llibret recorregut

16
recorregut metropolità TREN I CIUTAT: UNA VIA VERDA METROPOLITANA? Plaça Joan Peiró Inici: 10:00h Final: 14:30h Passeig de Sant Antoni Can Vies Subestació elèctrica Escola del Metro Pont d’en Jordà Parc de les Planes Parc Can Boixeres Parc de la Solidaritat Can Cervera Parc Can Mercader dissabte 5 d’octubre per a descobrir LA HISTÒRIA AL Us convidem a una passejada voltant de les vies de tren

Upload: lacol-arquitectura

Post on 21-Mar-2016

255 views

Category:

Documents


6 download

DESCRIPTION

Guia del recorregut metropolità organitzat per Raons Públiques i LaCol el 5 d'octubre de 2013.

TRANSCRIPT

Page 1: Llibret recorregut

recorregutmetropolitàTREN I CIUTAT: UNA VIA VERDA METROPOLITANA?

Plaça Joan Peiró

Plaça Joan PeiróInici: 10:00h

Final: 14:30h Passeig de Sant Antoni

Can Vies

Subestació elèctricaEscola del Metro

Pont d’en Jordà

Parc de les Planes

Parc Can Boixeres

Parc de la Solidaritat

Can Cervera

Parc Can Mercader

La jornada conclourà aproximadament a les 14:30h amb un dinar de tancament al parc Can Mercader, (cal portar menjar).

Assistència lliure i gratuita.

10:00 horesdissabte 5 d’octubre

per a descobrir LA HISTÒRIA ALUs convidem a una passejada

voltant de les vies de tren

Page 2: Llibret recorregut

Recorregut

Page 3: Llibret recorregut
Page 4: Llibret recorregut

Que la història de Sants esta lligada al tren és indubtable. El ferrocarril ha condicionat el desenvolupament social, economic i mor-fològic del barri desde mitjans del segle XIX, quan Sants encara era un municipi.

Però que va condicionar que de forma tan temprana les vies de tren creuessin Sants? Evidentment hi ha un component geografic. Un cop la primera linea peninsular Barcelona-Mataró ja havia estat realitzada, la sortida ló-gica de la ciutat en direcció sud era seguint la costa, seguint el camí ral de Barcelona. Però si es va donar un condicionant encara més fort fou la pressió dels industrials que veien en el tren una oportunitat única per distribuir les seves mercaderies i aconseguir les materies primeres ràpidament i a un cost molt més baix. Llavors a Sants ja funcionaven les dues fàbriques que més influencia han tingut a la nostra història, el Vapor Vell (oberta el 1840) i l’Espanya Industrial (desde el 1847).

La primera estació de tren del barri de Sants data de l’any 1853, quan Sants encara era un municipi independent. Aquesta va ser refor-mada i ampliada l’any 1902. El 15 de febrer de 1936 es van inaugurar les andanes de la nova estació de Sants. Les obres havien co-mençat al març de 1935 i les vies apareixien soterrades sobre el nivell del carrer amb dues andanes cobertes, que deixaven entre elles una secció central a cel obert sobre el pas dels trens. L’estació ocupava un espai que s’estenia sobre el carrer de Sant Antoni entre l’actual a plaça de Sants i el carrer Vallespir. Les taqui-lles on s’expenien els bitllets eren situades en unes petites barraques a la banda dels carrers Vallespir i Riego.

Les estacions de Sants i el passeig Sant AntoniBarcelona

L’edifici de 1936 amb les andanes descobertes

Primera estació de 1853 reformada el 1902

Page 5: Llibret recorregut

Els primers anys del segle XX les línies de tren creixien, i Sants anava configurant-se com un punt vital de la xarxa ferroviaria. Aquest crei-xement, que per als industrials supossava un gran benefici, per als veïns, cada cop més, era una font de problemes.

Als darrers anys d’independència del poble de Sants les inversions del seu Ajuntament en infraestructures per minimitzar els talls de les obres foren enormes económicament par-lant. Es feien ponts al carrer del Nord (actual Galileu) i al carrer Alcolea per mantindre dues de les areas principals del poble comunica-des. Un cas ben diferent fou el del pont que els amos de Can Catà, uns dels terratinents del barri, es varen fer amb diners públics per a un us privat de la familia. Els santsencs recor-daren molt bé això quan a la revolució del 36 la seva finca fou una de les dues que va cre-mar al barri.

Els voltants de les vies del tren, com la publi-cació local de l’época, El Eco de Sans constata, es tornaren llocs inhòspits i solitaris on els ro-batoris eren cada cop més freqüents. El tren també representava un tall al trànsit lliure de carruatges, limitant el creixement dels princi-pals eixos santsencs. I els accidents seguient

sent freqüents. Tot això va generar protestes i veus en favor del soterrament de les vies. Però tot i que aquest es va acceptar en part el 1905 el contracte d’execució d’obres no es va signar fins al 1923. Acordant com a punt inne-gociable que en cap cas ni l’estació de Sants ni el servei de mercaderies quedarien tancats. Evidentment els Muntades seguient exercint el seu poder desde la fàbrica, com a amos, o desde l’alcaldia, com a freqüents inquilins. Les obres de la nova estació i del cobriment de les vies es van eternitzar. De forma que les andanes d’aquesta no es van inaugurar fins al 1936, però l’edifici no fou plenament acabat fins al 1944. Durant tot aquest temps les pro-testes de veïns i comerciants foren gairebé constants.

SANROMÀ, Joan, PARDO, F. Xavier, El ferrocarril, col·lecció Conèixer el Districte de Sants-Montjuïc (número 14)memoriadesants.blogspot.com.es

Pont de Can Catà

El passeig Sant Antoni amb les vies descobertes

Page 6: Llibret recorregut

Construït el 1879, inicialment fou un magat-zem de material per la construcció d’aquesta línia de metro. Més tard es convertí en l’edifici de treballadors del metro, sota el nom de Cír-culo Social Metropolitano, sent col·lectivitzat durant la Guerra Civil Espanyola pel sindicat CNT.

En època del franquisme l’edifici passà a la secció sindical del metro del Sindicat Verti-cal, fet que afegí al mateix un annex on s’hi situaria una capella presidida per la verge de Montserrat. Després de la legalització dels sindicats, l’edifici continuà fent les seves fun-cions com a edifici dels treballadors, tenint així la seu del dispensari i diferents despatxos sindicals. L’edifici fou víctima d’atacs incen-diaris d’estranya procedència a principis dels anys 90, després d’una època en què els tre-balladors mantenien un conflicte laboral amb l’empresa TMB.

El 10 de maig de 1997 l’edifici va ser okupat per gent majoritàriament jove del barri de Sants de Barcelona com a resposta a la man-ca d’espais on poder realitzar activitats tant de caire lúdic com polític. TMB va iniciar un procés judicial que va ser arxivat l’any 1998. Part del CSA és utilitzat com a habitatge i una altre part com a centre social on s’hi realitzen assemblees, es fa la redacció i maquetació de La Burxa, i es fan festes, passis de vídeo, tallers de teatre, xerrades, taules rodones, debats, representacions teatrals i musicals, presentacions de llibres, passis de pel·lícules o documentals, dinars populars i altres acti-vitats. Posteriorment l’empresa ha continuat interposant demandes però a dia d’avui el centre segueix actiu.

Can ViesBarcelona

ca.wikipedia.org/wiki/Can_Viescanvies.barrisants.org

Entrada de l’estació de Mercat Nou

Jocs Florals per la Festa Major de Sants de 1952

Page 7: Llibret recorregut

Amb motiu de la celebració de l’Exposició Universal de Barcelona de 1929 es va decidir fer arribar la línia de metro “el metropolità o el transversal” fins a la plaça d’Espanya i a partir d’aquí començar la perllongació cap als barris d’Hostafrancs i de Sants. Per aquest motiu, la línia va arribar fins a l’alçada del mercat de Sants, on disposava de terrenys de grans di-mensions, en què inicialment es van construir les cotxeres i, anys després, van esdevenir naus transformadores. Aquesta perllongació va significar que tant a l’estació de la plaça Espanya, de grans dimensions, amb la seva magnificència monumental, i dintre d’un llen-guatge Beaux Arts, com a l’estació de final de recorregut, es mantingués la homogeneïtat estilística. Així, a les cotxeres es reflecteix per-fectament el corrent Beaux Arts propi de la perllongació de l’actual línia I, corrent que ca-racteritza les construccions oficials del recinte expositiu de Montjuïc.

El 1943, i com a conseqüència de les inquie-tuds socials dels dirigents del Metro Trans-versal cap als seus empleats, es va crear un Departament Social. A través de la seva sec-ció cultural el 1945 neixen unes escoles per a fills d’empleats, les Escuelas Comerciales Montserrat. Aquest era el nom oficial del que popularment es coneixia com l’Escola del Me-tro. A més dels ensenyaments reglats pels es-tudis primaris, s’impartien estudis comercials (comptabilitat, taquigrafia, mecanografia) i classes nocturnes per als empleats. L’edifici del carrer Badal es va inaugurar el curs de 1948 i el 1985 va passar a ser una escola públi-ca canviant el seu nom pel de Cavall Bernat.

Estació transformadoraBarcelona

“L’Escola del Metro” Barcelona

www.cptc.es/Escuelas.41.0.htmlgoo.gl/vnfZQ4w10.bcn.es/APPS/cat_patri/editElement.do?reqCode=inspect&id.identificador=1630&id.districte=03

Imatge interior dels transformadors Les Escuelas Comerciales Montserrat

Page 8: Llibret recorregut

Bordeta era una estació del metro de Barce-lona que es trobava entre l’Hospitalet de Llo-bregat i Barcelona. Formava part del Metro Transversal (L1) entre Mercat Nou i Bordeta Cotxeres, i era una de les poques estacions en superfície del metro.

L’estació es va inaugurar el 1926 quan es va inaugurar el Metro Transversal des de Bor-deta a Catalunya, sent-ne la capçalera fins el 1932 quan es va obrir Bordeta Cotxeres. Per perllongar la línia, ja reanomenada L1, fins a Torrassa es va clausurar el 1980 l’estació de Bordeta Cotxeres, que havia estat reanome-nada com Santa Eulàlia. El 23 de desembre de 1983 es va tancar l’estació de Bordeta a

L’estació de La BordetaBarcelona

l’inaugurar-se la nova Santa Eulàlia resituada més a prop.L’estació ja tancada es va mante-nir fins a la dècada del 2000. Aquesta estació actualment es fa servir per tasques tècniques

www.cptc.es/Estaciones.39.0.html ca.wikipedia.org/wiki/Estaci%C3%B3_de_Bordeta

Les andanes de l’antiga estació encara en ús

L’estació vista des de Mercat Nou

Page 9: Llibret recorregut

El Pont d’en Jordà, o Pont del Metro, és un pont entre els barris de Santa Eulàlia i la Torrassa de l’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès). Està protegit com a bé cultural d’interès local.

Es tracta d’un pont penjat, aguantat per es-tructures de ferro colat, les quals permeten cobrir tota la longitud del pont sense cap punt intermedi o pilastra que ajudi a sostenir l’estructura. Té un perfil semicircular a la part superior. La tradició d’aquests ponts és cone-guda a Europa des de mitjans del segle XIX, però, al nostre país, resulta força nova la seva construcció als anys 30.

Aquest pont, anomenat tradicionalment “del Metro”, es va construir cap al 1935 per comu-

Pont de’n JordàL’Hospitalet de Llobregat

nicar les barriades de Santa Eulàlia i La Torras-sa que queden separades, al seu llarg, per les vies de tren i les del metro. Junt amb La Riera Blanca, són els dos únics punts de contacte i comunicació entre ambdós barris.

lhospitaletdellobregat.wordpress.com/category/3-tematica/transports-i-infraestructures/metro/ ca.wikipedia.org/wiki/Pont_d%27en_Jord%C3%A0

El pont el dia de la seva inauguració

El pont i l’antiga estació de Santa Eulàlia

Page 10: Llibret recorregut

L’espai del Parc era ocupat darrerament per les bòbiles (Cerámica Barcelonesa para la Construcción, S.A. i Cerámica Goyta y Olive-ros), i també per la fàbrica de productes quí-mics Cardoner. Les dues esveltes xemeneies que destaquen entre els pins recorden aquest passat industrial recent. L’any 1976 s’aprova el Pla General Metropolità, que intenta posar fre al creixement indiscriminat i a l’especulació. Els espais buits existents són escassos i re-duïts, però el Pla els reserva per a equipa-ments i zones verdes. L’antiga Corporació Metropolitana va expropiar els terrenys ne-cessaris i, redactat el projecte, va emprendre les obres de construcció de la primera fase del Parc, 3,6 ha, acabades l’any 1986. La Manco-munitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona l’ha succeït en aquestes tas-ques; el 1992 es va inaugurar la segona fase de 2 ha, i el 1995 es van acabar les obres de la tercera fins a completar una total de 7 ha, que fan del parc de les Planes el pulmó verd més important de tot l’Hospitalet.

El pont de ferroL’Hospitalet de Llobregat

Construït el 1911 i restaurat fa aproxima-dament quinze anys, el pont de ferro, del costat de l’estació, és un element clàssic de l’enginyeria ferroviària, que facilita als via-nants el pas elevat de les vies.

Parc de les PlanesL’Hospitalet de Llobregat

Arbres del ParcEls perennifolis Verds tot l’any amb fulles planes i més aviat petites de cutícula dura, fosca i brillant, per poder resistir temporades de sequera.

Palmeres

Vegetals de tronc únic, sense ramificar, amb fulles i flors que neixen de l’extrem.

1 Butia capitata, bútia 2 Phoenix dactylifera, palmera de dàtils

Pins i altres coníferes

Plantes resinoses, amb fulles petites, estretes i allar-gades de cutícula molt dura.

3 Cupressocyparis leylandii, xiprer de Leyland 4 Cupressus arizonica, xiprer d’Arizona 5 Cupressus macrocarpa, xiprer de Lambert 6 Cupressus sempervirens, xiprer 7 Pinus halepensis, pi blanc 8 Pinus pinea, pi pinyer 9 Pinus radiata, pi insigne

Altres perennifolis

10 Casuarina cunninghamiana, casuarina 11 Citrus aurantium, taronger agre 12 Eucalyptus camaldulensis,

eucaliptus de fulla estreta 13 Eucalyptus globulus, eucaliptus comú 14 Ligustrum lucidum, troana 15 Magnolia grandiflora, magnòlia 16 Olea europaea, olivera

17 Quercus ilex, alzina 18 Quercus suber, surera

Els caducifolisMolt variables amb el pas de les estacions, adap-tats a llocs amb aigua abundant, de fulles més o menys grosses que cauen a la tardor.

19 Acer negundo, negundo 20 Albizia julibrissin, acàcia taperera 21 Celtis australis, lledoner 22 Cercis siliquastrum, arbre de l’amor 23 Jacaranda mimosifolia, xicranda 24 Koelreuteria paniculata ‘Fastigiata’,

saboner de la Xina 25 Morus alba, morera blanca 26 Phytolacca dioica, bellaombra 27 Platanus x hispanica, plàtan

28 Populus alba, àlber 29 Populus x canadensis, pollancre del Canadà 30 Populus nigra ‘Italica’, pollancre gavatx 31 Populus texana, pollancre de Texas 32 Quercus pubescens, roure martinenc 33 Quercus robur, roure pènol 34 Robinia pseudoacacia, robínia 35 Sophora japonica, acàcia del Japó 36 Tipuana tipu, tipuana

Arbusts i altres plantes 1 Arbutus unedo, arboç 2 Bougainvillea glabra, buguenvíl.lea 3 Coronilla glauca, carolina 4 Cotoneaster lacteus, cotoneàster 5 Crataegus monogyna, arç blanc

6 Elaeagnus x ebbingei, eleagne 7 Hedera helix, heura 8 Hibiscus syriacus, hibisc de Síria 9 Jasminum mesnyi, gessamí 10 Lonicera japonica, lligabosc japonès 11 Myoporum acuminatum, miòpor 12 Nerium oleander, baladre 13 Pistacea lentiscus, llentiscle 14 Pittosporum tobira, pitòspor 15 Rosmarinus officinalis var. prostratus,

romaní rastrer 16 Salvia officinalis, sàlvia 17 Santolina chamaecyparissus, espernellac 18 Spartium junceum, ginesta 19 Teucrium fruticans, teucri blau 20 Viburnum tinus, marfull

lhospitaletdellobregat.wordpress.com/2010/06/22/parc-de-les-planes/www.amb.cat/web/mmamb/parcs/parc_de_les_planes

lhospitaletdellobregat.wordpress.com/2012/12/03/lantiga-estacio-de-renfe-de-lhospitalet/

Vista del pont des de l’estació

Plànol del parc

Page 11: Llibret recorregut

Can Cervera és una masia protegida com a bé cultural d’interès local. La masia ha donat nom a tota la zona sud del terme d’Esplugues. No es conserva documentació de la construc-ció d’aquest edifici. La primera notícia es tro-ba en l’estadística demogràfica de l’any 1716, en la qual es menciona Josep Cervera, notari de Barcelona, propietari d’una casa en despo-blat sobre el terme de l’Hospitalet de Llobre-gat. El Baró de Maldà dóna fe de l’existència d’aquesta casa l’any 1770. Al segle XIX aquest antic mas fou reformat i adaptat per a casa d’estiueig.

L’aqüeducte sobre el torrent de Can Clota és una obra de l’any 1878 protegida com a bé

cultural d’interès local. Aquesta construcció estava dedicada a conduir l’aigua, guanyant un fort desnivell del terreny. Juntament amb l’aqüeducte sobre el torrent d’en Farré forma part de la xarxa de distribució construïda a l’últim terç del segle XIX per proveir a les po-blacions del Baix Llobregat de l’aigua recolli-da a la muntanya de Sant Pere Màrtir, al nord. A principi de la dècada del 1980 l’ajuntament es trobava en tràmits per expropiar els te-rrenys en nom de la corporació metropolita-na de Barcelona. Hi havia també un projecte del pla parcial de Can Cervera que destinava la zona a espais verd, equipaments i aparca-ments. Actualment la zona és plena d’horts informals.

Can Cervera i l’aqüeducte sobre el torrent de Can ClotaEsplugues de Llobregat

ca.wikipedia.org/wiki/Can_Cerveralhospitaletdellobregat.wordpress.com/2011/04/16/can-cervera-i-laqueducte-sobre-el-torrent-de-can-clotaca.wikipedia.org/wiki/Aq%C3%BCeducte_sobre_el_torrent_de_Can_Clota

Vista d’ocell de la zona d’horts, l’aqüeducte i Can Cervera

Page 12: Llibret recorregut

Es va inaugurar el setembre de 1970 i és si-tuat al barri de Sanfeliu, entre les cotxeres del metro, el torrent de Can Nyac i la carre-tera d’Esplugues. L’Ajuntament va comprar aqueststerrenys a la família Buxeres, propie-tària de la finca i dels jardins que l’envolten, dels quals el parc n’ha heretat el nom. Popu-larment conegut com parc de Can Boixeres, aquest canvi de nom es va produir l’any 1979, quan es va construir l’estació de metro del barri de Sanfeliu. Aleshores es va substituir el topònim Buxeres per Boixeres perquè es creia que aquest antropònim provenia de boix, ar-bust petit de mitja muntanya. Després d’anys de litigis, el parc va recuperar el seu nom ori-ginal l’any 2000.

Parc de Can BuxeresEsplugues de Llobregat

Els edificis d’aquesta finca, originària del se-gle XVIII, conformen un conjunt que exem-plifica la transformació d’una casa pairal en senyorial residencial, on perviuen antigues estructures pròpies de l’explotació agrària (pous i restes del molí) amb la casa senyorial o palauet neoclàssic, la casa dels masovers i el templet modernista. Avui dia aquestes cons-truccions són edificis d’ús municipal inclosos en el Catàleg de Protecció del Patrimoni. Al parc hi ha aproximadament mil arbres d’un total de 48 espècies. L’arbre més abundant és el plàtan d’ombra, amb gairebé el 22 % dels exemplars, que, juntament amb el xiprer (10%), l’arbre de la vida (9%) i el pi pinyoner (8%), formen el gruix dels arbres del parc.

www.l-h.cat/gdocs/d1065919.pdfca.wikipedia.org/wiki/Can_Buxereswww.lhdigital.cat/c/journal/view_article_content?groupId=11023&articleId=7620987&version=1.0

Els diferents edificis agrícoles abans de ser transformats en un sol palauet

D’esquerra a dreta el molí, el palauet, el templet i la casa dels masovers.

Page 13: Llibret recorregut

Coincidint amb els jocs olímpics de 1992 es construeix el cinturó de Barcelona. El tall en-tre Can Clota i Can Vidalet es fa insalvable. A la Direcció de Serveis de l’Espai Públic de l’AMB s’estudia un disseny que permeti guarir la fe-rida. Des del 1998, les dues petites barriades separades pel torrent, esdevingudes dos po-pulosos barris segregats encara més pel cin-turó han trobat, en el parc de la Solidaritat, l’espai de confluència que sempre els havia mancat.

En la seva curta existència, el Parc ha rebut diversos premis nacionals i internacionals: l’any 1999 el premi FAD al millor espai urbà exterior, durant el 2001 va ser finalista del pre-mi europeu de paisatge Rosa Barba i se li va concedir una menció honorífica en els premis internacionals de disseny 2000, atorgats per la secció europea de la American Institute of Architecs.

Parc de la SolidaritatEsplugues de Llobregat

www.amb.cat/web/mmamb/parcs/parc_de_la_solidaritatsergigodia.net/cat/projecte/12

Vista de la cobertura abans d’urbanitzar el parc

Vista aèria del parc acabat

Plànol del projecte on s’observa la via ràpida i els dos barris que separa

Page 14: Llibret recorregut

Parc de Can VidaletEsplugues de Llobregat

Aquest recorregut no passarà pel Parc de Can Vidalet però entenem que forma part del ma-teix sistema de parcs.

El parc de Can Vidalet és l’únic pulmó verd d’un entorn amb altes densitats de població. En efecte, el barri que li dóna nom, ambprop de 16.000 habitants, comprèn gairebé el 50% de la població del municipi d’Esplugues, i ben a prop hi ha el barri de laPubilla Cases de l’Hospitalet de Llobregat, amb més de 30.000 habitants. El Pla Comarcal de 1953 va qualificar la finca com a parc urbà. El 1973 s’aprovà definitivament el Pla Parcial d’Ordenació de Can Vidalet. Entre 1970 i 1974, a través de diferents cessions i expropiacions, la propietat passà a formar part del patrimoni municipal d’Esplugues.

L’actual edifici de Can Vidalet és de les pri-meres dècades del segle XX, tot i que hi ha evidències clares de l’existència de jardins a la finca des de fa més de 140 anys. La tipologia de jardí combina dissenys geomètrics, prop de les cases, amb altres de vegetació quasi espontània sobre un relleu creat artificial-ment, que pretenia imitar el paisatge natural. L’aigua era un element fonamental, distri-buïda fins als últims racons per una xarxa de petits canals. Cascades i sortidors aportaven el so al conjunt visual. Entre la vegetació pre-dominen les espècies autòctones, amb una important presència d’alzines i pins blancs, molts d’ells centenaris i de port excepcional.

A més del palauet el parc destaca pel llac i el safareig.

www.amb.cat/web/mmamb/parcs/parc_de_can_vidalet

Les bellaombres1), originàries d’Amèrica del Sud, són fàcils de reconèixer pel gran engruiximent de la soca i les arrels que sobresurten del terra i arrenquen voreres i paviments. Nombroses i sinuoses branques formen una capçada protectora que ofereix una ombra densa i refrescant: d’aquí el seu nom. Les fulles són ovalades i les flors, uns bonics penjolls blancs, es transformen a l’estiu en petits fruits, agrupats en raïms. Viuen molts anys i mal-grat el que indueix a pensar el seu aspecte, la fusta es trenca fàcilment i no serveix ni per a llenya.

Bellaombra: “l’Arbre Pota Grossa”

LLOCS PROPERS D’INTERÈS

Can ClotaCan Clota és a ponent del Parc, prop del torrent del mateix nom. Aquest magnífic casal senyorial, documentat al segle XIV, és un dels edificis més emblemàtics d’Esplugues, inclòs en l’obra Cases pairals catalanes de Camps i Arboix. La documentació actual data del segle XVIII. N’és propietari el baró de Vilagaià. Té una capella del segle XVII, bells jardins i una notable col·lecció artística.

1) Si voleu més informació vegeu les fitxes de la col·lecció “Arbres i arbusts singu-lars dels parcs metropolitans”.

Arbres del ParcEls perennifolis Verds tot l’any amb fulles planes i més aviat petites de cutícula dura, fosca i brillant, per poder resistir temporades de sequera.

Palmeres

Vegetals de tronc únic, sense ramificar, amb fulles i flors que neixen de l’extrem.

1 Chamaerops humilis, margalló 2 Phoenix canariensis, palmera de Canàries 3 Phoenix dactylifera, palmera de dàtils 4 Washingtonia filifera, washingtònia

Pins i altres coníferes

Plantes resinoses, amb fulles petites, estretes i allargades de cutícula molt dura.

5 Cupressus glabra, xiprer blau 6 Cupressus macrocarpa, xiprer de Lambert 7 Cupressus sempervirens, xiprer 8 Pinus halepensis, pi blanc 9 Pinus pinea, pi pinyer 10 Pinus radiata, pi insigne 11 Taxodium distichum, xiprer dels pantans 12 Taxus baccata, teix 13 Thuja orientalis, tuia

Altres perennifolis

14 Brachychiton populneus, braquiquíton 15 Casuarina cunninghamiana, casuarina 16 Cocculus laurifolius, còcul 17 Eucaliptus sp., eucaliptus 18 Laurus nobilis, llorer 19 Ligustrum lucidum, troana 20 Olea europaea, olivera 21 Quercus ilex, alzina 22 Rhamnus alaternus, aladern

Els caducifolisMolt variables amb el pas de les estacions, adaptats a llocs amb aigua abundant, de fulles més o menys grosses que cauen a la tardor.

23 Ailanthus altissima, ailant 24 Celtis australis, lledoner 25 Cercis siliquastrum, arbre de l’amor 26 Erythrina caffra, eritrina 27 Koelreuteria paniculata, saboner de la Xina 28 Melia azedarach, mèlia 29 Morus alba, morera blanca 30 Phytolacca dioica, bellaombra 31 Platanus x hispanica, plàtan 32 Populus alba ‘Pyramidalis’, àlber piramidal 33 Populus x canadensis, pollancre del Canadà 34 Prunus cerasifera ‘Pissardii’, pissardi 35 Robinia pseudoacacia, robínia 36 Sophora japonica, acàcia del Japó 37 Tipuana tipu, tipuana 38 Ulmus sp., om

Arbusts i altres plantes 1 Agave americana, atzavara 2 Asparagus sp., esparraguera 3 Callistemon glaucus 4 Carex pendula,càrex pèndul 5 Cordyline australis, cordilina 6 Cortaderia selloana, herba de la Pampa 7 Cotoneaster sp., cotoneàster 8 Elaeagnus pungens, eleagne 9 Euonymus japonicus, evònim del Japó 10 Euonymus pulchellus, boneter 11 Hebe sp., verònica 12 Hedera helix, heura 13 Hibiscus syriacus, hibisc de Síria 14 Iris germanica, lliri blau 15 Ligustrum japonicum ‘Texanum’, troana 16 Ligustrum ovalifolium, troanella 17 Lonicera japonica, lligabosc japonés 18 Mahonia sp., maònia 19 Medicago arborea, alfals arbori 20 Nerium oleander, baladre 21 Ophiopogon japonicus, cintes 22 Phlomis fruticosa, ventellosa 23 Pittosporum tobira, pitospor 24 Plumbago lanceolata, gessamí blau 25 Pontederia cordata, pontedèria 26 Raphiolepis x delacourii ‘Black’ 27 Rosmarinus officinalis, romaní 28 Ruscus aculeatus, galzeran 29 Teucrium fruticans, teucri blau 30 Viburnum odoratissima, viburn d’olor 31 Viburnum suspensum, marfull de la Xina 32 Viburnum tinus, marfull 33 Vinca major, vinca gran 34 Yucca sp., iuca

El palauet

Plànol del parc

Page 15: Llibret recorregut

Parc de Can MercaderCornellà de Llobregat

tant, en un dia clar, es poden veure els límits del delta des de Montjuïc al Garraf, el far de la desembocadura del Llobregat i la torre de control de l’aeroport del Prat.

Cada diumenge al matí podem gaudir d’un passeig sobre un trenet a escala que obre al públic el Club d’Amics del Ferrocarril de Cor-nellá.

www.amb.cat/web/mmamb/parcs/parc_de_can_mercader

Els ocellsEn època de cria es poden veure al Parc ocells, sobretot de jardí, que fan els nius a les branques dels arbres o als edificis. Entre els primers hi ha el garrafó, el verdum, la cadernera, la garsa i la cotorra de pit gris; d’entre els segons cal citar el pardal comú, el falciot negre, l’oreneta vulgar i l’oreneta cuablanca. El pardal i el falciot utilitzen forats de les cases, mentre que les orenetes fan nius de fang enganxats a les parets exteriors o a cobert interior.

* Si voleu més informació sobre les palmeres vegeu la fitxa “Les Palmeres de Can Mercader” de la col·lecció “Arbres i arbusts singulars dels parcs metropolitans”

LLOCS PROPERS D’INTERÈS

El Reial canal de la InfantaEl Reial canal de la Infanta Carlota construït l’any 1819, va com-portar gran avenços en la producció agrícola i industrial del segle XIX. Les terres més baixes es transformaren en regadiu, mentre que l’energia generada pels salts era aprofitada per molins fari-ners i indústries tèxtils de nova creació. Avui dia, el Canal ja no compleix les funcions per a les quals va ser concebut, però s’ha convertit en testimoni i record d’un moment històric revoluciona-ri i, com a tal, seria desitjable que fos revalorat i dignificat.

La torre de la MirandaCom ja s’ha dit, la torre de la Miranda, situada en la part alta del talús, en l’actual barri de Sant Ildefons, va ser construïda pel darrer comte de Bell-lloc, Arnau de Mercader, l’any 1900, coinci-dint amb la reforma integral del Palau i el trasllat de la residència familiar a Cornellà.

Malgrat que ja no es destina als usos per als quals es va cons-truir, la torre és avui una fita singular del paisatge de Cornellà. Es tracta d’un edifici d’estil neomudèjar, de planta hexagonal i uns 30 metres d’alçada, dividit en quatre cossos separats per corni-ses. El cos principal conté quatre pisos de gracioses finestres recobertes per un gran coronament. El cos superior, amb grans finestres geminades, és destinat a mirador i damunt seu una miranda descoberta amb barana emmerletada corona la torre. L’airositat de l’edifici li prové de la seva esveltesa i sobretot del gran nombre d’obertures.

Torre de la Miranda

Segons conta una recent llegenda de Cornellà, el mag Maginet, eminent astrònom vingut d’Aràbia, viu a la torre de la Miranda dedicat a l’observació dels estels. Solament es deixa veure un cop a l’any, pels volts de Nadal, per tal de donar als nens del poble informacions precises sobre l’arribada dels Reis d’Orient.

Arbres del ParcEls perennifolisVerds tot l’any amb fulles planes i més aviat petites de cutícula dura, fosca i brillant, per poder resistir tempora-des de sequera. N’hem distingit tres grups principals:

Palmeres

Vegetals de tronc únic, sense ramificar, amb fulles i flors que neixen de l’extrem.

1 Chamaerops humilis, margalló 2 Phoenix canariensis, palmera de Canàries 3 Trachycarpus fortunei, palmera excelsa 4 Washingtonia robusta, washingtònia

Pins i altres coníferes

Plantes resinoses, amb fulles petites, estretes i allarga-des de cutícula molt dura.

5 Abies pinsapo, pinsap 6 Cedrus atlantica, cedre de l’Atles 7 Cedrus deodara, cedre de l’Himàlaia 8 Cupressus glabra, xiprer blau 9 Cupressus macrocarpa, xiprer de Lambert 10 Cupressus sempervirens, xiprer 11 Ginkgo biloba, ginkgo

30 Acer negundo, negundo 31 Aesculus hippocastanum, castanyer d’Índia 32 Ailanthus altissima, ailant 33 Catalpa bignonioides, catalpa 34 Celtis australis, lledoner 35 Diospyros virginiana, caqui 36 Ficus carica, figuera 37 Fraxinus angustifolia, freixe de fulla petita 38 Gleditsia triacanthos, acàcia de tres punxes 39 Jacaranda mimosifolia, xicranda 40 Melia azedarach, mèlia 41 Morus alba, morera blanca 42 Phytolacca dioica, bellaombra 43 Platanus x hispanica, plàtan 44 Populus alba, àlber 45 Populus x canadensis, pollancre del Canadà 46 Populus nigra, pollancre 47 Prunus cerasifera ‘Pissardii’, pissardi 48 Quercus cerrioides, roure cerrioide 49 Quercus petraea, roure de fulla gran 50 Quercus rubra, roure americà 51 Robinia pseudoacacia, robínia 52 Salix atrocinerea, gatell 53 Salix babylonica, desmai 54 Sophora japonica, acàcia del Japó 55 Tilia tomentosa, tell argentat 56 Tilia x vulgaris, tell de fulla gran 57 Tipuana tipu, tipuana

58 Ulmus minor, om 59 Ulmus pumila, om de Sibèria

Arbusts i altres plantes 1 Abelia x grandiflora, abèlia 2 Agave sp., atzavara 3 Aloë sp., àloe 4 Araujia sericifera, miraguà de jardí 5 Atriplex halimus, salat blanc 6 Berberis, sp., coralet 7 Bougainvillea glabra, buguenvíl·lea 8 Brugmansia suaveolens, trompetes 9 Buxus sempervirens, boix 10 Callistemon glaucus, cal·listèmon 11 Carpobrotus edulis, bàlsam 12 Cereus sp., cactus 13 Cortaderia selloana, herba de la Pampa 14 Cotoneaster sp., cotoneàster 15 Crassula ovata, cràssula 16 Cycas revoluta, ciques 17 Escallonia rubra, escal·lònia 18 Euonymus japonicus, evònim del Japó 19 Euryops pectinatus, margarida groga 20 Fatsia japonica, aràlia 21 Hebe salicifolia, verònica 22 Hedera helix, heura 23 Hibiscus syriacus, hibisc de Síria

24 Jasminum mesnyi, gessamí groc 25 Juniperus, sp. 26 Laurus nobilis, llorer 27 Lavandula x intermedia, espígol 28 Lonicera nitida, lligabosc de Xina 29 Myrtus communis, murtra 30 Nerium oleander, baladre 31 Parthenocissus quinquefolia, vinya verge 32 Phormium tenax, formi 33 Photinia x fraserii, fotínia 34 Pittosporum tobira, pitòspor 35 Pittosporum tobira ‘Nana’, pitòspor nan 36 Plumbago auriculata, gessamí blau 37 Podranea ricasoliana, bignònia rosa 38 Portulacaria afra, verdolaga arbòria 39 Pyracantha cv., piracant 40 Rhamnus alaternus, aladern 41 Rosa sp., roser 42 Rosmarinus officinalis var. prostratus, romaní rastrer 43 Ruscus hypophyllum, galzeran major 44 Spartium junceum, ginesta 45 Tamarix sp., tamariu 46 Tecomaria capensis, tecomària 47 Teucrium fruticans, teucri blau 48 Viburnum tinus, marfull 49 Wisteria sinensis, glicina 50 Yucca sp., iuca

12 Picea engelmannii, pícea d’Engelmann 13 Pinus canariensis, pi de Canàries 14 Pinus pinaster, pinastre 15 Pinus pinea, pi pinyer 16 Thuja orientalis, tuia

Altres perennifolis

17 Casuarina cunninghamiana, casuarina 18 Ceratonia siliqua, garrofer 19 Citrus aurantium, taronger agre 20 Eucalyptus camaldulensis, eucaliptus de fulla estreta 21 Ficus elastica ‘Decora’, ficus de cautxú 22 Grevillea robusta, grevíl·lea 23 Ligustrum lucidum, troana 24 Magnolia grandiflora, magnòlia 25 Olea europaea, olivera 26 Photinia serratifolia, fotínia 27 Quercus ilex, alzina 28 Quercus suber, surera 29 Schinus molle, pebrer bord

Els caducifolisMolt variables amb el pas de les estacions, adaptats a llocs amb aigua abundant, de fulles més o menys gros-ses que cauen a la tardor.

En el límit entre la plana i la muntanya o Samuntà, el Parc és situat sobre terrenys del-taics del marge esquerre del Llobregat, a la meitat sud d’una finca pública travessada per dues importants infraestructures, el canal de la Infanta i la línia del ferrocarril. Prové d’una antiga i pròspera hisenda agrícola, de la qual tenim notícies documentals des de finals de l’edat mitjana. Adquirit per la Comissió d’Urbanisme el 1974 als seus darrers propie-taris, els comptes de Bell-lloc, no va ser fins el 1989 que va obrir les seves portes als ciuta-dans com el primer parc públic de Cornellà.

El palau, situat al bell mig del Parc, fou cons-truït entre 1865 i 1870, mentre que la Torre de la Miranda, va ser construïda l’any 1900, com a observatori astrològic i d’ocells. De dalt es-

Plànol del parc

Façana del palau

Page 16: Llibret recorregut

Aquesta caminada forma part del projecte engegat per l’Ajuntament de Barcelona per a la definició participativa dels usos de la co-berta del tren a Sants, i dinamitzat per Raons Públiques i LaCol.

L’objectiu és donar a conèixer i debatre una de les idees del projecte de la cobertura de les vies de tren a Sants que s’ha detectat que no es té en consideració entre el veïnat del barri. El projecte està plantejat, a més de parc transversal a escala local, com a eix connec-tor des de una perspectiva metropolitana. Aquest eix es preveu, a llarg termini, com una via verda sobre les vies actuals que acabi unint zones lliures dels municipis de Barcelo-na, l’Hospitalet, Esplugues i Cornellà.

Inici Estació de Sants (Plaça Joan Peiró) Barcelona 10:00h

Final Can Mercader Cornellà de Llobregat 14:00h

Distància 8 km

Llocs d’interès

Barcelona Estació de Sants Passeig Sant Antoni Can Vies Subestació elèctrica Escola del MetroHospitalet Pont de’n Jordà Parc de les PlanesEsplugues Parc de Can Boixeres Zona d’horts Parc de la Solidaritat Parc de Can Vidalet*Cornellà Parc de Can Mercader

*el recorregut no passarà pel Parc de Can Vi-dalet però entenem que forma part del ma-teix sistema de parcs.

Els recuadres en gris indiquen la font dels textos i les imatges. Aquests són propietat dels seus autors.Publicació no vendible realitzada per a les persones participants al recorregut del 5 d’octubre de 2013.