literatura moderna ( decadència ) la poesia dels segles xvi al xviii

Click here to load reader

Download Literatura moderna ( Decadència ) La poesia  dels segles XVI al XVIII

Post on 06-Jan-2016

29 views

Category:

Documents

1 download

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Literatura moderna ( Decadència ) La poesia dels segles XVI al XVIII. Definició i contextualització. La Decadència és el període literari que abraça des del Renaixement fins a la Il·lustració (segles XVI, XVII i XVIII). - PowerPoint PPT Presentation

TRANSCRIPT

  • Literatura moderna(Decadncia)

    La poesia dels segles XVI al XVIII

  • Definici i contextualitzaciDurant el segle XVI la literatura culta catalana decreix en quantitat, qualitat i originalitat al mateix temps que la literatura castellana es basteix com a model de modernitat i augmenta la producci de les seves obres. Aquesta decadncia va afectar la literatura culta, per no la literatura de carcter popular, sovint de tradici oral. Durant aquest perode, alguns autors senfrontaren al progressiu procs de substituci lingstica: Segle XVI. Cristfor Despuig. Los colloquis de la insigne ciutat de Tortosa (1557) Segle XVIII. Baldiri Reixac. Instruccions per lensenyana de minyons (1749) Segle XIX. Josep Pau Ballot. Gramtica i apologia de la llengua catalana (1814-1815)La Decadncia s el perode literari que abraa des del Renaixement fins a la Illustraci (segles XVI, XVII i XVIII).El mot va ser creat pels intellectuals del segle XIX, que van iniciar la recuperaci social, lingstica i cultural de la llengua catalana.

  • Causes poltiques de la DecadnciaSegle XV:

    1410: mort de Mart lHum sense descendncia. 1412: Se celebra el comproms de Casp. Es tria Ferran dAntequera com a nou rei. La dinastia castellana dels Trastmara i la llengua castellana entren a la cort dArag. 1474: uni de les cases reials de Castella i Arag amb el matrimoni dIsabel la Catlica i Ferran II. La Corona dArag perd independncia poltica i personalitat.Segle XVI

    1556-1598: regnat de Felip II, regressi ideolgica i tancament dEspanya.

  • Segle XVII

    1640-1652: guerra dels Segadors (revolta popular contra les tropes reials de Felip IV)

    1659: Es firma el tractat dels Pirineus, segons el qual el Rossell, el Conflent i una part de la Cerdanya passen a dependre de Frana.Segle XVIII

    1700-1714: guerra de Successi, adveniment de la dinastia borbnica a la corona espanyola.1716: decret de Nova Planta del Principat de Catalunya. El rei Felip V imposa labsolutisme monrquic: sanullen les institucions catalanes i se suprimeix el catal com a llengua oficial.

  • Castellanitzaci de laristocrcia dels antics territoris de la Corona dArag.

    Prdua del poder de la burgesia catalana, afeblida per les guerres i les crisis econmiques.

    Utilitzaci del castell en la literatura culta.

    Disminuci de la produccion literria en llengua catalana.

    Prdua de la conscincia dunitat entre els diferents territoris de parla catalana.Conseqncies de la Decadncia

  • La literatura popular Literatura creada pel poble. Reflecteix els seus gustos i interessos. No segueix els corrents esttics. Est vinculada a les creences, als costums i a la feina. La literatura popular s annima i es transmet de generaci en generaci. s una literatura oral:- Acostuma a anar acompanyada duna melodia.- Utilitza recursos que faciliten la memoritzaci: repeticions, parallelismes, frmules dinici i cloenda. La major part de la literatura popular catalana que es conserva s dels segles XVI, XVII i XVIII (poca en qu es recullen per escrit). Durant la Renaixena tamb es fan recopilacions de literatura popular i estudis crtics i filolgics (els romntics sinteressen per les tradicions populars com a mitj per connectar amb els seus orgens i les seves arrels). Tot plegat demostra que el catal gaudia de gran vitatalitat entre les classes populars. Caldria qetionar el terme decadncia per referir-se a aquest perode.

  • CanonerEls goigs Composicions religioses musicades i cantades. De melodia senzilla i espontnia. Fan una lloana de Jesucrist, la Verge Maria i els sants. Sn dorigen medieval i encara sen canten i sen componen avui dia. La seva forma estrfica prov de les danses provenals. Forma:composicions de versos de set sllabes. distribuci: tornada inicial de quatre versos amb rima encadenada (abab) o creuada (abba) quantitat variable de cobles (set o vuit) de sis versos cadascuna amb retronxa (els dos ltims versos repeteixen la rima de la tornada inicial) tornada final

  • Les nadales Canons religioses que fan referncia al temps de Nadal. Descriuen episodis i imatges relacionats amb el naixement de Jess. No ens han arribat a travs del paper, com els goigs, sin mitjanant la difusi oral. Temes: lalegria, lhivern, els menjars propis de les festes de Nadal... Forma: Generalment sn cobles de quatre versos dentre cinc i set sllabes.Les canons de bandolers i lladres de cam ral Poemes narratius que parlen dun episodi histric molt concret: el bandolerisme catal dels segles XVI i XVII. Les canons expliquen i mitifiquen les aventures i els robatoris dels bandolers ms famosos de lpoca (Joan Serrallonga, Perot Rocaguinarda o Antoni Roca) que, normalment, sn vistos amb simpatia i admiraci. El bandolerisme no noms s temtica prpia de les canons populars, sin tamb de la literatura culta.

  • Les corrandes i canons de pandero Estructures potiques de carcter breu i senzill. Semblants als refranys i rodolins. Donen molt de marge a lespontanetat.

    Les corrandes sn canons curtes, generalment de quatre versos de set sllabes i de temtica diversa (canons damor, denyorana, de bressol, de feina...) Sn canons improvisades que acostumen a nixer delements ja coneguts (frases fetes, locucions...) Les canons de pandero sn una ampliaci de la corranda. Posseeixen els seus mateixos trets, per tenen una major llargada i sn canons cantades, amb una melodia montona i repetitiva, que sacompanyen amb el so dun pandero. Les canten les majorales de les confraries de la Mare de Du del Roser, que sortien a recaptar diners amb motiu dalguna festivitat destacada.

  • Romancer s el conjunt de textos de tradici oral que van ser recollits a partir de la segona meitat del segle XIX per estudiosos de la literatura. Els romanos sn pomes narratius que acostumen a narrar fets histrics. El nombre de versos del roman s indeterminat. Acostumen a ser composicions de versos heptasllabs. La rima sol ser assonant als versos parells i sense rima als versos senars. Els romanos provenen dels antics cantars de gesta. El seu origen es troba en els fragments dels llargs poemes pics que cantaven els joglars i que el poble guardava en la memria. Amb el temps es van compondre nous romanos, per seguint el mateix model mtric, el carcter narratiu i la tradici oral dels originals.

  • Segle XVI: RenaixementSegle XVII: BarrocSegle XVIII: IllustraciLa literatura cultaPrincipals corrents esttics i culturalsLa literatura del segle XVI. El Renaixement El Renaixement s el perode histric que sinicia a finals del segle XV i que sallarga fins a la segona meitat del segle XVI. Neix a Itlia, des don sestn amb rapidesa per Europa. Caracterstiques: Oposici a lpoca medieval brbara i decadent. Voluntat de crear una nova civilitzaci, ms viva i dinmica, basada en lalegria de viure i fonamentada en la valoraci de lhome i de la natura. Retorn als ideals i als valors de lantiguitat clssica. Harmonia.

  • La nova manera de veure el mn del Renaixement pren forma en lHumanisme: Sent un gran inters per lhome i pel mn. Marca un canvi de mentalitat: es passa de la visi teocntrica prpia del mn medieval a la visi antropocntrica, que caracteritza el segle XVI. En aquesta nova manera de veure el mn, lhome s el centre.La producci literria a Catalunya La situaci poltica va influir en ls de la llengua. El catal ja no s la llengua de la cort i de laristocrcia, i alguns autors es van castellanitzar. La literatura castellana oferia un model brillant i modern, que va incitar a la imitaci i a la substituci lingstica. Les influncies renaixentistes italianes obligaven a adaptar noves frmules i a recuperar ls del llat. La poesia del Renaixement a Catalunya va seguir tres lnes bsiques:a) Una lnia medievalitzant, influda per lobra dAusis March.b) Una lnia dinfluncia italiana.c) Una lnia dinfluncia popular i tradicional. Pere Seraf i Joan Timoneda.

  • El naixements de Venus, Sandro Boticelli (1482-1486)

  • David, Michelangelo Buonarroti(1501-1504)

  • La literatura del segle XVII. El Barroc El Barroc s el moviment que es desenvolupa a Europa des de finals del segle XVI i durant el segle XVII. s fruit duna forta crisi espiritual, poltica i social europea. Soposa a lpoca anterior, el Renaixement, perqu els seus valors ja no sn vlids. El pessimisme i el desengany substitueixen la confiana en lindividu i les ganes de viure caracterstiques del Renaixement. Lintent per fugir dun mn desagradable, del sofriment i del desencs va conduir a levasi, que buscaven els artistes a travs de les seves obres. Gust exagerat per lartificiositat. Recargolament. Recarregament i enfarfegament. Loda de Jan Brueghel (1568-1625)

  • La temtica barroca tamb estava lligada a aquesta particular visi del mn: la fugacitat de la vida el pas del temps que destrueix la bellesa el gust per la mostruositat i pel grotesc. les illusions ptiques permeten defugir una realitat desagradable. desordre.Per tal de poder expressar les idees prpies del Barroc hi va haver un procs de canvi esttic i lingstic: Composicions riques, conceptualment obscures, plenes de stira morda i de figures estilstiques.Pel que fa a lexpressi dels sentiments, el barroc mostra dues actituds diferents:a) El conceptisme. Lnia burlesca i satrica. Francesc Vicent Garciab) El culteranisme. Busca lexpressi de la bellesa absoluta a partir de lexageraci de les formes utilitzades en el Renaixement. Francesc Fontanella.

  • Lli d'anatomia del Dr. Nicolaes Tulp, Rembrandt (1632)

  • Retaule barroc del Miracle (Solsons), Carles Morat (1758)

  • Francesc Vicent Garca, el Rector de Vallfogona Tortosa (entre 1579 i 1582) Vallfogona de Riucorb (1623) Conegut com el Rector de Vallfogona (rectorat que ocup des del 1607). s el primer gran escriptor de la literatura catalana barroca. La seva obra abraa tots els gneres (poesia, teatre i prosa), per sel co

View more