveia Alan García era la triple unió d’indígenes amazònics, indígenes andins i sindicats del Perú units per la mateixa causa: la derogació dels decrets legislatius i en el fons, que se’ls tingués en compte en els processos de presa de decisions. Elisenda Salomó

04 | ArTICLES SobrE PobLES InDíGEnES DEL PErú

L’exposició “Indígenes, quan la terra camina” de la Lliga dels Drets dels Pobles que es va

inaugurar el dia 30 de juny de 2009 a la

biblioteca Vapor badia de Sabadell.

1.1 Pobles indígenesL’Amazònia peruana és la llar de 50 grups indígenes, incloent una quinzena de grups que viuen en aïllament voluntari, pertanyents a 13 famílies lingüístiques: Arahuaca, Cahuapana, Harakmbut, Huitoto, Jibaro, Pano, Peba-Yagua, quítxua, Sense classificació, Tacana, Tucano, Tupi-Guaraní, i zaparo, conventint al Perú en el país més heterogeni d’Amèrica. Aquesta extraordinària diversitat biològica i cultural és la base d’un sistema relativament importat de 54 àrees protegides. A més, el govern peruà ha legalitzat 1.200 títols de terra a comunitats indígenes amazòniques i ha creat 5 reserves

territorials per la protecció dels pobles indígenes en aïllament voluntari. malgrat tot, des de 1970, s’ha licitat 544.561km2 (el 69.6%) de l’Amazònia peruana a companyies petrolieres i si es liciten els blocs pendents podria augmentar a 659.879 km2 (84.3%)de l’Amazònia peruana. De les 54 concessions, 46 es superposen a territoris indígenes.

1.2 Territoris IndígenesL’any 2007 la població indígena de l’Amazònia era de 332.975 habitants repartits en 1.786 comunitats.2 A l’Amazònia, la Asociación Interétnica por el Desarrollo de la Selva

Peruana (AIDESEP), constituïda l’any 1980, és l’organització que aglutina 6 organismes descentralitzats que aglutinen 57 federacions i organitzacions territorials.

L’any 2008, AIDESEP ha liderat un moviment que des de 2008 s’ha decidit per intervenir a les decisions polítiques del país plantejant una resistència activa contra el Tractat de Lliure Comerç amb Estats units o Europa i les lleis que fan viable el saqueig de l’Amazònia. A part, alguns dels grups indígenes en aïllament voluntari són protegits legalment per les reserves Territorials, figura inèdita en altres països, malgrat que a la pràctica, l’estat no ha

sabut protegir territorialment aquestes zones d’activitats extractives i l’entrada de persones.

1.3 Invasió territorialLes activitats extractives (petroli i mineria) i l’explotació forestal són els vectors d’invasió més freqüents als territoris indígenes. malgrat que l’oposició dels pobles en relació amb aquestes activitats ha estat àmpliament visibilitzada a les darreres mobilitzacions, l’estat peruà segueix fomentant i defensant els interessos de les companyies petrolieres.

03. AmAzonIA PEruAnA, PobLES oFEGATS PEL PETroLI

1. PobLES InDíGEnES AmAzònICS

L’avanç de la frontera petroliera a l´Amazònia peruana, referma i profunditza les desigualtats socials i la destrucció ambiental. A dos segles del genocidi de la febre del cautxú, l’expansió petroliera agreuja l´etnocidi dels pobles amazònics generant conflictes i noves formes de resistència

Marc Gavaldà1

1Agraïnt la col.laboració i les dades de martí orta (ICTA-uAb) 2 Perú, Censos nacionales 2007 (XI de Población y VI de Vivienda)

06 | ArTICLES SobrE PobLES InDíGEnES DEL PErú ArTICLES SobrE PobLES InDíGEnES DEL PErú | 07

Bot donat per l’empresa Pluspetrol a la comunitat 12 d’octubre del riu Tigre, abril de 2009.

© Jo

sep

ram

on G

imén

ez, L

liga

dels

Dre

ts de

ls Po

bles

TAuLA 1:PobLES InDíGEnES Amb TErrITorISAFECTATS PEr ACTIVITATS PETroLIErES

petron, hocol, petrolifera, pan andean, pluspetrol, hunt oil, repsol, true energy, cepsa, perenco petroperu, pvep, petrobras, burlington, emerald, pacific, petrobras, talisman, gran tierra, maple, sapet

hocol, hunt oil, pluspetrol, talisman, cepsa, petrolifera, pluspetrol, kedcom, pan andean, perenco, kei, petroperu, petrobras, pacific, emerald

pvep, petrobras

repsol, cepsa, petrolifera, pluspetrol, burlington, pacific, talisman, perenco

pvep, emerald, golden, true energy, petrobras, talisman - ecopetrol, pacific, petroperu, petrobras

petroperu, petrobras

petroperu, petrobras, gran tierra burlington, perenco, petrolifera, cepsa, pluspetrol, pan andean

petrolifera, pluspetrol

pluspetrol, petrolifera, petrobras

petrobras, pluspetrol

pluspetrol

repsol, sapet, hunt oil petrobras, pluspetrol, hunt

pluspetrol, petrobras, hunt oil repsol, pan andean, talisman, pluspetrol, pvep, sapet

Achuar

Aguaruna (Awajun)

Amahuaca

Amuesha (Yanesha)

Arabela

Arazaire

Ashaninka

bora (bóóráá)

Cacataibo

Candoshi (Kandozi)

Capanahua

Caquinte

Xayahuita

Cocama - Cocamilla

hunt oil, petroperu, petrobrasw

hocol

cepsa, perenco

perenco, hocol

hocol, olympic

petrolifera, pluspetrol, pan andean petrobras, maple, hocol, talisman, kei, cepsa, pacific, pvep, petroperu, petrobras, perencoperenco, petrobras burlington, cepsapetroperu,

petroperu, petrobras

petroperu, petrobras,petrolifera

pan andean, petrolifera, pluspetrol

repsol, pluspetrol,petrobras, talisman

talisman, pluspetrol

talisman, petroperu, petrobras, repsol, cepsa, kei, hocol, hunt oil, pluspetrol, ramshorn, shonacepsa, hocol,talisman

cepsa, talisman, petrolifera, pluspetrol, hocol, cepsa

talisman, cepsa

cepsa, hunt oil, pluspetrol, ramshorn, shona, talisman

talisman, cepsa, hocol

Ese eja

Harakmbut

Huachipaire

Huambisa (Wampis)

Huitoto

machiguenga (matsigenka)

nomatsiguenga

ocaina

orejón (mae Juna)

Piro (Yine)

quítxua(Pastaza)

quítxua, Lamas (Kichwa)

quítxua, napo (Kichwa)

Secoya

Shipibo-Conibo

Ticuna

urarina

Yagua

Vaixell petroler a la riba del riu Tigre, nord del Perú. Maig de 2009.

Canonades que travessen la selva nord del Perú. Maig de 2009.

Residus de les empreses petroleres. Maig de 2009

Vista aèria d’amazònia deforestada. Barranquita. Maig de 2009.

Cartell informatiu d’àcid corrosiu a plena selva. Maig de 2009.

poble indígena poble indígenacompanyia petrolera companyia petrolera

Font: El·laboració pròpia a partir d´ orta, 2009

© Josep ramon Giménez, Lliga dels Drets dels Pobles

© Josep ramon Giménez, Lliga dels Drets dels Pobles

© Josep ramon Giménez, Lliga dels Drets dels Pobles © Simonw ramella

© Josep ramon Giménez, Lliga dels Drets dels Pobles

© Josep ramon Giménez, Lliga dels Drets dels Pobles

Comunitat 12 d’octubre. Maig de 2009.

2. L´ACTIVITAT HIDroCArburíFErA

TAuLA 2:EmPrESES I bLoCS En

oPErACIo (2009)

TAuLA 3:VIES D’EXPorTACIó I PobLES AFECTATS

2.3 Xarxa d’oleoductes

Amb més de 2.000 km de traçat d’oleoductes principals, el territori peruà és travessat per una infraestructura en permanent risc de trencar-se i provocar vessaments de gran magnitud. El recorregut d’aquests oleoductes, alguns dels quals ja superen el seu cicle de vida útil, travessa

zones geològicament inestables i suposa una ocupació territorial per a moltes comunitats.Els darrers vessaments dels nous gasoductes de Camisea demostren que ni les noves tecnologies han sabut aportar condicions de seguretat.

103

163

163,162, 161, 160, 157, 152149,144, 143, 138, 134

107B, 131

131

131

31e, 31B, 107B, 131, 131

130

130

130

130

130

107B, 130

107B, 130, 127, 126

126, 125

124, 123, 121, 117

repsol- ypfburlingtoncepsa

emerldgoldengran terrahocolhunt oilkedcom

keimapleolympicpacificpan andreanperenco

petrobras

empresa blocs

107B, 117, 116

116, 115, 114, 113, 111, 110, 109

107B, 108, 106, 103

107B, 103

103

103, 102, 101, 88, 76, 64, 58, 57

131, 162, 143, 56, 39, 8

petroliferapetroperu

pluspetrol

pvepsapettalisman

true energy

empresa blocs

888

315

255

806

oleoducte nord peruà

ramal nordramal nueva esperanza capironagaseoducte camisea

achuar, quítxua, huambisa, aguaruna, shapra, cocama/cacamilla, candoshi, urarinaachuar, quítxua, shapras, huambisas, aguarunaachuar, urarinamatsiguenga, nahua, ashanikas

vies pobles afectatskm

2.1. Cronologia del petroli al Perú

1863 Es perfora el primer pou d’Amèrica del sud a la conca Tumbes-Progreso

1939 L’empresa mobil opera el camp Agua Caliente a la conca del ucayali

1970s Petroperu perfora el seu primer pou a la riba del riu Corrientes

1977 Es construeix l’oleoducte nord Peruà

1992 Privatització de Petroperú durant la gestió d’Alberto Fujimori

1993 nova Llei d’hidrocarburs

1998 L’estat firma 15 nous contractes amb companyies petrolieres

2.2 Empreses que operen al país

Des de 1970 s’han obert 105.000 km de línies sísmiques i 610 pous de petroli. Són incomptables els conflictes amb la població local. repsol opera a 8 blocs a la selva peruana (al voltant de 5.100.000 ha) i Cepsa a 5 blocs (al voltant de 4.650.000 ha). una superfície equivalent al 20% de l’estat Espanyol.3

Font: Elaboració pròpia

Font: orta, 2009

1 Dades de martí orta, Versió preliminar Tesis Doctoral d´Economia Ecològica

10 | ArTICLES SobrE PobLES InDíGEnES DEL PErú ArTICLES SobrE PobLES InDíGEnES DEL PErú | 11

67

39REPSOL

1-AB

88

8 8

8

31-B

31-E

88

Z-33

Z-6

XIII

A.ENERGY

MAPLE

TUMBES

PIURA

LAMBAYEQUE

CAJAMARCA

LA LIBERTAD

ANCASH

LIMAJUNIN

PASCO

HUANUCO

AMAZONAS

SAN MARTIN

LORETO

UCAYALI

MADRE DE DIOS

PUNO

CUSCO

APURIMAC

HUANCAVELICA

AYACUCHOICA

AREQUIPA

CALLAO

MOQUEGUA

TACNA

105

MAPLE

56

Z-1BPZ

100

XIX

31-D

MOQUEGUA

TITICACA

MADRE DE DIOS

PISCO

LIMA

SALAVERRY

TRUJILLO

SECHURA

TALARA

TUMBESPROGRESO

LANCONES

SANTIAGO

MARAÑON

HUALLAGA

UCAYALI

ENE 57

XXII

95

101

31-C

64

REPSOL

103

C.CONSULTORA

PLUSPETROL

TALISMAN

PETRO-TECH

TALISMAN

XXI

76

58

107B

106

Z-36

HARKEN

108

102

PETROLIFERA

111PETROBRAS

Z-35

109

110

113

105

PETROLIFERA

114

115

117

SAPETSAPET

SIBOIL

PLUSPETROL

PETROBRAS

162

132

REPSOL

PLUSPETROLRAMSHORN

PETRO-TECH

121

121

123

124

XXXI

HUNT OIL

PETRO-TECH

PETROBRAS

PERENCO

Z-38

CEPSA

PETRO-TECH

Z-34

126

116

127

BURLINGTON

BURLINGTON

128

GRANTIERRA

XXX

XXIX XXVIII

XXVII

XXVI

122

PETROPERU/PETROBRAS/ECOPETROL

HOCOL

GRANTIERRA

129

MOLLENDO

PLUSPETROL

TALISMAN

BAGUA

PLUSPETROL / HUNT

Z-45

Z-46

Z-47

Z-49

137

134 135

138

131

141

143

BURLINGTON

CEPSA

TRUEENERGY

RELIANCE

PACIFIC

CEPSA

PACIFIC

TALISMAN PACIFIC

HUNT OIL

PETRO-TECH

SK ENERGY

PVEP

PETRO-TECH

Z-48PETRO-TECH

144

130

Z-50

Z-51

Z-52

Z-53

Z-54

Z-55155

156

157

PERENCO

132160

161

163

AREA I

AREA II

AREA III

AREA IV

145

158

133

AREAXL

OLYMPICCEPSA

KEI

PAN ANDEAN

EMERALD

KEDECOM

PVEPGOLDEN

PLUSPETROL

GPS

PETRON

PETRON

PETRON

PETRON

107 A

CHILE

BO

LIVI

A

BRASIL

ECUADOR COLOMBIA

MLAZO

MLAZO

LEYENDA

EN CONTRATOS VIGENTES.

AREAS DISPONIBLES EN CUENCAS SEDIMENTARIAS

EN PROCESO DE APROBACION/ SUSCRIPCION.

AREAS DE CONVENIO DE EVALUACION TECNICA.AREAS DE CONVENIOS HIDROCARBUROS NOCONVENCIONALES.

OCEANO

PACIFICO

PERU

AMERICADELSUR

LAGOTITICACA

LOTES CON SUSCRIPCION SUSPENDIDA.

67

39REPSOL

1-AB

88

8 8

8

31-B

31-E

88

Z-33

Z-6

XIII

A.ENERGY

MAPLE

TUMBES

PIURA

LAMBAYEQUE

CAJAMARCA

LA LIBERTAD

ANCASH

LIMAJUNIN

PASCO

HUANUCO

AMAZONAS

SAN MARTIN

LORETO

UCAYALI

MADRE DE DIOS

PUNO

CUSCO

APURIMAC

HUANCAVELICA

AYACUCHOICA

AREQUIPA

CALLAO

MOQUEGUA

TACNA

105

MAPLE

56

Z-1BPZ

100

XIX

31-D

MOQUEGUA

TITICACA

MADRE DE DIOS

PISCO

LIMA

SALAVERRY

TRUJILLO

SECHURA

TALARA

TUMBESPROGRESO

LANCONES

SANTIAGO

MARAÑON

HUALLAGA

UCAYALI

ENE 57

XXII

95

101

31-C

64

REPSOL

103

C.CONSULTORA

PLUSPETROL

TALISMAN

PETRO-TECH

TALISMAN

XXI

76

58

107B

106

Z-36

HARKEN

108

102

PETROLIFERA

111PETROBRAS

Z-35

109

110

113

105

PETROLIFERA

114

115

117

SAPETSAPET

SIBOIL

PLUSPETROL

PETROBRAS

162

132

REPSOL

PLUSPETROLRAMSHORN

PETRO-TECH

121

121

123

124

XXXI

HUNT OIL

PETRO-TECH

PETROBRAS

PERENCO

Z-38

CEPSA

PETRO-TECH

Z-34

126

116

127

BURLINGTON

BURLINGTON

128

GRANTIERRA

XXX

XXIX XXVIII

XXVII

XXVI

122

PETROPERU/PETROBRAS/ECOPETROL

HOCOL

GRANTIERRA

129

MOLLENDO

PLUSPETROL

TALISMAN

BAGUA

PLUSPETROL / HUNT

Z-45

Z-46

Z-47

Z-49

137

134 135

138

131

141

143

BURLINGTON

CEPSA

TRUEENERGY

RELIANCE

PACIFIC

CEPSA

PACIFIC

TALISMAN PACIFIC

HUNT OIL

PETRO-TECH

SK ENERGY

PVEP

PETRO-TECH

Z-48PETRO-TECH

144

130

Z-50

Z-51

Z-52

Z-53

Z-54

Z-55155

156

157

PERENCO

132160

161

163

AREA I

AREA II

AREA III

AREA IV

145

158

133

AREAXL

OLYMPICCEPSA

KEI

PAN ANDEAN

EMERALD

KEDECOM

PVEPGOLDEN

PLUSPETROL

GPS

PETRON

PETRON

PETRON

PETRON

107 A

CHILE

BO

LIVI

A

BRASIL

ECUADOR COLOMBIA

MLAZO

MLAZO

LEYENDA

EN CONTRATOS VIGENTES.

AREAS DISPONIBLES EN CUENCAS SEDIMENTARIAS

EN PROCESO DE APROBACION/ SUSCRIPCION.

AREAS DE CONVENIO DE EVALUACION TECNICA.AREAS DE CONVENIOS HIDROCARBUROS NOCONVENCIONALES.

OCEANO

PACIFICO

PERU

AMERICADELSUR

LAGOTITICACA

LOTES CON SUSCRIPCION SUSPENDIDA.

Instal·lacions d’una estació petrolera en mal

estat i sense protegir propera a la comunitat 12 d’octubre, regió del

riu Tigre al nord del Perú.

© Josep ramon Giménez, Lliga dels Drets dels Pobles

3. ConFLICTES

3.1 Els Achuars jutgen als qui els van enverinarDurant 30 anys el poble Achuar de la conca del riu Corrientes no van ser capaços de parar la contaminació del seu territori. Ara, els Achuars són el primer grup indígena de prendre accions legals, presentant una demanda contra les companyies perquè reparin els danys causats.

L’explotació de petroli en territoris indígenes va començar als anys 1970 amb l’arribada de la nord-americana occidental (oxy). L’any 1996, Pluspetrol norte, una subsidiària local de l’argentina Pluspetrol (controlada per repsol-YPF), va començar a operar a les capçaleres dels rius Pastaza, Corrientes i Tigre.

L’any 2006, els apus (autoritats tradicionals) Achuar van acusar a les companyies d’amenaçar la salut i el medi ambient Achuar. D’un total aproximat de 8.000 Achuars, entre 3.000 i 4.000 són directament afectats.un estudi realitzat pel ministeri de Salut, reporta la presencia de metall pesats a les comunitats indígenes. De 74 nens mostrats, un 98,6% excedia el 0,1 mg per litre de sang i el 97,3% superava els nivells de Cadmi (0,2 mg). Pitjor encara, un 37,8% dels nens superava concentracions perilloses (0,21 -0,5 mg) i un 59,4 % superaven el Valor de Tolerància biològica (bAT=0,51 mg). Pel que fa al plom, un 66,2% del infants superaven el límit establert ( més de 10 mg per litre de sang). 4

3.2 Ashaninkes –ElfDurant l’època més sagnant de Sendero Luminoso (1988-1994) a la Selva Central Peruana, els Ashaninkes, que sofrien el segrest de nens i desplaçament de comunitats atacades per la guerrilla, van organitzar un cos de protecció

conegut com ovayerti o rondas Ashaninkes per fer-se respectar. En total, van morir 4.000 Ashanikes i 10.000 persones van resultar desplaçades. L’any 1996, quan la situació semblava allunyar-se, la concessió dels territoris Ashaninkes a la companyia Elf, posa de nou als Ashaninkes en risc. Per defensar-se dels atacs de la guerrilla, la Elf usa l´ovayerti com un cos de seguretat de l’empresa. A canvi de menjar, mobilitza els cossos de seguretat indígena per a protegir l’obertura de 430 kilòmetres de línies sísmiques en regions controlades per Sendero Luminoso. Aquesta col·laboració exposava de nou a les comunitats Ashaninkes dels atacs de la guerrilla, la qual per altra banda, va rebre materials i equipaments d’Elf per evitar així el segrest de mà d’obra contractada. 5

L’any 2007 es va concessionar el bloc 108 a l’empresa Pluspetrol. La Central Ashaninka del riu Ene (CArE) va expressar la seva rotunda oposició: “ Primer ens va envair Sendero i va generar conflicte social i mort, ara vénen les empreses transnacionals a prendre el nostre territori. que ens contaminin és una altra forma de morir". El febrer de 2007 els ashaninkes van paralitzar les activitats de repsol-YPF denunciant que aquesta estava vulnerant els acords amb les comunitats.6

3.3 Shell al madre de Dios: Contacte letal dels nahuasLa regió del riu madre de Dios i rius afluents, alberga comunitats dels pobles matsiguengas i yine i es coneix la presència de grups aïllats dels pobles nahua, kugapakori, amahuaca i yaminahua que es van refugiar de l’esclavatge durant la febre del cautxú. També hi ha grups del poble nòmada fluvial Esse-Ejja que transiten entre bolívia i Perú.Durant el període 1981-1987 Shell va explorar

la regió de Camisea, on s’estima l’existència d’uns 11.000 milions de peus cúbics de gas i 600 milions de barrils de petroli. Durant les operacions, es van produir enfrontaments entre les brigades que realitzaven les exploracions sísmiques i un grup de nahuas aïllats, amb conseqüències nefastes per a aquesta població:“un grup d’autoritats nahuas va ser conduit al campament de la Shell a Sepahua perquè permetessin portar a terme les activitats de la companyia a canvi d’eines, aliments i altres regals. Aquest i els successius contactes van propagar diverses malalties contagioses, en especial tos ferina, verola, tuberculosis i grips. Els càlculs més conservadors apunten que el 50% de la població va morir i la resta va fugir aterrada de la regió.”7

Al 1996, Shell i mobil s’adjudiquen els blocs 88A , 88b i l’any següent el bloc 75 per explorar més d’un milió d’hectàrees de la regió. Tres anys després, el projecte Camisea va ser finalment adjudicat al consorci Hunt oil (Estats units), SK (Coera) i Pluspetrol, empresa filial de repsol-YPF. L’explotació del camp podria posar punt i final a l’existència dels darrers reductes del poble nahua.

3.4 Vessaments de CamiseaEls machiguengas bloquegen els rius després de repetits vessaments. Entre setembre i octubre de 2005 vint embarcacions van ser retingudes per milers d’indígenes ashaninkes, yine yames i shipibos que realitzaven un bloqueig fluvial. Exigien al govern un percentatge de regalies del projecte Camisea per compensar els danys dels repetits accidents. L’acció comptava amb el recolzament del govern regional els quals demanaven l’assignació del 12,5 % de les regalies del gas de Camisea.8Dos mesos més tard, les organitzacions indígenes ComAru, CEConAmA y FEConAYY dels pobles matsighengas, yine i ashaninka del riu urubamba (Cusco) van tornar a bloquejar el riu en protesta per la quarta fuga del Projecte Camisea. El vessament va ser causat per la ruptura del gasoducte TGP que transporta el gas de Camisea cap a la costa peruana, creuant la serralada de Vilcabamba i que afecta les comunitats machiguenga, Yines i Ashaninka.Com antecedent, després del tercer vessament ocorregut el mes anterior, representants del ministeri d’energia i mines van prometre a les comunitats machiguenga que “seria l’ultima vegada o suspendrien les operacions treball amb gas del TGP”.9

22.12.0429.08.05

16.09.05

24.11.05

rio urubambaestació pancomba

toccate / ayacucho

serralada, vilcabamba,cusco

115m3es detecten4 tanques d' hidrocarburs4000 barrrils d'hidrocarburs líquids

entre 4500 i 6000 barrils

300m2

s'estima que 1000 barrils van ser arrossegats als rius alfarpampa i chunchipampa

data punt volum àrea contaminada

TAuLA 4:CronoLoGIA DE VESSAmEnTS DEL GASoDuCTE LnG:

Font: ComAru- CEConAmA- FEConAYY, 2005

9 ComAru- CEConAmA- FEConAYY, “Cuarto derrame del Proyecto Camisea, machiguengas inician bloqueo”, (02/12/2005) un ojo en la repsol nº36, 02/2006

8 “Crece la protesta contra Camisea, el gasoducto coladera”.http://servindi.org

7 ConAP, El Caso de los Grupos Indígenas Amazónicos del urubamba y el Impacto Socioeconómico de la Explotación Petrolífera en la región, Confederación de nacionalidades Amazónicas del Peru, Lima, 1988

4 SALAzAr, m., “ Indigenous Community to Take oil Company to Court”, Inter Press Service, 2006 <http://www.ipsnews.net/news.asp?idnews=34380>

6 radio Amazònica Satipo “Ashanikas paralizan actividades de repsol en el bloque 57”, rio Tambo (07/02/2007) a un ojo en la repsol nº 43, 03/2007

5 HErEDIA, W., Asháninkas y petroleras, Procam, Lima, 1998

marc Gavaldà. Campanya d’afectats per rEPSoL-YPF. Setembre 2009

ArTICLES SobrE PobLES InDíGEnES DEL PErú | 13

04. L’AmAzònIA PEruAnA En ESTAT D’InSurGènCIA

Sabadell, 20 de maig de 2009

En motiu de la gravació del documental

“Amazònia, masato o petroli” la Lliga dels Drets dels Pobles és testimoni directe de

les mobilitzacions indígenes que exigeixen

la derogació de lleis injustes que atempten contra el territori i la

dignitat dels pobles amazònics.

El 9 d’abril va començar una vaga general de gran abast a diversos punts de la selva amazònica. Els protagonistes d’aquesta mesura de pressió són indígenes i mestissos de la selva que exigeixen la derogació de determinades lleis que obren les portes encara més a l’explotació forestal i agropecuària i a l’apropiació de les aigües dels seus territoris. Aquestes lleis són un primer pas per a l’expropiació de les seves terres, perquè siguin lliurades en concessió a empreses petroleres, mineres o productores d’agrocombustibles

Les principals accions de protesta han tingut i tenen lloc a Yurimaguas, capital de la Província

d’Alto Amazonas, on es va tallar el trànsit fluvial i per carretera i on predominen els pobles shawis i cocama-cocamilla. Però també els pobles awajún, wampis, quítxues, arabeles, shipibo-conibo, ashaninkes... han blocat altres rius, com ara el napo, el Pastaza, el morona... on els darrers dies hi han reprimit amb duresa unitats especials de la policia i l’exèrcit. En Josep ramon Giménez, periodista i enviat especial al Perú per la Lliga dels Drets dels Pobles ha viscut de prop els primers dies de vaga i la situació a les comunitats indígenes:

3.5 La massacra de bagua

L’any 2008, el president peruà Alan García, va imposar un paquet de 104 decrets legislatius dirigits a facilitar el Tractat de lliure Comerç amb Estats units. En concret, 11 d’aquests decrets tindrien un efecte lesiu per l´Amazònia i els pobles que l’habiten. Ja a l’agost de 2008, la mobilització indígena aconseguí derogar dos d’aquests decrets, però, en paraules d´Alberto Pi-zango, president de l´Asociación Indíge-na por el Desarrollo de la Selva Peruana (AIDESEP), " encara queden 9 decrets que vulneren l’obligació de consultar, prèvia aprovació, als pobles indígenes si volem que l’amazonita sigui explotada". Entre ells, la nova Llei Forestal i de Vida Silvestre i la Llei de recursos Hídrics, vulneren els drets a la propietat i el con-trol dels recursos naturals.A l’abril i maig de 2009, la totalitat dels pobles amazònics de Perú es mobilitzen en un moviment sense precedents blo-quejant carreteres i cursos fluvials, ocu-pant instal·lacions petroleres i paralitzant l’activitat econòmica de tota la regió.La matinada del 5 de juny, una incursió repressiva en una comunitat huambisa, acaba amb una desena de morts entre indígenes i policies. L’exèrcit respon amb una ofensiva aèria i terrestre sobre la ciutat veïna de bagua, provocant més de 30 morts confirmats i un número indeterminat encara de desapareguts. El govern d´Alan Garcia expulsa a les onGs i posa una ordre de recerca i captura als dirigents d'AIDESEP, l’organització que aglutina tots els pobles amazònics. Encara avui, que s’han derogat alguns dels de-crets més polèmics, la criminalització a les organitzacions indígenes s’intensifica, així com s’acceleren els tràmits per l'ingrés de noves companyies petrolieres en territoris indígenes.

3.6 repsol i Perenco versus reserva Territorial napo Tigre

una proposta per salvar els pobles aïl-lats del petrocidi Els blocs petrolers 67 (Perenco) i 39 (repsol-YPF) són dues concessions - a l’Amazònia peruana frontera amb Equador - que afecten a territoris on s’ha evidenciat presència de pobles indígenes en aïllament voluntari o contacte inicial.10 Els pobles afectats són, de la família Waorani, els grups Tagaeri, Taromenae i els Aushiris o Abijires; de la família zapara, els Pananajuri (Arabela) i Taushiros. L’organització indígena AIDESEP recla-ma aquest territori per la seva declaració com a intangible i sol·licita la Proposta de reserva Territorial napo Tigre, que avarca justament la regió on es superpos-en els blocs petrolers 67 i 39 operats per Perenco i repsol YPF respectivament.

3.7 una sentència letal per als pobles

L’any 2009, després de les mobilitzacions massives de l’Amazònia que van acabar amb la massacra de bagua, el govern desestima la sol·licitud per desaprovar l’estudi d’AIDESEP i en caducar el ter-mini de resposta. Els pobles indígenes no contactats de Perú quedarien desprotegits obrint les portes a l’ingrés de repsol i Perenco.Les organitzacions indígenes i de soli-daritat alerten de la necessitat d’aturar immediatament els permisos d’operació dels blocs 39 i 67, a punt d’iniciar activitats, per evitar que es repeteixin les nefastes conseqüèn-cies del contacte entre les companyies petrolieres i els pobles no contactats.

10 AIDESEP, “Estudio Técnico para la delimitación territorial de los pueblos indígenas en aislamiento en el curso alto de los ríos Curaray, Arabela, nashiño, Pucacuro, Tigre y afluentes”.

ArTICLES SobrE PobLES InDíGEnES DEL PErú | 15

marc Gavaldà. Campanya d’afectats per rEPSoL-YPF. Setembre 2009

06 | InDíGEnES

¨He trepitjat la selva, acompanyat de camperols afectats, fins a les terres atorgades pel govern a un grup empresarial, el Grup romero, que ha rebut carta blanca per a explotar la fusta d’un extens territori entre les províncies de Lamas i Alto Amazonas. Les empreses del Grup han arrasat els bosc i ara dedicaran les terres per produir oli de palma per fer agrocombustibles. De moment van per 20.000 hectàrees. Els camperols m’han ensenyat les seves xacres (espai agrícola de la selva) “expropiades”, de les que molts no tenien títols de propietat, ja que fa 20, 30, 40 anys s’hi van instal·lar, esperonats pel govern d’aleshores. Ells hi van crear pobles i gestionen la selva com sempre ho han fet els indígenes: petits clars al bosc on planten la seva subsistència i que abandonen al cap d’uns anys abans que el sòl no perdi la seva fertilitat. Les grans plantacions de palma, en canvi, malmeten la biodiversitat selvàtica i desertitzen el sòl.

Aquests camperols que jo vaig conèixer eren després als piquets de Yurimaguas, al costat dels nadius shawis o xayauites i els cocama-cocamilla, que pateixen les mateixes injustícies. mica en mica són desplaçats de les terres que fa milers d’anys els seus avantpassats van ocupar i veuen trepitjats els seus drets, reconeguts pels organismes internacionals, entre els quals l’onu i l’oIT. Cridaven vells eslògans, que nosaltres teníem superats, però que allà són de rabiosa actualitat: “el pueblo unido, jamás será vencido”. I cridaven pels seus drets i la seva dignitat. Però pel govern i la seva política neoliberal tots aquests pobladors no són “productius”, no aporten la seva quota al PIb. Per tant, que cridin el que vulguin. Tampoc no surten les notícies massa més enllà de la selva. Els grans grups de comunicació se’n cuiden prou de silenciar la protesta indígena, doncs també són en mans dels mateixos interessos financers.Les petites fuites de notícies que parlen de la destrucció de la selva i dels pobles que hi viuen surten de les pàgines web d’associacions indigenistes o de l’església compromesa, la que divulga cada dia, a través de les seves emissores comunitàries, el missatge de denúncia contra el govern i els grups financers i crida a favor de la dignitat indígena i camperola; l’església que fa costat a les organitzacions indígenes en les seves reivindicacions, perquè veu clar que si el govern segueix pel camí de menystenir la riquesa dels pobles i de les terres amazòniques al final del recorregut el que quedarà és el genocidi.

He estat a una comunitat quítxua vora el riu Tigre, a dos dies de llanxa ràpida del riu marañón, el pre-Amazonas, on tota la gent treballa a una petrolera que fa més de 30 anys s’hi va instal·lar. Ja gairebé no queda res de la cultura de la comunitat. només la llengua entre una majoria. Però la societat comunal s’ha desestructurat. Poc els queda dels seus hàbits comunitaris a les celebracions i a les feines, han perdut força els seus conceptes morals, la seva relació familiar i social, i, els seus valors identitaris. El diner, que malament n’han assimilat l’ús, s’ha introduït com un virus i ha trencat l’ordre. ni el saben fer servir per millorar els seus serveis, ni el saben estalviar,... I això no és el pitjor. He parlat amb en Venancio, un home de 34 anys que va perdre el seu pare quan aquest tenia 38 anys, i després se li van morir també 3 germans. Tots del “vómito negro”, la destrucció del fetge per un cocktail d’hepatitis b i metalls pesants del residus de la petrolera. no van ser els únics. més d’una vintena de nens i adults van córrer el mateix destí... i més de 30 soldats d’un destacament que hi havia prop d’allà també van morir. Tots menjaven peixos contaminats, la proteïna més a l’abast, convertida per la pol·lució petrolera en un verí mortal. A la vessant d’un afluent del Tigre, el riu Corrientes, després d’un seguit de morts es va aconseguir unes anàlisis oficials de la població riberenca i van donar positiu de plom i cadmi a la sang.

Tot això he vist i m’han contat... i més. Però el que tinc clar és que cal alçar la veu contra la concepció neoliberal d’un govern que, amb l’excusa de que la selva és de tots els peruans, no només dels indígenes, diu que aquest territori ha de produir pel bé del país. Si no produeix, diu, ¿per a què serveix? no se n’adona –i si se n’adona no ho vol admetre- que la selva amazònica és el que és, precisament perquè hi han viscut els pobles indígenes, gestionant-la com l’han gestionat. De l’única manera possible per a que no es malmetés. De la manera que, no els peruans només, no, si no tot el Planeta se n’ha beneficiat. Perquè la selva amazònica és al Perú, i al brasil, i a bocins d’Equador, Colòmbia, Veneçuela, bolívia,... però la selva amazònica és patrimoni de la humanitat. Si s’ha de fer alguna cosa per a compensar l’estat peruà, que la comunitat internacional es posi les piles, però que no ho paguin els pobles indígenes i de retruc, el Planeta sencer”.

“... PErò LA SELVA AmAzònICA éS PATrImonI DE LA HumAnITAT. SI S’HA DE FEr ALGunA CoSA PEr A ComPEnSAr L’ESTAT PEruà,quE LA ComunITAT InTErnACIonAL ES PoSI LES PILES, PErò quE no Ho PAGuIn ELS PobLES InDíGEnES I DE rETruC, EL PLAnETA SEnCEr”.Josep ramon Giménez

testimoni de Josep Ramon Giménez

ArTICLES SobrE PobLES InDíGEnES DEL PErú | 17

18 | ArTICLES SobrE PobLES InDíGEnES DEL PErú

05. 9 D’AGoST:DIA InTErnACIonALDELS PobLES InDíGEnES

El 1994 l’Assemblea General de nacions unides va decidir que el 9 d’agost de cada any durant el Decenni Internacional dels Pobles Indígenes es celebrés el Dia Internacional dels Pobles Indígenes (resolució 49/214, de 23 de desembre). En la seva resolució 49/214, de 20 de desembre de 2004, en la que l’Assemblea va proclamar el Segon Decenni Internacional dels Pobles Indígenes (2005-2014), també es va decidir seguir celebrant aquest dia tots els anys durant el Segon Decenni i va demanar al Secretari General que recolzés la celebració del Dia Internacional dins dels límits dels recursos existents i que encoratja als governs a celebrar-lo a nivell nacional. En el marc de la campanya que hem engegat des de la Lliga dels Drets dels Pobles “Indígenes, quan la terra camina”, ens unim a aquesta celebració anual mitjan-çant el present comunicat.

Tan és així que l’oficina de l’Alt Comis-sionat de la onu per als Drets Humans i la universitat del rosario (Colòmbia) han presentat recentment (23 de juliol de 2009) un treball sobre el dret a la con-sulta prèvia, lliure i informada d’aquestes poblacions. Les diferents intervencions coincideixen en destacar la greu situació que enfronten les comunitats indígenes amb l’aplicació de les consultes prèvies, donat que no existeixen mecanismes ni procediments clars d’aplicació, que és un formalisme que s’utilitza només amb la intenció d’expedir llicències per al desenvolupament de grans projectes i que el concepte de participació resulta bastant restringit.

En aquest estudi es presenta una guia de consulta prèvia per poder millorar el compliment dels drets humans de les comunitats indígenes en la pràctica social i política, en aquest cas de Colòmbia, però extensible a d’altres països. Les principals conclusions de l’estudi són: una, que la tensió entre el declarat interès general i els drets fonamentals dels pobles indígenes és una de les més importants contradic-cions no resoltes entorn als processos de consulta prèvia; dos, que el diàleg inter-cultural i la resolució de conflictes entorn

Des del nostre treball a l’amazònia peruana hem pogut observar com els pobles indígenes han anat de mica en mica adquirint coneixement sobre els instruments jurídics internacionals que defensen els seus drets i com aquest avenç ha ajudat al ressorgiment del moviment indígena, entre d’altres factors. Hi ha però un llarg camí a recórrer per tal de que aquests drets reconeguts, es compleixin en la seva totalitat. una mostra d’això han estat les protestes que han tingut lloc al Perú els mesos d’abril, maig i juny d’enguany. El col·lectiu indígena amazònic, cada vegada més conscient i coneixedor dels instruments que els emparen, com el Conveni 169 de la organització Interna-cional del Treball (oIT) sobre pobles indígenes i tribals i la Declaració de les nacions unides sobre els drets pobles indígenes, ha aixecat la seva veu amb força i ha pres com a principal reclamació el dret a la consulta lliure, prèvia i infor-mada sobre les ingerències externes en els seus territoris i com aquestes afectes el dret a la terra, el territori i l’accés als recursos naturals. El Conveni 169 de la oIT és de caràcter vinculant i ha estat firmat i ratificat pel govern peruà el 1993, avala els drets col·lectius al territori i a la consulta prèvia i informada (articles 6, 15, 17). La Declaració de les nacions unides sobre els drets pobles indígenes, aprovada el setembre de 2007 i firmada pel govern peruà, ratifica aquest dret. Fins ara, el govern peruà i d’altres governs de la regió han legislat sense informar ni consultar a les comunitats amazòniques i andines, tractant d’aplicar un model d’inversions en el sector primari i només de cara a l’exportació, que no redis-tribueix la riquesa, sinó que promou efectes lamentables sobre la seva cultura i provoca encara més desigualtats econòmiques i socials.

EL DrET A ConSuLTA,LA PrInCIPAL rECLAmACIó DELS PobLES InDíGEnES.

EL DrET A LA ConSuLTA PrèVIA, LLIurE I InFormADA

AVEnçoS En EL ConEIXEmEnTD’InSTrumEnTS JuríDICS quEmELS EmPArEn

al desenvolupament és un mecanisme útil i constitueix un dels desafiaments més importants de la construcció d’una democràcia multicultural a Colòmbia i creiem també a la resta de països amb presència indígena.Finalment, des de la Lliga dels Drets dels Pobles recolzem tot procés que comporti l’apoderament d’aquests pobles i que contempli el desenvolupament endogen per tal de garantir que els pobles indígenes del món que ho vulguin puguin continuar vivint des de les seves costums i formes de vida pròpies, i es pugui conservar aquest patrimoni cultural i de biodiversitat del qual són garants i que al mateix temps enriqueix a tota la humanitat. Elisenda Salomó

(Estudi recent)

bIbLIoGrAFIA· La manera occidental de extraer petróleo. oilwatch. quito. 2001

· LA TorrE, L., ¡Sólo queremos vivir en paz!, IWGIA- racimos de ungurahui. Copenhague. 1998.

· GAVALDà, m., La recolonización, Icaria. barcelona. 2003

· HErEDIA, W., Asháninkas y petroleras, Procam, Lima, 1998

· JunquErA, J.C., Indios y supervivencia en el Amazonas, Amarú, Salamanca, 1995

· FInEr, m., CLInTon, n., JEnKInS, PImm, Future of the Western Amazon: Therats from Hydrocarbon projects and policy solutions, Save America’s Forests, Washington DC, 2008

· orTA, m. I mArTInEz ALIEr, J.m., “matanza de indígeneas en Perú”, Le monde Diplomatique, Julio 2009

Familia ArawaFamilia ArawakFamilia AymaraFamilia BóóraáFamilia KahuapanaFamilia KandoziFamilia HarakmbutFamilia UitotoFamilia JibaroFamilia PanoFamilia Peba-YaguaFamila QuechuaFamila Simaco (Shimaco)Familia TakanaFamilia TikunaFamila TukanoFamilia Tupí-GuaraniFamilia Zaparo

organitza:

amb el suport de: